SISTEMES SANITARIS, MODELS I

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
1.Sistema sanitari
2. Assistència Sanitària
3. Models sanitaris
4. Sistema Nacional de Salut
5. Estructura Sistema Sanitari
6. TSI/TSE

1. EL SISTEMA SANITARI.

2. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

L’assistència sanitària es realitza:

● Assistència a demanda: sol·licitada directament pel pacient (cita prèvia o
urgent).
● Assistència programada: s’acorda amb antelació mitjançant la cita prèvia en
pacients crònics o en tractament.

Atenció Primària, Atenció Especialitzada

1
Atenció Primària: Es la porta d’entrada al sistema sanitari. Presta els serveis bàsics
relacionats amb la promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
Exemples : ambulatoris , caps , centre d'educació primària
Es realitza en:
❑ Centres de salut : centres on es realitza l’atenció primària de forma permanent i
continuada (CAP).
❑ Consultoris locals o rurals: centres sanitaris relacionats amb un centre de salut.
L’assistència inclou:
● Indicació, prescripció i realització de proves diagnòstiques bàsiques i de
procediments terapèutics.
● Tractaments parenterals, cures i cirurgia menor.
● Realització de programes de salut a les ABS de promoció, prevenció i
rehabilitació bàsica.
● L’atenció a programes específics per grups concrets: atenció a la infància,
dones,...
● L’atenció bucodental, mesures preventives i assistencials o tractament de
processos aguts.
● L’estudi de problemes de salut de la zona i organització de programes sanitaris.
● Derivació de pacients a l’assistència especialitzada.

CAP I: Centre on es presta l’atenció primària bàsica per part de l’EAP ( equip d'atenció
primària)

2
CAP II: on es presten les especialitats mèdiques extrahospitalàries i que serveixen de
suport i de referència als Caps.
CUAP/CAC: Centre d’Atenció Urgent Primària (24h)
CAP AUTOGESTIONAT: Centre de gestió privada que ofereix un servei públic. L’ICS
els proporciona un pressuport que han de gestionar en funció en funció de les seves
necessitats. Els metges s’ocupen de l’atenció a l'usuari i del finançament i la contracció
de nous treballadors, per tal de la gestió de la sanitat pública.
EAP: Equip multidisciplinari format per professionals sanitaris i no sanitaris necessaris
per al correcte funcionament de l’ABS.
I qui treballa a l’atenció primària ?
● Metges generals o de família
● Pediatres
● Infermers/es
● Treballadors socials
● Auxiliars d’infermeria
● Personal administratiu i de gestió
Poden haver-hi també: llevadores, fisioterapeutes
L’EAP està dirigit pel coordinador mèdic:
▪ Coordina les activitats
▪ Estableix les relacions amb altres institucions o serveis.

Atenció especialitzada: Presta les activitats assistencials, diagnòstiques i de

rehabilitació més complexes. La seva atenció es centra en la prevenció i eliminació de
la malaltia.
Exemples: Atenció Especialitzada: hospitals, rehabilitacions, oncològics
Formes d’accés:
▪ Atenció ambulatòria especialitzada, efectuada pel metge d’AP.
▪ Assistència en règim d’hospitalització, indicada pel metge especialista.
(Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica)
▪ Atenció d’urgències, indicada pel metge d’AP. (tb x iniciativa pròpia).

I qui treballa a l’atenció especialitzada?

Inclou l’atenció a...
▪ Consultes externes (oftalmologiques, endocrinologia, cardiologia,...)
▪ Hospital de dia/ambulatòria
▪ Hospitalització en règim d’internament
▪ Diàlisi
▪ Atenció pal·liativa.

3
▪ Atenció a la salut mental.
▪ Rehabilitació.

Estructura sanitària on es dedica la majoria de recursos a l’hospitalització general

aguda, que, en alguns casos, inclou també l’atenció sociosanitària i/o de salut mental.
Disposen de serveis mèdics d’internament, serveis quirúrgics, consultes externes,
diagnòstic per la imatge, serveis d’urgències, hospital de dia, cirurgia
major ambulatòria i cirurgia menor ambulatòria.

Com s’anomena el servei de salut de Catalunya?

CatSalut (Servei Català de la Salut)-- És la aseguradora pública de tots els ciutadans

de Catalunya.

El CatSalut garanteix l'atenció hospitalària a través de:

• la Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT)
• Recursos d'atenció sociosanitària
• Recursos d'atenció psiquiàtrica i de salut mental ( CAS)

En funció de la seva capacitat per a resoldre problemes de salut distingim tres grans
tipologies:
1. Hospital general bàsic —> Hospital d’Amposta
2. Hospital de referència —---> Hospital Vall d'Hebron
3. Hospital d’alta tecnologia —-> Hospital de Bellvitge

Hospital general bàsic. Recurs d’internament que dóna resposta completa a la

demanda habitual de la població.
● hospitals comarcals
● tant en el medi rural com en l’urbà.
● Disposen d’una capacitat i dimensió suficients per atendre una població de
referència d’entre 40.000 i 150.000 persones
● ofereixen serveis per a les especialitats bàsiques (cirurgia general, medicina
interna, obstetrícia i ginecologia, i traumatologia)
● Serveis: hospitalització, urgències, atenció quirúrgica i obstètrica,consulta
externa i diagnòstic per la imatge, estructura arquitectònica respon a una
tipologia que tendeix a l’horitzontalitat.

4
Hospital de referència. Recurs d’internament destinat a resoldre la pràctica totalitat
dels problemes de salut susceptibles de curació o millora, excepte aquells que
requereixen recursos tecnològics de cost molt elevat o una pràctica altament
especialitzada.
● Situats generalment en un ambient urbà solucions arquitectòniques similars als
hospitals comarcals
Es caracteritzen per:
● Tenir una dimensió més gran, adequada per atendre una població més
nombrosa i assumir una cartera de serveis més amples que els hospitals
comarcals,
● oferir serveis especialitats bàsiques, i especialitats mèdiques i quirúrgiques
(digestologia, neurologia, cardiologia, nefrologia, otorinolaringologia,
oftalmologia, urologia, etc.) d’hospitalització, UCI, urgències, bloc quirúrgic, bloc
obstètric, consulta externa i diagnòstic per la imatge.

Hospital d’alta tecnologia. Recurs d’internament que assumeix les malalties de baixa
prevalença no assumibles pels hospitals generals bàsics o de referència, que disposa
de les anomenades supraespecialitats i de noves tecnologies
diagnóstico-terapèutiques
● Situats en en un medi urbà
● ofereixen servei de totes les especialitats –que per a determinats processos
són de referència supraregional–

En funció de la seva dependència patrimonial

1. Hospitals públics
2. Hospital privats
3. Hospitals “concertats”
Altres classificacions
● Segons tipus d’assistència especialitats (monogràfics)
● Tipus pacient (aguts, crònics)

3. MODELS SANITARIS
L’organització de cada SS depèn del model teòric vigent a cada país.

5
Model liberal o mercat: (ESTATS UNITS)
Avantatges: Elevada investigació, Tecnologia avançada, Alta qualificació del
personal mèdic. Bé de consum.
Inconvenients: Elevat cost per la societat, Escàs pressupost invertit en
medicina preventiva, Necessitat de tenir xarxes de beneficència que atenguin
a la gent que no pot pagar. Pagament.

Model socialista: (CUBA, COREA DEL NORD)

Avantatges: Desenvolupament de la medicina i l’educació sanitària per
augmentar a salut de la població, L’Estat participa de la salut pública: salut
laboral, atenció a grups vulnerables,... Finançat totalment per l’Estat. Cobertura
universal i gratuïta.
Inconvenients: Aconseguit un nivell de salut, els habitants volen accedir a
mètodes més sofisticats i amb garanties. Els ciutadans, al obtenir-ho tot gratis,
no valoren el que costa la sanitat i la sobre exploten fins que s’acaba per
perdre la beneficència
.
Model mixtes: (CONVINEN LA SANITAT PÚBLICA I LA PRIVADA)
Avantatges: Millor control del gasto públic, Equitat en l’accés als SS Correcta
assignació de recursos.
● MODEL BISMARCK Garantitza les prestacions sanitàries (FRANÇA,
ALEMANYA, ÀUSTRIA, BÈLGICA, LUXEMBURG, HOLANDA.)

6
 ● MODEL BEVERIDGE L’Estat finança la sanitat pública. (REGNE UNIT,
SUÈCIA, ESPANYA, FINLÀNDIA, NORUEGA, DINAMARCA, ITÀLIA,
PORTUGAL.)
Inconvenients: Elevat cost de les prestacions

4. SISTEMA NACIONAL DE SALUT (SNS)

És el conjunt de serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de
les CCAA., que es denominen serveis regionals de salut (SRS), integrant totes les
funcions i prestacions sanitàries.

✓ El seu objectiu és unificar tota la xarxa sanitària de manera que es cobreixi

l'assistència primària, especialitzada i farmacèutica de tal forma que es faci efectiva la
universalitat de l'assistència sanitària pública.
Característiques incloses en la Llei General de Sanitat (14/86) són:

1. Atenció Universal (Universalitat) : per tots i totes.

2. Igualtat : tothom té dret a ✓ Mateixes prestacions d’assistència sanitària✓

Mateixa qualitat de l'assistència.✓ Atenció integral de la salut,
independentment del seu gènere, estatus social, raça o ètnia.

3. Atenció integral de la salut: Prioritza programes de:

Prevenció de la malaltia, Promoció de la salut. Protecció de la salut.
És millor que esperar que la gent emmalalteixi. Tot i així també realitza
activitats per restaurar la salut.
El Sistema Nacional de Salut té com a objectiu la promoció, prevenció i
protecció de la salut, així com la curació de la malaltia i la rehabilitació.

7
 4. Accessibilitat i Desconcentració
S’estructura en regions sanitàries: garanteix l’accés dels ciutadans als centres
sanitaris.
✓ Desconcentració
✓ Redueix la concentració de centres sanitaris en nuclis urbans.
Ubicació dels centres sanitaris el més a prop possible de l’usuari, per garantir la
igualtat en l’accés i reduir la concentració de centres sanitaris en nuclis urbans.

5. Descentralització
✓ Cada CCAA gestiona els seus propis recursos, per tal de donar un millor
servei a la seva població.
✓ Es defineixen les competències estatals i les autonòmiques a través de les
Conselleries de Sanitat .
✓ Cada CCAA té un Servei Regional de Salut (SRS), a Catalunya s’anomena
Servei Català de la Salut (CatSalut).
✓ La coordinació entre comunitats autònomes i el MSC es realitza gràcies al
Consell Interterritorial de Salut, format pels consellers de sanitat de cada comunitat i el
ministre de sanitat.
Transferència a les Comunitats Autònomes de la gestió dels recursos sanitaris, per a
una major capacitat de resposta a les necessitats del ciutadans d’una comunitat

6. Drets i deures del ciutadà i dels poders públics

El Sistema Nacional de Salut fixa uns drets i deures pels ciutadans recollits a
l’article 10 i 11 de la Llei General de Sanitat i a la Lei 41/2002.

7. Participació de la comunitat
Participació dels ciutadans en el funcionament del Sistema Nacional de Salut,
a través dels òrgans de gestió locals i regionals.

8. Recursos
Són els mitjans disponibles que permeten el funcionament del SNS.
Poden ser:
Humans: persones que presten serveis en el sistema com metges, infermeres,
d’infermeria, farmacèutics, tècnics sanitaris, veterinaris, zeladors, etc.
Materials: inclou mitjans físics i els establiments destinats a l’atenció de la salut
com centres de salut, consultoris, hospitals, centres de salut mental,...
Econòmics: mitjans financers destinats a la despesa sanitària

8
 9. Finançament

Pressupostos Generals de l’Estat

Cotitzacions socials. Aportacions de treballadors i empreses
Aportacions Comunitats Autònomes a través dels impostos (IRPF, IVA, sobre
hidrocarburs, alcohol, tabac,...Taxes (per prestacions de serveis)

5. Estructura Sistema Sanitari

Model DESCENTRALITZAT, organitzat en 3 nivells:

➢ Administració Central
➢ Administració Autonòmica.
➢ Coorporacions locals.

* Consell Interterritorial De Salut: És l'òrgan encarregat de coordinació entre els

diferents sistemes regionals de salut i l’administració central. Està format pels
consellers de sanitat de les diferents comunitats autònomes i el Ministre de Sanitat
* Àrees de Salut o Regions Sanitàries (a Catalunya): Estructures fonamentals o Unitats
geogràfiques funcionals del sistema sanitari. Unitats bàsiques. Cada pacient ha de ser
atès en la seva Regió sanitària.

Organització Regions sanitàries o Àrea de salut:

● Delimitació segons la LGS
● FACTORS: geogràfics,...
● La població oscil·larà entre 200.000 i 250.000 hab.(cada província ha de tenir,
com a mínim 1).

9
REGIONS SANITÀRIES
El territori català no es divideix en àrees de salut sinó en set regions sanitàries.
Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants.
Cada regió s'ordena, al seu torn, en sectors sanitaris.

ELS SECTORS SANITARIS

Àmbit on es desenvolupen i coordinen a nivell d'atenció primària i de les
especialitats mèdiques:
Activitats de promoció de la salut
Prevenció de la malaltia
Salut pública
Assistència sociosanitària.
Estan constituïts per l'agrupació d'àrees bàsiques de salut.

L'ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS)

És la unitat territorial elemental a través de la qual s'organitzen els serveis
d'atenció primària de salut.
Formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis
en l'àmbit rural.
A cada ABS li correspon un CAP
Es prioritza l’accessibilitat.
S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants.

TSI (Targeta sanitària individual):

És un document que serveix per a identificar a cada ciutadà com a usuari del Sistema
Nacional de Salut.

S’expedeix al servei de salut de la Comunitat Autònoma a la què es pertany.

Es sol·licita al centre de salut (CAP)

10
TSE (targeta sanitària europea )

l’expedeix l’autoritat sanitària local de cada país membre, i garantitza l’accés al servei
sanitari a tota la Unió Europea.

11