Rachid Bouchikh El Jarroudi Triatge i aspectes jurídics

Mòdul 9 Medicina

Triatge
La base fonamental de qualsevol model de triatge modern és l'establiment de nivells o categories de triatge en
funció dels símptomes que expressa el pacient i els signes observats pel professional que el realitza. Aquests
signes expressen tant la situació clínica com la situació fisiològica del pacient.
En resum, les funcions del triatge són:
1- Identificar als pacients en situació de risc vital
2- Assegurar la priorització en funció del nivell d’urgència de la condició clínica del pacient
3- Assegurar la reavaluació periòdica dels pacients que no presenten condicions de risc vital
4- Determinar l'àrea més adequada per tractar un pacient que es presenta al servei d'urgències
5- Donar informació sobre quines són les necessitats d'exploracions diagnòstiques preliminars
6- Informar els pacients i ses famílies sobre el tipus de servei que necessita el pacient i el temps d'espera probable
7- Disminuir la congestió del servei, millorant el flux de pacients dins el servei
8- Donar informació que ajudi a definir la complexitat del servei
Sistemes de triatge de 5 categories o nivells de priorització
Nivell 1-Ressuscitació, Nivell 2-Emergència, Nivell 3-Urgent, Nivell 4- semiurgent, Nivell 5-No urgent
Reavaluació: Contínua cada 15’ cada 30’ Cada 60’ Cada 120’

Llegenda
Risc vital immediat
Risc vital potencial (amb constants normals)
Complexitat-urgència significativa
El pacient pot esperar fins a 4 h
Drets del pacient
Drets dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària (a ser atesos, sense discriminació)
Drets relacionats amb l’autonomia de la persona (consentiment informat*, triar opció terapèutica i morir dignament)
*Excepció: Quan la no intervenció impliqui un risc per la salut pública o quan la urgència no permeti demores
Drets relacionats amb intimitat i confidencialitat (triar qui pot estar present als actes sanitaris; confidencialitat d’info.)
Drets relacionats amb la constitució genètica de la persona (confidencialitat de info. del genoma  no discriminació)
Drets relacionats amb la investigació i l’experimentació científiques (saber si les dades serviran per un estudi; poder
emportar-te una preparació de teixit o mostra biològica per una 2ª opinió o per visitar un centre diferent)
Drets relacionats amb la prevenció de la malaltia i la promoció i la protecció de la salut (info. de la salut col·lectiva)
Drets relacionats amb la informació assistencial i l’accés a la documentació clínica (accedir a la pròpia HC)
Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària (escollir professionals i centre sanitari; obtenir medicaments)
Drets relacionats amb la informació general sobre els serveis sanitaris i la participació dels usuaris (poder reclamar
o presentar suggeriments)
Drets relacionats amb la qualitat assistencial (conèixer el nivell de qualitat dels centres assistencials; rebre una
atenció sanitària continuada i integral)
Deures del pacient
-Deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se’n. Aquest deure s’ha d’exigir especialment quan es puguin
derivar riscs o perjudicis per a la salut d’altres persones
-Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les
específiques determinades pels serveis sanitaris
-Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut
o la lluita contra les amenaces a la salut pública, com ara el tabac, l’alcoholisme i els accidents de trànsit, o les
malalties transmissibles susceptibles de ser previngudes mitjançant vacunacions o d’altres mesures preventives,
així com col·laborar en l’assoliment dels seus fins
-Deure de responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari,
fonamentalment les farmacèutiques, les complementàries, les d’incapacitat laboral i les de caràcter social
-Deure d’utilitzar i gaudir de manera responsable de les instal·lacions i els serveis sanitaris atenent a ses normes
-Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i
professional del personal que hi presta serveis
-Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d’identificació i les referents al seu estat físic o sobre la seva
salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d’interès general degudament motivades
-Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a una proposta d’actuació sanitària proposada
-El malalt té el deure d’acceptar l’alta un cop s’ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir
Rachid Bouchikh El Jarroudi Triatge i aspectes jurídics
Mòdul 9 Medicina

Aspectes ètics i legals rellevants de l’entrevista i de la història clínica

En medicina existeixen alguns principis bàsic de bioètica mèdica que han de ser inviolables, inalterables i
universals. Els 4 principis de la bioètica són:
-Beneficència: El metge ha de fer el bé com a qüestió inherent a la seva professió. Proporcionarà la òptima atenció
que requereix el pacient, la que ofereix màximes garanties de curació i la que més pugui beneficiar-lo en la
recuperació de la seva salut, assignant-li la millor cura en oportunitat, qualitat i calidesa.
-No maleficència: Primum non nocere (abans de res, no causar dany)  primer no fer mal a l'altre amb
coneixement de causa i que implica l'obligació de prevenir qualsevol mal.
-Autonomia: El professional no ha d’acceptar pressions externes (possiblement interessades) en la presa de
decisions mèdiques, especialment quant consideri que no proporcionarà benefici al pacient. Per la seva part, el
pacient ha de conèixer la malaltia i ha de conversar amb el metge el seu tractament i probable avaluació; per tant,
haurà de determinar amb autonomia el seu procediment (ex: tractament).
-Justícia: Implica un tracte equitatiu per a totes les persones, independentment de la seva condició social, raça,
religió, sexe o idees polítiques.
Respecte la HC, ha de ser objectiva, tècnicament correcta, privada (només es pot compartir amb el previ
consentiment del pacient) i a l’abast del pacient (té dret a accedir-hi).