You are on page 1of 35

Facultat d’Infermeria

AUSCULTACIÓ
CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SEMINARI 2
FISIOPATOLOGIA

Professores: Afra Masià i Esther Cáceres


Facultat d’Infermeria
Universitat de Girona
Curs 2018-2019
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ
 L’auscultació ens permet avaluar els sorolls del cor, els pulmons i l’aparell digestiu
 Hem d’avaluar la qualitat, intensitat i durada dels sorolls
 Fonendoscopi:
 Campana (per contacte amb pell fina per auscultar sons de freqüència baixa).
 Diagrama (per pell firma i auscultar sorolls d’alta freqüència).
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ

L'habilitat per identificar amb precisió els diversos sorolls cardíacs, pulmonars i intestinals poden
ajudar-lo a avaluar de forma ràpida i eficient als pacients i supervisar el seu estat de salut. Les
següents condicions i equip ho ajuden a realitzar una auscultació correctament:

 Àrea tranquil·la, ben il·luminada i càlida.


 Pacient adequadament desvestit. Això li permet posar el fonendoscopi directament a la pell i
eliminar les distorsions i el soroll de fricció de la roba.
 La possibilitat d'examinar a un pacient que estigui en decúbit supí, en decúbit lateral esquerre o
en sedestació. Pot sentir diferents sorolls, especialment els anòmals, en posicions diferents.
 Un fonendoscopi amb campana i membrana (o amb la capacitat de funcionar com campana i
membrana) és fonamental.
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ CARDÍACA
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ CARDÍACA
Sentirem sorolls generats al cor o grans vasos

 Les vàlvules emeten un soroll al tancar-se però no al obrir-se


 El primer soroll està causat pel tancament de les vàlvules auriculoventriculars (mitral i tricúspide)
 El segon soroll pel tancament de les vàlvules de sortida (aòrtica i pulmonar)

Imatge: www.texasheart.org
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

COM REALITZAR L’AUSCULTACIÓ CARDÍACA


4 focus principals d'auscultació
• Focus aòrtic: Segon espai intercostal Dret, a la vora de l’estèrnum
• Focus pulmonar: Simètric a l’aòrtic. Vora esternal del segon espai intercostal
• Focus mitral: Línia mitja clavicular del cinquè espai intercostal esquerra
• Focus tricúspide: Vora esternal esquerra quart espai
intercostal

https://www.youtube.com/watch?v=92GrzjjDyUQ

Imatge: http://telemedicinalizandrovillalba.weebly.com/focos-
obscultatorios-del-sistema-cardiaco.html
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

COM REALITZAR L’AUSCULTACIÓ CARDÍACA

• Focus addicionals del pericardi (segon focus aòrtic o V focus


d'auscultació i mesocardi), base del coll, àrea esternoclavicular
i regió epigàstrica.

Seguir un ordre:
1. Focus aòrtic (auscultar bé 1er i 2on soroll)
2. Vasos del coll
3. Focus pulmonar
4. Descendir per la vora esternal: Segon focus aòrtic (tercer espai intercostal E),
tricúspide i zona epigàstrica (es pot valorar l'auscultació abdominal i cardíaca)
5. Focus mitral i mesocardi (les pulsacions anormals poden palpar-se en persones amb
trastorns de la paret del ventricle E, aquesta localització pot variar entre persones)

Imatge: http://gsdl.bvs.sld.cu
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

COM REALITZAR L’AUSCULTACIÓ CARDÍACA

 Auscultarem cada àrea amb el diafragma (pressió ferma) per detectar sons més aguts (S1 i S2) i la
campana (pressió més suau) per detectar sorolls més greus (S3 i S4)

 Auscultar la base del cor amb la persona inclinada endavant

 Avaluar l'àpex (espais A4, N4, V6) amb la persona en decúbit lateral esquerra

 Auscultar durant varis cicles cardíacs a cada focus


AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

Imatge:
https://www.google.es/search?q=cardiac+auscultation&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwimvqmh_a7YAhWLvhQKHVjXBjoQ_AUICigB&biw=
1525&bih=708#imgrc=lUPIn-ZBI3CZ7M:
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

QUÈ HEM DE VALORAR EN L’AUSCULTACIÓ CARDÍACA?

• Identificar els tons: Per diferenciar la sístole de la diàstole


• Ritme: Ha de ser rítmic, en nens i adults joves podem apreciar un ritme irregular que varia amb la
respiració.
• Extrasístoles: Hi ha una cadència de base i s'afegeixen batecs prematurs
• Arítmia: No hi ha una cadència de base, és patològic
• Freqüència cardíaca: Un minut complert, mentre s'ausculta. FC normal 60-100x’
• Auscultació selectiva de cada àrea: Per poder fixar-nos en sorolls normals, patològics i bufs
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SOROLLS S1, S2, S3 i S4

• S1: Tancament vàlvules mitral i tricúspide, marca l’inici de la sístoles ventricular. Soroll simultani al
pols. Espai sistòlica abans de S2
• S2: Tancament vàlvules aòrtica i pulmonar, inici de la diàstole ventricular. Espai diastòlic abans de
S1. En adults joves es pot sentir desdoblat al final de la inspiració. L’espai entre S1 i S2 és més curt
• S3: To greu que apareix desprès de S2. S’ausculta millor amb la campana. Troballa normal en nens,
adults joves i durant l'embaràs. Patològic a partir dels 40 anys. Insuficiència ventricular E i
insuficiència mitral.
• S4: Menys freqüent. Suau i de to greu. S’ausculta millor amb la campana a la punta. Sempre
patològic. Hipertrofia ventricular E x HTA, estenosi aòrtica o miocardiopaties
• Ritme de galop: Tant S3 com S4 originen un ritme que recorda al galop d’un cavall sobretot amb
FC>100x’
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

BUFS

• Soroll que es produeix pel flux turbulent de la sang. Normalment la circulació de la sang és silenciosa.
Soroll similar al d’una molla d’avivar el foc.
• Causes: Flux turbulent al passar una vàlvula anormal, defecte septe o augment de la velocitat del flux
a través d’una vàlvula normal.
• Hem de definir l’intensitat: Es classifiquen en 6 graus
• Grau 1: Auscultat per personal expert en condicions òptimes
• Grau 2: Auscultat per personal no expert en condicions òptimes
• Grau 3: S’ausculta fàcilment
• Grau 4: Buf intens
• Grau 5: Molt intens, s’ausculta sobre una zona amplia
• Grau 6: Extremadament intens, s’ausculta sense estetoscopi
• Localització i irradiació: Ajuda a diferenciar el tipus de buf en funció
del focus d’auscultació on es sent i cap a quines altres localitzacions
s’irradia
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

ALTRES SOROLLS

• Espetec d’obertura :Apareix a la diàstole, succeeix al obrir-se de forma sobrada una vàlvula
auriculo-ventricular estenosada (normalment la mitral). S’ausculta millor amb el diafragma a la
punta.

• Clic d’ejecció: Apareix desprès de S1 (inici sístole) i coincideix amb l’obertura de les vàlvules
aòrtica i pulmonar. Té to alt i agut i s'escolta millor amb el diafragma. El trobem a l’estenosi
pulmonar o aòrtica

• Frec pericardíac: Com una esgarrapada que es pot auscultar tant a la sístole com a la diàstole a
qualsevol punt del pericardi, millor amb el diafragma. S’ausculta a la pericarditis i desprès d’un infart
agut de miocardi.

• Vàlvules mecàniques: poden produir soroll al obrir-se i al tancar-se, audible sense fonendoscopi
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

Característiques Correlació clínica


Ritme Cadència rítmica amb batecs Arítmia extra sístole
prematurs o arítmia complerta Arítmia complerta: habitualment
fibril·lació auricular
Freqüència <60 per minut o > 100 per minut Bradicàrdies, taquicàrdies
S3 Després de S2. Auscultar amb Patològic en edat >40a.
campana Insuficiència ventricular E i mitral
S4 Abans de S1. Auscultar amb Hipertròfia ventricular E
campana a la punta
Bufs Vibracions que ocupen més d’un Flux turbulent al passar per la vàlvula
25% de la sístole o la diàstole anormal o obstrucció de sortida o
augment velocitat flux a través vàlvula
normal
Espetec d’0bertura Apareix en diàstole Estenosi valvular
Clic d’ejecció Després de S1 Estenosi pulmonar o aòrtica
Frec pericardíac S’ausculta en sístole i diàstole Pericarditis, post IAM
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

• PRÀCTICA: Fem un seguit d’auscultacions a classe.

• https://www.youtube.com/watch?v=Yj9nPyxrNQ8&list=PLU5eSyPbwwXN2RyHBLneCDgXim87BMu8z
• NORMAL : https://www.youtube.com/watch?v=M_nGTG99P8g&list=PLU5eSyPbwwXN2RyHBLneCDgXim87BMu8z&index=19
• I.AORTICA: https://www.youtube.com/watch?v=Yj9nPyxrNQ8&list=PLU5eSyPbwwXN2RyHBLneCDgXim87BMu8z&index=1
• I. MITRAL: https://www.youtube.com/watch?v=_qqevMxlhfY&list=PLU5eSyPbwwXN2RyHBLneCDgXim87BMu8z&index=2
• PROLAPSA MITRAL: https://www.youtube.com/watch?v=WIJBYW8dgoE&index=9&list=PLU5eSyPbwwXN2RyHBLneCDgXim87BMu8z
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ PULMONAR
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

COM REALITZAR LA AUSCULTACIÓ PULMONAR

• La majoria dels sons són de freqüència baixa, s’ausculten millor amb la campana
• El diafragma localitza millor els sons aguts com el frec pleural

Seqüència exploració:
• Pacient relaxat i respirant profundament amb la boca oberta
• Auscultar alternativament els dos costats, comparant troballes
• Valorar característiques i amplitud dels sons
• Valorar la intensitat, to, duració, qualitat dels sorolls
• Identificar qualsevol retràs entre la inspiració i la espiració
• Evitar auscultació a 3cm de la línia mitja (poden transmetre sorolls de la tràquea o bronquis
principals)
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

ZONES D’AUSCULTACIÓ PULMONAR

Imatge: www.formacionenemergencias.blogspot.com
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SOROLLS NORMALS
• S’originen a les vies aèries (laringe, tràquea i bronquis) i als alvèols pulmonars.

 Murmuri vesicular: És la respiració alveolar. Soroll poc intens, greu i suau. Predomina a la
inspiració. Auscultar a regions anteriors, posteriors i laterals del tòrax sobre els pulmons.
És més intens a les regions infraaxil·lar, infraescapular i infraclavicular
 Respiració bronquial: És un buf rude i fort de qualitat tubular. S’ausculta a les zones
supraclavicular i dorsal superior tant a la inspiració coma l’espiració.
 Respiració bronco-vesicular: Soroll sonor i agut, barreja dels dos anteriors. S’ausculta a
les regions supraescapulars, interescapulovertebrals i de les articulacions
esternoclaviculars
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SOROLLS ANORMALS

• Disminució del murmuri vesicular: El trobem a l’obesitat, al vessament pleural,


pneumotòrax, MPOC, atelèctasi quan el bronqui està obstruït.

• Respiració bronquial (buf tubàric): So respiratori agut similar al que auscultem sobre la
tràquea i laringe durant la respiració normal. La trobem sobre un pulmó consolidat
(pneumònia).

• Frec pleural: Es suma al murmuri vesicular. Soroll similar al doblegar cuir rígid o al
trepitjar neu. S’ausculta en inspiració i espiració. Es produeix al moure’s una pleura sobre
l’altre.
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SOROLLS ANORMALS
• Estridor: Soroll produït per la obstrucció de la laringe
• Estertors : Es denomina així als sorolls afegits que no són frecs pleurals
• Roncus: Soroll greu i continu que es pot sentir tant a la inspiració com a l’espiració, tot i que
predomina a la espiració. Indiquen obstrucció de la via aèria (espasme, moc o edema)
• Sibilants: Soroll agut com un xiulet que predomina a la espiració. Base patològica similar al
roncus predominant l’espasme o la bronco constricció (asma i síndrome d’hiperreactivitat
bronquial)
• Crepitants: Sorolls discontinus, no musicals de caràcter cruixent. Generalment apareixen a la
inspiració
• Secs: Soroll tipus velcro. Apareixen en malalties intersticials o MPOC
• Humits: Per acumulació de líquid o moc. Apareixen en pneumònies, hemorràgia pulmonar,
edema cardiogènic, destret respiratori agut

https://www.youtube.com/watch?v=4JIiACUgRLE
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SOROLLS ANORMALS

• https://www.youtube.com/watch?v=J7CvStuPwMw

Classificació i anàlisi dels soroslls:


• https://www.youtube.com/watch?v=C-Jc_peO3Eg
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ DE LA VEU

Modificacions de l’auscultació de la veu


• Broncofonia: Augment de la ressonància vocal en condensacions i cavitats

• Pectoriloquia: Veu clara en cavernes, vessaments i condensacions

• Egofonia: Timbre tremolós de la veu (cabra) a la part superior dels vessaments pleurals

• Ecofonia: So vocal en eco

• Anforofonia: Ressonància augmentada i timbre metàl·lic en pneumotòrax


AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

CONSIDERACIONS:

• En una mateixa malaltia podem trobar sorolls respiratoris diferents


• El mateix soroll pot trobar-se a diferents patologies
• Una auscultació normal no assegura l’absència de malaltia
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

AUSCULTACIÓ ABDOMINAL
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

SEGMENTS ABDOMINALS

Ull que la numeració no coincideix en la sona anatòmica, però sí el nom.


AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

COM REALITZAR L’AUSCULATCIÓ ABDOMINAL


• Pacient en decúbit supí
• Amb el diafragma els sorolls abdominals i amb la campana els sons vasculars
Sorolls abdominals:
 Auscultar tots els quadrants abdominals començant per la zona epigàstrica
 Detectar moviments intestinals (escoltar fins a 2-5 minuts abans de concloure que no hi ha sorolls
intestinals)
 La sensibilitat i especificitat dels sorolls abdominals per diagnosticar obstrucció intestinal són baixes

Sorolls vasculars
 Podem trobar bufs en població sana
 Descartar-los a nivell de l’aorta, zona renal, ilíaca i femoral. També sobre el fetge.
 Al 30% dels aneurismes s’ausculta un buf
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

ZONES D’AUSCULTACIÓ ABDOMINAL

Gastrointestinal assessment:
https://www.youtube.com/watch?v=EZP8c_FnZNM
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

POSSIBLES TROBALLES

Sorolls intestinals
• Normal entre 5 i 35 sorolls intestinals per minut
• Augment en les gastroenteritis (també en etapes prepandrials i postpandrials)
• No auscultarem sorolls en 5 minuts en peritonitis o ili paralític
• Augment de la freqüència, volum i to: Obstrucció intestinal

Sorolls vasculars
• Zona epigàstrica: Malaltia renovascular, neoplàsia pancreàtica.
• Hipocondri dret: Hepatocarcinoma, hipertensió portal.
• Hipocondri esquerre: Fístula arteriovenosa esplènica
• Periumbilical: en persones molt grans sospitar aneurisma d’aorta
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

• PRÀCTICA: Fem un seguit d’auscultacions a classe i en grups de 2


estudiats, anoteu la descripció de cada so. Posteriorment farem un
feedback grupal comentant cada so. Hi haurà sons sans i son
patològics.

• https://www.youtube.com/watch?v=7VG0rx5nkGw
AUSCULTACIÓ: CARDÍACA, PULMONAR I ABDOMINAL

BIBLIOGRAFIA

• Douglas G, Nicol F, Robertson C. Macleod Exploración física. 13ª


edición: Barcelona. Elsevier; 2014.

• Casado Vicente V, Cordón Granados F, García Velasco G. Manual de


exploración física. Basado en la persona, en el síntoma y en la
evidencia. Barcelona. Semfyc ediciones; 2012.

You might also like