831191 _ 0164-0193.

qxd 20/12/06 13:31 Página 174

U N I TAT

15 L’antic Egipte
1. El país del Nil Terres negres.
Terres vermelles.

Fa més de 5.000 anys va sorgir al nord-est de l’Àfrica, a la vo-

ra del riu Nil, una de les civilitzacions més importants de la
història, l’antic Egipte.
Encara que l’imperi egipci era molt gran, la població es con-
centrava en una franja estreta de terreny situada a la riba del riu
Nil. Aquesta franja s’eixampla a mesura que el riu s’apropa a
la desembocadura i acaba formant un delta molt ampli. Els egip-
cis anomenaven aquesta franja les «terres negres», perquè les
aigües del Nil hi deixen un fang molt fèrtil de color fosc en el Doc. 1 El riu Nil. Les terres vermelles ocupaven
qual sembraven (doc. 1). aproximadament el noranta per cent
de la superfície total de l’antic Egipte.
Més enllà de les «terres negres» s’estenien les «terres verme-
lles», és a dir, el desert, on gairebé no hi havia animals ni plan-
tes. En aquesta zona només hi vivien petites tribus nòmades i
SABIES QUE...
alguns pagesos, que es concentraven al voltant dels oasis. Però
aquest territori també era important, perquè servia com a de- Els egipcis no sabien per què
el riu Nil augmentava cada any
fensa natural davant les invasions dels països veïns i perquè se
de cabal i es van pensar que era
n’extreien pedres per a les construccions i metalls preciosos.
el déu Hapi el creador
d’aquest fenomen?
Les crescudes del Nil
Avui dia, sabem que la
El riu Nil, que travessa Egipte de sud a nord i recorre més de crescuda la provoca el
mil quilòmetres, permetia abastar d’aigua la població; a més, es desglaç i les abundants pluges que es
feia servir com a via de comunicació i per regar els camps de produeixen a les muntanyes d’Etiòpia,
conreu (doc. 3). que porten molta aigua al Nil Blau, un
dels afluents més importants del Nil.
Per aprofitar millor els recursos del riu, els egipcis construïen
molts dics que en retenien l’aigua i canals que la conduïen fins
a les terres allunyades de la riba.
La vida dels egipcis estava regulada pel ritme de les aigües del
Nil. Cada any, de juny a setembre, el riu experimentava una es-
pectacular crescuda de cabal, es desbordava i inundava les ri-
bes. Quan les aigües es retiraven era l’època de sembrar.
La crescuda del Nil era fonamental per als egipcis. Si un any
s’endarreria o les pluges no eren suficients per provocar la inun-
dació, el sòl quedava estèril i es produïen episodis de fam. Per
això van idear sistemes molt enginyosos per mesurar el nivell
de les aigües (doc. 2).
Pràcticament podem dir que sense el Nil Egipte no hauria exis-
tit mai. Els egipcis consideraven el riu el creador de les terres
Doc. 2 Nilòmetre. Els nilòmetres eren una mena
fèrtils on vivien i eren tan conscients de la importància que te- de pous amb marques de nivell a les parets.
nia que fins i tot adoraven un déu, anomenat Hapi, que el re- Quan el riu inundava el pou era possible saber
presentava. el nivell on havien arribat les aigües.

174
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 175

25º 30º 35º

m a r M e d i t e r r a n i

BAIX EGIPTE
Gizeh
30º
Memfis
Sakkara D ES ER T
30º

D ’A R À BIA

DESERT

DE

RI
U
L Í BI A
Amarna
N
IL

ALT EGIPTE m a r
Karnak
Vall
dels Reis Tebes
R o i g
Luxor
25º
Vall de
les Reines Edfu
25º

primera cascada

25º
tròpic de Càncer

L
NI
Zones elevades Oasi
IU
R
Depressió Gran temple
Abu Simbel
Zona fèrtil Piràmide

Capital Tombes
35º
30º

Doc. 3 Mapa de l’antic Egipte.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes. • L’antic Egipte va ser una civilització fluvial?

• Recorda el significat de les paraules Justifica la resposta.
següents: desert, delta, oasi, nòmada, imperi.
4. ●● Interpreta els documents.
Elabora una frase amb cadascuna
que tingui relació amb la informació • Document 1. Analitza com s’observa a la imatge
que has estudiat. l’oposició entre les terres negres i les terres
vermelles.
2. ● Busca les idees principals. • Document 2. Explica en què consistia
• En quin continent se situava l’antic Egipte? un nilòmetre.
En quina zona concreta? • Document 3.
• En quines dues grans àrees dividien els egipcis a) Quin mar limitava Egipte pel Nord?
el seu territori? Per què les anomenaven així? I per l’est?
3. ●● Interpreta el text. b) Quin desert limitava Egipte per l’est?
I per l’oest?
• Explica per què la població es concentrava
a les ribes del Nil. c) Quina zona d’Egipte anomenem Baix Egipte?
I Alt Egipte?
• Per què diem que sense el Nil Egipte no hauria
existit? d) Quines ciutats van ser capitals d’Egipte?

175
831191 _ 0164-0193.qxd 11/1/07 13:22 P‚
gina 176

2. La terra del faraó El voltor era

el símbol
de l’Alt Egipte.
La serp era
el símbol
del Baix
L’origen de l’antic Egipte se situa a l’entorn de l’any Egipte.

3100 aC, quan el rei Menes va unificar sota el seu

comandament tots els territoris que estaven al vol-
tant del Nil. El final de l’antic Egipte va tenir lloc
l’any 31 aC, quan el país va ser conquerit pels ro- La gaiata
mans. Per tant, la civilització de l’antic Egipte té una La lligadura de pastor
reial o nemes simbolitzava
història molt llarga, perquè va durar uns tres mil era el símbol la protecció.
anys. del poder reial
atorgat pels
Egipte va estar governat per reis, anomenats faraons déus. Estava
(doc. 4). El faraó concentrava a les seves mans tots feta de tela
els poders: dictava les lleis, governava el país, pos- i es lligava
amb un nus a
seïa gran part de les terres, controlava el comerç i l’esquena.
manava l’exèrcit. Recordava
la cabellera
Quan un faraó moria, el succeïa el seu fill, és a dir, d’un lleó.
es van formar autèntiques dinasties. Hi va haver 31
dinasties. En les dinasties més antigues van destacar
els faraons Keops, Kefren i Micerí, que van construir La barba postissa
El fuet simbolitzava
les piràmides de Gizeh. En les dinasties més mo- la funció del faraó com era símbol
dernes van destacar Tuthmosis I i Ramsès II, que van a «guia». de divinitat.
ser grans guerrers.
Els egipcis creien que els faraons eren déus. Per
això, tothom s’agenollava quan passaven i ningú
no podia mirar-los la cara ni tocar-los. També pen- Doc. 4
saven que tenien poders màgics, com ara fer que les Els faraons van utilitzar
aigües del Nil creixessin. determinats ornaments
com a símbol
Els faraons vivien envoltats de riqueses, en grans pa- de reialesa, poder
laus amb centenars de servents i esclaus. i protecció.

ACTIVITATS
SABIES QUE...
5. ● Comprèn els conceptes.
• Explica què són un faraó i una dinastia. En el procés d’unificació
A l’Estat espanyol avui dia hi regna alguna del territori d’Egipte hi van
dinastia? intervenir diversos reis,
com ara el rei Escorpí
6. ● Busca les idees principals. o Narmer.
• Quant temps va durar la història de l’antic Recentment, el rei Escorpí
Egipte? Entre quins anys es va fer famós per
va transcórrer? una pel·lícula. Però
• Quins eren els poders del faraó? la història que narra el film
té poca cosa a veure amb
• Quins faraons coneixes?
el que sabem sobre
7. ●●● Reflexiona. Doc. 5 l’autèntic rei Escorpí.
• Creus que és correcte dir que Egipte
8. ●●● Investiga la vida del rei Escorpí
era la terra del faraó?
i compara les teves dades amb les
Per què?
de la pel·lícula The Scorpion King (2002).

176
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 177

Les etapes de la història d’Egipte A FONS

En la història de l’antic Egipte es distingeixen tres grans etapes: l’Imperi Antic,

l’Imperi Mitjà i l’Imperi Nou.

1. L’Imperi Antic

3100 aC
L’Imperi Antic va durar gairebé 1.000 anys.

IM PERI
En aquest període es van establir les bases
de l’estat i de la societat d’Egipte. El faraó ja
era considerat un déu i tenia a les mans
el poder polític i religiós.

A NT I C
La capital era Memfis i els faraons més destacats
van ser Kheops, Kefren i Micerí.
Sobre l’any 2200 aC va començar una època de
crisi que va provocar la caiguda de l’Imperi Antic.

2200 aC
CRISI 2050 aC
IMPERI
MITJÀ

2. L’Imperi Mitjà
1800 aC

Doc. 6 Esfinx de Gizeh. Construïda

L’Imperi Mitjà, la capital del qual era Tebes, va
CRISI

durant l’Imperi Antic. La va manar

durar prop de 300 anys.
edificar el faraó Kefren i està situada
1580 aC

davant de la seva piràmide En aquest període va augmentar el poder del

per protegir-la. Combina un cap faraó, es van crear ciutats noves, es van construir
humà (símbol de la intel·ligència obres públiques i es van ampliar les terres
del faraó) i el cos d’un lleó (símbol cultivables. A més, hi va haver una gran expansió
de la força i el Sol). cap al sud, amb la conquesta de Núbia.
A partir de l’any 1800 aC, Egipte va ser envaït
I

per pobles estrangers.

M
P
E

1100 aC
R I

Dominació estrangera

3. L’Imperi Nou
N
O U

Cap al 1600 aC va començar l’Imperi Nou, que va

durar uns 500 anys. Va ser una època d’esplendor,
en la qual van destacar els faraons Tuthmosis I,
Amenofis III, Akhenaton, Tutankamon i Ramsès II.
Egipte va conquerir Líbia i Síria i es van construir
temples i palaus de grans dimensions.
A partir de l’any 1100 aC Egipte va ser envaït
31 aC

per pobles estrangers, com ara els assiris,

Doc. 7 Bust d’Akhenaton. Aquest faraó els perses, els grecs i els romans.
va regnar en l’Imperi Nou.

9. ●● Interpreta la línia del temps.

• Indica les etapes de l’antic Egipte de la més antiga a la més moderna.
• La història de l’antic Egipte va passar abans o després de Crist?
• Quins faraons i esdeveniments van destacar en cada etapa?

177
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 178

3. La societat egípcia Els homes acostumaven

a portar un faldellí
que cobria la part
La societat egípcia estava formada per diversos grups inferior del cos.

que tenien condicions de vida i ocupacions molt di-

ferents. perruca
amb
diadema
Els privilegiats
El faraó, els nobles, els sacerdots i els escribes for-
maven una minoria privilegiada que tenia el poder collaret
polític i la riquesa.
Els nobles i els sacerdots posseïen gran part de les
terres del país.
• Els nobles eren els membres de la família del fa-
raó i altres famílies que el faraó havia recompen-
sat amb extenses terres i grans tresors. Governa-
ven les províncies en què es dividia Egipte i vivien
en grans vil·les envoltades de jardins (doc. 8).
• Els sacerdots dirigien els ritus religiosos. Tenien
milers de persones al seu servei, que treballaven
per a ells o que els havien de donar part de les co- Doc. 8 El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret.
llites. En les escultures, els egipcis pintaven de tons
foscos la pell dels homes i de tons clars
Els escribes constituïen un ofici, redactaven els do- la de les dones.
cuments oficials i portaven els comptes dels impostos
reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels
Les dones portaven
magatzems del palau del faraó. Aquests funcionaris, un vestit de lli cenyit.
malgrat no poden ser considerats dels privilegiats, gau-
dien d’un gran prestigi i tenien una bona posició
econòmica, perquè només ells, els sacerdots i alguns
nobles sabien llegir i escriure (doc. 9).

PATRIMONI

Els ulls estan fets L’escriba

de quars i reflecteixen
Amb la mà una mirada de A l’antic Egipte sabien llegir i escriure molt
dreta concentració.
aguantava
poques persones. Entre aquestes persones
el càlam hi havia els escribes, que pertanyien
amb què a les classes altes. Els interessava molt
escrivia. mantenir la tècnica de l’escriptura i la lectura
Sobre
els genolls
com un secret perquè d’aquesta manera
hi ha els fulls restringien l’accés al coneixement i continuaven
de papir. conservant el poder. Per això l’ofici d’escriba era
molt valorat i respectat. Arribar a ser escriba no
era fàcil: només uns quants nens (mai nenes)
podien accedir a les escoles.

Doc. 9 Escriba.

178
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 179

Doc. 10 Pintura amb escenes de camp. Aquesta pintura decorava les parets de la tomba de l’escriba Menna.

La resta de la població ACTIVITATS

La gran majoria de la població d’Egipte estava sotmesa a les de- 10. ● Comprèn els conceptes.
cisions del faraó, els nobles i els sacerdots. • Explica què eren el papir
• Els pagesos eren el grup més nombrós. Vivien de manera i el lli.
modesta, i amb el fruit del seu treball havien d’alimentar les • És el mateix un servent
seves famílies i pagar els tributs del faraó, els nobles i els sa- que un esclau?
cerdots (doc. 10). • Escriu un sinònim de tribut.
• Els artesans feien escultures i ceràmiques, elaboraven el • Què volen dir les paraules
papir sobre el qual s’escrivia i el lli amb què es feien vestits, «minoria» i «privilegiat»?
i fabricaven objectes de metall. 11. ●● Interpreta el text.
• Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en ter- • Quan diem que algú té «poder
res llunyanes i ho venien a Egipte. polític», a què ens referim?:
• Els servents eren persones lliures que feien diverses feines a) al fet que posseeix moltes
per a un senyor a canvi d’un petit salari. terres; b) al fet que controla
• Els esclaus generalment eren presoners de guerra. No tenien el govern; c) al fet que té
molts esclaus.
drets i la majoria eren propietat del faraó, que els utilitzava
per treballar a les obres públiques, les mines i l’exèrcit. • En el text es diu que la majoria
de la població estava sotmesa
als poderosos. Això vol dir
Les egípcies que eren els seus esclaus?
A Egipte, les dones tenien alguns drets i llibertats que no te- • Per què es diu que les dones
nien altres dones de l’antiguitat. Per exemple, podien heretar i egípcies tenien una posició
tenir propietats, vendre i comprar béns i fins i tot divorciar-se. millor que altres dones
de l’antiguitat?
La majoria de les egípcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills
i també feien altres feines: fabricaven teixits, elaboraven pa, aju- 12. ●● Interpreta els documents.
daven en les tasques del camp i feien de serventes a les cases • Document 10. Identifica-hi
més riques. totes les feines i les eines
que puguis.
Les dones molt poques vegades van ocupar alts càrrecs en l’ad-
ministració. Amb tot, n’hi va haver algunes que van arribar a 13. ●●● Organitza la informació.
governar com a faraons, tot i que amb caràcter excepcional, i • Completa una piràmide social
no sense la ingerència de membres masculins de la seva prò- sobre la població d’Egipte.
pia família, com per exemple els casos de Hatsepsut i Cleòpatra.

179
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 180

La vida quotidiana
desert hisendes nobles
poblat camperol

camps de conreu

shaduf
terres inundables
La vida cotidiana
Doc. 11 El paisatge del Nil, des de les zones rurals (esquerra) fins a la ciutat (dreta).

La vida al camp
SABIES QUE...
Nou de cada deu egipcis eren pagesos i pageses.
El comerç va ser una activitat molt important
Vivien en petits poblats pobrament. Les cases
per als egipcis? Els intercanvis comercials es feien
estaven construïdes amb tova, tenien un pis
tant dins del país com amb els veïns més propers.
i la coberta plana, que servia de terrassa i magatzem.
Hi havia molt pocs mobles. El Nil era la principal via de transport que utilitzaven,
perquè permetia la comunicació entre les regions
Els pagesos s’alimentaven del que conreaven:
del delta i les del sud. I a través del mar Mediterrani
cereals, amb què feien pa i coques, hortalisses,
van arribar fins a Síria per l’est i Líbia per l’oest.
verdures i fruites. Amb el raïm elaboraven vi,
El mar Roig servia de comunicació amb els pobles
i amb l’ordi, cervesa, la beguda preferida.
que vivien al sud d’Egipte. També hi havia rutes
Als poblats també hi havia animals domèstics,
terrestres per les quals transitaven les caravanes.
dels quals obtenien ous, llet, carn i pells.
El gra i el lli eren els articles principals
Les famílies egípcies estaven formades
que els egipcis venien. A canvi
generalment per un matrimoni i els seus fills.
obtenien productes com
Tots treballaven. Els homes llauraven, les dones
ara fusta de cedre,
sembraven i entre tots dos feien la collita. Els nens
encens, cavalls,
i les nenes ajudaven els seus pares
plata...
des de ben petits.
La feina era molt dura. La majoria de les eines
s’assemblaven a les d’èpoques anteriors: falçs
de pedra, fusta o bronze, aixades i arades
estirades per bous.
Doc. 12
Durant la temporada de crescuda del Nil, Processó
el faraó reclutava els camperols per fer-los participar de traginers.
en la construcció de les piràmides i altres edificis
de patrocini reial.

180
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 181

A FONS

temple
mercat piràmide (tomba)

palau

port

riu Nil

La vida a les ciutats
L’antic Egipte va ser una civilització bàsicament rural,
tot i que també hi va haver grans ciutats, com ara
Memfis, Tebes, Al-Amarna o Edfu. Hi vivien el faraó,
els grans nobles, els sacerdots, els soldats, els artesans,
els comerciants i els escribes.
Els habitatges urbans estaven construïts generalment
de tova; tan sols els edificis que havien de durar
per sempre, com les tombes i els temples,
es construïen de pedra. Les cases dels més rics tenien
moltes habitacions, decorades amb pintures. Algunes
tenien un jardí amb un estany i diverses espècies de
plantes. Contràriament, les cases dels pobres eren
de dimensions molt petites.
A les ciutats destacaven dos tipus d’edificis: els palaus,
on vivien el faraó i els grans nobles, i els temples,
de proporcions immenses.
Les ciutats se situaven al costat del riu. Per això tenien
un port on atracaven els vaixells de vela.
També contenien els tallers dels artesans, com ara
terrissaires, assaonadors, orfebres o ebenistes.
Als mercats a l’aire lliure hi anaven els pagesos,
els artesans i els comerciants a vendre els seus
productes. A Egipte s’utilitzava la permuta, és a dir,
es canviaven uns productes per uns altres, perquè
els egipcis no utilitzaven moneda.
ACTIVITATS
14. ● Comprendre els conceptes.
• Un taller artesà és el lloc on els artesans...
… fan reparacions.
… venen els seus productes.
… elaboren els seus productes.
• Explica què és la permuta. La practiques,
tu?
15. ●● Interpreta el text.
• Compara la vida al camp i la vida a la ciutat:
qui vivia en cada zona, quins edificis hi
podries trobar, quines diferències hi havia
entre els habitatges...
16. ●● Interpreta els documents.
• Document 11. Busca en el dibuix
els elements que s’expliquen en el text.
17. ●●● Reflexiona.
• Com creus que transportaven els pagesos
els productes del camp per vendre’ls
als mercats de la ciutat?
18. ●●● Busca què és un shaduf. Fes-ne
un dibuix i explica per a què servia.

181
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 182

4. La religió 1
2
Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts
déus. El seu déu principal era el Sol, anomenat Ra,
Amon o Aton; altres déus importants eren Isis,
Osiris i Horus. També adoraven animals, com ara
el cocodril; elements de la natura, com el Nil, i per-
sones, com el faraó.
Els egipcis creien que els ritus religiosos eren neces-
saris per mantenir l’equilibri de l’univers. Per exem-
ple, la crescuda anual del Nil depenia d’aquests ri-
tus. Per això cada déu disposava necessàriament d’un
temple on es podia practicar el culte religiós i guar-
dar la seva estàtua.
Cada temple tenia un cos de sacerdots, que nete-
javen i vestien l’estàtua i practicaven els ritus. Cada 3

dia anaven en processó fins al santuari portant ali- Doc. 13 Capitells egipcis. Els capitells podien tenir
ments i begudes com a ofrena a la divinitat. diferents formes: de vegades representaven el cap
de la deessa Hathor (1); unes altres vegades, papirs (2),
Els temples: la casa dels déus i, fins i tot, flors de lotus (3).

Es egipcis construïen els seus temples perquè ser-

vissin d’habitatge als déus. Com que pensaven que piló sala hipòstila
pati santuari
els déus eren immortals, van utilitzar la pedra com
a material de construcció, perquè resistia millor el
pas del temps que la tova.
L’arquitectura egípcia no utilitzava arcs ni voltes, per esfinx

això les cobertes de pedra eren arquitravades. És a

dir, eren sostres plans fets amb grans lloses de pe-
dra, posades unes al costat de les altres, que se sos-
tenien amb columnes enormes (doc. 13).
Gairebé tots els temples tenien dimensions colos-
sals i una mateixa estructura (doc. 14). obelisc
• Una llarga avinguda conduïa a una porta monu-
Doc. 14 Els temples egipcis estaven tots decorats
mental. L’avinguda estava decorada amb estàtues amb pintures.
d’esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà).
Les esfinxs protegien el temple.
• Per entrar al temple calia travessar una portalada SABIES QUE...
massissa anomenada piló. A davant hi havia obe-
Només el faraó i els sacerdots podien
liscs, que representaven el camí que unia la ter-
accedir al santuari del temple? Per
ra amb el cel. això en alguns temples egipcis
• A continuació es passava a un pati envoltat de co- hi ha orelles esculpides. Es feien
lumnes enormes. a les parets exteriors dels santuaris
• Després, s’accedia a la sala hipòstila, que estava i servien perquè el poble, que no podia
entrar en aquest lloc del temple, pogués
coberta i plena de columnes.
fer peticions als déus sense la participació
• Finalment, hi havia el santuari, on es conservava del sacerdot.
l’estàtua del déu.

182
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 183

PATRIMONI

El temple d’Abu Simbel

El temple d’Abu Simbel va ser edificat en el segle XIII aC
pel faraó Ramsès II. A la façana hi ha quatre estàtues
del faraó, assegut i portant les corones de l’Alt i el Baix Egipte.
Ramsès està acompanyat d’algunes figures més petites
que representen les seves dones, fills i germans.
El temple estava orientat de tal manera que dues vegades l’any
el sol hi penetrava i il·luminava les estàtues dels déus que hi
havia a l’interior. Doc. 15 Estàtues colossals a la façana del
temple d’Abu Simbel.
piló pati sala hipòstila

El temple de Karnak
Està situat al costat del Nil, prop de Tebes (actual Luxor).
A Karnak destaca l’enorme sala hipòstila, que fa 102 m
d’amplada i 53 m de profunditat.
Té 134 columnes de 23 metres d’alçada,
cosa que equival a un edifici de nou pisos. La part
superior de les columnes és tan ampla que hi podrien
cabre 50 persones.

Doc. 16 El temple de Karnak.

El temple de Debod
A Madrid es pot visitar un temple egipci autèntic: el temple de
Debod. El temple es va construir cap a l’any 200 aC en honor
del déu Amon.
El 1959 la UNESCO va demanar ajuda internacional per salvar
diversos monuments egipcis que haurien quedat submergits
sota les aigües un cop s’hagués construït la presa d’Assuan.
Espanya va oferir la seva ajuda i com a recompensa Egipte li va
regalar el temple de Debod.
El temple va ser desmantellat i traslladat pedra per pedra
des del seu lloc d’origen fins a Madrid, on va arribar l’any 1970. Doc. 17 El temple de Debod.

ACTIVITATS

19. ● Comprèn els conceptes. • Substitueix les paraules «processó» i «ofrena»

• Què volem dir quan diem que un edifici té per unes altres que tinguin el mateix significat
la coberta arquitravada? Fes un dibuix en la frase final de l’epígraf Els déus.
que representi aquest concepte.
20. ●●● Organitza la informació.
• Què seria contraposat als arquitraus? Justifica
• Enumera les parts d’un temple egipci
l’elecció.
des de l’exterior a l’interior.
Un empedrat.
• Explica la funció de cada part.
Un enrajolat.
Una volta.

183
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 184

5. La vida després de la mort.

Les tombes
Els egipcis creien en la vida després de la mort i pen-
saven que era necessari conservar els cossos per a
aquesta segona vida. Per això els momificaven, és a
dir, assecaven els cossos dels morts i els embolica-
ven amb benes (doc. 18). Després, els guardaven
en un sarcòfag de fusta i or i els enterraven en tom-
bes, que eren la residència dels difunts.
El sarcòfag s’envoltava d’un aixovar amb tot allò que
el mort podria necessitar en l’altra vida: aliments,
vestits i fins i tot figuretes que representaven els ser-
vents. Les tombes estaven plenes de passadissos per
impedir que algú robés els aixovars que contenien.
Les tombes més grans eren les dels faraons. Les pirà-
mides de Gizeh són les tombes més espectaculars
(doc. 19). Més endavant, es va enterrar els faraons
en tombes excavades sota terra, a la Vall dels Reis i
a la Vall de les Reines. Doc. 18 Mòmia i sarcòfag egipcis.

Els tipus de tombes egípcies A FONS

entrada
amagada

càmbra
funerària
càmbra funerària càmbra
funerària

Les mastabes Les piràmides Els hipogeus

Eren les tombes més antigues.
Des de l’exterior s’assemblaven
a un rectangle amb les parets
inclinades. A l’interior hi havia
una cambra funerària subterrània
on se situava el cadàver
i a la qual s’accedia a través
d’un passadís.
Eren enormes tombes de forma
piramidal que es van utilitzar
per enterrar els faraons
durant l’Imperi Antic.
Una xarxa de passadissos
i paranys dificultava l’arribada
dels lladres a la cambra
funerària.
Els hipogeus eren tombes
subterrànies que s’excavaven
a l’interior d’una muntanya.
Un cop s’hi havia col·locat
el difunt, el forat que servia
d’entrada es tapava, de manera
que des de l’exterior no es veia
res.

21. ●●● Busca informació sobre la tomba de la reina Nefertari, esposa de Ramsès II,
i descriu com era.

184
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 185

PATRIMONI

Les piràmides de Gizeh

Les piràmides més famoses són les de Gizeh, en les quals hi ha
enterrats els faraons Kheops, Kefren i Micerí. Tenen uns 5.000
anys d’antiguitat i unes proporcions gegantines. La gran
piràmide de Kheops mesura 147 metres d’alçada i cada costat
de la base en fa 230; alguns dels blocs que la formen arriben
a pesar fins a 50 tones. A l’espai que ocupa la base d’aquesta
piràmide, hi cabrien les cinc catedrals cristianes més
grans del món.
Durant la temporada de crescuda del Nil, el faraó reclutava
els pagesos per participar en la construcció de les piràmides
i altres edificis públics. El treball era molt dur. Les pedres
arribaven en vaixells a través del Nil i els treballadors
les arrossegaven mitjançant trineus i rampes. Doc. 19 Conjunt de les piràmides de Gizeh.

Doc. 20 Construcció d’una piràmide.

ACTIVITATS

22. ● Comprèn els conceptes. 24. ●● Interpreta els documents.

• Què són les mastabes, les piràmides • Document 18.
i els hipogeus? a) Quina forma tenien els sarcòfags?
• En què es diferencien? b) Com estaven decorats?
• Què és la cambra funerària d’una tomba? • Document 20. Explica com es van construir
• Explica les diferències entre mòmia, sarcòfag les piràmides.
i tomba.
25. ●●● Reflexiona.
23. ●● Interpreta el text. • Com dificultaven els egipcis l’accés
• Per què els egipcis conservaven el cos a les cambres funeràries?
dels difunts? • Per què ho feien?
• Quins mitjans utilitzaven? • Creus que van tenir èxit?

185
831191 _ 0164-0193.qxd 11/1/07 13:22 P‚
gina 186

6. L’art egipci PATRIMONI

L’art egipci estava molt influït per la religió i, so- El bust de Nefertiti
bretot, per la creença en la vida després de la mort.
tiara reial Nefertiti, de la dinastia XVIII,
Per això diem que la majoria d’obres d’art egipci te-
va ser la dona del faraó
nien una utilitat i un sentiment màgic i religiós.
Amenofis IV, anomenat
D’aquesta manera, els egipcis van edificar temples
també Akhenaton,
perquè fossin els habitatges dels déus i tombes per amb qui va col·laborar
als difunts. Després van decorar els temples i les en el govern. Va viure
tombes amb escultures i pintures que representa- en el segle XIV aC.
ven els difunts, els déus i diverses cerimònies i ri- Akhenaton i Nefertiti
tus. van reformar
Altres obres d’art tenien un sentit polític. Per exem- la religió i van
establir el culte únic
ple, elaboraven estàtues enormes i pintures dels fa- collaret
al déu Aton.
raons per demostrar el seu poder.
L’art va tenir un gran
Els artistes eren uns funcionaris més al servei del fa- desenvolupament durant
raó. Treballaven en equip i no existia la figura de l’ar- el seu regnat. Una bona
tista únic i creador. Llevat d’algunes excepcions, els mostra d’això és el bust
seus noms no van passar a la posteritat. En realitat de Nefertiti, d’una gran
se’ls considerava com a artesans. bellesa. Malgrat que té
Doc. 21 gairebé 3.000 anys, els colors són
Els principis bàsics Nefertiti. els originals, no s’han restaurat.

L’art egipci va canviar molt poc durant els 3.000 anys

que va durar la civilització egípcia, perquè els artis-
tes estaven obligats a crear les seves obres seguint
unes normes i uns principis molt estrictes, i, per tant,
no podien innovar.
Ramsès II arc i fletxes
• La falta de perspectiva. Les figures es represen-
taven sense sentit de profunditat.
• La frontalitat. Els objectes es mostraven sempre
de cara. En el cas de les figures humanes, cada part
del cos es disposava d’una manera: l’ull i les es-
patlles es dibuixaven de cara, però el rostre, els
braços i les cames es pintaven de perfil.
• La idealització. Preferien representar les perso-
nes amb aspecte jove i atractiu. El cos humà es
mostrava com hauria de ser, no com era en reali-
tat.
• La immobilitat i la rigidesa. Les figures són està-
tiques, amb prou feines hi ha moviment. Amb això
pretenien transmetre una sensació més gran de
permanència.
Es conserven moltes obres d’art egipci en perfecte
estat, gràcies en part al clima sec del país i al fet que
carro carcaix hitites vençuts
aquestes obres d’art es van mantenir amagades du-
rant mil·lennis a l’interior de les tombes, protegi- Doc. 22 Pintura que representa Ramsès II lluitant contra
des dels agents atmosfèrics. els hitites en la batalla de Kades.

186
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 187

corona amb plomes d’estruç disc solar cap d’ibis

Osiris era el déu de la mort,

de la resurrecció
i de la fertilitat. Es
representa amb una mòmia,
amb la pell verda. Du
la corona de l’Alt Egipte.

Nefertari amb la deessa Hator. Hator era la deessa de la El déu Thot s’associava a
música, de l’alegria i de la felicitat. Al cap hi du el disc l’escriptura i al
solar entre dues banyes de vaca. coneixement.

Doc. 23 Déus representats en les pintures de la tomba de Nefertari, l’esposa del faraó Ramsès II.

ACTIVITATS
A FONS
27. ● Comprèn els conceptes.
Les arts decoratives • Defineix els termes «perspectiva»,
Avui dia encara molts objectes egipcis ens «frontalitat», «idealització» i «rigidesa».
meravellen per la seva finor i elegància. Per això • Quina diferència hi ha entre un artesà
pensem que aquests petits objectes són veritables i un artista?
obres d’art.
28. ●● Interpreta el text.
Doc. 24 Ull d’Horus. • Què significa que l’art egipci tenia un sentit
L’Udyat o ull d’Horus era religiós i polític?
un amulet que els egipcis
29. ●● Interpreta els documents.
utilitzaven per protegir-se
del mal d’ull. • Document 22. Analitza si en aquesta pintura
observes els quatre principis de l’art egipci.
Exemplifica-ho.
Doc. 25 Escarabat.
• Document 23.
L’escarabat es feia servir com a) Què són: arquitectures, escultures
a protecció contra qualsevol o pintures?
mal visible o invisible. b) Com són els colors, intensos o suaus?
c) Què representen?
Doc. 26 Collaret. d) Anota el nom dels déus i descriu de quina
manera se simbolitza cadascun.
Els personatges més
e) On se situen aquestes pintures?
importants de la societat
Quina finalitat creus que tenien?
egípcia utilitzaven collarets
fets amb pedres precioses f) Escull una de les figures i copia-la
i or. a escala. Pinta-la amb els colors adients.

30. ●●● Organitza la informació.

26. ●●● Busca informació sobre els vasos • Inventa un esquema sobre
canopis. Explica què són i dibuixa’ls. les característiques de l’art egipci.

187
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 188

Activitats
Interpretar el plànol d’un edifici
avinguda santuari
Un plànol és una representació en dues
de les esfinxs
dimensions i a escala de la planta d’un edifici. sala hipòstila
A l’hora d’interpretar un plànol tingues en compte
que:
• Les parets s’hi representen amb línies rectes.
Els diferents gruixos de les línies indiquen
també diferents gruixos de les parets. pati
• Quan la línia de les parets s’interromp, significa
que hi ha una porta.
• Les columnes i els pilars s’hi representen
amb quadrats o rectangles.
cambra de la barca
pilons

31. ●● Observa el plànol del temple de Khonsu, a Karnak, i respon les preguntes.
• Quantes portes d’entrada té aquest
edifici?
• Quantes files de columnes hi ha al pati?
• Quina és l’estança més gran?
• A quina part del temple hi ha les parets
més gruixudes?
• Quina forma geomètrica té la base sobre
la qual s’assenten les esfinxs de l’avinguda
d’entrada?
• En quina estança no hi ha cap columna?
• Quines estances tenen sales laterals?
• Podries saber com era el sostre?

Analitzar un enterrament

Les tombes són una font d’informació molt

A
valuosa. D’acord amb les dimensions i la riquesa
que tenen podem saber si el difunt era una
persona poderosa. Analitzant una tomba també
podem saber algunes coses de la vida del difunt.

32. ●● Imagina que has trobat aquestes tombes.

Una pertanyia a un escriba molt ric del faraó
i l’altra, a un fuster pobre.
B
• A qui creus que pertany cada enterrament?
• Quines pistes has utilitzat per saber la professió
de cada difunt?
• Qui va ser enterrat en un sarcòfag?
• Podries saber si aquestes persones eren riques
o pobres? Com?
• Com eren els enterraments dels rics?
I els dels pobres?

188
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 189

Conèixer la vida quotidiana analitzant escultures

A B
A les tombes dels nobles egipcis s’hi
col·locaven unes figuretes que
representaven servents seus. Els egipcis
creien que un cop el difunt arribava a
l’altra vida podia despertar aquestes
figuretes mitjançant un conjur perquè
C
continuessin servint-lo.
Avui dia aquestes figuretes ens aporten
una informació molt valuosa sobre
la vida quotidiana dels egipcis.

33. ●●● Observa i respon.

• Com van vestits els servents? Quines
diferències hi ha entre els vestits que
porten i els dels nobles?
• Què fan les diverses figuretes?
• Quins objectes o eines utilitzen?

Escriure amb jeroglífics

Segons les últimes investigacions,

els egipcis van començar a fer servir
jeroglífics fa més de 5.000 anys. Alguns
dels jeroglífics representen idees:
per exemple, el dibuix d’un braç amb a b c d e f g h
un bol a la mà significa «ofrena». Altres
signes representen sons: per exemple,
un mussol equival al so «m».
Els egipcis escrivien tant en horitzontal i j k l m n o p q
com en vertical. En horitzontal,
a vegades, es llegia d’esquerra a dreta
i, d’altres, de dreta a esquerra. Quan
escrivien en vertical es llegia sempre r s t u v w y x z
de dalt a baix.
Els noms dels faraons s’escrivien dins
d’un oval anomenat cartutx. Taula d’equivalència entre l’alfabet català i els sons més semblants
en llengua egípcia.

34. ● Observa la il·lustració i intenta escriure el teu nom amb jeroglífics.

35. ●● Busca en les fotografies de la unitat el nom d’un faraó. Explica per què creus que ho és.
36. ●●● Imagina que ets un escriba egipci i inventa signes per representar les idees següents:
escriptura, deessa, palau, faraó i tomba.

189
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 190
Activitats de repàs
● Repassa
• Fa més de 5.000 anys va aparèixer l’escriptura
a Mesopotàmia. Aquest fet marca el pas
de la prehistòria a la història.
• Les primeres civilitzacions van aparèixer prop
de grans rius a Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i la
Xina. Per això reben el nom de civilitzacions fluvials.
• La història de Mesopotàmia va durar des del tercer
mil·lenni aC fins al segle VI aC, i va estar marcada
per l’alternança en el poder de sumeris, accadis
i assiris.
• La societat mesopotàmica es va dividir en dos grans
grups: els privilegiats, que tenien les riqueses
i el poder, i els no privilegiats, que podien ser
lliures o esclaus.
• Els mesopotàmics eren politeistes. Construïen
temples per als seus déus i altres edificis
amb maons i tova. La construcció més important
● Recorda
1. Completa la llegenda sobre les primeres
civilitzacions i pinta el mapa.
mar Mediterrani
mar
d’Aràbia
O C E À
Í N D I C
• Escriu-hi el nom dels rius.
• Posa una data aproximada al mapa.
2. Marca les característiques de les civilitzacions fluvials.
El poder es concentrava en mans d’un rei.
Van ser les primeres que van utilitzar objectes
de coure.
La societat estava molt jerarquitzada.
Construïen monuments megalítics.
Construïen canals i grans monuments.
190
era el ziggurat, o torre esglaonada. També feien
petites escultures i relleus.
• La història d’Egipte va començar fa més de 5.500
anys a la vora del riu Nil. Els egipcis depenien del Nil
per subsistir, perquè era el responsable
de la fertilitat de les terres.
• Egipte va estar governat per dinasties de faraons
que concentraven tot el poder a les seves
mans i eren considerats déus. Els faraons eren
la cúspide de la societat egípcia. Per sota d’ells
hi havia els privilegiats: nobles, sacerdots
i escribes. La resta de la població estava dominada
per ells.
• Els egipcis eren politeistes i van construir temples
colossals per als déus. També creien en la vida
després de la mort i enterraven els morts
amb el seu aixovar en diversos tipus de tombes.
3. Descobreix les paraules que s’amaguen darrere
aquestes definicions.
• Va aparèixer fa més de 5.000 anys
a Mesopotàmia. Aquest fet dóna pas a la història.
És l’ …
• Eren els funcionaris més importants. Eren els …
• Travessa Egipte de sud a nord i recorre més
de 1.000 km de desert. És el …
• Vivien a la baixa Mesopotàmia. Es deien els …
• Eren unes parets molt gruixudes per on s’entrava
als temples egipcis. Es deien …
• Les mòmies egípcies es dipositaven dins una mena
de caixa anomenada …
4. Escriu la lletra M quan es faci referència
a Mesopotàmia i la lletra E quan es parli
d’Egipte.
Els perses van sotmetre aquesta civilització.
Feien servir arcs i voltes a les construccions.
Anomenaven el desert «les terres vermelles».
Les escultures que feien tenien grans ulls rodons.
Escrivien sobre papirs.
A l’interior dels temples que construïen hi havia
grans sales amb columnes.
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 191

Unitats 14 i 15

5. Identifica els edificis i completa una fitxa sobre 9. Enumera

cadascun. les característiques
de la pintura egípcia.
A B Exemplifica-les
mitjançant aquesta
pintura.

• Civilització a la qual pertany:

10. Dibuixa la piràmide de la societat mesopotàmica.
• Funció:
Després, explica tot el que sàpigues de cada grup.
• Descripció:
11. Imagina que estàs fent un viatge per Egipte
i que arribes a un edifici del qual queden
les restes que veus a les fotografies.
● Explica
A C

6. Justifica el perquè de les afirmacions següents.

• Els mesopotàmics i els egipcis eren politeistes.
• Les primeres civilitzacions es van desenvolupar
a la vora de grans rius.
• L’aparició de l’escriptura és un fet transcendental
per a la història. B
• Queden més restes de la civilització egípcia que
de la mesopotàmica.

7. Imagina que ets un arqueòleg que ha descobert

una tomba egípcia i que un periodista et fa una
entrevista. Respon les seves preguntes.
• Li ha costat gaire arribar fins a la cambra
funerària? Quin sentit té amagar tant una tomba?
• Com estava el difunt?
• Sembla que l’acompanyava un aixovar molt ric.
Per què els egipcis feien això?
• La riquesa de les pintures de les parets de la tomba
és un dels aspectes més espectaculars
de la troballa. Per què els egipcis decoraven així
els seus enterraments?
●● Aplica
8. Escriu els períodes de la història d’Egipte.
3100 aC 2200 aC 2050 aC 1800 aC 1580 aC
CRISI
• Quin edifici és? Justifica-ho.
• Quina funció tenia?
• Identifica què es representa en cada fotografia.
• Explica la funció de cadascuna d’aquestes parts.
●● Analitza
12. Descriu com era el poder del faraó.
• Poder polític: el faraó era la persona que prenia
les decisions de govern?
• Poder econòmic: tenia terres?
Rebia impostos?
• Poder militar: dirigia l’exèrcit?
1100 aC 31 aC
• Poder religiós: era considerat un déu?
Dominació estrangera
Els egipcis creien que tenia poders

CRISI

especials?

191
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 192

13. Descriu les semblances i les diferències entre
Egipte i Mesopotàmia.
• Van sorgir a les ribes dels rius?
• Qui controlava el govern?
• Quins grups tenien una situació privilegiada?
• Hi havia esclaus? Quina situació tenien?
• Quina era la situació de les dones?
• Creien en la vida després de la mort?
• Quins eren els monuments més característics?
15. Valora com van influir aquests aspectes
en l’aparició de les grans civilitzacions.
• El creixement dels poblats.
• La invenció de l’escriptura.
• La situació del territori al costat d’un riu
important.
●●● Crea

16. Fes un informe sobre una de les civilitzacions

●●● Opina fluvials.
• Tria els temes dels quals hauries de parlar.
14. Recorda i explica.
Per exemple, hauries de dedicar un apartat
• Quins temes es representaven en els relleus a la religió. Fes una llista de la resta d’apartats
mesopotàmics? que hauria de contenir el treball.
• Quins temes es representaven en les pintures • Creus que és important situar en l’espai
egípcies? i en el temps aquesta civilització?
• Per tant, quina mena d’informació poden • On posaries aquesta informació, al principi
proporcionar els relleus i les pintures o al final del treball? Per què?
a un historiador? • Ordena la resta d’apartats de la manera que
• Creus que és important conservar l’art del passat? creguis que és millor per presentar-ne
Argumenta l’afirmació. els continguts. Explica l’elecció que has fet.

●●● EN L’ACTUALITAT
17. Pensa.
Patrimoni històric
Cada any visiten Egipte
milions de turistes interes-
sats a conèixer l’extraordi-
nari patrimoni històric del
país.
La Vall dels Reis és un dels
llocs més populars d’Egip-
te. Les tombes d’aquesta
vall han patit al llarg del
temps diverses amenaces:
els saquejadors, el clima, el
pas del temps... No obstant això, avui dia la principal amenaça per
a la vall és el turisme mateix.
Cada dia visiten la Vall dels Reis uns 9.000 turistes. Simplement la
suor dels visitants, que eleva la humitat de l’interior de les tombes,
és capaç de fer malbé les pintures. Per això s’ha posat en marxa un
pla per conservar la vall en què, entre altres mesures, es planteja la
limitació del nombre de visitants.
• Què significa el terme «patrimoni
històric»?
• Quin és el patrimoni històric
egipci? Posa’n exemples
que hagis estudiat al llarg
de la unitat i també d’altres que
coneguis tu.
• Creus que el patrimoni històric
té efectes sobre l’economia?
• Explica per què és important
mantenir en bon estat el patrimoni
històric d’un país.
• Et semblen adequades
les mesures per conservar
la Vall dels Reis? Justifica la
resposta.
• Creus que aquestes mesures
poden afectar l’afluència
de turistes?

192
831191 _ 0164-0193.qxd 20/12/06 13:31 Página 193

Anubis es representa
Egipte segons

EL RACÓ DE LA LECTURA
amb el cap d’un xacal.

dos historiadors grecs

Els primers historiadors d’Occident van ser grecs. Aquests
historiadors van narrar els esdeveniments més importants
de la seva època. Per fer-ho es van basar en els relats que
els explicaven les persones que els havien viscut directa-
ment. També van viatjar i van anotar els costums i les ma-
neres de viure d’aquests llocs.
Egipte va ser un país visitat per diversos d’aquests historia-
dors, entre els quals destaquen Heròdot (segle V aC) i
Diodor de Sicília (segle I aC). Heròdot avui dia està con-
siderat el primer historiador. La seva obra Històries és la
primera descripció del món antic que tenim. El déu Anubis fent una momificació.

DOCUMENT A
A Egipte tenen oficials especialment destinats a
exercir l’art d’embalsamar. Comencen ficant pel
nas del difunt uns ganxos i, després d’utilitzar-los
per extreure-li el cervell, hi introdueixen unes
substàncies. Després obren el costat, treuen els
intestins i renten el ventre amb vi de palma i plan-
tes aromàtiques mòltes. Aleshores farceixen el
ventre amb mirra, canyella i tota mena de plantes
aromàtiques i cusen el cos. En acabat cobreixen el
cadàver amb natró durant setanta dies. Després
l’embolcallen amb benes tallades d’una peça de lli
finíssim.
Els familiars aleshores van a buscar el cos i tan-
quen la mòmia en una caixa de fusta que per la part
exterior té forma de cos humà.
HERÒDOT, Històries.
Adaptat
DOCUMENT B
Es comença a desbordar a partir del solstici d’es-
tiu fins a l’equinocci de tardor i amara tant la terra
inculta com la sembrada, aportant-hi sempre un llim
nou. Com que l’aigua corre mansament, la desvien
fàcilment amb petits dics i la condueixen de nou cò-
modament tallant-los quan creuen que és conve-
nient fer-ho.
L’agricultura es practica entre els altres pobles amb
grans esforços i fatigues, i només entre els egipcis
es recol·lecta amb un mínim esforç.
La crescuda del Nil meravella a tothom que la veu i
deixa completament bocabadat a tothom que n’es-
colta la descripció. Mentre tota la resta de rius dis-
minueixen cap a l’estiu, ell és l’únic que creix i inun-
da Egipte.
DIODOR DE SICÍLIA, Biblioteca Històrica.
Adaptat

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS

18. Situa els textos.
• En quin segle es va escriure cada text?
• De quina etapa de la història d’Egipte parlen?
19. Comprèn el que llegeixes.
• Document A.
a) Qui l’ha escrit? De què tracta?
Com ho feien?
b) Substitueix la paraula embalsamar
per un sinònim.
c) Copia la part del text en què es defineix
un sarcòfag.
• Document B.
a) Qui l’ha escrit? De què tracta?
b) Quan es desbordava el Nil?
c) Com distribuïen l’aigua del Nil entre
els camps de conreu?
20. Confronta els textos amb la imatge.
• Amb quin document relaciones la foto?
Per què?
21. Llegeix més coses sobre la momificació a la pàgina
www.egiptologia.com/ninyos/historia/
momificación/momificación.htm.

193