L’ART DE LES CIVILITZACIONS ANTIGUES: EGIPTE I

MESOPOTÀMIA

Tutories
5048 dijous de 18:30 a 19:30
divendres de 8:30 a 9:30
Manual interesante de la asignatura: Manniche, L. El arte egipcio.
A partir de l’Egipte i Mesopotàmia inicia l’història. Memfis (ciutat cosmopolita
d’Egipte). Diferents línies evolutives antropològiques. Centres (es creen les novetats) i
perifèries. Necessitar elements publicitaris ja al 3 mil·leni abans de Crist.
Exercici nemotècnic, a Egipte el coneixement s’integrava d’aquesta manera, i
d’aquesta manera l’he d’entregar jo.
​Examen

Tema. Enunciat escrit o imatge. Desenvolupar tema amb extensió, tota la que es
pugui.
Codi d’Hammurabi, monument com a oda de una conquesta, viure en harmonia i
establir i limitar drets (model de convivència) es considera una conquesta. Monedes, pesos i
mesures, lleis de Mesopotàmia que encara són vigents.
La historia parla dels escenaris que van canviant en el temps, però les ambicions
dels éssers humans, la seva matèria primera, no ha variat excessuvament. L’art parla de
pulsions humanes que no han canviat absolutament mai. Arquitectura representativa,
utilitària però denota monumentalitat, dona prestigi als seus impulsos. Muralles: elements
defensius i dissuasoris.

Invenció de l’escritua vers 3000 adC. S’inventen signes que es van complicant i que
expressen conceptes, cartes privades (gènere epistolar), textos poètics, contes. ​*Anem al
cine per escoltar contes*​. Contes religiosos, filosòfics, sagrats, vida quotidiana. Textos
jerogífics que manifesten la vida quotidiana dels egipcis, es recupera la parla popular dels
egipcis a través de l’art. En el món egipci existeix dualitat entre registres comunicatius
representats en l’art.
MESOPOTÀMIA: ​escriptura cuneiforme
EGIPTE: ​escriptura geroglífica​ (en desús a partir del 4dc) (físicament diferent)

A Egipte, dualitat dels que anaven a Terra Santa i per negoci. Egipte associat
socialmente a la biografia de Crist, però no es podia llegir inscripcions murs perquè s’havia
perdut el codi comunicatiu, no s’entenien els jeroglífics, no es compartia codi. Problema
cristians a l’imperi romà es que no acceptaven esclavitud (valor de que tots els homes son
iguals) es van convertir en dissidents, i tpc acceptaven a l’emperador com a deu, per aixo
els cristians van ser perseguits per raons politiques no religioses. ​Edicte Milà 313 llibertat
culte cristians, tornen propietats expropiades als cristians. Es fa ​societat monoteista en
comptes de politeista i s’adopta el deu ​cristià com a únic venerable, es tanque temples
egipcis, desmantelar organització sacramental, que eren els que sabien descodificar i
cultivar l’escriptura jeroglífica. Cau en l’oblit fins finals s.XIX, quan Jean-François
Champollion va aconseguir desxifrar-la mitjançant l’estudi de la pedra Rosetta.
 Escriptura: no fet aleatori, conseqüència de canvi de vida nòmada a vida sedentària.
Aquest canvi implica novetats, neixen ciutats, lleis, intercanviar productes denota invenció
moneda. Un dels elements innovadors és l’escriptura. Rius Tigris i êufrates, i d’altra banda
Nil, potencien excel·lència innovadora. Escenari geogràfic (mapa). Elements diferenciació
Mesopotàmia i Egipte, tots dos són valls fluvials, però a Egipte arreu del riu hi ha dos
desserts com a elements protectors de la societats. Dessert: elements dissuasoris com a
frontera física. Quedava més desprotegit per la part mediterrània i africana. No com a Meso,
amplia vall fluvial sense defenses naturals, cosa de determina model polític amb
dissidències, confederacions d’estat- ciutat, no com a Egipte que existeix una homogeneitat
política. Dimensiño monumental artística. Egipte, nil comunica extrems nord i sud pais on el
transport dels materials pedrics es facilita. Fang produit és utilitzat per construir cases, pero
a Egipte es cou al sol, barrejant el fang amb palla, es fan motllos estandaritzats que
segueixen una patró per facilitar construccio, s’eixuga el sol, on s’evapora l’aigua: toba o
adobe..A l’actualitat es troben edificis del 1500 aC. a partir 3 dinastia imperi antic, els egipcis
introdueixen construccions de caracter industrial, magatzems, etc. Excepció: temples de
divnitats, fet amb pedra. Divergència pedra i toba, toba tb construccions d’importancia, no
només classe popular, però amb mosaics decoratius. A Mesopotamia, edificis de fang cuit al
foc, no al sol. Edificis egipcis pedra i fang divergeixen en sistema de construcció, a causa
diferencia en resistencia, amb la pedra fanservir coberta plana feta de vigues de pedra, amb
la toba el sistema de cobrir espais es la volta de mig punt. Romans contruien amb formigo
pero no formigo armat, com a l’actualitat. En cas d’Egipte, més accés a la pedra que a
Mesopotamia. Placa d’alabastre a Mesopotàmia, poc estètiques. A egipte, quan al segle xix
es va interesar x la historia del edificis es troben monumentalitats antigues a al vista.
a Mesopotamia es troben a l’actualitat grans muntanyes artificials i a causa de
l’erosio i pas del temps els edificis antics de fang han desaparegut.
Els arqueolegs van ser de les potencies colonials del moment (s.xix), Agatha Christie
va fer de fotografa dels elements arqueologics trobats xq era la dona d’una arqueoleg. Les
muntanyes que es troben no son muntanyes, son tells, son els vestigis de les antigues
ciutats mesopotamiques, s’han de treure totes les runes per descobrir les antigues ciutats.
Segons la qualitat i volum de ceramica trobada, decidien per on aprofundir l’excavació.
(Mapa tigris eufrates, alepo, ur, nipur, uruk, asur). Topònim: nom de lloc. Topografia: forma
de lloc, mapa que marca muntanyes. Les muntanyes engloben als ziggurats, els ensorren.
(mapa vall del nil) Si sumem franja que correspon a zona cultivable del voltant del Nil
equival a l’extensió de Bèlgica. Determinisme geogràfic.: cas d’egipte. Fenomen atribuit a la
divinitat: ​augment cabdal dels rius, en aquest cas, Nil. Es provoca inundació, es cobreixen
camps cultivables durant un temps, fenomen anual, aixo provoca més d’una collita anual,
l’aigua amb la qual es cobria provenia d’un lloc amb llim fèrtil carregat de nutrients, que
afegia potencial fertil a la terra. Incorporació d’adob natural sense treball pagés.Això
provoca ​excedents agraris​. Part fonamental blat, ordi, civada. Els excedents provoquen
que els pagesos poguessin treballar en altres coses mitjançant l’epoca d’inundació., altres
feines: dedicació a fer vidre. Societat egipcia: organització col·lectiva eficient. Col·lectiu
cultural, pagés, etc. orgaització eficient mentre que hi havia rei, quan aquest desapareixia,
evocava una crisi. Estat centralitzat, rei regnava delsud al nord, amb mitja de comunicació:
riu, no necessita inversió de restauració,no com les carreteres, etc.
Codi jurídic de les lleis: codi de Hammurabi, fet amb escriptura cuneiforme
mesopotàmica.
 *Estar atents a rutes, són les mateixes rutes de tren ara que ruta de comerç
romana? estem atents alespedres que ens trobem?*
Mesopotàmia accés molt limitat a pedra, no obstant, codi Hammurabi fet de pedra
per donar-li prestigi, commemoració. Suport fonamental escriptura cuneiforme es el fang,
ceràmica i rotllos anomenats ​segells​. A Egipte escriptura sobre pedra o paret i sobre papir,
producte carísim al seu dia, associat als tallers reials, mestres a les ordres dels tallers del
rei, reservat per coses importants, com per exemple,
Rei representat iconogràficament amb corona i barba.
Deu Osiris: olor verd a la cara, encarna la resurrecció ->egipte es tenyia de verd
quan les terres renaixien despres inundacions. A egipte passa lo de les inundcacions fins
s.XX, finals anys 50, quan Nasser impulsa reforma agraria per modernitzar pais, quan egipte
s’independitza colonialisme, vol incrementar zona cultivable i construeix
pressa/embassament per contenir aigua que baixava. Fa crida a EEUU per ajuda i es
neguen, Rússia diu que si, fa crida a la UNESCO per salvar patrimoni Anubia (terreny que
ocuparà la pressa), es traslladen edificis a llocs salvaguardats i alguns es donen als paisos
colaboradors com agraiment. Nil, riu més llarg del mon, qua creua la linia de l’ecuador del
món, augmenta agressió que arrastra llim.
El papir amb funció magica, primer es prepara material, despres es plasma textos
cami del mort fins ue ressucita, es posa enrollat dins del sarcofag de persones amb
capacitat economica.Papir reservat per ocasions solemnes.
Etapa d’Egipte: Egiptomania, fenomen pel qual Egipte desperta fascinació.
*Als romàntics els hi agradava viatjar a llocs exòtics. Película: Tarner/Turner.*
David Roberts fa aquareles sobre piràmides, encara no existia fotografia.
Esfing coberta per arena abans, ara ja no.
Casa d’eternitat del rei/ palau de milions d’anys​: piràmide. La mòmia del mort és
la casa del mort, no existeixen les tombes. Pensaven que quan el difunt resucitava tenia
capacitat de sortir i entrar de la seva casa, vida similar a la vida terrenal que ha tingut.
A Mesopotàmia, ziggurat edifici on lloc més alt es lloc de contacte d’humans i
divinitats.
Mesopotamia ciutats de mes magnitud que a Egipte. Urbanisme ordenat, malgrat
que no hipodàmic (gènere urbanisme, assignacio creacuo als grecs, urbanisme regular,
exemple Eixample Barcelona, dos eixos romans: Cardus i Decumanus, punt d’unió: Plaça
Sant Jaume, centre ciutat, plaça d’unió). Lloc d’honor, palau rei i zigurat, administració
ciutat, a partir d’aqui es contrueix la resta de la ciutat.
Topic: naturalisme, representació realitat en l’art, es d’algunes cultures
propiament/unicament: es fals. A Egipte hi ha instrumentalització de les imatges,
representacions humans subjectes a codis estrictes, capacitat magica imatge, pero aixo no
implica que no sabessin materialitzar la mímesis.
(fotos dossier bibliografia)

Pel 26, redactar sobre uno de los libros de la bibliografia o sobre un articulo de
uno de los autores referenciados.
Llibres més adequats: Eggebretch. A., Leclant (los faraones), Lange y Hirmer -
Egypte(versio original), “el llibre dels morts”. Mesopo: Parrot.
 A mesopotamia, el rei no era conegut com deu, és un intermediari, no obstant, a
Egipte, el rei és una divinitat. Democratització progresiva del dret al més enllà a través de la
resurrecció. Geografia egipcio hi ha el riu, vall fertil a banda i banda, de sobte s’interromp i
arriba el desert. Canallitzacions per fer arribar l’aigua més enlla del riu, optimitzar l’espai. Tot
allo que tenia vocacio d’eternitat esta construit dins el desert. Les ciutats eren a tocar del riu,
aixo ofereix comfort. Els rius tenen sector del cursal (extrema desem), mig i baix. El riu nil
esta estructurat de manera que ens podem moure comodament x l’estructura d’egipte. Alt
egipte: curs alt riu nil. Mig Egipte(fins llac del feyun): curs mig del nil. Baix Egipte(fins la
mediterrania): zona del delta. Egipte faraonic: Unitat territorial des de 3 mileni aC fins epoca
Cleopatra, on hi goberna un sol personatge. Caire actual coincideix mes o menys amb
Memfis. Capital: on viu rei, aparat burocratic, centres importants, implica carrega
monumental. Les capitals han sigut canviants. Nomos: ciutat i territori que la circunda, dintre
d’aquest hi ha el nomarca, el que goberna ek nomo com a delegat del rei. Acostumen a tenir
un patro, deus titulars de nomos, amb culte al indret pero no mes enlla, amb excepcio del
deu del Feyun ( deu cocodril), deus per raons politiques els hi atriueixen altres categories.
Nord: septentrional, sud: meridional.
Les piramides s’utlitzen descontinuament, no de manera permanent. zona del nomo
de memfis es la zona on es van instalar piramides que coneixem. A tebes, altres citats i a
altres epoques, el sistema denterrament es diferent.
Inici egiptologia: durant campanyes napoleo, ell tenia com a mite limperi roma, va
escampar idea romans van poseir nord africa i el van administrar. En aquestes campanyes
lexercit frances arriba a egipte, lexercit era integrat per soldats i per academics (ilustració,
enciclopedia, etc.) a causa de linteres dels ultims. en aquests moments encara no es sabia
desxifrar escriptura jeroglifica, coneixien imatges mitjançants gravats ilustrats que recreen
indrets. Tenen com a objctiu coneixer i extreure materials degipte per estudiarlos quan
retornin a paris. just quan tornen es funda museu del louvre, les sales tenen el nom
d’aquests que van retornar. un dels soldats troba la pedra rosetta el 1799 (conte escritpura
jerog., esc. demòtica i esc. grega) el grec es va entendre obviament, la demotica derivaba
del egipci pero dissidia, el jeroglific va ser desxifrar per Champollion, despres dintents fallits
per alguns anglesos. A la jeroglifica els noms propis estaven embolcallat per una forma oval
(encerclats), era de protocol reial. A partir d’aquest coneixement apareix l’​egiptologia​.
Egiptomania, gust per Egipte, comença a l’antiga roma (roma va conquerir egipte a lepoca
de cleopatra i egipte va assimilar la cultura romana). els romans mantenien idiosincrasia
dels llocs que conquerien, inclos asimilaven coses de la cultura en questio, per exemple: la
deessa Isis. la van adquirir i tb la van difondre. altra adquisicio per part de roma: obaliscs.
els francesos a les campanyes de napoleo tb es van emportar obaliscs. Egiptomania:
endurte coses que no saps ni el que signifiquen, s’admiraba pel simple fet de ser egipci.
Imatge: Bellefonds va descubrir a Abu Simbel. El valor patrimonial de les coses te a
veure amb la informacio que tenim d’aquesta.
Paisatge com a genere artistic neix al segle XIX.
Buscar la germana de Seresade.
David Roberts romantic que destaca de la seva generacio xq pinta aquareles
d’exteriors i a sobre exotics que retraten indrets.
Tebes es l’actual Luxor.
Lescriptura jeroglifica pot escriures en vertical o horitzontal.
 Els escribans fan servir l’escriptura cursiva que neix de la jeroglifcia(que es massa
figurativa, costosa de templs. Signe amb valor fonetic i ideograma(signe que se li assigna)),
l’escriptura hieratica, que acaba sent demotica.