Història de Grècia

marc.mendoza@uab.cat
Treball escrit: tema historic

TEMA 1

(tabla)

Minoics i micenics.

Parlen una llengua que no es grec ni se li sembla.

Arthur Evans treu a la llum una civilitzacio que semblaba llegendaria (rei Minos) a Creta.

(cronologia)
Tera (actual santorini): volcà

Mon minoic. El naixement

ca. 19900 ane

desenvolupament propi des del Neolitic
creixement demografic
creixement produccio alimentaria
artesanat
necessitat de materies primes (blat vinya i olivera).
(permet una produccio secundaria i un augment de recursos.)

Mon minoic. Els Palaus

Centre de Consum > Produccio

- magatzems
- tallers d’artesans
- documentacio. Lineal A no esta desxifrada, es sistema pictografic, tenim idea d’alguns
sons que estan transcrits als pictogrames. Sembla estructura silabica. Documentacio plenament
administrativa.
Centre de poder? Centre de culte?
- terme “palau”
- “us ritual”
- model cnossos
1
 - us comunal
Segons Evans: Projectava la idea d’un rei que controlaba de manera gerarquica la civilitzacio
minoica. És una entitat que acomula magatzems ja sigui per us propi o per exportacio. També
ocupaven aquet espai per Fer rituals i cerimonies. No eren completament tancat a una elit, sino
que era public.

Mon minoic. control territorial?

(mapa)
L’activitat religiosa es desenvolupa a petirs espais a les muntanyes.

Mon minoic. Talassocracia.

Domini del mar, bastant indirecte. Model que s’intenta articular a la civilitzacio minoica.

Mon minoic. El final.

1500-1400
- tera? -> 1650-1450
incendis, restes de pillatge, desrutccio selectiva (semblant al krakatoa)
- nomes cnossos es recupera
- Presencoa micennica a partir de mitjans del s. XV.

Mon micenic. Cronologia

1600-1500 ane: tombes de pou
desenvolupament propi+influencia minoica
1500-1400 ane: expansio cap a creta
1400-1200 ane: apogeu
Sabios, reyes, tumbas, Ceram

Mon micenic. Lineal B

-Siatema silabic
-Desxifrat per Michael Ventris i John Chadwick (1952)
-Llengua grega
-Informacio puramen administrativa

Mon micenic. estats.

diversitat_
- nomes 4 grans Palaus (Micenes, Tirint, Pilos i Tebes)
- Asentaments sense tholoi (p.e. Tebes i Atenes)

Mon micenic. Palaus

Mègaron
Sala principal amb llar
2
Vestibul
Portic amb dues …

Mon micenic. Societat

Mon micenic. Expansió

· cerca de metalls (coure i estany) i objectes de luxe (lapislazuli, ivori…)
· establiments a Ugarit i Xipre
· peces miceniques a tot el mediterrani
· pirateria o comerç?

Documentacio hitita (s. XIV i XIII ane)

· Belicositat
- muralles —> tirint
- Armament
- Tombes
- Representacions artistiques

Mon micenic. Final

1200: gran onada de ciutats destruides i abandonaments

- precedents mig segle abans -> incendis
- altres ssentaments no pateixen cap dany.
· causes:
· atac exterior?
- reforç de les estructures defensives. Mur a l’itsme de corint? -> projectes largs
- tauletes de pilos
- cap evidencia arqueologica dels invasors. falta de simultaneitat en les
destruccions
- Pobles del mar? -> causa o consecuencia=
· catastrofe natural?
- sequera? terratremol? epidemia?
- abandonaments locals, no regionals.
- cap evidencia a les fonts egipcies, Hitites o siries.
· crisi interna?
- guerres entre ciutats?
- revoltes populars? -> tambe a jaciments no-palacials
Fi del sistema, no de la civilització.

3
Època fosca
Dark Ages (no informació)
Després de la época fosca hi ha una millora economica i criexement demografic. Abans
l’economia era escasa i la demografia baixa.
Al 1200 hi ha una crisi que es multifactorual. Afecta a tots els elements de la vida.
Possibles motius:
migracions
revoltes
epidemies
Guerra ————————————————
catastrofes naturals I —> pirateria
falta d’aliments i crisi economica—————
presió fiscal
Greu destrucció i manca de poder governamental. Destrucció de les llengues Lineal B i Lineal A.

BRONZE
Tecnics + dificultat d’acumulacio de metalls = PALAU
Amb la crisi desapareixen els palaus
Epoca del ferro comença al 1200 i acaba amb la mort de cleopatra.

776 Grote. Historia de grecia. Tot el de abans és epoca fosca.

FRYOM —> Macedònia.

Quan un estat fa grans obres publiques es per demostrar riquesa.
*Tesis d’Adrià Pinyol.*

Fonts d’informació:
arqueologia.
homer (iliada, odissea)
hesiode
epigrafia…
Homer era cec, de Quios, no se sap si va existir de veritat ni si es l’autor de aquestes obres o
nomes fa la recopilació de aquestes obres. A més es la cuspide de la civilització grega.

Ilíada —> últim any de la guerra de Troia, va de la còlera d’Aquiles (υβρισ)

Odissea —> sembla que no hi hagi comunicació, les noticies no arriben a comunicar-se

Colonització
colonització? Expansió

4
- apoikia->”[llar] lluny de la llar” es forma una nova llar lluny de la llar d’origen.
- precedents
- Plena d’autonomia respecte la metropoli
- *cleruquia —> forma atensa d’epoca clasica. S’enviaba un contingent de poblacio a certes
rgions normalment illes a prop del territori (samos..) per ocupar el territori i fer una
explotacio agricola. El ciutadans segueixen essen atenesos
- emporion —> vocacio plenment comercial. Llocs de lançada mes o menys permanents on
sistala el petit comerci. Amb el pas del temps pot donar pas a la apoikia pero mante un
estret vincle amb la polis. Una de les grans migracions duran l’epoca fosca es la
colonitzacio de les costes turques
- grecia? —> expansió d’ultra mar. Eren consciens del vincle de les diferents comunitats
gregues, l’hel·lenitat no era un concepte tancat. No hi ha una entitat superior que les englobi.
Son ciutat estat petites.

Causes (economiques i politiques)

- necesitat de noves terres
- Acumulació i herència de les terres
- Manca de terres cultivables
- Creixement demogràfic
- Stasis
- Crisis interna (politica)
- Manca d’espai politic per part de les elits. Estan enun momen que el sistema es
aristocratic (diferents cases nobles). Aixo genera friccions i revoltes internes que caldrà
solucionar, envien una part de la poblacio fora del territori, alliberen terres i es una valvula
de fugida
- Alternatives
- Mercenariat —> mercenaris grecs a diferents regnes orientals (babilonia, egipte)
- Colonització interna—> metode que utilitza esparta, participa poc en l’activitat colinial.
Generen nous assentaments a la periferia.
La primera gran colonia grega és Cumes

Cumes
- fundacio eubea
- Pitecusa (ischia) —> es recupera la copa de Nestor.
- Establiment mixt —> la Rao no es Purament una colonia per buscar noves terres o establir
territori agricola, sino per comtrolar les fonts de oure i estany. Tambe controlaven el
territori. Les colonies no es limitaven a esser colonies, eren ciutats plenament establertes
- emporion?
- Establiment 2-3 decades abans
- mitjans s. VIII (ca. 750) —> es funda cumes a terra ferma, enfron de pitecusa.
5
- Prop de fonts d’estany i coure
- Fundadora de neapolis i zancle —> son colonies de Cumes. (napols i mesina)

Cirene
Ben documentat per Heròdot. Fundada per colons de l’illa de Tera. D’aqui es mouen a Cirene.
Mai anaven a un territori a ceges. Sempre eren territoris coneguts. (battos—> tartamut)
Van utilitzar penteconteres—> vaixells de guerra
Viatge de no retorn: només es pot seguir endevant

Fases d’una fundació

- problemes interns
- Consulta oracular
- Selecció de l’oikistés i la resta de participants
- Possible confluència amb altres grups i oikistai
- Nombre reduit de primers expedicionaris
- primera fundació temporal
- Segona fundació “definitva”
- Actes rituals
- Organització de l’espai
- Arribada de nous contingents
- Culte al fundador

Caracteristiques d’una fundació

- paper de les elits
- Baquiades de corint—> fundació de Coòrcega i Siracusa
- paper de la religió
- Sanció (o ordre) oracular
- Rituals fundacionals
- iniciativa sorgida en el si de la comunitat

Contactes amb els indigenes

- grecs i barbars?
- Deferents models
- col·laboracio/societats mixtes ->megara hiblea/pont euxí
- segregació->empuries
- sotmetiment->siracusa (killyrioi)/Tarent

Contactes amb altres “potències”

Batalla d’alàlia (ca. 535 ane)

6
Grècia Arcaica (502-333) (776-490)

La polis
- Polis
- Ciutat-Estat?-> Ásty + Chóra
- Juridicamnet sobirana i idealment autonoma
- Òrgans de govern comunitaris
- Comunitat civica
- atenencs, espartans, corinitis, argius… No Atenes, Esparta, Corint, Argos…
- Passat comú vehiculat per la religió. Santuaris.
- Comunitat ciutadana tancada i idealment autosuficient.
- Dimensions reduïdes
- Beòcia (2500 km quadrats/12 ciutats); Fòcide (1669 km quadrats/22 ciutats)
- Excepció, Atenes (1600 km quadrats) i Esparta (8400 km quadrats)

La polis. Formació
- Creixement demogràfic
- Col·laboració entre diferents capitostos locals
- Procés que no exclou l’ús de la violència.
- Santuaris fronterers. Protecció territorial?
- Culte heroic i mites legitimitzadors-> choesió social, comunitat
- Possessió de terra -> Manca de ciutadania
- Sinecisme (συνοικισμός) “viure junts, cohabitar”
Les ciutats acaben unificades sobre l’entitat que és la polis d’Atenes.

L’ethnos (ἔθνος)
- Gran perduració al nord i a l’oest de Grècia
- Etòlia, Èpir, Acarnània
- Grècia central i Peloponès -> Derivació cap a la polis
- Beòcia, Fòcide, Lòcride / Acaia, Arcàdia, Èlide
- Model alternatiu, no inferior o previ
- Existència de lleis escrites, edificis públics/institucionals
- Organització més oberta i àmplia
- Probablement més dispers
- Sentiment de comunitat/origen comú
- Grans santuaris comuns

Sistema aristocràtic
- Desaparició de la monarquia

7
 - Arcont basileus
- Càrrecs comunitaris -> monopolitzats per clans (génos)
- Arconts/magistrats -> càrrecs individuals o col·legiats
- Consell aristocràtic
- Assamblea -> Poder formal de decisió, però escàs realment
- Genealogia heroica -> Exclusivisme
- Baquíades (Corint), Eupàtrides (Atenes)…
- “Grans” terratinents -> Atresorament i expansió
- Esclavatge/servitud per deutes (els camperols no poden afrontar males collites i es veuen
onligats a endeutar-se)
- Excedent per comerç
No es pot arribar a la aristocràcia, sinó que un neix sent aristòcrata.

Crisi del sistema aristocràtic

- Lluites internes de l’aristocràcia (stásis)
- - Nous rics
- Riquesa no fundiària en origen
- “Escissió” de l’antiga aristocràcia, en part
- Pretensió de participar en el govern
- Riquesa atisticràtica relativa
- Crisi del món agrícola
- Pauperització dels agricultors
- Pèrdua, divisió i/o empitjorament de terres
- Thétes (θῆτες; sing. θἠς): jornalers sense terres
- Introducció d’un sistema monetari (s. VII)

Reforma hoplítica
- Hoplita (οπλίτης) -> οπλα (armament), no οπλον (escut, aspís)
- Combat individual aristocràtic -> falange
- Participació comunitària en la defensa de la polis
- Guerra territorial
- Tot el que es pot costejar l’armament
- Flanquejats per tropes lleugeres
“[…] cada soldado, por miedo, trata de cubrir lo más que puede su lado descubierto d¡con el
escudo del hombre que está alineado a su derecha y piensa que la apretada unión de una
formación bien cerrada constituye la máxima protección; […]” Tucídides, V. 71.1

Evolució del sistema

- Ampliació del grup de “ciutadans” (πολίτης)

8
- Identitat comunitària per sobre de la clànica
- Nobles (aristoi)/ no-nobles (démos/kakoi) ->ciutadans/no-ciutadans
- Matrimonis entre nobles i nous rics
- Legislació escrita pública
- Aura religiosa -> juraments, temples, oracles
- Confirmació de l’statu quo. Base legislativa aristocràrica.
- Desaparició de la justícia privada i arbitrària
- Prohivicions sobre l’alineació de terres o l’esclavatge per deutes
- Magistratures electives. Limitació temporal, lapses d’iteració

Legisladors i tirans
- Tirà (τυραννός)
- Legislador (θεσμοθέτης νομοθέτης) Solucions pel mateix
- Asisymnétes (αἰσυμνήτης “arbitre”)
- Diallaktés (διαλλακτής “reconciliador”) Succesió entre ells:
Atenes -> Dracó, Soló, Pisístrat

Tirania
- No és un pas necessari en l’evolució política (ex: Esparta)
- Origen en la pròpia aristocràcia -> govern personal /familiar
- Vehiculació del démos, però cap rol actiu en els cops
- Cap mesura reformadora aplicada realment, especialment en qüestió de terres
- Dispendis en festivals comunitaris prestigi personal
- Obra publica prestigi personal
- Recurs a la força
- No reformen constitucions
- Mercenatge prestigi personal
- Acció exterior prestigi personal
- Ofensiva
- Talassocràcia de Polícrates de Samos
- vincles am les aristocràcies i tirans d’altres póleis
- Clístenes de Sició i Teàgenes de Mègara ab Megacles i Ciló d’Atenes

Tirania. Cipsèl·lides de Corint

- Cípsel (660-627)
- Baquiada per via materna
- Prestigi militar -> és nomenat polemarc -> prestigi en el seu exercici
- Cop contra els Baquíades
- Conspiració amb altres aristòcrates
- Baquíades: mort i exili -> espropiacions
9
 - fundació de noves colònies -> no es soluciona el problema de les terres
- Fills oikistai
- incremen del comerç
- Dedicacions esplendoroses a Delfos i Olímpia
- Periandre -> fill de Cípsel (627- ca. 585)
- Tradició hostil, però és un dels Savis
- Prestigi
- Èxit militar
- Participació en els Jocs Olímpics
- Arbitre d’una disputa entre Atenes i Mitilene (607/6)
- Matrimoni amb la filla del tirà d’Epidaure
- Accions contra el luxe aristocràtic
- Fundació de noves colònies
- Obres públiques
- temples, fonts, port
- diolkos
-Psamètic -> nebot de Periandre (ca. 585-582)
- Assassinatt
- Expropiació, insepult, desenterrament
- Instauració d’un sistema aristocràtic moderat

Tirania. Conseqüències
- Duració limitada. Màxim 100 anys (Ortagòrides de Sició)
- Dificultat de la transmissió hereditària
- Eternes disputes internes aristocràtiques
- Consolidació del sentiment de comunitat
- Enfortiment del sistema fiscal
- Impuls al démos
- Disgregació del poder aristocràtic —> Bases per la democràcia.

10
Atenes Arcaica

Atenes pre-Soló
- 9 arconts:
- Epònim: poder executiu civil
- Polemarc: cap militar. estrangers
- Basileus: funció religiosa
- 6 thesmothetai: leisladors/jutgees
- Aeròpag
- Consell aristocràtic
- Elecció dels arcons
- Guardià de la constitució
- Dret a vet.

Ciló (ca. 632)

- intent d’instaurar una tirania
- Teàgenes de Mègara (sogre)
- Vencedor olómpic
- Execució dels seguidors (suplicants)
- Ciló i el seu germà escapen
- Exili dels Alcmeònides (una mena de pacte i jutge sense rebre cap dany)
El crim dels Alcmeònides quedarà en multiples contextos. Suposa el primer intent infructuós
d’instaurar una tirania a Atenes

Dracó (ca. 621/0)

- nou codi de lleis
- Lleis d’homicidi-> evitar venjances
- duresa?
- Distinció homicidi voluntari i involuntari
- ephetai-> 51 jutges de prestigi
- áxones (ἄξονες) on s’inscribien públicament les lleis.

Reformes de Soló
Soló ja tenia cert prestigi social.
- Arcont al 594/3 -> reforma?
- Guerra pes Salamina contra Mègara
- Diallaktés -> mediador/arbitre
- Eunomía vs. Dysnomía
- Lleis heretogènies
- 10/100 anys?
11
Aquesta guerra provoca dalt abaixos a Atenes. La iniciativa de Soló és exitosa i permet recuperar
temporalment el poder sobre l’illa.
Dins de la seva reforma hi ha una contraposició entre les bones lleis i les lleis dolentes (Eunomía
vs. Dysnomía)
- Seisáchteia (σεισάχθεια)“lliurament de les càrregues”: supresió dels deutes
- Desaparició dels hektemoroi
- Restauració de les propietats
- Emancipació dels esclaus per deutes
- Prohibició de l’esclavització per deutes
- Recuperació dels atenencs vencuts a l’exterior
- Límits a la quantitat màxia de terres
L’aristocràcia seguirà sent terratinent.
- prohibició exportacions agrícoles
- Excepte l’oli
El sistema comença a colapsar.
- Classes censatàries (riquesa):
- Pentakosiomédimnoi: +500 medimnes (mesura per mesurar cereals)
- assemblea, tribunals, càrrecs menors, Consell, arconts i tresorers
- Hippéis: + 300 medimnes
- assemblea, tribunals, càrrecs menors, Consell, arconts
- Zeugitai: +200 medimnes
- assemblea, tribunals, càrrecs menors, Consell
- Thetes: -200 medimnes
- assemblea, tribunals
- Consell del 400
- 100 per cada tribu jònia (4)
- Elecció dels arconts
- Funció proboulètica-> encarregats de redactar l’ordre del dia
- Aeròpag
- Ex-arconts
- “tribunal suprem”
- Perd funcions administratives
- Assemblea (ekklesía)
- Heliea
- Tribunal popular

Pisístrat
- precedents:
- Proposta a Soló per ser tirà
- Damàsies: 2 anys i 2 mesos (582/1-580/79)
12
- Faccions
- Pedieis “els de la plana”
- Licurg (Filaida)
- Grans terratinents
- Paralioi “els de la costa”
- Megacles (alcmeònida)
- Petits propietaris i mercaders
- Diakroi/Hyperakroi “els dels turons”
- Pisístrat
- Pagesos i artesans

Primera tirania (561-556)

Segona tirania (556-555)
- 556: expulsió
- Aliança amb Megacles l’any següent
Pisístrat troba una dona molt alta i la vesteixen d’Atenea com, si la pròpia deessa volgués el
retorn de Pisístrat.

Tercera tirania (546-527)

- 546: Tebans,a rgius, i Lígdamis de Naxos
- Batalla de Palene
- Activitat constructiva
- Mines del Pangeu (Tràcia) i Làurion (Àtica)
- Instauració de les Panatenees i les Dionisies, i impuls als misteris d’Eleusis.
- Permanència sobre els sistema de Soló
- Alcmeònides com a arconts
- Creació d’impostos
- Préstecs als agricultors
- Política exterior
- Salamina (cleruquies)
- Sigeu (cleruquies)
- Proveïment de cereal (cleruquies)
- Lemnos i Imbros (cleruquies)
- Milcíades el Vell -> Quersonès Traci.
Cleruquies: eren un tipus especial de colonies, se’ls repartia terres pero no perdien la ciutadania
atenenca.

Hipies i Hiparc
527: Mort de Pisístrat

13
514: Harmodi i Aristogitó (punt d’inflexió, coneguts com els tiranicides. Maten només a Hiparc
perquè es posen nerviosos. Tots dos acaben morts.)
510: Cleòmenes I (veritable llibertador, rep oracles de la Pitia per matar-los i al final acaba
desterrant a Hipies, per lliurar Atenes)
- Suborn alcmeònida?

Clístenes
- Faccions:
- restauradora: Clístenes (fill de Megacles, nét de Clístenes de Sició)
- aristocràcia: Isàgores (Arcont)
- cleòmenes: vincle d’hospitalitat
- Desterrament de Clístenes els “sacrílegs” els que podein haver estat vinculats amb
els partidaris de Siló (700 famílies)
- Substitució de la boulé -> 300 oligarques
Resistència, setge i retirada -> retorn de Clístenes i els exiliats.
- Intent d’aliança amb Pèrsia
- Submissió
- 3ª intervenció de Cleòmenes (507?)
- Isàgores
- Defecció dels corintis + Oposicó de Demarat
- Victòria sobre Tebes, Calcis i Egina
- Hipies: intent de restauració (506?)
- Oposicio corintia
- Retorn a sigeu -> cort persa a Sardes
- Trencamens Pèrsia—Atenes (501/0?)

Reformes de Clístenes (373/2) (508/7)

- 4 tribus jònies -> 10 tribus (phylaí)
- Unitat basica: démos
- Registre de ciutadans
- Identificació per démos -> hereditàri
- Assemblea i demarc anual
- Agrupació en tres districtes
- Costa (parália), interior (mesígeia) i ciutat (asty)
- Cada disttricte dividit en 10 trittyes
- tribu: constituïda per una trittys de cada regió
- Heroi epònim
- Phylarchos (φύλαρχος)

14
Reformes de Clístenes. Isonomia
- Boulé -> consell dels 500
- 50 membres de cada tribu
- Varons major de 30 anys
- pritania rotatòria “mensual”
- Epistat diari
- Poder executiu i legislatiu
- Buida de poder l’Aeròpag -> delictes de sang
- Ordre del dia de l’assemblea
- Arconts -> 9+1 secretari
- Estrategs -> 10
- Contingents “tribals” : 1000 hoplites + cavalleria
- Taxiarques i Hiparques
- Assemblea (ekklesía; ἐκκλησία)
- Ostracisme (ὀστρακισμός)
- 6ª pritania -> sí o no? (a mà alçada)
- 8ª pritania -> qui? (ὄστρακον, pl. ὄστρακα)
- 10 anys d’exili -> sense perdre ciutadania ni propietats
- Heliea (‘Ηλιαὶα)
- 6000 membres anuals (5000+1000)
- 600 per tribu
- Elecció diaria de 501 membres
- Votació secreta -> gerres
- Mistophoría (μισθοφορία): paga per exercir un càrrec públic
- Litúrgia (λειτοθργία): finançament privat d’una despesa pública
- Doikimasía (δοκιμασία): examen de la capacitat d’exercir un càrrec públic

15
Esparta
Estela dels voltors
Achilles vas
Alexander mosaic
Alceo de Mitilene—los muros y la ciudad [Esparta]
Poemes de Tirteu
objetivo: Birmania
Orientalismo, Said
guerra: “unos pocos que vencieron a unos muchos”
Hi ha autors que intenten explicar com aquest grup, que no té gran coneixement tecnic sobre la
guera ni la tecnologia per enfrentar-se a aquests grans exercits.
Legio vs. Phalanx
El que converteix la phalanx és Escipió.
Fa temps que es planteja que una de les qüestions dels grecs és la superioritat tecnica, una
cualitat superior amb les armes, i la superioritat ideològica, d’una manera defer la guerra basada
en els individus, que són ciutadans, camperols.
- V. D. Hanson, Western Way of War “La guerra es la madre de todas las cosas”
La forma grega de fer la guerra és la formació tancada (falange, tots molt a prop) a partir dels
hoplites.
La formació tancada-> alguns autors han creat un debat intern en relació a les formacions.
L’escut micènic és molt gran i molt pesat, el traci bastant més petit. Els cascos estaven ferts
d’ullals de senglar.
Cap al s. VII, trobem un vas on hi ha hoplites, veiem que s’ha reduït el pes i el cost de la coraça
La panoplia grega pesa uns 30 kg en total: casc de bronze que recobreix tot el cap (casc corinti,
feien servir senyals visuals perque era angoixant), la coraça, les greves (que s’allatguen fins al
peus), l’escut (ocupa una part del pit i s’allarga ocupant una part del pit de la persona del costat),
els soldats depenen del que tenen al costat. La llança té dues puntes.
Alexandre té totes les dents trencades i ens dóna indicis de l’alimentació, l’alcohol, o per cops
d’escut.
L’exercit espartà es diferencia en tres coses:
- Marxen sense música, que marca el ritme per avançar tots alhora, el silenci donava més por.
- Utilitzen llança i Espasa (la llança no requereix una formació previa, l’espasa sí ja que requereix
destresa).
- Van mig despullats i amb una capa vermella, tots iguals.
Les guerres gregues són de baixa intensitat, hi ha pocs morts. L’objectiu es derrotar a l’adversari
sigui com sigui, encara que l’enemic acabi fugint per por.
Arquíloc suposa el contrari de Tirteu, deint que es guanya la vida matant i quian no mata,
descansa.
Les dones gregues deien “vuelve de la guerra con el escudo o sobre el escudo” és a dir, o tornes
victoriós o tornes mort.
16
La formacio hoplitica sorgueix probablemen al voltant de la colonització. A l’epoca micènica hi ha
un grup de soldats aristocrates molt reduit.
Tots els homes han de participar en la guerra, el propietari de la panoplia es l’estat.
No hi ha una necesitat de combat, sino de defensa. És un mur i conté a l’enemic.
- Solidaritat
- Percepció més ample
- Reclamació de drets
esparta:
- tots els homes són entrenats des de petits per ser soldats
- hi ha educació militar
- els esclaus (no són esclaus però ho són, són conquerits, hilotes) fan la feina
- no tenia muralles ni monuments
- Homoioi
- Les dones eren entrenades, tenien veu pròpia però hi havia un sistema patriarcal
- Terent-> l’única colònia espartana
- Culte al cos masculí
- És una monarquia, pero hi ha dos reis (diarquia) que provenen de dos branques familiars
diferents. Mai hi ha un buit de poder.
- éfors-> 5 representants (1 per cada districte) són representants elegits per la població, són els
dipositaris de la sobirania, decideixen si es declara la guerra o no. quian no hi són el poder
pasa al aeropags
- gerousia-> consell d’ancians-> 28+2 el 28 ancians i els 2 reis, decideixen sobre el futur dels
condemnats. No pot limitar l’activitat dels éfors
Hi ha molt poques ciutats al mon grec sense tirans.
Esparta no té tirans
Licurg d’Esparta-> acaba rebent culte (abans d’Alxandre) i inventa la Rethra
Rethra-> agogé-> serveix per educar als nens que neixen a esparta i convertir-los en hoimoi. Els
espartans no treballen, rebren una ració d’aliment i vi diàries, depenent de la familia canvia el
tipus de ració.
Els que trevallen son el hilotes, que estan sotmesos a la trra. No són esclaus pero estan
sotmesos.

Plini deia que ens seria complicat fernos a la idea de arribar a saber com era la grandesa
d’Esparta.
Hi ha la idea de que abans del patriarcat existia el mariarcat quan no hi heren els homes.

esparta—periecs i ilotes
- periecs “els quehabiten als voltants”
- Lliures i amb autonomia interior, però no exterior
- No integrats a la comunitat cívica espartana
- Deures militars
17
- Ilotes (eílotes)
- esclaus estatals->treballadors agrícoles
- Part d’ells-> messenis
- Absencia de tota llibertat
- krupteía

Esparta—Guerra Messènia
- 1a Guerra messènia (finals s. VIII)
- Manca de terres-> alternativa a la colonització
- Guerra intermitent que dura 19 anys
- Victoria espartana
- Fudació de Tarent->parteis (fills de mares solteres)
- 2a Guerra Messènia (mitjans s. VII)
- Revolta messènia amb ajut d’Argos->invasió de Lacònia
- Refugiats al mont eira (més de deu anys)
- Derrota final->ilotització de la població

18
Breu història de Lídia, Mèdia i Pèrsia

Lídia
Dinastia Mèrmnada
- Giges (ca. 687-652)
- Assassinat de Candaules (ca. 687)
- Ajut cari?-> Arselis de milasa
- Avenç cap a Jònia
- Fracàs a Milet i Esmirna. Èxit a Colofó
- Ofrenes a Delfos
- Tractes diplomàtics amb Egipte i Assíria
- Mort pels cmmeris a Sardes (ca. 652)
- Ardis (ca. 652-630) - no se sap gaire cosa, avança per la costa
- Priene, però no Milet
- Sadiates (ca. 630-610)
- Aliates (ca. 610-560)
- Primeres monedes
- Enfrontaments amb les ciutats gregues
- Esmirna, però no Calzòmenes ni Milet
- Submissió de Cària
- Expulsió dels cimmeris d’Anatòlia
- Cressus (ca. 560-540)
- Ja controla tot l’oest de l’Halis
- Excepte Lícia i Cilícia

Els pobles indo-iranis

Pertanyen al gran grup dels pobles indoeuropeus, havitaben la part sud de les estepes ruses II
mil·leni. Avancen als sud I esdevenen els indis, iranis orientals i els iranis occidentals (medes i
perses). La divisió entre els pobles orientals i occidentals es la cordillera del Kardus.
S’identifiquen anomenant-se aris.

Mèdia
- tribus vassalles dels assiris-> Zona del Zagros
- Deioces (ca. 727-675)-> unificació de les tribus medes?
- Fraortes (ca. 675-653)-> regne independent
- Mort en un atac contra els assiris
- Domini escita (652-625)
- Ciaxeres (ca. 625-585)
- 616-609-> caiguda de l’Imperi Neo-assiri

19
 - 612-> captura de nínive
- Aliança de babilonis, medes, escites i cimmeris
- Medes-> controlen des del N-E Iran fins el riu Halis
- Ecbatana (actual Hamadan)

Lídia i Mèdia
- Guerra (590-585)—Ciaxares i Aliates
- Batalla del Halis (28 maig de 585)
- Tractat de pau-> mediadors: babilonia i Cilicia
- Matrimoni entre el princep meda Astíages i la filla d’Aliates
- Astiages (585-550)
- Llegenda->avi de Cir (potser per donar legitimitat)

Cir II (Kurus) el Gran (559-530)

- rei de Parsa/Anshan
- Anshan: nom d’un territori elamita. Independent des de ca. 650?-> teispes—Cir—cambises I->
cir II
- Victoria sobre astiages (550)
- Traïció de la noblesa meda-> Harpagus
- Aliança entre lidia babilonia egipte i Esparta
- Cressus->ataca als perses a Capadòcia
- Jonis rebutgen sublevar-se
- Visctoria a Sardes (547)
- Revolta de Pacties
- Destrucció de Priene i Magnèsia->Mazares
Cir aconsegueix fer-se amb el control de sardes i se’n torna cap a l’est. És apresat i executat.
- Conquesta de jonia->Harpagus
- Milet-> arriben a un pacte per separat
- Intent d’aliança amb Esparta->amenaça
- Focea i Teos
- Capitulació posterior de les Illes
- Conquesta de caris, caunis i licis (ca. 540)
- Conquesta de babilonia (539)
- Batalla d’Opis
- Conquesta i mort a Àsia Central

Cambises II (kambujiya) (530-522)

- Conquesta de Xipre
- Conquesta d’Egipte (526/5)
- Psamètic III
20
- Revolta de Gaumata
- Suplantació de Bardiya/Esmerdis-> assassinat per Cambises
- Cambises mor a Síria
- Els Set Nobles->destaca Darius I, assessinen a l’usurpador

Darius I (Darayawus) (522-486)

S’inventa una genealogia per legitimar el seu regnat
- Legitimació
- Mova genealogia->avantpassat comú amb Cir: Aquemenes
- Matrimoni amb Atossa, filla de Cir I vídua de Cambises
- Sufocació de les revoltes (522-521)
- Expansió
- Asia central i N-O Índia
- Líbia
- Fracas contra els escites europeus
- Reconquesta de bizanci, calcedonia…
- Illes egees, tracia i macedonia (vassall)
- Fundació de Persèpolis (509)
Al final del regnat de Darius I l’imperi s’esten des de l’hindus fins a macedonia

El Gran Rei
- monarquia absolta, però no arbitrària
- Missió divina-> No és un déu
- Arta v. Drauga
- Rei guapo, imponent físicament, bon guerrer i just. Bones qüalitats fisiques i etiques. És un bon
arquer. No actua per caprici, segueix un codi moral.
- Caracter universal->representació des súbdits.
- Tradicions locals (ex: Faraons)
A l’imperi persa es toleren les diverses constums. També veem a Darius vestit amb la vestimenta
egipcia.

La cort
- privilegis de les Set families
- Lliure acces al rei-> restringit
- Matrimoni dels reis-> aquemenida
- noblesa dependent (bandaka=servent)
- Depenent del favor reial
- regals, priximitat física, càrrecs…
- Competencia per excel·lir
- 10.000 immortals
21
 - 1000 melòfors-> guardia personal

Organització de l’Imperi
- Satrapies
- satrapa (xsaçapavan = protector del regne)
- Alguns són hereditaris
- Defensa i expansió del territori
- Concentracio del poder militar i civil
- palau: residència i centre de poder
- oficials, soldats i funcionaris perses majoritàriament
- Excepcions (ex. Hecatomnides a Caria i Licia)
- subdivisions-> major possibilitat d’acces local
- Unitat de reclutament
- Agrupades en 20 districtes tributaris
- Tributs enviats a les tresoreries imperials
- Pobles periferics-> regals “voluntaris”

Asia menor (530-494)

- satrapa oroetes
- Eliminació de Polícrates de Samos (522)
- Col·laboració amb els egipcis
- Competencia pel control de Jònia i les Illes
- Successió de Cambises
- Intent d’expansió a l’est->assassinar del sàtrapa de la Frídia Hel·lesp

- 513: expansió ecita. Retirada

- Tropes I tirans jonis participant
- Propostes per tallar el pont de barques al Danubi
- Desanimats per Histieu de Milet
- Sàtrapa artafernes (germà de Darius)
- Emissaris atenencs (507), Hipies (501)
- Expedicio a Naxos (499) preambul de la revolta jonia i de les guerres-> Aristàgores de Milet
- Incitada per aristòcrates exiliats

Revolta jonia (499-494)

- suport persa als Tirans
- Aristagores de milet-> Naxos
- Revolta com a via d’escapament
- Paper d’Histieu?
- Promesa d’isonomia->renuncia a la tirania
- extensio als estrets, Licia caria i xipre
22
- Crida als grecs continentals
- Nomes responen atenes i eretria (20 i 5 vaixells)
- atenes-> evitar el retorn d’hipies i recuperar Lemnos i imbros, retorn al 498, Despres
de la crema de sardes
- sardes-> crema del temple de cíbele (punt culminant de la revolta jonia)
- Derrota grega a Efes.
- contraatac persa (497)
- Començen pels estrets i xipre
- Aristagores fiug a tracia i mor
- Retorn d’histieu de milet
- Solucio diplomatica-> traicio als perses
- Rebutjat a miler-> pirateria-> captura i mort (493)
- batalla de lade (495) -> 353 grecs vs. 600 perses
- Traicio de samos i lesbos (49+70)
- reconquesta de Jonia
- aniquilacio, destrucció i deportació
- restauracio curta dels tirans-> democracia (492)

Guerres Mèdiques

Preàmbul
- Campanya de Mardoni (492)
- Tassos, Tràcia i Macedònia
- Avortada pel naufragi al mont Atos
- 300 vaixells
- Consolidació, no invasió
- Preparatius -> vaixelll i transports
- Heralds -> “aigua I terra”
- Atenes i Esparta -> acaben a un pou
- Submissió de diferents iutats i illes
- Atenes
- Pisistràtides (pro)
- Alcmeònides (pro?)
- Filaides -> Milcíades (anti) -> terrestre
- Ex-tirà del Quersonès traci (493-492) -> jutjat i absolt
- Estrateg al 491
- Temístocles (anti) -> naval
- Arcont al 493/2 -> port militar al Pireu
- Esparta contra Argos
- Batalla de Sepea (494)
23
- Esparta-Atenes contra Egina (491)
- Cleòmenes captura els medistes eginetes, però…
- Cleòmenes (anti) vs. Demarat (pro)
- Suborn a la Pítia
- Demarat -> Desterrat -> Pèrsia
- Leotíquides (anti) -> retorn a Egina i presoners
- Cleòmenes -> desterrat pel suborn
- Preparatius a Arcàdia contra Esparta -> capturat i mort

Campanya del 490

- Datis i Artafernes (fill)
- Cilicia -> Naxos i Carist
- Delos -> respecte
- Erètria -> setge i traïció
- Desembarcament persa
- Consell d’Hipies
- Esparta no acudeix
- Filípides (246 km/2 dies)
- Motius religiosos?

Batalla de Marató (333 490)

- Mobilització ràpida -> 24 hores
- 20-25.000 perses
- 9000 atenencs + 1000 plateus
- Atacar? (5+1 a favor vs 5 contra )
- Esperen uns dies als espartans
- Atac aprofitant que la cavalleria farratja
- Batalla i retirada persa a les naus
- Morts: 6400 perses/192 atenencs
- Molts perses ofegats als aiguamolls
- Travessia cap a Atenes abans no arribi l’exèrcit -> Els atenencs són a temps (Traïció
alcmeònida?)
- Espartans -> Una avançada arriba dos dies després

Post-Marató (490-480)
- Campanya de Paros (489)
- Judici i mort de Milcíades
- Continuació de les hostilitats entre Atenes i Egina
- Mort de Darius (486)
- Xerxes (486-465) -> centrat en les revoltes a Egipte i Babilònia
24
- Temístocles -> domini de la política
- Ostracismes
- Hiparc (Pisistràtida, 487), Megacles (Alcmeònida, 486), Cal·lixè (Alcmeònida?, 485),
Xàntip (proper als Alcmeònides, 484), Aristides (anti-naval, 482)
- Reforma institucional atenenca (487-486)
- Arconts per preelecció (500) als Demoi i sorteig
- Prerrogatives traspassades als estrategs
- Elegits per l’Assemblea
- Reelecció possible
- Esquadra naval (200 trirrems) -> contra Egina
- Nou filó a Laurion + Litúrgies
- Remers -> thétes
- Congrés de Corint (481) -> Només 31 Estats
- Lliga Hel·lènica -> liderada a terra I mar per esparta
- Fi de les hostilitats internes
- Obligacions militars
- Càstigs als medistes
- Invitacions infructuoses a Argos, Siracusa, Còrcira i Creta
- Atenes -> derogació dels ostracismes

La segona expedició (480)

- encapçalada per propi Xerxes
- 200.000 soldats (?)
- creuament de l’Hel·lespont
- Canal a l’Atos (483) -> miler de naus (?)
- Nova remesa d’heralds
- Excepte a Atenes i Esparta

Batalla de les Termòpiles (409 480)

- Lliga -> Defensa: Termòpiles
Artemisi (NO Eubea)
- Termòpiles -> Malis (entre Tessàlia i Fòcide)
- Esparta -> Carneies
- Leònides amb 300 hoplites (+ ilotes)
- 5000 - 6000 grecs
- 3000 - 4000 peloponesis
- 3 dies de resistència (5è dia des de l’arribada)
- Efíates
- 1000 foceus al pas -> Superats
- 300 espartans (+ ilotes) + 700 tespis + 400 tebans
25
 - Ordena marxar a la resta
- Exèrcit de terra a l’Istme

Batalla de Salamina (480)

- Artemisi -> 200 (tempesta) + 50 (batalla)
- Delfos (filopersa)
- “Mur de fusta” -> Acròpolis o vaixells?
- Atenes
- Desallotjada -> Salamina, Egina, Trezè
- Només un petit grup a l’Acròpolis
- Cremada pels perses
- Flota de la Lliga -> Euribíades d’Esparta
- Decissió de moure’s de Salamina a l’Istme
- Fals traïdor
- Fugida -> Bloqueig
- Força actuar els perses
- Evita el trasllat de la flota a l’Istme
- 378 trirrems + 7 penteconteres +…
- 21 Estats grecs
- 1200 vaixells perses (410 grecs)
- Pèrdua de part de la flota a una tempesta
- 200 vaixells egipcis bloquegen l’altra banda
- Embús
- Hoplites contra Psitàlia -> guarnició
- Aristides

Batalla de Platea (479)

- Perses -> Hivernen a Tessàlia
- Xerxes ja ha tornat a casa
- Mardoni -> intent d’atraure Atenes
- Missatger -> Alexandre I de Macedònia
- Atenes ho aprofita per influir Esparta -> Istme
- Nova evacuació atenenca
- Nova ocupació persa
- Platea -> 38.700 hoplites (+ 70.00 lleugeres) = 110.000
- 11 dies d’espera
- Pausànies
- Atenes: Aristides
- Mort de Mardoni

26
- Rendició de Tebes -> execució dels liders medistes
- Pausànies dissol la Lliga Beòcia
- Independència política de Platea

Batalla de Mícale (479)

- flota grega en ajut de Samos
- Hi fondeja la flota persa (300 vaixells)
- Mícale -> Leotíquides d’Esparta
- Perses desmobilitzen la flota
- Atrinxerats a un fort ad hoc -> Assaltat
- Jonis traeixen els perses
- Cremen les naus perses
- Incorporació Illes a la Lliga
- Jonis convidats a mudar-se -> terres dels medistes
- Campanya (atenenca) als Estrets (479-478)
- Xàntip -> Setge de Sestos i presa de Càrdia

Sicília (505-480)—Gela
- Cleandre (505-498)—primer tirà
- Hipòcrates de Gela (498-491)
- Expansió
- Geló (491-478)
- Pèrdua de Zancle (490)
- Regio
- Reanomenada Messana
- Siracusa (485)
- Auxili aristòcrates
- Gela -> Hieró
- Construcció flota
- Fortificació
- Destrucció i depotració
- Camarina, Mèegara Hiblea i Eubea

Sicília (498-480)
- aliança de Geló amb Teró d’Acragas
- Aliança entre Teril·le d’Himera i Anàxiles de Regio
- Expulsió d’Himera de Tirel·le (483/2)
- Demana ajuda als cartaginesos
- També Anàxiles, Selinunt i els elimis s’alien amb ells

27
Batalla d’Himera (480)
- Amílcar desembarca a Panormos
- Teró és derrotat en una primera escomesa -> Setge d’Himera
- Arribada de Geló
- Batalla d’Himera
- El mateix dia que Salamina?
- Tractat
- Cartago -> indemnització de 2000 talents, però no perd territori
- Selinunt i Regio -> reconciliació amb Siracusa-Gela

Pentecontèsia
És un terme que fa servir Tucidides (el més important dels historiadors) que va des de les guerres
mediques fina a la guerra del peloponès.

Després de les Guerres Mèdiques

- Esparta
- Leotíquides -> campanya contra els medistes tessalis
- Acusat d’acceptar suborns i exiliat a Tegea
- Pausànies — Flota
- Campanya a Xipre (478) -> incorporació a la Lliga
- Despotisme al setge de Bizanci (477) -> insubordinació jònia
- Arrels de la Lliga -> rebuig del nou líder espartà, Dorcis.
- Medisme -> guàrdia persa i egípcia, vestimenta, costums…
- Fuig d’Esparta -> Tirà de Bizanci
- Refusa seguir les hostilitats contra els perses

Guerra del Peloponès (431- 355 404) (són dues guerres amb una Pau entre mig)
Cap a la guerra -> pacte de pau que ha de durar 30 anys que no es respeta i s’enfrontem
militarment per frenal l’auge d’Atenes.
- 435 -> Còrcira (colònia de Corint)—Epidamne (Corint-Còrcira)
- Oligarques expulsats ataquen Epidamne
- Demòcrates -> busqyen ajuda a Còrcira (denengada) i Corint (enviada)
- Còrcira ofesa (envia ajuda als oligarques) -> setge a Epidamne + victoria a Leucimna
- 433 -> aliança defensiva (epimachía) Atenes- Còrcira

28
 - Per no violar la Pau -> només en el cas d’atac
- Flota atenenca de deu vaixells
- Corint envia 150 naus contra Còrcira, 110
- Intervenció a la batalla de Síbota per evitar la victória coríntia
- Arribada de 20 vaixells més -> retirada corintia -> manteniment de la pau
- 432 -> Potidea -> colònia coríntia membre de la Lliga de Delos
- atenes -> exigeix demolir muralles, enviar hostatges i deixar de rebre els magistrats corintis
anuals
- Connexió corintia + influència macedònia (Pèrdiques II)
- Demanda l’ajut a esparta
- Amenaça d’invasió de l’àtica si ataquen Potidea
- Revolta de Potidea
- Expedició atenesa -> primer contra Macedònia i després Potidea
- Corint ->
- Setge a Potidea (fins 430/29)
- Lliga del Peloponès -> insta Esparta atacar (Corint)
- Egina -> no és autònoma com s’havia pactat

- Mègara -> vetada dels ports i mercats de la Lliga -> am

- Conflicte per unes terres sagrades, l’assassinat d’un Herald i per l’acollida d’esclaus
fugats
- Votació a favor de la guerra
- Hivern 432/1 -> guerra propagandistica/religiosa
- Esparta -> oferta de pau
- A canvi de la fi de totes les hostilitats i l’autonomia de tots els grecs -< rebuig
- Expulsió dels sacrílegs -> Pèricles (mare Alcmeònida)
- Atenes -> sarilegi per la mort de Pausànies
- 431 -> comença la guerra

La Guerra: Estratègia
- estratègia de Pèricles -> Defensiva
- Evacuació de l’Àtica sense contraatac
- Cavaleria per limitar el rang d’acció dels farratgers
- Manteniment de la flota -> control del subministrament
- manteniment dels aliats -> recursos econòmics
- Evitar anenexionar nou territori que no por mantenir
- Objectiu -> fer veure a Esparta que no poden ser vençuts
- Forçar un pacte que reafirmi l’statu quo
- Estratègia espartana
- Final rapid de la guerra envaint i saquejant l’àtica
29
- 5 invasions entre 431…
- Reconeixement…

Guerra Arquidamica (431-421)

- 431 -> atac de Tebes (espartà) contra Platea (atenenc)
- Fracàs tebà -> plateus executen els presoners
- Atenes -> evacuaels no combatents i facilita vitualles
- Invasió espartana de l’atica -> Arquidam II
- Evacuació de la població rural a les muralles
- Expedició naval atenenca (100 + 50 corciris)
- Saqueig de la costa en el seu periple pel Peloponès
- Rebutjada a Metone -> Bràsides
- Èxit a Cefalònia i Acarnània
- Expulsió dels eginetes -> assentament de clerucs
- Aliança entre Atenes i el rei Odriddi Sitalces
- Acostament amb Pèrdiques -> el setge de Potidea encara dura

- 430 -> nova invasió espartana de l’Àtica

- La més llarga: 40 dies
- Nova expedició naval atenenca de destrucció
- Esquadra de Formió -> bloqueig del Golf de Corint
- Plaga d’Atenes -> nous brots al 429 i al 427/6
- Mortalitat d’un terç de la població
- Destitució de Pèricles com a estrateg -> malversació
- 419 -> fi del setge de Potidea
- Rehabilitació de Pèricles -> mort per la plaga
- Partit de la guerra (Cleó) vs partit de la pau (Nícies)
- Cleó -> origen no aristogràtic, primer dhmagogós, intervencions a l’Assemblea i
l’Heliea
- Nícies -> tampoc aristicràtic, però busca la seva acceptació
- Setge espartà de Platea
- Atac frustrat de Bràsides i Mègara contra el Pireu
- 428 -> Retorn a la pauta invasió-expedició naval
- Defecció de Lesbos
- Flota del Peloponès -> setge de Militene fins estiu del 427
- Execució de 1000 ciutadans + pèrdua de flota i fortificacipns
- 427 -> Mort d’Arquidam
- Retorn de Pleistoànax
- Platea cau a mans d’Esparta
- Execució del 200 defensors plateus i atenencs
30
 - Destrucció de la ciutat (fins 386 -> recostrucció) -> Plateus a Atenes
- Còrcira -> cop oligàrquic contra els pro-atenencs
- Guerra civil -> massacre dels oligàrquics
- 426 ->Naupacte -> hostigada pels etolis
- Atac poc exit´ós d’Atenes
- Però després es capaç de refusar un atac Espartà
- Massacre total dels ambraciotes (aliats espartans)
- 415 -> presa i fortificació de Pilos (Messènia)
- Batalla d’Esfactèria -> aïllats 420 espartans i ilotes
- Proposta de pau espartana
- Atenes -> rerè la flota esparana com a garantia
- Restabliment de la pau + aliança defensiva i ofensiva
- Rebutajada per Cleó -< segueix retenint la flota
- Esfactèria -> bloqueig, però sense possibilitat d’assalt
- Cleó -> arriba amb reforços (peltastes i arquers) -> assalt
- Rendició (!) dels supervivents d’Esfactèria -> 292 (120 homoioi)
- Pilos -> comença…
-

31