3.

ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,

FENICIS I GRECS

• El primer poble mediterrani en arribar a la Península varen ser els fenicis, poble de
l’actual Liban dedicat al comerç pel Mediterrani que se desenvolupa cap el 1000 a. C., i
arriben a la Península cap el segle IX a. C. i funden factories a la costa.
• Les factories eren petites colònies dedicadas al comerç situades a tossals pròxims a
la costa, com Malaca (Màlaga) o Gadir (Cadis).
• Ells duran la fabricació de ceràmica i un alfabet de 22 signes, base de l’alfabet grec.
• Al Segle VII a. C. Tir (al Liban) cau en poder dels assiris, i les colònies fenícies passen a
ser controlades per cartago, que agafa el relleu de Fenícia.
• L’any 600 aC arriben a Massalia (Marsella) els grecs, que poc després s’establiren a
Rhode (Roses) Emporion (Empúries) i Hemeroskopion (Alacant).
• Els grecs dugueren nous conreus, com l’olivera i la vinya, i nous animals domèstics com
ases i gallines.
Casc grec
trobat a Huelva

Fenicis

Grecs
Port fenici

Port grec
 3. ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,
FENICIS I GRECS

- Entre els segles XII i VI a. C., coincidint amb el moment de màxima activitat dels fenicis a la
Península, historiadors com Estrabó o Heròdot (grecs), ens xerran d’un poble peninsular desenvolupat,
situat entre Huelva, Sevilla i Cadis: Tartessos.
- Tartessos no és més que la culturitzacio fenícia del pobles locals. Eren bons navegants, coneixien
l’escriptura i treballaven bé els metalls, com es pot apreciar al tresor de El Carambolo (Sevilla).
- No se sap bé el motiu, però cap el segle V aC els historiadors deixen de xerrar de Tartessos, i és quan
consideram finalitzat aquest imperi, que se fracciona en diversos pobles que passarem a nomenar íbers.

Tresor
del
Carambolo
 3. ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,
FENICIS I GRECS

• Els íbers:
 Non que els historiadors grecs i llatins donaren a un conjunt de tribus associades al
riu Ebre (Iberus) i que des d’el segle V a. C. habitaren tota la costa mediterrània des
d’el nord de Catalanya fins la desembocadura del Guadalquivir, i tota la vall de l’Ebre.
 Varen sorgir segurament fruit de la influència de fenicis i grecs sobre els pobles
locals, així com l’influxe tartessi.
 Eren tribus independents (no era un imperi unitari) amb trets en comú:
- Llengua semblant.
- Rituals funeraris d’incineració.
- Mateixes manifestacions artístiques: ceràmica pintada i escultura.
- Poblats fortificats en llocs elevats.
- Habitatges de pedre coberts de palla o branques.
- No tenien temples ni edificis públics, però sí santuaris.
 2. ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,
FENICIS I GRECS
• Quines eren les activitats econòmiques dels íbers?:
 Agricultura utilitzant arada (cereals, vinya, oliveres).
 Ramaderia amb transhumància d’ovelles i cabres.
 Comerç amb moneda pròpia.
 Dominen la tecnologia del ferro: eines agrícoles i les falcates (espases íberes).
• Quina era l’estructura social dels íbers?
 Monarca (la monarquia era la forma política més freqüent).
 Règuls, o grup social dominant de gran poder econòmic i militar.
 Guerrers.
 Agricultors, ramaders, artesans i serfs.
• Existia la fides o devotio ibèrica: els clients o devoti consagraven la seva vida al rei o al
senyor militar i l’havien de protegir en combat.

Falcata
íbera
 3. ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,
FENICIS I GRECS
• Els celtes:
 Cap el 1200 a. C. pobles indoerupeus del nord d’Europa penetren per tot el
continent.
 D’aquests, el celtes penetren a la Península Ibèrica coincidint amb l’arribada de
grecs i fenicis a la Península.
 Aquests pobles entraren en tres onades:
 Pel Pirineu Oriental cap a Catalunya.
 Cap a la vall de l’Ebre.
 Meseta i vall del Duero.

Espasa celta d’antenes

 3. ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,
FENICIS I GRECS
• Els celtes tenien les següents característiques:
 Ritual funerari a base d’enterraments en camps d’urnes: forat a la terra on es
dipositaven les cendres de difunts a urnes ceràmiques.
 Se dedicaven al treball de ferro (espases d’antenes) i a l’agricultura.
 Donaran lloc als pobles del nord peninsular (càntabres, àsturs, galàics) a excepció
del bascons.
 Vivien a castros o poblats fortificats de planta circular a cases també circulars.
• Socialment:
 Diversos clans (famílies amb un abanpassat comú) formaven una tribu.
 Els caps de les famílies més notables formaven l’aristocrècia guerrera que
governava les tribus.
• Alguns celtes adoptaren trests íberes, formant el que anomenam pobles celtibèrics.
CASA
CELTA
3. ÍBERS I CELTES I LES INFLUÈNCES REBUDES DE INDOEUROPEUS, TARTESSOS,
FENICIS I GRECS
MAPA DE SELECTIVITAT