PREGUNTES HISTÒRIA

1. Què foren les migracions indoeuropees i quins foren els pobles colonitzadors procedents de la
Mediterrània oriental que arribaren a la Península Ibèrica en el primer mil·lenni aC? Esmenta algun
aspecte relacionat amb aquestes colonitzacions a les Illes Balears.

Els indoeuropeus eren pobles que es situaven al centre del continent europeu i el centre d’Àsia i que
es van anar estenent cap a l’occident d’Europa i cap a la Península Ibèrica, entrant en contacte amb
les poblacions indígenes (celtes, íbers i celtíbers). La seva aportació més destacada va ser la
tecnologia del ferro i la llengua: l’indoeuropeu.
Els fenicis establiren colònies comercials i de poblament, en les costes meridionals de la península i
d’Eivissa (fundació fenícia) cap el 1000 aC. Les colònies fenícies més importants són Gadir (Cadis),
Malaca (Màlaga) i Ibushim (Eivissa). D’aquests indrets importaven metalls i altres matèries primeres.
Els grecs s’expandiren cap el nord de la costa mediterrània, en la costa catalana i del sud de França a
partir del segle VIII aC. Algunes de les seves colònies més destacades són Emporion (Empúries) i
Rhode (Roses). Als assentaments indígenes balears de la costa de la Badia de Pollença s’hi ha detectat
també una elevada presència de restes ceràmiques gregues i, fins i tot, un derelicte grec del segle VI
aC a la Cala de Sant Vicenç (Pollença).
Finalment, els cartaginesos varen anar ocupant les colònies fenícies i expandint el seu domini en el
sud de la Península Ibèrica i les Balears. Destaca l’expansió de la ciutat d’Ebusus (Eivissa) i Carthago
Nova (Cartagena).
Tots aquests pobles varen mantenir relacions comercials amb els indígenes peninsulars i insulars i
varen influir i transformar enormement aquestes societats a nivell econòmic, polític i cultural.
Per a completar aquesta qüestió: pàgines 28 a 32 del llibre de text.

2. Quines grans zones culturals hi havia a la Península Ibèrica en produir-se la conquesta romana i
com era la seva organització política i econòmica? Esmenta algun aspecte relacionat amb les Illes
Balears anteriors a la conquesta romana o a com es va produir aquesta conquesta.

En produir-se la conquesta romana de la Península Ibèrica i les Illes Balears, aquests indrets estaven
agrupats en zones culturals. Els pobles ibèrics es localitzaven al llarg de la costa mediterrània i
atlàntica meridional. Es tracta d’una societat bastant desenvolupada pels intercanvis comercials. La
seva activitat econòmica principal és l’agricultura, que complementen amb la indústria tèxtil,
l’orfebreria i la mineria. Tenien moneda pròpia i es beneficiaren de les relacions comercials amb els
pobles colonitzadors. La seva organització política era bàsicament tribal i s’hi ha pogut identificar una
aristocracia guerrera. Un bon exemple dels poblats ibèrics és el d’Ullastret (Catalunya).
Els celtes es localitzaven en la costa atlàntica i cantàbrica. Aquests pobles tenien contactes comercials
amb altres pobles celtes. La seva economia era agropecuària. Treballaven la mineria i la metal·lúrgia
del ferro i el bronze. No utilitzaven la moneda en les seves activitats comercials. La seva organització
política també era tribal, formada per clans familiars. Un bon exemple de poblat celta és el de Santa
Tecla (Pontevedra).
Els celtibers se situen a l’est de la Meseta i el Sistema Ibèric. La seva economia també es basa en
l’agricultura, la ramaderia i la mineria del ferro. Utilitzaven la moneda com element d’intercanvi
comercial. A nivell polític, la seva societat també estava jerarquitzada i hi predominava una
aristocràcia guerrera.
A les Balears hi ha dues àrees culturals: la balear (postalaiòtica) i la pitiusa (púnics-ebussitans). La
balear mantenia relacions comercials amb els púnics i els púnics-ebussitans. Les seves activitats
econòmiques eren l’agricultura, la ramaderia i el comerç amb els púnics. A nivell polític, la seva
organització era tribal. Destaquem els poblats de Son Fornés i Torre d'en Galmés.
Els púnics-ebussitans són el poble que habitava les Pitiüses abans de l’arribada dels romans. Ells
fundaren Ebusus i posaren en explotació agrària el seu territori. La seva organització política era molt
més complexa, comptaven amb institucions i magistrats que regulaven la vida política.
Tots aquests pobles són els que trobaren els romans quan van iniciar la conquesta militar romana del
territori peninsular (s. IV aC) i Balear (123 aC).

Per a completar aquesta qüestió: pàgines 28 a 32 del llibre de text.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/cultura-talaiotica (per a tractar la part
de Balears).

3. Defineix breument el concepte de romanització i indica alguns exemples de com es va dur a

terme a la Península Ibèrica i a les Illes Balears.

La romanització és el procés on les cultures indígenes dels diferents indrets que foren romanitzats
adopten les tradicions i les costums romanes. Els romans imposaren als indígenes el seu govern,
corpus jurídic i sistema econòmic. Per una altra part, els indígenes també duen a terme accions de
resistència contra la invasió romana com en el cas dels gals.
A la Península Ibèrica, la conquesta romana s’inicia el segle III aC arrel de la 2a Guerra Púnica. Els
romans atacaren les possessions cartagineses d’Hispània el 218 aC i comencen a fundar els primers
campaments i ciutats romanes, com Tarraco. D’aquesta manera passaren a controlar tots els territoris
que havien estat cartaginesos. Posteriorment, la conquesta es va anar estenent poc a poc cap el nord
fins el segle 27 aC.
Els territoris hispans es dividiren en dues províncies: Hispania Citerior i Hispania Ulterior.
L’organització territorial va ser modificada en època d’August amb la creació de les províncies
Tarraconense, Lusitania i la Bètica. Les Balears corresponien a la Hispania Citerior i després a la
Tarraconense, després s’agruparen en una província específica: la Baleàrica.
A les Illes Balears, la conquesta romana es produeix el 123 aC mitjançant les tropes que el Senat de
Roma va posar a disposició del cònsol Quint Cecili Metel. Aquesta invasió es produeix molt
ràpidament i com a resultat es funden les colònies romanes de Palma i Pollentia. Aquesta presència
romana a partir del II aC també l’identifiquem a Menorca i el campament romà de Sanisera. Eivissa va
passar a ser una ciutat federada de Roma (mantenia les seves institucions i certa autonomia) però va
ser integrada a l’Imperi Romà el 74 dC.
Per a completar aquesta qüestió: pàgines 32 a 40 del llibre de text i esquemes del professor
(Classroom).
4. Defineix breument la monarquia visigòtica i indica alguna característica de la presència vàndala i
bizantina a les Illes Balears.

Els visigots eren un poble germànic que va entrar a la Península Ibèrica amb l’autorització de l’Imperi
per fer front a vàndals que havien ocupat part d’Hispània a partir del 409 dC. Amb la caiguda de
l’Imperi Romà d’Occident el 476, els visigots varen crear el seu propi regne i, a partir del 509, es varen
establir a Hispània i crearen el seu propi regne independent, amb capital a Toledo.
Els visigots varen ser capaços d’unificar tots els territoris de la Península Ibèrica, amb l’expulsió dels
bizantins La monarquia visigoda va crear una unitat política, religiosa i jurídica. La seva religió era
pagana, però varen adoptar el cristianisme a partir del 589.
La monarquia visigoda va crear les seves pròpies institucions de govern, com l’Aula Règia o els Concilis
de Toledo. L’objectiu era unificar els règims jurídics dels hispanoromans i els visigots, en el segle VII va
desenvolupar el Liber Iudiciorum, on es recollien les lleis a les que estaven sotmesos tots els súbdits
del regne.
El 455 els vàndals varen conquerir les Illes Balears i les incorporaren al seu regne situat al nord
d’Àfrica i centrat a Tunísia. Posteriorment, el 534, les Illes Balears foren conquerides per les tropes
bizantines sota el regnat de Justinià. Així, les Illes Balears passaren a ser un territori més de l’Imperi
Romà d’Orient (Constantinoble) fins a la conquesta islàmica el 902.
Per a completar aquesta qüestió: pàgines 40 a 45 del llibre de text.

5. Defineix breument Al-Andalus. Esmenta les etapes de la seva evolució política i assenyala alguns
exemples dels canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a la Península Ibèrica
i les Illes Balears.
Al-Andalus és el nom que els musulmans donaren als territoris de la Península Ibèrica i les Illes
Balears. Varen iniciar la conquesta del regne visigot el 711 per l’estret de Gibraltar i varen anar
conquerint ràpidament cap el nord. Les Illes Balears no varen ser conquerides fins el 902 i el domini
musulmà arriba fins el segle XIII .
Hi ha diferents etapes en la història d’Al-Andalus. La primera és l’emirat dependent de Damasc
(714-756). Abd al-Rahman I es va independitzar de l’Imperi musulmà i va crear l’emirat independent
(756-929). Posteriorment, Abd al-Rahman III es va declarar també independent a nivell religiós i
proclama el Califat de Còrdova (929-1031). Cap el segle X, el Califat es va anar desmembrant en taifes
a causa del poder de l’aristocràcia i ciutats enriquides. Això va comportar el debilitament d’Al-Andalus,
moment en que els regnes cristians del nord aprofitaren per anar conquerint les taifes fins el 1492.
En època musulmana, l’agricultura, el comerç i l’urbanisme varen tenir un gran impuls. Es varen
expandir els cultius intensius de regadiu amb la construcció d’una gran quantitat de sínies i
canalitzacions que es varen afegir als cultius tradicionals mediterranis de l’oli el blat i la vinya. Els
excedents varen ser la base pel desenvolupament del comerç. També es va desenvolupar
enormement l’artesania, aquestai la proliferació de mercats va ser clau per la proliferació i la creació
de ciutats i el seu urbanisme. Alguns exemples d’urbanisme islàmic radiocèntric són Còrdova, Sevilla,
Granada o Palma
La societat era molt complexa. Estava composta per diferents ètnies: antics hispanoromans,
germànics, jueus i musulmans. A més, hi havia un sector privilegiat baladís (descendents dels àrabs)
els berbers i els muladís (hispans convertits a l’islam). Els que no es varen convertir a l’islam (jueus i
mossàrabs) eren els que patien la major part de les càrregues fiscals.
Al-Andalus va ser un periode de gran esplendor cultural i científic. Es varen crear escoles i centres
d’estudis que implicaren un desenvolupament científic i artístic. A les Balears destaca el poeta
eivissenc Al-Sabini
Per a completar aquesta qüestió: pàgines 48 a 58 del llibre de text.

6. Elabora un eix cronològic entre 711 i 1492. Situa a una fila els principals esdeveniments relatius a
Al-Andalus i, en una altra, els relatius als regnes cristians.

Aquesta qüestió l’heu de realitzar vosaltres com a treball de classe.

7. Com fou l’expansió territorial de la Corona d’Aragó al segle XIII? Explica breument el cas de les
Illes Balears.
El segle XIII va ser un moment d'expansió territorial de la Corona d’Aragó. Jaume I va conquerir els
territoris que posteriorment conformaren el Regne de Mallorca (1229-1231), de València (1235-1245)
i Múrcia (1266). Per una altra part, Pere el Gran va conquerir Sicília el 1282. L’objectiu era l’adquisició
de terres per part dels senyors feudals i els interessos comercials de la burgesia.
A les Illes Balears, la conquesta de les illes no va ser simulània. A Mallorca, la conquesta va iniciar el
1229. Les tropes catalanes varen desembarcar a Santa Ponça i varen conquerir Madina Mayurqa el 31
de desembre de 1229, que passarà a anomenar-se Ciutat de Mallorca. A partir d’aquest moment
s’inicia la conquesta i el sotmetiment de la resta de l’illa fins el 1231.
La conquesta catalana d’Eivissa es va produir el 1235, per part dels sectors nobiliaris i eclesiàstics de
la Corona i amb autorització reial de Jaume I. Eivissa va caure el 8 d’agost.
A Menorca, la incorporació definitiva al nou Regne de Mallorca es va produir el 1287, que permetia la
continuïtat de l’administració musulmana a canvi del pagament d’un tribut i el reconeixement de la
sobirania de la Corona catalano-aragonesa. Menorca va acabar de ser conquerida el 17 de gener de
1287.
Una vegada conquerides les illes i incorporades a la Corona d’Aragó, s’hi va desenvolupar el sistema
econòmic i jurídic del feudalisme i la major part de la població local va passar a ser esclava.
Per a completar aquesta qüestió: pàgines 69 a 71 del llibre de text, a més de les pàgines 81 a 83.
(Les diferències entre Castella i Aragó les veurem en un tema posterior).

8. Concepte de repoblament. Explica breument els diversos tipus de repoblament als regnes
cristians de la Península Ibèrica. Com fou el repoblament de les Illes Balears?
El repoblament és un moviment de població amb l’objectiu d’aportar habitants, ocupar i colonitzar un
territori, ja sigui per un grau escàs de població o per controlar efectivament un territori.
A la Península Ibèrica i les Illes Balears, aquest repoblament va associat a la conquesta que fan els
regnes cristians dels territoris andalusins. És va fer en diferents fases i formes.
El repoblament lliure (aprisió) afecta a la vall del Duero i els territoris al sud dels Pirineus. Els nobles i
els monestirs varen ser els encarregats d’executar aquest repoblament i també es van atorgar terres
en propietat a pagesos en aquest territori de frontera. Molts d’aquests pagesos varen acabar lliurant
les seves terres a senyors a canvi de la seva seguretat.
També tenim el repoblament comú en les valls del Tajo i el Duero. Aquesta es va organitzar de manera
col·lectiva a través de consells o municipis que gaudien de privilegis i llibertats atorgats per la Corona.
A partir del segle XIII, la major part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis concedits
als nobles, clergues i ordres militars. Aquest és el cas de les Illes Balears.
Jaume I, en conquerir Mallorca, atorgà al nou regne una Carta de Franquesa on s’especificaven els
drets i privilegis dels seus habitants amb l’objectiu de promoure la seva ocupacióPel que fa als
territoris mallorquins dels nobles, destaquen el comte d’Empúries, el vescomte de Bearn, el bisbe de
Barcelona i el comte de Rosselló. A d’Eivissa, l’illa es va dividir en quartons, atorgats a l’arquebisbe de
Tarragona, el comte de Rosselló i l’infant Pere de Portugal. Menorca, en canvi, es va convertir en
propietat reial.
Per a completar aquesta qüestió: material extra que posaré a la vostra disposició..
9. Quines característiques presentà la crisi de la Baixa Edat Mitjana a la Península Ibèrica i a les Illes
Balears?
La crisi de la Baixa Edat Mitjana va tenir lloc durant el segle XIV. Les principals causes d’aquesta crisi
varen ser la crisis agrària i les freqüents epidèmies. La crisis agrària va donar lloc a males collites. Això
va provocar fam i desnutrició. La més destacada de les quals és la Pesta Negra, que va arrasar amb un
terç de la població europea. Aquesta disminució tan dràstica de pagesos va donar lloc a una baixada
de producció en el camp, que els senyors feudals varen voler compensar amb una pujada de les
rendes senyorials. Això va provocar malestar social i aixecaments contra la noblesa. La baixada en la
producció també va provocar escassetat en les ciutats i el comerç i la pujada dels preus.
En l’àmbit polític, s’inicia un període de conflictes entre la monarquia i la noblesa, ja que la primera
volia imposar la seva autoritat i les classes privilegiades es negaven a perdre influència i privilegis.
A les Illes Balears la producció va disminuir a causa de la davallada de població i les illes es varen
especialitzar en la producció i comerç de productes amb bona acceptació a l’exterior per poder
aconseguir matèries primeres i productes de consum. Mallorca s’especialitzà en l’oli i teixits;
Menorca, en llana i Eivissa, en l’exportació de sal.
A cada illa es produiren lluites socials entre els habitants de les ciutats i del món rural (forans) i entre
els privilegiats i la resta de la població. En aquest context hem d’ubicar les revoltes antijueves.
Aquests conflictes s’allargaren durant el segle XV.

Per a completar aquesta qüestió: recursos web que posaré a la vostra disposició.