TEMA 1: PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

1. ELS PRIMERS POBLADORS: EL PALEOLÍTIC

1.1 D’ATAPUERCA A L’HOMO SAPIENS
Atapuerca→ Diversos jaciments de l’evolució humana més importants.
- Sima del elefante: Hi ha els homínids més antics d’Europa NO es coneix l’especie (1.200.000 anys)
- Gran dolina: homínids trobats= Homo antecessor “explorador”, (800.000 anys).
Són caçadors recol·lectors (caçaven el que volien)
Troben restes humanes (6 persones), restes de canibalisme.
- Sima de los huesos: cova davall terra amb fang i restes d’homes i dones.
300.000 anys, són Homo Heidelbergensis (no antecessors).
Es trobaren 32 cossos, possiblement 1r enterrament del món.

1.2 ELS GRUPS DE CAÇADORS-RECOL·LECTORS

Primers pobladors, no produien aliments i sobrevivien amb caça, pesca i recol·lecció (aprofitaven el que els
donava la naturalesa en el moment).
També eren nòmades i vivien en bandes (6-8) que eren societats igualitàries en que hi havia estatus, però no
divisió de treball, tothom feia el mateix.

1.3 L’ART RUPESTRE

Eren pintures i gravats paleolítics. Sobretot a zona cantàbrica.
Art figuratiu→ art molt realista, eren reproduccions del que veien.
Aquestes figures no formaven escenes tot i que presentaven efectes de moviment gràcies a l'ús de molts
colors.
Hi ha pocs humans, més animals i figures simbòliques. Els animals pintats tenien significats màgics.
Predominen a COVA D’ALTAMIRA (40.000-15.000)
Pintures llevantines→ (15.000-5.000aC)
Aquestes no eren tan realistes, sinó més esquematiques i modernes.
Si que representen escenes (danses, rituals) amb colors monotons.
Predominen a la zona Mediterrània i a Cogul (Lleida).

2. DEL NEOLÍTIC A L’EDAT DELS METALLS

2.1 LES ETAPES DEL NEOLÍTIC
Neolític→ moment més important de la historia de la humanitat.
Al 5000 ac. sorgeixen les primeres comunitats neolítiques (procedents de Pròxim Orient). Aquestes
comunitats inicien la producció d’aliments i elaboració de ceràmica teixits.
Neolític inicial→ 1a fase del neolític peninsular es desenvolupa al voltant del Mediterrani i costa Valenciana
(cova de l’or).
Els assentaments es troben sobretot a coves per la presencia de ceràmica cardial (aixades de pedra polida,
destrals, falçs, molins de mà…)
Neolític ple→ jaciments ocupen més terres fèrtils (llocs plans) i es varen construir poblats estables. Els
neolítics cada vegada s’estenen més i per l’interior de la Península. Estructures socials més completes per
l’organització del treball i apropiació de l’excedent alimentari. (rics i pobres, aprofitament un dels altres).
A més, es veia una certa jerarquització social per troballa d’objectes de prestigi en algunes tombes.

2.2 EL MEGALITISME
“Grans pedres”, va ser un fenòmen que surt del neolític. Varen ser els primers marcadors territorials que
s’originen al nord d’Europa i s’estengueren per tot el Mediterrani.
TIPUS:
- Dolmens: varen ser les manifestacions neolítiques més importants.
1ra gran construcció pels humans. Eren tombes (sepulcres col·lectius) que s’utilitzaven per enterraments.
Eren estructures circulars amb un passadís que arribava a una cambra. Construïts amb pedres enormes.
 - Sepulcres neolítics: 1ra vegada que els humans tenen consciencia del territori, de propietat. Eren
marcadors territorials, tombes molt simbòliques.
Ex: Menhir→ roques que reflexen marques espirituals però que marcaven territori. Pedra clavada al terra.

2.3 EDAT DELS METALLS

Gent comença a fer ús del metall encara que no amb funció pràctica.
- Edat de coure: calcolític (3000-2400 ac.)
Ús del sistema per regar, adobament camps i aliada→ reforcen agricultura en alimentació humana→
sedentarisme→ es comencen a construir poblats emmurallats en zones elevades degut a l’aferrament a
temes de conreu.
LOS MILLARES (Almería). A l’exterior, necrópolis amb enterraments megalítics col·lectius.
- Edat del bronze (2000-1200 ac.)
EL ARGAR (Almería) (1700 ac.). Poblats ocupaven amplia zona del sud-est peninsular (Murcia, Alacant,
Almeria…) Envoltats per muralles i torres defensives, carrerss estrets i habitatges rectangulars amb classe
privilegiada.
· A Mallorca (totes IB)→ cultura naviforme (1600-900 ac.)
Jaciment més conegut→ closos (Felanitx)
Només a Menorca→ fan cases per enterrar (a partir del 1400 ac.)
- Edat de ferro/ protohistòria (fase no molt bé definida).

3. ARRIBADA DELS POBLES COLONITZADORS

Al final del segon mil·lenni ac. a la Península Ibèrica es donen lloc diverses cultures.
Sud de la Peninsula era ric en coure, plata i or, per això es fundaren assentaments comercials.

3.1 FENICIS, GRECS I CARTAGINESOS

- Fenicis: cap 1000 ac. hi ha sobrepoblació a Líban i al seu voltant, degut a que eren bons navegants i
volien comerciar, varen emigrar i varen anar fundant ciutats per tot el Mediterrani. Funden Gadir
(Cadis) (ciutat + antiga de PI) i Eivissa (AIBOSHIM), 1ra ciutat d’IB. Quan arriben a la PI varen
interactuar amb indígenes (ibers) i aquests començaren a escriure, fer monedes, vi… També fundaren
Mainäke (Malaga).
- Grecs: cap al s. VIII ac. s’instalaren pel sud d’Itàlia, costa de França.
Funden també noves ciutats a Europa, sent completament independents. A Sicilia, Siracusa va ser una
ciutat grega però amb molta diversitat. Al arribar a PI funden Rodes i Empúries. Com començaren a
escriure varen redactar que ells havien fugat Malaga, però realment només va estar habitada per
fenicis.
- Cartaginesos: als s.VI-V ac. continuen la colonització iniciada pels fenicis. Fundaren Ebusus (Eivissa)
i Villaricos (Almería) a més de Cartago Nova (Cartagena) que fou la més important.

3.2 EL MÍTIC REGNE DE TARTESSOS

Poble del sud peninsular que es va expandir entre 1000-500 ac.
Cultura indígena molt potent que es va estendre pel sud de la PI (Huelva, Sevilla, Cadis). Subsistien a base
d’agricultura però zona rica en mines de plata, or, metall i ferro, per lo tant, tallers de fosa de metalls i
fabricació d’objectes. A més, intens comerç amb fenicis i grecs que es fonamentava en intercanvi de minerals
o productes com perfums, ceràmica, joies… Referències en textos antics. Podem suposar que hi havia
cabdills/”monarques”. Comencen a escriure i produir monedes. Al s.VI ac. desapareixen.

4. ELS POBLES PREROMANS (IBERS, CELTES I CELTIBERS)

Es troben tres grans entitats culturals:
⥤Ibers: Habitaven poblats emmurallats a zones fàcils de defensar i a prop de rutes de comerç amb habitatges
rectangulars i amb murs de tova i palla, sobre un soroll de pedra. Economia agrícola (cereals, vinya, olivera).
També plantes d’ús textil (lli, espart). Però també explotar amb mines (al sud) i desenvolupa important
metalúrgica, a més, elaboració de ceràmica i teixits. Bons comercials i creació moneda pròpia junt amb
desenvolupament de l’urbanisme i l’escriptura.
Organització social→ tribu. Jerarquització, poder econòmic i militar.
⥤Celtes: es basen en economia agropecuària (agricultura→ llegums, hortalisses i ordi; ramaderia→cavalls,
vaques…). Grups d’agricultors sedentaris i viven en poblats (castres), en turons amb escàs sentit urbanístic i
sòlides muralles.
Cases construïdes per murs de pedra i eren de planta circular.
EX: Mohías (Asturies) Grups ramaders = nómades.
També explotaven mines, nord ric en estany i or, que afavoreix comerç amb fenicis i altres pobles de les
costes atlantiques nord. Els celtes treballaven ceràmica i fabricaven instruments i armes de ferro i bronze,
però no escritura ni monedes.
Organització social→ clans units per vincles familiars; diversos clans→ tribu.
⥤Celtibers: habitaven castres (d'influència celta)
Economia basada en agricultura cerealista i ramaderia. També rellevant la producció de ferro. Creen torn de
terrissaire, la roda i moneda i adopten l’alfabet (influència ibera). Societat jerarquitzada amb presència
d’aristocràcia guerrera.

5. 1RA I 2NA GUERRA PÚNICA

5.1 1RA GUERRA PÚNICA
A Caci vivien romans i parlaven llatí. Posseien tota Itàlia al s.V ac. (fenics hi son a Cartago, una ciutat molt
rica amb molta producció agrícola i artesanal). Llavors, arriben Cartaginesos = púnics a Cartago i s’enfronten
als fenicis. Conquisten les seves ciutats i cada vegada més rics, creixen a nivell econòmic i polític.
Romans i cartaginesos
Els cartaginesos eren una potència marítima, tenien molts de vaixells.
Romans i aquests volen Sicília (molt poderosa) i comença guerra pel seu domini.
Comencen guanyant els púnics per imperi marítim (al ser Sicília una illa)
Però romans comencen a fer i produir vaixells i contractar mariners grecs, per això finalment guanyen romans.
Pactes:
- Sicília, Còrsega i Sardenya dels romans.
- 1 milió d’euros durant 20 anys de púnics a romans.
- Però sud del riu cedre pertany a cartaginesos.

5.2 2NA GUERRA PÚNICA

Amílcar Barca (cartaginès) desembarca a Cartago i comprèn que per vencer a romans és necessari exèrcit
poderós. Centre de la península rica en metalls i en guerres, els cartaginesos (ja que tenien colònies allà)
l’empren com a base per expedicions.
238 ac. desembarquen a Gadir (Cadis) i en pocs anys funden Cartago Nova (Cartagena).
Amílcar mor i Annibal elegit com cap de l'exèrcit púnic i idea la conquista de Roma, des de PI, travessant
Pirineus i Alps. Ataca ciutat de Sagunt (aliada de Roma) i com represalia per actuació cartaginesa a Sagunt i
amb finalitat d’impedir pas d’Anníbal cap a Itàlia, romans envien dos exèrcits que desembarquen a Empúries
el 218 ac. Iniciant conquesta romana PI. Romans 200 anys a PI.
Aquest procés de conquesta té etapes:
- Primera fase de conquesta (218-197 ac.) Tractat de l’Ebre
Sud de l’Ebre: cartaginesos, ells en trobar-se amb Sagunt (aliats amb romans) els exterminen i per això els
romans intervenen.
Desembarquen a Empúries per frenar el seu avanç i lluiten 12 anys. Devers el 206 ac. dominen costa
mediterrània i expulsen enemics de la PI.

- Segona fase de conquesta (197-133 ac.) Setge de Numància

Comporta la conquesta de Meseta i es caracteritza per resistència dels pobles indígenes. Rebel·lió dels
lusitans i Setge de Numancia, 2 episodis importants.
Viriat (cabdill lusità) inicia guerra de guerrilles per desgastar romans.
189 ac. assassinat aliats, que pacten la rendició dels indígenes.
 - Última fase (29-19 ac.) Guerres Cantàbres
Emperador August du a terme guerres càntabres. Finalitzada conquesta península i habitants sotmesos
durant 5 segles de a Imperi Romà. Romans imposen la seva cultura, organització administrativa, política,
social i econòmica.
Hispania, provincia romana (cap 197 ac. romans organitzen els seus dominis en 2 províncies)
·Hispania Citerior (nord)
·Hispania Ulterior (sud)
-14 ac. nombre províncies aumenta a: Tarraconense, Bètica i Lusitània.
S.III dc. ⥤ 5 províncies, 2 més: Cartaginense, Gal·lècia i s.IV balearica.
·2 tipus províncies:
-Senatorial: controlades per senat, com Bètica.
-Imperial: depenien de l’emperador, com Tarraconensis.

6. DE LA PAX ROMANA A LA CRISI DE L’IMPERI

6.1 LES ESTRUCTURES COMERCIALS I ECONÒMIQUES
Roma imposa a Hispania estructures econòmiques:
·Formació de latifundis
·Propietat privada de terra.
·Mà d'obra esclava.
·Ciutat centre producció.
·Ús moneda.
Terres tornades o tornades a l’antic propietari o repartides entre colonos, soldats o indígenes.
Altres d’estat, més tard passen a propietat privada i classe senatorial té latifundis organitzats en vil·les,
treballades per esclaus.

6.2 LES PRINCIPALS ACTIVITATS ECONÒMIQUES D’HISPANIA

- Act. agrícola i ramaderia: (+imp, 80%). Base económica. Conreu de cereal, vinya i olivera. Vi i oli=
productes d’explotació més importants.
Introdueixen tècniques com guaret, regadiu i ús de bèsties de tir, més productivitat.
- Act. pesquera: Tonyina el més exportat. Comporta desenvolupament de sectors com producció de sal.
Garum (salsa de peix) molt car, menjaven púnics i romans.
- Act. artesanal i comercial: economia imperi essencialment urbana. A ciutats artesania gran impuls i
part producció s’exportava a Roma.
- Act. minera: economia important però secundària. Explotació minera massiva. Treball a mines per
esclaus, mà d’obra barata.

6.3 LA ROMANITZACIÓ
Presència romana a Hispània→ nous elements culturals (llengües, dret, religió…) i escriptures social i
econòmica donen lloc a la romanització (adscrpció territori hispà al marc cultural romà, és un procés).
Llengua llatina→ difusió per tot imperi (com llengua culta i popular), també ús del dret romà, regulava
relacions privades i institucions polítiques i el seu funcionament.
Culte al Deus romans, basat en triada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), practicat a tot l’imperi, com també el
culte imperial.
A partir s.III: cristianisme (canvi religió romana a cristianisme)

6.4 LA CRISI DE L’IMPERI

L’economia dels romans es basava en els esclaus, com arriba la fi de les grans conquestes, llavors s’acaben
guerres i els esclaus.
També una disminució considerable dels ingressos fiscals de l’Estat.
Sistema de producció esclavista deixa de ser rendible. S’ha de pagar per fer la feina (monedes d’or o coure).
Ciutats es despoblen i imperi sense recursos per mantenir territori tan extens.
6.5 LA CAIGUDA DE L’IMPERI I LES INVASIONS GERMÀNIQUES
Fronteres pressionades per pobles bàrbars (estrangers) i enfrontaments freqüents.
Hi ha un col·lapse del comerç romà i aïllament de províncies.
A PI. hi ha revoltes internes i Roma dèbil. Germànics (francs, alemanys) aprofiten per entrar a PI. Anomenem
VÀNDALS (s’endinsen en Hispania sense casi resistència)
Imperi romà d’Occident es fa trossos, el d’Orient no. Occident→ destrossat.
Romans→ contracten els visigots per expulsar als vàndals d’Hispània.
Vàndals s’instal·len a Cartago i conquereixen Sicília, sud Itàlia i Balears.

7. EL REGNE VISIGOT DE TOLEDO

7.1 DEL REGNE DE TOLOSA AL REGNE DE TOLEDO
Any 409 diversos pobles bàrbars (vàndals, alans, sueus) travessar fronteres Imperi i s’endinsen a Hispània
sense resistencia.
Per frenar l’avanç, romans volen pactar acord amb altre poble bàrbar ja romanitzat (fletxa) VISIGOTS
(germànics), perquè facin d'exèrcit romà per ajudar a treure de la PI. als vàndals.
Posen fi a presencia de vàndals i alans i els seus confinats a Galícia.
Vàndals s’en van al nord d’Africa i conquereixen Cartago, Sicília, Sud Itàlia i IB (romans a vàndals, mai
visigots)
Al 476→ CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ
Imperi Visigot amb capital a Toledo continua consolidant el seu poder a Hispania (tenen gran part de pT i sud
França) s.VI, Emperador justinià a Roma oriental amb molt de poder conquereix gran part de la península.
A PI. els visigots després de derrota a Batalla de Vovillé baren ser desplaçats del sud França pels francs i
estableixen Hispania regne visigot independent amb capital a Toledo.

7.2 LA MONARQUIA VISIGODA

Construeix el seu domini sobre terres peninsulars a partir del procés d’unificació territorial, polític, religiós i
jurídic. Visigots no parlen llatí, es van romanitzant, de forma voluntària. Els monarques Leovigild i el seu fill
Recared aconsegueixen dominar vascons, càntabres, sueis i bizantins al sud (més contenir pobles francs al
nord).
Dominant el territori peninsular, estableixen monarquia hereditària. Monarca recolzat en l'Aula règia i Concilis
de Toledo (institucions de govern). Visigots també aconsegueixen unificació religiosa i jurídica de societat.
Leovigild promou igualtat entre hispanoromans i visigots i elimina la llei que prohibia matrimonis mixtos.
Posteriorment, Recared abandona arrianisme (cristians) i es converteixen al catolicisme. Finalment, Recesvint
promou l'única llei per 2 pobles “iber Iudiciorum” (Llibres de lleis).
Al 700, últim monarca visigot, Roderic i noble Vitiza (rivalitat entre ells) van facilitar la invasió de la PI. per
berbers precedents del nord-Àfrica (711) ÀRABS.
Seguidors de Vitiza pacten amb aquest perquè vinguessin a la PI. ajudant-los, tropen lleials a Roderic són
derrotades a Guadalete.
Berbers acaben conquerint el sud i després tota la península.
Visigots es converteixen en musulmans i acaba el regne visigot.

7.3 LA RURALITZACIÓ D’HISPÀNIA

Economia de la Hispania visigoda basada en l’agricultura i ramaderia. Les terres eren Treballades per
camperols lliures, colons o esclaus. Poc a poc els esclaus van equiparar els colons i tots grups donen origen a
un nou grup depenent dels grans propietaris agrícoles (serfs).
Les ciutats acceleren la decadència i les activitats artesanals i el comerç que estaven controlats per
comerciants estrangers. Vies de comunicació→ cauen en desús, intercanvis menys freqüents i economia
aprofundeix en procés de ruralització, iniciar el final del domini romà.
Societat presentava les igualtats notables. Poder i riquesa→ Mans de la noblesa visigoda o Hispanoromana
que controlava altres grups socials. Apareixen nous grups governaven les terres sense sotmetre’s als
monarques. Les disputes pel tron van estendre la crisi generalitzada que explica l’ensorrollament de la
monarquia visigoda davant la invasió musulmana.
 TEMA 2: L’EDAT MITJANA
AL-.ANDALUS I REGNES CRISTIANS (S.VIII-XV)
600 ac. Medina, la Meca Aràbia. Allà economia molt important.
Mahoma→ comerciant casat amb dona rica (Fatima) a la Meca. Decideix ser súper religiós i un angel li dicta
un llibre= CORAN (escrit per deu)
Més tard Mahoma diu que deu li ha dit que ha de convertir a tothom a l’Islam i llavors per això els de la Meca
el volen matar.
622 ac. → se va a Medina amb els seus seguidors i la converteixen a l’Islam (quan Mahoma se’n va de la
Meca= any 0 pels musulmans).
Més tard crea un exercit per conquerir la Meca i finalment conquereix tota Aràbia i vol convèncer a tots de
fer-se musulmans, té idees expansives. Va a l’imperi Bizantí. Conquereix tot l’imperi persa i part del Bizantí.
Els bizantins aconsegueixen aturar la conquesta. A Cartagó la gent es resisteix. després cedeixen però hi ha
berbers a nord-Africa.
632→ Mor Mahoma
700→ India fins Melilla. Canvi de capital de la Meca (capital religiosa) = Siria.

1. DOMINI MUSULMÀ: AL-ANDALUS (S.VIII-XI)

1.1 ARRIBADA DELS MUSULMANS. L’EMIRAT
711→ 1ª INVASIÓ
Exèrcit de Tariq, format per berbers (poble indígena del nord Africa) passa la Península Ibèrica, venç a
Rodrigo (últim rei visigot) i s’inicia conquesta. Califat àrab envia exèrcit àrab a controlar (perquè sense permís
actua). Després s’uneixen i conquereixen PI.
Noblesa visigoda→ pactar submissió i pagament de tributs a canvi de mantenir les seves terres. Fracassaren
amb l’intent d’una ocnquesta més enllà de Pirineus. Derrota de Poitiers davant francs. Francs passen els
Pirineus i es queden part d’Al-Andalus.
Fons 756→ Emirat independent de Damasc ( capitalia d’arabia) (Balears encara sota bizantins). Hi ha
Islamització a PI. o els cristians paguen. Així s’establien revoltes i guerres.
Però a 756 abbàssides fan cop d’estat, maten als Omeia i són el nou Califat de la nova capital, Bagdad.
Abderraman I aconsegueix escapar i arriba a la PI. Els convenç de que ell ha de ser el Califa i converteix
Al-Andalus en un Emirat independent (capital=Córdoba), i consolida un nou estat andalusi: més recaptació
d’impostos, forma nucli sòlid de fidels que ocupen càrrecs, organitza exèrcit mercenari (berbers, esclaus…) i
islamització ràpida i intensa.

1.2 L’ÈPOCA D’ESPLENDOR. EL CALIFAT (929-1031)

Abderraman III→ vol trencar tots els vincles de dependència amb la resta d’estat islàmic i proclamar-se califa.
Independencia religiosa i política. Època d’apogeu econòmic, polític i cultural.
Poder que exercia califa = absolut: podia legislar, nomenar i destituir funcionaris, jutge suprem i general dels
exèrcits.

1.3 UN ESTAT FORT

Musulmans amb estat fort. Dividit en 21 cores/províncies amb governador (membre noblesa àrab). Ciutat el
centre d’economia basada en mercat i centre de poder religiós i polític, centre econòmic real: camp. Amés,
cobrament de forts impostos, per musulmans (delme o amoina), cristians (un territorial i un personal)
Manteniment potent de l'exèrcit garantia defensa (mercenaris berbers p esclaus)

1.4 LA CONVIVÈNCIA DE GRUPS SOCIALS PLURALS

Gran varietal de grupos ètnics i religiosos. Entre població invasora musulmana: àrabs (minoria i càrrecs
importants, comanden) i berbers (majoria, indígenes Nord d'Àfrica, s’assenten a Meseta i odien als àrabs,
xauen amazigh; i pagesos, pastors prop de terres, ramadera). També jueus (comerç, artesania) i esclaus
(càmeres exercit i administració)
Hispanovisigots/hispanoromans, majoria població, 2 grups: muladí, que es converteixen a l’islam i mossàrabs;
que es queden cristians però molt islamitzats, perquè paguen impostos).
 2. QUÈ VA APORTAR A LES TERRES HISPANES LA PRESÈNCIA MUSULMANA?
Maneres de produir i de viure→ dels regnes cristians d’Europa Occidental.
Aportació musulmana→ agricultura, introdueixen regadiu (arbres fruiters i verdures)
(Sistemes de regadiu→ sínies i sèquies per conduir l’aigua través nombrosos ramals) més agricultura
intensiva.
Mercat de producció agrícoles i activa industria artesanal i textil (en tallers)
Lengua arab, costums islàmics i coneixements passen a formar part patrimoni cultural.

3. LA RESISTÈNCIA CRISTIANA (S.VIII-XI)

Davant avanç musulmà i desfet l'exèrcit visigot, hi va haver poca resistencia.
Zona nord-Peninsula (protegits per muntanyes), alguns nuclis de resistència s’oposaven a invasió.

- Nucli asturlleonès:
Musulmans mai arriben a controlar la zona de la serralada Cantàbrica (habitada per bascos, càntabres i
asturs). Pelagi (noble visigot i líder dels asturians) reté, fora d’aquesta zona als musulmans, a Covadonga
(722). Successors (Alfons i i Alfons II) creen regne d'Astúries, independencia de l’Emirat i es nega a pagar
impostos.
2n meitat sIX, Alfons III aprofita la feblesa dels emirs cordovesos i ocupa territori entre serralada cantàbrica i
vall del Duero.
Capital d’Oviedo a Lleó: regne de Lleó (repoblat amb gallecs, càntabress, basocs, mossarabs fugits
d’Al-Andalus).
A S.X andalusins van dur a terme expedicions militars, reis asturlleonès van haver de pagar tributs i acceptar
superioritat califes. Per defensar l’est de la Meseta es crea Comtat de Castella, fortificat i governat i governat
per comtes nomenats pel rei lleonès. Un d’ells, Fernán González es proclama independent l’any 927. Quan
mor, per serie de matrimonis, comtat de Castella va passar a Sanç III de Pamplona.
- Comtats pirinencs
França ocupada per francs. Carlemany (emperador franc) unifica imperi per protegir-lo i estableix una franja a
sud Pirineus = MARCA HISPÀNICA. La divideix en comtats i es governada per comptes que depenien de
l’emperador. Primer es crea comtat d’Aragó. A principis del S.IX s'expulsen governadors francs de terres
navarreses i es crea Regne de Pamplona. Domini carolingi en terres catalanes: el mes durador, però al S.IX
creen dinastia dels comtes catalans i al S.X totalment independents (Barcelona més extens i poderós).

3.2 CAP A LA FORMACIÓ DE REGNES

Amb pas de segles, petits nuclis cristians al nord→ convertint en regnes més extensos i forts. Al S.XI, regne
de Pamplona, sota regnat de Sanç III, conquereix Sobrarb, Ribagorça i Aragó, també Castella, va fer vassalls
seus rei Lleó i comtes de Barcelona.
En morir, regne dividit entre fills (1035): Ramir I (D'aragó), Ferran I (Castella) 9 Garcia Sanxes III (monarca
territori Navarra)/ Pamplona.

4. EXPANSIÓ CRISTIANA I RETROCÉS D’AL-ANDALUS (S.XII-XIII)

4.1 LA FEBLESA MUSULMANA: LES TAIFES
Califat de Cordova va entrar en crisis a principi S.XI. Berbers, contraris a monopoli de poder exercit per la
aristocracia arab, combaten contra ells amb l’ajuda de Catella. Els esclaus varen crear col·laboració dels
comtes catalans, a canvi de pagaments amb moneda per imposar el seu poder.
S’inicia intervenció cristiana en conflictes interns d’Al-Andalus i desintegració del Califat. Al-Andalus es
fragmenta en més de 25 regnes independents→ Tarifes.
Any 1031 formalitzar desaparició Califat de Còrdova.
4.2 L’AVANÇ CRISTIÀ (S.XI-XII)
Regnes cristians aprofiten l’afebliment d’Al-Andalus i ataquen les seves terres. Els reis musulmans
comprometen lliurar anualment quantitat d’or i objectes preciosos→ PARIES. Amb això, regnes nord→
construir castells, nº més gran guerres i millorar armaments. Conquereixen valls del Tajo i Ebre per això els
musulmans criden als almoràvits i almohades per aturar les conquestes i recompondre estat andalusí. No fou
possible unitat d’Al-Andalus descompon en taifes.
Finalment, regne de Castella conquereix Toledo (1035) i Portugal, Lisboa.
El rei d’Aragó va ocupar Saragossa, compte Barcelona, Tolosa i Lleida.

4.3 LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS

Ferran I (primer rei castell)→ va aconseguir títol del Rei de lleó i unir ambdós regnes, quan va morir es va
dividir una altra vegada.
El 1230 unió definitiva de Castella i Lleó→ Corona de Castella. Territori reduït per Independència de Portugal
(1228).
El regne de Pamplona es torna més petit i tancat, s’expandeix cap al sud (canvia el nom a Regne de Navarra).
Al Regne d’Aragó, després de morir Alfons I (no té fills), proclamar rei seu germà Ramir, que acorda matrimoni
a la seva filla (1 any) Peronella amb Ramon Berenguer IV, comte Barcelona.
La unió dona lloc a la Corona d’Aragó. Fill d’aquests dos, rei Alfons II.

4.4 LA GRAN EXPANSIÓ DEL S.XIII

S.XIII s’han consolidat regnes cristinas Navarra, Castella i Portugal.
Hi ha gran expansió dels regnes cristians, sobretot a partir de la disgregació del poder dels almohades
després de derrota a Las Navas de Tolosa (1212) (musulmans vs cristians, poder musulmà es desfà).

✦ Jaume I d’Aragó conquereix Mallorca (1229).

Regne de València i el de Murcia (regalada a Castella).
Pere el Gran completa l’expansió mediterrània de Corona d’Aragó, amb conquesta de Sicília i Jaume II,
Sardenya (sards, no es deixaven).

*150000 a serra Tramuntana (refugiar-se), cristians no poden passar, per fer-ho maten i es queden esclaus.
Desde Menorca: donen menjar a aquests mallorquins i Jaume I pacta amb ells per parar subministres, poden
continuar sent musulmans però han de parar subministres. Després 2 i 3 anys es rendeixen Eivissa i
Formentera i pacten per poder continuar musulmans.
Més tard, nobles catalans més coneguts construeixen vaixells i conquereixen territoris del Mediterrani. 1r:
Sicilia (hi ha vikings cristianitzats, pacte amb ells), 2n: Sardenya (son més difícils, ha d’establir capital a
l’Alguer), 3r: Almogavers, cristians catalans i aragonesos, tropes eficients, conquereixen molt ja que maten tot
el que troben. Quan el rei català no els necessita els saquegen Constantinople, s’estableixen a Grècia: Atenes
i Neopàtria. 4t: Regne de Nàpols (1442).
Final S.XV corona catalanoaragonesa esdevé important i potent.
- Ferran Il de Castella conquereix part d' Andalusia, Córdoba, Jaén i Sevilla.
- Portugal va completar avanç territorial cap sud amb l' Algarve.
Al S.XIlI només Regne nassarita de Granada→ musulmans a península.
Va perdurar fins 1492 conquerit per Reis Catòlics.

5. COM ES VAN REPOBLAR LES TERRES CONQUERIDES?

Expansió regnes cristians sobre Al-Andalus en combinació de conquesta militar I ocupació cristians. ‡
taxes i formes de repoblació influeixen en l'estruc, posterior de la propietat i desenvolupament Social (3
models).
Repoblació Lliures,. X i Xl Animen a pagesos pobres que arriben del nord o mossàrabs que fugien
d'Al-Andalus a emigrar on otorguen prop. de les terres.
Repoblació comunal: entre XI i XII. Repoblació organitzada de forma col·lectiva a través de corsells/municipis,
que reis otorgaven privilegis (fuis i cartes de poblament, no pagar impostos).
A partir s. XIII, donen grans quantitats terres a nobles i formen grans latifundis, també a clergues i ordes
militars que ajudaren a campanyes.

6. L'ECONOMIA DELS REGNES CRISTIANS

6.2 L'ORIENTACIÓ RAMADERA DE CASTELLA
Castella, a partir del S.XII = XIl, ramaderia passa a convertir-se factor fonamental del desenvolupament
econòmic. Grans extensions de terres aconseguides amb la conquesta i es va fomentar la cria d'ovelles→
llana en gran quantitat i qualitat→ molta demanda europea→ enriquiment grans propietaris de bestiar.
Per promoure ramaderia crea=) Honrado Concejo de la Mesta, (1273) , que agrupava els ramaders i
organitzava la transhumància (pastoreig en continu moviment). Era important per passar Iliurement d'un
territori a un altre Comerç concentrat a Burgos.
Corona de Castella economia basada en l'explotació de matèries primers i importació de productes
manufacturats.
A Catalunya artesania i textil.

6.3. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CORONA D'ARAGÓ

A terres aragoneses→ societat amb grans propietats nobiliaries, molt pes ramaderia ovina. Agricultura de
secà (blat) i de regadiu, molt pròspera a zones d' influência musulmana. A ciutats = act. artesana→ impulsat
des de ports de Barcelona, Palma i València.
De S.XIII a XV desenvolupament del comerç internacional a Mediterrani.
Per defensar interessos els comerciants de la corona→ Consolats de Mar, on 1 representant o consol, tenia
poder per resoldre les disputes i actuava com delegat davant autoritats del pais.

7. LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES

7.1 LA MONARQUIA
A Edat Mitjana reis els es creien elegits per Deu. Regnes considerats patrimoni del monarca, que els podia
dividir/unir segons seus interessos. Pot repartir a seus hereus, però es regeix per un mateix sistema nobiliari.
*A Corona de Castella: Monarca té caràcter més autoritari i menys feudal.
Rei amb poders més amplis. Unió Castella i Lleó S.XIIl comporta procés de centralització administrativa i
creació de "Codi de les set parties" (dret general monârquic), que quedà assentat a "L'ordenament d'Alcalà"
conjunt de 58 lleis promulgades en ocasió de les corts per Alfons XI a Alcalà de Henares← Procés
centralitzador, oposició de noblesa perquè reforcava poder reial. Problema: rei més control sobre noble i ells
no volen.
-A Corona d'Aragó: més poder nobiliari q monàrquic, impulsen el pactisme, monarca veia limitada les seves
atribucions. Rei sotmès a control de noble a través de les Corts.

7.2 LES CORTS

Reunió església, noblesa i burgesia amb el rei→ decidien el poder a les corts, sobretot questions
econòmiques. Rei interessat en burgesia perquè volia demanar recursos econòmics per seves campanyes
militars (subsidis) ja que la noblesa no paga impostos.
Corts Corona d’Aragó, cada regne amb seves corts, nobles més poder a Catalunya, a partir S.XV es crea
“Generalitat”, funció recaptació impostos i vetllar compliment lleis.

7.3 EL GOVERN DE LES CIUTATS

Municipis certa autonomia més jurisdicció propia. Regits per ajuntaments oberts però creixement urbà S.XIII
impulsa institucionalització del règim municipal. A Castella, ajuntament substituïts per consells electius (acaba
dominat per nobles), on es decideixen coses pels Ciutadans. Més endavant: corregidor (reprodueix poder real
a ciutats)→ assegurar que no prenen decisions contraries als interessos de la monarquia. A Corona d'Aragó,
Jaume I estableix organització a municipis, que acaba en mans del Consell de Cent, assemblea formada per
100 ciutadans. (+ rics > oligarquies).
 8. QUE VA, SER LA CRISIS DE LA BAIXA EDAT MITJANA?
A S.XII i XIlI expansió econòmica, però mitjans S.XIV→ Pesta Negra (1348) i Pesta Bubònica, que provenien
d' India en vaixells→ catàstrofes demogràfiques, crisis econòmica i enfrontaments socials. Mal temps→males
collites→disminució població→sobre població mal alimentada→arribada de peste→gran mortalitat.
↓ n° pagesos→ abandonament explotacions agrícoles i davallada de producció→ redueix rendes senyorials i
nobles imposa nous impostos.
Pagesos no contents→ aixecaments contra noblesa. A ciutats→ escassetat productes i ↑ preus agraris.→
dificultar proveïment.
En l'àmbit polític→ Iluites i conflictes entre monarquia (volia imposar seva autoritat) i classes privilegiades
(es negaven a veure reduïda la seva influència i prebendes).

9. LA BAIXA EDAT MITJANA A CASTELLA I NAVARRA

9.1 LES GUERRES CIVILS A CASTELLA
Problemes entre reis i nobles. A Castella nobles volien consolidar el seu predomini a societat i imposar la seva
voluntat a monarques. Part de la noblesa oposada a Pere I de castella, perquè va voler sotmetre'ls, donar
suport al seu germanastre, Enric de Trastàmara. Guanya Enric Il després de guerra civil (1366-1360), i inicia
dinastia dels Trastàmara a Castella: Enric Il agraeix suport nobles i cedeix privilegis (mercedes enriquenes),
però crea nucli fort de fidels (noblesa de servei).
Desprès d'uns 30 anys apareix Joan Il, després de la mort de Ferran d'Antequera (havia regnat durant la
seva minoria d'edat).
Durant seva regència→ bàndol nobiliari important (anomenats "infants d'Aragó"), integrats per fills de Ferran
que s'oposaven a Joan Il. S'enfrontaren 3 sectors:
- partidaris de la monarquia (volen a Joan Il cum rei)
- Infants d'Aragó (volen al fill d'Antequera).
- alta noblesa castellana (no volen ser controlats).
Resultat favorable a alta noblesa castellana i aristocràcia seguir dominant Castella en temps Enric IV.
Durant seu mandat, autoritat reial esfondrar i anarquia s'estén arreu tot regne. En ser mort, Isabel (seva
germana)→ proclamada reina amb suport noblesa, després derrotar seva neboda Joana, en altra guerra
civil (1474-1479).

10. CRISI I DECADÈNCIA EN LA CORONA D'ARAGÓ (SXV)

10.1 LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA CRISI
Catàstrofes demogràfiques i crisi agricola, s'hi afegeix el col.lapse del comer maritim, per l'avanç dels turcs
al Mediterrani. ↓ comerç comporta la reducció de la demanda de producció artesanals i manudartuats més
activitats urbanes→ ↑pressió fiscal sobre la ciutat que va recórrer a l'emissió de crèdits privats i deute públic.
→apareixen rendistes (nobles i burgesos que abandonen inversió prod o comercial per invertir en deute i fer
de presentadors).
A Catalunya pitjor però València recuperació rapida, convertir en principal port comercial i centre econòmic
de Corona d'Aragó.

10.2 EL CANVI DE DINASTIA

Martí l'Humà (últim monarca casal de Barcelona) mor sense dascendaricia (1410).
Solució→ Compromís de Casp, que va reunir 3 representants dels 3 territoris (Aragó, valència, Cat) per
trial monarca -› es nomena Ferran d'Antequera, branca dels Trastàmara (intenten reforçar autoritat
monàrquica ⇏ aragonesos) castellans→ passar regnar la Corona d'Aragó.
Alfons V el Magnànim (per fer front a noblesa) va cercar suport pagesos remences i va suspendre
provisionalment servitud mitjançant Sentència Interlocutòria (suspenia servituds i mals usos).

10.3 LA GUERRA CIVIL CATALANA

Descendent d'Alfons V→ Joan Il d'Aragó va accedir al tron→ enfrontament entre monarquia (suport de
remences, classes populars i dirigents de Cat)→ Guerra Civil. (1462 - 1472)→ complexa més enfrontar
interessos⇏
 - Conflicte polític (els nobles s'enfronten amb monarca, que volia posar fi a tradició del pactisme i
imposar autoritat reial).
- Conflicte social (pagesos remences volien + bona vida i monarca clona suport)
- Conflicte urbà (enfrontaments per control de poder municipal a Barcelona)
2 grups
La Busca: artesans i comerciants, suport al rei.
La Biga: oligarquia tradicional, suport als nobles.
S'uneixen als senyors del camp per Iluitar la monarquia que desafiava els seus privilegis.

10.4 LA FI DEL CONFLICTE

Joan Il s'imposa i opta per reconciliació però sense resoldre els problemes que provocaren la guerra. No
pacificació fins que es du a terme la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486)→ dictada per nou rei Ferran
el Catòlic, que aboleix remença i mals usos.
Conflicte polític no es va resoldre fins que Ferran (a Corts de Barcelona), estableix pactisme moderat
(rei jura fidelitat a lleis).