Minoics ( 1 hora )

Micenics ( 1 hora )
Època fosca ( 1 hora )
época arcaica ( 3 hores ) triple de preguntes a l’examen
època clàssica ( 3 hores )
època hel·lenística ( 3 hores )

foto al movil de l’estructura de la classe i el resum dels elements a retenir sobre els minoics
per l’examen.

MINOICS : sorgeixen a l’illa de creta, i ells no s’anomenaven minoics a si mateixos. Primera

gran civilització europea ( No hel·lenica, que era diferent la cultura ) que deixa enrere el
neolític i que caracteristicament te un poder economic, militar, social i política …

2 cronologies possibles pels minoics :

1. Basat en la ceràmica ( Arthur Evans ) : en funció del tipus de decoracions i modes de

la ceràmica

Minoic antic
Minoic mitjà
Minoic tardà

2. En funció de l’evolució sociopolítica

1- Període pre-palacial ( 7000 - 3500 a.n.e ) : el canvi es produeix amb la acumulació de

riqueses i estratificació

2- Període palacial (3500 - 1470 ) :

Període protopalacial ( fins al 1600 )
Període neopalacial ( la diferència és basa en la tipologia de construcció dels palaus

3- Període post-palacial ( 1400 - 1100 ) : es comença a assimilar les formes de fer dels
miscenics i hi ha més influència miscènica.

Es troba ceramica minoica en llocs força llunyans de l’illa de creta, per tant hi havia comerç.
Els palaus minoics van ser destruits per terratremols i no van ser reconstruits, per tant indica
que els minoics en un moment acaben desapareixent.
3 GRANS PALAUS IMPORTANTS A CRETA ( NOSSOS, FESTOS I MALLIA )
No competien entre ells, sino que depenien de Nossos que era el més important.
El Palau de Mallia estava situat a prop de la costa i sense murs ( els minoics dominaven el
mar : talassocràcia )

SEGELLS : es posaven a les taxes que cobraven als palaus, i en funció dels dibuixos era
un tipus de pagament o altre. Especificaven si s’havia pagat tot, a mitjes, o s’havia deixat a
deure per l’any vinent.
Els segells fan sospitar que hi havia una monarquia, ja que implica l’existència d’una
burocràcia molt organitzada que feia pagar impostos.
Segells de vaixells : es posaven quan entrava gra o comerç a traves dels vaixells. Els
vaixells comercials també eren utilitzats per la guerra i a l’inversa.

RELIGOSITAT MINOICA : 2 tipus de religositat ( privats i públics )

Públics : politeisme a l’aire lliure, veneraven a la deesa superiora ( simbolitzada com un

ocell o serp, i quan les festes derivaven en un èxtasi total la deesa baixava a la terra ja que
havia entrat en trance ) pero hi ha tant homes com dones i representen moments de
comunió social. També es feien processons en vaixells al mar.

EL FALS CULTE AL BRAU : es feien festes i celebracions amb braus pero no es considera
que el veneressin ja que s’han trobat braus sacrificats i per tant no sacrificarien a una cosa
que veneren.

CONTACTES EXTERNS I ECONOMIA : a el proxim orient les grans potencies parlen de

comerç a l’egeu ( sobretot a creta ). Aquestes grans potencies els anomenaven KEFTIU i
s’ha especulat que els minoics s’anomenaven a si mateixos keftiu. S’ha trobat ceràmica
egípcia i del pròxim orient a palaus minoics.

ESCRIPTURES MINOIQUES : Escriptura jeroglífica a Knossos i Mallia per comptabilitzar

els productes que entraven a els palaus. A Festos hi havia el linear A ( disc de festos on
també hi ha jeroglífics ). El suport de l’escriptura eren tauletes de fang. No s’han pogut
traduir els jeroglífics minoics, i coneixem bastant poc dels minoics en general, s’ha estudiat
bastant poc l’època minoica.
Actualment s’esta començant a deixar de banda l’idea de que l’història de grècia és la més
important i s’esta donant importància a els minoics, miscenics, neobabilonics, neoassiris …
etc.

MISCÈNICS (ciutat més important va ser Miscenes)

Helàdic inicial
Helàdic mig
Helàdic tardà

Cronologia a estudiar :

Període prepalacial o formatiu (formació aristocràcia, anteriorment era neolític) 1600-1400

Període palacial 1400-1200 a.n.e. (màxima extensió i explendor món miscènic)
Període postpalacial o submiscènic 1200-1050 a.n.e.

Muralla que envolta la ciutat amb el palau (més petit i auster que els dels minoics) al centre.
Ningú va aconseguir assaltar la ciutat, va ser destruida per un terratremol. Excavada per
Heinrich Schliemann.
El palau Nestor no se sap qui el va fer construir perque els micènics no escrivien en les
seves construccions qui les feia, al contrari que els egipcis.

El cercle de tombes A és més antic que el cercle de tombes B. Els dos cercles hi pertanyen
objectes de l’aristocràcia, al contrari del que pensava Schliemann, que creia que l’A era de
la monarquia i el B de l'aristocràcia.

- Mascara de Agamèmnon (Schliemann va anomenar-la aixi pero en realitat no era de

Agamèmnon, va fer-ho per fer veure que havia descobert una gran troballa de la
civilització micènica)

- Copa de Nestor ( tampoc va ser de Nestor)

LES FONTS LITERÀRIES I L’ORALITAT

Homer ubica tota la seva obra (Ilíada) en la societat micènica (als quals anomenava grecs
ja). La aristocràcia miscènica era molt guerrera. Sabem que els grecs feien la guerra hoplita
ja que Homer en la Ilíada diu que lluitaven cos a cos. Homer va escriure la Ilíada a partir
d’històries orals que l’hi havien explicat.

Helen i Oigeis (origen de la civilització Hel·lade després dels pelasgs que vivien a grècia
abans)
- 3 fills : Doris, Eòl (eolis), Xutos (jonis i aqueus) Són les diferents ètnies de
grècia
EL SIL·LABARI LINEAR B

Trobat en tauletes micèniques de 4 palaus diferents :

- 3000 tauletes bastant importants a Cnossos ( minoics )
- 1200 a Pilos (no tant importants)
- Tauletes fragmentades, cap de sencera a Tebes
- Micenes no te tauletes

Hem de saber les 4 ciutats per l’examen

Tenes i Micenes van ser les dues ciutats més importants.

Tebaid (sala molt important del palau de Tebes, on hi havia textos molt importants que no
s’han conservat)

DUES TIPOLOGIES DE TAULETA :

1. GRANS I PLANES (SIMILAR A DINA4)

2. BARRES PLANES DE CANTONADES ARRODONIDES

En els dos casos nomes s’hi recull un fet concret ( pressuposa existència d’un índex) i
l’objectiu era deixar constància de transaccions. Les tauletes trobades a Pilos, serien un
60% de les que hi havia en total en aquell palau.
Incorporen l’home d’un home (registrador o pagador), regió que registra, béns
enregistrats i percentatge de pagament ( 10 ovelles donades de un ramat de 100 x
exemple )
Apareix el temps verbal en passat o futur.

Tauleta de la diapositiva de tipologies de tauleta que explica com el palau de Pilos va ser
assaltat i eren incapaços de defensar-se ja que nomes tenien 800 homes per 150 km
quadrats.
EL QUE SI ENS DIUEN LES TAULETES ÉS :

1.1 El llenguatge de les tauletes és protogrec ( sil·labari no alfabet ), i si parlaven

grec i vivien a grècia ningú pot posar en dubte que els micenics eren grecs. Ningú
pot posar en dubte que els micenics són l’origen d’europa.

2.1 Aparició de noms no grecs ens permet avaluar en certa mesura l’origen dels
productors ( sino eren grecs se suposa que eren esclaus i per tant hi havia una alta
jerarquització a la societat )

3.1 Alt desenvolupament d’un llenguatge formular administratiu que contrasta amb
l’absència total de literatura

4.1 Aparició de termes semítics i la introducció del sistema sexagesimal demostra

els contactes dels micènics amb civilitzacions del Pròxim Orient

Respecte a la societat

2.1 A les ciutats de Knossos i Pilos sabem que estaven regides per una monarquia, ja que
hi havia palau, pero no sabem els noms de reis ni el seu poder.

2.2 El rei era anomenat wa-nax i el grup més proper (alta aristocracia que podia tenir terres)
eren annomenats he-que-tai ( seguidors ). els alts funcionaris que vivien al palau eren
anomenats la-wa-ge-tas. Els baixos funcionaris locals ( com una mena de comptes que
vigilaven les zones ) eren anomenats ko-re-te i els productors/contribuents eren dits
te-les-tai. Els esclaus eren anomenats do-u-loi. els ko-re-tei s’ajudaven de la ma dobra
esclava per produir.

Respecte l’economia

3.1 PRoducció productes textils de luxe

3.2 metalurgia segons sectors mes important. l’estat deixaca constancia de la quantitat de
lingots donats als ferrers perque fabriquessin armes de metall
3.3 son mencionats artistes especialitzats en construccio ii orfebreria amb els sous que
tenien ( no se sap si els sous eren molt alts o baixos en comparacio a altres sous )
3.4 sabem gracies a les tauletes amb els registres del que es pagava que el que mes
cultivaven era ordi. s’utilitzava oli perfumat com a perfum.
ELEMENTS CLAU I ESTRUCTURA DE LA CLASSE

per millorar la nota + de 5 s’han d’ampliar aquests punts amb informacio de gonzalo
bravo

2. societat fascinada per la guerra i les armes els hi agradava anar amb carruatges tirats per
cavalls com la Biga : carruatges de guerra

3. nomes obtenim informació a partir de l’arqueologia ( les tauletes/epigrafia estan dintre de

l’arqueologia )

5. Pilos per exemple va ser atacat per la costa pels pobles del mar, pero aquesta conquesta
militar va ser un dels molts factors que van propiciar la caiguda dels miscenics. a partir
d’aqeusta conquesta i durant 1500 anys es va canviar de model social i no hi ha cap
informació escrita de pagaments ni res ( epoca foscsa)
ÈPOCA FOSCA (1100-776) foto dels termes claus del tema al mòvil

Hi ha un problema terminològic

No hi ha res menys obscuriu que la de Grècia

Hi ha gairebé uns 500 anys sense escrits, per això es considera una època inferior i fosca.

L’època fosca s’introdueix dins de l’època arcaica

Fetitxisme de les paraules

La època fosca, considerada una època estanca.

Hi han tres frases diferents:

- Adaptació a la nova realitat (1100-950)

- Consolidació de la situació (950-800)

- Moment d’expansió (799-endavant)

Arqueologia

Concepció de l’altre món (enterraments)

- Època micènica: enterraments singulars (aristocràcia amb or)

- Després, es troben enterraments familiars comunals (mausoleu)

- Abandonament de la inhumació en favor de la cremació

Ex. Enterrament de Lefkandi

Dos interpretacions:

- La dona que hi ha podria ser familiar de l’home que hi ha enterrat. (els aristòcrates ja
no s’enterren sols com abans, sinó que demana que s’enterri amb els seus familiars)

- Es considera que el cavall i la dona van ser sacrificades.

A nivell demogràfic trobem que es produeix una davallada de la població.

En quant als assentaments, cal destacar que:

- Es dona una reutilització d’alguns espais micènics, però amb funcionalitats diferents.
- Augment important del nombre d’assentaments

Metal·lúrgia, cultes i món de la guerra

- El ferro no va substituir el bronze

- Es va anar introduint en la societat grega com a element votiu (pels temples)

- És un element de luxe

- Les primeres armes i armadures s’han trobat al Pròxim Orient. Més tard els grecs ho
van introduir en els seus exèrcits.

El segle VIII

- Considerat com el “Renaixement grec”

- Augment notable de la població (la gent que s’enterrava estaven més ben conservats i
això volia dir que menjaven millor i que no tenien malalties)

- Creació de petits enclavaments interiors i exteriors (comerciar) van provocar canvis en

la història de Grècia:

1. Contacte amb civilitzacions amb escriptura.

2. Aparició de dos fenòmens molt importants:

2.1 La formació de la polis (polis- pot fer referència a moltes coses, però
majoritàriament traduït com a comunitat). El sinecisme és el conjunt de
diferents polis per fer una polis més gran, però hi havia una crisis perquè
els reis de cada polis s’enfrontaven entre ells per dominar la polis
sencera. El diecisme (falta...)

2.2 La colonització (van recollir informació geogràfica i mites que arribaven

als centre religiosos ex. EL TEMPLE DE DELFOS, i els temples
distribuïen la informació als estats)

El termini colònia era fet servir pels romans, els grecs feien servir el nom apoikia per
anomenar una colònia. Els oikistes eren els que manaven en les colònies.
INTRODUCCIÓ A L’ÈPOCA ARCAICA

Malgrat que es digui arcaica, es un gran moment d’efervescència en molts temes.

FONT LITERÀRIES

1. La Virtut de les Fonts : normalment si les restes arqueològiques són més complexes,
considerem que aquella civilització tenia més poder.
2. El Problema de les Fonts : “El Gran Filtre” (el cas de Hecateu de Milet*)

*Escric sobre allò que a mi em sembla veritat: perque els grecs tenen masses contes
que al meu entendre són absurds.

Totes les fonts literàries que ens arriben de l’antiguitat han passat per un filtre
generacional, que ha decidit si copiar o no els autors que ells han cregut oportuns,
en funció del seu pensament.

AUTOR COETANIS

Poesia Arcaica : Informació que les fonts ens donen, a l’examen ens hem de saber els
autors dividits per temàtica de la font, no per cronologia.

LA SOCIETAT IDEAL (Homer i Teognis)

Homer

Obres importants : La ilíada, La Odissea

Teoria Analítica : Homer no existeix, es un grup de diferents que composen les obres i ho
argumenten diguent que hi ha una diferència de 50 anys entre les 2 obres ( les diferències
terminològiques ho indiquen )

Homer fa mitologia sobre la religió

Teoria Unitària : Les dos obres les va escriure Homer perquè així ho diu la història

La Ilíada :

- Considerada la primera obra de literatura europea

- Tracta sobre la còlera d'Aquil·les a l’últim any de la guerra de troia (era un
adolescent que es deixa emportar per la desmesura = hybris ja que li han robat
Griseida (esclava) i deixa de lluitar. Això porta les conseqüències de molts herois
morts, entre ells un gran estimat per Aquil·les → Patrocle ). La Ilíada acaba quan
Aquil·les madura i permet a la família d’Hèctor enterrar-lo.
 - La part que dóna informació més veraç és el capítol 2 on Homer fa un catàleg de les
naus i exèrcits que van anar a lluitar amb Agamèmnon.
- Es un llibre moralitzant que explica com s’ha de comportar el bon guerrer, sense
caure en la hybris.

La Odissea :

- Literatura de frontera ( on passen coses resenyables i importants, rares i especials )

- Calipso (deesa) tempta a Odisseu (Calipso vol fer una xenia amb Odisseu pero
trenca el reglament i el segresta), pero Homer explica que el bon heroi ha d’evitar
aquestes temptacions i viure amb la seva família (Penelope i Telèmac).
- A nivell social estableix models de persones organitzats jerarquicament : heroi
superior als homes, tant fisicament com moralment. Les dones dels herois havien de
ser grans dones i per tant també hi ha una jerarquia moral sobre els diferents models
de dona.
- A nivell religiós la visió sobre la divinitat d’Homer no es teològica sinó mitològica, els
déus eren homes normals però amb un gran poder.

Homer en les seves obres tenia una concepcio estigmatizada de les dones

Teognis

Divisió dual del món : Allò que és bo i Allò que és dolent

Pindar

3 models estats grecs : tirania, oligarquia (+ moderat) i democràcia

Oligarquia : cosmopolis ( dotar la polis de les lleis de la natura i el cosmos, llei + fort =
aristocràcia)
RELIGIÓ

Hesíode : escriu teogonia ( com apareixen i es formen els déus) i també escriu treballs i dies
( com apareixen i s’organitzen els homes ). En general les seves dos obres s’agrupen dins
d’un tema de treball anomenat COSMOGONIA.

Va nèixer a l’àsia menor però va emigrar a beòssia ( grècia central ).

Treballs i dies : detalla tècniques cultivació camp i termes jurídics.

- involució éssers humans ( mite 5 edats ) → Hesíode tenia una visió pessimista de
la vida, al contrari de la visió optimista/progresista

1. homes or, plata i bronze (els creen els déus i els ordenen de millor a pitjor)

2. edat dels herois ( el que explica homer )

3. homes de ferro

A l’obra de Els núvols, s’entenen els filòsofs desde una perspectiva social i majoritària que
tenia el poble com uns depravats.

LA CRISI DE LA FORMACIÓ DE LA POLIS

Definició Oligarquia : unió d’aristòcrates

Eumonia ( concepte ) : les aristocràcies locals ( de diferents aldees ) s’uneixen (sinesisme)

per poder competir amb altres aldees unides que permeten tenir més poder i competir. entre
aquestes aristocràcies locals hi ha diferències de poder i per poder formar la polis ( entesa
com a comunitat política ) s’haurien d’entendre entre elles per posar-se d’acord. En el
concepte ídilic d’eumonia, els aristocrates amb més poder haurien de cedir poder a els
aristocrates amb menys poder per poder dirigir la polis de manera igualitaria. però en realitat
durant aquesta unió es creen tensions i lluites entre aquests que porten al caos.

- Teseu ( rei que va a creta )

- Eupàtrides fan caure la monarquia a grècia i creen una estructura sociopolítica
formada per diferents grups locals d’aristocràtes amb diferències entre ells. En una
mala comparació serien com els patricis de l’imperi Romà.
Soló d’Atenes era un Eupàtrida ( 594 ) : proposa les lleis de Soló, unes lleis per regular el
caos sorgit de l’intent de formar una oligarquia que derrocava les monarquies ( tirania ).

Les seves idees no acaben de prosperar i al 509 s’imposa la democràcia a atenes ja que
com que fracassa el model moderat oligarquic de solo s’ha de imposar un dels 2 models
radicals ( o tirania o democracia ). Entre 594 i 509 hi ha una transició on també es passa pel
model de tirania ( pisistrat ) amb el suport dels ciutadans no propietaris que elegeixen un
nou tirà d’entre els aristocrates que han derrocat a la monarquia.

IDEAL DEL CIUTADÀ-SOLDAT ( Tirteu )

Aquell ciutadà que te suficients diners per comprar armes, són aquells que lluitaran millor
per defensar les seves propietats. Els espartans eren el model portat a la enesima potència
d’aquest ideal. Els espartans només s’entrenaven per lluitar i la producció de la seva regió
anava a càrrec d’esclaus publics del propi estat.

Arquiloc : poeta que escrivia per fer riure a la gent, tenia l’ideari oposat el de tirteu. Era un
mercenari que nomes lluitava per aconseguir pa i vi i sobreviure, no pas per defensar
propietats ni familia ( que tampoc tenia ni poseiia ). criticava l’ideal de ciutadà soldat com a
fundament de la societat grega.

Guerra hoplítica : enfrontaments entre contingents d’homes amb escuts. es considerava que
guanyava qui pedia menys de un 5% de baixes i perdia qui perdia més de un 10/15 % de
baixes. HI HAVIA UNA DITA QUE DEIA QUE EL CIUTADA SOLDAT O TORNAVA AMB
L’ESCUT 8havia guanyat) O SOBRE L’ESCUT ( mort sobre l’escut, que no havia fugit
corrent com un cobard llençant l’escut )

ALTERITAT ( concepció de persones que no eren entesos com el ciutadà-soldat grec, els
alter, altres )

MITE DE LA CREACIÓ DE LA DONA

Zeus encarrega fer una dona de fang (pandora) i tots els deus i deeses li donen algun
do/facultat. i la regala a Epimeteu (germà de Prometeu), Prometeu que era el germa llest
l’avisa que no accepti el regal pero no funciona i es crea la dona, com una cosa dolenta.

Teognis diu que les dones bones son les que no fan el que fan les dones dolentes, les
millors dones son les que no son joves pq no es deixen controlar.
Medusa : Mirada/ulls

Sirenes : Veu

Esfinx (enigmes) : Paraula

Tres essers mitologics grecs que eren dones, tenen un dels elements dolents de les dones
pero que els apliquen literalment i en canvi les dones a la vida real se suposava que ho
feien metaforicament. Grècia era una societat molt misogina.

SAFO (poetessa) : Tenia relacions “amoroses” amb “nenes” de 12/13 anys ( se suposava
que eren adultes i els hi ensenyava i explicava com s’havien de comportar en relacions
sexulas ) i escriu diversos poemes que defensaven la dona en vers l’home.

Eurípides (començament segle V) : agafa Medea, que era una representació de la pitjor
dona que existia i la fa víctima en la seva obra en comptes de culpable.

Les obres que escrivien eurípides, homer ...etc. estaven dirigides a un oient popular
provinent del mon rural que era eminentment misogin. Es va creure que els escriptors
intelectuals havien de revertir aquesta idea en vers la dona, pero no ho van aconseguir i
quan va arribar aristotil amb les seves idees misogines que la dona era nomes un recipient,
es va tancar el cercle en ves la dona.

DEFENSOR DEL MODEL POLÍTIC

ESQUIL : Maxim exponent del teatre tragic atenes* ( no es pas l’inventor del teatre, que es
Tespis )

*Era com un mass media de l’epoca clàssica, que defensava la democràcia ja que creien
que si els atenesos no creien en la democracia la democracia cauria.

En el teatre estava prohibit parlar de temes actuals, s’havien de tractar temes molt antics i
presentarlos com a recents, pero no es podien explicar temes actuals. Tespis va ser castigat
per incomplicar aquesta norma, fent una obra de la crema del temple de zeus pels perses
massa aviat pq la societat atenesa ho pogues concebre.

La saga més coneguda de Esquil era la trilogia “Orestiada” ( Agamèmnon (retorn del rei de
la guerra de troia, la seva dona el mata ja que havia sacrificat la seva filla i l’havia enganyat
amb el cosi de l’agamemnon) , Les Coèfores (venjança dels fills de agamemnon i la seva
mare contra la seva mare x haver matat al seu pare, Les Eumènides (les deesees de la
venjança persegueixen a orestes per haver matat a la seva mare ). En aquesta trilogia es
defensava el model polític.

FONTS ARQUEOLOGIQUES : INTRODUCCIO

4t punt : es com el gran filtre de les fonts literaries, hi ha dos modes : filtre interpretatiu
modern ( si estudiem un jaciment amb la idea de que alla hi han objectes grecs nomes hi
trobarem coses relacionades amb grecia i potser no les relacionarem amb altres epoques
que podrien ser bones ) i filtre antic ( rao per la que s’ha conservat, algu ric s’ha volgut
enterrar amb un oobjecte X )

5e punt : costa que els historiadors i arqueolegs treballin junts, ja que uns no expliquen la
història de la mateixa manera que els altres.

ARQUEOLOGIA I CULTURA MATERIAL EN TERMES GENERALS

La cultura material trobada a grècia explica perfectament que hi havia 3 grups etnics (doris ,
jonis, eolis ) diferenciats a grècia amb diferents varietats dialectals.

ARQUEOLOGIA I CULTURA MATERIAL EN TERMES ESPECIFICS

Corint es un territori molt muntayos i sec, pero es una gran de les 5 ciutats gregues, i ho es
perque troben una solucio per alimentar la seva població que es exportar persones de la
seva zona i colonitzen altres zones.

Atenes també havia d’importar blat desde una zona del mar negre per poder alimentar la
seva població, aquest blat havia de passar per l’isme, i per exemple els espartans a la
guerra del pelopones van tallar la via de comunicació per provocar una gran fam a atenes.

Qualitat de vida : els grecs van ser prou eficients per millorar la vida de la gent tot i
augmentar demograficament. com ho sabem ?
 - els esquelets eren més alts
- no hi havien tantes malformacions
- hi havia menys malalties
- la grandaria de les cases augmenta

Economia : augment sostingut activitats economiques. com ho sabem ?

- ceràmica àtica comença a apareixer per arreu del territori grec

Formació de l’estat : com ho sabem ?

- els estils ceramics coincidien bastant bé amb zones geografiques on hi havia una
polis concreta ( casi sempre perque hi hagues comerç anteriorment hi havia d’haver
hagut relacions diplomatiques entre polis )

igualitarisme social :

- necropolis ??¿¿?¿?

cultura :

- començen a apareixer termes mitologics d’homer i hesiode per exemple gravats en

vasos, amfores… etc. cosa que indica que l’interes per la cultura augmentava.

Epigrafia :

- la majoria de textos son de caracter impersonal ( decrets o lleis )

- sovint les pedres on esta gravat estan trencades o desgastades ( problema )
- Inscripcions monedes “numismatica”

*NUMISMATICA

- Els que estudien les monedes normalment no els hi interessa el context historic
- Estudi metric de les monedes ( pes composicio i mesures ) i estudi iconografic
- Sobretot al nord de grècia hi han monedes força interessants
CLASSICISME

Terminologicament clàssic i classicisme es sinònim d’antiguitat i fa referència a quelcom

antic i estandarditzat com a cànon. Però ideologicament, classicisme te una connotació
ideològica relacionada amb la cultura i civilització occidental.

Moltes societats occidentals consideraven que els grecs eren un màxim exponent per
assolir com a societat, ja que relacionaven els grecs amb les escultures canonitzades. Fins i
tot en alguna historiografia esbiaixada ideologicament es considera als grecs racialment
superiors.

Hi ha qui defensa que el model clàssic de grècia en realitat estava reduit en les polis
(Curtius Meier), en canvi hi ha altres academics que defensen que s’ha intentat difamar la
grècia clàssica tot i que algunes èpoques de l’Imperi de França, GB victoriana i GER (
paisos europa 1ra categoria ) s’hagin identificat amb la grècia clàssica (Paul Cartledge). N’hi
ha d’altres que iintenten trencar amb l’eurocentrisme implicat en la divisió racista entre
“grecs” i orientals. (Davies)

FONTS D’ÈPOCA CLÀSSICA

- El 90% de les coses trobades són d’atenes, i per tant s’ha extrapolat a tot grècia
- Hi ha més de 1000 polis catalogades i estudiades
- Fonts escrites literaries
- Fonts escrites no literaries
- Fonts no escrites

1FONTS LITERARIES ( autors importants per recordar !!!! )

1. Historiadors ( Heorodt, Tuicidides, Xenofont )

2. Poetes (Sofocles, Eurípides, Aristofanes)
3. Oradors (Isocrates, Demostenes)
4. Filosofs (Plató i Aristòtil)
 1. Fonts històriques
- Heròdot d’helicarnàs
- membre d’una família aristocràtica
- buscar donar una expliació raonada al perque els perses van atacar
els grecs
- explica que els egipcis organitzaven millor el temps ( calendari ) que
els grecs, diu que els egiptes eren més cultes i que els jonis ( grecs)
no tenien gaire idea de geografia egipcis.
- explica però que en canvi els grecs sobretot els espartans eren grans
lluitadors, també pensa que el món grec dividit en polis i ciutats-estat
es molt millor que un gran imperi com el persa, que esta condemnat a
desapareixer pq els deus (zeus) sempre tendeixen a destruir les
coses grans.

- Tucídides d’Atenes (454 - 395 )

- Comença a utilitzar mètodes força cientifics, explica la guerra del pelopones

que la ha viscut personalment i no li ha explicat algu.
- Trenca el mite del temps cíclic (cicles lluna, sembra … ) de l’antiguitat
- Va escriure la guerra del pelopones* quan l’havia perdut ( l’història no
l’escriuen els vencedors ), ell era de atenes, era strategos d’una porta de la
ciutat (amfipolis)
- No creia en els deus, deia que els deus no tenien un paper important en la
vida de la gent, fins i tot no va dir que la plaga del 430 fos cosa dels deus
- era antiimperialista ( conquerir illes, van aniquilar varons +12 anys i van fer
esclaves tota la resta a Milos )
- creia que els estats tenien por a despareixer, encara que no ho expressessin
publicament

*esparta i els seus aliats ( corint ) exigeixen a atenes que deixin de conquerir estats
(talassocracia), aixi comença la guerra. esparta guanya (404 ac) i s’apropia tot el pelopones

- Xenofont (430 - 354)

- era aristocrata i creia que per mantenir una estabilitat en una zona
feia falta un imperi hegemonic
- Fins fa poc ha estat infravalorat per no escriure molt bé
- Ha proporcionat molta info històrica en molts àmbits diferents
- va viure tot el periode historic que va viure
- era seguidor de tuicidides pero creia que els deus tenien un paper
important
- Obra important : Anàbasi, Xenofont formava part de l’exercit dels
10.000 ( eren 14.000 mercenaris grecs que lluitaven per un satrapa
persa per fer un cop d’estat contra xerxes, però van perdre (401 ac i
 es van trobar perduts a cumaxa al mig de l’imperi persa i van elegir a
xenofont com un dels liders per liderar la tornada de l’exerci derrotat
fins a casa seva)
- Altra obra : Hel·lèniques explica com els espartans estaven
relacionats amb l’història de grècia
- quan escrivia tenia un biaix lacedemoni
-

2. Poetes ( va explicar molt les obres, sobretot una d’euripides que no he copiat,
intentar demanar apunts )

Sòfocles (496 - 406 )

- molt estimat pels atenesos ( comptabilitzaba els diners que recaudava atenes )
- fa una sèrie de canvis a la tragèdia grega (obra)
- “ultranacionalista” d’atenes, gran defensor d’atenes

grans obres de sòfocles : Èdip a Colonus ( edip era realment el rei de thebes, el pare
d’edip havia anat a l’oracle de delfos per saber que faria el seu fill, i li diu que edip mataria el
seu pare i es casaria amb la seva mare. el pare d’edip abandona el seu fill a la muntanya
pero uns viatgants de corint el troben i el crien. quan edip fa 18 anys vol heredar el tron de
corint i va a l’oracle i li diuen lo mateix que matara al seu pare i es casara amb la seva mare.
no vol complir això i marxa de thebes. el seu pare torna a l’oracle, i pel cami es troba al seu
fill, tenen una discussio i el fill mata al pare. quan arriba a thebes el casen amb la seva mare
pq s’ha quedat sola a la ciutat i es compleix la profecia ) en l’història es descriu atenes com
el paradís i un gran imperi, i això feia sentir bé als atenesos.

Eurípides ( 480 - 406 )

- defensor imperialisme d’atenes

- creia que els deus eren injustos i que els humans havien de compensar les
injusticies dels deus

Aristòfanes ( 445 - 385 )

- comèdia arcaica i sàtira política, indica que el grau de llibertat d’expressió a atenes
era força alt
 - es groller
- Els cavallers (424) diu que el successor de pericles (Cleó) es un prostitut que venia
les seves idees.

3. Oradors

Oradors son part dels sofistes, feien textos per encarrec ( politics i judicials ). Quan feien un
judici, hi havia un orador de cada bandol i un jutge que escoltava. Qui feia la millor
explicació era qui guanyava, malgrat sigues culpable o no.

Demostenes ( 384 - 322 )

considerava que la perillositat per l’arhke d’atenes(significa domini en grec en termes

politics) era macedonia, concretament filip II, va escriure un seguit d’obres (les filipiques) per
conscienciar als atenesos que els barbars macedonis els podien conquerir i ataca a filip
diguent que es un tirà.

Isocrates ( 436 -336)

- la seva familia es va arruinar per culpa de la guerra del pelopones

- defensor de la unitat helena, odia profundament els perses ( creu que els espartans
han de controlar la unitat de grècia) → Panhel·lenisme
- defensor del domini macedoni quan els espartans han estat derrotats pels tebans (
beossia ) i es llença en braços de filip ii

4. Les fonts filosofiques s’han de prendre amb cautela : no son fruit de la recerca sino del
que creuen que saben els filosofs

Cal saber que LES FONTS NO MENTEIXEN, sinó que poden estar mal interpretades pels
historiadors.

Plató : els seus dialegs contentien informació historica pero a vegades poc versemblant o
rigoros

Aristotil : gran compilador cientific interessat en la realitat (catalegs plantes)

Enterrament Lafkandi + Petrocle ( Enterrament miscènic ) per Homer :

- Homer proposa que s’enterren conjuntament amb la dona i animals, objectes de

ferro, en una cabana amb una urna …
- En canvi la realitat dels miscènics ( apunts 1r dia ), es que s’enterraven amb or,
aixovars …

A l’examen sortira una pregunta dificil com aquesta anterior, ens proposa una realitat
falsa i hem de respondre amb la realitat dels apunts.

FONTS ESCRITES NO LITERARIES

- EPIGRAFIA
- Escrit sobre marbre, bronze, pedra
- Públiques : lleis, decrets, tractats d’aliança
- Privades : inscripcions funeraries, dedicacions de monuments ( n’hi ha
moltissimes més que les publiques)
- Ens ofereixen info històrica directe ( a diferencia dels historiadors )
- Precaucions o problemes : s’utilitzava llenguatge formular però hi havien errors
(stoichedon) o abreviacions

FONTS NO ESCRITES

- ARQUEOLOGIA
- Aporta aspectes de la vida quotiidiana, comerç, arquitectura, economia…
- La arqueologia abandona la dicotomia atenes-esparta que donen les fonts
- Arqueologia subaquatica (molt cara, a la costa brava hi ha molts vaixells
enfonsats pq era un mar molt encrispat )
- Problemes : no interessa a arqueolegs i historiadors publicar conjuntament,
arqueolegs nomes estudien jaciments i si troben peces importants les
amaguen per poderles estudiar nomes ells

- Santuaris : indiquen l’organització territorial de l’estat, es construien temples

al voltant dels camins. Es donaven productes i materials en cru a santuaris
pq treballessin els objectes. Això implicava :
- Actitud més sofisticada envers la religió
- Polarització economica de la societat
- L’estat imposa restriccions en el traspassament de riquesa als
temples
 - Monuments funeraris : CAS ATENES

- Entre el 500 i el 430 es passa d’enterrements de caracter aristocratic (

esteles de marbre fetes per algu mort ) a enterrements més modestos i
comunitaris

- Després del 430 : torna a haver-hi enterraments anteriors a l’any 500,

atenes era més rica per l’espoli dels estats subjugats i podien fer més esteles
per les seves families. Ademes implicava un component social i emocional
que quan molta gent moria de cop per enfermetats no volien enterrarlos en
fosses comunes sino individualment.

- Patrons d’assentament i demografia

- Ciutats (5 ha)
- Aldees (0.5/1-5 ha)
- Oikos/granjes -0.5 ha (estructura més habitual)

- S’esta debatent un 4t tipus d’assentament que era el de quanitats d’esclaus que

vivien al voltant de mines de metalls vigilats pels seus amos.

*totes les fotos de epigrafia i arqueologia estan al whatsapp de la classe, dia 8 de gener.
MÓN HEL·LENÍSTIC : INTRODUCCIÓ

La representació historiogràfica de l’alfa-omega de l’hel·lenisme : Alexandre (macedoni)

comença el període i Octavi August (romà) el tanca. El que queda enmig d’aquests dos fets
no ha tingut molt d’interes per casi ningú. Es creu que “perden la seva essència” ja que es
converteixen primer en satel·lits dels macedonis i després dels romans.

Amb l’arribada d’Alexandre, alexandre es carrega el món de les polis i construeix un regne
(ell es un monarca), una entitat política totalment diferent.

Grote considera l’època hel·lenistics com una etapa de decadència política i cultural que
posa en valor l’època clàssica.

Droysen pensa que l’època hel·lenistica va ser cabdal per fets posteriors, com l’expansió
cap a orient de la cultura grega, ja que siguent un estat unit a banda i banda de la
mediterrania ( macedonis i romans) va permetre que més endevant el cristianisme
s’expandís més facilment per aquesta zona unificada políticament. Va ser Droysen qui va
inventar-se el terme de Hel·lenisme, però com a associació al terme de romanització i no
acaba de ser cert.

Multipolaritat (Eckstein) / Unipolaritat ?¿ (William Harris) : relacions internacionals i

humanes. La Multipolaritat defens que les diferents potències mundials es copien i aprenen
unes de les altres per millorar. Segons la teoria de la multipolaritat Roma s’helenitza perque
copia a la falange macedonia, la legió romana seria com una versió millorada.

No existeix un historiador coetani que s’hagi especialitzat en l’etapa helenistica com

tucidides ho ha fet amb la grecia classica, cicero en la roma republcicana o livi, horaci o
virgili en la roma imperial. Recentment s’està posant en valor la figura de Polibi, que pensa
que tot està relacionat amb tot.

Els perses coneixien molt poc als grecs però alhora els hi importava molt poc la cultura
grega, els consideraven una societat al marge del seu imperi. En canvi els grecs si que
coneixien molt bé els perses i alhora els criticaven molt. El nom de guerres mèdiques prové
de com els grecs anomenaven als perses ( medes ).
FONTS

Principal problema : absència d’un historiador coetani que estableixi el marc, acoti el debat i
esmenti els fets de forma ordenada. Polibi era més tardà.

Principal avantatge : L’absència d’aquest autor coetani permet una oportunitat única per unir
textos històrics, textos no literaris i arqueologia, de manera que la feina de l’autor coetani no
passa per sobre d’altres treballs.

Fonts literàries : Polibi, exposa els fets polítics més destacats cronologicament. Polibi era
originari de la ciutat arcàdia de Megaloppolis. Va ocupar un càrrec polític a la Lliga Aquea (
institució amb que el regne de macedònia mantenia controlada Grècia ). Després de la
victoria romana sobre macedonia al 168 ac, els romans van fer hostatge a polibi.

Diodor de Sicilia : va copiar a Efor, i per aixo s’ens han conservat 8 dels 45 llibres. ES
considera que Efor era un bon historiador, en canvi Diodor era un mal historiador i hi ha
forces errors en els seus escrits. Diodor dedica especial atenció a la epoca helenistica.

ARQUEOLOGIA

EPOCA HELENISTICA

grans excavacions en ciutats importants ( capitals dels regnes )

Ecumene refereix a el món conegut pels helenistics pero que alhora havien de ser civilitzats.
Índia no ho consideraven ecumene.

Com que no hi havia un historiador coetani que proposi un marc, l’arqueologia ha pogut
superar la vella dialectica “grec-barbar” i ha donat veu a poblacions indigenes.

Abordarem 3 zones diferents a través de la metodologia : paisatge i prospeccions

Arqueologia del paisatge : el paisatge es un reflex de la societat que hi viu. Pero el paisatge
tambe afecta a la societat. El concepte de paisatge fa referencia a tot allo que te a veure
amb l’experiencia humana.

Prospeccions = estudi regional sistematic del territori, les prospeccions son la manera
d’integrar els estudis del territori dins la narrativa histórica general.

Els estudi del territori són molt interdisciplinaris ( geolegs, botanics, antropolegs, aviadors
(foto aeria), dissenyadors grafics x millorar les fotos, informatics (construcció 3D edificis))

Pel que ens atany ( epoca helenistica ), ens serveix per saber si es va helenitzar l’area
geografica que tenien influencia (uniformitat helenica) o NO.
 1. CANVIS SOCIALS EN ASSENTAMENTS RURALS ( BÒSFOR)

La zona del bòsfor era una zona de colonies gregues per aconseguir gra. Es considera una
societat heterogenia (ciutats gregues i societat rural indigena). El que ens interessa aqui es
que les encunyacions de moneda en aquesta zona NO son gregues, sinó que serien
escites, un conjunt de pobles que estaven organitzats i treballaven la terra. A les tombes
gregues hi ha cultura material escita pero a les tombes escites hi havia marques culturals
gregues. Però el patró d’assentament és purament grec tant a nivell urbà ( colònia), com a
nivell rural (oikos). La majoria d’assentaments estaven a la costa ja que vivien del comerç
de gra amb atenes. L’estat es desenvolupa de forma notable en aquesta zona i això dona
confiança a la població per anar a alla a viure i explotar el territori ( modificació del
paisatge), aquestes regions es van convertir en estats/regnes que ja havien superat l’idea
de la polis. L’arribada d’aquests estats a les regions indigenes va millorar la vida d’alla i va
perdurar més temps.

2. PAISATGE I COMERÇ A L’EGIPTE PTOLEMAIC

Un fet cultural pot influir en aspectes economics.

Berenike estava especialitzada en l’arribada de objectes de luxe i es repartien cap al centre

d’egipte, pero nomes les compraven els aristocrates grecs, no pas el egipcis rics. És un
exemple de com un fet cultural influia en l’economia. Un altre exemple podria que ser que
pel solstici d’estiu es menjava molt de peix, i aixo afectava la economia.

En l’interacció greco-macedonia amb els egipcis no va ser tan fluida com al bosfor, els
egipcis els consideraven estrangers.

3. EL PAISATGE DE CRETA

L’illa de creta va ser una illa políticament molt dividida entre les diferents ciutats de l’illa. Els
enfrontaments entre ciutats deixa una traça en el territori (clara tendencia a l’enfortiment de
l’identitat local : augment nº monuments dedicats a fundadors, herois locals…). Es reutilitzen
llocs de culte minoics per les poblacions de cretes de l’epoca helenistica.

Hi ha un notable ineres social en ser enterrat en cementiris minoics (sobretot Knossos)

CONCLUSIONS

- l’arqueologia ens ajuda a entendre la relació entre les comunitats locals i

l’estructuració global imposada desde dalt per un poder exogen
- no existeix una helenització sinó més aviat un proces d'aculturació que acostuma a
ser menys important en els grups socials més desfavorits ( + impermeables a
influencies externes) → per exemple els egipcis de berenike treballaven pels grecs
 venent productes luxosos pero pq eren pobres pero els veien com extrangers i ho
feien x sobreviure.
- interes renascut per reforçar la identitat local

TEXTOS NO LITERARIS : Papirs egipcis (expliquen aspectes importants de l’administració

i el món rural) i inscripcions ( públiques i privades: aspectes socials i els valors de la
societat)

Una quarta font seria la info que ens donen textos d’altres zones ( cuneiforme, decimonic)
però no segueixen el mètode historiografic grec i es dificil seguir-ne el fil.