T.8.

L’ampliació del món conegut

Algunes qüestions per reflexionar abans
de començar…

- Que per nosaltres no hi fossin, vol dir

que no existien? Una visió etnocèntrica
del món.

-Prepareu en 4 grups de 8 persones

cadascun, com eren les societats
precolombines tot centrat-nos en les tres
més importants (maies, inques, asteques,
olmeques). Feu una infografia, que sigui
fruit de la recerca d’informació de la que
en sortirà també un document de word
que haureu de compartir amb els Data entrega: dijous 20/01 (3EC)/
companys. Hi haurà una nota. divendres 21/01 (3EB)
- Situació
- Context
- Aspectes més destacables de la cultura
1. El món conegut pels europeus del segle XV
1.1 Els límits del món conegut
- Ppis XV, món conegut pels europeus:
- Europa
- Territoris que envolten mar Mediterrània i
Mar Negre
- Gràcies a Marco Polo (s.XIII) i altres,
coneixement imprecís de l’India, la Xina, Japó.
- Desconeixement pràcticament total de
l’interior d’Àfrica, Àsia.
- No es sabia de l’existència
d’Amèrica/Oceania (El món segons
Ptolomeu)
Zheng He, el gran explorador xinès de principis del segle XV

- Eunuc, musulmà
- 7 grans viatges
- 30.000 homes per expedició (300 vaixells)
- Expedicions comercials (demostren organització
i tecnologia xinesa). No tradició colonial.
- Contactes amb portuguesos?
1. El món conegut pels europeus del segle XV
1.2 Les causes dels descobriments
- Amb el s.XV els europeus comencen a
indagar noves rutes marítimes i descobriren
noves realitats.
- Causes diverses:
- Esperit evangelitzador i guerrer de les
croades
- Necessitat d’obrir noves rutes
comercials amb Orient (1453, Turcs a
Constantinoble i controlen rutes cap
l’Extrem Orient)
1. El món conegut pels europeus del segle XV
1.3 Les millores tècniques
- Foren un factor clau sense el qual res no hauria
estat possible
- Calia navegar endinsant-se als oceans.
- Fins aleshores, navegació de cabotatge
- Nous mapes (portolans)
- Ús d’instruments de navegació (Brúixola i
astrolabi)
- Nous tipus de vaixells (Caravel·la)
2. Els viatges d’exploració dels portuguesos i
castellans
2.1 Les exploracions portugueses
- Fins al s. XV l’única opció per anar cap a la India
era per terra.
- A ppis XV, els portuguesos intenten noves rutes
circumvalant Àfrica
- La corona portuguesa destinà molts recursos
- Descobriment Madeira /Açores
- Superen Cap Bojador
- Arriben al cap de Guinea
- 1488, Bartolomeu Dias, supera Cap de
Bona Esperança
- 1498, Vasco da Gama arriba a l’Índia
- Portugal esdevé potència de primer ordre
Bartolomeu Dias
2. Els viatges d’exploració dels portuguesos i
castellans
2.2 Les exploracions castellanes
- La corona castellana fou la gran competidora
de Portugal en el camí a la Índia
- Cristòfor Colom: vol arribar-hi travessant
l’Atlàntic. Capitulacions de Santa Fe
- S’enfronta a la idea acceptada per tothom a
l’època: la terra no és plana
- Els reis catòlics accepten.
- Surten tres naus de Palos (Huelva): la Pinta, la
Cristòfor Colom
Niña, la Santa María.
- Càlculs però equivocats i greus problemes,
durant dos mesos
- 12/10/1492 Colom pensa que ha arribat a les
Índies. En realitat eren a Huanahaní, batejada
Sant Salvador (Amèrica).
- Colom morí després de tres viatges, convençut
que era a les Índies.
- Les tesis de Colom es demostraren el 1520,
quan l’expedició de Fernando Magalhaes i J.S.
Elcano, aconseguiren donar la volta al món: la
terra era esfèrica.
Activitat Twitter

- Creació de tres grups a la classe: Inques, asteques,

Maies.
- Creem un perfil a Twitter @Inques_BP_B
- El perfil servirà per defensar la seva cultura i donar-
la a conèixer així com per fer saber als castellans
que la seva és una cultura tant important com la
que ells tracten d’imposar.
- Hi ha d’haver un mínim de 20. Valorarem el rigor
històric i l’originalitat. S’hi poden afegir imatges
il·lustratives.
- Hashtag #jahierem
- Caldrà entregar un dossier amb tots els tuits
4. La conquesta i la dominació del món
4.1 Les campanyes més importants
- Després de l’exploració: la conquesta (1518-1540)
- Possible x alguns factors:
- La feblesa de les societats indígenes (lluites
internes,…)
- La superioritat tecnicomilitar
- L’esperit evangelitzador
- La brutalitat
- L’afany de riqueses
- Destaquen dues gran expedicions:
- Hernán Cortés (Cuba, cap a Mèxic, 1519):
sometiment asteques
- Francisco Pizarro (1531, surt de Panamà):
conquereix Imperi inca
La conquesta de l’Imperi asteca
- Arribada a Mesoamèrica, els asteques tenien
sotmesos més de 370 pobles.
- Els sotmesos, aliats immillorables pels
conqueridors
- Primer lluiten i demostren superioritat, després
aliances contra Moctezuma
- A canvi, protecció
- Milers de guerrers Tlaxcalteques, Texcocans i
900 soldats de Cortés, assetgen Tenochtitlán
 - Resistència de la ciutat
- Afebliment per fam, manca d’aigua, epidèmia
de verola
- Establiment nova administració dels castellans
Noves autoritats, repartiment terres entre els
conqueridors (que incloïen els indígenes)
- Tenochtitlán caigué el 1521 i continuà la conquesta. El
1531, Nova Espanya
La conquesta de l’Imperi Inca
- 1529, Capitulacions per la conquesta
del Perú (Pizarro)
- 1531, surten de Panamà per trobar el
sobirà dels inques, Atahualpa
- Aparició tensions entre els mateixos
conqueridors per les riqueses i el
territori.
- 1542, Virregnat del Perú
(...)que es faci i assenyali pel dit Crespo
una línia dreta de pol a pol, és a dir, del
pol àrtic al pol antàrtic, que és de Nord a
Sud, la qual ratlla o línia s'hagi de donar i
per la dreta, com ha estat dit, a tres-
centes setanta llegües de les illes de
Cap Verd, vers la part de ponent, per
graus o d'altra manera, que com millor i
més aviat es pot donar, de manera que no
siguin més i que tot allò que fins aquí ha
estat trobat i descobert i que en endavant
fos trobat i descobert pel Rei senyor de
Portugal i pels seus navilis, així illes com
terra ferma, des de la dita ratlla i línia
donada tot anant per la part de llevant, o
del Nord o del Sud d'aquesta que sigui i
pertanyi al senyor Rei de Portugal i als
seus successors per sempre més; i que
tota la resta, illes com terra ferma,
trobades i per trobar, descobertes i per
descobrir, que són o que semblen
trobades pels senyors Rei i Reina de
Castella i d'Aragó (...), anant per la part
de ponent que tot sigui i pertanyi als
esmentats senyors Rei i Reina(...)
5. Les conseqüències dels descobriments
La formació de dos grans imperis
- Portugal i Castella, dos imperis ultramarins
- Repartiment al Tractat de Tordesillas, 1494
- Castella, majoria d’Amèrica
- Portugal, Àfrica i Àsia i més tard el Brasil
- Començament hegemonia europea sobre el
món
Topada de civilitzacions
-Desigualtat de pobles a nivells tecnològics
molt diferents
- Submissió i explotació dels pobles
indígenes
Els avenços científics
- Imposició als pobles conquerits
d’un nou ordrepolític, econòmic, social i
religiós.
Planisferi de Cantino, 1502
Els avenços científics
-Nous descobriments= avenç ciències
- Coneixement més exacte mars i oceans,
terres i espècies animals i vegetals
La colonització i l’explotació de recursos
-Arrel colonització, creació administració colonial
- Organització sistema d’explotació
- Noves terres incorporades a Castella= imposició
llengua i cultura castellana així com la religió
catòlica: aculturació
- imposició de la figura dels virreis en els
anomenats virregnats
- Nova Espanya i Perú
- Divisió en províncies, cadascuna amb un
governador
- Creació audiències i Consell d’Índies
- Casa de contractació de Sevilla (centralització
activitat comercial)
-
Encomienda: colons rebien a càrrec indígenes (
a canvi de menjar i formació religiosa i petita
recompensa)

Per evitar recuperar els mals usos i sistemes

medievals abolits el 1509, la corona decretà
que la encomienda no podia decretar-se a
perpetuitat i establí la durada màxima de dos
anys.

“La encomienda es un derecho concedido por

merced real a los beneméritos de Indias para
recibir y cobrar para sí los tributos de los
indios que se les encomendasen por su vida y
la de un heredero, con rango de cuidar de los
indios en lo espiritual y temporal y defender
las provincias donde fueren encomendados.”
 - Mita: obligació a treballar a mines a canvi
d’un salari

Un exemple de la utilització de la Mita

Per aquell temps, els propietaris de les mines de Potosí calculaven que necessitaven 4500
treballadors obligatoris per tal d'extreure la plata de la cèlebre muntanya. Donada la duresa
d'aquest treball a semblant alçària, el virrei va considerar que cada setmana de treball havia
d'anar seguida de dues setmanes de descans. Calia, doncs, disposar permanentment de 13500
indis per poder organitzar la rotació amb tres equips. (...) Els treballadors eren triats entre homes
de divuit a cinquanta anys, i el servei durava un any, després del qual no podien ser sotmesos a
una nova mita fins passats set anys. Els propietaris de les mines havien de pagar el viatge als
mitayos i a les seves dones. La jornada de treball a l'estiu durava des d'una hora i mitja després
de la sortida del sol fins que es feia fosc, amb una hora d'interrupció i de deu a setze hores
durant l'hivern. Els diumenges i les festes de precepte hom no treballava. El treball era
remunerat, però amb un salari molt baix, molt inferior al dels treballadors lliure.
B. Bennasar, a La América española y la América portuguesa. Siglos XVI-XVIII,Akal, Madrid, 1980
L’impacte demogràfic i humà
- Efectes devastadors demogràficament
- Mort de milions d’indígenes (ex.
Verola): catàstrofe demogràfica
- Buit demogràfic, compensat amb
negres africans
- Mestissatge: definició d’una societat
multiètnica
- Diferències socials, tindran també
un origen racial
- Poder polític, econòmic, cultural i
religiós: espanyols peninsulars
- Aviat els criolls, +
importància
- mestissos, indígenes i
africans, subordinats a grups
dominants
La defensa dels indígenes
- Oposició Isabel a l’esclavatge, però no pogué evitar l’explotació
- Ferran, en moderà l’explotació (lleis de Burgos, 1512)
- Lleis noves, aboliren l’encomienda
- Defensa drets dels indígenes, els frares dominics
- Fra Bartolomé de las Casas
- 1552, Brevísima relación de la destrucción de las Indias
Fragment de Brevísima relación de la destrucción de
las Indias de Fray Bartolomé de las Casas
“Daremos por cuenta muy cierta y verdadera que son
muertas en los dichos cuarenta años por las dichas
tiranías y infernales obras de los cristianos, injusta y
tiránicamente, más de doce cuentos de ánimas,
hombres y mujeres y niños; y en verdad que creo, sin
pensar engañarme, que son más de quince cuentos.
Dos maneras generales y principales han tenido los
que allá han pasado, que se llaman cristianos, en
estirpar de la haz de la tierra a aquellas miserandas
naciones. La una, por injustas, crueles, sangrientas y
tiránicas guerras. La otra, después que han muerto
todos los que podrían anhelar o suspirar o pensar en
libertad, o en salir de los tormentos que padecen,
como son todos los señores naturales y los hombres
varones (porque comúnmente no dejan en las
guerras a vida sino los mozos y mujeres),
oprimiéndolos con la más dura, horrible y áspera
servidumbre en que jamás hombres ni bestias
pudieron ser puestas. A estas dos maneras de tiranía
infernal se reducen y ser resuelven o subalternan
como a géneros todas las otras diversas y varias de
asolar aquellas gentes, que son infinitas.
La causa por que han muerto y destruido tantas y tales
y tan infinito número de ánimas los cristianos ha sido
solamente por tener por su fin último el oro y henchirse
de riquezas en muy breves días y subir a estados muy
altos y sin proporción de sus personas (conviene a
saber): por la insaciable codicia y ambición que han
tenido, que ha sido mayor que en el mundo ser pudo,
por ser aquellas tierras tan felices y tan ricas, y las
gentes tan humildes, tan pacientes y tan fáciles a
sujetarlas; a las cuales no han tenido más respeto ni de
ellas han hecho más cuenta ni estima (hablo con verdad
por lo que sé y he visto todo el dicho tiempo), no digo
que de bestias (porque pluguiera a Dios que como a
bestias las hubieran tratado y estimado), pero como y
menos que estiércol de las plazas. Y así han curado de
sus vidas y de sus ánimas, y por esto todos los números
y cuentos dichos han muerto sin fe, sin sacramentos. Y
esta es una muy notoria y averiguada verdad, que
todos, aunque sean los tiranos y matadores, la saben y
la confiesan: que nunca los indios de todas las Indias
hicieron mal alguno a cristianos, antes los tuvieron por
venidos del cielo, hasta que, primero, muchas veces
hubieron recibido ellos o sus vecinos muchos males,
robos, muertes, violencias y vejaciones de ellos mismos
[…].
Después de acabadas las guerras y muertes en ellas,
todos los hombres, quedando comúnmente los
mancebos y mujeres y niños, repartiéronlos entre sí,
dando a uno treinta, a otro cuarenta, a otro ciento y
docientos (según la gracia que cada uno alcanzaba con
el tirano mayor, que decían gobernador). Y así
repartidos a cada cristiano dábanselos con esta color:
que los enseñase en las cosas de la fe católica, siendo
comúnmente todos ellos idiotas y hombres crueles,
avarísimos y viciosos, haciéndoles curas de ánimas. Y la
cura o cuidado que de ellos tuvieron fue enviar los
hombres a las minas a sacar oro, que es trabajo
intolerable, y las mujeres ponían en las estancias, que
son granjas, a cavar las labranzas y cultivar la tierra,
trabajo para hombres muy fuertes y recios. No daban a
los unos ni a las otras de comer sino yerbas y cosas
que no tenían sustancia; secábaseles la leche de las
tetas a las mujeres paridas, y así murieron en breve
todas las criaturas.
Y por estar los maridos apartados, que nunca veían a las
mujeres, cesó entre ellos la generación; murieron ellos
en las minas, de trabajos y hambre, y ellas en las
estancias o granjas, de lo mismo, y así se acabaron tanta
y tales multitudes de gentes de aquella isla; y así se
pudiera haber acabado todas las del mundo. Decir las
cargas que les echaban de tres y cuatro arrobas, y los
llevaban ciento y doscientas leguas (y los mismos
cristianos se hacían llevar en hamacas, que son como
redes, a cuestas de los indios), porque siempre usaron
de ellos como de bestias para cargar. Tenían mataduras
en los hombros y espaldas, de las cargas, como muy
matadas bestias; decir asimismo los azotes, palos,
bofetadas, puñadas, maldiciones y otros mil géneros de
tormentos que en los trabajos les daban, en verdad que
en mucho tiempo ni papel no se pudiese decir y que
fuese para espantar los hombres.
Y es de notar que la perdición destas islas y tierras se
comenzaron a perder y destruir desde que allá se supo
la muerte de la serenísima reina doña Isabel […].
Débese de notar otra regla en esto: que en todas las
partes de las Indias donde han ido y pasado cristianos,
siempre hicieron en los indios todas las crueldades
susodichas, y matanzas, y tiranías, y opresiones
abominables en aquellas inocentes gentes; y añadían
muchas más y mayores y más nuevas maneras de
tormentos, y más crueles siempre fueron porque los
dejaba Dios más de golpe caer y derrocarse en
reprobado juicio o sentimiento.”