UNITAT 5

L’AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT

QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA?
1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

2. EL MÓN CONEGUT PELS EUROPEUS DEL SEGLE XV

3. ELS VIATGES D’EXPLORACIÓ DE PORTUGUESOS I

CASTELLANS

4. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA

5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN

6. LES CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS

1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA de 3r
És un dels fets més importants de la història

universal, i representa la unió definitiva de dos

mons, que havien evolucionat de manera

independent.

Aquest fet va canviar el rumb de la història.

1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA de 3r
 2. EL MÓN CONEGUT PELS EUROPEUS DEL SEGLE XV
Marco Polo va ser un
• A principis del S. XV es coneixien el Mar Mediterrani i el Mar Negre. També viatger i comerciant
venecià, conegut pels
la Índia, la Xina (Catai) i el Japó (Cipangu) gràcies a les rutes comercials seus grans viatges a
Orient seguint la ruta
(ruta de la seda). No es coneixia ni l’interior de l’Àfrica, ni l’Àsia, Amèrica o de la seda.

Oceania.

• La ruta de la seda ja va ser “realitzada” l’any 138 aC. pels comerciants

xinesos, que van intercanviar la seda per perfums, vidre i pedres

precioses amb Pèrsia, la Índia o la Mediterrània. També utilitzada per

romans al S. I dC que, enlluernats per la seda, feien importar aquest

producte de la Xina. La ruta va ser utilitzada més tard per Marco Polo.

• L’objectiu per conèixer noves rutes era doble:

• Esperit evangelitzador de les croades.

• Cercar noves rutes comercials amb l’Orient.

https://www.youtube.com/watch?v=1LLMIWJfeGE
 2. EL MÓN CONEGUT PELS EUROPEUS DEL SEGLE XV
• El 1453, l’Imperi romà d’orient va caure en mans dels

turcs, cosa que va interrompre les rutes comercials

que unien Europa i l’Extrem Orient.

• És per això Portugal i Castella, especialment, van

intentar trobar noves rutes cap a l’Àsia rodejant

l’Àfrica.

• Va caldre millorar tècnicament els vaixells i

instruments de navegació:

• Elaboració de nous mapes, els portolans (imatge).

• Potenciar l’ús d’instruments de navegació (brúixola

i astrolabi).

• Creació de nous tipus de vaixells (caravel·la).

CARAVEL·LA 3D
LLIBRE DIGITAL
 3. ELS VIATGES D’EXPLORACIÓ DE CASTELLANS I PORTUGUESOS
• PORTUGUESOS. Van cercar nova ruta per arribar a l’Índia vorejant l’Àfrica, i evitar

passar per territori turc.

• Van descobrir les Illes Açores (1431) i l’Illa de Madeira (1418).

• Bartolomeu Dias i Vasco da Gama es van obrir pas per l’Índic per arribar a la

Índia.

• CASTELLANS. Grans competidors de Portugal en la cerca de noves rutes.

• Cristòfor Colom, convençut que la terra era rodona, pretenia arribar a

l’Àsia travessant l’Oceà Atlàntic. Presentà el seu projecte al rei Juan II de

Ruta del primer viatge i localització de
Portugal, que la va rebutjar. Després presentà el projecte als reis Catòlics Cipangu i Catai segons Cristòfor Colom

per rebre finançament i aquests van accedir. Capitulacions de santa Fe.

• El 12 d’octubre de 1492 (2 mesos navegant), arribà al que creia que eren les

Índies, sense saber que havia descobert un nou continent: Amèrica.

 EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

Colom sortí el 3 d’agost de 1492 del Port de Palos de la Frontera (Huelva), amb
una tripulació de 90 mariners i 3 naus.
 EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA
A la imatge veiem Cristòfor
Colom i al seva tripulació
arribant al que van batejar
com l’Illa de Guanahaní, a
les Bahames. Onegen la
bandera reial.

Colom va fer tres viatges més per

explorar i assegurar el domini
castellà sobre aquells territoris.
Morí el 1506 convençut que havia
arribat a les Índies.
Després de 2 mesos navegant, i d’algun motí El 1502, un mercader florentí
per part de la tripulació, el mariner espanyol Amerigo Vespucci va determinar
Rodrigo de Triana va ser el primer en cridar que aquelles terres pertanyien a
“Terra a la vista”. Colom arribaria al que es un nou continent, batejat amb el
pensava que era Cipangu (Japó). nom d’Àmerica en honor seu.
3. ELS VIATGES D’EXPLORACIÓ DE CASTELLANS I PORTUGUESOS

• La monarquia espanyola

va reclamar aquests nous

territoris, que va explorar

i conquerir juntament

amb Portugal.

• Per evitar problemes, es

van repartir els territoris

mitjançant el “Tractat de

Tordesillas” (1494).
 3. ELS VIATGES D’EXPLORACIÓ DE CASTELLANS I PORTUGUESOS
• ALTRES FITES IMPORTANTS DELS CASTELLANS:

• El 1519 es va realitzar la primera volta al Mon. L’expedició va sortir de Sevilla capitanejada per Fernao Magalhaes i el seu

contramestre Juan Sebastian Elcano.

• Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i el Pacífic i aconseguir fer la volta al món. El 1520 es va trobar

l’estret que unia els dos oceans, que es va batejar amb el nom d’Estret de Magallanes.

• La volta al món la va acabar fent el seu contramestre Elcano, ja que Magallanes va morir en un combat contra els nadius.

• Es va demostrar que la Terra és esfèrica.

A l’esquerra i la diapositiva
següent, la ruta de la
primera volta al món. A la
dreta, imatge dels dos
protagonistes.
LA VOLTA AL MÓN
 4. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA
• Definició. Cultures diverses existents abans de l’arribada de Cistòfor Colom.

Destaquem les maies, inques i els asteques.

A dalt, la piràmide de Kukulcán, al

jaciment maia de Chichén Itzà. A la
dreta, restes arqueològiques del
poblat inca Machu-Picchu, situat als
andes peruans.
 4. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA
MAIES https://www.youtube.com/watch?v=_Tl7DCbClOE

https://www.youtube.com/watch?v=N2vg7zMDWyg&list=PLyuT-A41xQ7JQq_Pt-Zz4Sw4U-iFExAAG&index=4
SITUACIÓ GEOGRÀFICA

• Antiga civilització situada a la Península del Yucatán (actuals Mèxic,

Hondures, Guatemala, Belize i El Salvador).

• Es coneixen els seus inicis des del S. VII aC (650aC - 250aC), a les altes terres

volcàniques de Guatemala.

ORGANITZACIÓ SOCIAL I TERRITORIAL

• S’organitzaven en ciutats estat (+120), cadascuna governada per un cap

suprem anomenat Ajaw (màxima autoritat/figura divina). Compartien religió,

comerç, cultura i coneixement, però també hi havia conflictes, cosa que els

impedí formar un gran imperi, com havien fet inques i asteques.

• 4 classes socials: nobles (estudiosos i recaptadors), sacerdots (venerar

A dalt, una reproducció de les piràmides construïdes pels maies en
l’època d’esplendor (període clàssic). A baix, una imatge de la
deïtats), plebeus (obrers, camperols...) i esclaus (presoners, criminals). organització social dels maies.
 4. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA
https://www.youtube.com/watch?v=_Tl7DCbClOE
MAIES https://www.youtube.com/watch?v=N2vg7zMDWyg&list=PLyuT-
A41xQ7JQq_Pt-Zz4Sw4U-iFExAAG&index=4
ECONOMIA

• Gràcies a un sòl ric i a un clima temperat, els cultius creixien bé a les vessants

de les muntanyes. Conreaven cacau, fesols, carbasses, tomàquets i espècies.

Tenien una artesania molt rica i comerciaven els productes que fabricaven.

ART, CULTURA I SOCIETAT

• L’art i l’arquitectura arribaran al seu moment àlgid entre els segles III i IX dC.

• Dominaven matemàtiques i l’astronomia. Sistema escriptura propi.

• Només sacerdots i nobles viuen al cor de les ciutats. A les cerimònies

religioses, el rei vesteix colors cridaners, adornats amb plomes de quetzal.

• JOC DE PILOTA MAIA (meso americà). Només apte per soldats àgils i forts, que
https://www.youtube.com/watch?v=yyKiR3YcNY8
representaven les divinitats a dins el camp. Només s’utilitzen els malucs.
A dalt, la imatge de la ciutat de Tikal.
A baix, una reproducció del joc de pilota maia.
Al cor de la Selva tropical del Pretén, s’alça la ciutat maia monumental i multicolor
del Tikal. La piràmide, de 70metre, és la més alta de les piràmides maies. Es troba
envoltada de temples, palau i un pati per jugar al tradicional joc de pilota maia.
 4. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA
INQUES https://www.youtube.com/watch?v=3oHIajlpwzU

• En els seus inicis, es van instal·lar a la Vall de Cusco sobre l’any 1200.

La llegenda diu que els primers habitants van ser creats pel déu Inti.

• Era l’Imperi més gran, situat dins de les actuals Perú, Bolívia,

Equador, Argentina i Xile.

• La societat estava formada per diversos grups socials, família reial,

noblesa, serfs i esclaus.

• Conreaven sobretot patata i blat de moro. Obtenien llana i aliments de

les llames i les alpaques. Treballaven el coure i l’or, amb el que

fabricaven objectes preciosos. També la ceràmica amb figures animals

A la imatge, el Machu-Picchu, considerada una de les joies
humanes i vegetals. La llengua era el Quetchua.
arquitectòniques més importants de l’Imperi Inca, i Patrimoni de la
Humanitat per la Unesco. Imatge també d’una llama i una alpaca,
• El darrer emperador va ser Atahualpa. utilitzat per l’alimentació i els teixits.
 Els diferents
territoris eren units
per una xarxa de
més de 40.000 km

Construïen els poblats

en altes muntanyes (el
Machu-Picchu està Sistema de correus molt eficient, basat en el
situat per damunt el trasllat d'informació a través dels Chasquis, uns
3.300 metres)
joves molt preparats que enviaven els missatges a
les altres ciutats o pobles.
Imatge del Machu-Picchu, als andes peruans.
 4. L’AMÈRICA PRECOLOMBINA
ASTEQUES https://www.youtube.com/watch?v=naT4wnQFS6o

• Poblaven la Vall de Mèxic des del S. XII. L’Imperi es fonamentava en

l’aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán.

• Eren un poble guerrer que s'organitzava en tribus, dividies en

sacerdots, nobles, homes lliures i esclaus. Era una societat devota,

que venerava el seus déus: Quetzalacóalt.

• L’economia es basava en el conreu de blat de moro, carbassa i el

tomàquet cultivaven en illots de terra anomenats chinampas.

• Eren grans guerrers, i cobraven grans tributs als pobles vençuts a

canvi de protecció, autonomia i comerç. Acostumaven a sacrificar A dalt, imatge dels

chinampas. A baix, la Pedra
enemics derrotats, cosa que els feia ser odiats pels pobles veïns. Sol, monòlit de la cultura
asteca. Aquesta peça
• Moctezuma va ser el sobirà dels asteques a l’arribada dels espanyols. presentava culte al sol.
 Repte: construir Tenochtitlán al damunt del llac Texcoco.
Per això, omplien el llac amb terra i canyes, creant illes artificials, on
creaven els edificis. Els canals eren utilitzats per transportar materials i
construir els més de 78 temples.
EXERCICIS DE LA
PLATAFORMA
Entre tothom

https://aulavirtual.santillana.es/av3online/book
 5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN
COM VA SER LA CONQUESTA DEL NOU MÓN?
• Després de la descoberta i l’exploració, arribarà la conquesta (1518 i

1540). Interès econòmic (es fundaran ciutats i ports) i religiós.

• La dominació va ser possible per diverses raons:

• Febles societats indígenes (guerres entre pobles i divisions internes).

• Superioritat tecnicomilitar del conqueridor.

• Esperit evangelitzador (convertir al cristianisme).

• Brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

• Destacaran les expedicions d’Hernán Cortés, que el 1519 va partir de

http://www.medellinhist https://www.abc.es/espa
Cuba cap a Mèxic per sotmetre als asteques, i Francisco Pizarro, que na/estatua-cortes-
oria.com/medellin/pmon
umento_hc.htm 201008110000_noticia.
el 1531 va partir de Panamà per conquerir l’Imperi Inca. html

Estàtues d’Hernán Cortés, a Badajoz (esquerra) i Francisco Pizzarro, a

https://www.youtube.com/watch?v=O1tGxRRBscI&t=116s Càceres (dreta), considerats emblemes de la conquesta espanyola de
les societats indígenes americanes.
 5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN
LA CONQUESTA DE L’IMPERI ASTECA
• Destaquem Hernán Cortés. Amb pocs homes

conquereix l’Imperi americà més fort de l’època.

• Aprofitarà les tensions internes de la zona

(nombrosos pobles veïns eren enemics).

• L’any 1520 es trobarà a Tenochtitlán (capital de l’Imperi) amb

l’emperador de l’Imperi asteca (Moctezuma II). Sembla que la índia

Malinche farà de traductora.

• Segons la profecia, sembla que

Moctezuma va creure veure en Hernán

Cortés a la reencarnació de

Quetzalacoalt, déu civilitzador asteca.

 5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN

LA CONQUESTA DE L’IMPERI ASTECA

• Els espanyols es van assentar a la ciutat asteca, però poc a poc els

habitants van veure amb recel als visitants en veure les seves

intencions.

• Moctezuma II va ser assassinat pels seus súbdits el 29 de juny de

1520 i els espanyols vam fugir. No obstant, Hernán Cortés tornaria

amb un gran exèrcit per conquerir la ciutat. El 1521 va aconseguir el

control de la ciutat i de tot l’Imperi asteca, després de 75 dies de

resistència indígena. Mèxic es convertirà en virregnat espanyol.

• Després de la conquesta dels territoris asteques, es va produir la

conquesta dels pobles maies i de la resta del Carib, també de manera

Tot i ser majors en nombre, la superioritat tecnològica (armes de foc)
així com la força de cavalls i gossos, va ser decisiva per derrotar els
molt violenta i cruel per part dels conqueridors espanyols.
asteques, de manera violenta i feroç.
 5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN

LA CONQUESTA DE L’IMPERI INCA

• L’any 1532, Francisco Pizzarro s’enfrontaria a l’Imperi Inca (capital a

Cuzco), sota el mandat de l’inca Atahualpa.

• Aleshores, l’Imperi Inca també es trobava amb disputes internes

sobre la successió al tron, entre Atahualpa i Huàskar (germà).

• Només amb 200 homes va lluitar i vèncer, gràcies a al superioritat

tècnica i astúcia. Atahualpa i Pizarro s’havien de trobar a Cajarmarca

per negociar, però Pizarro el va segrestar (16 novembre de 1532) i

posteriorment executar. Imposava així la seva força i aconseguir

controlar tot l’Imperi.

https://www.abc.es/historia-militar/20130524/abci-pizarro-conquistador-vencio- A la imatge, Francisco Pizarro, i les dures batalles contra l’Imperi Inca
soldados-201305232021.html
 5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN

I DESPRÉS DE LES CONQUESTES?

• Finalitzades les conquestes, Espanya va aplicar als territoris les

mateixes lleis que a Castella, i unes noves institucions.

• A Espanya es va crear el Consell de Índies, i la “Casa de

Contratación”, institució que regulava el comerç i el transport de

persones a Amèrica, amb seu a Sevilla (Puerto de Índias).

• A Amèrica es van crear els virregnats,

governades per un virrei, un noble castellà, que

eren una mena de monarquies. Se’n van crear

dos: el de Nova Espanya, a Mèxic (asteca) i el del

Perú (imperi Inca). S’imposà el castellà. Al mapa, els dos virregnats espanyols a Amèrica: el virregnat de Nova
Espanya i el Virregnat del Perú, amb seu a Cuzco.
 JOC CIVILIZATION VI (Casa Contratación)
Imatge de la Casa de Contractació de Sevilla, creada el 1503, que va
https://www.youtube.com/watch?v=7CeCz6XLTOQ
provocar una gran quantitat de recursos a la corona de Castella
 Piràmide social després
6. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESCOBRIMENT de la colonització
espanyola d’Amèrica
A Amèrica...:

• Mestissatge (mescla espanyols i indis). Noves classes socials:

• Criollos: classe dominant, descendents dels primers colonitzadors).

• Mestissos: fills d’espanyols indígenes.

• Indígenes: població autòctona que feia treballs manuals, sobretot agrícoles (van

patir grans abusos).

• Esclaus negres: població portada de l’Àfrica per treballar com a mà d’obra esclava.

• Gran impacte demogràfic. Grip i verola. La població a l'Amèrica Llatina va passar de

70 milions d’habitants el 1500 a 3 milions i mig el 1623. Destaquem la figura de Fra

Bartolomé Casas, que va combatre i denunciar la cobdícia, la violència, els abusos i

la crueltat dels descobridors i colonitzadors.

• Pèrdua d’identitat cultural i submissió dels pobles indígenes. Encomienda i mita

eren les retribucions que rebien a canvi de l’explotació laboral.

 6. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESCOBRIMENT
Extraccions d’or i plata a les
A Espanya...: amèriques:
https://www.youtube.com/wa
• Hegemonia europea després dels descobriments i les colonitzacions. tch?v=uKwNLrfGpsg

• Espanya es convertirà en la primera potència militar i econòmica del moment, gràcies a

l’activitat minera a Amèrica. S’obtindran plata i or com mai abans s’havia tingut.

• Las cultura hispànica i religió cristiana s'expandiran per tot a Amèrica.

• L’espanyol és el segon idioma més parlat del món.

https://www.livingmadrid.com/plaza-de-colon/
5. LA CONQUESTA I DOMINACIÓ DEL NOU MÓN

L’ESTÀTUA A BARCELONA

https://www.youtube.com/watch?v=r0EUDiTvMN0

L’ESTÀTUA A BOSTON

https://www.youtube.com/watch?v=v7DV6qlWnaw
 I VOSALTRES,
QUÈ EN PENSEU?