You are on page 1of 54

Recordes els grans escàndols USA, com ara:

WATERGATE, IRONGATE, etc ...


Doncs ara, des de Catalunya sorgeix un nou escàndol, el
“COLONGATE“
El major robatori de la història
UN CONTINENT SENCER ...

Pels que creiem que els catalans sempre rebem...


Ara ja fa una colla d’anys, en Mikimoto va estar fent un progra-
ma de televisió per la nit que era com un informatiu, però amb
un toc de reflexió en clau d’humor

Miquel Calzada “Mikimoto”


El programa “Persones Humanes” no fou un èxit absolut
d’audiència, segurament perquè el públic esperava un Mikimoto
hilarant i en canvi el registre del programa no era aquest.
Ara bé, el programa fou finalitzat molt abans de provar si funcio-
nava i la raó fou força curiosa. Quinze dies abans que elimi-
nessin el programa de la graella, en Mikimoto va entrevistar a
un “sonat” anomenat Jordi Bilbeny, que deia que Cristòfor
Colom era català.
Les proves que aportava eren, si
més no, curioses, així que la meva
conclusió en aquell temps fou que,
com a mínim, Colom era tan català
com genovès, es a dir, que hi havia
les mateixes probabilitats d’una
cosa que de l’altre.
Jordi Bilbeny,
Filòleg i historiador
Tot i que el van forçar a portar algú que rebatés aquesta
informació, quinze dies mes tard el programa va deixar
d’emetre’s, i en Mikimoto, l’estrella mediàtica número 1 (junt
amb el Puyal) de la televisió catalana, no va tornar a treballar a
TV3 fins al cap de més de 10 anys.
L’autoflagelació de la nostra societat catalana és coneguda i
comprovada, però tot i així, aquell cas em va semblar un excés
molt gran. Sempre em va quedar un petit interrogant sobre tot
plegat.
Bé, ara fa uns dies, vaig sentir que el mateix “sonat” que deia
que Colom era català, estava estudiant la possibilitat que Miguel
de Cervantes també ho fós. Això em va obrir un antic record,
així que vaig decidir buscar per Internet que hi havia tant d’una
cosa com de l’altre

Miguel de Cervantes = Miquel Sirvent


La meva recerca m’ha portat a <http>//www.histocat.com/>
www.histocat.com, i alla he pogut comprovar que aquelles
teories “curioses” han anat evolucionant, i ara per ara, en
comptes d’una teoria curiosa, tenim una teoria sòlida.
Tant sòlida que hauria de fer canviar d’immediat tots els llibres
d’història per canalla que s’editen a Catalunya i també més tard
a la resta d’Espanya.
Fins i tot el Discovery Channel (que no es pot considerar
catalanòfil) n’ha fet un reportatge, que des d’una òptica diferent,
arriba a les mateixes conclusions.

Cristòfor Colom Pòster publicitari del documental


realitzat sobre aquest assumpte
Us convido a que llegiu els informes en PDF que es poden
trobar a la web i sobretot que en feu difusió, però per a tots
aquells que els fa mandra o bé que l’autoodi no els permet obrir
el petit forat de dubte necessari per a iniciar la lectura us faré un
resum.
Les dades històriques que ho correboren estan prou explicades
al web en qüestió i en centenars d’altres web’s de la xarxa, que
les amplien amb noves aportacions.
RESUM DEL QUE VA PASSAR A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ARA FA 500 ANYS

En aquell temps existien dos regnes dominants i dos reis...


Per una banda existia el Regne de Castella, un petit regne
nascut a Asturies que després de segles de guerrejar havia
aconseguit unes grans extensions de terres a la península
Ibèrica, i que basava la seva economia en l’agricultura de secà
de la meseta i en la potència del seu exèrcit, que li permetia
conquerir d’altres pobles i aprofitar-ne els bens i recursos que
aquests creaven, fins que els esgotaven.

La seva reina era Isabel


Per altra banda existia la Corona Catalano-Aragonesa, un potent
regne confederat format per comerciants i mariners, que
controlava de punta a punta la Mediterrània gràcies als seus
coneixements marítims i la seva supremacia tecnològica

El seu rei era en Ferran.


Com tots sabeu, Isabel i Ferran
estaven casats.

La força dels segons era el mercadeig i l’economia, la força dels


primers la represió i l’Inquisició
Amb aquest estat de coses, un mariner català d’una familia
important, els Colom, que havia recorregut de punta a punta la
Mediterrània i per tant havia pogut emmagatzemar informació
sobre el mon cartogràfic que ens envoltava, va decidir, amb
l’ajuda de grans constructors i polítics catalans de l’època, iniciar
una arriscada expedició per anar a descobrir l’Anthilia. L’illa
mitològica que se suposava que es trobava més enllà de les
columnes d’Hèrcules.
Abans d’una aventura tan arriscada, Colom va haver d’asse-
gurar que els guanys serien similars al risc, així que va anar a
trobar el seu rei i va arribar a un acord amb ell, pel qual, si
trobava allò que buscava, seria recompensat sent-ne el Virrei
(càrrec polític que només existia a la Corona i de cap manera
existia a Castella).
L’expedició va sortir del port de Pals i anàven amb ell tot de
personatges catalans reconeguts mariners de l’època, com els
germans Anés Pinçon.
Portàven un exèrcit de mariners de 400 persones, tots amb les
seves barretines i la seva indumentària típica catalana.

Primers mariners a les noves terres d'Amèrica, amb Barretines colorejades a la presentació, per
saravells i barretines, segons el llibre "Americae" facilitar la visibilitat
d'en Théodor de Bry, el 1559
Tots coneixem que va passar llavors. Colom va descobrir les
illes del Carib, les anomenades Antilles i va tornar a comunicar
la descoberta a Catalunya. Va desembarcar a Pals i va anar a
Barcelona a comunicar-ho al rei.
Però el rei estava casat amb la reina Isabel i el regne de
Castella no podia ignorar un pastís tan sucós com aquell, així
que, mentre en el Tractat de Tordesillas negociat entre
Catalunya i Portugal s’establia la repartició del pastís entre les
dues grans potències marítimes de l’època, Castella, amb
informació evidentment privilegiada, va decidir que ells també en
volien una part i traïnt qualsevol tractat internacional, van decidir
anar-hi a ocupar el seu tros de pastís de la manera que sabien
fer-ho: matant i sotmetent a tothom que poguessin.
El pastís va resultar molt més gran del que ningú es pogués
imaginar, però tard o d’hora s’havia de repartir. Si es posaven
les cartes sobre la taula, Castella ho tindria molt difícil per
quedar-se una part significativa del pastís. Tard o d’hora se
sabria que Castella no havia tingut cap mena de relació amb el
descobriment. La veritat surt a la llum. Així doncs quan Carles V
va morir i Felip II va pujar al tron, aquest va decidir quedar-se tot
el pastís per a ell sol.
Des del primer moment en què es va conèixer l’exit de l’expe-
dició, els censors castellans havien començat a reescriure els
documents que els arribaven a les mans per sembrar una ombra
de dubte que els permetés accedir a part del pastís, però en
Felip II va anar molt més lluny. En dos edictes del 1559 i el 1560
va prohibir tota publicació que fes referència a les Amèriques i
va prohibir que cap llibre sortís de les Amèriques sense l’aprova-
ció del censor.
Llavors, en un esforç titànic de censura, de proporcions només
comparables al robatori que estàven efectuant, van reescriure
tota la història.
Tots els originals de tots els documents i tots els llibres de
l’època, que evidentment foren molts van ser transcrits al
castellà, canviant allà on sortia “Catalunya” per “Castella”, allá
on sortia “Cristòfor Colom” per “Cristóbal Colón”, allà on sortía
“Bandera amb creu vermella” per “Bandera amb creu verda” i
així anar fent.
El resultat, tot cal reconeixer-ho, fou espectacular. No va quedar
ni un sol llibre original, ni un manuscrit que ens hagi arribat a les
mans. Tot el que es va poder tergiversar es va tergiversar i tot
allò que no es va poder tergiversar va cremar a la foguera.
Taula central del Retaule de la Detall de la taula central del Retaule de la “Virgen de los Navegantes”.
“Virgen de los Navegantes”. Als peus de la Mare de Déu, vaixells de l'època amb les banderes reials
Obra d'Alejo Fernández, catalanes (vermella i blanca i la quatribarrada)
apr.1531. Sevilla, Alcázar.
I així fou que els castellans van robar-nos el major tresor que
ningú hagi robat mai a ningú altre en la història de la història
UN CONTINENT SENCER !!!

Expedició de dones al Nou Món de la "Historia General de Colorejat per a la presentació,


las Indias y Nuevo Mundo", de F. López de Gómara (1554) seguint les ratlles de l'original
Irònicament, encara van haver de passar segles perquè els
castellans ens “permetessin” anar a les Indies car només els
castellans podien fer-ho, des de Sevilla durant molts i molts anys

Colom desembarcant a Guanahani, gravat de Reproducció d’en Bouttans, el 1727,


Theodòre de Bry, el 1594, amb bandera catalana. amb la bandera de Castella-Lleó
Observeu la nota al peu del gravat
Evidentment, el robatori no va ser perfecte; de fet si ho va ser,
perquè la mentida va durar segles, fins que es van dilapidar tot
el continent i ara per ara poden adhuir “insolvència” per a tornar-
nos el que ens van robar.

Bandera colorejada per facilitar la visibilitat


Però el despropòsit va deixar rastres en forma de gran misteri.
Un misteri que molts i molts historiadors d’arreu del món han
intentat explicar sense èxit, fins que el “sonat” Jordi Bilbany va
descobrir la veritat

A l'esquerra es veu la signatura de Colom com XpoFERENS (1504) i a la dreta


la seva signatura com "Al Almirant"(1498), en ambdós casos amb l'anagrama.

Cristoforus Columbus de Terra-rubea


ó
Joan Cristòfor Colom i Montrós
La història que ha arribat als nostres dies era totalment
incongruent. Com és que no existeix cap referència a la vida de
Cristóbal Colón, ni dels germans Pinzones, ni del Bartolomé de
las Casas, ni de tanta i tanta gent que se suposa que hi va
participar? Com és possible que els vaixells sortissin d’un port
tan minuscul i no enmurallat com el de Palos? Com és possible
que un mariner tan experimentat i atrevit pogués pensar que la
Terra era més petita del que tots els matemàtics de totes les
cultures pensàven que era?
Com es possible que els vaixells arribessin a Palos (prop de
Cádiz) i en tres dies de camí a peu, el Cristóbal Colón i els seus
homes es plantessin a Barcelona? Quin sentit tenia que la
Reina empenyorés unes joies que de fet no podia empenyorar
perquè estàven a València? Res no quadrava i els més
eminents historiadors d’arreu del mon van haver d’arribar a les
més absurdes i ridícules teories perquè la raó concordés el més
possible amb el que deien els registres històrics.
El bonic que té la veritat és que, un cop coneguda, tots els
detalls quadren. Tot encaixa perfectament, com un guant, com
una clau que obre una porta.

Detall d’una vila enmurallada que en cap cas podia ser


Palos de Moguer, perquè era Pals de l’Empordá.

Portada de la “Historia General de los Hechos de


los Castellanos”, el 1601
Perquè un cop coneguda la veritat, resulta que sí que existeix
una familia Colom, marinera i de gran importància a la Genera-
litat de l’època. I si que existeixen uns germans mariners Alfons,
Ferran i Vicent Anés Pinçon a Pals. I si que es triga tres dies a
peu per arribar de Pals a Barcelona. I si que utilitzàven la Creu
de Sant Jordi els mariners catalans en les seves conquestes. I si
que s’enten que els mariners fossin retratats amb barretines o
que donessin barretines als cubans quan van arribar a Cuba. O
que Colom volgués ser Virrei o un llarguíssim etcètera.

Tot quadra perfectament.


Centenars de detalls que no tenen
explicació, centenars prenen sentit
quan hom sap la veritat.
Fins i tot pren sentit que, tot i ser el personatge més rellevant de
la televisió catalana de l’època, algú decidís tallar-li les ales al
Mikimoto cinc cents anys després.
Perquè el fet que Colom fos català no és una mera anécdota. Es
un fet que demostra que des del primer dia en que la pròspera i
avançada Corona Catalano-Aragonesa va cometre el grandís-
sim error d’ajuntar la seva línia succesòria amb la de Castella;
aquesta ha estat utilitzant males arts, censures i represions per,
deliberadament, fer-nos mal i robar-nos tot el que la nostra
societat ha pogut generar.
Havien d’intentar tallar-li les ales al Jordi Balbeny. No podien
permetre que fes el que ha fet. Rascar llibres i més llibres fins
arribar a una conclusió tan sòlida i irrefutable que fins i tot el
Discovery Channel l’entén com a certa.
Johan Theodore de Bry, “Americae”, 1559 Cristòfor Colom
un genovès amb barretina?
Per tant, si heu arribat a aquesta línia, si us plau, us convido a
que:

A) Llegiu amb atenció la informació que trobareu al web


d’Histocat sobre aquest tema. No és ja una teoria, és la
veritat demostrada i demostrable.
B) Reenvieu aquesta presentació a tothom que conegueu a
Catalunya.

SORTIR
Recuerdas los grandes escándalos USA, tales como:
WATERGATE, IRONGATE, etc…
Pues ahora, desde Catalunya surge un nuevo escándalo, el
“COLONGATE”
El mayor robo de la historia
UN CONTINENTE ENTERO…

Para los que creemos que los catalanes siempre recibimos…


Hace años, Mikimoto hacía un programa de televisión por la
noche que era como un informativo, pero con un toque de
reflexión en clave de humor.

Miquel Calzada “Mikimoto”


El programa “Persones Humanes” no fue un éxito absoluto de
audiencia, seguramente porque el público esperaba un
Mikimoto hilarante, pero el registro del programa no era éste..
Ahora bien, el programa se suprimió mucho antes de probar si
funcionaba y la razón fue muy curiosa, quince días antes de
que eliminaran el programa de la parrilla, Mikimoto entrevistó a
un “sonado” llamado Jordi Bilbeny que decía que Cristóbal
Colón era catalán.
Las pruebas que aportaba eran,
como mínimo curiosas, así que
entonces mi conclusión fue que,
como mínimo, Colón era tan
catalán como genovés, es decir,
que existían las mismas probabi-
lidades de una cosa que de la otra.
Jordi Bilbeny,
Filólogo e historiador
Aunque le obligaron a llevar a alguien que rebatiera dicha
información, el programa dejó de emitirse quince días más tarde
y Mikimoto, la estrella mediática número uno (junto a Puyal) de
la televisión catalana no volvió a trabajar en TV3 hasta pasados
más de 10 años)
La autoflagelación de nuestra sociedad catalana es conocida de
sobra, pero aquel caso me pareció un exceso muy grande.
Siempre me quedó un pequeño interrogante sobre todo ello.
Bien, hace unos días oi que el mismo “sonado” que decía que
Colón era catalán, estaba estudiando la posibilidad de que
Miguel de Cervantes también lo fuera. Esto despertó un antiguo
recuerdo, así que decidí buscar por internet que había, tanto de
un cosa como de la otra.

Miguel de Cervantes = Miquel Sirvent


Mi investigación me ha llevado a <http>//www.histocat.com/>,
www.histocat.com y allí he podido comprobar que aquellas
teorías “curiosas” han ido evolucionando y en estos momentos,
en vez de una teoría curiosa, tenemos una teoría sólida.
Tan sólida que debería hacer cambiar de inmediato todos los
libros de historia para niños que se editan en Catalunya y
también, más tarde, en el resto de España.
Incluso el Discovery Channel (que no se le puede considerar
catalanófilo) ha hecho un reportaje que, desde una óptica
diferente, llega a las mismas conclusiones.

Cristòfor Colom Póster publicitario del documental


realizado sobre este asunto
Os invito a leer los informes en PDF que se pueden encontrar en
la web y sobre todo a que lo divulguéis, pero para todos aquellos
que les da pereza o que el autoodio no les permite abrir el
pequeño agujero de duda necesario para iniciar la lectura, os
haré un resumen.
Los datos históricos que lo corroboran están suficientemente
explicados en la web en cuestión y en cientos de otras web’s de
la red, que los amplían con nuevas aportaciones.
RESÚMEN DE LO QUE PASÓ EN LA PENÍNSULA IBÉRICA
HACE 500 AÑOS

Por aquel entonces existían dos reinos dominantes y dos reyes..


Por un lado existía el Reino de Castilla, un pequeño reino nacido
en Asturias que, después de siglos de guerrear, había
conseguido grandes extensiones de tierra en la península
Ibérica y que basaba su economía en la agricultura de secano
de la meseta y en la potencia de su ejército, que le permitía
conquistar otros pueblos y sacar provecho de los bienes y
recursos que éstos creaban, hasta agotarlos.

Su reina era Isabel


Por otro lado existía la Corona Catalano-Aragonesa, un potente
reino confederado formado por comerciantes y marineros, que
controlaba de punta a punta el Mediterráneo gracias a sus
conocimientos marítimos y a su supremacía tecnológica

Su rey era Fernando.


Como todos sabéis, Isabel y
Fernando estaban casados.

La fuerza de los segundos era el mercadeo y la economía; la


fuerza de los primeros, la represión y la Inquisición.
En estas circunstancias, un marinero catalán de importante
familia, los Colom, que había recorrido el Mediterráneo de punta
a punta y que por tanto había podido almacenar información
sobre el mundo cartográfico que nos rodeaba, decidió con la
ayuda de grandes constructores y políticos catalanes de la
época, iniciar una arriesgada expedición para ir a descubrir la
Anthilia, la isla mitológica que se suponía se encontraba más
allá de las columnas de Hércules.
Antes de una aventura tan arriesgada, Colom tuvo que asegurar
que las ganancias serían similares al riesgo, así que fue a
encontrar a su rey y llegó a un acuerdo con él, según el cual, si
encontraba lo que buscaba, sería recompensado siendo Virrey
(cargo político que sólo existía en la Corona y que de ninguna
manera existía en Castilla).
La expedición salió del puerto de Pals e iban con él muchos
personajes catalanes reconocidos marineros de la época, como
los hermanos Anés Pinçon.
Llevaban un ejército de marineros de 400 personas, todos con
sus barretinas y su indumentaria típica catalana.

Primeros marineros en las nuevas tierras de “Barretinas” coloreadas en la presentación,


América, con “saravells” y “barretinas”, según el per facilitar la visibilidad
libro "Americae" de Théodor de Bry, en el 1559
Todos conocemos lo que ocurrió entonces, Colom descubrió las
islas del Caribe, las llamadas Antillas y volvió a Catalunya para
comunicar el descubrimiento. Desembarcó en Pals y fue a
Barcelona a comunicárselo al Rey.
Pero el Rey estaba casado con la Reina Isabel y el Reino de
Castilla no podía ignorar un pastel tan jugoso como aquél, así
que, mientras que en el Tratado de Tordesillas negociado entre
Catalunya y Portugal se establecía el reparto del pastel entre las
dos grandes potencias marítimas de la época, Castilla, con
información evidentemente privilegiada, decidió que ellos
querían también una parte y traicionando cualquier tratado
internacional, decidieron ir a ocupar su trozo de pastel de la
manera que sabían hacerlo: matando y sometiendo a todos los
que pudieran.
El pastel resultó ser mucho más grande de lo que nadie pudiera
imaginar, pero tarde o temprano se había de repartir. Si se
ponían las cartas sobre la mesa, Castilla lo tendría muy difícil
para quedarse una parte significativa del pastel. Antes o
después se sabría que Castilla no había tenido ningún tipo de
relación con el descubrimiento. La verdad sale a la luz. Así pues,
cuando Carlos V murió, Felipe II subió al trono; éste decidió
quedarse todo el pastel para él solo.
Desde el primer momento en que se conoció el éxito de la
expedición, los censores castellanos empezaron a reescribir los
documentos que les llegaban a las manos, para sembrar una
sombra de duda que les permitiera acceder a parte del pastel,
pero Felipe II fue mucho más lejos. En dos edictos de 1559 y
1560, prohibió toda publicación que hiciera referencia a las
Américas y prohibió cualquier libro que saliese de las Américas
sin la aprobación del censor.
Entonces, en un esfuerzo titánico de censura de proporciones
sólo comparables al robo que estaban efectuando, reescribieron
toda la historia.
Todos los originales de todos los documentos y todos los libros
de la época, que evidentemente fueron muchos, fueron
transcritos al castellano, cambiando allá donde ponía
“Catalunya” por “Castilla”, donde ponía “Cristòfor Colom” por
“Cristóbal Colón”, donde ponía “Bandera con cruz roja” por
“Bandera con cruz verde” y así sucesivamente.
El resultado, hay que reconocerlo, fue espectacular. No quedó ni
un solo libro original, ni un manuscrito que haya llegado a
nuestras manos. Todo lo que se pudo tergiversar se tergiversó y
todo lo que no se pudo tergiversar, se quemó en la hoguera.
Tabla central del Retablo de la Detalle de la tabla central del Retablo de la “Virgen de los Navegantes”.
“Virgen de los Navegantes”. A los pies de la Madre de Dios, embarcaciones de la época con las
Obra de Alejo Fernández, banderas reales catalanas (roja y blanca y la cuatribarrada).
apr.1531. Sevilla, Alcázar.
Y así fue como los castellanos nos robaron el mayor tesoro que
nadie haya robado nunca, en la historia de la historia
¡¡¡ UN CONTINENTE ENTERO !!!

Expedición de mujeres al Nuevo Mundo de la "Historia Coloreado en la presentación,


General de las Indias y Nuevo Mundo", de F. López de siguiendo las líneas del original
Gómara (1554)
Irónicamente, tuvieron que pasar siglos para que los castellanos
nos “permitiesen” ir a las Indias, puesto que sólo los castellanos
podían hacerlo desde Sevilla durante muchos y muchos años.

Colom desembarcando en Guanahani, gravado de Reproducción de Bouttans, de 1727,


Theodòre de Bry, el 1594, con bandera catalana. con la bandera de Castilla-León
Obsérvese la nota al pie del gravado
Evidentemente, el robo no fue perfecto. De hecho si que lo fue,
porque la mentira duró siglos hasta que se dilapidaron todo el
continente y ahora pueden aducir “insolvencia” para devolvernos
lo que nos robaron.

Bandera coloreada para facilitar la visibilidad


Pero el despropósito dejó rastros en forma de gran misterio. Un
misterio que muchos y muchos historiadores de todo el mundo
han intentado explicar sin éxito, hasta que el “sonado” Jordi
Bilbany descubrió la verdad.

A la izquierda se ve la firma de Colom como XpoFERENS (1504) y a la derecha


su firma como “El Almirante“ (1498), en ambos casos con el anagrama.

Cristoforus Columbus de Terra-rubea


ó
Joan Cristòfor Colom i Montrós
La historia que ha llegado a nuestro días era totalmente
incongruente. ¿Cómo es que no existe ninguna referencia a la
vida de Cristóbal Colón, ni de los hermanos Pinzones, ni de
Bartolomé de las Casas, ni de tanta y tanta gente que se supone
que participó? ¿Cómo es posible que las embarcaciones salieran
de un puerto tan minúsculo y sin amurallar como el de Palos?
¿Cómo es posible que un marinero tan experimentado y atrevido
pudiera pensar que la Tierra era más pequeña de lo que todos
los matemáticos de todas las culturas pensaban que era?
¿Cómo es posible que la embarcaciones llegasen a Palos (cerca
de Cádiz) y en tres días andando Cristóbal Colón y sus hombres
se plantaran en Barcelona? ¿Qué sentido tenía que la Reina
empeñara unas joyas que de hecho no podía empeñar porque
estaban en Valencia? No encajaba nada y los más eminentes
historiadores de todo el mundo tuvieron que llegar a las más
absurdas y ridículas conclusiones para que la razón concordara
lo más posible con lo que decían los registros históricos.
Lo bonito que tiene la verdad es que, una vez conocida, todos
los detalles encajan. Todo encaja perfectamente, como un
guante, como una llave que abre una puerta.

Detalle de una villa amurallada que en ningún caso podía


ser Palos de Moguer, porque era Pals de l’Empordá.

Portada de la “Historia General de los Hechos de


los Castellanos”, del 1601
Porque una vez conocida la verdad, resulta que si existe una
familia Colom, marinera y de gran importancia en la Generalitat
de la época. Y si que existían unos hermanos Alfons, Ferran i
Vicent Anés Pinçon, en Pals. Y si que se tarda tres días a pie
para llegar de Pals a Barcelona. Y si que utilizaban la Cruz de
San Jorge los marineros catalanes en sus conquistas. Y si que
se entiende que los marineros se retrataran con barretinas o que
diesen barretinas a los cubanos cuando llegaron a Cuba. O que
Colom quisiera ser Virrey o un larguísimo etcétera.

Todo encaja perfectamente.


Centenares de detalles que no
tienen explicación, centenares que
toman sentido cuando se sabe la
verdad.
Incluso toma sentido que, pese a ser el personaje más relevante
de la televisión catalana de la época, alguien decidiera cortarle
las alas quiniento años después.
Porque el hecho que Colom fuera catalán no es una mera
anécdota. Es un hecho que demuestra que desde el primer día
en que la próspera y avanzada Corona Catalano-Aragonesa
cometió el grandísimo error de juntar su línea sucesoria con la
de Castilla, ésta ha estado utilizando malas artes, censuras y
represiones para, deliberadamente, hacernos daño, robarnos
todo lo que nuestra sociedad ha podido generar.
Habían de intentar cortarle las alas a Jordi Balbeny. No podían
permitir que hiciera lo que ha hecho. Rascar libros y más libros
hasta llegar a una conclusión tan sólida e irrefutable que incluso
el Discovery Channel la considera cierta.
Johan Theodore de Bry, “Americae”, 1559 Cristòfor Colom
¿Un genovés con barretina?
Por tanto, si ha llegado a esta línea, por favor, le invito a que:

A) Lea con atención la información que encontrará en la web de


Histocat sobre este tema. Ya no es una teoría, es la verdad
demostrada y demostrable.
B) Reenvie esta presentación a todos sus conocidos en
Catalunya.

SALIR

You might also like