Mosaic dels peixos

Estat de la qüestió
Zoe Faccioli - Art de Roma 2022

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - FACCIOLI, ZOE 1

 Introducció

En aquest treball s'analitzarà el contingut existent respecte al Mosaic dels Peixos,

descobert a la vila romana de Cal·lípolis l'any 1955. El recorregut de la seva investigació
abans de trobar-lo es sustentava en un debat de localització de la ciutat de Kallípolis
destacant les gures de Joan Serra Vilaró i Adolf Schulten. Quan es va descobrir, la vila
romana fou la protagonista de diversos articles del Butlletí Arqueològic, encara que no
serà ns als anys noranta quan es reprendrà per fer-hi un estudi més exhaustiu. El mosaic
va ser traslladat al Museu d'Arqueologia de Tarragona, anunciant-se la seva restauració al
juny d'aquest any, 2022.

Estat de la qüestió

Abans de començar a dividir el contingut general, he d'especi car que no he trobat una
única data de descobriment de l'obra; si bé es diu majoritàriament que el mosaic va ser
descobert en 1955 per Jose Sánchez Real, a l'anàlisi de Bobadilla (espatllat pel propi
arqueòleg Joan Serra Vilaró) es diu que fou descobert l'any 1930 per ell mateix. És a dir,
que la informació trobada és a la vegada contradictòria; jo personalment crec que
possiblement fossi descobert parcialment l'any 1930, però pot ser que ns a l'any 55 no es
va trobar totalment o no va generar tant d'interès com altres descobriments coetanis. Com
aquesta dada podria ser crucial per ala meva anàlisi, mantindre que el descobriment es
realitzà a l'any 55 perquè fou quan hi hagué un auge d'interès per la zona i la vila en si i
em resulta més coherent.

I. Kallipolis abans del descobriment

Tot començarà a l'època romana, quan el poeta Avieno recuperarà el text de periplo
massaliota; una guia per als comerciants (principalment Fenicis i Tartessos) que descrivia
les rutes marítimes del Mediterrani. El poeta romà escriurà l'Ora Marítima, un text amb la
mateixa nalitat; hi trobarem la descripció del litoral Mediterrani, però també escriuria
sobre rutes de l'Atlàntic, com la costa de Cadis o la de Gran Bretanya. Gran part d'aquests
textos s'han perdut, però se n'ha conservat una part que va cridar l'atenció dels arqueòlegs
del segle XX.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - FACCIOLI, ZOE 2

fi
fi
fi
fi
fi
 A l'Ora Marítima es menciona la ciutat de Kallipoli a les costes veïnes de Tarraco i
Barcino. Abans de continuar, considero que s'ha d'explicar l'origen etimològic del
topònim; per una banda, Kallipolis vol dir "ciutat-bella" però també comparteix nom amb
la ciutat ideal descrita a la República de Plató. Per aquest mateix motiu va interessar tant
als arqueòlegs, que cercaven un autèntic tresor de l'antiguitat.

Així doncs, mentre no hi havia coneixement del mosaic, el debat principal entre els
humanistes girava entorn a l'existència i localització de Kallipolis. L'única referència era la
mencionada prèviament, la d'Avieno i la seva Ora Marítima. Cadascun dels autors que
tractarà de teoritzar sobre aquest debat li troba alguna imprecisió a la descripció del poeta.
Per sintetitzar-ho, existirien quatre hipòtesis: primerament, que Kallipolis fossi una ciutat
real i independent; per una altra part que fossi una part de Tarraco, per una altra que fossi
part de Salou i, per últim, que hagués set un recurs literari o un sobrenom de la ciutat de
Tarraco utilitzat pel pròpi poeta.
Sobre aquest debat conservem tres bolletins arqueològics de la ciutat de Tarragona:
el de José Sánchez Real, el d'Eduardo Serres Sena i el de Joan Serra i Vilaró. El primer fa
una exposició molt clara de les hipòtesis, analitzarà el text d'Avieno i hi trobarà
condradiccions dins d'aquest; ell a rma que Kallipolis fou simplement un recurs del poeta
per embellir el seu discurs. Per una altra part, tenim el text de Serres, que és molt menys
crític amb el text d'Avieno, però que també hi troba incoherències a la descripció de
l'orografía i de la localització de Kallipolis. Aquest autor contraposarà les fonts antigues
amb les més recents al que ell ha viscut.

Abans d'immersar-me'n a l'últim bolletí arqueològic, voldria destacar els estudis

previs dels últims arqueòlegs mencionats. Adolf Schulten, de procedència alemanya, fou
un importantíssim arqueòleg del segle passat per al litoral mediterrani. Junt amb Serra i
Vilaró, varen realitzar innumerables descobriments, reconstruint el passat d'una gran part
de la península Ibèrica. Per aquest mateix motiu he fet l'aclariment del principi; al segle
XX hi havia una gran quantitat d'investigacions duent-se a terme al mateix temps, guerres
i d'altres situacions. Kallipolis potser no fos mai una prioritat perquè l'única prova que hi
havia de la seva existència era un escrit antic i, per molt romàntic que fossi cercar la ciutat
ideal perduda, no hi havia ls d'on estirar. Ambdós d'aquests investigadors, com molts
d'altres, estaven ocupats amb altres descobriments que els hi estaven suposant més
avanços que la recerca d'una ciutat que solament havia deixat empremta a la literatura.
Alguns d'aquests altres descobriments podrien ser La Muralla de Tarragona, Els
descobriments de Numància o la Necròpolis de San Fructuoso.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - FACCIOLI, ZOE 3

fi
fi
 Encara que Schulten mai hi dedicà un escrit sençer a Kallipolis, Serra i Vilaró sí va
publicar un estudi al bolletí arqueològic. Aquest estudi és magní c perquè sintetitza
moltes opinions envers la ciutat perduda, molts dels textos dels quals no he pogut arribar-
hi, però fa una bona feina al contraposar-los. En aquest bolletí assenyalarà les
contradiccions de Schulten al llarg de les seves mencions a Kallipolis a la vegada que
també menciona i incorpora a altres experts. En general, totes les opinions sempre
s'encalaixarien dins d'alguna de les quatre hipòtesis abans mencionades. A més, també hi
faria una anàlisi rigorosa del territori entre Tarraco i Salou, precisament al Prat de
l'Albinyana on podria haver-hi existit un llac en mig de la pradera que portava una gran
quantitat de peixos. Aquesta seria una molt bona explicació del coneixement tan variat
d'espècies que tenien els habitants de la ciutat per poder realitzar el mosaic. Un altre
motiu que sostendria aquesta hipòtesi és l'existència de la Parròquia de La Pineda a
Vilaseca amb el coneixement de l'existència d'un castell i un poblat que no podria haver
subsistit sense una font d'alimentació. En aquest text ja menciona l'haber trobat fragments
de mosaic, però no especi ca ni motius, ni formes ni colors; hauríem d'esperar ns als
anys setanta per reprendre's l'estudi de la vila. Gràcies a aquesta tan bona aproximació de
situar a Kallipolis fou que nalment l'any 1955 es va descobrir el mosaic i, com a
conseqüència, es va investigar a què pertanyia.

II. La Villa romana de Cal·lipolis

Després del seu inicial descobriment, a causa de raons ja mencionades (com podria
ser el fet de haver-hi un major interès en altres runes abans que aquesta) o per altres
motius no arqueològics (la priorització del turisme), no serà ns als anys setanta que
s'elaborarà una anàlisi exhaustiu. L'arqueòloga María Bobadilla fa un treball increïble a la
seva anàlisi del mosaic dels peixos, aquest estudi abasta totes les raons a analitzar de
l'obra, sent, per a mi, el millor estudi ns a dia d'avui d'aquesta obra, donant una visió
completa i de rigor més cientí c que especulatiu. El seu text conté: l'explicació del seu
descobriment, una descripció visual del mosaic, una classi cació dels materials i la seva
procedència, un anàlisi de l'estat del mosaic, el seu trasllat al museu, enumeració dels
peixos i una explicació del valor de cada espècie en època romana. Tot això acompanyat
per una interpretació del que explica, com per exemple la procedència dels materials, la
justi cació del representat i comparació amb altres exemples amb el motiu principal de
trobar la procedència; nalment s'atracaria més a les tipologies aràbigues o fenícies que a
les romanes. Aquest estudi es va recolzar en els textos mencionats anteriorment,
juntament amb un altre text que investigaria sobre el mosaic però amb menys profunditat,
a càrrec d'Alberto Balil.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - FACCIOLI, ZOE 4

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 A més d'aquesta anàlisi complet del mosaic, trobem diaris i memòries de les
excavacions de La Pineda, Vilaseca i altres projectes que es realitzaren en el mateix
període. Destacant el de Joan Serra i Vilaró acompanyat per Jose Sanchez Real, entre
d'altres...

No serà ns a l'any 1996 que es publicarà una descripció de la Vila i els seus períodes
de construcció, a càrrec de Francesc Tuset Beltrán i Josep Maria Macias Solé. Aquest
document el podem contrastar amb el divulgat posteriorment (Seminari de viles romanes
promulgat pel propi museu l'any 2006) feta per, un altre cop, Macias Solé i Moisès Díaz
García. Amdós textos aporten les etapes de construcció de la vila trobada, però en el segon
la descripció i interpretació és més profunda i completa. En primer lloc, expliquen com es
va trobar el mosaic, quins dubtes generà i com es va procedir al desmantellament d'aquest
tresor antic. Posteriorment, fan una descripció de tot el complex, format per: zona
residencial, hortus (destinat a l'agricultura) i les termes. Els hi sorprèn la gran complexitat
de la zona de banys, com també la disposició paral·lela al mar i la enganyaria hidràulica
per a les termes i als camps. Aquest text explica detalladament molts aspectes de la vila,
relacionant-la amb altres viles (trobant-hi una gran semblança amb les viles marítimes de
la Península Itàlica) i altres exemples pròxims a aquesta. El mosaic es menciona
super cialment, però sorprenentment juntament amb les termes és el que millor es
conservava del complex. Per a concloure remarquen la falta d'estudi que hi ha a aquesta
vila, com a moltes del litoral mediterrani, que podrien romandre oblidades si no
s'incentiva la investigació del patrimoni.

III. El mosaic avui

El passat juliol es va aprovar la restauració d'aquest mosaic al costat del Mosaic dels
Cercles amb motiu de la remodelació del Museu Arqueològic de Tarragona. Prèviament a
l'aprobació d'aquesta inversió es varen fer estudis rigorosos, valorant l'estat de l'obra, el
necessari per a poder restaurar-la i el procediment a seguir, a mà del Departament de
Cultura de la Generalitat. Per aquest projecte s'han destinat 113,301EUR divisos en dos
lots, per dos mosaics; encara que el Mosaic dels Peixos es va restaurar prèviament en
traslladar-se al museu als anys setanta, així ho menciona Bobadilla al seu estudi.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - FACCIOLI, ZOE 5

fi
fi
 Bibliografía

Kallipolis. (2021). In Encyclopedic Dictionary of Archaeology (pp. 677–677). Springer International

Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-030-58292-0_110033.

Díaz García, & Macias Solé, J. M. (2008). La vil·la romana de la Pineda/Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragonès).
In Fòrum: temes d’història i d’arqueologia tarragonines. Fòrum: temes d’història i d’arqueologia
tarragonines.

Serra y Vilaró. (2018). Callipolis. 31-32.

Sánchez Real. (2017). Callipolis. 49-52.

Serres Sena. (1952). Callipolis. Real Sociedad Arqueológica Tarraconense.

Mondelo, & Balil Illana, A. (1985). Mosaico con representación de peces hallado en las proximidades de
Tarragona. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 51, 251–255.

Bobadilla. (1969). El mosaico de peces de La Pineda (Tarragona). Pyrenae.

Macias Solé, & Tuset Bertrán, F. (1996). Excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Cal·lipolis (Vila-
seca, Tarragonès). Anys 1991-1993.

Resolució de la proposta de restauració del mosaic

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - FACCIOLI, ZOE 6