Activitat introductòria: l’escut del Regne

d’Espanya: un testimoni del seu passat medieval

L’escut actual del Regne d’Espanya és una
evolució del model que van escollir els
Reis Catòlics el 1475; però avui també el
podem entendre com un testimoni
històric del seu passat medieval, ja que
inclou una representació simbòlica dels 5
regnes medievals
peninsulars que donaren origen, ja en
època moderna, al que seria el futur
Regne d’Espanya.

Aquests 5 regnes són els següents: 🡪

Activitat introductòria: l’escut del Regne
d’Espanya: un testimoni del seu passat medieval
CASTELLA, que és representada NAVARRA, que és representada
en forma de castell daurat sobre en forma de vuit braços
fons vermell. entrecadenats

LLEÓ, que és representat com GRANADA, l’últim regne

un lleó coronat. musulmà, que és representada
amb una magrana.

ARAGÓ, que és simbolitzat amb

el blasó de les 4 barres de la A quina conclusió podem
casa comtal de Barcelona.
arribar?
Activitat introductòria: l’escut del Regne
d’Espanya: un testimoni del seu passat medieval
D’altra banda, l’escut es completa amb
d’altres elements simbòlics remarcables:

a) Les columnes d’Hèrcules, amb la

inscripció llatina PLUS ULTRA (més enllà),
en homenatge al descobriment
d’Amèrica,
b) El distintiu de la dinastia dels
Borbó-Anjou, representada amb 3 flors
de lis.
c) La corona reial, en referència al fet que
l’Estat espanyol és un regne
d) La corona imperial a la columna
Esquerra, en referència al passat imperial
Juga amb el temps:
a) Quin any es va iniciar la invasió musulmana de la Península?
b) Quin regne dominava llavors a la Península?
c) Per quines etapes va passar al-Àndalus?
d) Quina va durar més?
e) A quina entitat administrativa va donar lloc la presència dels francs
a Catalunya?

https://www.youtube.com/watch?v=iRvKC_-FfUE
Situa en una línia del temps els fets més remarcables d’aquests dos períodes de l’Al-Àndalus:
 El Califat de Còrdova i els regnes de taifes
(929-1031)
REGNES DE
CALIFAT DE CÒRDOVA TAIFES

EL CALIFAT ES
929 940 950 960 970 980 990 1000 1031 DESINTEGRA EN
936🡪 comença la AL-HAKAM II HIXAM II PETITS REGNES
ABDERRAMAN III 997 1002
construcció de CALIFA CALIFA INDEPENDENTS
PROCLAMA EL EL CABDILL MOR
Medina Azahara delega el govern
CALIFAT DE ALMANSOR ALMANSOR
CÒRDOVA ATACA SANTIAGO
DE COMPOSTELA
 Treballar amb mapes
2.- Observa els mapes i respon:
a) Per on s’estenia la frontera entre els musulmans i els cristians peninsulars
el 1031?
b) Qui tenia més poder militar aleshores?
c) Quins canvis s’aprecien en comparar els quatre mapes?
d) Com es dividia el territori català en temps de les taifes?

1.- Qui era la màxima autoritat d’Al-Àndalus? Quins funcionaris

s’encarregaven del govern?
 Treballar amb mapes
2.- Observa els mapes i respon:
a) Per on s’estenia la frontera entre els musulmans i els cristians peninsulars
el 1031? PER LA VALL DEL DUERO, LA SUBMESETA NORD I LA VALL DE
L’EBRE
b) Qui tenia més poder militar aleshores? ELS MUSULMANS, COM
DEMOSTREN LES BATALLES D’ABDERRAMAN III I ALMANSOR
c) Quins canvis s’aprecien en comparar els quatre mapes?
EL REGNE DE LLEÓ S’HA DIVIDIT EN CASTELLA I LLEÓ.
LLEÓ, CASTELLA I NAVARRA CONQUEREIXEN TERRES MUSULMANES.
EL CALIFAT HA DESAPAREGUT I S’HA DIVIDIT EN TAIFES
a) Com es dividia el territori català en temps de les taifes?
EL NORD ERA CRISTIÀ
EL SUD I OEST PERTANYIEN A LES TAIFES DE TORTOSA I SARAGOSSA.
 Pàgina 61
1.- Qui era la màxima autoritat d’Al-Àndalus? Quins funcionaris
s’encarregaven del govern?
a) l’emir o el califa (depenent de l’època)
b) El Hàjib o primer minestre 🡪 controlava l’administració i finances
Els visirs 🡪 aconsellaven l’emir o el califa en un consell
Els valís o governadors de províncies i
Els cadis o jutges
2. a) Amb quines regions comerciava Al-Àndalus? Amb Àfrica, Europa i amb
totes les regions costaneres de la Mediterrània (cristianes o musulmanes
fins a l’Orient Mitjà)
2. b) Quins factors afavorien el comerç exterior? La posició estratègica d’Al-
Àndalus, la facilitat d’intercanvis per mar, l’ús de monedes d’or i plata, i el
fet que Al-Àndalus produís productes exportables, tant del sector primari
com del sector de l’artesania.
5.- Quines festes religioses celebraven els musulmans d’Al-Àndalus?
El ramadà i la festa del xai
Com vestien els homes i les dones? Escriu quatre peces masculines i
quatre de femenines i assenyala-les en les il·lustracions superiors:
Els homes es cobrien les cames amb calçons bombats i el cos amb
camisa de lli o túnica i samarres i guardapits a l’hivern. Es cobrien el
camp amb turbans.
Com vestien els homes i les dones? Escriu quatre peces masculines i
quatre de femenines i assenyala-les en les il·lustracions superiors:
Les dones vestien túniques i s’embolicaven les cames amb bandes de
tela. Usaven mantó; es cobrien el cap amb una toca i la cara amb un
mocador.
A Al-Àndalus, diries
que l’educació
estava reservada a
una minoria de la
societat?
Sí i no.
L’ensenyança bàsica
anava adreçada a
tothom, però no
l’educació superior,
que tenia un accés
més restringit i
minoritari
Arcuacions Novetats
dobles tècniques

Voltes
califals

Decoracions
fastuoses
 Pàgina 65, exercici 1:
a) Quantes ampliacions va tenir? Quins segles es van fer?
3 ampliacions:
1ª🡪 Abdarraman II (s. IX)
2ª 🡪 Al-Hakam II (s. X)
3ª 🡪 Almansor (segle X)
b) Què és el mihrab i quina funció tenia? Un nínxol a l’Alquibla que
permet orientar el res en direcció a la Meca.
c) A quina part de la mesquita es va edificar la catedral cristiana? Al mig
de la sala d’oracions
IL·LUSTRAR UNA FONT SECUNDÀRIA
D’HISTÒRIA MEDIEVAL:

Model 1: els mapes com a eina visual per a

la comprensió d’informació
5.- ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CRISTIANS (722-1035)
però no serà fins al segle XI que Castella es convertirà en un regne
independent (1035) de la mà de Ferran I, el mateix monarca que, dos
anys més tard, el 1037, i després de derrotar el rei de Lleó, Beremund III,
anexionarà Lleó a Castella; un fet que comportarà la formació del Regne
de Castella i Lleó.
Aquests comtats
LA MARCA HISPÀNICA
ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA
CRISTIANS D’ENTRE ELS
SEGLES VIII I XI
ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA
CRISTIANS D’ENTRE ELS
SEGLES VIII I XI
ELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA
CRISTIANS D’ENTRE ELS
SEGLES VIII I XI
Santa Maria del Naranco: dibuixa i descriu
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
ELS PELEGRINATGES RESSEGUIEN EL TRAÇAT DE
Sant Climent de
Taüll:
dibuixa i descriu
El romànic castellà: San Martín de Frómista
El romànic castellà: San Martín de Frómista
Crist en
Majestat de
San Isidoro
de León
Descripció i
estil
Interpreta la imatge:
1.- Segons l’Església qui es considera que és
un Sant?
2.- Qui era Sant Jaume?
3.- Per què es va dedicar una catedral a Sant
Jaume?
Interpreta la imatge:
1.- Segons l’Església qui es considera que és un
Sant? 🡪 Seguidor de Crist que va fer miracles o
va morir per ser cristià (màrtir)
2.- Qui era Sant Jaume? 🡪 un dels 12 apòstols
(deixebles) que va tenir Jesús.
3.- Per què es va dedicar una catedral a Sant
Jaume? Perquè es va creure que va ser allí on va
morir i ser enterrat Sant Jaume.
 9.- Una terra de frontera
Els francs aturen l’avenç musulmà
Domini franc

)
rs e
32
ite a d
(7
Po tall
Conquesta musulmana Domini musulmà de Catalunya Catalunya Vella

Ba
711 720 730 740 750 760 770 780 790 800

L’actual territori La població catalana es converteix 785 795

català queda integrat progressivament a l’Islam Els francs Creació de la
a l’Al-Àndalus conquereixen Marca
Girona Hispànica
 Domini franc de la Catalunya Vella

801 810 820 830 840 850 860 870 880 890
Els francs 878 897
conquereixen Guifré el Pelós Inici dinastia
Barcelona és nomenat comtal del
comte de Casal de
Barcelona Barcelona

• Els francs fixen al riu Llobregat la • Amb la desaparició de dominarà bona part dels
frontera amb els musulmans, integren l’Imperi Carolingi (844) els comtats catalans i els
el territori de la Catalunya Vella dins de comtats catalans s’aniran governarà amb total
la Marca Hispànica i l’organitzen en desvinculan progressivament llibertat. A la seva mort
comtats. de la monarquia francesa deix els comtats als seus
fills (primer trancament
amb França)
 Independènc
Domini franc de la Catalunya Vella ia oficiosa
Successors de Guifré I el Pelós COMTE BORRELL II

900 910 920 930 940 950 960 970 980 990

Estableix pactes amb Còrdova 985

Període d’inestabilitat i dificultats per al
per aturar possibles atacs i Almansor
govern a causa de la forta pressió del
afavorir els intercanvis ataca els Es trenca
Califat de Còrdova i de la manca de suport
comercials i culturals. comtats el pacte de
dels reis francs.
catalans fidelitat i
el 988
Borrell II Borrell II
demana ajuda s’independ
al rei franc, itza
però no li pot oficiosame
donar nt dels
francs