REKSON.S DE l'6í.
)8 A CIRONA
Eduardo Masferré,
la Cordillera Central
de Filipínes
JosEP M.
L
A PERIPECIA FAMILIAR DEL8 MASFERRÉ, pare i fill ja que
tots dos ens interessen, ha produit el curiüsfssim feno-
men de dues exposicions fotográfiques, ai Monestir de
Sant Fcliu i a la Universltac Pompeu Fahra de Barcelona
aquesta primavera. El fet crida ratenció, Entre nosaltres,
l'interés per una realitat tan, digiiem-ne, remora com la filipina ha
tingiit ben escasses plasmacions fins ta hen poc. Diverses cir-
cumstáncies, pero, semblen haver capgirat aquella indiferencia, si
mes no en aparenta.
Voldríem interrogar-nos, mes enllá
del cas deis personatges esmentats, peí re-
refons historie d'allo que mostra la (oto-
grafía d'Eduardo Masferré- I demanar-
nos, com pot fer qualsevol de les persones
que han visitar la mostra, quina expe-
riencia hiscóriea hi havia al darrere deis
pohles que ens mostra la camera sensible
del fotógraf. S'imposa una primera cons-
tatació: Masferré fotografía gairehé seni'
pre persones o grups, mes que no pas pai-
satge. I aixó malgrat l'enorme bellesa de
les mimtanyes de la Cordillera Central.
Una segona ohservació: quan fotografía
la naturalesa son paisatges tocats sempre
per má humana. AÜó que retratava era el
mateix. Curt i ras: la vida deis pobladors
muntanyesos de la part de Tilla de Luzón
on va néixer i viure.
Ara bé: ¿qui eren aquelles pobla-
cions, els habitants d'aquells pobles de Catálcg de l'exposiciú de foto^afies de Filipines d'Eduardo y¡a |a mare d'Eduardo Masferré, bateja-
les muntanyes tan remots? Eren fili- ^^^'^"'^ '^ ^' ^^'^^ ^^ ^'•'"^^"•'' "^ ^^"' ^'^''" "^ *^"''^"'-^- da amb el nom cristiá de Mercedes
pins/ Qui eren? La pregunta és perti-
nent pero la resposta és problemática. Per comentar, els habitants
de Sagada i els bontocs o kalingas a qui Masferré fotografía poden
ser adscrits, en la mateixa mesura que tots ho som a alguna, a tres
realitats d'ordre divers: la primera i mes primaria, alio que comuna-
ment i antropológicament s'anomcna una tribu, és a dir, una reali-
tat estatalment no construida.(1) Formen part, en segon lloc,
Revista de Girona / núm. l'-X) setemhíe - octubre 1998
PRADERA
d'una realitat forjada sota l'impuls de forces alienes al món de la
Cordillera, alio que s'inclou sota el concepte d'«igorrote», la pa-
raula amb la qual els cspanyols (els «kastilas» deis filipins) varen
anomenar els pobles de les muntanyes, denominació recollida i
emprada després pels nous governants cülonials, els nord-ameri-
cans. Era una denominaci(3 d'origen ctimológic incert, pero que
pretenia distingir-los deis «indios» de la plana, és a dir, d'aquells
que havien estat subjectats a la llei, la religió i les ohligacions del
colonitzador.(2) En tercer lloc, son fili-
pins en la mesura que d'en^ü de l'e-
xistencia de la República de Filipines
en formen, evidcnimenr, part. O, al-
menys, aixo consta ais censos oficiáis.
Pero en arribar a aquest punt la cosa es
complica bastant, si fa no fa com arreu.
Entre el concepte de "tribu» de l'an-
tropologia i la «nació» moderna, els
pobles de la Cordillera s'escapen a la
definició fácil. I, quan no hi ha con-
cepte per definir una realitat -el d'ét-
nia, que serveix per tapar púdicament
avui alió que ahans s'anomenava ra^a,
ho acabaria d'espatllar-, només el pro-
cés historie ens pot ajudar a l'hora de
donar sentir a les coses. Per aquí és per
on toca comentar.
Els pohles de la Cordillera, els kalin-
gas, bontocs, ifugaos, isneg o apayaos,
ibaloy i kankanay (grup al qual pertan-
Pins), no havien formar mai una uni-
tat. Compartien, aixó sí, dues coses: un assentament secular a les
muntanyes i una relació de contradictoria tensió amb els pobles de
la plana. Ambdues cal raonar-les aplegadament, sobretot d'engá de
l'arribada a Filipines, la segona meitat del segle XVI, d'un poder
exterior que altera les relacions entre els diversos grups i el territori
que ocupaven. Esquemáticament considerar, fíns al segle XVI els
97 [55 i|
 ^ l'OSSIER

pobles esmentats ocupaven un espai mole mes ampli d'aqiiell que
se'ls suposa propi en époques mes recents. No eren pohles de man-
tanya, estrictament parlant. Disposaven d'una base económica ám-
plia i diversificada, basada en la combinació d'una agricultura
arrossera molt sofisticada, al coscat d'una important activitat mine-
ra. L'extracció d'or en quandtats apreciables els permetia, a
mes, mantenir unes relacions d'intercanvi bastant in- _..^
banda, i Tarribada de la plata mexicana per garantir la ruta comer-
cial Acapulco-Manila-Xina, la dedicació de les autoritats centráis
de Manila a tasques mes de conservació d'alló adquirit que no pas
d'exploració de possibilirats noves, de l'altra, condicionaren l'a-
lentiment de les expedicions vers l'área «igorrote». Durant el
segle XVII, es faran algunes expedicions per tal d'arribar a les
_ _ mines d'or, pero és una activitat secundaria,

treien des de sempre de les mines d'Apaiao, prop ^^^^^^^^^^^ versió filipina.(6) Va ser en aquest context que els po-
de la que seria la ciutat de Baguio, va ser l'cs- ^, ^ c r- i i ^^'^^ de la Cordillera adquirircn les connotacions
I , jauvie Mas/erré, a Sant beliu de i i .. i , i, . i
quer que va empenyer els espanyols a ínteres- Guíxols amb els seus ful • globalitzadores que s associaran, per be i per mal, a
sar-se pels pobles del peu de les muntanyes. El d pctu Eduardo, elfotógraf, ijaumc, ^^ condició d'«igorrotes»- Pobles rebels, no Sütme-
comengament real d'una trajectória comuna de ei mes gran (que mima Sant Pcliu). sos, per cristianitzar, en oposició ais «indios» deis
resistencia ais espanyols, aquella que els dona altres grups, ais «tagalos», «ilocanos», «pampan-
un destí mes o menys compartir. Ja 1%'adelantadü» Miguel de Le- gos», i altres, que acceptaren, és un dir, el domini espanyol. Pobles,
gazpil'any
nes sentí1565.
a parlar
Desde l'or «igorrote»
d'aleshores fins a poc després
mirjan segled'arribar
XVII elsa espan-
Filipi- finalment,
final de muntanya,
del procés historie, ésuna
a dir,idea que expressava
l'eneongiment mes d'ocupació
de l'área el resultar
yols s'endinsaren a l'área de muntanya amb la intenció d'arribar «igorrore», que no pas el punt de partida.
ais jaciments, trafant rutes que després seguirien els militars que La vida d'aquelles poblacions durant aquesta etapa no es pot
s'ocupaven de la reducció deis infidels del centre de Luión. Val a entendre sense partir de la base que es desenvolupava a tres ban-
dir que, en tes primeres etapes de la conquesta de l'arxipélag, els des: pobles de la Cordillera, pobles de la plana i poder colonial
«encomenderos» de Filipines tractaven que les cárregues que els espanyol. Sense entendre les relacions complexes establertes
devia la població nadiua fossin en or, tant com fos possible.(4) De entre ells, comerciáis, políriques i militars, no és possible captar
les primeres, i fracassades, expedicions de Juan Salcedo i de Dio- els matisos d'una historia molt complexa que no es pot explicar
nisio Capolo, cap local i coldaborador deis espanyols, els anys amb idees simples de colonitzats indefensos i colonitzadors om-
1574-1676 i 1585-1600, en derivarien els primers coneixements nipresents. Al contrari, era la debilitar crónica de l'adminisrra-
seriosos de les poblacions de la muntanya, a mes del nom, encara ció estatal sobre el territori el factor clau que determina la pree-
que la grafía fos inicialment la d'«ygolotes», per anar derivant minencia organitzadora deis ordes regulars i deis «alcaldes mayo-
després vers la que hauria de perdurar. A principi del segle XVll, res», carrees provincials que acruaven, sovinr, molt autónoma-
pero, l'interés per l'or de la Cordillera comenta a decaure, per di- ment de les autoritats de Manila. I el factor que ens fa entenedo-
verses i ben comprensibles raons- La dificultat de les expedicions res, albora, les relacions de cooperació o rivalitat entre els po-
militars, l'esgotament de l'or acumular i ja disponible, d'una bles de la costa o plana i els muntanyesos, 1, finalment, l'exitosa

1554! 98 Revista de Girona / nv'im. 190 scicmbre - ociulirc l^QS

 KLSíínN,-. nf, iSí)'6 A Í , I I U ) N A

hwesügam una camera Buthut, Tingiaya, Kalinga ¡948. Vaigiíü ¡>ortada a casa.

Preparant el mcnjar. Sagoíia Mountain, Province, Í936.

Revista de Girona ^ nuni. 190 '^cicin^rc - ociuhre 1998 9 9 Í5551

 La familia de jaume Masferré (Füipines).
El petit Eduardo és el primer per l'esquerra.
resistencia deis «igorrotes» a la incorporació al patró colonial
imposat pels espanyols.
Aquest esquema es trenca el darrer ter^ del segle XVlll. El punt
decisiu va ser el canvi de qualitac de ia política colonial espanyola,
tant en relació amb els seus objectius com en relació amb la capaci-
tar per imposar-los. En efecte, a mitjan segle XVIII, es comentaren a
alfar veus, a Manila, que advertien de la insuficiencia i de la ne-
cessária precarietat d'un domini basat en els drets aranzelaris sobre el
tráfic transpacífic entre Nueva España (Mexic) i Xina. La solució
ideada, des deis esquemes de Tanomenat reformisme borhonic, va
portar a un canvi drástic de la base fiscal de la colonia i, mes especí-
ficament, a la formació d'un dinámic sector de monopolis fiscals. La
renda del tabac en va ser el principal. No és aquí el Uoc per a desen-
volupar un tema de tantes Implicacions, tan sois cal dir que coMocá
els pobles de la muntanya en una posició radicalment nova, davant
reptes desconeguts fins aleshores. La formació deis monopolis fiscals
obliga l'Estat colonial, per primer cop en mes de dos-cents anys, a
controlar el territori, en uns Uocs per forjar el conrcu de tabac, a la
resta per forjar el seu consum i impedir-ne el contraban. En aqüestes
condicions, l'área de muntanya, Iliure deis factors coercitius de la
plana, amb unes poblacions acostumades a transgredir la borrosa
frontera colonial, es convertí en un gegantesc corredor des d'on ven-
dré tabac clandestinament a la planta. Amb l'ambigüitat tradicional
de les relacions amb l'exterior, l'Estat reprimía sovint el contraban
amb una má, mentre amb l'altra en comprava per completar els défi-
cits propis- El fet mostra dues coses: la complexitat de les relacions
entre l'espai colonial i la muntanya, d'una banda, i de l'altra, la ca-
pacitat de les estructures agraries d'aquells pobles, capaces d'afegir a
l'agricultura arrossera de les terrasses, que conformen aquells paisat-
[3561 100
ges excepcionals, els nous conreus aportats pels espanyols (els cítrics,
per exemple) i la generació d'excedents comercialitzables. Ara bé,
aquesta nova posició del món muntanyes va ser la que conduí a l'as-
setjament final de la Cordillera. A partir de la darrera década del
segle XIX, el domini del territori «igorrüte» se sitúa com un deis ob-
jectius de la colonització espanyola.
En la marginalització deis pobles de la Cordillera, el fusell de
repetició i la tecnología del segle XIX s'aliaren, decididament, amb
la renovació deis objectius de la política colonial espanyola, Els
noms del militar Guillermo Galvey, cap de la comandancia d'«igo-
rrotes», protagonista d'unes trenta expedicions contra els pohles
muntanyesos, i del ja esmentat Narcís Claveria, l'únic capita gene-
ral de Filipines cátala, el cervell de la institucionalització de les de-
marcacions administracives de la Cordillera que dominarien fins al
1898, son fonamentals en aquesta historia. Va ser l'ofensiva espan-
yola el que acaba de reblar el clau del carácter muntanyes del con-
junt de pobles a qui s'aplicaria el nom genéric d'«igorrotes».
Quan Jaume Masferré deixá l'exércit espanyol i arriba a la Cor-
dillera, a Sagada mes precisament, faltava poc perqué els nord-
americans heretessin el ílegat colonial espanyol. Com va dir Wi-
lliam H, Scott, els «igorrotes» havien entrat Uiures pero despullats
al segle XX. Per aixo Masferré no retrata pas filipins, un subjecte
historie que llavors tot just es perfilava en l'univers de les nacions
contemporánies. Retrata els pobles deis quals Legazpi sentí a parlar
els anys se tanta del segle XVI, els pobles que durant mes de tres-
cents anys havien salvat diáriament una existencia independent.
Josep M. Pradera és catedrátic
d'hisroria contemporania de la UAB.
Revista de Girona / lu'im. 190 seiciiibre - ocrubre 1998
 ii[-:s,s()Ns [)E i 8 g 8 A C I I I O N A

Esperant altres
fiomes ahans
de procedir
a la cerimonia.

,V^r • _; j n . - ^ i ^ ' í i i lis;»-

Portador
del pacte
de pau

, ,'i i¡,-¡ ,>' ^,'!5í= 1.

Notes

1. Utiüczo el concepte de tribu, prou probiemacic, en el senrit

convencional de pobles n o organitzats estatalmcnc, és a dir,
sense aparell estatal propiamenc dit. «La estructura tribal es
generalizada; en esto radica su primitivismo». Marshall D.
Sahlins. Las sociedades críbales, Barcelona, Labor, 1984 (3a. ed.
castellana), pag, ÍO.
2. U n exccldent tracramcnt de la qüestió a "The Wotd ígoror»
a On íbe Cordiliera. A Look at the Peoptes and Cultures of t/ie
Moumain Province, W. H. Scott, Mes Enterprises, Manila,
1969, piíg. 154-172.
3. W. H. Scott, The Discovery of the Jgorríits. Spanish Cuntacts
wkh the Pagans of Northern Luzon, Quezon City, New Day
Publlsbers, 1974 (cito pet la quarta edició de 1987).
4- Patricio Hidalgo Niicbeta, Eneomienda, tributo y trabajo en
Filipinas (¡570-1608), Madrid, Ediciones Polifcmo, 1995.
5. La construcció del concepte de l'-indio" filipf, durant l'época
colonial espanyola, el lógic contrapunt de l'^igorrote" insub-
mís, infidel i salvatge, ha estat molt bcn tractada al ¡libre de
Syed Hussein Alaras, The Myth ofthe Lazy hlative. A study of
the image of the Malays, FiUpiru)s and Javanese from the ¡ 6th to
the 20th century and its function in the ideology of colonial capi-
tahsm, Londres, Frank Cass, 1977.
6, J. L. Phelan, The Hist^anization of the Phiiippines. Spanish Aims
and Filipino Responses, ¡565-1700, Madison, The University
of Winsconsin Press, 1959.

Revista de G i r o n a / m í m . 190 s e l e m b r e - o c r u b r c 1998 1 0 1 [5571