VIMBODI, '. Pàg.
37
si a això hi afegim la mala fe d'uns i
altres ens Irobem en un leberinre.
L'home, adernés de posseir uns
muscles per produir força, esrè dorer
d'Intelllg èncle i d'una força efeclivo
que en diem cor. A la inlel'ligènciel he
de donar-se-li veritets i t11 cor ornor ,
Trobarem homes mancats de quall-
rars pel treball mecènlc i fins i Iol
homes d'IntelIlg èncie epeg ade , els
quals no podran guanyar-se Id SU5-
tenrecló quoridlcne ... A aquests ho-
mes potser no podrem donar-los hi
ni força als muscles ni podrem pre-
parar-los-hi la intelHgèncie per grans
actuacions cienlifiques, però si que
podrem eixugar-los-hi les llàgrimes i
fer bereg ar el seu cor al rlnne de l'es-
perança i la conformüet .. En una
paraula. ademés de. la iusncie social
<la justicle social COlli a base) ha
d'haver-hi lel cal'Ílal social.
L'Església, comprenent a fons el
prob lema i recordent consells del seu
Divl fundador Jesús, he predicat la
lustícle social 111011 abans que les sin-
dicacions i valent-ee dels seus mem-
bres més abnegars ha prodigar pet'
Ioles bandes els consols de la cerüet
crlstlene .
Els hospitals, orfenetorls , asils de
vells, sanatorls de lleprosos i tístcs
els han fundat, la major part, les or-
des religioses i 'no pas els comitès
revolucionaris.
Les sínd ícaclons anàrquiques, so-
vi ètlques i ant irreligioses preparen els
seus elements per collocar-se al peu
del canó fretrlcíde, mentre que l'Es -
glésia prepara els seus elemenls més
addictes per posar-se al capçal del
llir de l'egonlizent. del malalr ernpes-
ral i dels pobres vells orfes d'amor .
Generalitat de Catalunya — Vimbodí Butlletí Cultural (1929-1936), 1/11/1935, pàgina 41
Si es segueixen els Iers llumlno-
slssims de les Encfcliques el poble
I eburior à el merxtsme. Si els Governs
es preocupen de doner trebe!l i remu-
neració edequede el les necessuars de
la classe menesrerose, els pobles no
voldran exposar-se di règilll sovi ètlc .
L' home, ne turelmenr. tendeix a
adqulrir i a conserver béns pels seus
fills. Aro, si els dirigents neclonels no
es preocupen d 'aquests problemes
Idn vitels , In massa rrebelladore lla
mira on va. A I qui ré Iem, no li feu
respectar drets.
Obrem conseqüenlmenl, crlstlena-
menI-cadascun al camp que li perto-
qui-i aleshores la pau social la veu-
rem néixer als horltzous veniders.
El D, Calef. que se l'epleudf du-
rani la couf'erèncie. III flnel de la ma-
retxo rebé una forta ovació,
Tors els qui l'oïrem quedàrem ben
complaguis de la rasca parlada a cap
per l'Il 'Iustre religiós.
Una admirable obra d'art
Els boigs fan bitlles. diu Id dila; i celdrla
afegir en el cas que anem a relatar que els
boigs fan admirables obres d 'art . .
Diu que un dia ·en un rnanicomi, un boig,
que tenia la dèria d'ésser un cèlebre pintor,
ensenyava a uns vlslrants uua gran reia blan-
ca enquadrada en un marc. i els deia, ufanós
i redient:
- Aquest quad ro és l'úllima obra que he
fer,
- I doncs. què represente?
- El pas dels israeliles pel mar Roill,
- I on és l'aigua?
- S'ha retirat per deixar-los passar,
- I els Israelitee i els egipcis?
- Els primers ja han passat IOt8 i els ~l-
tres arribaran de seguide,