lUNITATS IMAGINADES

omunitats imagina-
i veure's com a «na-
, per dir-ho d'alguna
i i les oficines, i del
s excloia de les jun-
u sense precedents,
colonial inicial eren
cpendent de les po-

¡s, i sobretot com a

E l patriotisme
tenien accés —dins i el racisme
donalitat i de nacio-
bulentes i caótiques
|D-opea. Així mateix,
a milers de somnis En els capítols anteriors he mirat de delinear els processos
van copiar, adaptar pels quals la nació va arribar a ser imaginada i, una vegada ima-
B, vernacle i oficial, ginada, modelada, adaptada i transformada. Per for§a, aquesta
rmava amb rapidesa análisi s'ha ocupat, principalment, del canvi social i les dife-
ica i intel-lectual, les rents formes de consciéncia. Pero és dubtós que el canvi so-
»er a defugir els mit- cial, o les consciéncies transformades ajuden molt, totes soles,
initat imaginada, no a explicar l'afecció de les persones ais fruits de la seua imagina-
i i tot entre les mas- ció, o que siguen útils per a replantejar un interrogant exposat

r al principi d'aquest text: per qué els individus están disposats

a morir per aqüestes invencions?
En una época en qué és tan comú que els intel-lectuals pro-
gressistes, cosmopolites (sobretot a Europa?) insistesquen en
el carácter gairebé patológic del nacionalisme, el seu fonament
en el temor i l'odi ais altres, i les senes afinitats amb el racis-
me', convindrá recordar que les nacions inspiren amor, i sovint
un amor profundament abnegar. Els fruits culturáis del nacio-
nalisme —la poesia, la literatura novehlística, la música, les arts
plástiques— manifesten aquest amor molt clarament en milers
de formes i estils diferents. D'altra banda, és molt estrany tro-
bar productes nacionalistes análegs que expressen temor i
aversió^. Fins i tot en el cas deis pobles colonitzats, que teñen

' Vegeu el passatge áelt^úrn 3.Break-up ofBritain, pp. 14-15, i i'afirmació

de Hobsbawm, amb un esperit tipie del Biedermeier: «el fet basic [és] que
els marxistes com a tais no són nacionalistes». «Some Reflections», p. 10.
- Podeu citar ja, a tot estirar, tres himnes a l'odi? La segona estrofa de
Déu salve a la reina/al reí té una redacció interessant: «Oh Senyor Déu
 166
C O M U N I T A T S IMAGINADI-A
tota la raó per a sentir odi cap ais seus governants imperia
listes, resulta sorprenent la insignificanqa de l'element odi
en aqüestes expressions del sentiment nacional. Tot seguii
transcrivim, a tall d'exemple, la primera i les darreres estro
fes d'«Ultimo adiós», el famós poema escrit per Rizal quan
esperava la seua execució a les mans de l'imperialisme espa-
nyoP:
1. Adiós, Patria adorada, región del sol querida.
Perla del Mar de Oriente, nuestro perdido edén,
A darte voy, alegre, la triste mustia vida;
Y fuera más brillante, más fresca, más florida,
También por ti la diera, la diera por tu bien...
12. Entonces nada importa me pongas en olvido:
Tu atmósfera, tu espacio, tus valles cruzaré;
Vibrante y limpia nota seré par tu oído;
Aroma, luz, colores, rumor, canto, gemido.
Constante repitiendo la esencia de mi fe.
13. Mi Patria idolatrada, dolor de mis dolores.
Querida Filipinas, oye el postrer adiós.
Ahí, te dejo todo: mis padres, mis amores.
Voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores;
Donde la fe no mata, donde el que reina es Dios.
14. Adiós, padres y hermanos, trozos del alma mía.
Amigos de la infancia, en el perdido hogar;
Dad gracias, que descanso del fatigoso día;
Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegría;
Adiós, queridos seres. Morir es descansar.
nostre, vine / dispersa els seus enemics / i fes-Ios caure; / confon les seues
polítiques, frustra els seus ardits miserables; / en Vós posem les nostres
esperances: / Déu, salvan's.» Observeu que aquests enemics no teñen
identitat i podrien ser anglesos o estrangers, ates que són «els seus ene-
mics», no «els nostres». Tot l'himne és una lloanga a la monarquía, no a
la / una nació, que no s'hi esmenta ni una sola vegada.
^ Trad. de Trinidad T. Subido, a J. C . DE VEYRA: El «Ultimo adiós» de
Rizal: estudio crítico-expositivo, pp. 89-90.
167
E L PATRIOTISME I E L RACISMEj
f «
1 Constateu-hi que no sois no s'esmenta la nacionalitat deis
«tirans», sinó que a més el patriotisme apassionat de Rizal
s'expressa superbament en la llengua d'aquests"*.
Per la manera com les llengües descriuen el seu objecte po-
dem desxifrar alguna cosa de la naturalesa d'aquest amor polí-
tic: en el vocabulari del parentesc («motherland», «Vaterland»,
«patria») o en el de la llar («Heimat» o «tanah air», térra i
aigua, la frase que descriu l'arxipélag nadiu deis indonesis).
Ambdues expressions denoten alguna cosa a la qual s'está na-
turalment lligat. Com hem observat adés, en tot alió «natural»
hi ha sempre quelcom que no s'ha triat. Així, la nacionalitat
s'assimila al color de la pell, el sexe, el llinatge i l'época de
naixement: no podem remeiar totes aqüestes coses. I en
aquests «lligams naturals» sentim el que podríem denominar
«la bellesa de la Gemeinschaft». Dit d'una altra manera, justa-
ment perqué aquests vineles no es trien, teñen cert halo de
desinterés.
És cert que en els darrers anys s'ha escrit molt sobre la idea
de la familia com una estructura de poder articulada; ara bé,
aquesta concepció, ben mirat, és estranya per a la major part
de la humanitat. La familia, més aviat, s'ha considerat tradicio-
nalment el domini de l'amor desinteressat i de la solidaritat.
De la mateixa manera, si els historiadors, els diplomátics, els
polítics i els sociólegs se senten molt a gust amb la idea de
r«interés nacional», per a la majoria de la gent corrent de totes
les classes l'esséncia de la nació és el desinterés. I és justament
per aixó que pot demanar sacrificis.
Com hem assenyalat abans, les grans guerres d'aquest segle
són extraordináries no tant per l'escala sense precedents en
qué van permetre que la gent es matés, com peí nombre colos-
sal deis qui van ser persuadits per ofrenar la seua vida. No és
veritat que el nombre deis morts va superar ámpliament el
nombre deis que mataven? La idea del sacrifici final només
arriba amb una idea de puresa, mitjangant la fatalitat.
El fet de caure per la patria, que normalment no tria ningú,
suposa una grandesa moral que no pot teñir el fet de morir
peí Partit Laborista, l'Associació Médica Nord-americana o,
Tanmateix, Andrés Bonifacio, el gran revolucionan filipí, ho va traduir
rápidament al tagálog. La seua versió apareix a ibidem, pp. 107-109.
 168
COMUNITATS IMAGINADES
potser fins i tot, per Amnistia Internacional, perqué tots
aquests són organismes ais quals ens podem afiliar o renunciar
a voluntar. E l fet de morir per la revolució deriva també de la
seua grandesa, del grau en qué se senta que en alió fonamental
és quelcom pur. (Si la gent imaginés el proletariat com un grup
que només s'afanya per aconseguir refrigeradors, vacances o
poder, fins a on estaria disposada a morir per ell, inclosos els
membres mateixos del proletariat?)' Irónicament, podria pas-
sar que, en la mesura que les interpretacions marxistes de la
história se sentissen (en lloc de raonar-se) com a representaci-
ons d'una necessitat inevitable, assolirien també una auréola
de puresa i desinterés.
Arribats en aquest punt, seria profitós tornar a examinar la
llengua. Primer de tot, advertim el caire primordial de les llen-
gües, fins i tot les modernes. Ningii no pot precisar la data
de naixement de cap llengua: totes sorgeixen imperceptible-
ment d'un passat sense horitzó. (En la mesura que Vhomo sa-
piens és homo dicens, potser sembla difícil imaginar un origen
del llenguatge més nou que l'espécie mateixa). Les llengües,
dones, semblen arrelar-se més profundament que gairebé
qualsevol altra cosa a les societats contemporánies. Albora,
res no ens uneix afectivament amb els morts més que la llen-
gua. Si un anglófon escolta les páranles «Earth to eartb, asbes
to ashes, dust to dust» («La térra a la térra, la cendra a la cen-
dra, la pols a la pols»), creades fa gairebé quatre segles i mig,
percebrá un indici fantasmal de la simultaneítat a través del
temps homogeni, buit. E l pes de les páranles prové només en
part del seu significat solemne: també prové d'una «anglicitat»
atávica, per dir-ho així.
En segon lloc, hi ha una classe especial de comunitat con-
temporánia que només la llengua pot suggerir, sobretot en for-
ma de poe_siaá canqons. Agafem, per exemple, els himnes na-
cionals cantats en les festivitats nacionals. Per trivials que
siguen les páranles i mediocres les tonades, hi ha en aqüestes
canqons una experiéncia de simultaneítat. Precisament en
aqueixos moments, persones del tot desconegudes entre si
' No s'ha d'interpretar aquesta formulació com que els moviments
revolucionaris no perseguesquen objectius matcrials. Aquests objectius,
pero, no es consideren com un conjunt d'adquisicions individuáis, sinó
com les condicions de la bonheur compartida de Rousseau.
E L PATRIOTISME I E L RACISME 169
pronuncien els mateixos versos amb la mateixa melodia. La
imatge és la de la unisonáncia''. Tot cantant la Marsellesa,
la Waltzing Matilda i la Raya indonésia es pot experimentar la
unisonalitat, la realització física de la comunitat imaginada en
forma d'eco. ( E l mateix s'esdevé quan s'escolta — i potser
quan es repeteix mentalment— la recitació de la poesia ceri-
monial, com ara segments del Book of Common Prayer.) Que
desinteressada que es percep aquesta unisonáncia! Si som
conscients que altres canten aqüestes can^ons justament en
el moment i la forma en qué nosaltres ho fem, podem no teñir
cap idea de qui són, o fins i tot on són; no els sentim peró
están cantant. Res no ens uneix a tots fora del so imaginat.
Ara bé, aquests cors poden unir-se en el temps: si jo sóc
letó, la meua filia podria ser australiana. El fill d'un immigrant
italiá a Nova York trobará avantpassats en els Pares Eunda-
dors. Si la nacionalitat té certa auréola de fatalitat, és tanmateix
una fatalitat integrada en la história. Aquí resulta iMustratiu
l'edicte de San Martín que batejava com a «peruans» els indis
de parla quítxua: un moviment que té afinitats amb la conver-
sió religiosa. En efecte, palesa que la nació es va concebre des
del principi en la llengua, no en la sang, i que podríem. ser
«convidats a» la comunitat imaginada. Fins i tot les nacions
més insulars accepten ara el principi de naturalització (merave-
llosa páranla!), per més que pugnen dificultar-la.
Vista com una fatalitat histórica i com una comunitat imagi-
nada mitjanqant la llengua, la nació es presenta albora com a
oberta i tancada. Aquesta paradoxa s'il-lustra bé en els ritmes
canviants d'aquests versos sobre la mort de John Moore du-
rant la batalla de la Corunya''.
1. Not a drum was heard, not a funeral note.
As bis corsé to the rampart we hurried;
Not a solider discharged bis farewell shot
O'er the grave where our hero we buried.
>
' Compareu aquest cora capella amb el llenguatge quotidiá, que s'expe-
rimenta típicament com a diáleg o intercanvi.
' «The Burial of Sir John Moore», a The Poems of Charles Wolfe, pp. 1-2.
Versió catalana de la traductora:
 170
C O M U N I T A T S IMAGINAUKS
2. We buried him darkly at dead of night,
The sods with our bayonets turning;
By the struggling moonbeams' misty light,
And the lantern dimly burning.
3. No useless coffin endose bis breast,
Not in sheet or in shroud we wound him;
But he lay like a warrior taking bis rest,
With bis martial doak around him...
5. We thought, as we hoilowed bis narrow bed,
And smoothed down bis lonely pillow,
That the foe and the stranger would tread o'er bis head
And we far away on the billow...
8. Slowly and sadly es laid him down.
From the field of bis fame fresh and gory;
We carved not a line, and we raised not a stone—
/ But we left him alone with bis glory!
1. No es va escoltar cap tambor ni cap nota fúnebre,
mentre corríem amb el seu cadáver al terraplé;
cap soldat no va fer una descárrega de comiat
sobre la tomba on vam enterrar el nostre heroi.
2. E l vam enterrar en la foscor de la marinada,
voltant la térra amb les nostres baionetes;
a la llum esmorteída de la lluna
i de la llántia que vagament hi ihluminava.
3. Cap féretre inútil no oprimía el seu pit,
ni el vam embolcallar amb teles o mortalles;
peró jeia com un guerrer que descansa,
embolcallat amb la seua capa militar...
5. Pensávem, mentre cavávem l'estret jag
i aplanávem el seu capgal solitari,
que l'enemic i l'estranger no passarien sobre el seu cap,
i nosaltres molt lluny a la mar...
8. Lentament i trista el baixem.
Del camp de la seua fama fresca i sagnant;
no esculpírem una línia, ni vam posar-hi cap pedra—
sinó que el deixárem tot sol amb la seua gloria!
171
E L PATRIOTISME I E L RACISME
Els versos celebren un record heroic amb una bellesa insepa-
rable de la llengua anglesa: intradüíble, només audible per ais
qui el parlen i el llegeixen. Peró Moore i el seu apologista eren
irlandesos. I no hi ha cap raó per la qual un descendent deis
«enemics» francesos o espanyols de Moore no puga escoltar
almenys la ressonáncia del poema; l'anglés, com qualsevol altra
llengua, sempre és accessible a nous parlants, oients i lectors.
Escoltem com resumeix Thomas Browne en un parell d'ora-
cions l'extensió i la profunditat de la história de la humanitat**:
«Fins i tot les velles ambicions tenien l'avantatge nostre, en
els intents de les seues vanaglóries, que actuant d'hora i abans
del probable Meridiá del temps, han trobat en aquest moment
una gran realització deis seus designis, de manera que els He-
rois antics han sobreviscut ja ais seus Monuments i conserva-
cions Mecániques. Peró en aquest darrer Escenari del temps,
no podem esperar aqüestes Mómies per ais nostres records,
quan l'ambició podria témer la Profecía d'Elies, i Caries V no
podrá aspirar mai a viure a dos mihlennis d'Héctor.»
Aquí s'ajunten l'antic Egipte, Grecia i Judea amb el Sacre
Imperi Roma, peró la seua unificació a través de milers d'anys
i milers de quilómetres s'aconsegueix dins la particularitat de
la prosa anglesa de Browne al segle X V I P . Sens dubte, el
passatge pot traduir-se fins a cert punt. Peró l'esplendor impo-
nent del «probable Meridiá del temps», les «conservacions
Mecániques», «aqüestes Mómies per ais nostres records», i
«dos mihlennis d'Héctor» només poden fer vibrar d'entusias-
me els lectors anglesos.
En aquesta página s'obre al lector. D'altra banda, l'esplendor
no menys imponent deis versos fináis del «Yang Sudah H i -
lang», del gran autor indonesi Pramoedya Ananta Toer'°:
ara itu hanya terdengar beberapa detik saja dalam hidup. Geta-
rannya sebentar berdengung, takkan terulangi lagi. Tapi seperti
juga halnya dengan kali Lusi yang abadi menggarisi kota Blora,
' Hydrtotaphia, Urne-Buriall, or, A Disecarse of the Sepulchrall Urnes
lately found in Norfolk, pp. 71-71>. Sobre «el probable Meridiá del temps»,
compareu-lo amb el bisbe Otto de Freising.
' Tanmateix, no s'esmenta «Anglaterra» en aquesta unificació. Aixó
ens recorda els periódics provincians que, mitjangant l'espanyol, van dur
el món sencer a Caracas i Bogotá.
A Ijerita dari Blora («Contes de Blora»), pp. 15-44, a la p. 44.
 172
COMUNITATS IMAGINADES
dan sperti kali itu juga, suara yang tersimpan menggarisi kenan-
gan dan ingatan itu mengalir jga-mengalir kemuaranya, kelaut
yang tak bertepi. Dan tak seorangpun tahu kapan laut itu akan
kering dan berhenti berdeburan.
»Hilang.
»Semua itu sudah hilang dari jangkauan pac[h]a-indera.»
que apareixen en la mateixa página impresa, probablement
están molt tancats".
Si bé es pot aprendre tota llengua, el seu aprenentatge reque-
reix bona part de la vida d'una persona: cada nova conquesta
es mesura peí que queda d'existéncia. Alió que limita el nostre
aprenentatge d'altres llengües no és la seua impenetrabilitat
sinó la nostra condició d'éssers mortals. Per tant, totes les
llengües teñen certa exclusivitat. Els imperialistes francesos i
nord-americans van governar, explotar i matar els vietnamites
durant molts anys, peró la llengua vietnamita va subsistir mal-
grat tot. Per tant, s'obser.-a sovint rancúnia contra la «inescru-
tabilitat» vietnamita i aqueix descoratjament fose que engen-
dren els argots malévols deis colonialismes moribunds: gooks,
ratons, etc.'' (A llarg termini, les úniques respostes al profund
secret de la llengua deis oprimits són el retrocés o la continua-
ció de les matances.)
Aquests epítets són, en la seua forma interna, característica-
ment racistes, i el desxiframent d'aquesta forma servirá per
demostrar que Nairn s'equivoca en la qüestió fonamental quan
sosté que el racisme i l'antisemitisme provenen del nacionalis-
me; per tant, «analitzat amb prou profunditat histórica, el fei-
xisme ens diu més que qualsevol altre episodi sobre el nacio-
n a l i s m e » " . Una páranla com «slant» (abreujada de
«slant-eyed», que significa d'ulls ametllats), per exemple, no
expressa simplement una enemistar política ordinária, sinó que
també esborra la nacionalitat reduint l'adversari a la seua fiso-
nomía biológica". Nega alió «vietnamita» en substituir-ho,
" Pero cal sentir-Ios! He adaptar rortografia original per a adequar-la
a la convenció actual i fer la citació conipletament fonética.
" La lógica és aquesta: 1) Moriré abans d'arribar a ells. 2) El meu poder
és tal que ells han hagut d'aprendre la meua llengua. 3) Peró aixó signifi-
ca que la meua intimitat ha estar perturbada. Dir-los «gooks» és una perita
venianga.
" The Break-up of Britain, pp. 337 i 247.
173
E L PATRIOTISME I E L RACISME;
com també ratón nega alió «argelí» en substituir-ho. Alhora,
agita alió «vietnamita» en un llot innominat, juntament amb
alió «coreá», alió «xinés», alió «filipí», etc. E l carácter d'aquest
vocabulari podria evidenciar-se més encara contrastant-lo amb
altres páranles del període de la Guerra de Vietnam, com ara
«Charlie» i «V.C», o d'una época anterior, «Boches» i «Huns»
(per designar els alemanys), «Japs» (per ais japonesos) i
«Frogs» (per ais francesos), totes les quals s'apliquen només
a una nacionalitat específica i així concedeixen a l'adversari,
mitjanqant l'odi, la seua pertinenqa a una Higa de les nacions".
E l fet és que el nacionalisme pensa en termes deis destins
histories, mentre que el racisme somia amb contaminacions
eternes, transmeses des del principi deis temps mitjangant una
successió interminable de cópules fastigoses, atemperáis. Els
negres són, grácies al rétol d'acusació invisible, negres per
sempre; els jueus, la descendéncia d'Abraham, són jueus
per sempre, tant fa quins passaports porten o les llengües que
parlen i llegesquen. (En conseqüéncia, per ais nazis, el jueu
alemany no deixava de ser un impostor.)"'
Els somnis del racisme efectivament teñen origen en ideolo-
gies de classe més que no en la de nació: sobretot en les pre-
tensions de divinitat deis governants i de sang «blava» o «blan-
ca» i la «nissaga» entre les aristocrácies'h No és sorprenent,
" Noteu que no hi ha cap antónim obvi, conscient, d'«ametllat»:
«redó»? «recte?», «ovalat»?
De fet, aixó no sois en époques anteriors. Nogensmenys, hi ha un
tuf de botiga d'antiguitats en aqüestes paraules de Debray: « N o puc con-
cebre cap esperanga per a Europa, excepte sota l'hegemonia d'una Franga
revolucionaria, que enarbore fermament la bandera de la independencia.
De vegades em pregunte si tota la mitología 'antiboche' i el nostre antago-
nisme secular contra Alemanya no será algún dia indispensable per a sal-
var la revolució, o fins i tot la nostra herencia nacionaldemocrática.»
«Marxism and the National Question», p. 41.
" La importancia del naixement del sionisme i el naixement d'Israel
rau en el fet que el primer marca el replantejament d'una comunitat reli-
giosa antiga com a nació enmig d'altres nacions, mentre que l'últim des-
criu un canvi alquímic del devot errant al patriota local.
" «Del bándol de l'aristocrácia terratinent provenien certes idees de
superioritat inherent de la classe governant, i una sensibilitat a la posició
social: trets prominents fins ben entrat el segle X X . Alimentades per no-
ves fonts, aqüestes idees es van poder vulgaritzar [sic] i es van poder fer
més atractives més tard per a la població alemanya en conjunt com a doc-
 174
COMUNITATS IMAGINADES
dones, que el pare putatiu del racisme modern no siga algún
nacionalista petitburgés, sinó Joseph Arthur, el comte de Go-
bineau'h Tampoc no sorprén que, en general, el racisme i l'anti-
semitisme no es manifesten a través de les fronteres nacionals
sinó dins d'aquestes. En altres paraules, no justifiquen tant les
guerres estrangeres com la repressió i la dominació internes'''.
Quan al segle X I X es va difondre el racisme fora d'Europa,
sempre s'associava a la dominació europea, per dues raons
convergents. La més important va ser, en primer lloc, el naixe-
ment del nacionalisme oficial i la «russificació» colonial. Com
s'ha subratllat moltes vegades, el nacionalisme oficial va ser
típicament una resposta deis grups dinástics i aristocrátics
—classes altes— amenagats peí nacionalisme vernacle popular.
E l racisme colonial va ser un element important d'aquesta
concepció de l'«Imperi» que provava de combinar la legitimi-
tat dinástica amb la comunitat nacional. H o va fer per un prin-
cipi generalitzador de superioritat innata, heretada, en el qual
basava la seua posició interna (tot i que fos inestable) en la
vastitud de les possessions d'ultramar, transmetent d'amagat
(o no tant) la idea que si els lords anglesos, per exemple, eren
naturalment superiors ais altres anglesos, aixó no importava:
aquests altres anglesos no eren menys superiors ais súbdits
nadius. En efecte, ens veiem temptats de sostenir que l'exis-
téncia d'imperis colonials tardans ádhuc servia per a apuntalar
els baluards aristocrátics interns, ja que semblaven confirmar
en un escenari mundial i modern antigües concepcions de
poder i privilegi.
trina de la superioritat racial.» B. M O O R E , JR.: Social Origins of Dictator-
ship and Democracy, p. 436.
Les dates de Gobineau són exactes. Va náixer el 1816, dos anys des-
prés de la restauració deis Borbó al tren francés. La seua carrera diplomá-
tica (1848-1877) va florir sotael Segon Imperi de Lluís Napoleó i el régim
monárquic reaccionari de Marie Edmé Patrice Maurice, el comte de Mac-
Mahon, antic procónsol imperialista a Alger. El seu Essai sur ITnégalité
des Races Humaines va aparéixer el 1854, potser com a resposta a les insur-
reccions nacionalistes vernacles populars del 1848?
" A l'época de Vorster i Botha, el racisme sud-africá no va impedir les
relacions amistosas (encara que van ser discretes) amb prominents polí-
tics negres en certs estats africans independents. Si els jueus van patir
discriminació a la U n i ó Soviética, aixó no va impedir que s'establissen
relacions de treball respectuoses entre Breznev i Kissinger.
175
E L PATRIOTISME I E L RACISME:
Podien fer-ho amb cert efecte perqué — i aquesta és la nostra
segona raó— l'imperi colonial, amb el seu aparell burocrátic
en rápida expansió i les seues polítiques «russificants», perme-
tia que un nombre considerable de burgesos i petitburgesos
es comportessen com aristócrates fora de la cort central, és a
dir, en qualsevol part de l'imperi llevar del seu país. E n cada
colónia trobem aquest tableau vivant ombrívolament divertir:
el cavaller burgés que recita poesies en un marc de mansions
espaioses i jardins plens de mimoses i buguenvíHees, i un gran
elenc de suport integrar per mossos, palafreners, jardiners,
cuiners, institutrius, minyones, bugaderes i, sobretot, cavalls^°.
Fins i tot els qui no reeixien a viure amb aquest estil, com els
joves solters, tenien una posició ambigua de noble francés en
vigílies d'un avalot^h «A Moulmein, a la baixa Birmánia
[aquests fose poblé ha de ser explicar ais lectors de la metró-
poli], jo era odiar per un gran nombre de persones; Túnica
vegada en la meua vida que he estar prou important perqué
em passe una cosa així. Jo era un oficial de policía de baix rang
del poblé.»
Aquest «gótic tropical» era possible peí poder aclaparador
que el gran capitalisme havia donar a la metrópoli; un poder
tan gran que podia mantenir-se, com aquell qui diu, entre bas-
tidors. Res no ihlustra millor el capitalisme amb vestidures
feudals aristocrátiques que els militars colonials, que eren no-
tóriament diferents deis de les metrópolis, sovint fins i tot
en termes institucionals i formáis'-. Així, hi havia a Europa
el «Primer Exércit», formar per reclutament general entre els
ciutadans metropolitans; concebut ideológicament com el de-
fensor de la Heimat; vestir amb el caqui práctic i prosaic; dotar
de les armes més modernes; en temps de pau recios a les caser-
nes, en temps de guerra apostar en trinxeres o darrere de pe-
Vegeu a «E. Bretón de Nijs», Tempo Doeloe, una col-lecció .sorprenent
de fotografíes d'aquests quadres vius a le.s Indies holandeses (i un text
elegantment irónic).
-' G . ORWELL: «Shooting an Elephant», a The OrwellReader, p. 3. Natu-
ralment, les paraules que apareixen entre claudátors són interpolacions
meues.
" El K N I L (KoninklijkNederlansch-Indisch Leger) estava completa-
ment separar del K L (Koninklijk Leger) a Holanda. Gairebé des del prin-
cipi es va prohibir legalment a la Legió Estrangera que acmés en sól conti-
nental francés.
 176
COMUNITATS IMAGINADES
sats canons de campanya. Fora d'Europa estava el «Segon
Exércit», reclutat (llevat deis oficiáis) entre les minories locáis,
religioses o étniques, com a mercenaris; ideológicament con-
cebut com a forqa policíaca interna; amb abillaments que po-
dien fascinar les dames a la recambra o al saló de ball; dotat
d'espases i armes antiquades; en temps de pau, exhibint-se;
en temps de guerra, a cavall. Si Testat major prussiá, el mestre
militar d'Europa, destacava la solidaritat anónima d'un eos
professionalitzat, la balística, els ferrocarrils, Tenginyeria, el
planejament estratégic, etc., Texércit colonial, en canvi, desta-
cava la gloria, les xarreteres, Tberoisme personal, el polo i una
cortesía antiquada entre els oficiáis. (Podia fer-ho perqué el
Primer Exércit i la Marina hi eren darrere). Aquesta mentalitat
va sobreviure durant molt de temps. A Tonquín, va escriure
Eyautey el 1894": «Quel dommage de n'étre pas venu ici dix
ans plus tót! (fuelles carriéres á y fonder et d y mener. II n'y a
pas ici un de ees petits lieutenants, chefs de poste et de reconnais-
sance, qui ne développe en 6 mois plus d'initiatwe, de volonté,
d'endurance, de personnalité, qu'un officier de Trance en toute
sa carriére.»
A Tonquín, el 1951, Jean de Lattre de Tassigny, «a qui li
agradava que els oficiáis combinessen el valor amb P'estil', va
quedar encantar a Tinstant amb el ben plantar cavaller [coronel
de Castries], amb el seu barrer i mocadors roigs de spahi,
el seu fuer, i la combinació de naturalitat i port ducal que el
feien irresistible ais ulls de les dones de la Indoxina a la déca-
da deis cinquanta com ho havia estar per a les parisenques a
la deis trenta»".
^' Lettres du Tonkin et de Madagascar (¡894-1899), p. 84. Carta del 22
de dcsembre de 1894, de Hanoi. Les cursives són meues.
" B. B. F A L L : Hell is a Very Small Place: The Siege of Dien Bien Phu, p.
56. Podem imaginar la ira del fantasma de Clausewitz. («Spahi», així com
«sepoy», prové de l'otomá «sipahi», i s'aplicava a la cavalleria mercenaria
irregular del «Segon Exércit» a Algéria.) És cert que la Franga de Eyautey
i de Lattre era una Franga republicana. No obstant aixó, la Grande Muette
—sovint xerraire— havia estat des del comengament de la Tercera Repii-
blica un asil per ais aristócrates cada vegada més exclosos del poder en
totes les altres institucions importants de la vida pública. Per a 1898, la
quarta part deis generáis de brigada i els de divisió eren aristócrates. A
més a més, aquest eos d'oficials dominat pels aristócrates va ésser decisiu
per a l'imperialisme francés deis segles X I X i X X . «El control rigorós
E L PATRIOTISME I E L RACISME 177
Una altra indicació iMustrativa de la procedéncia aristocráti-
ca o pseudoaristocrática del racisme colonial era la típica «soli-
daritat entre els blancs», que lligava els governants colonials
de diferents metrópolis nacionals, qualssevol que fossen les
seues rivalitats i conflictes interns. Aquesta solidaritat, en el
curiós carácter transestatal, ens recorda de seguida la solidari-
tat classista de les aristocrácies europees del segle X I X , fo-
mentada pels vedats de caga de cadascuna, els banys termals i
els salons de ball; i la germanor d'«oficials i cavallers», que a
la convenció de Ginebra garantia el tráete privilegiat per ais
oficiáis enemics capturats per oposició ais soldats o ais civils,
té una agradable expressió al segle X X .
L'argument exposat fins ara es pot buscar també en les po-
blacions colonials. De fet, a més de les declaracions de certs
ideólegs colonials, és sorprenent que es manifestés tan poc
en els moviments anticolonials aqueix fenomen dubtós cone-
gut com a «racisme invers». En aquesta qüestió, el llenguatge
pot induir-nos a error fácilment. H i ha, per exemple, un sentit
en el qual la paraula javanesa «londo» (derivada de Tholandés
o neerlandés) significava no sois «holandesos» sinó també
«blancs». Peró la derivació mateixa revela que per ais campe-
rols javanesos, que gairebé mai no trobaven més «blancs» que
els holandesos, els dos significats s'encavalcaven efectivament.
Igualment, ais territoris colonials francesos, «les blancs» s'apli-
cava ais governants la qualitat de francesos deis quals era indis-
tingible de la seua qualitat de blancs. Fins on arriben els meus
coneixements, en cap cas les paraules «londo» o «blanc» no
van perdre les distincions secundáries despectives entre les
castes o les races'h
imposat a l'exércit a la métropole mai no va atényer plenament la Trance
d'outre-mer. L'extensió de l'imperi francés durant el segle X I X es devia
en part a la iniciativa incontrolada deis comandants militars colonials.
L'Africa occidental francesa, en gran manera creació del general Faidher-
be, i també el Congo francés, devien la major part de la seua expansió a
les incursions militars independents per l'interior. Els oficiáis van ser
també responsables deis faits accomplis que van crear un protectorat fran-
cés a Tahití, el 1842, i en menor grau de l'ocupació francesa de Tonquín,
a la Indoxina, en el decenni de 1880 (...). E l 1897, Galliéni va abolir sumá-
riament la monarquía a Madagascar i va deportar la reina, sense consultar
el govern francés, que més tard va accepur elfait accompli...» ]. S. AMIÍLEK:
The FrenchArmy in Politics, 1945-1962, pp. 10-11 i 22.
 179
178 COMUNITATS IMAGINADES E L PATRIOTISME I E L RACISME

Per contra, l'esperit del nacionalisme anticolonial está en la

commovedora constitució de l'efímera República de Katagalu-
gan (1902), de Makario Sakay, que deia entre altres coses''": és ner a l'amant - l ' u l l particular amb el qual es n a i x - , ho és
«Cap tagálog, nascut en aquest arxipélag tagálog, no exalta-
rá cap persona per sobre les altres a causa de la seua raga o
del color de la seua pell; ciar, fose, ric, pobre, educat i igno-
rant: tots són completament iguals i hauran de formar un loób
[esperit interior]. Pot baver-hi diferencies d'educació, riquesa
o aparenga, peró mai en la naturalesa essencial (pagkatao) i en i els futurs se somien.
la capacitar per a servir una causa.»
Sense dificultar podem trobar algunes analogies a l'altra
banda del món. Els mestissos mexicans de parla espanyola no
es diuen descendents deis conquistadors castellaos, sinó deis
asteques, maies, tolteques i zapoteques, mig arrasats. Els pa-
triotes revolucionaris uruguaians, sent criolls, van prendre el
nom de Tupac Amaru, el darrer gran rebel indígena contra
l'opressió criolla, que va morir a causa d'unes tortures inenar-
rables el 1781.
Podria semblar paradoxal que els objectes de totes aqüestes
adhesions siguen «imaginats» —anónims companys sense ros-
tre: tagálogs, tribus exterminades, la Mare Rússia o el «tanah
air». Peró l'amorpatriae no difereix en aquest sentit deis altres
afectes, en els quals hi ha sempre un element d'imaginació
afectuosa. (Per aixó, la contemplació d'álbums fotográfics de
casaments d'estranys s'assembla a l'estudi del pía de treball
arqueológic ais «jardins suspesos» de Babilónia.) Alió que l'ull

" Mai no he sentit una paraula vulgar injuriosa en indonesi o javanés

per a referir-se a r«holandés» o al «blanc». Compareu aixo amb Tabun-
dáncia anglosaxona: «niggers» («negres»), «wops» («italians»), «kikes»
(«jueus»), «gooks» («asiátics»), «slants»_(«del sud-est asiátic»), «fuzzy-
wuzzies» («negres»), i un centenar més. Es possible que aquesta innocén-
cia deis argots racistes siga certa primordiahnent per a les poblacions co-
lonitzades. Els negres deis Estats Units — i segurament d'altres paísos—
han creat un contravocabulari variar per a designar els blancs («honkies»,
«ofays», etcétera).
Citar en Tobra magistral de R . ILETO: Pasyon and Revolution: Popular
Movements in the Philippines, 1840-1910, p. 218. La república rebel de
Sakay va durar fins al 1907, quan va ser capturar i executat pels nord-
americans. Per a entendre la primera oració, cal recordar que tres segles
de govern espanyol i d'immigració xinesa havien produit una considerable
població mestissa a les illes.