Grcies per la propina pretn ser, com a llibre, el testimoni duna poca, especialment des dun ordre social

proper i relacionat amb la vida quotidiana que transcorre a un xicotet poble al costat de Valncia, Benicorl. Tanmateix, Benicorl transcendeix les seues fronteres per a ser, sobretot, una mostra que exemplifica el malestar social que visqueren tots el pobles amb una cultura i una llengua prpies durant el temps de la posguerra espan ola. Tres eren les forces representatives que constitu!en lordre feixista" lesglsia, els #rgans dautoritat i lescola. $esglsia, marcant unes pautes de comportament dacord a una moral rgida que asfixiava els impulsos elementals de l%ome& els representants de lautoritat, castigant qualsevol manifestaci# verbal o material que pugus contradir la ideologia del rgim& i per 'ltim lescola, recordant la presncia inq(estionable dels guan adors de la guerra i reprimint la llengua prpia dels %abitants del poble. )o %em doblidar que existeix una interrelaci# evident entre aquests poders que funcionaven tots tres en m'tua col.laboraci#. *ix, la llengua, el sexe i les idees seran els punts neur+lgics del sistema social& precisament els que serviran als protagonistes de la %istria per a marcar la seua oposici# personal al rgim. $lengua, la dels seus pares& idees, aquelles que no enfosquiren la llibertat de lindividu& sexe, com a ,nica -propina. enmig daquest m#n conf#s i rgid que estigmati/ava socialment pels errors comesos" -...no entenia que Teresa pagara un error, un sol error, amb una existncia dincomprensi# i solitud sense la posibilitat duna vida digna en qualsevol lloc.. 0p. 1234. -...desta vida noms tendur+s la propina del vici.. 0p. 1564.

Tom+s s el representant daquest -modus vivendi., i els seus nebots els %ereus directes daquell. *ix, loncle iniciar+ una carrera febril fins esgotar els plaers duna vida que es promet limitada& tota una lli7# d%edonisme enmig duna societat %ipcrita i encotillada. * ms dels aspectes anteriors ens trobem, entremesclades, reflexions sobre el temps, l8%omosexualitat, lab's de poder, lescepticisme poltic, etc. 9l llibre s una sucesi# dancdotes 0crec que amb una gran dosi dautobiografisme4 rescatats de la memria de :erran amb to positiu i %umorstic. Tanmateix, a mesura que el relat avan7a, %i %a una ma;or malenconia en el to. *mb la mort de lavi, la progressiva malaltia de loncle i la presa de conscincia dels nebots, el protagonista veu que s impossible viure amb la mateixa intensitat amb que %o van fer en el passat" -Tenia la sensaci# que el meu m#n %avia canviat.. 0p. 1<64. * poc a poc leufria va donant pas al desencant& encara ms, els factors socials que enfosquien les seues vides al principi es converteixen en motius purament metafsics al llarg del relat" la mort, el temps, el concepte utpic de lamor... 9l valor principal de Grcies per la propina =pense> s el del seu retrat dpoca perqu permet mantenir viva una memria col.lectiva que instru!x al ms ;oves. * ms, el seu estil directe ens apropa amb precisi# el m#n quotidi+ dunes vides sen/illes. ?i %a transparncia i frescor en aquestes p+gines. Tanmateix, les seues virtuts es converteixen tamb en defectes de lobra com a producte literari. 9m referisc a lutilit/aci# dun registre massa relaxat& aix la sen/illessa s, de vegades, prosa!sme& l%umor quotidi+ frega amb freq(ncia la vulgaritat& les reflexions aten en escassa profunditat, i

lanecdotari sobrepassa les q(estions relacionades amb les escaramusses sexuals dels nebots. @i a aquest con;unt afegim algunes incorreccions de car+cter gramatical, ales%ores trobem que lautor %a descuidat alguns aspectes importants per a considerar la seua obra com un producte de rigur#s valor literari. *mb aquestes afirmacions no vull dir que el llibre de :erran Torrent no mereixca ser llegit, sino que caldria diferenciar>lo dels llibres concebuts com a pro;ecte formal i esttic" s important tenir en compte les expectatives del lector. Aalgrat tot, sempre es trobar+ sense cap dubte amb una obra divertida i plena dancdotes.