A viure dins el magma dels diners –on m’hi trop tan bé— t’hi aveses tot d’una.

Tanmateix no hi
ha res com el terbolí que es produeix dins el cap quan hom és a punt d’arruïnar-se. Hi he passat
un vegada i puc assegurar que és una de les mogudes d’adrenalina més fortes que conec.
Tanmateix això no et fa odiar la riquesa, ans te n’augmenta la golafreria per ella. L’avarícia és
l’altre fal·lus.
Aquesta agressió profilàctica que us present consta tan sols de quatre textos o fragments fragants
contra la bondat odiosa que us caracteritza. El primer afalaga el diner negre, els diners comptants,
els diners engrunats, els diners llargs, tan sols amb el títol general.
No us plauria viatjar a Jersey per a comprovar que, com diu Claude Dauphin, ‘...on peut
considérer que Jersey est l’un des paradis fiscaux les plus stables.’? (1).
Els bitllets de banc són les vertaderes obres magnes dels humans. Tot el demés
són succedanis. Per això Richard Phillips, a la seva foto que jo enaltesc a la
coberta –o primera pàgina-- del post que us ejacul a la cara, ens presenta una
flàvia (podria ser un transsexual, cosa que em faria més content) amb el dòlar que
la inunda. (La criptomoneda o el diner virtual són molt seductors. Per robar).
[És desitjable la ciberseducció de menors? I l’efecte Werther
de gran extensió que afavorís un suïcidi col·lectiu només pel
plaer de veure miríades de cadàvers, com aquella gesta del
reverend Jim Jones que va aconseguir que es matassin amb
ell els seus esclaus feligresos?
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jim_Jones
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jonestown_(Guyana)
https://en.wikipedia.org/wiki/Jim_Jones].
Amb un petit detall: si ho mirau de prim compte veureu que la model de Phillips té al pit esquerre
–un poc desequilibrat amb el dret—unes taques quasi imperceptibles que diria que són de semen
humà. (Si fos d’altres mamífers seria millor encara).
Jo l’he acabada d’envair amb màquines comptadores de diners i amb bitllets de banc un poc
exòtics. En primer lloc Catalunya, cinc pessetes de 1936, amb tots els espasmes que això significa.
A continuació cent corones sueques amb el rostre de Greta Garbo, símbol de la sexualitat sueca i
mundial. I els bitllets de Zàmbia i de Madagascar, representació eròtica de l’alliberament dels
negres africans.
Us oferesc uns quants vincles on trobareu la bibliografia que m’agrada. (El segon, no té un regust
del títol de Philip K. Dick, ‘Els androides somien xais elèctrics?’?).
http://www.copiolot.com/ca/detector-bitllets-falsos-q-connect.aspx

1
https://www.countermatic.com/ca-ES/podran-les-comptadores-de-bitllets-reconeixer-els-futurs-
bitllets-deuro
https://www.countermatic.com/ca-ES/classificadora-comptadora-de-bitllets-de-dues-sortides-
countermatic-pascal
https://www.countermatic.com/ca-ES/comptadores-de-bitllets-de-segona-m-a-madrid-i-
barcelona
Amb el títol, un poc dandi, de ‘Si et fa fàstic l’espècie humana’ responc a la correspondència de
l’artista Lluís Vidaña Lladó que em convidà a contemplar la seva obra i m’adreçà uns quants
vincles per a conèixer-la. Els faig avinents aquí a fi que el meu escrit i la meva composició tenguin
la informació suplementària adient. https://lluisvidana.com/
https://www.instagram.com/lluis.vidana/
https://vimeo.com/601993334

Faré, tanmateix, una precisió. Al meu text al·ludesc a ‘Els set pecats capitals’, acte fallit per part
meva perquè vaig llegir el seu títol, ‘Els set pecats digitals’, com a ‘capitals’. Entesos. Tanmateix
el que a mi m’interessa de manera desaforada són els pecats capitals com a culminació del
mínimum de la perfecció humana i l’única raó de l’existència de la vida a la terra.

* http://thumbnails.porncore.net/pussymodsgalore/147114217213/
*
Pel que fa al text ‘Una fel·lació mortal’, inform que conté les meves primeres provatures amb la
Intel·ligència Artificial, tot i que no són prou solvents davant el meu desig vexatori. Les ordres
dictatorials que surten del meu cervell inclement no són complides per la màquina. Això
determina la imperfecció del programari. Per descomptat jo no mudaré el meu despotisme, sinó
que haurà de ser l’enginy informàtic qui serà obligat a obeir-me. Els humans que projecten la
intel·ligència artificial hauran d’esdevenir un perill per la humanitat mateixa per a complaure’m.
Les imatges realitzades a través de intel·ligència artificial són les que figuren a ambdós costats de
la graciosa fotografia de la pel·lícula ‘Holocaust caníbal’ (1980) de Ruggero Deodato; amb el
títol ‘Nude woman pissing in red room’.
La tercera producció torna a l’exaltació de la vida degenerada enfront de la rutina dels sacrificis
–sempre de caire religiós—en la vida quotidiana dels aficionats a la política. Torn a mostrar,
també, com a ‘Tenc tanta fam que em menjaria un infant mort de pigota borda’ –dins aquest blog-
-, entusiasme pels fotomuntatges de Jindrich Styrsky i pels vídeos de sexe furtiu. Alhora vull
posar-vos al corrent que les frases soltes en anglès a l’exterior d’algun text i a la coberta pertanyen
a quadres diversos de la parella –alemanya, és clar-- que signa Marnali i ven la seva producció,
entre el kitsch i el pop --per a gent acabalada, naturalment--, a la botiga del mateix nom de Palma.
La citació de Ramon Llull pertany a ‘Llibre dels mil proverbis’. Obres Essencials, I. Biblioteca
perenne, 16, Editorial Selecta, Barcelona, 1ª edició 1957, pàg. 1266. Faig servir la paraula
‘catanyol’ en el sentit que li dona el ‘Diccionari del català popular i d’argot’ de Joaquim Pomares.
El Cangur, 251. Edicions 62. Barcelona. 1997, pàg. 94: ‘Català partidari de l’espanyolisme. Parlar
caracteritzat per una barreja de català i castellà’.

2
Finalment el peix més gros, el més fàl·lic, la planta-símbol d’allò que ha de representar Taller
Llunàtic en un futur més llunyà que les orgies dins el món de la pluja radioactiva: l’amorfofal·lus.
Havíem triat per al nostre plaer diversos animals-ídols favorits. Marts, mostels, milanes, genetes,
cans marins, etc, etc. Vegeu-los a ‘El gegantisme cerebral de Taller Llunàtic’, pàg. 8. Dins aquest
blog. Ara, la continuació de la meva malintencionada investigació química des de ‘Cadaverina
15’ (1976) --‘Proclamació de l’amorfofal·lus com a planta genuïna del pensament olorós, rinofílic
i podrit de Taller Llunàtic’--, enalteix i alaba un ésser viu dels més perfectes que hi pugui haver
a l’univers. És obvi que l’amorfofal·lus, tan sols pel seu nom, ja excita els més baixos instints de
Taller Llunàtic. He fet, per tant, una composició de fanatisme davant el fal·lus.
http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Cadaverina%2015
Atès que la denominació de la planta originària de Sumatra i Java, amorfofal·lus, és d’una
perfecció lingüística i morfològica inigualables, a banda del meu text idolàtric, començau per la
Viquipèdia –i les seves referències-- per a extasiar-vos amb les propietats d’aquesta joia de
delicadesa odorífera, on jo he gratat amb gran plaer.
Als costats de la imatge de l’amorfofal·lus central, a la primera plana, hi he situat algunes
fotografies delicioses i productores de brutor dins els cranis sense cervell que ronden pel món. En
primer lloc el cos d’un primat, un papió amb el seu penis roig, bellesa pilosa que jo sé del cert
que tots els reis i els papes, els polítics i les marfantes que estalonen les famílies, deleixen per
xuclar-lo i empastifar-se la boca i l’anus amb el seu esperma abundós i tòxic. Immediatament a
sota tenim la seqüència de l’erecció d’un humà, sempre tràgica, biològica i inadequada per a ser
exhibida davant infants dirigits per pares en tots els sentits, perquè, en estat pur, és la follia. I el
tabú s’estableix contra la follia. La imatge eidètica –aquella que reprodueix tots els detalls físics
i vertaders sense tenir-los al davant--, una mica secreta, un poc esotèrica que per ella sola revela
una monstruositat –almenys en volum—la tenim a la part inferior. Es tracta de penis de balena
minke que pertanyen a la Fal·loteca islandesa o Museu fal·lològic d’aquella illa gèlida. Aquests
sexes tallats i exhibits contrasten i s’uneixen al de l’home, en repòs i circumcís, o a la visió carnosa
i vermella, tant científica com obscena, del fre del penis, en una altra insanitat desagradable als
ulls sensibles. No és menys corprenedor el bàcul de l’os rentador sobre un fons vermell –un
recordatori de la cinematografia de David Lynch--; i també aquesta meravella que és el penis
cobert d’espines del Callosobruchus analis, que podeu gaudir sempre amb la marca roent
llunàtica; o, el darrer, el calfred que provoca l’hemipenis d’una serp de cascavell.
Fetes aquestes petites precisions, tan sols un apunt sobre l’amorfofal·lus com a representant
llunàtic dels extrems més insofribles. La planta és propietària de la substància denominada indole
–com el més enllà de tot—que és un compost sòlid que té una olor intensa de matèria fecal, però
que, oh magnanimitat de la natura, en baixes concentracions deixa bona flaire i forma part de
molts perfums.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amorfofal%C2%B7lus https://ca.wikipedia.org/wiki/Indole

https://ca.wikipedia.org/wiki/Penis https://ca.wikipedia.org/wiki/Penis_hum%C3%A0

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fal%C2%B7loteca_islandesa https://ca.wikipedia.org/wiki/Fre_del_prepuci

https://gardens.charlotte.edu/gardens-and-greenhouse/titan-arum/

‘Le moi, dans son aspect le plus essentiel, est une fonction imaginaire.’
Jacques Lacan
‘Le moi dans la théorie de Freud et dans la technique de la psychanalyse’. Texte établi par Jacques-Alain Miller. Éditions du Seuil. Paris. 1978. P, 56.

3
 https://www.letemps.ch/opinions/revues-presse/miriam-cahn-linvraisemblable-polemique-sabat-expo-paris https://site-rips.club/tags/Needles/

Banda fora dels textos hi ha l’altre extrem del qual som un maníac. Tant com la riquesa em provoca
addicció l’embadaliment davant l’exclusió social en totes les seves variants. Per ventura un poc més
especial la gent amb la síndrome de Diògenes. Més valorada per mi si va acompanyada d’un deliri
verbal i actual de dimensions com més desmesurades millor. Bé doncs, he de fer avinent que els dos
primers mesos d’enguany he seguit una pertorbada mental que vagabundeja per Palma. Alta i prima,
esvelta, bruta, alcohòlica. No en sé el nom. Jo diria, em fa l’efecte, que és de raça etiòpica. Porta
sempre als braços diversos ninots de peluix. I emet un discurs amb una llengua que tampoc no he sabut
identificar. És un fenomen ciutadà de primera magnitud, i em provoca una ansietat estranya de molts
desitjos. És perillosa, violenta, clarament folla.
L’he vista entrar, a les set del matí d’un dia qualsevol, a un bar, i demanar dues cerveses que s’engoleix
de cop –quin gust el meu davant una visió com aquesta. Tota ella està ennegrida, potser també pel sol,
no ho sé. He fet fotografies del jaç que es va construir al portal d’un ex-restaurant de luxe, allà on hi
ha prou luxe, el passeig de Mallorca palmesà. Les imatges que he aconseguit m’han trastornat una
mica. Com més les mir més malaltia hi veig.
Public dues fotos diürnes i una nocturna. Podeu fer inventari de totes tres al mateix lloc i amb diferents
objectes. Em fascina. Dins el desordre i la brutedat (hom diria que es veuen botar les puces) hi ha una
certa col·locació dels materials, i, molt important, hi ha joguines. Vegeu a les dues primeres una
màquina registradora que documenta, com els ninots que he esmentat més amunt, l’ancoratge
d’aquesta berganta en una deriva de la infantesa o en una pertorbació de l’instint maternal. L’ador.

Ara bé, l’exhibició fastuosa d’objectes, les flassades, l’esventrament de capses, etc, és real, no fingida
o suposada. És la veritat. El poal de crispetes, els brics d’aliments, fins i tot un llibre sobre videojocs
(a la tercera foto), els flascons de productes d’higiene, les botes noves, els paquets de tabac, les restes
de menjar i sobretot les sabates esportives que podrien il·lustrar o recordar una de les olors de
l’amorfofal·lus, refermen la complexitat de la meva pulsió de menjar-m’ho tot. Només em manca
fotografiar-la a ella. (Tot i que a la tercera imatge és sota la flassada escocesa. Quan em va veure que
la retratava es va tapar de dalt a baix). Tenc la dèria de fermar-la damunt una taula d’elongació i
desconjuntar-li els ossos. Estic disposat a enfrontar-me amb ella, a arribar a les mans. Un fàstic
insuportable m’ho impedeix i alhora m’ho demana. Voldria practicar un bondage de picor amb ella.

Tot arriba en aquest món. https://www.sitezones.net/artists-on-artists/miriam-cahn

4
Jaç d’exclosa social a l’entrada del restaurant de luxe abandonat, Lola café, en ple passeig de
Mallorca de Palma. Foto nocturna: Josep Albertí (Taller Llunàtic). 23 febrer 2023.

Jaç d’exclosa social a l’entrada del restaurant de luxe abandonat, Lola café (quasi segur de
colons espanyols), en ple passeig de Mallorca de Palma. Foto diürna: Josep Albertí (Taller
Llunàtic). 8 febrer 2023.

5
 Jaç d’exclosa social a l’entrada del restaurant de luxe abandonat, Lola café, en ple passeig de
Mallorca, a Palma. Foto diürna: Josep Albertí (Taller Llunàtic). 27 febrer 2023.

*
A l’arma: Miriam Cahn ha vist coartada la seva llibertat d’expressió per mor d’obres amb sexe i
violència, al Palais de Tokyo parisenc, com les que reproduesc emmarcades en el darrer segment
d’aquest escrit. Fins i tot s’ha fet un ‘manifest’ signat per milers d’antropoides que demanen que
creacions seves com ‘Fuck abstraction’ siguin retirades de l’expo. Una aItra dona que demostra
la seva valentia, com Deborah de Robertis, que al museu d’Orsay de París, va badar el cony.
Vegeu les pp. 9-11 d’’Antisexe contra Taller Llunàtic’, dins aquest blog. I encara hi haurà
subnormals que diran que avui l’escàndol ja no és possible! Els fills de puta són per tot!
https://www.leslignesbougent.org/petitions/retrait-des-toiles-a-caractre-pedopornographique-de-miriam-cahn-exposees-au-
palais-de-tokyo-paris-tokyo-paris-11622/

https://www.letemps.ch/opinions/revues-presse/miriam-cahn-linvraisemblable-polemique-sabat-expo-paris

https://www.leparisien.fr/culture-loisirs/palais-de-tokyo-un-tableau-taxe-de-pedopornographique-par-une-elue-rn-lart-peut-
choquer-retorque-la-ministre-de-la-culture-22-03-2023-IJNIPVCFIBGU3KHF2VWXWM447I.php

(1) ‘Le guide vraiment pratique des paradís fiscaux’ de Claude Dauphin. Éditions Générals First. Paris. 1998. Pàg. 202.