HISTORIA

pagina 13

MANRESA 1827. BREUS APUNTS SOBRE

LA REVOLTA DELS MALCONTENTS.
Jaume Perarnau i Llorens

I'otsrr iiii (Icli. asp1.1.1t.s iril,ii!. i.<rrirgiii. t11,Is i i r i r i i ~ ~ ~ l~i 1 i ~ ~ ~ 1 ~111.11 1F1~~~i i ti o. ~-
n rt ~
rii1:ri carlí. siguiii el* a!alol> ~IIII.i , q ~ r o d ~ ~ ~arrvir .i\~m dt, la I'~~iiinsiila i,iifri. r l s
:iri\-s 1825-1828. i~pr«\irnn~larii~~ri[. i I~III,t t . r i ~ . i i i.o!ii ü piiiil í ~ r i l t i i i r i ; i i i iI'niro-
~rii,iiadn Il~,\-oltad r l i Slal~~oiiti.iits. o .\grii\-iai-. I':iii\ 1827. \cliri'-t üi\i,i.a-
rti~mtirltrü~~or~scrvador clcir: ti. a (:at:iluii! :l. i triol! ~~..l~rcialnir~iit ü \l:iiirí~sa. 1.1
31,ii cix r<.rti,l)rador i. ~ i o t ~iIr,~:i.sin. i ~ . 1-: t l r >I.III~I~I, uri t~.rri;i1101. ~.oriryiiti
d i i i t l p ~ t .i ~parti p1.r 1;i ninri1.a ti<% doi.iiiiir~iitiir~ió. i 1.11 llart. tü1nl16. 1u.r la
cornplt\itat. motivitdii Iil'r Iii foo~wr(11, 11.: Soiii-. I~UI. I : O U I ~ M ~ 1'~1I ~11ir-iir qiii
c%rl:ri< % t irc:alit;it 14s dii~,i,tors11t.l i i i o v i r i i ~ ~ iqi i ,l i r i i,rn 1.1 SIN ..iiliort so~,ial,11u1,
rt~~larrravi~ii. c ~ i i i i i oi l ~ j c ~ . t i irr11:s
r . ~ irnrn1~11i;il~ ~irtl~.iiir.ri. [,TI,.
- r I ~ r t ~ ti111i1iii.
111tcr1:ar i11111:ira ~ . o i i + i x ~uirs is sn11r1. aqii~>>i> S~,ts. :I,II.I, iiiiiii
~l'cxliausti~it;it.i qiic [rcrtnc.ti~iaprofuitilir 1.11 110-ttriorr r.;t~irfis riiir. ~ ' i v l a n ~ i -
~ i rribs
i i 1i.s vcritabl~,srrioti\.a~,ioris.iiitc~rt,s>o>. ~~;irli~.ill:i~,iú.
1.11.. r l r ~ il l i o \ i i l i e ~ i t .
6s 1.1 motiu did prtsrrit artir,lr,.

Els fets
Si bé els aixecaments de parti-
des ultrareialistes, arnb major o
menor exit, és constant i conti-
nuat al llarg del període 1821-
1826, no és fins comencat el 1827
quan aquestes tenen una inciden-
cia directa arnb I'avalot generalit-
zat que es p r o d u i r i I'agost-setem-
bre del mateix any.
Des del mes de marc, els noms
de Llobet, Trillas, Busoms, Puigbó,
Planas, Bofill, Ballester, etc., ja
van lligats a la formació de petites
partides d'insurrectes -mai supe-
rior als 2 0 homes per grup- que
aniran fustigant les tropes governa-
mentals, principalment a les zones
de Tortosa, Montseny i Figueres,
tenint-se, també, notícies de la
presencia de grups arrnats a Cardo-
na, Berga, Prats de Llucanes, Cas-
tellar de N'Hug, Baga, etc. etc. (1)
Si bé en iniciar-se I'epoca de la
sega, la "normalitat" sembla ser
absoluta, és u n cop acabada aques-
ta quan els intents esporadics i
mancats de cohesió, troben uns
encara poc aclarits mitjans que els
permeten generalitzar la insurrec-
ció i fer-se presents a gairebé la
totalitat del Principat. La xifra
aproximada de 24.000 homes ar-
mats sembla ser la més accepta- ders del Regiment, la Font del
da, arnb marges que oscil~lendels Camaret i el Remei, entraren a la
2 0 als 30.000 homes. (2) ciutat la matinada del dia 25 per la
Aviat els insurrectes, comptant porta de Sant Domenec que, sor-
arnb la complaenca de bona part prenentment era oberta. Després
de la població civil, aconsegueixen d'alguns trets al Born, a la Plana i
ocupar Manresa, Vic, Reus, Ripoll, a la Placa Gran contra la poca
Berga, Mataró, Puigcerda, Talarn, guarnició lleial que quedava, ana-
etc. etc., i assetjar, entre altres, ren a la Seu a tocar a somatén. Ja
Girona, Tarragona, Hostalric i de bon rnatí entra el gros de la
Cardona. ( 3 ) Divisió d'Agustí Saperas, formant-
El Bages, arnb Manresa al capda- se la coneguda Junta Superior del
vant, és un dels principals llocs Principado. (4)
d'acció dels Malcontents. Els fets Fets semblants succeien arreu
que es succeeixen arnb anterioritat de Catalunya. L'incansable defen-
al 25 d'agost del 1827 són poc sor de "I'Altar i el Tro", mossen
clars, pero es p o t deduir, per les Benet Tristany (de la nissaga que
declaracions efectuades arnb pos- es fara famosa en les guerres carli-
terioritat als fets, que dies aban~, nes) aixecava una partida de prop
bona part del "Regimiento de In- de 400 homes a la Segarra i, des-
fantería La Reina", arnb guarnició prés de sublevar Solsona, prenia
a Manresa, fugí de la ciutat i ana a part en el setge del castell de
ajuntar-se a les partides de rebels Cardona.(S) A Santpedor s'instal-
instal4ades en els pobles vei'ns i lava u n petit destacament manat
que comandava Agusti Saperas, per Benet Gros, comerciant de
d i t "Caragol". U n d'aquests fugats Manresa. (6) A Sallent hi entraven
és el mitificat Maurici Carrió, a prirners de setembre per exigir-
absolutista intransigent, el qual h i m i l rals de bitlló com a impost
declara que u n cop ajuntats al de guerra. (7) El mateix Maurici
grup que manava Francesc Paré, Carrió, juntament arnb Maurici
sortiren la n i t del 24 del poble de Brossa, reclutava gent a Monistrol
Rocafort i, passant per Cal Grabat, de Montserrat i a Castellbell. ( 8 )
on se'ls ajunta el Batalló de Grana- El capita Josep Puigoriol posava a
 pagina 16
d'Espanya comenca llavors la seva
popular carrera de repressió i vio-
lencia contra els malcontents i
contra els rnínimarnent titllables
de liberals. "El Conde de España,
el que habia vencido la insurrec-
ción ultrarealista; el que habia
amenazado con la horca al obispo
de Vich y quemado los papeles
que pudieron comprometer a cen-
tenares de fam:'Iias, se dió luego a
desenterrar causas olvidadas, a in-
ventar conspiraciones y delitos, a
fomentar delaciones, a recoger lis-
tas de sospechosos, a perseguir, a
fusilar, a exterminar liberales,
convirtiéndose en ejecutor de las
venganzas del bando apostóli-
co". (14)
Malgrat que h i haguessin fins a
la primavera del 1828 nous intents
de formació de partides (a Ullde-
cona, a La Cenia, a Recasens, a
Baga, a Boadella, etc.). la revolta
dels malcontents, militarment, era
conclosa.
Consideracions finals
Si bé és cert que la insurrecció
dels malcontents fou un rotund
fracas en el camp militar, I'objec-
tiu Ilunya que sembla que es plan-
tejaren era aconseguit: formar un
grup opositor alternatiu al sistema
politic de Ferran VI1 i facilitar
una major repressió contra els libe-
r a l ~que permetés u n retorn a la
situació anterior al 1820, afavo-
rint les seves pretensions.
En u n informe fet després de la
mateixa revolta es p o t apreciar
com, efectivament, molts deis car-
recs públics eren en mans d'antics
defensors de la Constitució i com
després seran rapidament apartats
d'aquests Ilocs en favor d'elements
ultraconservadors. cosa que, en
definitiva, fa tornar a qüestionar-
nos si la guerra dels set anys no té
una preparació precedent en la del
1827. Aixi, molts informes esmen-
ten fets com aquests: "El Alcalde
Mayor de Agramunt, don Nicolás
Malaresta, que fue juez de primera
instancia en esta ciudad en la épo-
ca de la Constitución, es sujeto
que no puede inspirar confianza
alguna. Tampoco puede inspirarla
el Alcalde Mayor de Berga don
Lucas Gutierrez, conocido por
constitucional, y lo mismo el
Alcalde Mayor de Reus, don Ni-
colás Chimochia, que fue jiiez
de primera instancia en Man-
resa". ( 15 )
Una altra conseqüencia fou una
mini-reforma administrativa de
Catalunya. Totes les Batllies Ma-
jors ja existents amb anterioritat al
1827 i que tingueren participació
activa en la revolta, canviaren de
titular, cap dels quals era catala.
Recollint els informes sobre canvis
de batlles es p o t fer un llistat apro-
ximat d'aquelles ciutats de certa
importancia (Batllies Majors) que
participaren en I'aixecament: Agra-
munt, Balaguer, Barcelona, Berga,
Figueres, Girona, Granollers, Igua-
lada, Lleida, Mataró, Manresa,
Montblanc, Olot, Puigcerda, Reus,
Tarrega, Tortosa, Tremp, Vic,
Vilafranca i Vall d'Aran (aquesta
darrera era Batllia única), A més a
mes d'aquests canvis de titularitat,
la mini-reforma administrativa del
Principat, consistí, també, en la
creació de noves Batllies Majors
que permetessin un major control
d'aquelles zones més propícies a la
formació de partides i que, per es-
tar en zones intermitges entre al^
tres Batllies Majors (que solien te-
nir un destacament militar) i per
I'especial configuració geografica
del terreny ja s'havien distingit en
la conclosa "guerra". Aquestes no-
ves Batllies Majors son: Besalú,
Cadaqués. Sta. Coloma de Farners,
Blanes, St. Feliu de Guixols, La
Bisbal, Torroella de Montgrí,
Banyoles, Ripoll, Camprodon,
Cervera, Solsona, Gandesa, Valls,
Falset, Vilanova. Seu d'urgell,
Terrassa, Capellades i Sitges.
A part d'aixo, la violencia fou
emprada també, per reprimir la
revolta. Als més de 300 deportats
a Monte Hacho -Ceuta- (entre els
que es trobava Maurici Carrió) cal
afegir-hi les nombroses execucions
que es portaren a terme, moltes
d'elles sense procés judicial. Sem-
bla com si al llarg del segle X I X ( i
també en altres epoques) la vio-
lencia hagues estat legitimada per
tancar qualsevol tipus de divergen-
cia ideologica.
NOTES
1.- "Los agru,u,~i~~Joi 'ir (¿~ialiiNo.¡)o-
<.i(ni<vziosdcl r(i1zadu de 1.i.rrruii-
(10 V i l " . Seminario de Htria.
Moderna de la Universidad de Na.
varra: Parnplona 1972.
2: DUVERINE, A . "(iruJro liistti,?-
1.0[/e k 1 ~U/)IISOS j' <'s[>I'I';/~I L/<> r<,-
Jbr~rio[ ~ o i i l i c o<,ii l<s[~oNa':-Ma-
drid 1980 p. 188.
3: Per coneixer mes ampliament les
caracteristiques i desenvolupa-
ment de la revolta, es pot veure:
Jaume TORRAS ELIAS, "/,a
cierra dr ius izgroi.iudus': Barce-
lona (Publicaciones de la Cátedra
de Historia General de Espanal
1967.
4.- Arxiu Histbric de la Ciutat de
Manresa. Lligall " . ~ t i . u e ~ u ~ rcia-
~ie~i:
lista de 1827': Declaració de
Maurici Carrió.
5.- Segons anunciava t?l peribdic edi-
tat pels revoltats "/7 Curalaiz Kra-
lisio" en el seu primer número del
4 de seternbre del 1827.
6.- A.H.C.M. lligall "..ti\.cco~~ioiirt'iu~
lisia de 1827': Declaraciones.
7.- A.H.N. lligall 49.627. Publicat per
"1.0s ogru~~iudos. . . " ob. cit. v.ll,
p. 147.
8.- A.H.C.M., lligall ":li.v~i.u~~ieiiirrio-
lisra dc 1,S27". Declaracions.
9.- Ibidern.
1 0 . TORRAS, Jaume, "Societat rural
l rnoviments absolutistcs. Nota so-
bre la guerra dels malcontents.
(1827)" a "Ketcrqircs" (Barcelo-
na) 1970. no 1 p. 130.
11 : CASANOVAS. lgnasi "Bolr~ies':
Barcelona, v. l. p. 181.
12.- ARTOLA GALLEGO, Rafael "/lis
torio dr f:s~~u~l>oNu",
Madrid 1968.
v . X X V l p. 887.
1 3 . A.H.N. Lligall 49.633, publicat a
"Los ugroi.iudus. . . " ob. cit.
v. Ill p. 20.
14.- "l{is:oriu del (;?riera1 f'rini " p. 42.
Per mancanca dels prirners fulls,
es desconeix l'autor. data d'edició
etc.. encdra que 6s segura la seva
edició arnb anterioritat al desern-
bre de 1870.
15.- A.H.N. lligall 49.663. pubiicat a
"1.0s ayroi'iutius. . , " ob. cit.
v. Ill p 45.
Jaume Perarnau i 1,lorens
Estudiant d'Historia a la
Universitat Autbnoma de Barcelona