Uns moros disfrassats / Toni Fontelles | Accio Nacionalista Valenciana https://www.accionacionalistavalenciana.com/uns-moros-disfrassats-ton...

   

Uns moros disfrassats / Toni Fontelles

Vore Editar Revisions Traduir Privacitat

10/5/2023

La llectura del llibre de

Leopoldo Peñarroja:Mozárabe y
lenguas de España. Los
romances de la península Ibérica
en época de orígenes (siglos VIl-
XIII) (2022) m’ha portat al cap un
assunt que tenía oblidat: els
antroponims araps valencians
primitius i migevals.

En l’obra, Peñarroja
explica que s’ha de separar
l’aspecte extern del nom i
llinages de la parla utilisada que
nos sugerixen a primera vista,
perque pot ser equivoca la
relacio antroponim arap = llengua
arap (els problemes els tracta en
pp. 935, 946, 947...).

Aporta molts eixemples

d’esta dissociacio formal
(significant) / idiomatica
(significat): “Una parte significativa de la población mozárabe y seguramente muladí
alternaba dos nombres; árabe y romance” (p. 946); aixina, podem trobar un: “«Ego
Dominqiz, qui ita vocor in latinitate es in arabia Aulfaçan Auencelema», 1115 Toledo” (p.
947; en llati-romanç li dien Dominqiz i en arap Aulfaçan Auencelema), o “El documento
Gpal 1.012/1125, muy cercano a la conquista [de Toledo], es un testamento del presbítero
Māyir ᶜAbd Allāh b. Šuhayl (Petrus en 966-1121)” (p. 947) (els anys son: 1115, 1121, 1125).
Per aço, la seua conclusio es que “hay que guardarse de extrapolar esta onomástica girada
a lo árabe de algunos representantes cristianos, que no aparece en otros contextos menos
comprometidos” (p. 918). No passava res que no passe hui en dia en: Pau, Violant, Lluïsa,
Andreu, Romà, o Julia, Sandra, Pedro, Mario (del nom no es deriva univocament la llengua
d’us personal).

1 de 3 01/07/2023, 13:24
Uns moros disfrassats / Toni Fontelles | Accio Nacionalista Valenciana https://www.accionacionalistavalenciana.com/uns-moros-disfrassats-ton...

Com a anecdota, perque yo no tenía idea de l’extensio d’este fenomen, de la

duplicitat antroponimica, fa molts anys me cridà l’atencio la llectura d’un atre llibre de Busca
Ramón Menéndez: El idioma español en sus primeros tiempos (1973 [1942]). Alli trobi que
la traduccio a l’arap dels canons eclesiastics, en 1049, estava dedicada a un bisbe de nom
“Abdelmélic” (p. 35), molt propi d’un jerarca cristia. No es cas unic. En octubre del 971 un
grup d’embaixadors de la cort d’Elvira, regent del rei lleones Ramir II, visità al califa Al-
Hakam II, en Cordova, i els traductors foren: “el cadí de los cristianos de Córdoba, su
obispo Iça ben Mansur, su conde Moawia ben Lupo i el metropolitano de Sevilla, Obaidállah
ben Cásim” (p. 36). Com es veu, tambe adequats a la condicio clarament cristiana (religio) i
llatinada (llengua).

Ampliacio de
les Normes
d'El Puig per
Antoni
Fontelles"

Si es dificil saber qué s’amagava darrere de: Mahomat Aben Arap / Mahomat
Abenarap / Mahomat Abenharap (I, 1136; I, 1238; I, 1445; I, 1526), Mahomat Aben Rault (I,
464), Mahomat Abenadalil (I, 69), Mahomat Abenadir (I, 547), Mahomat Abenagip (I, 1138);
Mahomat Abenhaly, alfaqui (I, 1010)... mes dificil es averiguar lo que representen (per
l’element romanic o semirromanic del llinage): Mahomat Abenfortuni (I, 1452), Mahomat
Abentauro (I, 857), Mahomat Abenvivent (I, 694), Mahomat Abenxalbo de Luvana (I, 1077),
Mahomat Abinambroz (I, 368), Mahomat Abinfornayr (I, 1669), Mahomat Abinfornar (I,
1786), Mahomat Alçaragoçi (I, 1317), Mahomat Alcarpesi / Mahomat Alcarpesy (I, 306; I,
391), Mahomat Alfoner Ybitalla (I, 1559)... (les referencies son al Llibre del repartiment del
Regne de Valencia I, edicio de María Desamparados Cabanes i Ramón Ferrer, 1979). I els
centenars que n’hi ha en els tres llibres del repartiment escorcollats, u per u, per Peñarroja.

Ya ho sabem, no nos hem de refiar de les formes-apariencies (no es mes

valencianiste el que mes ‘senyeres’ porta o exhibix, sino el que defen la seua terra:
identitat, economia, ambient, llengua...).

Imagens: Amazon, recreacionhistoria.com.

2 de 3 01/07/2023, 13:24