Actualització

CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Lèxic. Els topònims

Són topònims els noms simples o compostos–dels indrets habitats (països,

comarques, ciutats, pobles, barris, carrers, edificis...) i dels no habitats (porcions de
terreny, boscos, arbres eminents, estrelles, planetes...), els noms del relleu interior o
coster (serralades, muntanyes, turons, coves, valls, illes, caps, cales, badies...) i els
noms dels llocs on hi ha o per on corre l'aigua (llacs, estanys, oceans, mars, rius,
torrents, fonts...).

Molt sovint els topònims tenen un origen molt llunyà, ja que fàcilment sobreviuen als
canvis de població i de llengua que s'esdevenen en els territoris respectius; a més,
sofreixen, com tots els mots, transformacions diverses. D'aquesta manera, amb el pas
del temps poden convertir-se en inintel·ligibles, i de vegades ni els estudiosos més
experts en poden assegurar l'idioma i el significat originaris. En el cas català, per fer-ne
una investigació completa, cal recórrer al llatí, a l'àrab, al germànic, al grec, a les
llengües preromanes i a les formes arcaiques de la llengua.

Els noms de lloc, per altra banda, poden servir com a font d'informació per a distintes
disciplines. Així, per exemple, la presència, a l'Europa central i occidental, de rius amb
noms molt semblants (Éssera a la Franja de Ponent, Isère a França, Yser a Bèlgica, Isar
a Baviera, Jizera a Txèquia) evidencia la presència d'una primitiva població
indoeuropea a la zona.

A l'hora de fer-ne una classificació, es poden agrupar de maneres diverses: segons

criteris semàntics, segons l'idioma al qual pertanyen, segons un criteri cronològic o
històric (tenint en compte els diferents estrats), segons els trets fonètics, lèxics o
morfosintàctics, segons el tipus d'indret que designen, etc.
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Pel que fa al significat, hi ha topònims descriptius (mar del Nord, el Clot, la Plana Baixa)
i n'hi ha d'honorífics o commemoratius (Constantinoble, '‘ ciutat de Constantí'’ ; Sant
Lluís, població menorquina fundada per francesos; la Trapa –―nom d'un orde
religiós―–, a Mallorca).

Vegem alguns exemples de topònims catalans entenedors, agrupats segons llur sentit
(tret d'Els nostres noms de lloc d'Enric Moreu Rei):

RELLEU: es (1) Coll de Sóller, sa Costera, ses Covetes, sa Foradada, es Freus, s'Illot, la
Mola, Montserrat, Muntanyola, la Plana, Puiggròs, Ribesaltes, Rocacorba (2), la Serra,
el Tossal...

SÒL: s'Arenal, Lloseta, Pedralbes, sa Pedrissa, Roquetes...

AIGUA: riu de la Bonaigua, s'Estanyol, la Fontcalda, Fontcoberta, sa Font Seca, Pla de

les Basses, la Ribera, Riudoms, Ull de Ter...

FLORA: l'Arboç, el Bruc, Fenolleda, Figueres, Freixenet, les Garrigues, la Jonquera,

Pineda, Ullastret, Vall de Roures...

FAUNA: Cala Ratjada, Collsacabra, el Colomer, sa Conillera, sa Dragonera, la

Falconera, Formiguera, Pla del Llop, Porqueres, Puig d'Àguiles, Viladecavalls...

ACTIVITAT HUMANA: l'Alt Camp, sa Cabaneta, Castellnou, Ciutadella, l'Horta,

l'Hospitalet, es Hostalets, el Masnou, es Mercadal, es Molinar, sa Pobla, el Poblenou,
Poblet, el Port de la Selva, Setcases, Terrassa, Torreblanca, Vilafranca, Vilanova...

PERSONES: la Bertrana, Castellar de N'Hug, es Port des Canonge, ses Tarragones,

Can Picafort, Cas Català, Cas Concos, Son Anglada, Son Negre, Son Sardina (3)...
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

NOMS DE SANTS: Santa Coloma, Santa Eulàlia, Sant Andreu, Sant Boi, Sant Jordi...

(1) Molts topònims van introduïts per un article. Pel que fa a les formes, és recomanable que s'ajustin a
la solució que ens dóna la llengua parlada local. Així, els topònims balears que porten tradicionalment
l'article salat (es, sa, ses), l'inclouen en la denominació oficial, encara que també són admissibles les
formes amb l'article estàndard.

Hi ha al Principat un bon nombre de topònims que contenen l'article salat –sovint aglutinat–, prova
evident que fou un article d'ús general a l'edat mitjana: Collsacabra, Collserola, Palau Sacosta, cap sa
Sal, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan Despí, Soliva...

(2) Fixa't que la composició és molt freqüent en tots els tipus de topònims: Montserrat, Puiggròs,
Ribesaltes, Rocacorba, Bonaigua, Viladecavalls, Setcases, Can Picafort... I que de vegades comporta
el·lipsis que en dificulten la interpretació: Pedralbes (probablement ‘ pedres albes’ ), Torroja
(probablement ‘ torre roja’ )...

L'ús del guionet és com en els noms comuns: Bell-lloc, Puig-reig, Riba-roja, Vall-llobrega, Font-rabiosa,
Font-romeu.

(3) Molts de topònims balears van introduïts per la forma ca (‘ casa de’ ) en contracció amb un article
(can, cas, cal...), o per la forma son (‘ ço d'en).

Exemples de topònims catalans formats en altres llengües:

PREROMANS (de diferents llengües): Andorra, Arinsal, Besalú, Besora, Blanes,

Cotlliure, Eivissa, Empúries, Gerri, Maó, Verdú...

MOSSÀRABS (1): Andratx, Bunyola, Campello, Campos, Elx, Felanitx, Fornalutx, Lluc,
Muro, Pego, Petra, Pollença, Portinatx, Xixona...

ÀRABS (sobretot a les Illes Balears i al País Valencià): l'Albufera / s'Albufera, Alcàsser,
Alcúdia, Alfàbia, Algaida, Algaire, Almúnia, Benicàssim, Biniali, Biniaraix, Binibeca,
Binissalem (2), Calaf, Magaluf, Margalef, Randa, sa Ràpita...

GERMÀNICS: Gombreny, Requesens, Arderiu...

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

(1) El mossàrab és la varietat romànica parlada per la població autòctona (cristiana) durant la
dominació musulmana. Es tracta d'un dialecte del llatí que va desaparèixer.

(2) Molts topònims d'origen àrab comencen per AL- (forma de l'article) i per BEN-, BENI- o BINI- (‘ 'fill o
fills de'’ ). Així, Alcúdia vol dir '‘ el pujol'’ , Biniali vol dir '‘ fills d'Alí’ ', etc.

Sovint trobam topònims repetits en les diferents regions del domini lingüístic, a causa sobretot dels
trasllats de població produïts durant la conquesta dels territoris que eren en mans dels àrabs (Barberà,
Cervera, Corbera, Montcada, Montserrat, Peguera, Porrera / Porreres, Vallfogona...). Pel mateix motiu,
molts llinatges existents a les Illes Balears, per exemple, corresponen a topònims del Principat i de la
Catalunya Nord.

Els topònims formen part del nostre patrimoni cultural i cal que els preservem en les formes genuïnes.
En aquest sentit cal fer menció del que s'anomenen topònims menors (noms de carrers, d'edificis, de
porcions petites de terreny, d'accidents geogràfics, de fonts...), que fàcilment són oblidats a causa dels
canvis, de la manca d'ús, etc.

Atenció!: cal usar, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les formes catalanes
correctes dels topònims propis i dels estrangers que en tenguin. Aquí n'hi ha unes
quantes que solen plantejar dubtes:

Alacant, Alaior, Alcoi, Alcúdia, Andratx, Eivissa, Elx, Lleida, Llucmajor, Maó, Pollença,
Son Cervera, València, Xixona, etc.

Afganistan, Alemanya, Algèria, Andalusia, Bolonya, Bombai, Bordeus, Bruges,

Brussel·les, Cadis, el Caire, Cambotja, Còrsega, Colòmbia, Estocolm, Etiòpia, França,
l'Havana, Hondures, Hongria, Iraq, Istambul, Líban, Malàisia, Marràqueix, Marroc,
Mèxic, Milà, Moscou, Nova York, Nova Zelanda, Osca, País Basc, Pakistan, Regne
Unit, Romania, Saragossa, Sardenya, Suïssa, Terol, Tòquio, Torí, Tunísia, Uruguai,
Veneçuela, Xangai, Xile, Xina...