CRITERIS TOPONÍMICS GENERALS D’À PUNT MÈDIA

1. Oralment, en el web i en les xarxes socials usarem la forma valenciana dels noms dels
pobles i ciutats.

2. Pel que fa a la retolació, en les localitzacions geogràfiques, els directes i les fotografies
de l’oratge, utilitzarem tant la forma valenciana com la castellana dels pobles i ciutats
de la zona castellanoparlant sense excepcions:

Oriola/Orihuela, el Baix Segura

Montant/Montán, l’Alt Millars
Sogorb/Segorbe, l’Alt Palància

És a dir, escriurem sempre en primer lloc la forma valenciana, seguida d’una barra i de
la forma castellana, separades per una coma del nom de la comarca. Entre la barra i la
paraula anterior i la posterior no deixarem cap espai, encara que el topònim estiga
format per més d’un mot.

En cas que, per raons tècniques, no càpia tot el rètol en la caixa, anirem suprimint
elements de dreta a esquerra: primer cauria el nom de la comarca i si, així i tot, no hi
cabera la doble denominació, prescindiríem de la forma castellana:

El Pilar de la Foradada/Pilar de la Horadada, el Baix Segura > El Pilar de la

Foradada/Pilar de la Horadada > El Pilar de la Foradada

En el cas de les taules, gràfics, mapes i altres elements lingüístics que apareixen en
pantalla, emprarem exclusivament la denominació en valencià.

3. Oralment, com queda dit, usarem la forma valenciana dels noms dels pobles i ciutats.
En les notícies referents a poblacions de la zona castellanoparlant del país se seguirà
aquest protocol:

— La presentació de la peça en plató es farà sempre utilitzant el nom valencià de la

població.
— Es mantindrà la doble retolació.
— En cas de conflicte greu sobre el terreny, els/les periodistes podran utilitzar indistin-
tament el nom en castellà o en valencià d’aquell poble o ciutat en speeches, directes
o entrevistes.

1
4. Seguint els mateixos criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, diem i escrivim
en castellà els topònims menors dels pobles i ciutats de la zona castellanoparlant del
país, tenint en compte aquestes particularitats:

a) Si en el Corpus el nom comença per article, cal interpretar que tant l’article com el
nom genèric formen part del topònim i, per tant, cal escriure’ls amb majúscula inicial:

El Azud (Xiva/Chiva)
La Hoya de Noguera (Algímia d’Almonesir/Algimia de Almonacid)

b) En canvi, si el topònim va encapçalat per un nom genèric no precedit d’article,

traduïm aquest nom genèric sempre que la traducció resultant siga equivalent,
l’escrivim en minúscula i mantenim com a propi el nom en castellà que el segueix:

barranc Hondo (Alpont/Alpuente)

barranc Escoba (Xestalgar/Gestalgar)
font de San Miguel (Viver)

En aquests casos, l’article medial, si n’hi ha, s’ha d’escriure en majúscula i no s’ha de
contraure (s’entén que forma part del nom del lloc):

cova de La Francisca (Algorfa)

horta de Los Seis Almudes (Algímia d’Almonesir/Algimia de Almonacid)
bassa d’El Lugar (Almedíxer/Almedíjar)
ombria d’El Horcajo (Cofrents/Cofrentes)
canyada de Lo Tirante (Oriola/Orihuela)
rambla de La Zorrera (el Pilar de la Foradada/Pilar de la Horadada)
séquia d’El Judío (Requena)

(El Corpus consigna amb majúscula inicial el nom genèric d’aquests topònims perquè
aplica el criteri cartogràfic, un criteri que no és extrapolable a la redacció de textos.)

5. Pel que fa al nom de les comarques, mantenim la denominació tradicional valenciana,

fins i tot la de les comarques castellanoparlants.

6. En els rètols de localització afegim al topònim el nom de la comarca a què pertany,

separat del topònim per una coma:

Sant Mateu, el Baix Maestrat

Carrícola, la Vall d’Albaida

2
Però, quan el nom de la comarca acompanya el topònim entre parèntesis (per exemple,
en notícies del web o localitzacions en pantalla), hi prescindim de l’article:

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Carrícola (Vall d’Albaida)

En les localitzacions no cal afegir el nom de la comarca si ja l’inclou el nom de la poblaciói:

Riba-roja de Túria (i no Riba-roja de Túria, el Camp de Túria)

No indiquem la comarca en els casos dels noms de les ciutats de València, Castelló de la
Plana i Alacant.

7. Citem en castellà la toponímia urbana de pobles i ciutats de la zona castellanoparlant,

però mantenint en valencià el nom genèric que acompanya el nom propi:

carrer de San Emigdio, d’Almoradí

8. Si els noms dels accidents geogràfics del país tenen forma tradicional valenciana, la
usem, tant si es troben en zona valencianoparlant com castellanoparlant:

massís de Caroig
les gorges del Cabriol

Resta de l’estat espanyol

En els rètols de localització indiquem el topònim i la província, separats per una coma:

Cadaqués, Girona
Masquefa, Barcelona
Gijón, Astúries
El Puerto de Santa María, Cadis

En el cas de les illes Balears és el nom de l’illa el que acompanya el topònim:

Maó, Menorca

Si la localització va seguida d’una indicació temporal en la mateixa banda, escrivim el

nom de la província entre parèntesis:

Fraga (Osca), hui

3
Aplicarem sempre aquest criteri quan hi haja dos elements de localització i una indicació
temporal.

Tant en aquests casos com en els altres que s’indiquen a continuació, usarem sempre la
forma valenciana dels noms dels llocs, si n’hi ha.

Ciutats europees

Escrivim el nom de la ciutat, seguit d’una coma i del nom del país:

Cork, Irlanda
Perusa, Itàlia
Münster, Alemanya

Si la ciutat és una capital europea coneguda, prescindim de la indicació del país:

Roma, ahir
París, hui
Londres, dimecres passat

Resta de topònims del món

Escrivim el topònim seguit d’una coma i del nom del país:

Tunis, Tunísia
Konya, Turquia
Bogra, Bangla Desh
South Bend, els Estats Units (o EUA)

Topònims en llengües minoritzades dels estats espanyol i francés

Usem la forma valenciana del topònim, si n’hi ha, com en els casos anteriors. Si no n’hi
ha, emprem la forma del topònim en la llengua minoritzada, sempre que siga
transparent per a l’audiència; en cas contrari, usem el topònim en la forma de la llengua
dominant:

Viella, Lleida
Irixoa, la Corunya
Lekeitio, Biscaia

4
 Etxauri, Navarra
Tolosa, França
Carcassona, França
Sant Joan Lohitzune, França
Corti, Còrsega

i
Els municipis que hem detectat, per ara, que no haurien d’incloure la comarca en retolació, són:

Ademús
Aiora
Albaida
Albalat de la Ribera
Alcoi
Ares del Maestrat
Atzeneta d’Albaida
Bunyol
Callosa de Segura
Cervera del Maestrat
Cofrents
Formentera del Segura
la Granja de la Costera
Guardamar de la Safor
Guardamar del Segura
Muro d’Alcoi
Navarrés
Requena
Riba-roja de Túria
Teresa de Cofrents
Utiel