ORIENTACIONS LNGSTIQUES PER A TEXTOS ORALS I ESCRITS DE

LASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

(versi 3, 14.1.2016)
per Mriam Serr
Sectorial de Traductors, Correctors, Intrprets i Transcriptors per la Independncia;
Sectorial de Sociolingistes;Territorial de la Sagrada Famlia
ndex
FONTICA ...................................................................................................................... 2
Neutralitzaci abusiva ................................................................................................. 2
Emmudiment abusiu de la r ......................................................................................... 2
Emmudiment abusiu de la t ......................................................................................... 3
SIGLES ........................................................................................................................... 3
Pronunciaci ................................................................................................................ 3
PUNTUACI ................................................................................................................... 4
DATES I HORES ............................................................................................................ 4
Format de dates amb xifres (. - /) ................................................................................ 4
Format amb el nom del dia de la setmana .................................................................. 5
Abreviatura de les dates significatives: 9-N ................................................................ 5
Les hores ..................................................................................................................... 5
ABREVIACIONS ............................................................................................................. 5
Abreviatures de les vies urbanes ................................................................................ 6
Abreviatures dels numerals ordinals ........................................................................... 6
TIPUS DE LLETRA ......................................................................................................... 6
Majscules i minscules .............................................................................................. 6
Majscula inicial (tots els termes, excepte articles, preposicions i conjuncions) ..... 6
Majscula noms la lletra inicial del primer terme ................................................... 7
Minscula (noms comuns) .......................................................................................... 7
Rodona ........................................................................................................................ 7
Cursiva ........................................................................................................................ 8
Negreta ........................................................................................................................ 8
Versaleta ..................................................................................................................... 8
BARBARISMES .............................................................................................................. 8
GENUNITAT .................................................................................................................. 9
PREPOSICIONS ........................................................................................................... 10
per / per a .................................................................................................................. 11
REDUNDNCIES, CACOFONIES, REPETICIONS, IMPROPIETATS LXIQUES ..... 12
Redundncies ........................................................................................................... 12
Repeticions i cacofonies ............................................................................................ 12
Impropietats lxiques ................................................................................................ 13
Confusi de mots o de locucions .............................................................................. 13
VIRUS LINGSTICS ................................................................................................... 13
PUNTUALITZACIONS SOBRE LS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE .................... 14
CALAIX DE SASTRE .................................................................................................... 15
ULTRACORRECCI .................................................................................................... 16

Tant quan parlem en pblic des dels conferenciants fins als informadors de carrer, com
quan publiquem algun escrit (document, cartell...), s molt important que fem servir un
llenguatge acurat. Als ulls de la gent, els membres de lAssemblea Nacional Catalana som,
dalguna manera, la imatge del pas que volem, de la cultura que volem, de la llengua forta,
sana i rica que volem.
Amb aquesta finalitat, hem elaborat unes breus orientacions lingstiques, que ens
ajudaran a unificar criteris i a oferir una bona imatge corporativa. Ho hem fet duna manera
senzilla obviant, per exemple, la transcripci fontica en lapartat corresponent perqu
puguin ser interpretades pels professionals de la correcci i alhora pels membres de les
diferents territorials i sectorials quan han de redactar textos, preparar cartells o parlar en
pblic.
En els exemples, tots provinents de casos reals, hem procurat reflectir-hi alguns dels
termes que tractem habitualment. Les formes incorrectes les marquem en cursiva,
seguides duna fletxa que ens indica lopci o les opcions correctes.

FONTICA
El catal central tendeix a fer una neutralitzaci abusiva de les vocals a, e, o, a ms
demmudir la r i la t finals en casos en qu no escau lemmudiment. Val a dir que els
mitjans de comunicaci no ajuden gaire a esmenar aquests errors ms aviat hi cauen i els
fomenten, i que la supressi del guionet en la majoria dels mots compostos tamb ha
contribut a generalitzar-los.
Les directrius daquest apartat de fontica sn, doncs, nicament per als parlants del catal
central.

Neutralitzaci abusiva
Els mots compostos mantenen la sllaba tnica en totes dues parts:

semifinals, eurodiputat, rerefons, tres-cents, set-cents...

Collserola, Montblanc, Serrallonga, Portabella

Emmudiment abusiu de la r
La r en posici final no sempre ha de ser muda. Per tradici o, en alguns casos, per
distingir el mot del seu homnim (escrit amb la mateixa grafia), es pronuncien. Vegem-ne
uns quants exemples.

Molts topnims del Pas Valenci: Guardamar, Albocsser, Xquer, la Safor...

Alguns altres topnims: Riumors, Amer...

La majoria de cultismes: epistolar, escolar, exemplar, familiar, particular, popular...

Noms propis: Isidor, Elionor, Artur...

sever (adjectiu), per Sever (nom) / el pudor, per la pudor

2

Emmudiment abusiu de la t
Tradicionalment la t final se sensibilitza (es pronuncia) en mots com sant, cent, quant,
vint... quan va seguida duna paraula comenada amb vocal o amb h; tamb en gerundis
seguits dels pronoms febles hi, ho:

Sant Andreu; sant Antoni; cent anys; vint hores; pensant-hi; sentint-ho

SIGLES
No nabusem.
Avui dia hi ha la tendncia a seguir el model angls, que gaireb tot ho anomena amb
sigles. De sigles nhi ha un reguitzell i cada dia en surten de noves (AMI, AT, DUI, DS,
EUA, IVA, IRPF, LOGSE, PIB, PNDD, TC...). Aix crea confusi en el destinatari del
missatge. Nosaltres potser en tenim molt clar el significat, per hem de fer que els
documents siguin entenedors, pensant en el pblic en general.
En un document, quan ens referim a una entitat, llei, etc., la primera vegada que la citem
cal escriuren el nom sencer i, al costat, entre parntesis no pas separada amb un gui,
com fan alguns, la sigla; desprs ja podem posar-hi la sigla i prou: LAssemblea Nacional
Catalana - ANC s una organitzaci de base transversal... LAssemblea Nacional
Catalana (ANC) s una organitzaci de base transversal...

Sense punts entremig: IVA

Amb majscules i rodona: IVA; el nom sencer, amb minscules (impost del valor
afegit)

Invariables (sense pluralitzar): les AEs les AE; les PIMEs les PIME / les pimes
(lexicalitzada)

Pronunciaci
Segons el so de les lletres en catal: f, l, m, n, r, s acabades en a.

ANC: a-ena-ce (so dessa sorda); PSC: pe-essa-ce (so dessa sorda)

IRPF: i-erra-pe-efa

ONG: o-ena-ge

Malgrat que la norma s posar les sigles amb majscules, hi ha qui opta per distingir-ne els
diferents elements: CiU; R+D+I (recerca, desenvolupament i innovaci). En alguns casos,
aix crea dubtes en la lectura de la sigla (SfxI: essa-efa-ics-i?, essa-efa-per-i?) i acabem
dient-ne el nom sencer (Sagrada Famlia per la Independncia).

PUNTUACI
En un text, no practiquem la comunicaci telegrfica (frase curta, punt, frase curta, punt).
La pobresa en la puntuaci fa desaparixer les frases subordinades, explicatives,
adversatives, etc., amb els corresponents elements gramaticals. Usarem convenientment
els altres signes: punt i coma, coma, dos punts, guions dincs...

Signes de puntuaci (. : , ; ... ! ?), enganxats al text que els precedeix: Quin pas
volem ? Quin pas volem?

Punts suspensius (tres i prou): o b ... o b etc.; mai etc... / etc....

! ? un sol signe: Veniu!!! Veniu!

! ? sense punt al darrere

La coma o el punt i coma, desprs dels punts suspensius: ,... ...,

Ttols, subttols, enunciats, etc., sense punt final ni dos punts

Smbols, sense punt final: h, m

Guionet de separaci: si sn dos termes simples, sense espai: Sants-Montjuc; si un

o dos dels termes sn compostos, amb espai abans i desprs per a distingir-los:
Sants - Zona Franca

Ela geminada, amb punt volat (ll)

Apstrof tipogrfic, corbat (), no pas recte (') l'apstrof lapstrof. La tecla de
lapstrof no s la de laccent (), sin la mateixa que cont linterrogant: lapstrof
lapstrof

Cometes. Preferirem les cometes baixes ( ) a les altes ( ) (aquestes tamb han
de ser corbades). Ordre de les cometes en un text: . Les cometes baixes
les podem obtenir mitjanant lordre Insereix smbol, o les tecles Alt 174 per a la
dobertura , Alt 175 per a la de tancament , o b podem fer-nos-en unes macros
per estalviar temps.

En la numeraci dapartats i subapartats, noms hi ha dhaver un punt desprs de la xifra,

no pas punt i guionet (.-) ni guionet (-):

1.- / 1 1.

1.1.- / 1.1 - 1.1.

DATES I HORES
Format de dates amb xifres (. - /)
01.07.2014 1.7.2014 (les xifres dun sol dgit, sense 0 al davant)

2010-14 2010-2014

10/4/2010-11/9/2010 10/4/2010 - 11/9/2010

Catalunya14 Catalunya 14; Catalunya 2014

4

Format amb el nom del dia de la setmana

En avisos, cartells...: dimecres, 3 de juny (amb coma)

Dins text: el dimecres 3 de juny hi ha reuni (sense coma)

Quan significa passat o vinent: dimecres hi va haver reuni; dimecres hi haur

reuni; dimecres que ve hi haur reuni (sense article)

Recordem que en sentit freqentatiu no es pluralitza:

els dimecres hi ha reuni el dimecres / cada dimecres hi ha reuni

els dimecres i els divendres hi ha reuni el dimecres i el divendres / cada

dimecres i divendres hi ha reuni

Abreviatura de les dates significatives: 9-N

Calc de langls. No nabusem. Reservem aquesta frmula per a cartells o ttols. Dins text,
posem-la sencera: El 9 de novembre va ser una data histrica.
Mantinguem el nom de la nostra diada: Onze de Setembre.

Les hores
Preferirem la frmula genuna (un quart, dos quarts, tres quarts ... del mat, del migdia, de
la tarda, del vespre, de la nit). Dins un text, sempre:

a 1/4, 2/4, 3/4 de (coherncia: a 1/4 de 7 o b a un quart de set)

a la 1, a les 2, a les 7, a les 9 (sense h) del mat, del migdia, de la tarda del vespre,
de la nit

En cartells tamb s bo mantenir-la:

MAT: D11 a 2

TARDA: DE 5 A 7

En una relaci dhoraris, hi posarem les hores i els minuts per estalviar espai:

10.00 h / 10.05 h 10 h / 10.05 h (les xifres dun sol dgit, sense 0 al davant)

h separada de la xifra i sense punt

10.30-12.30 h 10.30 - 12.30 h (termes compostos, amb el guionet separat)

de les 10.30 h a les 12.30 h de les 10 a les 12 h (no cal la primera h)

ABREVIACIONS
Labreviaci serveix per a estalviar espai; si es tracta de suprimir una sola lletra o dues, s
innecessria, perqu lespai estalviat s ocupat pel punt.

Abreviacions innecessries: St., Sta. (model angls) Sant, Santa

5

Abreviatures de les vies urbanes

(No ens oblidem de posar-hi la preposici de.)

C. de, C/ de; Av. de; Cra. de; Pg. de; Pl. de; Ptge. de; Rda. de; Tra. de; Trv. de

Dins text, si ho posem sense abreujar, va amb minscula inicial:

Actuaci castellera al passeig de Mar

Cal tenir en compte els noms de les vies pbliques, que de vegades presenten
peculiaritats:

C. de la Marina; C. dEn Perris; C. dEn Font (diferent que C. de la Font)

Abreviatures dels numerals ordinals

1r, 1a, 1rs 1es

2n, 2a, 2ns 2es

3r, 3a, 3rs, 3es

4t, 4a, 4ts, 4es

5, 5a, 5ns, 5es...

No ens descuidem la lletra dels ordinals:

50 aniversari (cinquanta aniversari) 50 aniversari (cinquant aniversari)

Si els posem en xifres romanes, recordem que no porten cap lletra a continuaci:
V Congrs V Congrs
Actes (jornades, simposis, assemblees...), captols, papes, reis, en xifres romanes:
X Jornades sobre Llengua i Cultura
Fins al deu es llegeixen com a ordinals; a partir del deu, com a cardinals:

Jaume I (Jaume primer); Joan XXIII (vint-i-tres); segle

II aC (segle segon); segle XV

(segle quinze). La xifra dels segles, en versaletes. Respecte al mot segle, dins el
text va sencer; entre parntesis, abreujat (s. XXI)

TIPUS DE LLETRA
Majscules i minscules
Majscula inicial (tots els termes, excepte articles, preposicions i conjuncions)
Institucions, organismes, entitats, rgans de gesti: Secretaria General del
Departament de Cultura, Comissi de Comunicaci, Junta Directiva, Secretariat
Nacional, Territorial Verges per la Independncia, Sectorial Petit Comer per la
Independncia
6

Congressos, simposis, jornades, trobades: Primer / I Congrs Mundial de Bilegs)

Majscula noms la lletra inicial del primer terme

Entitats juridicopbliques i religioses: Estat espanyol, Estat francs, Estat catal (el
partit: Estat Catal); Administraci pblica; Esglsia catlica / lEstat, el Govern
(designacions incompletes, per Estat espanyol, Govern de la Generalitat...)

Comunicacions, ponncies, discursos: Leducaci en el marc duna Catalunya

independent

Documents oficials (lleis, projectes de llei, decrets...): Llei de normalitzaci

lingstica

Informes, estudis, projectes: Programa de recerca; Pla general de carreteres

Ttols de seccions, apartats, productes...: Recull de premsa, Articles propis, Comer

amic

Minscula (noms comuns)

estat: un estat; nou estat: Catalunya, nou estat dEuropa; lestat del benestar

naci: la naci catalana; Catalunya naci

Altres termes: dret a decidir; independncia

Crrecs: president, secretari, rei, conseller...

Cursos i matries: llicenciat en dret

Reunions: assemblea general; junta extraordinria

Dies de la setmana, mesos

Vies pbliques (carrer, plaa, passeig... dins text), port, parc, jard, mercat...

Per a destacar una paraula, un concepte, etc., no farem s de la majscula. Evitem potipotis com aquest: Signa un Vot per la Independncia (a part de les majscules no
corresponents, notem lalteraci de lordre de les cometes). Les majscules hi escaurien en
el cas de la Comissi Signa un Vot (existent), com a organisme.

Rodona
Ttols de conferncies, ponncies, debats, articles, captols de llibres..., en rodona i
entre cometes: Pasos Catalans: cultura, naci, estat? En cartells no calen les
cometes si lactivitat ja est destacada amb lletra ms grossa. Ttols de
conferncies... en una altra llengua, en cursiva.

Cometes, parntesis i claudtors [ ] que contenen paraules o frases en cursiva,

llevat que tot el text vagi en cursiva i a dins hi escaiguin unes cometes: [sic];
Catalonia from A to Z (ponncia).

Cursiva
Llatinismes i estrangerismes: sic; de facto; best seller; lehendakari...

Noms de lletres: la lletra r; lopci b; lapartat a) (el parntesi de a, en rodona)

Ttols de llibres, vdeos, canons, programes de rdio i de televisi, obres dart,

publicacions peridiques

Sentit metalingstic, s a dir, paraules o frases que susen com a denominaci

delles mateixes: Fins no fa gaire, la paraula independncia era silenciada pels
mitjans de comunicaci.

No subratllarem les cursives.

Negreta
Ttols, apartats i subapartats dun text

Paraules que vulguem destacar en un text (no nabusem)

No subratllarem les negretes.

Versaleta
Segles, com hem indicat en els ordinals

En bibliografies, el cognom o cognoms de lautor duna obra: PARTAL, Vicent. A un

pam de la independncia / PARTAL, V. A un pam de la independncia. Tamb en
notes a peu de pgina: Vg. Vicent PARTAL, A un pam de la independncia.

BARBARISMES
Vegem alguns dels barbarismes ms usuals en el nostre mbit.

s per aix que per aix; precisament per aix; justament per aix

ja (immediatesa) ara: Volem la independncia ara!

llistat llista; relaci: La llista de participants. (srie enumerativa de noms,

adreces, etc. / llistat, bo noms per a designar un resultat doperacions efectuades
per un ordinador, escrit en paper per una impressora: Imprimiu el llistat de dades
estadstiques. (susa molt poc)

passar pgina girar full

portar [x] temps / dies / anys... fer [x] temps / dies / anys que...: Porten anys
parlant de federalisme. Fa anys que parlen de federalisme.

punt i final punt final (s, per, punt i a part)

qu tal com va?; com anem?; com va tot?

tal i com tal com; com

8

val entesos, dacord, molt b (tic en conferncies, xerrades, exposicions: Val?)

Les exigncies de la societat actual generen contnuament nous termes, que ens vnen
sobretot en angls. Tendim a pensar que el fet dadoptar-los ens fa semblar ms instruts,
ms importants... Recordem-ho: Els anglicismes no ens fan ms cultes. Tots tenen un
equivalent en catal.
Vegem alguns estrangerismes actuals que podem evitar.

brainstorming pluja didees

e-mail adrea electrnica (abrev. a/e); correu electrnic; missatge electrnic

escrache assetjament pblic; pressi pblica; escarni; escarn; encal

flash mob aplec llampec; mobilitzaci espontnia

flyer full de m; prospecte; full volander

link enlla

login contrasenya, identificaci

[mass] media mitjans de comunicaci

merchandising marxandatge

on line en lnia; per internet

pack lot; paquet

performance actuaci; espectacle

pop-up finestra emergent; missatge emergent

roll-up pantalla enrotllable

tablet tauleta grfica

think tank equip despecialistes; equip de reflexi

tweet piulada / piular

GENUNITAT
En allusions formals, ometre el terme senyor / senyora precedint el nom o cognom no
indica pas manca de respecte. Ara b, a pesar que el Llibre destil del Parlament de
Catalunya diu que no sha de fer servir el tractament el senyor o la senyora, veiem
que tant els poltics i els tertulians de debats com les publicacions lempren contnuament.
Lalternativa s en/na/la, (omissi), tenint present el que especifica la gramtica sobre
l'article i el tractament davant els noms de persona.

Abans del cognom: El senyor Puigdemont afirma... Puigdemont afirma / en

Puigdemont afirma... (personatges no catalans, sempre : Rajoy afirma...)

Abans del nom i cognom: El senyor Carles Puigdemont afirma... Carles

Puigdemont afirma...

Conferncia a crrec del Sr. Vctor Cucurull Conferncia a crrec de Vctor

Cucurull; Lectura de poemes a crrec de la Nria Feliu Lectura de poemes a
crrec de Nria Feliu

En documents administratius o comunicats, el tractament de cortesia tradicional en catal

s el de vs (2a persona del plural), que, en comparaci amb el tractament tradicional
castell, de vost (3a persona del singular), t lavantatge dadrear-se a un sol individu o a
un collectiu i de presentar la mateixa forma per al mascul que per al femen (us
saludem en comptes de el/la/els/les saludem).

Vol que Catalunya esdevingui...? Voleu que Catalunya esdevingui...?

El tractament de tu (2a persona del singular) s informal i denota familiaritat. El podem

emprar en correus electrnics dirigits als associats o simpatitzants, en general, i en
missatges adreats al pblic jove.

Tesperem a la parada. No hi faltis!

En les ordres (web, etc.), canviarem els infinitius per la 2a persona del plural.

Marcar la casella Marqueu la casella

No abusem dels gerundis en ttols; substitum-los per altres frmules. Noms els admetrem
en casos en qu lacci sigui durativa o b simultnia, com ara Escrivint la independncia
(sinnim de tot escrivint / mentre escrivim). No abusem tampoc dels infinitius en ttols.
Evitem la combinaci innecessria i/o (anglicisme), que de vegades indica repetici o fins i
tot contradicci. Alternatives: i; o; o ambdues coses; o totes dues coses.

crida als associats i/o adherits crida als associats i adherits

en casos semblants i/o diferents en casos semblants o diferents

lacci poltica i/o popular ho far possible lacci poltica o popular, o ambdues
alhora, ho far possible

Procurem que les grafies siguin coherents:

Bicicletada x la Independncia Bicicletada per la Independncia

Evitarem frmules poc nostrades en posar nom a activitats, actes, etc.:

IndependnciaLab Cerquem una altra frmula atractiva i alhora genuna.

PREPOSICIONS

daqu (designaci temporal) daqu a: Daqu a un any...

diferent a diferent de

dret a tolerable davant de verb; preferible de (dret a/de decidir), per

obligaci? / dret de (davant de substantiu): dret de petici
10

fer cas a fer cas de: no li feu cas no en feu cas / no lin feu cas

hores dara a hores dara

participaci a participaci en: Hi va haver una gran participaci de pblic en

lassemblea.

participants a participants en: Tots els participants en les assemblees

territorials...

participar a (davant de verb) / participar en (davant de substantiu)

participar amb alg en algun afer: Participa amb lANC en lencesa despelmes.
Participa amb lANC a encendre espelmes.

por, gust, regust, olor, pudor, tuf... a por, gust, regust, olor, pudor, tuf... de: No
hem de tenir por de les amenaces.

respecte aix respecte a aix; respecte daix

per / per a
Recordem-ne la distribuci:

per: motiu, causa, mitj (immobilitat, mirar enrere)

per a: destinaci, direcci (moviment, mirar endavant)

Davant delements nominals (substantiu, article, numeral...)

per
Activitats per joves (les organitzen els joves)
Recomanacions per les sectorials (les fan les sectorials)

per a (normatiu i obligatori, aplicat per consens)

Activitats per a joves (destinades als joves)
Recomanacions per a les sectorials (destinades a les sectorials)

Davant dinfinitiu

per a (normatiu per sense consens daplicaci: mandra, desconeixement, poc

domini gramatical?). Recomanable; evita ambigitats: Les normes ds per aplicar
sn les segents:... (pendents daplicar o que cal aplicar?)

Problema: La relaxaci en ls de per a davant dinfinitiu fa que leliminaci de la a comenci

a estendres duna manera alarmant davant de substantiu i altres elements: Un futur millor
per tothom: Catalunya, nou estat. Un futur millor per a tothom: Catalunya, nou estat.;
Per qualsevol dubte, us podeu posar en contacte amb nosaltres... Per a qualsevol
dubte, us podeu posar en contacte amb nosaltres...; Raons per la independncia
(sinterpreta baralles a causa de la independncia) Raons per a la independncia
11

REDUNDNCIES, CACOFONIES, REPETICIONS, IMPROPIETATS LXIQUES

Procurarem que els textos siguin gils, entenedors, coherents i variats en el lxic. Evitem
defectes com les repeticions de mots i de sons.
Vegem-ne uns quants exemples.

Redundncies
Vigilem de no repetir termes que sn equivalents.

fer un temps / uns anys / uns mesos / uns dies enrere: Fa un temps enrere...
Fa un [quant] temps... Un [quant] temps enrere...

finalment, per acabar: Finalment, per acabar, cal dir que... Finalment cal dir
que... Per acabar cal dir que...

per tant, doncs: Per tant, doncs, llegirem les conclusions. Per tant, llegirem
les conclusions. Llegirem, doncs, les conclusions.

seguir a continuaci / tot seguit: El text que segueix a continuaci / tot seguit...
El text que segueix / que ve a continuaci / que ve tot seguit...

tornar a repetir / reviure / reprendre / refer / readmetre...: Que no es tornin a repetir

aquells fets. Que no es repeteixin aquells fets. Que no es tornin a produir
aquells fets.

estrenar + nou: Estrenarem un nou pas. Estrenarem pas. Tindrem un

pas nou.

Repeticions i cacofonies
Sobre aquest punt, hem de parlar sobre la viabilitat del projecte. Pel que fa a
/ tocant a / respecte a / quant a aquest punt, hem de parlar sobre la viabilitat del
projecte. Sobre aquest punt, hem de parlar de la viabilitat del projecte.

No es tracta duna casualitat que la realitat sigui aquesta. No s casual que la

realitat sigui aquesta.

Cada cop ms hi ha ms gent convenuda, a ms de nosaltres. Cada cop hi

ha ms gent convenuda, a part de nosaltres.

El que s cert s que el futur s imprevisible. Certament el futur s

imprevisible.

no noms (el gran clssic): La independncia no noms s un desig, sin una

necessitat. La independncia no s nicament / tan sols / sols / solament... /
no s un desig i prou, sin una necessitat.

Evitem la forma verbal haguem desprs de que: s ben trist que haguem de
demanar el que ens pertany. s ben trist que hgim de demanar el que ens
pertany.

12

Impropietats lxiques
Superlatius o altres mots que no admeten gradaci:

absolut, mxim, mnim, lgid, ptim, immediat, principal, preferible, impossible

possible, prioritari...
Viuen en la ms absoluta misria. Viuen en la misria absoluta.
No en t ni la ms mnima idea. No en t la ms petita idea.
s molt possible. s molt probable. s possible.

Confusi de mots o de locucions

a lhora / alhora

conseqentment / consegentment

fullet / fullet

recerca / cerca

si escau (si conv, si va b, si cal, si s procedent, si sadiu amb la disposici):

Aprovaci, si escau, del pressupost. / si sescau (si sesdev, si es produeix, si t
lloc [una cosa]): La declaraci unilateral dindependncia, si sescau, demanar
fermesa.

tanmateix / aix mateix

posar resistncia oposar resistncia

VIRUS LINGSTICS
Els virus lingstics no sn prpiament barbarismes, sin senzillament virus, termes
correctes per que envaeixen el camp duns altres fins a debilitar-los i fer-los desaparixer.
Consegentment, desapareix tamb la varietat lingstica dun text o dun discurs. Com
qualsevol virus, solen tenir una durada datac curta, segons la moda; alguns, per, sn
resistents i esdevenen uns veritables clssics.

rea , zona, espai, lloc, indret, tram...

assolir aconseguir; arribar a. Reservem assolir per a contextos filosfics,

morals...

des que den que; des del moment / dia... en qu

desenvolupament aven; progrs; creixement

incrementar augmentar; crixer; pujar; apujar; apujar-se...

instrument aparell; estri; eina; mitj

obrir/tancar portes obrir; inaugurar-se / tancar; cloure: El prat del Castell obre
les portes al Concurs Internacional de Gossos dAtura... (t portes, un prat?)
13

realitzar (el ms antic i fort de tots) fer, dur a terme, portar a cap, elaborar,
confeccionar, confegir, exercir... (bo en el sentit dassolir, acomplir): El poder que
es realitza sobre el poble... El poder que sexerceix sobre el poble...

realitzaci (el ms antic de tots) : Sha iniciat la realitzaci duna auditoria...

Sha iniciat una auditoria...

trobar-se (per dubte entre ser i estar) ser, estar: La independncia es troba a
tocar La independncia s a tocar

tot i [que] malgrat, encara que, mal que, a pesar de/que, a desgrat de, a despit
de...: Tot i que tots hi van estar dacord... Malgrat que tots hi van estar
dacord...

utilitzar fer servir, usar, emprar, servir-se de...

PUNTUALITZACIONS SOBRE LS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

La no-discriminaci per ra de sexe ha estat sobredimensionada en lmbit lingstic, de
manera que cada vegada ms observem que, amb ganes de ser polticament correctes,
esdevenim lingsticament pobres i incorrectes. s el cas de la substituci sistemtica de
tots els adjectius substantivats per persones, fet que altera greument el nostre sistema
gramatical. Vegem alguns inconvenients daquesta prctica abusiva.

modifica la sintaxi (substantius adjectius: voluntaris persones voluntries);

segueix el model gramatical angls (young people, American people...);

empobreix el lxic, anulla la varietat lingstica, desestima els sinnims (qui, alg,
tothom, ning, gent...); fem, si no, lexercici de comptar el nombre de vegades que
aquest mot arriba a sortir en qualsevol text oral o escrit;

ridiculitza la llengua: Suprimeixen els ajuts a les persones discapacitades... (hi ha

ajuts per a animals discapacitats?);

genera ambigitat: Una persona desapareguda al masss del Montgr (en realitat,
era un home; haver-ho puntualitzat hauria evitat malestar en familiars de dones
desaparegudes aquell dia);

discrimina i implica exclusi: Els ciutadans i ciutadanes que votin... (fa molts
anys, que les dones ja podem votar).

Ara b, si utilitzem sempre amb moderaci el substantiu persones, hem de fer la

concordana de gnere:

Les persones inscrites com a associats... Les persones inscrites com a

associades...

Cal saber que, gramaticalment, el gnere mascul s neutre, no marcat, amb valor inclusiu;
el gnere femen, en canvi, s marcat, exclou laltre: tots, per exemple, inclou el gnere
mascul i el femen; quan volem remarcar noms el femen, diem totes.
No haurem de tenir prejudicis, doncs, a lhora de servir-nos de la forma masculina per a
generalitzar, sobretot en escrits, crides, etc., destinats al pblic en general: Companys!;
en cartes individualitzades, podem duplicar el gnere: Benvolgut soci / Benvolguda scia
14

Evitem la frmula escurada amb barra inclinada: Benvolguts/des companys/es...

(observem que no sempre apliquem correctament la desinncia femenina, que no
consisteix a afegir senzillament es o des al mascul).
La contnua duplicaci de gnere t linconvenient que enfarfega els textos orals i escrits:
Els socis i les scies inscrits i inscrites abans del dia...
No caiguem en la discriminaci inversa descartant la paraula home si ens referim a alg
del gnere mascul, ni tampoc alterant les regles gramaticals. Daquesta manera evitarem
desgavells lingstics com els segents, que no demostren sin un greu desconeixement
gramatical: Preses/os politiques/cs: les volem a casa! Santsencs, totes som Can Vies!
(vegem, a ms, la manca de concordana i la mala puntuaci).
Larrova com a soluci fcil per a sortir del pas i incloure tots dos gneres, en catal, no s
bona: Llibertat pres@s (els plurals no els fem amb a).
Quan la duplicaci de gnere s convenient o necessria, no cal repetir larticle si es
refereix a un tot: Els homes i dones daquest pas han perdut la por.
Mirem de buscar, doncs, lequilibri del discurs, sense incrrer en cap tipus de discriminaci
per sense trasbalsar la gramtica. No banalitzem la llengua: malauradament ja la tenim
prou malmesa.

CALAIX DE SASTRE
Posem en un calaix de sastre altres incorreccions detectades que, per la brevetat que
exigeix aquest document, no podem desenvolupar en els apartats que els correspondrien.

Contacteu-nos Poseu-vos en contacte amb nosaltres; escriviu-nos; telefoneunos; truqueu-nos

Organitza (en cartells, actes...) Organitzaci; Collabora Collaborador /

Collaboradors; Patrocina Patrocinador / Patrocinadors. Les frmules Amb la
collaboraci de, Amb el patrocini de tenen linconvenient que si el mot precedent
comena amb vocal (Ajuntament, Associaci...) no es pot apostrofar la preposici
perqu quedaria tota sola:
Amb la collaboraci d:
AMI

Quan ens definim en documents divulgatius, webs, etc., com, qu, qui, quin i
derivats fan una funci informativa, no pas interrogativa: no ens preguntem qu fem
o qui som, sin que ho expliquem; per tant, van sense interrogant: Qui som?
Qui som; Quin pas volem? Quin pas volem

Desestimem les construccions impersonals reflexes (pronom es com a subjecte

indeterminat i el verb en tercera persona). Apliquem un llenguatge directe, clar i
planer: Des de lANC es proposa la insubmissi fiscal... LANC proposa la
insubmissi fiscal... A LANC proposem la insubmissi fiscal...

15

ULTRACORRECCI
No hem de caure mai en la ultracorrecci per a justificar que hem revisat un text. Evitem de
fer correccions gratutes: si una paraula s correcta, no cal substituir-la per un sinnim que
ens agradi ms; la canviarem nicament quan detectem repeticions o redundncies. Els
professionals de la correcci hem de ser respectuosos amb el text: no en som els autors,
sin els restauradors.

Webs imprescindibles per a consultar qualsevol dubte lingstic o lacceptaci de

neologismes:

OPTIMOT, consultes lingstiques:

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

Centre de Terminologia TERMCAT: http://www.termcat.cat

Critria, Institut dEstudis Catalans (majscules i minscules):

http://criteria.espais.iec.cat/2015/05/27/3-2-lus-de-les-majuscules-i-les-minuscules/

16