Ortografia Catalana

Servei de Llenges i Terminologia
UPC
UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
criteris
Canvis en ls del guionet

LInstitut dEstudis Catalans va modificar els criteris per a ls del guionet en lescriptura dels mots compostos i derivats. A conseqncia daix, alguns mots que abans sescrivien amb guionet ara sescriuen sense.1 1. Els mots construts amb prefixos pre- + inscripci pre preinscripci ex exrector, sots sotsdirecci Si el prefix acaba amb vocal i el mot que lacompanya comena amb r- o s-, no es duplica aquesta consonant. secretari vicer rector, vices El prefix noSescriu amb guionet quan acompanya un nom. -violncia, el pacte de no -agressi la no nonoSescriu sense guionet quan acompanya un adjectiu. els pasos no alineats, els grups no violents, els estudis no reglats 2. Els compostos en qu el primer element acaba en -o audio audiovisual, fisico fisicoqumic, socio socioeconmic Si el segon element comena amb r- o s-, no es duplica aquesta consonant. rom politicos social, grecor Noms es mant laccent del segon element. nico + cil ndric conicocil ndric c pol tico + social politicosocial
UPC
criteris
3. Els compostos formats amb dues paraules catalanes ratapinyada ratapinyada, pocavergonya pocavergonya, filferro filferro, sordmut sordmut, setcincies setcincies, portaveu portaveu, vistiplau Per sescriuen amb guionet: Quan el primer mot acaba amb vocal i el segon comena amb r-, s- o x-. a-robes, penya a-segat, poca a-solta, busca a-raons penja Si la uni dels dos mots pot dificultar-ne la lectura. cap-roig Si el primer mot porta accent grfic. l-curt, m -llarg p
Al Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopldia Catalana i al diccionari del Word, es recullen amb guionet. Al Gran diccionari de la llengua catalana (1998) de l'Enciclopdia Catalana ja es recullen sense guionet.
1
Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 3 de juny de 1999 Data d'actualitzaci: 22 de nov. de 1999

UPC
criteris
La e de suport en els compostos del tipus infraestructura

LInstitut dEstudis Catalans va establir els criteris per escriure amb e o sense e els mots compostos i derivats en qu el segon element comena amb es-. 1. Sescriuen amb e Els mots compostos i prefixats que shan format en catal: Compostos amb un prefix i un mot escola, polie esportiu, telee esqu, sotae escriure, pree establir infraestructura, autoe Abans aquests mots sescrivien sense e.1 Compostos formats amb dos mots esps guardae espatlles, barbae 2. Sescriuen sense e Els mots compostos i prefixats que shan format en altres llenges i han estat adoptats pel catal. scriure, subs scriure, res stablir, teles scopi, subs strat, arterios sclerosi ins scriure, pres
En el Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopldia Catalana i en el diccionari del Word, aquests mots apareixen sense e. Al Gran diccionari de la llengua catalana (1998) d'Enciclopdia Catalana ja es recullen amb guionet.
1

UPC
criteris
Novetats de lxic al DIEC

Al setembre de 1995, lInstitut dEstudis Catalans va publicar el Diccionari de la llengua catalana (DIEC), en el qual shan incorporat mots que abans no es recollien.1 Tamb hi ha hagut modificacions en mots que ja hi eren, que consisteixen en ampliacions de significats que permeten usos que abans no es consideraven correctes, i en canvis en lortografia. Destaquem algunes daquestes novetats: 1. Paraules i expressions noves agilitzar aprofundir en arreglar ceguera convalidar entrega entregar escner fer front a guapo -a incentivar influenciar lideratge minusvalidesa multimdia obvietat personar-se renda per capita tner verdader -a xocolate a ms dagilitar a ms de reparar, arranjar a ms de ceguesa, ceguetat a ms de lliurament a ms de lliurar a ms dafrontar (dins front) a ms de bell -a, bonic -a a ms destimular a ms dinfluir (exercir influncia)
(dins renda) a ms de vertader -a, veritable a ms de xocolata
UPC
criteris
2. Significats nous de paraules o expressions ja existents a travs de aix com carrera cobertura cobrir desenvolupar dest impartir incidir obviar present seguir suposar ara tamb amb el sentit de per mitj o mitjanant (dins travs) ara tamb amb el sentit de i tamb (dins aix) ara tamb amb el sentit de cursa (veg. cobrir) ara tamb amb el sentit docupar, cobrir una vacant o ocupar, cobrir places ara tamb amb el sentit de realitzar, dur a terme ara tamb amb el sentit de destinaci ara tamb amb el sentit de professar, ensenyar (fer classe) ara tamb amb el sentit de repercutir (una cosa en una altra) ara tamb amb el sentit devitar, defugir ara tamb amb el sentit daquest -a (referit a escrits) ara tamb amb el sentit de continuar ara tamb amb el sentit de representar, comportar, implicar
3. Paraules amb canvis ortogrfics prit -a xfer -a a ms de perit -a a ms de xofer -a
Els mots acabats en -edre, com ara: decaedre dodecaedre poliedre a ms de decedre a ms de dodecedre a ms de poledre
Els mots afectats pels nous criteris ds del guionet: preinscripci audiovisual Els compostos amb e de suport: infraestructura
1a edici, setembre de 1995; 1a reimpressi, mar de 1996; 2a reimpressi corregida, gener de 1997. Al Gran diccionari de la llengua catalana (1998) de l'Enciclopdia Catalana ja es recullen aquestes modificacions.
1

UPC
criteris
Els crrecs, amb minscula

1. Tots els crrecs sescriuen amb minscula inicial. el president la consellera el rector el vicerector la vicegerenta el secretari general el deg la cap la secretria el subdirector 2. Al contrari que els crrecs, les unitats estructurals a qu corresponen sescriuen amb majscula inicial. el vicerector la degana el gerent el Vicerectorat el Deganat la Gerncia
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de juliol de 1997

UPC
criteris
Els tractaments protocollaris

1. s dels tractaments protocollaris El llenguatge administratiu modern es caracteritza per la concisi i el to democrtic. Per aix, suprimeix aquests tractaments de la documentaci administrativa quotidiana i els reserva solament per a textos solemnes (invitaci) i actes protocollaris. Per tant, a la documentaci quotidiana sempre farem servir el tractament general: senyor senyor, senyora 2. Els tractaments protocollaris sescriuen sempre amb majscula inicial, tant si fem servir la forma sencera com labreujada. Excellentssim i Magnfic Senyor Honorable Senyora Excm. i Magfc. Sr. Hble. Sra.
El tractament general, en canvi, va amb minscula quan sescriu sencer i amb majscula inicial quan sescriu abreujat. senyor senyora 3. Estructura Tractament + nom i cognoms, crrec Excellentssim i Magnfic Senyor Joan Estivill, rector de la Universitat Politcnica de Catalunya Tamb es pot fer servir lordre invers: Crrec, tractament + nom i cognoms el rector de la Universitat Politcnica de Catalunya, Excellentssim i Magnfic Senyor Joan Estivill S r. S ra.
Llista de tractaments protocollaris

UPC
criteris
Llista de tractaments protocollaris

Molt Honorable Senyor/a (M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) (M. H. Sr. / M. H. Sra.) expresident/a de la Generalitat de Catalunya expresident/a del Parlament de Catalunya president/a de la Generalitat de Catalunya president/a del Parlament de Catalunya

Honorable Senyor/a (Hble. Sr. / Hble. Sra.) (H. Sr. / H. Sra.)
conseller/a de la Generalitat de Catalunya cnsol/consolessa exconseller/a de la Generalitat de Catalunya president/a del Consell Consultiu

Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a (Excm. i Mgfc. Sr. / Excma. i Mgfca. Sra.) Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)
rector/a d'universitat
alcalde/essa de l'Ajuntament de Barcelona deg/ana del Collegi d'Advocats de Barcelona deg/ana del Consell de Collegis d'Advocats de Catalunya delegat/ada del Govern de l'Estat diputat/ada al Congrs eurodiputat/ada expresident/a d'organismes territorials elegits per sufragi que tinguin Barcelona per capital fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya governador/a civil de Barcelona membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts membre de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres persona condecorada amb la Creu de Sant Jordi president/a de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona president/a del Consell de Collegis de Procuradors de Catalunya president/a de la Diputaci de Barcelona president/a d'organismes territorials elegits per sufragi que tinguin Barcelona per capital president/a del Parlament Europeu president/a de la Reial Acadmia de Bones Lletres

UPC
criteris
Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)
president/a de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres president/a de la Reial Acadmia de Farmcia president/a de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci president/a de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia president/a del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya senador/a vicerector/a d'universitat
Magnfic/a Senyor/a (Mgfc. Sr. / Mgfca. Sra.) Illustrssim/a Senyor/a (Illm. Sr. / Illma. Sra.) (Im. Sr. / Ima. Sra.)
conseller/a del Conselh Generau d'Aran sndic/a del Conselh Generau d'Aran
alcalde/essa (llevat del cas de Barcelona) cap provincial de Correus i Telgrafs cap provincial de Trnsit cap superior de policia comissari/ria de policia deg/ana de collegi d'advocats (llevat del cas de Barcelona) deg/ana del Collegi de Procuradors de Barcelona deg/ana de facultat universitria deg/ana president/a del Collegi de Notaris de Barcelona delegat/ada regional o provincial de ministeri diputa/ada de la Diputaci de Barcelona director/a d'escola universitria fiscal fiscal en cap de les audincies provincials d Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona gerent d'universitat governador/a civil (llevat del cas de Barcelona) magistrat/ada de les audincies provincials de Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona magistrat/ada jutge/essa magistrat/ada del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi membre de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci president/a d'assemblea territorial de registradors de la propietat i mercantils president/a de les audincies provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona

UPC
criteris
Illustrssim/a Senyor/a (Illm. Sr. / Illma. Sra.) (Im. Sr. / Ima. Sra.)
president/a de cambra de comer, indstria i navegaci (llevat del cas de Barcelona) president/a de consell comarcal president/a de les diputacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona president/a de divisi universitria president/a de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi regidor/a de l'Ajuntament de Barcelona secretari/ria general de l'Ajuntament de Barcelona secretari/ria general de la Diputaci de Barcelona secretari/ria general de govern civil sndic/a president/a de la Borsa de Barcelona tinent/a d'alcalde/essa de l'Ajuntament de Barceiona vicedeg/ana de facultat universitria
Molt Illustre Senyor/a (M. Illtre. Sr. / M. Illtre. Sra.) (M. I. Sr. / M. I. Sra.)
cap d'estudis d'universitat membre de la Reial Acadmia de Farmcia membre de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia secretari/ria general d'universitat
deg/ana de collegi de procuradors (llevat del cas de Barcelona) diputat/ada del Parlament de Catalunya expresident/a d'altres organismes territorials elegits per sufragi (llevat dels que tinguin Barcelona per capital) jutge/essa membre del Consell Consultiu membre de la Mesa del Parlament de Catalunya membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres notari/ria president/a d'altres organismes territorials elegits per sufragi (llevat dels que tinguin Barcelona per capital) sndic/a de Comptes sndic/a de Greuges sndic/a major de la Sindicatura de Comptes
Illustre Senyor/a (Illtre. Sr. / Illtre. Sra.) (I. Sr. /I. Sra.)
Tractaments a altres territoris de parla catalana Molt Honorable Senyor/a (M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) (M. H. Sr. / M. H. Sra.) expresident/a de la Generalitat Valenciana expresident/a del Govern Balear expresident/a del Parlament Balear president/a de la Generalitat Valenciana president/a del Govern Balear president/a del Parlament Balear

UPC
criteris
Honorable Senyor/a (Hble. Sr. / Hble. Sra.) (H. Sr. / H. Sra.)
batlle/essa d'Andorra (de les seccions Civil, Penal, Especial d'lnstrucci i Administrativa) conseller/a de la Generalitat Valenciana conseller/a del Govern Balear diputat/ada del Parlament Balear exconseller/a de la Generalitat Valenciana exconseller/a del Govern Balear membre de la Mesa del Parlament Balear portaveu del Govern Balear portaveu del Govern Valenci secretari/ria del Govern Valenci secretari/ria del Parlament Balear vicepresident/a del Govern Balear
Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.) Molt Excellent Senyor/a (M. Exc. Sr. / M. Exc. Sra.) Excellent Senyor/a (Exc. Sr. / Exc. Sra.)
coprncep d'Andorra president/a del Tribunal de les Aiges de Valncia expresident/a de les Corts Valencianes president/a de les Corts Valencianes
sndic/a de Greuges del Pas Valenci sndic/a major de la Sindicatura de Comptes del Pas Valenci

Espectable Senyor/a (Espect. Sr. / Espect. Sra.) Magnfic/a Senyor/a (Mgfc. Sr. / Mgfca. Sra.)
secretari/ria de les Corts Valencianes
fiscal adjunt/a d'Andorra fiscal general d'Andorra jutge/essa d'apellacions d'Andorra

Molt lIlustre Senyor/a (M. Illtre. Sr. / M. Illtre. Sra.) (M. I. Sr. / M. I. Sra.)
cap del Govern d'Andorra conseller/a del Consell General d'Andorra magistra/ada del Tribunal de Corts d'Andorra magistra/ada del Tribunal Superior de Justcia d'Andorra membre del Consell Superior de la Justcia d'Andorra membre secretari/ria del Consell Superior de la Justcia d'Andorra ministre/a del Govern d'Andorra president/a del Consell Superior de la Justcia d'Andorra

UPC
criteris
Molt lIlustre Senyor/a (M. Illtre. Sr. / M. Illtre. Sra.) (M. I. Sr. / M. I. Sra.)
president/a de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justcia d'Andorra president/a de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justcia d'Andorra vicepresident/a del Consell Superior de la Justcia d'Andorra vicepresident/a del Tribunal de Corts d'Andorra president/a del Tribunal de Corts d'Andorra president/a del Tribunal Superior de Justcia d'Andorra secretari/ria de la Sindicatura General d'Andorra sndic/a general d'Andorra subsndic/a general d'Andorra
Illustre Senyor/a (Illtre. Sr. / Illtre. Sra.) (I. Sr. /I. Sra.) Altres tractaments a l'Estat espanyol Sa Majestat (S. M. / SS. MM.) Sa Altesa Reial (S. A. R.) Honorable Senyor/a (Hble. Sr. / Hble. Sra.) Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)
diputa/ada de les Corts Valencianes membre de la Mesa de les Corts Valencianes membre de la Mesa del Parlament Balear

rei/reina
infant/a prncep/princesa deg/ana del cos consular espanyol
alcalde/essa de l'Ajuntament de Madrid ambaixador/a cap de la Casa Reial cap de l'oposici conseller/a de les comunitats autnomes: Comunitat de Madrid, Diputaci General d'Arag, Diputaci Regional de Cantbria, Govern Basc, Govern de Canries, Govern de La Rioja, Junta d'Andalusia, Junta de Castella i Lle, Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, Junta d'Extremadura, Junta de Galcia, Regi de Mrcia conseller/a electe/a d'estat del Consell d'Estat conseller/a nat/ada del Consell d'Estat defensor/a del poble delegat/ada del Govern expresident/a del Govern

UPC
criteris
fiscal en cap de tribunal superior de justcia fiscal general de l'Estat governador/a civil magistrat/ada de sala del Tribunal Constitucional magistrat/ada del Tribunal Constitucional magistrat/ada de tribunal superior de justcia magistrat/ada del Tribunal Suprem ministre/a del Govern de l'Estat espanyol president/a d'assemblea legislativa de les comunitats autnomes: Assemblea d'Extremadura, Assemblea de Madrid, Assemblea Regional de Cantbria, Assemblea Regional de Mrcia, Corts d'Arag, Corts de Castella-la Manxa, Corts de Castella i Lle, Diputaci General de La Rioja, Junta General del Principat d'Astries, Parlament d'Andalusia, Parlament Basc, Parlament de Canries, Parlament de Galcia, Parlament de Navarra president/a de l'Audincia Nacional president/a de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Madrid president/a de la Comunitat de Madrid, de la Diputaci General d'Arag, de la Diputaci Regional de Cantbria, del Govern Basc, del Govern de Canries, del Govern de La Rioja, del Govern de Navarra, de la Junta d'Andalusia, de la Junta de Castella i Lle, de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, de la Junta d'Extremadura, de la Junta de Galcia, del Principat d'Astries, de la Regi de Mrcia president/a del Congrs de Diputats president/a del Consell de l'Estat president/a del Consell General del Poder Judicial president/a del Consell Social d'Universitats president/a del Consell Superior d'Assumptes Exteriors president/a de la Diputaci de Madrid president/a del Govern president/a de sala del Tribunal Constitucional president/a de sala del Tribunal Suprem president/a de secci de la Comissi General de Codificaci del Ministeri de Justcia i Interior president/a del Senat president/a del Tribunal Central de Treball del Poder Judicial president/a del Tribunal Constitucional president/a de tribunal superior de justcia president/a del Tribunal Suprem secretari/ria d'Estat secretari/ria de la Mesa del Congrs secretari/ria de la Mesa del Senat secretari/ria general de la Casa Reial subsecretari/ria d'Assumptes Exteriors vicepresident/a del Consell General del Poder Judicial

UPC
criteris
vicepresident/a del Consell Superior d'Assumptes Exteriors vicepresident/a del Govern vicepresident/a de la Mesa del Congrs vicepresident/a de la Mesa del Senat vicepresident/a del Tribunal Constitucional vocal del Consell General del Poder Judicial vocal del Tribunal Constitucional
lIlustrssim/a Senyor/a (Illm. Sr./Illma. Sra.) (Im. Sr./Ima. Sra.)
advocat/ada de l'Estat alcalde/essa de capital de provncia (llevat del cas de Madrid) conseller/a del Govern de Navarra conseller/a del Govern del Principat d'Astries deg/ana del cos diplomtic delegat/ada provincial diputat/ada d'assemblea legislativa de comunitat autnoma (llevat del cas de Canries) director/a d'instituci director/a general fiscal del Tribunal Suprem fiscal en cap d'audincia provincial magistrat/ada d'audincia provincial membre de mesa d'assemblea legislativa de comunitat autnoma (llevat dels casos de Canries, Castella-la Manxa i Castella i Lle) president/a d'audincia provincial president/a de cabildo president/a de consell insular president/a de diputaci provincial (llevat del cas de Madrid) secretari/ria general del Consell d'Universitats secretari/ria general de conselleria secretari/ria del Govern del Tribunal Suprem subdirector/a general subsecretari/ria de departament ministerial

Tractaments militars Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.) almirall/essa capit/ana general contraalmirall/essa en cap general/a governador/a militar president/a del Consell Suprem de Justcia Militar president/a de la Junta de Caps d'Estat Major i de l'Exrcit

UPC
criteris
tinent/a general amb comandament o laureat vicari general castrense vicealmirall/essa

Excellentssim/a Senyor/a General Conseller/a Togat/ada (Excm. Sr. Gral. Conseller Togat / Excma. Sra. Gral. Consellera Togada) Excellentssim/a Senyor/a General Auditor/a (Excm. Sr. Gral. Auditor / Excma. Sra. Gral. Auditora) lIlustrssim/a Senyor/a (Illm. Sr. / Illma. Sra.) (Im. Sr. / Ima. Sra.)
auditor/a president/a del Tribunal Militar Central
fiscal del Tribunal Militar Central del Poder Judicial vocal del Tribunal Militar Central del Poder Judicial
capit/ana de nau coronel/a fiscal de tribunal militar territorial jutge/essa militar tinent/a coronel/a
auditor/a president/a de tribunal militar territorial de poder judicial
Illustrssim/a Senyor/a Coronel/a Auditor/a (Illm. Sr. Coronel Auditor / Illma. Sra. Coronela Auditora) (Im. Sr. Coronel Auditor / Ima. Sra. Coronela Auditora) Tractaments religiosos Sa Santedat Eminentssim i Reverendssim Senyor (Emm. i Rvdm. Sr.) Excellentssim i Reverendssim Senyor (Excm. i Rvdm. Sr.)
Papa cardenal
arquebisbe bisbe nunci apostlic prelat

Reverendssim Dom (Rvdm. Dom) Reverendssim Doctor (Rvdm. Dr.)
abat de Montserrat
abat de Poblet
UPC
criteris
Molt Reverend/a Pare/Mare (M. Rnd. Pare / M. Rnda. Mare) (M. Rev. Pare / M. Rev. Mare) Molt Illustrssim Senyor (Molt Illm. Sr.) (M. Im. Sr.) Illustrsim/a Senyor/a (Illm. Sr. / lIlma. Sra.) (Im. Sr / Ima. Sra.) Molt Illustre Senyor (M. Illtre. Sr.) (M. I. Sr.) Reverend/a Senyor/a (Rnd. o Rev. Sr. / Rnda. o Rev. Sra.)
abat/abadessa superior d'orde
secretari particular de cardenal vicari general d'arxidicesi
superior/a general vicari episcopal vicari general de dicesi

canonge
arxiprest capell (tamb mossn) prevere (tamb mossn) rector (tamb mossn) religis/osa

Pare/Mare (P. / M.) Mossn (Mn.) Tractaments nobiliaris Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.) Illustrssim/a Senyor/a (Illm. Sr. / Illma. Sra.) (Im. Sr. / Ima. Sra.)
prior/a diaca
duc/duquessa gran d'Espanya
comanador/a major dels ordes de: Santiago, Calatrava, Montesa, Alcntara comte/essa marqus/esa vescomte/essa

Senyoria
bar/baronessa
Llista extreta del Formulari jurdic, publicat pel Consell dels Illustres Collegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, 1997

UPC
criteris
La salutaci i el comiat
Detallem les frmules de salutaci i de comiat breus que sutilitzen correntment a les cartes. Les frmules de salutaci i de comiat han de ser coherents entre si respecte al grau de formalitat amb qu sadrecen al destinatari. 1. Frmules ms formals SALUTACI Senyor, Senyora, Distingit senyor, Distingida senyora, COMIAT Atentament, Ben atentament, Us saludo atentament, Us saludem atentament, Us saludo amb respecte, Us saludem amb respecte,
2. Frmules menys formals SALUTACI Benvolgut amic, Benvolguda amiga, Benvolgut company, Benvolguda companya, COMIAT Cordialment, Ben cordialment, Una salutaci cordial, Una abraada, Us/Et saludo cordialment. Us/Et saludem cordialment. Rebeu/Rep una salutaci cordial.
3. Cal evitar la barreja de nivells de formalitat diferents com per exemple: Benvolgut + senyor, 4. Si la frmula de comiat t un verb, shi posa un punt al final. Si no porta verb, shi posa una coma. Et saludo cordialment. Una salutaci cordial,
UPC
criteris
5. A la frmula de salutaci no sutilitzen els abreujaments. Senyor, no Sr., Distingida senyora, no Distingida Sra., 6. Si el document no t un destinatari concret, shi han dincloure les frmules de salutaci masculina i femenina senceres amb la lletra inicial amb majscula, separades per una barra inclinada, sense separacions i amb la puntuaci solament al final. Senyor/Senyora, Benvolgut amic/Benvolguda amiga, 7. Cal evitar abreujaments com ara els segents: Senyor/a, Benvolgut/uda, Benvolgut company/companya,

UPC
criteris
La signatura
1. Disposici dels elements de la signatura 1.1. Ordre general (preval el carcter institucional)
Crrec Signatura Nom i cognoms
La cap del Servei (signatura) Joana Pins
1.2. Ordre a la carta (preval el carcter personal)
Signatura Nom i cognoms Crrec
(signatura) Joana Pins Cap del Servei
Quan el crrec s el primer element de la signatura, shi posa larticle al davant i no cal posarhi cap coma al darrere. Quan el crrec s el darrer element de la signatura, no shi posa larticle. 2. Situaci de la signatura Sempre se situa al marge esquerre, alineada amb la resta del text.
UPC
criteris
3. Omissi delements de la signatura Els elements que ja shan esmentat en apartats anteriors del document, no cal repetir-los al de la signatura. Per exemple, al certificat:
Joana Pins, cap del Servei de Publicacions, CERTIFICO:
I, a
perqu consti, signo aquest certificat petici de la persona interessada.
Barcelona, 14 de juliol de 1997 (signatura)
4. El vistiplau De vegades, la signatura inclou el vistiplau dun altre crrec, que sha de situar a la dreta i a la mateixa alada. Per exemple, a lacta de reuni:
El secretari
Vist i plau La presidenta (signatura)
(signatura)
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de setembre de 1997

UPC
criteris
Vistiplau o vist i plau?
1. Vistiplau Es fa servir dins el text i fa la funci de substantiu. Shi pot posar al davant un article en singular o plural (el vistiplau, els vistiplaus) perqu s equivalent a altres substantius com ara conformitat o verificaci. La proposta ha rebut el vistiplau de la comissi.
2. Vist i plau Es fa servir alladament per introduir una signatura i t la mateixa funci que una frase completa (he vist el document i em plau). Vist i plau La presidenta (signatura)
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de setembre de 1997

UPC
criteris
Perqu, per qu, per a qu

1. Perqu Pot expressar la causa i tamb la finalitat duna acci. Causa (es pot substituir per ja que) Shan enviat aquests comunicats perqu ho ha demanat la unitat. Finalitat (es pot substituir per a fi que, amb la finalitat que, etc.) Vinc perqu em donis els comunicats de la unitat. Tamb podem utilitzar perqu com un nom. Dnam un bon perqu de la teva actuaci. Com tots els noms, pot formar el plural. Els perqus de la teva actuaci no em convencen. 2. Per qu A les interrogacions fa referncia a la causa duna acci (es pot substituir per per quina ra). Per qu no shan comunicat aquests fets? Digueu-me per qu no shan comunicat aquests fets. 3. Per a qu A les interrogacions fa referncia a la finalitat duna acci (es pot substituir per per a quina cosa). Per a qu serveixen aquests comunicats? Digueu-me per a qu serveixen aquests comunicats.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 doctubre de 1997

UPC
criteris
10 Les majscules, accentuades

1. Les majscules saccentuen sempre, dacord amb les regles ortogrfiques daccentuaci. rea de Recursos Humans MICA SERVEI DE GESTI ACAD 2. Aquesta norma tamb funciona en castell. La Real Academia de la Lengua Espaola estableix: "Las maysculas llevan tilde si les corresponde segn las reglas dadas." I especifica que: "La Academia nunca ha establecido una norma en sentido contrario."1 rea de Recursos Humanos MICA SERVICIO DE GESTI N ACAD
Real Academia Espaola, Ortografa de la lengua espaola. Madrid: Espasa Calpe, SA, 1999, p. 53.
1
Fitxer lingstic Unitat dAssessorament Lingstic Servei de Llenges i Terminologia
Data dedici: 1 d'octubre de 1997 Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data d'actualitzaci: 22 de nov. de 1999

UPC
criteris
11 La ela geminada, qestions grfiques

1. El punt del mig de la ela geminada sempre sha de fer volat. ll ll, LL Teclat de PC compatible majscules + 3 Teclat de Macintosh majscules + alternativa + H
2. Al final de ratlla, en lloc de posar-hi un punt volat shi ha de posar un guionet. laboraci entre institucions. La Universitat va establir un programa de col La Universitat va establir un programa de collaboraci entre institucions.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 3 de novembre de 1997

UPC
criteris
12 Lapstrof, qestions grfiques

1. No sha dutilitzar laccent per fer un apstrof. L escola Per no: l escola 2. Lapstrof pot coincidir amb les cometes. Editor de pgines web com a Un estudiant de la FIB va presentar l projecte de fi de carrera. Algunas miradas a la sala dexposicions. Es va fer la inauguraci d

UPC
criteris
13 El gui llarg o gui, qestions grfiques

No sha dutilitzar el guionet (-) per comptes del gui llarg (). 1. Per a qu serveix el gui llarg? Per marcar els incisos dins la frase. Han acordat la signatura dun conveni marc en qu tamb collabora que afavorir la investigaci. la direcci general Per introduir les enumeracions. La comissi t els objectius prioritaris segents: organitzar activitats formatives administrar el fons econmic que t assignat 2. El gui al costat daltres signes de puntuaci Quan darrere de lincs hi ha un punt final o un punt i seguit, no shi afegeix el gui de tancament. . Van visitar ledifici Nexus i el Rectorat que s a la Torre Girona. Estudiarem aquesta proposta i procurarem de fer-ne una valoraci . Us en direm alguna cosa tan aviat com ens sigui possible. positiva. Quan darrere de lincs hi ha una coma o un punt i coma, s que shi afegeix el gui de tancament. , el director de lempresa i el president de la El rector juntament amb el gerent, fundaci van assistir al sopar. ; per ens caldr, sobretot, Ens caldran eines un PC i una impressora; una bona connexi. 3. Teclat Teclat PC compatible Control + Alt + signe de sostracci Teclat Macintosh majscules + alternativa + [-, ] Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

UPC
criteris
14 Les adreces externes

Les adreces que corresponen a persones o organismes externs a la UPC sescriuen de la manera segent: Destinaci Domicili Codi postal i poblaci 1. Destinaci La informaci sordena de ms concreta a ms general: Nom i cognoms de la persona destinatria Crrec de la persona destinatria Unitat Organisme o empresa Josep M. Esteve Orriols Responsable del Servei de Publicacions Universitat Autnoma de Barcelona M. Dolors Sol Daz Degana Facultat de Traducci i Interpretaci Universitat Pompeu Fabra
Quan les cartes sadrecen a una instituci o a una empresa, desprs del codi postal i la poblaci es pot especificar la persona o el crrec a qu sadrea. Generalment se subratlla. A latenci del Sr. J.M. Esteve Orriols
UPC
criteris
2. Domicili: via pblica, nmero, pis, porta (o altres elements: edifici, aulari, etc.) El tipus de via es pot escriure sencer o abreujat. Labreviatura sescriu amb majscula perqu inicia una lnia. Carrer C. Avinguda Av.
Tots els elements que constitueixen el domicili se separen amb comes, llevat del pis i la porta, que se separen amb un espai. , 112-114, , esc. B, C. Providncia, , 15 2a 3. Codi postal i poblaci No sha de posar cap signe entre el codi postal i la poblaci. 08222 Terrassa Al darrera de la poblaci o a sota es pot afegir entre parntesis la comarca (o altres demarcacions territorials). 08222 Terrassa (Valls Occidental) En el cas de pasos estrangers, a sota daquests elements safegeix el nom del pas. Politecnico di Torino Rettorato C.so Duca degli Abruzzi, 24 10129 Torino ITLIA
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de desembre de 1997

UPC
criteris
15 Lapstrof i les sigles

Els criteris dapostrofaci en el cas de les sigles no estan regulats per cap norma gramatical. Aquests criteris, doncs, sn convencions adoptades per les diverses institucions per homogenetzar-ne ls en els seus textos. La proposta de la UPC s la segent: 1. Lapostrofaci dels articles mascul i femen i de la preposici de davant les sigles segueix les regles generals dapostrofaci. 2. A lhora de fer lapostrofaci sha de tenir en compte la pronncia de la sigla i no pas la manera com sescriu, ni el nom desenvolupat a qu correspon. l'S l'e l'SLT(l'e l'essa-ela-te), tot i que s'escrigui el S Servei de Llenges i Terminologia ES LLEGEIXEN COM UN MOT lITEMA EL el PAS
(Institut de Tecnologia Ambiental)
ES LLEGEIXEN LLETRA A LLETRA

(Institut de Ciberntica)
lIC (li-ce)
(personal dadministraci i serveis)
lSGA (lessa-ge-a)
(Servei de Gesti Acadmica)
el GRH (el ge-erra-hac) lOFA lEUPM (le-u-pe-ema) la UPC (la u-pe-ce)
(Gabinet de Recursos Humans)
(Ofinica de Formaci i Accs)
(Escola Universitria Politcnica de Manresa)
LA
(Universitat dEducaci a Distncia)
la UNED lUNE
(Universitat Politcnica de Catalnya)
(Una Norma Espaola)
lFPC (lefa-pe-ce) la DGU
(Fundaci Politcnica de Catalunya)
la FIB
(Facultat dInformtica de Barcelona)
(Direcci General dUniversitats)
DE
(Escola dAdministraci i Direcci dEmpreses)
dESADE
(ordre de pagament)
dOP (do-pe)
de COU
dR+D (derra-ms-de)
(recerca i desenvolupament)
(curs dorientaci universitria)
de PSS (de pe-essa-essa)
(prestaci social substitutria)

UPC
criteris
16 Lexpressi de lobligaci
1. Per expressar lobligaci de fer una cosa sutilitzen les estructures segents: haver de Hem de fer una sollicitud al rector. caldre Cal que es refaci la carta de dalt a baix. fer falta Faria falta posar ms mfasi en les actuacions. ser necessari s necessari comprar ms material. 2. No shan dutilitzar, en canvi, les estructures segents: tenir que Tenim que fer una sollicitud al rector. haver-hi que Hi ha que refer la carta de dalt a baix. deure Es deuria de posar ms mfasi en les actuacions. ser precs s precs que feu aquestes OP.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 5 de gener de 1998

UPC
criteris
17 Lexpressi de les ordres

Per expressar les ordres o fer recomanacions sutilitza limperatiu i no pas linfinitiu. INFINITIU No fumar fumar, si us plau Estirar Empnyer Estirar/Empnyer Trucar al timbre No passar Prmer la tecla de retorn Veure la pgina 5 IMPERATIU
No fumeu fumeu, si us plau Estireu Empenyeu Estireu/Empenyeu Truqueu al timbre No passeu Premeu la tecla de retorn Vegeu la pgina 5

UPC
criteris
18 Usos de la cursiva
La lletra cursiva destaca lletres, paraules, frases o fragments dins dun text escrit en lletra rodona. Si el text sescriu en lletra cursiva, aleshores sutilitza la lletra rodona per destacar aquests mateixos elements. 1. Publicacions en qualsevol suport, produccions artstiques i programes de rdio i televisi ja sha editat la Guia lingstica prctica 4 , el fullet Vocabulari dptica , el diari El Pas , el butllet Informacions, el CD Bridges to Babylon de The Rolling Stones, el Divercat sha editat en CD-ROM, lescultura Desconsol de Llimona, el quadre El pelele de Goya, la pellcula Cims borrascosos , la Coral Arquitectura va interpretar el Gaudeamus igitur , el programa 60 minuts semet els divendres 2. Equacions i frmules Sescriuen en cursiva les lletres que representen variables. Les funcions sescriuen en lletra rodona (ex. sin, cos, etc.). Tamb sescriuen en rodona els smbols qumics. y = ex + 2x2 + 6x + 7 3. Frmules matemtiques Les lletres llatines sescriuen en cursiva. Sescriuen en rodona les lletres gregues, les xifres i els operadors. (x - v) : (x - z) 4. Peus dillustracions (quadres, grfics, fotografies, etc.) Un grup de professors visita el Campus Nord . Poliesportiu de la UPC, Campus Nord 5. Notes, advertiments i remissions al final descrits (Continua a la pgina segent ), (Ve de la pgina anterior )
UPC
criteris
6. Enumeracions Les lletres que introdueixen els apartats duna enumeraci sescriuen en cursiva. Sestableixen els criteris de valoraci segents: a) Prova escrita b) Prctiques a la classe Tamb sescriuen en cursiva quan se citen dins de text. Feu atenci als apartats c i d del reglament de lescola. 7. Encapalaments dels quadres Concepte Material Infraestructura Despesa 150.000 PTA 850.000 PTA
Tamb es pot escriure en lletra rodona i negreta. 8. Paraules que es volen destacar Per fer la planificaci estratgica duna unitat estructural cal trobar els indicadors que permetin fer una avaluaci quantitativa. 9. Paraules o frases en sentit metalingstic Paraules o frases sobre les quals es dna una informaci lingstica de forma o de contingut. La paraula titulaci designa els estudis que condueixen a lobtenci dun ttol. Infraestructura sescriu amb e. 10. Sobrenoms, pseudnims i lies Sescriuen amb cursiva si acompanyen el nom autntic de la persona, i en rodona quan van sols. Avell Arts Gener, Tsner Els sobrenoms de reis, papes i sants sempre sescriuen en rodona. Jaume I el Conqueridor
UPC
criteris
11. Noms propis de vehicles de transport el transatlntic Titanic, la nau Apollo XIII, el vaixell Barcelona 12. Noms cientfics danimals i plantes Felis catus (gat), Homo sapiens , Thymus vulgaris (farigola) 13. Dialectalismes i colloquialismes En un text escrit en llengua estndard, els mots ds dialectal o colloquial sescriuen en cursiva. agranar (escombrar), acollonar (fotres), profe -a, tio -a 14. Paraules o expressions daltres llenges overhead , workshop , prt--porter , lnder , ikastola , doctor honoris causa , condici sine qua non Quan aquestes paraules sincorporen al lxic catal i sadapten a lortografia catalana sescriuen en rodona. Tot i que el DIEC no ha incorporat com a mots catalans software i hardware, a la UPC els escrivim en lletra rodona. mrqueting mrqueting, mster mster, a priori priori, cter cter, fset fset, tner tner, escner escner, multimdia multimdia, currculum 15. Les abreviacions dels llatinismes Solament sescriuen en cursiva les abreviacions dels llatinismes segents: ibid. (ibidem); loc. cit. (loco citato); op. cit. (opere citato) 16. Els signes de puntuaci que acompanyen les paraules escrites en cursiva, sescriuen en lletra rodona (punts, comes, parntesis, claudtors, cometes, etc.).
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de febrer de 1998

UPC
criteris
19 Els apartats: aspectes grfics

Els textos es poden dividir en diversos apartats, que es poden marcar mitjanant xifres, lletres o altres signes grfics. 1. Xifres s millor fer servir xifres cardinals que no pas xifres ordinals o romanes. Al darrera de cada nmero, shi posa un punt i no shi ha de posar cap gui desprs. Es recomana limitar el nombre de nivells a tres. 3. 3.1. 3.1.1. 2. Lletres Es fan servir lletres minscules i en cursiva, i al darrera es posa un parntesi, que es fa en lletra rodona. a) 3. Altres signes grfics Sovint sutilitzen el gui i la rodoneta.
4. Puntuaci dels ttols dels apartats Al final del ttol dels apartats no es posa cap punt. 4. El Pressupost de la UPC a) Ingressos b) Despeses 5. Citaci dels apartats dins de text Quan els apartats se citen dins un text, no safegeix el punt ni el parntesi al darrera. Les lletres es continuen fent en cursiva. Al punt c de lapartat 3.4 es fa una introducci a la planificaci.

UPC
criteris
20 Les enumeracions: aspectes grfics

A lhora de fer enumeracions shan de tenir en compte diversos aspectes relacionats amb la puntuaci. 1. La frase que introdueix una enumeraci porta dos punts al final. : a) minimitzar els costos i b) rendibilitzar els esforos Shan de dur a terme diverses actuacions: : Shan de dur a terme diverses actuacions: a) Minimitzar els costos. b) Rendibilitzar els esforos. 2. Les enumeracions en lnia 2.1. Si els elements de lenumeraci sn curts (generalment no tenen verb), shi posen comes. Lltim element sintrodueix amb una i. , la matrcula del curs acadmic actual, , Shan de presentar els documents segents: la sollicitud dajut, el DNI i dues fotografies de carnet. 2.2. Si sn llargs, i sobretot si hi ha frases coordinades internes, shi posen punts i coma. Entre el penltim element i lltim no shi posa un punt i coma, sin una coma al davant de la conjunci i. ; b) Els objectius del pressupost denguany sn els segents: a) facilitar la reforma dels plans destudis; ; c) millorar el manteniment i la conservaci dels edificis, , i d) invertir incrementar la plantilla del PAS; ens nous equipaments. 3. Enumeracions verticals 3.1. Si els elements de lenumeraci sn curts, no cal posar-hi cap puntuaci. En aquest cas sutilitza minscula inicial. Shan de presentar els documents segents: sollicitud dajut matrcula dels curs acadmic actual document nacional didentitat dues fotografies de carnet
UPC
criteris
3.2. Si sn llargs, shi acostuma a posar puntuaci: punt, punt i coma o coma. Lltim element sempre porta el punt final. Punt final i majscula inicial La comissi va arribar als acords segents: . 1. Es convalidaran els ttols obtinguts abans del 1995. . 2. Es valorar el certificat J en tots els concursos. Punts i coma i minscula inicial Els objectius del pressupost denguany sn els segents: ; facilitar la reforma dels plans destudis; ; incrementar la plantilla del PAS; ; millorar el manteniment i la conservaci dels edificis; . invertir en nous equipaments. Comes i minscula inicial Lenquesta t tres objectius: a) informar la comunitat universitria, , b) avaluar la situaci actual i la tasca realitzada, c) planificar les actuacions futures. La conjunci i Solament shi hauria de posar quan la continutat textual entre els elements s mxima. Es posa al final del penltim element. La comissi va concloure: a) que shavien de rendibilitzar els esforos i b) que calia reduir els costos. nous equipaments.

UPC
criteris
21 La traducci dels noms de lloc

1. Estats, nacions, comunitats autnomes, regions naturals o divisions administratives de carcter regional Es tradueixen. Catalunya Venezuela Andaluca Crdoba
Catalua Veneuela Andalusia Crdova
2. Divisions infraregionals (comarques, petites regions naturals) No es tradueixen. el Baix Llobregat El Bierzo 3. Poblacions En textos no oficials es tradueixen si tenen una forma tradicional en la llengua darribada (solament afecta les capitals de provncia i alguna ciutat rellevant). Lleida Girona Cdiz Zaragoza
El Baix Llobregat El Bierzo
Lrida Gerona Cadis Saragossa
En la documentaci oficial, no es tradueixen.
UPC
criteris
4. Vies pbliques i barris Noms es tradueix la part genrica. el carrer de Colom (Terrassa) el barri de Grcia (Barcelona) la plaa de Galla Placdia (Barcelona)
la calle de Colom el barrio de Grcia la plaza de Galla Placdia
la calle de Raimundo Lulio (Madrid) el barrio de Santa Cruz (Sevilla) el parque del Retiro (Madrid) 5. Dependncies de la UPC
el carrer de Raimundo Lulio el barri de Santa Cruz el parc del Retiro
Es tradueixen. Si la designaci de la dependncia inclou un nom propi, aquest no es tradueix. el mdul A5 ledifici Vrtex el Rectorat laulari B3 la sala de juntes
el el el el la
mdulo A5 edificio Vrtex Rectorado aulario B3 sala de juntas
No es tradueixen les dependncies amb una denominaci singular. Mster, la Torre Girona Girona, el Vapor Sala el Campus Nord Nord, el Aula Capella Capella, el Aula Mster la Sala del Llac

UPC
criteris
22 Per i per a davant de nom

Davant de nom o de pronom, sutilitza per o per a segons el que es vulgui expressar. 1. PER 1.1. Quan sexpressa qui fa lacci. Lacte va ser presidit pel rector rector. El document va ser aprovat per la Junta de Govern Govern. 1.2. Quan sexpressa el motiu o la causa de lacci. Van suspendre lacte per la pluja pluja. Noms ho faig per ell ell. Shan fet de lassociaci per una causa justa justa. En castell correspon a por. 2. PER A Quan sexpressa la finalitat o la destinaci. Aquests fons sn per a beques beques. Escriu un informe per al rector rector. Han portat el material per a tu tu. En castell correspon a para.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 2 de mar de 1998

UPC
criteris
23 Per davant dinfinitiu

1. Amb relaci a ls de per o per a davant dinfinitiu, hi ha dos plantejaments. Duna banda, hi ha la normativa de Fabra, que distingeix quan sha de fer servir per o per a segons el tipus de verb (segons que lacci depengui dun verb dacci voluntria o no). Duna altra banda, hi ha la proposta de J. Coromines, que no fa aquesta distinci i estableix que davant dinfinitiu noms cal fer servir per. 2. Per raons de claredat i de simplicitat, a la UPC se segueix aquest segon criteri. Per formalitzar la matrcula sn necessaris diversos documents. Us enviem aquesta carta per informar-vos dels terminis dinscripci. s important invertir en recursos per aconseguir lexcellncia.

UPC
criteris
24 El plural de les sigles

1. El catal 1.1. Les sigles no duen cap marca de plural. La poltica de RH s molt clara. (recursos humans) La unitat ha adquirit 5 PC nous. (ordinadors personals) Es va fer una nova convocatria per a TEU TEU. (titulars descola universitria) Han collaborat amb moltes ONG ONG. (organitzacions no governamentals) Tramet les OP per correu intern. (ordres de pagament) Shan dinstallar aquests CD-ROM CD-ROM. 1.2. Solament es dupliquen les sigles que han quedat fixades daquesta manera per la tradici i que si es canvien no sentenen. PPCC (Pasos Catalans), CCOO (Comissions Obreres) 2. El castell 2.1. Les sigles que representen dues paraules en plural es formen amb les inicials duplicades de cada una de les paraules seguides dun punt. La poltica de RR.HH. es muy clara. (recursos humanos) 2.2. La resta de sigles no tenen marca de plural, igual que el catal. Enva las OP por correo interno. 3. Langls Afegeix una essa minscula al darrere de la sigla (sense apstrof). The unit has ordered 5 new PCs PCs. (personal computers)

UPC
criteris
25 s incorrecte del gerundi (I).
El gerundi de posterioritat o de conseqncia

1. El gerundi expressa una acci simultnia o immediatament anterior a la del verb principal. Va cloure lacte demanant la collaboraci de totes les institucions.
Treballant aix, no acabarem mai. Les sollicituds shan de presentar seguint el procs establert.
2. No pot expressar un fet que sigui conseqncia dun altre, o que passa a continuaci dun altre. Van anullar la reuni, convocant-la per a la setmana segent. La comissi va estudiar el reglament, aprovant-lo tot seguit. No hi va haver qurum, quedant desconvocada immediatament la reuni. Aquestes frases shan de construir duna altra manera: Van anullar la reuni i la van convocar per a la setmana segent. La comissi va estudiar el reglament, que va aprovar tot seguit. No hi va haver qurum, per la qual cosa la reuni va quedar immediatament desconvocada.
UPC
criteris
3. Una manera prctica per saber si es fa servir correctament el gerundi s posar la frase en qu hi ha el gerundi al davant. Si la frase sentn vol dir que s correcta; si la frase no t cap sentit, vol dir que no s correcta. Gerundi incorrecte No hi va haver qurum, quedant desconvocada immediatament la reuni. Quedant desconvocada immediatament la reuni, no hi va haver qurum. Gerundi correcte Treballareu ms b fixant prviament els objectius. Fixant prviament els objectius treballareu ms b. 4. El castell Igual que en catal, en castell el gerundi pot expressar una acci simultnia o anterior a la del verb principal, per no pas una acci posterior. Se dict la sentencia el viernes, verificndose la ejecucin al da siguiente. Se dict la sentencia el viernes, cuya ejecucin se verific al da siguiente. Se someti a votacin el reglamento de la escuela, aprobndose por unanimidad. Se someti a votacin el reglamento de la escuela, que se aprob por unanimidad. Viaj a Mallorca en avin, asistiendo a un congreso de informtica. Viaj a Mallorca en avin, donde asisti a un congreso de informtica. El informe se envi, siendo recibido horas despus. El informe se envi, y fue recibido horas despus.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 2 dabril de 1998

UPC
criteris
26 s incorrecte del gerundi (II).
El gerundi que especifica un nom

El gerundi no pot especificar un nom, s a dir, no pot expressar una qualitat del nom, no pot funcionar com a adjectiu daquest nom. 1. El gerundi del BOE (acompanya el subjecte de loraci principal)
Reglament establint lorganitzaci de lescola. Informe resumint lauditoria que sha fet a la universitat. Decret reconeixent ladscripci duna nova escola. Aquestes frases shan de construir duna altra manera: Reglament que estableix lorganitzaci de lescola. Informe en qu es resumeix lauditoria que sha fet a la universitat. Decret pel qual es reconeix ladscripci duna nova escola. 2. El gerundi francs (acompanya el complement directe de loraci principal). Us enviem aquesta carta comunicant-vos la data de la reuni. Han presentat un document sollicitant la intervenci del sndic. Sha publicat un butllet donant informaci institucional. Aquestes frases shan de construir duna altra manera: Us enviem aquesta carta per comunicar-vos la data de la reuni. Han presentat un document en qu solliciten la intervenci del sndic. Sha publicat un butllet que dna informaci institucional. 3. El castell Les gramtiques i els llibres destil dels mitjans de comunicaci en castell tamb condemnen aquests usos incorrectes del gerundi. Resolucin aprobando el reglamento del personal de investigacin. Resolucin que aprueba el reglamento del personal de investigacin. Le remito un informe explicando el sistema de becas de la UPC. Le remito un informe en el que se explica el sistema de becas de la UPC.

UPC
criteris
27 Recursos per evitar ls sexista del llenguatge:

les designacions genriques
1. Ls del mascul com a genric Gramaticalment el mascul s el gnere no marcat, s a dir que es pot fer servir per englobar el mascul i el femen quan es designen grups de persones o persones indeterminades. Aquest criteri, per, xoca amb la percepci actual de molts parlants. Des daquest punt de vista, s millor fer servir altres solucions ms neutres que ofereix la mateixa llengua. Els exemples segents proposen la substituci tant del mascul singular com del mascul plural, tot i que en aquest ltim cas la majoria de parlants no fa una identificaci tan automtica entre el gnere mascul i el sexe mascul. 2. Ls de la paraula persona Lliureu la documentaci a l interessat interessat. Lliureu la documentaci a la persona interessada interessada. Feu una llista dels seleccionats seleccionats. Feu una llista de les persones seleccionades seleccionades. 3. Ls de mots genrics o collectius S ha determinat el perfil del professor titular d universitat. S ha determinat el perfil del professorat titular d universitat. Les funcions del director de l escola s especifiquen en un reglament. Les funcions de la Direcci de l escola s especifiquen en un reglament. S ha organitzat un curs per als administratius de la Universitat. S ha organitzat un curs per al personal administratiu de la Universitat. Ja s ha obert el termini per a la presentaci dels candidats candidats. Ja s ha obert el termini per a la presentaci de candidatures candidatures. 4. El nom de lestudi en lloc del nom del ttol L oferta d estudis de la UPC inclou el t tol de Diplomat en ptica i Optometria. L oferta d estudis de la UPC inclou la Diplomatura d ptica i Optometria. Cursa els estudis d enginyer enginyer. Cursa els estudis d enginyeria enginyeria.
UPC
criteris
A la UPC, com a la resta duniversitats, els ttols que sexpedeixen tenen una versi masculina i una versi femenina (Acord de la Junta de Govern doctubre de 1994; Ordre del MEC de mar de 1995). Sempre que sigui possible, per, s millor utilitzar el nom dels estudis en lloc del nom del ttol. Enginyer/a Tcnic/a en Topografia 5. Altres solucions Juntament amb ls dels genrics, es poden utilitzar construccions menys personalitzades. Vegeu-ne un exemple en un imprs. El Sr. ............, domiciliat a a..........., estudiant d...................
Enginyeria Tcnica de Topografia
...(nom cognoms)..., amb domicili a a...., que curso els estudis d..... (nom i cognoms)
Dades personals
Nom i cognoms Domicili
Elvira Bernab
C. Roure Gros, 23
Dades acadmiques
Estudis
Enginyeria Inform tica
Curs
1998-99
6. Sha devitar atribuir una professi a un sol sexe. L OFA ha organitzat un curs per a secret ries ries. L OFA ha organitzat un curs per al personal de secretaria secretaria. Les dones de la neteja de l escola comencen la jornada molt d hora. El personal de la neteja de l escola comen a la jornada molt d hora. Les activitats dels homes de cincies afecten tots els mbits socials. Les activitats de la comunitat cient fica afecten tots els mbits socials. La cultura dels homes de cincies s ha d ampliar amb coneixements human stics. La cultura cient fica s ha d ampliar amb coneixements human stics.
F 28: Recursos per evitar ls sexista del llenguatge: les dobles formes Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 2 de juny de 1998

UPC
criteris
28 Recursos per evitar ls sexista del llenguatge:

les dobles formes
Les dobles formes recullen el gnere mascul i el gnere femen separats per una barra o coordinats amb una conjunci. 1. Les dobles formes separades amb una barra Ats que aquesta opci dificulta la lectura, sacostuma a reservar per als impresos i per a les salutacions de les comunicacions en qu el destinatari s mltiple o indeterminat. Aquestes formes es poden fer servir senceres o abreujades. 1.1. Senceres Us comuniquem que lalumne/alumna lalumne/alumna... ha sollicitat el ttol de diplomat/diplomada diplomat/diplomada... El president/la presidenta del Consell Social... A les salutacions de les cartes solament es fa servir lopci segent: Benvolgut company/Benvolguda companya, Per no: Benvolgut/Benvolguda company/companya, 1.2. Abreujades El/la director/a de lescola Si la forma femenina no presenta variacions grfiques respecte a la masculina, solament shi afegeix lltima vocal. company/a a Si la forma femenina presenta variacions grfiques respecte a la masculina (lletres, accents o diresis), shi han dafegir totes les lletres que hi ha a partir de la vocal tnica, inclosa aquesta. ria ada deg/ana ana, secretari/ria ria, magistrat/ada ada, administratiu/iva ana iva 2. Les dobles formes unides amb les conjuncions i o o El deg o la degana de la facultat presidir el consell. El Consell est integrat pels directors i les directores del departament.
UPC
criteris
Encara que el nom tingui la mateixa forma en mascul que en femen, s millor repetir-lo perqu daquesta manera la frase queda menys forada. Us respondr el o la telefonista de la unitat. Us respondr el telefonista o la telefonista de la unitat. 3. Els determinants Sha danar amb compte a no oblidar-se del determinant femen quan safegeix la terminaci femenina a la masculina. algun professor o professora del departament. Rebreu la informaci dalgun algun professor o alguna professora del departament. Rebreu la informaci dalgun El director o directora de lescola haur de presidir la comissi. El director o la directora de lescola haur de presidir la comissi. Sha de comunicar el problema del PC a un informtic/a de lescola. Sha de comunicar el problema del PC a un/una informtic/a de lescola. Si el nom t la mateixa forma no cal repetir-lo. Podran assistir al curs els/les caps dunitat de la Universitat. Si el determinant t la mateixa forma no cal repetir-lo. L Larquitecte/a 4. La concordana amb els adjectius i els participis Si una de les formes o totes dues sn en plural, ladjectiu o el participi que les acompanya sha descriure en mascul plural. Els professors i les professores de lescola van ser convocats a la reuni de dilluns. Ja van ser escollits els vicerectors i la vicerectora del nou equip rectoral. Van comenar a treballar les becries i el becari nous de la unitat. Sovint, aquests casos es poden resoldre duna altra manera: Es van convocar els professors i les professores de lescola a la reuni de dilluns. Es van escollir els vicerectors i la vicerectora del nou equip rectoral.
F 27 Recursos per evitar ls sexista del llenguatge: les designacions genriques Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

UPC
criteris
29 Els pronoms relatius: errors freqents

1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element que es repeteix. El funcionari era molt amable + El funcionari ens va atendre El funcionari que ens va atendre era molt amable. El material s suficient per a la investigaci + Disposeu de material El material de qu disposeu s suficient per a la investigaci. 2. No s correcta la combinaci de preposici + article + que. Quan hi ha una preposici, solament es poden fer servir els pronoms qu, qui o qual. Ja hem lliurat els informes + Incloem les dades acadmiques en els informes Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades acadmiques. Ja hem lliurat els informes en qu/en els quals incloem les dades acadmiques. No sabem el motiu + Van trucar No sabem el motiu pel que van trucar. No sabem el motiu per qu/pel qual van trucar. La persona va plegar + Treballaven per a una persona La persona per a la que treballaven va plegar. La persona per a qui/per a la qual treballaven va plegar. 3. Si el nom que sha de substituir porta una preposici, aquesta no es pot ometre quan s substitut pel pronom. Shan dengegar les accions + El projecte fa referncia a unes accions Shan dengegar les accions que fa referncia el projecte. Shan dengegar les accions a qu/a les quals fa referncia el projecte. La comissi ha dinformar sobre les dades + La comissi disposa de dades La comissi ha dinformar sobre les dades que disposa. La comissi ha dinformar sobre les dades de qu/de les quals disposa.
A les Fitxes de normalitzaci lingstica I, p. 6.13-6.15, sexplica ls dels pronoms relatius i es comparen amb la conjunci que.

UPC
criteris
30 Usos de les cometes

1. Els tipus de cometes Cometes llatines Cometes angleses Cometes simples o o Generalment es fan servir les cometes angleses perqu sn les que hi ha a tots els teclats dordinador. Si cal fer servir cometes dins dunes altres cometes, se segueix la gradaci segent: . Tot seguit va dir: Considero important que es tracti amb ms profunditat lapartat Els telecos i les empreses, per poder arribar a enriquir les conclusions. 2. Citacions textuals i transcripcions Les cometes es fan servir en les citacions o transcripcions dins de text o en text a part si no sutilitza un cos de lletra ms petit que ja diferenci la citaci. Segons el ponent, lactual situaci pressupostria condicionar en endavant el ritme de les obres. En les citacions que consten de ms dun pargraf, les cometes dobertura noms es fan servir al comenament del primer pargraf, i les de tancament, a linici de cadascun dels pargrafs segents i a lacabament del darrer. El responsable del projecte va exposar les diverses conclusions a qu havia arribat: Considero que les propostes [...] Recomano destablir mecanismes [...] I suggereixo que les persones interessades han de poder [...] 3. Colleccions editorials quan se citen dins de text Es va fer la presentaci de la collecci Politext dEdicions UPC. 4. Conferncies, discursos, parlaments, ponncies, colloquis, debats, taules rodones, comunicacions El ministre dIndstria va oferir la lli inaugural del curs 96/97 amb el ttol La innovaci tecnolgica i la qualitat com a factors clau de la competitivitat.
UPC
criteris
5. Lemes, eslgans i campanyes La FIB va donar a conixer la potencialitat dels seus titulats i estudiants sota el lema 20 anys formant tcnics en informtica. 6. Exposicions i mostres Es va inaugurar lexposici Dona i cincia. Quan la paraula exposici forma part del nom propi, el ttol sescriu sense cometes i cadascun dels substantius i adjectius que el constitueixen sescriuen en majscula inicial. Van visitar lExposici Lisboa. Exposici Universal de Lisboa 7. Les parts de produccions artstiques, programes de rdio i televisi, i publicacions en general el captol s de majscules i minscules de la Guia Lingstica Prctica 2, el tema Tears in heaven de lltim CD dEric Clapton, el reportatge Viatgers de la sorra de 60 minuts, larticle Una deixalleria per a la UPC: millor idea ambiental del butllet Informacions 8. Paraules o expressions amb un sentit especial Va deixar el crrec voluntriament. 9. Abs de les cometes En les taules o els quadres s millor no fer servir les cometes per indicar la repetici duna dada. Sollicituds dinformaci de matrcula de matrcula amb beca 84 69 28
Es pot repetir la paraula tantes vegades com calgui o expressar-ho daltres maneres. Sollicituds Dinformaci De matrcula De matrcula amb beca 84 69 28

UPC
criteris
31 Usos de la negreta
1. Ttols de captols, apartats i subapartats dun text 2. El sistema denergia elctrica s el conjunt de totes les installacions electrotcniques i de xarxes incloses totes les installacions addicionals per a la generaci, el transport i la utilitzaci de lenergia elctrica dins duna unitat territorial determinada. 2.1. Central elctriques: terminologia i smbols 2.2.1. Subestaci Installaci de producci denergia elctrica que engloba els grups generadors, laparellatge associat i la part de les obres en qu estan installades. 2. Marcadors dinformaci dun text Sn paraules que es destaquen per facilitar la localitzaci dinformaci dins dun pargraf o dins dun text llarg o complex. Respecte de la distribuci dalumnes per cicles cicles, cal comenar remarcant el predomini dels estudiants de 1r cicle; en canvi, noms una tercera part destudiants sn de 2n cicle. 3. Ttols de taula o de figura Figura 7.3. Installaci allada amb un transformador 4. Encapalaments de quadres Concepte Material Infraestructura Despesa 150.000 PTA 850.000 PTA
Tamb es pot escriure en lletra cursiva.

UPC
criteris
32 Criteris per millorar la redacci.

La tria del lxic (1)
La claredat facilita la lectura i la comprensi dels textos. Per aix s millor utilitzar el lxic ms entenedor possible. 1. Fer servir les paraules ds ms habitual. arranjar cercar cloure darreria gaudir lliurar per tal de proppassat raure restar romandre
arreglar buscar tancar final tenir; divertir-se entregar per passat consistir en, estar quedar, estar estar
2. Evitar ls darcaismes. dhuc aital o hom llur, llurs puix, car quelcom tostemps ultra
fins i tot tal aix es el seu, els seus perqu, ja que alguna cosa, res sempre a ms de, a part de
3. Fer servir les terminacions dels plurals masculins ms habituals. pressuposts sorteigs texts
pressupostos sortejos textos
UPC
criteris
4. Fer servir les formes verbals ms usuals (perfets perifrstics). aconseguiren es produ inici
van aconseguir es va produir va iniciar
5. Evitar ls abusiu dels adverbis acabats en ment. excessivament recentment
massa fa poc
6. Desxifrar les sigles, els estrangerismes o el que pugui ser difcil dentendre. El DOCE publica una llista de programes especfics... Loutsorcing s una estratgia per a la reducci de costos.
El DOCE (Diari Oficial de les Comunitats Europees) publica una llista de programes especfics... L outsourcing (externalitzaci de serveis) s una estratgia per a la reducci de costos.
7. No abusar dels llatinismes. Lliureu el vostre curriculum vitae . Es va crear una comissi ad hoc per tractar aquest tema. Els responsables de lobra van fer una valoraci dels danys in situ .
Lliureu el vostre currculum currculum. Es va crear una comissi especfica per tractar aquest tema. Els responsables de lobra van fer una valoraci dels danys sobre el terreny terreny.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 3 de maig de 1999

UPC
criteris

La tria del lxic (2)
La concisi facilita la lectura i la comprensi dels textos. Per aix s millor triar el lxic ms simple possible. 1. Utilitzar verbs en lloc de noms. El verb fa que lexpressi sigui ms gil i espontnia. La UPC ha comenat la construcci de ledifici Vrtex. El reglament sha de presentar a la Junta Directiva per a la seva aprovaci aprovaci.
La UPC ha comenat a construir ledifici Vrtex. El reglament sha de presentar a la Junta Directiva perqu laprovi laprovi.
2. Utilitzar verbs simples en lloc de construccions ms complexes. realitzar la comprovaci procedir a la lectura ve a corroborar tenir coneixement
comprovar llegir corrobora conixer, saber
3. Evitar ls dexpressions innecessries per resoldre frases coixes. Cal elaborar el pla destudis en funci dels interessos dels alumnes. Els estudiants reben una formaci important a nivell tcnic tcnic. A travs dun procs de matriculaci gil es facilita laccs a la universitat. El fet delaborar els informes s una tasca dorganitzaci de recursos.
Cal elaborar el pla destudis segons els interessos dels alumnes. Els estudiants reben una formaci tcnica important. Un procs de matriculaci gil es facilita laccs a la universitat. Elaborar els informes s una tasca dorganitzaci de recursos.
UPC
criteris
4. Evitar els possessius sempre que siguin sobrers. Els estudiants que cursin els seus estudis a la UPC Lexplicaci clara de la normativa va facilitar la seva acceptaci.
Els estudiants que cursin els estudis a la UPC Lexplicaci clara de la normativa va facilitar-ne lacceptaci
5. Utilitzar paraules de significat concret i eliminar lambigitat. Creuen que el tema es pot rectificar. Els professors avaluen els estudiants en els centres docents, dacord amb les directrius daquests.
Creuen que la decisi rectificar. es pot rectificar. Els professors avaluen els estudiants en els centres docents, dacord amb les directrius daquests centres.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Collaboracions: Montserrat Marig Data dedici: 1 de setembre de 1998

UPC
criteris

La construcci de les frases
Per facilitar la lectura i la comprensi dun text es poden fer servir diversos recursos a lhora de construir les frases. 1. Fer servir frases curtes. Les frases llargues dificulten la lectura i, per tant, la comprensi del contingut. Els estudis sobre llegibilitat assenyalen que una frase s ms eficient quan no ocupa ms de 3 lnies. Una frase massa llarga es pot tallar per les preposicions i les conjuncions, o mitjanant una enumeraci. Tenim un problema dhoraris i problemes de comptes de tresoreria i davaries que ens fan perdre molt de temps i que provoquen retard que desprs ens retreuen. Tenim tres problemes que ens fan perdre molt de temps: els horaris, els comptes de tresoreria i les avaries. Tot aix ens ocasiona retards que desprs ens retreuen. 2. Limitar els incisos. s millor construir dues frases que una frase llarga amb incisos o subordinacions. LOficina dInformaci, integrada en el Consorci de Turisme i que presta un servei gratuta, ofereix informaci dassessorament sobre les infraestructures ms adients de forma gratuta diversa sobre la canalitzaci de pressupostos. LOficina dInformaci est integrada en el Consorci de Turisme. Aquesta entitat presta un servei dassessorament sobre les infraestructures ms adients de forma gratuta. A ms ofereix informaci diversa sobre la canalitzaci de pressupostos. 3. Escriure en lordre lgic (subjecte + verb + complements). Van lliurar les sollicituds els estudiants i els becaris. Els estudiants i els becaris van lliurar les sollicituds. 4. Escriure en lordre cronolgic. Va entrar desprs dhaver obert la porta. Va obrir la porta i va entrar.
UPC
criteris
5. Evitar les oracions passives innecessries. La veu activa s ms dinmica i breu. Lexposici va ser inaugurada pel rector. El rector va inaugurar lexposici. Loferta va ser presentada a lempresa per part den Joan. En Joan va presentar loferta a lempresa. 6. Utilitzar lindicatiu en lloc del subjuntiu. Lindicatiu s ms directe. Els estudiants que es matriculin desprs de la data establerta hauran de presentar una sollicitud al rector. Els estudiants que es matriculen desprs de la data establerta han de presentar una sollicitud al rector. 7. Utilitzar preferentment el present. El present s ms directe i gil. El director representar lescola a la comissi que es va crear per a assumptes mediambientals. El director representa lescola a la comissi que es va crear per a assumptes mediambientals. 8. Evitar les frases negatives. Linforme no estar fet fins dijous. Linforme estar fet dijous. No vinguis a la reuni abans de les tres. Vine a la reuni a partir de les tres. 9. Collocar les idees importants al comenament de la frase. Si les idees importants sn al comenament de la frase sn ms fcils de localitzar. A causa de la malaltia del director i tamb a petici de diversos estudiants, sha ajornat indefinidament . lescola. lacte dinauguraci dels nous edificis de lescola Sha ajornat indefinidament lacte dinauguraci dels nous edificis de lescola lescola, a causa de la malaltia del director i a petici de diversos estudiants.
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Collaboracions: Montserrat Marig Data dedici: 1 de setembre de 1998

UPC
criteris
35 Lexpressi de la causa: errors ms freqents

1. s incorrecte de degut a La reuni sha hagut dajornar degut a labsncia del president de la comissi. La reuni sha hagut dajornar per causa de labsncia del president de la comissi. Es van publicar les actes sense el seu article degut a que no va ser a temps de lliurar-lo. Es van publicar les actes sense el seu article perqu no va ser a temps de lliurar-lo. s correcte: degut, deguda, deguts, degudes: sn participis que concorden amb el nom al qual acompanyen. s un problema degut a la manca de formaci. Aquesta mancana, deguda a una mala planificaci, es resoldr aviat. 2. s incorrecte de doncs Conv que laviseu, doncs far tard a la reuni. Conv que laviseu, perqu far tard a la reuni. Ho va preguntar al professor, doncs no nestava segur. Ho va preguntar al professor, ja que no nestava segur. s correcte: doncs expressa una conseqncia o una conclusi dall que sacaba de dir. No ten fas crrec? Doncs hauries de fer-ho saber al cap. No ha volgut venir. Deu estar enfeinada, doncs doncs. 3. Conjuncions i locucions per expressar la causa Amb ats que com com que grcies a ja que per causa de per causes per culpa de per motiu de per motius per ra de per raons perqu que vist que Amb la creaci daquesta associaci hem aconseguit els objectius. Ats que no hi esteu dacord, no lliurarem el document. Com s tan tard, farem la reuni dem. Com que no hi ha qurum, no es pren cap decisi. Grcies a la seva intervenci shan resolt les diferncies. Van signar el document, ja que tothom hi estava dacord. Per causa duna errada, van presentar el projecte lendem. Han hagut de retardar lexamen per causes administratives. No ha arribat la tramesa per culpa d dun error a ladrea. Shi van presentar ms tard, per motiu del trnsit. No hi ha pogut haver qurum per motius diversos. Shan de reforar els fonaments, per ra de la inestabilitat de lestructura. Shan ajornat els actes per raons alienes al departament. Han presentat ara linforme perqu els ho han demanat. No surtis, que plou. Vist que shan presentat moltes sollicituds, sha de fer una llista.

UPC
criteris
36 El tractament personal en la documentaci

administrativa
El tractament establert per les administracions catalanes per a la documentaci administrativa s vs, i per tant sutilitza amb carcter general a la UPC. 1. Avantatges respecte de vost Aquest tractament t lavantatge respecte al tractament de vost que presenta la mateixa forma per al mascul i per al femen, en singular i en plural, de manera que serveix per a un o diversos destinataris i per a dones i homes. Aprofito lavinentesa per saludar-lo/saludar-la/saludar-los/saludar-les atentament. vos atentament. Aprofito lavinentesa per saludar-vos 2. El tractament de vs no comporta que shagi de fer servir el pronom personal fort, ja que podem canviar-lo pels pronoms febles o els possessius corresponents. Madreo a vs com a director daquesta escola per trametre-us la documentaci que ens haveu sollicitat. Com a director daquesta escola, us trameto la documentaci que ens haveu sollicitat. 3. Cal evitar les oscillacions en ls vs, vost i tu Sha de fer atenci a fer servir sempre el mateix tractament, tant pel que fa als pronoms febles com pel que fa als possessius i a les formes verbals. Us trametem aquesta carta per informar-la la que ha estat acceptada la seva sollicitud, en qu demanava que canvissim el nmero de compte que vau indicar en la matrcula. Us trametem aquesta carta per informar-vos vos que ha estat acceptada la vostra sollicitud, en qu demanveu que canvissim el nmero de compte que vau indicar en la matrcula.

UPC
criteris
37 s incorrecte de mateix
1. Mateix, mateixa, mateixos, mateixes no es poden fer servir com a pronoms per substituir un nom que ja sha esmentat abans. Es poden suprimir: Avui sha fet linventari. El resultat del mateix ha estat que no sha trobat a faltar res. Avui sha fet linventari. El resultat ha estat que no sha trobat a faltar res. Es poden fer servir diversos pronoms: Es va presentar tard a la reuni i va demanar si es podia incorporar a la mateixa mateixa. hi podia incorporar. Es va presentar tard a la reuni i va demanar si shi Ja sha iniciat el termini per presentar les licitacions; la setmana vinent semetr la resoluci sobre les mateixes. mateixes Ja sha iniciat el termini per presentar les licitacions; la setmana vinent semetr la resoluci sobre aquestes aquestes. Es pot canviar la frase: Van estudiar les causes de laugment del nombre de matrcules i les conseqncies del mateix mateix. Van estudiar les causes i les conseqncies de laugment del nombre de matrcules. 2. s correcte de mateix, mateixa, mateixos i mateixes Hi ha els mateixos ordinadors que a la universitat. Ens rebr la directora mateixa mateixa. Sempre sha fet el mateix mateix. Sha de fer atenci a no fer servir propi en lloc de mateix. Les assignatures sn difcils per la prpia complexitat del pla destudis. Les assignatures sn difcils per la mateixa complexitat del pla destudis. Faran lavaluaci els propis professors. Faran lavaluaci els mateixos professors.

UPC
criteris
38 Els pronoms febles: errors per excs

1. Cada pronom substitueix un sol element de la frase. 1.1. No sha dafegir el pronom hi al pronom els quan se substitueix un sol element de la frase. Demanar linforme als membres de la comissi. Els hi demanar linforme. Els demanar linforme. Lliura els documents als professors professors. Lliurals-hi ls-hi els documents. Lliurals ls els documents. 1.2. En la llengua oral, sovint la combinaci els hi no substitueix cap element. Volien prendrels-hi ls-hi el lloc als convidats. Volien prendre el lloc als convidats. 1.3. No sha de repetir el pronom hi. Hi haig danar-hi hi. hi hi hi. Hi haig danar./Haig danar-hi 2. No sha dutilitzar el pronom quan hi s present lelement substitut. 2.1. No sha dafegir el pronom en quan hi ha el nom al qual substitueix. Aquest error s molt habitual amb el verb haver-hi. Volia matricular-se a lescola, per ja n nhi havia massa estudiants estudiants. Volia matricular-se a lescola, per ja hi havia massa estudiants estudiants.
criteris
UPC
2.2. Quan el pronom en equival a un possessiu, solament sha de fer servir el pronom i no shi ha dafegir cap altre possessiu. He enviat loriginal a la secretaria, que ara n nestudiar el seu contingut. He enviat loriginal a la secretaria, que ara n nestudiar el contingut. Van muntar la xarxa de comunicaci i en van provar el seu funcionament. Van muntar la xarxa de comunicaci i en van provar el funcionament. 2.3. Si hi ha un pronom relatiu, no shi ha dafegir cap pronom feble. s un assumpte del qual n nhaurem de tornar a parlar. s un assumpte del qual haurem de tornar a parlar. Es far una conferncia a la qual convindria que hi assistssiu. Es far una conferncia a la qual convindria que assistssiu. Ledifici on hi anava a estudiar ha estat restaurat. Ledifici on anava a estudiar ha estat restaurat.

UPC
criteris
39 Els pronoms febles: errors per omissi

Les omissions ms freqents tenen a veure amb els pronoms hi i en, ats que no es fan servir en castell. 1. Omissi del pronom hi 1.1. No sha doblidar de posar aquest pronom quan se substitueix un complement esmentat abans introdut per una preposici. Pots assistir a lacte perqu est convidada tota la comunitat universitria. Pots assistir a lacte perqu hi est convidada tota la comunitat universitria. Estem davant una situaci compromesa compromesa; de fet, tothom est. Estem davant una situaci compromesa compromesa; de fet, tothom hi est. Per resoldre aquest problema, no veig que es pugui fer res. Per resoldre aquest problema, no veig que shi pugui fer res. 1.2. El pronom hi matisa o canvia el significat dalguns verbs. No sha doblidar dafegir aquest pronom quan cal. Sabia la resposta, per a lhora de lexamen no vaig caure. Sabia la resposta, per a lhora de lexamen no hi vaig caure. [verb: caure-hi] En canvi: Vaig caure per les escales. [verb: caure] Malgrat lajuda, no podem fer res ms. Malgrat lajuda, no podem fer-hi res ms. [verb: fer-hi] En canvi: Desprs podrem fer les maletes. [verb: fer] Tot i les acusacions, no es va tornar tornar. Tot i les acusacions, no shi va tornar tornar. [verb: tornar-shi] En canvi: Va tornar a casa lendem. [verb: tornar] Malgrat les intervencions, no va sentir mai ms. Malgrat les intervencions, no hi va sentir mai ms. [verb: sentir-hi] En canvi: No van sentir la trucada. [verb: sentir] Havia moltes altres possibilitats per resoldre el conflicte. Hi havia moltes altres possibilitats per resoldre el conflicte. [verb: haver-hi] En canvi: La van avisar quan ja havia tornat els documents. [verb: haver]
criteris
UPC
2. Omissi del pronom en 2.1. No sha doblidar de posar el pronom quan se substitueix un complement sense article. Havien tingut moltes possibilitats darribar a un acord; ara ja no tenen tantes. Havien tingut moltes possibilitats darribar a un acord; ara ja no en tenen tantes. No tenien equip de so i van comprar un. No tenien equip de so i en van comprar un. 2.2. No sha doblidar de posar el pronom quan se substitueix un complement introdut per la preposici de esmentat abans. Venim de la reuni reuni. Vosaltres tamb veniu? Venim de la reuni reuni. Vosaltres tamb en veniu? Sortiran de lexamen a les sis; per no s a quina hora sortirem nosaltres. Sortiran de lexamen a les sis; per no s a quina hora en sortirem nosaltres. 2.3. No sha doblidar dafegir el pronom en als verbs que van amb aquest pronom. Va fer lexamen, per no es va sortir sortir. Va fer lexamen, per no sen va sortir sortir. [verb: sortir-sen = sortir airs duna empresa dificultosa] En canvi: Va sortir decebut de lexamen. [sortir: alguna persona o cosa, passar de dins a fora] Shan anat desprs de la classe. Se nhan anat desprs de la classe. [verb: anar-sen = partir dun lloc per anar en un altre] Han anat a buscar els qui ja han marxat. [verb: anar = moures dirigint-se a un indret determinat]

UPC
criteris
40 Els pronoms febles: formes errnies

i confusi entre pronoms
1. El plural del pronom li s els; lis no existeix. Lliurar els documents a tots els vicerectors. Lis lliurar els documents. Els lliurar els documents. 2. El pronom li no sha de fer servir en comptes del pronom hi quan es fa referncia a ssers inanimats, perqu solament pot referir-se a persones. Aquesta assignatura s molt interessant. No li donis ms voltes i matricula-ten. a aquest assumpte Aquesta assignatura s molt interessant. No hi donis ms voltes [a assumpte] i matriculaten. No shan posat dacord per aquest motiu; li han donat massa importncia. a aquest motiu No shan posat dacord per aquest motiu; hi han donat [a motiu] massa importncia. 3. Hi ha alguns verbs intransitius (porten un CI) que es fan servir incorrectament com a transitius (porten un CD) quan es fa referncia a persones. A causa daix, es fan servir els pronoms corresponents al CD (el, la, les) en lloc de fer servir els pronoms corresponents al CI (li, els). Escriu el teu tutor tutor. lo Escriu-lo lo. Telefona la directora directora. Telefona-la la. la Truca les professores professores. les Truca-les les.
Escriu al teu tutor tutor. li Escriu-li li. Telefona a la directora directora. li Telefona-li li. Truca a les professores professores. ls Trucals ls.
El pronom per al CD mascul plural i el pronom per al CI plural coincideixen. Heu de respondre els professors professors. ls Heu de respondrels ls.
Heu de respondre als professors professors. ls Heu de respondrels ls.
UPC
criteris
4. Cal fer atenci a no fer servir el, la, els, les en comptes de en quan se substitueix un complement sense article. Ara no tinc cotxe i visc millor que quan el tenia. Ara no tinc cotxe i visc millor que quan en tenia. No t mai problemes problemes, per jo s que els tinc. No t mai problemes problemes, per jo s que en tinc. 5. En la llengua oral no s recomanable fer servir el pronom se en comptes dels pronoms nos i vos. En la llengua escrita s una forma incorrecta. Trobem-se se a la secretaria de lescola. nos a la secretaria de lescola. Trobem-nos s-en com ms aviat millor. Aneus Aneu-vos vos-en com ms aviat millor. vos 6. En la llengua oral sadmet que els infinitius del tipus convncer i els imperatius del tipus digues (dir) seguits dun pronom perdin la consonant final i el pronom es redueixi. En la llengua escrita, per, aquestes formes no sn admissibles. l que la reuni era necessria. Calia convncel lo que la reuni era necessria. Calia convncer-lo m qu haig de fer per matricular-me. Diguem Digues-me me qu haig de fer per matricular-me.

UPC
criteris
41 Els pronoms febles: errors en la combinaci de

dos pronoms
1. s incorrecte de la combinaci els hi El pronom hi mai no pot substituir el complement directe (CD), singular i plural. Demanar el perms als professors professors. CI CD Demanar lautoritzaci als professors professors. Demanar els permisos als professors professors. Demanar les autoritzacions als professors professors. Demanar permisos als professors professors. Demanar el que necessitem als professors professors. Els hi demanar. Els hi demanar. Els hi demanar. Els hi demanar. Els hi demanar. Els hi demanar.
Els el demanar.
CDCI Els la demanar. Els els demanar Els les demanar. Els en demanar. Els ho demanar.
2. s incorrecte de les combinacions sel, se la, sels, se les El pronom se mai no pot substituir el complement indirecte (CI) de 3a persona. El professor va tornar lexamen a lalumne lalumne. CD CI El professor sel va tornar. El professor lhi va tornar. CD CI El professor va tornar la prova a lalumne lalumne. El professor se la va tornar. El professor la hi va tornar. El professor va tornar els exmens a lalumne lalumne. El professor sels va tornar. El professor els hi va tornar.
UPC
criteris
El professor va tornar les proves a lalumne lalumne. El professor se les va tornar. El professor les hi va tornar. El professor va tornar all a lalumne lalumne. El professor sho va tornar. El professor li ho va tornar. 3. Canvis quan se substitueixen dos complements pels pronoms corresponents 3.1. Canvi dordre dels elements Quan el CI que se substitueix s plural, lordre dels pronoms s invers a lordre que tenien els complements. Aquest s el cas de lapartat 1. professors. Demanar el perms als professors CD CI Els el demanar. CI CD Aix no passa quan el CI s singular. El professor va tornar lexamen a lalumne lalumne. CD CI El professor lhi va tornar. CD CI 3.2. Canvi de la forma del pronom que substitueix el CI El pronom que substitueix el CI singular s li, i el que substitueix el CI plural, els. El professor va escriure a la directora directora.
El professor li va escriure.
Quan el pronom li es combina amb un pronom que substitueix el CD, es converteix en hi. Aquest s el cas de lapartat 2. El professor va escriure una carta a la directora directora.
El professor la hi va escriure.

UPC
criteris
42 El verb haver-hi: errors ms freqents

1. No sha doblidar dafegir la partcula hi al verb. Havia molta gent que es volia matricular a arquitectura. Hi havia molta gent que es volia matricular a arquitectura. El verb haver sense el pronom hi solament es fa servir per construir les formes compostes dels verbs. he fet, havia enviat, hauria daprovar 2. Sha devitar soldar-hi el pronom en, que produeix la duplicaci delements (F38, 2.1). 3. Aquesta forma s invariable i no t plural. No hi han localitats per al concert de dem. No hi ha localitats per al concert de dem. Hi havien 400 persones. Hi havia 400 persones.

UPC
criteris
43 s abusiu dell, ella, ells, elles

s millor no fer servir els pronoms ell, ella, ells i elles per fer referncia a ssers inanimats. Hi ha diverses opcions alternatives. Es poden suprimir. Cal explicar les condicions en qu sha de signar el conveni, perqu elles sn la base de la cooperaci entres les dues entitats. Cal explicar les condicions en qu sha de signar el conveni, perqu sn la base de la cooperaci entres les dues entitats. Es pot fer servir el pronom en. El problema problema, ja el sabem; ara cal veure qui socupa dell. El problema, ja el sabem; ara cal veure qui se nocupa. Es pot fer servir un pronom relatiu. elles ens afavoria especialment. Hi havia tres possibilitats dacord. Una delles Hi havia tres possibilitats dacord, una de les quals ens afavoria especialment. Han establert les mesures de seguretat necessries. En cas dalarma cal recrrer a elles elles. Han establert les mesures de seguretat a qu cal recrrer en cas dalarma. Es pot fer servir el pronom hi quan s precedit per les preposicions a, en, amb o altres. T molts recursos i confia en ells per tirar endavant. T molts recursos i hi confia per tirar endavant. Es poden fer servir els adjectius demostratius aquest, aquesta, aquests, aquestes. ells Hi ha dos models per a la matriculaci. Dells ells, nhas de fer servir labreujat. aquests Hi ha dos models per a la matriculaci. Daquests aquests, nhas de fer servir labreujat.

UPC
criteris
44 Dubtes en ls dalguns verbs: verbs que poden

ser transitius i intransitius
Hi ha alguns verbs en qu sovint es dubta si sn transitius (no porten preposicions) o intransitius (porten preposicions). A continuaci, fem esment dalguns verbs especialment conflictius. Solament es fa referncia al castell quan hi ha alguna qesti ds diferent del catal. Verbs Atendre s transitiu 1. No atn les nostres sollicituds. sollicituds [Fer atenci a alguna cosa] s intransitiu No atn mai a lexplicaci del professor. [Tenir en compte alguna cosa] 2. La seva feina s atendre el pblic pblic. [Prestar atenci a alg] 3. No va atendre els pagaments mensuals. [Satisfer, pagar (una quantitat que es deu)] Cessar en el crrec dilluns. [Posar fi a una cosa] (Es fa servir molt poc; normalment fem servir acabar, etc.)
Cessar
El conferenciant ha cessat parlament. el seu parlament [Dimitir un crrec]
Castell
Solament s intransitiu. Luis cesar en el cargo la semana que viene. Tant en catal com en castell, no s correcte fer-lo servir com a verb transitiu amb el significat de destituir. Ning no pot cessar alg, ja que el cessament s una acci voluntria. Han cessat el director de lescola. Han cesado al director de la escuela.
Han destitut el director de lescola. Han destituido al director de la escuela.
UPC
criteris
Verbs Complir
s transitiu Han complert les previsions. [Executar completament una cosa] 1. Han contestat la carta de lestudiant. [Dir o escriure una resposta] 2. Els estudiants van contestarla proposta del rector. [Refusar dadmetre, rebutjar enrgicament (una autoritat, un acte de govern, una situaci establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acci de protesta]
s intransitiu Han complert amb el seu deure. [Fer el propi deure, les prpies obligacions] No contesteu als pares pares. [Dir mots de disconformitat, doposici, a all que no vol resposta, com una ordre, un retret, etc., replicar]
Contestar
Dimitir
Aquest verb es pot fer servir com a transitiu i com a intransitiu amb el mateix significat, renunciar a un crrec. Llus dimitir el crrec de director dilluns. Llus dimitir la direcci dilluns. Llus dimitir de director dilluns. Llus dimitir de la direcci dilluns.
Castell
Solament s transitiu. Luis dimitir el cargo de director el lunes. Luis dimitir la direccin el lunes. Tot i que el Diccionario de la Real Academia Espaola solament preveu ls transitiu, altres diccionaris ds i llibres destil admeten ls intransitiu. Luis ha dimitido de presidente presidente.
UPC
criteris
Verbs Discutir
s transitiu
s intransitiu
Han discutit el problema problema. Van discutir sobre la poltica del govern. [Examinar en detall una qesti, [Persones de diversa opini, allegar raons raonar-hi presentant considera- contraposades] cions favorables i adverses] Admet tots dos significats. Pel que fa al significat de persones de diversa opini, allegar raons contraposades, el castell tamb accepta ls transitiu, per recomana ls intransitiu. Discutieron la poltica del gobierno. Discutieron sobre la poltica del gobierno.
Castell
Informar
Els arquitectes han informat el rector del/sobre el projecte. [Posar alg al corrent dalguna cosa,donar-lin notcia]
Els arquitectes han informat del/sobre projecte. el projecte Els arquitectes han ems un informe favorable del/sobre el projecte. [Emetre un informe sobre alguna cosa] Tant en catal com en castell, no s correcte ls transitiu amb el significat demetre un informe. Els arquitectes han informat el projecte Los arquitectos han informado el proyecto

UPC
criteris
45 Dubtes en ls dalguns verbs: verbs intransitius

Sovint, alguns verbs intransitius (amb preposici) es fan servir incorrectament com a transitius (sense preposici). A continuaci, fem esment dalguns verbs especialment conflictius. Verbs Apellar s transitiu incorrecte s intransitiu correcte
[Recrrer a un jutge o a un tribunal superior contra alguna sentncia]
Van apellar la resoluci resoluci. resoluci. Val apellar contra la resoluci Apellar el tribunal perqu Apellar al tribunal perqu revisi la sentncia. revisi la sentncia.
Legislar
[Fer o establir una llei o lleis]
El Parlament ha legislat el rgim jurdic de les administracions pbliques.
El Parlament ha legislat sobre el rgim jurdic de les administracions pbliques.
[Tractar]
Parlar
Hem de parlar aix amb ms Hem de parlar daix/sobre aix amb ms calma. calma. Per aix, quan el complement se substitueix pel pronom corresponent, es fa servir en, i no pas ho. Hem de parlar-ho ho. ho ne Hem de parlar-ne ne. La Universitat ha recorregut contra la sentncia del TSJC.
Recrrer
[Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petici]
La Universitat ha recorregut la sentncia del TSJC.
Tractar
[Prendre alguna cosa com a objecte destudi, de discussi, etc.]
Aquest llibre tracta la influncia de larquitectura moderna.
Aquest llibre tracta de/sobre la influncia de larquitectura moderna.
Per aix, quan el complement se substitueix pel pronom corresponent, es fa servir li, i no pas el, la (F40.3). Truca-la la. Truca-li li. la li Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 2 de gener de 1999

UPC
criteris
46 Dubtes en ls dalguns verbs: verbs transitius

Sovint, hi ha verbs transitius (sense preposici) que es fan servir incorrectament com a intransitius (amb preposici). A continuaci, fem esment dalguns verbs especialment conflictius. Verbs Afectar s transitiu correcte s intransitiu incorrecte
[Alguna cosa, produir una alteraci, un canvi, un efecte qualsevol (en una altra)]
La decisi de la Junta afectar La decisi de la Junta afectar al desenvolupament del pla. el desenvolupament del pla.
Concernir
[Afectar linters (dalg o dalguna cosa)]
Els plans destudis concerneixen a les professores professores. Van continuar amb la reuni lendem.
Els plans destudis professores. concerneixen les professores
Continuar
[Prosseguir all que sest fent]
Van continuar la reuni lendem.
Esperar
[Restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a larribada dalg o dalguna cosa]
Espera als professors que tornen dels EUA.
Espera els professors que tornen dels EUA.
Interessar
[Concernir, afectar, suscitar inters]
La nova planificaci interessava especialment als directors de centre. No li preocupa gens qu pot passar a les eleccions al Claustre.
La nova planificaci interessava especialment els directors de centre. sdirectors No el/la preocupa gens qu pot passar a les eleccions al Claustre.
Preocupar
[Un temor, una sospita, que dna nsia; ocupar, absorbir lnim (dalg)]

UPC
criteris
47 La retolaci
El Pangls, Programa per a la millora de la qualitat lingstica, fixa un conjunt de criteris per a la retolaci de la UPC. 1. Llengua ds Dacord amb els criteris institucionals ds de llenges aprovats per la Junta de Govern (acord 102/1997): La retolaci fixa i provisional, tant de la UPC com de les empreses concessionries, ha de ser en catal. 2. Qualitat lingstica Tots els rtols de la UPC han de complir lestndard de qualitat lingstica: han de ser correctes des del punt de vista gramatical i han de seguir els criteris lingstics fixats. Aquests criteris han estat establerts conjuntament pel Servei dObres i Manteniment i el Servei de Llenges i Terminologia. 3. Convencions per a ls de les majscules i les minscules Sescriuen amb majscula la lletra inicial de cada paraula excepte articles, preposicions i conjuncions. Servei dObres i Manteniment Departament dEnginyeria de la Construcci 4. Denominaci de la unitat o del crrec Sempre que sigui possible sutilitza la denominaci de la unitat i no la del crrec. Millor Secretaria Acadmica que no pas secretari acadmic Millor Gerncia que no pas gerent
criteris
UPC
5. Numeraci de les dependncies La numeraci dels edificis o de les aules no se separa de la lletra amb cap signe o cap espai. Edifici A1 A1, Aulari B3 6. Omissi delements 6.1. En les indicacions es poden ometre els articles. Accs a (les) Plantes 1 i 2 6.2. No shan dometre les preposicions. Accs a Edificis A1 i A3 i no pas Accs Edificis A1 i A3 Sala dAssociacions i no pas Sala Associacions Consell dEstudiants i no pas Consell Estudiants Campus de Terrassa i no pas Campus Terrassa 6.3. Deixem, per, sense la primera preposici els casos com ara els segents: Despatxos (de) B05 a B09 Accs a Edificis A2 i (de) A3 a A5 Tamb es podria fer servir un guionet: -B09 Despatxos B05-A5 Accs als Edificis A2 i A37. Verbs Per expressar les indicacions, no sha de fer servir linfinitiu, sin la 2a persona del plural de limperatiu. Empnyer Estirar No fumar No passar
Empenyeu Estireu No fumeu No passeu
UPC
criteris
8. Partici de lnies Quan sha de partir una lnia de text, les conjuncions, els articles i les preposicions sescriuen a la lnia de sota. Gabinet de Qualitat i Recursos Humans Escola Tcnica Superior dEnginyers Industrials de Terrassa 9. Llista dindicacions ds habitual Sortida demergncia Sortida demergncia Accs connectat al sistema dalarma Noms sha dobrir en cas demergncia Trenqueu-lo en cas dincendi (per a boques dincendis) En cas dincendi, trenqueu el vidre (per a alarmes) En cas demergncia, no utilitzeu lascensor Fora de servei Disculpeu les molsties Zona de no fumadors Sou aqu (indicaci de posici en un plnol o una guia)
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Collaboracions: Juan Prada Data dedici: 3 de maig de 1999

UPC
criteris
48 La moneda de la Uni Europea

Ats que leuro ja constitueix la moneda dels pasos membres de la Uni Europea, lInstitut dEstudis Catalans (IEC) ha regulat ls de la terminologia corresponent. 1. Leuro El plural de euro s euros, dacord amb les regles de formaci del plural en catal. La pronncia sha dadaptar a les diferncies fontiques derivades de la diversitat dialectal. Per exemple, en catal central sha de fer una e oberta i una u final. 2. Els cents o cntims Tot i que el terme corresponent a la centsima part de leuro s cent, la Proposta de reglament nm. 2 adoptada pel Consell de la Uni Europea estableix que tamb es poden fer servir denominacions ds quotidi dels estats membres. LIEC recomana fer servir preferiblement el terme cntim, tenint en compte que ja la recull el diccionari com a moneda que val la centsima part duna unitat monetria. El plural de cent s cents i el de cntim s cntims, dacord amb les regles de formaci del plural en catal. La pronncia de cent sha de fer amb e oberta. 3. Smbols internacionals Els smbols internacionals els estableix lOrganitzaci Internacional per a la Normalitzaci (ISO). El smbol internacional de leuro s EUR. Aquest smbol es fa servir quan es fan servir els smbols internacionals daltres unitats monetries. Euro Pesseta Franc francs Marc alemany 100 100 100 100 EUR ESP FRF DEM
L'altre smbol internacional corresponent a l'euro s Els nous teclats -si estan dissenyats segons la normativa- inclouen aquest smbol. Per als ordinadors que no sn nous per que han actualitzat el sistema operatiu, la soluci alternativa s la combinaci de les tecles Alt Gr, e. La resta d'ordinadors no reconeixen aquesta combinaci.
criteris
UPC
El smbol internacional no sha de fer servir alhora amb altres smbols establerts per convencions diferents. Segons aix, de la mateixa manera que no barrejarem ESP i PTA, tampoc no barrejarem EUR i PTA. Bsicament, els smbols internacionals sols es fan servir per a les transaccions monetries. 4. Abreviatura Leuro no t abreviatura, perqu no es pot tallar. Al costat de monedes com ara la pesseta, que es pot abreujar pta./ptes., per a leuro shauria de fer servir la paraula sencera, euro/euros. De la mateixa manera, haurem de fer servir la paraula sencera al costat dels smbols no internacionals daltres monedes. Euro Pesseta Franc francs Marc alemany 100 100 100 100 euros ptes., 100 PTA FF DM
5. Altres usos del terme euro Per designar amb un sol terme el conjunt destats europeus que lhan adoptat lIEC proposa el terme zona euro, ats ls generalitzat que en fan els mitjans de comunicaci. 6. Lexpressi dels euros amb fraccions 6.1. En general quaranta-cinc euros amb vint-i-tres cntims quaranta-cinc euros i vint-i-tres cntims 6.2. En els xecs Pagueu per aquest xec a qui el porti Euros quaranta-cinc amb vint-i-tres cntims Pagueu per aquest xec al portador Euros quaranta-cinc i vint-i-tres cntims
Adreces a Internet IEC: www.iec.es/llengua/docnorm/euro.htm Uni Europea: europa.eu.int/euro/html/rubrique-defaut1.html?lang=1&rubrique=100 Descrrega del logo de leuro: europa.eu.int/euro/html/dossiers/00203/html/index-ES.html Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 3 de maig de 1999 Data dactualitzaci: 6 dabril de 2000

UPC
criteris
49 Els articles personals

Tot i que ls de larticle personal s habitual en catal, hi ha una srie de restriccions segons el grau de formalitat dels textos. 1. Textos no formals Es fa servir. La Clara no ha pogut anar a la festa de comiat. Avui no ha vingut en Josep Puig Puig. 2. Textos formals No es fa servir. Van convocar Clara Sierra a la reuni. La intervenci de Josep Puig va cloure lacte. Tamb shi pot afegir la paraula senyor-a o altres formes de tractament. Lliureu lacta al senyor Casamaj Casamaj. El professor Fit ha fet la introducci. Va iniciar el curs la doctora Castells Castells. 3. Impresos No es fa servir cap tipus darticle. Els espais reservats per al nom i els cognoms es deixen normalment en blanc; excepcionalment shi pot avantposar alguna forma de tractament. En/na ___________________, amb el DNI ________ i amb domicili a... _________________________, amb el DNI ________ i amb domicili a... El senyor/la senyora _______, amb el DNI ________ i amb domicili a... Dades personals
Nom i cognoms DNI

UPC
criteris
50 La traducci dels noms dorganismes

1. Criteri general Els noms de les institucions i entitats pbliques i les diferents unitats de qu es componen es tradueixen en la llengua del document. Text en catal Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient Ministeri dAfers Estrangers Delegaci dHisenda Consell dEuropa Universitat Complutense de Madrid Ajuntament de Cadis Defensor del Poble Text en castell Generalidad de Catalua Departamento de Medio Ambiente Ministerio de Asuntos Exteriores Delegacin de Hacienda Consejo de Europa Universidad Complutense de Madrid Ayuntamiento de Cdiz Defensor del Pueblo
2. Denominacions de les unitats estructurals de la UPC La Junta de Govern va aprovar els criteris institucionals ds de llenges (Acord 102/1997), que es recullen en el Pangls, Programa per a la millora de la qualitat lingstica: Les denominacions de les unitats estructurals de la UPC han de ser en catal. A ms, han de tenir una traducci validada en castell i en angls, com a mnim. Universitat Politcnica de Catalunya Universidad Politcnica de Catalua Technical University of Catalonia Escola Tcnica Superior dArquitectura Escuela Tcnica Superior de Arquitectura School of Architecture of Barcelona Servei dObres i Manteniment Servicio de Obras y Mantenimiento Works and Maintenance Service
Departament de Fsica i Enginyeria Nuclear Departamento de Fsica e Ingeniera Nuclear Department of Physics and Nuclear Engineering
Les denominacions en catal shan dutilitzar amb carcter exclusiu en les aplicacions de la identitat grfica corporativa (retolaci, emblemes i logotips, capaleres impreses, sobres, etc.).

UPC
criteris
51 1 de gener de 2000 o del 2000?

1. Criteri general Lexpressi de la data sha fet tradicionalment sense larticle entre la preposici de i la xifra de lany. Arribaran el 15 de gener de 1999 1999. Al gener de 1999 1999... Tamb es considera admissible afegir-hi larticle, que resulta de lelisi de la paraula any. Arribaran el 15 de gener de lany 1999 Al gener del 1999 1999...
15 de gener del 1999
2. Les dates a partir de lany 2000 En la llengua oral, els parlants han afegit larticle el davant de lany de manera espontnia. Arribaran el 15 de gener del 2000. Al gener del 2000... Dacord amb el criteri general, en la llengua escrita tamb sadmet la forma sense article, tot i que sallunya de ls espontani dels parlants. Arribaran el 15 de gener de 2000. Al gener de 2000...
3. El criteri de la coherncia En la citaci danys i dates dins un text, sha de procurar mantenir la coherncia pel que fa a ls o lomissi de larticle davant de lany. Per exemple, en les enumeracions en qu hi ha dates amb xifres diferents, sha de fer servir un mateix criteri. Dates de reuni: 29 de desembre de 1999 o 4 de gener de 2000 Dates de reuni: 29 de desembre del 1999 o 4 de gener del 2000 Dates de reuni: 29 de desembre de 1999 o 4 de gener del 2000
criteris
UPC
El perode de matriculaci s del 15 de desembre de 1999 al 15 de gener de 2000 El perode de matriculaci s del 15 de desembre del 1999 al 15 de gener del 2000 El perode de matriculaci s del 15 de desembre de 1999 al 15 de gener del 2000 A lhora descriure els perodes acadmics, es fa servir la forma sencera dels anys i no pas la resumida. Curs 1999-2000 Curs 99/00 Curs 99-2000 4. La dataci de documents Malgrat que el criteri general admet les dues possibilitats en la llengua escrita, per a la dataci de documents, que correspon a una convenci grfica, sha fet servir amb carcter general la forma sense article. Barcelona, 1 de gener de 1999 Per a la dataci de documents a partir de lany 2000, la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA), els acords de la qual sn adoptats per lAdministraci catalana, considera que sha de mantenir la convenci fixada. Barcelona, 1 de gener de 2000 Barcelona, 1 de gener del 2000 La pauta a la UPC s aplicar el criteri recomanat per la CALA en la dataci dimpresos. En els documents redactats pels membres de la comunitat universitria preval lopcionalitat.
5. Castell La Real Academia Espaola (www.rae.es/NIVEL1/CONSULTAS/EXPRESION.htm) ha difs el mateix criteri que saconsella per al catal: en la dataci de documents s preferible no fer servir larticle davant de lany, per en la resta de contextos es pot triar de posar-hi larticle o no posar-lhi.

UPC
criteris
52 La convocatria de reuni
1. Definici s un document mitjanant el qual es demana la presncia d'alg en un lloc i en una data determinats a fi de participar en una sessi de treball. 2. Apartats 2.1. Identificaci de la reuni S'especifica el nom de l'rgan que es reuneix. Informaci opcional: - Autoritat, disposici o acord que ordena la convocatria. - Carcter de la sessi (ordinria o extraordinria). - Nmero de la sessi. - Nota per fer constar la possibilitat d'una segona convocatria, d'acord amb la normativa vigent que correspongui a l'rgan. 2.2. Data, hora i lloc de la reuni 2.3. Ordre del dia S'inicia amb el punt Lectura i aprovaci de l'acta de la sessi anterior. S'acaba amb el punt Torn obert de paraules. Cada un dels punts es numera. Les xifres porten un punt, sense cap altre signe al darrere. 2.4. Signatura de qui convoca La persona que convoca ha d'indicar el crrec que exerceix com a convocant, prescindint del crrec que tingui en altres circumstncies. El crrec s'introdueix amb l'article determinat corresponent, no porta cap signe de puntuaci al final i s'escriu amb minscula. El secretari (Signatura) Josep Martnez
criteris
UPC
2.5. Dataci del document S'hi fa constar el lloc i la data d'emissi del document. [Dataci de documents, F51] 2.6. Destinaci Es pot fer constar el nom i els cognoms de la persona que es convoca, amb el tractament de Sr. o Sra. al davant, o el crrec, si assisteix a la reuni pel crrec que t. SRA. ISABEL ESTEBANELL CAP DEL SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA 3. Fraseologia Lectura i aprovaci de l'acta de la sessi anterior No s necessari intercalar-hi la frmula si s'escau. Torn obert de paraules Per al darrer punt de l'ordre del dia solament es fa servir la frmula Precs i preguntes (no pas Proposicions i preguntes) en les reunions de les corporacions locals.

UPC
criteris
53 Lacta de reuni: estructura i continguts

1. Definici s un document que constitueix una constataci oficial i per escrit del que ha succet en una reuni. Aquest document est regulat per l'article 27 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. 2. Apartats 2.1. Identificaci de la reuni S'hi fa constar: - el nom de l'rgan que es reuneix - el nmero de la sessi - la data - l'hora de comenament i l'hora d'acabament - el lloc 2.2. Assistents i absents Encapalats amb la paraula Assistents s'hi fan constar el nom i els cognoms de les persones que han assistit a la reuni, amb el crrec o la funci que acompleixen dins l'organisme que es reuneix. Si hi ha alguna persona que assisteix a la reuni en representaci d'algun organisme, tamb s'ha de fer constar el crrec o l'organisme que representa. Encapalats amb la paraula Absents s'hi fan constar el nom i els cognoms de les persones que hi han estat absents. Es pot fer constar separadament les persones absents que han excusat l'assistncia a la reuni. Aquests darrers s'encapalen amb la frmula S'excusen. 2.3. Ordre del dia Aquest apartat no s obligatori, per s'hi inclou de manera general. Si no s'hi inclou, cada un dels punts s'afegeix al Desenvolupament de la sessi com a ttol d'apartat. Pot reproduir els punts previstos en la convocatria de la reuni. Si hi ha alguna modificaci respecte d'aquest, tamb s'hi pot fer constar. 2.4. Desenvolupament de la sessi S'hi fa constar l'evoluci de la reuni de manera sintetitzada.
criteris
UPC
Cada un dels assumptes que es tracten es posa en pargrafs clarament diferenciats i es numera d'acord amb l'ordre del dia. Si l'ordre del dia no s'ha incls en l'acta, els punts corresponents s'afegeixen com a ttol d'apartat. 2.5. Acords s obligatori fer constar els acords; aquest apartat, per, es pot posar per separat o es pot incloure dins l'apartat Desenvolupament de la sessi. S'aconsella de posar-lo de manera separada perqu facilita la identificaci d'informaci rellevant. S'hi fan constar els acords presos i els desacords ms importants. Tamb s'hi inclouen els resultats de les votacions que s'hagin fet. Cada acord s'expressa en un pargraf separat i es numera segons l'ordre del dia. 2.6. Temes pendents Aquest apartat no s obligatori, perqu ja es pot deduir de l'ordre del dia. S'hi detallen els temes que s'ha acordat que quedin pendents. Per aix tamb es poden incloure en l'apartat Acords, o en l'apartat Desenvolupament de la sessi. Es numera cada un dels punts. 2.7. Annexos Aquest apartat no s obligatori. Inclou la documentaci a qu s'ha fet referncia dins el text de l'acta. Cada un dels punts es numera d'acord amb la numeraci que s'indica en la remissi expressada a l'acta. 2.8. Signatura Signen el secretari o la secretria, que s qui l'ha redactada, i, a la dreta, el president o la presidenta, a sota de la frmula Vist i plau. Els crrecs s'escriuen amb l'article al davant i no porten cap puntuaci al final. El secretari (Signatura) Vist i plau La presidenta (Signatura)
Tradicionalment, es feia servir una frmula fixa per introduir aquest apartat; la tendncia actual, per, s suprimir-la. Altres fitxes sobre l'acta de reuni: F54 (redacci); F55 (terminologia i fraseologia) Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 20 dabril de 2000

UPC
criteris
54 Lacta de reuni: redacci

1. Concisi i estructuraci de continguts Enfront de l'acta de caire tradicional, en qu es feia una descripci detallada dels fets, actualment es proposa un model ms esquemtic, caracteritzat per: a) La concisi, mitjanant la selecci i la sntesi dels continguts, la supressi de frmules retriques innecessries i la tria de les formes ms simples i econmiques. Aprovaci, si s'escau, de l'acta de la sessi anterior. Aprovaci de l'acta de la sessi anterior. S'han excusat d'assistir-hi S'excusen El president aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. [Se suprimeix.] b) Una estructuraci en qu els blocs d'informaci s'identifiquen amb encapalaments, s'utilitzen els pargrafs per diferenciar els continguts i es fan servir sistemes de numeraci com a recursos per organitzar el text.
2. L's del present Malgrat que la redacci de l'acta es fa desprs de la reuni, es fa servir el present d'indicatiu, llevat que es faci referncia a un fet del passat o del futur. Igualment, l's de la resta de temps verbals depn del sentit del text. El president exposa els motius pels quals... Es recorda que els membres de la Comissi van acordar... La presidenta insisteix que si s'haguessin aprovat aprovat...
3. L's de frases actives Es fan servir frases actives, amb subjecte, verb i complements. S'han d'evitar les frases passives innecessries. Els membres de la Comissi aproven la moci. S'aprova la moci per part dels membres de la Comissi.
criteris
UPC
4. Tractament personal 4.1. La persona que redacta l'acta Es fa servir la 3a persona del singular. El secretari llegeix l'acta... 4.2. Altres membres que assisteixen a la reuni Es fa servir la 3a persona del singular o del plural. El professor Fit considera considera... Diversos membres del grup de treball exposen exposen... Tamb es fa servir el tractament impersonal. S'aprova la proposta que ha presentat...
Altres fitxes sobre l'acta de reuni: F53 (estructura i continguts); F55 (terminologia i fraseologia) Exemple de l'acta de reuni: F53 (estructura i continguts)

UPC
criteris
55 Lacta de reuni: terminologia i fraseologia

1. Terminologia absents Persones convocades que no assisteixen a la reuni. abstenci Acci i efecte de no prendre part en una votaci. acord Decisi mtuament acceptada entre parts interessades. aixecar la sessi Donar per acabada la sessi. assistents Persones convocades que assisteixen a la reuni assumptes de trmit Punt de l'ordre del dia habitual en les reunions que es dedica al tractament de qestions reglamentries d'importncia menor. Sinnim: despatx d'ofici. celebrar Se celebren actes solemnes o festius, per no actes ordinaris de caire estrictament administratiu. Per a aquest darrer tipus d'actes cal fer servir: dur-se a terme, fer-se, tenir lloc. constar (fer constar) Ser manifesta una cosa. Sinnims: certificar, donar fe. dictamen Opini escrita i motivada que emet un facultatiu sobre l'assumpte de la seva especialitat. esborrany (de l'acta) El text de l'acta abans de ser aprovada. esmena Proposta de modificaci d'un text. estendre (acta) Redactar, posar per escrit, una acta. Sinnims: llevar (acta), aixecar (acta). majoria En una votaci, part ms gran dels vots emesos en un sentit. majoria absoluta Majoria que excedeix, segons els casos, la meitat dels membres d'un rgan o la meitat del nombre de vots emesos.
criteris
UPC
majoria relativa o simple Majoria que excedeix el nombre de vots corresponents a les altres alternatives. moci Proposici feta en una assemblea deliberant, en un congrs, etc. per unanimitat Unnimament, per acord de tots els membres de la reuni. proposta Acci i efecte de proposar alguna cosa. Sinnim: proposici. qurum qurum (de constituci) Nombre mnim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi sn presos. qurum (de votaci) Proporci de vots favorables que requereix un acord. reuni 1 Conjunt de persones reunides. 2 Acci i efecte de reunir-se. s'excusen Es pot especificar que les persones que han estat absents en una reuni s'han excusat de no assistir-hi encapalant la llista amb la frmula S'excusen. s preferible utilitzar aquesta frmula ms sinttica en lloc d'altres com ara: S'excusen/S'han excusat de no assistir-hi; S'excusen/ S'han excusat per la seva absncia. sessi Cadascuna de les reunions dels membres d'una junta, d'un tribunal, d'una assemblea, etc. per ocupar-se dels treballs o dels afers que els sn encomanats. torn obert de paraules Darrer punt de l'ordre del dia habitual en les reunions que consisteix en un perode obert d'intervencions a la fi de la sessi. Aquest darrer punt de l'ordre del dia s'anomena Precs i preguntes (no pas proposicions i preguntes) solament en les reunions de les corporacions locals). vist i plau/vistiplau vot Manifestaci expressa de la voluntat de cadascun dels membres d'una assemblea. vot afirmatiu Vot a favor de la proposta votada.
criteris
UPC
vot de qualitat Vot que, pel fet de ser d'una persona de major autoritat, decideix una qesti en el cas d'empat. Sinnim: vot diriment. vot negatiu Vot en contra de la proposta votada. vot nul Vot no vlid. vot particular Vot expressat en sentit diferent del que ha resultat majoritari i que s'expressa per escrit justificant els motius. vot secret Vot ems de manera que no es pugui conixer la identitat del votant. votaci Acci de votar, d'exercir el dret de vot. votaci nominal Votaci en la qual a cada vot consta el nom de la persona que l'ha ems. votaci ordinria Votaci realitzada aixecant-se els partidaris d'una opini o b alant noms la m (votaci a m alada). votaci secreta Votaci en la qual no se sap qui ha ems el vot. votaci tcita Aprovaci d'una proposta sense formulaci expressa de la votaci. Sinnim: votaci per assentiment (al Parlament). 2. Fraseologia frmula final Tradicionalment es feia servir una frmula fixa per tancar l'acta, la qual se situava abans de la signatura. Aquesta frase no admetia gaire variacions. El president/la presidenta aixeca la sessi, de la qual, com a secretari/secretria estenc aquesta acta amb el vistiplau del president/de la presidenta. lectura i aprovaci de la sessi anterior s el primer punt de l'ordre del dia. No s necessari afegir si escau, entre comes, darrere d'aprovaci.
Altres fitxes sobre l'acta de reuni: F53 (estructura i continguts); F54 (redacci) Exemple de l'acta de reuni: F53 (estructura i continguts) Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

UPC
criteris
56 La sollicitud
1. Definici La sollicitud s el document mitjanant el qual una persona demana a lAdministraci alguna cosa. Aquest document est regulat per larticle 70 i segents de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.
2. Apartats 2.1. Dades personals Informaci bsica: Nom i cognoms DNI Domicili i codi postal (lloc on es volen rebre les notificacions o mitj pel qual es volen rebre) Informacions opcionals: Si es tracta de personal de la UPC, tamb shi ha de fer constar la unitat estructural a qu pertany i el lloc de treball o el crrec. Si la sollicitud s en nom i representaci dun organisme, sha desmentar lorganisme, shi ha de posar el NIF de lorganisme en lloc del DNI de la persona i ladrea ha de ser la de lorganisme. 2.2. Exposici de fets Shi exposen els fets i els motius que justifiquen la sollicitud. Si hi ha ms dun motiu, es numeren i sescriuen en pargrafs separats, i sexposen segons el temps en qu succeeixen o segons largumentaci. 2.3. Nucli de la sollicitud Shi exposa el que es demana. Si se solliciten diverses coses, es numeren i sescriuen en pargrafs diferents. 2.4. Signatura Noms sha de signar, perqu el nom i els cognoms, i el lloc de treball o el crrec ja sesmenten a lapartat de dades personals.
criteris
UPC
2.5. Dataci Shi ha de fer constar el lloc i la data. 2.6. Destinaci La sollicitud senvia a lrgan, el centre o la unitat administrativa a qu sadrea i no pas a un crrec. 3. Redacci Tradicionalment, la sollicitud es redactava com un text seguit. Actualment, en els impresos estandarditzats sutilitzen recursos grfics per estructurar la informaci en blocs i identificar els continguts amb etiquetes que permeten reduir el text als elements essencials dinformaci. De la construcci amb dos verbs principals: (Dades personals) Exposo: Que... Per aix, Sollicito: Que... es passa a la distribuci en blocs dinformaci segent: Dades personals Exposici de fets Sollicitud Tamb desapareix la referncia al receptor i es fan servir frmules impersonals. Sollicito: Que em concediu lautoritzaci per absentar-me del meu lloc de treball. Sollicitud Lautoritzaci per absentar-me del meu lloc de treball.
4. Terminologia: sollicitud, no instncia La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com fa referncia en aquest document amb el nom de sollicitud. Per aix es considera obsolet el terme instncia, que es feia servir a la Llei de procediment administratiu de 1958.

UPC
criteris
57 El certificat
1. Definici s un document per mitj del qual es reconeix oficialment i per escrit un fet, el contingut dun document o les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc. 2. Apartats 2.1. Identificaci de lemissor Shi fa constar el nom, els cognoms i el crrec de la persona que signa el certificat, i opcionalment la unitat i el centre a qu pertany. 2.2. Certificaci Shi fa constar el nom i els cognoms de la persona que sollicita el certificat i el fet es reconeix oficialment. 2.3. Dataci Shi fa constar el lloc i la data, separats per una coma. 2.4. Signatura Solament hi ha dhaver la signatura, perqu les dades de la persona que signa ja shan especificat al primer bloc dinformaci. Pot incloure el vistiplau dun crrec superior al de la persona que signa el certificat, que se situa a la dreta de la signatura de qui certifica. Vist i plau Crrec (signatura) Nom i cognoms
(signatura)
criteris
UPC
3. Redacci Tradicionalment, el certificat es redactava com un text seguit. Actualment, en els impresos estandarditzats sutilitzen recursos grfics per estructurar la informaci en blocs i identificar els continguts amb etiquetes que permeten reduir el text als elements essencials dinformaci. De la construcci amb un verb i una frmula de certificaci final: (Nom i cognoms i crrec de la persona que certifica), Certifico: Que... I, perqu consti, signo aquest certificat. es passa a la distribuci en blocs dinformaci segent: Dades de la persona que certifica Certificaci Tamb se sintetitzen els continguts. El Sr. Carles Fit, amb el DNI 32157836L, ha finalitzat els estudis de... Certificaci Carles Fit
Estudis Nom i cognoms finalitzats DNI

UPC
criteris
58 Els signes de puntuaci: aspectes grfics

Alguns dels errors ms freqents a lhora de puntuar estan relacionats amb aspectes grfics. 1. En general, els signes de puntuaci van units a la paraula que els precedeix i separats per un espai en blanc de la paraula que els segueix. En aquest sentit , voldrem que aquesta publicaci fos exemplar. En aquest sentit, voldrem que aquesta publicaci fos exemplar. s evident que la relaci universitat-empresa s bona.El fet que no es produeixi s evident que la relaci universitat-empresa s bona. El fet que no es produeixi En sntesi :les enquestes mostren el grau de satisfacci dels nostres usuaris. En sntesi: les enquestes mostren el grau de satisfacci dels nostres usuaris. Informa-ten ! Informa-ten! 2. Els guions, els parntesis, els claudtors i les cometes van units a la primera i lltima lletra de la paraula o del fragment que contenen. En el cas de les cometes, tampoc no cal deixar cap espai si van darrere dun apstrof. El Centre de Transferncia de Tecnologia ( CTT ) El Centre de Transferncia de Tecnologia (CTT) Els problemes va afegir no es resolen, sin que es dissolen. Els problemes va afegir no es resolen, sin que es dissolen. La campanya sota el lema Lautocorrecci a labast de tothom . La campanya sota el lema Lautocorrecci a labast de tothom. La campanya d autocorrecci. La campanya dautocorrecci.
criteris
UPC
3. El signe de tancament de la interrogaci i de ladmiraci serveix de punt quan coincideix amb el final de la frase, de manera que no cal afegir-nhi cap altre. Qu pesa ms, un quilo de palla o un quilo de ferro?. Qu pesa ms, un quilo de palla o un quilo de ferro? Adu!. O millor, a reveure!. Adu! O millor, a reveure! 4. Els punts suspensius sn noms tres. Quan coincideixen amb el final de la frase serveixen de punt i no cal afegir-nhi cap altre. B....., les coses sn aix. B..., les coses sn aix. Hem consultat el Diccionari de linstitut, el dEnciclopdia Catalana, el Vox.... Hem consultat el Diccionari de linstitut, el dEnciclopdia Catalana, el Vox... 5. Els punts suspensius i letctera sn incompatibles. Els punts suspensius van units a la paraula precedent; en canvi, letctera sescriu sempre separat amb una coma. Quan letctera coincideix amb el final de la frase, el punt daquesta abreviatura ja serveix de punt final. Com a exemples tenim el transport, la banca, el comer, etc... Com a exemples tenim el transport, la banca, el comer, etc. La Cimera de Rio, la Carta dAalborg, el Pla dacci de Lisboa, La Cimera de Rio, la Carta dAalborg, el Pla dacci de Lisboa... Han hagut de fer diversos informes: de costos, de terminis, etc.. Han hagut de fer diversos informes: de costos, de terminis, etc. 6. Les xifres que serveixen per numerar captols, apartats o elements duna llista solament porten un punt al darrere seguit dun espai en blanc. No cal afegir-hi cap altre signe. 1.- Anlisi de la situaci 1. Anlisi de la situaci Tema 1.Planificaci de les actuacions Tema 1. Planificaci de les actuacions
59
Ls de la coma: errors ms freqents

La coma s el signe ortogrfic que es fa servir ms. A continuaci es tracten els casos en qu hi ha ms errors. 1. Coma incorrecta entre el subjecte i el verb En general, el subjecte i el verb no es poden separar amb cap coma. LEscola Universitria dptica i Optometria de Terrassa, ha organitzat un concurs fotogrfic. LEscola dptica i Optometria de Terrassa ha organitzat un concurs fotogrfic. Solament shi pot posar si el subjecte s molt llarg i complex o quan hi ha un incs. La docncia com a procs de transmissi de coneixements i com a mecanisme promotor dactituds crtiques davant de la naturalesa i la realitat social, s una part fonamental de lactivitat universitria. Lobjectiu de les biblioteques universitries s, a ms de treballar conjuntament, avanar en laposta per la digitalitzaci. 2. Coma incorrecta entre el verb i el complement directe (CD) En general, el verb i el CD no es poden separar amb cap coma. Igualment, quan el CD s introdut per la partcula que, tampoc no shi posa aquest signe. Us escric per comunicar-vos que, el Servei ha trams la Memria de la UPC. Us escric per comunicar-vos que el Servei ha trams la Memria de la UPC. El tresorer diu que comprn la situaci, per que, la seva funci s contenir la despesa. El tresorer diu que comprn la situaci, per que la seva funci s contenir la despesa. Solament shi pot posar si hi ha un incs. Linforme conclou que, ateses les circumstncies personals, sadmet la sollicitud. 3. Coma incorrecta davant de conjunci (i, o, ni) en les coordinacions En general, en les coordinacions no es posa cap coma davant la conjunci. Has de presentar un informe, i una sollicitud. Has de presentar un informe i una sollicitud.
Solament es pot posar una coma davant daquestes conjuncions en dos casos: 3.1. En les frases coordinades que sn llargues o tenen altres coordinacions internes. Els organitzadors es van encarregar de lobertura de lacte, els ponents van presentar els seus treballs i van elaborar els informes corresponents, i els assistents van participar en el torn obert de paraules. Shaurien delaborar formularis per a les dades personals i les dades acadmiques, i presentar-los al Vicerectorat perqu hi doni el vistiplau. 3.2. En les frases coordinades en qu hi ha diferents elements que depenen dun mateix verb. En lloc de repetir el verb cada vegada, solament es fa servir en el primer element i la resta de verbs selideixen. En lloc seu es posa una coma i tamb es posa una coma Els uns parlaven de les avaluacions i els altres parlaven dels plans destudis. Els uns parlaven de les avaluacions, i els altres, dels plans destudis. Tamb es pot substituir la conjunci per un punt i coma. Els uns parlaven de les avaluacions; els altres, dels plans destudis. 4. Comes dobertura i tancament dun incs Quan hi ha incisos dins una frase, cal no oblidar de posar-hi la coma dobertura i la de tancament per delimitar-los. Nomenament del cap de protocol, Eduard Fuster i de la cap de gabinet, Roser Aym. Nomenament del cap de protocol, Eduard Fuster, i de la cap de gabinet, Roser Aym. El sindicat com a representant del PAS, es compromet a donar-hi suport. El sindicat, com a representant del PAS, es compromet a donar-hi suport. 5. Coma en la salutaci de les cartes La convenci ortogrfica per marcar la salutaci de les cartes s la coma. En castell, en Benvolgut company: Benvolgut company,
Fitxer lingstic Universitat Politcnica de Catalunya Servei de Llenges i Terminologia
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Collaboracions: Montserrat Marig Data dedici: 30 doctubre de 2000
60
Ls de la coma en les oracions de relatiu

La importncia de ls adequat de la coma en les oracions de relatiu s que la presncia o labsncia daquest signe afecta el significat de la frase. Els estudiants, que fan classe al segon pis, han rebut lenquesta (tots els estudiants) Els estudiants que fan classe al segon pis han rebut lenquesta (noms els de la segona planta) 1. Oracions de relatiu especificatives No shi posa coma perqu restringeixen o especifiquen el significat dall a qu fan referncia (subratllat). Saprova el document que cont la proposta daltes al registre. [La frase de relatiu especifica de quin document es tracta.] El rector que seia a la dreta va fer un resum de les conclusions de la jornada. [La frase de relatiu especifica quin rector fa el resum.] 2. Oracions de relatiu explicatives Shi posa coma perqu aporten informaci addicional o complementria sobre all a qu fan referncia (subratllat). Saprova el document presentat per la comissi, que sadjunta a lacta. El rector, que va cloure lacte, va fer un resum de les conclusions de la jornada.
Fitxer lingstic Universitat Politcnica de Catalunya Servei de Llenges i Terminologia
Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Collaboracions: Montserrat Marig Data dedici: 30 doctubre de 2000

Ortografia Catalana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ortografia Catalana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Canvis en ls del guionet

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

La e de suport en els compostos del tipus infraestructura

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Novetats de lxic al DIEC

(dins renda) a ms de vertader -a, veritable a ms de xocolata

3. Paraules amb canvis ortogrfics prit -a xfer -a a ms de perit -a a ms de xofer -a

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Els crrecs, amb minscula

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de juliol de 1997

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Els tractaments protocollaris

Llista de tractaments protocollaris

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de juliol de 1997

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Llista de tractaments protocollaris

Honorable Senyor/a (Hble. Sr. / Hble. Sra.) (H. Sr. / H. Sra.)

Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)

Honorable Senyor/a (Hble. Sr. / Hble. Sra.) (H. Sr. / H. Sra.)

secretari/ria de les Corts Valencianes

fiscal adjunt/a d'Andorra fiscal general d'Andorra jutge/essa d'apellacions d'Andorra

infant/a prncep/princesa deg/ana del cos consular espanyol

Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)

Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)

lIlustrssim/a Senyor/a (Illm. Sr./Illma. Sra.) (Im. Sr./Ima. Sra.)

Excellentssim/a Senyor/a (Excm. Sr. / Excma. Sra.)

tinent/a general amb comandament o laureat vicari general castrense vicealmirall/essa

auditor/a president/a del Tribunal Militar Central

arquebisbe bisbe nunci apostlic prelat

Reverendssim Dom (Rvdm. Dom) Reverendssim Doctor (Rvdm. Dr.)

abat/abadessa superior d'orde

secretari particular de cardenal vicari general d'arxidicesi

superior/a general vicari episcopal vicari general de dicesi

duc/duquessa gran d'Espanya

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de juliol de 1997

Servei de Llenges i Terminologia

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

Crrec Signatura Nom i cognoms

La cap del Servei (signatura) Joana Pins

1.2. Ordre a la carta (preval el carcter personal)

Signatura Nom i cognoms Crrec

(signatura) Joana Pins Cap del Servei

Joana Pins, cap del Servei de Publicacions, CERTIFICO:

perqu consti, signo aquest certificat petici de la persona interessada.

Barcelona, 14 de juliol de 1997 (signatura)

Vist i plau La presidenta (signatura)

Fitxer lingstic Servei de Llenges i Terminologia Unitat dAssessorament Lingstic

Autors: Marta de Blas, Jordi Giner Data dedici: 1 de setembre de 1997

Servei de Llenges i Terminologia