3 € / DESEMBRE 2009 / ANY XXX / NÚM.

62

VIOLÈNCIA I ACTUACIÓ
JUDICIAL A TAVERTET

CAMINS MEDIEVALS
AL COLLSACABRA II

MAMÍFERS DEL
COLLSACABRA I
 DISTRIBUCIÓ DE “ELS CINGLES”:

SUMARI BARCELONA: Llibreria Quera

CANTONIGRÒS: L’Estanc
L’ESQUIROL: Estanc La Baldufa,
Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Llibreria El Detall
Violència i actuació judicial a Tavertet (1658-1676), i un apunt MANLLEU: Llibreria Contijoch,
El Quiosc de l’Assumpta,
sobre jurisdicció / Rafel Ginebra i Molins . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Benzinera Feixas Aulet
Lloc de culte marià a Cantonigròs / Miquel Banús . . . . . . . . . . 8 RODA DE TER: Llibreria Can Manolito,
Camins medievals al Collsacabra (II) / Assumpta Serra . . . . . . . 10 Benzinera Feixas Aulet
RUPIT: Ca l’Ample
Els mamífers del Collsacabra (I) / David Serramitjana,
SANT FELIU DE PALLEROLS: Santuari
Guillem Mas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 de la Salut
Un impacte de tardor / Jordi Gumí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 TAVERTET: El Rebost de la Isabel,
Casa Agneta
Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues / Josep Casadesus 20 VIC: Llibreria La Tralla, Llibreria Pietx,
Un grup de teatre amateur de l’Esquirol / Met Castanyer . . . . . 22 Llibreria Muntanya de Llibres
Dormir com un àngel. La til·la miraculosa / Susanna Peix Costa . 24
Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc / Miquel Banús . . . . . . . . 25 Normes de publicació:
Crònica del Collsacabra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Els autors que vulguin publicar els seus
Racó del poeta / Anton Sala-Cornadó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 treballs en aquesta revista, han de tenir
Fitxes d’ocells / Naturalistes d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 present el següent:
— Els articles cal que estiguin escrits cor-
rectament en català i en format informàtic.
El puig de la Força vist des d’un ultralleuger amb la vall de Balà al — Els peus de les il·lustracions i els noms
fons, a l’agost de 2009 dels seus autors aniran escrits en un full a
Foto: Ernest Gutiérrez, i Valls Fotografia. part precedits d’un número que es repetirà
Vol: Josep Paxau. a la fotografia o dibuix corresponent.

ANY XXX NÚM. 62
Desembre 2009
Redacció:
Pl. Bisbe Guillem. 1
08511 - TAVERTET
Tel. 93 856 52 24
E-mail:
redaccio@elscingles.org
ernest.gpages@gmail.com
www.elscingles.org
Director: Xavier Viladomat i Gil
Consell de redacció: Joan Soldevi-
lla i Calvo, Anna Borbonet i Macià,
Lluís Gonzàlez i Ventura, Joan Rei-
xach i Curtó, Tammy Abei i Parris
Col·laboradors habituals:
Jordi Sanglas i Puigferrer, Jordi
Gumí i Cardona, Rafel Ginebra i
Molins, Miquel Banús i Blanch
Correcció lingüística:
Anna Borbonet i Macià
Impressió:
Gràfiques DIAC
Rda. Camprodon, 2 - 08500 VIC
Publicació a Internet:
Jordi Mas i Caballé
La redacció no es fa responsable
del contingut dels treballs que hi
apareixen signats, ja que expressen
l’opinió dels seus autors.
“Els Cingles” és una publicació de
divulgació cultural editada per l’as-
sociació “Amics dels Cingles de
Collsacabra” i es publica sense cap
finalitat de lucre.
Dipòsit legal: B-8.390-79
Col·laboració: 3 euros
Subvencionada per la
Conselleria de Cultu-
ra i Mitjans de Comu-
nicació de la Generali-
tat de Catalunya
EDITORIAL
Des que es va iniciar la nostra revista el gener de 1979 ha estat una constant par-
lar del perill que el nostre Collsacabra es degradés des del punt de vista de la natura.
Ja en el primer número es parlava seriosament del tema. Un punt de l’editorial deia:
els esdeveniments que s’estan preparant respecte de l’urani i la posició que les di-
ferents forces polítiques tenen, ens fa pensar que des de Tavertet es temia el pitjor.
Igual va passar l’any 98, quan un empresari va presentar un projecte per explotar
industrialment una pedrera a pocs metres del pont de Molí-Bernat. En el número 40
d’Els Cingles, després de la negativa de les autoritats a què el projecte de la pedrera
prosperés, en l’editorial dèiem: Hem unit esforços. En el món on l’especulació i el
propi profit passen per davant de tot, la sensibilitat i el seny d’un poble constituei-
xen un contrapès molt positiu. S’ha salvat el paratge de sobre Molí-Bernat, vora
del poble de Tavertet, de l’explotació d’una pedrera. S’ha salvat en bé del paisatge i
d’aquells que hi viuen, els homes, la fauna, la flora, i també la geologia. S’ha salvat
el present i el futur, perquè és una decisió que marca un precedent.
La mobilització per aconseguir aquest èxit recordava els primers temps de la de-
mocràcia. Hi havia il·lusió i un desig de fer un canvi estructural que fos real. Diem
això, perquè des de fa uns anys l’entusiasme per millorar la llibertat i la democràcia
ha decaigut i les notícies de delictes i corrupteles per part d’alguns responsables po-
lítics o no (cas Palau) tant de Catalunya com a les comunitats de l’Estat espanyol, fa
que reflexionem. Quan la policia decomissa tones de droga, solament és la punta de
l’iceberg del contraban total. Extrapolant en els casos de delictes i prevaricació…
preferim no pensar-hi.
Tornem a la conservació del Collsacabra. A l’any 1980, l’editorial del número 6
d’aquesta revista deia: Creiem que aquestes terres són font inesgotable de valors, tant
naturals com humans, que val la pena no deixar-los perdre. Els valors humans també
tenen la seva contaminació específica. Igual que vèiem des d’aquest racó de món que
el problema de la droga era quelcom llunyà, “era cosa de les grans ciutats,” a poc a
poc va entrar en els nostres pobles amb els problemes corresponents. De la mateixa
manera hi ha el risc que els valors humans també es contaminin de les presumptes
corrupcions delictives que hem vist darrerament, com ha passat al Barcelonès.
Volem un Collsacabra net de podridura i d’incongruències polítiques. Creiem
que la integritat del Collsacabra passa per rebutjar tots aquells corruptes que no
mereixen cap reconeixement i que volem ben lluny de nosaltres. La contaminació
més perillosa és la del corrupte que amb la seva ambició pot portar mals majors al
país, de cara solament al benefici propi.
No voldríem acabar sense fer referència a coses positives. S’està treballant en
la recuperació del tram de les Marrades, al camí ral de Vic a Olot. L’església de
Montdois, tan malmesa, serà objecte de la restauració de la teulada per evitar que
continuï el procés d’enfonsament. Una finca important de Tavertet està sota l’acció
de custòdia del territori. També a Tavertet s’està recuperant una part del camí ral cap
a l’Esquirol i es refarà parcialment la barana malmesa del pont del Molí-Bernat.
Per sort és encara vigent el que dèiem el juliol de 1996 en l’editorial i que repro-
duïm: El Collsacabra és encara avui una zona d’extraordinari interès paisatgístic i
científic, propera a importants nuclis de població, i mereixedora, per tant, que hom
vetlli per la seva integritat.
1
VIOLÈNCIA I ACTUACIÓ JUDICIAL A TAVERTET (1658-1676)
I UN APUNT SOBRE JURISDICCIÓ
Conèixer com es manifesten els conflictes en
una comunitat i conèixer les estructures que
té aquesta comunitat per abordar-los és, pro-
bablement, una de les maneres més objec-
tives d’aproximar-se al coneixement d’una
societat i de percebre’n el seu grau de ma-
duresa, d’equilibri, de “civilització”. És la
mesura que permet establir en quin nivell es
troba en l’evolució des de la societat desar-
ticulada, sotmesa a arbitrarietats i sense una
estructura que aporti garanties als seus mem-
bres, fins al teòric “estat de dret” d’igualtats,
garanties i objectivitats.
És sabut que al segle XVII al nostre país
hi ha fenòmens que porten associats episodis
rellevants i fins i tot períodes rellevants de
violència i del que ara consideraríem bar-
bàrie. Hem abordat en altres ocasions aquest
tema de la violència al segle XVII a partir de
dos temes típics del segle com són el ban-
dolerisme i la persecució de bruixes,1 però
sempre ho havíem fet a partir de processos
judicials, que constitueixen exemples sig-
nificatius i suggerents, però que fan difícil
valorar fins a quin punt es tracta de fets es-
poràdics o habituals. Ara, un document fins
ara desconegut, ens permet tornar a abordar
el tema de l’ús de la violència, i de les es-
tructures locals per a la seva repressió, des
d’una perspectiva potser no tan detallista
però més sistemàtica. El document és un
petit quadern titulat Libra del criminal del
terma de Tavartet escrit per Onofra Mon-
teys sustituit de Joan Vila notari de Vich y
notari del criminal del terme de Tavartet.2
És un llibre iniciat el 1658 com a registre de
l’activitat del “batlle del criminal”, el batlle
responsable d’intervenir en els casos crimi-
nals que succeïen en el terme. Sembla que
es pot considerar que recull, encara que no-
més com a breus notícies, tots els fets en què
va intervenir el batlle del criminal, o si més
no aquesta havia de ser la funció del llibre.
Tanmateix, els fets hi són recollits amb un
cert desordre, i ja se sap que quan un llibre o
procediment no s’ha fet de manera ordenada
sempre hi ha més risc que hi pugui haver al-
gun error o omissió.
2
Tot i que el text no és molt extens, la-
mentablement ho és una mica massa per
recollir-lo aquí íntegrament. És, a més, en un
català amb ortografia molt vulnerada que en
dificulta una mica la comprensió. Tot espe-
rant que s’escaigui l’ocasió d’editar el text
original, adaptem al català actual el contin-
gut de les anotacions, ordenant-les també
de manera cronològica. Com que les anota-
cions són prou eloqüents i suggerents només
hi afegim entre parèntesis, quan cal, alguns
aclariments. Malgrat la concisió de les ano-
tacions, el conjunt permet fer-se una idea
bastant clara de quins eren els problemes de
convivència que arribaven a generar violèn-
cia, en quin grau s’utilitzava la violència per
a “vehicular” el conflicte. També permet fer-
se una idea del grau d’eficàcia o ineficàcia de
l’autoritat immediata a nivell local, el batlle
del criminal, a l’hora de controlar aquests
afloraments de violència.
Llibre del batlle del criminal del terme de
Tavertet:
— 21 maig 1658. Gaspar Novelles de
Munt, batlle de Tavertet, estableix pena de 3
lliures als que no paguin el que es va establir
per talla (per repartiment), per les despeses de
la presa de possessió del marquès d’Aitona i
per anar a Camprodon (no diu en motiu de
què, però s’ha de referir a la campanya con-
tra l’ocupació francesa de Camprodon).
— 22 maig 1658. El batlle, per ordre de
Gaspar Parés, jutge i assessor del terme, i a
instància d’Isabel Vinyes, requereix a Fran-
cesc Parareda, sota pena de 25 lliures, que
abans de cinc dies li restitueixi un magall i
una destral.
— 10 juny 1658. Ajuntats a la plaça del
terme els caps de casa, el batlle del criminal,
Gaspar Novelles de Munt, prohibeix sota
pena de 100 lliures que ningú surti del ter-
me sense permís, “per coses que convenen al
servei del senyor marquès”.
— 22 juny 1658. Gaspar Novelles, batlle,
requereix a Jacint Tresserra que li restitueixi
dues aixades, sota pena de 25 lliures.
— 11 agost 1658. Sortint de missa ma-
jor, estant la gent a la plaça van passar dos
homes fora del camí. L’hereu Parareda i
l’hereu Coromina van anar-hi per saber qui
eren i hi va haver trets, i el batlle hi va anar
i van fugir tots.
— 26 octubre 1658. Cap a la una de la
nit al coll s’Església, prop la sagrera, Toni
i Bernat Reixach venien de treballar, d’una
artiga, i els hi van sortir dos homes que els hi
van donar bastonades i els hi van tirar tres o
quatre escopetades.
— 28 octubre 1658. Cap a mitjanit van
encendre la porta de casa Joandó i hi van po-
sar un desafiament dient que Toni Joan i Ber-
nat Reixach, masovers de dita casa, marxes-
sin abans de tres dies del terme de Tavertet,
que si no els matarien.
— 24 novembre 1658. Gaspar Novelles,
batlle de Tavertet, per ordre de Gaspar Parés,
jutge, ha desguiat (ha anul·lat la garantia de
seguretat i protecció) a Toni Joan Parareda
prohibint-li ser vist ni trobat en el terme.
— 4 desembre 1658. Gaspar Novelles,
batlle, és informat per Joan Antentas i Aubert
que ha tingut baralla amb Batista Serra i Toni
Serra per una llenya i han arribat a les armes.
El batlle els ha fet firmar treves, sota pena de
100 ducats si tornen a arribar a les armes.
— 24 desembre 1658. Segimon Vinyes
ha denunciat a Gaspar Novelles, batlle del
criminal, que li havien despanyat dues caixes
que tenia a l’església de Tavertet i que se n’hi
han emportat diners, algunes tovalloles i al-
gunes culleres de plata.
— 3 març 1659. Joan Novelles de Vall
denuncia a Gaspar Novelles de Munt, batlle
del criminal, que l’hereu Casasobiranes li ha
posat foc en una artiga i en un paller i li ha
trencat els arreus de llaurar i ha disparat a Se-
gimon Novelles. (Aquesta és la primera d’una
sèrie de facècies atribuïdes a Casasobiranes).
— 1 agost 1659. A Joan Masacs, estant a
la Calm (la Cau), al quintà de sobre la casa
aplegant una garbera li han tirat una esco-
petada des de dalt d’un serrat. Ell només ha
vist el fum, i l’han tocat amb un perdigó al
braç i cinc o sis a la roba. Ho denuncia a
Gaspar Novelles, batlle del criminal. Gas-
par Masacs era prop d’ell i també ha sentit
l’escopetada i el brunzit dels perdigons i ha
vist el fum. Tenen sospita que qui ha dispa-
rat era l’hereu Casasobiranes. Francesc No-
velles de Munt també ha sentit l’escopetada
i tots tenen per cert que qui ha disparat ha
sigut Pere Casasobiranes.
— 6 setembre 1659. Succeí a la casa de la
Serra de Tavertet, a les tres de la nit aproxi-
madament. Hi arribà l’hereu Casasobiranes
al corral, on hi havia el pastor d’en Novelles
amb el bestiar de llana, i li demanà un moltó.
El pastor li digué que no li volia donar. Li de-
manà un pa i el pastor no li va voler donar i
aleshores l’hereu Casasobiranes disparà una
escopetada i li va matar un anyell.
— 7 setembre 1659. A posta de sol aguaità Fragment d’un docu-
(cal entendre que es refereix de nou a l’hereu ment consultat.
Casasobiranes) un minyó de Novelles de Foto: Rafael Ginebra
Vall, li donà un cop de daga a la galta i li va
prendre una xispa (arma de foc manual), i li
va donar un cop al cap. Això fou explicat a
Gaspar Novelles de Munt, batlle del criminal
del terme de Tavertet.
— 14 gener 1660. En el bosc de Balà ro-
baren dos tossinos que eren d’en Pontí de
Tavertet. Hi és anat el batlle del criminal a
buscar al bosc i han trobat que els tossinos
els havien degollat i socarrat enmig de dos
tions. Gaspar Novelles, batlle del criminal,
ha pres la informació, amb Pere Pontí i Joan
Novelles de Vall com a testimonis.
— 6 de febrer 1661. A les 8 de la mati-
nada aproximadament, eixint de missa ma-
tinal de l’església de Tavertet han tirat una
escopetada a Toni Joan Parareda. Ha viscut
una hora més o menys, i ha mort. El batlle
del criminal, Gaspar Novelles de Munt, ha
3
 cridat “Toni Joan, el senyor marquès et cri-
da”. No ha respost. Ha mort amb els peus
cap al nord i el cap a migjorn, de cara al
cel. Signa Onofre Monteis, notari substitut
de Joan Vila, notari del criminal del terme
de Tavertet. (Aquesta mort la vàrem esmen-
tar, a partir del llibre de defuncions de la
parròquia, en un article precedent).3
— 12 juliol 1662. Francesc Solroca, bat-
lle del civil del terme de Tavertet, denuncia
a Pere Miquel Sunyer, batlle del criminal,
que li va venir un porter (portador, missat-
ger) de Vic que es diu Vilaseca i va fer que
La casa de Novelliques, l’acompanyés a Novelles de Munt, i un cop
dita també Novelles a l’hostal de Tavertet, a casa d’en Riera, va
de ça i més tard No-
treure una pistola i tirà un tret per la finestra
velles d’Amunt, d’on
era Gaspar Novelles de i tornà a carregar l’arma i el disparà a ell i el
Munt, batlle del crimi- tocà a la cuixa, i el tret passà fregant el cap
nal del terme de Taver- de Toni Riera, que era prop seu. El denun-
tet al principi d’aquesta
època (1658-1661).
ciant diu que no sap “si ho fa a grat cient o
per desgràcia”.
Foto: Anna Borbonet
(1991)
— 15 abril 1664. Sortint de missa mati-
nal a Tavertet, Pere Miquel Bach, masover
de l’Avenc, quan arribà a la plaça digué a
Francesc Novelles de Vall “escolta que jo
4
vull parlar amb tu” i Francesc li digué “no
vull parlar amb tu”, i Pere Miquel el disparà
amb una escopeta llarga i Francesc també, i
aquest darrer va rebre un tret a la cuixa.
— 17 abril 1664. Bernat Bach, masover
de l’Avenc denuncia a Pere Miquel Sunyer,
batlle del criminal del terme de Tavertet, que
el mateix dia a la matinada, quan llaurava,
han vingut Isidre i Jaume Serra, germans, i
l’han desafiat dient-li que abans de dos dies
marxés de l’Avenc, i si no el matarien.
— 21 setembre 1665. Onofre Tresserra,
masover de la Coromina, denuncia a Pere
Pontí, batlle del criminal, que “algun fill de
perdició” ha entrat en una cort de la Coromina
i s’ha endut una burra bona de 5 o 6 anys.
— 10 agost 1666. Pere Aguilar, batlle
del criminal, tenint ordre de Gaspar Parés
de prendre informació del que havia passat
el vespre de Sant Jaume a l’hostal de Taver-
tet s’hi va presentar, però tots eren forasters
i no en sabien res excepte l’hereu Parare-
da que diu que va veure que el tal Garole-
ra de Corcó, àlias Serrabassa, apuntà amb
una xispa llarga (pedrenyal, arma de foc) a
Pau Coromina i aquest li va donar un cop
de daga al coll i de la ferida en va sortir
sang. Signa Onofre Monteis com a substitut
de Joan Vila, notari del criminal del terme
de Tavertet.
— 22 agost 1666. Pere Aguilar, batlle
del criminal del terme de Tavertet, fa cons-
tar que se li ha fet saber que Francesc Jo-
ver, masover de Managès, i Joan Barfull
s’han batut a l’era de Managès a bastona-
des, i Joan Barfull ha sigut ferit al cap i li
ha sortit sang.
— 24 agost [1666?]. Pere Aguilar, batlle
del criminal, per ordre de Gaspar Parés, jut-
ge del criminal, ha arrestat a Segimon Nove-
lles de Vall prohibint-li que surti de la seva
heretat si no és per anar a missa, sota pena de
100 ducats de moneda barcelonesa.
— 5 juliol 1676. Pere Pontí, batlle del
criminal, amb ordre del sr. Martí, jutge del
terme, ha citat a Pere Miquel Sunyer, Gaspar
Novelles de Munt, Salvador Coromina, Pere
Juan Ralac (sic) i Miquel Puigdauret i Segi-
mon Vinyes, per tal que abans de sis dies es
presentin davant el jutge, senyor Martí, a Vic,
sota pena de 10 lliures. Testimonis: Gaspar
Costa, masover del Crous, i Gaspar Déu, ma-
sover de la Perereda, i signa el mateix Onofre
Monteis com a substitut de Joan Vila.
Com es veu, l’ús de la violència era ha-
bitual, i moltes desavinences personals o
veïnals acabaven a trets o a bastonades, i
semblaria que el batlle del criminal no podia
fer gran cosa més que deixar-ne testimoni
perquè no consta que dels fets se’n derivin
processos judicials. Només en alguns casos
s’hi documenten el que serien “diligències
prèvies” per part del jutge o del notari de la
cort del terme, que residien a Vic.
El llibre permet establir les persones que va-
ren exercir el càrrec de batlle del criminal en
aquells anys:
— Gaspar Novelles de Munt (esmentat
des de 1658 a febrer 1661)
— Pere Miquel Sunyer (esmentat de ju-
liol 1662 a abril 1664)
— Pere Pontí (esmentat el setembre de
1665 i el juliol de 1676 (si no és que hi ha
error en l’anotació d’aquesta darrera data,
que podria correspondre a 1666 ja que el no-
tari Joan Vila treballa en ambdues dates)
— Pere Aguilar (esmentat l’agost de 1666)
A banda d’aquests batlles apareixen, com a
membres de la cort senyorial del terme:
— Gaspar Parés, jutge i assessor (22 maig
1658 – 10 agost 1666)
— Onofre Monteis, notari substitut (6 fe-
brer 1661 – 10 agost 1666)
— Joan Vila, notari del criminal (6 febrer
1661 – 10 agost 1666)
— Francesc Solroca, batlle del civil (12
juliol 1662).
I per acabar fem esment d’un aspecte
que hem obviat fins ara perquè no afecta-
va el plantejament, però que constitueix
una innovació historiogràfica d’una cer-
ta significació. En la primera inscripció
del llibre, de 21 de maig de 1658, Gaspar
Novelles de Munt, batlle del criminal del
Terme de Tavertet, parla de “la talla que
férem per pagar lo gasto que férem quan
lo sanior gobernador del Marquès de Ito-
na vingé a pendra posació”; el 10 de juny
del mateix any, i també el 24 d’agost de
1665, s’especifica que les penes pecu-
niàries aniran a parar als cofres del senyor
marquès d’Aitona i en el primer cas el fet
de prohibir eixir del terme es justifica amb
“coses que convenen al servei del senyor
marquès”. Finalment, en el protocol que
segueixen per certificar la mort d’Antoni
Joan Parereda el 1661, el batlle, com mana
el procediment (que ara ens pot semblar
una mica surrealista), interpel·la el ca-
dàver, i ho fa amb les paraules “Toni Joan,
el senyor marquès et crida”.
Això ens posa en evidència un aspecte
que creiem que no havia estat mai esmen-
tat per cap dels estudis publicats. S’ha as-
sumit sempre que la jurisdicció del terme
de Tavertet, com la dels altres termes que
havien passat a mans dels Vila-Savassona
barons de Savassona, va romandre sempre
en l’òrbita d’aquesta família i de les que la
succeïren (de Ferrer i Llupià etc.). Així ho
recullen, de manera més o menys implícita,
els principals estudis sobre aquesta família
com els de Bassols, de Serra Vilella o Els
castells catalans4, però aquí veiem el terme
de Tavertet sota jurisdicció dels marquesos
d’Aitona, que en aquell moment ja eren tam-
bé senyors dels termes que originàriament
havien estat dels Cabrera (a Osona, princi-
5
 palment Cabrerès, Torelló, Roda)5. Aquest l’herència de Savassona al seu cosí Galceran
fet, a més, hem pogut comprovar que no de Llupià i Campllong, nét de Rafela Vila i
afecta només al terme de Tavertet sinó que Savasona. Tanmateix aquest també morí i
afecta també els altres termes que eren sota l’herència va passar a la seva germana Ma-
jurisdicció dels Savassona, o almenys el ria Llupià, i d’aquesta, pel testament que feu
terme de Sau –dubtem si va afectar també el el 1646, al seu fill Jeroni de Ferrer i Llupià.7
A la masia de la Cau (la
Calm), en Joan Masacs terme central de Savassona.6 Així doncs, els Malgrat això, Marianna d’Olmera, vídua, com
va ser agredit per una Aitona haurien assumit aquesta jurisdicció hem dit, d’Antoni Vila, va regir la jurisdicció
escopetada que segu- els primers mesos de 1658, en concordança durant tota la seva viduïtat en virtut de dot, es-
rament disparà l’hereu
Casasobiranes.
amb la referència a la presa de possessió poli i altres drets8, servant la nua propietat de
que hem esmentat, malgrat alguna resistèn- Jeroni. En morir Marianna d’Olmera el 1654,9
Foto: Anna Borbonet
(1991)
cia dels antics funcionaris dels Savassona, i però, veiem que, per un fet o altre, la jurisdic-
la tingueren almenys fins 1680. ció no va passar a Jeroni sinó que va passar
el 1658 a mans dels
Aitona, i hi va ro-
mandre, com hem
dit, almenys fins
1680, tot i que Se-
rra Vilella esmenta
un homenatge dels
termes de Savas-
sona, Tavèrnoles i
Tavertet a Jeroni de
Ferrer el 1679.10
Al final la ju-
risdicció va acabar
tornant als Ferrer
de Llupià potser en-
tre aquest 1679 i el
1686 en què, segons
recull Serra Vile-
lla,11 Francesc Des-
prat inicià un procés
per la jurisdicció
dels Savassona. El
El fet estaria versemblantment relacionat plet el portà contra els Ferrer de Llupià i no
amb els conflictes successoris que varen tenir pas contra els d’Aitona, cosa que indica que
lloc després de la mort de Marianna d’Olmera els primers ja havien recuperat la jurisdicció.
i Cruïlles, vídua d’Antoni Vila de Savassona. Aquest plet iniciat el 1686 i relacionat amb la
Aquest Antoni Vila III havia mort el 1624 successió derivada de la defunció de Mariana
deixant un fill del mateix nom, que morí jove d’Olmera el 1654 va durar fins el 1844. 12
i que seguint indicacions testamentàries del
seu pare el 1632 va fer donació entre vius de Rafel Ginebra i Molins

6
NOTES:
1
“D’extorsions, insolència i indefensió a l’època
dels bandolers: Sant Julià de Cabrera 1611”, dins Els
Cingles de Collsacabra, núm. 54 (desembre 2005);
“Notícies sobre bruixes i persecució de bruixes a Ta-
vertet en un procés fins ara desconegut”, dins Els Cin-
gles de Collsacabra, núm. 57 (juliol 2007).
2
El document que es trobava barrejat entre proces-
sos criminals sense data el vàrem identificar el juliol
de 2009. Es tracta d’un petit grup de fulls cosits, que
ha estat catalogat provisionalment amb els documents
esparsos corresponents a diferents baronies que per vi-
cissituds històriques van acabar recollits a la cúria del
veguer. El topogràfic provisional és AVV-Abaronies/7.
3
“Morts accidentals i morts violentes a Tavertet,
1568 – 1839”, dins Els Cingles de Collsacabra, núm.
60 (desembre 2008), p. 7-13. El mort fou enterrat el dia
9 de febrer (Arx. Parr. Tavertet, D/1 f. 107).
4
José M. BASSOLS GENÍS, Don José Francis-
co Ferrer de Llupià Brossa y Vila-Savasona, Vich:
Patronat d’Estudis Osonencs, 1957; Joaquim SERRA
VILELLA, “Els barons de Savasona (IV)”, dins Roda
de Ter, 1968 (Serra Vilella esmenta un plet amb el
marquès d’Aitona però només per la jurisdicció de la
Quadra d’Ardola, i en canvi reconeix que no consten
actuacions jurisdiccionals a banda dels plets). Els Cas-
tells catalans, vol. IV, 1973, p. 983.
5
Entre els anys 1566 i 1574 els Cabrera, llavors ja
entroncats amb el llinatge castellà dels Enríquez, van
anar venent les jurisdiccions del vescomtat de Cabre-
ra a Francesc de Montcada, comte d’Aitona. Vegeu,
per exemple, Emma LLACH Neus PUIG, “L’arxiu del
vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d’Osona i de Mò-
dica”, dins Quaderns de la Selva, 17 (2005), p. 194.
6
Així es veu al registre del terme de Sau, (Arx.
Veg.Vic, Comtatosona/18). El registre va del 10 d’abril
de 1658 al 21 de gener de 1681 i durant tot el perío-
de és portat pel marquesat d’Aitona com a senyors del
terme. Així consta a l’inici del volum: “De part del
magnífic señor Francesc Vila, [...], jutge ordinari del
terme de Sant Romà de Sau, bisbat de Vich per lo ex-
celentissimo señor Marquès de Aytona, señor i baró de
dit terme…” També consta el 20 d’abril de 1661 en
una carta que comença “Segons tenor dels privilegis al
terme de Sant Romà de Sau concedits per los excelen-
tíssims senyors comptes de Cabrera y Bas, senyors y
barons de aquell...”, igualment, l’abril de 1661 consta:
“Nos, Gaspar Parez DD en Vich domiciliat, jutge or-
dinari del terme de Sant Romà de Sau [...], elegit y
anomenat per lo excelentíssim Marquès de Ayto-
na, señor y baró de dit terme ab tota jurisdicció
civil i criminal, mer y mixt imperi…”. Encara, el
registre de Sau inclou documents que recullen de
manera explícita la jurisdicció dels Aitona sobre
Tavertet: el 4 de gener de 1661 es pregona a Sau
una crida del jutge de Tavertet que comença “Ara
hojats que·us notifican y fan a saber a tothom gene-
ralment de part del magnífich Gaspar Parez, doctor en
drets en Vic domiciliat, jutge y assessor ordinari del
terme de Sant Christòfol de Tavertet, bisbat de Vich,
per lo excel·lentíssim señor marquès de Aytona, señor
y baró de dit terme de Tavertet…”; la crida és signi-
ficativa ja que segons s’hi diu, “es té notítia que Pera
Panedas pagès habitant en lo Castell de Çavassona, ab
pretexte de que és comissari del señor del Castell de
Çavassona voldria exercir alguna jurisdictió en lo dit
terme de Tavertet”. Igualment, el 20 d’abril de 1664
hi trobem actuant el mateix Gaspar Parés, “judex or-
dinarius baroniarum excelentisimi domini Marchionis
Aytonae, domini et baroni termini de Tavertet” i el 2 de
març de 1673 actua Francesc Rovira y de Robles, “gu-
bernator totius comitatus Ozonie, vicecomitatum Ca-
pprarie et de Basso pro excellentissima domina Anna
de Silva, marchiona de Aytona, domina termini Sancti
Christophori de Tavartet”.
7
Els Castells catalans, vol. IV, 1973, p. 983.
8
BASSOLS, op. cit., p. 15.
9
BASSOLS, op. cit., p. 16.
10
També esmenta que el mateix va manar fer el
1695 informació general provant la possessió imme-
morial del terme i castell de Savassona amb les seves
jurisdiccions civils i criminals. Serra Vilella ho rela-
ciona amb el plet iniciat el 1686 per Francesc Desprat
però pot ser que estigués relacionat amb la “possessió”
de la jurisdicció civil i criminal pels d’Aitona.
11
SERRA VILELLA, op. cit.
12
BASSOLS, op. cit, p. 77. Això, tot i haver-hi una
confirmació de Carles III de 1784 (Els Castells cata-
lans, IV, f. 983).
7
LLOCS DE CULTE MARIÀ A CANTONIGRÒS
Mare de Déu de l’Alzina
L’any 1904, en ocasió de celebrar-se el cin-
quantenari de la programació del dogma de
la Immaculada, imitant la veïna capelleta de
la Mare de Déu del Roure de Pruit, situada
prop de la casa masia del Bac de Collsaca-
bra, a la casa pairal de les Planes de Canto-
nigròs, s’obrí un petit capelló al tronc d’una
corpulenta alzina, on s’hi introduí una petita
imatge sota l’advocació de la Mare de Déu
de l’Alzina.
Va ser el dia 16 d’agost de l’esmentat any
1904, a la tarda, en què fou beneït el pedró
i la seva imatge. Dirigí la cerimònia mossèn
Mare de Déu de Josep Puigcercós.
l’Alzina El doctor Marian Serra havia escrit ja
Foto: Miquel Banús un himne i el senyor Lluís Jordà hi posà la
8
música. Francesc Alibés, de les Planes, fou
l’iniciador i patrocinador de dita obra.
A la passada guerra del 1936 fou talla-
da l’alzina, que va desaparèixer juntament
amb el capelló i la imatge. Després de la
malastruga es construí un petit pedró amb
pedra del país, s’hi col·locaren dos bancs
també de pedra i s’hi plantaren quatre alzi-
nes que van fer el lloc molt agradable. Ales-
hores es va fer una altra versió actualitzada
que porta per títol Invocació a la Verge de
l’Alzina, amb lletra de Jaume Mas musica-
da per Martí Tera.
Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les
marededéus trobades, té lloc un aplec on es
resa el rosari, es canta l’himne a la Mare de
Déu de l’Alzina i es fa un piscolabis.
HIMNE
Verge Santa de l’Alzina
Reina de Cantonigròs,
preserveu-nos Mare el cos
de tota cosa roïna,
infoneu-nos l’esperit
de vostre gràcia divina,
freneu nostre cos, Regina
sigueu sol de nostra nit
Com féu amb el diví infant
acolliu sobre el pit vostre
aquest tros de terra nostra
que estimem tots tant i tant.
I quan a l’etern repòs
la nostra ànima s’envoli,
sigueu Vos qui ens consoli
Reina de Cantonigròs.
Jaume Mas
Santa Maria de les Planes
Aquesta capella està ados-
sada a les parets de la gran
masia de les Planes. Data de
l’any 1777. Fou beneïda pel
pare Francesc Planas, trini-
tari, que era fill de la masia.
Fins que es construí l’actual
temple de Sant Roc de Can-
tonigròs, aquesta capella era
l’única de tot el veïnat.
L’any 1857 el bisbe de
Vic, Palau, visità i indul-
gencià la imatge. Igualment
ho feu el bisbe Corcuera
l’any 1882.
La capella es restaurà,
i el dia 11 de juny de 1900
fou beneïda pel tinent de
Cantonigròs, mossèn Pere
Sanyas i al desembre del
mateix any, mossèn Ramon
Coromines beneí la cam-
pana. A principis del segle
XX es decorà amb un nou i
bonic retaule on es posà una
imatge de la Verge dels Desemparats, amb pits uns bonics caps. A pocs metres trobem la Santa Maria de les
més mèrit artístic, obra de Camps i Arnau. cabanya, al portal de la qual figura la data de Planes
Durant la guerra civil de l’any 1936, el MDCCCXLII (1842) amb xifres romanes, i Foto: Miquel Banús
retaule fou totalment destruït i cremat. Pas- a la clau un escut del Cabrerès.
sada la guerra, l’arquitecte Duran i Reynals En aquesta capella s’hi ha de celebrar,
fou l’encarregat de la restauració de la nova almenys una vegada a l’any, l’eucaristia;
capella. S’hi col·locà una taula gòtica del del contrari perderia els drets de poder-hi
segle XIV, ajustada a un marc-guardapols, dir missa.
obra de l’artista Pere Serra, que representa Miquel Banús
Santa Maria amb un infant a la falda envol-
tats d’una cort d’àngels músics. Fou beneïda
el dia 30 d’agost de 1945 i celebrà la missa BIBLIOGRAFIA:
mossèn Jaume Armengol. A l’octubre del
– Joan FONT I RIUS: “ La capelleta de la Mare de Déu
mateix any és visitada pel bisbe de Vic, doc-
de les Planes”. Treball premiat en el concurs de Poesia
tor Joan Perelló i Pou. de Cantonigròs, 1970.
La capella té una atri rectangular. Als – Rosa Maria PUIGSERVER: Mas de les Planes. Im-
colls de les vigues de la teulada hi ha escul- premta Daví. Vic, 2003

9
ELS CAMINS MEDIEVALS AL COLLSACABRA – II
TIPUS DE CAMINS QUE S’ESTENEN PER TOT EL TERRITORI
La “strata Francisca”
Segurament en èpoques anteriors, però ja
des de l’època ibèrica, existien unes grans
vies que comunicaven, de nord a sud, tot
Catalunya. Segons alguns autors, aques-
tes primeres grans vies eren utilitzades per
transportar bestiar. Però seran els romans
qui, aprofitant el trajecte, les reedificaran i
milloraran enormement i així foren utilitza-
des tant per al transport de mercaderies com
per a la comunicació de les persones. La
primera gran via era la dita d’Hèrcules, que
després es coneixerà com la via Augusta o
Aurèlia, quan és reparada per l’emperador
Octavi August, primer i Marc Aureli, des-
prés. Aquestes vies passaren a l’època me-
dieval, i amb poques modificacions van ar-
ribar fins a mitjan segle XIX. Si bé aquests
foren els eixos vertebradors del territori5,
les vies també foren complementades amb
d’altres d’àmbits més reduïts, tant de forma
paral·lela com perpendicular.
El traçat d’aquestes grans vies ve determi-
nat per la morfologia del país. Amb origen a la
Gàl·lia, passava una via a Catalunya pels pas-
sos més fàcils dels Pirineus, com el coll del
Portús, i s’endinsava pel Gironès, la Selva i
el Vallès. Passat el pont de Martorell continu-
ava pel Penedès, Camp de Tarragona i passat
l’Ebre continuava cap al País Valencià. Una
altra via paral·lela seguia per la costa, passant
per Cotlliure, Castelló d’Empúries, Palamós,
Sant Feliu, Blanes i cap al Maresme. La dis-
posició de les dues serralades, la Litoral i la
Prelitoral, paral·leles a la costa, proporcionen
dues depressions igualment paral·leles per les
quals transcorrien les dues grans vies. Però
aquesta disposició dificultà la comunicació
transversal, que fou conduïda pels passos que
Plaça Verdaguer, 4- Tel. 93 812 21 18 - canpascual.@gmail.com
10
ofereixen els rius que tenen el seu traçat de
muntanya a mar. Però tot i això, la major part
de l’interior català restà sense calçades roda-
des fins a la construcció de la xarxa de carre-
teres modernes, mentre que les terres litorals
i prelitorals gaudiren de bones comunicacions
al llarg de tota la història.
L’eix principal de la via romana que tra-
vessava de nord a sud tot Catalunya, fou refe-
ta pels francs als inicis del segle IX. Llavors
fou anomenada Francisca o francesa a la part
nord, la que anava de Barcelona a França.
D’aquesta via sortien diverses branques cap
a l’interior de Catalunya.
Del camí romà, pel seu pas per Osona,
se’n tenen molt poques referències segures
i aquestes es localitzen bàsicament a la part
de la Plana. Se’n coneixen dues que a l’èpo-
ca romana eren considerades d’àmbit local
i per aquesta raó no apareixen en la docu-
mentació escrita. La primera, anomenada la
via de Collsuspina, seria el tram inferior de
la strata Francisca medieval i es considera
la més antiga. “...sortia de Vic, passava per
l’oest de l’actual Tona, d’on s’enfilava cap
al Vilar i continuava fins a Collsuspina, i
d’aquí, per Santa Maria Sasserra i per Cas-
tellterçol, devia baixar a Caldes de Mont-
bui” 6. La segona és la del Congost. Però
tot i que no es pot assegurar, sembla que pel
Collsacabra n’hi podia transcórrer un tram,
si s’accepta que en aquest indret la “strata
Francisca” també era successora d’una via
romana local, la qual Quirze Parés7 situa en
el camí que surt de la masia del Torrent de
Falgars i baixa cap a Sant Feliu de Palle-
rols. Antoni Pladevall reconeix que la via
del Congost és una antiga via romana i que
aquesta, a Vic, “... s’encreuava amb un altre
camí ral, dit durant els primers segles de la
reconquesta la strata francisca o francige-
na o camí de França que baixava del coll
d’Ares... per traspassar la serra osonenca
de llevant pel grau de Falgars i el Collsa-
cabra... Aquest camí es convertí a l’edat
medieval en el camí ral de Vic a Olot...”8.
Tot i això també se sap que a Tavertet apa-
regueren monedes romanes en els trams de
la carretera cap a l’Esquirol en el seu pas
per la Torre i també que als volts del Feu o
la Parra de l’Esquirol es troben unes restes
d’una possible vil·la romana. Un altre testi-
moni que caldrà estudiar són els ponts que,
com el del carrer del Pont de l’Esquirol o el
de l’Hostalot de Falgars, en la seva part in-
ferior recorden les construccions romanes.
Caldrà esperar que experts en aquesta època
ho determinin.
Així, una de les branques de la strata
Francisca passava pel Collsacabra tal com
ho testimonien els documents que perta-
nyen a Sant Martí Sescorts. Les referències
en la documentació del segle X l’anomenen
strata9, i no serà fins a la segona meitat del
segle XI quan s’hi referiran com la strata
Francisca, que és quan comencen a desen-
volupar-se els mercats i fires comarcals. Es
pot considerar que aquesta via es recuperà
per tal de comunicar la part de la Catalu-
nya conquerida pels francs amb l’imperi, on
pertanyien aquests, amb un interès d’índole
militar, i van reforçar les comunicacions de
les valls prioritzant, en aquest cas, la rapi-
desa. Posteriorment, el benefici estaria en-
caminat a comunicar entre si la xarxa eco-
nòmica dels mercats i, en aquest cas, Osona,
amb el mercat ja totalment implantat de Vic
i d’Olot; d’aquí a Besalú i seguiria cap a
França.10 Tal com ja s’ha dit anteriorment,
aquesta via es reconegué, al llarg del temps,
com el “camí ral”.
El recorregut del camí ral pel Collsacabra
és prou conegut, unes vegades per referènci-
es documentals i d’altres pels seus testimo-
nis, com ponts o trossos del mateix camí que
surt de la Teuleria i, seguint pel pont romà-
nic situat prop del que actualment es coneix
com l’hostal de les Gorgues, s’apropa a Sant
Martí Sescorts. Quan la documentació indica
aquesta parròquia, es refereix a tot el terme i
en aquest segle X, que és quan apareix la re-
ferència a strata, el poblament d’aquesta part
es trobava disseminat en un espai prou ampli
com per limitar amb el monestir de Casser-
res. El camí supera un petit desnivell i segueix
fins al pont de les Palanques, on al segle X
hi deuria haver una palanca. Aviat, pels seus Pont de l’Esquirol.
Un altre testimoni que
entorns, es construí una esglesieta que avui es
caldrà estudiar són
confon amb el mas del Simó11. A uns metres els ponts que, com el
s’arriba a la zona de l’actual Bertrana on en- del carrer del Pont
cara se’n conserva un tros molt característic, de l’Esquirol o el de
l’Hostalot de Falgars,
tal com es pot apreciar en la imatge que més en la seva part inferior
endavant s’exposa i es descriu. recorden les construc-
Arribat al poble de l’Esquirol, el camí cions romanes.
continua al llarg del carrer Major i el del Foto: Arxiu Cingles
11
 Pont. Justament aquest és un poble caracte-
rístic dels que es formen al llarg del camí.
Tant Joan de la Guàrdia primer, com Fran-
cisco de Zamora,12 en els seus escrits parlen
del carrer de l’Esquirol, de tal manera que
evoquen clarament a aquesta disposició. Si
bé s’especula que podia passar pel carrer
Nou, sembla més factible que passés pel car-
rer Major atès que les cases d’aquest carrer
són més antigues, com ara can Llemosí o
el Perai. El carrer Major i el del Pont estan
connectats per un pont de dos grans arcs que
segurament fou construït a finals del segle
XIV13, tot i que no es descarta la possibilitat
que els seus orígens fossin romans.
El camí seguia per l’empedrat del mateix
carrer del Pont i arribava a l’actual Canto-
nigròs14, vorejava els cingles d’Aiats on
trobava el coll de Cabra, prop de Comajo-
Foto dels anys 20
del carrer Major de
an, i continuava per Pruit, on tornem a tro-
l’Esquirol al seu pas bar referències a la strada també al segle X.
per la Plaça Major. De Pruit seguia cap a Falgars on prenia dues
Foto: cedida Josep direccions, una baixava cap a Sant Feliu
Casadesús de Pallerols sortint del mas Torrent i l’altra
baixava a la vall d’en Bas passant pel pont
romànic que ara és al costat de l’hostal del
Grau. Aquest, doncs, és un camí de llarg re-
corregut que enllaça Osona amb Girona. La
12
característica més destacada d’aquest camí
és la seva intencionalitat de passar pels llocs
més planers o menys abruptes.
Ara bé, segons es desprèn del recorregut
abans exposat, es pot comprovar que Taver-
tet queda totalment al marge d’aquesta via, i
en canvi hi havia un poblat ibèric al pla del
Castell on encara s’hi pot veure part de la
muralla. Un altre dels poblats ibèrics de la
zona és el de l’Esquerda i ambdós estan si-
tuats a la zona del Ter. En aquest cas, en ser
una zona muntanyosa, el camí ibèric aprofi-
taria les valls dels rius després de baixar el
cingle de Tavertet, segurament pel baixant, o
portal de les Gotes com encara es conserva.
Pujaria cap a l’Avenc i per Rajols baixaria a
Sant Joan de Fàbregues.
Les carrerades
S’entén com a carrerada el camí ramader que
uneix la zona d’origen del ramat i el lloc on
es trasllada fent la transhumància. Són uti-
litzats dues vegades a l’any, a la primavera,
quan es busquen les pastures de muntanya, i
a la tardor, quan retornen al pla. Aquests ca-
mins a l’edat mitjana prengueren importàn-
cia a partir del segle XI, quan transportaven
els grans ramats de propietat bàsicament mo-
nàstica. Tal com ja s’ha apuntat abans, l’eco-
nomia familiar, en l’àmbit de la pagesia, pro-
duïa per al propi consum i en restava un petit
excedent que intercanviaven per productes
bàsics. Però fins al segle XIII no s’aconse-
guí tenir suficient excedent per invertir en
una ramaderia important. També cal tenir
en comte que l’agricultura era extensiva, el
que implicava la necessitat de terres con-
reables en detriment de pastures. Si a això
hi afegim la privatització del bosc en mans
dels senyors feudals tenim el quadre com-
plet per entendre que els grans ramats eren
de propietat senyorial, ramats que procedi-
en de monestirs com Poblet o Santes Creus i
anaven cap als Pirineus on els comtes dona-
ren privilegis als esmentats monestirs, entre
d’altres, per a pasturar sense gaires càrregues
econòmiques15. Serà, sobretot, després de la
Pesta Negra del 1348 quan, en quedar masos
deshabitats per la mort o desplaçament dels
seus habitants, es produí una reordenació
de l’espai rural i una part important estigué
destinada a pastures. Un altre fet a tenir en
compte és la demanda de carn, llana o cuir
per part dels nuclis urbans on l’artesanat,
cada cop més especialitzat, treballava per a
un mercat més ampli i, per tant, era un gran
receptor de matèries primeres que proveni-
en de la ramaderia. Així doncs, és possible
que les carrerades fossin reutilitzades per la
ramaderia municipal o la propietat privada
pagesa i n’apareguessin d’altres, segurament
secundàries, en ampliar-se les zones de pas-
tures, com abans s’ha assenyalat. La docu-
mentació de finals del segle XIV, posterior
a la Pesta Negra i a partir del segle XV al
Collsacabra, mostra el moviment de ramats
dins la mateixa contrada i també cap a les
valls d’en Bas o d’Hostoles16.
L’estudiós d’aquest tema a Catalunya és
Joan Vilà i Valentí17 qui considera que, a ni-
vell de Catalunya, existeixen grans vies que
comuniquen les tres zones més importants
de pastures com són la Pirinenca, per a les
pastures d’estiu; les d’hivern cap a les co-
marques de l’Empordà, el Gironès i la De-
pressió Prelitoral (Vallès, Penedès) i els ves-
sants muntanyosos de la franja litoral com el
Maresme. També destaca la Depressió Cen-
tral com la Noguera, el Segrià, l’Urgell i les
Garrigues. I el tercer sector se situa al sud de
Catalunya: Ports de Beseit i el Maestrat, amb
la seva zona d’hivern que es troba fonamen-
talment en el curs final de l’Ebre.
Dins aquest mapa existeixen unes zones
caracteritzades per una orografia plujosa on
els moviments ramaders procedeixen de la
part baixa de la mateixa muntanya o de la
plana propera, és el que es denomina “tras-
terminància”. Els exemples i llocs més ca-
racterístics són el Puigsacalm, Collsacabra i
el Montseny18.
Justament aquesta classificació correspon
exactament a finals de l’edat mitjana quan es
pot observar que els animals de la Matavera
o l’Arimany eren traslladats a la Vola o a Sant
Julià de Cabrera. També és molt important
fer notar que a Vic, on a partir del segle XIII
és un centre productor de cuir molt destacat
i consumidor de carn ovina, no consumeix
ramats procedents del Collsacabra. Existei-
xen uns llibres molt detallats dels comptes
del municipi on consten la quantitat d’ani-
mals sacrificats cada dia i els pastors que hi
cuitaven i, per tant, el lloc tant de pasturatge
com de procedència; el Collsacabra solament
figurava en molt poques quantitats quan els
faltava algun cap.
Amb aquesta exposició queda de manifest
que pel Collsacabra no transcorria una via
important de transhumància. Segons Quirze
Parés i el record popular, queda un tros de
carrerada a l’alçada del Feu19. Actualment, en
aquest indret existeix un camí que es bifurca
entre la Vola i Sant Julià de Cabrera que, com
ja s’ha exposat, era el lloc on hi havia pastures
en aquest sector. Tal com exposa Joan Vilà i
Valentí: “La situació dels camins de transhu-
mància,... respon fonamentalment a la seva
segona funció com a pastura per al bestiar du-
rant el trajecte, i no únicament com una via
de trànsit, i també com a subministrador d’ai-
gua”20. En aquesta carrerada es troba un dipò-
sit en un tram del camí, segurament de cons-
trucció prou recent. Per la seva banda, Isabel
Coromina exposa l’itinerari del desplaçament
dels ramats tal com encara es conserva en la
memòria d’un pastor, Joan Serrat, que l’havia
utilitzat. Els desplaçaments eren molt curts
des de l’Esquirol fins a Falgars, però podien
baixar fins a Sant Feliu de Pallerols sortint
del Torrent i passant pel coll d’Uria21. Aquest
itinerari sembla indicar la transformació dels
camins antics en “carrerades” i, per tant, la re-
utilització d’un camí medieval planer, per als
ramats.
Continuant amb les característiques que
Joan Vilà i Valentí considera que tenen les
carrerades, es pot dir que aquesta les com-
pleix atès que està situada a la carena de la
muntanya, allunyada dels llocs de conreu i
de les valls. També considera que “Es donen
casos en què s’aprofiten com a vies pecuàri-
es camins abandonats al trànsit per una raó
o altra. En aquests casos predomina la idea
d’apartar-se de les zones sotmeses a una
circulació intensa o a una activa explotació
agrícola...”22
13
 Segurament que aquesta deuria ser la
idea general per a aquests grans camins, ja
que a nivell local es creaven molts conflictes
entre els que portaven els animals a abeu-
rar al riu i els agricultors que veien com els
seus camps o arbrat patien les maleses que
produïen els animals. Aquests problemes se
solucionaven en el mateix poble amb la in-
tervenció dels coneguts com a prohoms que
solien ser dues persones que actuaven com
a “jutges de pau” i eren elegides entre els
homes de cada poble 23.
L’amplada de les vies pecuàries és molt
difícil de precisar. Es tracta d’un assumpte
de dret consuetudinari i, per tant, presenta
formes bastant diferents. Al mateix temps,
l’abandonament de moltes carrerades o al-
menys la seva escassa utilització dificulta
la investigació sobre aquest aspecte. Aquest
és el cas que ens ocupa ja que actualment és
usat com a camí per al trànsit de persones. La
conservació solia anar a càrrec del municipi
pel qual discorria i l’amo o el pastor pagaven
les despeses del seu manteniment.
Els camins d’àmbit local o de curt recor-
regut
Un apartat especial es mereixen els ca-
mins més antics del Collsacabra que comu-
nicaven entre si zones d’habitatge de forma
continuada en el temps i amb canvis cultu-
rals inclosos. Aquests camins són els que vo-
regen els cingles i serpentegen per les valls
seguint els rius. Del pla de l’Agullola baixant
cap al Ter i seguint-lo per la vall, es podia
arribar fins a la costa. Igualment, una altra
trajectòria podia passar pels cingles de Ta-
vertet on hi havia hagut poblaments diferents
en assentaments varis segons la seva cultura,
que van des dels neolítics fins els medievals
passant pels ibèrics. Són per aquests últims
que Tavertet es pot situar com un dels punts
de la ruta dels ibers que segueixen el Ter
Un veí de
l’Esquirol anònim
que col·labora
www.fondamarsal.com.es — Rupit@fondamarsal.com
14
procedent de Manlleu o de l’Esquerda. Cada
un d’aquests poblats es troben en la part alta
dels cingles i, per tant, afegeixen enllaços
amb el camí principal.
Així aquests camins tenen la doble fun-
ció de comunicar els poblaments veïns en-
tre si i aquests amb el conjunt. Però per la
seva antiguitat es pot considerar que la seva
existència manté la pervivència poblacional
al mateix temps que la geografia accidentada
del terreny també la protegeix.
Els camins veïnals
Aquests camins, al contrari dels de llarg re-
corregut, relacionen dos llocs propers entre
si, i per tant són aquests llocs la raó de la seva
existència i no al revés. Aquest sol fet indica
que els dos llocs són contemporanis a l’etapa
en què existeix el camí. D’aquesta manera
el recorregut d’un camí enllaçant diversos
masos indica la contemporaneïtat d’aquests
durant aquest període. D’aquests camins en
destaquen els que segueixen els masos, ja
desapareguts, de Sa Palomera o l’Espluga a
Tavertet, i el que relacionava la zona de So-
rerols amb el mas de la Clota, també a Taver-
tet, on encara s’hi conserven trossos de paret
o empremtes a la part rocallosa. Tots aquests
camins eren transitats ja al segle XI.
El camí que passava per davant de
l’Avenc i del qual encara se’n conserva un
tros, es pot considerar un camí local ja que
enllaçava Tavertet amb Rupit, Pruit, Cabrera
i la resta d’indrets d’aquesta part, per sobre
del cingle.
El nom que prenen indica també quina és
la seva finalitat i en quin moment es cons-
trueixen. De camí “missaner” n’hi havia a
cada mas. De camí moliner se’n descriurà,
en el proper número, un de molt interessant:
el camí de Tavertet a Molí-Bernat.
Aquests camins estan sota la responsabilitat
dels municipis. Cap a finals de l’edat mitja-
na, quan funcionen els municipis, aquests
dicten bans per tal que els propis veïns s’en-
carreguin de tenir-los nets i en bon estat de
conservació, tal com va passar a Rupit. Tam-
bé posen normes sobre el transport amb bès-
ties de bast: ...Per mes vos mana a tots que
no sia negu qui gos bastar bestiar de bast
en diumenga ni portar caregas...24 Igualment
era en el mateix municipi on es resolien els
problemes que es generaven pel dret de pas
entre veïns, tal com abans s’ha exposat en el
cas de trànsit d’animals.
Assumpta Serra i Clota
NOTES:
5 Si és gairebé segur que el recorregut d’aquestes vies
romanes és el que s’està exposant, les fonts que apor-
ten el testimoniatge no el cobreixen en tot el seu tram.
6 J. ALBAREDA, J. FIGUEROLA, M. MOLIST, I.
OLLICH: Història d’Osona, Eumo. Vic, 1984, p.64.
7 Q. PARÈS: La despoblació rural i les masies del
Collsacabra. Fundació Vives Casajuana, Barcelona
1985, p. 433.
8 A. Pladevall: “Els vells ponts d’Osona”. Revista Vic,
1980, p.441.
9 Arxiu Comarcal d’Osona: “Capbreu de les rendes
del monestir de Sant Pere de Casserres.” D’aquesta
època s’ha confeccionat un mapa per part de J. Bolós i
V. Hurtado: Atles del Comtat d’Osona. Ed. Rafael Dal-
mau, Barcelona 2001, pp. 44-45.
10 En aquest moment se’l reconeix com el camí de
França i posteriorment es coneixerà com a camí ral. No
seria versemblant que aquest camí, que es pot seguir
encara en diversos trams, fos el mateix que el camí
romà fins que entra a Falgars, on es bifurca.
11 Les restes que es conserven dins la casa actual són
una finestra i un arc de l’ermita romànica de Sant Hi-
lari, del 1124.
12 J. DE LA GUÀRDIA: Diari, del 1632 al 1674. F.
ZAMORA: Diario de los viajes hechos en Cataluña.
Barcelona 1973.
13 A. PLADEVALL: “Els vells ponts d’Osona”, a Re-
vista Vic, 1980, p. 445. L’autor concreta que a partir
del 1352 es comencen a deixar diners en els testaments
per a la seva construcció.
14 Pel camí es troba el dolmen de Puigsespedres.
15 M. RIU: Formación de las zonas de pastos vera-
niegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo
durante el siglo XII. Santes Creus, 1963.
16 Aquestes últimes relacions seran més evidents en
les relacions matrimonials, ja que amb les mortaldats
de població ocorreguda en el segle XIV es trencà l’en-
dogàmia i s’amplià el radi de les comunicacions. El
trasllat de ramats a zones més allunyades serà més evi-
dent a partir del segle XVI. Aquesta situació queda to-
talment reflectida en les notes escrites per un pagès de
la contrada, Joan de la Guàrdia, recollides i publicades
en el llibre: Guerra i vida pagesa a la Catalunya del Conjunt del jaci-
segle XVII, transcrit i comentat per A. Pladevall i A. ment de Sa Palomera.
Simon, Ed. Curial, Barcelona 1986. La redistribució D’aquests camins en
de l’espai després de la Pesta Negra l’he estudiat a: destaquen els que se-
“La crisi agrària del segle XIV a Osona”, a Ausa, Vic, gueixen els masos, ja
desapareguts, de Sa
1990, pp.13-30. “La ganaderia, una posible solución a
Palomera o l’Espluga
la crisis de la Baja Edad Media en la Cataluña central”,
a Tavertet.
en Actas del VI Congreso de la Asociación de Historia
Económica, Girona 1887, 21 pp. I juntament amb X. Foto: Assumpta Serra
Coll i A. Pladevall: Història de la parròquia i poble de
Santa Maria de Corcó. Vic, 2002.
17 J. VILÀ VALENTÍ: “Evolució històrica de la trans-
humància a Catalunya”, a Treballs de la Societat Ca-
talana de Geografia, núm. 25. Número especial dedi-
cat al Primer Congrés Català de Geografia, Barcelona
1991, pp.65-66.
18 X. YLLA CASSANY i M. BOSCH: “Los Camins
Ramaders de la Plana de Vic”. La Trashumancia Ga-
nadera. Mercat del Ram 1955.
És sorprenent la poca importància que els autors van
donar a aquesta “possible” carrerada en fer aquest es-
tudi que compta amb un mapa on consten les carrera-
des fins a Ribes o fins al Litoral, i en canvi no hi figura
cap indici a la part del Collsacabra
19 Q. PARÈS: La despoblació rural i les masies del
Collsacabra. Fundació Vives Casajuana, Barcelona
1985. pp. 211, 215
20 J. VILÀ VALENTÍ: “Evolució històrica de la trans-
humància a Catalunya”. T. S. C. G. núm 25. Barcelona
1991, pp.63-72.
21 I. COROMINAS: “Les carrerades”, a Els Cingles
del Collsacabra, n.44. Tavertet 2000, pp.19-20.
22 J. VILÀ VALENTÍ: “Evolució històrica de la trans-
humància a Catalunya”, a T. S. C.G. núm 25. Barcelo-
na 1991, pp.67
23 A. SERRA: La comunitat rural a la Catalunya
Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI). Eumo, Vic
1990, p 107.
24 A. SERRA: La comunitat...,op. cit. p. 144. Aques-
ta referència suposa una utilització molt més comuna
d’aquest tipus de transport en comptes de carros, i per
tant els camins veïnals serien més estrets, tal com es
pot comprovar en els camins anteriorment citats.
15
 ELS MAMÍFERS DEL COLLSACABRA (I)
GRANS MAMÍFERS

Introducció de les seves poblacions i realitzar propostes

Els mamífers (mammalia) són una classe de de gestió per a millorar-les.
vertebrats que es caracteritzen per tenir el Per confirmar la presència de les espècies
cos recobert de pèl i alimentar les seves cries es varen utilitzar diferents metodologies:
amb llet per mitjà de glàndules mamàries. es varen instal·lar trampes fotogràfiques
N’existeixen unes 5.500 espècies arreu del en llocs estratègics, es varen realitzar des-
món que són classificades en tres subclasses: plaçaments nocturns amb vehicle i es varen
els monotremes ponedors d'ous (protothe- localitzar rastres de les diferents espècies
ria), els marsupials (metatheria) i els placen- (petjades, excrements, caus...). Com que les
taris (eutheria), als quals pertanyen tots els reduïdes dimensions de la finca dificultaven
mamífers del Collsacabra. la detecció de totes les espècies, es va decidir
El grup dels mamífers és extens i de recollir dades d’altres zones del Collsaca-
s’abordarà en dos capítols, de manera que en bra properes a la finca.
aquesta primera part es tracten els mamífers
de mida més gran (de l’esquirol cap amunt, Les espècies del Collsacabra
per entendre’ns), i en el següent s’abordaran Durant l’estudi es varen detectar 16 de les
els petits rosegadors i els ratpenats. 29 espècies de grans mamífers que habiten
a Catalunya (Taula 1), 12 de les quals són
L’estudi de grans mamífers autòctones, tres es troben en estat assilvestrat
Aquest article es basa en l’estudi que varen (cabra, gos i gat) i una ha estat introduïda per
realitzar el Grup de Naturalistes d’Osona i l’home (visó americà). Cal tenir en compte
la Fundació Fauna, amb el suport de l’Obra que no es pot descartar la presència d’altres
Social de Caixa de Catalunya, durant els espècies de grans mamífers al Collsacabra
anys 2007 i 2008 a la finca dels Cingles de que no hagin estat detectades durant l’estudi,
l’Avenc de Tavertet amb l’objectiu de deter- ja que algunes ja han estat citades en zones
minar la presència de les diferents espècies pròximes com ara el cèrvol.
de grans mamífers a la finca, conèixer l’estat L’eriçó fosc és una espècie en reces-
sió al Collsacabra cada vegada més difícil
d’observar, exepte en forma d’exemplars
Taula 1. Grans mamífers localitzats al Collsacabra durant l’estudi
morts per atropellament a les infraestructres
Nom Nom científic Ordre (família) Origen/estat viàries. S’alimenta d’insectes i les punxes el
protegeixen dels depredadors.
Esquirol Sciurus vulgaris Rosegador Autòcton
El conill i la llebre tenen una gran impor-
Senglar Sus scrofa Artiodàctil Autòcton
tància ecològica ja que són la base alimen-
Cabra domèstica Capra hircus Artiodàctil Asilvestrat
Cabirol Capreolus capreolus Artiodàctil Autòcton
tària de molts depredadors. Mentre que les
Guilla o guineu Vulpes vulpes Carnívors (cànids) Autòcton
poblacions de llebre s’han mantingut esta-
Gos Canis familiaris Carnívors (cànids) Asilvestrat bles al Collsacabra, les de conill han patit
Teixó Meles meles Carnívor (mustèlid) Autòcton diverses epidèmies i han minvat en les darre-
Mostela Mustela nivalis Carnívor (mustèlid) Autòcton res dècades i actualment són molt reduïdes
Visó americà Mustela vison Carnívor (mustèlid) No autòcton malgrat les repoblacions realitzades per part
Fagina o gorjablanc Martes foina Carnívor (mustèlid) Autòcton dels caçadors.
Geneta o gat mesquer Genetta genetta Carnívor (vivèrrid) Autòcton * L’esquirol es troba en tot tipus de boscos i
Gat salvatge o gat fer Felis silvestris Carnívor (fèlid) Autòcton des de la veda de la seva caça les poblacions
Gat domèstic Felis catus Carnívor (fèlid) Asilvestrat s’han anat recuperant lentament. L’augment
Eriçó fosc Erinaceus europaeus Insectívor Autòcton de la superfície forestal també ha beneficiat
Conill Oryctolagus caniculus Lagomorf Autòcton la seva recuperació.
Llebre europea Lepus europaeus Lagomorf Autòcton El senglar és una espècie molt abundant
*Introduïda en l’època romana al Collsacabra a causa de l’abandonament del

16
món rural i l’expansió de les masses bosco-
ses. Les repoblacions realitzades amb exem-
plars hibridats amb porcs domèstics fa que
s’observin exemplars amb diverses morfolo-
gies (cues en espiral, coloracions més clares,
etc.) i que el número de cries per parella hagi
augmentat considerablement. La pressió de
caça intensiva a la qual es troba sotmés ajuda
a fer un cert control de la seva població i al-
hora evita que produeixi danys en els camps
de conreu on a vegades s’alimenta.
Dins dels mamífers carnívors destaca per la
seva abundància la guineu, que freqüenta els
espais oberts i tot tipus de boscos. Aquest hà-
bitat també és el preferit del teixó, que tot i
la devallada de les seves poblacions a nivell
general, manté al Collsacabra la zona amb
més abundància de la comarca.
Propostes de conservació El senglar
La mostela, el gorjablanc, la geneta i el
Es considera que la ramaderia extensiva és una Foto: Fundació Fauna,
visó americà són carnívors de morfologia
activitat molt important al Collsacabra tant a Bushnell. (15 d’agost
similar, amb potes curtes i cos allargat, i de 2008)
nivell socioeconòmic, pels llocs de treball que
d’activitat nocturna. Mentre que els dos pri-
crea i els productes que ofereix, com a nivell
mers es consideren autòctons, els darrers es
ambiental ja que la pastura és imprescindible
troben al nostre país fruit d’introduccions
per mantenir el paisatge en mosaic caracterís-
per part de l’home; la geneta sembla que
tic del Collsacabra. No obstant això, hi ha dos
va ser importada durant l’època romana o
aspectes de l’activitat ramadera que podrien
àrab ja que no s’han trobat mai fòssils de
ajudar a millorar les poblacions dels grans
l’espècie a Europa. Per la seva banda el visó
americà prové de l’escapada d’exemplars
de granges on els criaven per fer abrics amb
la seva pell.
El gat fer és el parent salvatge dels gats
domèstics, amb els quals es pot hibridar. La
mida del cap i la cua peluda i anellada del gat
salvatge són les característiques més clares
per diferenciar-lo dels gats domèstics. Les
seves poblacions són molt reduïdes i a més
resulta molt difícil de veure i localitzar.
El cabirol és el cèrvol més petit de Ca-
talunya i recentment les seves poblacions
han augmentat de forma espectacular a tot
el país arrel d’una sèrie de reintroduccions i
de l’augment de la superfície de les masses
forestals. Avui en dia es pot considerar una
espècie habitual al Collsacabra.

Dins del grup dels animals assilvestrats

destaca la població de petits ramats de ca-
bra domèstica que pasturen pels cingles de mamífers al Collsacabra i que es consideren La fagina o gorjablanc
Tavertet des de fa unes dècades. Es tracta d’aplicació senzilla: per una banda augmen-
Foto: Fundació Fauna,
d’una població que, tot i el temps que por- tar el nombre i qualitat dels punts d’aigua del Bushnell. (17 d’agost
ten en estat salvatge, tenen problemes per territori i per altra augmentar la permeabilitat de 2008)
arribar a criar. dels tancats cinegètics.

17
 Durant l’estudi es va comprovar que la
distribució de les espècies de grans ma-
La geneta
mífers al Collsacabra i els seus patrons
Foto: Fundació Fauna, d’activitat es troben condicionats per la
Bushnell. (18 d’agost
de 2008)
presència de punts d’aigua en el territori i la
seva manca limita l’abundància d’algunes
espècies. Les activitats ramaderes sovint
utilitzen aquests punts d’aigua permanent
(torrents, gorgs, basses...) per a abeurar el
bestiar, la qual cosa provoca una degradació
ambiental d’aquests punts (erosió dels mar-
ges, fangueig, terbolesa de l’aigua...). Per
augmentar el nombre i la qualitat d’aquests
punts d’aigua seria necessari d’evitar-hi
l’accés del bestiar i habilitar abeuradors en
un lloc proper. Aquestes actuacions afavo-
ririen al mateix temps al ramat ja que dis-
posaria d’aigua neta i també afavoririen les
poblacions de grans mamífers i altres grups
d’animals com els amfibis.
18
Algunes explotacions ramaderes, sobretot
les d’ovelles, instal·len un tipus de tanca pel
bestiar que representa un impediment per a la
mobilitat d’algunes espècies de grans mamí-
fers i sovint també per a les mateixes perso-
nes. Per millorar la connecció dels diferents
espais del Collsacabra, fora necessari crear
punts de pas regularment a la tanca per per-
metre la lliure mobilitat d’aquests animals.
David Serramitjana, Guillem Mas
NOTES:
Les fotografies que acompanyen l'article varen ser rea-
litzades durant l'estudi a través de trampeig fotogràfic.
El Grup de Naturalistes d’Osona pot oferir assessorament
gratuït a aquells pagesos i propietaris que desitgin aplicar
alguna de les anteriors propostes de conservació a les se-
ves finques o explotacions. Contacte: info@gno.cat i 93
114 03 70, www.fundaciofauna.org i www.gno.cat
Pg. Jaume Balmes 15-17- Tavertet - Tel 629 082 099
www.elscingles.com - info@elscingles.com
 UN IMPACTE DE TARDOR

Existeixen per aquests verals del

Collsacabra experiències que om-
plen l'esperit de natura viva, quan
ofereixen paisatges distesos amb
grans masses de bosc. Són uns es-
pais entranyables, curulls d'arbres
de perfil encisador i silueta que
esdevé gràfica. No és d'estranyar,
doncs, que la sensibilitat es posi
en estat d'alerta i aprofiti una ale-
nada de pau tardoral per enca-
minar els passos i submergir-se
en una arbreda. Per adreçar-nos,
concretament, a la fageda que hi
ha a Tavertet, indret enllà de la
font de Rajols.
Quedem immersos en la visió
d'una realitat colpidora que fa di-
rigir els ulls vers un calidoscopi
ple d'imatges i formes que deixen
embadalit. És el moment de re-
Suggerim que el lector faci l'experiència
clamar l'ajuda d'una càmera fotogràfica per
d'endinsar-se en una fageda a la tardor i que
complementar visions i enregistrar espais.
es busqui la "seva" música apropiada per
Sempre hem indicat que una fotografia no
meditar i gaudir-ne. Nosaltres hi posaríem
és fruit de la màquina de fotografiar, perquè
el quart moviment de la novena simfonia de
aquesta únicament emmagatzema l'escena
Beethoven, amb el majestuós cant de joia
que el cervell de l'autor ha elaborat abans
ressonant d'arbre en arbre i de fulla en fulla.
de fer el "clic". L’ésser humà sí que crea
imatges. No obstant això, la presència
Jordi Gumí Fotografies de l’autor
d'una càmera a les mans actua com a eix
que polaritza i dirigeix l'atenció, a més de
ser el dipòsit de les fotos. Amb l’intel·lecte
i l'instrument s'obren horitzons de grans pa-
norames o bé s'apropen per integrar espais
molt determinats; es juga amb la dimensió i
es capten realitats.
A la fageda de Rajols hom pot gaudir d'un
cromatisme de colors càlids, de meravellosos
matisos i potents tons canviants que valoren
el contrast. La gamma colorista que dóna la
tardor fa que el bosc es mostri amb inten-
sitat i puresa, amb concordança i harmonia.
Aquest ambient propicia la serenitat i fa que
es manifesti una sensació màgica emparen-
tada amb el sentiment produït per la música.
Ben cert que aquest instant sensible ens fa
venir a la memòria notes musicals, que ens
porta a unir imatge i so.

19
L’APLEC DE SANT BARTOMEU SESGORGUES

Es celebra cada any a l’últim diumenge l’església: Miarons, Villaret, Trasserra,

d’agost. Els darrers anys consistia només Arau, Casacuberta, Desvilar...
en una missa pels difunts de la contrada El cas és que, al llarg de l’aplec, falta sem-
que descansen en el bonic cementiri lateral pre temps per a poder recordar les vivències
d’aquells anys i d’aquelles persones que ja
no són entre nosaltres. Caldrien dies, setma-
nes, per fer presents tantes i tantes coses vis-
cudes ací, en aquest bonic racó del Cabrerès
on es vivia més lentament i més en contacte
amb la natura, que no vol dir que hagués es-
tat més fàcil que avui. Molta de la gent que
el tarannà de la vida els va fer deixar aquesta
contrada podeu tenir per segur que mai falten
al seu estimat aplec, i que amb un somriure
plàcid, els avis van desfilant records que els
seus néts escolten amb uns ulls com unes ta-
ronges tot imaginant que els estan explicant
un conte o que són històries d’un altre món,
però que en realitat no fa pas tant que di-
guem, oi...? I és que el temps passa volant...
I és per això que si és cert que el temps passa
volant i d’això no ens en càpiga cap dubte,
aviat tornarà a ser l’aplec del 2010 i podrem
tornar a escoltar l’avi Quim o l’àvia Pepeta
Un moment de la missa de l’església. A partir d’aquest any, però, o l’oncle Lluís, que ens encisaran amb les
a l’Aplec. a més de la missa s’ha
Foto: Pep Patllari tornat a fer l’arrossada
tradicional.
Era i segueix essent
una festa molt entran-
yable perquè s’hi aple-
guen tots els veïns an-
teriors i actuals de Sant
Bartomeu Sesgorgues.
Els noms d’algunes
de les famílies enca-
La taula del dinar de ra ara figuren escrites
germanor. al darrere de cada un
Foto: Pep Patllari dels bancs de dins de

seves històries de quan encara eren joves i

vivien en aquest bonic racó del Cabrerès. Po-
deu estar del tot segurs que el que és jo, no
m’ho perdré pas!
Josep Casadesús

20
Sant Bartomeu Sesgorgues gle XIX, formen un harmoniós conjunt. Conjunt de l’església
Citada: “Sancti Bertholomei Guarga, in de Sant Bartomeu i la
rectoria.
Parròquia situada al sud-oest del terme de comitatu ausone” […], a partir del 1072 en
la documentació de la casa senyorial dels Foto: Arxiu Cingles
Tavertet, sobre un pla al vessant esquerre de
la riera de les Gorgues. Documentada al se- Desvilar. En documentació dels segles XI i
gle XI, l’edifici actual és del segle XII, amb XII el topònim és citat com Guarga, Gorga o
modificacions posteriors. És d’una nau amb ipsa Gorga, catalanitzat com ça Gorga i Sa-
Imatge esquerra: l’es-
tres arcs torals i amb coberta de volta de canó gorga; la forma Sesgorgues no apareix fins el glésia i part de la rec-
fins al creuer i apuntada a la resta. Durant segle XVIII (AP, 1972-74). toria des del sud.
el segle XVIII s’hi afegí una capella a cada Foto: Arxiu Cingles
costat, cosa que desfigurà la part de l’absis. Del llibre Tavertet, el seu terme i els seus
Al mur de ponent s’hi obre la porta amb arc noms de lloc, d’Anna Borbonet i Jordi San- Imatge dreta: interior
de mig punt i s’hi bastí el campanar, d’època glas. Publicacions de l’Abadia de Montse- de l’església de Sant
posterior. El cementiri és a la paret de mig- rrat, 1999. Bartomeu Sesgorgues.
dia. L’església i la casa de la rectoria, del se- Foto: Pep Patllari

21
 UN GRUP DE TETRE AMATEUR
DE L’ESQUIROL
Els “Tai-a-treros” de l’Esquirol és un grup
de teatre amateur que neix l’any 1993 de les
ganes de fer teatre d’un grup de joves del
poble, amb la voluntat d’aprendre l’art de
l’escena i sobretot divertir-se, tot refermant
amistats i inquietuds.
Sempre la ballarem Ara aquells components, una part en-
Foto: Arxiu “ Tai-a- cara presents a la companyia, ja no són
treros” tan joves, però continuen al peu del canó
gràcies a l’enorme voluntat d’una direc-
tora incansable que els ha guiat des del
primer moment, l’Elisa Crehuet. Per la
companyia hi ha passat més d’un centenar
d’actors, tècnics, artistes i col·laboradors,
i gràcies a aquest potencial humà
el grup s’ha enriquit i encara con-
tinua amb il·lusió. Els treballs
que s’han anat fent durant més de
17 anys la majoria són de creació
pròpia a partir de les improvisa-
cions dels actors, i d’altres adap-
tacions molt personalitzades d’al-
guna obra ja existent.
22
“Tai-a-treros” ha comptat també amb el
recolzament fidel de molts col·laboradors
i simpatitzants i també els espectadors que
puntualment han assistit a les estrenes de la
companyia.
Els treballs realitzats fins ara són els se-
güents:
1993-1994: Qui sap d’on som, d’Elisa Cre-
huet. Aquesta obra mostra un recorregut irònic
per la història del poble de l’Esquirol des de la
seva creació fins a finals del segle XX.
1995: Sopa de lletres, d’Elisa Crehuet.
Història molt peculiar i crítica sobre el Nadal a
partir de diferents quadres escènics, mantenint
com element principal la interacció amb el pú-
blic envoltat de tres escenaris simultanis.
1996-1997: El Nadal de Totperca, S.A.,
d’Elisa Crehuet. Comèdia crítica sobre el
consumisme.
1997-1999: Sempre la ballarem, d’Elisa
Crehuet. Adaptació a partir de les pel·lícules,
Le Bal i Dancing. Recorregut per la història de
Catalunya des de la República fins a l’actualitat
a través d’una pista de ball. Aquesta obra va
obtenir el premi popular en la final del Premi
Teatre amateur organitzat per Caixa Manlleu.
2000: La dona dóna, d’Elisa Crehuet. Es-
pectacle realitzat per a la celebració del dia de
la dona. Reflexiona sobre la situació d’aques-
ta dins la societat actual fent una paròdia dels
programes televisius de “mitja tarda”.
2001: reposició de Sempre la ballarem.
2003: Bassa d’Oli, adaptació d’Elisa
Crehuet a partir de monòlegs de Karl Valen-
tine. Ens situa en una residència d’avis i ex-
plica les reaccions entre els personatges que
reflecteixen diferents situacions de la vida
quotidiana. Situacions absurdes però amb
rerafons dramàtic.
2005-2006: Penultimàtum, d’Elisa Cre-
huet sobre l’adaptació de l’obra originària del
Tossal Teatre que fa una visió crítica de les
administracions públiques envers la cultura.
2007-2009: 4 genets, d’Elisa Crehuet i
dirigida per l’Edu Gibert. S’hi expliquen di-
verses maneres d’entendre la vida i la mort,
amb l’ajut del teatre i la dansa.
A part de les obres de teatre citades, els
“Tai-a-treros” han col·laborat en diversos es-
pectacles al carrer, performances i certàmens
socials dels quals podríem destacar: Festival
per Bòsnia (1994), Engorga’t (1995), Festi-
val de cinema de Girona (1997), Mercat del
Ram de Vic (1997), Institut Jaume Callís de
Vic (1997), Pallassos a l’escola CEIP Cabre-
rès (2001-2002) i Exposició de la història del Qui sap d’on som
cinema a l’Esquirol (2003). Foto: Arxiu “ Tai-a-
treros”
I ha rebut dues distincions: 1995: Men-
ció especial en la selecció d’espectacles
d’afeccionats de la Fira de
Teatre de Tàrrega. 2001:
Finalistes al concurs de te-
atre d’afeccionat de Caixa
Manlleu i Premi del públic
en el mateix concurs.
Un grup de teatre ama-
teur que ben aviat obtindrà
la majoria d’edat i que es-
pera seguir escrivint una
part de la història del poble
de l’Esquirol, engrescant
a nous actors, tècnics o
col·laboradors, grans o pe-
tits, mantenint els cercles
d’amistat que ha creat i
entretenint els espectadors
a cada funció. La seva am- Bassa d’oli
bició no és més que viure i riure. Foto: Arxiu “ Tai-a-
treros”
Met Castanyer
23
 DORMIR COM UN ÀNGEL
LA TIL·LA MIRACULOSA
Vet aquí que fa molts anys, uns quaranta, hi
havia un til·ler centenari. Quina felicitat, la
seva!, perquè creixia a recer d’una casa de
pagès d’una família nombrosa. A l’estiu ofe-
ria una bona ombrada i, a més a més, ens re-
galava una flor de til·la esplèndida; en canvi,
a la tardor, es despullava tot fent una catifa
de fulles multicolors: vermelles, grogues o
marrons (i que en saben de caure, les fulles!),
que cobrien el terra fent un coixí suau i crui-
xien sota les sabatetes de la mainada.
Al juliol i a l’agost tota la família collí-
em de l’hort les patates i cebes i també ar-
replegàvem, amunt i avall i posats de quatre
grapes, tanta til·la com podíem i la posàvem
a assecar en unes caixes de fusta. Fèiem
impecablement tot el que se’ns demanava.
D’aquesta manera teníem til·la per a fer infu-
sions durant tot l’any. Si en recollíem força,
obteníem un pre-
mi, la paga: un
caramel o bé una
presa de xocola-
ta, unes llepolies
que anys enrere
eren molt apre-
ciades i ben es-
casses. La moti-
vació i la il·lusió
del regal ens do-
naven forces.
Mel i llimona per a una Quan arribava el fred, la iaia sempre tenia
bona tassa de te. un cassó amb aigua calenta, til·la, mel i lli-
Foto: Susanna Peix mona sobre la cuina de carbó. Cap al vespre,
Costa qui de nosaltres estava malalt en prenia, i els
altres sovint ens inventàvem un mal de cap,
un mal de coll o una tos, per poder-ne beure.
La meva iaia ens en donava una tasseta tot
HOSTAL ESTRELLA ** RUPIT
Plaça Bisbe Font, 3 Tel. 93 852 21 05 hostalestrella@hostalestrella.com
08569 Rupit (bcn) Fax 93 852 20 17 www.hostalestrella.com
24
dient: “Això és una beguda miraculosa. La
til·la cura tots els mals”. Efectivament, ho
era, com un miracle. La infusió feia que a la
nit tots poguéssim descansar bé i dormíssim
com àngels del cel.
Un cop fet aquest ritual, dormíem de
dos en dos; així no teníem tant fred, ja que
aleshores no hi havia calefacció. Cadascú de
nosaltres agafava el seu roc de riu escalfat a
l’estufa de llenya del menjador, el posava en
un mitjó vell de llana, el gorro i la bufanda, i
cap al llit. El pare mai no anava a dormir sen-
se passar revista a totes les habitacions. En-
cenia el llum, mirava intensament, comptava
i ens deia amb afecte: “Bona nit i tapa’t”.
De bon matí, a la llum del sol, ens des-
pertaven. Tots baixàvem corrent cap a baix al
menjador per vestir-nos. I hi trobàvem la roba
calentona perquè la mare, amb molta pacièn-
cia, ens l’havia preparada vora l’estufa. Des-
près bevíem el got de llet amb cacau i galetes,
agafàvem la bossa amb els llibres, ens posà-
vem aquells “ponxos” de llana multicolors
fets a mà, i ben abrigats pujàvem costa amunt
cap a l’escola del poble. Quina tranquil·litat
que hi havia a casa fins a l’hora de dinar!
Com quan era un infant, sempre que tinc
una tassa de til·la entre les mans, acluco els
ulls i sento aquella escalfor humana, càli-
da, commovedora i inesborrable dins meu;
també sembla que el temps s’hagi aturat.
Rememoro també aquells dies inoblidables,
imatges i pensaments; tot plegat esdevé com
una barreja d’enyorança i tranquil·litat, una
sensació màgica.
Susanna Peix Costa
El Rebost de Can Lo. Rupit
RUPIT AL POBLE ESPANYOL DE MONTJUÏC

Fa temps que volia parlar del Poble Espanyol altres autoritats de l’Estat, hi havia el Gene-
de Barcelona. Per què? Doncs bé, perquè ral Franco i el príncep Joan Carles de Borbó,
Rupit hi té una representació força notable, avui rei d’Espanya, l’alcalde de Barcelona,
ja que hi té representats vuit edificis o cases, el de Màlaga... Després de discursos a tort
però fins fa poc no tenia prou documenta- i a dret, es féu un sopar a la plaça Major de
ció per fer-ho. Ara, amb més coneixement i Montjuïc, plena de gom a gom.
dades, i per la visita que hi féu el president L’any 1987 es fundà una societat anome-
del Poble Espanyol, senyor Joan Domènec, nada “Amics del Poble Espanyol” i en fou
he pensat de fer-vos-en un senzill tastet, una elegit president el senyor Joan Domènech
pàgina més de la història de Rupit. Polo, que el desembre de 1990 visità la vila
El Poble Espanyol es construí a Montjuïc de Rupit per veure-la in situ i assegurar-se
amb motiu de l’Exposició Internacional de de la conservació dels elements arquitec-
Barcelona l’any 1929. Va ser llavors, i con- tònics de Rupit que figuren al Poble Espa-
tinua essent-ho encara, l’admiració de molta nyol. Vaig tenir l’honor d’acompanyar-lo.
gent del país i de l’estranger, ja que hi passen En quedà gratament sorprès, ja que, passats
cada any més d’un milió de visitants. més de setanta anys
L’artista Miquel Utrillo, junt amb d’altres en què foren esco-
personalitats de l’època, foren els que van fer llits i reproduïts,
possible una obra de semblant envergadura. molts conservaven
El Poble Espanyol ocupa una superfície de encara la seva origi-
23.000 m2. En aquest espai es troben tots els nalitat i tota la seva
elements necessaris i indispensables que es bellesa. Ens donà
poden veure en molts dels pobles de la pell l’enhorabona a tots
de brau: un ajuntament, un monestir, dues els rupitencs. El se-
places petites, la plaça Major amb 3.500 m2 nyor Domènech ha
de superfície: 18 carrers, 54 botigues, 12 res- estat el cronista ofi-
taurants, 116 edificis en els quals hi ha repre- cial del Poble Espa-
sentats tots els elements arquitectònics, des nyol, on va treballar
del romànic fins al barroc. durant 50 anys al
De la província de Barcelona sols hi te- taller de joieria del
nen representació: la Garriga, amb un edifici, carrer Príncep de
Sant Sebastià de Montmajor (el monestir), Viana. L’any 1998
Taradell (el campanar), Sant Benet de Bages va escriure una guia
(el claustre del monestir) i Rupit, amb vuit del Poble Espanyol.
edificis, la vila amb més representació. Po- De Rupit, hi ha
dem estar-ne orgullosos, veritat? fragments i detalls de
Al Poble Espanyol de Barcelona aquests les següents cases:
edificis rupitencs figuren amb el nom de car- 79 - Can Betes,
rer Mercaders en els números: 79, 80, 81 i abans can Relats.
82; i el 83 amb el de carrer de la Davallada. Carrer del Fossar
El 1968, l’Ajuntament del Poble Espa- núm. 13: Portal
nyol acordà celebrar cada any una festa dedi- d’entrada i finestra
cada a una població o ciutat amb reproducció botiga, amb arc de
d’alguns edificis. No és estrany, doncs, que descàrrega sobre la llinda. Finestres del pri- 79/ Can Betes
el primer any es pensés en Rupit. S’hi invità mer i segon pis. Foto: Arxiu Cingles
les autoritats civils i eclesiàstiques d´aquesta 80 - Can Vázquez, abans can Marxant.
vila i tots els rupitencs que hi volguessin Carrer del Fossar núm.11: Portal adovellat
assistir, que per cert varen ser molts. Entre d’entrada amb arc de mig punt, a pla de car-

25
 llat, amb un arc de mig punt, i a sobre la
finestra gòtica de can Sallent, plaça Major
núm. 3. Al costat hi ha el portal d’entrada
de ca l’Estragués, on a la llinda hi ha gra-
vat l’anagrama de l’Ave Maria i la data de
1805. També hi ha la finestra de sobre el dit
portal de ca l’Estragués.

82 - Can Lo. Carrer Fossar núm.2. Por-

ta d’entrada i finestra botiga. També hi té
les dues finestres de doble esqueixada amb
un sol pilar cantoner, la del primer i la del
segon pis.

80/ Can Vazques rer. Finestra botiga, amb mig punt, que hi
Fotos Ernest Gutiérrez ha al costat. Al primer pis, centrada sobre
el portal, una bonica finestra emmotllurada
amb ampit i guardapols-gotitzants-, i a so-
bre, al segon pis, una petita finestra. Centra-
A la dreta: 82/ Can Lo da sobre la finestra botiga de pla de carrer
Fotos Ernest Gutiérrez
hi ha una finestra balconera (llavors esta-
va mig tapiada). A sobre i pertanyent a can
Serra, hi ha un balcó o porxo del qual volen
81/ Diversos elements set colls de fusta, cobert amb la barbacana
arquitectònics en una de la teulada i sostinguda per dos pilars de
fassana. fusta. (en recents obres, a l´original s’hi
Foto: Arxiu Cingles afegí un coll) 83 - Can Banús. Carrer del Fossar nº
23. Aquesta casa hi té representada l’es-
81 - Edifici que cala exterior d’entrada amb barana i repeu
ha agafat elements de pedra massissa. També el portal d’en-
arquitectònics de trada. Al Poble Espanyol l’escala té set
diferents cases de graons, la meitat menys d’aquí a Rupit,
Rupit: Can Rovira, que en té 14.
carrer Barbacana Resumint, doncs, les cases de Rupit que
núm.8: hi té el por- tenen representació al Poble Espanyol de
tal d’entrada, adove- Barcelona són: can Betes, can Vázquez, can

26
Serra, can Banús, can Lo, can Sallent, can de Rupit, si no és demanar massa, que tor-
Rovira i ca l’Estragués (8 cases en total). nessin a posar-hi algun petit rètol indicatiu,
En l’esmentada festa que es féu al Poble ja que sempre seria un atractiu més per als
Espanyol l’any 1968, s’acordà per unanimitat nombrosos visitants que vénen a admirar
posar un petit rètol a cada una d’aquestes ca- aquest bonic poble.
ses que ens representaven. No passà pas massa
temps que a totes hi havia penjat un rètol de Miquel Banús
fusta amb l’escrit: Reproduït al Poble Espanyol,
però els rètols, al pas dels anys, varen anar de-
sapareixent fins a no quedar-ne ni rastre.
Des d’aquest petit racó i aprofitant l’opor-
Can Banús real foto-
tunitat que em brinda Els Cingles de Collsa- 83/ Can Banús grafia antiga.
cabra, demanaria a les autoritats competents Foto: Ernest Gutiérrez Foto: Miquel Banús

27
 CRÒNICA DE COLLSACABRA

8a. Fira del Llibre de Muntanya anys s’han realitzat grans estudis sobre munta-
La vuitena edició de la Fira del Llibre de Munta- nya, hi ha literatura, hi ha ciència, però també cal
nya es va portar a terme el cap de setmana 3 i 4 recordar la gent que ha viscut a la muntanya, i
d’octubre de 2009 a Cantonigròs. La inauguració que hi van passar hores i hores, de sol a sol, tre-
va anar a càrrec de l’Il·lustríssim alcalde de San- ballant per poder treure profit de la terra. Per això
ta Maria de Corcó, Sr. Josep Mas, i l’Honorable cal recordar Joan Triadú, una persona que ha fet
Conseller del departament de Política Territorial un homenatge constant al Collsacabra i en con-
i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, cret a Cantonigròs.
Sr. Joaquim Nadal. El pre- Nadal afegí que era present a la Fira per repre-
sident d’Honor va ser l’al- sentar el Govern de Catalunya i per col·laborar
pinista Sr. Jordi Pons. amb la Fira del Llibre de Collsacabra la qual va-
Cal destacar la inter- lorava positivament.
venció del Sr. Joaquim Durant la fira es van fer les presentacions dels
Nadal que ens recordà que llibres següents:
des del seu departament La Vall de Ribes, a peu de poble en poble, de
sempre s’ha donat suport Publicacions de l’Abadia de Montserrat, presen-
a aquest tipus d’iniciati- tat per Josep Nuet i Àngels Morell.
ves. Manifestà que l’in- Carros de Foc, de Pagès editors, presentat per
terès per la muntanya és Víctor Luengo.
tradicional a Catalunya, Crestas Pirinaicas, Pirineo Cantralal, d’edicio-
ve de molt enllà i fins i tot
es reflecteix en l’arquitec-
tura de l’alta muntanya,
Inauguració de la Fira amb les esglésies medievals escampades, cosa
del Llibre de Munta- que mostra la vinculació de la història del país
nya. Parlament del
Conseller Nadal. a la muntanya. Aquesta essència s’estengué per
tot el territori català fins a baixar a les planes.
Foto: Jordi Bou
Sovint la població muntanyenca estava molt
A la dreta: Presentació arrelada a la terra, la qual treballava fins a l’úl-
de llibres. tim racó. D’altra banda, existeix l’etnografia de
Foto: Jordi Bou muntanya, l’antropologia de muntanya, poesia
i novel·la de muntanya, cartografia de munta-
Visita a la Fira. nya, etc. També hi ha autors urbans dedicats a
Foto: Jordi Bou la muntanya i que en parlen; no existiria Verda- nes Desnivel, presentat per Pako Sánchez.
guer sinó existís La Guerra Civil al Pallars. Comitès i trinxe-
el Canigó. Hi res al Jussà i al Sobirà, de Pagès editors, a càrrec
ha noms com de Maite Garcia.
Pau Vila, César Pirineos, 20 refugios, 40 cumbres, d’edicio-
August Torras, i nes Desnivel i presentat per Víctor Riverola.
també Salvador Conèixer els núvols, de Cossetània edicions,
Llobet, un pagès presentat per Manel Dot.
vallesà que ens Vall de Ter. Pirineus, muntanya de llegen-
explica el ter- des, presentat per Josep M. Escolet i Gregorio
ritori del país, i de Aulestra.
que la seva pas- Els quatre bandolers a Bellmunt, de Publica-
sió eren els plà- cions Abadia de Montserrat i presentat per Enric
nols i el traç. Goma.
Al llarg dels Les conferències del dissabte 3 d’octubre,

28
organitzades pel Centre Excursionista de Catalu-
nya, van ser:
Les exploracions espeleològiques subaquàti-
ques a càrrec de Josep Guarro Safont, instructor
d’espeleologia subaquàtica de la Federació Cata-
lana d’Espeleologia.
La geologia vista des del món de l’espeleolo-
gia, a càrrec de Josep M. Cervelló, geòleg, mem-
bre de l’Equip de Recerques Espeleològiques
(ERE) i gran especialista del món subterrani, que
ha treballat sobretot en temes de sediments.
Projecció del documental Patagònia subter-
rània, a la recerca del col·lector perdut del Dra-
Activitats complementàries: Jocs per als més petits.
gon, una expedició feta l’any 2006 a l’illa Madre
Com cada any diverses activitats esportives i lú- Foto: Carles Girona
de Dios; narra els 21 dies d’aventura a l’illa.
diques van complementar la Fira amb un circuit
La tradicional projecció del dissabte al vespre
d’aventura: cova, tirolina i rocòdrom inclòs, jocs
va ser:
per a la canalla, escalada amb caixes de cervesa i
Orígens i evolució de l’alpinisme a Europa,
el tradicional mercat d’artesans. No van faltar a la
a càrrec del nostre president d’Honor Jordi Pons,
Fira els estands de l’Associació Catalana d'Oser-
vicepresident de la FEDME, el qual és considerat
vadors Meteorològics ni el de Turisme d’Osona.
un dels pares de l’actual generació d’alpinistes i
Enguany es va celebrar un curset d’introducció
escaladors del país. La projecció va tenir un èxit
de l’ús del GPS a càrrec de la Llibreria Quera de
extraordinari.
Barcelona. Com cada any, el concurs de Fotografia
El diumenge va començar la jornada amb la Taula
va ser patrocinat per Valls Fotografia, de Manlleu.
Rodona que va tenir com a tema El llibre electrònic
Va guanyar el concurs la fotografia d’en Raimond
i les publicacions de muntanya, moderada per Fran-
Raone, de Mataró. Sortida de la Cursa
cesc Boada i amb les intervencions d’Enric Faura,
Diumenge dia 4 es va fer la cursa d’orienta- d’orientació.
representant de l’empresa EDICAT; Francesc Roma,
ció de la Fira del Llibre de Muntanya, una prova Foto: Lídia Barri
geògraf i autor de diversos llibres de muntanya i Xevi
Cortacans, llibreter de Muntanya de Llibres, de Vic.
A la tarda es projectà l’audiovisual Espeleo-
logia als cinc continents, a càrrec de l’espeleòlo-
ga Montserrat Ubach i organitzat per la Federació
Catalana de Espeleologia.
El paisatge invisible fou el títol de la confe-
rència de Josep Padrós Oriol. Es va reflexionar
sobre tot allò que és present a la natura, a les ciu-
tats i a tants indrets, però que no es veu: les ener-
gies, les radiacions, els ions, etc.
La clausura de la 8a. Edició de la Fira del Lli-
bre de Muntanya va anar a càrrec, amb un èxit
rotund, del concert de blues interpretat per Big
Mama, per gentilesa de Bibliobús Guilleries.

29
 de la Copa Catalana d'Orientació, organitzada
per la Unió Excursionista de Vic. Fou un èxit de
participació, més de 500 persones van prendre
part a la cursa.
Classificació masculina en categoria Èlit:
1er. Marc Serrallonga, amb un temps total de
1:00:12
2n. Lluís Ferrer amb 1:03:23
3er. Lluís Bedòs amb 1:04:24
Classificació femenina en categoria Èlit:
Actuació de Big Mama
en l’acte de cloenda de 1a. Anna Serrallonga, amb un temps de
la Fira. 1:10:45
Foto: Jodi Bou 2a. Tina Uotila amb 1:15:07
3a. Annabel F. Valledor
amb 1:20:03
Van participar-hi diferents
corredors de la selecció espa-
nyola de curses d’orientació,
però els veritables protagonis-
tes van ser les categories d’in-
iciació en què hi van prendre
part més de 100 corredors no-
vells, dels quals esperem que
repeteixin l’experiència.
CANTONIGRÒS
XXVII Festival Internacional de Música de
Cantonigròs
Del 16 al 19 de juliol va tenir lloc el Festival amb
un gran èxit, tant de participants com de públic.
Van participar-hi 44 grups de 28 nacionalitats di-
ferents.
Els jurat de música el formava: Josep Vila (di-
rector musical), Carles Gumí i Francesc Busquets
(secretaris del jurat), Andrea Angelini (Itàlia),
Venno Laul (Lituània), Eva Kóllár (Hongria),
Victor Zaslavsky (Ucraïna), Tomas Rosado, Xa-
vier Solà, Cèsar Calmell i Lluís Millet.
El jurat de dansa estava constituït per: Albert
Sans, Katrin Allard (Bèlgica), Francesc Casade-
sús, i Josep Mas Pineda, secretari del jurat.
Els millors classificats foren:
Carrer Girona, 78, Pral. – 08009 Barcelona
Tel. 93 265 22 41 - Fax. 93 265 32 83
http://www.espeleologia.cat - e-mail: fce@espeleo.cat
30
Cors mixtos: Mixed choir cons.Jan Levoslav
Bella, de Banská Bystrica (Eslovàquia)
Cors infantils: Kvitec-The Dacice children’s
choir, de Dacice (República Txeca)
Cors femenins: Bartók Béla Leánykar, de
Pécs (Hongria)
Cors mixtos masculins o femenins de mú-
sica popular: Bartók Béla Leánykar, de Pécs
(Hongria)
Grups de danses: Orlyk Ukranian Folk Dance
Ensemble, de Manchester (Anglaterra)
Festa Major
Durant la Festa Major van tenir lloc diversos actes
entre els quals destacarem els següents: un concert
sota el tendal, molt peculiar ja que els músics, la
majoria violoncel·listes, eren joves, de 4 a 16 anys,
dirigits per Eulàlia Subirà que va fer unes explica-
cions molt encertades de caire didàctic.
Es va concelebrar una missa amb el Bisbe
Camprodon, en memòria de desaparegut mossèn
Cruells. En aquest acte van parlar en Jaume Bor-
ràs i en Joan Triadú.
Hi va haver també una trobada dels amics del
Camí Ral, durant la qual es decidí el traçat de
Girona a Olot seguint el camí de l’antic trenet,
continuant després pels Hostalets d’en Bas i Jo-
anetes. També es va decidir canviar el nom de
Camí Ral pel de Camí de Sant Jaume.
Raid hípic de Collsacabra
El 22 d’agost es va disputar la desena edició del
Raid Hípic de Cantonigròs. Genets i cavalls van
recòrrer part del Collsacabra, amb les caraterísti-
ques pròpies del terreny abrupte i a la vegada amb
trams amples i camins fressats. Cal dir que es va
fer l’esforç d’afectar al mínim el medi ambient.
La cursa tenia quatre etapes, amb inici i final a
Cantonigròs. El guanyador va ser Joan Boixader
Casals muntant el cavall Mont-Mistic.
Trobada Micològica
Com ja es tradicional els dies 17 i 18 d’octubre
hi va haver una trobada micològica on es van
classificar 55 espècies de bolets. Es va fer també
una exposició després de la qual es van donar els
següents premis:
Sortit més gran de bolets: Andreu Illamola
junt amb Alexandra i Jordi Vilamala.
Bolet més original: Joan Rovira
Cistella més ben arreglada: Marc Rojas i la
seva mare.
Homenatge a mossèn Josep Cruells
El dia 24 d’octubre es va col·locar una placa a la
plaça en honor de mossèn Josep. El parlament va
ser a càrrec del Dr. Lluís Arcalàs. A continuació,
a les antigues escoles hi va haver un concert pel
cor Lorelei. Per finalitzar l’acte van obsequiar la
directora del cor amb una orquídia i a la presiden-
ta amb el llibre El Collsacabra de Joan Triadú.
Exposició
Els dos primers caps de setmana de novembre, i
també a l’antic edifici de les escoles, es va poder
veure una exposició d’en Miguel Olmo Garcia
en la qual presentava una sèrie d’escultures de
boix i de roure. És de destacar l’originalitat i l’art
d’aquet artista autodidacte.
L’ESQUIROL
Trobada de veïns de Sant Julià de Cabrera
Va tenir lloc el diumenge 19 de juliol i s’inicià
Plaça Major, 6 · 08569 RUPIT (Barcelona) · Tel. 93 852 28 39
www.saucollsacabra.cat · e–mail: saucollsacabra@diba.cat
amb una missa de campanya al pla de Cabrera,
acompanyada per la coral Puigsacalm de les Pre-
ses. Tot seguit es va descobrir una placa en me-
mòria de Mn. Josep i a continuació hi va haver
una ballada dels Gegants de l'Esquirol, l'aixeca-
ment d'un parell de pilars per part dels Nyerros
de la Plana i s’acabà amb una arrossada popular.
L'acte va comptar amb la participació d'unes 200
persones i cal destacar-ne el gran esperit de ger-
manor que va regnar durant tota la diada.
Aplec de Santa Margarida i Trobada de pun-
taires
El diumenge 6 de setembre es va dur a terme el
tradicional aplec de Santa Margarida amb una
missa i un dinar de germanor. Així mateix, a la
plaça Nova de l'Esquirol, aquest diumenge va te-
nir lloc la trobada anual de puntaires de 10h a la
1 del migdia.
Representació teatral
El passat 3 d’octubre, els “Tai-a-treros de l’Es-
quirol” van estrenar a l’Esquirol la seva última
creació col·lectiva de teatre: 4 genets, produc-
ció pròpia que s’aventura a un nou registre
diferent a l’habitual línia de la companyia de
teatre, en què l’humor vestia una bona part de
la representació.
Una representació en la qual 4 genets són
cridats a reunir-se en unes cavallerisses per a
emprendre una missió. A partir de la seva troba-
da anirem descobrint les singularitats de cadas-
cun d’ells que seran les que ens portaran a veure
diferents maneres d’entendre el món, percebre
la vida i comprendre la mort. L’obra convida
l’espectador, a través del teatre i la dansa com a
eines d’expressió, a emprendre un viatge per un
món de llenguatge simbòlic. L’obra l’ha escrit
l’Elisa Crehuet, directora dels “Tai-a-treros” des
del seu inici, i la dirigeix l’Edu Gibert, actor de
la companyia. Les coreografies les ha conduït
Joana Rañé.
31

Un acte de la represen-
Si bé és cert que l’obra l’ha escrit l’Elisa, no
tació de 4 genets. deixa de ser més cert que cada paraula ha estat
Foto: Arxiu “Tai-a- posada a debat i ha estat consensuada per tot
reos”
l’equip, que durant el curs 2007/2008 va elaborar
el guió. Aquest guió neix de la necessitat de par-
lar del nostre món actual i per fer-ho ens hem aju-
dat de quatre personatges simbòlics, els genets de
l’Apocalipsi de Sant Joan, i de les paraules d’ho-
mes de la nostra història com Fidel Castro, Na-
poleó Bonaparte, Adolf Hitler, Salvador Allende
i Bill Gates.
Fins avui ja s’han fet 5 actuacions, quatre a
l’Esquirol i una a la població d’Anglès (la Selva).
L’acceptació del públic ha sigut excel·lent, i la
companyia està il·lusionada ja que l’afluència de
Vista parcial del Mer- públic ha estat molt bona.
cat de la Terra.
Foto: Lídia Autet
32
Mercat de la Terra a l’Esquirol
El passat diumenge 22 de novembre va tenir lloc
a l’Esquirol la primera edició del Mercat de la
Terra, organitzat per l’Ajuntament de l’Esquirol
i el Consell Comarcal d’Osona, amb el suport de
la Diputació de Barcelona. Tenia com a princi-
pal objectiu acostar els consumidors a l’artesania
alimentària de la comarca. Durant tot el dia, per
tal de complementar i dinamitzar el mercat, es va
organitzar les següents activitats paral·leles:
— Fira d’artesania: exposició i venda de produc-
tes artesans.
— Exposició de carros, amb la col·laboració
de l’Associació Cultural Festa de Sant Antoni
Abad.
— Visita guiada a la riera de les Gorgues, a càrrec
de Guillem Mas i Abel Rubió.
— Presentació del llibret: Les coques, com pre-
parar-les 10 vegades. A cura d’Ignasi Camps,
autor del llibre.
— Narració de contes: Una sopa de contes, a càr-
rec de Caro Von Arend.
— Actuació castellera pels Nyerros de la Plana i
els Xerrics d’Olot.
— Joc-taller infantil: Carnets de cuiners/res, a
cura de Caro Von Arend.
— Competició de bitlles catalanes, a càrrec de
Diverta.
— Inflable infantil, a càrrec d’Anigami.
En aquesta edició, el Mercat de la Terra va comp-
tar amb un total de 33 parades: 15 de productes
alimentaris, 16 d’artesania, una taverna i una pa-
rada d’una entitat local.
La valoració general d’aquesta primera edi-
ció del Mercat de la Terra de l’Esquirol és molt
positiva i satisfactòria gràcies al nombrós públic
assistent al mercat.
Exposició
Els dies 23 al 29 de novembre, organitzat per
l’Ajuntament de l’Esquirol, l’IES Miquel Martí
Pol de Roda de Ter, i l’Amical de Mauthausen,
es va muntar una exposició amb el nom: “Maut-
C. Major, 4 08569 CANTONIGRÒS
Tel 93 852 51 24 calignasi@calignasi.com
hausen, l’univers de l’horror”. El dia 29 i a ma- de la carretera
nera de clausura van haver-hi diverses xerrades a de Rupit amb la
càrrec la Sra. Rosa Toran d’Amical Mauthausen; carretera 153 de
uns alumnes de l’IES Miquel Martí Pol varen ex- Vic a Olot.
posar les seves vivències de la visita al camp de El cablat-
concentració, i finalment es va projectar la pel- ge de les línies
lícula “Nit i boira”. elèctriques de
dins el poble de
RUPIT I PRUIT Rupit quedarà
enllestit dins el
Tram de camí ral de les Marrades. mes de desem-
El projecte que s’anunciava a l’anterior número bre de 2009. Conferencia sobre el
ja està en període d’obres i s’espera que estigui camp de concentra-
ció de Mauthausen, a
acabat la propera primavera. TAVERTET l’Esquirol.
S’ha consolidat el pont de l’Hostalot tot esperant Foto: arxiu Cingles
d’acabar les baranes. A la zona de les Marrades L’Avenc de Tavertet
s’hi està treballant, refent parets i deixant l’em- La revetlla popular de Sant Joan que es feia des
pedrat net. de l’any 2000 a l’Avenc de Tavertet, ha fet l’úl-
tima celebració, la desena, el darrer
Sant Joan. Durant aquests deu anys
s'ha volgut mantenir les portes ben
obertes en la nit més curta, sempre
acompanyats dels fidels Diminu-
ta Swing Orchestra i altres grups, i
tancant el cicle 2000-2009 amb les
divertides Tietes Queques. L’Estrella
hi va aportar les seves exquisides co-
ques fetes al forn medieval de l'Avenc
durant quasi totes aquestes revetlles i
sempre que li ha estat possible. Treballs a les Marrades
A partir d'enguany es comença un del camí ral.

nou cicle d’activitats en un dia ben Foto: Ernest Gutiérrez.

Diversos projectes
El pont del Molí, de tres ulls, situat a l’entrada
de Rupit i que va ser malmès per la tempesta de
la passada primavera, serà refet. El projecte està
en fase de redacció i el nou pont tindrà un sol ull
i serà construït amb pedra.
El pressupost del nou aparcament a la plaça
del Forn està aprovat i l’Ajuntament espera po-
der-lo enllestir en pocs mesos.
També s’ha aprovat la remodelació de l’enllaç
diferent, però també emblemàtic.
Cada 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d’Assís,
patró dels animals, es farà el matí de portes ober-
tes a partir del 2009, amb xocolata i coca per a
tothom que hi vulgui venir, i tot seguit hi haurà
alguna xerrada, taula rodona o conferències sobre
temes ben actuals, com l'ecologia i la biodiver-
sitat. A la primera trobada de l’octubre passat,
el biòleg Antoni Serra, del Centre de Recursos
de Biodiversitat de la Universitat Autònoma de
Barcelona va dissertar sobre els artròpodes, grup

Un veí de
Tavertet
que col-
labora

33
 d’animals invertebrats que comprèn els insectes, atesa l'altura del lloc (més de 70 metres de caigu-
els aràcnids i els crustacis. da lliure). També avisaren mentrestant el GRAES
També La Plataforma Animalista de Manlleu, (Grup de Recolzament en Actuacions Especials)
després de convidar-nos a una xocolatada de co- d’Olot, per si en última instància s'havia d'acce-
merç just, ens va parlar com organitzar i controlar dir des de dalt. Per sort estaven lliures i van venir
una comunitat de gats en els nostres pobles, con- tot seguit. Amb poc més d'una hora i amb equi-
vertint així els gats en aliats i no en enemics. pament especialitzat van baixar el cingle i troba-
ren el gos (que tothom donava per mort) ben viu,
Rescat d’un gos al amb només una ferida lleu al morro. Us enviem
cingle de pla Boixer fotos per mostrar-vos aquest final feliç, que va
Als volts del migdia tenir lloc ben allargada la tarda i després d'un di-
del dia 8 d’octubre, de fícil ascens amb cordes i amb el gos a la motxilla
camí cap a Rajols des per part del bomber de rescat.
de l'Avenc, en vàrem Volem agrair i felicitar els bombers de Vic i el
trobar un grup nom- GRAES d'Olot per la seva eficacia i professiona-
brós d'excursionistes litat absoluta.
d'arreu de Catalunya,
que anant a Tavertet es Exposició
mostraren preocupats Durant els dies del 10 al 12 d’octubre es van ex-
perquè els acabava de posar pintures de Lali Bas Dalí, a la sala gran de
caure un gos des del mi- la rectoria. Per la qualitat de les obres va tenir un
Grup de rescat amb el rador de la roca del silenci, des d’on es veu Rupit, gran èxit de visitants.
gos accidentat.
Girona i les Medes. Intentàrem baixar per
Foto: Belinda Parris
un grau antic que anava des del collet de
Rajols fins a Sant Joan de Fàbregues, sen-
se èxit per l'estat de la vegetació. En vista
de la situació i la consternació de la propi-
etària del gos, vàrem consultar el 112 de
la Generalitat. Des del primer moment ens
van atendre molt bé, i van trucar de segui-
da dient que ens enviaven una dotació de
bombers des de Vic i que els esperèssim a
A la dreta. El conjunt
Acords en Família du- l'Avenc. Van arribar al cap de mitja hora i
rant el concert fet a els acompanyàrem al lloc des d'on va caure
l’església de Tavertet. l’animal. Després d’una primera exploració, van Concert del grup Acords en Família
Foto: Jordi Gumí decidir intentar-ho des de Sant Joan de Fàbregues En el marc de l'església Parroquial, el diumenge

34
11 d'octubre es va celebrar un concert organit-
zat per l'Associació Amics de Tavertet. Actuà
el grup musical Acords en Família, integrat per
Queralt Roca (clarinet i xalumet) i Albert Gumí
(clarinet i guitarres) juntament amb els seus
fills, Joana (violí) i Blai (contrabaix). Aquesta
singular agrupació presentà un programa molt
atractiu de música popular Europea interpreta-
da amb gran simpatia i destresa musical. Va ser
un veritable goig per als assistents que ompliren
del tot l'aforament del temple. Fem arribar la
més cordial felicitació a aquesta família que sap
comunicar tan bé el fet musical.
Plantada d’arbres
El dia 22 de novembre, a la finca Cingles de
l'Avenc de Tavertet, al torrent de l'Abeurador,
un grup de persones es varen aplegar per plan-
tar-hi arbres. La iniciativa forma part d'una ac-
ció de respecte vers el medi ambient que l'em-
presa Toyota organitza anualment a tot l'Estat el
mateix dia, en dates de novembre. Casacuberta
Automòvils, concessionari a Vic de la firma, va
aplegar aquests voluntaris d'Osona disposats
a fer la tasca. La Fundación Rodríguez de la
Fuente es va encarregar d'aportar els plançons
d'arbres i facilitar el naturalista que dirigí l’ope-
ració. L'Ajuntament acceptà d’invitació a l'acte i
desplaçà un regidor que col·laborà a la plantada.
Al casal de l'Avenc finalitzà amb un refrigeri la
simpàtica trobada.
Millores al poble
L'Ajuntament comtinua amb el pla d'obres muni-
cipals. En fem un resum.
Els receptors de deixalles s’han
posat en funcionament amb èxit de
servei i, aquesta vegada, com obra feta
amb temps rècord. Creiem que és una
millora notable que contribueix molt a
mantenir el poble endreçat.
S'ha acabat el soterrament de línies
elèctriques, de manera que l'entrada
del poble està lliure de cables.
Es treballa en l’última fase de l’ar-
ranjament del carrer de Balmes i així
completar tota la xarxa vial de Tavertet.
La moderna depuradora d'aigües
residuals està pràcticament acabada,
manca només algun detall final. El seu
funcionament serà una millora important per al Nou reciclatge de
deixalles.
sanejament del riu.
Foto: Ernest Gutiérrez
S'ha iniciat una obra de restauració i condi-
cionament de l'antic camí ral d'entrada al poble.
Aquest sender, ara indefinit, passa pel pont de
Molí-bernat. És una recuperació notable que fa- La depuradora
d’aigües residuals de
cilitarà un itinerari excursionista emblemàtic. Es Tavertet.
preveu que s’acabi a primeries de 2010. Foto: Ernest Gutiérrez
35
 RACÓ DEL POETA
DESPRÉS DE LA PLUJA
La boira baixa ha entrat per la finestra
i m’ha deixat la seva ploma
encara humida de la pluja recent.
No m’ha dit res.
I s’ha adormit damunt dels llibres
com una poma
que em vetllés l’esperança.
INVOCACIÓ
In memoriam
TU saps quin és el son de les estrelles
perquè hi habites des d’aquella nit
que nosaltres només podem preveure;
perquè ets més pura ja que les gonelles
dels monjos i l’esguard del bou petit,
que, nu sobre la palla, no vol jeure.
Tu saps qui guarda al cor les ciutadelles
de l’amor i la joia. I el teu dit
pot escriure a la sorra allò que és deure
dels arbres i dels rius o les més belles
paraules que mai el foc hagi escrit
ni l’ull dels déus terrenals pugui veure.
No ens deixis ara, tu que ens estimaves,
i permet que al jardí trobem les roses blaves.
EN EL CAPVESPRE
… Vindrà la mort
i tornaran les neus.
Sóc en el món dels rius,
de les albes que fugen.
Vinc d’un país
on els homes no lluiten
i estimen solament.
36
OLOR DE TU – OLOR
DE MI – OLOR DEL TOT
Olor de còdol mullat
i d’argelaga florida.
Olor de roure daurat
i de primavera amiga.
Olor de terra llaurada,
de llibertat encetada,
de formiga que somnia
amb el caminar dels segles
i el somrís de les esferes.
Del llibre: I finalment el silenci (1950-1986)
Anton Sala-Cornadó
LA MAR, LA MAR…
Señor ya estamos solos mi corazón y el mar.
Antonio Machado
Atribolats als laberints de l’abundor
que no hem triat, fugaç-imprevisible-somni,
tot és viscut record rodó,
nou univers dins l’Univers Etern,
com si fins ara, mai, no haguéssim valorat
les coses d’aquest món, adonant-nos com cal
del sentit del mural, de la llum del portal,
de l’esforç que suposa arribar a ser espardenya.
Ens costa despullar-nos de fullaraca inútil,
se’ns emporta el desig, la por i la ressaca
i ens encisen els núvols que amunteguen més núvols.
Només, de tant en tant, toquem a fons la vida
i en comprovem la bellesa i la mida,
si ens quedem sols del tot amb el cor i la mar.
Anton Sala-Cornadó
ALIGOT BUTEO BUTEO
Família: Accipítrid

Descripció: Rapinyaire diürn de mida mitjana, d’uns 55 cm. d’altura i una envergadura
d’uns 120 cm. amb les ales obertes. Tot i que presenta coloració molt variable, és predomi-
nantment marró fosc per sobre i més clar per sota, sovint amb una banda fosca més aparent a
l’altura del pit. En vol presenta unes ales arrodonides i quan planeja crida l’atenció la posició
de les ales en forma de V.

Distribució i hàbitat: Es troba present pràcticament a tot Europa, amb preferència pels am-
bients de mosaic amb boscos diversos, prats i camps de conreu. A Catalunya es troba repartit
per tot el territori, però l’abundància és màxima a les zones de muntanya mitjana humida
entre els 400 i els 1.600 metres d’altitud, com és el cas del Collsacabra.

Fenologia i moviments: Al Collsacabra es poden observar aligots tot l’any perquè una part de la
població hi cria, però a l’hivern és més fàcil d’observar-los perquè n’arriben una gran quantitat
provinents del centre i nord d’Europa buscant un lloc més càlid on passar els mesos de fred.

Alimentació: Depredador. Els aligots s’alimenten de ratolins, rates, llangardaixos, serps,

petits ocells i fins i tot cucs i grans insectes. El seu sistema de caça es basa en observar
pacientment des d’una atalaia, que sol ser un pal telefònic o un arbre exposat, a l’espera de
detectar el moviment de les seves preses. En aquest moment es llença a la seva captura.

BERNAT PESCAIRE ARDEA CINEREA

Família: Ardèids

Descripció: Es tracta d’un ocell de grans dimensions (un metre d’altura i una envergadura
de 150 a 175 cm. amb les ales obertes) amb un plomatge de tonalitats grisoses. Com la resta
d’ardeids el bernat pescaire es caracteritza per tenir les cames llargues, el coll llarg i el bec gros
i punxegut. En vol sembla immens i manté les cames esteses i el coll arronsat.

Distribució i hàbitat: Es un ocell distribuït per tot Europa i per tot el territori català. El seu
hàbitat predilecte per a nidificar són els cursos o masses d’aigua amb vegetació abundant i
grans àrees obertes al voltant.

Fenologia i moviments: Es pot observar durant tot l’any, però a la primavera i estiu només
prop de les zones de cria, que són els boscos de ribera dels principals rius del país. Per això
al Collsacabra només s’observa a la tardor i a l’hivern, que coincideix amb una augment
notable de la població amb l’arribada d’exemplars del nord d’Europa que passen l’hivern a
casa nostra.

Alimentació: El bernat s’alimenta de peixos, amfibis, ratolins i grans insectes que captura mante-
nint-se immòbil enmig d’un riu o un camp, esperant el millor moment per llençar un ràpid atac amb el
bec sobre la presa arribant a travessar-la en alguns casos.
 ALIGOT

BUTEO BUTEO

BERNAT PESCAIRE

ARDEA CINEREA