E

DE COLL5ACABRA
PUBLICACIO SEMESTRAL TAVERTET ANY XVIII N° 37 - JULIOL 1997

PVP. 350 Ptes.

 ECINGLES
DE COLLSACABRA

EL MUSEU
DE
TAVERTET Any XVIII. Núm. 37. Juliol 1997
Museu:
Redacció i admini stració:
Plaça Major, 4 Plaça de la Diputació, núm . 1 -08511 TAVERTET.
(baixos de la Rectoria ) Tel. 856 50 80 - 856 52 24

Directo r: Jo rdi Sanglas i Puigferrer

Hores de visita: Conse ll de redacció: Joan Reixac i Curtó, Xavier
Viladomat i Gil, Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan
Festiu s i dissabtes:
Soldevilla i Calvo
d'11 a 13.30 h. Auxiliar de redacció: Ann a Soldevilla i Sanchez
Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch
Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià
Tamb é a hores Traduccions: Jordi Gumí
Disseny i composi ció: Albert Majoral
convingudes
Maquetació i impress ió: Impremta Planàs, Sant
demanant dia i hora Hipòlit de Voltregà
Dipòsit legal: B - 8390 -79 .
al Sr. Enric Borràs
Preu d'aquest exemp lar: 350 ptes. (IVA inclòs)
Tel. 85651 66 Preu de la subs crip ció anual : 700 ptes. (inclou
IVA i despese s de tramesa)
Comandes de núm eros endarrerits a la redacció
de la revista.

La redacc ió de la revista no es fa respon sable

Editorial 3 del contingut dels treb alls que hi apare ixen sig-
Nota de comiat nats, ja que expressen l'opinió dels seus autors.
Jordi Sang/as 4 La revista Els Cingles es pub lica sense cap fina-
litat de lucre.
Història del Collsacabra
Roser Vives 6 Normes de publicació de Els Cing les:
Tavertet i la seva formac ió geològica - Els autors que vulguin pub licar els seus
Josep Casa desús Vaf/bona 9 treb alls en aq uesta revista , han de ten ir
present el següent:
Fent Història - Els articl es cal que sigu in esc rits correcta-
Jordi Sang/as 13 ment en cat alà i mecan ografia ts a dobl e
La becada espai en fulls de mida DIN A4, deixant uns
Joan Masf/opart 16 marges laterals d'un pare ll de centímetres.
Tamb é s'accepten esc rits en disq ue ts
Diu que passaven per aquí d'ordinador PC compatibles.
Jordi Gumí 19 - Els peus de les il -lustracions i el nom dels
Curiositats bones per explicar seus autors an iran esc rits en full a part,
Jordi Sang/as 20 prec edits de l número que es repetirà a la
fotografia o dibui x corres ponent.
Recuperació d'un camí abandonat
Jordi Sang/as 21 LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES:
Problemes humans (11) Tavertet: Botiga Pere Mart ínez
Fonda Cal Baró
Lluís Badia 22
Cantonigròs: L'Estan c
Sopa de lletres L'Esquirol: Llibreria El Detall
Marc Banús.......... ..................... . 23 Rupit: Ca l'Ample
Crònica del Collsacabra 24 L'Estanc
Manlleu : Llibreria papereria El Guixarot
Racó del poeta 26
Llibreria Mas Riera
Itineraris . Roda de Ter: Llibreria Muñ oz
A/bert Larrauri 27 Vic: Llibreria La Tralla
Folgueroles: Llibreria El Farolet
El Quiosc
Sant Esteve d'en Bas: Llibreria Mi! Antò nia
Barcelona : Llibreria Quera
Torelló : Llibreria Xicoi
Vilanova de Sau: Hostal La Riba
Sant Hipòlit de Voltreg à: Impremta Planàs
Amer: Llibreria Ca l'Ol mo
Ctra. Vic - Olot , Km 35 : Restaurant la Devesa.
Fotografia de laportada: SaltdeTirabous, desdelabase
Santua ri de la Mare de Déu de la Salut
delmorro de l'Abeia, ambels doscolorsdelaroca,vermell (Sant Feliu de Pallerols )
i blanc característicsd'aquestscingles.
Foto:EmestGutiérrez

2
 ·CINGLES
DE COLLSACABRA
EDITORIAL
Sembla que els anys passen molt de pressa.
Només falta llegir la premsa diària i observarem
que no hi ha dia sense que es parli ja del nou segle.
A part de les discussions absurdes de si comença
l' 1 de gener del 2000 o del 2001 , sí que hi ha un
sentiment que s'apropa un canvi. Això ens porta a
pensar que se'ns acaba una època per comen çar-ne
una de nova, que en el fons podem albirar que po-
dria ser la de l' obl it.
Diem de l'oblit, perquè, si bé fins ara les ge-
neracions actives encara poden tenir memòria his-
tòrica , s 'observa que les noves generacions viuen
despreses del passat, cosa comprensible en un món
on la feina és cada cop més competitiva i
estressant; no hi ha temps per parar-se i meditar , i
cadascú ha de procurar per ell mate ix.
Aquesta publicació sempre ha intentat tractar
temes que ens recordin el passat i allò que ens sem-
bla que és autèntic i que val la pena de conservar .
Una agradable sorpresa ha estat el renaixe-
ment de l 'associació Amics de Tavertet , "El Patro-
nat " com li deien quan es va formar l'any 1967,
amb una nova empenta per portar a terme , a part
de la finalitat inicial, una tasca d'aglutinar i conser-
var tot allò que pot tenir un interès a les contrades
properes a Tavertet, el Collsacabra i les Guilleries,
és a dir, un Centre de Documentació informatitzat
que comprengui tots els camps relac ionats amb
aquestes dues comarques geogràfiques, tan prò xi-
mes i a la vegada tan separades per una cinglera
espectacular .
Des d'aquestes ratlles volem donar alè a
aquells que amb tan bon sentit es llencen a una tas-
ca dura i difícil que realment pot relacionar d'una
for ma pràctica, i a l 'abast de tothom , un temps
passat amb el futur . Hem de pensar que d'aquí a
uns anys no ens quedaran els avis que van viur e
• Estacions de Servei
Tels. 850 0 1 21 . 850 00 68
ENERGIA PER A OSONA
l'avenç de la revolució tecnològica dels anys 50 al
70, quan el camp va despoblar-se, i quan el conei-
xement de les nostres terres, treballades cada dia,
permetia viure més a prop i amb més intensitat el
nost re país.
La creació d'aquest Centre de Documentació
ha sorgit en el moment oportú en què una iniciati-
va de la Diputació de Barcelona proposa fer un
consorci entre els ajuntaments del Collsacabra i
part de les Guilleries , concretament la vall de Sau,
encaminat a promoci onar el turisme, que encara
que és una activitat seriosa important i, ens atrevi-
ríem a dir , imprescindible, no deixa de tenir certes
connotacions frívoles , per dir -ho d'alguna manera,
que s'han manifestat d'una forma exemplificant en
la destrucció de la nostra benvolguda Costa Brava.
Creiem que un elemen t dinamitzador dels pobles
també pot ser precisament l'activitat cultural que
permeti fer créi xer l' interès per aquestes contrades
no tan sols al turista de cap de setmana amb ganes
de descansar de l'intens treball diari , sinó que pugui
crear un ambient dins d'altres cercles de la societat
catalana. Potser el contrapunt que permeti que el
Collsacabra i la vall de Sau pugu in seguir endavant
amb els seu s disitj os de fer d 'aquestes comarques
un centre d 'atracció turís ti ca que permeti evitar
l'emigració de la j oventut que actualment s 'està
preparant per al futur .
Sempre donarem suport a les iniciatives sorgides
per millorar el nivell de vida dels pobles, acceptant
la locució "nivell de vida" amb el seu concepte
més ampli . No cre iem, però , que la correlació
"nivell de vida - diners" sigui exacta ; cal, doncs fer
una profunda refle xió sobre cada una de les inicia-
tives que es projectin per dur a terme el desenvolu-
pament del nostre turisme .
• Distribució de Gas-oHs
3
 -CINGLES
DE COL.L..SACABRA
NOTA DE COMIAT
És cosa normal que totes les coses i es-
tructures vagin can viant i evo lucionant; em
vull referir a la petita associació local titula-
da Amics dels Cingles del CoIIsacabra , enti-
tat que va néixer amb molta il-lusi ó i empen-
ta l 'an y 197 9. Ha pass at per moltes
difi cult ats però amb esforç i constància ha
arribat fins als nostres temps en què hi ha
anat entrant gent jove, i amb molta il-lusi ó no
sols publica aqu esta revista, sinó que em-
pr èn altres acti vit ats cív iques i cultur als,
agafant aix í un a més alta vo lada. É s pe r
això que vull manifestar que els que hem
ben entrat a la dècad a dels vuitanta ja vo-
lem molt bai xo s, i per tant , si bé fins ara
n'he estat el director i red actor, he cregut
que és hora de dei xa-ho per a gent més
jo ve, encara que penso ser-ne col -laborador
act iu mentre les facultats vita ls m'ho per-
metin .
Durant els anys que he estat conductor
de la revista he trobat molte s dificultat s per
aconseguir material per poder editar un sol
número a l'any durant un a època força llar-
ga ; però, de fet , han estat més nombroses
les satisfaccions que m'ha proporc ionat.
Si bé al número 25 d'aquesta revista s' hi
troba un escrit força acurat de la seva fun -
dació, tinc la gran il -lusi ó d'haver-ne estat
un dels fundad ors, particularment perquè jo
tenia escrit un petit anecdotari de vivències
ocorregudes al poble de Tavertet a fina l del
segle passat i a primeria d'aquest. Gràcies a
la iniciativa d'una persona que m'ho va sug-
gerir, això va ser l'espurna que va encendre
la il -lusi ó a una colla de bons amic s, als
qual s estic molt agraït , de fundar la revista
Els Cingle s de Tavertet.
RESTAURANT
SAU VELL
CLUB NÀUTIC
VILANOVA DE SAU - TEL. 744 71 30
4
El grup d'amics fundadors, per les cir-
cumstàncies i ocupacions de cadascú, a me-
sura que pas sa va el temps es va anar afe-
blint i dispersant, encara que mai no en vaig
perdre tota l'ajuda. Per altra banda, gràc ies
a la inic iativa d'un bon amic, -j o de bons
amic s, gràcies a Déu, sempre n'he tingut-,
l ' an y 1988 vai g ésser guardonat com
"Osonenc de l'any" com a premi per haver
estat el puntal i conductor de la revista, que
en situacions precàries i tot i les dificultats,
s'havia mantingut. No cal dir que això em
va esperonar a tirar-la endavant pe r damunt
de tots els entrebancs.
Ben aviat, un matrimoni amic meu , ve-
ient les dificultats en què em trobava es va
oferir per donar-me ajuda, cosa que els he
d ' agrair molt perquè llavors j a vaig veure
que de moment la revista estava salvada.
Al cap de poc temps, per tal de poder
obtenir subvencions, va ser necess ari haver-
nos de legalitzar, ja que en començar no n'hi
havia necessitat: lla vors solament calia ser
un grup de persones que es dediqués a obre s
culturals. Aleshores vam creure que seria
bo que no fos una revista ex cl usiva de
Tavertet, tot i que ja estava oberta a tothom ,
i per això vam titular l'associa ció "Am ics
dels Cingles de Collsacabra".
Ben aviat es van ajuntar nous socis amb
nove s idees i inspiracions; la revista ha pro-
gressat amb la portada en color, ha millorat
el format i el contingut i han augmentat els
llocs de venda al púb lic i les subs cripcions .
L'entitat ha promogut altres actes i acti-
v itats culturals, com és l'aplec de Sant
Corneli, l 'homenatge a Quirze Parés i
Gan yet i a Francesc Puntí i en cara altres
 -C INGLE S
DE COL.LS ACA BR A

proj ectes cultura ls i socials. Per tant, estic
molt content perqu è almenys, si en alguns
moments m 'h a suposat molt sacrifici, al final
ha pog ut agafar força i contin uïtat i està ben
atesa. Per això crec que ha arribat l' hora
que les responsabilitats passin a la gent jove
amb molt es inq uiet uds, faci litat creativa i
noves idees .
Com j a he dit més amunt, j o seguiré col·-
labo ran t i estaré disposat a tot allò en què
pugui ser útil dintre de les meves humi ls
possibilitats.
Fin alment vull manifestar la meva satis -
fa cc ió i agraïment per la gentilesa de la
no va j unta, que s' ha dignat proposar-me
com a soci de mèrit de la matei xa, en reco-
neixement d'haver dedicat una colla d'anys
a la redaèció de la revista " Els Cingles de
Collsacabra".
Molt es gràcies.
Jordi Sanglas

ELS CINGLES ELS CING L E S

trimestral TAVERTET

Portades dels dos primers exemplars dels Cingles

Restaurant pascual a"E~fiJII

~CO.NS ' Ruc:CIONS .
• Menú nocturn 1.485 ptes.
• Menú especial per a nens 1i1:=m..!¡!¡
• Construcció en gen eral
Des de 1944
Ambient Familiar!!
• Especialitat en p edra
C. del Mig, 18 - Tel i Fax 856 50 16
Plaça Verdaguer, 3
Tel. 81221 18 · FOLGUEROLES 08511 TAVERTET

5
 -CINGLES
DE COL.LSACABRA
HISTÒRIA DEL COLLSACABRA
(extreta d' una llibreta d'un pagès de Pruit)
Amb aquest número iniciem la publicació de la
transcripció d'un manuscrit, un diari escrit entre
1725 i 1810 per un pagès del Coll sacabra. En
aquest diari personal , diversos membres de la
mateixa família van escri vint al llarg d'aq uests
anys diverses viciss ituds de la vida quotidiana;
algunes de les dades só n m olt va luoses històri-
ca me nt i d'altres interessant s per comprendre la
realit at que van viure els nostres ava ntpassats .
Hem respectat l'ortografia i l' estil de totes les
narraci ons que aniran veien la llu m, com un ele-
me nt més d'anàlisi, per entendre els girs idiomà-
tics, les paraules nove s i velles i la seva evolució.
La redacció posarà alguna nota aclaridora sobre
alg uns mots a la fi de l' articl e quan ho creg ui
oportú, per tal que no es perdi el veritable signi-
ficat.
En aquest primer fragment, el més llarg de tots,
es presenta tamb é l ' autor i esc riptor d'algunes
pàgines del diari que anire m publi can t.
Roser Vives (el Pinós de Pruit)
El Pinós de Pruit
amb les arcades
mirant a migdia.
Foto: F. Larrauri
En Nom de Deu sia amen
Jo Jph .. Pin ós Mata y Codina, pages de
la Parroqui a de SL Andreu de Rupit, poso
p er memo ri a com lo dia 5. 9 del añ de
Chri sto de 1785 havent dit dia anat en la
ciuta t de Vic h, per bai xar dos fill s qu e
estud ia n al Col.l egi Trid entin a , lo un
tersenari de Filosofia y lo altre comensant
6
Gr am atic a, al re gresarme de vant la casa
del Camp as de Corco y en lo carni Real tro-
bi dos homes, que me donaren la faltal noti-
cia que la casa del Pin ós cremava tota, no
ab altre indi vidu aci o que de cerc a la casa
del Bosch ho avien vist, ab semblant susto y
angustia fins que Jph .. Bach me rebe en la
Coll ada, asicour atme que alomen os no se
avia cre mat ningu de la familia pues ell los
av ia vis t a tots a ec cepcio de Jph ..
Comerm a que est' se trobava a faltar pero
que ab la moltíssim de gent havien comp a-
regut per apagar lo in sendi no era facil
cerciorarse de aixa, per a instentaneament
arribaren dos seus mossos y don aren per
segur lo aver fallescut, pues no falta qui lo
veu entrar en casa y no va eixir"; Dit Bach
me ac ompa nyà fin s en la Recto ria de
Pruyt y alli me digu eren que me apeas en la
casa de la Rovira , pues en esta no se troba-
va abrigo y trobars e alli la famili a y recone-
gud a trobanl os tots apavorits ' pues tots se
tingu er en de sengrar del su sto, doni un a
pasada y trobí ja tot enderrocat a accepció
de part del Saller, de la cuyna y passador
que en ca ra pal eh ave n", pe r bu scar s i se
salvaria alga ab un sens num ero de gent de
tota la Parroqu ia sofrega nia,Vila de Rupi t y
Parroqui as veinas, qu e apareix ia un a
babil onia y aixi mateix fou les tres dias que
lo foch dura, de lo dis apte fins lo dim ecres
cerca de la nit y en este temps plague sols
lo diumen ge a la nit, ab tal que se provehi la
balsa que se avia agotat, y lo mateix era ti-
rar aygua que apareixia un llaquer, se posa-
ren a subscavar afi de apagar tota ~ment lo
foch y veure r de enco ntra r lo cadaver del
mosso y se troba lo dium enge en la tarda, la
mitat reduit en sendra y lo restant cremant
com un rajo l al mig de un forn qu e feya
orror el veurer brosir' un tros de carn cris-
tiana; Y proseguirem la subscavacio y des-
enrunan t af i de trob ar j oyas y al aja s de
mat all ; A tal lanz e hasist i lo Sr. Batll e y
Regid ors ab homen s ab armes afi no se co-
 -CINGLES
DE COLL.5ACABRA

metes algun desman, tots los pagesos y se
assigueren aqui dia y nit no sols lo temps
durà lo insendi tanbe los dias seguens donan
las providencias ocurrens, ja buscant una
La cuina del Pinós de Pruit (segle XV), que no es va
cremar el 1785.
Foto: F. Larrauri
soguilla de or ab dos anells y un a joya que
era un St.Antoni,tot de diner de una capsa
de plata del qual no seha trobat res, de totas
las joyas de la muller sols se encontra un
pedas de la creu bona, un basi d' arrecada y
altre del anell y una arre cada de tot dia , dels
pocs diners que tenia en la arquilla que era
cosa de 100 11* mia s" y altres partides de di-
ferents que los guardava quasi no se encon-
trat cosa de substancia y derritit y un tant ho
atribohim que en la arquilla se encontrava
vinch paparinas de polvora, y que tot lo foch
alli fou gruis, feu algun estrondo, se crema lo
llibre de comtes, llibres rubri cas socs del
Altes que tenia ar xivats qu e amb mon
conyat que al cel sia Esteve Campderich
los haviem substanciats y semblanment se
cremaren los actes tots que ten ia en un ar-
ma ri dins la paret, pensent serian salvats y
non queda un , tots los papers del Benefici
dels 3Sts. Reys en la Iglesia de Sn . Miquel
de Rupit fundat y tambe del Benefici de St ,
Jph. YFelip Neri fundat en
lo altar Major de la
Parroquia de Pruyt dels
que lo Hereu Pinós es
perpetuament Patro ab
sas dotalias? concordias,
llavadons " que jo
costodiava com a Pdor. de
Mn . Ignasi mon germa ab
tantos que se havia
esmersat en trau ren tots
los admanicols, una gran
porcio de llibres que tambe
eran seus y molts de altres
de la casa ab dos
prastatjes, tres guarda-
robas los dos de noguer y
lo altre de pollancre que
nos salva res sin a los llansols que eran
aloun , las calaixeras de la muller ab lo que
se enclouia que ella diu era de valor de mes
de 1000 11 , deu caixas, dos arcas 12 llits de
pilaret los 4 pintats, un catra y un altre llit
de pur de gall ab los aparatos que consistian
ab sa marfeg a 8 matalassos 26 flasades
uns 30 llansols tota la demes roba, roba de
taula y ser vey de la casa y de pont de tots
y calsat fins que la muller se escapà en punt
de mitja, tota la anyada fins las mijas" que ja
haviem portat de la casa de la Serra que
considero es co sa de 120 q . de blat que sols
sena aprofitaran cosa de 20 q. la quals se
han tingut de fer tru ya '" per tremen el
cramadis y encara no val quasi res pues ab
3 masorrons per sach fa lo pa y negra unes
70 q. de blatdemoro y 19 q. de llagum 3 q.

H("STAL ** BAR - LlERA - fORN DE PA

COQUESDE FORNERI DE LLARDONS

ESTRELLA CARQUINYOLISDE RUPIT

RECORDS i EMBOTITS

ERA NOVA, S.C.. PI. Era Nova, 1

RUPIT Tels. 852 20 34 - 852 20 50
RUPITi PRUIT
Tel. 852 20 05
7
 -CINGLES
DE COL.LSAc:ABRA
Els fogons de la granadecanem que essa no sene aprofita
cuina del Pinós de
res ab lo sortiment de garbells, hi a pedres
Pruit.
sachs , palas , masanas, que ne estavem
foto: F. Larrauri
tambe com cap d'altre, una collita abundant
de pomas, uns set vuytans Ii de nous, unas 6
arrobas de canem trencat, una pesa de
sachs y diferentas altres pes sas de lli, y
canem una balta 26 c. negra fina altres
pessas de cordellats y resinas barregans"
que feya ple de contemplarlo, deu banovas
de canem de baso, altres deu cobrellits, 4
banovas de canem y llana mostrejadas les
restants de bacta y natina 4 cortinatjes de
los 4 alcovats, dos parols un braser un plat
y canti de aram, lo morte de coura que no
ses trobat, lo ralotja, escopeta, dolent un
bon sortiment culleres de llauto grans y de
menjar y gavinetas y ganivets de taula y de
degollar los bacons, tot dolent, los mossos,
pastors y criades tots son quedats ben
plumats, los jas del pasto ab lo surtint de
covas y sistells que esta primavera nos en
haviem provehit, lo burro que feya set anys
y era molt bo ab S albardes garlopas !' y
buida 7 taulas banchs y cadiras, una carre-
RESTAURANT
CANBAUMES
C. de Baix, 2 Tel. 856 52 07
08511 TAVERTET
8
ga de oli que casi los feu malbe unas 8 a. de
pega y nomenables alajas y trastos de
consideracio que omitesch per no ser im-
pertinent.
* En aquells temps l'autor comptava els diners en el
seu diari així: 5 lliures, 4 sous i 3 diners. En altres
textos parla de durillos d'or.
NOTES:
1. Aquest, pronom demostratiu. Documentat al segle
XIII. Propi del català occidental.
2. Sortit. Usat antigament (R. Llull, segle XIII) per
tot, avui propi del País Valencià.
3. Adjectiu antic, citat el 1656. Espaordit.
4. Lluitar, combatre. Documentat al segle XlV.
Segurament del castellà "peleer".
5. Consumir o destruir per mitjà del foc.
6. Adjectiu possessiu, forma arcaica per meva, -es
7. Nom antic, documen tat al segle Xv. Dotació, carta
dotal.
B. "Llevador" era antigament el llibre o registre on
es consignaven els comptes referents a béns
mobles i immobles. Documentat al segle Xv.
9. Segurament es refereix a mitja collita, procedent
del mitger de la Serra.
'10. Trullar, amb la fonètica pròpia de la zona .
Blanquejar el blat en el trull .
11. El VUiÚl era una mesura de grans equivalent a un
quart de quartera (Garrotxa).
12. Barragà era el nom d'una tela de llana
impermeable. Nom antic, documentat al segle
XIII.
13. Es pot referir a l'estrep de fusta gros que permet
d'anar a cavall amb esclops. (Ripollès, Plana de
Vic).
(Diccionari Ca talà- Valencià-Balear, A. M. Alc over i
F. de B. Moll. 19BO)
Notem també , propi de l'època i del context,
nombosos castellanismes en aquest escrit; susto ,
angustia, cerca de, lance, desmen, alajas etc.
REPARACIÓ DE COTXES
Iosep
Tuv anienv
Taller: C. Pedró, s/n Tel. 856 83 27
SANTA MARIA DE CORCÓ
(A. B.
HOTEL
CANTONIGRÒS
BAR -RESTAURANT-CELLER
Ctra. Vic-Olot , Km. 25
Tel. 85650 47

"
TAVERTET I LA
.....
SEVA FORMACIO
GEOLOGICA. (la. part)
Conferència del Dr. SALVADOR
REGUANT i SERRA, catedràtic d'Estrati-
grafia de la Facultat de Geologia de la
Universitat de Barcelona, en la presenta-
ció de "Yivarium" .
Tavertet, 27-05-89.
Intentaré explicar d'una manera entene-
dora [diu, el Dr. Reguant] un seguit de fets
de la geologia localitzada a Tavertet, tot ob-
servant-la des del lloc on estem situats ara
(Tavertet).
Fa uns moments, Raimon Panikkar em
comentava que antigament la gent tenia
molts més sentits que no pas ara, i que ara
només fem servir la vista. Això potser és
veritat, però fem servir la vista molt mala-
ment: hi ha moltes coses a veure i jo inten-
taré de fer un esforç per ajudar a observar
tot el que hi ha aquí al davant i a d'altres
àrees relativament pròximes.
Pedres enormes caigudes de dalt de les muntanyes...
Foto: Ernest Gutiérrez
-CINGLES
DE COLLSACAElRA
Les Guilleries,
aquesta gran vall
INTRODUCCIÓ en direcció al
Montseny. ..
Foto:JosepCasadesús
Tot pujant per la carretera o anant a peu,
tant se val, veiem tres coses que ens mar-
quen , més o menys , què és el que podem
saber sobre la geologia de Tavertet i la seva
formació.
D'entrada veiem que hi ha pedres enor-
mes caigudes de dalt de les muntanyes .
La segona cosa que observem és aques-
ta gran vall en direcció al Montseny (les
Guilleries), aquest forat on els relleus de les
seves muntanyes són suaus , on no hi ha
arestes ni grans pun xes: vol dir que han pas-
sat molts dies i que geològicament parlant,
és el més antic que podem observar aquí.
I, tercer, el que més crida l'atenció i sor-
prèn de Tavertet, Rupit , el Far, etc. , és
aquesta superfície de calcària, en forma de
taula, amb inclinació cap a l'oest. Malgrat
que aquesta inclinació és de pocs graus,
aquesta capa passa per sota la ciutat de Vic
i ha estat trobada a 500 metres de profundi-
tat.
Aquests relleus tabulars donen origen ,
des d'un punt de vista natural -a part de la
qüestió administrativa i pol ítica-, a una co-
marca diferent de les Guilleries i també de la
Plana de Vic, és a dir, el Cabrerès o
Collsacabra. La formació d'aquests relleus
9
 ·CINGLES
DE COL.LSACABRA

serralada : la Lit oral, de la qual en form a part

el Tibidab o). D'aques ta petita Serr al ad a
Prelit oral, una de les àree s qu e té més am-
plada d' aquí cap a Barcelona, cap al sud, és
les Guill eries i el Mont seny. Le s roqu es que
s' hi trob en són diverses: pissarres i roqu es
profundes (granit), entre altres. Totes elles
han estat plegades i han format la serral ada
que hem an om en at Prelitoral. Després ,
l'erosió ha deixat un paisatge suau i arrod o-
nit , propi de les muntanyes antigues, tal com
les trob em ara.
Hem dit petita Serralada Prelitoral, per-
qu è tot a la ge olog ia de Catalunya és un a
tabul ars, del Co llsacabra ca l situar- la en una mi ca "de bu txaca" , és petita com la
Superfície de cal-
cària, en form a de eda t inte rmèd ia entre el que es tà passant d'Europa en general (Europa és el país del
taula, i n cl in a d a ara -entenent per ara els últ ims mil-lennis i contras t, perquè no és Amèrica ni Rú ssia ni
cap a l'oest... Àfr ica, aquestes grans immensitats on pràc-
Foto:EmestGuüérrez ac tualment- i el que té més de tres-cents
milions d'anys (les Guilleries), segons càlculs ticament tot és molt més uniforme). Aquí, en
geològics. el nostre país, cada lO km tot canv ia.
Per tant, observant aquestes tres coses
ens podem fer càrrec una mica de quina és FORMA CIÓ DEL COLLSACABRA,
la històri a i què podem est ud iar d'aques ta TAVERTET I ELS SEUS VOLTANTS
terr a. Després de tots aques ts episodis i en un
moment de la història posterior - posem ara
F ORMACIÓ GEOLÒGICA DE LES fa uns 45 mili on s d 'anys - les Guilleries i el
GUILLER IES Montseny representaven el continent (la ter-
D e la hi st òri a més anti g a en sa be m ra ferma ) i cap al nord, es a dir, aquí a
men ys, ev identment, en aques t cas; afec ta Tavertet, hi havia el mar.
Tavertet es tà la zona de les Guilleries i el Mo ntseny, que El m ar (Taverte t) representava la part
damun t d 'aquesta ba ixa, la part on es dip ositen tot s els ele-
gran m ass a d e
és e l nu cli de Ca ta lunya més imp ort an t
material calcari d' u na àrea qu e s'ano mena la Se rra lada ment s (òbvi ame nt mai no es dip osit en e ls
dipositat pel mar i Pr elitoral (se' n di u així perquè des prés sedimen ts dalt d 'un tur ó). Per conseg üe nt,
que ara p rese nta
una forma tabular. d'aques ta serralada hi ha una dep ress ió i tot el que ara és alt (Tave rtet i rodali es) era
Foto:Jordisanglas després d' aquesta depressió hi ha una altra a baix: el mar co mençava aquí a Tavertet i
arribava més enllà del Pirineu , fin s al Mas-
sís Central fra nc ès . Tot e s va omplirde
fang , de materi als qu e port en els rius i els
torrents, qu e porta el m ar, qu e port en el s
vents, que port a el que sigui. Evid entm ent
nosaltres (Tavertet) es te m damunt de tota
aquesta gran massa de mat erials dip ositats i
endurits i que ara presenten una forma tabu-
lar.
Estudiant aqu ests materials que comen-
cen a baix, a Sau , i que podem observar tot
pujant a peu per qu alsevol corriol o grau des
de la rier a de BaIà, o per l' Agullola de Ru-
pit , o pel Far, p od em anar pr enent dad es

Capa verme lla : detall dels ma teria ls arrossegats p er
torrenteres i pe r rius (el mar encara no hi era present).
Foto: Josep Casadesús
d ' aquest paquet qu e té més de 500 metres
de gruix i d 'aquesta manera form ar-nos una
idea de la seva his tòria o formació geològi-
ca.
D ' antuvi, el qu e observem és que hi ha
dues capes: un a de vermella a sota i una de
blanca a so bre. La capa vermella està for -
mada per m aterials que van ser dip ositats
per mitj an s continentals (era un fons que el
mar encara no ha via envaït) és a dir: que
só n materials arrossegats per torrenteres ,
per rius (còdols en ca stats, pedres i pedrete s
en un ci me nt sorrenc i argilòs).
... En el mo me nt en què hi arr iba el mar es
co me nça a fo rmar la capa superior, la blan -
ca, que és un sediment calcari format al
fon s de l mar. Veiem qu e són sediments
m arins perquè hi trobem fòs si ls d ' animals
m arin s (nummuli ts, crancs, dents de tauró,
musclos, caragoles, petxines, etc.).
Fem ara un gran parènt esi i intent em ex-
plicar un xic més tot el que hem dit fins
aquí:
La història de la geo logia ens enseny a
qu e el mar té constantment unes oscil -Ia-
cions de manera qu e arriba mé s enllà o més
·CINGLES
DE COLLSACABRA
enç à, ava nça o es fa enrere per diver-
ses ca use s que ar a se ria m ol t ll arg
d 'expo sar. Doncs bé , això és el que va
succeir aquí: tenim la capa verm ella que
era la terra f erma. El moment en què
co mença la capa blanca ens indica que
va ser envaït per un m ar provinent del
nord -est i fe m aqu esta afirmació perquè
podem datar perfectament que aban s
va arrib ar a Tavertet i que progressiva-
ment es va anar apo derant de la P la na
de Vic. Aque st mar era el Mediterran i,
un antecessor de l' actu al, evidentment, i
en una situac ió diferent.
L' inici de la capa blanca , que és un
sed imen t ca lc ari (sed im en t m ar í) , es
trob a ja a la platja de Pals (est), conti-
nua fin s a Taver tet i acaba pels voltants
de la P la na de Vic (Seva , Taradell ,
Roda de Ter, etc .), tot i que la seva part
més vis ible té aquí un a llargària d 'uns
20 km i va des del Far a Sau. A mida
que en s anem acos tan t a la Plana de Vic, la
ca pa bl an ca (el m ar) es devé mé s prima i
s' acaba f on en t amb la ca pa verme lla (e l
continent, la terra ferma) a un matei x nivell.
Posteriorment, el
Per tant , Tavertet est à gairebé al límit mar ho va ena vair
d' una de les etapes d'invasió del mar per- tot i ens va deixar
la capa bla nca
què durant molt de temps el mar va ocupar
(sedim en t calcari
ai xò co m un a gr an plataf orma m arina poc format al fons del
profund a p len a d 'aquest s animalets qu e mar) , on trobem
una gran diversita t
s'acumulen en gra n qu antitat i dels quals ara de fòssils marins.
en trobem les closqu es fossilit zades ano me- Foto:Josep Casadesús
11
 ·CINGLES
DE COLLSACABRA

cap a Vic i a pen es es p ot reconèi xer: fou

una primera passada del m ar que va arribar
just a la Pl an a. Després de les m argu es es
van dip osit ar grans quantitats de so rres qu e,
amb e l pas del s temps , s 'han anat co ns oli-
dant i han es deving ut gresos (so rres forta-
men t enc ime ntades) dels quals parlarem en
e l p ar à gr af següe n t. S obre aq u es t g resos
està ed if icat el po ble de Rupit, l'ermita de
S ant C orn eli, e tc . La presència d ' aquest s
gre sos e ns certifica un a reculada del mar,
co m ve urem més e ndavant.
Després d ' ai xò va ven ir un a sego na pas -
sada del m ar, qu e va di p ositar més de 50 0
Nummulits a l a nades nummu lits, que vol dir " pedra-mone-
metres de se di men ts m ar g osos . A q ues tes
sev a roca d'origen. da" (a Sa nt Juli à de Vi latort a en d iue n" di-
Exis tiren fa uns 45 margu es fàcils d 'eros io na r han possibil itat
ne ret s de S ant Pon ç" , a Igu al ada p arl en de
milions d'anys. l' e xistènc ia d 'un a zon a deprimida, la qu e
Foto:Josep Casadesús " lle nties" ...). A quest tipu s d' ambient m arí
anomen em P lan a de Vic. Finalment, el m ar
permeti a la seva prol ifera-
c ió -n ' hi havi a mi lers-, a
causa seguramen t, d 'u n
lleu ger ona tge qu e e ls an a-
va mo vent en ai gü es po c
profundes.
En el m oment en què es
va acaba r aquest període -
com a resu ltat del qua l es
va formar la base calcària
so b re la qu al n os altres
(Taverte t) es te m - e l m ar
va fer u n avanç m o lt im -
porta n t i va come nçar a
inundar la Pl an a de Vic , de
m anera qu e hi trobem un s El mar va fer un avanç importa nt cap a la Plan a de Vic. Les marg ues i .
m a teri al s (a la P lan a de po steriorment els gresos en són el seu se diment a Tavertet.
Foto: Josep Casadesús
Vic) qu e só n e ls qu e aqu í
(Tavertet) trob em al sòl , aquí da munt, i que
s 'asseca, qu eda més o menys tan cat i en e l
són d 'un co lor bl a vós i n 'hi ha mo lts : e ls
seu fon s es dipositen sa ls (C ardo na, Súria,
ano mene m margues o terrers (la marga és
etc .). Posteri orment ja no hi ha e l mar i co- .,.
un a roca se d im e ntà ria que c onté ar gila i
menc en les gran s aportaci ons de m ateria ls
ca lc i). A q ues ta cap a d e m a rgu es s 'afin a
co ntine ntals qu e duren m olt s mili on s d ' an ys
i que van des d ' Artés, des de Súria o des de
Cardona fi ns a L og ron y o i qu e fo rm e n la
Hostal Can Nogué, D ep ressió de l'Ebre, ac tua lment pl en a cie
guixos i cie m aterial de co lo r gro c i ve rme -
C. del Mig, 2 ll ós, on no hi ha cap tipu s de fòssi l marí.
Tel. 856 52 51 Però a Ta ver tet la hi st òr ia s 'acaba aba ns.
Tavertet
J osep Casa des ús
( Contin ua rà en el p rop er n úmero)
12

FENT HISTÒRIA
Si bé en el llibre "Tavertet. Cent anys
d'història" ja havíem fet referència a les di-
ferents colles de treballadors que havien
hagut a Tavertet, ara les volem descriure
amb una mica més de detall.
Una de les primeres colles de les quals
féiem memòria era la d'escorçadors d'alzi-
nes o escorçaires. Tenim constància que a
primeries d'aquest segle , quan s'havia de
fer una tallada d'alzines per fer carbó, mol-
tes vegades, primer de tot, en treien l'escor-
ça i era el que feien els escorçaires; deien
que aquesta escorça anava a les fàbriques
de tints.
Explicaven els meus pares que havia vin-
gut una colla d'escorçaires de les Planes de
Sant Feliu a escorçar les alzines del sot de
BaIà i que també van ocupar gent del poble,
entre ells el Xico Catrí fins que aquest va
fer la colla d'escorçaires del poble i ell
n'era el capità. Els de les Planes no van
tomar més .
Els escorçaires també ocupaven algun
bordagassot per fer-los la minestra, portar
l'aigua de la font i fer feines lleugeres.
ELS TONEDORS
En Ramon de can Baró tonent una ovella.
Foto : Jordi Sang/as
-CINGLES
DE COLLSACABRA
Aquest tal Xico Catrí o Caterí, també va
ser el capità o cap de colla dels "tonedors".
No sabem si va fundar la colla o si aquesta
ja existia d'abans. Com és natural , el cap de
colla era el que duia e! control de buscar i
avisar la gent, buscar la feina i fer el tracte
amb els amos i després passar a cobrar i
pagar els altres treballadors; sempre es so-
lia quedar alguna cosa de més per a ell, per
compensar la feina que tenia de més i la
responsabilitat.
Ens és difícil recordar el nom de tots els
homes que formaven la colla en aquell
temps. Em sembla recordar que hi anava el
seu germà Sidra, també conegut per en
Sidra Catrí. Els primers que recordo prou bé
van ser el Bartomeu del Sunyer de Baix, un
noi de la Cau del qual no recordo el nom,
però que de malnom li deien el "Curt", per
la seva estatura, i després en Pere de can
Sastre i en Pep de can Casals. N'hi anaven
d'altres que no tinc a la memòria ni trobo
ningú que me'ls pugui recordar. Més tard
s'hi van afegir els nois de Novelles: en Pere
i en Quim, i també alguns de Cantonigròs:
de can Martí, de can Simon i del Cós i pot-
ser d'altres que no tinc presents .
Hem de dir que aquesta colla de tone-
dors, tot i haver nascut a
Tavertet, d'aquí va anar a parar a
Sant Bartomeu del Grau, ja que
en Quim de la Quereda, que era
cap de colla, i que també havia
ensenyat el seu fill gran, se n'hi
va anar a viure i des d'allà man-
tenien la colla fins que va passar
a un tal Folcs que vivia a Vic, i ja
no en sabem res més ; el que sí
sabem és que en Pep del Cós fa
pocs anys que va plegar i ja no hi
queda ningú d'aquesta contrada a
la colla.
Els tonedors de Tavertet no
sols tonien les ovelles d'aquestes
contrades del Collsacabra i de
l'entorn d'aqu est poble, sinó que,
almen ys durant algun temps, on
13
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
més feina tenien era als verals de Viladrau
i al pla de les Arenes. Sempre explicaven
moltes coses de les masies que hi havia i del
grans ramats d' ovelles que existien i de les
facècies de la tosa, ja que tondre no era cap
bona feina perquè agafaven molt mal d'es-
quen a, i més en aquell temps, que tonien
amb estisores. Quan tornaven sempre en '
tenien alguna per explicar. Les ovelles ,
quan són toses o després de tondre-les, no
fan tan goig com quan porten tota la llana.
ELS SEGADORS
Segant amb Tavertet també , des de molts anys enre-
volant, cap als
anys trenta. re, havia tingut la seva colla de segadors.
Foto:EstudidelaMasia El s que més recordo com a caps de colla
CalE1ana Centre Exw r-
sionista deCatalunya
va n se r en J oan de BaIà i després en
Patll ari i els seus fills. Els segadors que co-
neixi a de la colla d'en Joan de BaIà eren
els que havien vingut a segar a les Baumes,
que eren ell mateix, en Serric a, en Llorenç
de No velliques i en Quatre Mu sar ons que
era un noi que havia vingut de l' altra banda ,
o sigui de la banda de Girona, un xic bohe-
Restaurant
flJ
LA DEVESA
Habita cions
Residència per a
~ l/I col. lectius
Ctra . de Vic a Olot, Km 35
08569 Rupit - Pruit
TeL\'. (93) 852 20 12 - 852 20 84
14
mi, que feia vida entre Tavertet i Rupit ; des-
prés van dir que amb un seu company de
Rupit se n'havia anat a Fernando Poo i no
es va veure més per aquí.
Crec que qu an en Patllari va fo rmar la
colla, en Joan de BaIà ja va deixar de fer-ne
i es va passar a la d' en Patllari. Fa de mal
precisar quins van ser els segadors d'aques-
ta colla ja que s'hi ajuntaven homes que a
l'hivern treball aven al bosc i a l'estiu aprofi-
taven les segues i també nois de cases de
pagès que aprofitaven la temporada per fer
algun calerot, ja que aquells jornals es paga-
ven bé i en aquell temps calia aprofitar-h o
tot i s'havia de lluitar molt.
Els segadors de Tavertet soli en co men-
çar la camp anya al Vallès cap a la sego n.a
quinzena de juny. Ja teni en une s cases del
veïnat de Palau del Vallès que cada any els
donaven feina. Quan acabaven la fe ina al
Vallès , on solien estar deu o dotz e dies, ja
podien començar a la Plana de Vic pels or-
dis i tot seg uit pel blat. Les segues de la
Plana dura ven una quinzena llarga i després
ja podien començar al Collsacabra. A vega-
des algun s continuaven cap a la Cerdanya.
Referent a la mine stra , explicaven que al
Vallès els tract aven molt bé: molta carn i
bona i el tract e amb els amos era molt cor-
recte ; en torn aven molt contents. A la Pla-
na de Vic tot era una altra cosa, els pagesos
eren més exigent s amb la fein a, volien la
segada ben arranada i que es fes molta fei-
na tot i que el blat no ho facilitava gaire ja
que sempre s'olia ser ben bolc at i arrapat a
terra. La min estra tamp oc era co m la del
Vallè s ; no és que passe ssin gana, de ca p \
J
manera, però era més flui xa, menys carn.
Quan pujaven al Collsacabra el tracte i la
minestra eren di ferent s, nom és cal llegir
l'historial que en vam fer al llibre "Taver tet.
Fonnatgeríes artesanes
de cantontgròs
Ctr a. de liíc a Olo t,
X m. 24
0 8569 Cantoniqros
(Oson a -B a r ce lo na)
TeC (93) 852 5 0 06

Cent anys d'hist òri a" , qu an parlem de la
temporada d'estiu i de les segues.
ELS DALLADORS
Jo no sé si se' n poden dir colles o grups
de dalladors, però el que sé és que la meva
mare m'explic ava que el seu pare, o sigui el
meu avi, junt amb el seu germà Gaspar ana-
ven a dallar les trepad elles a la Plana de Vic
i que era una feina molt feixuga i carregosa ;
tant er a així que, com que el meu avi va
morir força jove, es deia que va morir obert
de pit a causa de dallar trepadelles.
Ja del meu record , tamb é hi havia una
coll a o grup de dalladors que anaven a da-
llar pels verals de San t Sadurní d'Osomort:
en Neli de la Torre, en Gaspar de cal Xicot ,
el coix de la Fàbrega (d'aquest no en recor-
do el nom ) i potser tam bé d'altres. Quan
tom aven d' allà no sé si anaven cap a una
altra contrada, però per aquí també hi havi-
en moltes cases que havien de llogar dalla-
dors, encara que fos més esporàdicament.
Tot i que no ho recordo gaire bé, és pos-
sible que en aquesta colla també hi anés en
Joan de cal Corriu (de mal mot li deien en
Sant), j a que després era ell qui feia de cap
de co lla . Precisament qu an j o teni a divuit
anys, hi vaig anar un a temp or ad a o dues
amb uns nois amic s meus del Sun yer. Enca-
ra recordo les cases on vàrem dallar. Primer
de tot vam dallar a la Com a i el Roure de
Sant Martí Sacalm, després Sol ra ca,
l' Avenc , al Bruguer de Sau, també a la Co-
d in a de Sau i després a Sant Vice nç de
Verde rs.
Recordo que del que vaig guanyar amb la
dalla em vaig poder fer el primer "traje" a
mida; em va cos tar vint -i-vuit duros; gua-
nyava un duro cada dia, és prou clar: vint-i-
vuit dies de suar la gota per les marge res i
prats amb la dalla a les mans.
Però aquell "traje" va ser amb el que em
vaig casar tot ju st acabada la guerra.
No recordo si aquella colla de dalladors
va durar gaire temps com a co lla . Penso
que ben aviat els dalladors van anar cadas-
cú per les seves .
ELS TREBALLADORS DEL BOSC O
BOSQ UEROLS
-CINGLES
DE COLLSACABRA
L'última pila carbo-
Els treballadors del bosc o carboners, al-
nera que es va fer
menys aquí a Tavertet , no solien anar mai en a Tavertet.
una colla ; a vega des era un home so l o Foto:Jo!di Sang/as
s'ajuntaven dos o tres comp anys i feien un
contracte amb l'amo del bosc o amb el con-
tractant de boscos per fer una campanya de
carbó que solia durar des del mes d'octubre
fins a final de ma ig . A voltes el carbone r
era un home sol que donava la feina de ta-
llar la llenya a uns jornalers que els deien els
picadors, quas i sempre a un tant per càrre-
ga de carbó que sortia de la llenya tallada i
port ada o acos tada a la carbonera, per ò el
carboner, que era el que tenia més respon-
sabilitat , sempre es qu ed ava alguna cosa
més que els picadors. Em semb la reco rda r
que si els picadors cobraven catorze rals per
càrrega, el carboner en cobrava quatre pes-
setes . Llavors, si el carboner era un home
sol, quan necessi tava ajuda llogava algun
picador i li pagava el jornal que s'acostuma-
va.
Mol tes vegades s' ajunta ven compan ys
que ell s mateix os es picaven la llenya i al
matei x temp s es feien el carbó, així els re-
sultava més net.
8ARRESTAlPANT· PISCINES·RlJTESACAVALL
Tel. 884 70 23 - tel./fax 884 70 15
08519 VILANOVA DE SAU
15
 -C INGLES
DE COL.LSACABRA
LA BECADA
L'h abilit at i destre sa en fer certes coses,
adquirides amb l' estudi, l' experiènci a i l'ab-
neg aci ó, es podria considera r co m la
difinició d' ART.
Per tant, si ac onseg ueixo, en un reduït
art icle, explicar com és aquesta au, d'o n ve,
on habita, quin s són els seus costums, com
es caça i la seva gas tronomia , crec que serà
un art.
O rdre : E scolopàcits, Ca ma llargs,
Xaradriformes.
Família: L ongirrostres, Scol opacidae,
Caradriiformes.
Gènere: Bec ada.
Nom científi c: Sco lopax rustícola
Altr es noms comuns:
Catalun ya: Becada
Balears: Ce ga
Castell a: Choch a-per diz, sorda, pitorra
Galícia: Arcea
Euskadi : Ollagor
França: Bécasse des bois
És una au migratòria poc coneguda pels
caçadors de la península Ibèrica . Ultratj ada
i vituperada per un s, envejada per altres i
pon der ada pe ls que hem tingut la so rt de
viure, o més enc ara, nascut a comarques on
tenen per co stum visitar-nos cada any.
16
Actua lment se la considera la "reina dels
boscos" i és afalagada fins el lími t; els caça-
dors del nord d'Espanya, que són els grans
afecc io na ts a aquesta peça, l' an omen en
amb noms co m : dama d uende, be lla
da ma, g ran dama, vel ei dosa dam a , e tc ..
Quin a diferència de temps antics, que com
més antic era el nom més menyspreatiu era :
ciega o cega, sorda, chocha ,... ; fin s i tot
un dels més es tus ias tes orn itòlegs a nivell
co ma rca l, Estanis lau Vayreda Vila, en el
seu llibre Faun a o rn ito log ica d e la
pro vincia de Gerona del 1833, ens diu des-
crivint la becada: " Grandes ojos, situados
m uy atrds, les da un aire d e es tup ide;
qu e no des m ienten sus costumbres",
Cicle vital de la becada
1.- Descrip ci ó:
S ' acosta als 33 0 grams de pes. Té un a
enve rgadura tota l al voltant dels 60 centíme-
tres i la llargada és d'uns 40 centímetres (el
pic ja és el 20 per cent d'aquesta mida) . El
seu plomatge se 'ns pot presentar amb una
gran varietat de co lors, com sol passar en la
majoria d' aus. Pot ser des de l' ocre clar fins
als marron s i terr osos foscos. Possiblement
les diferentes ton alitats són degud es al lloc
de procedència. S ' han donat casos de beca-
des quasi blanqu es o qu asi negres.
Les ales són con vexes i molt obtuses , la
cua , generalment, amb 12 plomes retrius i
potes cur tes, fort es i gru ixudes cobertes de
plomes fin s el tar s. Té un plom atge mim ètic
a causa dels diferent s tipus de barres; són
espec ia lme nt distintives les fr anges tran s-
versa ls fos ques que té sobre el cap i el coll.
L' asp ec te del cap és e l més carac terís tic
d ' aquesta au. El llarg pic, els seus grossos i
bell s ull s negres, més aviat alts, darrere i als
costats del cap li permeten una visió de qua-
si 360°.
És un ocell que surt al capvespre , té cos-
tum s nocturns.
El terç inferior del seu pic és mòb il.
 ·CINGLES
DE COLLSACABRA

T é e ls fo ra ts aur icu lars so ta e ls ull s. La posta so l ser de qu atre ous una mica
L'oïda és excel-lent oblongs . La incubac ió sol dur ar de 17 a 18
L a becad a és un a au silenc iosa, però al- d ie s. Al C olIsacabra s' inic ia a fin al s de
gune s ve gades se la sent ca ntar. març. Al julio l hi ha un a sego na niada. El ze l
E ls ex cre me nts só n característi cs i ben so l entrar a mitjan febrer; és el momen t de
conegut s pe ls experts ornitò legs i caçadors. la "Croule" . Els m ascles realitzen un a au-
tèntica dansa erò tica al voltant de les fem e-
2.- Hàbi tat i co mportame nt: lles.
La becada arriba a la pen ínsul a a finals E n c as de peri l! , la bec ada és ca paç
d' octubre. Una part de les becades es qu e- d'endur-se volant les cries prenent-les entre
da tot l'h ivern, i se ' n va al nord d 'Europa les pot es i prement-les co ntra el pit am b el
cap a la m eitat del mes de m arç . Durant seu llarg pic.
aquest temps s'am aga al bosc i esc u ll ter-
ren ys rics en hu- 4 .- Migr ació:
mu s o n hi ha Nia principa lme nt
abund ant s cucs al nord d' Europa i pas-
de ter ra. sa l' hivern al sud . A la
A la ves prada pe nínsu la Ibèri ca l' en-
dei xa e l racó on trad a de les becades es
ha pas sat e l dia produ e ix entre fin al s
per anar a cercar d ' octu bre i tot no vem-
l' aigu a per veure bre. Viatja sempre so la.
i re nt ar -se . A la Le s mill ors circu ms-
matinada torna al tàncies per a l' arribada
seu lloc del bosc i parada de les becades
seguint e l mate ix són:
itinerari. a) Im min èn ci a de
Bu sc a l'ali- neu.
m ent e ntre le s b) Qua n pl ou de s-
full es m ig pod ri- pr és d 'un a temp orad a
des del sò l amb el de bon temp s i ll arga
seu llarg bec. Tamb é li agrada furgar els ex- sequera.
cre ments del s anima ls am b el pic buscant e) Amb boi res intenses .
algun cuc . d) Després d' una tem pesta .
L a bec ada , n ormalment , no té un vo l e) Quan neva a la muntan ya.
gaire llarg. La potèn cia de les ales li perme t Prefereix els boscos obacs, altiplans hu-
fer vertader es acr ob àc ies aèri es. mits on penetr i el sol fàcilment.
A la tardor, la remor de la volad a és més Mai aprofit a el vent de cua durant l' emi-
intensa qu e a l'hi vern . És mo lt bona cami na- gr ac ió. L a te ori a mé s acc eptad a és qu e
dora , e ncara que no po t co mpara r-se amb s' aprofita de l vent de costat.
les ga llinàc ies .
5.- La caça:
3.- Reprodu cció: Aques t mític oce ll susci ta una ve rita ble
L a becada és mon òga m a. passió als ade ptes de la seva cacera .
Nia a les clarianes del bosc, en llocs hu- L a raó del culte a la cacera de la beca-
mits i tr anquil s, entre la m ols a, l 'herb a o da pot ser la bellesa extraordinària de l' afer
pet ites mates ; però mai entre l' espessor dels cineg ètic. És una caça solitària i sile nciosa.
matolls. El treb all del gos al volta nt d ' aquest oce ll
sa lvatge i rodamón, és semp re magn ífic. La

17
 -CINGLES
DE COL.LSACABRA
becada és un autèntic artista en saber con-
fondre la seva pista. Pot peonar un bon tros
abans d 'aixecar el vol. Pot retenir la seva
olor i restar aplanada sobre el terreny.
A la nostra comarca, hi ha moltíssims
boscos que són adequats per a la becada,
però cada bosc té el seu lloc con cret, sem-
pre d'extensió limitada, freqüentat per l'au
cada any.
El caçador ha de deixar el gos que la lo-
calitzi i en faci parada.
Tots els gossos poden caçar la becada,
encara que a alguns no els agrada cobrar-la .
Les millors races són , el bracco, el
"espeagneul", bretó i el pointer.
En els boscos espessos és bo posar un
picarol o campaneta al gos.
L'escopeta adient pot ser qualsevol entre
els calibres 12 i 20. Ha de ser lleugera, de
fàcil emp unyadura i poc o gens estrangula-
da.
És una caça d'instint. El tret és de cop
d'esquena, és un tret d'estocada. Per això
s'aconsella fer servir escopetes de dos ca-
nons curts (65 cm), amb poc xoc i tirar amb
perdigons petits (8 - 10) de 28 grams .
El primer acte reflex d'un autèntic caça-
dor de becada després de l'èxit d'abatre
una peça, és el de buscar i ar-
rencar la famosa PLOMA DEL
PINTOR.
Entre el gos i la becada hi ha
una autèntica fascinació . Senten
atracció recíproca, diria, que una
seducció mútua. La becada veu
el gos gràcies als seus ulls extra-
ordinaris i malgrat la gran potèn-
cia olfativa del gos, aquest veu bé
la becada i sap exactament on
és. Crec que és un cert encanta-
BAR-RESTAURANT
CAN MIQUEL
c. Les Fonts , 4 08511 TAVERTET
Tel. 8565083 (Barcelona)
18
ment. És hipnotisme o magnetisme? Qui és
captiu de qui ? Podria ser que les ones
olfatives que l'ocell emet i difon cap al "ra-
dar-nas" del nostre company li produexin
una actitud catalèptica. Segur que veu l' ho-
me, el caçador, però l'única obsessió és el
gos.
6.- La gastronomia:
La seva carn ha estat des de sempre
molt apreciada.
Antigament se la deixava "faisandé" 4 a
8 dies i després es feia "salmis", "terrines" i
"mousses".
La cuina moderna prefereix rostir-la (a
vegades amb canapè) i sense buidar (excep-
te el pedrer) .
Podriem donar una infinitat de receptes,
que crec que no s'escauen aquí.
Àlvaro Cunqueiro en diu: Cuando se la
cocina, reviven estos claros del otoño; es
como lleva r al paladar el otoño del
bosque.
Per al meu gust és, sens dubte, la millor
au del país, i la millor manera d'assaborir-la
és "Bécasse sur canapé" .
Joan Masllopart Bassols
ELABORACiÓ D'EMBOTITS
ARTESANS
Plaça Bisbe Font, 2
Tel. 85220 78
RUPIT

DIU QUE PASSAVEN PER AQUÍ
El temp s modi fica moltes coses. Fa can-
viar activ itats que foren vitals en al gun es
èpoques pret èrites i dilueixen la memòria de
certs fets llevant-los la importància que an-
tiga ment tingueren.
.El nostre país ha manting ut una potència
ramadera de qu al itat indiscu tible. No més
ca l pen sar en les co ma rques on la cria de
bestiar és un a ac tiv itat primordial, tot fent
reflexió de l' existència d' un present esplen-
dorós fru it d' un passat no menys nodrit.
Un a de les activitats qu e gairebé s ' ha
ex ting it a les nostres terres és la tra nshu -
mància formada per aquell tragí de grans
ram at s (m aj orità ria me nt de bens ) que
periòdicament anave n itiner ant d' una a al-
tra pastur a, seguint les característiques esta-
ciona ls (pastures d'hi vern o d ' estiu) o diri-
gint-se a certs indrets per altres motiu s, com
pun ts de venda o fires. Marcant el seu pas
per diferents terre nys , feren qu e Catalunya
estigués, es tà encara, farcid a d 'u na xarxa
de camins ramaders o carrera des que for-
me n un entramat molt nodrit; a redós del
qu al un a notab le acti vitat hum ana s' hi anà
conce ntrant.
·C IN G L E S
DE COLLSAC ABRA
La carrerada és una servitud de pas que
és acce ptada jurídicament. El codi civil ac-
ce pta el s dr et s adqu irits i per la pràctica
consue tudinà ria co ntinua encara vigent la
seva organitzac ió. No hi fa res que l' ús ac-
tual estigui restringit o sigui inexistent pel
ca nvi de costum s; les carre ra des es tan
adormides però no han desaparegut.
En èp oc a me die va l, el pas re ite rat de
bestiar pels mateixos indrets facilità la for-
maci ó de nuclis de pobl aci ó o de termi nà
l'aparició de petites indústries per a l' aprofi-
tament de la carn, la llana o la pell. Tam bé
alguna fira o mercat cristalitzà en llocs on es
reuni en els ramat s. Sen se considerar, però,
aques ts fets de gran imp ort ància, pen sem ,
només, en el constant desplaçament de bes-
tiar, que es feia sens e pressa, pausadament,
genera nt la nece ssitat de dispo sa r de llocs
apropi ats per descansar, menj ar, beure o
dormir.
Tots els itinerari s estave n fo rnits de ls
serveis apropiats per a cada etapa del camí.
Aq uí un hos ta l, all à un cl os per tancar el
bestiar, ençà un abeurador i en tota la rut a
la seg uretat de trob ar pastura, perqu è els
animals s' alimentessin en el seu recorregut.
Antic ll oc de
parad a a l'indret
del pla de can Xicot
a la s orti da de l
poble de Tavertet,
amb el ramat
actual de cal Baró
Foto: Jordi Gum!
19
 -CINGLES
DE COLLSACABRA
Concentrem-n os en aques ts fets vitals i
remetem-nos a la memòria que encara res-
ta en algun lloc del Collsacab ra. Concreta-
ment a Tavertet exis teix una carrerada que
travessa el poble. Si el tarannà modern l'ha
dissimulada, la realitat autòctona no l'ha pas
oblidat. El pas dels ramats era prou impor- .
tant, perquè exis tissin dos punts de parada:
un es localitz a a l' indret on hi ha el Jufré i
l' altre es trob a a la part oposada del poble,
al final del pla del can Xicot.
En aques ts espais els ramats descansa -
ven, els pastors feien beguda i junts es pre-
paraven per devallar els cingl es ca mí de
Sant Romà de Sau. Descobrim, doncs, que
CURIOSITATS BONES PER EXPLICAR
Els meu s avantpass ats explicaven dos
fets ben cur iosos i empipadors oco rreguts
als verals de Tavertet a primer ies d'aquest
seg le. Contaven que uns carboners estaven
tall ant els roures del bosc de la Casanova
de l Sun yer de Baix per fer-n e carbó; n 'hi
havia un de molt gros a la bella vora de la
riera, inclinat damunt d'aquesta, el qual, per
estaIviar-se feina d' estellar-lo el varen ha-
ver de lligar amb cordes per les branques i
buscar ajuda per tal d' estirar-lo perquè en
tallar-lo no caigués a la riera, sinó dalt del
pla, j a que d' aquesta manera pod ien fer anar
El roure de
l'Amorriado r
Foto:AmaBortonet
20
una de les rutes de nord a sud del país coin-
cidia amb Tavertet, seg uida durant any s,
consolidant un cam í, consolidant un dret de
pas i parada que encara es mani festa vigent.
La raó ances tral que l'emp ara manté un pri-
vilegi viu que la modernitat de l' era del mo-
tor no ha pogut trencar.
Amab les lectors, fem atenció: a Tavertet
segueix existint la carre rada de pas de ramat
amb dues parades de repòs. Així ho assegu-
ren els pastors del poble, i consegüentment
cal resp ectar-ne l' existència i con servar-ne
la memòria.
Jordi Gumí
els troncs a tomb arelles cap a la car bonera
i empilar-los sense haver-los d' estellar, cosa
que haur ien hagut de fer si els hagués cai-
gut a la riera, per després pujar-los damunt
les espatlles, feina, tota ella, molt carregosa.
Però quina sorpresa i desencís! Quan la
pila va ser cuita, en collir el carbó es van
trobar amb un pilot de cagaferro entre el
carbó , cosa que indic ava que dintre la soca
del roure hi havia un tresor amagat; si ha-
gués caigut a la rier a i l'h agu éssin hagut
d' estellar, haurien trobat el tresor i fet millor
j ornal. La sort mai no sabem on està amaga-
da.
Un altre fet semblant va oc ór rer pe r
aquelle s èpoques . Do s bordegasso s que
guardaven bestiar al sot de Bal à, a voltes
s'entretenien a ficar-se dintre la soca d'un
roure molt vell que hi havia i que com molts
d'aquests roures vells tenia el tronc ben bo-
rinat, ja que es ficaven per un forat que te-
nia ran de terra i sortien pel forcat ; mes, un
bon dia van teni r la mala pensada de ca lar-
hi foc i el roure, que j a no tenia brancada i
era prou sec, aviat es va cremar, tamb é amb
la sorpresa que , com el de la Casan ova, en
van sortir les restes cremades d'un altre tre-
sor, amb prou neguit per a aquell s vailets.
Jordi Sangla s

RECUPERACIÓ D'UN CAMÍ
ABANDONAT
S 'ha recuper at i se nyalitza t el camí
que surt dels indrets de Com adurana, passa
a tocar els cingles de les Tun es , i per sota
de l cingle de la Fontanell a, va a parar als
afrau s de Mo lí-bernat.
Procurarem fer-ne un recorregut indica-
tiu el mé s acurat i atractiu possible. Aquest
camí o sender es troba a SO del pob le de
Tavertet, a uns 200 metres de la piscina i a
ponent d'aquesta just on acaben els camps
de conreu de ls Pedreguets, en el lloc dit
Cornadurana. Aquest camí havia estat mo lt
rec orregut en altre temps pels ca rboners i
llen yataires, però d 'un temps enç à ha via
qued at totalment abandona t, tan ple de ma-
tes i romegueres que j a no se' n coneixia el
traçat.
La recuperació ha estat possible gràcies
al camp de treball de l'e st iu del 1996.
Aque st cam í començ a en el lloc que hem
indicat amb un a graonada de pedra i tot se-
guit s'entafora entre les mates de boix i al-
zines i va dav allant per uns escaients revolts
i girago nses fins a trobar els cingles de les
Tun es on, per un s agosara ts relle ixos, es
baixa a la feréstega raconad a on es troba el
La balma de les Corts amb el salt de Molí-bernat.
Foto: Ernest Gutiérrez
-CINGLES
CE CO LLSACABRA
joliu caminoi ple de marradete s per on tran -
sita ven anti gament els matxos de bast tragi-
nant el carbó i la llen ya, cosa que no deixa Els cingles de les
Tun es . El ca mí
de tenir un mist eriós encant per a l'excursi- p assa pe r la canal
onista que vol fruir de la natura. de l'esquerra.
Foto:EmestGutiéfrez
Tot seg u it, el cam í es decanta cara a
nord per sota el cingle de la Fontanel la .
Com ja hem dit més amunt, està desbrossat
i seny alitzat, i ben avia t el visitant es troba,
just a l'indret del salt de Mo lí-bernat, amb la
majestuosa balma de les Co rts. Aques t nom ,
segons explicaven els meus pares, li podia
venir de qu è en algun temp s els estadant s
del poble , a la temporada de ls aglans enge-
gave n els porcs al sot de Baià, en una èpo-
ca en què hi havien alzines centenàries, on
s' engreixaven per a la matança; llavors, a la
nit els tancaven en aquesta gran balma , com
molt bé, en entrar-hi pel cantó de migdia, ho
mostren les res tes de parets, ben segur de
les suposades corts que hauri en donat nom a
la gran balma.
En tot moment és enci sador fer-hi el re-
corregut pel seu interior, però en èpoques de
grans plug es, qua n la riera baixa plena i es
despenja pel matei x dava nt de la balma, l' es-
pec tacle és inco mparable! L'espectador es
troba entre la soleda t de la ba lma i la im-
men sa cortina d'aigua amb l' espectacu lar
soroll; aleshores frue ix d'uns moments inex-
plicables.
21
 -CINGLES
CE COLLSACABRA
Quan es deixa la balma, el camí s'enfila
per unes margeres i tot seguit s'arriba a les
restes del Mo lí-bernat. Solame nt en queden
les parets i les moles de moldre el gra i a la
paret de dalt encara s'hi con ser va la bassa
plena d'aigua ; però el que més atreu el visi-
tant és l'encís del lloc: una raconada encla-
vada entre maje stuoses cingleres i en temp s
de primavera i estiu amb una verdor exube -
rant del s arbres i arbus tos que arre len als
relleixos del cingle, i una abundosa font que
brolla en un plàcid racó de la cing lera, men-
tre el suau murmuri de l' aigua que vessa a
la bassa del molí s'acompanya del cant del
rossinyol entre el xerroteig de l'ocellada.
PROBLEMES HUMANS (11). Elogi de la solitud
No ha de ser fàci l, a fe de món, en un
tem ps co m el nostre , de fer l' elogi de la
solitud . Però, ma lgrat les d ific ultats de l
tema, penso que jo puc parla r una mica dels
benifets de la soledat , si haig de fer cas de
Carner quan diu: "No més un pare de famí-
lia té la sensibilitat prou afinada per assabo-
rir quietament els encisos de la solitud" (Les
Bonhomies) . Això ho deia després d'h aver
ca ntat les excell ències d' estar sol, un dia
que tenia la família fora i s' havia pogut lle-
var tard i es trobava la casa sense soro ll...
Si j o, amb avantatges i inconvenients, de
pare de famíli a n'h e tingut un bon tros, pen-
so que puc comp rendre , que de tant en tant,
per a qui no pot escapar-se de viure envol -
tat de sorolls, de converses, de preocup aci-
ons, de notíci es més o men ys alarmants, una
es tona de so litud (a mb mú sica de fon s o
sense, sego ns les persona ls preferències)
sigui una medicina física i psíquica impres-
cindible. Llàstima que tinguem tan poques
ocasions de gaudir-ne i que, encara , moltes
vegades les desaprofitem !
També es lament ava de no tenir temp s
de silenci, "temps de no pensar", ni a l' estiu,
durant les vacances, aquell pare de deu fills
(això ho explica tot, oi 7) que va escr iure un
22
Des d' aquí cal pujar per camí empedrat
penjat a la cinglera des d'on es pot contem-
plar la pregona fondalada del sot de Baià, i
arribar fins dalt del pla de roques, per conti-
nuar cara a llevant pel costat del riu, passar
el noble pont medieval i seguir el camí que
surt a la dreta, conegut pel camí de la Fon-
tanella o del Matxos, fins a l' esplanada dels
Pedreguets, i tot seguit s' arriba al poble.
Sabem que els que han fet aques t recor-
regut n 'h an qued at meravellats . Pen sem
que és una de les mill ors sortides que per als
amants de la natura es pot fer des de
Tavertet.
Jordi Sanglas
llibre de les seves vivències famili ars, (Quin
goig tots a ta ulal , de Josep A leg re i
Ma rcet), per això i per molts altres aspectes
ben recomanable.
Hi ha persones que diuen que dialogant
es pot ente ndre se mpre la ge nt. Sovi nt ,
però, hi ha gent que només vol que l' escol-
tis, que et creguis el que et diuen i que ca-
llis... Sense deixar de reconèixer les virtuts
de la bona conversa, jo penso que tamb é és
veritat que, moltes vegades , el mill or remei
per entendre's amb sego ns quin a ge nt és
callar, passar per alt les xafarderies, deixar
córrer les afirmacions cridaneres (dictatori-
als o democràtiques, que de tota mena n'hi
ha) i esperar, no que passi per davant de la
teva porta el cadàver del teu enemic, sinó
l'esquelet de les idees que, per molt que es
diguin perm anents o renovadores, conserva -
dores o revo luc ionà ries, po tse r no ho són
tant. Els nostres tem ps ens han donat cada
lliçó!
En el silenci , en la solitud, la clofolla de
les teories noves anirà desapareixent i ens
quedarà només l'ametll a, la llavor. Sembra-
da a la terra vella, eterna, donarà unes plan-
tes que, sense deixar de ser co m les de
se mpre , seran també di fer ents de les
d'abans . I algunes vega des, millors i tot.

Ai, la lliçó dels silencis de l'hivern que
els frisosos els fastiguegen tant ! Per què
perdre el temps amb les branques seques i la
terra erma, quan les flors ens alegrarien tant
i ens manquen amb urgència els fruits? Per
què passar-me hores de solitud i de silenci
aprenent les carrinclonades dels llibres que
han escrit uns "carrosses", quan j o seria
capaç d'inventar teories brillants , músiques
excepcionals, pintures enlluernadores?
Ja no cal que us digui que tots hem pas-
sat aquest xarampió i ens ha estat necessari
més d'un fracàs per tal de comprendre que
la bellesa d 'unes paraules noves neix de
l'aspror de molts silencis antics. Que, entre
brega i brega, també ens pot fer feliços un
temps de solitud, com el que cantava
Guerau de Liost, a Selvatana amor :
"Gaudi complit (si no barrina
gaire el magí) sota una alzina
glopejar vent com un llagard ,
encalçar boires amb l'esguard,
com una arrel (que no s'immuta
a sol batent, a 1'ombra eixuta ...)"
Gaudi que podem haver, que hem d'as-
solir, si sabem aprofitar les pluges i les gla-
çades per assaonar la nostra terra dura.
Perquè només així la nova primavera serà
SOPA DE LLETRES, per Marc Banús
Busqueu en totes direccions els noms donats de fonts que podeu trobar al Collsacabra:
CARREGUELL
GUITARRA
AVELLANEDA
SALA
RAJOLS
PALOMERA
SALTIRI
POMAREDA
RAJOLÍ
LLUCA
BOSC
FAJA
·CINGLES
DE COLLSACABRA
florida i l'estiu i la tardor ens donaran els
fruits que han d'apaivagar la fam nostra i la
de tot el món.
El silenci sempre és fructífer si el sabem
utilitzar. Si sabéssim fer nostra 1'advertència
de Guillem Viladot a Les Planificacions!
"Parleu baix que tots creiem en coses
senzilles".
Però, dissortadament, creiem poc en
aquesta cosa senzilla però valuosa que és el
silenci, la solitud. I, malgrat tot, quin remei
tan necessari per als mals que avui ens cor-
sequen i ens maten ! En la nostra pròpia
vida personal , no ens seria possible aprofitar
plenament els dies si no esmerçàvem les
nits en el silenci reparador; o almenys, una
bona part d'aquestes...
És clar que convé recordar novament
que la solitud només serà recuperadora i
fruitosa "si no barrina gaire el magí", com
ho és el dormir si no es perden gaires ener-
gies somniant... I, que si és saludable la so-
ledat, ho és sabent que després tornarem a
la companyonia .
Ja parlarem de la companyia, que també
té matèria. Per ara, però, aprofitem la lliçó
del silenci . A cada dia li és suficient el seu
afany!
Lluís Badia i Torras
CPALOMERAA
S AM AL AS RDA
AQRBOSCECD
LRSRTANFSE
TFAPEADLAR
I ALJ LGODCA
RJELOJURUM
I AES ALVELO
DVERTHI ULP
AGUI TARRAL
23
 -CINGLES
CE CO LLSACABRA
CRÒNICA DEL
COLLSACABRA
L'Esquirol:
• El passat 14 de jun y es va celebrar un dia
dedicat al nostre poble germà San Juan de Limay
a Nicaragua. La jornada va estar plena d'acti vi-o
tats , entre les quals va destacar un sopar per reco-
llir diners per ajudar un projecte que aquest estiu
es pensa end egar, amb l'anada de jovent a Sant
Juan de Limay. Entre les altres activitats desta-
quen: una exposició de fotografies del tercer món,
un espec tacle infanti l, jocs de solidaritat per a in-
fants i no tan infants, un cafè-concert amenitza t
per l'orquestra "Dinamita" i finalment el senyor
Jaume Bo te y, cap de la cas a de Ni caragua a
Catalunya, va fer una conferència sobre "Huma-
nitat i neocapitalisme" , que acabà amb un anima t
col·loqui. El sopar per Centreamèri ca va estar molt
concorregut (220 persones). Després del sopar va
haver-hi un ball animat per un grup musica l de
Nicaragua i tam bé per un grup multiètnic africà .
• El dia 18 de maig més de 1.600 ciclistes varen
participar a la "V Pedalada del Cabrerès". Aques-
t¡¡ prova, organitzada pel "Grup d'amics de la bi-
cicleta de muntan ya", va recórrer un 46 Krn per les
con trades el Cabrerès i Collsaca bra , sorti nt de
l'Esquirol cap a Cantonigròs , Tavertet, l' Avenc,
Rajols, Pruit, coll de Pixanúvies, can Bac, font dels
En am orats, i baixant per les Fontiques es va tor-
nar a l'Esquirol.
Aquesta pedalada , ja que no era una cursa
competitiva, va moure més de 100 voluntaris que
feren de controls i d'assistència als participants.
• Caminada Manlleu-Cabrera. L'últim dissabte
de maig, organi tzat pel Grup Excur sionista Man-
lleu i el Centre Excursionista Esquirol, es va fer la
"XIV Caminada Man lleu-Cabrera" amb l' assis-
Muntatge del parc tència de 200 participants. En guan y l' itinerari es
infantil. va variar fent passar els caminadors pel camí de les
Foto: EmestGufférrez Gorg ues i Barra de Ferro, que per cert, va ser molt
24
celebrat pels participants per la seva extraordi nà-
ria bellesa . El traj ecte va ser cobert entre les 7 del
matí i les 2 del migdia, encara que els més ràpid s
van arriba r a 'Cabrera a les 10.30.
Tavertet:
L'entitat fundad a a Tavertet l'any 1967,
que hom la conei xia com "El Patronat", ha
tornat a emprendre activitats des del març
passat. Am b la den om i nació Assoc iació
AM ICS DE TAVERTET es posa al ser vei de
tots, ofereix la col-laboraci ó a les altres enti-
tats del po ble i presenta un segu it de proj ec-
tes a proper i llarg termini.
L' associació s'acull a la gentilesa que li
bri nda Els Cing les per sa ludar els lect ors i
s'ofereix per col-laborar en els aspectes cultu-
rals que a tots ens interessen.
• Hem observat que el passat mes d' abril a la
granja de les Baumes s 'han plantat xiprers dava nt
les seves instal-Iacio ns . Es tem segurs que la sen-
sibi litat respecte al medi am bie nt està qualla nt
entre els industrials i això és bon senyal. Esperem
que altres granges i indústries tinguin iniciatives
semblants.
• Tavertet ha començat l' any amb un no u ser-
vei. El local d'esbarjo de l 'Ajuntament s 'ha condi-
cio nat per tal de poder fer-hi representacions tea-
trals. L'inauguració es va fer amb els Pastorets
interpretats pel quad re escènic de Rup it. La Co-
missió de Festes ha estat la prot agoni sta en la re-
alització dels treballs d' arranj ament.
• Amb l' esforç d' un nombrós grup de volunta-
ris i l'aj uda econòmica d'altres, s ' han canvia t les
insta l·lacions del parc infa ntil de l' entrada del po-
ble. Això representa una millora en els serveis que
Tavertet pot oferir a aque lls que ens visiten .
• Des de Se tmana Santa funciona "El Cau de
l' Aventura" , organització turística encaminada a
donar serveis a aque lls que vulguin co nèixer les
nostres contrades ai xí corn practicar esports
d'aventura. Les acti vita ts que ofereixen són vari-
ades i van des de muntar a cava ll fins l' escalada o
la bicicleta tot terreny (BTT) .
• S'ha arranjat la plaça del Bisbe Guillem de
Tavertet i el seu entorn amb plantes i t10rs que ho
fan més acollidor.
Rupit i Pruit:
• Su bve ncio na t per la Generali ta t de
Catalunya (Direcció General de l'Esport) s 'ha
construït una pista po liesportiva al costat del
camp de futbol.
• Actualment es realitzen les obres del projec -
te d'electrificació rural de Sant Joan de Fàbregues
 -CINGLES
DE COLL.SACABRA

(2' fase) i el sec tor de Montdois. Amb aquesta Millor col-lecció:

realització quedarà electrificat tot el terme munici-
pal, i esperem que amb aquesta millora s'incentivi
l' ocupació de les mas ies que amb el temps havien
anat quedant deshabitades. El cost del projecte ha
estat tamb é subvencionat per la Generalitat (Di-
recció Genera l d'Energia), l' Ajun tament de Rupit i
Pruit i els pro pie taris afectats.
• La capella o ermita de Montd ois, actualment
malmesa, ha estat comprada per l'Ajuntament que
dem anarà a la Diputació de Barcelona din s el
P.C.A.L. de 98-99 la redacció del projecte de res-
taur ació i el seu finanç amen t. Amb aquesta acció
espere m veure restaurada una emblemà tica esglé-
sia , co neguda com la catedra l de les Guill eries.
• Es tan a pun t de concl oure les obres del Cen-
tre Social i Cultural de Rup it, on es pretén ubicar
un petit mus eu, biblioteca i sala d' exposicions.
Cantonigr òs:
• Aqu ests dies al poble de Cantonigròs hi ha
una gran activitat amb la construcc ió del camp de
futbo!' Després de l' ajuda econòmica de l' Ajunta-
men t per a la rea lització de la zo na esportiva, els
caps de setmana es reuneix un bon grup de volun-
taris (constructors , empres aris, jardiners i el j o-
vent del pobl e) per anar perfilan t les obres bàsi-
q ue s del ca m p : ges pa, instal-Iacio ns del reg
automàtic i els vestuaris.
Es tà pr e vist qu e la in au gu ració oficial del
camp de futbo l es faci els dies de la Festa Major.
1er. Premi: Joan Carles Rovira, de Ma nlleu
2n. Premi: Ramon Mato, de Roda de Ter
3er. Premi: Ag ustí Padilla, del Vallès .
Premi a la millor fotografia del tema Paisatge de
Cantonigròs a:
Jordi Vilamala i Sala, de Vic - Cantonigròs
Premi a la millor fotografia del tem a façanes
de Cantonigròs o de talls a:
Àngel Latorre, de Man lleu
Premi a la mill or fotografia del tem a flors a:
Jaume Codina, de Lliçà de Vall
Premis Infantils:
Millor fotografia Paisatges de Cantonigròs a:
Artur Tort, de Vic
Mill or fot o grafia de l tem a faça nes de
Can tonigròs o detalls a:
Marta Roma, de Ma nlleu - Canton igròs
Millor fotografia del tema flors a
Eduard Rovira, de Manlleu.

• Aquesta primavera s'ha fet el III RAL ·LI FO-

TOGRÀFIC DE CANTONIG RÒS.
El dia 25 de maig va ser el dia del Ral-Ii, en el
qual van particip ar 79 concu rsants vinguts de di-
fere nts comarques.
Pan ca rta anu n-
Els tem es, aques t any, eren tres: paisatge , fa- L' exposició de les fotografies va estar als lo-
ciant el ret-l! foto-
çanes i flors . El jurat estava form at per fotògrafs cals de l' associació fins el dia 22 de j uny. gràfic
profesionals del9 Nou, La Marxa i Ausona: Jordi Foto: Josep Maria
Puig, Jordi Càmera i Jordi Vila. • El dia 7 de juny l' Associació de Veïns va or- Roma
En l' organització del ral-li també hi participà el ganitz ar una de les conferencies que hi ha al llarg
Grup Fotogràfic Manlleu. de l' any. El tem a fou : "Tornar-se de 100.000 co-
El dia del Ral-li va aca bar toth om al voltant lors" a càrrec de Carme Treba!.
d' una gran paella d' arròs feta pels cuiners de l'As-
sociació . Els prem is es van lliurar el l S de j uny. Els
prem iats han estat:

La revista ELS CINGLES DE COLLSACABRA posa a dispo sició de tothom

una adreça electrònica per fer-nos arribar suggeriments, idees, art icles, etc..
a fi de poder establir una relaci ó cultural sense frontere s.
Adreça electrònica de la revista Els Cingles de Collsacabra:
Iarra@pangea.org

25
 -CINGLES
D E COLLSACABR A

RACÓ DEL POETA

Tres poe mes de Cèlia Sànchez-Mústich esco llits entre els del nou llibre que sortirà el proper
jun y titulat "TAQUES" ed itat per Edicio ns 62 . "Taques" ha gua nya t el premi "M ique l de
Palol" 1996.

Cèlia Sànchez-Mústich va fer un recital dels seus poemes a Tavertet, l' any 1995 , al Centre
Vivarium als "Matins culturals" .

CARRER VIATGES

Entre vers i vers He con egut persones desertes ,

hi ha un carrrer per a vianants portuàries, volcàniques,
on els ulls avancen i reculen il-lumin ad es per idees boreals,
amb petjades tra nquil-les. migpartides per tem ors
S'ature n a l'aparador com rius gebrats,
d'un mot amplíss im, alçades sota el nivell
reben el raig llumi nós dels somnis
d' una me tàfora o abatudes com munt anyes
o bé cauen, com due s orfes de peus a les clive lles .
monedes vives, en el barret N ' he admirat contradiccions:
d'un somni rondaller. esper its par abòlics
emergin t de les barraques.
Entre vers i vers Tamb é ha recorregut els hemisferis
un carre r estret d'algunes ments en guerra,
antic com la mirada. I a desp it d' aquest perill
sé que mai no em cansaré
de viatjar per les persones,
dels hostals de tendresa
SENS E MEMÒRI A on em deixen pernoctar,
dels seus fruits, ponts, ruïnes,
No vull recordar-te selves, tombes, valls,
sinó invent ar un instant i de tant s gratace ls
on la mem òria dorm i de pregunt es
1 J O pugui escapçar-ne i museus on reposen
un a espurna d'olor teva els silencis més fondos y antics .
per empe ltar-la després
en un instant de pell Cèlia Sànchez- Mú stich
que l' olor haurà inve ntat
fora del temps i de mi
perquè no pugui oblidar-te.

S3C:J13773G
't/dOS 't/7 't/ oianoe

26
 ·CINGLES
DE COLLSACABRA

li CIRCUITDE BICICLETA TOTTERRENY (BTT)

Aquest iti nerari que us proposem està p ensat per passejar p el terme de la Vall d'en Ba s, però
d 'una forma f àcil. La meta del nostre viatge, encara que situada al Collsacabra, pe rtany al terme mu-
nicipal de Sant Esteve d' en Bas . Creuarem la riera que ne ix al cim del Pla d' Alats, esmolada com un
tobogan i p er on passen les primeres aigües que rep el Flu vià. Passarem de la mas ia del Sangles a
la Casanova dels Racons per una pista preciosa que es difícil de fe r si ha plogut. La tornada la farem
per Sant Juli à de Cabrera, sense arriba r al pont de les Perxes.

Itinerari bàsic:
Cantonigròs - El Bac· El Colomer Comajoan - Pla d'Aiats . Pla de les Soques - El Sangles -
>

Casanova dels Racons - Sant Julià de Cabrera· Cantonigròs.

Dificu ltad : bai xa (e n temps sec) . . - - Di recció a seguir

Km. total s: 12 . Cam í equivocat
Duraci ó ap ro ximad a : 2 hores. O C as a

Km 6.7: Passat el Sangles, pedalem

e-r 53 Rupit per prats amb roderes i després
Km O: Sortirem de la plaça de l'Esglé-
~
passarem la riera que baixa del
sia de Cantonigròs, en direcció a Pla d' Aiats. Cal tancar el filats.
O la carretera C- 1S3. A la vista la Casanova dels Ra-
Pedal arem en direcció a Rupit. cons.
Km 6,8: Passem a tocar la casa i anem '
Km 1: El Bac (10 10 m), a mà esquer- a cercar la pista de Cabrera que
ra agafem una pista senyalitzada està a la vista. A la dreta va a
vers el Colomer i Comajoan Cabrera, a l'esque rra, a Sant Ju-
lià.

Km 1,8: Seguirem la pista principal.

Deixem un camí a la dreta. Pas-
sem pel bell mig de la masia del Km 7.0: Aga fem la pista de Cabrera
Colomer. de baixada, deixant un trencant a
la dreta que porta a Campamar.

o Km 2,6: Apareix a mà esquerra la

gran masia de Comajoan, no aga-

r:" farem cap camí de la dreta. Segui-

rem la pista princip al. El camí
s'enfila una mica.
Km 7.2: Sant Juli à de Cabrera

Km 3,2 : Arribe m a te ni r el Pl a

7 ··
d'Aiats qu asi damun t de l cap.
Deixarem un camí que baixa, a la Km 7.4: Deixem la pista principal i
dreta, que ens duria a la casa del tombem a l'esquerra. No cal arri-
Bosc. bar al pont de les Perxes.

Km 3,7: Pedalem per la pista princi-

pal , fe nt molt es ziga -zagues ,
però sense cap altra alternativa,
seguin t els senyals del GR (ver- Km 8,6: Passem pel bell mig de la
mell i blanc). masia.

Km 4,3: Es fa la llum ! I apareix un

gran pla. Pla de les Soques. Dei-
xem el G R i agafem la pista de Km 9,9: S'acava la pista. Som a la car-
l'esquerra. El camí que baixa va a retera C- I 53
la Coromina de Falgars. Queden 2 Km per Cantonigròs.

Km 5,4: Passarem una tanca de ferro Aque sta excursió no té pr àcti cament desnivell,
que cal deixar tancada. El camí pedalem sempre per la corba dels lOOOm; per aques-
s'obre i arribem al Sangles, que
deixarem a la dreta. ta raó no hem posat gràfic de desnivell.
 ·CINGLES
DE COl.L5ACABRA

CANTONIGRÒS • CABRERA· CANTONIGRÒS

. ... 1-"9
<I:
<1:0
... > ~ Jt
\ ¡CABRERA
~
~
+ SANT JULIÀ
eDECABRERA

Jt
PONT DE
LES PERXES

PONT DE
LA ROTLLADA

~
OLOT

C-153 ¡ CANTONIGRÒS