La

Borja

TEATRE

Setembre, octubre i novembre 2021 · Núm. 221 · 4,5 €

Núm. 219 | 1
 Tot tipus de tancaments en alumini
Automatismes per a portes metàl·liques
Automatismes per a portes de garatge i persianes
de la llar de la marca NICE i SOMFY
Fusteria d’alumini K.Line i fusteria metàl·lica
Treballs amb acer inoxidabble
Finestres d’alumini exterior i fusta interior
Portes seccionals

www.canalsalvat.com
Canalització d’alumini sense juntes ni
soldadures, una sola peça.
Som especialistes en recollida i canalit-
zació d’aigües pluvials.

+ inalterabilitat
+ estanquitat CANALONES

+ economia ls
+ solidesa ga ra ntia en materia
10 anys d
e l·lació
+ estètica ga ra ntia de la insta
2 anys de
Demani pressupost sense compromís al
977 817 438 o a canalsalvat@gmail.com

2 | Núm.
Polígon 221
Industrial Borges 1 - C. de les comunicacions, parcel·la 15 - LES BORGES DEL CAMP
977 817 438 615 222 771 www.alusalvat.net
 La
05 Editorial 23 miscel·lània

06 LA Coordinadora de 30 Cent anys del

Borja
Direcció | Edició
Montserrat Ametllé Paija
Teatre Amateur DEL Sindicat i Cooperativa Carles Bardou Ciurana
Didac Casas Turón
Baix Camp Agrícola de les Anna Ciurana Playà
Duna Ferrer Turón
Montse Virgili Sheila Garcia Morales
Borges (II) Mònica Llauradó Pàmies
Mercè Tost Vall
Josep Pàmies i Freixas
Fotografies
07 Entrevista a Lourdes Antoni Parés Subietas
Tere Balañà
Domènech González 35 CORRELLENGUA 2021 Àngels Olmos
Arxiu Casa de la Vila
Montse Virgili Sergi Monne
Andreu Mèrida
Mireia Pi
37 Paradís Josep Ribas
Mario Alberich Solé
09 Memòries dalt de Joan Ortiga i Salvadó Impressió
l’escenari La Targeta
Reus
Carles Bardou Ciurana
38 Les Borges renova Distribució
Tina Vernet Llauradó

tot el seu Tiratge trimestral - 400 exemplars

12 Teatre a les
enllumenat públic i Punts de venda
Borges del Camp, Casa Ciurana
preveu un Fruiteria Llauradó
Perspectiva històrica Cooperativa Agrícola

Magí Pàmies Anguera estalvi del 70% en la EDITA. Alpic

factura del C/ de Catalunya, 17
43350 Les Borges del Camp
laborja@lesborgesdelcamp.cat
16 Ho vam tornar consum elèctric NIF: G 43564020

La Borja és una publicació local que

a fer pretén dur la informació a tots els
vilatans. La Borja no assumeix ni
Isabel Andreu Muñoz s’indentifica, necessàriament, amb les
opinions que els col·laboradors mani-
festen en llurs articles i opinions.

18 ELS CUPLETS Amb la col·laboració de:

Magí Pàmies Anguera

AJUNTAMENT DE
LES BORGES DEL CAMP

20 EL TEATRE A LA
SALA PARROQUIAL
Mònica Llauradó i Pàmies

22 PASSATEMPS
Núm. 219 | 3
4 | Núm. 221
EDITORIAL
Redacció
Tanquem el teló del 2021 amb
una revista enfocada al teatre
amateur i la vida local que se’n
deriva. Des d’anys, el nostre po-
ble ha tingut una forta tradició
teatral lligada també a la repre-
sentació anual dels pastorets i
per aquest motiu vam creure
oportú parlar d’aquest vessant
cultural que fou tan actiu a la
nostra vila.
Nombrosos han sigut els bor-
gencs i borgenques que any rere
any han passat per l’escenari i
s’han vist il·luminats pels vells
focus dels locals de la localitat.
Assaigs que es repetien i papers
que es reinterpretaven, tanmateix
tant era perquè la cohesió, el sen-
timent de pertinença i les bones
estones beneficiaven tots aquells
que hi participaven.
El teatre té multitud de beneficis
relacionats amb l’autoestima, el
saber estar, l’autogestió emocio-
nal i un llarg etcètera que anirem
descobrint amb els articles i l’en-
trevista que recollim en aquest
número de la revista.
Durant els últims anys hem vist
com hem perdut part d’aquesta
cultura i la vida que l’envoltava i
seria molt bonic intentar-la recu-
perar ja que ens enriquien com a
poble.
Com també seria encoratjador
veure que aquesta voluntat de
difondre part de la història dels
borgencs i borgenques i que de
forma modesta duem a terme des
d’aquesta revista, servís d’impuls
perquè d’altres s’animessin a ini-
ciar i compartir la tasca de recerca i
recuperació de tot allò que sentim
com a nostre. Per això, aprofitem
per fer una crida a la gent escripto-
ra, als entusiastes de la història i a
possibles col·laboradors per poder
consolidar aquesta publicació, ja
que hem notat una forta davallada
en l’arribada d’articles i aquest fet
dificulta la continuïtat d’una altra
component cultural de les Borges:
la revista local.
Això no obstant, i sense perdre la
il·lusió, aquí teniu la revista dedi-
cada al teatre: Que comenci l’es-
pectacle!
Núm. 221 | 5
LA Coordinadora de Teatre
Amateur DEL Baix Camp
Montse Virgili
Coordinadora de la Coordinadora de Teatre Amateur del Baix Camp fins a 2019
La Coordinadora de Teatre Amateur del Baix Camp era
una entitat estable que agrupava els Grups de Teatre
del Baix Camp que pertanyen a la Federació Catalana
de Grups de teatre amateurs de Catalunya, els compo-
nents eren:
ELS PASSERELLS d’Alforja, Grup de teatre G.A.T.
de les Borges del Camp, LA TRALLA de Montbrió del
Camp; LLOP’S TEATRE SF/87 de Reus, TEBAC de
Reus, MOIXERA de la Defensa Agrària de la Selva del
Camp, GRUP DE TEATRE VILAPLANA de Vilapla-
na i XERINOLA de Cambrils.
Aquestes entitats sense ànim de lucre estaven mogudes
per la sensibilitat a la cultura de les arts escèniques. La
Coordinadora de Teatre tenia com a objectiu principal,
mitjançant un treball continuat i creatiu, contribuir a
la divulgació del teatre com a mitjà de comunicació i
coordinar les iniciatives dels diferents pobles/ciutat per
mantenir viva l’activitat teatral.
Teníem grans projectes com el de fer Trobades al Baix
Camp, ja que eren unes Jornades de reflexió i vivència
compartida entre tots els grups de teatre amateur de la
comarca, participar amb les federacions de Catalunya
6 | Núm. 221
per tal de fomentar l’excel·lent relació que hi ha entre
totes les companyies i compartir també les vivències, ja
que creiem que és sens dubte un símptoma inequívoc
que es va per molt bon camí, així com aprofundir en el
treball de coordinació per fer més operatives les dife-
rents companyies i, a més, preparar-les per afrontar els
nous reptes de sector teatral amateur.
Cal dir que teníem experiència acumulada, ja que fa
anys vàrem fer a Reus La Trobada de Grups de Teatre
Amateur de Catalunya i unes 350 persones relacionades
amb el món del teatre hi van assistir. Les trobades de
Coordinadores se’n van fer ressò amb propaganda per
tota Catalunya.
Creiem que és un esdeveniment molt important, ja que
potenciar la unió i coordinació del teatre amateur, és
sinònim de Festa, a més de donar vida. Compartir crea-
tivitat, acollir, celebrar, passat, present i futur, bogeria,
agraïment, millorar…, són algunes de les paraules que
ens sorgeixen en recordar l’experiència viscuda a Reus.
Esperem poder continuar realitzant aquests grans esde-
veniments i contribuir a fomentar l’esperit artístic que
transcendeix i sintetitza aquesta acció grupal.
Entrevista a Lourdes
Domènech González
Montse Virgili
Coordinadora de la Coordinadora de Teatre Amateur del Baix Camp fins a 2019

RTV (Reusenca de tota la vida) va aterrar fa uns anys a

les Borges del Camp per fer un canvi d’aires. La Lourdes
s’identifica com una persona activa, resolutiva, creati-
va… El que us podem assegurar és que sempre us salu-
darà amb un bon somriure.

La Lourdes ha dedicat la seva vida al teatre. La seva ex-

periència és molt àmplia, va rodar durant 5 anys l’obra
MAM per tot arreu fins a arribar al Festival Avinyó del
2006. En aquesta representació va coincidir amb el seu
cosí el Gerard Domènech, Clownic, i el seu cunyat, el
Ferreti; tot quedava en família. Aquesta obra estava di-
rigida pel Carles Bigorra i la codirecció i la producció
eren del Toni Albà. Des de fa 8 anys fa classes de teatre
a petits, joves i adults a l’Orfeó Reusenc. Durant molts
anys ha trepitjat l’escenari del Bravium i ha estat una de
les encarregades d’omplir-lo de vida. També forma part
de la Cia. Els Capdevila, el llinatge català més cabareter,
entranyable i esbojarrat de tots els temps, on actua sem-
pre que les normatives per la pandèmia ho permeten.
Quina és la teva relació amb el teatre?
Per a mi el teatre ho és tot. Una manera de viure i
d’explorar nous camins. M’hi dedico de manera pro-
fessional i en diferents àmbits des de fa una pila d’an-
ys i no podria concebre la meva vida sense l’escena.
Què és el que et va atreure/admirar del teatre per-
què acabés formant part de la teva vida?
Des de molt petita vaig tenir clar que m’hi volia de-
dicar. Jo volia ser actriu i punt. Ho tenia claríssim.
Poder viure vides diferents, milers de personatges,
tan diferents o tan iguals a tu que fa por... Tot i
que a casa la mare no ho veia gaire bé, per no dir
gens (ella volia que tingués una carrera de profit i el
teatre, doncs, mira, el hobby...), vaig començar a fer
teatre als 14 i des d’aleshores no he parat.
Quins sentiments i valors creus que desperta el teatre?
El teatre és un món molt complicat, tant en l’àmbit
professional com personal. A mi el que més m’agra-
da és el treball en equip. Quan estàs creant un pro-
jecte, allí hi pot sortir de tot, des de coses bones
a coses dolentes, perquè t’hi exposes molt. T’obres
en tots els sentits. La companyonia, la sensació de
família…, de sentir-te viu.
Sota el teu parer, quins són els valors i els aprenen-
tatges que aporta el teatre als infants i joves?
Jo tinc la sort d’impartir classes des de fa 8 anys a
l’Orfeó Reusenc i en aquests anys he vist créixer els
meus alumnes (alguns han crescut amb mi com a
mestra, ja que els tinc des de l’inici). I puc dir que
sóc una afortunada. Tinc els millors alumnes que
algú podria desitjar.
Jo sempre els dic: “Jo no soc aquí per fer-vos ser uns
grans actors (hi ha gent que em dona mil tombs per
fer aquesta feina), però el que sí que intentaré ensen-
yar-vos és a treballar junts, a gaudir, a estimar el que
feu, a ser ambiciosos i no conformar-vos amb allò
que és més fàcil. Intentaré ensenyar-vos a ser hones-
tos, amb vosaltres i amb els companys, a ser tolerants
(que de vegades en el món escènic no és fàcil); a per-
dre la vergonya i a saber enfrontar-se a un públic”.

Núm. 221 | 7
 El teatre els ajuda a tenir les eines per enfocar mol-
tes facetes de la vida. Des de la lectura a la memòria,
passant pel treball en equip i la coneixença d’un
mateix. Sense anar més lluny, jo soc una persona
molt vergonyosa, soc força tímida, així i tot el teatre
m’ajuda a superar aquestes sensacions de la millor
forma.
tre amateur, no deixar tota la responsabilitat a les
entitats. No oblidem que són els fonaments per a
molts actors que després esdevenen professionals i
per al teatre del futur i la cultura. El teatre amateur
ho és tot. Gràcies a Déu en els últims anys hi ha
diverses fires que hi donen visibilitat, amb projectes
de gran qualitat.

I als pobles com les Borges, on va existir una com-
panyia de teatre i es representaven Els Pastorets, què
creus que aporta?
A les Borges he tingut el plaer i la sort de poder as-
sajar a la Sala Parroquial quan l’Arquebisbat de Ta-
rragona ens va “desnonar” del teatre Bravium, on he
crescut com a actriu i persona. En saber-se aquest
problema i que ens enganxava just al bell mig de
la preparació d’un espectacle, El confinament de la
Laura, que vam tenir el plaer d’estrenar a Cal Das-
ca, ens van oferir de forma totalment desinteressada
poder portar a terme allí els assajos. I va ser una
experiència preciosa. És un teatret deliciós, que
hauria de ser del poble i per al poble i que hauria
de reprendre la seva activitat. Crec que el teatre és
molt important per un poble, ja que dona caliu i fa
família.
Per acabar, què et va portar a viure a les Borges del
Camp?
Doncs jo, com diríem a Reus, soc de Reus de tota
la vida. I ho continuo sent, no ho negaré pas. Però
el cos em demanava un canvi. Hi ha gent que li diu
“fer-se gran” hahaha, necessitava tranquil·litat, pau,
respirar... i vam tenir la sort d’arribar a les Borges,
que ens dona l’aire d’un lloc nou, ple de pau, i que
ens permet, quan ens agafa el cuquet, plantar-nos a
Reus en 8 minuts, a la muntanya, en 15, i a la platja
en, 20. Ja fa dos anys que hi som i espero créixer
com a borgenca en els futurs anys.

Creus que hem de valorar més el teatre amateur?

Com podem fer-ho?

De totes totes. A vegades donem poca importàn-

cia al teatre amateur. I jo he vist coses anomenades
“amateurs” que no tenen res a envejar a produccions
anomenades “professionals”. Els ajuntaments, Go-
verns…, qui sigui, haurien d’invertir més en el tea-

8 | Núm. 221
Memòries dalt de l’escenari
Carles Bardou Ciurana
A partir de les converses amb el meu avi, Josep
Ciurana Arbós, actor amateur i primer president
de la Sala Parroquial
Els antecedents de la Sala Parroquial: primeres mos-
tres de teatre a les Borges del Camp
La història del teatre amateur a les Borges del Camp
té, sens dubte, el seu màxim exponent a la Sala Parro-
quial. Anteriorment, però, hi ha hagut altres espais i
moments en què s’ha desenvolupat teatre amateur. A
partir del record de l’avi Josep, el centenari Sindicat
Agrícola Catòlic, amb la seva nomenclatura funda-
cional, havia estat escenari de representacions tea-
trals amb actors locals ja abans de la Guerra Civil. El
Montpeó, el Manan, la Filomena de cal Cándido, el
Josep Pàmies... són alguns dels borgencs que anual-
ment hi representaven Els Pastorets.
Més enllà dels Pastorets, al Sindicat també s’hi es repre-
sentaven altres obres de teatre. Del seu record, destaca
les obres que creava el borgenc Salvador Aymamí i Pi.
D’aquest autor local en parlarem més endavant, però
com a curiositat, tenim constància que l’any 1927 es
va estrenar una de les seves obres: “Per sospita mal fo-
namentada”.
Per altra banda, també recorda un altre espai on es feia
teatre: es tractava dels baixos de cal Figueras, al carrer
Major. Allà hi havia viscut a dispesa mossèn Ramon
Marimon, vicari de les Borges. S’encarregava, entre al-
“Amor y sacrificio”, 1944. Representada al col·legi de les monges.
tres, de la doctrina per als infants i als baixos de la casa
on vivia va adequar-hi un petit saló on representaven
obres de teatre i, fins i tot, ja s’hi feien sessions de ci-
nema mut.
La Guerra Civil estroncà aquesta activitat en gran
part, malgrat que es va fer alguna obra de teatre al
que aleshores era el local de la Societat, actualment la
Sala Parroquial.
Moments d’impàs
Acabat el conflicte bèl·lic, el teatre va ser una de les ac-
tivitats que es va reprendre més aviat. Ara, però, ho-
mes i dones per separat. Ja el 1940, un grupet de joves
d’Església interpretaren “Els Pastorets” de Folch i Torres
al Sindicat i, l’any següent, es va posar en escena “El
maleït de Déu”.
El 1942 les representacions teatrals es traslladaven a
l’edifici del col·legi de les monges. Els primers Pastorets
que s’hi van fer van ser en castellà, ja que bona part de
les germanes ho eren. En aquests hi va debutar per pri-
mera vegada l’avi Josep, interpretant el paper de Sant
Gabriel, amb només 11 anys. Recorda que de Mare de
Déu ho feia el Pere Bové i el Josep Andreu interpretava
un paper similar al d’Isabeló, en aquest cas sota el nom
d’Eliseta.
Després d’aquesta obra, durant la Quaresma, es va es-
trenar l’obra “El mutilado”, de l’autor local Salvador
Aymamí Pi. Originalment, l’obra la va escriure en
català, però per les circumstàncies del moment la va
traduir i es va posar en escena en castellà. Era la his-
tòria d’un home que tornava de la guerra sense braços,
paper interpretat pel Carlos Ciurana Arbós, germà de
l’avi Josep. Recorda un fragment d’una conversa que
mantenien el Sisco Cabré, que feia d’avi, i ell, que feia
de nét:
g Josep Ciurana (nét): ¿Qué te pasa abuelito? Estás
muy parado.
g Sisco Cabré (avi): Sí, parado y pensativo.
g Josep Ciurana (nét): Déjame besar la mano.
g Sisco Cabré (avi): Bésala que poco tiempo te res-
tará para besarla.
Núm. 221 | 9
 g Josep Ciurana (nét): ¿Por qué, abuelito? ¿Por qué
dices eso? Yo no quiero que te mueras. Yo rezaré a Dios
que te conserve la vida, que yo te quiero mucho, tanto
que si tú te murieras quisiera morirme yo también.
¿Qué haría yo sin ti? No tengo padre, no tengo madre
y tú lo eres todo para mí.
Una altra de les obres que recorda del Salvador Ayma-
mí és “Pau, Pere i Berenguera”. Es tractava d’una con-
versa entre tres amics, interpretada pel Ramon Ciurana
Arbós, el Santi Borràs Torres i l’avi Josep. Un fragment
que recorda deia així:
g Pau: Com te va el negoci, Pere?
g Pere: I a tu, com te marxa, Pau?
g Pau: I què hi dius tu, Berenguera?
g Berenguera: Jo com vosaltres, xau xau.
Per tancar aquesta etapa de teatre al col·legi de les
monges, recorda un dels cuplets que redactava el
Salvador Aymamí i que ell havia interpretat. Fa re-
ferència a un fet curiós: a les Borges sempre s’anava
a l’hora que tocava, és a dir, quan hi havia el canvi
d’hora es feia. En canvi, a Riudoms i a Alforja sem-
pre utilitzaven l’hora “vella” i l’hora “nova”. El cuplet
deia així:
L’altre dia una senyora, cofoia em va preguntar
si anàvem a l’hora vella o a la que van avançar.
Jo li vaig dir: senyoreta, va a gust del consumidor;
vostè tiri l’arrosseta quan li escaigui millor.
No som com Alforja ni com Riudoms,
naltros anem a l’hora i fora cançons.
Acció Catòlica i la Sala Parroquial
El 1945, per iniciativa de mossèn Joan París es consti-
tuïa Acció Catòlica, en les seves diverses seccions d’as-
pirants, joves i adults, masculines i femenines. En els
primers anys de la nova organització local, es va seguir
utilitzant el col·legi de les monges com a local per a les
diverses activitats que organitzaven, principalment el
teatre i les sardanes.
Aviat, però, quedaria petit i l’any 1947, després d’ha-
ver passat per diversos propietaris, es va comprar
l’edifici del que havia estat l’antiga Societat. A partir
d’aquell mateix any, concretament a partir de la Festa
Major d’estiu, ja va esdevenir local d’Acció Catòlica,
juntament amb el terpe que hi havia a l’altra banda de
carretera.
10 | Núm. 221
“La muralla”, 1957. Representada pels joves d’Acció Catòlica a la Sala
Parroquial.
En aquest nou edifici s’hi van representar desenes i des-
enes d’obres, sainets o sarsueles. Des del primer mo-
ment, a més, es van interpretar tant en castellà com
en català. En els primers anys, les obres seguien sent
interpretades per homes o per dones. Així, “Rosaura la
Gitana” va ser interpretada per dones, mentre que “La
covardia de Ponç Pilat” ho fou per homes.
I així, totes les obres representades, fins que el 1956
es van representar, per primera vegada, “Els Pastorets”
amb homes i dones. La condició, recorda l’avi, va ser
que l’Anselmo Pinyol acompanyés, després dels assa-
jos i de la representació, cadascuna de les noies a casa
seva. “La família Reniu estiueja”, “Princesa de Barce-
lona”, “Criminal de guerra”, “El port de les boires”,
“La ferida lluminosa”, “D’aquesta aigua no en beuré”,
“La muralla” o “La Puntaire”, obra que va emocionar
la gernació que omplia la Sala i que des del primer
acte van haver de treure mocadors per eixugar-se les
llàgrimes; “Carles de Viana”, “Més enllà de la carn”
o “La herencia” són algunes de les obres que es van
representar a la Sala Parroquial i que, fins i tot, es van
posar en escena en teatres d’altres pobles. Darrere de
totes i cadascuna d’elles hi havia moltes persones que
treballaven per tal que tot funcionés, però una de les
que més recorda l’avi era el Sisco Cabré, que tant com-
prava obres, com les copiava per a repartir els papers o
venia entrades o escombrava la Sala...
La primera junta de la Sala Parroquial
En una època de canvis, l’any 1963, en una reunió a
l’Abadia, amb una important representació dels mem-
bres de la Sala, es va haver de constituir una junta que
s’encarregués de la gestió de la Sala Parroquial. L’elecció
es va fer per votació i van resultar escollits com a pre-
sident, el Josep Ciurana Arbós, l’avi; com a secretari,
el Ramon Ciurana Arbós, i com a tresorer, el Salvador
Valero. La Sala va seguir funcionant, però els canvis
socials del moment van fer que canviessin els costums i
hàbits de la gent i el teatre va anar cedint protagonisme
a altres activitats que també s’hi desenvolupaven.

Als anys 80, la Sala Parroquial va viure una nova reeixi-

da del teatre, amb una bona fornada d’artistes locals
que crearen el Grup Amateur de Teatre i que van posar
en escena grans obres del teatre català, com “La filla del
mar”, “Terra Baixa” o “Maria Rosa”. L’avi, que llavors
ja tenia 50 anys, quatre fills i ja no n’era president, va
seguir donant suport a aquest nou grup que sorgia, par-
ticipant també en les obres de teatre. A tall d’anècdota,
recorda un any que, en els dies previs a la representa- “La filla del mar”, 1982. Representada pel Grup Amateur de Teatre a la Sala
Parroquial.
ció dels Pastorets, el Jordi Pàmies Anguera, que feia
de Rovelló, s’havia posat malalt i el seu germà Magí el pròleg fins a l’adoració dels pastors. Per a ell, com tam-
va trucar per comunicar-li que no es podrien fer “Els bé per a molts altres borgencs i borgenques, el teatre i
Pastorets” perquè s’havien quedat sense Rovelló. L’avi la Sala Parroquial van ser una forma de vida i de trans-
Josep no va dubtar i, sense fer cap assaig, va interpretar metre la cultura als centenars de persones que partici-
el paper de Rovelló, que ell mai havia fet perquè, en la paven d’aquesta família que era la Sala.
parella còmica dels Pastorets, ell sempre havia fet de
Lluquet i el Santi Borràs Torres, de Rovelló. Eren altres temps i això ha estat una pinzellada molt
breu i molt resumida d’alguns dels molts records que
Encara avui, amb 90 anys, l’avi gairebé podria recitar l’avi sempre m’explica i que donarien per escriure un
“Els Pastorets” de Josep Maria Folch i Torres des del llibre sencer.

Núm. 221 | 11
Teatre a les Borges del Camp,
Perspectiva històrica
Magí Pàmies Anguera

Una prèvia fonamental abans de

començar: em perdonareu que no
posi noms de persones que encara
són vives perquè serien tantes les qui
es mereixerien un homenatge per la
seva constància, col·laboració, essen-
cials en algun moment, que no que-
daria més espai per parlar de teatre.
El teatre és una activitat cultural de
grup i només un que falli, falla tot
el grup.

Si a la majoria de pobles el teatre,

amb el ball i el cinema, ha sigut
aglutinador d’esbarjo, a les Borges D’aquesta aigua no en beuré, finals dels 50.

ha tingut una força i continuïtat per

damunt de la mitjana. Des de 1920
fins a 2017 (prop de 100 anys) i de
manera quasi ininterrompuda s’ha
fet teatre en qualsevol variant: teatre
d’autor (Ha trucat un inspector o Terra
Baixa), comèdies d’entreteniment
(D’aquesta aigua no en beuré), sainets
per a després d’un drama (Els taujans
o A Vilagran s’hi cala foc), obres més
religioses (Els Pastorets per Nadal o El
maleït de Déu per Setmana Santa), i
també festivals musicals en play-back
que marcaven l’evolució dels gustos
del jovent. També és teatre el que es Les dones de la Passió, 1955.
feia i encara es fa des de l’escola: dels
anys 40 fins als inicis dels 60 a “les El teatre, com a fet cultural i lú- sabem que n’hi va haver a “La So-
monges” hi havia una representació dic nascut del poble, es transforma cietat” d’esquerres on ara hi ha La
de teatre i recitació de poemes per com ho fa la seva societat i pateix Sala. Passada la guerra el teatre es
part dels alumnes, almenys un cop i s’adapta a les circumstàncies que va traslladar als locals de “les mon-
a l’any, i allí alguns dels qui després li toca viure. Per exemple el lloc ges” fins que el 1947 s’inaugurava
van passar al teatre de grans ja van on actuar: les primeres obres se la Sala Parroquial que ja va esde-
fer-hi els primers passos. Més tard, sap que s’assajaven i representa- venir el focus principal del teatre a
cap al 1980 i fins ara, l’escola Roca- ven a l’actual Cooperativa, llavors les Borges. L’altra transformació a
bruna prepara una representació per “Sindicat Agrícola Catòlic” i tam- causa dels canvis socials foren dues
la festa de Sant Jordi. Tot és teatre bé alguna als baixos de cal Figue- interrupcions en el temps: durant
“de” les Borges. ras; però durant la Guerra Civil la Guerra no es van fer Pastorets i

12 | Núm. 221
només alguna obra a “La Societat”;
la següent fou cap a 1966 que a
causa d’un canvi forçat i traumàtic
del rector de la Parròquia (mossèn
Manuel Ferran) la Sala Parroquial
va viure una crisi que no li va per-
metre mantenir teatre ni Pastorets
durant dos anys. Ara bé, si aquests
dos talls van ser per fets aliens al
món del teatre, els talls posteriors
van ser per motius més interns: allò
que durant anys havia sigut l’únic
motiu de trobada i diversió, ara es
convertia en una rèmora per a les
generacions joves. L’excusa per sor-
tir de casa al vespre per anar a assa-
jar ja no calia, els estudis per a uns i
la televisió per als altres omplien les
La Filla del Mar, 1982.
Teatre Carmelites, 1956.
hores mortes de capvespres vitals
per assajar, i més tard les discote-
ques i els cotxes d’alguns amics van
fer molt difícil mantenir el ritme
sabent que el teatre és 10% d’estre-
na i 90% d’assaig. Aquests canvis i
la seva adaptació van fer que durant
dos anys (1999-2000) no es pogués
fer Pastorets (vaixell insígnia del
teatre) per falta no d’actors, sinó
d’actors compromesos! La gent vo-
lia i dolia, però molts dies a l’assaig
no hi era ni el 25% del personal i
així és impossible assajar. Després
es va reprendre (el cuquet del teatre
segueix viu), però de manera més
trencada o ja amb grupets petits
més compromesos.
Cada època, en aquests quasi 100
anys que recordem, ha pilotat al
voltant d’uns elements bàsics: un
director (Salvador Aymamí, a la So-
cietat Catòlica, o Cristòfol Martí,
a la Societat d’esquerres, dels anys
25 als 50); un grup molt homoge-
ni d’actors (dels anys 50 a 60 i del
75 als 90) o un personatge agluti-
nador que feia de tot perquè tot es-
tigués a punt (Francisco Cabré, “el
tiet Sisco” entre els 60 i fins que va
morir). Es podia donar un d’aquests
elements, però quan tenies la sort
que dos o els tres factors coincidien,
llavors el teatre era un goig complet!
I justament va passar durant els anys
50 i 60 amb una producció teatral
que feia feredat. Van arribar a po-
sar en escena 5 o 6 obres en un any:
per Nadal, Els Pastorets; per la Festa
Major de Sant Antoni, una obra de
teatre; per Setmana Santa, una es-
pècie de Passió, La covardia de Ponç
Pilat; per Pasqua, més teatre; als vol-
tants de Corpus, una altra obra, i a
la tardor, la darrera. Van arribar a te-
nir dos grups assajant a l’hora dues
obres.
L’altre període de gràcia es va donar
entre 1975 i 1990 amb un grup molt
homogeni on la direcció, l’actuació i
els muntatges eren compartits. Uns
inicis de comèdia costumista de
Lluís Coquard com ara La família
Reniu estiueja o L’amor venia en taxi
van ser l’aprenentatge per encarar
després, en el moment més pro-
ductiu del grup, la trilogia d’Àngel
Guimerà: Terra Baixa, Maria Rosa i
La filla del mar. Aquestes obres jun-
tament amb Ha trucat un inspector
de JB Priestley, Figuretes de vidre
de Tennessee Williams o Espectres
d’Henrik Ibsen es van representar en
altres poblacions i fins a més de set-
ze vegades en el cas de Terra Baixa.
Aquest grup també va muntar peces
de caràcter més avantguardista com
Núm. 221 | 13
Ja sé que no s’estila d’Agustí Soler i
Mas, on s’escenificava l’ambient del
Mèxic de les Olimpíades de 1968
amb la matança d’estudiants revol-
tats o el puny enguantat dels atletes
negres (Black Power).

Aquest segon període va portar una

de les escenificacions que més recor-
da la gent (actors o no actors) que
la van poder viure: El foc de les gi-
nesteres de Josep M. de Sagarra. Una
obra coral amb més actors que als
Pastorets i representada al Replà, la
vigília del primer 11 de Setembre La família Reniu estiueja, 1961.
celebrat oficialment. Actors veterans
i molta gent del poble sense expe-
riència van representar el Corpus de
Sang de 1640 amb una ambienta-
ció i vestuari ben cuidats i recitant
en vers una epopeia que va deixar
el públic entusiasmat i amb ganes
de repetir-ho. No va ser així, potser
l’esforç ingent d’haver d’assajar a
l’estiu quan tothom ja tenia on dis-
treure’s o la falta d’objectius comuns
de tanta gent diversa no va permetre
repetir-ho cada 11 de Setembre com
volia el Sr. alcalde.

Un fruit important, malgrat que

efímer, d’aquest Foc de les ginesteres
va ser la creació d’un grup de teatre
alternatiu fet amb molts d’aquells Cartell Ha trucat un inspector.
que havien actuat, però que no per-
tanyien al grup de la Sala. Al cap
d’un any i poc van posar en escena
de manera digna una altra obra co-
lossal del teatre reivindicatiu i an-
tifranquista del moment: El retaule
del flautista d’Emili Teixidor. D’al-
guna manera, reivindicaven allò
que mancava al grup de la Sala, la
implicació amb el moment polític
que es vivia en els inicis de la Tran-
sició. Després, les dificultats de
comprometre la gent i que ja hem
explicat abans, no va permetre’n la
continuïtat. Llàstima, perquè hau-
rien pogut ser el complement a una Primer Festival de Capvuitada, 1968. Cartell Terra Baixa.

14 | Núm. 221
de les mancances del grup de la Sala: fer servir
el teatre com a eina de conscienciació políti-
ca en uns anys tan il·lusionants. Cada entitat,
cada grup té les seves línies vermelles (ima-
ginàries) i n’ha d’assumir les conseqüències o
crear foc nou. Al grup de la Sala se’n van llegir
i començar a assajar algunes, però la mateixa
autocensura (la més dramàtica de totes les cen-
sures) ho va desbaratar.

En aquests anys, amb la constància que el ca-

racteritzava, l’Agustí Pàmies participa en nom Programa La Família Reniu estiueja.
del G.A.T (Grup Amateur de Teatre de la Sala
Parroquial) en la creació de la Coordinado-
ra de Teatre Amateur del Baix Camp que la
formaven vuit grups de diferents pobles i va
permetre l’intercanvi del teatre que es feia en
els grups més actius de la contrada. Era en-
tendre el teatre com una finestra oberta on
et trobaves propostes que potser no t’hauries
plantejat.

Un esment especial cal fer a Els Pastorets per-

què per a molta gent del poble el teatre només
són Els Pastorets. Com hem dit, des dels anys Programa Maria Rosa.
1920 (si no abans i tot) s’han representat qua-
si sense interrupció i ha sigut fins fa poc sinò-
nim de tarda de Nadal: acabar el dinar i a fer
cua per veure’ls. Per aquí hi ha passat la gent
i la canalla més variada i hi han sortit dimo-
niets de 5 anys fins a avis de 70. És la part més
viscuda i més recordada per tothom.

I abans d’acabar, potser ja no és parlar de tea-

tre en majúscules, però no oblidem que els
canvis generadors de noves formes escèniques
els hem vist a partir dels 80 amb l’aparició dels
Programa Un pagès a Barcelona.
festivals musicals; els feien el mateix jovent
que haurien d’haver-se après un personatge.
Canviaven un Manelic per un Elton John!

Malgrat els Tallers de Teatre Infantil i les re-

presentacions posteriors que van ocupar uns
quatre o cinc anys, la represa no pinta gaire
bé si la mirem amb ulls del passat. Així i tot
mai se sap, segur que aquell cuquet que sem-
pre ha rondat els amants del teatre algun dia
revifarà i tornarem a tenir teatre propi a les
Borges que, de fusta, en podeu estar segurs,
en tenim. Programa La Filla del Mar.

Núm. 221 | 15
Ho vam tornar a fer
Isabel Andreu Muñoz

-Tothom a punt? Franzina, al forat! Un minut i co-
mencem!
Havien passat 7 anys i tornàvem a obrir el teló de la
Sala Parroquial per Nadal. Aquest cop, però, jo no
feia d’angelet, ni ballava l’Hereu Riera, ni empaitava el
Jeremies amb les galtes vermelles com una tomaquera,
ni vencia, altre cop, Satanàs, enviant-lo al fons de ses
cavernes impures… Aquest cop no tenia el pessigolleig
d’abans de sortir a escena ni havia oblidat el paper per
moments. Aquell dia, el 28 de desembre de 2013, esta-
va a punt de veure Els Pastorets entre bambolines, des-
prés d’hores i hores d’assajos, rialles, sopars, pastissos i
alguna enrabiada.
I el responsable que jo fos allí i no vestida de Sant Mi-
quel, o d’Isabeló, o de Marta… va ser l’Anton Vilà. Sí,
ell n’era el responsable. Recordo perfectament el dia
que ens vam prometre que, el Nadal següent, faríem
Els Pastorets. I allí estàvem, a punt de començar.
Vam posar fil a l’agulla. Tenia clar que seria fàcil en-
grescar la gent, i ho va ser! Tothom tenia ganes de Pas-
torets després de tants anys. També tenia clar que els
actors i actrius havien de combinar experiència amb
frescor. Experiència dels que s’havien fet grans entre
Pastorets i Pastorets i frescor dels que s’endinsaven per
primer cop en el meravellós món d’en Folch i Torres.
I el que més clar tenia era que el Joan, el mossèn Joan,
havia de fer de Satanàs. I així vam començar, lligant
personatges, repartint papers i, sobretot, escoltant el
meu cor i buscant d’entre els tants i tants records dels
Patorets viscuts.
La veritat és que m’ho van posar molt fàcil. Des dels
apuntadors fins als tècnics de so i llums. Tothom estava
disposat a tot, va ser FANTÀSTIC!

Fer Els Pastorets no és cosa de broma! Però jo jugava

amb l’avantatge d’haver-los viscut des de ben petita,
de la mà de l’Agustí Pàmies, del Magí Pàmies i del Tiet
Sisco. Ai, el Tiet Sisco, amb la seva llanterna que ens
feia callar una i una altra vegada! I tenia la sort de tenir
al costat la Montse Llauradó, les dues ens vam compro-
metre a tirar-ho endavant i crec que ho vam aconseguir
i amb bona nota.

16 | Núm. 221
I va arribar l’hora dels decorats, clar. Després de tants
anys alguns estaven malmesos, ens vam posar a la feina
i els vam apedaçar, poca cosa més podíem fer. I la ins-
tal·lació elèctrica, el vestuari, els músics, les golfes..., es
va fer una feinada increïble que no hauria estat possible
sense la implicació de tothom, grans i petits.

I vam seguir pels assajos de la canalla. Un bé de Déu

de nens i nenes, contents de sortir als Pastorets. Uns
per primer cop i altres que repetien. Àngels, dimonis,
dansaires..., la Sala tornava a tenir vida! Aquella vida
que jo vaig tenir la sort de viure de la mà dels meus
pares, aquella vida que ara em donava força per tirar
endavant un projecte com Els Pastorets.

Ara, la Sala plena a vessar, cares de tota la vida i mol-
tes de noves. Tothom sabia què havia de fer, tothom
estava preparat. Es van apagar els llums, vaig tancar
els ulls uns instants i, agafant la mà de la Montse, vaig
dir “som-hi” i es va obrir el teló i tot va anar rodat!
Ho havíem tornat a fer! Els Pastorets havien tornat a la
Sala Parroquial i amb èxit. Havíem decidit fer-ho dos
dies, sabíem que la gent de les Borges en tenia ganes i
que ompliríem la Sala, i així va ser.
I ho vam repetir 3 anys i fins i tot ens vam atrevir a
fer uns Pastorets infantils amb els nens i nenes que
participaven al Taller de Teatre.
I ara? Ara on som? Vaig pel carrer i són moltes les
persones que em pregunten Quan els tornarem a fer?
Potser en altres condicions ja ho hauríem fet.
Però, qui sap... En teniu ganes?

Núm. 221 | 17
ELS CUPLETS
Magí Pàmies Anguera

La interpretació dels cuplets és un dels moments més que ara les frontisses
esperats dels Pastorets per a veure què es critica o quin s’estan rovellant.
acudit ens canten. Si bé a l’obra correspon cantar-los al
Lluquet i al Rovelló, al final, qualsevol pastor o pastora Joan Pàmies Ferré
amb gràcia s’hi apunta.
Una Sala de vetlles - 2001
N’hi ha de tres tipus: els de felicitació de les Festes, els (Va crear rebombori amb escrits creuats i tot)
de recordatori amb ironia d’algun fet del poble (o no)
i els que són un simple acudit musicat. Es va ironitzar Remenoi, quin rebombori,
sobre la Sala de Vetlles (Tanatori), la nevada del 2001, la notícia va aixecar.
la inauguració del Poliesportiu, la Brigada Municipal, Diu que fan un Tanatori,
la Planta de Compostatge, la Borja, etc. o una Sala per Vetllar.
La confusió està amanida
Els autors són molt pocs i entre els anys 50 i els 90 la i els pamflets d’ací i d’allà
major part els va crear el Joan Pàmies Ferré (actor i no fan més que rebombori
apuntador a l’hora), si bé també hi havia l’espontani on la calma ha de regnar.
que se’ls feia ell mateix.
Si és vetlla o revetlla
Per desgràcia no tenim constància de cap recopilació a ells tant li fa,
exhaustiva, però sí la dels darrers anys de Joan Pàmies que els difunts sols cerquen
Ferré i alguns de propis. en pau reposar.

Cal aclarir que la gràcia principal dels cuplets està més Magí Pàmies Anguera
en com es canten que no pas en què es canta.
Poliesportiu
Aquí us en presentem una petita mostra. (L’any d’inauguració del Poli)

Les Borges és una vila

EFEMÈRIDES de gran esdevenidor
pels xalets, cases i pisos
El ball dels jubilats - 2001 no para la construcció.
(Va ser una novetat per l’empenta amb què s’ho van En un lloc molt panoràmic
prendre) que ens regalarà l’estiu
s’hi està fent el que hi faltava,
A la vila de les Borges un gran Poliesportiu.
hi ha una sala on es fa ball,
els diumenges sempre és plena Més d’un esportista s’hi podrà lluir,
quasi tota de gent gran. més d’una banyista s’hi pensa exhibir!
La melangia els desperta
el seu temps de joventut. Joan Pàmies Ferré
Els anys que passen de pressa
han pres forces i salut. 50 anys de teatre de Josep Ciurana Arbós – 1993

No deixeu el ritme. Tenim aquí entre nosaltres

Feu esport ballant, un actor ben consumat

18 | Núm. 221
que’ns omple de recordances Dolces melodies
en les obres que ha actuat. àngels van cantant
escampant pels aires
Cinquanta anys de fer teatre la Pau del Nadal
sacrifici i vocació, Joan Pàmies Ferré
et preguem que acceptis ara
nostra felicitació. ACUDITS

Actor incansable Un pagès a Barcelona - dècada 1950

res de jubila’t (El recorda, d’haver-lo cantat, el Salvador Ciurana Ar-
encara ens fas falta bós)
no importa l’edat.
Un pagès del nostre poble
Joan Pàmies Ferré a Barcelona va anar.
Passejant-se per les Rambles
SALUTACIONS davant del mar es trobà.

Salutació Un senyor molt poca solta

d’ell es va voler mofar,
Comencen les santes festes. li diu: “Mestre, al vostre poble
Tinguem un feliç Nadal. basses tan grans no n’hi ha”.
Acords de pau satisfetes
sigui el desig global. Ell va contestar-li
sense reparar:
A l’odi rancor i venjances “No tenim tants ases,
es busqui una solució ni rucs per beurà.”
i aixís tindrem esperances
de que el món vagi millor. Joan Pàmies Ferré

CONSELL PARROQUIAL
PER DONATIUS
PER LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA TEULADA DE L’ESGLÉSIA

BBVA ES20 0182 2547 1002 0001 6157

LA CAIXA 2100 1856 03 02 00081819

També podeu fer el vostre donatiu directament al mossèn,

o dirigir-vos a algun membre del Consell parroquial.
La parròquia agraeix la vostra col·laboració.

Núm. 221 | 19
EL TEATRE A LA SALA PARROQUIAL
Mònica Llauradó i Pàmies
És evident que la Sala Parroquial ha sigut un dels focus
irradiadors de l’art teatral a les Borges i només cal veure
l’extens llistat d’obres que s’hi van representar, entre els
anys 40 i els 80, ja sigui pel grup de teatre local o per
grups amateurs d’altres poblacions, per fer-se’n una idea.
En aquest registre, en el qual s’han tingut en compte pro-
grames de mà recuperats, fotografies de l’arxiu municipal
i un minuciós registre que duia a terme el Francesc Cabré
i Ciurana (conegut per gairebé tothom com a ”tiet Sisco”
i que ja s’ha esmentat en altres articles d’aquesta revista),
no hi apareixen totes les representacions, només una de
cada obra ja que algunes d’elles es van anar repetint en
diferents temporades. Les recordeu? Doncs, que comenci
l’espectacle!.
ANYS 40
L’aligot del castell de Manuel Gomís Sentís (Drama)
L’altiva -
L’ànima esperitada de Josep Asmarats (Sainet)
Bellamor d’Antoni Santos Antolí (Comèdia dramàtica)
Carles de Viana de Salvador Llanas (Drama històric)
L’arribada del ministre de Joan Manubens? (Sarsuela)
El cap i el cor de Lluís Elias (Comèdia dramàtica)
La covardia de Ponç Pilat de Vicenç Coma (Drama)
La carbonera de Cecili de Montserrat (Sainet líric)
Els dos sergents francesos d’Antoni Navarro (Drama)
El curandero del barri d’Emili Graells Castells (Disbarat)
Un cop de cap de Jaume Piquet (Joguina)
Dos fills de Joan Manubens i Vidal (Drama)
L’envejós de Ramón Pàmies Pina (Drama)
L’estel de Natzaret de Ramón Pàmies Pina (Drama líric)
Fe, Pàtria i amor de Joseph Ciurana i Maijó (Comèdia)
Estofat a la catalana d’Emmanuel Marriera i Fonts
El Janot de can Llatenes d’Àngel Rius Vidal (Sainet)
Llops de mar de Marcial Martínez i Balaguer (Poema)
La llufa! d’Enric Clarena i Testagorda (Comèdia)
Maleït de Déu de Ramón Pàmies P. (Llegenda tràgica)
El misteri del bosc de Manuel Gomis Sentís (Drama)
La molinera de D. Raude? (Sarsuela)
Noblesa de cor de Pere Garriga i Canet (Drama)
¡¡Perdó!! de Pere Bosch i Ferran (Drama)
Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús de
Josep M. Folch i Torres (Drama líric)
El rodamón -
20 | Núm. 221
Rosaura, la gitana de Marcial Martínez (Poema)
La reconquista de Francesc Gay (Poema dramàtic)
El Primer amarás a Déu sobre totes les coses de General
Ginestà Punset (Quadre dramàtic)
La Simona del castell de Josep Ros (Poema dramàtic)
El senyor Esteve de Santiago Rusiñol? (Comèdia)
El sacrifici d’Imelda de Marcial Martinez (Poema)
L’últim anglès d’Anton Saltiveri i Vidal (Sainet)
El setè, no furtaràs de General Ginestà (Joguina)
La venjança de Jesús de P. Rosés i J. Albanell (Drama)
La creu de la masia de F.Soler (Pitarra) i M. Lasarte (Dra-
ma)
Crim a la Costa Brava d’Àngel Millà i Lluís Casañas
Víctimes de l’ambició de Josep Prats Comas (Drama)
ANYS 50
Les dones de la passió de Francesc Gay
La muralla de J. Calvo Sotelo (Comèdia dramàtica)
El port de les boires de S. Vendrell i J. C. Tapias (Drama)
Criminal de guerra de J. Calvo Sotelo (Comèdia dramà-
tica)
La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra
Fantasia sobre Trieste de Francesc Lorenzo Gacia (Fanta-
sia en tres actes)
Lo fill del creuat de Gaietà Soler (Comèdia)
Fam d’or de Joaquim Albanell i Vilas (Drama)
La espada feudal d’Eduardo Sainz (Drama)
Huc, el pastor de F. de P. Casas i Sabadell (Drama)
El llop de Florenci Cornet (Drama)
La llegenda de Font-Romeu de Pere Maurí Ribas
Marianela de Serafín i Joaquín Álvarez Quintero?
La herencia de Joaquín Calvo Sotelo (Comèdia)
El més petit de tots de J. M. Folch i Torres (Rondalla)
La mort de l’escolà de Marià García (Drama líric)
El pallasso del circ de Manuel Gomis i Sentís (Drama)
Pim, pam, pum! Tots morts -
Per no entendre el castellà de J. Bordas i Flaquer (Joguina)
La puntaire de la costa de Tomàs Ribas i Julià (Drama)
Més enllà de la carn de Francesc Picas (Comèdia dramà-
tica)
Los reclutas -
L’únic camí de Lluís Elias (Comèdia dramàtica)
Trapacerias -
A Vilagran s’hi cala foc de J. Pons, A.i Escobet, M. Miró
i A. Currubí
La venjança d’un barber de Francesc. Escarpenter i Ignasi
Rodríguez (Humorada)
La Ventafocs de Josep M. Folch i Torres (Rondalla)
Com les òlibes de Pere Boquet de Recasens (Drama de cos-
tums)
ANYS 60
El preu de la fama de R. Casas i J. Tarafa (Comèdia)
L’ambient màgic de Francesc Lorenzo i Gacia (Drama)
Flors i bombons de Ramon Casas i Gamell (Comèdia)
Terres enllà de Lluís Rossic (Comèdia dramàtica)
La família Reniu estiueja de S. Vendrell (Comèdia)
Pi, Noguera i Castanyer d’Àngel Millà i Lluís Casañas
(Comèdia)
Una farsa, camí del cel de Plàcid Armengol (Comèdia)
Princesa de Barcelona de Cecília A. Màntua
Una història qualsevol de J. Comas i S. Vendrell (Drama)
Dues hores de Ramon Folch i Camarasa (Comèdia)
Un plat de crema de Lluís Coquard (Comèdia)
La núvia portava cua de Lluís Coquard (Comèdia)
Els milions de l’oncle de Carles Soldevila (Comèdia)
Esforç inútil -
D’aquesta aigua no en beuré de Josep M. Folch i Torres
(Comèdia)
Festival -
Jo seré el seu gendre de Jaume Villanova (Comèdia)
L’amor venia amb taxi de Rafel Anglada (Comèdia)
Lección de amor -
La llum ha davallat del cel de Marcial Martínez (Drama)
La presó sense reixes de Faust Baratta i Ruiz (Drama)
La puntaire de Salvador Bonavia (Comèdia dramàtica)
Quan els records parlen de Francesc Lorenzo (Drama)
El 33.333 d’Emmanuel Marriera (Joguina)
Els taujans de Camil Geis (Rondalla)
ANYS 70
L’hereu Pruna d’Agustí Morer L’estudiant Ros d’Antoni Santos Antolí (Farsa)
Home casat, burro espatllat de Salvador Bonavia (Extra-
vagància)
El vailet de la masia d’Àngel Rius Vidal (Comèdia)
Jugar a casats d’August Barbosa (Diàleg)
L’enredaire de Ramon Bordas i Estragués (Comèdia)
El menut del sac de Josep M. Folch i Torres (Rondalla)
Les arrecades de la Verge de Josep M. Folch i Torres (Ron-
dalla)
Un tros d’home de Josep Asmarats (Comèdia)
Amor... direcció prohibida de Lluís Coquard (Comèdia)
L’Antonia d’Antoni Santos Antolí (Embolic)
Distret... però no tant! de Joaquim Puigbò (Farsa)
Entre dos amors de Josep Serra (Comèdia dramàtica)
Esforç inútil? de Josep Fàbregas (Comèdia
Error de perspectiva de Pere Mialet (Joguina)
Embolica que embolica de Lluís Millà (Comèdia)
Lo ferrer de tall de Frederic Soler (Drama)
Un mort sobre l’asfalt de Francesc Lorenzo (Tragèdia)
El millor dependent del món de Francesc Lorenzo (Farsa)
Un poca pena de M. Camprubí i L. Mas (Comèdia)
Secretari privat de Joaquim Fernández Carbonell (Comè-
dia)
La tia de l’advocat (Comèdia)
ANYS 80
El bateig de la nina de Lluís Millà (Joguina)
El que fan els infants de Josep Asmatats (Teatre infantil)
Així juguen els infants d’Assumpta González (T. infantil)
El retaule de les meravelles de Miguel de Cervantes Saave-
dra (Entremesos)
Basar de nines -
Estudi en blanc i negre de Virgilio Piñeira
La desgràcia -
Ja tenim minyona! de J. J. Alonso Millán (Comèdia)
La bruixeta sense escombra de Florència Grau (Teatre in-
fantil)
El fantasma del castell de Carme Suqué (Teatre infantil)
Els torrons d’Alacant de Lope de Rueda (Teatre infantil)
El Blaiet i la Cisqueta (Teatre infantil)
Terra baixa d’Àngel Guimerà (Drama)
La filla del mar d’Àngel Guimerà (Drama)
Maria Rosa d’Àngel Guimerà (Drama)
Vaig ser ric una vegada de J.M. Pou Vilabella (Comèdia)
Quina vista tens, Quimet de Lluís Coquard (Comèdia)
Ha trucat un inspector de J. B. Priestley (Drama)
Un pagès de Barcelona de V. Porta i Rosés (Comèdia)
La nostra mort de cada dia de Manuel de Pedrolo (Comè-
dia)
Caram, quin home! de Lluís Coquard (Comèdia)
El foc de les ginesteres de Josep M. de Sagarra (Comèdia)
El gran egoista de J. Comas i S. Vendrell (Drama)
L’hostal de la Glòria de Josep M. de Sagarra (Poema
dramàtic)
L’inspector de Nikolai Gogol (Drama satíric)
Ja sé que no s’estila d’Agustí Soler Mas (Cafè Teatre)
El jurament de Joan B. Ripoll
La Pepeta no és morta d’Assumpta González (Comèdia)
Figuretes de vidre de Tennessee Williams (Drama)
Espectres d’Henrik Ibsen (Drama)
Un marit per la meva dona de Nicasi Camps i Pinós
(Comèdia)
Stop al matrimoni de Nicasi Camps i Pinós (Comèdia)
Núm. 221 | 21
PASSATEMPS SOLUCIONS
DELS
PASSATEMPS
Busca 10 COGNOMS DE DRAMATURGS ANTERIORS
DE LA LITERATURA CATALANA
I F C E R Z J H V P C O P N RESULTAT
LA BORJA 220
H O N P C X R T U X W G J P

H L C U O B V J F Y J L F T
BUSCA ELS IMPRESCINDIBLES DEL TEATRE
1
I C A E S P R I U P B S M R 2

F H M H J M O N N E V A H U

X L P U T Q C E I L R G H S 3

L H A C Q O X V W N A A B I 4 5

B E N E T H W F M W C R M Ñ

E L Y L C U N I L L É R P O 6 7
L J D N V Y J G W R S A E L
8
B A V O U G U I M E R À G T

E M C K C V F T R L K X D W
9 10
L O E Y Q D A Q S J D I Z L
11
J B L Q R X Y O R S O L E R
12
1.
2. 13

3.
4.
14
5.
6.
7.
8.
9.
10. HORITZONTALS
2. En un teatre, en un cinema, etc., planta baixa, on
hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per
VERTICALS als espectadors.
2. Tela pintada fixada en una armadura de fustes i llis- 3. Porta que tanca una obertura practicada en un sos-
tons, de les que es col·loquen a dreta i a esquerra de tre o trespol.
l’escenari formant part d’una decoració teatral. 4. Persona que assisteix a un espectacle.
5. Part inferior de l’escenari enfora del marc. 6. Llum de gran potència que concentra molta inten-
7. Persona que dicta als actors llurs papers en les repre- sitat lluminosa en un lloc concret.
sentacions teatrals. 8. Persona que representa un personatge en el teatre,
9. Conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc., el cinema, la ràdio o la televisió.
que s’utilitzen en el muntatge d’una escenografia. 11. Persona que dirigeix.
10. Peça de la decoració teatral consistent en un fons se- 13. Persona que construeix, que dirigeix, les tramoies
micilíndric de color neutre o blanc sobre la qual hom d’un teatre.
pot projectar llum. 14. Banda de tela o de paper pintada que, penjada
12. Part del teatre construïda convenientment perquè amb unes altres del sostre d’un escenari, forma
puguin col·locar-s’hi les decoracions i figurar el lloc part d’una decoració que figura un sostre, bran-
de l’acció dramàtica. ques pintades, el cel, etc.

22 | Núm. 221
 miscel·lània
4 de setembre de 2021

Aquest any, sí. Una Festa Major que s’aproxima

a la normalitat. Els actes van començar amb la
trenta-vuitena edició de la Trobada de Gegants,
que aquest any es va fer de manera estàtica a
l’envelat. Van ser diverses les colles que s’hi
van aplegar i va coincidir amb el trenta-cinquè
aniversari del Serè i la Marinada.

A la nit, l’ermita de la Mare de Déu de la Riera

es va omplir amb la ja tradicional Vetlla de
Pregària prèvia a la celebració dels actes de la
Festa Major.

En acabar la Vetlla, de nou a l’envelat, es va

celebrar l’acte commemoratiu dels trenta-cinc
anys dels gegants, amb l’actuació del grup
Stromboli Jazz Band.
5 de setembre de 2021

L’envelat va acollir el Pregó de Festa Major

que, aquest any, va anar a càrrec de la Maria
Riera Borràs i Ortiga, exdirectora de l’Escola
Rocabruna que, amb motiu de la seva jubilació
i del setanta-cinquè aniversari de l’edifici de
l’escola, va rebre l’honor de ser la pregonera.

Durant el pregó, un grup de nens i nenes

van posar en escena una obra teatral sobre la
història de l’Escola Rocabruna.

Núm. 221 | 23

6 de setembre de 2021
Els diables més petits de la vila van cremar les
seves carretilles pels carrers principals de la vila
en la primera tirada que feien amb recorregut
des de l’inici de la pandèmia. En total, trenta-
dos petits diables van omplir de foc el poble.
7 de setembre de 2021
Puntualment, a la 1 del migdia, l’Amalia Calvo
Calvo, de 92 anys, i el Daniel Batlle Garcia, de
94 anys, van encendre la tradicional tronada
que dona el tret de sortida als actes principals
i més tradicionals de la nostra Festa Major.
Seguidament, el repic de campanes i la ballada
dels gegants Serè i Marinada van omplir de festa
la plaça de l’Església.
A la nit, els borgencs i borgenques van poder
viure presencialment l’Arribada de la Mare de
Déu de la Riera. Amb mesures per tal que la
gent no s’aglomerés, es va poder anar a cercar
la Imatge de la Patrona, a la seva ermita. Un
cop arribats al santuari i després de la salutació
i el cant de la Salve Regina, els diables van
encendre les primeres carretilles i la processó
va continuar fins al poble. Aquest any, però, de
manera excepcional, la rebuda de la Mare de
Déu es va fer a la plaça de la Font. Allà, l’alcalde
de la vila, Sr. Joaquim Calatayud i Casals, va
nomenar-la Alcaldessa d’Honor, lliurant-li la
vara de comandament de la vila. Seguidament,
l’exconseller de la Generalitat de Catalunya, Sr.
Josep Rull i Andreu, va pronunciar el parlament
de benvinguda. Amb el cant de la Salve Regina, a
càrrec del Cor Parroquial, va finalitzar la rebuda
i la processó va seguir fins al passeig de l’Hort
Núm. 221 | 24
 del Dasca, des d’on es va aviar un espectacle
pirotècnic. A causa de la pandèmia, es va
recomanar no seguir la processó fins a l’església,
ja que no es va poder fer el tradicional besamans.
25 | Núm. 221
8 de setembre de 2021
Amb l’església plena de gom a gom, al migdia es
va celebrar l’Ofici solemne concelebrat, durant
el qual es va interpretar la Missa Pontificalis de
Lorenzo Perosi.
A la tarda, el Cant de Vespres i la Processó
solemne que va recórrer els principals carrers
de la vila i, com és tradició, es va aturar a la
plaça de la Font per cantar, de nou, la Salve
Regina del mestre Sancho Marraco.
Per tancar el dia de la Festa Major, l’Orquestra
Metropol va oferir dos concerts, de tarda i de
nit, que van omplir l’envelat de borgencs i
borgenques amb ganes de música i festa.
 9 de setembre de 2021

Al migdia, la tradicional missa en honor de Sant

Antoni de Pàdua.

Durant tota la jornada, els inflables del passeig

de l’Hort del Dasca van ser el principal atractiu
per a la canalla de les Borges. A la tarda, la pluja
va deslluir els tallers que hi havia preparats a la
pista de l’Escola Rocabruna. Tot i això, força
canalla va poder assistir al taller de Comaigua.

Ja a la nit, després d’haver-ho d’endarrerir mitja

hora per l’aiguat que va caure, l’envelat es va
tornar a omplir de gom a gom amb motiu de
l’espectacle de màgia que va oferir el Mag Albert.

11 de setembre de 2021

Al migdia, els onze coets commemoratius van

anunciar la celebració de la Diada Nacional de
Catalunya.

A la tarda, va ser el torn de la Societat de

Caçadors, que va organitzar la seva tirada social
al plat de Festa Major.

Per últim, una gran festa de celebració del

centenari del Club Deportiu Rocabruna va
centrar la nit d’aquest dissabte. Durant l’acte, es
van homenatjar moltes persones que han estat
vinculades amb el Club i que han fet possible
cent anys de futbol a les Borges. Aquesta festa
10 de setembre de 2021 va acabar amb l’actuació dels Tàrraco Surfers.

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya,

es va celebrar l’acte institucional a la plaça de
l’Església. El discurs d’aquest any va anar a
càrrec de l’alcalde de Maspujols, Il·lm. Sr. José
Rodríguez Mateo.

A la nit, Segonamà va oferir un concert per als

més joves de la vila, que van omplir l’envelat.

Núm. 221 | 26

12 de setembre de 2021
Aquest dia es va celebrar la primera edició
del Memorial Joaquim Calatayud Crespo,
disputat entre el Club Deportiu Les Borges i el
Cambrils Unió Club Esportiu i que va acabar
amb la victòria de l’equip borgenc.
19 de setembre de 2021
Per tancar els actes de la Festa Major, la tercera
edició de la Trail Els Miradors va aplegar prop
de 400 persones que van fer un recorregut per
les muntanyes del nostre terme.
27 | Núm. 221
9 d’octubre de 2021
Aquest dissabte va començar la Novena a
la Mare de Déu de la Riera que organitza
l’associació dels Amics de l’Ermita els nou dies
previs al seu retorn a l’ermita. Com a novetat
d’aquest any, cada dia de la Novena hi va haver
missa amb predicador, fet que va augmentar la
participació dels feligresos borgencs.
17 d’octubre de 2021
Darrer dia de la Novena i dia en què, com l’any
1954, es va retornar la Mare de Déu de la Riera
al seu santuari. Un centenar de borgencs van
participar d’aquesta celebració que va acabar
amb la celebració de l’Eucaristia, malgrat la
pluja, a la plaça del Santuari.
A la tarda, el Centre Cultural Serè va acollir
l’Assemblea General de l’associació dels Amics
de l’Ermita, que va comptar amb la participació
de més d’una vintena d’associats i simpatitzants.
 1 de novembre de 2021

Al migdia, amb motiu de la solemnitat de

Tots Sants, es va celebrar la missa a l’església
parroquial. Aquesta jornada, i els dies pròxims,
va suposar una gran concurrència al cementiri
municipal de persones que van anar a visitar els
seus difunts. A més, a la 1 del migdia, Mémora
va oferir el ja tradicional Recital pel Record, al
cementiri.

2 de novembre de 2021

Dia dels Fidels Difunts. A les 12 del migdia, el

cementiri va acollir la missa en memòria dels
difunts de les Borges del Camp.

18 d’octubre de 2021

La Cooperativa Agrícola va obrir el molí d’oli

per tal que totes aquelles persones que tenen
olives les poguessin portar per fer-ne oli.

Núm. 221 | 28
 18 de novembre de 2021

L’Associació Cultural de Dones Borgenques i

la regidoria local de Noves Tecnologies i eines
de la Informació van iniciar un taller en què es
tracten temes relacionats amb les xarxes socials,
internet i l’àmbit digital i que es desenvoluparà
en diverses sessions.

25 de novembre de 2021

Amb motiu de la celebració del Dia

Internacional per a l’eliminació de la violència
contra les dones, es va llegir el manifest
20 de novembre de 2021 reivindicatiu a la plaça de la Dona, on es van
pintar petjades de color lila.
Les Borges va acollir, durant tot el dia, una nova
edició del Correllengua, dedicat a l’escriptora
Isabel-Clara Simó. Va comptar amb una
exposició sobre la història i el desenvolupament
de les llengües de la Mediterrània. La ballada
de la geganta Marinada, la lectura del manifest
i un espectacle d’animació per als més petits.

29 | Núm. 221
Cent anys del Sindicat i
Cooperativa Agrícola de les
Borges (II)
Mn. Miquel Saludes i Ciuret
(1867-1936)
Josep Pàmies i Freixas

Amb el centenari de la Cooperativa Agrícola és opor-

tú recuperar la memòria de la persona que l’any 1920
impulsà la creació del Sindicat Agrícola Catòlic, Mn.
Miquel Saludes i Ciuret, prevere. La seva trajectòria va
ser prou llarga i profitosa fins que l’anticlericalisme i la
Guerra Civil posà fi a la seva vida, però no pas a la seva
condició eclesial, que l’augmentaria. Aquest article re-
passa algunes fites del seu llegat entre 1915 i 1936 com
a rector de les Borges i consiliari del Sindicat Agrícola
Catòlic, actualment Cooperativa Agrícola de les Bor-
ges del Camp.

Mn. Miquel Saludes i Ciuret va néixer a Alforja, el

26 d’abril del 1867. Com a sacerdot, el 8 de juny de
1915 accedí per oposició a la rectoria de la parròquia
de l’Assumpció de les Borges procedent de Vilaplana.
En arribar, oficià les exèquies del seu pare que va morir
el 14 de juny i de la seva mare que morí el 18 d’abril
del 1917. Mn. Miquel Saludes va presidir la junta que
impulsà la coronació canònica de la Mare de Déu de
la Riera l’any 1916. Segons consta a la memòria de
la comissió de festes que es presentà a l’Ajuntament
de les Borges el 22 de setembre del mateix any, en els
agraïments: “... al benemèrit rector d’aquesta parròquia
que va ésser qui va concebre l’idea de la coronació de la senyoretes Maria (de) Vall, Maria Baiges, Maria Solé
venerada Imatje i amb molta justesa l’ha portat a cap.” El i Isabel Ruiz per les almoines recollides entre el po-
nou rector encapçalà la comissió formada per destaca- ble devot, especialment agraïts al “Magnífic Consell
des personalitats locals: l’alcalde Joan Sanahuja i Pi, els Municipal”. La pretesa modèstia i el lluïment exultant
terratinents i comerciants Antoni Subietas i Domingo, quedà recollit a la memòria: “... secundant sempre los
Esteve Piñol i Roig, Frederic Casals i Vall, Artur Dasca humils projectes d’aquesta Junta, aplanant camins i ven-
i Sumsí i també l’Emilio Huguet i Gibert. En el docu- cent obstacles, deixant probat d’una manera ferma i clara
ment s’agraeix la generositat de les famílies benestants que la Vila de les Borges del Camp es troba en lo pinacle
de mas d’en Tarrats, de la torre Sans, de cal Dasca i les de la seva glòria per la fe i per la cultura dels seus fills.1”

Núm. 221 | 30
Amb l’entusiasme manifest, el suport municipal, la
col·laboració dels prohoms de la vila i el fervor dels
feligresos, Mn. Miquel Saludes disposà del suport su-
ficient per a nous i ambiciosos projectes, com la reno-
vació i restauració del temple parroquial el 1917, la
restauració de la capella del Santíssim el 1918, la gran
obra de restauració de l’altar major el 1930, les millores
a l’ermita de la Mare de Déu de la Riera i, en l’aspecte
social, la fundació del Sindicat Agrícola Catòlic l’any
1920.
Aquest va ser un nou sindicat agrari, confessional i in-
terclassista per disposicions eclesiàstiques. Ja l’any 1906
l’arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Fornaguera,
impulsà la Federación de Asociaciones del arzobispado de
Tarragona para la Acción y Defensa Social. Segons els
estatuts tenia per objectiu la defensa dels interessos re-
ligiosos, socials i morals de totes les classes i totes les
entitats existents i de nova creació que no s’oposessin a
la doctrina de l’Església catòlica, la caritat, la justícia i
l’ordre social2.
El sindicalisme catòlic agafà nova embranzida amb
la fundació de la Federación de Sindicatos Agrícolas
del Campo de Tarragona, el 24 de maig de 1918, sota
la presidència de l’arquebisbe de Tarragona Antolín
López Peláez, que demanà que es basés en el mutua-
lisme3. Per l’escassa afiliació, al mes d’agost s’advertia
als rectors la conveniència que les juntes dels sindicats
agrícoles catòlics acordessin federar-se pels extraordi-
naris avantatges que reportaven4. Poc després, el 22 de
desembre de 1918, moria l’arquebisbe López Peláez.
31 | Núm. 221
El Sindicat Agrícola Catòlic de les Borges del Camp
es fundà tardanament, el 18 d’abril de 1920, amb els
socis que assistiren a l’assemblea, propietaris, comer-
ciants, pagesos i eclesiàstics.
A les Borges no s’aconseguí agrupar en una sola entitat
l’associacionisme agrari i l’Antoni Subietas i Domingo,
que havia presidit la Societat Unió Agrícola entre 1912
i 1916, va ser nomenat president del Sindicat Agrícola
Catòlic de les Borges amb Mn. Miquel Saludes i Ciu-
ret com a consiliari (conseller, assessor) i l’aprovació
del nomenament i els estatuts socials per l’arquebis-
be successor, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Entre
els acords fundacionals, la designació de la Mare de
Déu de la Riera com a patrona del Sindicat Agrícola
Catòlic. Un gran dibuix emmarcat, fet a llapis a par-
tir de la postal del 1917 amb la imatge de la patrona
revestida i coronada, presidia les antigues oficines del
Sindicat. Mesos després, el 23 d’octubre de 1920, l’ar-
quebisbe de Tarragona es traslladava a les Borges en
visita pastoral.
L’any 1922 Mn. Miquel Saludes documentà la condi-
ció catòlica del Sindicat Agrícola de les Borges imbuït
1Memòria del centenari, 2017, pàg. 22. Web Parròquia
de l’Assumpció.
2Boletín... núm. 9. Març 1908. Pere Audí, Cooperatives,
anarquistes i capellans... 2010.
3La Cruz, 25 de maig de 1918.
4La Cruz, 17 d’agost de 1918.

de l’esperit de l’Església amb el foment de la moral
cristiana i l’estalvi, cosa que afavoria amb l’exercici del
càrrec de consiliari junt amb els sacerdots de la parrò-
quia com a socis actius del Sindicat5. En efecte, entre
els assistents hi consta Mn. Joaquim March i Cavallé
de la Pobla de Mafumet (conegut com Mn. Joaquim
de les monges) i el beneficiat Mn. Joaquim Mariné i
Àvila d’Alforja. Els 51 socis inicials s’incrementaren
fins a 132 en només dos anys.
El sindicalisme agrari a finals del segle XIX, i sobretot a
inicis del XX, estava en plena efervescència. A les Bor-
ges es creà el Sindicat per a la Defensa de la Propietat
Agrícola per protegir els conreus dels ramats de bestiar.
Posteriorment es fundà la Societat Unió Agrícola de
tendència republicana que presidí l’Antoni Subietas i
Domingo. Junt amb l’Artur Dasca i Sumsí formà part
de la Cambra Agrícola de Reus quan l’any 1914 s’im-
pulsaren les comissions locals de productors d’avellanes
en els 29 municipis representats, en defensa del preu
de l’avellana i el comerç internacional6. L’Artur Dasca
formà part de la Cambra Agrícola de Valls el 1906,
participà en diferents comissions tècniques i en va fer
divulgació als diaris de l’època. També s’interessà pel
model de sindicalisme agrari de grans terratinents en
defensa de la propietat privada que representava l’Ins-
titut Agrícola Català de Sant Isidre. Consta que assistí
a la junta general el gener del 1924 i recolzà una de les
propostes de comprar tractors en comú per fer front a
la manca de braços7. L’any 1935 es reunia l’assemblea
de pagesos, terratinents i comerciants de la Unió de
Sindicats i Pagesos de Catalunya a Tarragona presidida
per l’Antoni Subietas, amb un centenar de sindicats i
entitats agràries representades en reivindicació de polí-
tiques agràries, reducció d’impostos i una millor gestió
agrícola8. Aquest era un nou model d’associacionisme
agrari de segon nivell, eficient pels continguts i inclu-
siu de les entitats agràries catalanes, amb l’adhesió del
departament d’Agricultura de la Generalitat.
L’Artur Dasca no participà en la creació del Sindicat
Agrícola Catòlic, però sí que col·laborà amb la parrò-
quia de les Borges en l’edició dels Goigs de la Mare de
Déu de la Riera, que Mn. Miquel Saludes encarregà
l’any 1932 a Mn. Josep M. Cogul, i en la protecció del
patrimoni artístic. Junt amb l’Antoni Subietas i Do-
mingo, Josep Montpeó i Juncosa, Francesc Sans i Bai-
ges, l’Anton Borràs i Bosch i el suport de les autoritats
civils i eclesiàstiques de les Borges, l’Artur Dasca formà
la comissió que l’any 1935 impulsà la restauració de la
històrica creu de Sant Bartomeu, la Creueta9, aterrada
el 28 d’agost del 1934, novament destruïda el 1936.
El 22 de febrer del 1936 Mn. Miquel Saludes denun-
ciava un tiroteig a la façana de l’Abadia des de la riera.
Actes violents en el context de secularització del ritual
catòlic durant la Segona República10. El mes següent
era destinat com a adscrit a la parròquia de Riudoms
per motius de salut i el 24 de març l’Artur Dasca pu-
blicava un extens article de comiat i reconeixement al
rector de les Borges ple d’admiració i afecte per la bona
relació que van mantenir11. En l’aspecte social, apuntà
5Datos de las parroquias del Arzobispado. Tarragona,
1922-I. AHAT
6Diario de Tarragona, 18 d’agost de 1914.
7Revista del IACSI. 1-1924. Jordi Planas, Els propietaris i
l’associacionisme agrari... 2006.
8La Cruz, 6 d’agost de 1935. De les Borges, el Sindicat
Agrícola i el Sindicat Catòlic.
9El Matí, 30 juny 1935. Full volant de subscripció.
10“Biografia del bisbe Borràs pel canonge arxiver” La Borja
125, 2005.
11“Sortida que dol - Mn. Miquel Saludes”, La Veu de Ca-
talunya, 24 de març de 1936.
Núm. 221 | 32
que Mn. Miquel Saludes fou l’iniciador i fundador del
Sindicat Agrícola Catòlic amb un edifici alçat de bell
nou, un dels millors casals de la població i que posseeix
dues premses d’oli, grans magatzems per a fruits, locals
per a cafè i esbarjo, Cooperativa (de consum) i Caixa
d’Estalvis.
Amb l’esclat de la Guerra Civil els fets es precipitaren
i el 20 de juliol del 1936 s’inicià el saqueig d’arti-
cles d’alimentació en grans quantitats, oli, conserves
i sucre del Sindicat Agrícola Catòlic, fins a la liquida-
ció12. S’imposava el sindicalisme revolucionari en un
nou ordre social amb l’expropiació i col·lectivització
de propietats i mitjans de producció. A les Borges
es confiscaren finques rústiques i urbanes, entre les
quals les instal·lacions del Sindicat. El 25 de juliol
detenien Mn. Miquel Saludes camí d’Alforja, empre-
sonat a Reus i traslladat al vaixell-presó Rio Segre. Al
port de Tarragona va escriure una postal el 15 d’agost
de 1936 on transmetia els seus sentiments: “...Tinc
molt presents al pensament i al cor a tots els de Les Bor-
ges. - Saludi a tothom sense distinció...” 13 Posterior-
ment el van dur a Torredembarra on l’11 de novem-
bre de 1936 el van executar per la seva condició de
sacerdot. Tres anys després, el 16 de juliol del 1939,
les restes de Mn. Miquel Saludes eren traslladades al
nínxol 112 del cementiri municipal de les Borges del
Camp junt amb els seus pares, Miquel i Maria14. L’ar-
ticle de comiat de l’Artur Dasca no va ser endebades i
ell mateix va morir abatut a Barcelona el 3 d’octubre
de 1936.
El record de Mn. Miquel Saludes no s’esvairia del tot.
En els actes del centenari de la coronació canònica de
la Mare de Déu de la Riera, l’any 2016, l’alcalde de
33 | Núm. 221
Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’hi referí a la Sa-
lutació, a l’Arribada de la patrona a la vila: “Va ser
coronada canònicament el dia de la seva festa, 8 de
setembre de 1916, per l’arquebisbe de Tarragona An-
tolín López Peláez, en un acte popular molt emotiu i
solemne, sent rector de la parròquia Mn. Miquel Sa-
ludes Ciuret15.” De fet, l’arquebisbe Antolín delegà la
representació al canonge Dr. Antoni Balcells, ja que
el dia 6 de setembre sortia de viatge16. Un acte amb
presència de l’arquebisbe Jaume que l’endemà presi-
dí la commemoració del centenari de la coronació a
l’ofici solemne de festa major amb esment al seu an-
tecessor. Tres anys abans, el 13 d’octubre del 2013,
l’arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, Jau-
12Estado nº 3, Borjas del Campo, 12-11-1940. Archivos
Estatales. Ministerio de Cultura.
13Arxiu Fotogràfic Municipal. Web Ajuntament de les
Borges del Camp, 2021.
14A partir de Francesc Basco, En Tarragona beatifican
522 mártires... 2014.
15Salutació-Parlament de benvinguda, 2016. Web Ajun-
tament de les Borges del Camp.
16La Vanguardia, 5 de setembre de 1916.
me Pujol i Balcells, presidí la cerimònia de beatificació ducció agrària amb l’ús
dels màrtirs de la Guerra Civil i persecució religiosa, col·lectiu de tècniques i
entre els quals Miquel Saludes i Ciuret, prevere, i el mitjans de producció, la
borgenc Joan Montpeó i Masip, seminarista. comercialització dels pro-
ductes agraris i la presta-
El nebot de Mn. Miquel Saludes, el també prevere ció de serveis i explotació
i fill d’Alforja, Mn. Isidre Saludes i Rebull, impulsà en comú de terres i altres
els tràmits per a l’exhumació i trasllat de les restes béns d’ús agrari. Un gran
del beat Miquel Saludes del cementiri de les Borges repte cooperatiu en el
a un lloc més adequat. Un cop identificades amb un centenari de l’entitat.
informe forense el 13 de març de 2017, es procedí a
la confecció de reliquiaris: “Ex ossibus, Beat Miquel
Saludes Ciuret, pvre i màrtir” i a dipositar les restes en
una urna de marbre a la cripta de la capella de sant
Fructuós de la catedral de Tarragona, lloc de signifi-
cació martirial, en una cerimònia litúrgica on només
assistiren preveres.

La denominació “Sindicat” s’ha conservat fins avui.

El Ferran Jové i Hortoneda va incloure el nom a To-
ponímia de les Borges... (1981), la Cooperativa Agrí-
cola, amb Centre Recreatiu, molí de pinso i col·legi
durant la guerra. Altres dades són a la Guia de les
Borges... (1983) com el canvi de nom pel de “Coope-
rativa Agrícola y Caja Rural de Las Borjas del Cam-
po” el 16 de novembre de 1945. Després de la Guerra
Civil els sindicats catòlics s’hagueren d’adaptar a la
nova normativa de cooperatives i sindicats verticals
del franquisme. El Ministeri de Treball impulsà la
Ley de Cooperativas l’any 1942 i el reglament del
1943 que ho regulava. Menys coneguda, però docu-
mentada, és la denominació “Hermandad Sindical
de Labradores y Ganaderos” en què es van haver de
constituir obligatòriament tots els productors agraris
de la Cooperativa amb la Ley de Organización Sin-
dical del 1940 i posterior decret d’Unidad Sindical
Agraria del 1944.

Amb la Llei de Cooperatives de Catalunya 4/1983

s’adaptà el nom a la nova normativa, Cooperativa
Agrícola i Caixa Rural de les Borges del Camp, So-
cietat Cooperativa Catalana de Responsabilitat Limi-
tada. L’article 1 estableix que les cooperatives han de
complir una funció que tendeixi a millorar les rela-
cions humanes i posar els interessos col·lectius per da-
munt de tota idea de benefici particular. L’article 3.1
indica que no poden dependre de cap organització
política, religiosa o sindical. Els estatuts socials con-
templen, entre altres, la millora dels processos de pro-

Núm. 221 | 34
CORRELLENGUA 2021
Les Borges del Camp, 20 de novembre
Malgrat diverses causes que enguany han reduït molt - Presentació i lectura del Manifest
la participació d’entitats, l’ANC, els CDR, el Club de
lectura i la Colla Gegantera hem volgut continuar la - Concert d’animació infantil: “El Món i la Fada
celebració del Correllengua amb la voluntat de difon- clau de sol” Espectacle molt participatiu per part
dre i promocionar la llengua i la cultura catalanes. dels infants i alguns adults, amb cançons en català
de diversos països.
Actes del Correllengua 2021
D’11 del matí a 7 de la tarda
Exposició: “Mar de lletres. Un viatge a l’origen de
MANIFEST CORRELLENGUA 2021
L’any 2008 l’autora del Manifest del Correllengua va ser
l’alfabet”, cedida per la Diputació de Tarragona. Un
Isabel-Clara Simó. Les seves paraules clarividents ja aler-
conjunt de plafons i textos que ens mostraven com
taven del risc d’extinció del català i ens advertia: “Si no
les diverses llengües i alfabets dels antics pobles de la
salvem la llengua, no salvarem el país”. Fins a la seva mort
mediterrània es difonien pels diversos territoris. La
no va parar d’alertar-nos: estem en perill de mort.
guia de la Diputació va fer una visita i una explica-
ció exhaustiva amb una bona participació del públic
La seva clarividència, però, no la duia a aïllar-se ni a enro-
que la va seguir amb molt d’interès.
car-se. Ben al contrari, reclamava que el català fos la llen-
gua comuna de tots els catalans “vinguts de totes bandes
L’exposició ha estat creada per alumnes de l’Escola
del món”. Ella volia, doncs, que el català fos una llengua
d’Art de la Diputació de Tarragona i està plena de
per conviure, una llengua per compartir. I aquest somni
simbolismes, dibuixos i fotografies que feien més en-
no era gens forassenyat. En tots els territoris de parla cata-
tenedors els textos.
lana hi ha més gent que s’identifica amb el català que gent
que el té com a llengua d’origen. Gent que ha fet seva la
A 2/4 de 5 de la tarda
llengua encara que no els l’hagin transmès familiarment. I
- Cercavila gegantera que va recórrer diversos carrers
aquest és un present que no podem malbaratar.
de la vila i va atreure públic pels actes posteriors.
La diversitat que ens ha arribat ha estat un regal, una nova
De les 5 a les 7 de la tarda
realitat que ens recorda que no som sols al món i que la
- Encesa de la flama

Núm. 221 | 35
 tasca de revitalitzar les llengües subordinades arriba a tots ment com un dels seus bons desitjos: “Aquest any hauries
els confins del planeta, perquè arreu hi ha gent que lluita de dedicar algun esforç a salvar la teva llengua, que està
per viure en la seva llengua. Però en aquesta lluita no hem en perill d’extinció; per exemple, parlant-la.”
d’estar sols perquè, quan una llengua es mor, tots hi per-
dem alguna cosa. És l’hora doncs d’apel·lar a la solidaritat Visca la diversitat i visca el Correllengua.
dels parlants de llengües dominants perquè només amb
el seu concurs aconseguirem restaurar l’equilibri ecolin- M. Carme Junyent
güístic. Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades
que ens han transmès i els altres de respectar-lo. Un llegat
que no és només nostre, perquè totes les llengües són de
tots. Totes ens aporten maneres alternatives d’explicar el
RECULL FOTOGRÀFIC III CORRELLENGUA
món. Per això mateix al nostre compromís cal sumar-hi la
companyonia de tots aquells que lluiten per la llibertat i la
justícia parlin la llengua que parlin.

El 96% de la humanitat parla el 4% de les llengües.

Aquest és el resultat de segles d’història en què uns pocs
han volgut ocupar l’espai de molts. En aquesta confron-
tació el primer que els han arrabassat ha estat la llengua
perquè no puguin recordar qui van ser quan eren lliu- Exposició “Un mar de lletres” Exposició “Un mar de lletres”
res. Nosaltres encara hi som a temps perquè malgrat tot
hem perpetuat fins aquí les llengües que s’han generat
al nostre territori: el català, l’aranès i la llengua de signes
catalana. Però no ens queda gaire temps i per això cal que
reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom
i en tots els entorns. I que la fem viure amb la conscièn-
cia que, quan la compartim, estem donant el millor que
tenim i estem dient: tu també ets nosaltres.
Colla gegantera Colla gegantera
La tasca no és fàcil, però és possible. No és fàcil perquè
hem de vèncer un estigma que fa segles que dura. És pos-
sible perquè només ens cal parlar en la nostra llengua,
sempre i arreu. Isabel-Clara Simó ho va expressar clara-

Plantem un arbre per cada vida que

s’emporta una mica de les nostres arrels.
Perdre un ésser estimat és perdre una part de nosaltres.
Sempre resulta dolorós per a les famílies. Per això, volem retre
un merescut tribut, perquè el seu record pervisqui durant El Món i la Fada Clau de Sol El Món i la Fada Clau de Sol
generacions.
Un homenatge en memòria dels que marxen i pel bé dels que
es queden.
Coneix el bosc In Arboriam: https://memora.udianas.net

MonteroServei 24 hores
Servicios
900 231 132 #InArboriam
Funerarios
www.memora.cat #elvalordeladespedida Torxa i lectura de manifest Torxa i lectura de manifest

36 | Núm. 221
Paradís
Joan Ortiga i Salvadó

Hi vaig arribar pujant, això sí, sense esforç. Jo vaig ser un
descregut total, no tan sols del fet que es trobés a dalt,
sinó que fos enlloc. Res més lluny de la meva increduli-
tat: a dalt i ben compartimentat. Era clar que em trobava
a dalt de tot: més amunt no hi havia res, però res de res, el
no res tan debatut i vilipendiat; no es necessita compren-
sió, simplement no existeix, mor –potser aquí no és la
paraula més adequada—en ell mateix. Si miraves a baix
distingies els diferents cercles dels estadis que es poden
assolir durant la temporalitat. L’excel·lència a dalt de tot:
el que en dèiem el cel.
dimonis i dimoniets..., en som un fotimer. Per la teva
tranquil·litat, potser un dia allò que en dieu “Europa”
arribarà a ser una realitat i, aleshores, tot aquest sector
d’aquí es convertirà en un únic cel Europeu, on els cata-
lans, entre d’altres, podreu parlar, com ho feu, a cor que
vols. Aquí i ara, els Arcàngels hem de cuidar que no us
passeu del 6% que és el màxim que s’accepta si no vols
que uns quants et muntin un guirigall que arrossega
tots els espanyols i alguns catalans.
- Caram! Quina mala sort! I…, aquell, sembla...

- Com és que he vingut a parar aquí, si mai vaig mostrar - Sí, no t’equivoques, és el Generalíssim. Ocupa un lloc
cap acte de fe que em fes mereixedor de transcendir a un de privilegi. Va fer molt per la Institució i la força dels
lloc de privilegi? centenars de misses que es fan a la seva benaurança el
col·loquen cada cop en millor posició.
- No et pensis –contestà el meu acompanyant ange-
lical-, no sempre ha estat així. Aquí, encara que no es - Collons! Dispensa, Gabriel! Em sembla que practica-
noti, hi ha una reglamentació molt acurada i tu, pel sol ré el transfuguisme tan aviat hagi pres les coordenades.
fet de ser català, entres de pet al cel dels espanyols. Aquell cercle d’allà baix a l’esquerra, encara no l’havia
vist. Sembla que s’ho passin pipa.
- No ho entenc, malgrat que mai hi vaig creure, sempre
pensí que el cel era universal, el que allà baix en diem - Home, aquell és el de les bèsties que no són humanes.
multicultural, tot barrejat. No hi ha una reglamentació tan estricta. De fet, s’ho
mereixen: a la dimensió mortal, amb honroses excep-
- No és allà baix. Allà baix hi ha els diferents cercles de cions, se’ls ha fet de tot, amb permís exprés, res de bo.
benestar, o sigui, el purgatori, l’infern, que té un grapat
de cercles –tanta és la demanda—i els llims, que és el - Miraré de trobar-ne la drecera!
lloc on van els despistats, moltes vegades sense saber-ho.
Tots, absolutament tots, són permeables i, sense comp-
tar els trànsfugues, cada eternitat hi ha un trasbalsament
constant. Allò que tu n’has dit “a baix” és en una altra
dimensió; res a veure amb on ens trobem, on no cal que
especulem en conceptes com “temps” i “espai” que com
pots comprovar no existeixen. L’eternitat és tan senzilla
com això: no hi ha temps ni espai.

- Doncs…, i per què un cel espanyol?

- Mira, saps allò de “a imatge i semblança”? Doncs aquí

s’ha de reproduir tot el pastís a causa d’això. Hom no
pot defugir la pasterada perquè no s’aparta gens ni mica
del que Ell ha muntat en el Seu reialme: categories,
graus, exèrcits, arcàngels, àngels, querubins, diables,

Núm. 221 | 37
Les Borges renova tot el seu
enllumenat públic i preveu un
estalvi del 70% en la factura del
consum elèctric
L’Ajuntament de les Borges du a terme durant aquestes
setmanes la renovació total de l’enllumenat públic del
municipi amb un doble objectiu: d’una banda, reduir la
factura mensual del consum elèctric i, d’altra, reduir
les emissions de CO2. Amb aquest projecte s’aconse-
guirà una major eficiència energètica i un augment de
la lluminositat en el conjunt del municipi i, per tant, un
major confort visual.
Actualment, l’enllumenat públic de les Borges està for-
mat per lluminàries de sodi i vapor de mercuri que seran
substituïdes per lluminàries led de major rendiment i
menor consum energètic.
En conjunt, es renovaran un total de 448 lluminàries.
L’actuació es durà a terme a tot el municipi, que s’ha
subdividit en diferents zones d’actuació. En alguns casos
la renovació serà només dels elements destinats a la il·lu-
minació, les bombetes, i en altres casos la renovació serà
tant d’aquests elements com dels suports i, per tant, de
tot el conjunt que forma part d’un punt de llum.
El primer nucli de les Borges on ja s’ha dut a terme
aquesta actuació és als Aires del Camp on ja s’hi han ins-
Escola de Dansa i Música
Autoritzada
pel Departament
d’Educació
de la Generalitat
de Catalunya
C. Doctor Gener, 2 · 43340 Montbrió del Camp · T. 666 437 806 · esdansamontbrio@gmail.com
38 | Núm. 221
tal·lat les noves lluminàries al Camí de les Valls, al carrer
de la Sardana i al carrer Sant Jordi.
Amb un pressupost d’uns 100.000 euros, la contrac-
tació d’aquest projecte s’ha fet a través de la central de
compres de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
Aquesta central té com a objectiu canalitzar les deman-
des dels ajuntaments catalans i les ofertes de les empreses
subministradores, amb l’objectiu d’abaratir costos i faci-
litar el procés de contractació. D’altra banda, l’ajunta-
ment també rebrà, per aquest projecte, una subvenció de
35.000 euros de la Diputació de Tarragona.
L’estalvi energètic que s’aconseguirà un cop es completi
tota la instal·lació serà molt important i, segons els càl-
culs tècnics que acompanyen el projecte, serà de gaire-
bé un 70% respecte de la factura elèctrica actual, de
tal manera que l’amortització de la instal·lació s’aconse-
guirà, aproximadament, en un termini de poc més de
dos anys.
L’empresa adjudicatària del projecte instal·larà un total
de 240 lluminàries del model Clap S, 118 del model Ba-
sic i 90 del model Burgos. Aquest últim model és el qual
■ DANSA • Ritme i dansa creativa a partir dels 3 anys • Dansa clàssica
Dansa contemporania • Dansa jazz i musicals • Claqué, Body percussion
Hip hop • Teatre • Preparació per als exàmens de la Royal Academy of Dance
■ MÚSICA • Sensibilització • Llenguatge musical Grau Elemental, Grau Mig •
Informàtica musical • Piano, guitarra, saxo, violí, bateria, clarinet • Conjunt instrumental,
cant, preparació per la prova d’accés a grau professional, flauta travessera
■ GIMNÀSTICA • Pilates Mat amb tots els elements • Barre Methood&Pilates fusió
cardio-pilates • Pilates hornes • Gimnàstica de manteniment • Booty Barre Ioga
Classes per a nens/es, joves i adults escola.montbrio
 AJUNTAMENT DE
es farà servir per adaptar les lluminàries més clàssiques LES BORGES DEL CAMP
Tel. 977 817 000 | Fax 977 817 036
i tradicionals que hi ha als carrers del nucli antic o al www.lesborgesdelcamp.cat
Replà, per exemple, i que són característiques d’aquesta ajuntament@lesborgesdelcamp.cat
part del nostre municipi, que amb el canvi no perdrà
aquest element al que estem tan habituats. Horari: de setembre a juny
Matins: de dilluns a divendres 9.00 a 14.00 h
El termini d’execució d’aquest projecte és de dos me- Tardes: dimarts i dijous 17.00 a 20.00 h

sos i, per tant, a finals de febrer la renovació hauria d’es- Horari: de juliol a agost
tar enllestida. Matins: de dilluns a divendres 9.00 a 14.00 h
Tardes: dijous 17.00 a 20.00 h
Per últim, cal destacar que l’empresa adjudicatària que
durant aquestes setmanes està treballant al nostre mu- Residència Mare de Déu de la Riera 977 560 054
nicipi està adherida al compromís ‘Slowlight’ per a Biblioteca i Telecentre 977 817 000
la transformació sostenible de les xarxes d’enllumenat. Horari: Dilluns, dimecres i dijous
de 9 a 12h
Aquesta iniciativa promou la ‘creació d’espais nocturns De dimarts a dijous
en harmonia gràcies a una il·luminació calmada, inte- de 16.30 a 19h
l·ligent, saludable, sostenible, confortable i emocional’. Serveis Tècnics 977 817 000
Dijous, visites concertades
Serveis Socials 977 817 607
Dilluns d’11 a 13 del migdia
Jutjat de Pau 977 817 000
Divendres de 10 a 12 del migdia
Recollida voluminosos 977 817 000
Últim dijous de mes
Comaigua 902 250 070
Avaries 900 304 070
Horari: Dimecres de 10 a 13h
Servei de vigilància nocturna 659 315 990
Serveis Funeraris servei 24 hores 977 560 114
CAP Les Borges 977 560 089
Visites 902 111 444
Farmàcia 977 817 329
Correus
Horari: Dilluns a divendres de 9.30 a 10.30 h
C/ Catalunya, 17
Servei d’apartats de correus
Cementiri Municipal
Horari: de setembre a juny
Dilluns a dissabtes 9.00 a 17.00h
Diumenges i festius 9.00 a 14.00h
Horari: de juliol a agost
Dilluns a diumenge 9.00 a 15.00h
INS Fontanelles 977 560 842
Escola Rocabruna 977 817 400
Llar d’Infants Els Eixerits 977 817 259
Parròquia de l’Assumpta 977 817 080
Cooperativa Agrícola 977 817 006
Associació de Gent Gran 977 560 820
Poliesportiu el Garrigó 977 560 210
Emergències 112
Mossos d’Esquadra 977 635 300
Bombers 977 755 032
Ambulàncies 900 100 825
Serveis
Renfe 902 240 202
Autocars Plana 977 211 030
Taxi 670 286 343

Núm. 221 | 39
Més de 100 anys al vostre servei

Av. Magdalena Martorell, 69 - 43350 les Borges del Camp- Tel. 977 560 833 - Mòbil 629 649 699
ramonpares@hotmail.com - www.instalacionsramonpares.com