PEGO

L A M A RINA A L TA

AJUNTAMENT
DE PEGO
 ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
SECCIÓ D’ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ
Unitat de Recursos Lingüisticotècnics

RECULL I TEXT
Moisés Selfa Sastre
amb la col·laboració de Joan Miquel Almela Cots

GRAFISME
Esperança Martínez Molina

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica
Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians
Pego, 189

Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Av. de la Constitució, 284
46019 València
Tel.: 96 387 40 23
Adreça electrònica: avl@gva.es

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pego

ISBN: 978-84-482-6019-4
Depòsit legal: V-1393-2015
Impressió: LAIMPRENTA CG
www.laimprentacg.com

www.avl.gva.es
PEGO

La baronia de Pego està ubicada en una zona formada per un conjunt

de valls que reben el mateix nom: les valls de Pego. Estes valls se situen
dins de la comarca de la Marina Alta, en els extrems del Sistema Prebètic
valencià extern i al sud del golf de València. El terme municipal de Pego té
una extensió de 52 km2, amb tres sectors ben definits: el muntanyenc, el
raiguer i la marjal. El sector muntanyenc està format pels contraforts de la
serra de Segària i la serra del Migdia, seguix al sud per l’ombria de Bo-
doix i culmina al sud-oest amb la serra de Mostalla (359 m). El raiguer
oscil·la entre els cinc i els huitanta metres d’altura, i limita amb la marjal,
conjunt de terres compartides amb els termes d’Oliva i de Dénia. La ri-
quesa hídrica prové de l’acumulació de l’aigua de pluja, que dóna lloc al
naixement dels rius del Bullent i dels Racons, i de les basses de Sineu i
Rupais. Pego té actualment 10.957 habitants.
La marjal de Pego i Oliva és un mar interior format pel cabal dels rius
del Bullent i dels Racons. Com que el nivell d’estos rius és el mateix que el
del mar, tenen dificultats per a desembocar, de manera que es forma un
cabal que embassa la zona i la convertix en un ecosistema peculiar i en
un camp de producció d’arròs.
Si bé en època musulmana ja es va començar a explotar la zona, va
ser durant el primer terç del segle passat quan es va arribar a la màxima
expansió d’este cultiu. Ací es van arribar a conrear fins a 900 hectàrees
d’arròs, però a partir dels anys seixanta va començar la decadència d’este
cultiu.
Actualment la riquesa econòmica de Pego prové de l’agricultura de
regadiu. En els anys cinquanta va desaparéixer bona part del bestiar de
treball, i amb la mecanització i l’increment de les dotacions d’aigua grà-
cies als nombrosos pous de reg va canviar radicalment l’agricultura de
Pego. Hui el cultiu més important és el dels cítrics, que ocupa 1.664 hec-
tàrees. És significatiu l’increment constant de la quantitat d’arbres fruiters.
Pel que fa a la història de Pego, cal assenyalar que hi ha dades
d’assentaments humans en molts indrets de la nostra vall ja en temps
prehistòrics. Carmel Giner Bolufer destaca, en l’obra Estudios del Valle de
Pego, els llocs del Castellar, la muntanyeta de Benirrames i el tossal del
Moro, en la serra de Segària, i els alts del Xillibre i de Pasqual, on s’han
trobat habitatges i instruments que pertanyien a l’home prehistòric i també
peces de terrisseria ibèrica. En el paratge o zona muntanyenca del Bu-
llentó hi ha dos turons paral·lels, prop de Penyalba, on s’han trobat restes
de murs ciclopis de pedra seca d’una grandària considerable.
 És notable la necròpolis o cementeri que hi hagué en la zona de
Benirrames, concretament en un turonet situat entre esta partida i el riu
del Bullent. En este mateix indret hi ha una cova gran que sembla haver
estat habitada per pescadors primitius, la cova Mamella. Davant d’esta
cova s’han descobert sepultures de forma circular d’uns dos metres
d’alçària tallades sobre la roca. Les cambres sepulcrals trobades pareixen
ibèriques pels materials i els caràcters que presenten.
Un altre lloc de gran interés arqueològic és la zona de la Bastida, on
hi ha restes de murs de pedra seca de gran espessor que transversalment
tanquen el pas cap a l’interior. Allí s’han trobat depòsits d’aigua tallats
sobre la roca i restes d’antics habitatges amb ferramentes pròpies de
l’home prehistòric: destrals i, sobretot, atifells. Paral·lelament, les dos co-
ves que s’ubiquen en este paratge són un testimoni més de l’habitatge de
l’home prehistòric, especialment la cova del Sapet, on s’han localitzat
grans depòsits de cendra, trossos de ceràmica, destrals paleolítiques i
neolítiques, fang d’època fenícia i grega i diverses monedes romanes.
De l’època romana sabem que els assentaments començaren en la
zona plana del municipi. D’esta etapa són les làpides romanes descober-
tes en el Massil de Camatxo i en el pujol d’Almela, on, a més a més, s’ha
trobat una àmfora i una urna cinerària de la mateixa època.
Durant l’època islàmica, l’esplendor de Pego coincidix amb la constitu-
ció de Dénia com a regne de taifa. D’esta etapa hi ha constància d’un
bon nombre d’assentaments que hui donen nom a diverses partides:
Atzaila, Benigànim, Favara, Benumeia, Benisuleima, Rupais...
L’any 1244 el rei Jaume I va ocupar Pego i el seu territori gràcies a un
pacte amb Al-Azraq, que es va quedar a viure-hi. En 1263, després de la
revolta promoguda per Al-Azraq, en què va véncer el rei, es va concedir el
senyoriu de Pego a l’infant Pere, i este, per carta de poblament de 1279,
va repoblar el terme amb famílies vingudes de Barcelona. L’any 1300 es
va concedir el senyoriu a Constança d’Aragó, que havia sigut emperadriu
de Grècia. Quan esta va morir, l’any 1307, el domini del senyoriu va
passar a la reina Blanca d’Anjou i d’Hongria. En 1322, el rei Jaume II va
concedir el senyoriu de Pego al seu fill, l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou. La
baronia va passar, ja fora del patrimoni reial, als Cardona i, posterior-
ment, als Vilanova, Centelles, Borja, Pimentel i Téllez Girón, que posseïen
el ducat de Gandia. Precisament el fet que la baronia estiguera en mans
dels ducs de Gandia impedí, durant la Guerra de Successió, que Pego es
pronunciara a favor de l’arxiduc Carles, com volia el poble, i, per contra,
va continuar sent fidel a Felip V.
ELEMENTS FÍSICS

Orografia

Alt de Pasqual Ombria del Moro

Bodoix Penya de Mascó
Cabal de Pego Penya del Migdia
Cabal de Sagra Penya Roja
Coscoll Llarg Pla de Cambrils
Cova de Castelló Pla de l’Arrier
Cova de l’Ase Pla de la Mançanera
Cova de Sant Joan Pla de la Mata
Cova de Simó Pla de Molló
Cova de Tarcó Pla de Tarcó
Cova del Sapet Pla del Castelló
Cova Mamella Pla del Caülar
Cova Negra Pla del Tossal del Moro
el Carritxar Pla del Xocolater
el Massil de Camatxo Port de les Aigües
el Xical Port de Sagra
el Xillibre Pujol d’Almela
els Cristalls de Montnegre Replanell de les Monges
Foia Roja Serra de Mostalla
l’Ullastre Serra de Segària
la Creu Serra del Cavall (o del Migdia)
Lloma de Perdigó Solana de la Canal
Lloma de Peres Tossal de Cassabó
Lloma del Mig Tossal del Bullentó
Llomes del Barranc del Rall Tossal del Moro
Montnegre Tossal Ras
Muntanyeta Verda Tossal Roig
Ombria de Bodoix Tossalet de la Boticariera
Ombria de la Canal Tossalet de les Mondes
Ombria de Mostalla

Hidrografia natural

Barranc de Benigànim Barranc de la Canya

Barranc de Castelló Barranc de les Coves
Barranc de la Canal Barranc de Mostalla
Barranc de Quintanilla els Abiats
Barranc de Rupais Gola de les Tanques
Barranc del Carritxar Gola del Bullentó
Barranc del Rall Junces
Bassa de Rupais Riu del Bullent
Bassa de Sineu Riu del Molinell (o dels Racons)

Hidrografia artificial

Aigües Potables de Pego Motor de Sant Josep

Canal del Barranquet Motor de Server
Canal del Regalatxo Motor de Torres
les Fontetes Motor de Vidal
Motor de Frontera Motor del Sevillà
Motor de Jesús Beneito Motor del Xocolater
Motor de la Ballestera Séquia de les Tanques
Motor de la Viuda Séquia del Bullentó
Motor de Pataca Séquia del Riu de Baix
Motor de Sant Agustí

PARTIDES I PARATGES

Partides i paratges

Ambra el Mas
Atzaïla el Murtar
Atzubeia el Pinaret de la Palla
Benigànim el Racó
Benirrames el Riu de Baix
Benisuleima els Balats
Benituba els Barrancs
Benixats els Cabeçols
Benumeia els Cantalars
Castelló els Canyarets
Costarrèbies els Estalons
Cotes els Estepars
el Burjó els Magraners
el Calvari els Ports
el Camp els Pujols
el Colomer els Racons
els Rombins les Mitjanes
els Segamans les Mondes
els Sorells les Planes
els Tamarits les Séquies
els Vaporets les Socarrades
Favares les Sorts dels Olivars
Gaià les Sorts dels Sorells
Giratei les Tanques
l’Horta les Verdales
la Font de la Creu Penyalba
la Fonteta de Sant Joan Potastem
la Sort de l’Amerador Racó de Botja
la Sort del Bullentó Racó de Pasqual
la Sort dels Closa Racó dels Llidoners
les Comes Racó dels Xops
les Coves Rupais
les Davallades Salamona
les Ferrònimes Sant Antoni
les Junqueres Sant Joan
les Mallades Sant Sebastià
les Marjals Majors

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Casa d’Abat Casella dels Peons

Casa d’Àlvaro Corral de Cataplau
Casa d’Ambra Corral de Joaquim l’Agre
Casa d’Atzeneta Corral de la Carrasca
Casa de Ballester Corral de la Figuera
Casa de Ballestera Corral de la Mata
Casa de Benigànim Corral de la Neu
Casa de Guinda Corral de Rata
Casa de Jesús Beneito Corral del Maiorasgo
Casa de Joaquim l’Agre Corral del Xocolater
Casa de la Closa Pego
Casa de Marcots Riurau
Casa de Sant Joan Urbanització Montpego
Casa de Server
Vies de comunicació
Camí de Castelló
Camí de Cotes
Camí de les Tanques
Camí de les Verdales
Camí de Sant Antoni
Camí del Bullentó
Camí del Calvari al Xillibre
Camí del Camp de Tir
Camí del Carritxar
Camí del Murtar
Camí dels Cabeçols
Camí dels Rombins
Camí Vell de Pego a l’Atzúbia
Altres llocs d’interés
Camp de Tir
Castell d’Ambra
Cementeri
Convent Franciscà
Creu de Mostalla
el Calvari
el Rajolar
Ermita de Sant Antoni
Ermita de Sant Joan
Ermita de Sant Joaquim
Ermita de Sant Sebastià
Camí Vell de Pego a Oliva
Carretera d’Oliva
Carretera de l’Atzúbia
Carretera de la Vall d’Ebo
Carretera de Sagra
Carretera del Mar
Carretera del Ràfol
Carretera dels Marells
Carretera dels Poblets
Pont de l’Horta
Pont de la Desgràcia
Pont de Quintanilla
la Bastida
Molí del Curro
Panteó de Sala
Parc Natural de la Marjal de
Pego i Oliva
Pedrera
Polígon Industrial de Pego
Refugi de la Figuereta
Venta de Catalina
Venta de Margall
Elements físics

Bullent
Riu del

Sé
Muntanyeta Verda

qu
TERME D’OLIVA

ia
Cova Mamella

de
Tossalet de la Boticariera Gola del Bullentó

les
Gola de les Tanques

Tan
Sé qu ia de l Bullentó

qu
Tossal Roig Port de les Aigües S
Riu équia

es
l la Tossal del Bullentó de de
e M o s ta Ba l
ix
ad Motor del Xocolater
r i l a Motor de la Ballestera ue t
l ranq
A
L mb
L
A o s t a r
S T O Motor de Frontera a
O M lB
EM de
R AD Motor de Torres Motor de Jesús Beneito

l
SER

na
Motor de Sant Agustí Riu

Ca
Cova de l’Ase Motor de Pataca de

del Carritxar
Penya de Mascó lM

Barranc
Aigües Potables de Pego oli els Abiats Junces
de ne C
Motor de la Viuda Motor de Server ll an txo
R
al R la
e g a
A Motor del Sevillà
ITX Motor de Sant Josep
CA
RR del TERME DE DÉNIA

Quintanilla
EL Motor de Vidal Bassa de Sineu
B a r r a n c
Tossalet de les Mondes

nim
Canal
TERME DE L’ATZÚBIA

igà
Tossal de Cassabó

de

Ben
c
ran Cova de Simó ais
Bar
Penya Roja Ombria del Moro
Rup
Pego Pla del Tossal

de
X O
AT Pujol d’Almela

c del Rall
M del Moro
CA Tossal del Moro
DE
TERME DEL RÀFOL D’ALMÚNIA

de
S SIL
el Xillibre MA Cova de Tarcó
la

ran
EL

a
Replanell de les Monges

Cany
n al

Bar
Barranc
e l a C a anal les Fontetes Bassa Pla de Tarcó

Barranc
a n a d e la C s
de Rupais Coscoll Llarg
Sol ad Cove Lloma de Perdigó
bri el Xical s Tossal Ras
Om lló Llomes del Barranc

la
el s t e
Ca
de

Cova de Sant Joan del Rall

Cova Negra Ombria de Bodoix
Cova del Sapet Foia Roja TERME DE SAGRA
e

l’Ullastre
c d

Lloma de Peres Bodoix Cova de Castelló DE

Barran

Pla del Caülar de

R RA RIA
SE GÀ
nc

Pla del Castelló

SE
Barra

Alt de Pasqual Barranc

de Cabal de Sagra la Creu
Lloma del Mig Port de Sagra
Pla de Molló
E

Pla de Cambrils LL
GR

els Cristalls Pla de la Mata V

A
NE

de Montnegre A
TERME DE LA VALL D’EBO Pla del Xocolater L
C
NT
nc

E
D
Barra
MO

A
RR Cabal de Pego
Pla de l’Arrier SE
TERME DE TORMOS
Penya del Migdia Metres
0 200 400 800 1.200 1.600 2.000

Pla de la Mançanera
TERME D’ORBA
Partides i paratges
els Magraners

els Ports
TERME D’OLIVA Costarrèbies
Benirrames
Giratei
les Tanques
les M
Penyalba la Sort arjal
s Ma el Riu
del Bullentó jo
els Estalons rs de Baix
el Camp
els Vaporets
la Sort el Racó les Junqueres
les Sorts dels Closa
dels Olivars els Segamans
la Sort les Ferrònimes
de l’Amerador Racó
Racó de Botja els Canyarets
els Rombins dels Xops els Tamarits

els Cabeçols
TERME DE DÉNIA
les Planes les Sorts
els Balats
dels Sorells els Racons
les Davallades els Cantalars des
Favares les Mon els Sorell
s
TERME DE L’ATZÚBIA el Burjó Benisuleima m
els Estepars
Atzaïla el Mas e ni gàni les Mallades
Salamona els Barrancs Sant Antoni B
els Pujols l’Horta les Séquies
les Mitjanes Pego el Colomer
Benituba
la Font
de la Creu Sant Sebastià
les Comes Benixats les Socarrades TERME DEL RÀFOL D’ALMÚNIA
les Coves Amb
el Calvari ra Cotes Gaià
les Verdales Benumeia
el Murtar
Racó la Fonteta
dels Llidoners de Sant Joan Rupais Castelló
Sant Joan
TERME DE SAGRA
Potastem

Racó
de Pasqual
Atzubeia

TERME DE LA VALL D’EBO

el Pinaret
de la Palla TERME DE TORMOS
Metres
0 200 400 800 1.200 1.600 2.000

TERME D’ORBA
Presència humana

DE
LA
TERME D’OLIVA

Ca m
Carretera d’Oliva

M
PA J
íd

A
el B

RCAL
R
ull
Casa de Joaquim l’Agre

N DE
ent

A PE
ó
Ca

TU G
Corral de Joaquim l’Agre mí

RA O
Pedrera de
les

L IO
Casa de Ballestera Casa de la Closa Tan

r
Ma
qu
es
Creu de Mostalla Casa de Jesús Beneito

LI
Riurau

V
A
Corral del Maiorasgo Casa d’Àlvaro del Ca
mí
ins

Ca
a
ra dels

rre
mb

O l iv
o

te
sR de Casa d’Abat

go a

el ls
í del l Ca

Mar
Rà b e ç o

e Pe
am Casa de Server Casa de Guinda
C TERME DE DÉNIA
ar
ls

els
a
ll d
ritx
Car el

ter

fo l
ra d
íd

í Ve

r re
Pedrera
Cam

P o b l et s

Ca

ret e
Casa de Marcots Venta de Catalina

Ca m
Carretera de l’Atzúbia Cementeri dels
C arr et e ra

C ar
Pont de la Desgràcia
TERME DE L’ATZÚBIA Cam Casella dels Peons Pont de Quintanilla Casa de Benigànim
í Vell de Pont de l’Horta Polígon Industrial Urbanització
Pego Molí del Curro de Pego Montpego
a
l’Atzúbia Pego Ermita de Sant Antoni
Cam
el Calvari í Sa nt Ant oni
de
Ermita de Sant Joaquim Convent Franciscà
r l ari al Casa d’Atzeneta Camí de les C amí del M ur TERME DEL RÀFOL D’ALMÚNIA
de Ti Camí de Calv el Rajolar Ermita de Sant Sebastià Cam ta r
Camp X il l i b r e Panteó de Sala
í
Camp de Tir
l

Casa d’Ambra
í de

Verdales
Cam

de
Castell d’Ambra Cote
s

tell e
Cas mí d
ó
Casa de Ermita Venta de Margall

Ca
Sant Joan de Sant Joan TERME DE SAGRA
la Bastida
Corral de Rata Carretera de Sagra
Corral de Cataplau Casa de Ballester
Corral de
la Figuera Refugi de
la Figuereta
Carretera de la Vall d’Ebo Corral del Xocolater
TERME DE LA VALL D’EBO Corral de la Mata

Corral de la Carrasca
TERME DE TORMOS Metres
0 200 400 800 1.200 1.600 2.000
Corral de la Neu

TERME D’ORBA