,

"

•
"
• •

."

"

r
 •
•
t
,

, •
•
•
•
•

•
• •
 ,

".

,
•
I

,
PR.OVINCIi't
DE
Bi'tR.CELONi't
 •

,
 DIR IGID A PER

PROVINCIA DE BARCELONA
PER

B ARCBllO~A

h I.\BLI.\IEXT EDITORIAL DE ALB ERT MAR T iN

{;once" de Cent. 140. - Apartat en Correu!!, 266

,
 *-
ES PftOPftlETI"IT

,
Cl ;'1" ·.~rd~A
(!.M,II tJ, (!tnl, /te
.,~#,r.1 'li COrrfU¡, 2~ó

'" •
• Capia! de Jln.YlnCia
o ¡:;.p "" P.,·Ut
• PoIoI .. l1L AJunLlnn~1
'ci . ....... t
..... u..;¡ ol .. J>r.ov.n";'"
... cie P.rlll
_ F.-.-n1 ... -,Mlaci<o
Id ... ..-nICdO
__ C_.....n~
'ci ... con.t.....o
l'..; ,,,·din....
___ 1'.....1.
T t:.t_ leI.oir.r>e&
t Ar'I" .. bi~"',1
t Ki"I...l

A.......... . . ...T."
,.. ,.. "''''''''04 A

,
•

,
 5ituació, Ifmit5., e5.ten5.ió y nombrI{ de habitant5. (')

La p rovincia de Barcelona, q u ina capital es la ciutat del meteix nom, està

situada entre los 41° ¡S' Y 42° 20' de lati tut N. Ylos 5° 4' Y 6° 28' de long itut E .
Confina a Tramantana ab les de Lleyda y Gerona; a Llc\'ant, ab aquesta y la
mar ;\Iediterrania; a Mitjorn ab aquesta metexa mar, y a Ponent, ab les pro-
vincies de Tarragona y Lleyda.
Aquests límits són completament arbitraris, no seguexen cap partió natu-
ral, ni respect:m la unitat de les antigues encontrades catalanes. Axis veyèm
que la Segarra ha estat partida entre les provincies de Lleyda y Barcelona; lo
Penadès entre aquesta y la de Tarragona; les Guilleríes, entre la de GeTona y
la nOstra, etc.
Tal com la va dexar 10 Reyal decret de 30 de Novembre de 1833. en virtut
del qual van quedar trocejades les antigues regions de la nostra península, té
actualment aqu esta quarta part de Catalu~ya una superficie de 7.731 kilòme-
tres quadrats, y 1.054.,54 1 habitants de fet y 1.052,977 de dret, O sia 136 habi-
tants per kilòmetre quadrat .
L'any 1854 s' atribuían a aquesta provincia uns 500.000 h abitants (2) .
De és!>er certa aquesta afirmació, resultaria que la seua població hau ria fet
més que doblar en mitg segle . Sego ns lo cens de 1877 aquesta població era
j a de 835,306 hab itants .
Aquesta provincia resulta ser la primera d'Espanya, 10 meteix pe r la de n-
sitat de poblacièo que pèl nombre absol ut d' habitants. La densitat de la de
~Iadrid es de 95 habitants per kilòmetre quadrat . Deduhida la població de les
capitals de abdues provincies, que es poch mes o menys ta metexa, res ultan
pera la de Madrid 29 habitants per kilòmetre quadrat, y pera la nOstra, 68: més
d el doble; y encara està força despoblada segons en qu ins endrets.
La actual provin cia de Barcelona comprèn les antigües regions dels Lale-

( I) Devèm (er oonst.r que l'autor d' aquest treball, D. Cels Gomis, te criteri propri ortogrll\ch, 10
qual hem re<lpectaten part, en tot allò que no Irencala unital ortogrlfica de oonjunl. Axó no prejutj. que
nostre criteri ,iga millor o pitjor, so!s com oompendrltn nostres lectors, h.m volgul evitar lo miol
efecte que causa un. obra escrit. en diferent. ortografia. (N. del E.)
(21 Veja·s lo DiuionaFÏo Gtogrdjico de &jaiia y de.tU.t co/Qnüu, publicadu bajo la dirección de
D. F. de l'. \'idal, I t. rol. llarcelona, 1854.
PrOflncw de Ha r rtUm4.-/

,
 2 GEOGRAFIA GENP.RAL UE CATALUNYA

Jalts, Ausetans, jacetans y Derris/Mu, y les seues encontrades naturals són: lo

Maresma, lo Pià de Barcelona, lo Baix Llobregat y lo Penadès, a la Costa; les
Guilleries, lo Vallès, lo Moyanès, lo Pià de Bages, la Conca d' Odena y la
Segarra, al centre; y la Plana de Vich o Ausona, lo Llussanès, part del Car-
donés y lo Bergadà, a Tramontana .
De la antiga divisió en vegueries li corresponen: les de Barcelona, Vich,
Manresa, Vilafranca del Penadès, part de la de Cerona, que arribava fins a
Caldetes, y part de la de Cervera, que comprenia tota la part NO. del actual
partit judicial de Igualada.
La COsta de aquesta provincia està compresa entre les boqueres dels rius

CUx6 de Bt.11U&r Cutl!lli

Sitges.- Platja y punta honl hi ha la Esglesia Parroquial

Foix y Tordera, té uns 120 kilòmetres de llargada, y tan av iat es rosta y ro-
cosa, inaccesible a les naus, com baxa y sorrenca, oferint bons varaders a les
barques pescadores.
Seguím-la detalladament, anant de SO. a NE., començant per la desem-
bocadura del riu Foix, que separa aquesta costa de la de Tarragona.
Les terres arrossegades per les aygues d'aquest riu en ses crescudes han
format a la seua vora esquerra una punta baxa, anomenada de Sant Pere o de
Cubelles, per ésser prop d'aquesta vila. Vé després aquesta població, ya
cu rta distancia de ella s' alçan les roque~ de Sant Gervasi, hont hi ha una
ermita dedicada a aquest sant. AI peu d'aquestes roques comença la bonica
platja de Vilanova y Geltrú, que s' estén fins a les roques de Sant Cristòfol,
ahont hi ha un far de sisè ordre.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMlS 3
A poca distancia d'aquest far hi ha la punta de les Coves, que es de
roca viva, venint després 10 cap de Grills, format per les terres arrossegades
per les aygües de la riera Xica de Sitges, que hi desemboca. E ntre aquesta
riera y la esglesia major de Sitges s' hi estén la platja d'aquesta vila, que es
de sorra mólt fina, venint a conti nuació les costes de Garraf, espadats de ro-
ques calices semicrestallines, que s'estenen fins a la platja de Castelldefels, y
dins de les quals hi ha les calanques de Val1carca, la Morisca y Ga rraf. Prop
d'aquesta derrera s' hi ha fet un petit moll sobre pilots pera la estracció dels
productes de una pedrera que actualment s' hi esplota.

CUdde BenetChtu
Port de Garrar (De les Obres dd Port de Barcelona)

Des de les Botigues de Castelldefels, barri de pescadors, fins a la boca del

Llobregat, la platja es baxa, sorren ca y plena d' ayguamolls. Prop del esmen-
tat barri de les Botigues hi ha alguns mantells o dUlies, quals sorres s' esplo-
tan pera la fabricació de mahon s sí1 ich·calcàreus, a la metexa loca litat . A lo
lIarch d'aquesta platja hi ha los estanys de la Murtra, Remolar, la Illa, la Ri-
carda, la Magarola, la Podrida y la Massaguera. Prop del de la Magarola hi ha
un semàfor .
Les terres que les aygües del Llobregat portan en suspe nsió y les arros-
segades per les seues fortes crescudes, que malhauradament sovintejan, han
format a la desembocadura una óarra o banch de sorra y palets, que...s fica
mólt mar endins. La nomenada punta del Llobregat, que es a la vora dreta
de aquest riu, es deguda a les metexes causes.
A poca distancia y a tramontana d'aquesta punta hi ha un far de segón
ordr(!, y derrera d'aquest, l'estany de la Torre; segueix la platja del avuy
abandonat Arsenal Civil, y Càn Tuni s, venint després l'espadat vessant de

,
 4 GKOGKAI'IA GENERAL OH. CATALUNYA

Montjuich, al peu del qual hi passan la carretera del Hipòdrom y lo camí

de ferro de Vilanova, quina estació serveix ara únicament pera los trens de
càrrega .
Vé després 10 port de Barcelona, que ocupa una superficie de 153 hectà-
rees y es un dels més importants del Mediterrani. A la boca d'aquest port hi
ha dos fars: un de llum fixa verda, al moll de Llevant, y un altre de llum roja,
també fixa, al moll de Ponent.

Dclall del Port de Barcelona

AI NE. del port hi ha la barriada de la Barceloneta, y des de aquesta fin s

a la desembocadura del ríu Besòs la platja es baxa y sorre nca y sols està
tallad a pe r les aygües del Bogatell y de la rie ra d' Horta , que hi desembocan.
La populosa barriada del Poble Nou s' axeca al mitg d 'aquesta platja.
També lo riu Besòs té la seua barra , mes no es, ni de mólt, tan important
com la del Llobregat, puix la major part de les terres que les seues aygües
arrossegan van a aumentar la platja de la Barceloneta, o de la marbe/la , que
es 10 nom que li donan los barcelonins.
A la vora esquerra d'aquest riu hi ha lo poblet de Sant Adrià, y una
mica més a tramontana, la ciutat de Badalona y lo caseriu de Montgat, quines
primeres cases se tocan ab les derreres d'aquella, formant un sol ca rrer a lo
lIarch de la carretera de Madrid a França per La Junque ra . Aquestes cases, a rren·
g lerades seguint la platja, tenen un aspecte mólt pintoresch , co m totes les dels
barris de pescadors de la nostra costa lleva ntina .
Seguei.'( ta platja en direcció NE., sempre baxa y unida, ya lo lIarch de
,
 LONGITUT OEL MCAIOIA Dt: MADRID .

0 ,
i
ESCALA EN
..
XILOM.ETRES.
3. ..
SENYALS C()NVENC[()NAl..S

CAP D' ARQUEBISBAT

CAP D' BISBAT
Cap d' Arcipreslat
P<U"rOfw,(L(Ú T~rme
Itt. th tUO/!HS

• Itt. d' m.lrtUfa

t. Jd. rurr;ú d .. I: «0._
t Jd. Ui. lÚ 2:' id.
t R,IUU'ÚJ.
t .I:.'rnula
J.¡nuÏ- de Art¡uúislw./; tf ~"."_. <-
Itt. d' A~
F~,"(.

.....".-

\
p

M
,
PROVINCIA Dg BARCELONA.-CEL5 GOMIS 5

ella s' hi alçan les rialleres poblacions de Masnòu, Ocata, Premià de Mar y Vi-
lassar, arredossades al peu de la serra que' forma la partió d' aygües enlre 10
Maresma y la conca del Besòs.
Entre Vilassar y Mataró hi desemboca la ampla riera d'Argentona, general-
ment exuta, que recutlles aygües que baxan del colt de Parpers, Càn Bordoy
y lo Far o Alfar, punts que forman la partió entre la costa y 10 Mogent.
La ciut..1.t de Mataró, que es la més important de la costa llevantina, s' es-
tén per una ampla planura que puja suaument cap a Arge ntona y es atraves-
sada per una rambla O riera que sols porta aygua q uan plou, y la divideix en
dues parts. Les cases properes al mar són arrenglerades a lo lIarch de una
platja llisa y recta que s'estén fin s al bonich poble de Caldes d' Estrach o
Caldetes, punt de est iueig de gra n nombre de families barcelonines.
A llevant de Caldetes hi desaygua la riera d'aquest nOl11, qne bax:a de la
serra del Corredor y passa per Sant Vicens de L1evaneres, rahó per la que al-
guns li donan 10 nom de riera de L1evaneres. A curta d istancia de aquesta
riera hi ha la vila d 'Arenys de Mar, cap del partit judicial del séu nom. Pèl
mitg de la vila hi passa una riera que recull les aygües de Collsacabra y passa
per Arenys de Munt.
La platja d'Arenys, compresa entre la punta de la Pietat, al O., y la del
Calvari al E., es sorrenca y llisa, y bona pera varar-hi les barques pescadores.
Vé després, a pQC.1. distancia al E. de la del Cah'ari, la punta del Portinyol,
que es (Ie roca viva, y a uns 3 kilòmetres de aquesta, la vila de Canet, desem-
bocant, entre aquesta y la de A renys, lo barranch de Valldemaría.
Entre C1. net de Mar y Sant Pol, que-n dista 3 kilòmetres, hi desayguan los
barranchs del Cristo y de la Murt ra, que tenen poca importancia.
La platja de Sant Pol es petita, venint després les rocoses costes de Cale-
lla , bonica vila quina platja es neta y de bones condicions. Al O. de aquesta
vila hi ha un far de tercer ord re, que es lo derrer de la costa de aquesta pro-
vincia. A Calella hi desaygua la riera del séu nom, nomenada també de Gu rli ,
que baxa de les montanyes de Vallmanya.
E ntre Calella y la boca del riu Tordera, límit de la provincia, la platja es
bona, alçant-s'hi les viles de Pineda y Malgrat.
Lo riu Tordera, que recull les aygües dels vessants mitjornins del Mont-
seny, es de poch capdal en temps normals, però creix mólt quan les pluges són
continuades o hi ha forts temporals, y ab les terres que arrossega ha format
una gran punta a la seua vora dreta y una barra al O. d'aquesta.
Des de ta boca del Tordera lo límit ab la provincia de Gerona puja riu
amunt fins a la partió dels térmens de Palafolls y Tordera, des de ahont passa
a la vora esquerra entrant-hi fins al portasch de Suro, a la carretera de Madrid
a França per La Junquera, pera tornar altra vegada a aquell riu al aygua-
barreig de la riera de Santa Coloma ab ell. Des de aquest endret torna a pujar
Tordera amunt fins a trobar lo séu afl uyent la riera de la Batlloria, des de hont
ProttPl cta ae Dane/OPlII." :t

,
 6 G&OGRAFIA GENERAL O"; CATALUNYA

s'e nfila cap al NE. a buscar lo puig del Home Mort, al cim del Montseny. De
aquí trenca c.'\p a Tramontana, y pèl pich de Matagalls, fent una cu n 'a al
Oest, se·n va cap a Sant Sadurní d'Osormort, des de hont torna a trencar cap
a Llevant, dins de les Guilleries, tornant altra volta cap a Tramontana, pera
atravessar la riera Major y lo Ter, prop de llur confluencia, girant de nou cap
al NE., fins prop de la Mare de Déu del Far. Des de aquí trenca resoltament
cap al NO., seguint en part la carena de la serra de la ;\Iagdalena, partió d' ay·

Oli'" doe Collrat SacreT'

Costa de Calella

gües entre lo Fluvià y loTer, pera anar a passar aquest derrer riu entre Montes·
quiu y Ripoll , yenlayrar-s(: cap a Tramonlana pèls cim s de les serres de
Berga, partió d' aygües entre lo Ter y lo Llobregat, fins demunl de Castella r de
Nuch; trenca des de aquí cap a Ponent y segueix la carena de la serra de Cad í
fins a trobar la partió de les provincies de Gerona y L1eyda, al end ret nome-
nat Les Costes.
Des de aquest punt la partió ab la provincia de L1eyda tira cap al SO., pèl
cim de la esmentada serra de Cadi, paSS¡lnt per Puig Llaurada, coll de Pendís
y de Tancalaporta, des de hont trenca c.1.p a Mitjorn, seguint la vora dreta de
la Aygua de Valls, fins prop d'Arquer, des de hont fins a Boxadors no segueix
ja cap accident determinat, passant pèls térmens de Llinars, vulgarmen t L1inàs,
Castellar de Riu, Capolat, Cint, Sant Felíu de L1uelles y Sorba, hontatravessa
la riera Ayguadora , Farners y Cardona, enve quines poblacions atravessa la
Aygua de Valls y lo riu Ca rdoner. Des de aquest endret segueix la partió pèls
terme ns de Bergàs, Torroella, Coaner y Saló, des de hont s' e nfila per la serra
de Castelladra l, Boxadors y Fortesa. De aquí trenca cap a Ponent pèls termens
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOM IS 7

de Aleny, Calonge y Castellfollit; atravessa lo riu L1obregós, y torna a tirar cap

a Mitjorn pèls térmens de Conill, Puj8.lt, Guardia Pilosa, Vilamajor, Veciana,
~ I ontmanèu, Carhessi, Argensola y La Goda, hont troba la partió de la provi n-
cia de Tarragona y Barcelona. No hi ha res més arbitrari que lo límit que
acabàm de descriure com no siga lo que segueix.
La direcció general de la partió entre Ics provincies de Tarragona y Bar-
celona es de NO. a SE., y passa pèls térmens de Fiol y Bellprat, segueix la
serra <le Brufaganya, passa per la dreta de la riera de f..larmellà, que atravessa,
se-n separa un bon tros per la vora esquerra pera tOrnar a passar més avall a
la seua vora dreta, segu int després per la vora esquerra del riu Foix, però un
x ich apartada d'eUa, fins al mar.
Podia aquesta partió haver pujat riu Foix amunt fins a trobar la riera de
Marmel1à; ha\'er remuntat aquesta fins al séu origen al peu de la serra de Bru-
faganya, haver seguit després per les ca renes d'aquesta serra y lçs de Q ue-
ralt, que separan les conques d' Odena y Barbarà, y hauria estat més racional.
Però sembla que tOt lo racional estiga divorciat ab la nostra burocracia, que
es la que de tal modo ha trossejat lo nostre territori.
La major llargada de la provincia de Barcelona, de N. a S., es de prop
de 132 kilòmetres y la seua major amplada, de E. a O., de uns 120. Però s' ha
de tindre en compte que per; la banda de Tramontana acaba quasi en punta.

,
 Orografra

No cal més que donar una ullada al mapa de Catalunya p era ve ure qu e la
prov incia de Barcelona es la més accide ntada y monta nyosa de les quatre

Clid 4. e... ¡\. To .....

$erra de Cadi des de coll duPrat d' Al1uiló

en que ha estat dividida. Los que nosaltres ne dihè m plans, com lo Penadès ,
la Plana de Vich y lo Pià de Bages, no ho só n més que relativament, puix que
PROVI~CIA DE BARCEL.ONA. - CELS COlliS 9
aquestes tres encontrades són plenes de turons y turonets. L' únich pIà verda-
der de la provincia es lo PIà del Llobregat, O siga des de Castelldefels al Besòs,
però aquest es tan limitat per la serra en forma de mitjalluna que-l tanca per
la balida Oest Nor-est, que gayrebé no valia pena d'esmentar-lo.
Lo nucli principal del sistema orogràfich de aquesta prov incia es la serra
de Cadi, que se desprèn del port de Finestrelles, al Pyrinèu, y se dirigeix cap
al SO., formant, co~ havèm vist, la partió NorI de la nostra provincia ab les
de Cerona y L1eyda, y servint de divisoria a les aygües del Segre, que van a
la prov incia de L1eyda, de les del Llobregat, que corren dins de ta de Harce-
lona, Lo punt culminant de aquesta serra es lo pich de la Canal Baridana, que
té 2,638 metres de alt itut. D'aquesta serra de Cadí n' arrencan dues estri ba-
cians que, subdividint-sc en varies ramificacions y contraforts, marcan les
principals partio ns de les seues nombroses conques hydrogràfiqu..:s.
Una d'elles surt de prop del coll de Toscs y, prenent la direcció SE.,
pass..'l per Castellar de Nuch, per entre la Pobla de Lillet y Combreny, y al
ésser entre Sant Jaume de Frontanyà y Palmerola entra a la provincia de Ce-
rona, formant la partió d' aygües entre lo Ter y lo Llobregat.
Torna aquesta estribació a ta provincia de Barcelona per Alpens, passa
per Sant Agustí y Sant Boy de L1ussanès, Perafita, Sant Bartoméu del Crau,
pIà de Sant Salvador, serra de Còdols Blanchs, Terrassola, Puig Rodós y Sant
Cugat de Cabadons, ahont se divideix en dues branques.
La una tira cap al SE., formant la partió d' aygües entre lo Ter y lo Besòs,
y la altra cap al SO., constituint la divisaria entre aquest derrer riu y lo Llo-
bregat.
La primera d'aquestes dues branques, o siga la del SE., des de Sant Cu-
gat passa per Tona, Seva y La Castanya, hont se torna a bifurcar, sent-ne un
dels ramals 10 Montseny, l/ue ra partió d' aygües entre lo Ter y lo Tordera, y se
fica a la prov incia de Ce rona; y la altra, que divideix Ics aygües del segón
d'aquests rius de les del Resòs, tira cap a Ponent fins prop d' Ayguafreda, pera
t rencar després cap all\'l itjorn fins a Tagamanent, des de hont torç cap a Lle-
vant fins prop de Santa Susagna, a quin endret pren la direcci6 SE. fins a V i-
lalba Sasserra; aquí torna a bifurcar-se, prenent un dels ramals la direcció
del SO., per Lo Far O Alfar, Càn Bordoy, Santa Agnès de Malanyanes,
Orri us, l\lontalegre y Sant Geroni de la Murtra, anant a morir a Santa Co-
loma de Gramanet.
L'altre ramal que surt de Santa Susagna trenca cap al NE. y pèls térmens
d'Arenys de Munt, Montnegre, Vallmanya y Palafolls và a parar a la vora
dreta del du Tordera, formant la partió d' aygües entre aquest y les rieres que
desembocan a la costa del Maresma.
La branca que des de Sant Cugat de Gabadons tira cap al SO., passa per
Collsespina, Santa Coloma Saserra y Castelltersol, segueix la serra de Sant
Llorens, passa per Sant Julià de Terrassa y Sant Cugat del Vallès, y forma la
l'rO~('' Cfa de Naret/orta -J

,
 10 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

serra de Vallvidrera, quin punt ::ulminant es lo Tibidabo (532 metres d' a1ti-
tut), constituint la divisoria entre les aygües del Llobregat y del Besòs. Des
del Tibidabo la serra se bifu rca, tirant la una de les branques cap al NE. fins
al turó de Montcada, prop de la confluencia del du Ripoll ab 10 Besòs, y la
altra c.'lp al SO., fins a Sant just Desvern, a Llevant de Sant Feliu de Llo-
bregat.
Se.rra de.I Tibidabo antigament dita d~ Ce:rola, presa des de lo N. O .

('Ud ci, S.lb.-r ('&l'I,I\i.

La mola central del Tibidabo (alt. 532 metres) ab la alteT'Q54 torra de les 'Y8ücs de Dosrius
mostrant a sa falJa lesca'lOS de Sant Gerv.~i de CaS501cs y de Vallc.rea (Hona) ajuntant-se y confo-
nen t-se. AI últim terme, vers lo S, aparexcn algunes cases de V.llvidrera,

Aquesta serra de Vallvidrera ra partió entre les aygües dels riu s Ll obre-
gat y Besòs y les de les rieres del Pià de Barcelona, que van directament
al mar.

•••
Tornant al origen d'aquesta llarga estribació que, com havèm vist, atra-
vessa de N. a NE. tota la provincia de Barcelona, anèm seguint tots los seus
ramals y contraforts més notables pera veure quines corrents fluvia ls determi·
nan, concretant-nos sols a les de la provincia que-ns ocupa.
Del cim de Pedra Picada (:2,057 metr~s de altitut) se·n desprèn un ramal
e n d irecció SO., cap a la Pobla de Lillet, que serveix de partió entre les ay-
gües dels rius Llobregat y Arija .
La serralada que de Sant Jaume de Frontanyà tira c."p a Ponent, passant
pèl N. de Sant Romà de la Clusa, separa les aygues dels rius Arija y Llobre-
gat de les del Merdansol, af1uyent del segan .
De Palmerola, prov. de Gerona, se·n desprèn una altra branca que, pre-
ne nt la direcció SO., ra partió entre lo Merdansol y la riera de Marlés, y, sub-
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOM IS
"
divid int·se en varis contraforts a Boatella y Sant Maurici, forman los ,'essants
de les rieres de la Portella, Gironella y Juncar, tributaries totes elles de la es-
mentada vora esquerra del Llobregat, lo meteix que la riera. de Marlés.
De Viladonja, també de la provincia de Gerona, se-n desprenen dues
branques: la de ponent tira cap a mitjorn y, passant per Puig Romà y for-
mant la se rra de Pinós, acaba prop de Sallent; la de llevant pren també la
di recció S. y passa per Santa Eularia de Puigoriol, La Blava y Sant Martí de
Bas. La primera fà partió d' aygües entre les rieres de Martés y L1ussanès, y
la segona, entre aquesta y la Gavarresa, de la que la del L1ussanès es tributa-
ria . Entre la Gavarresa y Ja de Maries hi ha lo barraneh de la Torre, que
desaygua a la esq uerra del Llobregat prop de Sallent.
A Perafita se-n desprèn un contrafort qu e tira cap al S. y separa la Gava-
rresa de la seua tri bu taria la riera d' Olost¡ de Caragells ne surt un altre que
inclinant-se cap al SO., r.. . partió entre les rie res d'Olost y del Estany, que
també desaygua a la esquerra de la Gavarresa; y de Puig Rodós ne surten dues
branques: una cap a ponent, que separa les aygües de la riera del Esta ny de
la de Matrubí O Riuseeh, y la a ltra cap al SO. fins a l Pont de Cabrianes, que
ra partió entre les conques de la Gavarresa y del du de Calders O Colarda.
La divisaria entre aquest du y la seua tributaria la ri era de Solansens està
determinada pèl ramal q ue surt de Castellcir y passa per Granera y Coll
Blanch cap a Navarcles.
Tres branqu es que surten de la serra del Montnegre, tiran cap al NO. y
determinan les partions entre les rieres de Solansens o de Talamanca y Mura,
entre aquesta y la de Sarell , y entre aquesta y la de Rellinars.
Lo con trafort que passa per Vacarisses separa les aygües de aquesta riera
de les de ta de Sa nana; y del meteix: Vacarisses ne surt un ramal cap a mit-
j o rn que ra partió entre lo Llobregat y la seua tributaria la riera de Gayà.
Entre aquesta y la de Rubí hi ha lo ramal que baxa d'Ullastrell y forma
la gran corva de Castellbisbal; la serralada que su rt del Tibidabo cap al NO.
fin s a l Papiol, sepa ra la riera de Rubí de la de Gelabert, que desaygua dessota
Sant Feliu de Llobregat; y, per últim, la serra de Vallvidrera fil partió entre
les aygües d'aquest riu y les de les rieres del Pià de Barcelona.
Tením ja determinats tots los vessants de la vora esquerra del Llobregat.
Vejàm ara los que fo nnan la vora dreta del Ter dins de la provincia, o sía
entre lo moli de Rocafiguera y Querós, mal dit Carós, que es ja a la de Gerona .

..•
Tornant a Alpens, per hont la estribació que acabàm de segu ir torna a
e ntrar a la provincia de Barcelona, veurèm que-n surt un ramal que tira cap
a l SE. y forma la partió entre les rieres de Sora y de Cussons. De Sant
Agustí de L1ussanès ne su rt un altre que tira cap a llevant fins a la forta pujada

,
 " GEOGKAF'IA GENERAL OR CATALUNYA

de La Cugulera, y sepa ra les aygues de les rieres de Cussons y de Bajalòu.

La montanya dels Munts, que se desprè n de Sant Agusti y trenca cap al SE.,
ra partió entre la segona d'aq uestes rieres y la de Sant BOYi y un altre ramal
que sun de Sant Boy de Llussanès y baxa per Sobremunt y Ordeig cap a Sant
Hipòlit de Voltregà, separa les aygues de aquella riera de les de la de Sarrens
o Sarreig. •
Los contrafOrts que se desprenen de San t Bartoméu del Grau determinan
la p artió d'aygues d'aquesta r iera)' del riu Mede r, afluyent de la vo ra es-
querra del Gu rri ; axis co m les q ue baxan de Oristà y Terrassola, sepa raR les
aygues del Merle r de les de la seua tribu ta ria la riera de Sentfores.

elld do Jull Soler T Sa.n~ló

Cingles de Ikrti ( VlIlIdcnéu)

Lo ramal que del Montseny baxa per Seva y To na, determina los ves-
sants de la esquerra del riu Gu rri, del mcteix modo que-I que baxa per Sant
Scgimón y Taradell determina los de la seua \'ora dreta y los de la esquerra
de la riera de Pu ig- la-Agulla, t rib utaria d'aquell .
La Serra de Les Gui lleríes G'l partió entre la conca del Gurri y la Riera
Major, derrera tributaria de la dreta del Ter dins de la nost ra provi ncia .

•••
La estribació que partint del Pyrinèu pèl Coll de Vernadet, passa pèl CoU
de Sracons, forma la Serra de Santa, Magdalena, a la provincia de Cerona,
y serveix de partió entre aquesta y la nostra per les altures de Sant Ju lià de
Cahrera y les ermites de la Sal ut y del Far, per hont torna a entrar a aquella
 PROVINCIA DI! BARCELONA . -CELS GOMIS 13

provincia; es la que dóna Iloch a la formació dels vessants de la esquerra del

Ter dins de la nostra.
De la serra de la Magdalena, entre Coll de Canes y Puig Sacalm , se-n
desprenen dues branques que, e ntrant a la provincia de Barcelona per Llayers
y Santa María de Besora, prenen la direcció SO. y forman les partions entre
les rieres de Vallfogona, del Ferrês y La Foradada, tributaries totes tres de la
vora esquerra del Ter. De la metexa se rra de la Magdalena, prop de Vidrà,
Gerona, ne surt una altra branca, tambê cap al SO., que, passant per Sa nt
Pere y Sant Vice ns de Torelló, separa les aygües de La Foradada de les del
du Ges. La partió entre aquest y la ri era de L'I. Gorga la forma un ramal que
surt de Sant Julià de Cabrera en direcció a Manl1éu; y de prop ·del G rau ne
surten quatre branques divergentes que forman les partions en tre les rieres de
La Gorga, Tarraset, Fàbregues y Rupi t, de les que les dues derrerè:s no
desayguan dins de la provincia de Barcelona .

..•
Tornèm ara a la Serra de Cadí pera seguir la estribació ponentina, que es
la que separa les conques fluvials del Segre y ~o Llobregat.
Surt aquella del Coll de Tanca-la-porta y entra desseguida a la provincia
de L1eyda pera no tornar a la de Barcelona fins prop de Boxadors, case riu del
terme de Salavine ra , partit jud icial d' Igualada . Ocs de aquí trenca cap al SO .•
pèls plans de Fortesa, Calaf, Guardia Pilosa, Durbàn y Montmanèu¡ torç cap
a l SE.. per Ca rbe::.sí y Argensola; entra a la provincia de Tarragona per Aguiló,
y torna a la de Barcelona per Bellprat, des de hont se dirigeix a lleva nt per La
Roqueta, trencant cap a mitjorn y formant la serra de Brufaganya, que passa
a la prov incia de Tarragona cap a Montagut, desde hont ne surt un ramal c<tp
al E., que f.'"l partió d' aygües e ntre lo litoral del O. y la conca del Llobregat.
Aquest rainal passa per Maspontons, Fontrubí, Grab uach , Vallformosa,
La Granada, S ubirats y la Creu d ' Ordal, des de hon t trenca cap al S. per la
Penya Blanca, y desprês altra volta cap a l E. fins al Pià de Begues, escam-
pant-se des de allí cap a Sant Roy, Sant Cl im ent y Gavà, en quins end rets
se pert.

..•
Veyàm ara quins ramals)' contraforts constiluexen los vessants de la
dreta del Llobregat y a quins dels séus principals af1uyents separan.
Del Pià de la A nyella se-n desprèn un ramal cap al SE. que ra paTlIO
entre los orígens del Llobregat y lo primer dels séus afluyents, lo ríu de Rus_
De Puig Llaurada bax:a cap a mitjorn un altre ramal que sepa ra les ay-
gües del Rus de les del Riutort, desprenen-se-n ent re mitg alguns contraforts
P1'MJ I,.t:ta dt Rart:tllma.-4

,
 '4 GKOGRAFIA GP.:NERAL j)E CATALUNYA

que (orman alguns barrancots que, pèl del Clot de Muntderm, desayguan al \
Llobregat.
Del Padró dels Quatre Batlles se-n desprèn una branca que, arribant poch
més avall de Brocà, forma la partió entre lo Riutort y la conca del BastarenYi
y del Coll de Tanca-la-porta ne baxa una altra cap al SE., que passa pèls colls
de Bauma, de la Vena y de la Escriga, y separa les conques del Bastareny
y de la riera de Saldes.
De la Creu de Ferro ne surt un ramal que tira cap al E. y, passant per
Fumanya y per les cingleres de Vallcebre, ta partió entre la conca de la riera
de Saldes y la dc Sargantanet o de la Garganta. La divisoria entre aquesta y
la de Peguera està determinada per un ramal que surt de la metexa Creu de

Olix6 d, Llula MariilL Vidal

Berga y la seTra de Queralt

Ferro cap al S. y passa per la Creu de Fumanya, trencant després cap

al E. fins a Rodenella.
De la Roca d' Huró n'ix un altre ramal, també cap a Llevant, que passa
per Espinalbct y la Collada Baxa y ra partió entre la riera de Peguera y lo ríu
Metge.
De Queralt, demunt de Berga, se-n desprenen dues branques cap al SE.,
que (orman les partions entre lo riu J\'Ietge y la riera dels Molins yentre
aquesta y la de Avià.
De Camptlonch ne surt una altra 'que tira encara més cap al S. y passa
per Cofort, Avià, Coti de Bellús y Sant Pau de Casserres, separant les aygües
de les rieres de Avià y Ciarà. La partió entre aquesta y la de Merola està de-
 PKOVINCIA UK BARCELOSA.-CELS COMIS .5
terminada pèl ramal que se desprèn de Espunyola y passa per les Forques,
Casserres, la ermita del Raseret y lo Serrat del Canó fins al Hostal de la
Granota .
De Viver baxa un ramal que passa per Vilaferràn, Fontfina y Càn Dayna
)' tà partió entre les rieres de Merola y de Balsareny .
Del meteix Viver ne surt un altre ramal cap a Mitjorn que, formant
les serres de Merola y de la Creu dels Apagadors, separa la conca del Llobre-
gat de la del séu tributari lo Cardoner; y de la segona d'aquestes serres ne
surten varis contraforts que separan les aygues de les rieres de Balsareny y
de Riudor.
De la montanya de Montserrat ne surt una branca cap al NE. q ue Rl
partió entre la conca del Cardoner y la riera de Castellvell; y del Bruch se-n
desprèn una altra cap al SE. que separa les aygues d'aquesta derrera de les
de la riera de Pierola o de Magarola. La partió entre aquesta y la conca del
Noya o Anoya la forma un ramal que ix del Bruch cap a Mitjorn y trenca des-
prés cap a Llevant per Piera, Masquefa, La Beguda Alta, Sant Esteve Ses-
rovires y Martorell, a la metexa confluencia del Anoya y lo Llobregat.
Per últim, d' Ordal se·n desprenen varies ramificacions que bifurc,.'lnt·se y
trifurcant-se, separan la Conca del Anoya do;: la riera de Sant Andréu de la
Barca y fan partió entre aquesta y les de Cervelló, Torrelles, Santa Coloma y
Sarlt Boy, que desayguan totes directament al Llobregat.

•••
Tornèm ara a la conca del Cardoner, a la part compres.'l dintre de
aquesta provincia.
De la serra de Cadí, a la partió de tes provincies de L1eyda y Barcelona,
surt un ramal que separa les aygues del riu Aygua de Valls de les de la conca
del Llobregat, y d'aq uest ramal ne su rt un altre cap al SO. que fà partió en-
tre l' Aygua de Valls y lo séu tributari lo torrent de Castellar.
La serra Buscadora separa les aygües del riu Ayguadora, que entra a la
nostra provincia per Sorba, de les del torrent del Cint O riera del Hespital,
tributaria de la de Navet, que desaygua al Cardoner, lo meteix que aquell
riu. La partió entre les rieres del Hespital y de Navet o de Querol baxa
cap a mitjorn des de Capolat y p'lssa per Montmajor y Pujol de Planes .
La divisaria entre les rieres de Navet y Ciarà, tributaria aquesta, com ja
havèm vist, del Llobregat, baxa de N. a S ., d'Espunyola a Viver. Aquesta
divisaria se bifurca a Serrateix y ra partió entre les rieres de Navet y Ortons y
entre aquesta y la de TardeU.
La montanya de les Ferreres, prolongació S . de la Serra de la Creu dels
Apagadors, separa aquesta derrera riera de la de les Frexes; y 10 contrafort
que baxa del turó de Castellnòu, també cap al S., separa aquesta riera, derrer

,
 .6 GEOCKAFIA CENERAL DE CATALUNYA

af1uyent de la esquerra del Cardoner, de la de Riudor, que ja havem vist que

porta les seues aygües al Llobregat .
La montanya de Cardona y 10 ramal que ve de la provincia de L1eyda cap
a Torroell .... , separan lo Cardoner de la riera de Frexes O de Coaner, que n'es
tributaria per la banda dreta.
La serra de Castelltallat, quina direcció es de Ponent a Llevant, separa
les aygües de la riera de Frexes de la de Garcés; yaquesta està separada de
la de Fono llosa per un ramal que se desprèn de Castelltallat y tira cap al SE.
Lo se rrat de Castellar y les altures del Congost, de O. a SE., forman la

Clid d~ Antoni Calal.

Lo Montseny ab I. vall de S.nla n

partió entre les rieres de Fonollosa y de Rajadell; y la serra de Fonta-

nella, E. a O., la fa e ntre les de Rajadell y Guardiola, derrer afluyent de
la vora dreta del Cardoner.
La divisoria entre la conca d'aquest y la del Anoya surt de Puig-de-Maya
y pren Ja direcció SE., per les serres de Rubió y la montanya de Montserrat,
des de quin punt trenca cap a Mitjorn, fins als alts de Masquefa, des de hont
gira cap a Llevant per Masquefa, La Beguda Alta y Martorell.
La direcció general dels contraforts de aquesta divisoria es de N. a S. y
entre ells s' hi obren pas les rieres de Copons, Rubió, Espelt, Odena, Cas-
tellolí, Vallbona, Piera, Masquefa y 8Tagallons, sent-ne los contraforts que
determinan la direcció d'aquesta derrera los únichs que van de Llevant a
Ponent.
 PROVIt.CIA DE BARCI<:LONA.- CELS GOMI S '7
En cambi quasi tOts los ramals de la divisaria entre l' Anoya y lo litoral
de l O. prenen la d irecció S. NE. Y determ inan les partions entre les rieres de
Porquerisses, Clariana, La Malla, Carme, Mediona y I.abern .

•• •
Passèm a ra a est udiar detingudament la orografia de la conca del Besòs,
quins límits havèm ja indicat (3).
Lo Montse ny-qui n punt culminant, lo Puig del Home, té 1779 metres
d' altitut,-f;'t
partió cntre
les dues prin-
cipals bran-
ques del Be-
sòs, çò es, lo
riu Congost
y lo Mogent.
La divisaria
entre lo Con-
gost y la riera
de 'l'enes, tri-
butaria de la
dreta del Be-
sòs, la forma
lo ramal que
e n direcció S.
baxa de la
serra de Bertí
(998 metres de
a!titut) cap al
¡>u ig Gr,lciós,
La Ametlla y
Mon t meló.
De Castelltcr-
sol baxa un
Clid d, Jull VIDtrll altre ramal,
Sant Uou ns de l Mu nt des de lo lorrent de la Barata també cap a
Mitjorn, lIeu-
gerament inclinat cap a Llevant, que passa pe r Sant Feliu de Codines, Caldes
de Montbu y y Mollet, y fà parttò entre les rieres de 'l'e nes y Caldes. La

() ) Planes 9 Y 10.
Prt)Cf IlC(4 d t B Ift'CtI01lIf.-S

,
 .8 GEOGRAFIA GENERAL DE CATAl.UNYA

branc.l que separa aquesta riera del riu Ripoll baxa de Sant Sadurní (945 me-
tres d' altitut) cap a Sant Esteve 'de Castella r y Santa Perpetua de la Moguda;
y la serra de Sant LloreRs, qui na altitut es de 1 , 115 metres, (;1. partió entre
l'esmentat riu Ripoll y la conca. del Llobregat.
La divisoria entre les conq ues d el Besòs y lo Tordera baxa del pich de
Matagalls (Montseny) pèl P.là de la Calma y Roca Roja cap a Vilanova
de Vilamajo r y se rra del Corredor, ab la que empalma. Des de aquest punt y
ab direcció SO. surt lo ramal que ra partió entre lo Mogent y lo Maresma
passa nt pèl coll de Parpers y les serres de Sant Matéu y de Mates, anant a
morir a Sa nt Adrià de BesÒs.
Per ultim, la part ió en tre lo Tordera y lo litoral elet Maresma la forma la
se rra de Montnegre, qu in cim culminant té 793 metres d' allitu! .

•••
Resumin t, y adoptant la classificació dels distingits engi nyers de mines
en l\1aureta y en Thos y Codina (4) , dividirèm la nostm provincia e n d~es g rans
regions, alta y baxa, subdividint aquesta en litoral o costanera, intermitja y
superior; y aquella, en litoral, cadena interior y alta montanya.
La regió baxa litoral comprèn: lo Mares ma. lo Pià de Barcelona, la boca
del Llobregat y la Costa de Ponent, quines a1titut5 varian de o a 100
metres.
La baxa intermitja la forman: les faldes del Montseny, lo Va llès, lo baix
Llobregat, lo Pe nadès y la conca superior del A noya, quines a1t ituts són de
56 a 665 metres .
Y la baxa supe ri or: Les Guil1eries, la Plana de Vich, lo L1u ssanès, lo Pià
de Bages, la conca mitja del Llobregat y La Segarra, quines altituts estàn
compreses entre 188 y 665 metres.
La cadena I¡toralla fo rman tres ramals separats pèls rius Besòs y Llobre-
gat. Lo de Llevant comprèn: la serra de Montnegre, la Mare-de-Déu del Corre-
dor, Séllcchs, Collsacrèu, la serra de S~nt Maté u, Montalegre y La Molosa,
quines altituts varian de 360 a 793 metres , Lo del ce ntre, lo turó de Montcada,
lo Tibidabo y Sa nt Pere Màrtir, entre 292 y 53 2 metres d ' alt itut. Y lo de
Ponent, 10 Pià de Begues y les Costes de Garraf, quines altituts són de 29~ a
595 met res .
La cadena interior se divideix e n dues branques; la de Llevant comprè n:
10 Montseny, Tagamanent, Puig Graciós, lo Farell, Pu ig-Ia-Crèu y Sant
Llorens del Munt, quines altituts varian de 834a 1779 metres; y la de Ponent.

,
(4) Ducri}cidll /hka, &eolJ&ica, ".mera de 14 }ror.inda de BaretkJlIa. - Madrid, . 88 •.
 PKOVINCIA DE BARCELONA CELS GOMIS '9
Montserrat y les se rres d' Odena y Rubió, entre los 749 y los 11 85 metres d'al-
titut.
Y la Alta montanya la forman les serres de Cadi, Queralt, Salgars, La Nou
y Cerdanyola; Pedra Forca, 10 Mont d'en Sija, la ermita de Falgars, los Rasos
de Peguera, los plans de Santa Maria y de Campllonch y 10 ras de Vallcebre,
quines altituts varian ent re 900 Y 24-93 metres.

,
 Hydrografla

Conca uel Llobrcgat.-Conca del Besòs.- Conca del Tordera.- Concl del Ter.- ConcI del Ebrc.- Con-
el litoral de Llevant.-ConCI litoral del Centre.- Conca litoral de Poncnl.-Aygües minerals.

A. CONCA DEL L LOBREGAT

De tots los ri us de la p rovincia de Ba rcelo na lo més impo rta nt, sin ó pè l

séu capda l per la g ra n estensió de la seua conca. hyd rog ràfica, es lo Llo bregat.
La d irecció
gene r a l d e
aquest riu es
deN. a S . fin s
a M an r es a ,
des de hont sc
i ncli na lle u ge-
"ra men t a l E .
fins a la seua
dese m:bo ca-
dura.
Naix lo Llo-
bregat d' unes
a bun doses
lonts q ue b ro-
lIan a mitg
kilò met reay-
gües avall de
Castella r de
Nuch, a 1295
Fonts del Uobregat m etres d e-
munt lo nivell
del mar, y passa per Sa nt Vicens de Rus, Pobla de Lillet, Sa nt LloreRs prop
Bagà, G Uiud iola, San t Salvador de la Badel1a, Serens o Pont de Raventí, La
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMI S
"
Baells, Pedret, Olbfm, Obiols, Gironella, Puigreig, La Galera, Navàs, Balsareny,
Sallem, Navarcles, Castellet, Monistrol de Montserrat, Olesa, Esparraguera,
Martorell, Sant Andréu de la Barca, Papiol, Pallejà, Molins de Rey, Sant
Vicens dels Horts, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Boy, Cornellà y lo Prat,
en quin terme desa.ygua, després d'un curs d' uns 140 kilòmetres.
Los principals afluyents de la dreta d'aquest riu són: la riera de Rus, que
baxa del Pià d' Arols y desaygua a Sant Vicens de Rus; 10 Riutort, que naix
a l Coll de Pal, passa per Gavarrós, y desemboca a Ponent de la e rmi ta de
Santa Cecilia; to riu Bastareny, que recull les aygües dels vessants dels colls
de la Vena , Bauma y Pendís, passa per Sant Marti del Puig, T orre de Santa
l\'I agdalena, Bagi't y TerradeUes, y desemboca tocant a San t Llorens de prop
Bagà; la riera de Saldes, que aplega les aygües de la conca formada pèls colls·
de la Esc riga, Vat1pregona, Bauma, del Torn, del Teu ler, Trapa y Fumanya,
los cingles de Vallcebre y lo Grau de Sant Climent, passa per Saldes, Massa-
nès, Vilella y Sa nt )ulià y desaygua devan t de Guardiola; la ri era Sargantana,
que baxa de la Creu de Fumanya, passa per Fígols y desemboca a Mitjorn de
la erm ita de la Consolació; la riera de Peguera, que baxa del poble d'aquest
nom, passa per Serchs y s'u neix al Llobregat aygües amunt de La Baells;
10 riu Metge, que naix a la Creu de Campllonch, passa per Espina lbet y
Berga, y desaygua al YO. de Pedret.
Tocant a Berga meteix naix la riera dels Molins y desayg ua a Olbàn, de-
vant de la Fàbrica del Riu; per aquesta riera s'enfila la carretera que de Sa nt
F ru ytós de Bages va a aquella vila. La riera d'Avià baxa del Serrat Gran,
que li dÓna nom, y desemboca també devant d· Olbàn, mólt prop de la dels
Molins. La riera de Ciarà naix a Guixeres, passa per sota Cofort y per Sant
Cerní de Ciarà y desemboca aygües avall de Gironella, e ntre les fàbriques
vella y nova de Viladomiu. Lo to rrent de Balsareny baxa del coll de San t
Feliu, passa pe r les Coromines y pe r sota Navàs y desaygua a BalsareJlf, quin
no m pren. La riera de Riudor comença al peu del turó de Castel1nòu, passa
per Claret y O lzinelles y desaygua sota l'ex-monestir de Sa nt Benet de Bages .

•••
Lo Cardoner mereix paragraf a part. La conca d'aquest riu, que es 10
més important afluyent del Llobregat , comença al coll de Tanca-la-porta, a la
serra de Cadi, comprèn una bona part de la banda llevantina de la provincia
de L1eyda , y mideix un s 80 kilòmetres de N. a S.
Naix 10 Cardoner a l CoU del Port (1705 metres d' altitut), al NO. de Pedra
y Coma, prov incia de L1eyda , y entra a la de Barcelona prop de Cardona;
passa per aquesta ciutat, Coromines, Sant Salvador, Torroella la Vetla, Suria,
Callús o Catllús, ) uncadella, SaRt Joan de Vi latorrada, Manresa, Viladordis y
CasteUgali, desembocant al Llobregat aygües amunt de Sant Vicens de Caste-
Pror.,.cfa at HarctltH1a. - f

,
 GEOGRAFiA GENERAL UE CATALUNYA

lle t, al l10ch nomenat C01'jolld, nom equivalent a l de aygua6arreir o aygtla6a-

rreja de la encont rada o lo tina.
Lo més capdalós dels afluyents de la vora esq ue rra del Cardoner es 10 riu
Aygua de Valls, que baxa del esmentat coll de Tanca·la·porta (2282 metres
d' altilut) y [1. partió entre les provincies de Barcelona y L1eyda fins prop
d'Arquer, p erò s'uneix ab aquell dins de aquesta prov in cia , per quina rahó
no·n s n' hem d'ocupar. Dins de la nostra p rov incia no hi té l' Aygua de Valls
més que afluyents sense importancia .
Segueix després lo du Ayguadora, que nai x a les roques de Empalomà
(231 8 metres d' altitut), e ntra a la provincia de Lleyda per L!inàs o Llinars,

Clïd d~ Climent Torro.U.

Fonts del riu Bastareny

torna a la de Barcelona per Sorba y desemboca aygües amunt de Cardona,

després de haver rebut per sa vora esquerra les rieres de Sant Felíu de L1uel1es
y Gargallà .
La riera de Navet o de Querol baxa de la serra dels Tossals (1545 metres
d'alt itut), passa per Montclar, Pujol y la ermita del séu nom, y desemboca
aygües avall de Cardona, desp rés d' haver rebut per sa vora d reta la aygua de
la ri era de Cint O del Hespital.
La rie ra d' O rto ns, que desemboca aygües amunt de Sucia, y les de Tor-
deli y les Frexes, que desargua n entre aquella vila y Manres..1., tene n poca
irnportanda .
PROVINCIA DE BARCELONA.-CEl.S GOMIS '3
Los af1uye nts mês notables de la dreta del Cardoner són les rieres de
Coane r y de Rajadell. La primera .baxa de les se rres de Pinós (930 metres
d' a1titut), se forma d'algunes altres, passa pèl caseriu que li dóna nom, y
desemboca aygücs amunt de S uria. La segona se forma a les serres de Cas-

Cli.... di Renll Chl:uo

Lo riu Cardoner, devant de Manresa

tdltallat, passa pèl poble quin nom pren, y per Monistrol de Rajadell, y des-
aygua devant de Viladordis. La riera de Guardiola, que les segueix en impo r-
tancia, baxa de la serra de Rubió, passa per Castellfoll it del Bòix y Sant Sal-
vador de Guardiola y desemboca aygües amunt de Castellgali .

•••
Lo torrent de V ives, que desaygua devant de Sa nt Vicens de Castellet,
tê poca importancia. La riera de Castellvell recull les aygües dels vessants de
Tramontana de la montanya de Montserrat, passa per Marganell y lo poble que
li dóna nom, ahont desemboca. La riera de Pierola o de Maga rola, que ab
abdós noms es coneguda, baxa del terme del Bruch, passa pe r Pierola y
l'arrabal del Cap de Rebato y desemboca a Llevant d'Abrera, després de
haver recullit les aygües de la riera de Masquefa, a la seua vora dreta, y les
de la riera de la Aufàb rega y lo Torrent-Mal a la seua esquerra .

•• •

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Lo ríu Anoya (5), vulgarment La Noya, quina conca es quasi totalment

compresa dins d' aqueSL1. provincia, segueix la direcció general de NO. a SE.,
prescindint de lle uge res inflexions , y té un curs d'uns 60 kilòmetres. Naix
a la planura de Calaf (664 metres d' altitut), passa per entre Sant Martí de Ses-
gayoles y Prats de Rey, per Veciana, Santa María del Cami ,]orba, Sant Genís,

elld de :>ar<:i. CII""

R¡u Anoya, en les immediacion$ de Piera

Igualada, Vilanova del Ca rni, La Pobla de Claramunt, Capellades, Vallbona,

Sant jaume, La Vit, Monistrol y Sant Sadurní de Noya o d' Anoya, per entre
Ortons y Gelida, Sant Esteve Sesrovires y Castellví de Rosanés y Martorell,
ahont desaygua,
Los principals afluyents de la vora dreta del Anoya són:

(s) No hav~m duplat un moment en eambiar la ortografia de la actual paraula N#'fa, ab que-s
designa lo riu català afluyent del Llobregat, per la d' Anoya, per la senzilla fahó de tro~r-Ia viva fonè-
ticament en la comarca per hont discorren ses aygües. Alli se diu constantment: .ha desbordat JanqytU,
d' h. de traspassar kl1wya_, etc.; resultant per lo qui ho sent, que li apar femeni lo nom del riJ, men-
tres que sempre han aCHSlumat fer-se masçulins a Catalunya, los noms dels nostres riu$(lo Llob~gat, Iq
&so.; ID Ter; Iq Fluvià; ,. Ebre: ID Segre; '" Noguera Ú) Valira, elc.)
I>er pr.}var que hi ha una mala interpretació de la fon~tica quan se parteix la par.ula klnqya en les
dugues Ja N'!J'a, en lIoch de distribuir-les r Anoya s' ha de consultar la més antiga de les nOS1res fonts, la
documentació dels &egles XI y XII. Si obrim los fulls del v.liosissim Cartor.1 de Sant Cugat del \'alt~,
hi trobar~m plenament evacuada la consulta d'una manera prou aclaralOria, en los lexts que-a continuan:
Any 99:1:-.ln nomine domini ego gueriberto filium GUltardi uice comilia eondam uinditor llum uo--
bis odo .bba et fr.tres cenobi tantes in monasterio s¡.neti Cucuphati oetouanensis cenobio emptores. Per
hane scriptura uindieionis mee uindo uobill !erra eum molinO! ad molendum 5truel0ll eum arborilrus
cum reijO et SUblUI rego. Et ipsa aqua de ASSOLLA et de rio de berilas tot. ab inlegrum meum proprium
Qui mihi aduenit per genitores meos vel et pe rq uemeumque uoee. Et est hec omnia in comitat" barchi-
nonense infra terminO! de castrum subiratos iusta alodium sancli eucufati sancta maria de monistirolo
 PROVINCIA DE BARCELONA . -CEL..S GOMIS

La ric ra de Porquerisses, que vé de prop de Talavera, provincia de

L1eyda, entra a la de Barcelona per Rocamora d' Argensola, passa pèl poble
que li dóna nom, y desaygua devant de Vilanova del Carni;
La de Clariana, que recull les aygües de Bellmunt y de les monlanyes
de Queralt, al confí de les provi ncies de L1eyda, Tarragona y Barcelona, passa
pèl poble que li dóna nom, y dcsaygua devant de la boca de la riera de
Rubió;
1-'\ riera O ri u Malla, que baxa del Coll d'Aguiló, a la partió de la nOstra
provincia ab la de Tarragona, passa pèls térmens de Fiol y Tous , y desemboca
aygües avall de Sant Genís;
La ri era de Carme, que naix al puig de Montagut (953 metres d' altitut),
provincia de Tarragona , passa per Orp í, Ca rme y Torre de Cla ramun t y des~
aygua e ntre la Pob la y Capellades;
La de Mediona, que baxa de Maspontons, passa per La Llacuna, Mediona,
Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudcv itl1 es, Te rrassola y La Vit, ahont
desemboca;
Y la de Labern que ix de Puigdalba, passa pe r Pià de Penadès y Sant
Sadurní de Noya o Anoya y desaygua entre aquella vila y Gelida.
Los af1uyents princi pals de la vora esquerra són:
La ri era de Copons, que baxa dels plans de Puigde mager, pas<;a per Prats
de Rey , Sant Pere Desvin, Miralles de Copons y Copons, y desemboca aygües
amunt de Jorba;
La de Rubió, que naix a la serra d' aquest nom y desaygua tocant a Jorba ;
La d' Espelt, que baxa també de la selra de Rubió, passa pèl poble que
li dóna nom, y desemboca aygües amunt d' Igualada;
La de Odena, que ix de la part llevantina d ' aqu ella rnetexa serra, passa
pèl poble qu in nom pren, y desaygua a Vilanova del Camí;
La de Castell olí, que baxa dels vessants ponenti ns del Montserrat, passa

uocitatum •• Facta uindicione. XIII ka!endas marciM Anno V rcgnantc ugone r~ge qui dux ruera! pre-
dictum .• (n. 5 ' 5, r. '59)·
Any I.l os:- .in comilalu barchinonensi in terminio subirads iuxta nuuium ANl'IO'8' (D. 25'1,
r. ,62).
Any "'7:-oin ipsa aqua AJlULIA> (D. 527, f .• 62).
Any ••• &:-.S;l notum cunctis quod ego Raimundus berengHii chomes barchinonen5ill et uxor mea
Dulciacomitissa donatores sumulldomino deoetcenobio sancti cucuphatis per remedio anima rum nostra·
rum ut licitum sit ~idem monas\.erio ac:eipere et aprehendere ipsam aquam de ANSOIA in quibu5CUmqUe·
locis necessc prediclo monasterio ad molendum molendina uel ad inrigandum ortos ruerit infra terminO!
ca· tri de apiera lIubtus resclosam raimundi guillelmi. (D. 52&, r. 163).
Any 'IH:-oin nu mine de ANOIA> (D. 534, f. 16,,).
Tenim ala vista, les "ariants ortogrlfiques MlWlla, Annoit, A1flllia, A1fnoia y Anoia, que podrln
tradlthir~ al \'ulgar catall per AIWIIa, AnDfl, AnuJla, Y Ancya. Siga la que·s vulla la seua accepciò, han
considerat tots los escriptors de dits documenls, com essendalisimala radical A, lletra inicial dol nom del
n~tre riu. E5la quo ha seguil lo poble, mantenint incòlume, al aparentar que-I feya femeni, lo nom del riu.
SOn, donchs, los escriptors y gramltlichs, los qui no han sapigu! interpretar aquest nom al escriure·1 erra·
dam~nt N.".a , ~n~ pre~tar la alenciódeguda, ni a la fonètica actual, ni alll antichs documenl5.- F. C. y C.
Prrnf,.rl« de Barce/o,.a.- 7

,
 ,6 GF.OGRAF1A GE~ERAL OP. CATALUNYA

pèl poble que li dóna nom, y desaygua a Llevant de la metexa Vilanova del
Carni;
L" de Vallbona, que desaygua tocant al poble que li dóna nom;
La de Piera, que baxa de Casa Massana (659 metres d' altitut), passa per
la vila que li dóna nom, y desaygua prop de Monistrol de Nora o Anoya;

Coll de Merall..

Lo torrent de la Rierussa, que no té cap importancia y desemboca prop

de la anterior;
Y la riera de Bragal1ons, que surt de les altures de Masquefa y de la
Beguda Alta, passa per Ortons y desemboca alO. de Castellví de Rosanes .

•••
,
Dels demes afluyents de la dreta del Llobregat so ls la riera de Cervelló
y la de Torrelles tenen alguna importancia. Naix la primera al N. de la Penya
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

del ~Ioro (465 metres d ' ahitut), passa per Vallirana y Cervelló y desaygua
entre Pall..:jà y Sant Vicens dels Horts. La segona baxa del turó Sotarro
(450 metres d' altitut), passa per Torrelles r desemboca aygües amunt de Sant
Feliu de Llobregat.

•• •
Los principals a"uyents de la esquerra del Llobregat són;
Lo riu Arija, que recu ll les aygues dels vessants de I>edra Picada (:2037
metres), Coll de la Bona , Pià de la Espluga (1260 met.), Coll de Meroll:l.

Cllxó d~ Joan CuLtll .. ell

Una avinguda del riu Llobregat devant de Molins de Rey

( 1102 met.), Coll de Palome ra (1150 met.), Creu d'en Soler (1200 met.), Coll
de la Batallola (1225 met.), y, després d' haver rebut varis afluyents , desaygua
a la Pobla de Lillet;
La riera de Ce rdanyola, que baxa del Coll de la Clusa ( 1665 metres d' 011-
titut), passa pèl poble que li dóna nom y desemboca a Guardiola;
La de La Nou, que naix sota lo Coll d'Espades (1400 met.), passa per La
Nou y desaygua a Sant Salvador de la Badella;
Lo riu Merdansol, quina conca està limitada pèl Coll de Picamil1 (1447
metres), Creu d'Espades (1400 met.), Colls de Sant Miqu el (1650 met.). de la
Clusa y deli Corrals, Faig y Branca (1420 mec), Creu de Molos.'\ (1330 met.),
erm ita dels Olms (1180 met.), Coll de Terradelles, Santuari de Palm erola , y.ls
Colls de Borredà (980 mec), Forn Teuler, Forcons (970 met .), y Tey (910 me-
tres). Baxa lo Merdansol del CoU de Lloberes (1160 mec), tira cap al S. fin s a
Borredà, trenca des de allí cap alO. y després de rebre a Vilada Ics aygues
de la riera de aquest nom, desemboca devant de la ermita de La Baells;
La ri era de la Portella, que baxa del santuari de la Quart (1011 me!res

,
 28 GEOGRAFIA GRNRRAL DE CATALUNYA

d' altitut), passa pèl caseriu que li dóna nom, y desaygua una mica més amunt
de la fàbrica de La Plana;
La d' Olbàn o Gironella, que naix sota la ermita de Val1daura, passa per
O lbàn y desemboca sota Gi ronella;
Lo torrent de Biure o de J un car, que baxa de cin RaureU de Sagars y de-
saygua sota la fabrica vella d'en Viladomiu, devant per devant de la desem-
bocadura da la de Ciarà.
La riera de Mar1és, que de la provincia de Gerona entra a la de Barce-
lona per la ermita de Sant Esteve de la Riba, recull les aygües del coll de Pal
(1150 me t.) y de Sant Jaume de Frontanyà (1060 met.), passa per Palmerola
y Santa María de Mar1és y desemboca al N. Y a cu rta distancia del hostal de
la Granota, després d'un curs de uns 35 kilòmetres dins de la nostra pro-
vincia;
Lo barranch de La Torre, d'escassa importancia , que desaygua sota
Sallent;
i..a riera Gavarresa, que naix a la provincia de Gerona y entra a la de
Barcel?na per prop d'Alpens; passa pèls térmens de Santa Eu laria de Puig-
oriol, La Blava, Perafita, Sant Mart í de Bas, Oristà, Horta y Artés, y desaygua
prop del Pont de Cabrian es, després de haver rebut les aygües de les rieres de
Llussanès, O lost, l'Estany y Riusech o de Matrubí, la primera a la dreta y les
tres altres a la esquerra del séu curs;
Lo ríu Calders O Colarda, que baxa del SO. de Collsespina, pa~sa pèl
Sur de Moyà. Monistrol de Calders y Viladecaballs, y desaygua tocant a N¡¡-
varcles, després de haver rebut la riera de Salansens, que a la seua vegada reb
la de Talamanca;
Lo ríu de Mura, que recull les aygües de la serra de Montnegre o de Sant
Llorens (1034- metres d' a!titut). passa per Rocafort y desemboca devant per
devant de la boca de la riera de Riudor;
Les rieres de Sarell, Rellinars, SanaRa y Cayà o de La Torre, que són in·
s ign ificantes;
La riera de Rubí, que recull les aygües de Sant L10rens del ~ lu nl, dels
cims de Val1doreix y dels vessants N. de la estribació del Papiol, passa per
Matadepera, Terrassa y Rubí, y desemboca a l SE. de Sant Andréu de la Barca,
després de haver rebut les aygües de les rieres de Terrassa y Riudarenes;
La del Molí o de Vallvidrera, que bax:a dels vessants ponentins de la serra
d'aquest nom y desaygua al N. de Molins de Rey;
Y la de Gelabert que, recullint les aygües del SO. de Sant Pere Màrtir y
Sant Just Desvern, desemboca tocant a Sant Felíu de Llobregat.

I.
Lo riu Llobregat y-Is seus afluyents, que constituexen una font dI! riquesa
 PKOVINCIA DE BARCKLONA.-Cfo:LS GaMIS '9
pera les encontrades que atravessan, quasi bé totes e lles industrials, són
també un perill constant pera aquestes metexes encontrades.
La manera irracional ab que l'Estat va fer la desamortisació dels bens
eclesiàstich's y dels bens de propris o com unals, desamortisació que va se rvir
sols pera enriq ui r a uns quants que van pagar del tros, com v ulgarment se
sol dir, va se r ca usa de la despoblació dels boschs que cubrían les nOstres mon·
tanyes y e ran ensemps un recurs pera los pobles y una ga ra nt ía cont ra les
g ra ns c rescudes dels nostres rius, que tantes desgracies causan y tants ele-
ments de riquesa destruexen.
Fa H:lsti ma veure com està n avuy los vessan ts de la a lta conca del Ll ob re-
gat y.ls de les sub·co nques del Cardoner y l' Anoya o La Noya. Comp lerta-
ment despullats d'arbrat, sense mica de terra que puga xuclar la aygua de
pluja , forçosament aquesta ha de córrer apressadament ca p als ríus yengroxir·
los soptada ment, originant les crescudes que ta nt sov in tejan, per la nostra des-
gracia, a les regions catalanes, per poch que-Is ayguats duren a la alta 1110n-
tanya, cosa que no succehia abans de tallar los boschs que la cub rían y hermos-
sejavan.
Y no es pas perquè los boschs regularisen les pluges, com creuen alguns;
lo que regularisan es la circulació de les aygües pluvials.
A hont hi ha bosch hi ha també forçosa ment una capa més o meny s gro-
xurla de terra cuberta de fullaraca que serveix de filtre a les aygüe" y fà que
aquestes s' hi filtren yescórregan en mil regalims, corrent suaum ent cap al
fons de les valls. 'rallats aquells, les aygües han a rrossegat les terres dexa nt les
roques al descobert y les pluges torrencials ho arrossegan tot cap a ls rius que,
donada llur forta pendent, fan tota mena de desgracies .
No van pas trigar gayre los pobles riberenchs d'aquesta co nca a adonar-
se·n dels grossos perjudicis que la imprev isió guve rnanll.:n tallos hi ocasionava
en llurs hisendes o industries, sobre tot a la part baxa, y des de ra més de cin-
quan ta anys sc venen fent progectes y més progectes pera rectifica r y encaxar
lo curs del Llobregat, partint quasi semp re de Molins de Rey, però los trà-
mits y lo lIarch espedie nteig a que tot s' ha de subgectar al nostre pahís, han
neutralisat totes les iniciatives particulars y fins les metex:es de la nostra Di·
putació Provincial, que ara sembla que ha pres la cosa per lo serio, en vista
dels derrers desastres causats pèl riu.
Mes tot lo que-s fa ssa a la conca baxa del Llobregat serà de cap efecte si
no se re plantan los boschs de la alta, tan desatinadam ent dexats tallar, y no se
posa frè a la cobdicia de ls proprietaris dels pochs que encara hi quedan, fent-
los-hi entendre, com s' ha fl!t ja fa mólts anys a A lemanya, que-Is amos de
bosch s no són proprietaris sinó usufructuaris d'aq uests.
Del segón d'aquests estrems l'Estat no-n vol sapiguer res; es massa indi·
vidualista per ax:ò, per més que pera altres coses ho siga massa poch¡ però e n
cambi sembla preocupar-se del primer, o siga de la replantació dels boschs y
PrlJ~l"cfll at JJllrctllJlt".~

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA
3°
de la regularis.'lció dels torrents, mes ho ra ab tal parsimonia y destinant-hi
tan pochs recursos que es quasi més q ue segur que ni-ls nost res nelS veuràn

..•
acabada la tasca.

Del Llobrega t se-n pren aygua pera tres canals de regadiu:

Lo de Balsareny, que té la presa sota lo castell d'aquest poble, y com pta
ab un capdal de 1000 litres per segó n y una llargada de prop de 35 kilòmetres
fin s al endret nomenat La Agulla, ho nt se divideix en dos braços: lo de la es-
que rra , que desaygua al meteix riu de qu e-s pren, s' usa sols pe ra regar, y lo
de la dre ta , q ue desemboca al Cardoner, serveix pera abastir d' aygua potable
la ciutat de Manresa, pe ra força motriu y pe ra regar. Entre aquests dos bra-
ços tenen poch més de 12 kilòmetres de lla rgada y ab llurs aygües se regan
un es 1200 hectàrees dels térmens de Ja esmentada ciutat y de Sam pedor.
Lo canal de la Infanta Ca rlota , nom enat també de la esq ue rra, té la presa
devant de Pallejà, rega la part baxa dels térmens de Molins de Rey, Sant Fe-
liu, Sant J oan Despí, Cornellà, Hospitalet y l' antich de Sants y desaygua al
ma r Sala lo Cementi ri del SO. Té uns 17 kilòmetres de llargada y un capdal de
3315 litres per segó n, 1615 dels quals són pera regar y.ls a ltres 2700 pera força
motríu.
Y 10 canal de la Dreta, o de Sant Vicens dels Horts, que comença aygües
avall d'aquest poble, sota la deSembocadura de la riera de Torrelles, rega los
térmens de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boy de Llobregat y Vi ladecans y
desaygua al mar al E. del estany de La Ricarda. Lo séu curs es de uns 14 kilò-
metres y to séu capdal, eventual, puix varía de 70 a 3500 litres per segón, a
causa de no poder utilisar més que la aygua sobranta del de la dreta.
Derrerament s' ha construit lo Canal Industrial de Berga, que pren la aygua
a Guardiola pera portar.la a aquella vila y des de a llí tornar-la. al riu a la (;I-
brica d'en Rosal y aprofitar los 195 m. de desnivell que hi ha entre aques ta
f.'lbrica y la vi la p era establir· hi 18 industries que poden a profitar una força
total de poch més de 4000 cavalls de vapor . Aquest canal té uns 16 kilòmetres
de llargada y un capdal constant de 2000 mil litres per segón.
Aquesta obra ha ving ut a aumentar lo moviment industrial de la conca
del Llobegat en la que ja abans, sobre tOt de Berga a Navarcles, les fabriques
gayre bé se tocavan les unes a les altres , podent·se dir quasi lo meteix de les
subconques del Cardoner y l' Anoya, sols que, axi com a aquesta hi domina la
industria paperera, a aquella ya la del Llobregat hi ha domi nat sempre la
cotonera.
A Cornellà hi ha una màquina elevatoria que pren ayglla del riu)' ta porta,
per medi de una canonada, al d ipòsit.te la montanya de Sant Pere Màrtir, de·
munt de P..:dralbes, pera lo c<J nsúm d'una pa rt del vehinat de Sarrià y Bar-
celon a.
 »KOVIN('JA DE BAKCELONA. - CELS GOM IS 3'

Quadro ~ i nòptich de la conca hydrogràfica del Llobregat

VESSANTS DE LA DRETA

A}o'LU YENTS DIRECTES SUB-A~'LUYENTS

Torrent de Riols.
Riera de Rus.
Clot de Muntderm.
Ri .. I~i u tor t. . Canal Llarga
Tor re nt de la Boxassa.
Riera del Forat.
Riu Bastareny . . Bar ranch de Torrentols.
Riera de Grexa.
Rie ra de Bagà.
Riera de Brocà.
Torrent de les Dogues.
Torrent de les Arquedes.
Riera del Grasolet.
. Torrent de Graooleda.
{
Riera de Saldes. . Torrent de Lluria.
T orrent de Font Salada.
Torrent d' Esdavelles . .
I Torrent del Forat Negre.
. (Coma Arnau.
T orrent de Sant Corneli.
Riera de SargantaDer H de la¡Torr.delaCreudeFuman)a.
Garganta. . . t Torrent de Querot Negre.
Torrent de la Creu.

Riera de Peguera. . f
Torrent de la Que ra.
'lTorrent de la Arola.
Torrent de Vall-llòbrega.
Torrent de Santa Mar ia.
Ri u Metge .
Riera dels Molins.
Riera de Avià.
¡{iera de Ciarà.
Riera de Merola.
Torrent de Balsareny.
Riera de Riudor.
Riera de Gual!!.
Riera de Coaner o de FreJ.a.l Riera de Saló.
R.' Claret dels Cayallers.
Riera de Gar cès.
Riera de Fonollosa.
Riu de Sant Pere.
Riu Cardooer (vora dreta).
Torrent d'Aguilar.
Riera de Rajadell . Torrent de Massana
Torrent de Gravalosa.
Torrent de Coll Mates.
Torr. de Vallformosa.
Riera de Guardiola.

,
 GEOGRAFI A CEN~RAL OR CATALUNYA

APLUYENTS DIRECTES SUB- AFLUYENTS

Riu Ayguadora . . .1 R.·deS.Feliude Lluelles.

Riera de Gargalla.
RierJ. de Navel o de Q"o-[ . .
. . R tera de Cmt.
rol.
Riera d' Qrlolls.
Riu Cardt/ner (\Oról. esquerra) . . Riera de Turdell.
Rie ra de les Fre"es.
Tor rent de Vives.
Riera de Castellvell.
Riera de Pierola o de Ma- Riera de Masq uefa.
\ garola. . . . . . . I¡Riera de la Aul?tbrega.
Torrent l\h l.
Riera de Porq\!erisse.s.
Riera Je Clariana.
Riu de Malla.
Riera de Carme.
Vessant
dreta . . . Torrent de la Bleda.
Riera de Mediona. . Barranch de les Figueres.
Torrent de Pui"dalba.
( Riera de Sabanel!.
Riera de Labern . Riera del Pià.
Riu Anora .. 1Torr. de les Tarumbes.
TOrr. de les Parellades.
Rie ra de Copons.
Riera de Rubió.

Iv""",
I
Riera de Espeh.
Riera de Odena.
esquer re. Riera de Castelloli.
Riera de Vallbona.
\ Riera de Piera.
'l'orrent de la Rieruna.
Rie ra de Bragallons.
Rie ra de St. Andrèu de la Barca
Riera de Cer velló. . Riera de Guadala.
Rie ra de Torrelles.
Riera de Santa Coloma.
Riera de Sant Iloy.

VESSANT DE LA ESQUERRA

AFLUYENTS DIRECTES SUD - AFLUYENTS

Torrent d' Aranyonet.

Kiera del Roquerol.
Riu Arija . . f
. Riera dels Apars.
Torrent dels Rent.1dor!l.

ITorrent Junyent.
Riera del Rigatell.
PROVINCIA UI! BARCELONA.-CP.:LS GOMIS 33

AFLUYEN rs D1RF.CTES SUB-AFLUY¡': NTS

Riera de Cerdanyola. Torrent del Triput.

Torrent de Malanyèu.
Riera de La Nou.
Riu Merdansol. . (Riera de Vilada.
· t Torrent de la Rota.
Riera de la Portella.
Riera d' 01bàn o de Gironella.
Torren t de Biure. Riera de Santa Creu.
Torrent de Palòu.
T orrent de: Palmerola .
T orrent de La Quart.
T orrent de Salselles.
Riera de Marlés. Tor rent del HaureU.
Tor rent de Borrelleres.
Torrent de Boenchs.
T orrent de Pinya.
TorreDt dd VilarÓ.
Torrent de les Cigales.
Barranch de la T or re.
Riera L1ussanès.
Riera Gavarresa. Riera d'Olost.
· { Riera del Estany.
R.' de Riusecb o Matrubí.
Riu Calde rs o Colarda . · Riera de Solansens . . Riera de Talamanca.
Ríu de Mura.
Riera de Sardl.
Riera de Rellinars .
Riera de Sana na.
Riera de Cayà. · Riera de La Torre . . . Riera de Buxadell.
Riera de Rubí. . 'Riera de Terrassa .
· t Rie ra de les Arenes.
Riera del Molí o de Vall vidrera.
Riera de Gelabert.

B. CONCA DEL BESÓS

Lo riu Besòs, format pèls rius Mogent y Congost, no pre n aq uell nom
fins quan aquestes dues corrents s' han reunit al pe u de ~'Iontmeló.
Lo Congost, que es 10 mes important de abdós, naix al e nd ret nomenat
Aygües. partides, més amunt de Centelles; passa per aquesta vi la, Ayguafreda,
La Abella, Figaró, La Garriga, Llerona , Canovelles, G ranollers, Palòu y
Montmeló, seguint a prox im adament la direcció N. S. Lo seu curs es de uns
35 kilòmetres.
Lo Mogent, que naix al Corredor, pren la d irecció S. NO. fins aygües
amunt de Llina rs, y desprês trenca capal SO., qu e es la seua direcció gene ral;
passa per l'esmentat poble de Llin ars, Bell-lIoch , La Roca, Vi lanova Ge la
Prolll"cÚJ dI BllfCt lM!II.-9

,
 34 GIIDGRAFIA CENEKAL DE CATALUNYA

Roca, hlo ntornès y Montmeló, ho nt s' une ix ab lo Congost, després d ' un

curs de 25 kilòmetres.
Reunide'i ja les argues de abdós ríus, segueix lo Besòs en direcció SO.
p e r Mollet , Rexach,
Montcada , Vallen-
sa na , Santa Colo-
ma de Gramanet y
Sa nt Adrià de Be-
sòs, y pè ls térmens
uc Sant Andreu de
Palomar y San t
Martí d e Proven-
çals. av u y agregats
a la urbs barcelo-
nina, a hont vessa
lo seu capdal al
mar, a uns 5 kilò-
metres al NE. del
nostre port, des-
prés de haver reco-
rreg ut uns .6 kilò-
metr.:s.
Des del torrent
d e les Canes, sota
Centelles, fin s a la
so rtida d el Figaró,
10 Congost co rre
co mpletament e n-
caxonat entre los
derr'crs co nt raforts
CUd d. Juli V¡nlro
del Montse ny y-Is
Sant Miquel del ray (La Casca la)
que bua n del Pià
d e la Ca rga, y pre-
cisament deu lo séu nom a aquesta c ircumstancia.
Poca importancia tenen los afluyents de abdues vores del Congost. Los
de la dreta són: la riera de S ant Antoni, que baxa de les altures de Tona ,
passa per Balenyà y desaygua SOta Centelles; la de La L1avina, que baxa de la
montanya de la Carga y desemboca aygües amunt d' Ayguafreda; y lo torrent
de Fondes, al SE. de Montmany. No-n tenen pas mó lta més los de la esq uerra,
si bé són més nombrosos. Los principals s9 n: la riera del Corch Negre, qu e
bax:a dels Hostalets y s'uneix a la de Sant Antoni devant de Cente lles; la de
Martinet y lo torrent de la L1oveta, que desembocan part amunt d ' Aygua fre-
PROVINCIA 1)1'; H¡\RCF.LONA.-CELS GOM IS

da; la riera de la.. Ra"'có que, com la anterior, baxa del Pià de la Calma; lo to ·
rrent de Vallcàrcara, que naix sota Tagamanent y desaygua part amunt del
Figaró; la riera de Blancarort ylo torrent de Sant Fortuny , (Iue desembocan
aygües amunt de La Garriga; lo torrent de càn Grau, que aflueix: al N. de Lle-
rona; y la riera de Corró, que passa per Samalús, Corró de ~Iunt y Corró de
Vall y desaygua prol> de Granollers.
Los tributaris dd l\Iogent són: a la dreta, la riera de Vilamajor, que des-
aygua part amunt de Llinars; la d' Oniach o Vall forners, que baxa de Tagama-
nent, passa per Cardedèu, Vilalba y Rell-Boch, ahont desaygua; lo torrent de
Vilalba, que naix prop de Marata, y 10 de Riusech, que desembocan a llevant

l'ont del r. rrocll.rril sobre lo riu Bc5ÒS

de Granollers. Los al1uyents de la esquerra, que encara tenen menys impor-

tancia que-Is de Ja dreta, só n, entre altres: la riera de la to,'l olina, que baxa
de lo Far o Alfar y desaygua part amunt de Ll inars; lo torrent de Val1darió,
quc passa pè l caseríu de aquest nom y desemboca aygiies amunt de La Roca y
los de Cabanals y Xaragall, <¡ue desayguan respectivament entre La Roca y
Vilanova y a Montornès.
Los afluyents del Besòs propriament dit, o siga des de Montmeló al ma r,
són, per la banda dreta: la riera de Tenes o de Parets, <¡u e naix a les mon-
tanyes de Collsespina y passa per Castellcir, Sant Quirze Safaja, Sant Pere de
Bigues, Santa Eularia de Ronsana, L1iss.~ de Munt, Llissà de Vall, Ga-
llechs y Parets, y desaygua entre Montmeló y Mollet, després de haver
recullit SOta de Sant Miqu el del Fay les aygües del ríu Rossinyol que
forman lo· saltant de aquell nom; la de Mollet , que desaygua sota. d'aquest
poble y baxa de Palaudaries; la de Caldes, que te orige n a Sant Felíu de Co-
dines, passa per la vila del seu nom, Palausolitar y Moguda , y desayguan
devant de Cabanes, després de haver rebut per la seua vora dreta, prop de
Sentmenat, la riera de la Roca , que baxa de Sant Sadurní de Gallifa; la de
Santa I>erpètua, que na ix prop de càn Fontanet y desaygua a Santa Perpètua

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

de Moguda, quin nom pren; lo ríu Ripoll, que bax:a del Plà de la Bauma,
passa per Sant Llorens Savall , Sant Felíu del Recó, Sant Esteve de Cas-
tellar, Sant Vicens de Junqueres, Sabadell, Santa María de Barbarà, Ripollet
y Montcada, hont desa.ygua, després d' haver rebut gran nombre de afluyents
per abdues vores; y la riera de Sant Andréu, que bax:a del Turó d'en Gras,
passa per aquella barriada de Barcelona, que li dóna nom, y desaygua entre
Santa Coloma de Gramanet y Sant Adrià,
Los principals afluycnts de la esquerra del Besòs, que no tenen de mólt
la importancia dels de la dreta, són: les rieres de Montornès, Martorelles,
Sant Fost y Cabanes, que baxan totes de la serra de Mates y desayguan part
amunt de Montcada, y lo torrent de Valien sana, entre aquest poble y Santa
Coloma de Gramanet.
Apart d'alguns petits aprofitaments d' aygües pera usos industrials o agrí-
col .. , les clu cs sangdes més capdaloses fetes a aquest du só n les destinades a la
alimentació del Rech Condal y al abastiment d' aygua potable ;t Barcelona, y
abdues són sote rrani es, puix rie visible ne porta móll poca en temps normal,
a causa del gran espessor de sorres que forman 10 séu llit.
At Besòs hi ha dues poderoses màquines c1evatories: una del Ajuntament
a fi d' aumentar lo capda l de la que dóna Ja mina de Montcada, y una altra
de la Companyia d' Aygües de Barcelona pera barrejar.la ab Ja que porta de
Dosríus.
La aygua de Montcada, endret ahont se pren la potable, es considerada
com la millor de totes les que se beuen a la nostra Ciutat Comta l.

,
 PROVINCIA OP. BARCELON¡\. - CF.LS GOMIS 37

Quadro sinòptich d~ la conca hydrogràfica del Besòs

AFLUl'El\TS D1RF.CTF.5 SUll - AFLUYENT5

.\ \'u,,, d""... ¡ Rie ra de Sant Antoni.

. Rie ra de L1avinera.
Torrent de I·'ondes.

II
Riu Cnngost.
Riera del Gorch Negre.
Riera de Martinet.
T orrent de la L!O\·c l:l.

t
Vo" 00"",,", .
Riera de la BancÓ.
T or ren t de Vallcàr('ara,
Ril,:1'3 de Blancafort.
Torren t de Sant F'ortuny.
Torren t de Clin Grau.
Riera de Cor ró.
Riera de 'l'enes o de Parets. Riu Rossi nyol.
Rkra de Mollet.
I<iera de C.11des . . Riera de la Roca.
Vnra dreta . . Riera de Santa Perpètua.
Torrent de la Roca.
Riera Seca.
Vora d reta. Rar ranch dels Cape1 lan9.
Riera de Sant Quirze.
Riera de Riu~f'c h.
Riu 1~ ¡ I)OlI .. Riera de Sant Cugat.
Torrent de Cl\n Gali.
Tor re nt de le~ Comes.
Torrent de les Tosq ues.
Vora t:squera. . Tor rent d (~ 'l'uch.
Torrent de Bonet.
Tor rent del Mor'lga!>.
Ricra de Sant Andréu .
Torrent de Vilamajor.
Rier:!. de Guio!:i.
Torrent Alem:!.n}',
Vo r;1 dreta. Riera d' Oniaeh.
Torrent de Vilalba,
Torrent dt: Riusech.
Riu M(I~e nt. .

¡
Torre nt de la T orre de Pinós,
Riera de la Molina.
\ 'ora tS<lue-
fra . . Vora esquerra. . Torrent de Valldari6.

I
T o rrent dt: Cabanals.
Torrent del Xarzgall.
Riera de Montornès.
Rie ra de Martore:1les.
I~iera de Sant Fost.
Riera de Cabancs.
\ Torrent ric Vallen sar.a.
PrOrilll"a de HarctlOlta.-l()

,
·

38 GEOGM.AFIA GENERAL DE CATALUNYA

C. CONCA DEL TORDERA

La co nca del Tordera no té gayre importancia, màxime tenínt en compte

que los séu!J dos principals afluyents, les rieres d' A rbucies)' de Santa Coloma,
pertanyen a la prov in cia de Gerona.
Naix aquest riu al SO. del poblet de MOnlseny y recull les aygües d els
vessants mi tjornin s de la serra d'aquest nom. ¡>assa pe r Moscaroles, San t Es-
teve, I>alautordera, Sant Celon i, Vilardel1, Gualba , La Batlloria , Gaseran s,
Raminyó , Fogàs de Tordera y Tordera y d esayg ua al mar ot Llevant de Mal g rat ,
fe nt parti ó entre les províncies de Gerona y Barcelona.
Lo!! séu!I afluyents de la dreta són poch notables, a causa del escàs des-
enrotllo que-Is permet la propera divisoria ab la conca del litoral llevantí.
Entre ells se pode n esme ntar: 10 riu Requi sol, que baxa de les altures de Santa
Susa.gna y desemboca part abaix de Santa María de Palautordera; la riera de
Vallgorguina, q ue baxa de Collsacrèu y desaygua devant de Sant Celoni, des-
prés de have r rebut per la seua vora esquerra los torrents de les Barqueres r
de Trentapassos; la riera d' 01zinelles, que pren o rigen SOta la ermita del Corre·
dar y desemboca també devant de Sant Celoni, prop de la anterior; la de Càn
Vilarrasa, que baxa del turó de Puigvert y desaygua devant de G ualba; la de
C:ln Terrades, que na ix a Montnegre y desemboc.... prop de L.'l RatUoria; la de
Fuyrosos, que baxa del Puig d'en Batalla y dC".saygua devant de la estació
de Breda; la de R!:lminyó, que r..:cull les aygües de varis tor: ents }' desemboca
enlre les estacioni de Breda y Hostal rich; les de Sa nt Pons f San t Tous, que
desayguan part amunt d e la vila de Tordera, y la de Roque t, que hi d e~ayg ua
part avall .
Los af1uyents de la esquerra són, prescindint dels més insignificants: la
ri era de Partegàs, que baxa d'un poch més amunt de Moscaroles y desaygua
prop de la estació d e Sa nt Celon i; la d e Gualba, que naix a la ermita d e Sant.'l
Elena, al c im del Montseny y desemboca part avall del poble quin nom pren;
la de La Ratlloria que ix de sota lo puig del Home·mort, desaygua part a vall
del poble del séu nom y ra partió entre les provincies de Barcelona y Gerona~
10 torrent de Casa Seca y la rie ra de Val de María, que baxan dels encontorns
dd Turó de la Palla, y desembocan prop de la "i la de T ordera; y la de Sant
Daniel, que desaygua al SE. de aquesta metexa " ila .
Les aygües d ' aquest riu s' utilisan en poca quantitat pera rega r y ab
menys e ncara pera usos in dustrials, a caus.'l. d'ésser soterranies la major part
d'elles, sob re tot en 10 derrer ters del séu curs, que vé a ser de uns 50 k ilò·
met res. ,
PROVINCIA DE BAKCELONA.-CF.LS GOl!.US 39

Quadro sinòplich de la conca del Tordera, dins de la

provincia de Barcelona

AFLUYENTS D1KECTES SUH-AFLUYENTS

I ~íu ~equisol.
(l'orrent de les Barqueres,
Riera de Vallgorguina
. t Torrentde Trentapasses.
Riera d' Olzinelles.
Riera de C:in Vilarrasa.
Vora dreta. ~iera de: C:ln Terrades.
Riera de Fuyrosos.
Riera de Raminyó.
Riera de Sant Pons.
Riera de Sant Tous.
Riu Tordera IRiera de Roquet.

Riera de Partegàs.
Riera de Gualba.
Ritra de La Batlloria.
Vora esquerra.
Torrent de Casa-Seca.
Riera de \'al-de-María.
Riera de Sant Daniel.

D. CONCA DEL TeR

Lo riu Ter, 10 més capdalós de Catalunya després del J<::bre y lo Segre ,

atravessa la provincia de Barcelona per la banda NE, Des de un poch més
amunt de Montesquiu, per hont hi entra, ven int de la provin cia de Cerona,
fins un poch més avall de Sau, per hont torna a aquella provincia, té un curs
de uns 40 kilòmetres y tOt ell de lo més tortuós que-s puga imaginar.
Angu ilejant segu idament, les seues aygües passa n per Montesqu iu, Sant
Qu irze de Besora, Sadcrra, Sant Felíu de Torelló, Vinyoles, Sant Hipòlit de
\'ohregà, ~Ianlléu, Masies de Manlléu, Roda y Sau.
En aquest tragecte corre lo riu generalment encaxonat, y los séus princi-
pals afluyents per la vora dreta són: la riera de Sora, que naix a la serra de
Ciarà, passa pèl poble del séu nom y desa.ygua ·a la Esquexada, un kilòmetre
més amunt de Montesquiu, després de have r rebut per la seua l'ora dreta la
riera de Sant Joan de Sora que baxa del callet de Camps; I ~ riera de Cussons,
que baxa del collt:t de Sant Agusti, rega los térmens de Sora y Sant Pere 'I
Puig y desaygua al hostal de Càn Caseta, devant meteix de Sant Quirze de
Besora, després d' have r rebut la riera de Solà-lIonch, que naix al Muns,
terme de Sant Boy de L1ussanès; la riera de Bajalòu, que naix y mor dins del
terme d'Orís y desaygua dins d'aquest meteix terme a l endret nomenat Baja-
lòu, que es lo qui li dóna lo nom; riera de Setlent o de la Mambla, que surt

,
 GlmCRAFIA GENE RAL Dg CATALUNYA

del Serrat de Puig de Gracia, y desemboca devant de Vergonyà; la riera de

Talamanca, que té o rigen a la font del Parret, prop de la Mare de Déu dels
Munts, passa per Sant "fiquel d'Ordeix y desaygua part amunt de l Hostal de
la Rata; la riera de Sarreig, que baxa de Sant Marti de Sobremunt, per 5."lnta
Cecilia de Voltreg;I, en quin term e desemboca; lo r iu Gurri, que baxa del c im
del Montseny en direcció S. N., passa per Vieh y desaygua entre Manlléu y
Rad",.
Aquest riu reb per la seua vora dreta les rieres de Puig-la-Agulla y la de
la Noguera, a vegades dita d' Altarriba. La prime r'} baxa del santuari del séu
nom, passa per Vilal leons y Santa Euge nia de Be rga, y desaygua prop del san-
tuari de la Mare de Déu de la Guia; la segona naix al co ll de Ro magats, passa
pe r Sant Juli à de Vilatorta y Sant Martí de Riudepe res, y desemboca devant
de ViJagaJans. Los afluyents de la seua vora esque rra són: la ri era de Tona,
que baxa de Sant C ugat, a t ramontana de Collsesp ina, y, després de rebre lo
torrent de Munter per la esquerra y Iode la Canal per ladreta, desaygua a Lle-
vant de Sant Vicens de !l'lalla; lo r iu .\leder, que reb per la d reta les rie res de
Sentfores y Font-Padrís y per la esq uerra la riera Salada, passa. per Santa Eu-
laria de Riuprime r, Sant Martí de Sentfores y Vich, ahont desaygua; la riera de
S iern, que baxa de Gurb y desemboca part avall de La Raia; y la de Rimen tol,
que na ix sota Sant Barto méu del Grau y desaygua part a munt de \ ' ilagal.·lO s.
Són també afluyents de la vora dreta del Ter la riera de Tabèrnoles, que
baxa del Coll Samedas y desaygua devant per devant de Roda, després
d' haver passat pèl poble del sé u nom; y la Riera Major, qu e naix al CoU del
Vilar, Mont seny, reb per la dreta la riera d'Espinelves y per la esquerra les
de Vi ladràu y Osormort, y desaygua devant de Querós, part avall de Sant Romà
de Sau, a la metexa partió de les provinc ies de Barcelona y Gerona.
Los afluyents dc la vora esquerra del Ter só n: la rie ra del Ferrés, que
nai x al terme de L1 aers, provin cia de Gerona, y entra a la de .Barcelona pèl
mo lí de Palòu, desayguant a uns 400 metres més amu nt de Montesq uiu (6); la
de la Foradada, que naix quasi a l met eix endret q ue la del Fe rrés, reb les
aygües de les rieres dI! la Pont de Pujal'i, a la vora dreta, )' de Hi·era-de· massa ,
a la esquerra, y desemboca al bell peu del molí del séu nom (i); les de Saderra

(6) I)ins d' .quCSla riera hi h. una ront nombr.d. del Gord de la Olla quC"S troh., com lo molí
del Ferres.. un qu.rt d' hora .] NO. de Sanla Mari. de Besor. y qu.si • I. mete"a partió de les pro-
vmcics de Barcelon. y Geron., y no entre Bellmunt y Sant Andr1Íu de La Bora, com hi figuran al mapa
d' t:n Coello.
(7) Aquest. riera de La Foradada, ríu Foradada al es mentat m.pa d'En Coello, passa a Llevant
y no • PoneM de Santa María de Besor., com figurn,en aquest. La riera de Vallfogona no s'uneix ab
La+'oradada, com represenlalo mapa esmentat; entre la una y 1•• llra hi ha una llarg. estribació que
les separa complertament. La estribació que surt de Vidrl, passa ~r Bellmunt y 5' esl!!n· fins a Sani
Vicens de TO!'"elló, !W!rvei" també de di\·isoria entre les aygüC$ de La Forad.d. l' les del riu Ges. Al mapa
esmentnt .questa partió d' al'glies comença a L1aers en lloch de començar a Vidrl.
PKQVI NCIA DE BARCELOSA.-CELS GOM IS 4'
y Vergonyà, que tenen poca importancia y desayguan tocant als caserius que
les hi donan nom, y lo ríu Ges, que mereix paragraf apart.
Aquest riu naix al terme de Vidrà, provincia de Cero na, y se forma de
dues branques que baxan de Fontcuberta y del Grau, reunint-se sota Vidrà
meteix. cntra a la nostra provincia pèl terme de Sant Andréu de La Bola
y p~ssa per Sant Pere y Sant Feliu de Torelló, hont desaygua .
Los afluyents de Ja seua dreta són: la riera de la Vall, que naix al terme

ClidcleL Or. L. CoLI T Solu

Riu Ges (alluyenl del Ter)

de Vi ld Y desemboca a Espaulel1a, pagesia del terme de Sant Andréu de La

Bola; la dels Torners, que naix sota Bellmunt, provincia de Gerona, y desaygu:\
a la fabrica dels Torners, del terme de Sant Pere de Torelló¡ la de les Codines,
quI.! surt de la Creu de Mayans y desemboca al molí de la Riera, a Sant Pere
meteix¡ y la de la Redorta, que naix al endret d'aquest nom, passa pèls tér-
mens de Sant Pere y Sant Vicens de Torelló y desaygua al Molí·Vell, d'aqueix
derrer terme .
Los sêus afluyents de la esquerra són: la riera de Curull, que naix a Plà-
Travcr, terme de Falgars-den-Bas, provincia de Gerona, passa pèl terme de
Sant Andréu de La Bola, y desaygua al Moli Nou de Vidrà, d'aquella provin-
cia; la de Salgueda, que ix del cim de Collsaplana, terme de Sant Andréu de
La Bola, y desemboca a la Vall, del meteix terme; y la de la Bola, que naix
a la Collada de Barcons, provincia de Gerona, passa per Sant Andréu de La
Bola y desemboca mitja hora amunt de Sant Pere de Torelló.
1'rOf/lll eta lIe Baret/OI/il .- l i

,
 4' GEOGKAFIA GENEKAI.. DE CATALUNYA

Los demés afluyents de la esquerra del Ter són: la riera de la Gorga, que
baxa de Mont Ayats y serres de Cabrera, passa per Santa María del Corcó O
L'Esquirol, y des."lygu:I a Sant Pere de Casserres; la de Tavertet, que naix
SOta Sant Llorens de Dosmunts, passa a Ponent del poble que li dóna nom
y desemboca aygües amunt de Sant Romà de Saui lo torrent de Fàbregues,
qUI:: passa per Sant Joan de Fàbregues y desaygua a la provincia de Cerona,
part amunt de Susqueda, y la riera de Rupit, que baxa de Sant Anclréu de
Pruyt, passa pe r Sant Miquel de Rupit y desemboca part avall de Susqueda,
fora ja de la nostra !)ruvincia.
Durant lo sèu pas per la provincia de Barcelona lo curs de l Ter està tallat
per nombroses preses que servexen pera fer anar altres tantes fabriques, en
general de filats o texits de cotó, que constituexen la riquesa d'aquella encon-
trada. En cambi no se n'aprofita ni una gota pera los conrèus. Bé es veritat
que, com havèm dit, lo Ter hi corre quasi sempre encaxonat entre rostos
vessants, veyent-se sols de quant en quant alguna estreta llenca de terra con-
reable, escepte a la Plana de Vich, que es la sola que valdria la pena de ser
regada.

Quadro sinóplich de la conca del Ter, dins de la provincia

d~ Barcelona

AFLUYENTS DIRECTE.$ SUH-AFLUYEN'TS

Rierade Sora. Riera de Sant Joan de Sora.

Rierade Cussons. Riera de Solà-Llonch .
Rierade Bajalòu.
Riera de Sellent o de la Ma.nbla.
Rierade Talamanca.
Rierade Sarreig.
Dreta ¡ Riera de
. Riera de
Puig-la-Agulla.
la Nuguera O d' Altarriba.
Riu Ter .. Dreta .. " d T (Torrent de la Canal.
. Riu Gu rri . R lera e ona. !Torrentde Munter.

ES<luerra. Riu Meder.

¡
Riera de Font·Padrís.
. Riera de Sentrores.

Riera de Liern.
Riera Salada.

Riera de Rimentol.
Riera de Tabèrnoles.
Dreta. - Rilra d' "~pinekes.

. I
\ Riera Maior. E (Riera de Viladràu .
_squerra . (Riera d'OsormOrt.
PROVINCIA DE BAKCELONA.-CELS GaM IS 43
A"~LUYENTS DIRECTES SUB-."r. FLUYEN'I'S

Riera del Ferrés.

Riera Foradada.
Riera de Sadc:rra.
Riera de: Vergonyà.

Riu Ter . . Esquerra .. R' G

IU es.
.{
D
reta. ¡ Riera
Riera
. Riera
Riera
\ Riera
de la Vall.
dels T orners.
de les Cod ines .
de La Redo rta.
de Curull.
Esquerra. Riera de Salgueda.
( Riera de La Bola.
Riera de la Gorga.
Riera de T avertet.
Torrent de Fàbregues.
Riera de Rupit.

E. CONCA DEL EBRE

Aquesta conca no es representada a la nOstra prov incia més que pe r una

petita part de dos sub-afluyents: los ríus Llobregós y Sió, q ue desayguan a la
esquerra del Segre. Lo primer naix a la serra de Castel1tal1at, a tramontana
de Boxadors y a la metexa partió de les provincies de Barcelona y Lleyda, se
fica dins d'aquesta y entra a la nostra per Calonge; passa per aquest poble y
per Castellfollit de Riub regós y torna a passar a la de L1eyda per ¡borra, des ·
prés de haver recullit, per la seua vora esquerra, les aygües dels torrents
d' A leny y Mirambell. Lo riu Sió no hi 'fi més <¡ue nuer: surt del terme de
Vilamajor de Prats de Rey y entra desseguit a la provincia de Lleyda.

Quadro sin6ptich de la conca del Ebr~ . dins de la provincia

de Barcelona

AFL UYENTS DIRECT ES SUB-AFLUY!:NTS

Riu Ebre (fora de lajRiu Segre (fora de la ¡RíU L1obregós . . (~orrent d~ Mirambell.
, ') , ') (Iorrentd Aleny
prOVinCia • •• prOl' InC la . • • Riu Sió

F. CONCA LITORAL DE LLEVANT

Sent-ne mó!t propera al mar la partió d' aygües enlre la costa y les con-
ques de ls rius Besòs y Tordera, forçosament han de ti ndre poca importancia
les corre nts que devallan per entre los séus nombrosos contraforts de Mitjorn,
escepte una que altra que surt d'alguna forta depressió.

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Seguint la costa de E . a O., y prescindint de torrents y barrancots, tenim:

la riera de Palafolls, que desemboca a Malgrat; la de Pineda, que baxa de
Vallmanya, passa per Riu y desaygua a la vila que li dóna nom; la de Calella,
que baxa de la metexa serra que la anterior, y desemboca a la vila del séu
nom; la de Sant Pol, que naix a la serra de Llaureda, passa per Sant Iscle de
Vallalta y desemboca a Ponent del poble d'aquell nom; la de Arenys, que
baxa de Collsacrèu, passa per Arenys de Munt y pèl mitg d'Arenys de Mar .
ahont desaygua; la de Caldetes, que ix de la serra del Corredor, passa per Sant
Vicens de Llavaneres y deso!mboca al E. de aquell poble; la de Llavaneres,
que baxa de la ser ra de Montalt, passa per Sant Andréu de Llavaneres y des-
aygua entre Caldetes y Mataró; la de Cirera, que forma la rambla queatravessa
la ciutat de Mataró; la de Argentona, que es la més important de totes y
mereix paragraf apart.
La unió de les rieres de Canyamars, que vé del E., y de Rials, que baxa
del coll de Càn Bordoy I sota met eix del poble de Dosrius, forma la riera de
aquest nom que, engroxida després ab la de Rupitera, pren lo de riera d' Ar-
gentona, del del poble per hont passa, després de haver recullit per la seua
vora dreta les aygües de la riera de Orri us, que baxa del coll de Parpers, y per
la esque rra les del torrent de les Escornes, y desaygua a poch més de un kilò-
metre alO. de Mataró. Tot lo capdal de aquesta riera, que té una gran am-
plada de Argentona fins al mar, es soterrani en temps normals; e n cambi porta
mólta aygua quan plou, fins al estrém de ser perillós lo atravessar-Ia, encara
que siga en carro. L'any 1882 la Companyia d' Aygües de Barcelona, que ja
esplotava les de Dosrius, va construir una forta presa soterrania sala la con-
fluencia de les ries de Canyamars y Rials pera aprofitar-les en major quantitat.
Seguexen després les rieres de Cabrera, Cabrils y de Sant Genis, que
haxan de la serra de Sant Matéu, y desayguan entre Vilassary Premià de Mar;
les de Teyà y Alella, que desembocan a la platja del Masnòu, baxant la pri-
me ra de la ja esmentada serra de Sant Matéu y la segona de la de Mates; la de
Tiana, que naix a aquesta metexa serra y desaygua a Montgat; y les de Mont-
alegre y 10 Canyet, que desembocan a la platja de Badalona .

,
P¡tOV INCI A DK BAKCI!:I...ONA.-CKLS Go.)IIS

Quadro .in6ptich d~ la conca liloral de Llevant

AP l.UYENTS DIRECTE/! SU8-APl.UYENTS

Riera de Palarolls.
Riera de Pineda.
Riera de Calella.
Riera de Sant Po\.
Riera de Arenys .
Riera de Caldetes.
Riera de Llavaneres.
Riera de Cirera.
Riera de Caoyamars.
~lar Mcditcrrania.
Riera de Rials.
Riera de Argentona . \
olRiera de kupitera.
Riera de Orrius.
T orrent de les Escornes.
Riera de C.1.brera.
Riera de Cabr ils.
Riera de T eyà.
Riera de Alella.
\ Riera de Montalegre.
, Riera del Canyet.

G. CONCA LITORAL UEL CEN TI-! R

Compresa aquesta conca e ntre los rius Resòs y Llobregat y la serra de

Vallvidrera, no hi ha necessitat de dir quan poea es la importanc ia de les
corrents que la atravessan. Són les principals d'aquestes: la rie ra d' Horta,
que baxa de Sant Medi , passa pe r la barriada del séu nom, per sota de la de
Sant Andréu de Palomar, y desaygu:l <!-I NO. de la Llacuna; lo torrent de l Bo-
gateU, que recull Ics aygües dels de Milan s, L1igalbé, .Marin eret y les Flors,
qu e baxall de la serra vehina, y desaygua a la barriada de Sant Martí de Pro-
,·en çals; la de Malla, qu e recull les aygues del torrent d~ la Olla , y de la riera
de Val1carca, que a\'uy esta desviada pe r la Gran Via Diagonal y que abans
baxava per la Ra mbla ; la de Rabassa o Magoria, que-s forma dels torrents que
naxen a Vallvidrera, y desaygua al canal de la In ranta; la Blanca, que baxa
dels vessants de Sant Pere ~Iàrtir y se pert sota Santa Eu laria de Provensana;
y la de la Cre u, que-s forma dels torrents qu e baxan de e ntre lledralbes y Es-
plugues, y se pe rt SOta de Hos pitalet.
Quasi totes les rieres del X. y NE. del Pià de Barcelona han de se r desviades
al Besòs per medi d'una gran claveguera colectora, y les del NO. y O. se pe r-
den, o be a l ca nal de la Infanta , o be en alguna de les nombroses filloles qu e
d'aquest se deri\'an.
''t'or'Ndd de BlJrCtl(),,(J.- I ~

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Quadro sinóptich de la conca litoral del CentrI:

ILFLUTENTS DIRECTES SUB- IL FLUYENTS

I Riera d' Horta. R." de St. Genís dels Agudells.

Mar Mediterrania.
Torrent del Bogatell.

Riera de Malla.
¡ Torrent de Milans.
Torrent de Lligalbé.
. Torrent del Marineret.
Torrent de les Flors.
Torrent de la Olla.
{
Riera de Val!carca.
Riera de Magoria.
Riera Blanca.
l Riera de la Creu.

H. CONCA LITOR AL DE PONENT

Oberta y plana aq uesta conca pèl delta dret del Llobregat, rOsta y estreta
e ntre les Botigues de Castelldefels y Sitges, torna a exampla r·se per l' estrém
ponentí.
Cap de les rieres d'aquella primera part arriba al mar: totes se perden a
les acequies o als estanys de que està coberta aquella platja. Són les princi-
pals entre aq uestes: les rieres Roja y del Fonollar, y lo torrent del Bullidor,
que-s perden e ntre Sant Boy y Viladecans; la de Sa nt Cli ment, que naix al
turó de la Font del Llop (350 metres d ' altitut), recull les aygües de les rieres
de les Comes y dI: Salom per la dreta, y les dels torrents de Caral, A ngle y
Bardina per la esque rra, passa per Sant Climen t y Viladecans y se pen part
avall d'aquest poble; la de Sant Llore ns, que baxa de Mas Curtils, se forma
ab 10 torrent del Fangar y altres, y se pert demunt de l ferrocarr il, prop de la
estació de Gavà; la de les Parets, que baxa del Turó de Margarit ( 134 metres
d' allitut) y se pen a Mitjorn de Gavà, després d' haver recullit les aygües dels
torre nts de Margarit, les Ferreres y Espinós; y la dels Canya rs, que baxa dels
turons de la Desfeta y de les Agulles (5~ metres d' a llitut), passa per la vall
de l'Assentiu y va a perdre-s e ntre les estacions de Gavà y de Castelldefels,
després de haver rebut per la seua vora dreta les aygües de la ri era Seca.
Com es natural, les corrents de la part rosta y estreta tenen mólta menys
importancia que les de la anterior. Són entre a ltres: la riera de Vallbona, que
baxa del Pich de la Morella (595 metres d' altitut) y desaygua al e ndret nome-
nat Peu de les Costes de Garraf; lo torrent de Garraf, que na ix a Cusona Sos-
trella (a uns 400 metres), dóna la volta per Ponent al puig del Sabatayre, passa
per la casa de Garraf y desaygua al costat d'7la caseta dels carabiners; la riera
de Vallcarca, que baixa de la collada de Vilagrassa, recu ll les aygües dels to-
rrents de Val1arich , Riera-Coma y Vallcarca per la d reta, y les dels de La
PROVINCI A DE B ARCEL ON'A. - CELS GOMIS 47
Coma y les Maleses per la esquerra, y desemboca a la cala nca del sé u nom; y
lo torrent d' Aygu3dols, que naix al t uró de la Fleca (a uns 300 metre-s d' alti-
tut), y desaygua a la calanca del séu nom.
Des de Sitges la costa s'aplana y s' exampla cap a T ramo ntana, lo que fà
que les corre nts tingan ja mes desenrotllo. Les pri ncipals d'elles són: la riera
de R ibes, q ue naix al Callet, a un s 380 metres d'altitut, recull per la se ua
dreta los torrents del Pago, de Càn Surià, de les CarreterCiI y la rie ra de Ca-
nyelles; y per la seua esq uerra les rie res dels Còdols, de 0 1i veUa y de Jafra ;
passa pe r la vila de Sant Pere de Ribes, q uin nom pre n, y desaygua al ma r, al
ca p de Grills; lo torrent de Sa nta Magdalena, que baxa de la serra del Mont-
gròs (360 me tres) y desemboca a les roques de Sant Cristòfol, Vilan ova; lo de
la Paste ra, que naix a Casa Ra mona y passa per Vila nova y Geltrú, e n quina
p latja desayg ua; lo de Sant Joa n, que baxa del coll de les Palmeres (3 20 me-
tres) y desemboca a Lleva nt de la punta de San t Gervasi, y, pe r ultim , 10 riu
Foix , q ue mereix ser tractat ap art .
Lo riu Foix naix a Ja serra de la Llacuna ( 700 metres), passa pèls Hosta-
lets, Càl Rubió, los Monjos, Santa Ma rgarida, la Ràpi ta, les Massuq ues yCas-
teltet, y desaygua a Cubelles. Los seus prin cipals afl uyents són: per la vo ra
d reta, la riera de Pontons, qu e naix a la serra dels Esgabellats (750 metres),
passa per Torrelles de Foix y Sant Mart í Sarroca, y deslygua sobre la Novella;
lo torrent de la Bru x:a, que passa pe r La Almunia y desemboca part avall de la
Ràpita; y la ri era de !l'fa rmellà, q ue pervé de la provin cia de T a rragona y des-
aygua a Ponent de Castellet; y pe r la esquerra, lo torrent de Ll inars, que baxa
de la serra de Fontrubí (680 me tres) y desemboca al Molí de Riu de Fo ix, y
la ri e ra de les Graus, q ue-s forma de la de la Massana y altres, passa pe r
Gua rdiola, G rab uach, Valtrormosa, Les Cabanyes y Pachs y dese mboca a
Santa Margarida.

,
 G EOGRA FIA GENERAL ú E C ATALUNYA

Quadro $inóptich d~ la conca litoral d~ Ponent

Af'LUYEI'ITS OI RECTES SU8_Af'LUYENTS

Riera Roja.
R ¡era del Fonollar .
Torrent del Bullido r .

I Ri", d, S .. , Cli m,"" ,

Rie ra de S an t Llnren!!
Riera de I c ~ G.. rnes .
Riera de S.,IÓrn.
· T or rent..te Carol.
{ T orrent d'A ng le.
Tor rent de Bardina .
· Tor re nt del ¡;'angar.

R it ra de Its Paret!!.
¡ T orrent de Ma rgari!.
· T orrent de les Ferreres.
'l'or re nt de Espinós.
Riera dels Canyars. · Riera Seca.
R iera de Vallbona.
Torren t de Garra f.
Torren t de Vallarich.
Torrent d" Rie ra-Coma.
Mar Med iterrania. ,, Riera de Val\earea. · Torren t de Vallcarca.
{ Torrent de la Coma.
Torren t de les Maleses.
Torrent d' Ayguadol!.
T orrent del I~a~o.
Torrent de G.in Su ria.
Torrent de les Carrete res.
I(¡era de Ribes. \
' / Riera de Canyelles.
Rie ra dels Còdols,
Riera d' Oli re Ua.
Riera de J afra.
T orren t de Santa Magd¡lle na.
T orrent de la Pastera.
\ T orrent de Sant J oan.
Riera de POlons.
T orrenl de la Bruxa.
Riu Voix . . · Riera de MarmeJlà.
{ T orrent de Llinars.
Riera de les Grau".

AYGUES M INERALS

Prescindint de les d' aygua pOL'lble , q ue són no mbrosíssimes a la nostra

pro\'incia (8), ne tením molt íssimes de (o nts d' aygües min erals, que són tes
de que-ns a nè m a ocupar .
,
(8) Sols. I. mont.ny. de Montserr.t n' hi ha I .. : passan de 80 lelI que hi ha dins d' un radi de
10 kilòmetres al entorn de lJ.erg:a; són lTlÓ[tes les que-s complen. Esp.rragucra, MoyA y .Itres encon-
Irllde~ y fins la lIeTr. de Vallvidrera n' es plena per los 6éus dos \'~an".
PROVINCIA I)f: HARCELONA.-CELS GOMIS 49

S' ha fet una classificació oficial d'aquesta mena d' aygües e n cinch gru-
pos, segons les diverses substancies que les mineralisan, y són los següents:
SI'ifuroses, clorltrades, bicarbonatades, sulfalades y!errllgitlOses, als que se
n' hi pod ria afegir un altre ab lo calificatíu de i1uielermi"ades.
Les aygües sulfuroses se subdiv idexen e n sòdiques y càkú¡ues. De les pri-
me res ne tenim una bona mostra a la Puda de Montserrat y de les segones a la
Font San ta de Torelló.
Les clorurades se su bdi vid exen e n sòdIques y sòdiques SI' If"roses . De les
primeres te nim la varietat termal a Caldetes, Caldes de r..Iontbuy y L.1. Garriga;
y de les segones la varietat yodurada a Tona y a Segales.
Les bicarbonatades se dividex:en en sòdiques, càlciques y misles. De les
primeres d'aquesta subdivisió no-n tenim a la provincia. La sego na hi es re-
presentada per les aygües de Sant Bartome u de la Quadra, y la tercera, en la
seua varietat ferrugi nosa, pe r les de Sa nta Elena, de Cabrils.
Entre les ferruginoses n' hi ha de bit:arbollalades, com les que tenim a
Argentona y a Montcada.
Ademés de les esmentades en lo primer grupo, tenim a la nostra provincia
fonts sulfuroses o p,tdmles a la Puda de La Farola (Barcelona), Mirambell ,
Subirats, Monistrol de Montserrat, Boxadors, Manlléu, A lpens, Borredà, Vi-
lada, Bagà y Aspà.
A les del segón s' hi han d'afegir les de Titus (Arenys de Mar), Cardona,
Torrent dels A rs, Gurb, Santa Eularia de Riuprimer, Sant Bartomeu del
Grau, Santa Maria de Oló, Olost, riera de Sarreig, riera Salada y Brocà.
D' aygües ferruginoses sense bicarbonat ne te nim , entre altres punts, a
Gavà, a Sant Pere Màrtir, a la font Groga, a la d'en Xirot ya tota la serra
de Vallvidrera; a San t Vicens de Castellet, Castellolí, Vilamajor, Rubí, Cano-
velles, Bell-lloch, T orelló, Alpens, Aspà, Avià y Castellar de Nuch.
Per ultim , d' aygües indete rminades ne ten im a Sant Ma rtí de St! ntfores,
Ca nya mars, Vich, Sant Hipòlit de Voltregà y al mas Bach de Sant Andréu de
O,;stà (9)'

(9) D'aquelles de aquestea aygües que tingan establiments pe ra pendrc·les nos n' ocuparèm al
pular de les localitats ahonl radican.

,
 Vre$ de comunicació

Fcrro-carrils y tranvies.--Carreteres del Estat.-Carrcleres Provineials.-Camins \'ehin.]s

A. FER RO-CARR I LS Y TRANVfES

Qui haja conegut los viatges en les galeres acelerades del Axalà de Reus,
o haja anat encaxonat tres dies y tres nits dins d' una de les diligencies pe nio -
sulars, mastega nt pols y marejat per la fetor de cuy ro, pera fer lo tragecte de
Barcelona a Madrid, no podrà menys de benehir los ferro-carrils, que li estal-
vian tantes molesties y li escursan tan considerablement les hores de camí.
Y axò que los nostres trens, - degut en part a lo rnólt accidentat de la nostra
terra, que obliga a aplicar-hi corves de petit radi y pendents massa fort es, -
y en part a la imperfecc ió del ';'ateria l mòvil de que algunes companyies se
servexen, no van encara tan depressa com fora de desitjar . Axis y tot podèm
donar-nos per ben satisfets los q ui havèm tingut d' empleya r aquells primitius
medis de viatjar ,
Lo primer ferro-car ril que-s va fer a Espanya va ser lo de Barcelona a
Mataró (JO), inaugurat l'any 1848, però van passar gayrebé setze a nys abans
de que se n'acabés cap alt re a la nostra provi ncia,
Avuy meteix, després de sexanta anys d' haver-se inaitgu rat lo p rime r,
no te nim encara més que 590 kilòmetres de fe rro-ca rril, inclohint-hi los econò-
michs , lo qual dóna un te rme mitg de 560 metres per cada 1,000 habitan ts.
Es ben poca cosa.
Y es que aqui nos havèm preocupat mólt poch de les vies de comunicació,
oblidant que sense aquestes no hi ha industria ni comerç possible.
Dels esmentats 59Q kilòmetres ne corresponen 112 al ferro-carril de Çara-
goça a Barcelona (11) , quin itinerari d ins de la nostra provincia es lo següent:
Sant Guim, a la partió de la provincia de Lleyda, Calaf, Rajadell, Manresa,
Sant Vicens de Castellet, Monistrol de Montserrat, Vacarisses , Olesa de Mont-

,
( Iol Lo segón va ser lo de Madrid a Aranjuez y lo ten:er lo de Tamt.gona a Reu!.
(11) L' origen dels rerro-o:arrils se compta sempre a partir de Madrid o del cap d' eU, mês proper
de la capital d' Espanya,
PROVINCIA DE BARCKLONA.-CELS GOMIS

serrat, Viladecaballs, Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Montcada y Barcelona,

hont acaba.
Lo ferro-carril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, que es de la
Companyia del Nort, com l'ante rior, té 96 kilòmetres dins de ta nostra pro-
vincia y passa per Montcada, Ripollet, Mollet, Parets, Granollers, Les Fran-
queses, La Garriga, Figaró, Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà, Vich,
Manl1éu, Torelló y Sant Quirze de Besora, entrant a la provincia de Gerona
uns 2 kilòmetres més am unt.
També es de la Companyia del Nort lo ferro-carril de Mollet a Caldes,

,CIl'" d. A,ulti COlldomln.u

Estació del rerro-<:arril a Badalona en la !inia de Barcelona a Fran~a

que té 16 kilòmetres; ix de aquell poble, hont empalma ab lo de Sant Joan

de les Abadesses, y passa per Santa Perpètua, Gal1echs, Pal:\u Solitar y Cat.
des de Montbuy, hont acaba.
Lo fe rro-carril de Cremallera de Montserrat, també del Nort, su rt de la
estació de Monistrol, passa per La Bauma y Monistrol y acaba al monestir de
Montserrat. No té més que 8 kilòmetres.
Lo directe de Madrid a Barcelona, que es de la Companyia de Madrid a
Çaragoça y Alacant, atravessa la nostra provincia en una longilut de 55 kilò-
metres. Hi enlra per Cubelles, procedent de la de Tarragona, y passa per
Vilanova y Geltrú, Sitges, ·Castelldefels, Gavà, Viladecans, Prat de Llobregat
y Sants, avuy agregat a Barcelona, y mor a aquesta ciutat.
Lo de Tarragona a Barcelona, pertanyent a la Companyia anterior, entra
a aquesta provincia per Arbós, la atravessa en una longitut de 70 kilòmetres,
y passa pèls Monjos, Vilafranca del Penadès, La Granada , Sant Sadurní de

,
 5. GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

Anaya, Gelida, Martorell, Castellbisbal, Papiol, Molins de Rey, Sant Fe1íu de

Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, Hospitalet de Llobregat y Sants, morint
a la nOstra ciutat.
També són de la metexa Companyía los ferro-carrils de Barcelona a
França per la costa y per l'interior. Lo primer pass<1. pèl Poble Nou, barriada
d e la urbs barcelonina, Badalona, Montgat, Masnòu, Ocata, Premià y Vilas-
sar de Mar, Mataró, Caldetes, Arenys de Mar, Canet, Sant Pol, Calella, Pi-
neda, Malgrat, Blanes, que es de la provincia de Gerona, y Tordera que,
encara que de Barcelona, té la estació dins d' aquella provincia, atravessant
la nostra en una longitut de 61 kilòmetres.
Lo ferro-carril del interior té 58 kilòmetres dins de la provincia; surt de

CU ... d. A'Ulti CondGmili&ll

Foradada o tunel de Montgat, en la linia de Barcelona a França, obe rt en 18.. 8 y eumplat en 1905
.
Barcelona y pas::.a pèl Clot, que avuy ne forma part, Horta , Sant Andréu
• d e Palomar, Sa nta Coloma de Gramanet, Montcada, Mollet, Montmeló, Gra-
nollers, Cardcdèu, Llinars, Palautordera, Sant Celoni y Gualba, passant a la
provincia de Gerona a uns 2 kilòm etres de aquest poble. Nou kilÒmetres des-
prés aquest ferro-carril s' un eix ab l'anterior al endret nomenat l'Empait/u,
des de hont no n' hi ha més que un fins a Gerona .
Lo camí de ferro de Manresa a Guardiola es de vía estreta, té 71 kilÒme·
tres de lIarch y passa per Santpedor, Sallent, Balsareny, Navàs, Puigreig,
Gironella, O lbàn-Berga (12), La Baells, Serchs Mines de carbó de Fígols y
Guardiola, hont ac."ba .
També es de vía estreta lo ferro-carril de Martorell a Igualada, que té
39 kilòmetres y passa per Sant Esteve Sesrovires, La Beguda Alta, Masquefa,
Piera, Los Hostalets, Vallbona, Capel!ades, La Pobla de Claramunt, Vilanova
del Camí y Igualada , hoRt acaba. "

( 12) La estació es a\a f1briea del Riu y dista S kilòmetres de Berga y 2 de Olbin.
PKOVINCIA DE BAKCELONA.-CELS GOMIS

Lo ferro-carril de Barcelona a Sarrià, es avuy més bé un tranvía elèctrich.

Té 5 kilòmetres de llarga ria, passa per Gracia y Sant Gervasi de Cassoles,
actualment barriades de Barcelona, y acaba a Sarrià, que fins ara s' ha pogut
sostreure a la agregació. D'aquesta vía ne surt un ramal que va 6ns al peu
del funicular de Vallvidrera, q ue es també dins del terme municipal d'aqueU
poble.
Des del 22 de Desembre de 1868 en que en Sujol va obtenir la concessió
d'un tranvia de força animal entre les Dressanes y los Josepets, (Gracia), Har-
celona s' ha cubert d'una veritable xarxa de tranvies, que avuy són tots de
tracció elèctrica; però sols hi ha com inter-urbans lo del carrer de Trafalgar
a Badalona y Montgat, lo de la plaça de Catalunya a la de Sarri à y lo del carrer
de Bi lbao a aquest meteix poble. Tots los demés quedan avuy comp resos dins
del terme municipa l de la nostra ci utat y, per lo tant, no-m correlipòn parlar-ne.
A últims de any passat s' ha concedit la construcció deltranvía elèctrich
de Barcelona a Vallirana yestensions, destinat al servey dels pobles de la
dreta del Baix Llobregat.

B. CARRETEKES DEL EsTAT

La carretera més antiga de que tenim noticia a la nOstra provincia es la

vj;J. romana que venint de les Galies entrava a Catalunya per La Junquera,
passava per Gerona, y atravessava la provincia de Barce lona per Hostalrich,
La Roca del Vallès, Barcelona y Vilafra nca, entrava a la de Tarragona y, pe r
Cambrils y Tortosa, se dirigía a Valencia.
Segons Laborde, que va córrer tOta la Espanya a principis del segle
passat, no hi hav ia aleshores a lo que es avuy provincia de Barcelona més que
quatre carrete res: les dues de Gerona a la nostra ciutat, la una per l'interior
y la altra per la costa, que corresponian als nostres actuals ferro-carrils per
Granollers y per Mataró; la de Barcelona a çaragoça, per Martorell y Igua-
lada, y la de la nostra capital a Vale ncia, per Vilafranca y Arbós.
L'Itinerari dels camins de Catalunya imprès a Barcelona l'any 1838 porta
ja, ademés de les quatre esmentades carreteres, los següents cami ns de carros
dins de la nostra provincia: de Barcelona a Manresa, de Barcelona a Terrassa,
de Barcelona a Vich, de Igualada a Tarragona, de Llinars a Molins de Rey, de
Manresa a Vilafranca y de Mataró a Montmeló.
Tots los demés ~camins eran de bast, y encara no mólt abu ndants: tot just
arribavan a trenta.

•
••
Escepte la carretera de primer ordre de Madrid a França per La Ju nquera,
constru ida a le" derreríes del segle XVIII, totes les demés que té aquesta pro-
vincia són de una fetxa relativament moderna.

, .
 GEOGRAFIA GENERAl. DE CATAl.UNYA

Aquella entra a la nostra provincia per Montmanèu y la atravessa en una

lIargaria de 161 kilòmetres, passant per Porquerisses, Santa María del Camí,
Jorba, Sant Genís, Igualada, Castellolí, Bruch de Dalt, del Mitg y de Baix,
Collbató, Esparraguera, Abrera, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà,
Molins de Rey, per bont passa 10 Llobregat per un pOnt de ped ra, Sant Felíu
de Llobregat y Sants, arribant a Barcelona per l'ex-portal de Sant Antoni;
dÓna la volta a la ciutat per les rondes de Sant Antoni, Universitat y Sant
Pere; atravessa lo passeig de Sant 10an, y segueix per Sant Marti de Pwven-
çals, passa lo Besòs, per un pont de ferro, y per Sant Adrià, Badalona, Mont-
gat" Masnòu, Premià y Vilassar de Mar, arriba a Mataró . Desdeaquesta ciutat
passa per Caldes d' Estrach o Ca1detes, Arenys y Canet de Mar, Sa nt Pol y
Calella, per entre Pineda y !?anta Susagna y, dexant Malgrat a la dreta y diri-
gint-se cap a Tordera, passa a gual lo riu d'aquest nom y entra a la provincia
de Cerona.
Aquesta es la carretera que Laborde nomena de Barcelona a la frontera
d'Aragó y de Barcelona a Gerona per la costa, y de la que e ll ne ra dues .

• ••
Tres carreteres de segón ordre tenim dins de la provincia: la de Barcelona
a Ribes, la de Manres..1. a Gerona y la de Tarragona a Barcelona.
La prim era em palma a Barcelona ab la de Madrid a França, passa pèl
Clot y Sant Andréu de Palomar, avuy barriades d'aque lla capital, per
Montcada, atravessa a gual lo riu Ripoll, y segue ix pe r Mollet y Granollers,
després passa a gual la riera de Tenes y lo riu Congost; continua per L1erona,
La Garriga, Figaró y Ayguafreda; dexa Centelles y Balenyà a la esque-
rra, y passa per T ona, V¡ch, Sant Hipòlit de Voltregà, Vinyoles y Montesquiu,
entrant a la provincia de Gerona a uns 2 ki lòmetres més enllà d'aquest poble.
agregat de Sant Quirze de Besora (13).
La de Manresa (t CerO/la p er Afoyà, Vick y Allglés, su rt de la primera
d'aquestes ciutats, ahont empalma ab la del Bruch a Manresa, y passa per
Sant Fruytós de Bages, per entre Navarcles y lo Pont de Cabrianes, Calders,
Moyà, Collsespina y Malla, hont empalma ab la de Barcelona a Ribes, que
segueix fin s a Vich. Falta fer lo tros des de aquesta ciutat a la partió ab la
provincia de Gerona.
La de Tarragolla a Barcelona entra a la nostra provincia pèl caseriu de
la Ràpita, del districte municipal de Santa Margarida, passa pèls Monjos,
Vilafranca del Penadès, per entre Sant Pere de Molanta y Avinyonet, per

(13) Segons D. M. G. al seu NtmliJ abtuJcbr. de/nJ/QI h/erarwl. Vieh, 1849, lo camí del Congost,
es dir, lo que paSS& per La Garriga. y Ayguarred&, era ja lo que I!oe seguía usualment a mitjans del
segle XIII pera anar de Barcelona a Vich.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 55

Ordal, Vallirana, Cervelló y Sant Vicens dels Horts, empalmant al pont de

Molins de Rey ab la de ~Iadrid a França per La junquera, que segueix fins a
Barcelona.

•••
Les demés carreteres del Estat que tenim a la nostra provincia són de
tercer ordre, O siga de 6'00 metres d'amplada, y són:
D'Arenys de ¡lft,r a Sa,tt Celom', que passa per Arenys de Munt y Vall-
gorguina.
De Vilassar de AEnr a Arg-entolla, que passa per Cabrera y Agel1 y em-
palma ab la de Mataró a Granollers.
De Barcelolla a Santa Crm de Calafell. que surt de la de Madrid a França
per La junquera a
4 kilòmetres de la
nostra ciutat y pas-
sa. per Hospitalet,
Cornellà, Vilade-
cans, Gavà, Castell-
defels, les Costes
de Garraf, Sitges y
Vilanova y Geltrú,
y entra a la pro-
vincia de 'Tarrago-
na poch després de
passat Cubelles.
De Basella a
Afallresa, que entra
a la nostra provin-
CUxé de J. llarquu cia, venint de la de
Passa.tge en les costes de Garraf de la carretera de Barcelona a Calafell Lleyda, per Santa
Susagna y passa
per Cardona, Coromines Suria, Callús, Sant Martí de Torruella, Sant Joan
de Vilatorrada y t-.'lanresa, hont acaba.
De Afataró a Granollers, ab ramal a Llinars, que surt a aquella ciutat de
la carretera de Madrid a França per La Junquera y passa per Argentona, lo
coll de Parpers, La Roca y Granollers, ahont empalma ab la de Barcelona a
Ribes. Del kilòmetre 1 n'ix lo ramal que, passant per Oosríus y lo coll de Càn
Bordoy, acaba a Llinars, ahont empalma ab la pro\'incial de Caldes a Sant
Celoni.
De Molíns de Rey a Caldes de Afontóuy, que ix de la primera d'aquestes
viles, hont empalma ab la de Madrid a França per La junquera, y passa per

,
 56 GEOGRAFIA GENERAL m; CATALUNYA

Papiol, Rubí, Sabadell , Sentmenat y Caldes, ahont empalma ab la de Mollet

a Moyà.
De ,llollel a lIfoyà, que surt de la de Barcelona a Ribes, a poch més d'un
kilòmetre y mitg abans de aquell poble, y poissa per Plegamans, Caldes de
Montbuy, Sant Felíu de Cod in es, Castel1tersol y Moyà, hont atravessa la de
Manresa a Vich y empalma ab la provincial de Moyà a Ca laf.
De MOll/cada a Terrassa, que surt de la de Barcelona a Ribes, passa per
Ripollet, Barbarà y Sabadell , y a Terra,;sa empalma ab la de Olesa de Mont·
serrat.
De Sabadell a Prats de Lltlssa1lès, que passa per Sant Vicens de Castellar,
Sant Ltorens Savall , Coll Blanch, Monistrol de Calders, Calders. Artés, Horta,
Avinyó, Relat, Sant Feliu S aserra y a rriba a Prats de L1ussanès, ahont em·
palma ab la de V ich a Gironella.
De Sa"t Fr"ytós de Bages a Berga, que empalma ab la de Manresa a
Gerona y passa per Salle nt , Balsareny, Navàs, Puigreig, Gironella y Berga,
hont empalma ab la de aquesta vila a Borredà y Sant Quirze de Besora.
De Viladecaballs a la Puda, que surt de la estació d'Olesa (ferro-carril
del Nort) y va al establiment d' aygües sul furoses de la Puda de Montserrat.
De Irualada a Sitges, que empalma prop d'aquella ciutat ab la de ?Jadrid
a F rança per La Junquera y passa per La Pobla de Claramu nt, Capellades,
Sant Pere Sacarrera, Sant Quintí de .Mediona, Fontanals, Puigdalba, Vi la-
franca del Penadès, Canyelles, Sant Pere de Ribes y Sitges, ahont empalma
ab la de Barcelona a Sa nta Crè u de Calafell . De Canyelles ne su rt un ramal
que va a Vilanova.
De Capel/ades a Martorell, que surt de la anterior y passa per Vallbona,
Piera, Ma'iquefa y La Beguda A lta, yempalma p rop de Martorell ab la de
Madrid a França per La Junquera.
De Vt·ch. a Gz'yo"ella, que surt de la de Barcelona a Ribes y passa per
Sant Joan Galí, prop d'Olost, Prats de L1ussanès, V iure y Gironella , hont
empalma ab la de Sant F ruytós de Bages a Berga.
De Berga a la provi1tcia de Gerona pél coll de Marolla. que surt d'aquella
vi la, passa pèl coll de Santa Magdalena, La Baells, Se rchs y La Pobla de
Lillet, y entra a la provincia de Gerona, pèl coll de ?1arolla. De entre Serchs
y La Pobla ne surt un ramal cap a Bagà.
De ManlléM a la provincia de Cerona. que empalma a aquella vila ab la
p rovincial de Sant Feliu de Torelló a Sa nt Hilari y passa per Santa Maria de
Corcó, Esq ui rol y Tonigròs, y entra a la provincia de Gerona pèl Grau d'Olot.
De Igualada a Valls pil Pont d'Armentera, q ue passa per Urpí y La
Llacuna.
De la estació de Sa1tf Guim a Santa Coloma lie Qlleralt. que surt d'aquella
estació del fe rro-carril de Çaragoça a Barcelona y empalma, a la partió de la
provincia, ab la provincial de Igualada a Santa Coloma.
PROVINCI A DE BARCE!:LONA.-CeLS GOMIS 57
De Jorba a la frOltlera de la provinçja de Lleyda, que surt a Jorba de la
ca rretera de ~ I adrïd a França per La Junquera, pass.'\ per prop de Castellnòu
y de Prats de Rey, y per Calaf se dirigeix a Pons.
De 1errassa a Olesa de Afoulserral, que passa per Viladecaballs.
Les carreteres del Estat ja constru ïdes a la nostra prov incia suman un
total de 782,628 metres, o siga 74t per 1 , 000 habitants .
C CARRETEKES PROVINCI ALS

Les carreteres provincials tenen 6 metres d' amplaria, com les de tercer
ordre del Estat, y, en gene ral són ben construides y no malament conservad es.
Les ja acabades del tot són:

CH" de Hre...nlnl
Passeig de Na Elissenda de Montcada (Sarril)

La de Corlll!lIà a Fogàs de Tordera, que empalma a aq uell poble ab la de

tercer ordre de Barcelona a Santa Creu de Calafell , passa per Esplugues, hont
atravessa la general de Madrid a França per La Junquera, Pedralbes, Sarrià,
Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d' Horta y Sant Andréu de Palomar,
ahont troba la de Barcelona a Ribes, estant sense acabar lo restant d'eUa es-
ceptat lo tros de Mataró a Llavaneres.
La de Gracia a Afallresa, que surt dels Josepets y passa per Collcerola,
Sant Cugat del Vallès, Rubí y Terrassa, hont acaba per ara, fa ltant construi r '
encara prop de 32 kilòmetres . De Sant Cugat ne surt un ramal que passa per
Cc!rdanyola y empalma ab la carretera de Barcelona a Sabadell devant per de-
l'ant de Ripollet.
La de Jlfa$1l.¡m a Gralwllers, que ix de la de Madrid a França per La J un-
quera, passa per Alella, Vilanova de La Roca y Palòu y empalma a Grano-
llers ab la de Barcelona a Ribes.

,
 58 GEOGKAF1A GENERAL OR CATALUNYA

La de Sa," Boy de L/obrerat a La L/f,Clma, de la que sols n' hi ha cons-

truits los 19 kilòmetres que hi ha entre Sant Quintí de Mediona, hont empalma
ab la de Igualada a Sitges, y Ordal, ahont s' uneix ab la de Tarragona a Bar-
celona. Passa per Sant Pere de Riudevitlles, Sant Sadurní de Anoya, Subirats
y Ordal, y falta encara la construcció de 47 kilòmetres.
La de Sali' Sadt~YI¡í de Attoya a Se"IInellal, de la que està per construir 10
tros de Sant Sadurní a Martorell; surt d' aquesta vila, empalmant ab la de
Madrid a França per La junquera, passa per Terrassa y Sant Esteve de Cas-
tellar, y a Se ntm enat empalma ab la de Molins de Rey a Caldes de Montbuy.
La de Caldes de Moutbuy a SOld Celom', que surt a Caldes de la de Mollet
a Moyà, passa per ~anta Eularia de Ronsana, Granoll ers, Cardedèu, Llinars,
Vilalba Sascrra y, poch abans de Sant Celoni, empalma ab la dit Arenys de
Mar a aquella vi la,
La de Esparroguera a Ma1lresa ah ra11t(l/ a Olesa de 1Ifonlserra/, que
empalma a aquesta ciutat ab les de Cardona y Vich, passa per Castellgalí,
Castellvell y Vilar y empalma a Monistrol ab la de Montserrat, (aitant encara
construi r los 17 kilòmetres que hi ha entre aquell poble y Esparraguera,
La de Salli L/orellS Savall a Lii1lars, surt de la de Sabadell a Prats de
L1ussanès, passa per Sant L10rens Savall, prop de Galli(a, Sant Felíu de Codi-
nes, prop de Bigues, La Atmetlla, La Garriga, Samalús, Cànoves, per Sant
Antoni de Vilamajor, y empalma a Llinars ab la de Caldes de Montbuy a Sant
Celoni.
La de Sani Feliu de Coditzes a Celllei/es, que comença a la carretera de
Mollet a Moyà, a 3,810 metres de Sant Felíu anant cap a Moyà, y passa per
Sant Martí de Centelles y Centelles, empalmant després ab la carretera de
Barcelona a Ribes,
La de V,'lafrallca a la partió de aquesta provinda ah la de Tarragona ,
que surt de la de Igualada a Sitges, y passa per Sant Martí Sarroca y La Lla-
cuna, (aitant construir lo tros comprès entre aquest poble y Bellprat. De Sant
Martí Sarroca ne surt un ramal fins a Torrelles de Foix,
La del Bruc" a Mam'esa ab ramal a MOlltserrat, que surt de la de Madrid
a França per La J unquera, passa per Casa Massana y empalma a Manresa ab
la de Vich. De Casa Massana ne surt un ramal de 8,200 metres que va a Mont-
serrat,
La de iIfoyà a Calaf p er Suria, que empalma a la primera d'aquestes
~viles ab les de Motlet a Moyà y Manresa a Vích, y passa per L'Estany, Avinyó
y Balsareny, estant per construir lo demés fins a Calaf.
La d' Irt~a/ada a Sallia Coloma de Queralt, que surt de la general de
Madrid a França per La Junquera y passa per prop de Tous y La Goda,
entrant a la provincia de L1eyda pèl NO, del tutó de Santa Fè y passant poch
després a la de Tarragona per prop d'Aguiló,
La de Seva a Vi/adràu, que entra a la provincia de Gerona després de un
PROVINCIA DI!: BARCELONA.-CELS G010nS

recorregut de 6,460 metres. Falta construi r la part compresa entre Seva y

l' empalme ab la carretera de Manresa a Vich prop de Collsespina.
La de Vt'clt. a la partió de la provi1u:ia fie Gero/Ia per Tonl/o, surt de la
carretera de Barcelona a Ribes, passa per Manlléu, Sant Fe1íu y Sant Pere de
Torelló y entrarà a la provincia de Gerona pe r Vidrà. Falta constru ir 12 kilò-
metres.
La de Vicn a Sali/ Hilarl~ que surt de la metexa carretera que la an terior
y passa per Sant Joan de Vilatorta y Sant Sadurní d 'Osormort y e ntra a la
provincia de Gerona per Coll-ses-Planes.
La de Afol,/esquiu a la partio de la provillcia de Lleyda per Berga, qu e
empalma ab la de Barcelona a Ribes, passa per Sant Agustí de L1ussanès,
Alpens , Borredà, Vilada y pèl N. de Berga, faltant constru ir-ne los 19 ki lòme-
tres que restan fins la frontera.
La de Prals de Llussalus a Sa"I Quirze de Besora, que e mpal ma a b la
de Sabadell a Gironella, passa per Perafita y empalma ab la ante rior, des-
prés de un ramal a Sant Boy de Llussanès.
La que uneix la carretera provincial de Vilafranca a Aguiló ab la de ter-
cer ordre del Estat de Igualada a S itges, que passa per Cerdanyola y empalma
ab la segona a Sant Cugat del Vallès.
Y, pe r ultim, la que surt de San t Esteve de Palautordera y passa per
Santa María de Palautordera y empal ma ab la de Caldes de Montbuy a Sant
Celoni, prop d'aquesta vila.
Aq uestes Co:'l rreteres provincials fan un total de 468 kilòmetres construits,
o siga 444 metres per cada 1 ,000 habitants.

D CAM I NS VEHINALS

Los camins vehinals són ind ispensables pera posar e n comu nicació ab les
carreteres los d iferents pobles que quedan a dreta y esq uerra d'aquelles, a fí
de facilitar la estracció de llurs productes. A la part mi tjorni na de la nOstra
prov incia hi só n tal q ual nombrosos aquests cam ins, escassejan mólt a la banda
central y gayrebé no n' hi ha cap a la de tramontana.
En efecte, de Manresa e n amunt no hi ha més que-ls de: Manresa a Sant-
pedor; Navarcles a empalmar ab la carretera de Manresa a Vich; Artés a Sallent
y Artés al Pont de Cabrianes; Seva a Tona; Ta radell a la estació de Balenyà;
Folgaroles per Riudeperes a empalmar ab la carretera provincial de Vich a
Sant Hilari; de Vich a Santa Maria de Corcó per Roda; de Manl1éu a empal-
mar ab la carretera del Estat de Barcelona a Ribes sota Cladell; de Olost a
empalmar ab la carretera provincial de Sant Quirze de Besora a Prats de Llus-
sanès, a mitjorn de Perafita; de Berga al coll de Santa Magdalena y de la
metexa vila a Avià.
A la part central, O siga entre Manresa y la ra tlla que passa per Mediona,

,
 60 GEOGRAFIA GEN!?:KAL DE CATALUNYA

Sabadell, G ranollers y Sant Celoni, hi ha los següents: de Tous a empalmar

ab la c.'l rrctcra de Madrid a França per La Junquera; de Ode na a empalmar ab
aquesta metexa de Madrid a França y ab la del Estat de Igualada a S itges;
de Carme a la estació de la Pobla de Clara munt ; de Mediona a e mpalmar ab
la carretera anterior, a Sant Pe re Sacarrer3¡ de Monistrol a Vacarisses; de
Sa nt Pere de Terrassa a Matadepera y d'aquest poble a Sabadell; de Ullas-
trell a e mpalmar ab la carretera provincial de Sant Sadurní de A noya a Sent-
me nat; de Sant Sebastià de Montmajor a empalmar ab la carretera del Estat
de Mollet a Moyà, dem unt de Caldes de Monthuy; de Sant Felíu de Codin es a
Sant Miquel del Fay ya empalmar ab la d'aqueU poble a Centelles; y los
de Sant Celoni a Campins ya Gualba de Dalt ab ramal a La Batllaria.
Per ultim, a Mitjorn de la provincia hi tenim los camins vehinals de Sant
Pe re de Ribes a Cubelles passant per Vilanova y Geltrú; d'aquesta vila a la
partió de la provincia de Tarragona per Castellet; dels Monjos a Castellví de
la Marca, ab ramal a les Casetes de Sant J Odn ; de Vilafranca de Penadès a
Guardiola passa nt per Les Cabanyes; de Olesa de Bones Valls a A\'inyonet;
de Sant Pau d' Ordal a Labern, passan t per Subirats; de Pià de Penadès a
La Vit; de Sant Sadurní de Anoya al terme de Piera, passant per Mon istrol de
Anoya¡ de Corbera de Llobregat a la carretera de Tarragona a Barcelona,
passant per La Palma de Cervelló; de Begues a Gavà¡ de Sa nt Boy de Llobre-
gat a la metexa ca rretera anterior, passant per Sant Vicens dels Horts, yab
ramals a Santa Coloma de Cervelló y a Sant Martí de Torrelles; tle Papiol a
la estació del ferro-carril; de Cornellà a Sant Felíu de Llobregat passant per
Sant Joa n Despí; de Sants a Prat de Llobregat; de Sarrià a Vallvidrera; de
Sant Adrià de Besòs a Montcada, passant per Santa Coloma de Gramanet¡
de San t Martí de Provençals a Sant Joan d' Horta ; de Teyà a Masnòu¡ de
Premià de Mar a Premia de Dalt ; d'Argentona, sortint de la ri era de Ciarà
a Orri us; y de Sant Vicens de Llavane res a Caldes d' Estrach, ab ramal a la
curetera de Madrid a França pe r La Junquera.

,
 G~OGII:""" . G.r.NI:"'''1.. D..!......C"T ..... LU N~ A. M8 rtl n , ed ¡lo ... - e ....c.lon 8.

" )o ... .. ,.

...

....'r
~
'r
"?"
"?"
.... ~~
ARCELONA~
'.¡-.,.,... I~ "
<Ço-
~t-

s. Poo h , O 'f
PA R TI T JUCICIAL CE BAR·CELONA T 7·
,
 PI'IR.TITS JUDICII'ILS

Suplement al partit judicial del Oest d~ Barcelona

Sarrià

Mercès a les gestions dels seus batlles y a la bona administració dels seus
regidors, aquest poble, encara que comprès dins del Pià
de Barcelona, ha pogut fins ara sustreure-s a la absorció
que lo gran pop de la urb barcelonina ha exe rcit sobre
totes tes demés poblacions del seus voltants. Si en lo
judicial forma part del partit del Oest de la nostra capital,
en lo municipal conserva e ncara la seua autonomia.
Sarrià es un poble de 1051 edificis ab 5264 habi-
tants de fet Y 4917 de dret, a uns 5 kilòmetres al NO.
de la capital de la provincia ya 118 metres d'altitut(14)·
Es al p.eu de la serra de Vallvidrera, al capdemunt d'un
pià incl inat que domina tot Barcelona y té agregats los pobles de Pedralbes y
Vallvidrera y lo caseríu de Càn Gironella, junt ab los quals, y 74 cases escarn·
pades pèl sé u terme, forma un ajuntament de 1223 edificis ab 6576 hab itants
de tet y 5805 de dret( 15).
Aquest poble està unit a Barcelona per medi d ' un ferro-carril y d ' un
tranvia elèctrich. Abdós surten de la Plaça de Catalunya, arribant l'un y
l'altre fins a la pineda que hi ha al peu de la serra de Vallvidrera, hont hi ha
la estació del funi cular que puja a aquest agregat. També està unit a Sant
Gervasi de Cassoles, avuy barriada de la capital, per un a ltre tranvía elèctrich
que va a parar a la Bonanova, axis com Vallvidrera se comunica ab la Avin-
guda del Tibidabo per medi d'un altre tranvia d'igual classe.
AI Tibidabo hi ha un observatori astronòmich y metcorològich, nomenat

(1,4) A la plaça Major. A la estació del ferro-carril no·n té més que 84,
( IS ) Segons lo «ns de 11100. Avuy ne deu tindre mólls més perque la seua població creix mollt
rlpidament a caus-. de les mòltes torres que bi fan los barulonins,

,
 6. GEOGRAFIA GENP.RAL DE CATALUNYA

Observatori Fabra, del nom del séu fundador en Cami10 Fabra, a càrrech de
la Real Academia de Ciencies y Arts de Barcelona. Actualment s' hi està edi-
ficant un gran temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús.
Per Pedralbes y Sarrià hi passa la carretera provincial de Cornellà a
Horta, en la que hi han fet derrerament un lIarch pont, entre aquells dos po-
bles, batejat ab lo nom de Passeig de Na Elisenda de Montcada. Y dins de
poch hi ha de passar també 10 tranvia elèctrich que, seguint aquesta carrete ra,
ha d'unir Esplugues ab Sarrià y la Bonanova.

Cli ... ~ Cererl I!Go:,IrGrt

Sarrià.- Buada del funicular de V.llvidrera

1..0 poble de Pedralbes, a uns 600 metres alO. del cap del séu terme mu-
nicipal, té 32 cases ab 228 habitants de fet y 225 de dret y pren lo nom del
antich monestir de b Mare de Déu de Pedralbes, de monges Clarisses, qui~a
bonica esglesia ~òtica y ayrós campanar datan del any 1327, en que va ser
inaugurada ; les monges ne van pendre possessió lo 3 de Maig de aquell any.
Dins d'aquesta esglesia hi ha l' artistich sepulcre d'alabastre blanch hom des-
cançan les mortals despulles de la seua fundadora Na Elisenda de Montcada,
derrera muller d'en Jaume 11, morta l'any 1325, dins del meteix monestir
fundat per ella y del qual ne va ser la primera abadessa.
Aquest monestir se conserva en mólt bon estat y està voltat d'una alta
muralla que no té més que dues portes; una'mirant a montanya y la altra de
cara a mar, derensades abdues per unes torres emmar1etades que servian de
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 63

presó, pera indic."\r la jurisdicció que la Abadessa de Pedralbes tenia dins

d'aquell clos .
Avuy dins d'aquest hi ha varies cases particulars, entre elles una que
pertany a la Mitra de Barcelona y que abans havia estat un convent de Fran-
ciscans.
AI séu terme, sota Sant Pere Màrtir, hi ha lo dipòsit de les aygües del
Llobregat, quina m~quina elevatoria es a Cornellà.
També hi ha les renomenades fonts del Lleó y de la Magnesia, aquesta
derrera medeci-
nal y mólt cficàç
pera les malal-
ties de ventrell.
Vallvidrera es
a la carena de la
montanya, entre
lo turó del Tibi-
dabo al NE. (532
metres d' a1t itu t)
y lo de Sant Pere
Màrtir al SO.
(410 metres d'al-
titut), però té ta
esglesia parro-
quial, ded icada
a Santa María, al
peu del vessan t
N. de la serra.
Aquest poble es
a uns 2500 me-
tres al N. de Sa-
rriàyhiestàunit
per medi d'una
carretera y d'u n
ferro-carril funi-
ell:d de J ..ll VIDlr6
cular; té també
Sa.rri/l..-Convent de PedraJbe!; una carretera
que va al Tibi-
dabo. Dins del séu terme, que es mólt montanyós y pintoresch, hi ha un
pa1tltmo artificial. Vallvidrera té 38 cases ab 100 habitants de fet y <)6 de
dret.
A Vallvidrera hi ha una parella de mossos d' esquadra, destacada de Sant
Gervasi.

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

A Sarrià hi ha fanals de gas, telègraf, telèfon interurbà y quartel de

la guardia civi l al mando d ' un oficial.
Correspòn al bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial ded icada a
Sant Vicens, servida per un rector; tres costures y un estudi municipals y
una costura y un estud i particulars, sense conta r los dirigits per comunitats
re1Lig ioses de que-ns ocuparèm després. També té un gabinet de (¡sica espe-
rimental , nomenat A/enlora, fundat per en Ferràn A Isina, qui, a l morir, l' ha
ce;dit al Ajuntament de Barcelona.

CUd d,Jull Vint.lI

Sarrià.-Esglesia de Vallvidrera

Ademés del monestir de Pedralbes , de que ja havèm fet esment, hi ha a

Sarrià los convents de monges benedictines de San t Pere, de rellig ioses fran-
ciscan es de Sa nta Isabel, de Serves de María y Germanes de la Caritat y de
les monges Cla risses, que eran abans al conyent dels A ngels, Barcelona. Dedi-
cades a la ensenyança hi ha les Germanes Salesianes, les del Sagrat Cor y
Filles de María Ausiliadora y les relligioses de la Divina Pasto ra.
Com convents de frarèS hi ha los dels Pares Caputxins, Sacerdots de la
Congregació de Sant Francisco de Sales, Pares Salesians, Escolapis y J esuïtes.
Aquestes dues derreres comunitats hi tenen grans edificis ab co legis tan per-
fectame nt muntats que pOtser són los millors d'Espanya en la seua classe.
També los Pares Salesians se dedican a la ensenyança de minyons.
Sarrià té tan poca industria que queda red uhida a una r.... brica de xocolate,
un a de gaseoses, dues de pastes pera sopa, nOIJ forns d'obra y un de gerres.
AI séu terme, en part pIà yen part mólt montanyós, hi ha mines de plom,
al turó de S",nt Pere Màrtir, y de coure, al turó d'Anglé. S' hi cull blat, ord i
,
 I l'I"".. de La Upid
~ del Mitjdia
S ds Orlen t
" • d,I Carril
& Carre d, Mlmln.,..t
11 d,80r'"
1 d, SepÍI¡'·,da
8 Major
t • d, ~L Anlon l
10 C.... I;Gn8illoriall
II ('a'" d, la ".. 1.6";4

'G', , .. '" ... '" ... .. ... ".

ili
IS l'...,l"ia
d, Sl. JOMph
11 Car ... d, Bo .. ui.t:a
1& d, 81a. Ter...
ESCALA 18 Plaça LI" :<111

,
SARRIÀ (Barcelona)
Facilitat y revisat per \' Ajuntament

,
•
PROVINCIA OP. BAW.CP.:LONA.-CF.LS COMIS 65

Y vi, y confronta: al N. ab to de Sant Cugat del Va llès; a l E. ab lo de Barcelo·

na, al S . ab aquest y lo d 'Esplugues, yal O. ab los de Sant Just Desvern,
Sant Felíu de Llobregat r Molins de Rey .
Sarrià es poble mólt antich; diu ..:n que Santa Eularia, la pat rona de Bar-
celona, e ra filla d' una pagesia d'aquell terme. Les prime res noticies històri-
ques que d'aquest poble se te ne n, datan del segle X l ~ Lo 13 d'Agost de 1046
los comtes de Barcelona e n Ramón y na Isabel va n donar Al ca pital Cate-

S.rri •. - ~·alXada del Colegi de les Escoles Pies

d ral la esglcsia de Sa nt Vicens de Sarri à, ab la se ua torra y totes Ics seues

pertenencies, situada extramurs de ta ciutat. Dos segles després dita esglesia
va ésse r erigida e n parroquial , puix ja contava unes 9 1 cases als se us enco n-
torns, sego ns lo cens format per les CortS de Cervera (any 1359)' L'any [640
una partida de cavalle ría c.lstel1ana va possesionar-se de Sa rri à donant tloch
a una protesta form ulada pèls diputats de la Generalitat de Catalunya contra
aquella infracció dels furs. E n la guerra de Successió va ser quartel general
de les forces del Duch de Vendóme l' any 1 ~7 y de les manades pèl meleix
Felip V en persona l'any t 706, d ura nt=los s itis de la capi tal per les tropes
borbòniques.
Quan lo cop d'Estat del ge ne ral Pavía, ( 1873) lo Xich de la Barraqueta
s' hi va fer fort ab los se us voluntaris defensant lo Govern legalment consti-
tu it, que era l') presidit pè l nostre paysà e n Estan islàu Figueras, pe rò va
PrOfmlCfa lIe BfJrceltHIfJ.-17

,
 66 GF..QGRAFJA GRNEKAL J)~ CATALUNYA

te nir qu e retirar-se dexant una dotzena de mo rts de rrera de la barricada que

hnía n fet a la plaça Major.
Sobre Sarrià y 10 seu terme pode n consultar-se:
E I_;IO del /",.411' ''0 m 8aretkma, J'UI cerco,,/as. Ddse d Iu:; con arreglo al ulado de la ciu-
dad elf. 13JI, per en Felip Roca y Savedra. I vol. en 8.- BalUlona, .8J I.-Ral etlOlla llf la ",011(}. Guia
de Barcelona y sus alrededores, per en Joseph Roca y Roca. , vol. en 8.-&rcelona, .884.- Rarctlona
'llU olredtdoru, per en Joseph Coroléu. I vol. en 8.- Ball:elona, 1887.- Gula ¡!ilteraria , ducrilti.
ta de Rarceúma Y llU alrtdedoru:l de 14 ExlosiciólI Univlrsal, per en Joan Artigu '1 Feiner. I vol.
en S.- Barcelona, .SS8.-La.r cercQllfas de Barcelona, guia cicerone, per en Joseph Fiter é ¡ngltis. I
\'01. en S.- Barcelona, 1 888.- U,,0 o.cur1iún Ior Cala/l/fia, per en Gayell Cornet y Mu. I vol. en S.
~ 8a rcelona, ISSS. - Barcdlffla y sn prQVincia, per en Modest Martí y Soll . I vol. S.-Barcelo na, I SSS.
¡';llles lti1tJriqlles del Rtal ¡lfonutir de Santa ¡l far la de Ptdralhl. per sor Eularia !\ nzitu, monja dc l
mclcix monestir. Ab un pròlcch de moss(::n 1aume Collell, canonge de la Catedral de Vieh. I vol. en 4.
-flnrcelona-Surrill, 1897.- Nolal kiltòr t'cal de Sarrià, per en FranccS(:h Curerns y Candi. Tomo ].0
en 8, - l.lllrç~lona, 1905. (Es tot lo publicat Hns ar4).- ExCllrsiÓ lxJtàfl ica 11 Jl'ul/ridrtra, per en Art ur
[SOIllI. IJtltll,U de la AU(lciaciJ tf 1:.~·cllrsi(lns Catalanal, any 1878, pI. " a 14 .- E:.:cursiJ a Pt-
dralóes, 1\Iemorifl'l de la Associació Catalanista d' Escursions Cicnlillclls, \"01. 1, pI. S a 7.-Barcelona,
1880.- ExCllrsiJ a Va/Jr¡idrtra y Sallra Crm d' O¡"rdt, Memorias esmentades, \'01. I, pI. 34 a 39,-
ExcurslJ a Vallvidrera, per en l.Juís Cabello; Memorias csmentade!., \'01. 11, pl. 134 a 137.-Barcelona,
1888, l.a Cordilltra dtl TibidulxJ, per Antoni MIISSÓ, Memorias esmenladC!, \'01.11, pI. 99 a 105.-
Ex(ursiJ a S.lr¡/ull)'o)w, Sant Ctllat r VaJ/r¡i.lrtra, pe r en Joseph CastellanO&, BUllletí de la Associació
d- Excursions Catalana, anys 188<}, pI. ,84 a ,S7.

,
 Suplement al partit judicial de la Concepció

Badalona.- S.nl Adrià de !l.esò5.-Sanla Coloma de Gramanet

Al fer-se, després de la agregació, la no\'a divisió judicial de Barcelona en

deu partits, van adjudicar-se al de la Concepció la ciutat de Badalona y los po-
bles de Sant Adrià de Besòs y Santa Coloma de Gramanet que, per ser a la
esquerra del Besòs deurian realment correspondre al partit judicial de Mataró,
ja que no sols són fora del Pià de Barcelona, sinó que ni tan sols co nfrontan
ab 10 partit a que han est1.t agregats. En efecte, aquest tros d'un dels par-
tits judicials de la nostra capital, limita: a Tramontana, ab lo de Sabadell ; a
Llevant ab lo de Mataró; a Mitiorn ab la mar Mediterrania, y a Ponent ab lo
del Nort, de Barcelona.

Badal o na

Badalona, ciutat de mode rna creació , es la antiga Bet/~/o dels romans,

dista 9 kilòmetres del cap de partit y forma un municipi
de 19,240 habitants de fet y 19,254 de dret j un t ab los seus
barris del Canyet, lo carrer del Manresà, Llcfià, Pomar y
Sistrells; però lo nucli de la ciutat no té més que 18,103 ha-
bitants de fet y 18,126 de dret. La atravessa de l1arch a
lIarch , per la part de dalt, la ca rretera de primer ordre de
Madrid a França per La)unqucra, y per la platja lo ferro-
carril de Barcelona a França per Mataró, que hi té una
bona estació. També hi ha estació telegràfica y telefònica,
La illuminació pública es de gas de carbó de pedra.
L'aspecte de la població es, en ge neral, agradívol, sobre tOt lo carrer de
Mar y lo passeig arb rat de la platja, hom hi ha los principals c.1.fès y cassinos,
però té un inconvenient en temps de pluja, puix les móltes rieres que atraves-
san la ciutat fan que-Is seus carrers sigan intransitables.
La seua Casa de la Ciutat es de moderna construcció y de bonich aspecte;
a la plaça que té al devant hi ha la estatua d'en Evarist Arnús, un dels més
coneguts banquers de Barcelona per la seua esplendidesa, que va treballar
sempre a favo r de Badalona, que li deu, entre altres coses, lo titol de ciutat.

,
 68 GKOGRAFIA GRN~RAL DE CATALUNYA

Un altre d els benefactors de la població va ser en Roca)' I>i , qui va d exar una
gran quantitat p er als pobres de la metexa.
Malgrat to séu nombre d' habitants, aquesta ciutat no té més que una pa-
rroquia , la de Santa Maria, temple mó!t espayós, situat a la part alta, servida
per un rector y dos regents, y una esglesieta dedicada a Sant Joseph .

(Jlid de \n l onl (lIliuu

Badalona.-Casa de la Ciutat

La instrucció pública hi est..1. represen tada per sis estudis y dues costures
municipals y deu colegis particulars, vuyt pera min yons y dos pcra noyes.
Té qu:\tre fondes, ahont s' hi pOt me njar bé, y dotze hostals pera aculli-
ment dels nombrosos forasters que lo negoci hi porta.
L'esperit societa ri hi està mólt desenrotllat, com ho proba que hi haja
sexanta societats, o siga una per cada 320 h"bitants. Aquestes societats se
d esco mponl!n en 26 de socors y bèneficencia, 12 d'arts y o fici s, 7 coopera tives
d 'obrers, 4 polítiques y 11 recreatives, ha\'ent-hi ademés 4 teatres.
 •

,
Gl OGRA r 'A Gfl'llRAl Dl CATALUNYA

- ..... DU' -...-

-_.•.._ -
BADALONA
Fasjlilal y revisal pel Ajuntament
I
Es c alll I: H.OOO m!llres

A_·u.,

,
,
PROVI NCIA DE BARCELONA.-CEL5 COM I S

Badalona es una de les poblacions més industriats de Catalunya. L'art de

la construcció hi està representat per 15 forns d'obra, 4 de calç, 2 de ciment,
3 de calç hidràulica, 2 fabriques de aquest meteix material, una de ciment
Ponland artificial, 3 de rejoles hidràuliques y I de pedra artificial; les deriva-
des de la agricultura, per una rabrica de esperit de vi, 24 d' ayguardent, 8 de
xarops, I de xampany, 3 de sabó, I de midó, I de farina, I de glúten, 4 de bis·
cuyts y galetes, 3 de pastes pera sopa, I de refina r sucre y una altra de taps
de suro; la textil hi té: 4 fabriq ues de filats, 44 de texits de COtó, I de texits
d e seda, I I de robes de punt, I de vell ut de COtó, I de mocadors grans de

Badalona.- Un trós de la platja

llana, I de toqui lles de fi loxa, 3 de borràs, 1 de sachs sense COstura, 2 de arpi.

ll eres, I de blondes y 3 de brodats. Merexen t.'lmbé especial esment per la ll u r
imponancia, tes fàbriques de curtits, xarols, corretges pe ra màquines y tra ns-
missions y les de jarcies y cordes de canem.
La altura de Badalona demunt)o nivell del mar es de 6'66 metres (16).
La platja de aquesta ciutat està habilitada pera l' embarch y desembarch
de fruyts nacionals y de carbó d e pedra adeutat en altres duançs, ab autorisa-
ció y documents de la de Barcelona, y pera la descàrre~a y despaig de petroli
brut portat en tam/lles pera la casa Deutsch y Companyia, que·! refina.
Aquesta ciutat es cap de la capitania de la primera companyia de carra-
biners de la Comandancia de aquesta provincia, destinada a la vigilancia de la
part de costa compresa entre les boques del Bcsòs y 10 Tordera.

(16) Al primer esgtahó de la cscala de Cau ta Ciutat que puja Clip a tcs oficir.es.
/"'/)f1II1CIa at /1¡"·Ctltnlll..-llJ

,
 7° GKOGRAFfA GENEItAL 1)& CATALUNYA

També hi ha destacament de guardies civils, manat per un sargento.

Aquesta ciutat té mercat lo divendres de cada setmana ; fira, lo dia t I de
l\'l aig y fil la festa major lo día 15 d'Agost.

•• •
Lo Callyet, es una barriada que dista uns 1.600 melres de la ciutat, té
127 cases Y 487 habitants de fet Y 486 de dreti

CIl'" de Juli Vintr6

Antich monestir de Sallt Geroni de la Murtra (Sadalona)

Lo Carrer del Manresà, té 23 cases, 131 habitants de fet y 123 de dret, y

dista uns 1.:200 me tres de la ciutat;
Llefià, barri que:s troba a igual distancia que l'anterior, té 63 cases y
288 habitants de fet y de dret;
Pomar, té 29 cases, 164 habitants de fet y de dret y dista 2.500 metres de
Badalona;
y a Sis/rel/s, que sols té 12' cases, hi ha 67 habitants de dret y de fet y se
troba a uns 3.200 metres de la ciutat .

•••
A Hadalona s' hi han trobat bustos, medallol}-S y làpides de la època ro-
mana, axis com també unes se pultures obertes a la roc.... prop de Càn i\1alet.
eloqüents testimonis de la antiguitat de aquesta població.
 GEOGRA,.iA GENII:~~!-_O" CA:r ......L~HY .... A M.rlln •• dilor·e.~C.lon • .

".
J.
.-... -~";JU.,aU.};:
~ I O IV
J

.q

l"-~'
~
\ ~ ~
MA" ~V
r.t'.
,..?-

.o ~ .

PARTIT J U DICIAL DE ARE.NYS DE. MAR r . ~.

,
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOM IS 71
A la sagristia de la esglesia l,arroquial de Santa María , que data del any
1778, hi ha a lg uns quadros d 'en Viladamat, de gran va lo r artístich, y un Sant
Jordi del segle xv.
Prop d'aquesta esglesia hi ha l' espayos palàu coneg ut ab lo nom de
casa. Solterra. O Pinós, quina porta es una bella mostra de la arquitectura del
Renaxem cnt.
AI séu terme hi ha un gra n casal conegut ab lo nom de 10"a Pallart!sa ,
situat al mitg d' una vall voltada
de tarongers. Es una bonica
mostra dels nostres casals dels
segles xv y XVI. AI séu front is
hi ha finestra ls gòtichs y a ab-
dues cantonades un es torres la·
terals. Lo sêu pati es mólt espa·
yós, formant lo séu vestíbul tres
archs gòtichs sostinguts per
primes columnes de marbre num·
mulítich. La circumstancia de ha·
ver·se trobat dins del casal y
pèls sêus voltants algunes làpides
y medallons romans, fà suposar
que devía haver·hi hagut alguna
villa romana en aquell me teix
endret.
'.
~ .,.. ~ _.:':'.-:'\ :...... ~ -
Aquest edifici havía perte·
•. . - .-=-
. ~., ,'

nescut a les famílies catalanes

Torr. r ,l1l1resa.-Patl dels Cardona, Copons y Tamarit,
y derreram e nt al Baró de Segur,
qu i lo va vendre al fabricant senyor Coll.
També es dins d'aquest terme lo monestir de Sa nt Geroni de la Murtra
fundat en lo segle xv pe r en Bertrà~ Nicolàu, mercader de Barcelona, quin
claustre gòtich es digne d'ésse r visitat. Allí s' hi havía ve nerat un San t Crist
del que se-n con tan móltes tradicion s, y era fervo rosamen t adorat per tots los
marin ers d' aquella costa. Avuy hi queda sols la seua cape lla .
Entre los fills ¡¡ustres de Bada lona cal esme nta r lo filàntrop n. Vicens
Roca y Pi, qui va dexar una bona part dels seus bens pera obres benèfi -
ques.
S' ocupan de Badalona les seguents obres:
GuIa dI Banlkma d Artnys de .~far por elftrrocarril, per en ViclOr Balagucr, I rasco 3.°; Barce·
lona, 1857.-E:t:eurrión dI Baret/ona d Gerona Y f!iee'f!ersa por el fcrr«arril, per en JOliCph Gil Y
Montalla, I r.sc. 4.0 ; B.rcelona, IS71.-ExC1lrsió eol-ltelirJa a Badalolla, pe r en f r.ncio;coGras. Bul·
Iltt/ de Ja AuociaÇió d'Excursions Catalana, any 1879, pI. 141 a 143 y I Sl a 156. UIIQ txçurlion
jJ(Ir Catalunya, per en G.yetl Cornet y Mas. I tornet S.o: Barcelona, 1888.- Badalona: "f/JtWgrara

,
"i.1IÒric"-arr¡u~/òrica, per mossèn GayetA. Soler, I vol. 8"; Barcelon., 1890.-E:rcursi(/ a Sa,,1 GUD-
7f; dt la /t/ur/ra. Memorias de la Associació Catalanista d'Excursions Cientítlc:as, vol.,I. rn 4.-, pI. 15 a
17. -Barcelona. 1880.-L· E:uurs;(I7Iu'a. "01.11, pI. 346 Y 347.-Bareelona. 18U.-E:rwrsi(/a Ba-
da/(nlD, Simi Gtnmi dt U, ¡'durlra, Torra Pa!iarua, etc .. per Jaume Balaguer y Heribert Ba.rrable.
Memoriu de la Associació Catalanista d' Excur.;ions Cientíñe.s, vol. 3, pl. 1 a 6 -Barcelona, 1887.-
&wrsid a U, Torra PrJ/u,rua, per Cessar August Torras. Memorias de la A~iad6 Catalanista, etc.,
vol. III, pI. 21 a 32.-E:rcur.1i(/ a 8ada/qmz, pe r Heribert Barallat. Mcmorias y vol. esmentat, pI. 67 a
68 y vol. VIII, pI. 490 a Slo.-Cokcc¡¿ dt 1fUJnbgraflu dt ralaúmva. anOI.des per Joseph Reig y
Vnardell. Lletra B, pI. 2 a 16. 1 vol. 4.0.-B.rccto~n. IS<jo.-Coslas, Jro"ltras uioiiola.1. per Jo-
seph Aller y \'¡eenlt. pI. 254.-1 vol. 4.0- Alacant, 1897.

Sa nt Adri<í de U esòs
~ Iu n i cir i
de 101 cases ab 4 1R habitants de fet y 394 de dret. Confina a
T ramontana ab lo de Santa Coloma de Gramanet, a Lle-
vant ab lo de Badalona y la mar Med iterran ia, y a Mit-
jorn y Ponent ab lo de Barcelona, puix se dóna lo cas
de que aquest terme pa'.ise a la dreta del riu Besòs, en-
trant en lo que deuda haver estat terme d e Sant Andréu
de Palomar.
Lo poble de Sant Adrià es en terra plana, a la es-
querra del riu Besòs y no gayre lluny del mar. Té 58 ca-
ses y 205 habitants de fet y 198 de dret. ¡...os demés, fins
a 394 viuen en 43 cases escampades pè l terme. La esta-
eiód e fe rrocarril que té més prop es la de Badalona , a 3 kilòmetres; però té
baxador de l tranda que hi ha entre aquesta ciutat y la d e Barcelona, de la
que-n di sta 6 kilòmetres .
La iIIuminació es d e petroli,
T é una parroquia ab un rec tor, u.na casa de Germanes Dominiques y una
sola escola municipal pera abdós sexes.
Los seus habitants se dedican esclusivament a l'I agri cultura, conresant
una bona part d ' horta, qu e regan ab la aygua d el du, y produh cix hortal is·
ses, ll eg ums y fruytes, y, $obretot, maduxes, que tenen mólta sortida als pr'O-
pe rs mercats d e Barcelona y Badalona.
Sa nta Colo ma de Gr amanet
Pobl e de 337 cases ab 1.312 habitants de fet y 1.310 de dret, a 8 kil òme-
tres del cap de partit . Junt ab lo seu barri de Sant Adrià
yalgunes cases escampades, compta aq uest municipi ab
1.510 habitants de fet r 1.508 de dret y limita a Traruon-
tana ab lo de Montcada; a Llevant, ab lo de Badalo-
na ; a Mitjorn, ab lo de Sant Adrià de Besòs, r a Ponent,
ab lo de} de Horta, avuy barriada de Barcelona, quedant
ab dues vores del Besòs dins del terme de Santa Coloma.
Es a la esquerra d el ríu , al peu d els vessants dels derreTS
contraforts d e la serra d e Mates.
P¡.tOVINC¡A DI! BARCELONA.-CKLS COMIS 73

Té una esglesia parroquial , consagrada l'any 1176 per en Bernat de

Berga, bisbe de Barcelona, ab un rector; un estudi y una costura munici-
pals, y una societat recreativa.
Usa pe troli pera la illumil\ació pública.
La seua industria està represen tada per una fàbrica de productes quí-
michs, una de te-
xits de cOtó y una
altra de tex.its de
seda. La seua pro-
ducció agrí co la
consisteix en vl!r-
dures , maduxe s
y ví.
Al seu tl!rme
s' hi han registrat
min es de sulfur de
plom a les vinyes
dI en Sol, al torrent
del Bés y a la Pla-
ceta del Llop.
Pà festes ma-
jors lo te rcer diu-
me ngI! de Setem-
bre, l030delmeteix
mes y los dies 1 y
Clid de Ferri.n de Sap•••
2 d'Octubre.
Torr. a.1\dovina a Santa Coloma de Gramanet
Està unit al ba-
xador de S. Adrià,
del tranvia elèctri ch de Barcelona a Badalona, per med i de una carretera y té
una tartana que hi porta al preu de 20 cèntims per assiento.
Lo Barri de Salli Adrià es a 3 kilòmetres de dista ncia de Santa Coloma
y té 30 cases Y 131 habitants de fet y de dret.
AI terme de Santa Coloma hi ha la con eguda torra Baldovina, ahont lo
26 de Novembre de 1471 hi va haver un famós combat e ntre la host d'e n Joa n
II y la gent d'armes de Barcelona comanada per en Jacobo Caleoto, sent de-
rrotada aquesta última y cayent presoner lo seu cabdi ll.
Lo 18 de Setembre de 1808 en Milan s del Bosch va derrotar a 100 infants
y 30 c.lballs q ue intentaven ent rar al poble; y lo 22 del meteix mes va ser ata-
cat aquell per una columna de 2200 francesos ab 6 canons, ma nada pè l ge ne-
rat Lecchi, a les metexes montan yes de Santa Coloma, sent-ne aquesta derro-
tada després de llarga y e mpenyada lIuyla .
 74 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

PI" n de Santa Coloma dI: Cramanet

Facilitat y revisat ~I meleix Ajuntament

"

t ,CQI(I 1 9500 •

Carrers de Santa Coloma de Gramanr.t

,
l
I Plaça de I. c....n5lituei6
Esglcsia parroquial
l'Jaça de Sagarra
"
' 3 CalTeT del Carme

,.'. • de] Rosari

de la Ciutadela bua
',..
"
Travessí. del Pedró
C.rrer de la Muio.
Fondo 5islrelles
•, Travessí. de I.
C.rrer Major
PI.~.
• de la Tr.vessí. de la
¡C¡ut.dela
'7 C.rrer de Sant Pernando
Travessi. de la Carreter.
6 C.rrer Nou '7 de la Ciutadela alta "
29 Carretera de Cornellll a Fogàs
7 Carrer de SI. AnlÓn del Torrent 30 C.rrer de Sant Joseph
8
9
C.rrer de Sant Ceroni
Carreró de la Plaça
10 Masfonollar
'.
"

" •
"
de Sant Domingo
de Sant Adril
de Sant Pere
"3'
33
de S.garra
de] Arrabal
• de Sant Ramón
" •Carrer de SIa. Coloma
de Sant ¡sidro "'3 •• de Vistalegre
del Pedró
34 C.rrettr. de Sant Adril
"• Esglcsia en progecle
"
T ractan de aq uest pob le:
Guia dll r:;ajertJ jtJr IIferrtJcarril del Nurle. &cc;¿" de Barcekwa d GrQlltJlltr.l, per C. C. y M.
pl. n y 2J. I (ase....·-B.. rcelon .., 18S4.-Excur.riÓ1l de Barcekma d Gertma 7 vicNJer.la Hr el Jc-
rrtJocarr;l, per en Joseph Gil y Mont.&nya. I fasc ....· - Barcelona•• 87 I. pI. lO; Y la G,,'a-cittrtJIU de
Barcclmla d Vic", per J. S. y V. (Joaquim Satarieh y Verdaguer) pl. 17)' 18. 1 tomet 8.·- Vieh, 1877.
- Excllr.lida Badakma, Sani GertJ1l; de 14 .1Iurtra, Turra Pal/arua , Sallta GtJltJIIIQ de Gr4llUllfel,
per Jaume Balaguer y Heribert Bar.. II ..I. Memorias de I.. AS5O(:iaeió Catalanista d' ExeuT1iions Cienlíll-
cas, vol. III, pl. I a 6.-Bartelon.., ¡887.

,
 ,

•
PI'IRTIT JUDICII'IL D' l'IRE.NYS DE. l'\I'IR

Arenys de Mar.-Arenys de Munt.-Calclla.- Campins. - C.ncl de Mar.- FogAs de Tordcra.-Guaiba.

Malgral.-Monlnegre.-Olzincl1cs.- Orsavinyà._Palafol1s._Pincd •. - Sanl Cebrià de Vallalta,-
Sant Ccloni.-Sant Estc\'c de Palautordera. - Sant [5(:le de Vall.lls._Sant Pol de Mar.-Santa Ma-
ría de ra!aulordera.- Santa Susagna.-Tordera.- Vallgorguina._Vilalba Sa¡,erra.

Oc upa a q, uest partit j udicial l' estré m SE. de la provincia y con rro nta al
N. yal E. ab la provin cia de Cero na: a l S. ab la ma r Med iterran ia y a l O. ab
los partits de Mataró y G ranolle rs.
Comprèn 9 viles, 12 pobles, 20 caseríus y 1895 cases esc'lmpades, (ormant
los 23 següents ajuntaments: A re nys de Ma r, A re nys de Mu nt, Calella, Cam-
pi ns, Ca ne t de Mar, Fogàs de Tordera, G ua lba , Ma lgrat , Mon tn egre , 01zine-
lles, Orsavi nyà, Palafolls, Pineda, Sant Celon i, Sant Cebrià de Vallalta, Sa nt
Esteve de Palautorde ra, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, San ta María
de Pala utorde ra, Santa Susagna, T ordera, Vallgo rgu ina y Vi la lba Sasserra.
Aquests 23 ajun tamen ts te ne n un total de 8.915 cases ab 34.5 13 habi tan ts
de fet y 34. 793 de dret.
Aquest partit està a travessa t en to ta la seua lIargaria, de SO. a NE., pe r
la serra del Mon tn egre, quin punt culminant té 793 met res d' a!titut, y es
regat pe r les aygües de l riu Tordera y les d' a lg un.es rie res y ri erals. T é un
cl ima mó lt s uàu a la Costa y no tan te mperat a la banda de tramontana, a cau-
sa de ti ndre mólt prop lo Mo ntseny , quins ci ms estàn coberts de néu una
bona part de l hivern . Fa ltat d' in dustria, los se us hab itants viuen en general
de la pesca y del con rèu de la terra,
Aq uest partit fo rma part de la encontrada natural coneguda ab lo nom de
Costa de Llevant y e ra comprès di ns les Vegueries de Barce lo na y Cerona.

Arenys de Mar

Vi la cap del pa rtit jud icial y del ajuntame nt del séu nom, situada a 39 ki-
lò metres al NE. de la capital de la provincia; té 1. 223 cases, 4.205 habitants
de fet y 4.065 de dret. A 2 kilòmetres de d ista ncia té 10 case riu de lo Passatge
d'e n Riera, ab 17 cases, 8 hab ita nts de fet y 13 de d ret, yademés 104 cases
 76 GEOGRAFIA GENERAl.. DE CATA L UNY A

esc."\mpadcs pèl séu terme ab 405 habitants de fet y 374 de dret; constituint lo
séu municipi un total de 1.344 cases Y 4.618 habitants de fet Y 4.452 de dret.
Té destacament de carrabiners manat per un oficial, y de guardia civ il a
Ics ordres d'un cabo.
La platja d'Arenys està habilitada pera l'embarch y desembarch de
fruytes nacio!,!als y de carbó de pedra estranger,
adeutat a les duanes, ab autorisació y docu ments de
la de Mataró.
Lo séu terme, que es montanyós y argilench,
co nfronta: al N. ab lo d'Arenys de Munt, al E. ab
lo de Canet de Mar, a l S. ab lo Mediterrani y a lO .
ab los de Caldes de Estrach y Sant Vicens de Lleva-
neres .
La vi la es a la vo ra del mar, entre dos petits
contraforts q ue baxan de Colls.ïcrèu, y gaudeix d'un
cli ma s uàu y tempial. La rie , ra del séu nom, que recull les aygües dels ves-
sants de Col1sacrèu y Subirans, la atravessa de N. a S. També la atra\"essa de
O. a E. la carr~tcra de primer ordre de Madrid a França per La Junquera,
y per , la platja 10 ferrocarril de Ba rcelona a Gerona pe r Mataró, que hi té
estació, a 5 metres sobre lo nivell del mar. D'Arenys ne su rt la carretera de
tercer ordre que vaa Sant Celoni. Es del bisbat de Cerona y antigament per-
t.ïnyía ~l vescomte de Cabrera y Bas.
Hi ha ur.a parroquia baix la advocació de Santa María, regida per un
rc.ctor, un vicari y un coadjutor; sis cases de rel1igioses (germanes de la Ca-
ri tat, Josefines, Serves de San t J oseph, Germanetes dels Pobres, Mares Es-
colapies y Terciaries Dominiques); un convent de Pares Ca putxins y un de
Ge rmans de la Doctrina Cristiana.
Hi ha un estudi y una costu ra municipals; dues costures dirigides per re-
l1ig ioses y quatre coleg is pera min yons, dos dirigits per seglars y dos per
rdligiosos. Ili ha també una escola pràctica d'avicultura, la única de la pro-
vincia, dirigida per en Sah·ador Castelló, a la seua granja Paraíso. Té un
Atenèu y varies societats polítiques y recreatives.
Fà festes majors los dies 9, 10 Y 11 de Juli ol y los díes 15 y 16 d'Agost, y
té mercat cada diumenge. Les fires se cclebran durant los tres dies de la pri-
mera d'aquestes festes majors.
Los seus principals productes són vi y taronges .
Com minerals sols s' hi conexen senyals de carbonat y de su lfu r de coure
a una veta de quarç que atravessa la llicorella allloch nomenat Montnegre.
La seua industria més illl»ortant es la fabricació de robes de punt, puntes
fetes al coxí , taps de suro y curt its.
La illuminació pública es per medi de gas de carbó de pedra .
Té tres fondes y un hostal y servey diari de carruatges a Arenys de Munt
•

M A R MEDITERRANIA
Csc tJla d, 1 5250

Vila d ' ARENYS DE MAR

(Barcelona)
FllClIitat y revisat p~l meteix ,l'un tament
,
 PROVINCIA DE BARCELONA . -CeLS GOMIS 77
ya Sant Celoni. A la temporada de b~nys hi ha cotxes que van a ls del Cal-
vari y als de Titus; aquests són d' aygües clorurades sòdiq ues lleugerament
termals (39°) y aquells són de ma r . Encara que la tem porada oficial dels banys
de Titus, O Termes de Caldetes, es del 15 de Maig a l 15 de Octubre, per reyal
ordre de 7 de Juliol de 1893 s' ha concedit a aquest establiment lo dret d'estar
obert tot l'any.
nurant la gue rra de S uccessió (17 I I) se va defensar heroycame nt contra les

Arenys de Mar.-Mont-Cah'ari

tropes de Felip V; y en ladel francès (181 I) va pas5.1.r per diferentes vicissituts

de tan poca impo rt."lRcia que no valen la pena de fer-ne esme nt.
Lo que s i valia pe na d'ésser recordat es lo séu famós astiller, hont s' hi
va fer 10 navili de 60 canons , Gero"a y un xàvech de 40, havent-s'hi fet des-
prés dive rs barcos mercants de g ran tonelatge. Avuy ab prou feynes s ' hi fan
barcos de cabotatge.
Se ocupan d'aq uesta vila les obres següents:
Pr.r¡f"cl/J lIe BaruIOfla.-1fJ

,
 78 GROGRAFTA GENERAL OR CATALUNYA

GuIa de BarçeJq"a a Arell,l de Alar por el ftrrocarril, per en Viclor &laguer. I f&5C. S.o_Bar_
~lona~ ISS7.- &·ctJnitl" de Barçe/Qna a Gertma, "t'ee-runa ell /trrfJCarriJ, per en Joseph Gil y
Mentana, I fase . 4. o_Barcelona, IS7 1.-Baret/OIIa, m ;rOfJin&;a, per en Modest Marti de Sola. I tom.
S.'-Barcelona, IS88. -Afonograjl'aJ' de Catalun,a, anotades per Joseph Reig y Vilardell. Lletra A,
pl. 162 a 171 .-CllI/IU, /rrmleraJ' u;aMlas, per Joseph Aller y Vi~nle, pl. 253. I tom. 4.'-Ala-
CAnl,I897·

Aren ys de Munt

Aquesta vila, que es a 3 kilòmetres al NO. del c.'l.p de partit, es a la vo ra

de la riera del séu nom, pertany al bisbat de Gerona y té 663 ed ifi cis y 2.591 ha-
bitants de fet y 2.669 de dret. Abans havia pertenes-
cuta la jurisd icc ió del vescomte de Cab rera y Bas.
Té dos caserius: lo de St,óir(lIt.s, que dista 2.600
metres de la vila y lo de Torrelllóò, que-n dista 3.000.
Lo primer té 41 cases Y 162 habitants de fet y 166 de
dret; y-l segón, 32 cases, 117 habitants de fet y 129 de
dret.
Aquest ajuntament té, don chs, un total de 773
cases, 3.003 habitants de fet y 3086 de dret.
Lo séu terme, quin clima es benigne y sanitós, confina: al N. ab lo de
Sant Esteve d' Olzinelles, al E.
ab los de Sant Cebrià y Sant Is-
cle de Vallalta , al S. ab lo d'
Arenys de Mar y alO . ab 10 de
Sant Vicens de Llavaneres. Es
poch abundós d' ~ygües y lo séu
principal conrèu es la vin ya.
Per la vila, qu in a ill umi na-
ció es de gas de hulla, hi passa
la carretera de tercer ordre de
Arenys de Mar a Sant Celon i.
Fà la fira lo Iode Novembre yla
festa major 10 dia 1I del meteix:
mes.
Té una parroquia baix la
advocació de Sant Martí ab un
recto r y un coadjutor, y un con-
vent de monges dominiques.
Hi ha un estudi y dues cos-
tures' pagades per l' Ajuntament.
T é dos hostals y un servf y Clid,dela Acrupa.ci6 &.eursioo.ina de Me W6
de cotxes que ra sis vegades al Esglesia parroquial de Sani Marti, de Areny!! de Munt
dia lo viatge a Arenys de Mar.
PROVINCI A DE BARCELONA.-CELS GOMIS 79
La sola industria del pahís es la de texits de fi l, de la que n' hi ha sis ra-
briques.
Compta ab una societat política, una de socors mutuus, una d'obrers y
una alt ra de recrèu.
S'ocupa de Arenys de Munt lo senyor Osona en la seua &mrsÑi de ATenys de lolaT a Palau/DT-
dua, Butlleti de Ja A~iaci6 d' Excur.;ions Catal.n., .ny 1884, pl. :z 19.

Cale lla

Ronica vila de 918 cases ab 4.316 hab itants de fet y 4.241 ç1e dret, in-
el uint-hi los d'alg unes cases escampades . Es a la vo ra del ma r I a l peu del tu ró
del Roser; hi passa la ca rrete ra ge neral de Mad rid a França per La J unque ra
y lo ferro carri l de Ba rcelona a Gerona per Mataró, que hi té estació a 4 metres
d'a1titut. Està tocant a la riera de Gurl i o de Calella,
que baxa de les monta nyes de Val manya, y es a 9 ki-
lòmetres al NE. del cap de partit. Perta ny al bisbat de
Gerona y abans era de la ju risdicció senyoril del mar-
quès d' Aytona y vescomte de Cabrera .
Té destacamen t de guard ia civi l, manat pe r un ofi-
cial, y de carrabiners. La seua platja es habilitada pera
embarc.-"1r y desemharcar olis, garrofes, líqu its y gra ns nacionals, y pera )' em-

Uid cM Conrat S.I''''''

Calell •.·-Un. de les entrades de I. vil.

barch de fusta y terriss;t nacional, ab documentació de la duana de Malgrat.

Té un far de tercer ordre.
Lo séu terme, de temperatura agradívola, confronta al N. ab lo de Sant
Cebrià de Vallalta, al E. ab lo de Pineda, a l S. ab la ma r Meditcrrania y a l O.
ab 10 dc Sant Pol de Mar .
La vila est.\ ill uminada pèl gas de hu lla; té una parroquia dedicada a Sant
 80 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Nicolàu, servida per un econom y un coadjutor; convents de Germanes Car-

melites , de la Ensenyança y Serves de Sant Joseph , de frares Agustin s y de
pares Escolapis, y un hospital a càrrech de les Carmelites. Hi ha una ermita
dedi cada a Sant Quirze y Santa Julita.
L'Ajuntame nt sosté una escola pe ra abdós sexes , un estudi pe ra minyons
y una costura pera noycs. Hi ha, ademés, un colegi pa rticular pera noys y lo
dels Escolapis, y dues costures a càrrech de rel1igioses .
Fà restes majors los díes 16 de JllOy Y 23, 24 Y 25 de Setembre; fires, 10
8 de r-..¡aig y 10 tercer diumenge de Setembre, y me rcats tOts los diumenges.
Hi ha cin eh hostals, un atenèu, dos cassin os y una soci etat recreativa.
Los seus principals productes agrícols són ví yoli, y la seua industria més
important es la de robes de punt, que hi compta ab 20 fàbrique s, havent-n'hi
ademés una de serrar (usta, y un ' altra d e curt its.
Com monument antich no té més qu e una torre dita de mo ros, situada

CUd da (.;onrl t Sa¡~"1

Ca!ella.-Con vcnt dels PP. Agustins

sobre la carretera de Fran ça. Lo més nIci! es que (ós una de tantes atalayes
quc hi havia pera vigilar la costa y avi sar la proximitat de qual sevulla embar-
cació tripulada p èls pirates que-s dedica van a saquejar los pobles de l litoral
català.
S' ocupan de Calella:
Extt/ni!" ae Parce'tma a Gtr01l0, fJ,i:e<fJUSO por el {trrOtarril, per en Joseph Gi! y Monlafia.
I ru:. " .--Barcelona, 187 lo-Flora ae Cak/kJ, per en Miquel Cuni y Martorell. Anuari de!a A55OCia-
ció d'Excursions Catalana, an y li, pI. 557 a 566.- Barcelona 18S3. - Barcefona , ni ¡ r«¡lIcia, per en
Modest Mart í de So!l. I to m. 8 O-Barcelona, .888.- Cosiu, frrntleras u paiiolas, per Joseph Aller y
Vicente, plo 2H. , vol. ".o_AlaC&llt, ' 897.

Campins
,
Poble situat en terra trencada, al peu del Montseny y unit a Sant Celoni
per un camí vehinal d ' ull s 5,500 metres de Ilarch.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOM IS 8.

Aquest municipi es casi hé tot de cases escampades, escepte un petit nu-

cie de 16, y té 293 habitants de fet y 308 de dret.
Lo séu terme, quin clima es més aviat fret que tem-
plat, però sà, confronta al N. y al E. ab lo de Gualba, al
S. ab Jo de Sant Celoni y alO. ab los de Santa María
y Sant Esteve de Palautordera yab lo de Fogàs de
Montclús.
Es del bisbat de Barcelona, pertanyia a en N. Flu\'ià
y al Monestir de Montserrat, yes a 20 kilòmetres al
NO. del cap de partit.
Té una parroquia ab un rector y una escola mu ~
n¡c ipal pera abdós sexes.
La se ua principal riquesa agrícola es 10 suro.
Té registrades mines de plom als sots del CAsalot, de les Mines y de càn
Benet; de lignit, als sOts de dn Guillém y d' eD Quaranta, al Clot del Puig, a
les vinyes d'en Pons y a S~rra Mercadera; y de betúm mine ral, al SOt del
Bosch, a Port Bò, a dn Coll, al Sot del Puig y al Sotàs.
La seua sola industria es la fabricació de ciment.
Fà fest.'l major lo 29 d'Agost.

Canet de Mar

Municipi de 767 cases ab 2899 habitants de fet y 25)96 de dret.

La vila de Canet, que sols té 2533 habitant s de fet y
2547 de dret, es a la vora del mar y a 3 kilòmetres al NE.
del cap de partit. Hi passan la carretera general de Madrid
a Fr;:ança per la J unquera y lo ferrocarril de Barcelona a Ge-
rona per Mataró, que hi té estació a 4 metres d' alÓtut. Es
del bisbat de Barcelona y pertanyia abans a la jurisd icció
del Vescomte de Cabrera. Hi ha parella de mossos d' es-
quadra, destacada de les de Tordera.
Té una parroqu ia baix la advocació de Sant Pere, ab
un rector; un convent de Germanes Terc¡aries Dominiques de la Anunciata y
un altre de Pares del Sagrat Cor.
L'Ajuntament paga una escola pera abdós sexes, una costura y un estu-
di, havent-hi, ademés, un colegi particular pera noys y una costura dirigida
per aquelles Germanes Dominiques.
Té quatre cas5inos, illuminació pèl gas de carbó de ped ra, dos hostals y
tres teatres.
Fil festes majors los dies 29 y 30 de Juny, diada de Sant Pere, )'-15 8 Y 9
de ~etembre, festa de la i\'lare de Déu de Misericordia, a la que se li ha dedicat
una e rmita . L..t fira es 10 30 de Juny y té mercat cada diumenge.
l'1'~tJf"cla de Barcef~"a.-ll

,
8, GEOGRAFI A GENERAl.. DE CATALUNYA

H i ha destacament
de carrabiners.
Lo séu terme, de
clima S;t y suàu, con-
fronta al N. ab los de
Sant Iscle y Sant Ce-
brià de Vallalta, al E.
ab lo de Sant Pol del
Maresma o de Mar, a l
S. ab lo Mediterrani y
al O. ab ¡osde A renys
de Mar y A renys de
Mu nt. Di ns d'aquest
terme hi ha la riera
de Canet, que desay-
gua al mar, y alguns
riuerots. De la Vila
ne surten los camins
de bast q UI! menaR a
Sa nt Iscle y a Sant
Canet.-Entrada principal de la damlJ.t de Canet, IVuy Cebrià de Vallalta y a
coneguda per Santa Florentina
Arenys de Munt.

CIí'" d"la A¡rupe.ci6 r..e"..iODJd.Io d'I Mat&.r4 •

Canet.-Torre de deresa, en la c.rr~ter. re)'al
 PROVI NCIA DE BARCEl.ONA.-CELS GOMIS

La principal producció agricola d'aquest terme consisteix en grans, ta-

ronges y vi; y la seua industria es la de texits, havent-hi 8 r.,briques de robes
de punt, 6 de texits de COtÓ, t de fil, 1 de llana, I d ' estàm y 2 de veles pera
barcos.
La vila de Canet es de fundació relativament moderna, puix data sols de
uns tres segles enderrera. Enca ra hi ha varies de les torres en les que los an-
t¡chs habitants de la vall de Canet se defensa van contra los pirates berberischs
que feyan freqüentes incursions a les nOstres costes. Aquestes torres, cilín-
driques o quadradelt, se veuen encara entre mitg de les cases de mólts dels
nOstres pobles de la costa.
Segons la trad ició aq uesta vila deu lo séu origen a vuyt cases que-s va n
agrupar a l l'oliant de la casa de Canet, vulgarment dita del castell de Santa
Florentina. La esglesia parroquial va ser fundad., l'any 1590 per l' 111m. Be-
net de Toco, però té la antiga de Misericord ia, que va se r sulragania de la de
Sant Iscle de Va-
llalta des de 1440
fins 1590; aquesta
derrera esglesia va
ser reedificada l'an y
1853 a costes dels
vehinsdeCanetque
hi tenen mólta de-
voció, y ara derre-
rament la han coro-
nada solemnia l-
ment ab una rica
corona imperial fe- •
ta pèls argenters
barcelon ins F i Il s
de Francesch Ca-
La antiga do",ul de C.net, avuy coneguda per Santa Florenlin.: rreras y en la que
pati central y torr. del homenatge hi ha una hermosa
colecció d'òpals,
donatiu del editor en Ramón Montaner.
Dins del terme de Canet hi ha la DOI/uts, manslO senyorial, avuy res-
taurada y transformada en finca de recrèu. Pertany actualment a la fam ilia
Montaner .de Barcelona y es conegut ab lo nom de Castell de Santa Floren-
tina.
S' ocupan de Canet de Mar:
Guia de 8artek1Ha d Annrs de Alar jor d /ert«4rril, per en Vietor Bal.guer, I rtiC, 8.", B.r-
celort., 1857, pl. 96 a IOO.-&·cursid/l. de B4rcdona li Gero1M' vicf,-versajor eJftrrocarr;¡, peren
Joseph Gil y ~tontaJ\ •.- 1 rase ....· - Barcelon., 187,.-Ext:flrsid particular a Canel de /l14r.L' Excur-
 GEOGRAFIA GRNRItAI.. DE CATALUNYA

sionista, vol. I., pl. 611 I. 613.- Barcelonl., 1878.- \' Rut;;a lIistdrita dt Calftt dt ~far. per en Magí
Xignas y Soler.-I tomo 4. o-8ucelona, 1880.

Fogàs de Tordel'a

MU'nicipi de cases escampades, quin terme confina al N. y al E. ab la

provincia de Gerona; al S., ab los de Tordera y Orsa-
vinyà, y alO. ab los de .Montnegre y Gualba. Té 119
cases, 485 habitants de fet y 505 de dret. Lo ajunta-
ment se reuneix a Càn Planas, caseriu de 6 cases: Fogàs
de Tord~ra, que-n dista 1200 metres, no té més que la
esglesia y dues case~, y t!S a 25 kilòmetres al NE. del
cap de partit.
Es en terra trencada, a la dreta del riu Tordera,
prop del ayguabarreig de la riera de Santa Coloma, pertany al bisbat de Ce-
rona y havia depès del Vescomte de Cabrera y Bas. La estació que té més
prop es la de Hostalrich, a 4 kilòmetres, del ferrocarril de Barcelona a Cerona
per Granollers.
Té una parroquia y un rector a Fogàs, y una altra parroquia ab un altre
rector a Reminyó, grupu de cases mólt separat de aquell, y un estudi y una
cOstura municipals.
Fà la festa major los dies 16 y 17 de Setembre.
Té móltes suredes; mines de plom al Forn dI! la Font Fosca, y de coure,
al Mas Masó.
Gualba

Municipi format de dos caserius, que en co njunt reunexen 37 cases, Y de

altres 90 d' escampades, quina capitalitat es a Cualba
de Dalt, que es a 16 kilòmetres a Tramontana del cap
de partit. Gualba de Baix, a 3600 metres de la de Dalt,
es estació del ferrocarril de Barcelo na a Cerona per Gra-
nollers, y té 102 metres d' altitut. Gualba de Dalt es a
18, metres demunt lo nivell del mar. Es del bisbat de
Barcelona y pertanyia a la jurisdicció del Monestir de
Sant Cugat del Vallès. Aquest municipi té una població
total de 622 haJ:útanLS de fet y 635 de dret. Està unit a
Sant Celoni y La Batlloria per med i de camins vehinals.
Aquest terme es a la esquerra del riu Tordera, en terra montanyosa, y
confina, al N. ab la provincia de Cerona; al E. ab lo terme de Montnegre;
al S., ab lo de Campins, y alO., ab lo de Fogàs de Montchís. Hi passa la
riera de Gualba, que baxa dels cims més alLS del Montseny y hi forma lo tan
conegut Salt de G1~a¡óa, que té 133 metres d'alçada. Lo cop del aygua al
c.1.urc: dem unt de la roca hi ha fet una gorga mólt fonda, coneguda ab 10 nom
PROVINCI A DE BARCRLONA,-CEL5 GOMIS 85

de Gord, Nerre, que, segons los habitants del pahis, es un forat que va a
parar a la illa de Mallorca.
Tambê conta la tradició que en Berenguer Cap.de-eslopa hi va assessinar
lo dia 6 de Desembre de 1081 al séu germà lo comte Ramon Berenguer, tirant
lo séu còs dins del gorch (17).
Trobant·se aquest terme al bell peu de la serra del Montseny, no cal pas
dir que lo séu clima, mólt agradable al ¡stiu, es bon tros inclement al hivern.
T é u na sola parroquia ab un rector.
Fà festes majors los dies 22 de Janer y 15 d'Agost.
H i ha tartanes que fan dues vegades al dia lo viatge a la estació.
Tota la seua ind ustria consisteix en una fa rga d' aràm.
A I séu terme s' hi cull mólt de suro, blat, vi y llegums; hi ha u na pedrera
de marbre, una font d' aygua ferruginosa, y mines d' òxit de ferro al to rrent de
Càn Paujón y senyals de carbonat de coure al torrent de Cin Pont.
Cremat l' arxiu municipal durant la guerra de la Independencia, sols se sab
que durant aquella gegantina lIuyta del poble contra los aguerrits exèrcits de
Napoleó \'a se r inhumanament fu sellat (18u?) lo rector de Cualba Mossèn
Joseph Saborés, i1Iust re poeta y coratjós patrici.
S' ocupan de Cualba:
EXCllr.lidn de Barcekma d Genma, tJit:n:tr.la ft1r el /t,.,ocurril. per en Joseph Gil y Monlaña.
- I fasc. ,. .0 Barcelona, t871 -ExCllr.lÚJjaniC/llara Sa,,1 ,lfit¡ullt/lI Fa" "'unlleNY:t Gualha. Lo
t: xcursioni~la, vo>l.l, any .878, pI. ,.87 a 491 .-Excurfi'Ó tDt.leclir;!a a Gllal6a , al GDrd, Negrt, l'e r
en Franci!lCO de Salt$ )1aspons y WbrOs.-Bulllttf dt la Associati! d' EXNlrfi'ons CalalaNa, any
.883. pI. 8 Y 9, Y any .8S8, pl. 2 a • 8.-E:\'CllrsiJ particular al Sali de Guol6a y al GDrcJt Ntgre,
per en Arthur Osona.-Rullltlf dt It:! AUMiaci!d'ExCllr,¡io"s Calalant:!, any .88J, pI. 9 a I t.-ElIaNa.
Su.r mollll",enlDS , arltl,-Srlllalural= 'JtiIDria.-Calaluiia, per en Pau I~irert·er y en Francesch Pi
y .\targal1, ab notcs y adicions de en Anloni Ault5.tia Y Pijoan. ,'ol. Il. pI. ... . a .......- Barcelona, 1884.
-E;I.·NlniJ parliNllar al.rall Ót Gual6a, Gm·cA Ntgrt y Vall de !.'iell.r (Montseny). L' ~:xcursionisla.
Vol. 11, pI. 84 a 86. Barcelona, 1886.

Malgrat
La vila de Malgrat, nomenada també Vilanova de Palafolls, es a la vora
d el mar, prop de la dese mbocadura del riu Tordera, a
17 kilòmetres a l NE. del cap de partit. En lo eclesiàs-
t¡ch depèn del bisbat de Gerona; té puesto de guard ia
civil, a les ordres d'un cabo, y d estaca ment de carrabi-
ners, manat per un oficial. Es duana de segona clase.
Hi passa, a 90<> metres a la esquerra de la vila, la
&arretera de primer ordre de Madrid a França per La
J unquera, y per la platja lo ferrocarril de Barcelona a
Gerona per Mataró, quina estació es a 4 metres sobre lo
nivell del mar. Té telègraf y llum elèctrich,

( 17) La historia diu que lo fratricidi ,'a ser comès dins d'un bosch entre Sani Celoni y .Iostal-
rich, conegui des de llavores ab lo nom de Varal l/t/ AsIDr,
ProtJtn('/a fit BlJrc,ID'II4.-I?
 86 GEOGR AFI A GENKK A L DE C ATAL UNYA

J u nt ab lo séu arrabal del Cas/ell, que es a 100 m. de la vila , té 91>2 cases

ab 3738 hab itants de fet Y 3770 de dret.
Lo séu terme es pià, de clima suàu, y confro nta al N. ab lo de Pala folls,
a l E. ab 10 Tordera, que.l separa de la provincia de Gerona, al S. ab la mar
!lIed iterran ia y al O. ab los de Pi neda y Santa Susagna. Dins d'aquest terme hi
passa la riera de Palafolls, que baxa de Rexach y desaygua a ponent de la vila.
Aquesta té dues parroquies ab dos rectors y dos coadj utors; un convent
de Carmelites descalces, un de Germa nes Carmeli tes, un de Germanes fra nceses
y un a lt re de Germanes J osefines. Hi ha tres estu dis, un del Aj u nt:l ment y dos
d e parti cu la rs; y tres costures, u na dc particu lar y d ues de mu nicipals.
Fà fes la major lo 8 de Desembre; fires, lo 17 de J a ner y l0 17 de Ju lio l, y
mercat cada di ume nge.
Hi ha una fo nda, tres hostals y quatre societats particulars.
Ademés de la industria pesquera, té una fàbrica de filats de cotó, una de
robes de punt y ,-aries cases hont fan pu ntes a l cox í; dues fàbriques d' ay-
guardent, una de sabó, d ues de pisa, tres de serra r fusta, una d' eleclricitat y
un molí de sa l.
A l séu terme hi ha mena de ferro (hematites roja y pardal al Mas Palo-
meres, als turons de La Guardia y d'En Serra, y a les Comes.
Era proprietat dels Vescomtes de Cabrera, passant en lo segle xv a ls
Comtes de Aytona, quin succeSSOr es avuy lo Duch de Medi naceli .
En la segona meytat del segle xv o en la primera del XVI lograren tos
veh ins de Malgrat, que fins aleshores havian depès de Palafoll s, formar mu -
nicipi apart ab lo nom de Vilanova de Palafolls o Pa lafox. Més tart van lograr
aximeteix ti ndre esglesia pro pria (1559) pera ev itar-se la mo lestia de anar a
missa a la de San t Genís de Palafolls, q ue trobavan massa ll uny.
Pèl Febrer de 1837 aquesta vila se va alça r a favor de Carles VII.
Tractan de Malgrat, y mòlt lleugerament per cert, la esmrntada &curlitfn dt Baret/ona d
Genltla por el ¡êrrocarril.-Bareelona, 1871.-&curlid a illa/grat y CaslelJ dt Palafolls. L' Ex-
eunionisla, vol. I, pI. 454 Y 45 S.-Barcelona, 1881 .-Excurs,d ¡articular a illa/grat, ermita de Sa"la
Cristina y caslell de Palafolls. L'Excursionista, vol. I, pI. 672 a 674.- Barcelona, 188,.- També se
n' ocup.. en Joan Esquerra y Torró en la seua JJrscripcid de la font/add de Ara/grat. Primer certa-
men de Malgrat.- I vol. 8.o-Bareelona, 1887. pI. 4' a 6~. y l'estudi respecte al Smyoriu feudal
sollre "Cas/elJ at illa/gral, per en 10an Serra y V¡luró, plevcre.-Butlleti del Centre Exçur.tf¡;mi.rla
de Calalunya, any 1907, pl. 80 a 88 y 108 a 118.

M o ntnegre
Mun icipi de 91 cases, 483 habitants de fet Y48¡ de dret,
a 1 I kilòmetres al N. del cap de partit.
L'Ajuntament se reuneix a La..BaLllorifl , que té 55
cases, 282 habitants de fet y 273 de dret. A )'Iontnegre,
que-n dista 5 kilòmet res, no hi ha més que la esglesia, baix
la advocaci<J de Sant Martí, y la rectOria. També lo case·
du de Ftlyrosos forma part d' aque:it mun icipi.
La Batlloria es a la d reta de la riera de Gualba y a la
PKOVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 87
esquerra del ríu Tordera; y Montnegre, a la esquerra de la ¡¡era de Fuyro-
sos. Eran reyalenchs y pertanyen al bisbat de Barcelona.
Hi ha una parroquia ab un rector a Montnegre, y una altra ab un altre
rector a la Batlloria, però no hi ha més que un estudi y una costura, abdós
pagats per l'Ajuntament.
Fà dues (estes majors: lo día I I de Novembre y lo 18 de Desembre.
Lo seu terme, que es mólt montanyós y de clima fresquet y sà, produheix
suro y fusta de pi, roure y alzina, y confronta: al N. ab lo de Gualba, al E. ab lo
de OrsavinY:I, al S. ab lo de Sant Cebrià de Vallalta y alO. ab 10 deOlzinel1es .
S' ocupa de Montnegre l'Artur Osona en 18 seua E:xcurHd particular a Neminyd, OrsarJtnyà,
Alonlnegre, /;ilfrosol, que no C$ mês que un itinerari lleuger, eom lots los seus, sense descriure ni de-
tallar res. ButJletl de la Allociacid d'E:o:cursiotlS Catalana, IIny 1884,PI. 186 n ¡88.-Tllmbé se
n'ocupA L'Excursionista, en lo vol. l, pl. 5S3.

Olzinel1 es

Municipi de 6.¡. cases escampades ab 250 habitants de fet y 255 de dret. Es

a la dreta de la carretera de tercer ordre de Arenys de Mar
a Sant Celoni y a 12 kilòmetres al NO. del cap de partit.
Entre les seues cases hi ha lo caseríu de VilaTd~", a la
dreta del Tordera. Es del bisbat de Barcelona y e ra reya-
lench. La estació de ferrocarril que té més prop es la de
Sant Celoni, a 4 kilòmetres.
Té una parroquia dedicada a Sant Esteve, ab un rec-
tor, y un estudi municipal pera noyes y minyons. La esgle-
sia de Vilardell es anexa d'aquesta.
Pà la festa major lo día 3 d 'Agost.
Lo séu terme, pèl <tue hi passa la riera del séu nom, que desaygua a la
dreta del Tordera, es mitg montanyós y mitg pià, y de clima saludable; con-
fronta al N. ab lo de Sant Celoni, al E. ab lo de r-.'[ontnegre, al S. ab lo de Vall-
gorguina, y alO. ab lo de Vilalba Saserra.
La seua producció agrícola consisteix en grans, llegu ms, suro y vi, y tota
la seua industria e n un molí de farina.
Lo séu clima es templat y mólt sà.

Orsavin y¿,
Municipi de cases escampades quina capitalitat, pera los efectes oficials
es a Cà" Bt~Tgada, que es al vehinat de Valmanya, de quina casa Orsavinyà,
que no es més que la esglesia y la rectoria, ne dista 5 kilòmetr..:s (18). Es dalt
de la serra de Montnegre, a I I kilòmetres al NE. del cap de partit y a 7 de
la estació més propera, que es la de Pineda. Té 105 cases, 334 habitants de

( 18) Aquesta capitalitat es sols eventual. Ara s' hi reuneix l'Ajuntament, però aquest pot dem"
reunir-se a un altre endret, com Ja ha succeh¡t altres vegades, y aleshora cambiar la capitalitat.
 88 GEOGRAFIA GF.NP.ItAI.. OR CATALUNYA

fet Y 333 de dret; es del bisbat de Gerona y pertan yia al senyoriu del Mar-
quès d' Aytana y Vescomte de Cabrera. Varies de les
ca.,es escampades formao los caserius de Val/mallya y
Sa,, ' Pere de Riu, cada hu dels quals té una parro-
quia ab un recto r, y lo meteix: Orsavinyà; la de aquest
d errer està ded icada a San t ~rarti.
No hi ha més qu e una escola pera abdós sexes.
Lo séu terme es monta nyós y de clima tem plat y sà,
produheix blat y altres ce reals; su ro, llenya , fusta y
carbó vegetal, que só n les seues principals produ cc ions,
ademés de la cria de bestiar; confronta al N. ab lo de
Fogàs de Tordera, al E. ab los de Tordera y Palafolls, al S . ab. los de S anta
Susagna y Pineda y al O. ab los de Sant Cebrià de Vallalta y Montnegre.
T é òxits d e ferro a l Forn de Calls, PIà. Gros y Mas Bobeta; galena, a l
l\las Caselles y senyals de sulfur y de carbonat de cou re al Puig d ' Orsa\'inyà,
Lo Coll, Roca Rossa, ~Ioncall de Vallmanya, Ca mp de les Bruxes, Roquets
Alts, Mont Olivar, Pujada d el Forn, Font de la Virtut, Mas Patiràs, Forn de
Calls y al oliverar del Mas Caselles.
Fà tres festes majors: lo dia I d'Agost a Vallma nya , lo 10 del meteix mes
a S:\nt I)c re de Riu y 10 prime r de Setembre a O rsa\' inyà.

Pa lafolls

~ l lInicipi de cases ah 836 habitants de fet y 839 de dret, quina capita-

222
litat es a Les Ferreries, a 24 kilòmetres del cap d e partit,
sense que hi haj;:¡ ca p entitat que porte to nom ab que se
coneix si na lo castell. Es det bisbat de Cerona y era del se-
nyoriu del Marquès d ' Aytona y Vescomte de Cabre ra.
Forman aquest ajuTltament lo poble d e l .. es Ferre-
ries, ja esme ntat; Lo (..arrer de Dalt de les Ferreries,
case riu que dista d 'aq uell 300 metres; lo Carrer ,JO" de
Salti Gellis, que n dista 3,100; les Ferreríes PeNies,
que-n dista 1 50; Lo ,If(ls Pillell, que-n dista igua l nombre de metres; S(mi
Cellis, que- n dista 3000, y 120 cases escampades.
Les Ferreríes só n e ntre to Tordera y la carretera de Madrid a França per
La )unc¡uera; la estació que tenen mes prop es la de Blanes, a 2 kilòmetres .
Te una parroquia dedicada a Sant Genís ab un rector y un coadjutor; un
estudi y una costura municipals. La iIlumin ació pública es e lèct rica, y fa
festa major lo 8 de Setembre.
La seua industria, ademé!i de la rabrica de electricitat, consisteix en una
fàbr ica y un molí de farines .
Oin s del séu terme que es mitg pià y mitg montan yós hi ha les runes d ' un
PROVINCIA DE BARCHLONA.-CELS GOMIS

antichcastell, del qual ha pres nom 10 municipi, que apar obra del segle xv,
y una font d' aygua de ferro. S' hi cu ll suro, vi, blat y llegums, r confronta: al
N. ab lo de Tordera, al E. ab la provincia de Gerona, al S. ab lo de Malgrat
y al O. ab los de Santa Susagna y Orsavinyà.

Pineda
Vila de 403 cases Y 1485 habitants de fet y 1471 de dret, situada a la
\'ora del mar , en te rra plana. Es del bisbat de Gerona,
y e ra abans del senyoriu del Vescomte de Cab rera ,
~Ia rqu ès d ' Aytona. Té unes 70 cases escam pades pèl
terme, ;'Ib 322 habitants de fet y 316 de dret. Hi passan
la carretera de Madrid a França per La Junquera y lo fe-
rrocarril de Barcelona a Geron a per Mataró, quin a esta-
ció es a 5 metres de altitut. Es a 12 kil ò met res al NE.
del cap de partit y té de:.lacament de carrabin ers y una
parella de mossos d'esquadra, destacada dels de Tor-
dera. Fà la festa major lo 29 Y 30 d'i}gost, y fires los dies '4 de Juny y '9 de
Agost. La i1Iuminació pública es de gas acetilè.
Té una parroquia dedicada a Santa i\ la ría, :.ervida per un rector y un
coadjuto r, de la que ne són anexes les capell es de Sant Anton i, Santa Susagna,
Santa Agna y la Ma re de Déu de G racia; un convent de Terciaries Domini-
ques de la Anunciata; un estudi y una cost ura municipals y una cost ura
pa rticular,
Compta ab un hostal, y una fàbrica de robes de punt.
Lo séu terme produheix vi, grans, hortalices y fr uyts pfi me renchs, y
confronta, al N. ab los de Santa Susagna y Orsavinyà, al E, ab 10 de Santa
S usagna; al S. ab la mar Mediterrania y a l O. ab lo de Ca lella .
Hi ha dues creus de pedra que se suposa só n del segle XIV. •
Anys e nrera s' hi van trobar monedes y altres obgectes que·s creu c ran de
la època roman a , mes com no se sap ahon t han anat a parar, no se pot afirmar
res en concret. Lo que sí es segu r es qu e aquesta vila, com quasi totes les po-
blacionsd' aq uesta costa, es mólt antiga. Lo primer d'Agost de 1545 hi va
desembarcar una espedició turca, composta d'onze galeres, que hi va fer
tOta mena de destroces, saquejant la esglesia y matant o emportant-se catius
mólts veh ins. Quan la guerra del francès va ser cremada la esglesia, mo rint-hi
assessinats lo rector y un beneficiat. L'any 1867 alguns ,-ehi ns van fer fer a
llurs despeses l'actual altar major.
Pèl mes de Desembre de 1873 los carlins, manats pe r Savalls, van cala r
foch a la estació de Pineda.
S'ocupa d'aquesta Vila en Joseph Gil y Monlaña en la seua esmentada Euursidn de Barce/Mla
d Gtrono , Jlice'r!trsa pr el ftrrocarril, pl. 40. -També ne tfacta. mólt !JOmerament, en Arthur Osona
en la seua aeta de una E~'cflrJiJ c/JI·I«tirJa a Pineda. serru del AI/Jntnttre. Vallg/Jrgflma y $ant Ct-
Jqni.-Bllt/ktltlt Ja Ass/Jcil1ciJ d' E.YCTlrsW1ts Calalana, any 1884, pI. J6 a 4 r.
ProfJtfl$ dt B/lrulorca-tJ
 GEOGRAFIA GENEKAL DE CATALUNYA

Sant Cebrià de Vallalta

Poblet de 22 cases ab alt res 67 d'escampades, reunint entre totes 429 ha-
bitants de fet Y 434 de d ret. Es dins d'una vall al pe u
de la serra de Montnegre, a la esquerra de la rie ra del
séu nom y a 6 kilòmetres al NE. del ca p de partit. Hi
ha progectat un camí veh inal que lo ha d' uni .. ab
Sant Pol de Mar, del que-n dista 3 kilòmetres y es
la estació de ferrocarril que té més propera. Corres
pòn al bisbat de Cerona y havia estat del se nyoriu
del Ves-
comte
de Cabrera, .Marquès de
Aytona y ra la festa major
lo 27 de Setembre.
Té una parroquia de-
dicada a Sa nt Cebrià, de
la que es anexa la de Sant
Pol de Mar o del Maresma,
ab un rector y una escola
bisex ual.
Tota la st" ua industria se
reduheix a una fàbrica de
texits de llana y COtó y a
un molí fa riner.
Lo séu terme es mon-
, tan yós y dc clim a benign e;
produheix bl aI, llegu ms y
vi y s' hi crian alguns caps
de bestiar de llana. Con-
fronta: al N. ab Mo ntne-
gre; al E . ab Orsavinya;
al S . ab Sant Pol de Mar
o del ~Iaresma, y alO. ab
Sa nt Iscle de Vallalta y Ciu cie Cc>nrat ~.".e..
Vallgorguina . Sant Gebril de V.llalt •. -Finestra de can Coris

Sant.. Celoni

Sant Celon i es una vila de 658 cases ab 44 més de esca mpades pèl te rme ,
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 9'
formant una població total de 2568 habitants de fet y 2567 de dret. Es a la
esquerra de l ríu Tordera; hi passa lo ferrocarril de Barcelona a Gerona per
Granollers, que hi té estació, a 148 metres de altitu!, y
està unida al cap de partit, del q ue- n dista 19 kilòmetres,
per medi d'una carretera de tercer ordre; a Gra nolle rs
y a Sant Esteve de Palautordera, per medi de carreteres
provincials, y a Campins, G ualba de Dalt y La BatJloria,
pe r medi de camins veh inals. Té telègraf, destacament
de g uard ia civil y de c-"lrrabiners, y es del bisbat de Bar-
celo na.
La seua i11uminació pública es de gas a.cetilè.
Té dues parroquies ab un rector cada una y un convent de Germanes de
Santa Teresa de J esús; una costura y dos estudi s muni cipal s y dues costures y
un estudi particular. Dins del séu terme hi ha la e rmita de la Mare de Deu de
Belh'er.

elL.. de 8rusantnl
SanI C'..eloni.- Vista general de la Vila

Compta ab tres hostals y cotxe diari a Vallgorguina y Arenys de Mar.

Fà fe stes majors los dies 8 Y 9 de Setembre y 11 Y 12 de Novembre; fires,
lo 17 deJaner (Sant Antoni Abat), lo ' 3 deJuny (Sant A nton i de Padua) y lo
15 d'Octubre (Santa Teresa), y mercat cada diumenge.
La seua industria està representada per 14 fàbriques de taps de su ro, 5 de
texits de cotó , 2 de gaseoses, I de se rrar fu sta, I de ca rtró Y I de cim ent.
Lo séu terme, quin clima es templat, produheix suro, vi, avellanes, l1e-
gums y grans, y co nfronta : al N. ab' lo de Campi ns, al E. ab los de Gualba y
Montnegre; al S . ab lo d' Olzine l1es, y alO. ab lo de Santa María de Palautor·
dera. Part d'ell se rega ab les aygües del torrent de Rifer, cedides sense cap
reSef\'3 a la Vila per en G uil1 ém d' Umberto , lo 10 de Juny del regnat de Lluís
 9' GEOCItAFIA GENERAl. OR CATALUNYA

to jove. També te bones aygües potables pera ús de la po blació que hi (oren

conduhides a despeses dels \'ehins en la segona mey tat del segle passat.
Aban s de nomenar-se Sant Celoni, tenía aquesta vila lo nom de Sant Martí
de Partegàs, perque la seua antiga esglesia parroquial era a la vora dreta d e la
riera de aquest nom; havia estat consagrada per Berenguer V. l'any 1106.
La (undació d ' aquesta vila es del temps dels prime rs Comtes de Barcelo-
na; qua n aquest comtat se \'a unir a la coro na d 'Aragó, lo rey la va donar ab
tot lo sé u terme als Cavallers d e la Ordre de l Temple; mes, suprimits aquests,
va ser decla rada rcyalenc.ï. Pochs a nys d es prés va ser ced ida a ls Vescomtes de
Cabrera y Bas, fins que, lo 19 d e Juliol de 1578, don Lluís Enriquez de Cabre-
ra y Riu sech, Vfl vendre al marqu ès d ' Aytona tots los seus dn:ts a la Vila y
a ls Vescomtats de Cabrera y Bas per 203.000 lliures catalanes.
Lo Rey d e Mallorca va te nir a aquesta vila una conferencia ab lo séu
cunyat lo rey de Xipre, ab assistencia del comte de Pallars , del Vescomte de
Cabrera y d'altres nobles catalans, e n la que van conve nir axeca r un exèrcit
de tres mil hòme ns d'a rmes y cent mil iníants.
Durant les guerres de Successió y d e la Ind epende ncia va sofrir aquesta
" ila tota mena de desastres, y quan la insurrecció federal de .869 va ser forta-
ment atacada per les tropes del Govern Provisional.
Dest ruida per una crema la esglesia primitiva , va començar·se a fer la
actual, que es dins del caseriu nomenat Velu·nat de la Torre, lo 8 de Maig de
1636 y no-s va acabar fins lo 10 d e Novembre de 170J.
Veja-$, respecte a Sant Celoni, la tanles vegades esmentada ErcunlQn de Barte!(I1fa a Gtr(l1fa,
o/ce-tJena IOr el ferrocarril, pl. 20 Y 2', y, per lo que t()(:a a la ermita de la Mare dc I)cu dc Belh·cr,
lo Jartll". de 111a"a, tic. del P. Camós, pI. 79 a 80

S ant Esteve de Pala ut o rd e ra

Poble de 6J cases ab 235 habitants d e fet y 256-de dret. A 3()() metres de

d istancia hi té Lo carrer de ¡lbm/, caseriu de 16 cases, y
altres 76 d'escampades pèl terme, formant un municipi
de 667 habitants d e fet y 710 de dret. Es a la dreta del
riu Tordera, a 12 kilòmetres al NO. del ca p de partit,
y està unit a la ca rrete ra provi ncial de Caldes de 1\10nt-
bu ya S ant Celoni, per medi d ' un altra ca rrete ra, tam-
bé pro\'incial. 1.....""\ estació que té més prop es la de Santa
Maria de Pala utorde ra , a 3 kilòmetres. Hi ha cotxe que
hi va dues vegad es al dia.
Es al pe u del ~ I ontseny, al mitg d'un pià ya 231
m~tre s d' altitut; es del bisbat de Barcelona y havia pertenescut a la jurisdic-
ció senyorial del Vescom te de Ca ~rera.
Té cabo de Somete nt ; una parroquia dedicada a Sant Esteve ab un rector,
un conventde relligioses del Bon Consell, una costu ra y un estudi municipals,
l'ROVINCIA DE BARCKLONA.-CELS GoraflS 93

y un' altra costura y un altre estudi particulars. Fà la festa major lo dia tres
d'Agost.
Tota la seua industria consisteix en tres molins de farina.
Lo séu terme produheix fusta, grans, vi, fruytes y bestiar, y confronta:
al N. ab lo de Fogàs de Montclús; al E. ab lo de Campins; al S. ab lo de Santa
\1aría de Palautordera, y alO. ab lo de Santa Susagna.
AI séu terme hi ha una ermita dedicada a Santa Margarida, y lo castell
do! Fluvià, avuy proprietat d'en Benet Adroer.

Sa nt Iscle de Valla lta

Poble de 70 c'\ses ab 294 hab itants de fet y 308 de dret, cap del Ajunta-
ment del s¿u nom . Té dos caserius: to Veh.illat del Pa-
rayre, a 5 kilòmetres, y lo d'en Soler, a 600 metres, y
ademés 87 cases escampades, reunint entre tOt 187 cases
ab 794 habitants de fet y 831 de dret.
Es a la' esquerra de la riera de Sant Pol y a 6 kilò'
metres al N. del cap de partit, quina estació es la que té
més prop. Pertany al bisbat de Gerona y era abans del
senyorÍu del Vescomte de Cabrera, Marquès d' Aytona
y ra festes majors lo primer d'Agost y lo 17 de No-
vembre.
Té una parroquia dedicada a Sant Iscle, ab un rector, y un estudi y una
costura municipals.
Compta ab dos hostals, dues rabriques de texits de fil y llana y dos molins
de farina.
Lo séu terme dóna suro, avo!llanes, llegums, grans y vi, y contronta:
al Nort ab los de Vallgorgui na y Sant Cebrià de Vallalta; al E. ab los
d' Orsavinyà y Calella; al S. ab lo de San t Pol, y alO. ab lo d'Arenys de Munt.

Sa nt Pol de Ala r o del Mar esma

Vila de 386 cases agrupades y de 68 d'escampades, ab una població de

1249 habitants de fet y 1288 de dret; es a la vora
del mar y a la esquerra de la riera del séu nom, que
baxa de la serra de Llaureda, a 6 kilòmetres al NE.
del cap de partit. Es del bisbat de Gerona y era de
la jurisdicció senyorial del Vescomte de Cabrera,
Marquès d' Aytona.
Hi passa lo ferrocaril de Barcelona a Gerona
per Mataró, que hi té estació, y la carretera de ~Ia·
drid a França per La Junquera. Hi ha progectat un carni vehinal que, sortint
PrM1'ltC/a IU B.rcdOJla.-1I
 94 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

d' aquesta carretera, po~arà a aquesta vila en comunicació ab Sant Cehrià de

Vallalta. Hi va a passar " ¡sdu mólta part de vehins de Barcelona, a caus."l del
séu bon clima y de les belleses naturals de la seua costa y del seu terme.
Hi ha destacament de carrabiners, una esglesia parroquial dedicada a Sant
J aume, ah un rector, un estudi d'ajuntament y dues costures, una municipal y
la altra de les Germanes Terciaries Dom i niqu~s de la Anunciata. Té una socie-
tat política, dues de recrèu y una de socors mútuus.
La seua il1uminació Plíbl ica es de petroli. Fà la festa major lo 25 de Ju-
liol y la fira los dies 25 y 26 de Janer.

Sant Pol del Maresma.- Vista general de Ja població

Té tres fabriques de texits de COtÓ y una de robes de punt. S' hi fan mól.
tes pu ntes al coxí.
Lo séu te rme, q ue p roduheix taronges, fr uytes, b lat y vi, confronta:
a l N. ab lo de Sant Iscle de Vallalta¡ al E. ab lo de Calella; al S. ab lo mar;
y alO. ab lo de Canet.
L'origen d'aquesta vila es degut a una C<'l.pel1eta que hi ha dalt del turó
de Llevant, resto d'un monestir fundat lo segle IV per un tal Quírich, dexeble
de Sant Benet. L'any 987 va se r destruit pèls moros, que ja l' havían malmès
abans dues vegades, y vint anys després va quedar en poder del Comte de
Barcelona en Ramón Berenguer 11, qui-n va fer donació als monjos bene-
dictin!; de Sant Lorín, de França, que lo van habitar des de 1076 a 1265 y, co-
rrompent lo séu nom, li van donar l'actual de Sant Pol. Quan aquests van
tornar a llur pahís, lo van vendre a en Cuillém de Montgrí, qui l'any 126910
va cedir als monjos Cartoxos, que 10 van habitar fins l'any 1435 en que sc-n
van anar a Montalegre. '
Quan s' hi va fundar 10 monestir aquelles costes eran desertes, però poch
 PROVINCIA DE BARCELONA .-CEI..S GOMIS

a p och s' hi van anar aplegant a lgunes p e. sones a qui los monjos -:ed ían terres
y cases. Axí se va anar formant una petita població a la vora del mar, que
tenia com esglesia p arroquial la de San t Ceb rià de Vallalta. L'any 157-4. le-
nint ja 65 cases, van conseguir los habitants que se-Is permetés fer la actual
esglesia, baix: la advocació de Sant Jaume .
L'any 1713 va pendre part a favor de la Casa de A ustria, y la temeritat
de voler resistir a una divisió del exèrci t de Felip V va ser causa de que
aquest c.'llés foch a totes les cases de la vila, menys a aquella e n que hi havia
estat allotjat lo séu quefe .
Dc Sant Pol se n'ocupa, 10 metci:l: que de Sanla Mari. de Palautordera y Tordera, I. tan repetida
Es'lIuit!n de BarukmIJ d GerOIlIJ, etc., d·en Joseph Gil y Montalia, plo 41 Y 42, 18 Y 38 respeçti\'amcnt.

Sa nta Mat"ja de I>al autordera

Santa ¡\ Iada de Palautordera, o senz illament Pa lautorde ra, co m se la

nomena comunment, es una vilera de 182 c..'\ses ab 551
habitants de fet y 594- de dret. A 4 kilòmetres de dista n-
cia hi té lo case riu del Po"t, ab 12 cases, y altres ' 30 ca-
ses escampades pèl terme, sumant e ntre tot 11 q. habi-
tan ts de fet y 1172 de dret.
Es al peu del .\lontse ny , a 203 metres d' altitut, a la
dreta del riu Tordera, y a 21 kilÒmetres al NO . del cap
de partit. Està unida a la estació del fe rroca rril y a la
carretera provincial de Caldes de Montbuy a Sant Celoni
per medi d'un ramal que va fin s a Sant Esteve d e Pa-
laUlo rde ra. Es del bisbat de Barcelona y era de la jurisdicció senyorial del
Vescomte de Cabrera, Marq uès de Aytona.

•
Palau\(lrduL-La esglesia parroquial y cases \"ehmes

,
 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUN Y A

Té llum elèctrich¡ quatre mossos de la esquadra manats per un subcabo¡

una parroquia baix la advocació de Santa María, ab un rector, y un estudi
y una costura municipals.
A la vila hi ha tres fondes y cotxe diari pera anar a la estació del séu nom.
Tota la seua industria consisteix en una tàbrica de vellut de cOtó.
Lo séu terme, que participa de pià y montanya, produheix fruyta, blat de
moro, farratges y bestiar. Confronta al N. ab lo de Sant Esteve de Palautor-
dera; al E . ab lo de Sant Celoni; al S. ab lo de Vilalba Saserra, y alO. ab lo
de Vilamajor.
Fà festes m;:ajors lo segón diumenge d'Octubre (aplech del Remey) y 10
25 de Jancr, dia de Sant Projecte, patró de la vila.
l'ot ve ure·s 1& ja ~'Sm e n!ad a Excunió particular di Arenyl de Afar a Palautordera, per en Arthur
(hona. /JlltlltU dl ú, Auoc;aci¡J tf Excunion..1 Catalana, any 1884, pI. 2 19 Y llO.

Santa S usag na
Poble de 45 cases agrupades y 105 de escampades, quina població total es
de 408 habitants de fet y 399 de dret, a 15 kilòmetres al
NE. del cap de partit, ya 1500 metres de Pineda y de
Malgrat, que són les estacions que té més properes. Es
del bisbat de Gerona y pertanyía a la jurisdicció senyo-
rial del Vescomte de· Cabrera, Marquès d' Aytona.
Té cabo de sometent, una parroquia ab un rector,
una esc('lla municipal pera abdós sexes, y llum de petro-
li. Fà festa major lo dia 11 d'Agost.
A I séu terme s' hi l<t suro, vi, oli y llegums; y hi
ha mena de plom al Verder, òxits de ferre al turó d'en
Roca y a ~Ias Gal1art, y una font d' aygua ferrug inosa. Es de clim;:a templat
y confronta: al N. ab los de Palafolls y Orsavinyà¡ al E. ab lo de Malgrat; al
S. ab lo mar, y alO. ab los de Orsal'inyà y Pineda.

T o rde ra
Vila de 393 cases Y 1226 habitants de fet y 1271 de dret, a 24 kilòmetres
al NE. del cap de partit. A I kilòmetre de distanci;:a té lo
caseriu de L es Casilles, ab 10 cases , )' 253 d'escampades
pèl te rme, reunint·ne un totat de 656 ab 2714 habitants
de fet y 2768 de dret. Hi passa la carretera de Madrid a
França per La Junquera y lo ferrocarril de Barcelona a
Gerona per Mataró. La seua altitut, a la esgtesia parro-
quial, es de 3S metres.
Es a la dreta del riu del séu nom, del bisbat de
Gerona, y, era de la jurisdicció senyorial del Vescomte
de Cabrera, Marquès de Aytona. Fà festes majors
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 97

lo dia I I de Maig y lo 24 d'Agost; fires, diumenç-e de Rams, diumenge de

Carnaval y lo diumenge abans del 21 d'Agost, y mercat cada diumenge.
Té 8 mosSOs de la esquadra manats per un subcabo, dels quals ne desta-
ca parelles a Pineda y a Canet de Mar; una parroquia dedicada a Sant Esteve,
servida per un rector, un vicari y un beneficiat; un convent de Germanes
Carmelitcs, que tenen COstura, y una altra costura y un estudi municipals.
Hi ha dues fonde~ y un cotxe que va a la estació a la arribada de tots los
trens. Dues societats chorals, una fàbrica de electricitat que dóna lo llum a la
vila; una r:lbrica y tres molins de farina, y 15 fàbriques de taps de suro.
Lo séu terme té móltes suredes, y confronta: al N. ab lo de Fogàs de
Tordera y la provincia de Gerona; al E. ab aquesta metexa provin cia; al S . ab
lo terme de Palafolls, y alO. ab lo d' Orsavinyà.
L'any 1836 un destacament de tropes de la Reyna, sorprès pêls carlins,

Tordcra.-Vista de la població

va tenir que tancar-se dins de la esglesia, resistint·s'hi ab tal valentia que va

donar temps a que hi arribessen los milician s de Blanes, los qui van fer fugir
als assetjadors.
La estació d'aquesta vila va ser una de les cremades pèls carl ins e n lo
mes de Desembre de , 873.

Vallgorguina (Saltt Altdrl" de)

Poble de 76 cases ab 268 habitants de fet y 29ii de dret, situat a la dreta

de la riera del séu nom, afluyent de la dreta del Tordera, a 10 kilòmetres
al NO. del cap de partit. Hi passa la carretera de tercer ordre de Arenys de
Mar a Sant Celoni, es del bisbat de Barcelona y pertenyía a la jurisdicció
senyorial del Comte de Fuentes. Té 110 cases escampades pèl terme que, ju n-
tes ab les del poble, forman un total de 186, ab 708 habitants de fet y 755 de
dret. A 6 kilòmetres hi ha la estació de Sant Celoni, que es la que té més prop .
Prorn1tckJ de BlJrcelOIl{l.-t~
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

A la riera de Vallgorguina, que baxa de Collsacrèu, hi aflueix per la es-

querra lo torrent de Trentapassos, que serveix de par-
tió entre aquest terme y lo de Santa María de Palautor-
dera.
Té una parroquia, baix la advocació de Sant An-
dréu, ab un rector; un estudi y una costura municipals,
y una altra costura particular. Fà festes majors lo 24 de
Setembre y lo 30 de Novembre. Té llums de petroli,
que quasi bé may se encene n.
Compta ab tres hostals y hi ha tartanes que van
diariament a Arenys de Mar ya Sant Celoni.
Tota la seua industria consistei x en un moli de
farin a.
Té mena de coure
als Pesos de la Rec/oda.
Lo séu terme pro-
duheix llenya, blat, lle-
gums y pasturatges, cría
a lgún bestiar , y confron-
ta: al N. ab lo ja esmen-
tat terme de Santa Ma-
ria de Palautordera y ab
lo d' Olzinel1es¡ al E. ab
lo de Sant Iscle de Va-
llalta ; a l S. ab los de
Arenys de Munt y Dos-
rius, y al O. ab lo de Vi·
lalba Saserra.
Se tenen noticies de CUd d, la ¡\cr uplleló Eoreutslonllta dt Mataró
aquest poble des del se-
Dolmen de Vallgorguina, conegut per , Pedra Gentlh
gle XIII, sense que se ne
esme nte cap fet notable.
Dels tem ps prehistòrichs s' hi conse rva un do/mell, conegut ab lo nom de
Pedra Cmhl.

POl veure-s la ja esmentada F..:r:cursil! &DJ.lu:Ih;a a ANu/a, serru del :!/tm/nefre, Vallppbw.,.
Sani Celen;, per er. Anhur Osona. Bullktí deia Ass(JÇjaçjl tf EXÇMrs;ons CDla/alra, lI1y 1884, pla na
3 6 "41.

Vilalba Saserra

Poblet de 44 cases, bona part' d'elles escampades, ab 178 habitants de

fet y 181 de dret, a la dreta y prop del naxement del du Mogent, a 1I kilò-
PROVINCIA DF: BARCELONA.-CELS GOM IS
99
metres al NO. del cap de partit y a 3 de Llinars, quina estació es la que té més
prop. Hi passa la carretera provincial de Caldes de Montbuy a Sant Celoni.
L'ajuntament se reuneix al barri de T"e1tlapass()s,
que té 30 cases.
Es dt:l bisbat de Barcelona; perteny ía al Comte de
Fuenles; lé una parroquia baix la advocació de Santa
María, sufragània de la de Vallgorguina, servida per un
rector ; una escola municipal per abdós sexes, y ra la
festa major lo t5 d'Agost.
Lo séu terme, que es mólt montanyós y produheix
su ro, ca rbó, fusta, roldó, g ra ns y mel, con fronta: al N. ab
lo de Santa María de Palautorde ra; al E. ab lo de Va ll-
gorgu ina; al S. ab lo de Dosrius, y alO. ab lo de Llinars.
Dins d'aquesl terme, prop de Càn Adrià, hi ha un dolmen conegut ab
lo nom de Pedra A rea, format per dues pedres verticals y una travessera fi-
gurant una rústega taula.
Respecte a Vallgorguina y Vilalba Sasserra pot \'euTe-sla &mrliJ jarticular al Ctwrttlor dol-
.lIU dI. Pl.dra Gmlil (Vallprguina ), dI. Pt.dra Arca ( VilaJlJa Sasl.rra). per en Arthur {Hona. Bullll.li
dI. la Asso&ilJcid tf E:cCUr¡iolU Ca/alana, any 188}. plo 188a 192.
 PI'!RTIT JUDICII'!L DE BERGI'!

Berga._Alpens._ Avil._ Bagl._ Borredl._ Broc::à.-Capolat._Cardona._ Casserre5._Ctslclldel Auny

-eastcl!o.r de Nuch.- Castellar del Riu. _ Espunyola._ Figols._Gironella._ Gi5(:hlreny._La BaeUs.
La Nou.- La Pobla de LilIet.- 1..a Quart.- Uussà.- Monlelar.- Montmajor.- Olvàn. -Prals de
Uussanès.- Puigreig.- Sagars.- Saldes.- St. Jaume de Front.n y '.-51. J uHt de Cerdanyola.- Sant
Marlí del Bas.- Sta. Marí. de Marlês._ Serçhs. _Vallcebre._Val1dllO._ Vnada. _ Viver.

Ocupa aquest partit l' extrém septentrional de la provincia y parteix: a l

N. ab les provincies de L1eyda y Cerona¡ al E. ab aquesta metexa pro\,jncia y
to partit judicial de Vich¡ al S. ab 10 de Manresa, y alO. ab la provincia de
L1eyda.
Tampoch en aquest partit, com no siga a la part de tramontana, hí ha cap
accident orogràfich ni hydrogràfich que determi ne la seua partió ab les provín-
cies ni ab los alt res partits judicials vehins: es una divisió comple rtament ar-
bitraria,
Comprèn tot lo Bergadà, menys Palmerola, que avuy pertany a la pro--
víncia de Gerona; gay rebé la meylat del L1ussanès, o siga lo pahís dels verffz'-
taliS y dels jÏ1celalls o !acc/allS de la època romana, y una bona part del Cardo-
nés, inclosa la'seua capita l Cardona,
t,." eneontrada natural del Bergadà comprèn: la ciutat d~ Berga, que n'es
la capital; Avià, ab lo séu agregat Obiols; la vi la de Bagà, ab lo séu adjunt
Terradelles; Borredà; Brocà, ab los pobles de Gabarrós y Grexa¡ Capolat, ab
Coforp o Cofort y los Tossals; la vila de Casserres, ab la Atmetlla y lo Guixa-
ró; Castellar del Ríu , ab Espinalbet; CastellardeNuch, ab Sant Vicens del Rus;
Castell del Areny, ab Sant Romà de la Clusa; Espunyola y Cint; Fígols, ab
Fumanya y Peguera; la vila de Gironella; Gisclareny, La Baells, ab Pedret;
La Nou, ab Malanyèu; La Pobla de Lillet; La Quart, ab la Portella; Montclar;
Olvàn; Palmerola; Puigreig¡ Sagàs o Sagars; Saldes ; Massanès y Molés; Santa
María de Marlés; Sant Jaume de Frontanyà; Sant Julià de Cerdanyola, ab
Guardiola y Sant L1orens-prop-Bagà; Serchs, ab Sant Salvador de la Badella,
,
La Garriga y Sant Corneli; Vallcebre; Valldàn; Vilada; y Viver, ab Sant Joan
de Mondarn y Serrateix.
Po~teriorment, aquest territori formava part de la veguería de Man resa,
,
•
,

,
 PKOVINCTA DE BARCELONA . -CELS GoMIS tOl

que de S. a N., s' estenia des de Mon istrol de Montserrat a les fronteres de
la Cerdanya.
Formal1 aquest partit judicial: una ciutat, sis viles, 24 pobles, 10 aldees.
50 caserius y 2.354 cases escampades, sumant un conjunt de 7.649 edificis ab
33,116 habitants de fet Y 33,262 de dret, distribuits en 37 ajuntaments, que són:
Alpens, Avià, Baells (La), Bagà, Berra, Borredà, Broà, Capolat, Car-
dona, Casserres, Castellar del Ríu, Castellar de Nuch, Castell del Areny, Es-
punyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Llussà, Montclar, Montmajor, Nou
(La), Olvàn, Pobla de Li llet (La), Prats de Llussanès, Quart (La), Sagars, Sal-
des, Sant J aume de Frontanyà, Sant Jutià de Cerdanyola, Sant ~ I arti del Bas,
Santa María de Marlés, Serchs, Vallcebre, Valldàn, Vilada y Viver.
L'atravessa de N. a S. lo riu Llobregat, està creuat en totes direccions
de riuets y rieres y té gran nombre de fonts. Té montanyes mólt notabl es, en-
tre altres la serra de Cadí, la montanya de Queralt. lo Pedra·forca. les de La
Nou, etc.
Les seues princi¡>als vies de comunicació són: lo ferrocarril econòmich de
Manresa a Guardiola; la carretera del Estat de Sant Fruytós de Bagesa Berga
y La Pobla de Lillet; ta de Vich a Gironella y la provincial de Sant Quirze de
Besora a Borredà y Berga.
Aquest parlit es 10 més montanyós de la provincia y lo séu clima es mólt
variat a causa de la forta accidentació del terreny; tem plat a les fondalades,
es mó1t fret a les serres. En cambi es mólt agradable al ¡stíu.
La industria cotonayre hi ha pres tan gran increment que quasi bé a to
lIarch del Llobregat es tOt un seguit de colonies industrials, no quedant·hi ja
cap salt d' aygua per aprofitar.
Berga

Ciutat (r8), cap del partit jud icial del séu nom, situada a un replà de la
montanya, a la dreta del Llobregat, a 721 metres d' a l-
t¡tut y a 250 sohre lo riu. Té 676 cases ab 4.610 habi-
tants de fet y 4.454 de dret. A quatre kilòmetres de dis-
tancia hi té la colonia industrial nomenada Fàbrica del
Rh, o d'Ell Rosal, que compta ab 425 habitants de fet
y 385 de dret, ab la seua esglesia y les seues escoles;
té ademés 73 cases escampades pèl séu terme, reunint en
conjunt aquest municipi 770 edificis, ab 5465 habitants
de fet y 5268 de dret.
Es a 78 kilòmetres al NO . d~ la capital de la provincia; hi passa , tocant.la
per la banda de Tramontana, lo riu O riera de Metge, que baxa de la Creu de
Camp-L1oncb (1254 metres d' altitut), y ala part de Mitjorn hi ha la aygua de

(,8) Se li ya conced,r aquest tl\Ollo 7 de Maig de ,877.

PrOt'IIIC," ae BarceIOfla.-16

,
 '0' GEOGRAFIA GENERA L DE CATALUNYA

Metge presa per resclosa, per hont puja a Berga la carretera des de la Fàbrica
d'En Rosal; hi acaba la carretera de tercer ordre de Sant Fruytós de Bages
a Berga, y hi passa la provincial de Sant Qui rze de Beso ra al confí de la pro-
vincia de L1eyda per Llinars. La seua estació més propera es la de Olvàn, del
ferrocarril econòm ich de .M anresa a Guardiola, que es a cinch kilòmetres, o
siga prop de la Fàbrica del Riu .
Té un canal ind ustrial de 2 0 kilòmetres de llargada, que pren 2.349 litfes
d' aygua per segó n a G uardiola, y en la seua cayguda des de Berga al riu (190
metres de des ni vell) desenrotlla una força efectiva de 4.061 cabal1s de vapor,
distribuïda e n 18 sal ts pera utilisar-los en altres tantes industries.
La força està distribuïda en tres salts: lo primer pe r rabrica (per arre ndar)
ab 460 caballs; lo segò n ab 260 caba l1s produheix lo fluit elèctrich de que

Clid d. Jull Vln ttó

Bcrga.-Aspeete de 1. població y monlanyes vehines

s'assorteix la població; y lo tercer ab uns 3.000 caba l1s es utili sat per la
.Com pany ía espan yola de carburs metà li chs», pera la producció de carbur.
Prop de la ci utat, al NO. d'aq uesta, hi ha la montanya de Q ueralt, a 1.174
met res d'altitut, a quin cim hi ha la espayosOl erm ita de la Mare de Déu
d'aquest nom, la que compta ab habitacio ns y c uynes y restaurant pèls qui
vulgan passar-hi alguns dies. Lo 25 d'Abril s' hi ra l' an tich y famós aplech de
Sant March, pagant l'Ajuntament de Berga lo xocolate a tots los que hi van.
Aquest santuari es un bon centre d 'excursions per l' Alt Bergadà.
La actual esglesia de Queralt es de construcció moderna; va ser benehida
lo 21 d'Octubre de 174 1; però ja de mó!t antich hi havía allí una ermita, puix
que en Francisco Ga rreta, mercader de Berga, hi va lu ndar a tes derreríes del
segle XIV un benefici eclesiàstich, y des de aleshOres hi h:\ un capellà que cuy-
da de la Verge que allí se venera. ,
Berga era vila reyalenca y pertany a l bisbat de Solsona. Té dues parrO-
quies ab dos rectors, dedicada la una a San ta Eula ria de Mèrida, .y es matriu
PROVINCIA DE BARCEJ...ONA.-CELS GOM IS '"3
de la de Sant Martí de Llavinera, y la altra a Sant J oa n; un convent de Ger-
manetes dels Pobres, un de Germanes Carmelites del Hospital (19), un de Ger-
manes Carmelites descalces y un altre de Germanes Dominiques; una costu ra
y dos estudi s municipals y tres altres estud is particu lars; destacament de g uar-
dia ci\,jl manat per un oficial y de carrabiners.
T é llum elèctrich, cinch socie tats o cassinos, cinch hostals y cotxes diaris
a Sant Quirze de Besora, a Espunyola, Olvàn y Llinars.
Fà (estes majors la diada de Corpus y lo 10 de Desembre; fires , la pri-
me ra setmana de
Quaresma, lo 23 de
Setembre y lo 10
de Desembre; y
mer ca ts, tots los
diumenges.
La industria hi
està represent.:\da
per tres fabriques
y tres molins de (a-
rina, dos molins de
Sill, 15 fab riques de
filats y texits de co-
tó, dos de gaseo-
Oid. H J"li V¡nlrd ses , una de carbur
Bcrsa.- J...o S. oluari de la Mare de Deu de Queralt de calç, una d' elec-
tricitat, una serra
mec.1.nica y dues blanqueries; la agricultura, per la cullita de sègol, (ajol, blat
de moro y (ruytes; y la remadería, per tota me na de bestiar.
Lo séu terme, que té mó1tes fonts y entre elles algunes de min erals, con-
fronta: ili N. ab lo de La Baells, al E. ab lo de Vilada, al S. ab lo de Avià, y
alO. ab lo de Valldàn.
Berga, co m població, no té res de particular, com tampoch compta ab cap
edifici notable, com no siga la pe tita esglesia romàn ica de Sa nt Pere de Ma-
drona, que havia estat parroquial y es a mitg camí de Q ueralt.
Aquesta ciutat es la antiga BergitlJJt, quins habitants se van revoltar di-
versos cops contra los roman s, q!.!e a la fi los van subgectar red uhin t.los a la es-
c1av it ut. Va passar després lIarch temps sense que la historia se n'ocupés, fins
que los (rancesos se·n van apoderarl' any 1468 en la g uerra q ue feyan con tra Ca·
talunya; lo I7 de Setembre del meteix any, la va recobrar l' infant d' Aragó,
Ferràn, qui després ha sigut conegut ab 10 dictat del Catòlich. Los (rancesos
la van pendre durant la guerra de separació, en temps de Felip IV, recupe-
(20) L' hospital d' aqu esta ciutat va ser fundat per en Berenguer de Prat y lo séu Hil Berenguer
lo IS de Juliol de 1290.

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

ra nt-Ia de nou e n Joan d'Austria l'any 1653. També durant les guerres de
S uccessió y de la lndepe ncia va sufrir Berga alguns atachs per part d'uns y
altres; però lo principal paper lo va desempenyar en la guerra civ il dels set
anys, en que va se r residencia de la Junta su prema carlista de Catalunya. Ca.
brera hi va arribar lo 8 de Juny de 1840, va fer presoners a diversos mem-
bres de aquella junta y fins ne va fusel1ar a lgún. Per ultim, lo 4 de Juliol del
mete ix any, les t ropes del general Espartero se van apoderar de la població,
després d'u na Huyta desesperada ab les de D. Carles. Tambedu rant la derrera
guerra carl ista (1873) va passar Berga per varies continge ncies, si bé no van ser
de bon tros tan importantes com les de la prim era: la prin ci pal va ser la presa

Berga.-Aspectll general del Castell

de la ciutat pèls carlins lo 27 de Març d'aquell any, esseo! recobrada per les
forces del Govern pèl Ma ig del meteix any.
Y es qu e Berga, per la seua situació estratègica, es la clau de la alta mon-
tanya per quina rahó la seua possessió ha sigut sempre mó!t dis pu tada pèls
partits alçats en armes a Catalunya, cosa més freqüent de lo que hauría sigu t
de desi tjar .
Al mitg del Pià de Camp-L1onch hi ha lo famós Pi de les Ires ÓralJques,
cedit pèl seu proprietari en Tomàs Campà, lo 3 de Maig de 1901, a la Un ió Ca-
talanista, considerant-se-I des de a leshores com arbre representatiu de la Pa-
tria Catalana . Té aquest pi 32 pams de circumfere ncia al peu de la soca; a 7
pams de terra se divideix aquest tro nch en tres groxudes branques que pujan
s imètriques fins a la alçada d ' uns 100 pams, ahont començan les capses o co-
pes del arbre que se confonen en una y ,te nen de 28 a 30 pan.s més d'alçada.
Té, donchs, aq uest pi, de 135 a 140 pams d'altura, o siga de 27 a 28 metres y
es lo sol exemplar triforcat que se coneix a Catalun ya .
<

<
•
·d
~~ I o~ ~. .
x. '
l'''''' )I

r., . :
'""il '¡:; - I

::: I ..... ~ ,
(J
.....
rf\ -
~ .
,'
~
. I
J! :
,

•<
o

,
•

,
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOM IS .aS
A uns tres quarts d' hora de Berga, al vessant mitjorni de la monfanya de
la F iguerassa, hi ha la cova d e Camp Maurí o de Càn Mori, com ne diuen
avuy, ahont, segons la tradició, s' hi van fer forts los bergadans contra los
serrahins. estimbant tal mun ior de roques y tronchs d ' arbres des de aquelles
altures contra l'exèrcit invasor, que los vessants del ríu Metge van quedar co-
berts de cadavres e nemichs totalment capolats.
A Berga s' hi van invenlar les primeres mflquin es de filats que va usar la
industria catalana: eran
de fusta y Sl! les nome-
nava Derf:ada1us.
Ent re los fi lls il·l ustres
d'aquesta ciutat, cal fer
especial esment de mos-
sèn Antòn Comellas y
Cluet (1832' 1884), autor
de les cele brades obres
filosòfiques Dem ostra-
ció" de la armolda elltre
la r eligió" y la &iellcZa
(Barcelona , 1880) y b,-
a
traducci ó" lafilosoj ia.
ó sea doctrina sobre la
dt'r eccüÍlI al ideal de la
ci ell cia (Bar c elona,
. 883)·
T a mbé merexen ésser
es me ntat s en Joseph
Blanxart, sec retari que
Clid d6 JllU V¡.. t.ó
va ser de la nostra Un i-
Be, &a.- Lo P, de les Ires branques, en 10 pi li. de Camp.Llonch
ve rsitat, y escriptor dis·
tingit, y en Jacinto Vilardaga y Canyellas, autor de la H istor ia de Berga .
Tractan de Berga:
Apuntu para la úlli",a guerra crol1 m Cataluña (187::1 - .873), per D. Joaquim La Llave y Garcia,
pI. 8S a 97 y '74 a '76: I t . 4.-, Barcelona. 1887._ 1ünerari de lIfanrtsa a Berga, per Cel!! Gomis.
Anuari de la A$SOCiació d' EltcuT1lions Calalana, any 11, pI. 187 a 11}O; I vol, 4'-; Bareelona, 1883· -
&çu.rsida Vid, O~sl, Llussà, La ~rt, La Porttlla:J Berta, L' EleUT1lionista, vol. li, pl. S' a S9;
Barcelona, 18S6._&cursid parNeu/ar a Sant Ftliu de Codi,,", Ga/lifa, Estall', Oristà. Prats de
LlusulJru, Sagàs, OJr¡àn, Girlllftlla , CaSstrrlU, Berga:J lIfanrua, per en Pcleg, i(;asadn y Grama t -
:les, L' Eleun.ionista, vol. 11, pI. '4 I a 143 y 148 a I S4.- Coleccid de ",~grajlu de CalaIU1l)'a, anota·
des per en J05eph Re ig y "ilardell. Lletra B, pl. 266 a 279; Barcelona, 1870.- Hisloria de QueralJ, o
.Ito Rekuidll de Nra . Sra. de Queralt:J de las fJicisi/udu f'Dn¡ue /ta pa.rado el San.tflano, pe r lo Dr. en
Joseph PIt. pvre.; I t. 8. 0 ; Barcelona, 1B93.- E%t:ur.sid a Rim. !ofo1lgrony, La PoIJla de Lilul, Berga,
La Portella, La Quart, Borredà:J Alpens, pe r en Jaume MaMÓ To"ents. BUllle, i de l Centre EIt(;uT1lio-
nisa de Calalunya, Any '900, pI. 233 a 245. -Hislo';a de Berga, per en Jae into V¡lardaga y Canye ·
lles, 1 I. 4.·; Barcelona, 1890.- Bergadà, Valls al/u del Llobregat, per tn C~ar August Torr&!!; un
/'Tflf/f"cfa rJt BurceloJCa.-t7

,
 ,06 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

vol. 8,°; Barcelona, I90S. pl. 37 Y .7·-Ajunlu l"a " !tutoria de Berp, per en Ram6n Pujol y Tbo-
ml$.- Nne1Ja eN MQnor de NO$tra Senyora de Queralt, ~I Reverent en Bonavenlurl &1lÜ5. Conté
a lgunes apuntaeions hi!;tòriques sobre aquest S.antu&ri. - Aquestes dues derrera obretes Ics conec::h sols
de rerercneia.- \' 7ard'" de Alaria jltullad6 en el Pri"dpado de Cal/Jlu;;a, ~l Pl re Nards Camós;
I \'01. 4'· ; Gerona, pl. )87 • 390.

Alpens

Poble de 148 cases, comptant-n'hi 31 d ' escampades, ab 470 habitants de

fet y 510 de dret a 33 kilòmetres a Pone nt del cap de
partit, y a 840 metres d' aIt itut . Es en terra monta-
oyosa, al origen de la rie ra Gavarrcsa. Hi pa ssa la ca-
rretera provincial de Sant Quirze a la fronlera de la pro-
vincia de Lleyda, pe r Berga, y la se ua estació més
propera es la d ' aquell poble, que-n d ista 15 kilòmetres.
Lo séu terme té poca aygua y gens d'arbrat, però
es de clima sà, y confronta al N. ab la provincia de Ge-
rona, al E . ab lo de Sant Pere de Sora, al Su r ab lo de
Sant Agustí de Llussanès , y alO. ab los de Santa Maria
de Llussà y Borredà.
Lo poble té una parroquia baix la advocació de Santa Maria, y una anexa,
la de Sant Pere de Serrallonga, a 4 kilòmetres en direcció N., ab un sol rector
y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques y una costura y un es-
tudi municipals. De la primitiva esglesia no-n queda més <¡ue Jo campanar.
Fà la festa major los dies 27 y 28 de Setembre; fires lo 25 de Març y lo
penuhim d iumenge de Maig, y mercat tots los diumenges.
Té cin ch hostals, dues fàbriques de texits de cotÓ, una de llangon isses y
dos molin s de farina.
Lo séu terme, que es mólt à rit , produheix blat , blat de moro, mongetes
y patates . A mitja hora escassa del poble hi ha la Roca de Pena, que es una
veritable bellesa naturat.
Durant la d errera guerra civil hi va morir lo brigadie r don Joseph Cabri-
netty e n una emboscada q ue li van preparar los carl in s qui, manats per en
Saval1s, e ran dins del poble.
Aquella j ornada li va valdre a aquest capitost lo títol d e co mted' Alpens .
Era de la jurisdicció del abat del Monestir d e Ripoll , y d epèn e n lo ecle-
siàstich del bisbat de Solsona.
Hi ha cabo de so metent.
Lo s;¡,bi matemàtich y astrònom F ra Agustí Canellas, trinitari calçat, era
fill d'aquest poble (1765 a 1818).
S' ocupan d e Alpens: ,
A;unJlI ¡ara la últiMa ttu,.,a carlisla ell Calalmia ( 18]2-1873). per D. Joaquim La Llave y Gar-
cia, pl. 32; • "01. 4.-; Madrid, .S77.- Bergadà. VaJI.t allll del LhDrtgal, per Cbar August Torus ,
pI. "9·-Cokuid de ".(1l1Qgr4jill de CafaJun)"a, ordenat per en Joseph Reig y Vilarde ll. Llelra A,
PROVINCIA DI!: BARCELONA.-CELS GaMIS '0)

pl. 100 Y IQI. Barcelona. 1 S90.-&cvr~w 4 AIJm.r, .santuari de LA Qu4rl, l'i!ad4 ., &,,1 7auMe de
Fro,,14"Yò, per C6sar August Torras. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya... ny 1903.
pI. 152 Y 153.

Av ià

Avià, O Sant Martí de Avià, es un poble de 88 cases, ab 395 habitants de

fet Y 399 de dret, a 711 metres d' altitut y a 3 kilòme-
tres al SO. del cap de partit, ab 10 que està unit per
medi d'un carni vehinal. A:2 kilòmetres de distancia hi
té 10 caseríu de Grattg¿, de 17 cases, y 107 cases més es-
campades pèl terme, entre les qu e hi ha les de Obiols,
formant un ajuntament de:212 edilicis ab 1197 habitants
de fet y I :214 de dret. Era reyale nch y correspòn al bisbat
de Solsona.
Part al pià, part a montanya , es a la dre ta y un xich
apartat del riu Llobregat y a la esque rra de la riera de
CIarà , tributaria d'aquell.
T é una pa rroquia dedicada a Sant Martí y la anexa de Sant Sadu rní de
Ciarà, ab un sol rector, y una altra parroquia a Obiols, baix la advocació de
Sant Vicens, ab un altre rector; té aximete:x un estudi y una costura munici-
pals, y ra festes majors: Avià, lo :27 d'Agost, dia de Sant Lla hí , y lo día 11
de Novembre, diada de Sant Ma rtí, patró del poble; la anexa de Sa nt Sadur-
ní de Clara, lo dia de Sant Lluch, que es 10 18 d'Octubre; y Ob iol s, pc r Sant
Vicens, :2 2 de jané.
La estació que té més prop es la d' Olvàn, a 4 kilòm etres .
Passa pe r dins de aquest terme, a uns 600 metres del poble, la carretera
de terce r ordre de Solsona a Ribes.
Lo séu terme té algunes deu s de poch cabdal però de mólt bona aygua;
produheix. sègol, ord i, civada, blat de moro, patates y llegums; y confina al
Nort ab los de Capolat, Vall dàn y Berga; al E. ab aquest derrer y lo d' Olvàn,
mitjan çant lo du Llobregat; al S. ab los de Casserres y Montclar, y alO. ab
lo d'Espunyola.
Com industria té una g ran fabrica y quatre molin s de farina y una fàbrica
de texits de COtó.
A la rectoria d'Avià va ser ahont lo 26 d'Octu bre de ¡839lajunta Gu-
bernativa de Berga va preparar la destitució y assessi na t del aborrit D. Carles
d'Espanya, quin despotisme y escentricitats li havian valg ut la animadversió
fins dels metexos carlins, en quines files dese mpen yava un dels més alts
càrrechs.
Tractan de Avià la
CD!iUW diM4NDgr4f1u di Calal"""a, ja esmentades, lletra A, pI. 200; Y lo Btrradò, d'en Cè·
sar August Torru, pl. 242.
 ,08 G EOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Bagà

Viteta de '39 c.1.ses, comptant-n' hi '3 d'escam pades, ab 800 habitants de

fet y 804 de dret, a 20 k ilòmet res al NO. del cap de par-
t it y a 2 de Guardiola , q uina estació de ferro-carril es la
que te més prop. Es del bi sbat de Solsona y pertany ia
a la j urisdicció senyorial del baró de Pinós y Ma ta-
plana y Duch d' A lba.
Es al fons d ' una vall, a la ,'ora esq uerra del Basta-
reny, p ro p de l ayguabar re ig d 'aq uest f"Íu ab lo Llo b re-
gat, y a 773 me tres de altitut ( 21), te nin t a l N. los colls
de J o u y de Pe ndís, lo Moxa rò y Puig l1a urada¡ al E . les
mo ntan yes de San t Ma rch, Catll e ràs y La Clusa; al S. la baga del Vila r, Bach-
Estre mer y la baga Maj or, y al O. Roca·Tirabal y Pradell . Lo Llo bregat passa
per e ntre les mo ntanyes de G isclareny y La Clusa.
Lo séu te rme es fret a l hiver n, y confronta al N. ab los d'Alp, Das y
U rus, de la p rov incia de Gerona y lo de Bellver de la de Lleyda; al E. ab to
l'\apa genuJoI de Bag.
Facilitat per en Franeese h Farrê

Esca /Q de 1: 37$0

I Riu Butareny 10 T ravessia del ratola 19 l'laça del carre r del Arrabal
2 ¡"lbrica de Francesch Farri I I 1>laceta del Xopina 20 Ca rrer y carni Guederixes
) Buada dels Grans 12 Ca.,.e r Subi rl 2I • del A.,.abal
4 Esglesia parroqu iall I] • de la Pujada de Pallu :z:a • de la Clota
5 Plaça de la E~glesia 14 yplacetad'Especie$ 2) Carni del carrer de la Clvla
6 Carrer de la Esglesia 15 dOl la Verdu ra 24 Carrer de la Pujada de l Ga ll
7 :t Major 16 • de la Fruy tería 25 • Y placeta de la Clota
8 • del Mur l'' • de Sant Roch 26 • del Triomr
9 Plaça ~I ajo r de Ics Voltes 18 Placeta del Dondu

\ 2 1) Segons en Cèsa r AU¡J\:st TorrIS.

 PROVINCIA DE BARCELONA.-CeLS GOMIS "'9
de Brocà; al S. ab los de Sant Julià de Cerdanyola y Vall cebre, y alO. ab lo
de Gisclareny . Hi ha la erm ita de la Mare de néu de Paller y les ::apelles de
Sa nta Fè y Sant Joan Baptista. Té algunes fonts, enlre elles una de sulfurosa,
a un kilòmetre, però los vehins s' esti man més usar l'aygua del Bastareny
per crêurela saludable. També passan pèl séu terme les rieres de G rexa y de
Paller, que desayguan a la esquerra d'aquell riuet; té argiles y margues be·
tuminose5 al Coster de Llamsés, a la Font del Sofre y al Clot del Juncar.
La seua indusuia consisteix en dues fàbriques de texits de cotó, una de
lIangonisses, tres forns de cim ent y un de guix; y los seus productes agrícols
són blat de moro , fasols, patates y forratges.
La vila té una esglesia parroquial, baix la advocació de San t Esteve, ab
una comunitat de vuyt clergues, y les capelles del Roser, Santa María de Pa-
làu, St. Antón y St. Roch; una costura y un estudi municipal, y destacament
de guardia civil ,manat per un cabo. T é dues londes y un hostal; llums de pe·
troli; fà festa ma-
jors los díes 3, 4 Y
5 d'Agost y fires lo
16 de Setembre y
lo 2 de Novembre.
Sego n s Co rt ès
era la antiga Beca-
sis que, les tau les
de Ptoloméu re·
d uhexe n a la regió
Layeta1ta. A la
Eda t Mitjana era
cap de la Baronía
de Pinós (avuy Du-
cat de Medinaceli).
La primiti va
Clld de S. P"IU A.rc_ml
esglesia de Bagà
Ball.-Riu Bastareny
era romànica, y de-
vía ser mólt antiga puix que l' abat Oliva, de Ripoll, li va regalar una creue
bisantina de plata sobredaurada que encara se conserva a la sagristía, y que
se suposa que es la més antiga de Catalun ya.
Entre los fills d'aquesta vila cal esmentar al venerable Fra Arnàu Pinós,
de la ordre de Predicadors, mort en olor de santedat (segle XIV), ya en Per-
Tomich, autor de la Histories e cOIU/llestes dels e:ccel.lelllÍssú,tS e catòliC/lS reys
de Aragó e de /llirs alltecessors los comtes de Barcelona, impresa a aquesta
ciutat l' any 1495 per l'alemany Joan Rossembach.
Traclan de Sallies Afcm4grtJfiu de Catalunya, lletra B, pI. 16 a ' 9; lo Be,.pdà, d'en Cèsar
August TC'rras, pI. 9 1; y, lh Nipoli tJ Cankma, per en Joan Dr.nés y Vernedas. Bulllel. del Centre Ex·
cursionista de Catalunya, any 19Q5, pI. 48 Y 49.
Prool,.cl. tJ, B.rctlo ....-!8

,
 ''0 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Borredà
Poble de 108 edificis ab 357 habitants de fet y 395 de dret, a 15 kilòmetres
al E. del cap de partit y a 18 d' Oll'àn, que es la estació que te mes prop.
Es a la dreta del riu Merdansol, a 886 metres d' a!titul; hi passa la carretera
provincial de Sant Quirze de Besora a la provincia de L1eyda pèl co ll de
Sta. Magdalena; es del bisbat de Solsona y era reyalench.
A 6400 metres hi té Ja aldea dI! Comià o Roma y
Doatilla, de 24 cases; a 1400 lo caseriu de l Coll de Das,
de 12; ya 1000 lo de La Ribera, de 16; tenint, ademés,
I I I cases escampades pèl terme. Forma en conjunt un mu-

nicipi de 271 edificis ab 837 habitan ts de fet y 879 dedret .

Té dues parelles de mossos de esquadra manades
per un subcabo; una parroquia ded icada a la Verge de
la Popa, ab un recto r ; una altra esglesia sufragània, dita
de Rotges, dedicada a Sant Sadurní; un con\'ent de
Germanes Dominiques, una costura y un estudi municipals y un altre estudi
part icular. Fà festa major lo dia 3 d'Agost y fires lo 26 de Setembre.
Hi ha servey diari de COtxes pera anar a Berga y a Sant Quirze de Besora.
La seua industria consisteix en dues rabriques de texits de COtó y quatre
molins de farina.
Loséu terme, que té algunes fonts d'aygua sulfurosa, produheix blai, sègol,
blat de moro y patates, s' hi cria tota mena de bestiar, y confronla: al N. ab
lo de Castell del Areny, al E ab lo d'Alpens, al S. ab lo de La Quart, y
al O. ab 10 de Vilada.
Lo famós guerriller de la gue rra de la Independencia que després va se r
lo general Manso, era fi ll d'aquest poble.
S'ocupin de Borredà. mólt somerament. per cert, en Joseph Reig y ViI.rdell en lles JlfrmDp-a-
graflu dI Ca/ahll/ya, lletra D, pI. 349 Y 350, Y en César August Torras en lo séu Brrgadà, pl. 117_

B" ocà
Poblet de 20 cases, ab 78 habitants de fet y 76 de dret, a t8 kilòmetres al
Nort del cap de partit y a 5 de Guard io la, que es la es-
tació que te mes prop. Es del bisbat de Solsona y era de
la jurisdicció senyorial del Marquès de Pinós y Matapla.
na, y desp rés de la del Duch d'Alba.
Té agregades les dues aldees de Gre:ra y Gavarrós ab
les quals y les cases escampades pèl séu terme, forma un
municipi de 7 I cases ab 197 habitants de fet y 209 de dret.
Es,a la esquerra del Riutort, en terra trencada, a 9 19
metres d' a!titut (22), y lo seu terme confronta al N. ab
(u) Segons ~{.ureta y Thos y Codina; en C. A. TorrIS n' hi posa 96S.

,
PROVINCIA DE BARCgLOSA.-C~LS GOMIS
",
les provincies de L1eyda y Gerona¡ al E. ab los térmens de la Pobla de Lillet
y de San t Jaume de Frontanyà, al S. ab lo de Bagà y alO. ab lo de Gisclareny.
Entre les seues fonts n' hi ha algunes d' aygua salada: té argiles y calices
betuminoses al torrent de Sant March, Les Paredades y a les fonts de Dallent
y Sarco reda ¡ sulfur de coure, a Torres Blanques de La Cabrera, y òxit de
ferro, al l>ujolet de Sant Nassari (La Crexa). S' hi cull blat, sègol, patates y
blat de moro; y té bons pasturatges. Lo clima es fret.
Té una esglesia parroquial dedicada a Sant Martí ab un rector a Brocà,
un altre rector a Gavarrós y un coadjuto r a La Crexa, quina. esglesia es ha ix
la advocació de Sant And réu¡ una escola pera abdós sexes, y tota la seua in-
dustria co nsisteix en un molí de farina.
AI terme de la Grex: I hi ha la ermita de Nostra Senyor.! de Hospitalet.
Lo que ne diuen Castell de Brocà no es avuy més que una casa de pagès
com les altres.
Esmtntan aquest poble Its tantes voltes esmcl,tades ¡lfOtlogra/'u de CQlaluH)'a, pI. 26... Y Berga-
dà, pI. IOl Y 136, Y s'ocupa del &éu castell en Vicens Plantada y Fonolltda tn la seua Exçurmf al
e/Uteil de BrIJea. Butl1eti de la Associació d'Excursions Catalana, any ISSS, pI. 282 a 286; y lo P. Ça.
mós en lo séu tsmentat 7ardin de ,Varia, pI. ..OI a ..o .. , tlacta de Ja Mare de Déu de Hospitalet.

Capolat

Esglesia y recloría que donan nom a aquest municipi, format del caseríu
de Cofort, a 2 kilòmetres d' aquella, y de varies cases
escampades, reunint un conjunt de 111 edificis, ab 237
habitants de fet y 234 de dret, a 12 kilòmetres al SO.
del cap de partit y a 16 d' Olvàn, que es la seua estació
més propera. Es a la dreta y pcop del naxement de la
riera de Navet, tributa ria de la esquerra del Cardoner.
Cofort es més a Llevant, a la esquerra de la riera de
Ciarà, afluyent de la dreta del Llobregat y es 10 Boch
hont se reuneix: l'Ajuntament. Té ulla parroquia dedi-
cada a Sant Martí bisbe, ab un rector, y una escola mixta
de noys y noyes; dos molins de far ina, y ta la festa major lo 15 d'Agost.
Al séu terme hi ha la ermita de la Mare de Déu dels Tossals.
Lo séu terme es montanyós y fret; dóna grans, llegums y patates, y con-
fro nta: al N. ab los de Castellar de Riu, al E. ab los de Valldàn y Avià, al Su r
ab lo d'Espunyola y alO. ab la provincia de LIeyda.
Correspòn al bisbat de Solsona y era de la jurisdicció senyorial del Duch
de Cardona.
Tracta de Corort en <:esAr August Torras en lo séu Bergadò., pl. 2"S Y 25], Y lo P. Camós en lo
séu 7ardfll (Ú "/lIrla, pl. 392 Y 393 s'ocupa de la ermita dels Tossals.

Cardona

Vila de 500 cases ab 2.2l7 habitants de fet y 2.252 de dret, al SO. del cap
 GEOGRAFIA GRNERAL OR CATALUNYA

de partit y a 32 de Manresa que es la 'seua estació més propera. A 1600 de

distancia al SE. hi té l' arrabal de La CorOmilUlj a 2 kilòmetres a Llevant la
casa y dependencies de Les Salàu!s, y escampades pèl
terme 313 cases més, formant entre tot un municipi de
886 edificis ab 3855 habitants de fet y 3900 de dret.
Es a la dreta del du Cardoner, prop de la partió
ab la provincia de L1eyda; hi passa la carretera de ter-
cer ord re de Manresa a la Sèu d'Urgell y n' ha de so rti r
la provincial de Cardona a Co rrea, que encara no es
feta. Un poch més amunt de la vila se reunexen lo r iu
Aygua de Valls y la riera Ayguadora, q ue venen de
aquella provincia y donan origen al Cardoner. Era del senyo riu del Duch
de Cardona, y en 10 eclesiàstich depèn del bisbat de Solsona. Té una esgle-
sia colegiata baix la advocació de Sant Vicens màrtir, y una de parroquial
dedicada a Sant Miquel, ab un arxiprest y rector, y una altra parroquia y

CUd de Antoni C.~\.i.

C&rdon •.-Vistl general

rector a Berg'Ús. caseríu de cases escampades al SO. de la vila. La colegiata

té una comunitat de préberes. Hi ha ademés un convent de Germanes Car-
melites, que se dedica a la ensenyança, y un altre de Josefines; dos estudis
y dues costures municipals, y altres dues costures y dos estudis particulars.
Fà la festa major 10 segón diumenge de Setembre; fires 10 3 de Març
y lo 28 d'Octubre; y mercat cada diumenge.
Té telègraf, llum de petroli, dues fondes, tres cassinos, cotxes dues vega-
des al dia de Solsona a Manresa, y destacament de guardia civil manat per un
cabo. 6

Com industria té !Jet fabr iques de texits de cotó y un molí de farina.

A un quart d' hora de la població hi ha una mon tanya de sal pedra, q ue
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS "3
es única a Europa, trobant-se-n al descobert a les Salines, al Turó de Sant
Onorre, Forat de la Cosia, lo Conrèu, Collat de la Sal Roja, les Guixeres, la
Costa de Coromina, la Bofia del Toll dels Cots, les Xemeneyes, la Tireta, la
Borgueta, la Bofia Gran, la Rasa de Val1segura, lo CaUet de les Guixeres,
y altres endrets.
La vila de Cardona s'estén al entorn del turó a quin cim s' hi alça 10 séu
ramós caste ll que
ocupa undels punts
més estratègichs de
.Catalunya y que,
abans dels grans
avenços de la arti-
lleria moderna,
deuria ser quasi
inexpugnable.
Prescindint de
etimologies y dis-
quisicions que no
tenen altre fona-
ment que 10 ca-
pritxo dds qui les
ran, lo únich que
sembla positiu es
que Cardona va ser
destruida pèls mo-
ros durant lo segle
VIII y que L.udwich
lo Piadós la va rer
reedifica r, segons
uns l'any 798 y se-
gons altres en lo de
825.
Cli:o:é de S. rerll ATIem!
L' any 1019 lo
C..,.dona.-Una vista de les montanyes de sal
vescomte Bremun-
do va fer restaurar la esglesia y va fundar la abadía de Cardona.
Van se r' tants y tan grans los serveys fets pèl vescomte en Joan R'lmón
Folch IV als reys d'Aragó, que en Ferràn lo Catòlich va eleva r a ducat lo
vescomtat de Cardona, vers la fi del segle XV.
Havent-se extingit la successió masculina de la casa de Cardona cap a la
fi del segle xv, per casament de la pubilla, Caterina d'Aragó y Sando..,al, ab
l' herè u del Duch de Medinaceli, varen unir-se los dos ducats y encara ho
estàn avuy dia.
 "4 GEOGRAFI A GP;NERAL DE CATALUN Y A

Lo d~cal de Cardona comprenia part de les actuals provincies de L1eyda

y de Barce lona, ten int en aquesta les següents poblacions: Caste llfoll it de Riu-
bregós, Calaf, Mirambell, Calonge de Segarra, Pujalt. Torroella, Coaner, Su-
ria, Fals, Caste lltallat, Clariana, Correa, Cint, Capolat, C.-.stellar de Riu y
Cardona, que n'era la capital.
Entre les curiositats arqueològiques de Cardona mereix esmentar-se lo
POlli del Diaóle, sobre 10 Cardoner, que té dos archs rnólt at revits y, en Itoch
de ser recte, forma un angle obtús al mitg del fi u, seguint lo costúm de fe r los
ponts a mida, es di r, d'aprofitar pera solament de les p iles les roques que hi

Olld d. Antoni Catal..

Cardona.-Lo Castell

hav ia d ins del du, sense preocupa r-se de si lo pont sortia dret o tort I ni de
si los archs tenian o no la metexa amplaria y alçada, com se veu tnm béal pont
de Besalú, sobre lo Fluvià , y a l de Martorell, sob re lo Llobregat.
També mereix esment la Torre de la MÚ'Y01W, que s' alça dalt del cas-
tell y se suposa que es del temps dels romans. Es cilíndrica, lleugeramen t
cònica y té 4 metres de diàmetre y 15 d'alçada. Lo séu nom es degut a una
tradicció que no vé al cas recordar aquí (23).
L.." esglesia de Cardona es d'isti! gòtich y no té res de particular. En
cambi a la seua sagristia s' hi conserva un tern de vellut carmesí quines faxes
y escuts, texits d'or y de sedes de color, són una veritable preciositat. També
hi ha una creu gòtica d' argent d' un treball delicadissim .
,
(2]) Veja-sIa Cura del Via/tro en Manrua y Carthna, per D. ell'eLl Comet y Mas.-- I t.8.-
Barcelona, 1860.

,
 PR.OV INCIA DE BAKCELONA. - CELS GOM IS

Dins d'una de les capelles a mà dreta de la esglesia hi ha un bon sepulcre

de marbre blanch pol icromat, ab la seguent inscripció: Afijatl t:1l P. Giót:ri
fill de P. Giberl de la vila de CardO/la.
La vila de Ca rdona va e ncunyar moneda, conexent-se-n tres o quatre
exemplars raríssims.
Entre los fills il-Iustres de Cardona s' hi comptan Sant Heribalt o E ri ball ,
q uar t vescomte de Cardona y bisbe d'Urgell , mort a Palestina lo 23 de Se.
tembre de 1040; lo venerable pare frà Ramón Folch, electe bisbe de Cuenca,
q ue va morir l'any 1519; lo venerable Matéu de Cardo na, frare Carmeli ta a
Ma nresa, que va mo ri r l'any 1620; la vene rable Caterina de Ca rdo na , relli-
g iosa Carmel ita descalça, fi lla d'en Ramón Folch de Ca rdona, marquès de la
Pàd ula ; e n Joan de Ca rdo na, abat del Monestir de les Avellanes y auto r de
va ries obres aprec iades; lò poeta frà Pa u Gui u, de la ordre de la Mercè, mort
lo dia 1 1 de Novembre de 1705; y erà Man uel Mariàn R ibera, prov inc ia l de la
ord re de la MercC::, autor de la Alihcia JlferceJlaria y al tres obres, mort lo 2 1
de Novembre de 1736.
Tractan de aquesta vi la:
Alanrua 1 Cardona. lIis/oria, /radicion.lr, per en Victor Balagucr.- I tom ....o_Barcelona,
IS~ I. - Atemoria ruhr,,¡ cnad,ro dI sal!lma dI Cardtma, per en Miquel de Elia5 y Marchal.- I
ruc ....o_ Barcelona, L&S ...- Gllla del Viajero na iltanrua, Cardona, per en eayeu. Cornet y Mu.-
I tom. S.o- Barcelona, LS60.-pl.jZJ a 427.-&jJaña. SlI,rMQnllmm/os, ar/u, dc.- Cata/ui/a, per
en Pau P¡rerrer y en Francisco Pi y Margall.- Tom. 11, pl. 27S a 283.-Barcelona, ISS".-&currió
;arhclllar a Cardona, So/n/lla, per en Thcodor Creu5.-Butllctí de la A!lSOCiació d'Excursions Cata-
lana. any 1886, pI. 16. 25.- Exçurlió jJarticukzr a CardQ1fa, per en Lluís María Soler.-L' Excursio-
nista, \'01.11, pl. 17 1 a 174.- Ptmls dtll)iaDley de SanI 70011 ffl la u1a de CardQ1fa, per en Joan
Serra y Vilaró, pbre.-Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, any 1905, pI. 33 I a 339.-Berga-
dd, per en César August Torru, pI. J4J.- Hisforia de Cardqna, escrita per en JMCph Ballaró y Cases y
Joeeph Serra y Vilaró.- I vol. ...· - Barcelona, L906.-IJe RijJO" a Cardona, per en Joan Danés y Ver-
nedas. Butlletí del Centre t:xcursionista de Catalunya, any 1!}O8. pI. SJ Y 5",

Casser res

Vila de 134 cases ab 480 habita nts de fet y de dret, a 12 kilòmetres al S ur

del cap de partit . Es a la dreta de la ri era de Ciarà, no
gayre ll uny de la carretera de Sant F r uytós a Berga, y
a uns 6 ki lòmetres de les estacions de Gironella y de
Puigreig. Té agregats los caser ius de La. A (mellla y del
Gtuxaró, lo p rimer a 4 y lo segón a .5 kilòmetres de d is-
tancia, y ademês 132 cases escampades pèl terme, reu ni nt
entre tot 3 21 edificis y 1457 habitants de fet y de d ret.
Era reyalenca.
En lo eclesiàstich depèn del bisbat de Solsona, té
una parroquia dedicada a Sant Pau, servida pe r un rec-
tor y un vica ri ¡ dues esglesies anexes, baix la advocació de Sant Pau la una
 ,,6 GEOGRAFIA GENERAL DE CA TALUN YA

y de Sant Pe re la altra, a 2 Y 3 kilòmetres de la vila, se rvides pe r un vicari

cada una, y també fora de la població, pe rò mes a la vora una a ltra esglesia
dedicada a Nostra Se nyora de la Antiguitat.
Fà la festa major 10 diumenge després de Sant Bartoméu; fira y mercat lo
5 de Jane r y lo dissapte de Pasquetes.
La seua industria consisteix en dues fàb riqu es de filats y texits de cotó y
un moli de farina.
Al séu terme, que es montanyós. hi ha bones fonts ; produheix blat, mill,
sègol, bla,t de moro, ca ne m y llegu ms, y co nfro nta al N. ab lo d'Avi à; al E.
ab lo Llobregat, que lo separa dels de G ironella y Puigreig; al S. ab lo de Vi-
ver, y alO. ab lo de Montcla r. Lo séu cl ima es fre scal però sà.
Lo 23 de Novembre de 1872 la column a manada pe r en Mola y Martinet
va derrotar a la facció de Castells dins de aquest tdme.
S' ocupan de Casserres:
A/ltlnlu para la lilli/lUl guerra ciru1 ell Cala/llña (, S7:' ,S7 1), per en Jot.quim La Llave y G.rci •.
-p( :6.-Exmrsi¡J partim/ar a Sant hUu dt (;Qdi1UU, Gallifa, bla"" Orli/à.. Prats de Lhusa-
lIls, SaKtJr,¡, Olmn, Girol/tlJa, Ca.rSffra.r, ctc., per en Pelegri Casades y Gum.txes. L'Excursionis·
ta, \'01.11, pl. '41 .1.41 Y '4S, IS4. Lo Btrgadò, d'en C. A. Torra.s. pl. 'l'J7.- Dt Ri/'O"a Cordtma,
per en Joan D.nes y Vernedu. But]]eti del Centre E~cursionist. de Cal.luny., .ny '90S, pI. S"

Castell del Are ny

.Municipi format del poblet d'aquest nom. quatre caserius y unes poques
cases escampades, reunint entre tot 99 edificis ab 249 habita nts de fet y 251 de
dret. Es a la esquerra de la riera de Vilada, afluyent de la dreta del Mardan-
sol, a 16 kilòmetr'!s a l NE . del ca p de partit y a
930 met res d' a ltitut. Es del bisba t de Solsona y
pe rtanyia a l se nyoriu d'en Guzmàn y Soler.
Hi ha una parroqu ia dedicada a Sa nt Vicens,
de la que es anexa la de Sant Romà de la Clusa,
servida per un rector; una escola mixta de noyes y
minyon s, y cinch molins de hrina . A 10 kil. hi ha
la estació de La Baells, que es la que té més prop.
L'aj untame nt se reuneix a Vilella, caseriu de 25 cases y 54 habitants, del
que·n distan: lo poblet de Cas/ell del Army, 1200 metres; Los Gt~i:rols. 2200;
La Ribera, 2000; y Salti Romà de la Clusa, ¡:ZOO, trobant·se aq uest de rrer a
t 250 metres d' altitut.

Lo séu terme es mólt montanyós, té bones fonts y abu ndan ts pasturatges,

produhe ix blat, patates y llegum s. s' hi cria mólt de bestiar y confro nta :
al N. ab lo de Sant Jaume de Fron ta nyà; al E. ab la provincia de Gerona; al
Sur ab lo terme de Bo rredà~ y alO. ab lo de La Nou. Lo séu clima es mólt
fret, però sà.
D' aq\lest poble y del. tres següents se n'ocupa tn Cf::ssar AUgul1 Torro tn lo Bfffadà, pl. 1 S2,
PROVINCIA DE BARCELONA .-CRL5 GoMIS "7
134.14$ Y 24).- De Sani RomA. de la Clusa se n'ocupa tambe en Joaquim de Gisper\ en lalleua excu r·
s.ió De Blrp a Ja pIÑJUJ dt Lilkt ~r /a _taJIya. Butlleti de l Centre Excul"$ionista de Catalunya.
any ' 901, pl. 254 a 260.

Castellar de N uch

Poble de 135 ca ses ab 293 habitants de fet y 314de dre t, a 42 kilòme tres al
NE. del cap de partit; es lo pobl e més se pte ntrion::tl de
la provincia y terme de provincia, de bi~bat y de partit.
Es al naxement del Llobregat, a Ja frontera de la
provin cia de Ge rona, a '407 metres d' altitut, y a 25 ki·
lòmetres de Ripoll, que es la estació que té més prop.
Era de la jurisdicciò senyorial del Marquès de Pinós y
Mataplana, y posteriorment de Ja del Duch d'Alba.
En 10 eclesiàstich depè n del bi sbat de Solsona y té una
parroquia dedicada a Sta. María, ab un rector y un coad-
jutor, de la que es anexa la esglesia de St . Vicens de Rus .
Té una escola elemental de noyas y altre de noys, una costura y un es·

CUd d, S. Pi,," /0. ..,,,,

Castellar de Nuch.-Vista general de la població

tudi municipals, un hostal y dos molins de farina. Fà la festa major lo 29 de

Setembre .
 G EOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Compta co rn agregats los arrabals de La Arola }' La Rióera, y los caseríus

de Cdl Ros, Casa Benela, la Soleya y Salli Vicelts de Rus, aquest derre r a
109 1 metres d' alti tut .

Junt ab aquests agregats y alg un es cases escampades, fo rm a Castellar de

Nuch o d'e n Hucb un mun icipi de 240 edificis ab 593 habitants de fe t y
6q de dre t.

Castellar de Nuch.- fàbriea de ciment

A I séu term e y Ili ndant ab lo de Pobla de Lille t y als 940 me tres d' alça -
ria, hi ha una gran fab rica de cime nt Po rtland, marca «Asland », munta da ab
tots los derrers a ve nços, quina ge re ncia resideix a Ba rcelo na.
Lo sé u terme prod uheix blat , sègol, pa ta tes y llegu ms, ab bonas y abun ·
da nts past uras, y co nfron ta: al N. y a l Est a b la pro vi ncia de Cerona : al S. ab
lo de la Po bla de Lillet , y al O . ab lo de Bagà y aq uella metexa provinc ia. Lo
séu clima es fredissim e n hivern y tot l'an y molt sachsexa t per lo ve nt.

Castellar del Riu

Poble de 28 cases que, jun t a b les aldees de Llinàs y Espillalóel, fo rma un

municipi de 93 cases ab 307 habitants de fet y 310 de d ret, a 8 kilò metres
al O . del cap de parti t ya III de O lvàn, q ue es la estació q ue té més pro p .
L ' aj unta ment se re uneix a Espinalbet , de quina a ldea ne dista n: Castellar,
dos ki lÒmetres y Llina rs, set.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CEL5 GaM IS "9
Castellai es a la esqueíía del riu del séu nom, afluyent de la esquerra del
riu Ayguadora, prop de la provincia de Lleyda; Espinalbe t, a 1193 metres
d' altitut, es a la esquena del ríu Metge, aygües amunt de Berga; y Llinars,
a la esqueíía del ríu Ayguadora, a la metexa partió d ' aquella pro-
.. incia.
E ra reyalench; pertany al bisbat de Solsona: té una
• esglesia parroquial dedicada a Sant Vicens, se rvida pei
un iectOi, y una capella hont s' hi veneia la im atge de
Sant Lloiens, en la que sols s' hi diu missa dos cops
1- any; té una escola .Qlunicipal mixta de noys y noyes,
y fa festes majoi s los dies I, 8 Y 29 de Setembre .
A l teime de Espinalbet hi ha la eimita de la M.. re
de Déu de COibera y al de Llinars la de Nostia Senyo ra
de la Mata.
Té tres molins de farina, y mines de lignit al Camp de Bu ra lt, Espinalbet .
Lo séu teime es montanyós y fiet; produbeix blat, patates y iibes, y con-
fionta: al N. ab lo de Fígols; al E . ab 10 de Berga; al S. ab 10 de Capolat , y
al O. ab la piovincia de Lleyda.
E ntie mitj de les masies POíXOS y Ca nals de Castellví, d'aquest teime
municipal, hi ha la cova de Les Llosanques, que fa com quatíe cambres o
compartiments plens de capritxoses concrecions calices en forma de estalacti-
tes y estalagmites que fan d'ella una veiitable curiositat natural mólt digna
d' ésser visitada.
Tracta d8 les esmentades ermites de Corbera y de La Mala lo P. Camós en lo sêu 7ardbr. d6 /lra-
ria, elc. pl. 390 a 391 Y 393 & 394·

Espu nyola

Esglesia y rectoría que dóna nom a un municipi format tot ell de 107 ca-
ses escampades ab 383 habita nts de fet y 382 de dret, a 12
kilòmetres al SO. del cap de partit y a 15 d ' Olvàn, que
es la estació que té m~s prop_ Entre aquelles cases hi ha
les de C,.", y les de Ciarà, que só n dos caserius, aquest
deííer ab rectoi. Es entre les rieres de Navet y Ciarà,
af1uyent, aquesta, de la vora dreta del Llobiegat, y
aquella, lle la esque rra del Cardonei.
Era del senyoriu del Marquès de Tamarit; depèn en
lo ec1esiàstich del bisbat dc Solsona; té una esglesia
parroquial baix la advocació de Sl. Cl im ent, de la que es
anexa la de Sant Pere de Esglayola, servida per un rector; compta ab una es-
cola municipal mixta pern. noys y noyes y fa la festa major lo 28 de Setembre.
Lo séu terme es montanyós y frescal, però s'hi produheix sègol, blat de
 <20 GEOGRAPIA GRNeRAl DI! CATALUNYA

mo ro, ll egum s y pasturatges; s' hi cria bestiar y' confronta: al N. ab los de Ca-
polat y Avià; al E . ab 10 Llobregat, que lo separa dels de Olvan y Gironella¡
al S. ah lo de Montclar y alO. ab la provincia de L1eyda .

•
Flgols

Municipi format dels case.íus de Fígols, P~ruera y F1Ulta#ya Y 78 cases

esc.ï mpades, quin aj untame nt se reune ix a aquest derrer, y te en conj~nt ~
edificis ab 219 habitants de fet y de dret. La altitut de Fígols, a la esglesia, es
de 1181 metres; la de Peguera, 15p. y la de Fumanya , 1605 .
Fígols es al origen del torrent de Querot Negre,
a ,6'50 kilòmetres a l N. del cap de partit ya 3 de la es-
tació de les mines del se u nom. Peguera es al peu del
Coll de Ferrús (1530 m. d' altitut), al origen de la riera
del séu nom ; y Fumanya sota lo coll del séu nom (1530
m. d i altitut) y a la dre ta del torrent del Forat Negre .
Aquest municipi e ra del senyoriu del Marq uès de
G ironella y de Sentmenat. En lo eclesiàstich depèn del
bisbat de Solsona y té una esglesia parroquial, dedi-
cada a Santa Cecilia, se rvida per un recto r, de la que ne

F"igols.- La Consolació
•
són anexes les de Sant Matéu de Fumanya y Sant Miquel de Peguera; no té
més que una escola mixta pe ra noyes y min yons.
 PROVINCIA OE BARC ELON A .- CELS C OMIS
,"
Lo séu terme , que es mó!t mo nta nyós y fre t, produhe ix bla t , patates,
llegums y bla t de mo ro ; s' hi cria bestia r d e llana y cabríu y es mólt abun-
da nt e n min es de Iíg ni t, haVent-n' hi a l to rrent de la Font de Q ue ro t, a les
T e rres de Calderd, a l Camp del Pi , a Regue ns y a l Clot d e l Prat , de Figols;
al Pià dc les Fabasses, a Càn A menats y al Camp d'en G ra u, d e Peguera; y
al T o rrent d e la Baxada, al Bosq uet d e F uman ya, a la Cre u del me teix nom
y a les E rmi tes, de Fuma nya .
Aquest te rme mun icipal con front a : al N. a b lo d e Bagà; al E . a b los d e
La No u y Se rchs; al S . ab lo de Castellar de Riu , y al O. ab la pro vincia
de Lleyda.
A I te rmc dc Figols, a la dreta d e l Llobregat, hi ha la e rmita d e la Conso-
lació, d ins d e la q ue s' hi conservan dos quadros d' e n Vilad a mat .
Tractan d e F igols:
h.f¡¡;(r¡rsión g(cldgjçQ al "orfe fie Berga, per en L1uis Mariln Vidal. Rev ista Mine ra. Madrid, 1871 ,
Y lo tantes voltes esmentat Btrj¡Qfld, pI. l60.

G i.-o nella
•
Vila de 145 cases a b 1307 ha bi tan ts dc rel y 13 12 d e dret , a 8 kilò metres
al SE . de Berga. Es a a bdós costa ts del riu Llobregat,
a 483 metres d' a ltitu t (24). La part ve lla es a la esque-
rra del riu, estenen t-se des d e la vora de aquest fin s a l
c im del vessant , pe r lo que no cal pas dir que los se us
carrers só n mó lt co ste ruts. La part nova s' alça a lo lIarch
d e la carrete ra, a la vora dre ta dd riu , y una y altra se
comunica n pe r un pont nou qu e ha s ubsti tuit a l pon tet
que hi havía a bans, pèl que no s' hi pod ia passar més
<Iue quan lo du ve nia normal. Hi ha ademes lo pOnt d e
la carretera , que té dos archs ce ntra ls de 15 metres de
ll um cada h ti , y dos laterals d e 3 metres .
Del séu an tich castell no -n queda més qu e la fo rta pa ret que li serv ia de
fo name nt , que des d el riu arriba fin s da lt de la vila, y un altre trO$ de paret
de la torre.
Din s d el sé u term e hi té, a 2 ki lòmetres, y a 432 m. d'alti tut, Viladom;te
o La P lana de S a1lt M ar c;" , rabrica, esglesia y caseriu de 456 habitant s d e fet
y 46 1 de dre t ; la fàbr ica y caseríu de Cd! Basacn.s, a b 310 habi tants de fe t y
de dret, y la a ldea de Cdl Feií,~ , ab 130 ha bitan ts; y, ad emes, 73 cases escam-
pades, reunint·ne e ntre tOtes 26 1 ab 2953 habita nts d e fet y 2# d e dret.
Pe rtanyía al se nyoriu d el Marquès d e Girone lla y d e Se ntmenat .

(l4) Segons en Maurc ta y Thos; segons en C. A. TomiS .questa .ltllul es de 455 metro.
J>ror¡,,,cc. N B. r celD1l •. -3 t

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA
'"
Es estació del ferrocarril de Ma nresa a Guardiola y hi passa la carretera
del Estat de Sant Fruytós de Bages a Berga y ne s urt la de Vich, que es d e
tercer ordre.
Depèn del bisbat de Solsona; tê una parroquia dedicada a Santa Eularia,
ab un rector, y un convent de German es dedicades a la ensenyan ça.
La il1uminació pública. que encara es de petroli, serà aviat elèctrica.

Clld cie Trene.ra

GironeUa.-Colonia fabril de Joseph Vil&domiu

Hi ha una costura y dos estudis municipals y tres altres estudis y tres

altres costures particulars.
Fà festa major 10 diumenge després del 16 d' Agost; fir es, lo segó n dissapte
de l\'l aig y de Setembre, y me rcat cada diumenge .
Hi ha cinch mossos d 'esquadra manats per un s ubcabo .
Compta ab q uatre ho'nals; se rvey de cotxes pe ra Vich, di ari; y té dues
fàbriques de aygua rdent, 5 de fil a ts de cotó y quat re de texits de lo meteix.
Lo séu terme produ heix blat, blat de moro y llegu ms, y confronta:
al N. ab 10 d' Olvàn, al E. ab 10 de Sagars, a l S. ab lo de Puigreig, y alO. ab
los de Espunyola y Casserres.
Gironella era cap del marq uesat d el séu nom, que comprenía los pobles
de 01vàn , La Baells, Serchs y Blancafort, Fígols, Fumanya, Peguera y Vall-
cebre . Durant la guerra carlista d els set anys lo Comte d 'Es panya hi va fer
calar foch destruim-Ia com pl;rtament. Avuy s' ha rep oblat de nou y s' ha refet
del tot d'aquella barrabassada.
Tractan de Gi ronella:
PROVINCI A DE BARCRLONA.-CELS GOMIS "3
llintrari de Alanrua a Serra. per Cels Comis. Anuari de la Associació d'Excursions Catalana,
any li, pI. lS5 Y 186.-Extunil ,articular a Sani FlUu de Cot/inu, Gallifa, Eslall'. Orulà, Pr/JI.I
de Uuutulb, Sap. OIJ1Ñf, Girf»Ulla. et", per en Pelegrí Casades y Gramatxes.-L' Excursionista,
vol, 11, pl.• 4. a 143 Y .48 a I 54.-Berradà, pl. 24 Y 30; Y lk Ripoll a Cardlm/J, per en Joan D. nés
y Vemedn. Butlletí del Centre Excursionista de Cataluny., any I!}OS, pl. So.

Giscla r e ny
Poblet que junt ab los caseríus de Sant Afarti del PI4tg-, Lo Coll de la
Ab/ma , Vat!IIa)' La Berta, forma un municipi de 72 cases ab 225 habitants
de fet y 224 de dret, a 30 ki lòmetres al NO. del cap del partit.
Es entre lo du Bastaren)' y la ri era de Saldes, af1 uy ems de la dreta del
Llobregat, y a 1250 metres d'altitut. La estació que té
més prop es la de Guardiola-Bagà, a 9 kilòmetres.
Pertanyia al senyo ríu del Marquès de Pinós y Ma-
tapia na y després al del Duch d'Alba.
En lo eclesiàstich depèn del bisbat de Solsona, Té
una esglesia parroquial dedicada a Sa nt Miquel, servida
per un rectal' y un coadjutor, de la que-n són anexes les
de Sant Martí del Puig y Sant Maté u de Frexa; una es-
cola municipal mixta pera noyes y minyons, dos molins
de farina, y fà festes majors lo IS de Maig y lo primer
diumenge d 'Octubre.
Lo séu terme, de clima sà, es mó!t montanyós y fret; produheix blat y
altres grans, y confronta: al N. ab la provincia de L1eyda, al E. ab lo terme
de Bag:l, y al S. y al O. ab lo de Saldes.
S'ocupa de Giscllleny, La Baells y I. Nou en Cèsar August Torras en la seua obra Ber¡adà, pI.
270, 83 Y 106,

La Baells
Esglesia y casa rectoral que donan lo nom al mun icipi, a 6 kilòmetres al
NE. del cap de partit, L'Ajuntament sc reuneix al
caseriu de Cd la Borma, o Arraóal de La Baells, que
dista 4 kilòmetres de la esglesia, Compta 67 cases ab
128 habitants de fet)' de dret.
Es a la esquerra del Llobregat, aygües amunt de
la desembocadura del riu Merdan sol. Hi pass<'\ la ca-
rretera de tercer Ordre de Be rga a La Pobla de Lille t
y es estació del ferrocarril econòmich de Manresa a
Guardiola,
Era reyalench.
En 10 eclesiàstich depèn del bisbat de Solsona. Té una parroquia dedi-
cada a Santa María, se rvida per un rector, y una escola mixta municipal. Fà
festes majors to primer diumenge d'Octubre y lo 4 de Desembre.
 "4 GEOGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

La seua industria consisteix en dos molins de farina y dos de ciment.

Hi ha un sol hostal.
AI séu terme hi ha lignit al torrent de Peguera y al Camp d'Estanyols;
produheix blat, sègol, patates y blat de moro, y confronta: al N. ab lo de La
Nou; al E. ab lo de Vilada; al S. ab Iode Oldn, y alO. ab lasde Berg<l. y Serchs.

La i\' ou

Poblet de 9 cases que, juntes ab altres 72 d'escampades pèl séu terme,

forma un municipi de 262 habitants de fet y 260 de
drct, a 12 kilòmetres al NE. dd cap de partit y a uns
900 metres d' altitut. La estació que té més prop es la
d e Serchs, a 2 kilòmetres.
Es a la dreta de la riera del séu nom, en terra tren-
cada.
Era reyalench.
En lo eclesiàstich depèn del bisbat de Solsona; té
una parroquia baix la advocació de Sant tlLuli, ab un
rector, de la que es anexa la de MalaJlyèll, quadra d'aquest terme munici-
pal, y una escola mixta pera abdós sexes. Fi la festa major lo dia 11 de :-¡o-
\'emhre.
AI séu terme hi ha mineral de lignit a la Horta y Costa de Vinyoles,
Conrèu del Puig, Costa C remada, Comarrodona, ~Ias Puig y al Conrèu de
Terradelles; y a la quadra de ~Ialanyèu, n' hi ha a la Costa d e Secret, Cosia
dels Emprius del Frare, Costa dels Angoríus y a la Barraca de 1'Ilorell.
Al terme de La Nou s' hi cull blat, blat de moro y patates; hi ha bones
pastures y s' hi cria bestiar de llana y boví.
Confronta: al N. ab lo de St . Julià de Cerdanyola; al E. ab lo de Castel l del
Areny; a l S. ab lo de La Baells, y alO. ah tos de Serchs y Fígols.

La Pobla de Li ll et

Vila de 419 cases y 66 d'escampades pèl terme, reunint entre totes 1340
habitants de fel y 13-l8 de dret. Es a la dret."l del Llobre-
gat, a 849 metres de altitut, a 30 ki lòmetres al NE. del
cap de partit y a 10 de la estació de Guardiola, que es
la que té més prop.
Era cap de la baronía de Mataplana y de Pinós,
quins senyors ne tenían la jurisdicció, havent passat des-
prés a la, del Duch d'Alba.
Té quatre mossos d'esquadra manats per un subcabo.
En lo eclesiàstich depèn del bisbat de Solsona. Té
 PROVINCIA DE BARCELONA. - CF:LS GOMIS

una parroquia dedicada a Sa nta Maria, ab un rector, dos vicaris r una comu-
nitat de quatre ca-
pellans. AI antich
monestir, q uina
fundació data del
segle IX, hi ha un
a ltre vicari. Té,
a demés, la esglesia
de la Ma re de Deu
del Roser, al barri
de les Coromines;
la ermita de Lour-
des, a la carretera
de La Pobla al co11
de Merol1a, y la
erm ita de Falgàs
O Falgars, al cim
Clidde S. P.~ 1...~'DlI
de la montanya de
Pobla de LiI1et.- Lo Uobtegat atravessant la població lJ
aquest nom (1250
metres d' a1titut); dues
costures particulars a
càrrech de les ~Iares
Carmelites y un estudi
municipal, y ra la testa
major 10 primer di ul1l e n ~
ge d'Octubre, y la fira,
103 de Novembre.
La il1uminació es
elèctric.1., havent·hi g ra n
nombre de llums de in-
can descencia. Hi hadues
fondes, cinch hostals. y
quatre societats. Està
unida aGuardiola y Bagà
per medi de una carrete-
ra de tercer ordre, y té
un carni veh inal que va
fins al coll de Merolla y
Gombreny, provincia de
Cero na.
La seua industria l'.,.
Clid de 8. 10.",1",1
consisteix en dues rabri- Pobla de Lillet.-Fem.ter del BerS.di
PNJ"ftu:l. 4' BlVc,lo" •.-JI

,
 GEOGRAFfA GENERAL UK CATAL.UNYA

ques de texits de cotó, una de faxes y una altra de robes de punt.

AI seu terme hi ha mó!tes fonts, que donan origen al Arija, ríu que
desaygua a la vora esquerra del Llobregat a la metexa Pobla, y entre elles
algunt: s de sulfurost"s, magnèsiques y ferrug inoses. Hi ha min es de lignit al
Coll de la Selva, al Soley de Font-freda, Forn de Cadell, Serrat de la Font
y a la COrt dels Porchs, explota nt- se actualment les de Call1e,.às per la So-
cietat general d'Asfalts y Portland , que n'es la proprietaria . S' hi fa blat,
blat de moro, mongetes, pata·
tes y mòlt bons pasturatges.
Es mólt trencat y fret, y con-
fronta: al N. ab lo de Caste-
llar de Nuch; al E.. ab la pro-
vincia de Cerona; al S. ab
los terme ns de Sant Jaume de
Fron tanyà y Castell d'Aren y ,
y alO. ab los de Sa nt Julià de
Cerdanyola y Brocà.
A La Pobla s' hi troban
móhs vestigis d'una pobla-
ciò a ntigu a, però no se té
cap no ticia exacta de lo que
la vila puga haver estat en
los temps anteriors a la Re-
co nquesta .
Pera unir les dues bandes
de po blaciò sepa rades pèl ríu
hi ha quatre ponts de pedra
picada , y alglín d' ells es mòlt
a ntic h.
Aqu esta vila es un bon
centre d'excursions pe ra vi-
sitar les fon ts del Llobregat,
Puig.lIansada, la Serra de
CIi... d.J.wn.v.. ... A.ce.. !
Montgrony , etc. Es també
l'obla de Lillcl.-Gu.rda forestal del Estat
una bona població estiuenca
per la agradable temperatura
que altt:mps de la calor .s' hi disfruta.
Tractan de La Pobla:
Excursió a Ibóu, ¡I/on/grONy, La PObla dI Lilkt. etl:., per en Jaume .\1Al>SÓ Tor~nl$. Butlletí
del Centre Excursionista de Cataluny~ any 1900, pl. l JJ a l4S.- DI Berga a La PoIJla dI LilIlt jtr
/o _ta/ll.ya, per en Joaquim GisJ>CTI. Rutlletí esmentat, any 1902 , pl. lS4 a l60.- Blrtadà, pI. 99'
Dl NiJDII a CfJI'do1la, per en Joan Dan6; y Vernedas. Butlleti esmentat, any 1908, pI. 18, Y de la
Marc de Dêu de Falgb 10 P. ClIm.)s en lo ~u esmentat ]fJI'df" de A/oria, ef'" rl. 40) y 404 .
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

La Quart

Esglesia y rectoria que, ab altres n cases escampades, (orman un municipi

de 281 habitants de (et y de dret. Es en terra montanyosa, a la dreta de la rie-
ra de Marlés, a 904 metres d' altitut (25), a 16'50 kilòmetres al E. del cal> de
partit y a 9 rie la estació d' Olvàn, que es la que té més prop.
Era reyalench ; pertanyen lo ec1esiàstich al bisbat de Solsona, té una es-
g lesieta dedic.'\da a Santa MarÍa, San t Sadurn í y Sant Hilari (26), ab un rector,
que abans pertan yia al patronat del monestir de La Portella, lo meteix que la
de Sant Mauri ci. Com pta ab una escola bisexual y tres molin s de (arina.
AI séu terme s' hi cull blat y altres cereals y confronta: al N. ab lo de
Borredà; al E. ab lo d'Alpens; al S. ab 10 de Sagàs, y
alO. ab lo de Olvàn.
Dins d'aquest terme, y (armant avuy pail del séu
municipi , hi ha l' anlÏch monestir benedictí de La Porte-
lla. La esglesia era ded icada a Sant Pere y va ser con-
sagrada l'any 1°35 pCi Sant Ermengol, bisbe d'Urgell,
acompanyat del aiquebisbe de Narbona y del bisbe de
Barcelona.
Lo 1Ioch de La POitella havia pertenescut als ba-
ions d'aquest nom, quina baronia comprenia les parra-
quies de St. And réu de Sagàs o Sagars, Sl. Martí de Viure, les quadres de Sant
Esteve de Val1oriola, San ta Maria de Marlés, Sant Maurici y Santa Maria de
La Quart, Sant Pere de Borredà y Sant Vice ns de Palmerola y los castells
de Sa nta María deG uardiolans, Sant Joan de Vilada y Sant Julià de Casp .
La actual esglesia de Joia Quart, situada a l cim d'un e ncing lerat turó, es
moderna y no té res de particular com no siga la im atge de la Verge, que es
una de tantes esculptures trob.a.des com hi ha a Catalunya. Però se sab que
ja l'any 819 hi havia una esglesia a La Quart y que l'any 9OO(p rim e r de De-
sembre) lo bisbe d' Urgell Nantigis n' hi \'a consag rar una, dedic.'\da a Santa
María, al me teix endret ahont hi havía hagut un temple gentílich. Lo nom de
Coll deJovel, donat al punt pei ho nt se puja al santua ri, y les trob:L1les d' al-
guns obgectes antichs que s' hi han (et, fan suposar que en aquell turó hi
havía hagut alguna colonia romana. Junt a la esglesia hi ha\·ja un c."\stel1, del
que nOon queda ni rast rc, que havía pertenescut al noble Galcerà n de Pinós.
Se ocupan de aquest poble:
Excursm d ViçAl, OIDs/, Llussà, La Quar/, LA PDr/elld J Derld. L' ":xcursionisl., \"01. U, pl. SI

(2S) Aquesta .Ititut es la del grupo de cases que-n diuen La Qu.rt; I. del Santu.ri o esglesia es
de metres.
1011
(26) Aquesta dedic.ció .... ser feta l' any 900 ~I bisbe d' Urgell Nat/ligll, perÒ ja en 819 se 11.
esment d' un~ .lIu.
 ,,8
GEOGRAFIA GENERAt DE CATALUNYA

• S9·-Lo UUfanu, per en PelCj(Ti Casades y Gramalxes, pl. 119. I vol. 4.o-8arulona, 1897.-&.
(ursid IJ NiIJu, AfDII'rr,n.:!. lA PoMa de Lilkt, Berp, La Por/tlla, La (lIIart, etc., per en J. Musó
Torrents. Butlletí del Centre Excursionista de Cu.lunYI, any '900. plo 233 .. 24S.-Ext:Ursid a A/~fr.J.
San/llar; de Úl QIIa,.I, Vilada:l Sani 71W11U di- fI,.f)JfJa":I~, per en C. A. Torras. Butlletí del Centre
Elfcursionista de Cataluny., any II}O]. pI. 149 ' ' 51 Y 169. 187.- 1.0 Berradit, pl. 204, 207 Y 221; Y
del Santuari dOl lA Quan lo P. Camós en lo tantes volte!! esmeni" 7ard¡" de Afa,.ia, tlt. pI. ]85' 38 7.

Llussà (27)

Poble de 76 cases ab 249 habitants de fet y 248 de dret que, junt ab al-
tres 109 cases escampades pèl terme, ra un muni cipi de 185 ed ificis ab 613 ha-
bitants de fet y 605 de dret, a 35 kilòmetres al SE. del cap de partit .
Es al pe u ll evantí de la serra de Pinós, a la d reta de la riera de L1ussanès
y a 17 kilòmetres de la estació de Sa nt Quirze de Besora, del fe rrocarril de
Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, que es la qu e té més prop. Pèl séu
terme hi passa també la riera Gavarresa.
Era reyalench y e n lo esclesiàstich pertany al bisbat de Vich. La princi-
pal esglesia parroquial es baix la advocació de Santa Ma-
ría de Llussà, havent-n'hi un altra de forana, la de Santa
Eu laria de Puigoriol, al cim d'una montanya, entre les
rie res de Llussanès y Gavarresa, y una ajudan tía, la de
Sant Climent ; prò no hi ha més que un rectOr.
Té dos estudis municipals, un hostal, cotxe diari a
Sant Quirze de Hesora y tres molins de farina. Pà festa
major lo 21 de Novembre, y a Sa nta cula ria de Puigo-
riol, lo 10 de Agost: fira, lo 3 de Maig.
Lo séu terme d ó na blat, blat de moro, llegums, patates , hortalices y

CII""~. Emili Coromi ....

Llu~_S.nla Eularia de Puig-oriol

fruytes, y con fronta; al N, ab llos de Borredà y Alpens; al E. ab los de Sant

('7) S&nu .'!faría de Llussi., que altres escriuen Uusl o Lluç.,

PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS "9

Agusti, Sant Boy de Llussanès y Perafita; al S. ab los de Sant :\1artí de Bas y

Prats de LIuss."lnès, y alO. ab los de Sagars y La Quart.
Com a curiositats arqueològiques poden esmentar-se les runes del castell
de L1ussà, qu ina capella se conserva bè, y los claustres de la parroquia de
Santa María de Lluss.:¡', que són mó!t antichs.
Aquesta esglesia es un antich priorat de canonges regula rs de Sant
Agustí y no falta qui creu que va ser dels Templers. Es d'arquitectura ro-
mànica, de mólt humils proporcions, lo meteix que-I séu claustre. Los cap i-

CU,.. 4. J .. li \,i .. t.6

LlussA.-Capitells del Claustre

tells de les columnes d'aquest són una bonica mostra de fullatges t¡pichs de
aquell ordre arquitectònich, del que tants exemplars ne tenim a Catalunya.
La esglesia de Llussà va ser co nsagrada l'any 905 pèl hisbe de Vich
Idalcaci, prelat al qu i se deuen gayrebé totes les dedicacions de les esglesies
d'aquesta encontrada al ser reconquistada pèl comte \Virret. Ah 10 temps va
adquirir aquesta esglesia tal importancia, que la reconexian com a matriu les
sufraganies de Santa Eularia de Puigoriol, Sant Climent Sarriba, Sant Vicens
de Prat, Sant Cristòfol de Torrases, Sant Pere de Torroella, Santa María dels
Pens (Alpens), Sant Martí del Bas, Santa María d'Olost, Sant Pere de Perafita,
Sant Felíu Saserra, Sant Andreu d'Oristà, Santa Eularia de Pardines, Sant
Andreu de Llanars, Santa María de Maries, Sant Martí de Maries, Sant Esteve
de Vilarramó, Santa Maria del Corcó, Sant Martí de Sobremunt y Sant Pere
y Sant Vicens de Torelló.
 1,10 GEOGRAFIA GRNRRAL DE CATALUNYA

L'any 1593 lo Papa Climent VII I va secu1arisar aquest monestir, apli cant
les seues rendes al Capitol de Barcelona.
Dalt d'un turó s' hi veuen encara les runes del castell dels ba rons de
L1uss.:', del que sols ne queda sencera la capelleta romànica . Aquest castell y
baronia va pertànyer successivam ent a les nobles (amilies de L1ussà, La
Portella, Fenollet y Peguera, fins que l'any 139éi van ser incorporats a la
Corona a petició dels pobles que la componian, previa la lluïció dels drets
senyorials mitjançant entrega de 3,000 florins feta per aquells a en Ramón de
Peguera, derrer possessor de la baronía.
S' ocupan de Llussà: /::''''currwa Vi&.t, Olctl. LhuSD, ete. L' E~cu~onist., vol. li, pl. 51 • 59, Y
en PelegriCasadesy Gramatxescn lo Llu;altu. pl. 95' 114.

J\\ontclar

Poblet de 23 cases que, ab 77 més d'escampades, ra un municipi de 100

ab 353 habitants de fet Y 361 de dret. Es a la esquerra
de la riera de Navet, a 760 metres d' a hitut, a 11 kilò-
metres al SO. del cap <!e partit y a 1I de Puigreig, qui-
na estació es la que té més prop.
Era de la jurisdicció del Marquès de Tamarit; per-
tatly en lo eclesiàstich a l bisbat de Solsona; té una
parroquia dedicada a Sa nt Martí ab un rector ; una es-
cola municipal pera abdós sexes; cabo de sometent y un
molí de farina.
Fft festes majors lo 7 de Janer y 10 derrer dimecres de Abril e n honor de
San i Sebastià y fira de bestiar y me rcat lo día de Reys.
Lo séu terme es montanyós y (reti s· hi cull sègol y altres grans, y con-
fronta , al N. ab lo de Espunyola; al E. ab lo de Casse rres; al S. ab lo de
Viver, y alO. ab lo de Montmajor.

Motmajor

Poblet de 3 cases que dóna nom al aj untamen t, reun int.se aquest a Gar-
l'alia o Garl'allà, caseriu de I I cases de la que aquell ne
dista 6600 metres. Junt ab 2 14 cases escampades pèl
terme, ne reuneix 228 ab ~4 habitams de fet y 69B de
dret. Es entre les rieres de Cint o Espital y Navet, a 11
kilòmetres al SO. del cap de partit y a uns 12 de la es-
tació de Viladomiu, del fer rocarril econòm ich de Manre-
sa a Berga, que es la que té més prop.
E ra del seoyoríu del Marquès de Tamarit; es de l
bisbat de Solsona; té una esglesia pa rroquial dedicada
a Sant Sadu rn í, y la anexa de Santa María, ab un rector; una costu ra y dos
 PROVINCIA DE BARCELONA .-CELS GaM IS 13 1

estudis municipals y un molí fariner. Fà festa major lo primer diumenge de

Setembre.
Lo séu terme es part montanyós y part pià; s' hi cull sègol, blat de moro
y llegums; s' hi cria bestiar d,e llana y porquí, y confronta ; al N. ab lo d' Es-
punyola ; al E. ab los de Montclar y Casserres; al S. ab lo de Cardona, y alO.
ab la provin cia de L1eyda.

Olvàn

Pob le de 53 cases, ab l' arrabal de $erra S~ca y Call Marí de 16, y 95

més d'escampades pèl terme, reu nint entre totes elles
786 habitants de fet y de dret.
Es a la vora dreta de la riera del sé u nom, a la es·
querra del Llobregat, a 10 kilòmetres del cap dè partit
y a 4 de la estació del séu nafil. Aquesta té 487 metres
d' altitut y lo poble 565.
Aquest era reyalench ; pertany al bisbat de Solsona ,
té una parroquia, (La Assumpta), ab un rector; una cos-
tura y un estudi municipals, un molí de farina y una ..
fab rica de serrar fusta. Fà festa major lo derrer diumenge de Agost.
Lo séu terme es montanyós y frescal ; s' hi cull blat, sègol, blat de moro
y patates; s' hi cria bestiar de llana y boví, y confronta al N. ab lo de Vilada,
al E. ab lo de Sagars, al S. ab lo de Gironella, y al O. ab lo de Avià.
També aquest poble va sufri r les ires del Comte d 'Espanya durant la
guerra carlista dels set anys, puix hi va calar foeh, dèsastre del que va trigar
mólts anys a refer·se.
Tracten d' Olvàn:
Mcursid particular a Sant Peliu de CodinlJ, Gallifa, &/any, Oris/à, Prats de Llrusallu, CIC.,
per en Pelegrí Casades y Gramalxes. L'Excursionista, vol. 11, plo 141 • 14J Y 148 • 154, Y 10 Btrgadà,
per en C. A. Torres, plo 18J.

Prats de Llussanès

Vila de 470 cases ab 1305 habitants de fet y 1323 de dret a 22 kilòmetres

al SE. del cap de partit y a 5~ metres d' altitut.
A 1300 metres de distancia hi té lo caseríu de Sa,,'
Andréu d~ Lla"ars, de 15 cases ab 44 habitants, ab
esglesia propria. y escam pades pèl terme 33 cases ab 93
habitants.
Entre aquests diferents g rup us reune ix aquest mu-
nicipi 518 edificis ab 1469 habitants de fet y 1489 de dret.
Es a la dreta de la riera de L1us5."\nès, tributaria de
la dreta del ríu Gavarresa, dalt d'una de les estribacio ns

,
 '3' GEOGRAFI A GENERAL OR CATALUNYA

de la serra de Pinós; hi passa la carretera del Estat de Vich a Gironella, y hi

acaban la del Estat de Sabadell a Prats de L1ussanès y la provincial de Sant
Quirze de Besora. La estació que té més prop es la de Gironella, a 15 kilò-
metres.
Era reyalenca; correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia dedicada a
Sant Vicens y nna altra nomenada de la Bona Sort, ab un rector; quatre maços
de esquadra manats per un subcabo, y una costura y un estudi municipal y
un de particular.
Dins del séu terme, a un kilòmetre de la vi l ~1 h i h;t les ermites de Sant
Sebastià y de
Lourdes, des de
les quals la vista
s'esplaya perex-
tensos horit-
zonts; una altra
capella dedicada
a Santa L1ucia,
Y. per u1tim la
renomenada es-
glesia de Santa
Eularia de Par-
dines, a tres ki-
lòmetres de la
vila, que té rec-
tor proprio t

Fà festa ma-
Sani Andréu de Lla.nlll·...- Esgles ia romlJ.n ica a z kilÒmetres de Prats jor lo 22 de Ja-
neri fires, los
dies 25 de Ju liol, 26 de Setembre y 13 de Desembre, y mercat, cada diumenge.
Hi ha un hostal y cotxe d iari a Gironella, a Vich y a Manresa.
Pera los fanals públichs usa llum de petroli.
La seua industria consisteix en un moli de farina y sis fabriques de texits
de cotó.
Lo séu terme es montanyós y fret i cria blat, blat de moro, llegums, pa-
tates y bestiar de lI<'lna, y confronta: al N. ab los de L1ussà y Sant Martí del
Basi al E. ab lo d'Olost; al S. ab lo de Sant Felíu Saserra, y alO. ab lo de
Santa Maria de Marlés.
Aquesta vila era cap de la encontrada natural del L1ussanès, avuy repar-
tida entre los partits judicials de )3erga, Vich y Manresa , que comprenia los
següents pobles: Alpens, Llussà, Olost, Oristà, Perafita, Salselles, Sant Agustí
de L1ussanès, Sant Boy de Llussanès, Sant Felíu Saserra, Sant Marti del
Bas, Santa María de Marlés y Sora.
 PROVINCIA DE BARCELONA .-CELS GOMIS '33

De la vila, llavores l1och, de Prats de Lussa nès, se-n té esment descle 10

segle IX y d'una manera certa descle lo x. Quan la te rrible p este del segle XIV
\' a d esolar la e ncontrada, Prats va quedar .eduhit aS fochs, per quina rahó la
seua parroquia va ser agregada a ta de Santa Eularia de Puigpardi nes, fins
que, havent·se ja refet la se ua població, l'any 1634 va seria de Sa nta EuIaria
declarada sufragania de la de Prats , sent-ho encare avuy.
L'any 1714. al final de la guerra de Successió, les tropes castellanes,
manades pe r Bracamonte van calar (och a la vila, incend i del que sols se-n
van lliurar la esglesia y la casa de la vila . Però se-n va refer aviat d' aquella
crema: l'any 1777 era ja casi del tot reedificada ,
l ,a petita esgles ia romànica de Sant Andréu de Llanars, quina construcció
se c reu qu'c re munta al segle XI, res té de particular baix lo punt de vista
artístich ,
S' ocupan d'aquesta yila:
R\'curlidjmrIfClllar a Sa"t Pe/tU de C"diJ/lI, Gallifa, E:tOfly, Oristà, Prall de Ullllallll, etc .. per
en Pelegri Casade5 y Gramalxes. I.' Exeursionista, vol. 11, pl. 141 a 143 y 148 a 154 .-Gula fI¡'ura"a
de iu rtjiolll del LfUllam, ete., per Arthllr CRona, I vol.8. o_Ba.r.:elona, 1889.-/..0 Lfll{allu, per en
Peltgri Casades y Gramatxes. pl. 137 a '57 y lo Bergadà, d'en C. A. Torra.s, pl. 180.
De Sant Andréu de Llanars ne tractan:
E."'fCUrlWa Iu serru de Guard/a, PVWI, per en C. A. TorrI..!;, Butlletí del Centre Excursionista de
Catalunya, any 1904, pI. 133 a 149, y lo Bergadà. ~I meteix au tor, pI. '95·

Puig,'eig

Poble de 146 cases ab 1415 habitants, a 16 kilòmetres al S. del cap de

partit Y 433 metres d' altitut (28),
A 8 kilòmetres al S. del poble hi ha la gran cotonia
indu strial de la A tme/lla de Mero/a, que té estac ió a ::'74
metres d ' altitut. Compta ab 88 ed ifici s, ab 573 habi-
tants, una esgtesia, un estudi y una costura, y un tea-
tret,
A 2 kilòmetres al N. hi ha la fabri ca de Call Prat,
que té 20 edificis ab 259 habitants, una esglesia y una
costura y un estudi. Té baxador del ferrocarril.
A 2 kilòmetres al S. hi ha la fàbrica d'en POM, que té 32 edificis ab 552
habitants, una esglesia , un estudi y una costura, dirigida aquesta per Germa-
nes 'ferciaries Dominiques, y una societat chorat titulada Obrers Calltayr~s. A
2' So kilòmetres I y e n la metexa direcció, hi ha la rabrica Torra, ab 10 edificis

y I S1 habitants, una costura y un estudi y una societat choral nomenada Orfeó

(28) Devant de la creu de pedra; la allitut de la estació es de 418 metres.

PrOtil'lChs de B,.rcel~.-J,

,
 '34 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

bJduslrial. Prop d'aquesta fabrica hi ha lo caseriu de Ca" jJfarsal, ab 14 edi-

ficis y 114 habitants.
A 4 kilòmetres, també al S., hi ha la fàbrica de (.A" Vidal, ab 33 edificis
y 18+ habitants. Té una esglesia, un estudi y una cOstura, a càrrech aquesta
de les Germanes Tereiaries Dominiques, y una societat choral titulada Or/eó
de la fmmacu/ada.
A 6- kilòmetres hi ha la fabrica de Cà# Riera, ab 12 edificis, t88 habitants,
un estudi y una cOstura, y una societat charal: La Flor de Matl'.
Hi ha ademés escampades pèl terme altres t 19 cases ab 1567 habitants.
Aquest municipi reuneix, don ehs, una població de 3997 habitants, en la

Folor... f.....m-.da pet l' i\joDulluent

Puigre¡g.-Vista general del castell y de t. esglesi.

seua gran majoria industrial, com ho prova que hi haja dins del séu terme
set grans IT¡briques de filats y texits de cotó. Fora d'aquestes no hi ha més
que dos molin s de farina.
Lo poble de Puigreig, lo meteix que totes les (¡lbriques esmentades, es a
la dreta del riu Llobregat, y hi passa la carretera del Estat de Sant Fruytós
de Bages a Berga, y Jo ferro·carril econòmich de Manresa a Guardiola, que-s
va fer express:lment pera lo servey d'aquestes fàbriques y de les demés que
hi ha a 10 lIarch del riu.
Pertany al bisbat de Solsona; té dues parroquies ab dos rectors, la del
poble, dedicada a Sant Martí, y la de Merola, baix la advocació de Sta. María,
una COstura y dos estudis municipals.
Té també destacament de guardia civil manat per un cabo, una societat
ehoral, dues orquestes, un teatre y quatre hostals. Los fanals públiehs són de
petroli. ,
Fà festes majors per Pasqua de Pentecostès y 10 día de Sant Marti, II de
Novembre¡ fira lo primer de Janer, y mercat cada diumenge.
 PROVINCIA DE BAKCELONA.-CELS GOllIS

Pèl séu terme hi passan les rieres de Marlés y de Santa María de Merola
y lo torrent de La Sala, y produheix blat, sègol, patates, vi y oli. Es mólt
montanyós y confronta: al N. ab los de Casserres, Gironella y Sagars; al E . ab
los de Santa Maria de Marlés y Gayà; al S. ab lo de Castelladral y alO. ab lo
de Viver.
• Aquest poble de Puigreig va ser primerament dels Templers y després
de la O rdre de Sant Joan de Gerusa1èm. Segons un document datat lo 18 o 19
d'Abril del 1200, que se conserva al Arxiu de la Corona d'A ragó, havía
pertenescut al Reyal Patrimoni. Dalt d'un turó que domina la carretera hi
havia un castell del que a\'uy no-n queda més que la porta de e ntrada y al-
guna paret. Dessota del castell hi ha una petit..1. esglesia romànica, que es
la parroquial, de quina primitiva construcció no-n queda més que la porta y
l'absis. Empotrada en posició vertical hi ha a la paret que dóna al cementiri
una estàtua jacent que representa un guerrer de la Edat Mitja, quina armadu-
ra pot estudiar-se en tots IQS seus més petits detalls.
Seguint des de la carretera, al hostal de la Granota, la vora de la
riera de Merola, s' arriba en mitj'horeta al caseríu de Santa María de Merola,
format de una erm ita y dues cases, fetes a la ombra d'una altíssima paret,
únichs restos que quedan d' una forta torra quadrada que allí hi havia.
S' ocupan d'aquest poble:
! t¡'urar; dt illanrua a Btrp, per en Cels Gomis, Anuari de la Assoeiació d' Excunion! Catala-
na, any 11, pl. 179 a 184. y lo Btrpdii, peT en C. A. Torns, pI., ~o y 36.

Sagàs o Sagal's

Poblet de cases que, ab altres 69 d'escampades pèl terme, forma un

1I

municipi de 80 cases ab 343 habitants de fet y 341 de

dret.
Es a la dreta de la riera de Mar1és, a 745 metres de
altitut y a 15 kilòmetres al SE. del cap de partit.
Entre les cases escampades hi té lo caseriu de Vitt-
ra a la dreta de la riera d'aquest nom, y lo de La Gtlar-
dia, a la d reta de la de Marlés.
La estació que té més prop es la de Gironella, a 9
kilòmetres; y pèl séu terme hi passa la carretera de Vich
a Gironella.
Es del bisbat de Solsona y té dues parroquies, cada una ab lo séu rector:
la de La Guardia y la de Sagars, dedicada aquesta a Sant Andréu, y de la qual
són sufragànees les de Viura, Valloriola y La Guardia; hi ha una escola pera
abdós sexes y fan festa major: Sagars, 1030 de Novembre, y La Guardia lo ter-
cer diumenge del meteix mes.

,
 136 GEOGR AFI A GENERAL DE CATALUNYA

Hi ha un hostal y cotxes dues vegades al día a Gironella y a Prats de

Llussanès.
Lo séu ter me es montanyós y de clima tem plat; produheix grans, boschs y
pasturatges; s' hi cria bestiar de tota mena, y confronta: al N. ab lo de La
Quart; al E. ab los de Salsel1ès y Santa María de Marlés; al S. ab 10 de Gayà,
y alO. ab los de Puigreig, Gironella y Olvàn.
Aquest terme pertanyia a la jurisdicció del Duch de Híjar y Príncep de
La Portella.
Dins d'ell hi ha la esglesieta de Sant Esteve d(' Valloriola, sufragan ia de
la de La Guardia, que va ser feta parroquia lo segle XVII I, baix la advocació
de la Verge del Roser .
S' ocupan d'aquest poble:
ExcunirJ jJalklll(lf a Sallt FelÍtl de (;Qdinu, Galli/a, Estany, Oristà, Prals de LiussaNès, Sa-
giu. etc., per en Pelegrí Casades y Cramau.es. L'Excursionista, \'01. li, 1'1. I" 1 a 143 y 148 a I S4.- Lc
1~llI¡:a"¡I, ¡H!I meteix autor, pl. 186 a 191.-&·crlrlirJ a Iu Itrrtl de CI/ardl,' a PiMil, per en C. A.
Torras, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any '904, l'I. 'll a 149 y lo Htrgadà, ~I mc-
teix autor, plo 184 Y 21 1.

Saldes

Poble de ï2 cases ab 'ï7 habitants de fet y de dret, a 35 kilòmetres al

NO. del c."p de partit, a 1191 d' altitut, y a la
esquerra de la rie ra del séu nom.
A 4 ki lòmetres a Llevant, y a la dreta de
la riera de Saldes, hi té la a ldea de Jlfassa1lés,
de 33 cases y 87 habitants de fet y de d ret;
a 4 kilòmetres a Ponent hi té la d'Aspar,
de 17 cases Y 44 habitants de fet y de dret; y
a altres 4 kilòmetres a l SO. lo caseríu de
Faués, de , 6 cases y 26 habitants de fet y de
d ret, sols q ue aquest es a la d reta del ríu Aygua de Valls y aquella a la es -
querra. Té ademés 27 cases escampades pèl terme, reun int·ne entre tOtes 165
ab 369 habitants de fet y de dret.
La estació que té més pro p es la de Guardiola, a uns 10 kilòmetres.
Es del bisbat de Solsona, té una esglesia parroqu ial dedicada a Sant Mar·
li, de la que es anexa la de Sant Sadurní de Massanés, servida per un rector,
y lo santuari de la )obre de Déu de Grasolet, y una escola mixta de noys y
noyes.
Hi ha tres hostals y tres molins de farina.
A Saldes hi ha minerals de lignit a la Montanya y al Pià de Patomera, al
Terminal de Sull y als torrents de Avilés y del Coll; y betúm mineral a les Ri·
bes de la Pega, al Serrat Negre, a CIarà y a l Canal de la Dordel1a; y a Aspar
 PH.OVINCIA DE BARCELONA.- CELS GoMIS ' 37

hi ha lignit als torrents de coll de J ou y de Frexer. També hi ha fonts d' aygua

de ferro y de çofre,
Fà una festes majors lo :26 d'Agost (dia de Santa Severina, de la que-n te·
nen una reli qu ia) y lo dia I I de Novembre.
Lo terme es mont."\nyós y fret, s' hi cullen g rans, patates y llegums; s' hi
cria bestiar y confronta: al N. ab lo de Gisclareny; al E. ab lo de Vallcebrc;
al S. ab lo de Castellar de Riu, y alO , ab la provincia de Lleyda.
Aqucst te rme era de la jurisdicció del Marquès de Pinós y Mataplana y
després del Duch d'Alba.
S'ocupin d' Iquest poble en C. A. Torras en lo Bergaf/à, pI. 264, z87 y 289, Y Irlctan de la er-
mila del Gresolct: lo l'. Camós en lo sétl Jardiu de Maria, etç .. pI. 399 a 401.- Guia ffinerarill de Its
reV;iOPls del LIIISJallls, I)rmlu, etc., per Mlhur Osona, pl. 77. Y E.-.:cursi6 al Nipollu y alts IJerpdà
y CarJqfUr, per en Pere ragés y Rueda. BUlllctï del Centre Excursionista de Calalunya. any '904, pI.
Z61 a 278.

Sant Jaume de Frontanyà

Poblet de :25 cases ab 74 habitants de fet y 75 de dret, a 24 kilòmetres a l

NE. del cap de partit y a 1060 d' altitut, sent la seua es-
tació més propera la de Ripoll, del ferrocarril de Barce-
lona a Sant Joan de les Abadeses, que es a :20 kilòme-
tres.
Té com agregats los caseriu s de Ca1lyamars y La 50-
lalla.. Lo primer a un kilómetre y té 10 c.'lses y 16 habi-
tants; lo segón, a 3 kilómetres, ab 12 cases y:25 habitants.
Compta ademés ab 36 cases esca mpades, reunint-ne e ntre
totes 83 ab :2 '4 habitants de (et y 215 de dret.
No gayre lluny del poble hi ha la ermita dels Olms,
a 1180 metres d' ahitut.
Depèn del bisbat de Solsona, té una parroquia dedicada a San t Jaume ab
un rector, de la que són sufragàn ies les de San t Esteve de Tubàu y Corrobi ;
y una escola mixta pera noys y noyes . Fà festa major lo :25 de J uliol, dia de
Sant Jaume apòstol, y fira la diada dels Rcys, fi de Jan er.
La esglcsia parroquial es romànica y d'una senzillesa agradívola.
Lo séu terme es mólt montanyós y freti té mines de lignit se nse explotar;
s' hi cu ll blat, patates y blat de moro; s' hi cría bestiar de llana y boví, y con-
fronta: al N. ab lo de La Pobla de Lillet; al E. ab la pro\'incia de Cerona; a l
S. ab lo de Castell del Areny, y al Q. ab lo de SantJu lià de Cerdanyola.
Aquest terme e ra abans del senyoríu del Capítol de la Catedral de
Solsona.
Com curiositat arqueològica cal notar que prop del poble s' hi trob:!.n se-
pultures obertes a la roca viva y ta~'lde .. ab lloses que no tenen c.'\p inscripció
pe r lo que no-s pot determinar de quin temps són.

,
 GEOG1<AFIA GENERAL DE CATALUNYA

Tractan d'aquest poble:

La esmentada Cura i/ineraT/a de l'Osona, pI. JI-lb,:&1Irsk! a Sani 7au.e dI fn",lallya. per en
Franci.,.;n de S. Maspons y Labròs. Butl1eti del Centre Excursionista de Catllunya, any 1896, pl. 128
a 14J. ¡':'w:ursitf a A~M, sall.'uari dI La Quart. Vilada , Salli JauMe dI ¡'-ronlaIlJà, per C. A. To-
rri.!!. Bl.lll1cll del Centre F.xcur..ionistl de Catalunya. Iny 1903. pl. 149 I 15i Y ' 69 a 187,y 10 Bergada.
~I mcteix aul.Or, pl. '44 Y '70.

Sant Julià de Ce rdanyol a

Poble de 71 edificis ab 2'27 hab itants de fet y de dret, a 19 kilòmetres a l

NE. del cap de partit y a 920 metres d ' altitut. Es a la es-
querra de la riera del séu nom, que desaygua a la esquerra
de l Llobregat a Guardiola.
Té com agregats lo poble de Guardiola, lo caseríu de
La GttÚlguela y la a ldea de Sa,,' L/oreus de prop Bagà.
Lo primer dista 2'50 kilòmetres a l SO., lo segón es a 500
metres y la tefce ra a 4 k ilòm etres, per un camí de ferra-
dura que quasi sempre va anguilejant.
Entre lo poble, aquests agregats y algu nes cases es-
campades, aquest municipi reuneix 120 edificis a b 392 habi ta nt s de fet y 386
de dret.
Sant Llorens de prop Bagà
es a la dreta del Llobregat y a
Ó92 metres d' altitut; té mines de
lignit al Callet d ' Eyna.
També hi ha mines d 'aques-
ta mena a Cerdanyola, als en-
drets nomenats Mas J o u, La
Quaranya, Mas d'e n Pey, Te rre-
res de ta Grayera y Roques de
Sant Cl iment . A Guardiola, que
es cap del ferrocarril econòm ich
de .Manresa, n' hi ha a Cà n Bat-
lle.
Aquest ajuntament es del
bisbat de Solsona, té una parra·
quia dedicada a San t Juli à , ane-
xa de la de Sant Llore ns de prop
Bagà, ab un rector, una escola
mi xta de noys y noyes , un hostal
eH.., c1.1..1i V¡Dlró
CUlrdiola.-~loh del riu Ll obregat
y quatre motin s de farina .
Lo séu terme es montanyós
y fret; S' hi cria blat, patates, llegums y bestiar de tota mena, y confronta: al
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOM IS
'39
N. ab los de Bagà y Brocà; al E. ab los de La Pobla de LiUet y Castell del
ArenYi al S . ab lo de La Nou, y al O. ab los de Vallcebre y Gisclareny.
Abans pertanyia a la jurisdicció del Colegi de benedictins de L1eyda.
S' ocupt. d' .quest poble en C. A. Torr.s en 10 séu BUKa4à, pl. 105.

Sa nt Martí del Bas

Poblet de 9 cases, a 35 kilòmetres al SE. del cap de partit y a 20 de la es-

tació de Sant Quirze de Besora, del ferrocarr il de Barce-
lona a Sant Joan de les Abadeses, que es la q ue té més
prop. Té agregats los caserius de B~II'ay¡:lIa y La Dlava,
que distan 2 kilòmetres del poble, reunit·se l' Aju nta-
ment al derrer d' aquests. La po blació total es de 210
hab itants de fet y de dret, ab 76 cases.
Es ent re la ri era Gavarresa y la de L1ussanès, tribu-
taria d'aquella, aygües amunt de la llur un ió. Pèl séu
terme hi passa la carretera prov incial de Sant Q uirze
de Besora a Prats de L1ussanès y té cotxe diari a Perafita.
Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroqu ia l baix la advocació de
Sant Martí, ab un rector; una escola mixta pera noyes y minyons y tres mo-
lins de farina. Fà la festa major lo dia de Sant Martí, 11 de Novembre.
Lo seu te rme es montanyós y fret; s' hi cull blat, l:>lat de moro, sègol y
llegums; s' hi cría bestiar de tota mena y confronta; al N. ab lo de L1ussà; a l
g. ab lo de Perafita; a l S. ab 10 de Olost, y alO. ab los de Prats de L1ussanès
y L1ussà.
Era de la jurisdicció de O. N. de la Torre y de Tort.

Santa Maria de .Marlés

Esglesia y cases que donan nom a aquest ajuntament que, j unt ab les 105
cases q ue té escampades pèl terme, forma un total de I I I
ed ificis ab 403 habitants de fet y 404 de dret. Té com
agregats Saltt Afarti de Afarlés, a un kilòmetre al E., y
Vilalta, a 2 kilòmetres al NE., y a 565 metres d' alt itut,
quina població està incluída en la total anterior.
Santa María de Mar1és es a la dreta de la riera de
aquest nom y Sant Martí a la esquerra, y dista aquella
12 kilòmetres al SE. del cap de partit y 8 de la estació
de Viladomíu, del ferrocarril econòmich de Manresa a
Berga, que es la que té mes prop.
Es del bisbat de Solsona, la esglesia de Santa Maria, y del de Vich la de
Sant Martí; té un rector, u na escola pera abdós sexes y un hostal.
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Com industria hi ha una fàbrica de texits de cotó y tres motins de farina.

Lo séu terme produheix sègol, blat de mo ro y llegums, y cría tota mena de
bestiar. Confronta alO. y al N. ab lo de Sagars; a l E . ab lo de Prats de L1us-
sanès; y al S. ab los de Sant Felíu Saserra y Cayà.
E ra de la jurisdicció senyorial dels Duchs d' Hijar y de la Portella.
La esglesia de Marlés, dedicada a Maria Sant íss ima , va se r consagrada
l'any 892 pèl bi"be d' Urgelllngobe rt; però la actual es del segle XVII.
Din s d'aquest terme hi ha la avuy abandonada esglesia rom àn ica de
La Tor .
S' ocupan de S:lnta María de Mar1és:
Lo lIufaH", per en Pelegri Casades y Gramalxes, pl. ," a 18S. y lo Dtrgadà, per en C. A. To-
rras, pI. 19S.- Y de la abandonada esglesia romlnica de La Tor, se ni ocupa aquest derrer aulOr en la
seUII &çurlld a iu Itrru de Gt/ardia y Pimfl, Butlleti del Centre Excursionista de Calalunya, any

'904, pl. 133 a 149·

Serchs

Serchs Pont de Ra"entí es un poblet de 35 cases situat a la confluencia

O
del torrent de Santa María ab la riera de Peguera,
a la esquerra d'aquesta y no gay re llun y de la
seua desembocadura, a la dreta del Llobregat. Es a
7 kilòmetres a l N. del cap de partit, a un de la es-
tació del séu nom y a 69 1 metres d' allitut (29)'
T é com agregats: la su lraganea de Stml Salva-
dor de la Vedella, a 4 kilòmetres al N., a la esq ue-
rra del Llobregat; los caserius de Salli Corneli, 6
kilòmetres al N., a la dreta del Llobregat , y La Garriga, a 2; y l' arrabal de
Cap de la Costa a 200 metres. Comptant tOtS aqu ests agregats, comprèn aquest
municipi I ('2 cases, 404 habitants de fet y 408 de dret .
Era reyale nch , es del bisbat de Solsona, . té una parroquia , la de Sant
Andréu, anexa de la de La Baells, ab un rector, y una escola bisexual.
Hi passa la carrete ra de tercer ordre de Berga a la provin cia de Ce rona
per La Pobla de Lillet y té un cafè-restaurant y dos hosta ls.
Los fanals públichs són de pe troli ; té un sol molí de farina y fa dues fes-
tes majors: lo 31 de Novembre y la Pasqua de Pentecostès.
Lo clima es fret , 10 terme montan yós, té fonts mólt abundoses, s' hi fa sè·
gol, cibada y blat de moro y s' hi cría tota mena de bestiar.
Hi ha lignit al Pujolet, a la Devesa del Gall , a la Rasa dd Mitg, a les Ca-
nals de Vall Llòbrega, als Emprius de Baix, a la Co llada Baxa, a la del Mas
•
(39) A la part alta del poble, segons ~taureta y Thos y Codina C. A. Torres n' hi dóna 645_ L' al-
tilut de ta estació es sols de SS8 metres.
 P RQVI NClA OH. BARC H.LONA.-CELS GOMIS

Palò u, al Miratetl de Sant Corneli , a La Arola, a Terra Negra, a la Collada

Alta, al To rre nt del :o.li ratet1 y a les ta n re no menades mines de Fígols.
Aquest terme confro nta: al N. ab los de Fígols y La Nou; al E. ab aquest
derrer y lo de La Baells; a l S. ab lo de Berga, y a l O. ab los de Castella r de
R iu y Fígols.
S' ocupa de Strchs en C. A. Torras en lo séu Bergada, pI. 15, 11 0 Y 157.

Va llceb r e

Poble de 43 ed ifi cis ab 138 habita nts de fet y 145 de dret, a 20 kilò metres
a l NO. del ca p de pa rti t y a 11 80 de a ltitut. Es a la es
q uerra del torre nt de l Forat Negre, a flu yent de la dre ta
del riu Sald es , a un s 6 kilòme tres de la estació de G uar-
dio la-G avà, del fe rrocarril econòm ich de Manresa.
T é agregats los case riu s de Ba/ialls y les Deus, La
Barceio1tela, La Afo1tltmya y L n Porlel, a dos kilòmetres
de d ista ncia, y 10 de S(",I ¡ttlià a 3 y a 945 m. d' a1titut,
reunint e ntre tot lo mun icipi 182 cases ab 459 hab itants
de fet Y 473 de d ret.
Es del bisbat de Solsona, té una pa rroq uia dedi cada a Santa Ma ria , ab
un rector, de la q ue n'es anexa la de la q uadra de Sant J ulià; una escola
mixta pe ra noys y noyes y un molí de fa rin a. Fà la festa major lo 15 d'Agost.
Lo séu te rme es monta n yós y fre t y con fro nta: a l N. ab lo de G isclareny,
al E. a b lo de Bagà, al S. ab 10 de Fígols y a l O. a b lo de Saldes.
S' hi cull blat, sègol, llegums y pa tates; s' bi cria bestia r de llan a y bavi,
y hi ha mi nera l de lig nit a Ca non gia, Taumú , T o rrent de Va llce bre , Co ma de
idl;! m., T e rre res del Vinyet, Coll de Pradell , T or rent d'e n Pey, Roq ues de
Mas Pujo l y Costa de San t Juli à.
Pe rta n yia a la ju ri sdicció senyoria l del Marquès de Sentme nat y de G i-
ronella.
S'ocupa de aquest poble en C. A. Torras en 10 séu Bergadà. plo 261 Y 563.

Va lldàn

PoLle q ue, j unt ab la esglesia y cases de Sa111 Barloméll, lo caseriu de

SImi Pere de AfadroJla y algunes cases escampades, forma un mun icip i de 68
edificis ab 282 habitan ts de fet y 285 de dret. Es a Mitjo rn de la montanya de
Queralt , a la d reta de la rie ra dels Moli ns, tributa ria de la d reta del Llobre-
gat, a 750 metres d' altitut, a un kilòmetre a l SO. del c.1.p de partit y a 5 de
la estació d' O lvàn, que es la que té més prop. L'Aju ntame nt se reun eix a
Sa nt Bartoméu.
E ra reyale nch, es ~el bisba t de Solso na, té una esgles ia parroquial, la de
PrMlfPlÑ d, Barcel4l11S.-16

,
 14 2 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Sant Pere de Madrona, ab un rector; un estudi y una escola mixta pera noyes
y minyons, y ra festa major per Sant Bartoméu (24 de
Agost).
Té 5 hostals y cotxe a Berga quatre vegades al
dia. •
Lo seu terme es mólt trencat; s' hi là blat, sègol,
blat de mOrO, llegums y patates y s' hi eda IOta mena
de bestiar. Te moltes fonts d' aygües medecinals, pe-
dreres de ciment, y mines de betúm a la Costa de la
Figuerassa, a la So la na de C<ln Morí y al Po rtell d'en
Roca .
Entre les fonts del séu terme h i ha les tan re nomenades de l\'I ossèn Gu iu,
Negra, de l Carot y Calenta .
Pèl séu terme h i passa la ca rretera de terce r ordre de Berga a Solsona .
Confronta al N. ab 10 te rme de Berga, al E. ab lo de Olvàn, al S. ab 10
de Av ià y al O. ab lo de Capolat.
Tracta de aquest poble lo Bergat/à, per en C. A. Torra-s, pI. ns, 242 y 2,,8.

Vilada

Poble de 55 cases ab 2 t8 habitants de fet y :3:20 de dret, a la dreta del riu

Mcrdansolo Mergansol, afluyent de la esquerra del L10.
b regat, a 10 k ilòmetres del cap de partit, a altres 10 de
la estació d' DlvIm y a 582 metres de ah itu!.
A me nys d'un kilòmetre te los caseríus dels CIo-
lassos y de La Rib8Y«, ab los qua ls y 69 cases escam-
pades, forma un m un icipi de 17 1 edificis ab 502 hab ita nts
de fet y 50.¡. de dret.
Hi passa p rop, dexant-Io a la dreta, la carretera
provi ncial de Sant Qu irze de Resora a Berga y té cotxe
d iari pera anar a abdues poblacions.
Depèn en lo ec1esiàstich del bisbat de Solsona, té una esgles ia parroq uial
dedicada a Sant Joan Hat ista ab un rectOr, de la q ue n'es anexa la de Santa
~l agdalena de Gua rdiolan:;; una costura y un estudi municil)a ls, ilIum inació de
gas acetilè, y ra fes ta major lo 24 de Juny, diada de Santjoan.
La seua industria consisteix en quatre I?lbriques de texits de COlÓ y tres
!D olins de farina.
Lo séu t.:rme es montanyós y fret; s' hi cull blat, sègol, blat: de mOrO, pa.
tates y llegums; s' hi cría tota mena de bestiar; s' hi troba betúm mineral a l
Pujant d'en Se rra llonga y a ls tou ents de Casa Roca y de les Eres; succi ni o
àmbar, a la Baga del Clot, y confronta: al N. ab lo de La Nou; a l E., ab lo de
Borredà; al S., ab lo de La Quart y al O. ab 10 de La Baells.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS ' 43
Vilada, o Vilada de Guardiolans, com la nomenan altres. era de la juris·
dicció senyorial del Duch de Híjar, Prínce p de i..a Portella.
S' ocupan de Vil ada:
Ert:ttrstd a AJ,e"S, Stmttmri de La ellar, Vilada, elc., per en C. A. TorrIS. Butlleti del Centre Ex·
eUr<:ioni ..ta de Catalunya, any 1903. pl. 149 a 157 y 169 l\ 187,)' lo Btrtcuia. del meleiltautor, pl. 114.

Viver

I)oble de ~4 cases que d ista 4 kilòmetres de la aldea de Serrateix, en la

que s' hi reuneix l'Ajuntament. ru nt ab aquesta aldea, la
de SalltJoa"de ¡lftmdarJl y 13 cases esca mpades, forma
un munic ipi de 1.J9 edificis ab 479 hahitants de fet y
d e dret, a 22 kilòmetres al SO. del cap de partit y a 7
d e la estac ió de Puignig, del ferrocarril econò mich de
~lanresa a Guard iola, que es la que té més prop.
Es entre mo ntanyes, a la dreta y un I>och aparta t de
la riera de Santa María de Merola¡ Serrateix es a 4 kilò-
metres al SO. de Viver, y Sant Joan de Mund'lrn, a uns
2 kilòmetres al N .

Es del hishat d e Solso na, té una esglesia parroqu ial dedicada a Sant Mi-
quel, d e la que n'es anexa la de Sant Joan de .\f undarn, servida per un rec-
tor; un .. esco la mixta per abdós sexes, un molí de far ina y fIL la festa major per
la Santíssima Trinitat.
Lo séu terme es montanyós y te mplat, s' hi cull sègol, ll egums, un poc h
d'oli)' ví, s' hi cría bestiar y confronta: al N. ah los de ~Iontclar y Casseres;
a l E. ab aquest derrer y lo de Pu igrcig, a l S. ab lo de Castellad ral y a l O. a b
lo de Montmajor.
Dins d'aquest terme hi ha los restos dd antich monestir de Serrateix,
a pS metres d' ahitut. La csglesia es romànica y data del any 940, I>e rò avuy
està feta malbé per les inconsiderades modificacions que s' hi van fer l'any
1807, Seg-ons se mbla va ser sempre mólt pob re aquest mon estir , fin s y tot
sent abadia del ordre de Sa nt Renet. Diuen que lo sepu lcre que hi ha dins
de la esglesia, a mà esque rra, es lo del abat Oliva Cabreta. Hi ha també lo
sepulcre d'en Berenguer de Torrigues, abat que fou de Serrate ix desde 1377
a 141 2. I!:s d ' istil gòtich y no--s veu perque a l fer lo claust re va quedar entre
aquest y 1<'1. esglesia¡ pera veu re-I s' hi ha de baxar per medi d ' una escala
de gat.
Abans era del senyoríu de N. Gras.
S' ocupa d'aquest poble en C. A. Torra5 en lo séu Bert.adà, pI. 237 Y 2,,1; Y de Serratelx ne trac-
tan aquesta meteu obra y De Ripoll a Card(WIa. per en Joan Dan6! y \'ernedlS, Butlleti del Centre Elt-
eursionista de Catalunya, any 1C)08. pI. 52.
 PI'IRTIT JUDICII'IL DE GRI'INOLLER5

J\!metlla (la), AyguafreJa, Bigues, Caldcs de Montbuy, Canovelles, Cànoves, CardeJèu, CasteUtersol.
Fogb de Montclus, Garriga (La), Granollers, L1erona, Llinars, llissA de Munt, Llissl de Vall, Marto-
relles, Mollet, Mon tman y, Montmeló, Montornès, Montse ny, Pnlòu, Parets, Roca (La), Sani Antoni
de Vilanova de Vilamajor, Sant Fost de Capcentelles, SanI Feliu de Codinc'l. 3nnt Pere de Vilama_
jor, SanI Quint Safaja. Santa Eul.ria de Ronsana y Tagamanen t.

Comprèn aquest partit una bona part de la hermosa encon t rada natural
del Vallès, una de les més fèrtils de la provincia, y confronta: a l N. ab los par-
tits de Manresa y Vich; a l E. ab la provincia de Gerona y lo partit d'Arenys
de Mar; a l S. ab aquest derrer y lo dI! Mataró, y alO., ab los de Sabadell y
Te rrassa. Casi tot ell era comprès dins de la "egueria de Harcelona.
Reuneix aquest partit jud icial 6 ,-i les, 23 pobles, S aldees, 49 caseríus y
2,934 cases escampades, ab un total de 17,6rJ7 habitants de fet y 18,195 de
d ret, repa rtits entre los 31 seguent~ aj untaments:
Atmetlla (La), Ayguafreda, Bigues, Ca ldes de Montbuy, Canovelles, Cà.
no \'es, Cardedèu, Castel ltersol, Fogàs de Montclús, Garriga (La), G ranollers,
1,le rona, Llinars, U issà de Munt, Uissà de Vall, Martorelles, Mollet, Montmany,
Montmeló, Montornès, Mo ntseny, Palòu, Parets , Roca (La), Sa nt A nton i de
Vilanova de Vila major, Sant Fost de Capcen tell es, Sa nt Fe liu de Codints,
Sant Pere de Vi la majo r, Sant Q uirze Sa faja, Santa Eu laria cie Ronsana y T a-
ga manen t .
Regan aquest partit, e n direcció N. a S., los rius Congost y Moge nt y les
rieres de Caldes y de Tenes, fe rtilisant les seues terres. Hi p:l.ssan de S. a N.,
lo ferrocarr il de Barcelona a Sant Joan de les Abadeses y la carretera de se-
gón ordre de Barcelona a Ribes; de SO. a NE. lo ferra.c:l.rri l de Harcelona a
Cerona per Granollers, y de O. a E. les carreteres provincials de Caldes de
Montbuy a Sant Celoni y de Sant Llorens Savall a Llinars, y algunes altres de
menys importancia.
Dins del partit hi ha part de la serra del Montseny y les montanyes de La
Carga, y la serralada que serveix de pa rtió entre aquesta part del Vallès y lo
.\Jar<!Sma. ,
Lo clima es e n general suàu y agrad ívol y la principal riq uesa dels habi-
tants consisteix e n lo conrèu de la terra.
 PARTIT JUD I CIAL Dó GRANOLLóRS

T
= •
,
,
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

Granollers

Vila cap del partit judicial del séu nom, a 30 kilòmetres al N. de la capital
de la provincia ya 146 met res d' altitut. Junt ab lo séu
arrabal del Carrer del Afilgdía reuneix 1738 edificis ab
6755 habitants de fet y 680+ de dret.
Es a la esquerra del ríu Congost, al mitg d'un pIà
fèrtil y ben conresat. Va se. una de les primeres pobla.
cions d'Espanya que va tíndre ferrocarril puix que lo
de Barcelona a la esme ntada vi la se va inaugurar lo 23
de Juliol de 1854, continuant·se més tart fins a Gerona.
Hi passan també lo feírocarr il de Barcelona a Sant Joan
de les Abadesses; la carretera de segón ordre de Barcelona a Ribes; la de
terce. ordre de ~Iataró a G.anol1ers¡ y les provincials de Caldes de Montbuy a
Sant Celoni y de Montgat a Granollers.
Té fanals de gas, telègraf, tres fondes, sis hostals, cotxes diaris a Cal·

CU:d di Joau B<l~h

Granollers.-Vista general de la població

des de Montbuy, a Mataró, a la Garriga y a Uissà de Munt, y destacament de

carrabine rs y de guardia civil manat per un oficial.
Hi ha una esglesia paíroquial dedicada a Sant Esteve, servida per un degà
a.xipreste¡ té una escola bisexual y dos estudis municipals; un de segona en·
senya nça, cinch costu res y quatre colegis pera noys dirigits per mestres par·
ticulars; un convent de Germanes Carmelites del Hospital y ete St. Joaquím,
un altre de Germanes Josefines, un de Germanes franceses de Sant Joseph de
Cluny, y un colegi de Germans de la Doctrina Cristiana.
Fà festa major del 2 al 6 de Setembre; fires, los dies 20 y 30 d 'Agost y
lo dimars de la Pasqua de Pentecostès, y me.cat tots los dijous.
PrOf1I,.CiII44 B/I,.ctlinla.-J7
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Té quatre orquestes, dos mestres de música y onze societats, nou de les

quals són recreatives, una choral y un' altra de socors mutuus.
Com industries derivades de la agricultura té: 6 fassines d' ayguardent, 4
fabriques de licors, 3 de gaseoses, 3 de curtits o blanqueries, I de llana. vege-
tal, I de guano, I de xocolate, 3 de pastes pera sopa, I de productes quimichs,
2 de farina Y 3 molins de lo meteix .

Com industria de la construcció compta ab una fundició de ferro, 3 fàbri-

ques de serrar fusta y 10 forns d'obra.
La industria del texit hi es representada per una fàbrica de filats de lIa-

CU'"" do Joan R08clr

Graooll crs. - Casa de la Vila

na, una de hetes, una de conxes o bànoves, una de tovalloles, vuyt de texits
de COtó, tres de llana, una de fil y dues de blanqueig.
Té ademés una fabrica de gas y un' altra d'electricitat.
Lo séu terme es de clima suàu, té algunes tonts d' aygua lerruginosa, pro-
duheix cereals, fruytes, llegums, cànem y ví y confronta: al N. ab lo de Cano-
velles y L1erona; al E ., ab lo de La Roca; al S., ab lo de Palòu, y alO., ab
los de Uissà de Vall y Llissà de Munt.
Aquesta vila era ja coneguda en temps dels romans ab lo nom de Gra-
"u/aria; l'any 1315 va quedar la 1ila incorporada al domini reyal mitjançant
certs pactes y condicions, y sempre pagant la vila les somes estipulades, mal-
grat lo qual10s reys tornavan a vendre o a traspassar llurs drets a terceres
 ,,
o

"•

-•"
~

"

,
•
PROVINCIA DE BARCELONA.-CF.:LS GOMIS '47
persones, sense tíndrer pera res en compte ni los contractes estipulats ni les lli-
verlats per ells atorgades.
Després de nombroses reclamacions y de plets interminables, 10 25 de
febrer de l,pB lo rey D. Alfons IV, mitjançant la enlrega de deu mil florins
per part de la Vila, va declarar a aquesta tn~1Itbre y carr~r d~ la &tu/a/ de Bar
ce/o'la, sense que per axò perdês aquella cap dels seus drets y privilegis.
Durant la guerra de la Generalitat de Catalunya COntra D. Joan II, la vila

CUd d~ Jo:.n IlollCh

Granol1ers.- I'Òrlichs de la Plaça

de Granollers va pendre les armes contra aquest, y havent-se nomenat rey al

Conclestable D. Pere de Portugal, al poch temps de trobar-se aquest a aquella
vila, hi va morir (28 de Juny de 1466). Per fi lo 27 d'Octubre de 1471 la vila
de Granollers va obrir les seues porles al rey d 'A ragó, mitjançant honroses
condicions.
Los pagesos de remensa , que tan I havian ajudat a D. Joan 11 en la guerra
co ntra la Generalitat, al veure que no se·ls cumplía lo que se-ls havia pro·
mès, s' axecaren en massa l'any 1484 Y lo 3 de Febrer del any següent van en·
trar a Granollers manats per en Pere Joan Sala, calant foch y saquejant algu-
nes cases y degollant a varies persones de posició.
Després d 'u na serie de peripecies los remenses van ser batuts per les
tropes que havian sortit de Barcelona, en Pere Joan Sala va caure pres y lo
día 24 de Març del meteix any va ser portat a Granollers, y de allí a la capital,
ahont va ser degollat y esquarterat 10 28 del meteix més.
 GEOGRAP'IA GHN&RAL OR CATALUNYA

En lo mes de Febrer de 1640 les tropes castellanes allotjades a G ran ollers

hi van cométre tota mena de tropelíes, sent axis que no hi eran pas com ene-
migues, sinó sols de pas pera anar a fer la guerra contra-ls francesos. No hi ha
que dir que, a conseqüencia d'aquells fets, la vila va péndre part al alçament
general de Catalunya COnl ra Felip IV.
Durant la guerra de Successió, quan lo siti de Barcelona per les t ropes
de Felip V, tots los pobles del Vallès se van aliar pera dur queviures a la ca-
pi tat y atacar en lo possible al enemich; y al iniciar-se la de la Independencia,
se va reunir a Gran"lIers, lo 20 de Juny de 1808, una junw. pera organ isar la
defen sa de la coma rC;tda y hostilisar sense treva ni descans als francesos. En
les guerres civ ils del segle passat poch hi va ocórrer que siga digne de
esment.
Durant la dcrrera guerra civil, la nit dd 18 de J ancr de 1875, tres mil car-
lin s manats per en Tristany van ent rar per sorpresa a G ranollers, destruint les
fortificacions, assessinant a "aris vehins y e mportant-se-n d'altres en penyora
pera fer-se pagar una fo rta cont ribució de guerra.
La vila de Granollers estava abans rodejada de muralles, tenía sis portals
y a cada hú d'ells un sant; aluests eran: Sant:t Agna, Santa Isabel, Sant Cris-
tòfol, la Mare de Déu de la Visitació, Sants Cosme y Damià y Sant Roch.
La esglesia major es gòtica y data del segle X II. Es notable un quadro
que represe nta a Sant Bartoméu y es a la penúltima capella de la dreta.
Tractan de Granollers:
Gura tfll fJiapra f3r d furrH:arril dtl .\'arll. Secció" dc Raretlema a Grallallcr~, por C. C. y M.
- . ruc. 4.° Barcelona, .8S4. pI. 35 a 4o. -E.w:urJidll dl Barctllma a Gtrall.1.f r/Ctr!lrsa pqr elfl-
rra-tarnl, per en Joseph Gil y ~Ionlaña.• rasc. ".--Barcelona, 1871, pl. '3 Y 14.-A'flll/fI soón la
lillilll3 !fUrra ciril tn Ct,faluiJa ( fS¡Z-fS¡.1J. per D. lo.quim La Uave y Garcia, I tom. ".0. Madrid .
•8n , pl. ,,6.-Gllla-t:;etronl dl Bara!(ma a /'¡d" per J. S. Y V. I rasc.8.0 "¡eh, 18n. pI. ] " a ]9.
E",'cflrsidJt d Call/JfUlIu, ¿lt,-ana :J G,allo!lt,-r. Memorias de la Ass(IÇiadd Ca/alanisla tI' E.wfll'Jlafa
Cimtljicas. Vot. J. pl. 1"5 a ISJ. B.reelona, 1880.- Apfmtu para la hisla,-ia dl GraflOlIlI'.t. per en
JO!ICph Coroleu .• fa<;o;. ".o_ Barcelona, .881.-E.,·(III'J;Ja (¡l'IlI/allel'J. L' ExcursioniSla. vol. I. pl.'SJ
a 1,S7.- Bnrcclona, . 881.-&·C/I,.siJ a Grallol/ff·r. LlI RfKa. c!( .. per C. A. Torras. Mcmorias de la
As<iOCilleió Catalanista J' Excursions Cicntific.~, \'01. 11, pI. JJ9 a J~~.-B.rcelona, 1888. - l'lla t:r:CI.rsÍ(;'1
;or Ca/aimia, per en GayetA Cornet y Mas.• tom. 8. o_Barcelona • • 8&8. pl. 91 a 93.- Harulonaym
pral'incia, per en Modest Martí y Solli. I tom.8. 0 BMeelona. 1888, pI. .,0 -La Gramtlllria. Númtro
extraordinari del 2 de Setembre de • 89.s·-Granollers. impremplldeJaume Joseph.-Y GuIa dl Bara-
fau" a GralWl/tn per en Víctor Salaguer. I rasc.8. o-Barcelona, 1857, pI. 78 Il 8".

Atmetlla (La)

Poble de 6.¡- cases ab 163 habitants de fet y 169 de dret, a 7 kilòmetres al

N. del cap de partit. Es a la dreta de la carretera provincial de La qarriga a
Sant Feliu de Codines, entre lo Congost y la riera de T enes.
Junt ab los caserius de L' Arragal, A/as Dorca, Port/is, Lo Serrat de la
Ocata y lo Vekinat del Mas Faórert. y 40 cascs escampades pèl seu terme, for·
ma un municipi de 211 cases ab 716 habitants de fet y 284 de d ret .
La estació que té més prop es la de La Garriga, a 3 kilòmetres.
 PI<OVINCIA 1)1'.: BAI<CELONA.-CELS GaMIS '49
Es del bisbat de Barcelona , té una esglesia pa ..oquial dedicada a Sa nt
Genís, servida per un rector, y la capella de Sant Nic()-
làu, a un quart del poble. La esglesia \'a ser consagrada
l'an y 9Q6 pè l bisbe Teodorich y tomada a consagrar
l'any 1123 per San t Olaguer, bisbe de Barcelona. Té
també una costura y un estud i municipals, dos bodego ns
y cotxes dia ris a La Ga .. iga y a Sant Miquel del Fay.
Fà la festa major lo 25 d'Agost.
Lo séu terme es montanyós y de clima temptat, se
hi cull blat, blat de moro, ll egum s, oli, ví y cànem, y
confro nta: al N. ab Montmany; al E., ab La Garriga; a l S" ab Ca no\'elles, y
alO ., ab Bigues.
Era poble reyalench.
S'ocupa d' Iquest poble en JOlquim Guasch en la seua ExcuN.1id a La A/"'I/lIa y La Garri¡;a,
Memoriu de 11 Associació Catllanista d'Excursions Cientifkas, "01. III, pI. 330 a ]]6.

Ayguafrcda

Poble que ab lo séu ar.abal La Baltcó y algunes cases escampades, reu-

neix 126 edificis ab 450 habitants de fet y 453 de dret.
Es a la esque ..a de du Congost, a 19 kilómetres al N.
del ca p de partit y a 404- metres d' altitut.
Hi passan la ca ..etera de segón ord re de Harcelona
a Ribes y lo ferrocardl de Sant Joan de les Abadesses,
quina estació té a La Abella (Sa nt Marti de Centelles) ,
que es mólt píOp.
Es del bisba t de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant Martí,
ab un rector, y un' altm de sufragaria, ba ix la advocació de la Verge de la
Concepció, servida per un vicari; un convent de rell ig ioses de la Sagrada Fa-
milia y una escola mixta pera noyes y min yons. Fà fes tes majors 10 I S d'
Agost y lo 8 de Desembre.
Los fanals públichs són de petroli.
Té un pou de neu y una fàbrica de pulverisació.
AI seu terme hi ha carbonats y sulfurs de cou re a la rie ra de La Bancó;
s' hi cu ll blat, blat de moro, patates y vi, y confronta: al N. ab lo de Cente-
lles (Santa Coloma de); al E . ab los de Brull y Tagamanent; a l S, ab lo de
Montmany, y alO, ab los de Sant Quirze Safaja y Sant Martí de Centell es.
Pertanyia a la jurisdicció senyorial del Príncep de Belmonte.
La esglesia primitiva d'aquest poble, a uns 3 kilòmetres dt; distancia del
meteix, \'a ser co nsagrada , dedicant-la a Sant Martí, l' Ilny 899 per lo bis·
be de Vich Gotm::.r, a in stancies de Na Emon, filla del comte Wifret y aba-
ProrJ$~14 111 BlJrcljollUl.-J8

,
 , 50 GEOGRAFIA GRNRRAL OR CATALUNYA

dessa de Sant Joan de Ripoll, avuy Sant J oan rte les Abadeses . La esglesia
que hi ha dins de la població es del any 1676 y res té de particular. A I ce-

ClilI. d, JIlU V;lItr6

:\yguafreda.-Vista general de la població

mentiri parroquial hi ha un sepulcre de pedra hont hi està enterrat en Gu illèm

de Comi lles, de qui se diu que va dotar en part la esglesia parroquial.
S' ocupan d'aquest poble:
La esmentada Gu{a-CiC(T(1tI( de BarulQ1U a Vic"', pI. 52 Y Sl, y Coleccid de mqnograjiu de Ca-
talunya, lletra A, pI. 56 y 57.

Bigues

L'ajuntament d'aquest municipi se reuneix a Riells del Fay y està lor-

ma t per les següents entitats: lo poble de Oigues, los
caseríus de Riells, Lo Piçardell, Lo Pià del Vermell,
S,mt Afatélt de MOI~tóuy, La Torre y La Vall B/allca de
Riells y 18j cases escampades, reunint un conjunt de
263 edificis ab 908 habitants de fet y 899 de dret.
Bigues es a la esquerra y prop del naxement de la
riera de Tenes, tributaria de la dreta del Besòs, a 19 ki-
lòmetres al NO. del cap de partit y a 8 de la estació de
La Garriga, del ferrocarril de Sant Joan de les Abadeses, que es Ja que té
més prop. Hi passa la carretera41rovincial de Sant Llorens Savall a Llinars,
y té llum s eléctrichs.
Es del bisbat de Barcelona, té una parroquia dedicada a Sant Pere, ab un
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

rector, matriu de la de Sant Matéu de Montbuy; un estudi y dues COstures

municipals, y ra la festa major lo 29 de Juny.
Riells té una altra parroquia dedicada a Sant Vicens, ab un rectOri ra fes-
tes majors lo 22
de Janer y lo 7
d'Agost. ASant
Miquel del Fay,
hermós salt de
aygua, hi ha una
r.1.brica d' elec-
tricitat.
Des de lo pri-
mer de Juny al
30 de Setembre
hi ha cotxes que
de La Garriga
portan a Sa,,/
Clill.d, Benet eh!.. Afiqtlel del Fay
R.clb.. - V.sta Je la esglesia y població a 3 pessetes l'as·
siento.
Hi ha un hostal, y la indus·
tria hi es representada per una
prempsa d'oli, cinch molins de
farina y una fibrica de texits de
cotó.
Lo séu terme es montan yós
y de clima templat, produheix
ce reals, llegums, hortal ices, cà-
nem, oli y vi Y s' hi cria beSl!ar
porquí. Era reyalench y confron-
ta: al N. ab 10 de Montmany; al
E. ab los de La Atmetlta y L1e-
rona; al S. ab los de Canovelles
y Santa Eularia de Ronsana, y
alO. ab los de Caldes de Mont·
buy y Sant Feliu de Codines.
Una de les curios itats natu-
rals d'aquest terme es la dèu no-
menada Baróo/es, que brolla en
gran quantitat demunt terra, y
la aygua hi ra bombolles com si 011.1.6 d, Raf,1 Urt.h
bullís, per més que siga freda y Sant Miquel del Fa)'

,
 •

GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA

mó !t agradable de gust; y una a ltra, de les més notables de la provincia, lo

fam ós salt d' aygua de Sant Miqu el del Fay , format per lo du o riera de
T e nes.
La primitiva esglesia de Sant Pere de Bigu es ex istia ja l'a ny 1059 Y, sens
duple, va ser reedificada, pui x sabèm que va ser consagrada de nou 10 dia 15
de Octubre d e 1:2 56 per en Gu illè m, bis be de Barcelona. D'aquesta esglesia
no ' n queda res. La actual va ser començada lo 3 de Març de 1733 y term ena-
da lo 3 de Octubre de 1737. No té res de parti cula r .
Aque;¡ta parroquia té, co m h,!vèm dit, una su fragania: la de Sant Matéu
d e l\lontbuy, que e ra abans dins del castell d'aquest nom y da tava d el se-
gle XIV. Però d es de 10 segle XVIII nc te una altra man a da edificar pèls se-
nyors de aquell caste ll a la vall del séu nom.
Eran naturals de Bigues los germans Marià! Francisco de Sales y Pilar
Maspons y Labròs, aq uesta derrera més coneguda ab lo pse udònim d e María
de Bdl-Hoch. Los tres han coloborat poderos."l ment al renaxement de la litera-
tura catalana, havent estat los dos derrers entusiastes recullido rs de trad icions
y rondalles de la nostra terra.
Lo prim er, en Marià, va presid ir la comissió de catalans ¡¡-lustres que va
anar a ~ radri d lo mes d e Març de 1885 a entregar a don Alfons X II la Memo-
ria e n defensa dels drets materials y morals de Catalun ya, redactada pe r en
Vale ntí Almirall, qu e també feya part de la esmentada comisiÓ.
S' ocupan d e Bigues :
Lo Val/ls. per en F'ranecsch Maspons y Labr6s. Anuari de la Associació d' Elcursions Catalana.
vol. I, pI. 8" a I lO: Col.ltuU de WIOlWKrafit..t de CalaIIlN)'a, per en Joseph Reig y V¡¡ardell, lletra B.
pI. 317 a 310.-E.,·(fIrlió ciJ/~JectirJa a La GarriKa, B;gas y Ca.#t/J dt MON/ini" per en F'rancisoo
de S. M a~pons y LabrÓS. BUllletí de la Associ!lció de Excursions Catalana, any 188~. pI. 8611. 95.-Y
Exclluid uftlto/òglta a la SantiJ, (es Saróolu y linglu dt Serli, per en Norbert Font y Saguê. But_
lletí dei Centre Elcursionista de Catalunya, any 1898, pI. 165 a 168, 1 8~ a 196 y 197 a 105.
De Sant Miqu el del Fay ne tractan:
Una u/,tditi¡Jn a SaN/'.{IÍ/uel del fiày, pe r en Victor Balaguer. I ra'>'\:. 8." Barçelona, 1850. pI. 8S
a 109.- Gma del vlajer o m Ca/¡lts de !t{¡mfbIJy y.5im M ir¡llel del Fay, per en Gaycta Comet y Ma~.
1 vol. 8." Man resa, 1867.-E:rcUI'JI(J a Sani M ir¡lal ¡fel Pay y a Caldu de Alem/Im). ¡" Excursionista,
\'01. l, pI. ~~ Y ~ 5.-E.\·C/tni¡J farticIIlar a .SQllt Alir¡utl (Iel Pav, jl!iJnfJmy r Gllalba, 1.' Excursio-
nista, vo1. l, pI. 48, a 491,-Excllni¡J a Val/der,.óJ y Sa,,1 IJIÏtl"tI dtl Fay, pe r en Francisco X. To·
bella. Butlletí de la Asscxiació d' Excursions Calalana, any 1879, pI. 205 a 2 lo. - Excursió farlietlla r
a Sant M ir¡lIel dtl Fa, J Cell/eIlM, per en Arthur Osona. Butlletí de la ASIIOCiaciò d'Excursions Cata.
lana. any 1884. pl. 140 a 149.-Espaila, J11S _lIme"IM y arlu-s1I na/ura/ca' ¡'iJloria.-Ca/alllila,
per en Pau l'lrerrer y en Francisco Pí y Margall, ab notes yadicions d'Antoni Aulcstia y Pijoan . Tom.
Il. pI. 25 a 35. E.wllni¡J /'OrFcular a Sant .I/ir¡fltI dll Pa.f. 1.' Excursion i~t. , vol. 11, pl. 110 Y 111._
Excursió a Solli Mit"uJ dtl Fay y Ca/du de AloIININ.'. per A. Aulestia y Pijoan y A. lialaguer y Merino.
Memori.., de la A..o;oç;aciò Catalani~ta d' Excursiol1!J Cienlillcas, \'01.111, pl. 123 a 131 ; y Excursid a
Sant ill/r¡lItI dtl Fa} du.le La Garriga, per C. A. Torras. Memorias de la Auoeiaci6 Calalanista d' Ex-
cunions Cientificas, \'01. VIJl, pl. 1 • IS.

Calde¡; de Montbuy
Vila d e 997 edificis ab 3222 habitants d e fet y 3307 de dret, a 12 kilòme-
tres al O. d el cap de parti t y a 226 metres d ' a ltitut. Es a la esque rra de la
 PROVINCIA DE BARCRLONA.-CEI..S GOMIS

riera del séu nom, afluyent de la dreta del Besòs; hi passa la carretera del es-
tat de Mollet a Moyà, hi acaba la de la estació del Papiol per Sabadell y ne surt
lo provincial que va a Granollers y Sant Celoni. Es cap y estació del ferro-
carril de Mollet.
Ab lo caseriu de SOllt SebasIJa de MOlltmajor, que es a uns 12 kilòmetres,
y 113 cases escampades pèl séu terme, ne reuneix 1128
ah 3474 habitants de fet y 3570 de dret.
Hi ha telègraf, telèfon, llum elèctrich, y destaca-
ment de guardia civil manat per un cabo.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial ba ix la advocació de Santa Maria, en la que hi ha
un famós Sant Crist conegut vulgarment ab lo nom de
La Saltta JJfagcstat, que es de la època romànica; un
convent de Germanes Carmelites, y una gran ermita de-
dicada a la ).1are de Déu del Remey, unida a la vila per un ombrívol passeig.

Clldes de Montbuy.-Vistl general de 1i població

Té un rector, dues costures y dos estudis mun icipals y altres dues costu-
res y un estudi particular.
Fà festa major lo segón diumenge d'Octubre, que es coneguda ab lo nom
d'aplech, y vuyt dies després té 1I0ch l' Aplech del Remey. que es mólt con-
corregut per totes les persones devotes de la encontrada; fira, lo dilluns de la
Pasqua de Pentecostès, y mercat, tOlS los dimars y diumenges.
Té tres hostals, y cotxes diaris pera anar a Granollers, Moyà, Sabadell
y Sentmanat.

,
 Caldes de Montbuy.-Ponl roml

C&ldes de Monlbuy.-lA:s runcs del castell de ~Iolllbuy

 Plan y c.arrers de
Cald es dt /'\ontbuy
r.cilitat ~I metcix Ajuntament

,
/

E,cala I : 750 0

, Carrer del Pont

"'3 Carrerde SI.a. SU!i!I&gna '3 Carrer de Asensio Vega

'. •
• de Vich de 8IIrcelona Plaça del Progrés
J de RoJdó de Ics Graus "'5 Carre r de SI. Climtnt
•5 •
de Es:anyacal15
de CorredOSO!l
'5
•
de Agulló
de Buenos Ayres "'7
de Espartem
• de Sta. Teresa
6 de la Canal "' 7 del Remer de MadeU.
,,
7 • de SeUiI de la Sinagoga " de St. Pere
Plaça de St. Sartoméu "
"
de la Lleonard. "3' •Fossar dels Juhêu5
• de I. Constitució
" de Hostalrich 3' •Pont rom"

" • de March 5«\'.11

" de Roma
Plaça del Dr. Robert
J' Carrete ra de Molins de Rcy
C.rrc r de Jo"n Samsó
" "

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Hi ha una orquesta y sis societats, entre elles l' Atenèu y la delegació

de la Cambra Agrícola del Vallès.
Lo séu terme, entre pià y montanyós, de clima templat, produheix tota
mena de viandes y fruytes, y confronta: a l N. ab Sant Feliu de Codines y Ga-
llifa; al E. ab Bigues y Santa Eularia de Ronsana; al S. ab L1issà de Munt y
Palausolitar, y al O. ab Sentmenat y Sant L10rens Savall .
1....1. indust ria hi es representada per una fabrica d'electricitat, que apro-
fita lo salt de Sant Miquel del Fay; tres de cossolí y satines, una de texits de
COtó, una de teles metàliques, dues de gaseoses, una r.1.brica y ci nc h molins de
far ina, un molí es molador, cin ch prempses d'oli, un forn de terriça, cinch
d'obra y tres tallers de se rrar fusta.
Però lo que d óna mes nom a aquesta vila, que era reyalenca, són les seu-
es aygües termals, quina temperatura a rriba a 70 graus centigraus o 56
Reaumur, esplotades per set establi me nts de banys, y dos Hospitals, un de ci-
vil y un altre de milita r .
Aquestes aygües, que eran ja conegudes en temps dels romans, com ho
provan les ru nes d'una piscina que hi ha encara a l establiment Rius , brollan
quasi totes en lo petit espay ocupat per la plaça, y des de aUí les pre nen los
establiments de banys. Diuen que fan miracles en les malalties reumàtiques,
apop lètiques y altres en que lo seu ús es recomanat pèls metges, de les que-n
fan nombroses curacions cada temporada.
Segons lo doctor Codina y Langlin, apotecari de Barcelona, l'anàlisis de
aquestes aygües dóna lo següent resultat:
Gasos diso lts (reduhits a 0 0 y 760 mm.)
<;... lImttr •• eir.biell, Grum
Nitrògen. 9 082
CO , o gro 01 141
Oxigen. . . ::! 15 5
co, o ,. 003 14
Acit carbònich lliure .. o CO, 183 o » 00037
II co, 419 o !(r. 0 1492

Substancies f ixes
. Bicarbonat potàssich. . ogr. 002 38
íd. sòdicb.. O » 0 19 52
íd. càlcich .. o » 0 148 1
íd . mafDèsicb.. o » 00 166
íd. rerrós. o » 0012 7
Su lrat potàssich .. o » 00118
íd. càlcich .. O » 07967
íd. magnèsich. o » 00384
Clorur sòdicb. o » 9 1H 36
íd. càlcich. o » 00749
Oxit alumínich. o » 004]5
Acit cilícich.. . . . . o » 08 9 15
Oxit Iíticb y àcit fosfòrich. ·' o » indicis
Materia orfànica nitrogeoada. o » 2~881
1 j!r. 2]818
Residutl sali. 1 gro '3066
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS ,55

Actualment n'està fent un altre anàlisis lo doctor O li ver, que es tambe

farmacèutich de Barcelona.
La vila de Caldes es antiquíssima. Ajudicar per les làpides que s' hi han
trobat existia ja en temps de la conquesta romana y per les monedes celtiberes
que s' hi han recullit a l obrir 10!l fonaments de a lgunes cases o al plantar vi n·
• yes, se pOt su posar que era ja poblada en temps anteriors. L 'a ny 1358 tenía
ja representació a les Corts Catala nes. Era considerada com braç y carrer
de Barcelona segóns privilegi que li oto rgà 10 rey Anfós de Nàpols en 1445.
Va segu ir tOtes les vicissituts del restant
del Comtat de Barce lona , lo meteix en les
guerres de se paració, e n tem ps de Felip IV,
q ue en la de Successió de principis del se-
g le XV III , sent cremada en part y saq uejada
per les tropes de Felip V y posteriorment
per les de Napoleó.
Lo 29 de Juliol de 1873, a la derrera
guerra carlista, va ser fortament atacada
per uns quat re mil hòmens manats per Mi-
ret y D. Alfons r D.a Blanca de Borbó, y
va resistir valent ment sense més forces que
alguns guies de la Diputació ajudats pèls
vehins, donant lloch a que-ls a rribessen
socors y poder fer alçar lo siti l'endemà,
no sense perdre alguns dels seus defensors,
entre e lls lo capità de voluntaris Serra-
CI''''' d, Joall CuleU...1I deU.
Caldes de Montblly.- I>orta de la esglesill Per últim, lo 15 de Setemb re de 18 74
la columna del brigadier Estèban, que tor-
n,\va de la provincia de Ge rona , va sorpendre a Caldes als batallons de 'n
Galceràn y Muxí, y los va dispers.·1r.
Tals són los fets relatíus a aquesta vila que nos han se mblat d ignes d' es-
mentar-se.
Entre los fills ¡lustres de aques ta vila cal esmentar 10 bisbe Soler, en
Joseph Aparici, ajudant de tresorer de Catalun ya, geògraf del Rey y auto r
• d'un mapa o nova descripció del Principat, publi cat a les derreríes del segle
XVII (30), en Jose ph Anton Llobet y Vall-llosera, auto r de varies obres cien-
tifiques.
(30) En la C&JlCllla del SS. Sagrament ahont sc \·enera La "fagll/a/l' hi troba una tomba ab la
següent llegenda: = .Aqui jau Joseph Apariti _ fill de esta \'ila ajudant _ de Thesorer de Calalunya
_ despres Geografo del Rey _ y autor del mapa o nO\'a des=tripc.Ó del Principat eMenl c: Coneel1er
quart de la Ciu_Iai de Barcelona en 10 Any - 161)9. Assistí junt ab altre -Coneel1er en Forma de -
Ciuta' a la trans:aeió de esta Santíssima Image en-la PI. CaJlCllla. - .Mori en 10 día , 6 de= De·
çembre Any 173' Y = man i construir_aquest vas JlClf ell_ y los sellS ab lo Epitalh _ . _ Que miras
- Jo era com tu = y tu seris com jo _ dígasme = Deu te perdó _ •

,
 .56 GEOCN:AfoïA GENERAL DE CATALUNYA

Pera honrar la me moria dels dos primers va acordar la Vila donar los seus
noms a dos carrers de la metexa .
S ' ocupan d'aquesta vila:
U1fll txp4dki'¡" d San M,KUe/ thl Fay. per en Viclor Balaguer. Un rase. 8.· , Barcelona, 18so, pl.
l4 a 4]. -Guia dd rJiajero en Ca/das de MOIlf!my y San Aligue/ dd Fay, per en Cayetl Cornet y Mas,
I vol. 8.° Manresa, 1S67. - Apmdu sDÓre la ú/1i1lfD guerra c¡rJi/ en Calalun/l (1672.1373), per en Jo..

quin La Uave y Carcia, pl. 4j.-E:rcunid coJ.ltltiua a Ca/das de "'(flltllu] Y "folkt, per en Ramón
Mabía y Solanas. Butlletí de la Associació d' Excuf'!'ions Calarana, any 1879, plo 30 a 33.- úcursió a
Sant Alipll dtl Fay y a Ca/diU de Afonlbuy. L' ExeuBionista, vol. r. Barcelona, 188 1.- Gula-Ç;cenme
rfd plajero o baiils/a en Ca/du de Afoulbuy, per en Climent Cuspinera. 1 vol. 8.o _ Barcelona. 1884.-
&cflnida Sant J.1Ii,!lIe/ del Fay y CaldQ.l de Afun/lnly, per A. Aulestia y Pijoan y A. Balaguer y Me-
rino. Memorias de la Associació Catalanista d' Excursions Cicntítlca~, \'01. []l, pl. 123 a 13 7; y Gufa rftl
balUs/a en Cala/fina, ~I Dr. F. Jimeno. I vol. 8. o _Barcelona, 1894, pI. 96 a lOS. Y tracta especialment
de la Mare de Déu del Remey, de aquesta ,·ila, lo P. Narcís Camós en 10 $iu 7ardln de AlOna, etc., pI.
72 y 7:\-

Canovelles

Poble que, ab lo caseriu de Smmja Y 39 cases escampades pèl terme, re-

uneix 69 edificis ab 335 habitants de fet Y 337 de dret.
Es a la dreta del riu Congost , que lo separa de la ca-
rretera de segón ordre de Barcelona a Ribes, ya 2,5 kilò-
metres al N. del cap de partit , quina estació es la que té
més prop.
Era reyale nch, pertany al bisbat de Barcelona, té
una esglesia parroquial dedicada a Sant Feliu, ab un
rector; una escola mixta pe ra noyes y minyons y una
fàbrica de (ari na.
Lo sé u terme es pià , de clima suàu , produheix blat, llegum s, hortalices,
fruytes y vi, y confronta: al N. ab los de Bigues y La At metlla; al E., ab lo de
L1e rona ; al S,) ab lo de Granollers, y alO . ab lo de Santa Eularia de Ron·
sana,
Dins d'aquest terme hi ha lo famós santuari de la Mare de Déu de Belin·
lla, que abans era dels frares dominichs.
S' ocupan d'aquesta Ma re de Déu de Bellul1a:
La Perla del Va/IU-Alaria SantisillfD en sa ",¡roc,,/osa ilJfQlge de Be/J"Jla. 1 vol. 8. IO-Barce-
lona, .'12.-7ardln de Alaria, et~., del P. Camós, pl. 74 a n.-His/ma de la illfDlgt de Nlra. Se-
nyora de Bellut/a, arreglada de la de Fr. Tomb Palmarola per 10 R~nt. P. Fr. Ramóo Pujol.- I rasco
8.'-Barulona, 18SI .-Y tracta de Canovelles la úcurHóa CanQf.ltllu, Lkruna, GranollerS. Memo-
riu de la Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. I, pI. 14S a ¡ S3.

c.ànoves

Caseriu que no té més que cincft cases, però que en cambi ne té 201 de
escampades pèl terme, reunint 697 habitants de fet y 717 de dret. Es e ntre
les rieres de Cardedèu y Samalús, a 10 kilòmetres al NE. del cap de partit, a
 PROVINCIA DE BARCRLONA.-CELS GOMIS ':'1

S de la estació de La Garriga, que es la que té més prop, y a 32:1 metres d'

altitut (31).
Té com agregat lo caseriu de Sama/ús, a la es-
querra de la riera del séu nom. ab una esglesia pa-
rroquial dedicada a Sant Andréu, servida per un rec- .
tor, y una escola bisexual.
Cànoves pertany al bisbat de Barcelona. té una
esglesia parroquial dedicada a Sant Mus, servida per
un rector, una costura y un eSlUd i municipals, y tres
molins de (ari na.
Lo séu terme es pià, de clima templat; produheix
blat, blat de moro. patates, llegums, cànem, ví y oli; s' hi cria bestiar y con-
(ronta: al N. ab lo de Montmany; al E., ab lo de Sant Antoni de Vilanova
de Vilamajor; al S., ab los de Cardedèu y Llerona , y alO., ab lo de La Ga-
rriga .
En aquest terme, que pertanyia a la jurisdicció del Comte de Fuentes y
Centelles, hi ha mineral de coure als Horts d'en Jubany . al SOt dels Cans,
Camp de Baix y Xaragall de Càn Font; de plom, al Sot del Barnís, y de (erro,
al Sot d'en Corroya.

Cardedèu

Vila de 277 c.1.ses ab 86.:1 habitants de fet y 88 { de dret, a S' So kilòmetres al

NE. del cap de partit ya 194- metres d' altitut (32).
Es a la esquerra de la riera del séu nom, tributaria
de la dreta del riu Mogent. Hi passen la c..1. rretera pro-
vincial de Caldes de Montbuy a Sant Celon i y Jo (e-
rrocarril de Barcelona a Gerona per Granollers, que
hi té estació.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial, dedicada a Ja Assumpta, y dues capelletes ro-
màniques, una d'elles al mas nomenat Castell de
Bell·lloch, que serveix de panteó als membres de la
(amilia del Comte d'aquest nom. Té un rector, un convent de Germanes Car·
melites, una costura y un estudi municipals; una biblioteca popular, un musèu
d'antiquitats, una estació meteorològica, un atenèu y dos teatrets.
Los fanals públichs són de gas acetilè, y compta ab un restaurant, quatre
hostals, cinch cases de menjar y dos paradors.
Fà (esta major lo IS d'Agost; fires, los dies IS de Maig, 21 de Setembre
y 8 de Desembre, y mercat cada diumenge.

(31) AI peu. de la esglwa.

(32) A la ulació del rerro-çarril.

,
 .58 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Es ben coneguda pèls seus famosos borregos.

Té com agregats L' Arraóal de La Riera y lo d'ell Serra, la barriada
de La Cl'lm y lo caseríu de La Gra1lada. La vila, junt ab aquests agregats y
una cente na de cases escampades pèl terme, re uneix 463 edilicis ab 1533 ha-
bitants de fet Y 3900 de dret.
Com industria té una fàbrica de gas acetil è, dues d' ayguard ent, una de
gaseo ses, una de pastes pera sopa, una de gorres, tres molins de farina y un
forn d'o bra.
Lo séu term e es pIà, templat al hivern y fre sch al ¡sliu; té una dèu d' ay-
gua mineral ; s' hi c uU blat, ordi, llegums, cà nem y vi, y confronta: al N. ab
los de Llerona, Sant Antoni de Vilanova de Vil amajor y Llin ars; al S., ab lo
de La Roca, y alO.) ab los de Granollers y Lle rona.
Cardedèu es una població mólt antiga: se-n te nen noticies des del se-
gle VII, era vila reyalenca y Jaum e I li va co ncedir diferents privilegis. Du-
rant la guerra de Successió va defe nsar la causa de la Casa d' Austria, per
q uin motiu van ser delmats los seus vehins , cremades les principals cases de
l<'l vila y destruit lo castell de Bell·lloclt per les tropes castellanes. En la
guerra del any vuyt se va defensar valentment contra-ls francesos y durant les
dues guerres civils ha anat sempre contra los carlins .
A"uy es una població estiuenca mólt freqüentada pèls b<'lrcelonin s.
Hi ha un<'l parella de mossos de esquadra que de pene n dels de La Ga-
rriga.
Tractan d'aquesta vila:
Ert:",.,tldlf de Bal'cd(#UI d Gerolla, tJÍctf1l,.ra pa,. tlje""Harril, pl. , ,) • '7.-Excurrid al t:f'lJ.
ulII/edr de Carde Ibi, per en JO'n Baptista Sansano. ButUeti de l Centra Excursionista de Cat.lunya,
a ny 1895, pI. 7 a l O.

Castel ltcrsoJ

Vila de 230 cases que , ab l' arrabal del Carrer del Pedreral y 52 cases
escampad es pèl séu terme, re unei x: 308 edificis ab 1384
habitant s de tet y 1387 de dret . Es dalt de una monta nya,
a la partió d' a ygües dels ríus Llobregat y Besòs, a l ItS-
trém NO. del partit de Granollers, de quina "ila dista 20
kilÒmetres. T é 6<)7 met res d' a ltitut , a la plaça de Ja esgle-
sia, y la seua estació mês propera es Ja de Caldes de ~Iont­
buy. Hi passa la carretera de tercer o rdre de Mollet a Moyà,
in augurada l'any t865.
Hi ha ci nch mossos d'esquadra manats per un subcabo, una parella dels
quals es destacada a Sant Feliu de Codines.
Es cap de districte electoral y correspòn al bisbat de Vich¡ tê una esgle-
sia parroquial dedicada a Sant Fruytós, de la que eS'3.nex:a la sufragania de
 PROVINCIA DE BARCKLONA.-CELS GOM IS

Sant Julià d' Uxols, ab un rector, dos vicaris y-t capellà encarregat de la
sufragania d' Uxols ; y altres dues esglesies: la del Hospital y la de Sant Fran-

Oli.' d. Bene t e Ma.

Ca.stelllersoL_ Vista de la població

cesch , dita Capella N ()Va, perque se va acabar de construir l' any ¡874; un
estudi y una costura municipals y una altra costura dirigida per Germanes
Carm elites y un estudi particular. Les esmentades G ermanes estan també en-
carregades del Hospita l. Fà festes majors lo 21 de Janer, dia del Sant Patró

CIld dt J. o..u..
CastelltersoL-CasteU Mont nasqué l'arquebisbe R. Xedmlr

de la parroquia y lo de rrer diumenge d'Agost, que-s dedica a Sant Víctor y

companys màrtirs ; aquesta derrera es mótt concorreguda y lIuhida perque
Pr0I7I 11 CW dt 8(jrctl o'fltl .- t I

,
 ,60 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

d es de te mps imme morial s' hi balla lo típich ball del ciri, quina música se
con serva al curiós Musè u Gallès, de aquesta vila, T e fires, lo 21 de Janer y lo
seg ó n diumenge de Setembre .

Carrers de: Caste.llte:rsol 14 Carrer de la Plaça

'S •
de '" Pabordia
de] Recó
"' 7 de Sant FranccS(;h
L Carrer de Baix
, de Barcelona "
de Sant Joan
• de Sant Uogari
.1 • del Camp de Guardia " de Vieh (avuy) de
• del Quadro
de la Font de la Vila
" D. Alexandre M."
S Pons
6 • del Forn Plaça de Codina
,
7 • de França "
"'3 Consistorial
, •
del Hospital
'de 1. Esglesia
de Payb

"" • del Mitj " • de TrClo!;Crras

• de Moyà
• Nou •
"' 3 d,I PL>dregar (avuy)
de Cebrià C.h"ct

Plan de Cutelltersol
Facilitat per J. Gallés

[ ,cDla 1 ; 6750

Des del Març del any passat té il-Iuminació elèctrica, que va sustituir a
la de petroli, estrenada pe r l'Agost de 1892, y des de no ra gayres anys, ay-
gua de mina . ,
Des del Juny de 1905 té felèfo n p era com unicar-se ab Ba rcelona, Saba-
dell y altres poblacion s.
Hi ha una cooperativa, tres centres de recrèu, una bona fonda, un para-
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS COMIS

dor, dues cases de dispeses, tres bodegons, y cotxes diaris a Moyà, a Caldes
de Montbuy ya Barcelona.
Té onze fàbriques de texits de cOtó, una de texits de llana, quatre de
llonganisses y dos molins de farina.
Felip V li va concedir l' honrós titol de I nsigne Vila.
AI séu terme hi ha lignit al Serrat de la Bala y al Rentador; s' hi cría
blat, blat de moro, patates y bestiar. y confronta: al N. ab lo de Moyà; al
E., ab lo de Castellcir; al S. ab lo de Sant Quirze Safaja, y alO.' ab lo de
Monistrol de Calders. Es terra de móltes fonts y des de que hi ha fac ilitat
pera anar-hi, s' hi han fet mólts xalets, ahont hi van a estiuejar fam ili es de
Barcelona.
La esglesia parroquial d'aquesta vila va ser consagrada l' any' I I I , al
ensemps que la capella de Sant Miquel Arcàngel, del p roper castell.
D'aquest castell n'era fill en RamónXedmar, consagrat bisbe de Vich l'any
1185 y més tart arquebisbe de Tarragona.
Los rectors de Castelltersol eran abans nomenats per l'Abat del Mones-
tir del Estany, y de 16'7 a 1855 van tindre 10 títol de pabordes.

Fogàs de Montclús

Esglesia y rectoria a 4 kilòmetres del caseríu del Rieral, ahont s' hi re-
uneix l'Ajuntament; junt ab los caserius de Mosqueroles
y La Costa de AfolttsCJly, a 2 kilòmetres, y 170 cases es-
campades pèl terme, forma un municipi de 204 edificis
ab 8 1 I habitants de fet y 838 de dret, a ll.kilòmetres al
NE. del cap de partit, a 10 de les estacions de Sant Ce-
loni y de Palautordera, que són les que té més prop, y
a 645 metres d' a!titut (al peu de la casa de Toni
Jaume).
Es en terra montanyosa, a la dreta de la riera de
Cualba, tributaria de la esquerra del Tordera; pertany al bisbat de Barce-
lona, té una esglesia parroquial a Montclús, anexa de la de Sant Esteve de
La Costa, y una altra a Mosqueroles, ab un rector cada una; dues costures y
un estudi municipals, dos bodegons y dos molins de farina, y fà la festa major
lo 21 de Setembre.
Hi ha cavalleríes pera anar a Sant Celon i y a Palautordera.
Al séu terme, quin clima es frescal, per 10 proper que té lo Montseny,
s' hi cda blat, vi, llegums y bestiar. Confronta: al N. ab lo de Arbucies, pro-
vincia de Cerona; al E., ab 10 de Gualba; al S., ab los de Sant Esteve de Pa-
lautordera y Santa Susagna, y alO., ab lo de Montseny.

,
 GEOGRAFIA GENERAl.. DE CATALUNYA

La Garriga

Poble de 453 cases ab 1418 habitants de fet Y 1425 de dret a 8\50 kilòme-
tres al N. del cap de partit ya 250 metres d' altitut. Es
a la esquerra del riu Congost¡ hi passa lo ferrocarril de
Barcelona a Santjoan de les Abadesses, que hi té esta-
ció; la ca rretera de segón ordre de Barcelona a Ribes)'
la provincial de Sant Llorens ~avatl a Llinars. Té telègraf
y fanals de gas.
Junt ab los se us agregats los caserius de Cm'olt, Les
Gàses de/ Negocia/l/, Ca/Hum/ y l' arrabal de La Doma,
forma un municipi de 520 cases, ab 1767 habitants de
fet y 1803 de dret. A La Doma, a la altra banda del Congost, hi ha la esglesia
de Sant Esteve, que va ser examplada fa ja més de tres segles. La primitiva
se suposa que era mólt antiga.
A La Garriga hi ha vuyt mossos d'esquadra manats per un cabo , dos dels
quals són destacats a Cardedèu.

La Garriga. - La població y lo Montseny

Era reyalench. es del bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial de-

dicada a S:lnt Esteve y servida per un rector; un convent de Germanes Fran-
ciscanes. que tenen costura, y un de Germans Maristes, que tenen estudi. Hi
ha ademés una costura y un estudi'municipals . Fà festa major los díes 3. 4 Y 5
d'Agost.
AI mas Terrés, abans d'arribar a La Garriga anant-hi de Granollers, hi
PROVINCIA DE B¡\RCELON¡\.-CELS GOMIS

ha una capella coneguda ab 10 nom de Santa Maria del Carni, que es molt an-
tiga, com ho prova la sepultura de la monja Chixilona, filla del Comte Wi-
fret lo Pi los, quina llosa diu axis: «Aq"í reposa C/uxiloJl(1 de b/tella memoria,
cOllsafrada ci Dios Mia del C01tde Wi/redo. Perdónela Dios. As; sea. J{un'ó
ell 22 de Pebrero de la era (espanyola) de 993, alIO del Sellor 9-1.5, y Iwno,
reilta"do L,t/s, Rey (de França)>> .
L'any 1842 s' hi va trobar una làpida romana de cosa d'un metre de
lIarch.
A l séu terme hi ha minerals de coure a La Rovira, La Aubaga de Blan-
cafort del Molí y al Pià de Montcàu; de sulfur de plom, al Mas Palàu, y d' òxit
de ferro a les terres d'en Rov ira y a les d'en Qliveras. S' hi cull blat, lle-
gums y vi; hi ha algunes pinedes, y confronta: al N. ab lo de Montmany; al
E ., ab lo de Cànoves; al S. ab lo de Llerona, y alO. ab los de La AtmetIla
del Vallès y Bigues.
Té dos cassinos, sis hostals y cotxes diaris a Granollers, y al istiu, a Sant
Miquel del Fay.
La seua industria consisteix en una ï.-tbrica d' ayguardent, una de pastes
pera sopa, una de curtits, una de corretges, dos molins de farina y tres forns
d'obra.
Però la seua principal riquesa consisteix en les aygües clorurades sòdi-
ques termals que brollan de varies deus, a la temperatura de 440 a 60°, y qui-
na temporada oficial es del I5 de Maig aliS de Juliol y del 20 d'Agost al 20
d'Octubre. Aquestes aygües se prenen en banys pera curar los brians y tota
mena de malalties de la pell, reumatismes, falta de flexibilitat de les articu-
lacions, feridures y malalties nirvioses. La seua virtut es coneguda de molt
antich, puix ja l'any 1400 les prenia Na r-.'1aria, muller de Martí l' Humà, rey
d'Aragó; però sols d'uns trenta anys ençà s' han posat de moda, a lo que hi
ha contribuit mólt la facilitat d'anar-hi ab ferro·carril, lo que ha fet que mól·
tes families barcelonines s' hi fessen torres de recrèu. Quaranta anys en rera no
s' hi podia anar més que per força. tan dolent era lo servey que a Ics cases
de banys hi havia. Avuy n' hi ha set de aquestes cases y s' hi està ab relativa
comoditat.
Segons lo Dr. Munner aquestes aygües tenen per cada litre:
Nitrògen .. Il'5 centi¡netres cúbicbs
Oxigen . . • »
" 5
Clorur sòdich. 0'1031 grams
lo càlcich. 0'007l lo

Bicarbonat sòdicb .. 37
0' 01 lo
» càlcich magnèsich. 0'0101 lo

lo ferrós .. 0'0080 •
Silicat sòdich .. o'o6()l •
Alumina .. 0'0090 lo

Materia orgànica. o'()(}60 •

Total. . 0,3075 grams
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Tracta n de La Garriga o de les seues aygües:

Anàlisis de las aguar sali"Nlr/tIales de la Garrira. per lo Dr. Munner y VaUs. Barcelona, ,86&._
Anàlisis de las "!llas salinq./ef""1lll(lles de La Garriga. per lo Dr. Tora. -Barcelona, ,8¡8.-Gula çir:e.-
rq/U de Barçelq"a d Vid, per J. S. Y \'. Barcelona, ,88¡.-E.,·wrsi¡J a La GarrtGa. Ripoll, elç.• per
en Ramón Afabia y Solanas. ~lemorias de la Associació Catalanista d'Excursions Cientilieas, \'01. I, plo 54
a 7 j,- Heslos f'01JIa/l.S n. La Garriga, per en Pere :!.Isius. Memorias y "'01. esmentats, pI. ' Jl a '36 . -
Excllrsió cql-Ieçtiva a La Garriga, per en Joseph FiLeT e Inglès. BUlllel! de la Associació d'Excursions
Calalana, any 'SS,, pl. '2' a 12S.-&·wrsió col-leçti1J/l " La Garriga, Bira.r, CuleU de J¡fqnt!JUy,
per en Françi!llCO de S. Mupons y LabrÓS. B,¡tI!eli de la Associació d'Excursions Catalana, any 1884,
pI. S6 a 9S·-E.w:tlnid a La Almttlla J La Garriga, per en Joaquim Guaseh. Memorias de la ASSOCiació
Calatani~ta d'Excursions Científicas, vol. III, pl. 330 a 3]6.-Excunió a La Garnra. per EudaU Cani-
bell. Memories esmen lade~, \'01.11, pI. 2Z7 a 291.-GII{allr:!lJaiJ;s(a UI Calaiu;;a, per lo Dr. F. Jimeno,
pl. 110 a 11 2.

La Roca

Poble de 174 cases ab 636 habitants de fet y 614 de dret, a 130 metres de
altitut y a 3 kilòmetres al SE. del cap de partit, quina
estació de ferrocarril es la que té més propera.
Es a la esq uerra del riu Mogent, al peu del vessant
ponentí del coll de Parpers; hi passa la carretera de ter.
cer ordre de Mataró a Granollers.
Era reyalench, pertany al bisbat de Barcelona, te
una esglesia parroquial dedicada a Sant Sadurní, quina
consagració se va fer l'any 931, serv ida per un rector.
Hi ha una costura y dos estudis municipals y un alt re estudi particular; :2 hos-
tals , 4 bodegons, un molí fariner, y tartana diaria pera anar a Granollers,
Fà festa major lo
segón diumenge de
Setembre ,
Tecom agregats:
lo poble de SallIa
AZllés de llfa/a-
lJyalUS¡ les aldees
de Vi/allova de La
Roca, a S kilòme-
tres al SO, y la de
Clid de Juli VIDW Bdl-lü"A (33) a 3
La Roca úel Valia-la població y lo castell dels Torrelles kilòmetres al NE.¡
10 caseriu de Vall-
deriolf O Vallderió, a 3 kilòmetres al E. y lo del carrer Nou de Sattla Ap'¿s,
a 2 kilòme tres al ~E.
,
(]]) Aquesta aldea es la meleu que l'enginyer en Joseph Gil y Montanya posa ';Om agregal de
Cardedtu. Veja·s la descripció d'aquest l'Oble. Excursión de Barcelona a Gerona y vice ... el'Slo en rerro-
carril. Barcelona, 187 I.
 PROVINCIA DR BARCRLONA. -CRLS GOMIS .65

Ab tots aquests agregats, y 158 cases més escampades pèl sé u terme,

compta La Roca 446 edificis ab 1768 habitants de fet y 174 2 de dret.
Lo séu terme es relati vament pià y produheix grans, llegums, hortal is·
ses y vi. Confronta: al N. ab lo de Cardedèu, a l E., ab los de Dosrius y O rriu s
al S., ab lo de M'o ntornès , y alO., ab los de Paló u y G ranollers.
Tocant al poble de La Roca hi ha les runes del castell del séu nom , del
que no se·n te-
nen noves ante-
riors al segle x,
per més que sia
de presumir que
ex is tía ja en
temps dels ro·
mans, puix pèl
séu pe u hi pas·
sava la via ro·
mana que unia
la de la costa ab
la del interior.
Dins del ter-
me de La Roca
Clid dt JlIll \'iatr6 y a una mitg
La RocL-t:sglesi. parroqui.1 de Santa Agnês de M.I.nyancs
hora del Poble
hi havia hagut un petit monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona
que·s creu va desaparèxer a principis del segle xv.
La esglesia pa rroquial de Vi lanova de La Roca està dedicada a Sant Es.
teve, pe r més que vulgarment ne digan de Santa Quite ria , y prop d' e lla hi
havia la capella de Sa nt Lley, alUoeh ahont avuy hi ha la masia Casa Alta.
Aquest sant se venera actualment a la esglesia de Sant Esteve dc Vi lanova y
se li ra Ja festa 10 27 d'Agost.
Du rant les guerres contra en Joan li , de Separació y de S uccessió lo po-
ble de La Roca sufri un famós siti de la host de Barcelona que se 'n apoderà
per força d'arm es.
A una mitja ho ra de La Roca y anant cap a Cardedèu, hi ha l' antich cas·
tell de Bell-lIoch, dins de qu ina capella hi ha lo panteó dels co mtes de aquest
nom.
S' ocupan d 'aquest poble:

lA CasleJl de la NIXa dd Vallès, per en F'r.ncesch C.rreru y Candi. 8uUleti del Centre Excursio-
nista de Cat.lunya, anys l&<}I • I&<}S.-Excursitf a AleJla, La RIXa , Sanla Qui/tria. L' Excursio_
nist., vol. I, pI. <IlO • <lll.-Excllrsid a Sanla Apis de MaIaIlJ·atU.l, La NIXa, per Antoni Aulesti.
y Pijoan. Memoriu de I. AS5OCi.ció Cal.lnnista d'Excursions Cientificas. vol. 11, pI. 67 • 75.-&·cur-
lid a Gra1Wllers, là RlXa, Santa Agnl.r d AfaloH)'onu, per en Qur August Torra!!. Memoriu y

,
 GKOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

vol. esmentat, plo 339 a ]44. Y E.~·cursil a La HoXa, per en Francesch Cam:ru y Candi. Butlletí del
Centre ~:xeunionista de CataLunya, any 1893, pl. 161 a 170.

Tract.,. n especialment del Castell de Bell-lIoch:

E.\·o¡rsió al Cas/ell de Bell-I/«" y sos t1Ic"n/cmtI. L' Excunionista, vol. I, pI. 57 Y 58.- f:.l"Cflr-
sió al caslell Ile Bell-lloc/, J IM enc01'd()f'1U, per en Cè<;$ar August TO"AS. Memoria de la .-\S!IOCiaeiO
Catalani,ta d' Excunions Científic...., vol. 111, pI. 145 I 159.-lIiIIDria de las capilftJ.I de 101 san/os
apdllolll Pttlro J /'(1"'0 tplt lwJ existen en tl caslillo de Belloc", s¡fuado (n ei l'allit, per l' illuslre
Sr. D. Joaquim de Mercader Belloeh, eonde de Bel1oeh. 1 fase. 4.t Barcelona. 18;6.-'1' col-leeció de
¡Ifonografiu de Calaltln)"a, llctra B, pI. ~'zS.

Ll el'o na

Uerona O Les del Vallès es un muni cipi form a t del poble de

FrallqtlCUS
aquell nom, de les aldees de Gòrró d~ Munl, Corró de
Vall (a 1 i4 metres de altitut) y Afara/a, y dels cascríus
Càll BO/~, Call Dona y Lo Lladoll~r de Dalt, re unint-
se l'Aj untament e n aquest derrer. Tê en tre totes aques-
tes ent itats , més les cases escam pades, 490 edificis ab
1888 habitants de fet y 1998 de dret. Es en terra plana,
a la esq uerra del ríu Congost y a 4 kilòmetres al N. del
cap de partit. Hi passa la carretera de segón ordre de
Barcelona a Ribes y lo fen-ocarril de Sant Joan de les
Abadeses, que hi té estació.
Era poble reyalench, pertany al bisbat de Barcelona, té quatre esglesi es
parroquials: una a L1erona, dedicada a la Mare de Déu de la ~'at ivitat ; un ' al-
tra a Co rró de Munt, dedicada a Sant Mam et, un' altra a Corró de Vall, y una
altra a Marata , dedicada a Santa Coloma ab un rector cada una d 'elles. H i ha
un estudi y una costura municipals, y ra festa majo r lo 8 de Setembre.
No hi ha més que un bodegó y carruatges diaris pera anar a Granollers
y a La Garriga.
L"" indu stria hi es representada pe r una fassina d' ayguard ent, tres molin s
de farina , dos forn s de calç y un d' obra.
Lo séu terme es pià, de clima agradívol, té algunes pinedes, s' hi cu llen
grans, llegu ms, hortalices, fruytcs r cà nem; s' hi cria bestiar porquí , y con-
fronta : al N. ab 10 de Cànoves; al E., ab lo de Ca rd edè u; al S. ab 10 de Gra-
nollers, y alO. ab lo de Canovelles.
Hi ha qui suposa que L1erona es la antiga LQI~Y"01ta, vehina y aliada de
Gam~/eya, a quines portes Sertorius va derrotar a les tropes de Po mpeyo ab
ajuda dels LaIetans y dels Ausetans.
S' ocupan d'aquest poble: ,
Cllia-eicerone de Barctltma a Vid, pI. 39- Excunid a Corró de 1'Q1l; L'Excunionista, vol. I,
pI. 705 a 707.-'1' Ercursió a Call1JrJellts, LJertma J Grano"erS. Memoriu de la A!ISotilció Catallnis·
t .. d' Excunion!l Científica5, vol. J, plo 145 alS]·
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoMIS

L1inàs O Llinars del Vallès

Poble de 247 cases ab 979 habitants de fet y 9<'2 de dret, a 10 kilòmetres

al NE. del cap de partit y a 178 metres d' altilut. Té
agregades les aldees de Lo Coll, Collsabadell y Sat,ala,
dins d'una rodalia de dos kilòmetres, reunint e ntre totes
elles)' lo poble 367 cases ab 1400 habitants de fet y 1339
de dret.
Es en terra plana, a la dreta del Mogent; hi passan
lo ferrocarril de Barcelona a Gerona per Granollers y la
carretera provincial de Ca ldes de Montbuy a Sant Ce-
loni ; hi acaba lo ramal de la del Estat d'Argentona per
Dosrius y ne surt la provincial de Llinars a Sant L10rens Savall.
Conté mó!ts y proper~ boschs y s' hi reune ix una nombrosa colonia es-

Plan de Llinàs o Llinars del Vallès

Fllcilitat pél mcteix Ajuntament

,
.f 1
I·
I ·

E'colo , : 11200

tiuenca. Té telègr:tf y alumbrat públich per gas acetilè canalisat y estació de

ferrocarril tocant al poble .
I!:s del bisbat de Barcelona y té quatre esglesies parroquials ab un rector
cada una:
La de Llinars, dedicada a Santa María; la de Sanata, dedicada a Sant Joan;
la de Collsabadell, dedicada a Sant Sadurni y la de Sant Esteve de Lo Coll .
Té una cOstura y un estudi municipals; un hostal, dues cases de menjar,
y dos teatrets y cin ematograt .

,
 ,68 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Fà la festa major los dies 8, 9 Y 1 0 de Setembre y fires lo primer diumen-

ge de Setembre y lo primer diumenge de Desembre.
La seua industria consisteix en una fàbrica de serrar fusta, dues de taps
de suro, una de texits de fil y cotó, y dos fo rn s d'obra y altres menys impor-
tants.
Lo séu terme produheix grans y llegums en abundor y confron ta: al N.
ab lo de Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor; al E., ab lo de Vilalba Sase-
rra; a l S., ab lo de Dosrius, y alO. ab los de Cardedèu y Cànoves,
L1i nàs era de la jurisdicció senyoria l del Marquès de Rubí, y, encara que
se suposa que es una població mó!t antiga, poch se sab d'ella ab anterioritat
a la guerra de la lndependencia a causa d' haver los francesos saquejat l' ar-
x iu . Durant aquesta guerra hi va haver una g ran batalla prop d'aquest pa.
ble, al pià de Marató, y va ser la única adversa a les armes catalanes en aques-
ta e ncontrada del Vallès. Va ser lo 16 de Febrer de 1809. Lo general francès
Saint-Cyr, que manava 22,000 hòmens, va derrotar a l espa nyol Miquel de Vi-
ves, que se li va oposar ab 7,000 Y algunes forces dels sometents. Los nostres
van tindre 1,400 baxes entre morts y fe ri ts y 200 presoners.
A uns cent metres a tramontana del poble hi ha un castell, quina co ns-
trucció data de 1551, proprietat del Marquès de Aye rbe. Durant la guerra ci-
vil dels set anys les tropes isa belines s' hi van fortificar y, ajudades pèls mili-
cians del poble, van impedir que los carli ns entressen en aquest.
S' ocupan d'aquest poble:
bcursitln de Barçe~ d Gtro"a J rJktrJus/J JDr eljerrx/JrriJ, pl. 17 Y 18.-lJescrij&ió de rIID-
1III/M"ts .egalftids, etc., per lo comte de Hello<:. MemOrlas de la Associació Catalanista. d'Excursions
CientíRea...., vol. III, pl. 1]8 a 144; y .Exct~rsit! a LI¡"às, per en Joan L1opi, y BoIIII. Memorias esmen·
tades, vol. \'111, pI. 45 a 49.

Llissà de Munt

Poblet de 41 cases ab 161 habitants de fet y 163 de dret, a 5 kilòmetres

alO. del cap de partit, quina estació es la que té més
prop. Té agregat lo caseriu de Cd" l'fartés y-Is arrabals
de Les Escoles y Sani Baldi,,' dins d' uoa rodalia de
1,500 metres, y tots plegats, junt ab 131 cases escampa-
des pèl séu terme, reunexen 220 edificis ab 9ÓÓ habitants
de fet y 977 de dret.
Es a la dreta de la riera O riu de Tenes, prop de la
carretera provincial de Caldes de Montbuya Sant Ce-
loni.
,
Era reyalench, es del bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial de-
dicada a Sant Julià y servida per un rector; una costura y un estudi munici-
pals, cotxes diaris a G ra nollers y a Caldes de Montbuy, y ra la festa major los
dies 12 y 13 de Setembre.
 PROVINCIA DE BARCEI..ONA.-CELS Gorans
Tota la seua industria consisteix en una fàbrica de botons, dos molins de
farina y un (arn d'obra.
Lo séu terme es montanyós, produheix grans, llegums y cànem, y con-
fronta: al N. ab lo de Santa Eularia de Ronsana; al E., ab lo de Granollers; al
S., ab lo de Uissà de Vall, y alO., ab lo de Sentmenat.

Llissà de Va ll

Poble de 91 cases, la major part d'elles escampades pèl terme, ab 395 ha-
bitants de fet y 407 de dret, a 6 kilòmetres al SO. del
cap de partit y a 5 de la estació de Parets, que es la que
té més a la vora.
Es a la dreta del du Tenes, entre les carreteres de
Barcelona a Ribes y de Mollet a Caldes y a Moyà, en te-
rra mitg plana, mitg montanyosa, a J2S metres d' al-
titut.
Era poble reyalench, pertany al bisbat de Barcelo-
na, té una esglesia parroquial dedicada a Sant Cristòfol, servida per un rector,
una escola pera abdós sexes y dos molins de farina. Pà dues festes majors: la
una lo 10 de Juliol y la altra lo primer diumenge de Setembre.
Té que(e de sometent.
Lo séu terme, de clima templat, produheix bl;¡t, oli, vi y cànem, y con-
fronta: al N. ab lo de Uissà de Munt; al E., ab lo de Palòu; al S., ab los de
Montmeló y Mollet, y alO., ab lo de Palàu Solitar.

M arto r ell es

Vileta de 66 cases ab 285 habitants de fet y 289 de dret, a 9 kilòmetres al

S. del cap de partit. Es al vessant ponentí de la serra
de Mates, a la esquerra del riu Besòs, y la seua estació
més propera es la de Mollet, a 2 kilòmetres.
Té agregada la aldea Sagrera y lo caseriu de Lo
A/as Ramp¡"yo, més 38 cases escampades pèl terme, reu-
nint entre tot 191 edificis ab 830 habitants de (et y 824
de dret.
Era vila reYOllenca, pertany al bisbat de Barcelona,
té una esglesia parroquial dedicada a Santa Maria, ser-
vida per un rector; una costura y un estudi municipals; una societat de socors
mútuus y clos forns d'obra . Fà la festa major los dies 8 y 9 de Setembre.
Al séu terme hi ha mena de coure-carbonat y gris--al Mas Major y a la
proprietat d'en Bruguera; y mena de plom, als torrents del Pou y del Alba.
Aquest terme es montanyós, però de clima tem plat y sà; s' hi cull blat,

,
 '70 GEOGKAFIA GENERAL DE CATALUNYA

blat de moro, llegums y vi; s' hi cria bestiar porqui y confronta: al N . ab lo

Montornès; al E. ab lo de Teyà; al S., ab lo de Sant Fost de Capcentelles, y
alO ., ab lo de Mollet, del que lo separa lo riu Besòs.
Se ocupan de Martorelles:
&curritla Alar/orellu, ~"J Fn!:t CaJJ.myts. L' Exeur!ionisll, vol. 11, pI. 91 Il .-Y Excur·
sid c6t-kct;'a a rialla, /lfarl"rellu :J Sali' Fost, per en Franeesch Uorenl y Riu. Butlletí d. I, Asso-
ci/oÇió de Excursions Catalana, any 188•• pl. 1.s8 a 163_

M ollet

Poble de 468 cases ab ,882 habitants de fet y 1879 de dret, a 10 k ilòme-

tres a l SO. del cap de part it y a 67 metres d' ahitut l34.).
Té agregat lo caseríu de Gallec/u, al N., y junt ab aquest
y altres cases escampades pèl séu terme reuneix 5:20 edi-
ficis ab 2130 habitants de fet y 2138 de dret.
Es a la dreta del Be5òs, entre lo riu Tenes y la riera
de Caldes. Hi passa la carretera de segón ordre de Barce-
lona a Ribes y ne surt la de tercer ordre de Mollet a
Moyà, abdues del Estat. Proximament se començarà la
que ha de unir Mollet ab Badalona. Hi passan també los
ferrocarrils de Barcelona a Gerona per Granollers y lo de Barcelona a Sant
Joan de les Abadesses, teniot-hi abdós estació, lo primer abaix: y losegón dalt
del poble, y ne surt lo de Caldes de Montbuy. Té també telègrafy 4 mossos
d'esquadra manats per un subcabo.
Hi ha sis cases de menjar y cotxe diari a Martore lles.
Es del bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Vicens E!:'panyol y una sufragania a Gallechs, Santa María, que data del se-
gle x y depèn de la parroquia de Mollet, sen'ides respectivament per un
rector y un vicari; una costura y un estudi municipals y un' altra costura y
dos estudis més, particulars y un colegi, ab pensionat, pera nOyes, dirigit per
relligioses franceses de Sant Joseph de Cluny, inSlalat en un edifici mólt es-
payós construit espressament.
Hi ha tres cafès, a un dels quals hi ha instalat un bon Atenèu en lo que
s' hi dóna ensenyança gratuita. Aquest edifici es lo millor del poble y lo més
espayós de tots los del districte. En 10 meteix: local s' hi reuneix: lo Sindicat
Agrícol. Hi ha també una Lliga de defensa de la Proprietat rústega, que sosté
!.etze guardes jurats pera vigilar les terres del terme, y un Sindicat de regants,
mercés al qual lo regadiu se ra ab tota regu laritat y los rechs y cequies estàn
ben conservats.
,
(J4) Al poble. segons en Maureta y en Thos y Codina, o¡""a cito La altitut de la estació del ferro-
carril de Barcelona a Granollers es de 58'50 metres.
 PKOVINCIA D~ BARCKl.ONA.-CKL.S GoMIS

Fà Cestes majors lo día 22 de 1aner y lo diumenge següent al dia de la

Assumpció.
Com industria té dues fàbriques de adobs químichs, dues de curt its,
una de pintes, una de serrar Custa, una de pastes pera sopa, una de tex its de
cotÓ que avuy està parada y un ' altra de texits de seda; un moli de Carina, dos
Corns d'obra y una instalació mecànica pera bregar cà nem y dues batadores
mogudes per la electricitat.
AI séu te rme hi ha una dèu d' aygua salina, que es medecinal, y, ademés
dels tres rius ja esmentats, l' atravessan la riera Seca y lo torrent de Caga nell
que desayguan al Besòs.
S' hi cull blat, blat de moro , mongetes y altres llegu ms, vi, cànem y mol-
tes patates.
Los ayguamolls que abans hi havia pera amarar lo cànem hln sigut exu-
gats y s' han convertit e n terres de conrèu. Avuy Mollet es un dels pobles
més sans de la rodalia , puix la seua morta litat no passa del 17 J)er mil.
Actualment s' hi treballa pera portar-hi aygua viva de les properes mon-
tanyes de Sant rost y pera instalar-hi llum y Co rça elèctrica. AI ensemps se ITt
10 plano de la població y del séu example, de modo que se pot ben dir que
aquest poble avença ràpidament.
Los térmens ab que fà partió són: a l N. Palàu Solitar y Llissà de Vall; al
E., Parets y Montmeló; al S., Martorelles y Sant Fost de Capcentelles, y al
O., San ta Perpètua de la Moguda y Polin yà.
Mollet era poble reyalench y e ra ja conegut a principis del segle XII, de
quina data sc co nta la següent tradició:
E ra en aquell temps senyor de Mollet y del séu castell En Pere Ramón,
gran enem ich de la Esglesia a la que li havia Cet tant de mal com havía pogut;
mes després se·n va penedir, y pera satisfe r e n lo possible totes les malifetes
que li havia fet, lo 15 dc Desembre de 1122 va cedir la bay1ia de Mollet y lo
sê u castell a Sant Olaguer, bisbe de Barcelona, a condició de que allloch
hont hi ha\'ia aquest hi fessen una esglesia , com axí se va fer, sent- ne aquesta
la causa de que del antich castell no se-n troben ni les runes.
La esgles ia que s' hi va const ruir es gòtica, com gòtichs són algun s fi-
nestrals d'algunes cases particulars del poble. La del Ajuntament es de mo-
derna construcció: va ser inaugurada per l'Agost de 189 1 .
En la guerra contra en joan 11, segle xv, Mollet, com tots los pobles del
Vallès, se va alçar contra aquell a ls crits de: ¡VJsca dOlI Carles.! ¡Afttyra" los
mals cOIlSella1lts.! ¡Afuyra la ma/a mare.!
Durant la guerra contra Felip IV també va pendre les armes a favo r de
la causa cata lana, y lo 28 de Març de 1642 hi va haver una batalla sagnanta en-
tre les tropes reyals y les del principat prop de Mollet. Les primeres eran ma-
nades pèl marquès de Povar y les segones pèl general La Mota. Los mosque-
ters de Barcelona, la cavallería catalana, los sometents de Vich y del Vallès
PrOtluI.cfIJlk .8t1,.celtnUl.-(/

,
 GBOGRA P1 A GENERAL DE C ATALUNYA

van fer tals prodigis de valor que los solda.ts del Marquès van fugir a la des·
bandada, ~exant a l camp de batalla més de mil hòmens de ls seus entre morts,
ferit s y presoners.
En la guerra de Successió (1713) y en la de la Independencia (1 808) Mo-
llet va seguir també la sort dels demés pobles del Vallès, contribuint ab lo séu
esforç a la defensa de les ll ivertats y de la independencia patria. Durant la
de la Independencia s~ van distingir los patricis en Pere Falquer y en Gayetà
Ventalló.
De les guerres civils del segle passat nQ.n sabèm cap fet que faça refere n·
cia a aquest poble, si bé es de suposar q ue sufriria totes les molesties inhe-
rents a les ll uy tes e ntre germans.
T ractan de Mollet:
Guia ,Ie/ rJiajtro por el ftrrtJÇQrril del Nor/t. St~'cidn dt BarU((1fIa a Grallol/tn por C. C. y
M.-I rasco 4. 0 - Ban;:elona, 1S54, plo j2 Y jJ.-GTlfa dt BarcdoHa a GralU)IItn. pe r en Viet&f Sala-
guer.- - I r.'I(:. S.o_ Barcelona, ISSi, pl. 69 • i2.-E:I,·C/lnió" dt Baru((1fIu a GtrONa I rittvtna por el
ftrrocarril. pI. 12.-G,,'aciurJJI.t dt Baru/onil a Vid, pI. 211 Y Jo.-E.wunid coi-lte/iva a Caldu dt
,IIo,,/m'1 J ,!folltl, per en Ram6n Arabia y Solanas.- Bullleti de la A!>8OCi3Ció d' E¡¡cursion!¡ Catala·
na, any IS79> pI. JO a Jj. -lJtlu là/idu r,",,(VIU 1WfJOWUNI dUCllbtrlU, per en Fidel 1",1•. Anuui
de la A!IIOCiació d' E¡¡cursions Cat.llna, .ny 1882, pl. 445 I 456.-&curlid coMtelroa o Gollub,
per en F. de S. Maspons y LabrÓS. Butlleti de la Associació de E¡¡cursions C.tallnl, an)' 188S, pl. 219 •
u J.- BaJJ dt KilallU tll/O Va1lll, per en Franciscode S. M.~ponlly LabrÒIJ. Mlsccllnel rolk-Iòriu,
0
I vol. S.o 8. Barcelona, 1887, pI. So a 77.-COIIsi¡/traciolls soJ/rc lo /xlII de gi/onu tn /Q r'ollls,
per en "al"ntí Almirall. Miscellnea eoment.da, pI. 7S a 9O.- Y GtogrGf{a 1«01 de Jlollet dll Val/li,
per en Vlun. Plantada y Fonolleda y en JOI>Cph Payl y Raurich.-I rasco S.o_ Barcelona, l 89j.

Mo ntman y

Esgles ia y rectoria que dóna nom al municipi format pèl poble del Figaró
y lo caseríu de Val/càrcara. Es a la dreta del riu Con-
gost, a 1 1 kilòmetres al N. de l cap de part it; 10 Figaró
y Vallcàrcara són a la esq uer ra del meteix riu y devant
per devant de Montmany ; pèl primer hi passa la carre-
tera de segón ord re de Barcelona a Ribes y es a 320 me·
tres d ' altitut . També hi passa to ferro-carril de Sant
Joan de tes Abadesses, que hi té un baxador. P;vt de
aquest terme era reyalench y part del Comte dI;! Cen-
telles.
Entre lo Figaró y Ayguafreda hi ha un estret format pèls costers del
Montseny y los de la Garga, que té uns set kilòmetres de llargada, dins del
qual les aygues del riu corren oprimides pèls vessants d' abdues voreS j
aquest estret es conegut ab 10 nom de Congost, y sens dupte es ell qui l' ha
transmès al riu. I

Pas obligat pera anar del Vallès a la Plana de Vich, aquest congost ha
estat en tOtes les guerres de Catalunya teatre de sagnants combats, puix: lo
 PROVINCIA DE BA RCKI..ONA.-CEI..S GOMIS , 73

rost de les montanyes, ta estretesa del carni y to naturat indòmit del seus habi-
tants fan que siga tan apropriat pera l' atach com pera la defensa.
Pertan)' al bisbat de Barcelona y té, com havem dit, una esglesia parro-
quial a Montmany, baix la advocació de Sant Pau , se rvida per un rector, una
altra a Val1càrc.u.l, dedicada a Sant Pere , y ne té "demés un ' altra al Figaró,
ab un altre rector. AI terme de Montmany hi ha la e rmita de la Verge de
Puig-graciós. Hi ha una escola mixta pera noyes y minyons y ra festa
major 10 primer de Setembre. La estació que té més prop es la de La Garri-
ga, a 4 kilòmetres.
Té al séu terme la esglesia de Sant Cristòfol de Montegües, avuy abando-
nada, que diuen que es tan ant iga que la seua campana porta inscrit lo nom
de Carles Many. Valdria la pena de comprovar-ho.
Com industria té una fàbrica de tcxits de cotó, bànoves y toballoles.
AI séu terme hi ha tres fonts d' aygua de ferro; mena de coure, a les co·
ves de Càn Planas y d'en Si de Val1ivent, y a La Lloren sa; mena de plom, al
Sot del Barnís, a la Font de la Roca \'allfiguera, La Solana de la Llobeta,
Font d'en Rupit y al Torrent d'e n Guil1amct; mena de ferro oxidulat mag-
nètich, al Socàu, Coma de Mas Puig y Vinya Gran; y d' òxits de fc.rro hidra-
tats, a la Creu dels Plans, a les Coves de Montegües, a la Vinya de la Jua )'
a la Roureda dels T em porals.
Aquest terme produheix blat, llegums, patates, oli y vi; s' hi cría bestiar,
y c(1nfronta: al N. ab los de Sant Martí de Centelles y Tagamanent; al E. ab
lo de Sant Pere de Vilamajor; al S., ab los de La Garriga y Bigues, y alO., ab
lo de Sant Quirze Safaja.
S' ocupan de part o partida d'aquest municipi:
Lo rare CamÓII en lo !leU 7ar.lin de A/aria, tIc. Klra. Sra. de Puig-graciós, .Jcl terme de Mont·
many, pI. 13 y 74. - ReClltrdo A1slÓriCll de la carreltra dt Baru/(ma a Vi,lt. Nuevo almacên de
frutOll IÏlcrariO!<, per D. M. G. (A/amltl (laladies.~ 1 tom.4. D-\'ich. 1849.-(lIl;a çicero"ede /Jara-
loml a V¡çlt, p'. 43 a 49, y EXCllNld col-Itcliva a A/on/mim..· y P/lIg-grac,ds, per en Francisco de
S. MII~pons y I.abrós. Butllcti de I. Associació d' Excursion~Catalana, any 1885, pI. 1 a 9 Y 2811 JI.

Mo ntm e ló
Poble de t 29 cases ab 537 habitants de fet y 539 de dret, a 8 kilòmetres
al SO. del cap de partit y a 75 metres d' altitut (35). Té
com agregat Lo Salli Crisi d~ la Crua, quins habitants
estan ja compresos en les cifres ante riors.
Es a la dreta del Congost, al endret hont se li uneix
lo Mogent, donant origen al BesÒs. Hi passa to ferro-
carril de Barcelona a Gerona per Granollers, que hi té
estació , no estant gayre lluny la de Parets, del ferro-
carril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Es al
peu de dos turons isolats y rodon ets, semblants a pits

(3S) A la cstw:ló del ferro-carril y I 81 al poble.

,
 '74 GEOGRAFIA CENERAL DE CATALUNYA

de dona, que, segons uns, es 10 que li ha valgut lo seu nom. Altres diuen
que un exèrcit romà va ser batut al peu d ' un d ' aquests turons, 10 del NE.,
nomenat Trlró de les Tres Crè"s, que 10 general d ' aquell va nomenar MOlis
tita/us, del que, p er corrupció, n' han fe t Montmeló.
Era pobl e re yalench , pertany al bisbat de Barcelona, té una esglesia pa-
rroquial dedicada a la Verge Maria, ab lo nom de Santa Ma ría, servida per un
rector, y la capelleta del arrabal de la Grua ab un Sant Crist que , segon s la
tradició, hi va dexar Sant Vicens Ferrer l'any 1409 (36).
Hi ha un estudi y una costura municipals, una societat de recrèu y ï.1. fes-
ta major lo dia IS d ' Agost.
La industria hi es sols represe ntada pe r dues fabriques de texits de COtÓ
y una d'adobs quimichs.
Lo séu terme es pIà y de mi tja na qualit.u; s ' hi cull blat, blat de moro,
mongetes, cimem, \'Í y oli ; hi ha p rats artificial s hont s' hi recrian poltres , y
confronta : al N, ab lo de Paret s; al E. ab lo de Montorn ès; al S., ab lo de
Martorelles y alO. , ab lo de Molle t.
Tractan d ' aquest poble:
La esmen tada Gil/a t/el viajlrlJ por e/ f errlJCarril dd No,.fe, pI. ] j Y j o( . lillla de lIarce/Cl/a a
CTil/UlI/US, pe r en Vic lor Balaguer, pI. 7 s.-Escurslól/ de BarcelC1la a GUal/a J r;';ClrJer1a /Ot' elf/rro-
carn i pi, 12. - Guia ejcer""e de Barcelona a l'iclt, pl.]2 a j4. E:C(IIr1ió 11 Jl fU1lf1MJó, per en \ 'icens
Plan lada)' FOMlleda. Bulllel! de la Associació d' Exco rsions Calalana, In)' 188 1. pl. 134 a 1]6.-
('~~r¡Jfla loeal de .1flJJ!el del Vaflà, del mete;x au tor. Y f'.z,.rOfllia de JI:o,,'.eJó. AIj;u.lraJ' "oNeias,
per A. A.)' l'. I fasc. 4.· Ban:elona, 1892.

¡\\ontornès
Poble de 99 cases Y 28. habitants de fet y 305 de dret, a 5 k.iIÒmetres
al S. del cap de partit. Es a la esquerra del ri u Mog e nt
y la carretera provincial de Granollers a .MasnÒu passa
per en tre aquest pohle y la aldea de VallroJJla1tes, que
li es agregada, junt ab los caserius de Ca ll Parellada y
L'Arrabal o Vilallova. Forman , entre tott:S aquestes
entitats, més ' 31 cases escampades pèl séu terme, un mu-
nicipi de 286 edificis ab 1044 habitants d e ft:t y 1096 de
dret. A 2 kilòmetres hi té la estació de Montmeló , del
ferrocarril de Barcelona a Ge ron a per Granollt:rs.
Era po ble re yalen ch, pertany al bi sbat de Barce lona , té una e~glesia pa-
rroquial dedicada a Sant Sadurní, servida ¡;.er un rector, dues costures y dos
estudi s municipals, un montepíu y una lliga d e proprietari s, y fa la festa major
109 dies 29 y 30 de Novembre.
La seua industria està redubida a dos molin s de farina y un forn d'obra.
Lo sé u te rme es montanyós; té' mena de coure al Mas 8uscarons y a la

(36) També ne vadexar un altre a la vila de Graus, provinc ia d'Osca.

 PROV INCI A DE BAKCELONA. - CELS GOMI S liS

Montanya. del Castell de Sant Miquel, y de plom, a les serres del Estruch y
a la montanya de Càn Grau de Montmeló; té alguns boschs y s' hi cu ll blat,
llegum .. y vi, fent-s'hi gran negoci ab la cria de conills y virilrn y la venda de
bolets.

Clid. da la Alrup&eló Ex,urlloDi,t.a de MataM

Vallron:'!lnes.-Esglesia parroquial

Del séu an ti ch castell de Sa nt Miq uel no-n quedan més que les runes, al
term e de Vallro manes.
Los térmens que confrontan ab lo de Mon tornès só n: al N. los de Mont-
meló y La Roca; a l E., lo de Cabrils; a l S. los de Sant Genís de Vilassar y
Ma rtorell es, y al O., lo de Mollet.

M o ntsen y

Poblet de 19 cases agrupades y 87 d'escampades,

ab 424 habitants de fet Y 448 de dret, a 40 kilòmetres
al NE. del cap de partit. Es a la esquerra del ríu Torde-
ra, al peu del pich de Matagalls ( 1713 met:-es d' altitut)
y a ponent de la ermita de Sant Marçal, en terra mó h
trencada. La t;stació que té més prop es la de Santa Ma-
ría de Palauto rdera, del ferrocarril de Barce lona a Gerona
per Granollers, que es a 12 kil òmetres .
Pr.:>tnllCfl¡ at Ba"u~IIa.-4S

,
 '7 6 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Era reyalench, pertany al bisbat de Vich , té una esglesia parroquial de-

dicada a Sant Agustí, ab un rector, una costura y un estudi municipals y dos
molins de farina.
Fà festa major
lo quart diumen-
ge d'Agost .
Al séu terme
hi ha mena d e
coure al SOL de
Vinogu es , y de
plom, al Sal de
Fontanals.
Es de clima
mólt (ret y s' hi
cull sègol, blat
de moro, lle-
g ums, patates,
Clid d, An loni Catal.. pomes y casta-
~(ontseny.- Lo Santuari de Santa Fé o yes; S' hi c ría
mó lt d e bestiar,
y confronta: al N. ab lo de Brull ; al E., ab lo Fogàs de Mo ntcl ús; al S ., a b
lo de Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor, y alO ., a b los de Tagaman e nt y
Ayguafreda .
•
Tractan d~ aquest poble y de 1... monta nya del Mo ntse ny e n gen eral.
Excursió a la 1IIQnIanya del Mm/seny, per un proprietari de Ja vila de Breda. [fasc. S.- Bar-
eclona, ¡S79.-ExcItTS;DfI./ al .A/tm/uny, per en Ramón Arabia y Solanas. Butllet¡ de la Associa-
ció d'E xcursions Catalana, any [SSO, plo 174 a [SS y 200 a 210. y any 1S8 1, pI. 153 a 160.-
Al A/o"/~,"y, per en Ramón Arabia y Solana.s. Anuari de la Associació d' Excursions Catalana, vol.
l, pI. 232 a 2so.-Barcelona, 18S1.- La ClletJa dtl M M/uny. J.'tc'"rdo~ d, 7Dlt Carim;rD Pqrll. per
en Salvador Torren t y Bosch. I fasc. 4. o- Bareelona, 1883.-'&:CUTS;d al MOllfseny, per en Anloni
Massó. Memoril1S de la Associll.Ció de Excursions Cientiflcas. vol. III, pl.)oo a ) 29.-Y Guia U¡'urar ia
d, Iu .anlanyll de la "'Ci! dci Alon/seny,pe r en Arth ur Osona. I vol. S.o- Barcelona, 189) .

Pa Jòu
Poblet de 6 cases que , junt ab lo case ríu del j1mye,,' o cases del ] u1IyenJ
y 106 cases escampades pèl séu te rme, forma un munici-
pi de 122 cases a b 664 habitants de fet y 6 73 de dret,
quin Ajuntament se re une ix a l esme ntat caseríu . Es a la
esquerra del riu Congost, a 3 kilòme tres al S. del cap
de p:¡rtit y a lla metres d' altitut.
Hi pas5all la carre tera provin cial de Granollers a
Masnòu y 10 fe rrocarril de Barce lona a Cerona per
l'interior, però no hi ha estació . La qu e té més prop
es la del cap de partit.
 PROVINCI ... DE B ... RCELON .... - CELS Gmns '77
E.a poble .eyalench, pertany al bisbat de Ba.celona y té una esglesia
parroquial dedicada a Sant julià,-quina consag.ació va fer lo bisbe de Barce-
lona Berengue., l'any I I03,-servida per un rector. Hi ha un estudi y una
costura municipals y fà la festa major lo dia de la ~Iare de Déu de la Mercè,
24 de Setembre.
Lo séu terme es pià, de clima templat, s' hi cullen cereals, llegu ms y cà-
nem, y confronta; al N. ab lo de G.anollers, al E., ab lo de La Roca ; al S., ab
lo de Montornès, y alO., ab lo de U issà de Vall.
S' ocupan de Palòu:
Cuia (leI fJiajero por el ferroearril del Norfe. SeaMII (Ie Baree/ona a Crat/ollen.- pl. 34 Y
35. - Cuia-Ç;urtJllt de Baree/ona a VieN, pl. 33 Y 34.- Y Lo Vam;, per en F. Maspons y La-
brÓ!:l. Anuari de la Associació d'Excursions Catalana, \'01. '. pI. 80 a 120.

Parets

Poble que, junt ab lo caseriu de Cd" Pepei o Barri de la CaTre/era y

82 cases escampades, forma un mun icipi de 315 cases ab
1245 habitants de fet y 1254 de dret.
Es a la dreta del ¡ju Tenes, que baxa de Sant Miquel
del Far y aqui pren lo nom de ri era de Parets, prop del
séu desaygüe al Besòs, ya 6 kilòmetres a l SO. del cap de
partit. Hi passan la ca¡rete.a de segó n ordre de Ba.celona
a Ribes, a 500 metres a la dreta, y lo ferrocarril de Sant
Joan de les Abadesses, que hi té estació, a uns dos kilòme-
tres del poble.
I<:ra reyalench, pertany al bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Esteve, se rvida pe. un .ector, y una costu ra y un estudi mu-
nicipals. Pà festa major lo primer diumenge d'Agost, y fi.es, lo primer diu-
menge de Maig y lo primer diumenge de Setembre.
Tota la seua industria consiste ix en dues fab ri ques de tex its de fil.
Lo séu terme es templat y mólt fè rtil; s' hi c ull vi, cànem y llegums y
entre aquestes una varietat de mongetes (PkaseolttS ob/01lplS, Savi) que té
gran nomenada; s' hi cdan porchs y . ecdan cavalls. Hi confrontan: al N.,
Llissà de Vall¡ al E., Palòu y La Roca; al 5'1 Montmeló y Mollet y alO.,
aquest deríer . Com a resto dels temps prehistòrichs hi ha en aquest terme un
do/me"l conegut vulgarment ab lo nom de Pedra serrada.

Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor

Poble de 164 cases ab 436 habitants de fet y 456 de dret que, junt ab 110
cases escampades pèl séu terme, reuneix 274 edificis ab 8""3 habilants de fet
y 869 de dret.
Es en terra plana, a la esque ..a de la riera de Ca. dedèu, a 10 kilòmetres

,
 '7 8 GEOGRAFI A GENERAL DE CA T ALUNYA

al NE. del cap de partit y a 4 de la estació de Llinars, del ferrocarril de Ba r-

ce lona a Gerona per Granollers. Hi passa la ca rrete ra
provincial de Sant L10rens Savall a Llinars, y té cotxe
diari pera anar a aquest poble.
Era reyalench, es del bisbat de Ba rcelona, t¿ una
esglesia parroquial dedicada a Sant Antoni , ab un rec-
tor. Hi ha una costura y un estudi municipals. Fà festa
major 10 día 27 d' Agost y fira, lo 27 de Ma ig.
Té fana ls de petroli, dos hostals, una societat ehoral,
• u na fàb rica de tex its de fil y un forn d'obra.
Lo séu te rme es fresch, s' hi cull blat, mill, vi y llegu ms, y con fron ta:
al N. ab lo de San t Pe re de Vila m<tj or; al E., ab lo de Sant Celon i; al S., ab lo
de Ll ina rs, y al O., ab lo de Cànoves .
Es poble mólt freq üentat al istlu a causa de la seua temperatura agrad í-
vola y de la bellesa dels sé us enco ntorns.

Sant Feliu de Codin es o de l J>iny o

Vila de 771 cases ab 2450 habitants de fet y 2447 de dret, a 18 k ilòmetres

a l NO. del cap de partit.
Es a la ca rrete ra de segón ordre de Mollet a Moyà,
a 6'50 kilòmetres de Caldes de' .M ontbuy, quina estació
es la que té més prop. I li llassa la carretera provi ncia l
de Sant Llo re ns Sava ll a Llinars, y d'u na mica més
amunt ne surt la provincial de Centelles. Té ta mbé un
camí veh inal pera a na r a l xamÓs salt d 'aygua de Sant
.M iquel del Fay , q ue es a 6 kil òmetres de la vi la.
Es en terra montanyosa, hi ha rnóltes pinedes, o live-
rars y vinyes y lo séu terme es mólt p intoresch. Axò,
acompanyat de la facilitat de comunicacio ns, ra que móltes fami lies barcelon i-
nes hi vajan a passa r l' istiu y que algunes s' hi hajan fet fer boniques cases .
Hi ha tres hostals y cotxes diaris pera anar a Caldes y a Barcelona, a
Castelltersol y a Moyà, ya Sant Miquel del Fay .
Era vila reyalenca, es del bisbat de Barcelona y té una esglesia pa rro-
quial dedicada a Sant Feliu y servida per un rector. Hi ha una escola bisexual,
dues costures y un estud i municipals, y una orquesta. Hi ha també una so-
cietat cho ral y tres de recrèu.
Té llum elèctrica; fà festa majac lo tercer diumenge de Setembre; fira, per
Sant Jaume, y me rcat cada diumenge.
La seua industri..l consisteix e n cinch fàbriques de texits de COtÓ, y una
altra d'electricitat; una prempsa d'oli y tres forns de obra.
 PROVINCIA DE BAKCELONA.-CELS GOMIS , 79

Al seu terme, de clima tem plat y sà, s' hi cull vi, oli, pinyons y altres
articles, y confronta; al N. ab lo de Sant Quirze Safaja¡ al E., ab lo de Bigues;
al S., ab lo de Caldes de Montbuy, y alO., ab lo de Sant Llorens Savall.

Cll". d. Ben.' Cbi..

Sallt Feliu da Codines.-Vista parcial de la vila

Hi ha una parella de mossos d' esq.ladra del destacament de Castel1tersol.

S' ocupan d'aquesta vila:
E.w:urs 'd partimlar a Sant Fell" de CC/.tines, Gallifa, etc., per en Pelegri Casades y Gra-
matxes. L' Excur$ionista, \'01. 11, pI. t41 a [43 y [48 a [54.- Y, mòlt lleugerament, De Sant Peliu
del Pinyd per CtUttllltnol a Sanla Cowma Sa.urra, tU., per ell Arthur Osona. Butlleti de la AS&!-
eiació d' Excursio!l8 Catalalll, any 1888, pl. 258 a 265·

Sant Fost de Capce ntclles

Poble de 28 cases ab 104 habitants de fet y 107 de dret, a 15 kilòmetres

al SO. del cap de partit. Lo seu Ajuntament se reuneix
a Llagosta, barriada de 40 cases, Y ne te 61 mes d'es-
campades, entre les que hi ha les de la aldea de Caba-
' 'yes, formant entre totes 1 29 edificis ab 591 habitants
de fet y 606 de dret.
Es a la esquerra del riu Besòs, a 2 kilòmetres de
Mollet, quina estació de ferro-carril es la que te més
prop.
Era poble reyatench, pertany al bisbat de Barcelo-
na y té una esglesia parroquial dedicada a Sant Fost,
servida per un rector, y un' altra a Cabanyes, baix la advocació de Sant Ce-
Pr",,,ci4I 1ft BarceI01la.-¡'

,
 180 GEOGRAFI A GENKKAL DE CATALUNYA

brià; hi ha una escola m ixta pera noyes y min yons, y fà la festa major lo 28
de Setembre.
Es en terra montanyosa, al séu terme hi ha òxits de ferro , y mineral de
plom al Pou de les Graus; s' hi cria blat, llegums, fruyt es, honalices y vi, y,
sobre tOt mólta brosta, que-s porta als forns rajolers. Confrontan ab ell los
tèrm ens de Martorelles, al N.; Alella, y Tiana al E.; Montcada al S., y Santa
Perpètua de la Moguda y Mollet, alO.
Devant de les cases Ga ig y i\latansà van ser fu sellats p er ordre del coro-
nel Casalís, lo día S d'Agost de 1869, nou suposats carlins agafats a la font
de les Monges, prop de Montalegre, fet que va promoure una forta protesta a
Barcelona, in iciada per la redacció de El Estada CalaMII, dirigit per e n Va-
lent í Almira ll.
S' ocupan d'aquest poble:
E:"'(/Ir1ill (Of.ÚÇlifla a Tiana, ,Ifar/ordlu y SanI Fost, per en Francisco Liorens y Riu. Butlletí
de la AlIlIóCiació d' Excursions Catalana, any 1884, pI. 158 a (6).- E :':curlill a ¡lfarturellu. Soni FOli
y CaiNm)'C/. L'Excursionista, \'01.11, pI. 9 a 12.-&curn'ó a Sant Fost de Calcenlel/u, per en Vicens
PI.nt.da y Fonolleda. Butlletí de la Assocl.ció d'Excursions C.I.l.n., .ny 1887, pl. 21) a 215.- CeQ-
grafia lotal de ¡lfo/Jet dd Val/Is, per lo meteix autor. Barcelon., J 893. Y Col-leecill de Afonogra/lu
tk Calaltnlya, lletra C. pl. 7 Y 8.

Sant Pere de Vilamajo r

Poble de 28 cases ab 100 habitants de fet y de dret, a 14 kilòmetres al
NE. del cap de panit y a 276 metres d' a!titut. Lo séu Ajunta-
ment se reuneix al caseriu del Sot del Hom, que té 25 cases,
tenint-ne 124 més d'escampades pèl terme, formant en con-
junt un municipi de 177 cases ab 728 habitants de fet y de
dret.
Es en terra montanyosa, a la esquerra d e la riera de Car-
dedèu y a 5 kilometres de Llinars, quina estació de ferrocarril
es la que té més p rop.
Era reya lench , pertany al bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Pere, ab un rector, y un' altra esglesia dedicada a Santa Su-
sagna, ab un altre rector, al NE. H i ha una costura y un estudi muni cipals y
fà la festa major lo 29 de runy.
Té cabo de sometent, un hostal y cotxe diari a Llinars durant l' istíu.
AI séu terme hi ha una font d' aygua de ferro, y mineral de plom als Sots
d'en Salas y de la Font de les Febres. S' hi cull blat, mill, llegums, patates,
vi y oli, y s' hi cría bestiar de llana y porqui. Confronta: al N. ab lo de Mont-
senYi al E., ab los de Sant ESteve y Santa Maria de Palautordera i al S., ab lo
de Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor, y alO., ab los de C;,noves y Mont-
many.
H i van a estiuejar móltes familie!; de Barcelona per lo agradívol del séu
clima.
S'ocupa d'aquest poble la Exmrúó a Sani Perede V;IaIMJQr. L' Excursioni~t., \'01.1. pl. 655 a 65 8 .
 PKOVINCIA DE BARCHLONA.-CELS GOMIS .8.
Sant Quirze Safaja

Poblet de 12 cases que, junt ab 85 més d'escampades, forma un municipi

de 97 ab 291 habitants de fet y 291 de dret. Es a 20 kilò-
• metres al NO. del cap de partit y té 574 metres d' altitut a
Casa les Torres y 674 a casa Badó. Es a la esq uerra de la
riera de Castelltersol y la estació que té més prop es la de
Sant Martí de Centelles, a quin poble està unit per la ca-
rretera provincial de Sant Feliu de Cod ines a Santa Colo-
ma de Centelles.
Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedi·
cada a Sant Quirze servida per un rector; té una escola mixta pera noys y
noyes; un molí de far in a y dos pous de gel.
Lo séu term e es mólt montanyós, produheix sègol, llegums, agla ns ,

OU"" d, IHnet Citi..

Sant Quirze Safaja.-Visla general de la població.

llenya, pasturatges y un poch de ví, y confronta: al N. ab lo de Castelltersol;

al E., ab los de Ayguafreda y Montmany; al S., ab los de Sant Feliu de Codi.
nes, y alO., ab lo de Sant Llorens Savall.
Pertanyia a la juris<!icció senyorial del Comte de Santa Coloma.

Santa Eularia de Ronsana

Poble de 69 cases ab 171 habitants de fet y 173 de dret, a 6 kilòmetres al

NO. del cap de partit, quina estació de ferrocarril es la que té més prop. Hi
passa la carretera provincial de Caldes de Montbuy a Sant Celoni y es a la
dreta del riu Tenes.

,
 GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA

Té agregats los caserius de Cdtt BrullO, Carrer de Cd" Lluch, L' Hosla-
let, Salve Regilla, La Serra Gr(wada y La Vall, cap
dels quals té més de 25 cases, tenint-ne ademés 74 d'es·
campades, reunint entre tot lo terme 241 edificis y 810
habitants de fet y 805 de dret.
Era reyalench; es del bisbat de Barcelona; té una
esglesia parroquial ded icada a Santa Eularia ab un rec-
tor; una costura y un estud i municipal~ y un moli de fa·
rina. Fà festa major lo primer diumenge de Desembre.
Lo séu terme es trencat, de clima suàu y sà; produheix blat, blat de
moro, cànem y llegums, y confronta: al N. ab lo de Bigues y La Atmetl1a; al
E., ab lo de Canovelles; al S. ab lo de Uissà de Munt, y a l O., ab lo de Cal-
des de Alontbuy.

Tagamanent

Esglesia y tres cases que donan nom a aquest municipi, quin Ajuntament
se reuneix al caseriu de Sallia Ettgem'a del COllgosl, que té
30 cases. Ab les 83 més que- n te escampades pèl terme,
suma aquest municipi 117 edificis ab 279 habitants de fet
y 275 de dret.
Es d ins del Congost, dalt d'una de les estribacio ns del
Montseny, a la dreta de la carretera de segón ord re de
Barcelona a Ribes, a 14 kilòmetres al N. del cap de partit
y a 1065 metres d' a ltitut (37). La estació que te mes prop es la de Sant
Martí de Centelles.
Era poble reyalench, pertany al bisbat de Vich, té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa María, serv ida per un rector, y un' altra a Mora, baix
la advocació de Sant Cebrià, ab un altre rector, y ademes la capella de Santa
E ugenia, servida pèl meteix capellà de Tagamanent. Fà festa major lo 8 de
Setembre.
Hi ha una escola bisexual, un molí de farina y un pou de neu.
Al seu terme hi ha minerals de coure al Bosch de Coin Vila de la Riba, al
Sot de la Frau d'en Coll y de la Frau de la Roca de Corps, a Comengues y
a l Single dels Carps; y mena de plom, a la Roca de Cassà, a la Figuera y al
SOt de La Frau. S' hi cull blat, blat de moro, patates, llegums y (ruytes y s' hi
cria bestiar .
Aquest terme confronta: al N. ab lo de Ayguafreda; al E., ab los de
, al S., y alO. ab 10 de Montmany.
Montseny y Sant Pere de Vilamajor;
Era poble reyalench y conserva enc.'lra a lgunes runes d'un antich con-

(3j) Preu.1 peu de 1. esglui.

 PROVINCIA DE BARCELONA .-CE1.5 GOMIS

vent dependent del monestir de Santa Fè, construit l'any 1098. Durant la
guerra de Successió va pendre part a favor de Felip \', alçant sometents y
formant partides de miquelets.
Lo 2 de Novembre de 181210 guerriller Manso, que s' hi havia atri nxe-
rat ab 109 seus hòmens, hi va derrotar a les tropes franceses manades pèl ge-
neral Lamarque, que hi van dexar uns 700 morts.
Tractan de Tagamanent:
Jard¡" de ¡Ita,ia ,1&., per 10 P. Camós, pI. 319 a S:Zl j y Guill...ç;certml d, Ba,ceWna 11 Vicll, pl.
49 a 51.

,
 PI'IRTlT JUD1Cl1'1L DE lGUI'ILI'IDI'I

Igualada.-Argen'lOla.- lkllprat.- Bruch.-Cabrera.- Calaf.- Calonge.- Capellades.- Carme.- Caslell.

lollit de Riubregós.-Castelloli.-Collbató.-Copons.-Jorba.- L. Uacuna.-Masquda.-Mont.
mln~u .---óden •.-Orpí.-Pler•. - Pieroll.-Pobl. de Claramunt.- Prats de Rey.-Puji.1t._Rubió.
-S.lavinera.-s.nt Marti Sesgayo1es.-Sanla Margarida de Montbuy.-Santa María de M,ralles'
-Torre de Claramunt.-Tous.-Vallbona.-Veciana.-Vilanovll del Camí.

Comprèn aquest partit j udicial una part de La Segarra, encontrada natu-

ral quina més g ran part correspòn a la p rovincia de L1eyda , y la Conca alta
del Noya o Anoya. Abans estava repartit entre les vegue ries de Vilafranca y
Cervera.
Confina : a Tramontana, ab la provincia de L1eyda¡ a Llevant, ab los par-
tits judicials de Man resa, Terrassa y Sant Feliu de Llobregat; a Mitjorn, ab 10
de Vilafranca de Penadès, y a Ponent, ab les provincies de Tarragona y
Lleyda.
R eune ix aquest partit una ciutat, 8 vi les, 32 pobles} I2 aldees, 28 case-
ríus y 1722 cases esca mpades, sumant entre totes aquestes entitats 12886 ha- '
bitants d e fet y 13320 d e dret, distrihuits en 34 ajunt:lments, que són:
Argensola, Bellpra t, Bruch, Cabrera, Calaf, Ca lo nge, Ca pellades, Ca rme,
Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Collbató, Co pons, Igualada, J orba , La
Llacuna, Masq uefa, Montmanèu, Óde na , Orpí, Pi era, Pie rola, Pobla de Clara-
munt, Prats del Rey, Pujalt, Sala\'inera, San t Martí Sesgayoles, Santa Mar-
garida de Montb uy, S anta María de Miralles, Torre de Claramunt, T ous,
Vallbona, Veciana y Vilanova del Camí.
Regan aquest partit, de NO. a SE., lo riu Noya o Anoya; de SO. a NE. ,
la riera de Carme, y de O. a E., pèl S., la de Mediona, abdues tributaries de
aquell riu, 'sense contar-ne d'altres de menys cabdaloses.
Hi passa lo ferrocarril eco nòmich d'Igualada a Martorell y 10 de via nor-
ma l de Çaragoça a Barcelona, que l'atravessa per la banda N. També 1'atra-
vessa de NO. a SE. la carre tera general de Madrid a França per La Junquera,
teni nt, ademés, les de Igualada a T~rà per Calaf; a Martorell per Capellades;
a Vilanova y a S itges per Vilafranca, y a Santa Coloma de Queralt.
Dins d'aq uest partit no hi ha cap montanya notable ; sols al estrém SO.
 •

•
 •
.,~o
¡ ~
,
.'
t ''"'""
,, ~
OP
,•
~
~

.,
n
•
,, • ~
~

I il
~

í <:
'"
¡l

;9
'"........
c:....
e
o
n
:»
.-
o
rn

'"
c:
:»
~

:»
o
:»

•
I

,
 •

,
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CEL5 GOMIS ,85
te la serra de Brufaganya, a la partió ab la provincia de Tarragona, y al E. les
derreres estribacions del Montserrat, per la banda de Collbató,
Lo clima en general es templat, menys als plans de La. Segarra, al estrèm
NO. en que es mólt calurós al istÍu y força fret al hivern. Los habitants viuen
del conrèu de la terra y dels treballs de la industria, que hi té g ralT desen-
rotllo.

Igualada

Ciutat de 1729 ed ificis ab 10442 habitants de fet y 10476 de dret. Es cap

del partit judicial del seu nom, a la esquerra del riu No)'a
o Anoya, a 66 kilòmetres de la capital ya 314 metres de
altitut (38).
Hi passa la carretera de primer ordre de Madrid a
França per La J unquera y ne su rten les de Martorell,
Sitges, Santa Coloma y Torà. Es cap del ferrocarril
econòmich de Martorell. Té telègraf y telèfon, y ¡I·lumi-
nació de gas y elèctrica.
Té destacament de guardia civil manat per un oficial,
y un quefe ausiliar del sometent.
Es del bisbat de Vich y té dues parroquies: la de Santa María y la de la
Soletat, ab un rector cada una. Hi ha dos coleg is de noys y dos de noyes,
dirigits per instituts relligiosos; una escola d'albats, dos estudis, dues costu·
res y una escola de adults sostingudes pèl municipi; y tres estudis y una cos-
tura particulars. També hi ha un hospital, set societats varies, dues de chorals,
dues orquestes y una banda de música.
Fà festa major los díes 24, 25 Y 26 d'Agost; la del Sant Crist, lo dimars
següent a la Pasqua de Resurrecció; y ne fa ademés una de cívica en comme-
moració de la batalla del Bruch, lo dilluns de Pasqua Granada. La fira es pèls
Reys, 6 de Janer, y hi ha mercat los dimecres y diumenges de c.... da setmana.
Hi ha tres fondes y tres hostals, y cotxes pera anar a Calaf, Cervera, Es-
parraguera, Manresa, Vilafranca, Capellades, Martorell, Santa Coloma de
Queralt y Terrassola.
La seua principal industria es la d'adobar pells, havent-hi 95 fàbriques de
curtir sola y quatre de cuyros; també n' hi ha quatre de pastes pera sopa, set
de xecolata y dues de gaseoses; tres de gèneros de punt, una d'estampats, una
de texits adomassats de COtó y llana y una de pintes pera texits; una de teles
metàliques, una de gas y un' altra d'electricitat; una de pisa, dues fundicions
de ferro y quatre forns de guix.
AI séu terme, quin c1im<l. es sech y sà, s' hi cull blat, ordi, llegums, ver-

,
 .86 GEOGRAFfA GRNERAL OP.: CATALUNYA

dures, fTuytes, o li y vi, y co nfronta: a lO . y al N. ab 10 d' Ódena¡ al E., ab 10

de Vilanova del Carni, y al S., ab lo de Santa Margarida de Monthuy.
Les primeres noves positives que-s tenen d' Igualada,-perque tOL lo de-
més són suposicions y congeclures,-són que l'any 8:2510 rey Ludwich Piadós
la va p'endre als moros y que estava voltada de castells, dels que e ncare se con-
servan les runes dels de Tous, Castellolí, Ódena, Po bla de Claramunt y Mont-
buy. L'any 1087 va ser e rigida la se ua esglesia en parroquia, quedant sepa-

ÇUd d. J. n•• Jordi

Igualada. - Plaça del Blat

rada de la de Ódena, a la que fin s lIa\'ores havia estat anexa. Aq uella esglesia
datava del segle XI, havent ~ igut consag rada pèl bisbe de Vich en Berenguer,
ba ix la ad\'ocació de Santa Maria y de Sant Pere apòstol. La actual va ser be-
nehida lo 20 de Novembre de ,627.
Ig ualada depenia antigament del monestir de Sant Cugat del Vallès, 10
qual, l'any 1225, \'a ced ir la mertat de la seua jurisd icció al rey en Jaume
d'Aragó. Des de llavores la v¡la se governava per dos batlles, l'u n nomenat
per la Corona y l'altre pèl Monestir, fins que l'any , 622 lo ComlÍ \'a co mprar
a aquest derrer la jurisdicció que encara hi tenía. L' hospital data de la pri-
me ra d'aquestes fetxes, o siga del s~gle XIII.
L'any 1386 va ser la vila rodejada de muralles, pe r privilegi d'en
Pe re IV, dit lo Cerimoniós.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS ,87

Lo :2 d'Abril de 1416, trobant-se la Cort a aquesta vila, de retorn de Per-

pinyà, hont en Ferran d'Antequera, primer d' aquest nom, havia anat pera
conferenciar ab l' e mpe rador Segimón y ab l'anti-papa en Pere de Luna, hi
\'a morir a'luell rey.
Durant les guerres de Catalunya contra en Joan 11 va sofrir tant aquesta
vila que va quedar reduhída fi. la tercera part de lo que era abans , tant en
cases com e n habitants.
En la guerra contra en Felip IV va pendre Igualada les armes contra
aque'Sl yen defensa de
la causa cata lana y en
la batalla que-s va do-
nar a L1eyda contra los
castellans hi va perdre
casi tOt lo sêu jovent.
Després de la acció de
Vilafranca (28 de Març
de t642) los soldats fran-
cesos y més particular-
ment los de cavalleria,
manats pèl g e ne ral La
Mota, malgrat ésser aliats
dels catalans, hi van co-
metre tota mena d' ex-
cessos, no respectant ca·
sades ni donzelles, ni
velles ni noyes de pochs
anys.
També en la guerra
de successió va defensar
ta causa austriaca contra
la dels Barbons (39).
Lo 6 de Juny de 1808,
sabedors los igualadins
CJhéde 1. Bu Jordl
de la sortida de Barce-
Igualada.-P1aça del Angel
lona de una columna
francesa en aquella direcció, van alçar lo sometent, y junt ab los de Manresa
y Sampedor, van esperar a la mentada columna al Bruch, y la van de rrotar,
obligant al gene ral Schwartz, que la manava, a retornar a tota pressa a la
capital. Jo e nc.1.ra he conegut a Reus a Anton Gamis y Cendra, oncle del

(39) \'eja .. His/or;a J du crii(WII de la pilla de Igllalada , rer D. Jaume (;omis y Callés, pre -
ve re.-lgualaul, .8S 2.

,
 ,88 GEOGkAFIA GENERAL DE CATALUNYA

meu pare, que hi va ser ferit a una cama, ya Madrid a don Jaum e Llimona,
germà del J oan Llimona q ue duya la bandera del Sant Crist, y que també hi
era, y al un y al altre los hi he sentit contar les peripecies de tan desigual
batalla.
Los igualadins, parlant d'aquella imatge, solen dir : Lo Sallt Crist de
19ua/ada, tan petit y tan valent, . efe rint-se sens duple a tant remarcable
acció.
L' any 1809. trobant-se lo general Castro a Igualada, va ser sorp rès pèls
francesos que-l van obligar a retirar-se desordenadament a Ce rvera, apode-
rant-se de les provisions de boca y guerra qu e hi havía reun it . En camb i dos
anys després va ser 10 general Lacy qui, ab .500 infants Y 300 cavalls, hi va
sorpendre als francesos qui -s van tindre que fer forts al convent dels caput-
x ins, fent-los-hi 200 baxes.
Durant la guerra carlista dels set anys, segons testimoni de la meua mare,
era impossible viure a Igualada a causa de les atrocitats que abdós bandos
hi cometían; donant-se lo cas de que, unes vegades los realistes, altres los lli-
berals, obliguessen a les mulle rs dels con trari s a que vegessen donar garrot
a ls seus respectius marits.
Q uan la derrera carlinada, trobant-se la column a del ge neral Ve1arde a
Igualada, hi va haver lo 8 de Juny de J873 un cas gravíssim d'indisciplina,
repercussió de lo succehit a Barcelona. AI passar llista a una companyia de
caçadors de les Navas, va sonar un tret de fusell, seguit de mólts altres, barre-
jats ab los cri ts de «¡fora los galons!:. «¡ morin los quefes!:., apoderant-se los
soldats amotinats de tota la vila. Lo general va fer tocar l/amada y sols va
poder re unir la com panyia d'enginyers que anava ab la column a, 200 guar-
dies civi ls y alguns soldats de Mérida y Madrid. Va proposa r atacar als suble-
vats, però los quefes, excepte lo d'engin ye rs , van contestar que perd allò no
podia n contar ab llurs soldats. Lo meteix va respond re lo brigadier Pa-
diill, que e ra ab la se ua columna a la Pobla de Claramunt; en vista de lo qual
10 general Velarde se-n va anar a Martorell y va presentar la dimisió del
séu mando.
Lo 18 de Juliol del meteix any, 4000 carl ins, manats per en Savalls, do n
AlIons y donya Maria de les Neus, van amcar a Igualada, y encara que la de-
fensa se va fer sense ordre ni concert a causa de la indisciplina del regiment
de Navarra, de les poques condicions militars dels "oluntaris republica ns de la
Diputació provincial y de la incapacitat del comandant militar, va ser prou
enèrgica pera du rar un dia y mitg, acabant per capitula r los defensors, que
s' havian fortificat a la casa de l-l vi la y a la esglesia.
Tothòm va cridar contra les diverses columnes de tropa que hi havia pèls
voltants y que podian haver acudit en' defensa de la vila, però quins queres van
preferir no fer- ho .
E ntre·ls fills iI·lustres d'Igualada cal esmen tar a:
 •,
~
~
~

-'"
<1
o
~
~

j :g .." "·, .,
o
o
•
~

~ ~
'"
p:¡
-?l
~
ici

~
~
~
-<ç¡ "il. ·u.:
•
~
•o
.::
~
~
~ .:
o
,
,

~ t-l 'il. ~
~ ~ ~,
p .' ~
~
~ ••
~
8 ;~
... ·.,-
~ ~ ."::"
'd~~
~ o
o

...;l'" • ~

.~

,<
>

,"
"
-
<.-
-
•,-
"
"o
~

-
.~

•
q
·.
~
,
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

Martí Franquesa, conseller d'Estat y tresorer de Felip li, a qui aquest

va encomanar que estudiés la mane ra de regar los plans d'Urgell, cosa que va
fer a conciencia¡ pe rò després va caure en desgracia, per una d'aquelles in-
trigues tan com unes a les Corts, y lo progecte va queda r per fer,
En Jaume Caresmar, canonge y abat del famós Monestir de canonges re-
gulars de Santa María de les Avellanes, antiquari yerudit escriptor del segle
XVIII.
Lo pare escolapi Joseph de Calasanz Ferrer, que pè ls séus mólts cone-
xements va merèxer dels séus companys lo títol de Ta/etil anrèHclt ,
L'eximi escriptor Roch Olzinelles, monjo benedictí del Monestir de
Ripoll.
En Fran cisco Robuster, bisbe de Vich, a principis del segle XVII.
Y lo famós guerriller Franch, que tants mèrits va contraure en la guerra
de la lndependencia.
Tractan de Igualada les obres següents:
La sap-ada ;rDdiKiosa imap1l dll $anlo Crisfo dI f4 f1i/14 dI 19ua/ada, per en Joan p.drÓ y
Serr.ls. I tom. 4.·, Cerver., I 736.- La metexa obra, SIllon. edició, mtjorada ctmsidlra"/~mtl, all-
"";,,tada t01lllna t...dl1Ua ducri;ci¡J". dt lU/fu/1a flil14, per en J.ume Comis y G.lté!, pvre. I tom. 4. 0
Igualada, 18Sl.- A;u1Itu SDDrt la ültillUl guerra cioil In Calalllfia (13p.Itf7JJ. per en Joaquím La
Llave y G.rd •. I tom. 4.°, M.drid, 1877. pl. )1 y)). L' ucut Iurdldid d' ¡paltula, fflliclJ /Us/bri-
ca, per en Joseph Puigg.,í, I fL!iC. 4,·, B.rcelona, 1'd9I.-La jDr1lada del Onu", Vindicaciu,. dllgua.
141a ro", ru ;ru.ti;.JIidad III l4 ",;sma, per en Joseph Puigg.,í. I tom. 4.·, Igua'ad., 189 2.- Efll#lè·
ridu lpaWinu, per en G.briel CastellA y R.ieh. I vol. " .- Igualada, 1906.-V H¡Sll)ria d' Ipalada
per mossèn Joan Segura, pvre. 2 "Ol4!, Barcelona, 1907·

Argensol a

Poblet de cases, ab 75 hab itants de fet y de dre t, a 15 kilòmetres

22
alO. del cap de partit. Es al mitg d'una montanya, a la
metexa partió de la provincia de L1eyda; a 8 kilòmetres
de la estació de Sant Guim, del ferrocarril de çaragoça
a Barcelona, que ~s la que té més prop .
Dins d'una rodalía de uns 6 kilòmetres, limitada
al NE. per la vora dreta del Anoya, hi té agregats los
poblets de A lbare/ls, Caróassí, C/arialla, La Goda,
Porquerisses (a 536 metres d' altitut) y Rocamora. cap
dels quals arriba a tindre IS cases, formant entre tots,
inclòs Argensola, un municipi de 153 edificis ab SIO habitants de fet y 513 de
dret.
Per Porquerisses hi passa la carretera general de Madrid a França per La
Junquera, y per La Goda la de segón ordre de Igualada a Santa Coloma de
Queralt.
Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant Llorens,

,
 '90 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

ab un rector; un estudi y una costura municipals, y ra festa major lo tO de

Agost.
Tota la seua industria consisteix en una prempsa d'oli y sis molins de fa-
rina.
AI séu terme hi ha mines de lignit sense explotar; s' hi cull blat, ordi, vi,
oli, fruytes y verdu.es, y conf.onta: al N. ab los de Montmanèu y Veciana;
al E., ab los de Jorba)' Tous; al S. ab aquest derrer y la provincia de Tarra-
gona, y alO., ab la provincia de Lleyda.
Aquest terme era de la jurisdicció del Marquès d' Argensola y enc<1.re hi
ha les runes del antich castell I"Oquer dalt de tot de la montanya ahont hi ha
lo poble.

Se n' oClpa la esmentada Cc/-ftcc:iI de J¡f()1loJrf'afta.r de Catalunya, lletra A. pl. '75.

Bellprat

Poblet de 30 cases ab 4+ més d 'escampades pèl séu terme, formant un mu-

nicipi dI! 74 edificis ab 315 habitants de fet y de dret. Es
dalt d'una montanya, a la partió de la provincia de Ta-
rragona, a 18 kilòmetres al S. O. del C<1.p de partit, quina
estació de fe ..ocarril es la que:. té més prop.
Hi passa la carretera d'Igualada a Santa Coloma de
Queralt y la riera dels Aumells y alguns torrents.
Pertany al bisbat de Vich, té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant Salvador, servida per un rector;
una escola mixta pera abdós sexes y un moli de far ina .
Fà festa major 10 6 d'Agost.
Al séu terme, que es montanyós, hi ha lignit a la Vinya Vella, a la Colla-
da, Les Mayoles y al Coll Blanch; s' hi cull blat, llegums y vi, y confronta:
al N. ab lo de Tous; al E. ab 10 de Carme, y al S . y alO. ab la provincia de
Tarragona.
Era de la jurisdicció del Comte de Santa Coloma.
Al séu term e hi ha la ermita de Sant Jaume, y al cim d ' una montanya
les runes del ant ich castell de Queralt, que era l'estatge dels barons d'aquest
nom, Comtes de Santa Coloma.
L'any 876 lo comte de Barcelona Borrell y la seua muller Letgarda van
vendre aquest castell ab la seua extensa rodalía a Guitart. Bellprat en un
principi no era parroquia y depenia de la de Sant Miquel y Sant Cristòfol de
Queralt, però tenia ja parroquia prop¡ia l'any 1536, sense que se puga preci-
sar a quina data va ser elevada la seua esglesia a parroquial.
Tracta de Bellprat la repetida o,t-lecc¡iJ de ¡I(01UlJrf'afta.r de C,talu,,!a, lletra B, plo :lJ4 a :lJ6.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoM IS
'9'

Bruch

Municipi format pè ls caserius Ert«k de Dalt, Ortlck de Baix, On«A de

la Piafa O Carrer de la Parroqllilt y lo poble BrucA
del AHir, que es hont se reuneix l'Ajuntament, sumant
entre tots 402 cases ab 1186 habitants de fet y 1232 de
dret. Són a la carretera de primer o rdre de Madrid a
França per La Junqu era, a 19 kilòmetres al E. del cap
de partit, en terra mólt montanyosa, y llurs altituts
són: Bruch de Baix, 425 metres; Bruch de Dalt, 490, y
Bruch del Mitg, 459.
La estació de que se servexen es la de Martorell,
que es a la kilòmetres, anant-hi en cotxes o tartanes que passan per Esparra-
guera. Hi ha una carretera que puja al Monestir de Montserrat passant pèl
terme de Càn Massana, que es l' endret hont los sometents van derrotar als
francesos lo 6 de Juny de 1808.
E ra de la jurisdicció del Reyal Monestir de Montserrat, correspòn a l bis-
bat de Barcelona, té una parroquia dedicada a Santa María, servida per un
rector, una anexa, la de Sant Pau de la Guardia, un convent de Germanes
Dominiques, una costura y un estudi municipals, y r.'l festes majors lo 8 de
Maig y lo 15 de Agost .
Hi ha tres hostals y un bon servey de cotxes diaris que van a Esparra-
guera y a Igualada.
Tota la seua industri a se reduhcix a sis forns d'obra,
AI séu terme, de clima templat y sà, hi ha mena de plom (galena ab ba rita
yespat fl úor)¡ s' hi cull blat, llegums, verd ures, cànem, oli , y sobre tot, vi,
que es la seua prin cipa l riquesa, y co nfronta: al N, ab lo de Marganell, al E.,
ab lo de Collbató¡ a l S., ab lo de Pierola, y alO., ab lo de Castellolí.
L' únich fet important que d'aquest poble consigna la historia es la famosa
defe nsa d' aquell pas per los sometents d'Igualada, Manresa y Santpedor, que
van obligar a les tropes franceses manades pèl general Schwa rtz a retrocedir
cap a Barcelona, en laja esmentada data de 6 de Juny de 1808, sent los pri-
mers espanyols que, segons lo Comte de Toreno, van obtindre una veri-
table victoria sobre l'aguerrit exèrcit de Napoleó.
Lo 14 del meteix mes una (orla columna manada pèl general francès Cha-
bran va intentar de nou forçar aquell pas y també se va veure obligada a en-
tornar·se~n.

Durant la guerra carlista dels set a nys, a mitjant Març de 1836,10 cabecitla
mossèn Benet Trista ny, veyent que les tropes isabelines fortificavan lo pas del
Bruch, va -intentar estorbar~ho ab una de les seues acostumades tretes: al efecte
va fer vesti r l'uniforme dels cossos franchs a la seua vanguardia, la que, al
Prot/f"d6 Ife BII1'f'e/01Ia.-49
 '9' GEOGRAFIA CENERAL DR CATALUNYA

cridar-se-li lo ¿q,u'ell vive.l, va respondre: Isa bel!l, ab lo qual los van dexar
atansar; mes al descubrír-se la estratagema, va comença r una lluyta a la bayo-
neta y cos a cos, sent rebutjades les forces carlines.
L'any 1908 s' ha celebrat mólt solt'mnialm en t lo centenari de tant memo-
rable combat , assistint-hi, no sols los sometents de Igualada, Manresa y Sant-
pedor, si nó també d elegacions de tOts los demes de Catalunya, 10 gene ral

Bruch.-Los sometents escoltant la missa de campanya, en la gran commemoració del Juny de 1908

Ranoy , quefe de tots ells, y altres autoritats. Lo Rey hi estava també repre-
sentat per los infant s en Ferran y Na María Teresa.
En tant solemne acte se van imposa r les insígnies de capita general a la
bandera d el Sant Crist de Igualada , que havia estat portada al Bruch cent
anys abans pèl someten t d 'aq uella ciutat.
S'ocupen del Bruch:
ElDgio jUzlridti&o 1If()f'O/ en la. sO/Cllne Aecidn de traC/as a la V;rgen jJDr "lr;uII/o del Bruç/,.
Sermó pronunciat e imprh a Manresa l' a~y 1814.-JDllnral du o}traHons de l'ar.te de Calalugtlt
OI 1808 el IIlo? JOW k cOIW1IlIlIIIl1ll du gnu-raJ Gorroitm .sa;II!.Cyr, , \'01. 8.° París, 1821, pI. 92 Y
5egüenu.- lIistoria de la. r;turra de la ¡"dttmdenda en" alltip Pr;"c;jJado, per Adolf Blal1(:h, en
4·t Barcelona, 186), T. I, cap. 2.-Historia dd kva"ta.inllo, guerra y rn!f)luc;dtI de Esjaiia, ptT lo
Comte de Toreno. París, 18)6. Tom. I, pI. 176 / ' n. -Gtarra deia ¡"detmdnuia, per Miquel Agus-
tín Príncipe. En 4.t Madrid, ,8.H- 1847, T. lli, pl. 21 ~·218.-Lo Brueli. Narracid, per en Joseph Feliu
y Codina, I. vol. 8.° Barcelona, 1880.-La Batalla. del Brueli, per lo Rvnl. loyl Gibert .• La Veu de
Montserrat ., any 1887, pI. 18).-Nitblos de la If;s!""ia jJalr;a. El t<llPlborelllo de.sa" Pedar. per en
 PROVINCIA OR BARCRLONA .-CELS GOM IS
'93
Joseph Gome:.: de Arteehe. I vol. 4.1 8an:elona, 1888, pi 5 a 33.- Lo 1;",!Jaler dll Brueli, per mossèn
Anton Vila y Sala. I fase .•.0 Vieh, 189fJ.-Col-lerill de mtmegraf(a.t de Catalunya, lletra B, pl. 355 a
36S·-La jo,."ada del Bmell. Vitu/itacum de f~loda sobre S'U ;ri1lCi;alidad de la ",u.a, per en
Joseph PUlggari. I fase . • .1, Igualada. 189l.- L· /tirot dd Brut/t y Iri1fflr ,,,,,,m,dan l gnural de 1D-
",ete"t el Dr. J). !t'aNU Afrmlaild, ;lIre. y ta_ge de la &u Manrua, per en JO!iCph Scrvitje y Gui.
tart, phrc. I ruc. 8.t., Manresa, 1905.

Cabl'er a
Cabrera o Cabrera de Igualada es un poblet que no te més que la esglesia,
la rectoria y dues cases, quin Ajuntament se reuneix a
Call Fonniga, y que junt ab aquest caseriu, y 45 cases
escampades pèl séu terme ne suma 62, ab 328 habita nts
de fet y 3 18 de dret. Es a la dreta y un poch apartat
del riu Anoya, a 12 kilòmetres al SE. del cap de partit
ya 2 de Vallbona que es la estació que té més prop.
Es del bisbat de Barce lona, té una esglesia parro,
quial d'estil romànich dedicada a Sant Salvador, anexa
a la de Vallbona, ab un rector, y una escola bisexual. Fà
dues festes majors: lo 6 d 'Agost y 10 d iumenge des-
prés de la Pasqua de Resurrecció.
Hi ha un hostal, una fassi na d 'ayguardent, dues fàbriques de filats de
cotó y dues de paper de fumar.
Lo sé u terme es montanyós; s' hi c ullen grans y vi, s' hi cría bestiar de
llana, y confronta: al N. ab lo de Vallbona; al E. ab lo de Pi era ; al S. ab lo
de Sant Quinti de Mediona, y alO., ab lo de Mediona.
Era de la juJisdicció senyorial de Foxà y Mora , de qu in palàu s' hi con-
servan encara vest ig is. L'any 1548 va obtindre permís pe ra constitu ir-se en
municipi.
Tractan d'aquest poble:
Col-kuiJ de nwtlograJltI de Catalun)'a, lletra C, pl. I 1.- Y EXCllrJid a Piera, Val/bona, CllIJrt-
ra, tt,., per en Felici fl. Marí. Memorias de la Associació Catalanista d' Exeunions Cientil\cas, vol. I, pI.
llO a u6.
Calaf
Vila de 316 cases ab 1396 habitants de fet Y 1438 de dret, considerada
com capital de la Alta Segarra. Es al mitg d ' un pià, a
20 kilòmetres al NO. del cap de partit y a 665 metres
d' altitut. Hi passa lo ferro-carril de Çaragoça a Barcelo-
na, que hi té estació, y la carretera de Igualada a Pons y
a la Sèu d'Urgell. T ê telêgraf, fanals de gas acetilè y
destacament de guardies civils manat per un cabo .
Era de la jurisdicció del Duch de Cardona; pertany
al bisbat de Vich, té una esglesia colegiata parroquial,
gòtica, dedicada a Sant Jaume, servida per un prior y
rector; un convent de Germanes Carmelites dedicades a la ensenyança, y una

,
 '94 GEOGRAFIA GENERAl.. OR CATALUNYA

cOstura y un estudi municipals. Fà festa major lo diumenge després del 8

de Setembre; fires, lo 8 del meteix mes y lo primer de Novembre; mercats, los
dimars y dijous de cada setmana, y mercat gran tots los dissaptes.
Hi ha dues fondes y cinch hostals, y cotxes diaris per anar a Igualada ya
La Sèu d'Urgell, en combinació ab lo ferrocarril del Nort.
Té tres cassinos polítichs, una fassina d' ayguardent, una fabrica de ciment,
una de farina, una de texits de cànem y dues de texits de seda.
A 2 kilòmetres de la vila hi ha una font d' aygua sulfurosa coneguda ab lo
nom de La Puda de Cala;.

CUdd.J"U,'lIltr.S

Calar.- \'ista general de la poblKió

AI séu terme, que es pià y mólt (ret, hi ha lignit a la Vinya del Calafí,
Plana Súsanna, La Basseta de Toni, Solana de Fcrrrera, Torrent Bò yaltres
punts, y s' hi cullen grans, llegums, fruytes y ví.
Confronta: al N. ab los térmens de Calonge y Salavinera; al E., ab aquest
segón; al S., ab lo de Prats de Rey, y alO., ab aquest derrer y lo de Pujalt.
Calaf es la antiga AsceyytS, capital dels Lacetans, y se diu que lo nom
actual li ve del de un jutge alarb nomenat CaLaf
L'any 1396 se va constituir en municipi. Lo 28 de Febrer de 1465 hi va
haver una gran batalla als camps que hi ha entre Calaf y Prats de Rey, entre
les tropes d'en Joan li , manades pèl Comte de Prades, y les catalanes, baix
les ordres del Condestable de Portugal, sent aquestes derrotades després de
una forta Huyta en la que hi van morir mólts nobles cavallers catalans, que-
dant-ne mólts altre!! de presoners, y lo meteix Condestable \'.'1 tenir que fugir
disfressat, refugiant-se a Prats de Rey.
Pèls mesos d'Agost y Setembre de 1711, les tropes austriaques manades
pèl general Staremberg van tenir per aquells volts algunes escaramusses ab
les franct:ses del Duch de Vendòme; acabant aquest per apoderar-se de la
vila. També l'any 1809 les forces ca!alanes van tenir per allí alg-unes lleu-
geres batusses ab les de Napoleó, però cap de elles de capdal impor-
tanda.
 PROVINCIA DE BARCJl::LONA.-CJl::LS GOMIS

Pèl Març de 1837 los carlins, manats per mossèn Benet Tristany, de trista
recordança, van posar siti a aquesta vila; però los milicians que hi havía dins
se van resistir valerosament donant 1I0ch a la arribada de les tropes isabeli.
nes, que lo dia 8 van derrotar als facciosos mercès a una brillant càrrega de
cavalleria manada per D. Francisco Serrano Dominguez, que llavores no era
més que oficial, y que ab to temps va arribar a ser capità general y Regent
del Regne.
Lo 30 de Maigde 1861 se va inaugurar lo ferrocarril de Manresa a Lleyda,
quedant Calaf unit ab abdues ciutats y la de Barcelona ab aquell nou med i de
comunicació.
Durant la derrera guerra civil, va sofrir aquesta vi la un fort trastorn. Lo
20 de Julio l de 1875 hi va arribar la.facció manada per en Dorregaray, que hi
va entrar per sorpresa, y l'endemà va ser bombejada per la columna del ge-
ne ral Esteban, que se·n va dpoderar lo metcix dia.
Per la tardor de 1890 hi va haver les famoses maniobres de Calaf, en Ics
que tot estava pre vist de mólt temps abans ... menys les provi sions de boca,
que necessitava un exèrcit de 8,000 hòme ns y 2,000 cavalls y mules.
Cal posar a Santa Calamanda, verge y màrtir dels primers segles del Cris·
tianisme, entre.ls fills il·lustres de aquesta vila, en la qu e e ncara s' hi conserva
y venera lo séu cap.
S' ocupan d'aquesta vila:
Les esmentade.. Afo/Wf1"a/itu 1ft Calal_ ya, lletra C. pI. H a 4S.-N Dlicia llislóriea de la Vila de
l'ra ll de Hq J de l a , alr o"a la llfare de Di N del Porlal, per lo Dr. An loo \"i l. y Sala, p\·re. I r.sc.
S.o .\I an resa, 19QO. - IA TiJ/DKraf(a .V tdka tU Ca la f. pe r J 8na~i de Llo rcns yeallard. I \'01. ro!. ,
Barcelo na, 11)0 4 .

Calo nge

Calonge o Calonge de Calaf es un poble de 33 cases ab 114 habitants de

fet y 113 de dret, a la esquerra del riu Llobregós, a la
part ió de la provincia de Lleyda, a 30 kilòmetres al NO.
del cap de partit, a 5 de la estació de Calaf, que es la que
té més prop, y a 637 metres d ' altitut (40).
Té agregades les aldees de Alt:IJy, a 3200 metres al
E.; D,.sforl, a 3300 al SE.; A/irambell, a 5100 al S.,
y Sam Passa /as o Salli P ifre del Ars, a 3400.
Ab aquestes quatre aldees, 10 poble y 44 cases es-
campades pèl terme, se forma lo municipi de Calonge
que reuneix 160 edificis Y 431 habitants de fet y 428 de dret, h:nint Dusfort
y Mirambell, respectivament, 682 y 676 metres d' a\titut.
Era de la jurisdicció del Duch de Cardona; correspòn al bisbat de V¡ch;

( 40) 1\ 1 peu de hi cslllcsia parroqu ial.

Pr OCI/wl/I ae Ro rctloNIl.-SO

,
•
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

té una esglesia parroquial dedicada a Santa Fè, servida per un rector, y una
escola mixta de noyes y minyons. Hi passa la carretera de Folgue!s a Jorba,
fà festa major lo 6 d'Octubre y te! fira lo 15 de Juny.
AI séu terme, que es montanyós y de clima templat, hi ha mines de lignit
als Torrents del Bima y de La Roca, a La Rasa del Bosquer, La Costa de Cal.
des, Font de Sant Passalàs, Conrèu del Prat, L' Aubach del General, Lo Co-
llet de les Torres, La Rasa d'en Vinyoles, La Mayola, Torrent de la Solaneta,
Les Corts d'en Mariet, etc., etc.
Al terme de Mirambell n' hi ha a Co maposada, a la Rasa del A ubach, al
Colletó, Tossal d'en Gassó, etc., etc. Yal terme de Ousfort n' hi ha al Torrent
del Bosch, a La Tallada, etc., etc.
S' hi cull blat, llegums y ví; s' hi cria bestiar de ll ana, asnal y cavallar, y
confronta: al N. ab la provincia de Lleyda; al E., ab Salavinera; al S., ab
Calaf, y alO. ab Pujalt y CastellfoWt de Riubregós.
Capell¿ldes
Vila de 615 cases, incluhint-hi les 12 del caseriu de
La FOlli de la ReylUl, y 2629 habitants de fet y 2698
de dret .
Es a la dreta del du Noya o Anoya y a 9 kilòme-
tres al SE. del cap de partit.
Hi passan lo ferrocarril econòmich de Martorell a
Igualada, que hi té estació, y la carretera d~ tercer ordre
de Igualada a Vilafranca ya Sitges, y·n surt la de Marto-
rell, abdues de tercer ordre.

011"'''' A. llomanl Oliem.

CapeUades.-Vista parcial de la població y Turó de Miramar

•
 Clld d. A. nomalll GIII.n

Capellades.-\'ls1a de Capclló

CildlkVl'-

Capellades.-Flbriques de paper

,
 PI,," de C" pc.lI" du
facilitat per l'AjunU1mcnt

[ .cala ,,' 5000

Carrers dt Capellades
,• C.rrerT.'deldelPortal 7 Carrer Nou

'.
I j Carrer del Call 19Carrerde Ramon Godo
Portal 8 PI.ç. del Port.1 •
3 de St. Ramon 9 Carrer M.jor , ,.., del Pil.r
de I. Concepció "" •
de ,\!onl$Crrat
del Fosar

,•
SI. Franccsch 'o • de Gr .... ó de St. Joan 22 l'lliça de SI. Jaume
.1 de CuteU. I I Plaça de St. Miquel "
'7 • 'de O' Or '3 Major
del R.mal , 2 Carrer Di ... ma Pastarlt 'S
• de la C.n.leta
 PROVINCIA DE BARCRLONA . -CELS Gmns '97
Era de la jurisdicció senyorial del Paborde del Penadès y del Marquès de
Pallars; pertany al bisbat de Barcelona; té una parroquia ded icada a Santa
Maria, servida per un rector; monges de la Divina Pastora, dedicades a la en-
senyança, y una costura y dos estudis municipals. Fà la festa major lo 15
d'Agost, y fira lo segón diumenge de Quaresma.
Des del any 1909 hi haurà un' altra fira lo tercer dissapte de Juny.
Té fanals elèclrichs, destacament de guardi es civils manat per un cabo,
quatre societats y un hostal.
Hi ha una Íabrica de gaseoses, una de llançadores, nou de paper, que es
la seua principal industria, dues de texits de llana, fil y COlÓ, Y dos forns
d'obra.
Lo séu terme, que es montanyós y de clima templat, produheix blat,
sègol, cànem, oti y vi, y confronta: al N. ab lo de la Pobla de Claramunt; al
E., ab lo de Vallbona, al S., ab lo de Cabrera, y alO., ab lo de la Torre de
Claramunt.
S' ocu~ de Capellades en ~Ianel Creus Esther en la seua biografia RamJn RmIUlni Puirtferrgoúu.
I ra'j(:. -4 .t Barcelona, 19OC).-V mossèn Joan $egura en la esmentada flisluria d'Igualada.

Ca r me

Poble de 237 cases, de les que n'hi ha 32 d'escampadl!s,ab 817 habitants

de fet y 931 de dret. Es a la dreta de la riera del séu nom, afluyent de la dreta
del Noya o Anoya, a 6 ki lòmetres al S. del cap de partit y a 5 de la Pobla de
Claramunt, Clue es la estació del fer-rocarril econòmich de Martorell a Igualada
que té més prop, ya la qual hi està unida per una carretera.
Era de la jurisdicció del Mat.:quès de Pallar,,; pertany al bisbat de Barce-
lona, té una esglesia parroquial ded icada a Sant Martí,
servida per un rector; un estudi y una cOstura mun ici-
pals, y quatre societats de recrèu. Fà la lesta major lo
16 de Juliol y té mercat tots los dies de festa. Té cotxes
diaris pera anar a la Pobla de Claramunt y a Igualada.
L.. seua industria consisteix en quatre f..hriques de
paper de fumar, una de texÏts y un molí de far ina.
Lo séu terme es pià , però rodejat de montanyes,
y de clima suàu; produheix blat y altres grans, y con·
fronta: al ~ . ab los de Santa Margarida de Montbuy y Vilanova del Camí;
al E., ab 10 de La Torre de Claramunt; al S., ab lo de Mediona, y alO ., ab
lo d'Orpi.
Carme formava abans municipi ab la Pobla de Claramunt y Vi lanova del
Carni, y sols ne té propri des de lo I4 de Janer de 1727 (.p).

(41 ) " ..ja-. VIlanova del Cami.

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Tracta d'aquest poble y mis particulannent de la \'&11 del seu nom l' Arthur Osona en la seua
!ZsçurrW Dfici4J a CQI'rU, Sanla C_dia, Orpi, Mira/Iu. BUllleti del Cerltre Excursionista de Cala.
lunya, any 1895, pI. I a 7.

Castellfollit de Riubregós

Vila de 193 cases ab 410 habitants de fet y 420 de dret, a 29 kilòmetres

al NO. del cap de partit. Es a la esquerra del riu L1obr~­
gós, prop de la partió ab la provincia de L1eyda y a 489
metres d' altitut (42). Hi passa la carretera de Igualada
a Pons y la seua estació més propera es la de Calaf, del
ferroca rril de çaragoça a Barcelona, que·n dista 6'50
kilòmetres.
Era de la jurisdicció senyorial de l Marquès de Pa-
llars; correspòn al bisbat de Solsona; té una esglesia pa-
rroquial dedicada a la Mare de Déu del Roser, servida
per un rector, y una costu ra y un estudi municipals. Los fana ls publichs són
de petroli y gas acetilè. Fà festa major lo 16 d'Agost y té cotxes pera anar
a Calar, a Pons y a la Sèu d'Urgell.
Tota la seua industria consisteix en dos molins de farina.
AI séu terme, que es montanyós, hi ha lignit al Torrent del Perutxo, als
Camps d'en Torreguitart, a la Rasa de la Vinya del Pià, a Les Sangoles y a
la Font de Filet. S' hi cull blat, sègol y ví. Confronta alO. yal N. ab la pro-
vincia de L1eyda, al E. ab Calonge y al S. ab Pujalt.
Dalt d'un turó hi ha les runes d'un ant¡ch castell, y prop d'una pagesía
que havia estat dels monjos de Montserrat, hi ha la esglesia de Santa María del
Priorat, que era abans la parroquia de la vila.

Castellolí
Poble de 77 cases ab 241 habitants de fet y 284 de dret, a 8 kilòmetres al
NE. del cap de partit y a 391 metres de a!titut (43).
A un kilòmetre hi té lo caseriu de Les Cases del A/-
z'-',a, y junt ab aquest y 52 Co.'\ses més escampades pèl
terme, ne reuneix 136 ab 457 habitants de fet y 541 de
dret.
Es a la carretera general de Madrid a Fran ça per la
Junquera, a 6 kilòmetres de Vilanova del Camí, que es
la estació del ferrocarril econòmich de Martorell a Igua-
lada que té més prop.
Era de la jurisdicció senyorial del Marquès de Pa-
llars y Duch de Cardona; correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parro-
,
(42) A la Ca;,a Consistorial.
(43) A la elISa Consistorial.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS ' 99
quial dedicada a Sa nt Vicens, se rvida per un rector y un vicari; una costura
y un estudi municipals, y ra fe stes majors lo 22 de Janer y lo segón diume nge
de ~1aig.
Te dos hostals, correu ab tartana qUF va tots los matin s a Ig ualada, y
cotxes diaris que van a aquesta ciutat y Esparraguera.
Al séu terme, que es montanyós y de clima sà, hi ha una font d' Olyguade
ferro bicarbonatada y una altra d' aygua sullhídrica; s' hi cull IJlat, llegums y
vi; s' hi cria bestiar, y co nfronta: al N. ab los de Castellfollit del Boix del
partit de Manresa; al E., ab los del Bruch y Piera; al S. ab los de La Pob la
de Claramunt y Vilanova del Camí, y alO., ab lo de Ódena.

Collba tó

Poble de 203 cases que, junt ab la barriada de La Car,.t!t~ra y FOlli d~'

t.(jdol, ne re uneix 264, ab 665 habitants de fet y 672 de
dret. Es al peu mi tjorni de la monlanya de Montse rrat,
a 18 kilòmetres a Llevant del cap de partit y a 346
metres d' allitut.
Hi passa la carretera general de Madrid a França
per la Junquera y dista 12 kilòmetres de la estació de
Martorell, que es la que te més prop.
Era de la jurisd icció del Reyal Monestir de Montse-
rrat; correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial dedicada a Sant Corneli, servida per un rector; una costura y un
estudi municipals, un Centre agrícol, dues germandats y cotxes que van a
Igualada y a Esparraguera. Fà la festa major lo 16 de Setembre.
Tota la seua industria se reduheix a tres prempses d'ol i.
Al séu terme, que es mólt montanyós, puix que comprèn part del Mont-
serrat, hi ha unes g rans coves naturals nomenades del Salnitre, mólt dignes
d'ésser visitades, y una font d' aygua sulfurosa, la de la Salut; s' hi cu ll blat,
llegum s, vi y oli, y confronta: al N. ab lo de Moni strol de Montserrat; al E.,
ab lo d' Esparraguera; al S., ab lo de Pi erola, y alO., ab lo del Bruch.
Es un dels endrets per hont se puja al Monesti r de Montserrat, tenint-hi
dos ca mins: l' antich, que passa per la roca dels Polls, voltes de Sant Antoni,
Torre nt de la Font Seca o de Sant 10an, Torrent Fondo, Creu dels Escolans
y Sant Miquel; y lo camí nou, que s'acaba de fer y es mólt mes curt, que
passa per les esmentades coves de l Salnitre, la Fatxeda, Font de la Guinèu
y Clot de la Bellazona, hont se bifurca; la branca de la dreta conduheix a la
Cova de la Mare de Déu y al Monestir, y la de la esqu~rra va a les e rmites,
trobant-se ab l' ant ich a la de Sant Miquel, des de la qual també se pot anar
al Monest ir.

,
 '00 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Copons
Vila de 196 cases ab 777 habitants de fet y de dret,
a IS kilòmetresalNÜ. del cap de partit y a 12 de C'l.laf,
quina estació es la que té més prop. Es a la dreta de la
rie ra del séu nom o de Prats de Rey, tributaria de la es-
querra del du Noya o Anoya, y a 433 metres d'altitut.
Té un ramal de carretera que empalma ab la general de
Madrid a F rança per la Junquera.
Hi ha tres hostals y servey de co txes pera anar a
Calaf y a Igualada.
Era reyalencaj correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parroquial

P lan y carrers de Copons

ReviSllt per l'Ajuntament

Caca/a , : 5 000

,
CarTer de Vilanova
de Joseph Ballvé
• Plaça de Ramón Codó
Pnsatge de Joan I.luch
3 • de Ramón Morera ,.
9
Carretera de Folques .. Jor'"

,• •
Major
del Mur "
"
Riera de St. Pere
Riu Anoya
6 • del Cas~l1 '3 F.1tobriea de texlts de P. Pujol y C. a
1 • del Arr.bal •
dedicada a Santa María servida per un rector; un convent de Germanes
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 201

Dominiques, dedicades a la ensenyança; una costura y un estudi municipals;

un altre estudi y
una COStura par·
ticulars. Compta
també ab una or·
questa y dos cas-
sinos. Fà la festa
major 10 15 de
Agost y fires lo
diumenge se-
güent al de la
Pasqua de Pen-
tecostès.
Es mó!t indus-
trial: té quatre
fàbriques de te-
Cli'" d. J. BN Jordi
xits de cotó,
Copons.-I..a esglesia p&lToquial
vuyt molins de
farina, una prempsa d'oli y un forn de guix.
Lo séu terme es montanyós y de clima templat y sà; té pedreres de guix y
de ciment; s' hi cull blat, verdures, llegums y vi, y confronta: al N. ab lo de
Veciana; al E. ab lo de Rubió; al S., ab lo de Jorba, y alO . ab lo de Mont-
man èu.
Es d'origen feudal. Lo rey en Jaume lo Conquistador la va donar a en
Joan de Copons en premi d' haver desallotjat ab poques lIan çes als alarbs de
Benicarló. Durant la guerra civil dels set anys va ser cremada la vila pèls car-
lins, quedant destruit l'arxiu municipal y gran nombre de cases.

Jorba

Poble de 68 cases ab 299 habitants de fet y 304 de dret a 7 kilòmetres

al NO. del cap de partit, quina estació de ferrocarril es
la que té més prop. Es a la esquerra del riu Noyao Ano-
ya y hi passa la carretera general de Madrid a França
per La Junquera.
A 2 kilòmetres al SE. bi té lo caseriu de Sa,,'
Cmis, quina esglesia es anexa de la de Jorba ; junt ab
ell y 85 cases escampades, reuneix aquest ajuntament
177 edificis ab 785 habitants de fet y 803 de dret.
Era de la jurisdicció senyorial del Ducb de Híjar,
veyent-s'hi encara IcS runes d'un antich castell feudal;
es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant Pere, serv ida
PrDt'HldII d.e HII.,.cell1" •.- j 1

,
 202 GEQCRAFIA C~NERAL DE CATALUNYA

per un rector, una costura y un estudi municipals, y cabo de sometent. Fà

festa major lo primer d'Agost.

Plan y carre.rs de: Jorba

revisat per l'Ajuntament

Escala 1 : 5000 I Carl(~tcra

,. 2
J
..
5
6
7
S
Carrer del Call
•
•
•
Castell
de la Creu
Major
de Dalt

Esglesia de St. l'erc

Cementiri

Sant Ge: nls

,
• I Carre. Major 2 ¡'~glesia y Plao;-

La seua industria se reduheix' a dues prempses d ' oli y dos molins de fa-
rina.

CUri oH 1. Bu Jo.dl
Jorba.-la població ab les runcs del Castcll a son dcmunt
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CEl.S GmflS 2°3
Lo séu terme dóna blat, llegums vi y oli, y confronta: al N. ab I~ de Co-
pons; al E ., ab lo d' Ódena; al S., ab lo de Tous, y alO., ab lo d' Argensola .
La Llacuna
Vila de 156 cases ab 650 habitants de fet y 651 de dret, a 18 kilòmetres
al S. del cap de parlit, quina estació es la que té més
prop, y a 601 metres d' altitut. Es a la dreta de la ri er~
de Mediona y-n surt una carretera que va a Vilafranca.
Hi ha dues parelles de mossos d'esquadra manades per
un ca bo.
T é agregats los caseríus de L~s BarralJtt~s, Ro/~s y
La Torye BuslJt~~/a, dins d' un radi de 6 kilòmetres, y
101 cases escampades pèl terme, formant e n conju nt un

municipi de 317 cases ab 1420 habitants de fet y 1421 de

dret.
E ra de la jurisdicció dels marquesos de Moya y d' Ayton .. ; correspòn al
bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial dedicada a la Puríssima ConceP'"
ció, servida per un rector; una costura y un estudi municipals, y un altre estu-
di y una costura particulars; un convent de Germanes Terciaries Dominiques,
y cotxe diari pera anar a Vilafranca.
Fà festa major lo primer diumenge d'Agost, y fires, los dies I y 2 de De·
sembre y lo primer diumenge de Juny.
Tota la seua industria consisteix e n quatre prempses d'oli y dos molins de
farina.
AI séu terme, que es montanyós y de clima templat, hi ha pedreres de
guix y de pedra calar ; s' hi cull blat, ví, oli, llegums, cireres, nous yametlles,
y confronta: al N. ab los de Santa María de Miralles y O rpi ; al E ., ab lo de
Mediona; al S., ab lo de Pontons, y alO ., ab la serra de Brufaganya, que '1
se para de la provincia de Tarrago na.
S'ocupa d'aquesta vila la ExcurJi¡/ a La Llactlna. Sant Mag{ de Bru/aganya y .Montagut. per en
A. Auleslia y Pijo«/l. Memorias de la Associació Catalanista d'Excl:rsions Cientíllc.s, vol. VII, pI. J2 • 4J.

Masquefa
Vila de 192 cases ab 458 habitants de fet y 469 de dret, a 25 kilòmetres
a l SE. del cap de partit y a 310 metres d' altitut. Es esta-
ció del ferrocarril econòmich de Martorell a Igualada;
hi passen la ca rretera d'aquesta ciutat a Martorell per
Capellades, y la riera del séu nom, que desaygua a la
dreta de la de Pierola o Magarola.
Té agregat lo caseriu de La Beruda Alta y l' arra·
bai de Lo Sarralel y 47 cases escampades pèl terme,
dins d'una rodalia de 2500 metres de radi, reunint un
total de 355 cases Y 959 habitants de fet y 973 de dret.

,
 ·°4 GEOGRAFIA GENERAL OR; CATALUNYA

Era vila reyalenca; es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial

dedicada a Sant Pere Apòstol y serv ida per un rector; una costura y un estud i
municipals, dues societats recreatives y destacament de guardies civils ma·
nat per un cabo. Fà festes majors 10 15 de Maig y lo 22 de Juliol.
La seua industria consisteix en cinch fàbriques de gèneros de punt y un
(orn d'obra.
A I seu term e que es pià y de clima templat, hi ha lignit al Torrent del
Sastre; s' hi cull blat, oli, llegums y mólt de ví. Confronta: al N. ab lo d' Es-
parrague ra; al E. ab los de Abrera y Sant Esteve Sesrov ires; al S., ab los de
Sant Llorenç d' H o rtons y Mon istrol de Anoya, y alO., ab 10 de Piera.
S'ocupa de la Beguda Alta la E;I;cur.rió a La Begt#fa, prop de Afar/orell, per en E. Canibell. But-
lleti dc la Assneiaeió d'Excursions Catalana, any 1880, pl. 161 a 163.

Montmane u
Poble que, ab 32 cases escampades pèl terme, ne reuneix 97, ab 303 ha-
bitants de fet y 309 de dret, a 2 0 kilòmetres al NO. del cap de partit. Es dalt
d'u na montanya, prop de la carretera de primer ordre de l\hdrid a França per
La Junquera , a la partió de la provincia de Lleyda, a
quatre kilòmetres de Sant Guim, qui na estació del ferro-
carril de çaragoça a Barcelona es la que te mes prop.
Era poble reyalench: pertany al bisbat de Barcelo-
na; te una esglesia parroquial ab un rector; una escola
mixta de noyes y mi nyons, y ra la festa major 10 30 de
Setembre.
Lo séu terme es montanyós, de clima ventilat y sà¡
s' hi cu ll blat, sègol, llegums y ví, y confronta: al N. yal
E. ab lo de Veciana; al S, ab lo d'Argensola, y alO. ab la provincia de Lleyda.

Plan y c.arr ers de l''\ontmanè.u

Revisat pe r l'Ajuntament

, '"
[ ,cofo 1 : 6000

•
I Plaça de la Constitució
2 Carrer Major
j de la Font
4 del Cotó
S • de la Panadella
6 Carretera de l'Estació de Sant
Cuim a St •. Colom. de Queralt
7 Carretera de l'Estació de Sant
Cuim a Sta. Coloma de Queralt

Dalt de tot de la pujada de la carretera hi té dos g rans hostals nomenats

 PROVINCIA DE BARCELQNA.-CELS GaMIS 205

La Panadel/a que, a causa de la seua ventatjosa situació, van ser fortificats per
les tropes isabelines durant la guerra civil dels Set anys. 1.: un d'ells va ser
cremat, prò després lo van reCOnstruir.
Ódena
Poble de 94 cases ab 304 habitants de fet y 307 de
dret, a 4 kilòmetres al NE . del cap de partit, al que està
unit per una carretera y quina estació de ferrocarril es la
que té més prop.
A 4 kilòmetres alO. hi té la seua aldea de .Espell,
que té una esglesia parroquial dedicada a Santa María
Magdalena, anexa de lad' Ódena, ab un rector, y a un y
dos kilòmetres respectivament los caserius de L'Arraba/
d'e" Agmïera y Les Cases/es d'e¡¿ JJfussolIsj tenint,
ademés 130 cases escampades pèl séu terme .
Forma en conjunt un municipi de 319 cases ab 1239 habitants de fet y
1255 de dret .
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Pere apòstol, servida per un rector; una costura y un e:otudi municipals, dos

elld de J. nu Jordi
Ódena.-Població y Castell

cassinos y dues parelles de mossos d'esquadra manades per un subcabo. Fà la

festa major lo 29 d'Abril y fira lo 20 de Janer.
Una blanqueria, un molí de farina y un forn d'obra constituexen tOta la
seua industria.
Lo seu terme, que es pIà, produheix blat, llegums, vi y oli; s' hi cría bes-
tiar, y confron.ta: al N. ab lo de Rubió; al E., ab lo de Castellolí; al S., ab lo de
Igualada, y alO., ab los de Jorba y Copons.
Era de la jurisdicció senyorial del Duch de Cardona y Marquès de Pallars.
Prm,.c44I de Bllrctlll._.SJ

,
 .06 GROGRAVIA GENERAL OR CATALUNYA

Orpi
Poble d e 9 cases ab 35 habitants de fet y de dret. Es a la dreta de la
riera del Carme, tributaria de la dreta del riu Anaya, a
9 kilòmetres al S. del cap de partit y a 10 de Capellades,
estació del ferrocarril econòmich de Martorell a Iguala-
da, que es la que té més prop. Ab los seus caserius de
Cdl' Bou y Sallia Ca1tdia y algunes cases escampades
pèl séu terme, reuneix aquest ajuntame nt 101 edificis
ab 324 habitan ts de fet Y 349 de dret.
Era de la jurisdicció del Marquès de Pallars; co rres-
pòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial

e H'" de J. llu Jordi

Orp i.-CAII Bou y los séus mOl ins

d t:dicada a Sant Miquel A rcàngel, se rv ida per un rector, y una escola bi-
sexua l. Pà fest:t
major lo 29 de Se-
tembre.
Tota la seua in-
dustria. consiste ix
en tres fàbriques
de paper.
Lo séu terme es
montanyós y de cli-
ma templat; produ-
heix grans, ilegums
vi y oli, y confron-
ta: al N. ab lo de
Santa Margarida
de Montbuy; al E .,
Orpí.-Cutell y Parroquia ab lo de Carme; al
 PROVINCIA DE BARCEI..ONA .-CRLS GoMlS :J°i

S., ab los de Mediona y La Plan y carr~rs d~

Llacun a, y al O ., ab 10 de Santa Pie:ra
Ma ria de Miralles . Facilitat per l' Ajun tamenl
A Orpi hi queda enca ra la an-
tiga casa senyoria l, espayós ca-
sal de pedra picada, a quatre
vents, y a b la se ua típica torre
de homenatge.
Tracta d'aquest poble l' Arthur Osona
en lalleul F.:.:çurrid ofUia/ a CarMe. San ta
Candia y ¡lliral/u. Butlletí del Centre Ex·
cursioni,ta de Catalunya. any 1895. pI.
L I 7.

Piera

Vila de 376 cases ab 2385

habitants
de fet y
2451 de
dret , a 16
kil ò me tres
a l SE. del
cap de par·
tity a 3 21
metres de
altitut . Es
dalt d'un turó, a la esquerra
de la rie ra del séu nom, que des-
aygua a la esquerra del riu Ano-
ya y es estació del ferrocarril
econò mich de Martorell a Igua-
lada .
T é agregats lo poble de
Srmt J aume Su-Oliveres, a 208 1 Carrer del Arrabal I S Carre ró de les Eres
metres de altitut ; con stituint pa- 2 • de Sauenl 16 Carrer de SI. Cristòfol
3 • de SI. Sebastil 17 Carreró de Mercader
rroquia ¡ndepende nta des de la 4 Clrrcró de la Roque ta 18 Camí dels Hostalets
S Carrer de la Escola 19 Carrer de la Ri.reIA
!oeua sepa ració, verificada l'an y 6 CarreTÓ del Romanyl 20 Camí de li Font
1070; los caserius de Lo Bador," , 7 Carrer de la MuraUa 2 I Carrer del Bon Ayre

Cd" Aff'I~i¡era °
Les Cases de
8
9
•
Pla~a
de la Plaça :u Costa del Xipm
23 C.mí de la Cuberta
Ag t~ilera , Cdl/. CrexeJl ú s ° 10 Carrer de la Verge
I I CarreTÓ de la Abadessa
2" • de l Trull
25 Carreró de Rodes
Cases de CrexeJl, Ell Bot~ Ca - ° 12
t3
• de St. Boniraei
de la FonI
26 Camí de les Rodes
27 • del Cementiri
setes d' en Borrell y La Portesa, J" delaC~ u

,
 ,08 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

a 709 metres de altitut, y la pagesia de EIt Cm'als de Alas Bovi, y ademés

86 cases escampades pèl séu terme, de manera que forma un ajuntament de
718 cases ab 3624 habitants de fet Y 4000 de dret.
Era de la jurisdicció de la Abadessa del Monestir de Pedralbes, després
de haver-ho estat del de Poblet; pertany al bisbat de Barcelona; té una es-
glesia parroquial dedicada a Santa María, que va ser consagrada lo 17 de Oc-
tubre de 1260, servida per un rector-arxipreste-degà, dos vicaris, un cura-ti nent
y una comunitat de 22 preveres beneficiats, restablerta de no (;1. gayre temps;
un convent de German es de la Divina Pastora dedicades a ta ensenya nça y dues
costures y dos estudis municipals, dins de la vila, y quatre als seus agregats.
Los fanals públichs són de gas acetilè, sent-ne la primera població d' Es-
panya que ha usat aquesta mena de inuminació pública, puix: va estrenar-se
lo 7 de Setembre de 1900. Hi ha tres parelles de mossos d'esquadra mana-
des per un sub<abo¡ té dos hostals y cotx:e pera anar a la estació a la arribada
dels trens. Fà festes majors los dies 27, 28 Y 29 de Abril y los dies 8, 9 y 10
de Setembre; y fires, lo 14 de Maig y lo 4 de Agost.
Compta com industria ab dues fabriques de texits de cotó y dues de
gèneros de punt; dos molins de farina, dos forns d ' obra, cinch de terriça y
dues fassines d'esperit de vi y de brisa.
AI séu terme, que es montanyós y de clima templat, hi ha fonts d' aygua
de ferro y de sofre, y mena de sulfur de plom a la Montanya de la Torre de
la Fam. S' hi cun un poch de blat, llegums, oli y ví ab molta abundor y de
bona qualitat, constituint la riquesa del pahis. Confronta: al N. ab los térmens
de Castellolí y Pierola; al E ., ab lo de Masquefa; al S., ab los de La Vit, Sant
Sadurní de Anoya y Cabrera, y alO., ab aquest derrer y lo de Vallbona.
Té un ex:-convent de frares trinitaris calçats fundat per S t. Joan de Mata
l'an y 1209, al que hi va ser hostatjat per aquest Sant Francesch, quan va anar
a L1eyda pera fundar-hi un convent.
Prescindint de si aquesta vila dèu lo séu origen als cartag in esos, com pre-
te nen alguns autors (44), es lo cert que tenia gran importancia en temps dels
reys d'Aragó, que hi posehían un palàu, qUé encara se conserva al endret
nomenat antigament Castell de Fontanet y que avuy es proprietat del Baró
d'Almenar. En Jaume I, lo Conqueridor, s' hi hostatjava sempre en los seus
vi .... tges de Aragó a Barcelona y hi va fer una llarga estada després de la con-
questa de Mallorca, fent present al Sant Crist de Piera, dd que n'era mólt
devot, en penyora de agrahiment per aquella memorable gesta, dues banderes
preses als moros y un tern vermell de gran valor, brodat per la seua esposa
la reyna Na Vialont, y que encara s'usa en la gran festivitat que anyalment
se dedica a la esmentada imatge. Ep Jaume 11 lo va cedir a en Guillém de

(44) Segon. tradició conservada entre-I. pierench. aquesta vila va ser fundada pels cartaginesos
un, 300 anyl abans de ht nostra Era, y lo séu nom de Apiara o Aplaria pen'enill del renoment temple
dedicat al Bou Apis, que era la divinitat adorada ~Is fundador&.
 PROVINCIA DE BARCKI..ONA.-CELS GOMIS

Corts o Cescorts ab lo feudo de Sallt JO,.dl~ resen'ant-se la facultat de poder.

s'-h i hostatjar sempre que passes per aquella vila yobligant al dit Gu illem
y als seus successors a tenir-hi sempre preparats 10 lli ts, 200 escudelles, 2 sa-
fates y 12 candeleros de metall pera lo séu servey y lo dels demes reys.
A la esglesia parroquial s ' hi venera un Sant Crist que se suposa que es
del segle IX o x. Aquesta imatge es mólt famosa perque semp re que-s treu
pera fer pregaries e n temps de seq uía , plou. Quan se fa alguna d'aquestes
pregaries, ademés de les autoritats de la vila, hi co ncorren 25 parroquies que
hi acudexen en processó, presid ides per les llurs autoritats municipals. A la
derrera que s' ha fet, lo 15 d'Abril de 1905, hi van assirt!r més de 25000 per-
so nes, lo Governador civil de la provincia, quatre diputats provincials y lo
bisbe auxiliar en re presentació de l Emm. Cardenal Casañas .
L'autoritat local, representada a\'uy per I t regido rs, un jutge y un fi sca l,
a la Etat Mitjana ho era per un batlle y 40 concellers .
Entre-Is séus hòmens il·lustres s' hi co nten: Fra Joseph de Piera, caputxí
que va morir a L1eyda ab opinió de sant; Fra laci nto de Piera, de la metexa
regla, que va ser beatificat; 10 cèlebre jurisconsult Fra Antòn Codo rníu ; Sor
Catarina Maria Buixó, nada l'any 1086, una de les relligioses caputxin es que
van exir del convent de Barcelona per fer la primera fundació del séu institut
a Mataró; Fra Be rnat, en lo segle; Francesch Tobella y Ca pdevila, home de
gran virtut y saber , abat del monestir de monjos penitents de la Trapa de Santa
Susagna d'Aragó, qui pèl séu fervor y sabiduría, era consultat per eminents
prelats de la Esglesia¡ Fra Jaum e d'Apiera, qui l'any 1295 era comanador
del convent de ta ciutat de Tortosa; lo Pare mest re Fra Joseph Borrell, tri-
nitari descalç, qui pèl si:u saber y virtut va merèxer se r nomenat Visitador
general de la Corona d'Aragó; lo mólt ilustre Pare mestre Fra Bernat Sastre
y S ubirats, catedràtich de la Universitat de Salamanca, abat del monestir de
Sant Benet de Bages y despres del de Montserrat , hont \'a morir plè de mèrits
y virtuts lo . 8 de Desembre de 1810; en Ferrer y e n Guillém, que 's van
distingir a la conq uesta de Valen cia al costat del Rey Pere li ; 10 prim er es
enterrat a la capella de San t Bartomeu de aquella ciutat, y díuen .si Sant Vi-
ce:-lts Ferrer descendia de la seua familia; y en Joan d' Orpí, capità general y
governador de Nova Espanya, hont hi va fundar diverses ciutats.
S' ocupa de Piera I. ExÇUr.l;¡/ a P iua, Va1l6ona, Cabrua! Ca.rltJts dt la PoDl4 dt Clar/JJJIUlI / ,.
.VOII/DU!, per en Felicià ~t.ri. ~lcmQri.s de 1. Assoc::iaeio C.t.l.ni~t. d' Excu~ions CienlLocu, \'01. l,
pI. 220. n 6.

Pierola
Pierola o Sant Pere de Pierola es un poblet de 16 cases quin Ajuntament
se reuneix al" Hos/alets, poble agregat a aquell y que té 117 cases. Abdós
pobles, més 91 cases escampades pèl séu terme, formen un municipi de 224
edificis ab 923 habitants de fet y 972 de dret.
Pierola es a la esquerra de la riera del séu nom, que mé!l avall pren lo
!'rool,.d# dt Bttrc,IDIt#.-$1

,
 210 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

de ri e ra de Magarola , a 20 ki lòmetres al E. del cap de partit, y pè ls Hosta-

lets hi passa lo fe rrocarril econòmich de Martorell a Iguala-
da, que hi té estació.
Era de la jurisdicció senyorial d'en J oseph Ma ría de
Dalmases; correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial dedicada a Sa nt Pere apòstol , servida per un
rector; una COstura y un estudi municipals y un hostal. Fà
festes majors lo 25 de Juliol , diada de Sant Jaume, y lo di-
Huns de Pasqua de Pentecostês.
Lo séu terme es montan yós y de clima més aviat fret
que templa t , s' hi cull un poch de blat y mólt de vi, y confronta: al N. ab los
del I:Jruch y Collbató; al E., ab lo d' Esparraguera¡ al S., ab lo de Masquefa,
y alO ., ab 10 de La Pobla de Claramunt.
Pobla de Claramunt
Poble de 184 cases ab 693 habitants de fe t y 713 de dret, a S'50 kilòme-
tres al SE. del cap de partit y a 286 metres d' a!titut. Es
a la esquerra de la ri era de Carme, prop de la seua con-
fluencia ab 10 riu Anoya; hi passa la carretera de Igua-
lada a Vilafranca del Pt:nadès y a Sitges , y es estació
del ferrocarril econòmich de Martorell a Ig ualada.
Té agregats los case riu s de La Raia, ViVime/lS y
Fig-ueres y l' arrabal de Pobla Vello, que es a 280 me-
tres d' a!titut. Ab aquests agregats Y 37 cases escam-
pades pèl séu terme, reuneix Pobla de Clara munt 281
ed ificis ab 1014 habitants de fet y 1085 de dret.

ell ... doo J. KA, Jordi

Pobla de Claramunt.-Vi.tl general de la població
 PROVINCIA D~ BARCELONA .-C!LS GOMIS
",
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Maria , servida per un rectOr; una costura y un estudi municipals, y ra festa
major lo segón diumenge de Setembre, y fire s, lo dia de la Candelera, 2 de
Fe brer. Té servey diari, matí y tarda , de cotxes pe ra anar a Igualada y a Vi-
lafranca.
La seua industria co nsisteix en quatre fabriques de paper de fumar y una
de pape r de estrassa, una de cartrolines, una de gèneros de punt, una blan-
queda, tres forn s d'obra y dos molins de far ina.
Lo sé u terme produheix blat, llegums, vi y oli, y co nfronta : al N. ab lo de
Castellolí; Oli E. , ab
10 de Pierola; al S.
ab los de Capell a-
des y La Torre de
Claramunt, y alO.
ab los de Carme y
Vil anova del Camí.
E ra de la juris-
dicció se nyorial del
Marquès de Pallars
y Duch de Med i-
naceli, co nservant-
Oli... cia JND CNttlh.u sc e ncara les runes
Pobla de Claramunl.-CaslelJ de un castell feu-
da l, hont S' hi ce-
lebra cada any un (amós aplech lo dia 3 de Maig .
Fins lo 14 de Janer de 1727 aquest poble hav ía tingut agr<"gats los de

Pob la de Claramunt
Eaco/a I " 5000

Revisat per l' ,\juntament

,
ICarrer de St. Procopi
l Corre.sp6n a la part oposada
l Carrer de la Carretera
~ Plaça de la Carretera
5 Carrer ~Iajor 9 Carrer de Subirats
6 Plaça de la Esglesia 10 del Arrabal
7 Carrer de la Font " del Anoya
8 Plaça de la Font

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA
'"
Cannc y Vilanova del Cam(. que van ser declarats independents y ab terme
propri per escriptur,\ nota rial atorgada pèl séu senyor jurisdiccional (45).
S'ocupa d' .quest poble la E:cw,.rió a Piera, ValllKma, CalffUlJ' Castt/ls de hI Pobla, Po/Ha de
Cta,.oIltUIII, J1ftmtItuJ, per en Fe1ieil Mari. Memo ries de I. A.I.ltK;add Cala/allista tt &'UrliOH.I Cit:7l.-
Jlt¡UU. vol. I, pI. 220 • 2~6.

Prats de Rcy

Vila de 130 cases ab 721 habitants de fet Y 770 de dret, a 17 kilòmetres

al NO. del cap de partit y a 576 met res d ' altitut. La esta-
ció que té més prop es la de Calaf, a 3'50 kilòmetres.
Té agregats los casedus de P1tifmàger o Pmg de
A/àger, So!tl1le/les y Segtlers, a 574 metres d ' altitut, y la
p1gesia La AJallreSalla, ab tots los quals forma un ajunta-
ment de 285 cases ab 883 habitants de fet Y 940 de dret.
• Era de la' jurisdicció del reclar del poble; correspòn al
bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Maria, servida per un rector y un coadjutor; una costura
)' un estudi municipals, y dues parelles de mossos de esquadra manades per
un sub-cabo.
Fà la festa major lo 15 d'Agost; fira, lo primer dissapte del meteix mes.
T é servey diari de COtxes pera anar a Calaf y a Igualada ..
Lo séu terme es pià, s' hi cull blat, llegums y vi y s' hi cria bestiar ; té lig-
nit al Mas del Rech y al Puig Fret, y al Solà del Forn (a Puig de Màge r). Con-
fronta: al N. ab lo de Salavinera; al E., ab lo de Sant Salvador de Gu'ardiola¡
al S ., ab los de Rubió y Veciana, y alO. , ab los de Sant Marti Sesgayoles y
Pujalt.
Com indu stria sols té una fàbrica de texits de COtó y una de farina.
L'o rigen d'aquesta vila es antiquíssim, Era ja habitada en temps dels
romans, com ho provan cinch làpides que encara se conservan, tres dins de la
esglesia, una a la rectoria y una altra que serveix de pedestal a una crèu que
hi ha a la plaça de la esglesia.
Lo 6 de Desembre del any 118S nostre rey Alfons 1 lo Cast va uo-
mlr ca rta de població a la vila de Prats, concedint certs privilegis als seus ha-
bitants, e ntre altres lo de no poder traspassar may la seua jurisdicció a cap
altre senyor que no fos lo rey; lo qual no va ser obstacle pera que en Joan I,
l' Aymador de la Gentilesa, se la vengués a carta de gracia per 5000 florins
d'or d'Aragó a en Ga!ceràn de Calders (23 de Setembre de 1390), junt ab la
del castell de la Manresa na y la dels Bochs de Puig de Màge r, Solanelles y
Sant Pere del Vim, Però pèl Desemb.¡e del meteix any la vila va pagar la

l4S) VeJí.'lI Vilanova del Cami.

•
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS "3
quantitat emmanllevada pèl re'l pera lliurar-se de la jurisdicció del esmentat
Galcer:m. En premi d'aquest acte lo Rey va concedir a la vila lo privilegi de
ser considerada com carrer O arrabal de la seua vila reyal de Cervera y lo de
que los seus habitants fruissen de totes les lIivertats, franquícies y privilegis
de que fruian los cerverins.
Aquest privilegi, confirmat per en Carles Ilo dia 5 de Desembre de 1533,
va cOstar a la vila 1000 florins d'or d'Aragó, ademés dels pagats a e n Gal-
ceràn pèl rescat de la seua ju~isdicció, que los reys may han donat res de
franch als pobles,
Prats de Rey era la cap ital de la sotsvegueria de Ce rve ra , que co mpre ni a
los térmens d'aq uella vila y los de la Manresana, Montfalcó, Sant Pere del
Vim, Vallmanya, Solanelles, Puig de Màger, Segur, Quadra del Galí, Puig-
farner, Les Corom ines, Sant Pere Salavinera, La Fortesa y Boxadors.
La vila de Prats de Rey tenia lo dret de elegir un diputat que la repre-
sentés a les Corts Catalanes, constant que aqueU diputat va assist ir, en tre a l-
tres, a les que se van reunir a Barcelona l'any 1701, que van ser les derreres
celebrades a Catalunya,
Durant les guerres contra en Joan li, 10 condestable en Pere de Portugal,
e legit Sobirà pèls catalans, va ser derrotat als camps de Calaf y va tenir que
fugir disfressat, refugiant-s~ dins d'aquesta vila de Prats de Rey (28 de Fe-
brer de 1465).
L'any 1711, la vila que havia pres part a favor del Arx iduch y contra e n
Felip V, va ser sit iada pèl Duch de Vendòme y va sofrir una crema q ue va
destruir la major part del seus arxíus .
Tractan d'aquesta vila:
NDlicla hisl¡}rir:a de la "iJa de Prats de Re" per lo Dr. Anlón Vila y Sala, Pvrt., , (asc. 8.° Man-
resa, '900, y Segarra, Ca/aj. PraU de Re'¡ 'I Sani A/aril de Sasga)'olu, per Mossèn Joan Segura,
pvre, Any 1899.

Pujalt
Poble de 91 c;¡ses ab 134 habitants de fet y 137 de dret, a 30 kilòmetres
al NO, del cap de partit, a 10 de Calaf, quina estació del
ferrocarril de Barcelona a çaragoça es la que té més
prop, y a la metexa partió de la provincia de Lleyda.
Té agregades les aldees d' As/or (a 738 metres d'al ·
titut), Cmu'// (a 773), Gllardia Pilosa (a 805) y lo caseriu
de Vilallwjor (a 721), Y junt ab ells forma un municipi
de 174 cases ab 330 habitants de fet Y 333 de dret,
Era de la jurisdicció senyorial del Duch de Cardo na,
Marquès de Pallars, etcètera. Pertany al bisbat de Vich
y té: a Pujalt una esglesia parroqu ial dedicada a Sant
J oan, servida per un rector; a Astor, una esglesia dedicada a Santa María
Magdalena, sufra¡:-a nia de la de Segur, ab un coadjutor; a Cunill , un a ltra es
ProfJ'flcI411e Baf"cell)"a.-jS
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

glesia parroquial baix la advocació de Sant Joan, anexa de la de Dusfort, ab

un rectOr; a la Guardia Pilosa, una altra dedicada a Sant Jaume , ab un altre
rector; ya Vilamajor, Ull altra ab un coadjutor.
T é una costura y un estudi municipals, un hostal, y fa festes majors lo
dia de la Santisima Trinitat y lo derrer diumenge de Setembre.
Lo séu terme es part montanyós y part pià, de clima templat y sà, y s' hi
cull blat, vi y llegums; s' hi cria bestiar; hi ha lignit a les Rimbaldes )' a la
Costa d'en Carulla, y confronta: al N. ab lo de Castellfollit de Riubegrós; al
E., ab los de Calaf y Sant Martí Sesgayoles; al S. ab lo de Veciana , y alO.,
ab la provincia de L1eyda.
Conserwl les runts d'un antich castell feudal.

Rubió

Poble de 44 cases ab 171 habitants de fet y 173 de dret , a 9 kilòmetres

al NO. del cap de partit, quina estació de ferrocarril es
la que té més prop.
Es a l peu de la serra del séu nom y, junt ab la es-
glesia y cases de Sa"t lJfartí de JJfassQ1IQ y 26 d' escam-
pades pèl séu terme, ne reuneix 95 ab 337 habitants de
fet y 341 de dret.
·Era de la jurisdicció senyorial del Comte de Perala-
da; correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa Maria, servida per un rector,
y un altra de sufra-
gania , baix la advo-
cació de Sant Pere
d 'Ardesa pera les
cases de pagès; una
escola ro ixta de no-
yes y minyons, y
fà la festa major lo
15 de Maig.
Lo séu terme es
mitg montanyós
mitg pià y de clima
tem plat y sà; s' hi
cull blat, llegums,
CIl'" cie J 0.. Jonli
oli y vi, y confron-
, Rubió.-E5glesil y Castell
ta: al N. ab lo de
Prats de Rey; a l E., ab lo de Castellfollit del Boix; al S., ab 10 de Odena, y
alO., ab lo de Copons.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-(,ELS GaMIS

Sala vinera

Salavinera O Sant Pere de Sala vinera es un poble de 36 cases ab 135 ha-

, bitants de fet y 142 de dret, a :JO kilòmetres al N. del cap de partit y a 580
metres d' altitut.
Té agregades les aldees de La Fortesa y La Llav"'zera (706 metres d' al-
titut) y 10 caseriu de Boxadors (857 metres d'altitut al peu de la esglesia), reu-
nint, junt ab lo poble, un total de S4 cases ab 300 habi-
tants de fet Y 309 de dret.
Es en terra montanyosa, al origen ya la dreta de
la riera de Rajadell, tributaria de la dreta del Llobregat,
ya la dreta també del ferrocarril de çaragoça a Barcelo-
na, que no hi té estació; la que té més prop es la de
Calaf, a uns 5 kilòmetres .
Era poble reyalench; pertany al bisbat de Vich, té

una esglesia parroquial

dedicada a Sant Pere
(46), servida per un rec-
tor, y una escola mixta
de noyes y minyons Fà
la festa major lo tercer
diumenge de Setembre.
Al séu terme hi ha
una font d' aygua mede-
cinal que, segons diuen,
cura los brians; hi ha
lignit a les partides de
la Oevallada, La Rasa,
Les Marradetes; la
Aubaga d'en Cebrià,
etcétera, etc.; s' hi cull
blat,lIegums y ví, y s' hi
cria bestiar. Confronta: Clid d. Jllh ,", ..Iro

al N. ab la provincia de Salaviner •.--Castell de BoxaJors

L1eyda; al E" ab Agui-
lar de Sagarra y Rajadell¡ al S. ab Prats de Rey, y alO., ab Calaf.

(.¡6) Sí.n anelles d' aquesta les d~ Sant Jaume, de Puig de Màger,. y SanI Gil . de 501.nelle....

,
 GEOGRAFiA GENERAL DE CATALUNYA

Sant Marh Sesgayoles

Poble que, ab 37 cases escampades pèl séu terme,
ne reuneix 240, ab 568 habitants de fet y 580 de dret. Es
a la dreta del riu Anoya y a la esquerra del ferrocarril de
Çaragoça a Barcelona, a ,8 kilò met res al NO. del cap
de part it , a 3'So de Calaf, quina estació es la que té més
prop, y a 630 metres d' altitut.
Era de la jurisdicció senyorial d'en N. Vi lallonga;
correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parroq uial
dedicada a Sant Martí, servida per un rector; una costura
y un estud i municipals y un cassino. Fà festa major lo diumenge després de
la Mare de Déu d'Agost.
La seua industria co n s i stei~ en tres fàbriques de texits de cotó.
Lo séu terme es pià; s' hi cull blat, llegums y vi; hi ha lignit al Figaró, a
la Rasa de les Comes, a Terra Roja y altres endrets, y confronta: alO. y a l
N. ab lo de Pujalt; al E., ab lo de Prats de Rey, y al S., ab lo de Vecia na.
S' ocupa d'aquest poble Mossèn Joan Segura en la seua esmentada $etarra, Calaf, Prals de
Rtf y &mll.{art( .5ugalo1u.

Sa nta Margarida de Montbuy

Poble que, ab 72 cases escampades pèl séu terme, ne reu neix 166 ab 53i
habi tants de fet y 6~ de dret, a 2 kilòmetres al SO. del
cap de partit, qu ina estació, a la que està unit per una
carre tera, es la que té més prop, y a 649 metres d'altitut.
Era de la jurisdicció del Marquès de Dosaygües: co-
rrespòn al bisbat de Vich¡ té una esgles ia par roquial
dedicada a Santa Margarida, ab un rector; una costura
y un estudi municipals, y dos cassinos. Fà festa major
lo 20 de Juliol.
Com industria té dues prempses d'oli, una fàbrica y

e lid dt J. BaI Jordi

Santa M....garida de Montbuy.- \'ista general
 PROVINCIA DE BARCELONA . -CELS GoM IS
"7
dos molins de fari na, una blanqueria, una fassina d' ayguardent, dues fabri-
ques de filats y una de texits de cotó.
Lo séu terme es montanyós y de clima tem plat; té moltes fonts y s' hi
cu ll sègol, oli, patates, vi y llegums, y s' hi cria bestiar de llana . Confro nta:
, al N. ab los térmens d' Odena, Igualada y Vilanova del Cami; al E., ab lo de
Carme; al S., ab aquest derrer y lo d' Orpí, y alO. ab lo de Tous.
Da lt d'un turó hi ha un castell arrun at, conegut ab lo nom de la Torra
de Montbuy, y al séu costat una ermita mólt antiga ded icada a la Verge de
Gracia.
Tracta d'aquest poble la Ex(ursit! a PiN'a, ValllJona, Caórera, Carlells de La PoNa de C/ara-
munl J ¡lfOIlIÓU!, per en Felicil Marí. M~mories de II Associació Catll.n¡~tll d' Eltcursionll Cientifi:as,
vol. I, pI. 220 a u6.

Santa Alana de !I1.iralles

Poblet de 7 cases ab 35 habitants de fet y de dret, a 10 kilòmetres al SO.

del cap de partit, quina estació de ferrocarril es la que té més prop. Es a l
peu de la serra de Brufaganya, a Ja esq uerra de la riera de Carm e, y ab lo séu
agregat Sali' Romà y varies cases escampades, ne reuneix 78 ab 409 habitants
de fet y de dret. ..
Era de la jurisdicció del Marquès d' Aytona, correspòn al bisbat de Bar-
celona, té una esgle.!lia parroquial dedicada a Santa María, ab un rector, una
. escola mixta pera abdós sexes y un molí de farina. Fà la
festa major 10 15 de Agost.
AI séu terme, que es montanyós y d~ clima suàu, hi
ha lignit a la montanya Palomera; s' hi cu ll blat y lle-
gums y s' hi cria bestiar. Confronta: al N. ab lo de Tous;
al E., ab lo d' Orpí; al S., ab lo de La Llacuna, y al 0"
a b lo de Bellprat y la provincia de Tarragona.
Los tu rons Grans y Agulla G rossa són los més
alts de la serra de Miralles, que domina lo pobl e , per
dem unt del qual s' hi veuen e ncara les runes del antich
castell feuda l, que e ra un dels més espayosos de la encontrada.
La esglesia parroquial de Miralles es la del castell, que es romànica, de
una sola nau de volta de canó y mólt se nzilla.
S'ocupa d'aquest poble l'Anhur Oson. en la se.... E:';(JJrrid oftial a CQ""t, .SQllla Calldia,
Orpi, ¡lfiraUu. Butlletí del Centre Excursionista de Catabmya, any 1895, pI. I a 7,

Torre de Claramunt
Poble de 56 cases ab '93 habitants de fet y 195 de dret, a 8 kilòmetres al
SE. del cap de partit y a 3 de la estació de Capellades, del ferrocarril eco-
nòmich de Martorell a Igualada , q ue es laque té més prop .
Es al mitg d'un pIà, a Ja dreta de la riera de Carme, y té agregades les
Prm,.d4 de 8/1""'o,./I.-$f

,
 ll8 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

aldees de La Torre Baxa, Vilall.ova d' Espoya, y lo caseriu de La Serra, junt

ab los quals y 36 cases escampades pèl terme, forma un
ajuntament de 184 edificis ab 713 habitants de fet y 730 de
dret.
Era de la jurisdicció dels marquesos de Gironella y de
Pallars; pertany al bisbat de Barcelona; té una esgle:sia
parroquial servida per un rector; una costura y un estu-
di municipals y un hostal. Fà la festa major lo 24 de Juny.
La seua industria consisteix en una fàbrica de filats y
un' altra de texits de cOtó; una de paper comú, quatre de
paper d'escriure y tres de paper d'estrassa.

Clld d. J . Ba. Jordi

Torre de Claram unt.-Vista ge neral de la població

Lo séu terme produheix blat, llegums, vi y oti, y confronta: al N. ab lo

de Vilanova del Camí; al E., ab los de Capellades y Vallbona; al S., ab lo de
Mediona, y alO., ab los de Orpí y Carme.

Tous

Poble de 152 cases que, ab 90 més d 'escampades, forma un municipi de

242 ab 797 habitants de fet y 844 de dret, a 9' 50 kilòme-
tres al SO. del cap de partit, quina estació de ferrocarril
es la que té més a la vora. Entre aquestes cases escam-
pades hi ha los caserius de F iof o Fillol y de La Ro-
queia.
Es a la esquerra de la riera del séu nom, dita també
de Maya, prop de la carretera provincial de Igualada a
Santa Coloma te
Queralt, a la que està unida pe r un
camí vehina1.
Pertanyia a la jurisdicció del Prior del Monestir de Sant Geroni de la
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoMIS "9
Murtra; es del bisbat de Vich, té una esglesia parroq uial dedicada a San t Mar-
ti, servida per
un recto r, y una
altra baix la ad-
vocació de Sant
Cristòfol a Fio'.
Té una cost ura
y un estudi mu·
nicipals, cabo de
somete nt, cotxe
diari a Igualada
y fa la festa ma-
jor los dies 11 y
12de Novemb re.
A I séu terme,
quin clima es
templat, hi ha Tous.- Vista del Castell
les montany es
Agulla Grossa y Costa Dreta y les runes d ' un antich castell feudal. S ' hi tro-
ba lignit al torrent de Roquetes; s' hi cull oli, ví y llegum s y s' hi cría bestiar.
Confronta: al N. ab los d' Argensola y Jorba; al E . , ab lo de Santa Margarida
de Montbu y; al S., ab lo de Santa María de Miralles, y ala., ab los de Bell-
prat y Argensola.
Com industria té una fàbrica de curdr sola, dues prempses d'oli, dos
mot ins de farina y dos forns de guix.
Dalt d'un turonet hi ha una bon ica capella dedicada a la Mare de Déu de
Santfores, hont s' hi fà un gran aplech los dies de Pasq ua de Pe ntecostès.
Lo primitíu castell de Tous, sobre quin es runes s' hi va construi r l'actual,
va ser edificat l'any 798, y al séu entorn va anar-s'h i formant lo poble. Los
frares de Sant Geroni de la Murtra se van possessionar d'aquest castell l' any
1539 y lo van seguir ocupant y conservant les seues terres fins l'any 183,).
S' ocu¡a d'aquest poble: S(Ul1 Afarti de Tow, /¡,-et, descripcid Itilltlriea, per en Andréu Pujol y
Griu, I .ra!!C. 8.0
Igualada, [899.

Vallbona

Vallbona o Sant Bartoméu de Vallbona es un poble de 1."9 cases ab 767

habitants de fet y 801 de dret, a IÍJ kilòmetres al SE. del cal' de partit y a 276
metres d' allitut.
Es a la esqu~r ra del riu Anoya y estació del ferrocarril econòmich de
Martorell a Igualada .
Era de la jurisdicciò de la Abadessa del Monestir Je Vallbona; es del
bisbat de Barcelona y té una esglesia parroquial dedicada a Sant Bartoméu

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

(47), ab un rector; una COstura y un estudi municipals, y ra la festa major lo

dia 24 de Agost.
Una fàbrica de texits de cotó constitueix tota la
seua industria.
Lo séu terme es montanyós y de clima fret però sà;
s' hi cull blat, ll egums, ví, oli, ametlles y avellanes; se
hi cría bestiar y confronta: al N. ab lo de Capellades;
al E., ab lo de Piera ; al S. ab lo de Cabrera, y al O., ab
lo de la Torre de Claramunt.

Pl a n de: Va ll bona (48)

E.eafa 1 : 5000

bit. ..
,~....-..-,,-
......
Tracta d'aquest poble la &cur.rid a Pi~ra. Vallbona, etc. per en Fe1icil MaTi. Memon .." de la
Associació Catalanista d' Escursións Cientiftcas, v. I, pI. ::z::zo a 126.

Veciana
I>oble de 24 cases ab 51 habitants de ret y de dret, a 16 ki lòmetres al NO.
del cap de partit, a 6 de Sant Gu im , quina estació del
fer roca rril de çaragoça a Barcelona es la que té més prop,
y a 567 metres d'altitut.
Forma ajuntament ab los pobles de Sallia Afaria del
Cami, Saul Puóí"" S~rllr (a 70C metres d' altitut), Jlfira-
lles d~ COPOItS y Mo1ttjal¡ó lo Gros, su mant entre tots sis
116 cases ab 284 habitants de fet y de dret. La corporació
municipal se reuneix a Segur.
Es a la esquecTa del riu Anoya; era de la jurisdicció
(.7) D' !lqUel'la parroquia n' es aneu la de Sant Salvador de Cabrer•.
(.. S) ~o ". hi posen ]05 noms dels carrers perque, malgrat ha\'er·l05 demanat tres "cgades rer es-
crit al "¿u Ajuntament no s' han dignat contestar-no!!!
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 221

d'en N. Vilallonga; correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parroquial

dedicada a Santa Maria, servida per un rector, de la que n'es anexa la de
~Iontlalcó; una escola mixta pera abdós sexes, y ra festa major lo 15 d'Agost.
Quatre molins de farina SÓn tota la seua industria.
AI séu terme, que es montanyós y de clima un poch fresch, s' hi cull blat,
vi y llegums y s' hi cría bestiar; hi ha lignit al Torrent d 'Espona, a la Riera
de la Resclosa, al Clot de Cclntaperdius, al Torrent del Vernich y altres en-
drets; y al terme de Segu r n' hi ha a la Riera de Mas Lloat, al Torrent de
Durbal, etc.
Confrontan ab lo séu los térmens de Pujalt, al N.; de Santa Maria de Mi-
ralles y Copons, al E.; d' Argensola y .Mont.nanèu a l S., y la provincia de
Lleyda, al Q.

Vilanova del Cami

Poble que, ab 38 cases escampades pèl séu terme, ne reuneix 189, ab 446
habitants de fet y Sp de dret, a 2 kilòmetres al SE. del cap de partit y a 314
metres d' a!titut. Es a la esquerra del riu Anoya yesta-
ció del ferrocarril econòmich de Martorell a Igualada.
Pèl séu terme hi passan les rieres d' Ódena y Cas-
tellolí, tributaries de la esquerra del riu Anoya, y l'atra-
vessa una eSlribació, nome nada serra de Vilanova, que
se desprèn de la serra de Brufaganya a Santa María de
Miralles y mor al castell de la Pobla de Claramunt.
També hi passa la carretera general de Madrid a França
per La Junquera y la de tercer ordre de Igualada a S it-
ges per Vilafranca.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Hilari, servida per un reçtor, que abans era anexa de la de la Pobla de Cla-
ramunt, quedant-ne independent l'any 185t.
Té una costura y un estudi municipals y un cassino, y fa la festa major
los dies 30 y 31 de Juliol, fent-ne ademés un' altra lo dia del sant titular de la
parroquia o siga 10 14 de Janer.
Al séu terme, que es montanyós y de clima sech y fret, hi ha una pedrera
de marbre; s' hi cull blat, vi, llegums y un poch d'oli. Confronta: al N. ab los
de Igualada y Ódena; al E., ab Iode la Pobla de Claramunt; a l S., ab los de La
TOrre de Claramunt y Canne, y alO., ab lo de Santa Margarida de .Mont-
buy .
La seua industria consisteix en un molí paperer, un de farina y un forn
rajoler o bòvila.
Era de la jurisdicció del marquès de Pallars, formant abans los tres lIochs
de la Pobla d e Claramunt, Carme y Vilanova del Camí una sola rodalia; perÒ
Pf'flf/ffCCUi de RfJrctl(HUJ.~;

,
 GEOGRAFIA GENE RAL OR CATALU NYA
'"
lo 14 d e Janer d e 1727 l' Excm. S r . O. Nicolà u Fe rnàndez d e Còrdoba, Dueh
d e Medinaceli y d e Cardo na, Marq uès d e Priego y d e Pa llars , e tc., e tc., pe r
esc riptura o to rgada de vant lo no tari de Ig uala da en Barto mèu Costa , los va

Plan d~ Vilanova del Cam l (4 9)

CISelli" , : 5000

R. Anofa

sep ara r y co nstituir en inde pe ndc::nts un s dels a ltres, senyalant a cada hú dels
t res un a rodalia propria. Per 10 tant es d 'aquesta data que V ilanova d el Camí
fo rma municipi per si sol.

(49) No s· hi posen los noms dels carre", pcrque, mlllgrllt hllver-los demanat Ires vegades per es-
c rit al ~u Ajuntamen t, no s' hali dign.a t conltS!IlT·IIO'1.

,
,
 GEOGRAFIA GENERAL OECATALUNYA. PARTIT JUDICIAL DE MANRESA . PROVINCIA DE BARCELONA .

<

o~
....
,t-
,ú .-

,
,
 PI'IRTIT JUDICII'IL DE l'\I'INRE51'1

M.anresa.- Aguilar de Segarr• .- Arté!I.-A vi" ro. - Ba lsareny .........c..lders.-CaUü•. - Castellad r.1._Cas-
tcUrolli! del Uoi x.- C. "tellgali.-Castell nòu de Bagcs.-C.stell \'cll y Villr.-Estany.-f'onollosa.
--G.y•. -Grane r•. - Monis trol de Montserrat.- :'Iloyl .- Mur •.-Navarelcs.- Raj adcll ._ Roc. rort .
-Sallent.-Sam pedor._Sant Feliu Sasscrra.- Sant Fruy lós de Bnge!l.- Sanl Marti de To rru clla.-
Sant M.U;u de a.ges.- Sant Salvador de Guardiola.- Sant Vicens de Caslcllct.- Santa Ced li. de
M on ~ rr.1 o M'Tganell._ S.n!. Maria d' OIÓ.- Suria.-Ta:amancI.

S ituat al l11itg de la provincia, aquest pa rtit judicial confro nta: al N. a b lo

de Berga ; al E., a b los de Vich y Granollers ; al S., ab tos de T e rrassa y Sant
Felíu de Llobregat. y al O. ab lo de Ig ua lada.
Comprè n la encontrada natu ral del Pià de Bages y fo rmava la antiga ve-
g uería de Ma nresa.
Dins d ' aquest partit hi ha 1 ciutat, 6 viles, 25 11ochs, 4 aldees, 46 case·
rius y 2849 cases esca mpades, sumant e ntre tOts 13,063 edificis ab 63, 822 ha·
bitants de fe t y 65,375 de dret, d istribu its e ntre los 34 següe nts aju ntame nts:
Aguilar de Segarra, Artés , Avinyó, Balsareny , Calde rs, Call ús, Castella.
dral, Castell folli t del Boix, Castellgalí, Castellnò u de Bages, Castellbell y Vi-
lar , Esta ny, Fonollosa , Gayà, Granera, Manresa, Mo nistrol de Montserrat ,
Moyà, Mura, Navarcles , Rajadell , Rocafort , Sallen t, Sampedor, San t Feliu
Sasserra, Sant Fru ytós de Bages, Sant Martí de Torruel1a , Sa nt Matéu de Ba.
ges, Sant Salvador de Guard iola, Sant Vice ns de Castelle t, Santa Cecilia de
Montserrat o Margane ll , Santa Maria d ' Oló, S uria y Talamanca.
Dins d ' aquest partit j udicial hi ha la fa mosa montanya de Mo ntserrat,
exemplar únich en la se ua classe y de la que ja ne pa rlarèm ab la deguda ex-
tensió al ocupa r·nos de Monistrol.
L' atravessa: de N. a S. lo riu Llobregat; de NO. a SE. lo du Cardo ne r
y de NE. a SO. lo riu Gavarresa, afluyents aq ueSts dos den'ers del pri mer, y
gran munior de rieres.
Hi passa 10 fe rrocarril de ç aragoça a Barcelona, l' econòmich de Manresa
a Gua rdiola y lo de Cre mallera de Monistrol a Montserrat; hi passan tam bé les

~OTA.-To t!l IO'l qgells d'aquell! part it han sigut faeilital$ ~r en Joaquim Sarrct y ArbOt., oftc¡al
arxiver del Aj untn men t de ;\Ian rcsa.

,
 "4 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

carreteres de :-'1anresa a Cardona, de Manresa a Vi eh per Moyà y de Sant

Fruytós de Bages a Berga.
Té parts montanyosas y parts planes y lo séu clima presenta móltes va-
rietats precisament a causa d ' aquestes desigualtats del terreny.
Una gran part dels seus habitants viuen de la industria, y més particu.
larment de ta cotonera, y 10 restant del conrèu de la terra.

Manresa
Ciutat, cap del partit judicial del séu nom, ab 2922 edificis y 21010 ha.
bitant!! de fet y 21 174 de dret, a 60 ki lòmetres al NO. de
la capital de la provincia ya 234
metres d' a!titut (50). Ju nt ab lo
110ch de Viladordis, la barriada
del Poble Nou, la rabrica de texits
Lo Gttix y 286 cases escampades
pèl séu terme, forma un mUOlClpl
de 3327 cases ab 23252 habitants
de fet y 23252 de dret.
Es a la esquerra del riu Cardoner, dalt d'una al-
tura. Hi passa lo ferrocarril de <;aragoça a Barcelona, que hi té estació, y ne
surt lo ferrocarril econòmich que n a Guardiola de Berga. N'ixen també
les carreteres de tercer ordre de Manresa a Solsona per Cardona y la de Vich
per Moyà, y la provincial de Manresa al Bruch, hont empalma ab la de pri-
mer ordre de Madrid a França per La Junquera, ab un brancal a Montserrat.
Té telègraf, telèfon interurbà, un batalló de tropa manat per un tinent
coronel, destacament de guardies civils manat per un capità, y de carrabi-
ners. La seua illuminació es elèctrica y de gas.
Té un a esglesia parroquial, la Sèu, ded icada a la Assumpció de María,
servida per un arxipreste. Es gòtica, se va començar lo segón diumenge d' Oc-
tubre de 1328, va ser ben eh ida lo 3 de Maig de 1548, però no-s va acabar fins
lo IQ de Juliol de 1592, de manera que la obra va durar, si bé no s' hi va tre-
ballar segu it, la friolera de 264 anys. De la primitiva canonicata de Sant
Agustí, que era romànica, se-n conserven la porta de entrar al claustre y tres
archs d'aquest, quins capitells són de lo més primitiu que tenim a Catalunya.
Ademés de la Sèu hi ha a Manresa la esglesia del Carme, que data de
1308; la de Sant Miquel, que es del segle XIV, axecada demunt dels sola ments
de un' altra del any 1022; la de Sant Domingo, començada l'any 1318 y
consagrada lo 23 de Abril de 1438; la dels Jesuites, que·s va acabar l'any
•
1820; la de Caputxines, que data de 1677; la de Caputxins, que es del any
,
\50) A I. port. de I. fonda de Sant Domingo.

j
 PI{Q YI NCIA DE BARCELONA .-CELS G OMIS :225

1582, yalg un e'i a ltres, merexent especial esment la nome nada vulga rment la
Santa Cova.
Aquesta csglesia, pegada a la timba a quin pe u hi havia la ba uma hont
$a nt 19 naci de Loyola hi va fer penitenr.ia, es d'un ba rroch mó1t hi storiat y
la seua po rta d'entra-
da més bé sembla la
d' un parch d ' artille-
ria que la d' un te m-
ple cristià. La part
exterior , que dóna al
riu , segueix una sola
cordillada , però la in-
te ri or se divide ix en
tres cossos que-s van
estrenye nt a mida que
s' e ntra més endin s.
AI de rrer y més pe tit
es hont , segons la tra-
d ició, va fer pen iten-
cia 10 Sa nt.
Pera la e nsenyanya
co mpta Ma nresa ab
tres costures y set es~
tudis municipals y nou
costures y trèlze estu-
dis par ticulars .
Hi ha dos convents
de J esuitcs, un de Ca-
CliK6 di Juli Vint<6 putxin s y un de Ger-
M. '1 rC5a.-Portalatcral de la Ca tedral.- Plaça mans Ma ri stes, aquest
ded icat a la e nsenya n-
ça; cinch convents de monges, tres d ' ells tenen colcgi pera noyes, y c inch
convents de germa nes, tres dels q ual s ta mbé 's dedic.'ln a la e nsenyança.
Com benefice ncia pública té un hospi tal, q ue data del segle XI, si bé no
e ra ahont es av uy, a qu in ed ific i va ser mudat l'any 1601; una Casa de Cari-
tat, inaugurada lo 31 d'Agost de 1859; una casa de donzelles hòrfe nes, fu n-
dada e n lo segle XV I pèl canonge de la Sèu manresa na e n J au me Pascual , y un
convent de Germanetes dels pobres .
Dues societats chorals, un orfeó, quatre mestres de música y a ltres ta ntes
orq uestes , són bona prova de la a fi ció dels ma nresa ns a la fi l.umonia; ax is com
de mostra la lI ur ..sociabilitat lo fet de q ue tin gan un teatre , un saló·euterpe,
cin ch societats o bre res , quatre polítiq ues y deu cassi nos y societats varies.
Profl"cfd dI BII.rc'/(I1tll. - SIJ

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Pe.a hostatge dels fo.asters hi ha sis landes y t.es restaurants, y compta

ab carruatges diaris perd. anara Artes, a Avinyó y Prats de Llussanès; 8 Caldes,
Moyà y Vich; a Sallent y 'Berga; a Sant Fruytós de Bages y a Navarcles, y a
Suria, Cardona y Solsona.
Fà festa major los dies JO Y 31 d'Agost; fi.es, per la Ascenció del Senyor
y lo derrer diumenge
de Novembre, y mer-
cats tots los dijous y
diumenges.
Manresa es una de
les poblacio ns mes in-
dustrials de Calalu-
"ya; té 19 fàbriques
de filats y 23 de texits
de COtÓ; 6 de gèneros
de punt; 2 de COtÓ re-
tort; 10 de mocadors
de seda; I de canya-
màs; 29 de betes de
cotó, 3 de betes de fil,
7 de cintes de seda, i
de cordons y 5 de •
blanqueig; 4 de cor-
des y I de trenes de
cànem; 6 fundicions
de ferro y 4 de bron-
zo; 2 fàb riques de car-
des, 3 de corrons pe ra
filats, 2 de pintes pe ra
texits, 2 de tacos pera
telers Y I de llença ·
C1id'-JuU Vlnl.6 do.es; 8 tallers de
Manres..-Porta vella d.1 Claustre
construcció de màqui-
nes, 3 de llits de ferro,
I de somm iers, I de teles metàl1iques y I de rodes hydràuliques; 3 blanqueries;

5 fabriques de corretges y I de cordes harmòniques; I fabrica de gas y I de

electricitat; 10 fassines d' ayguardent, 5 prempses d'oli y 4 rabriques de ga-
seoses; 6 rle farina, 9 de pastes pera sopa Y 5 de xacolate; I rabrica de paper
continuu, I de paper d ' embalatge, 2 de paperines y una de capses de ca rtró ; 5
rabriques de vidres de color y musselin<l' y I de ampolles; 3 de sabó; 3 serres
mecàniques, 18 fo rns d ' obra, 5 de terri ça y una í.1.brica de mosaychs.
Lo séu terme se rega ab aygua del Llobregat conduhida per medi de un
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 227

canal des de Balsareny, que es també la que fa anar les seues fàbriques; y pro-
duheix blat, ordi, hortaliccs, llegums, [ruytes y vi; s' hi troba bettim mineral
a la montanya de Sann Cauri na, y lignit, a aquesta metexa montanya y al
, Turó dels Capellans; y confronta: al N. ab los de Sant Martí de Torruella y

~ Sant Fruytós de Bages; al E., ab los de Navarc1e~ y Rocafort ; al S. ab los de

Sant Vicens de Castellet y Castellgalí, y alO., ab lo de Rajadell.
Manres.'\ es la JJJü,orisa dels romans y conserva d ' aquell temps 10 Pont
Vell, sobre lo Cardoner, construit uns 200 anys aban s de la nostra Era. Consi-
derada com mu-
nici pi, se gover-
nava per l es
seues prop ries
lIeys, fins que
l'any 41z los
barbres que van
¡nvadir la Espa-
nya van destruir
la major part de
la ciutat y asses-
sinaren al séu
bisbe Valentí,
(li .. di Denti Cili..
sent restaurada
-'!anresa.-La co"a de Sll1t !gnaci
pèl rey Recare-
do l'any 590.
Durant los segles VIII y IX los moros la van pendre ,-aries \'egades, ma-
ta nt la primera d'elles, any ¡15, al bisbe Bonifaci y arrasant les esg lesies.
Recobrada pèl comte Wifret lo Pilós (any 876) ne va fer un comtat que va
dura r, unit al de Barcelona, fins l' any 1196 en que abdós van passar a formar
part del regne d'Aragó.
Manresa ocupava abans un' area mólt més gran que la que avuy ocupa,
però al segle XIV hi va. haver tan gran epidemia que van quedar abandonats
tOts los arrat.ats ahont hi vivian los pagesos y ara no queda ni rastre d' aque-
lles vivcndes, Noves pestes y les guerres del segle XVII contra Felip I V van
acabar de arrunar-Ia; quan corr.ençava a refer-se, la guerra de Successió y la
gran crema delIS d'Agost de 1713 van interrompre de nou la seua crexensa,
Quan los francesos se van apoderar de Barcelona lo 12 de Febrer de 1808,
V.in resoldre enviar ordres y paper setiat a totes les demés ciutats de Cata-
lunya. A Manresa van sapiguer lo dia fixo de la arribada del carro que havia
de portar-li, y reunits a la Plaça Major uns quants hòmens decidits, van calar
foch al carro al s c rits de ¡Visca lo rey! jMuyran los francesos!
Lo dia 6 de Juny del me teix any van sapiguer los manresan s per conducte
del Canonge Montanya que los francesos havian sortit de Barcelona ab la or-

,
 GEOGRAf'IA GENERAL DE CATALUNYA

dre de cremar la seua ciutat en càstich de llur rebel ió, y, congregats los mês
notables dels seus habitants, van decidir declarar la guerra als francesos, mal-
grat les prudentes observacions del Governador y del esmentat canonge.
Reunits a correcuyta un miler d' hòmens, casi tots sense armes ni muni-
cions, van anar a esperar als Irancesos a les altures del Bruch, ahont, en com-
panyia dels sometents
d'Igualada, Santpe-
dor y altres, los van
dl;;rrotar vergonyosa-
ment. Se creu que 10
sometent de aquesta
ciutat era manat pèls
esperts Montanya,
Carrió, Amorós, Puig
yalgún "Itre que los
anys de 'i93 a li95
havien anat al Pen-
dís, frontera del co-
rregiment de Manre-
sa, a fer la guerra als
soldats de la Conven-
ció francesa.
Veyent-se les tropes
(rancesesatacades pèls
sometents fins a tes
metexes pOrtes de
Barcelona, lo general
Duchesne va manar
que ne sortís una nova
expedició contra Man·
resa pèl mcteix carni
en,.. de Jull VhlW
que la primera, o siga
ManrCS.I.-La Culla pèl Bruch, y al efecte
les forces reunides a
Sant Feliu de Llobregat, compostes de 5000 hòmens y alguna artilleria van
empendre la marxa en aquella direcció baix les ordres del generat Chabran.
Però aquelles altures, considerades des de ta batalla del 6 com un punt es-
tratègich altament important, havian sigut fortificades ab alguns canons de ar-
ti1lería y eran defensades per quatre ,companyies de voluntaris de Lleyda, baix
lo mando del coronel Baget, alguns soldats escapats de Barcelona y varis ha-
bitants d'aquella rodalia; y quan to '4. de Juny s' hi va prssentar la columna
francesa, va ser derrotada com ho havia estat la de Schwaru, y va tenir que
,
 GC Q9"'''''¡'' GUIj" .... RI¡ C... TA!.U HTA .

••
-
\
.-
-;;:;-------

E_"'"
~o
--
-----
k"- t'~
- , ---..
,
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GaMIS "9
tornar a Barcelona, constantment perseguida pèls sometents, dexant més de
~oo morts y alguns canons en lo camp de batalla.
A conseqüencia d'aquests fets se va formar una Junta Suprema de de-
fensa dd Principat, reunida primer a L1eyda, més tart a Tarragona, després a
Poblet, y lo ,5d' Octubre de 1809 se va ¡nSlalar a Manresa, ahont va con,'ocar
un congré9 de representants de tots los corregiments de Catalun ya, que va
començar les seues sessions lo 20 de Novembre del meteix any.
A títol de curiositat donàm a continuació la llista dels com issionats, que-ns
dóna al ensemps lo nombre de corregiments en que estava llavo rs dividida
Cata lunya:

Corrtglmt.nts Noms dt.ls comissionats

\ Ell Francisco Aller de Esteve y en Pau de Miquel

Vall d' Ardll.
·t Espanya.
V.cn .. · \ Doctor Jacinto Costa, Canonge doctoral, y en Fran-
t cisco Bertrana.
Lleyda. · \ Doctor Joseph Vidal, Canonge penitencier, y Doctor
l Fermí Gigó, Catedràtich de Cervera .
Cervera. .1En Mariàn de Sabater, Marquès de Campmany, y lo
t Doctor Ramón Domingo, advocat .
.1En Ramún Jose¡Jh de Bou(fard, baró de Canyelles,
t y en Joan Maria de Montserrat Verrer, advocat.
Afallresa .. .1 Doctor Joseph Amigú, metge de MOfà, y en Jacinto
t Soler.
Tarra.f"OlIa. En Manel Feliu, advocat, y en Gabriel Sirnó.
Malar.0. .
u I1 i" I
mar/Ore, rejJrese"la,¡t ~aree Olla.
¡ Doctor Lloreos de Lenli",clà y en Esteve Pages.
Doctor Joan Pau Ribot, rector lle Ca~tellbisbal, y e n
Josep h Sunyer.
Talanl . .

•
·

·
¡ ¡
Doctor Manel Especier, Canonge magistral de la

En
Colegiata de Tremp, y en Francisco Antòn·Ayt«!s
d' Enviny.
Jaume Barnola, bz.r6 de Lles, y en Ignasi So-
t lans, ciutadà honrat de Barcelona.
Tortosa . . · [En Joseph . Rosel, Canonge doctoral de Tortosa, y
en Domingo Cartes.
Fi,ueres .. En Ramón Torrà y eo Joan Geoover.
Gerona . . En 19naci Aodréu y Sans, advocat.

Per móltes vicisituts va passar la ciutat de Manresa durant aquesta gue-

rra de la Independencia, però la mes trista de totes va ser la crema de la po-
blació per les tropes de Magdonal, lo 30 de Març de 1811, crema que va des-
truir de 700 a 800 cases.
Durant la guerra dels Set anys, .Manresa va sofrir tots los inconvenients
propris d'una guerra civil, y lo 9 de Juny de 1843 se va pronunciar, com tOt
Catalunya, contra la Regencia del general Espartero, anant a instalar-s'hi la
Junta Suprema del Principat lo 13 del meleix mes yany.
1'rot:("ei4I de Ba"CtIOfl(J.-Sj¡

,
 '3° GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

En la derrera guerra civil, lo 8 de Desembre de ¡8p. la partida carlista

de Castells va ent rar per so rpresa a Manresa, y 10 4 de Febrer de 1874 lo cahe·
cilla Tristany la va atacar ab 4000 hòmens, y. després d'una cu rta lIu )' ta , hi
va entrar, fent arrunar les fo rtificacions , perÒ los ne va traure la brigada d'en
Mola y Martínez.
Ab modu de la fo rta riuada del Cardoner del mes d 'Octubre de 1907, la
indu stria manresana
va sofri r g rosses p èr-
dues, puix van queda r
poch me nys que arru-
nades totes les fàbri-
ques que tenia a la
vora d 'aq uell riu.
L'any 1716 en Fe-
lip V va modificar la
divisió administrativa
de l\1.1n resa, suprimint
ta vegueria d' aque!ot
nom y les subvegue-
ríes de Berga, Moyà y
Prats de Uussanès,
y co nstituint totes
aquestes amigues en-
titats en un sol corre·
giment, su bdividit en
tres p artits oalcaldíes
majors, que eran les
de fo.hnresa, Berga y
Moyà. Aquest corre-
g imen t va durar fins
l'any 1833 e n que
Espanya va ser divi-
dida e n les actuals
Clid ... Uul. Roca
~Ianresa.-Antich claustre de la Sèu provin cies.
Entre los fillsil-lus-
tres de Manresa, cal esmentar los seguents:
Ramon de Area, canonge de "¡eh, autor d'un comentari sobre les Cons-
titucions de Catalunya y los Usatges. Segle XIV.
J oseph Aranyó, p rimer catedràtich de teoria y pràctica de texits a la Es-
cola industrial de Barcelona, introduhida per ell a Espanya. Va morir l'any 1859.
Romèu de Casanoy-a, notari y gran diplomàtich a qui lo rey d 'Aragó va
co nfiar diverses mi ssions delicades.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CEI..S GoMIS
'3 '
Miquel Cases y Gual, qui va escriure un compendi de notaria adaptat al
dret català. Va morir l'any 1807.
Lo Pare Joan Carbonell, monjo de Montserrat, famós mestre de baix que
vivia a co mençaments del segle XVII.

:\Ianresa. -Conv~nl de San'a Clara

Francesch COLS Y Argullol, fundador de la Casa de la Caritat y de la Ca ri-

tat Cristiana.
Fra Bernat Castellet, dominich, mestre de Sagrada Escriptura al Convent
de Santa Catarina de Barcelona, entre quins dexe bles hi havía Sant Vicens
Ferrer.
Bernat de Calders, que era militar mercenari )' any 1253_
Maurici Carrió, un del capitosts del somelent de Manresa a la batalla
del Bruch (6 de Juny de 1808).

,
 '3' GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Isidro Canurell, qui junt ab lo séu pare, que e ra francès, va fer lo cam-
panar del rellotge de la Sèu, de 1584 a 1592.
Joaquim Guitardes, escriptor de principi s del segle xv.
J oan y Francisco Grau, germans que van fer a Poblet, allà pèls anys mil
sis cents sexanta y tants, los sepulcres del rey N' A Rròs, del inrant en Fran-
cisco y d 'en Ramón Folch, vescomte de Cardona.
Fra Guiltém, dominich, bisbe de Cerdenya. Va morir r any IJ74.
joaquim Lluch, bisbe de Canaries. Es del segle passat.
Bernat Mas, doctor en medecina, qui )' any .6 25 va publicar Orde brétt y
r¿gimell11lolt úHI y profitós pera preservar y cu rat" de pes/e.
Josepb M. a de Mas y Casas, autor de Ensayos Ms/óricos sohre Afrmresa y
Afemoria !tis/úrica sobre los hebreos y drabes eu Mam"esa.
Oller del Mas, marescal de camp en la guerra contra Felip IV.
Lluís de Peguera, autor de la tan coneguda obra Pràctica, forma y estil
de celebrar Corts ge"erals fm Calalunyo, ,632 .
Tomàs Padró, esculptor, qui va fe r les est:lt ues y rell é us de marbre de la
ca pella dels Màrtirs, a la Sèu manresana; segle XIX.
G uillém de Puig, (amós jurisconsult.
Roméu Sac1osa, arquitecte que l'any 1 3 12 va dirigir la esglesia de Ja
Mare de Déu del Carme.
Pau Sunyer, esculptor de les derreries de l segle XV III , de qui-s conservan
mó1tes imatges; y
Margarida Angela Serafina, fundadora de Ja ordre de monges caputxin es .
Tractan de Manresa:
Epifume MISlórlco de la mIl:! ¡¡lIstre çilldad de A/unraa, p~1 r. Fr. Joan Caspar Roig. Un vol. 4.t,
I\lIrcelona, IÓ92.- AftlfWria N6re A/aNrua y tn UPUial so6re SII SM, per en Manuel Torras )' Torrens.
Un ftsc. 4.°, Bareelona, ISso.-Afallrua J Cardona. lIistoria y tradiçi(1llU, per en Victor Balaguer. Un
\'01. 4.t, Barcelona, ISS I.-GII/a d,I Viajero en ¡\IQlJrua J CaT/Mnll, per cn Cal'etl Cornet y Mas.
Un \'01. S.", Barcelona, IS60, pl. 9 a 2S6.-AlamulI ;amds na sillo cah:;a de obispatJo, per en J. Sala.
rich y Verdaguer. Un rasco 8.°, Vich. ISÓI.-Lti Santa CtItr14 de Akmrua. Rutila historiell, per lo
P. Fidel Fita y Colomer. Un vol. S.o, Manresa, IS72.- Aplmtu sobre la IUlima guerra eroU tII Cala·
!/lila (13'/2-13'/5), per D. Joaquim dc La L!a\'c y Garcia. Un vol. 4.~, Madrid, 1877, pl§. 8, .lS, 171 Y 172.
-Costu~ del Pià de Bages, per en Joseph d' Argul1ol. L'Excursionista, vol. I. pl~. 44S a 472, 4S1 a
48S, y 41)8 a soo.- l.o LHóre Verl de A/anrua, pêl P. Fidcl Fila y Colomer. Un fa<;.c. 4.t. Barce·
lona, IS80.- E:cÇ/lrsio a ¡llanrua, al_a.sfir de Sani Bt1IeJ de Bages. L'Excursionista, vol. I, pla-
nIS 73 a 7S.- E:ccurswa ,Vanresa, Fals:! Talamanca. L'Excursionista, \'01. esmentat, pis. 4.l9 a 441.
- Ensayos "isltiricos ro6re ¡I/anrua, per en Joseph Maria Mas y Casas. Un vol. 4.t, Manresa, 1882.-
A/mwria It#ldriea de NU Ite6rMs:! de los dralJes en AIQJlrua, per en Josep'" María de Mas y Casas.
Un fasc. 4.t. Manresa, 188j.- llintrarj de ll/anresa a Btrga, per en Cels Comis. Anuari de la A-.socia·
ti6 d' Excursions Catalana. Un vol. 4.1. Barcelona, l88j, pis. 167 a 174.-.J.If01Wg7'afla de la &0 de
MaJff'esa, dtf'Osilaria de las rdü/uias de los .sanlos ilfdrtires lalr01lQ.l de la cñu/aJ, per en Eduart
Tí.maro y rabricias. Un \'01. 4.°, -'Iamesa. 188J-- E:ccursio col-lalira a A/anresa:! SanI Btllll de
Bages, per en Jaume Monrls y Mas. Butlletí de la A<;s(IÇiaci6 d' ExcuMlions Catalana, any 188j. pl. 128
a I js.-Espaiia. SIlS _mlos, artes. Su naturalna i It#lqria.- Cala!ulia, per en Pau Pirerrer }'
}lranci!lOO Pí y MargaU, ab notes y adicions d'.tI Antoni Aulestia y Pijoan, tom. 11, pIs. 264 a ~74.
Barcelona, 1884.-E:ccursw ;articular a Sant Pdill de Codinu. Gallifa, Ertan:!, Oristà, Prats de
Llussanu, Sogars, OI6àn, GironeJla, Ca.sserres, Berga:! Manresa, per en Pelegri Casades y Cramat·
xe!!. L'Excursionista, \'01. li, pis. 14 1 a 143 y 14S a 1S4.- Excurritl a Manrua :! SanI Bentl de Ba·
 •
<"Ef)(;HAI lA l,I ,Ut ... l

J IlI_ (Af¡\ll::-;YA.

\ïSla de Mllnre<>a presa. per In rart:-:. ~:. La Seu se Jc-;taca ab tota 'la magnif¡¡;cncm, nwMrllnl lo~ contr.forls de tan belin construcció gòtica del <;cgle XIV. :\ 111 e<M.¡ucrrn del
metc;)!: temple, en lo punt culminant de la ciutat, sohr("<,urt un altre cdifi.:i ah un cllmpancrcl: es 111 e-r;glesin del Carme, obra de la $u'Sdilll centuria. Les ca<;e,¡, qunl .. galeries del
derrera, pr~nlan qul\lrc, cinch y sis estatges. dont\n idclI de la ,,¡tullciò .. ltCT()'oJl ell que cst/In situades y de lo dcsnÏ\'cllnt de son ICrrI"T. ja que moltes de clics en !luns dC\',mI5 solS
lenen dos y Ires sostres l!. mC$ del plA soler. que corre«pòn a la línia ue la ,"in pública, son les del carreT de la Vall fonollosa y plaça d'en Creus. Xo dona iJea de ciutat fanri!. perque
IOLO; los e..lificis inJustrial<; e--tlh¡ al~lltq en lC'i riht!; dels nus Curdoner y Llobregat. Lo ¡xonl de ferre que demunllo Cardoner 5' o\'ira a primer !C1me, penany a la c~tació del ferre-
carril del Xorl punl rrinciplll Il' cntradll 11 tan important y untiqu¡s~imll CiUlllt.

,\l''''IU,<;,,
~·1I 1.1l _"1,,.
,
 PROVINCIA DE BARCELONA . -CELS GoMIS 'J J
gu, per en Heribert BarlUlt. ~I emona.s de la A'$SOClacio CltllanlStl d' Exeurs,on~ clentlfiels, vot. III,
pis. 180 a 22o.- Nastra &nyora dtl PJ/l'1o m la ciutat dt J fanrua. Rust1l)'a Itisfòrica. per en Joa·
quim Sartet y ArbM. Un fasc. 8.°. Manre5&, l89j.-Otscripcid dt la graMua, antif/llitats dt A!anrua,
per en Mlgí Canyelles. Un "01. ".\, :\Ianresa, t89fJ.-Rue!tari dt Mallrua (segle XIV ), per en Uu.s
Comenge. Un rac... 4.\, Barcelona, I 899.-,I/anqgrafia de la uglaia dt .\'fra. Sra. de la Allrara (&o
di il!anrua), per en Joseph TorriS Argullo!. Un rasc. 4.1, Barcelona. '899--8rell re/acid del tcSQJIUn
, e.xjJ(Js;ciJ dtls Cassos Sonts, PaJr(JII.I tU illanrua. Un risc. 4.1, M 'nresa, lfJOO. -Etltala~¡a de li/m,·
r ua, pe r en Joaquim SarTlt y Arbós. l'n vol 8.°. Manresa. IC)O I.-LA E:tl<uici¡Jn ",anrua/W dt 190 1.
Natas !arll kl IIistqria illllla/rial, mercantil, agrícola, per en M. Fin~ y " alet. l~n rase. 4.1. Man-
resa, 190 ~.-Gula del foraster d illallrua. Un fasc. u ,o. Manresa, 1901.-i1/anrua. ,'indicaciJ dt sa
princi!alt'tat en la xt.Jriosajarnatla del d dt Jun, dt 1803, per en JO$lph Sen'itje y Guitarl, pbre. Un
\'01. 4.1, Man re5B, 1903.- i1/anrua ciutat dt /fIaria, per en Joaquim Sarrel }' Arbós. Un vol. 8.- perllon-
gal, Manrella. I90S.-I>e la Mare de Déu del Ca rm e, de :'>I anresa, se n' ocupa lo P. CamÓ!! en lo sêu es·
men lal Jardltl de /fIaria, ele.• pIli. j21 a j24.

Agu il ar de Segarra
Poble de '3 cases quin ajuntament se reun eix al caseriu de Cas t~II(l Y,
que-n té 14. Aquestes dues entitats, ab 122 cases escam-
pades pèl seu terme, forman un municipi de 149 cases
ab 523 habitants de fet Y 486 de dret.
Es entre les rieres de Fonollosa y de Rajadell, a 19
kilòmetres al O . del cap de partit y a 7 de Rajadell, qui-
na estació de ferroca rril es la que té mes prop.
Correspò n al bisbat de Vi eh, té una esglesia pa-
rroquial dedicada a Sa nt André u, se rvida per un rector ;
una costura )' un estudi municipals y ra la festa major lo
prime r dium enge de Setembre.
Per tota industria té d os molins de farina.
Lo seu terme es montan yós j produheix blat, lleg ums y vi, y s' hi cria bes-
tiar de llana; té lignit al torrent d'Aguilar y al Buxaró, y confronta: al N. ab
lo de Fonollosa; al E., ab lo de Rajadell ; al S., ab los dè Castellfollit del
Boix y Salavinera, y alO., ab la provincia de L1eyda.
H i havia un castell, quin senyor, que era lo Paborde de la Colegiata de
Manresa, tenia tota la jurisdicció; y a Castellar n' hi havia un altre , quina ju-
ri sdicció pe rtanyia a la Corona.
Ad és
Vila de 497 cases, que, ab 48 més d' escampades pèl séu terme, forman un
ajuntament de 545 cases ab 2, 543 habitants de fet y 2,531 de dret, a 16 kilò-
metres al NE. del cap de partit, y a 8 de Sallent, quina estació de lerrocarri1
es la que te mes prop.
Es a la esque rra de la riera de Riusech, tributaria de la esq uerra del rí¡}
Gavarresa. Te carre teres que la unexen ab Prats de L1ussanès, y ab Calders,
ahont empalma ab la de Manresa a Moyà y a Vich, y camins vehinals pera
a nar a Sallent y a l Pon t de Cabrianes. Hi ha tres hostals y servey diari de cot-
xes pera anar a Manresa y a Prats de L.lussanès.

,
 '34 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a

Santa María, servida per un rector i un convent de Germanes
Carmelites; una costura y un estudi municipals, un altre es-
tudi y un' altra costura particulars, y dos cassin os. Fà festa
major lo primer diumenge de Setembre y fira lo dia primer
de Janer .
Té com industria una fàb rica de texits de cotó, una de
perfumeria, una fa ssina d' ayguardent, un moli fari ner y dos
forns d e gu ix.
Lo sé u terme es montanyós y de clima saludabl e; s' hi cull "i, blat , llegum s,
hortali ces y fru yles; s' hi cria bestiar, y contronta: al N. ab lo terme de Av in yó;
al E" ab 10 de Moyà; al S., ab lo de Calders , y a l O., ab lo de Salle nt.
Hi havia un castell , quina jurisdicció , lo meteix que la del terme, per-
tanyía a l bisbe de Vich .
Era fill d'aquesta \"ila lo jesuita P. Frederich Faura y Prat, cèlebre pèls
séus conexements astronÒmichs.
s'ocupa d'ella en Joseph Reig y VilarJell en la seua CoI-l«ejJ de ~al;u de Catallln.,a, lle-
tra A, pI. 191.

Avinyó
Poble de :219 cases ab 811 habitants de fet y 844 de dret, a:24 kilòmetres
al NE. del cap de partit , qu in es estacions dels fer ro-
carril s del Nort y de Man resa a Guardiola són les que
té més prop . Es a la dreta del riu Gavarresa, y a :271 me-
tres d' a1titut (51).
J unt ab la agregat de Sa1lta Eugenia de Relats, los ca·
serius d' Horta y del (arrer del Turcó y de les cases
que té esca mpades pèl séu te rme, forma un ajuntament
de 399 edificis ab 1$05 habitants de fe t y 1544 de dret.
Hi passa la Riera de Re lat , que desaygua a la dreta
del Gavarresa; la ca rretera de terce r ord re de Sabadell a Prats de Llussanès
y les provincials de Bals.."\reny a Moyà per l'Estany. Té un hostal y cotxes
diaris pera a nar a Manresa y a Prats de Llussanès.
Es del bisbat de V ich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant J oan,
servida p«r un rector; una costu ra y un estudi municipals, y on' altra costura
dirigida per Germanes del Carme. Los fana ls plíblichs són de petroli. Fà la
festa major lo te rcer diumenge de Setembre, y fires, lo derrer diumenge de
Juliol y lo dener de Desembre.
Com industria té tres fabriques de texits de cotó y quatre molins farine rs.
Té lignit a la partida nomenada Sqrat d' Aguilera.
Lo séu terme produheix grans y llegums, s' hi c ria bestiar, y confronta:

(111) A les eres del poble.

,
PROVINCI A DE BAKCELONA . -CELS GOMIS
'3 5
al N. ab los de Cayà y Sant Feliu Sasserra¡ al E ., ab los del Estany y Santa
Maria d 'Oló; al S., ab lo d' Artes, y alO., ab los de Balsareny y Sallent.
Era poble reyalench .
Tracta d'aquest poble, mólt somerament per cert, la esmentada Co!«c¡¿ de lIlOIWp'aflu de Cata~
III1IJO. lletra A. pl. ' 91 .
!' Balsar eny
Poblc de 234 cascs que, ab 68 mes d'escampades pèl terme, ne reuneix
302 ab 1559 habitants de fet y t587 de dret, a 18 kilòme-
tres al N. del cap de partit y a 328 metres d' ahitut.
Es a la dreta del Ll obregat, sobre lo qua l hi té un
pont de cinch archs, quatre de 13 metres y un de 4 de
llum. A la ent rada d'aquest pont hi ha un pilar de pe-
dra ab un petit ni nxo hont hi ha una Mare de Déu dels
Dolors, un Sant Roch y un Sant J oan Sautista, y a la
sortida un altre ab una Verge de la Concepció, y, escul-
pides al peu de la una y la altra, dues dècimes dignes
de passa r a la posteritat per les lIuTS extranyes transposicions.
Diu la primera:
Virpn Dolorosa, ~! Inullte
S¡', mal por vos conc/uido,
Guart/ad, puu ~J pu~610 um'do
Lo pid~ devotamente.
Vos, Rlm/ista peni/ell/e,
Y Vos, mipafrón Sem Roque,
Hac~d 'llU "0 se derro'lue,
Ni u/a capi/la , si os place,
Qlle el Reclor Garcia os llace
Para que ellme610 os invoque.
I 797
y la segona:
!sidro, '1ue ya se vió,
Rodoreda, 0'111; alteiado,
Cic" alios ha 6;ul cOlllado,
El cuat sin dalio saHó,
A la Virilll promelió
De los Doktres lIlaria
Qlle arradecido /a IIaria
Oralor;o en su II(mor,
y el Puij'Úorca, successor,
Car/os reedifica boy dia.
t 79 ...
Passa pèl poble la carretera de tercer ordre de Sant Fruytós a Berga, y_1
ferrocarril económich de Manresa a Guardiola, que hi té estació y està unit a
Avinyó per una carretera provincial que embranca ab la de Sabadell a Prats
de L1ussanès.
 GJIDGRAP1A GENERAL OR CATALUNYA

Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Santa María ,

de la que es anexa la de Santa María de Puigdorca, sen' ida per un rector y
tres vicaris; un' altra esglesia al caseríu de Sant Esteve; un co nvent de Ger-
manes Dominiques; una casa de Serves de la Passió, dedicades a vetllar ma-
lalts¡ una costura y un estudi municipal, y dos estudis y una cOstura particu-
lars, un Cassino repu-
blicà y un Centre Ca-
tòlich. Fà festes ma-
jors los díes 24, 25 Y
26 d'Abril y 15 Y 16
d 'Agost; y fires lo 6
d~ Janer y lo 25 de
Juliol.
La seua industria
consisteix en quatre
fabriques de filats y
dues de texits de cotó
y un forn de terrissa.
Lo séu terme es
montanyós y de clima
frescal; s' hi cullen
grans, llegum :; , vi y
mólta llenya, y con-
fronta: al N. ab lo de
Castelladral; al E., y
al S. ab lo de Sallent;
alO. ab lo de Castell-
nòu de Bages.
Devant per devant
del poble, a la esque-
rra de la carretera,
dalt d'u n turó nome-
Olid d, CI;meDt T orrneU,
nat del Maurici, hi
Ualsareny.- Pllti del Castell
ha les runes d ' un cas-
tell construit durant
la guerra civil de ls Set anys, quins fochs dominavan la població y 10 camí an-
t¡ch de Berga.
A cosa d'un kilòmetre del poble, passada la riera de Traginr:rs ya la dreta
de la carretera, s'alça sobre un alt t\.uó lo casteU senyorial delsantichs barons
de Balsareny, avuy proprietat del senyor marquès d'Alòs; es un gran para-
lelògram de pedra picada ab finestres gòtiques y coronal tot ell de marIets.
Prop d 'aquest castell hi ha la ermita de la Mare de Déu de Balsareny, ca-
PROVINCIA OR BARCEL.ONA.-CRLS Gm.ns '37
pelleta gòtica d'una sola nau, a la que se n' hi ha afegit un' altra hont hi ha
una imatge de Maria escu lpida en ma rbre blanch.
Dessota meteix del castell hi ha la presa de la cequia que rega yenri-
queix lo terme de Manresa, obra del segle XIV.
Lo castell y terme de Balsareny depenian del Baró d' aquest nom, qui ne
tenia tota la jurisdicció me nys la de mOlt.
-Consta d'una escriptura del 9 de Juliol de 1063 que lo bisbe de Vich en
Guil1èm I va donar aquest castell als germans Bernat Riculf y Miró, a condi ~
ció de que ells li rendi ssen vassallatge.
A Balsa reny hi ha destaca ment de guardies civils manat per un cabo.
Era fill d 'aquest poble l'ex-jesu ïta Pròsper Martí , nat lo 19 de Juliol de 1716.
Tractan de Balsaren y:
AftmIJria. 'I alUlltes stJ!Jre la Torre dtl Brmy y CastiJÚJ de Babarenr, per en Mlnel Torres y To-
rrents. Memoriu de Ii Real ACldemi. de Sl,Ienas Lelras de Barcelona, vol. 111, pI. :l,P a 'l63.-ItillLrari
tk ¡lfm,rua a Berga, per en Cel, Gomis. Anuari de la A$SOCiació d'Excursions Catalana, any 11, pI.
177 Y I 78.-La. Hmenlada Col-kuid de W)fU)p-a(iu de Catalullya, lletra S, pI. 53 Y 54.-Y LtJ Ber-
gadà, per en Ctsar August TOlTls, pl. 35.

Cal ders

ders y Viladecavalls, aquest a 512 metres d' altitut, ylo

caseríudeLa Fàórica d' etJ Coloóarl, ab los quals y 92
cases escampades, reuneix 420 ed ifici s ab 1654 habitants
de fet y 17°3 de dret.
Es a la dreta de la riera de Cal~ers o Colarda, tri-
butaria de la dreta del Llobregat, y los seus agregats
Monistrol y Viladecavalls són a la esquerra d' aquella riera. Hi passan les

CIl .. de J"U VIDI",

'..llUer«. - VISIa general

/'rqr¡f,wfa di lJa,.rtfo,.a.-i/
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

carreteres de tercer ordre de Manresa a Vich per Moyà, y de Sabadell a Prats

de L1ussanès; la estació que té més prop es la de Sallent, del ferrocarril eco-
nòmich de !o.1anres.."l a Guardiola, a uns 12 kilòmetres.
I!:s del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant Vicens
y servida per u n rec-
tor y un vicari, y una
capella anexa baix la
advocació de Sant An-
dréu; un estudi y una
costura municipals y
un convent deGerma-
nes Dominiques, dedi·
cades a la ensenyança.
A Monistrol hi ha un
altre Convent de Ger-
manes Carmelites, que
tenen costura, y un'al-
tra cOstura y un estudi
ehd de 1'.:. HoiC
municipals. Calders
Caldcrs..-Esglesia parroquial fa festa major lo se-
gón diumenge de Se-
tembre y Monistrol lo derrer diumenge d'Agost.
A Calders hi ha cotxes diaris que van a Manresa, a Moyà y a Vich .
Té quatre rabriques de tex its de cotó a Calders y una a Monistrol, y cinch
molins de farina.
Lo seu terme es montanyós y de clima fret però saludable; s' hi cull blat,
sègol, ordi, patates, verdura y vi; s' hi cria bestiar, y confronta: al N. ab lo
terme d'Artés; al E., ah los de r\"loyà, Castellcir y Granera; al S., ab lo de
Talamanca y alO., ab los .de Navarcles y Sallent.
Hi havia un castell que era reyalench, com lo poble y 10 séu terme.

Callús o Catllús
Nom que li pervé de la antigua parroqu ia de Sant
Sadu rní de Catl1ús, situada al mitj del terme . Forman lo
poble, los caserius L' Arrtr6al ... Iias il!anxollS O Xum.a-
"elles, Cà" Là6aller, An/illS y Lo Cortès, y 53 cases es-
campades pèl terme, sumant entre totes aquestes entitats
153 edificis ah 783 habitants de fet y 719 de dret, alo
I,ilòmetres al N. ,del cap de partit, quina estació de fe-
rrocarril es la que te més prop. L' Ajuntament se reuneix
a Càn Caballer.
E~ a dre.ta y esquerra del Cardoner; hi passa la carretera de 3. er ordre de
 PROVINCIA Oil: BARCRLONA.-CIl:LS Gm.I1S '39
Manresa a Rasella; hi ha fonda, posades, servey d' automòvils de Manresa a
Solsona, ab tres parades a Catllús, e hi passen les velles diligencies de Sol-
sona , Cardona y Suria.
Era reyalench; correspòn al bisbat de Vich¡ té la parroquial de Sant Sa-
durni, la esglesia de Santa Maria de Villadelleva y nna capella al Angel Cus.
todi, comptant un rector y vicari; h i ha un estudi municipal y un altre de
particular per noys y un estudi municipal per noyes, y dos cassinos. Fà la
festa major 10 29 de Novembre.
La se ua industria consisteix en 3 fàbr iques de filat s y a ltre de filats y texits
de cotó, 2 molins de rarina ab prempses d'oli, un dels quals també mol guix .
Loseu terme es montanyós y de clima tem plat; s' hi cu ll blat, oli y ví; s ' hi
cría bestiar de llana; con rronta: al N. ab lo te rm e de S uria; al E., ab 10 de
Santpedor; al S., ab lo de Torruella, y alO., ab lo de Sant Matéu de Bages.
A Catl1ús hi havia un castell qu ina jurisdicció pertanyía a la Corona.

Castelladral

Poble de 12 cases ab 46 habitants de ret y 50 de dret, a 26 kilòmet res al

NO. del Cap, de partit y a 11 de Navàs (3S4 metres d' a1-
titut) que es la estació del rerrocarril econòm ich de Man-
resa a Guardiola que té més prop .
Té agregats lo poble de MlI:falt, los 1I0chs de Navàs,
La Raia y Salti Crlgal dei Recó, lo caseríu de Lo Palà de
Torruella y la Quadra de Val/deperes, sumant en tre tots
129 cases escampades pèl term e, 297 edificis ab 14 18
habitants de fet y 141 9 de dret.
Es en terra mo ntanyosa, a la esquerra de la riera
d' O rton s, t ributaria de la esquerra del riu Cardo ner.
Era de la jurisdicció d'en N. March y del Sagristà de Serrateix, reser-
vant-se lo Rey la criminal¡ pertany al bisbat de Solsona; té una esglesia parro-
quial dedicada a Sa nt Miquel, que té com a nexes les de Sa nt a Fè de Vallde-
peres y la de Sant Joan d' Orriols, servida per un rector; una costura y un
estudi municipals; y fà la festa major 10 primer diumenge de Maig.
Té una fàbr ica de filat s y texits de cotó a Lo Palà deTorruell a.
Lo séu te rme, quin clima es saludable, produheix blat, ordi y llegums, y
confronta: a l N. ab los de Serrateix y Puigreig¡ al E., ab los de Gayà y Balsa-
rey, al S., ab los de Castellnòu, Balsareny y Soria, y alO., ab los de Car-
dona y Sant Matéu de Bages.
S' OI:upa de Navb en Cèsar August Torras en lo se u Btrgadà. pl. 3S.

Castellfollit del Boix

Nom d'un ajuntament format del Ba,ri de Afaya"s, que té 12 cases, y

,
 GEOGRAFIA CENERAL DE CATALUNYA

t82 més d'escampades, sumant entre totes 194 ab 782 habitants de fet y 826
de dret. Es a la dreta de la riera de Guardiola, tributaria de la dreta del Car-
doner; a 12 kilòmetres al SO. del cap de partit, y a 8 de la estació de Raja-
dell, del ferrocarril de Çaragoça a Barcelona, que es la que té més prop.
Era de la jurisdicció del Hospital de Barcelona; correspòn al bisbat de
Vich¡ té una esglesia parroquial dedicada a Sant Pere, de la que es anexa la
de Sant Andréu de Mayans, servida per un rector; un estudi y una costura
municipals, y ra festa major lo segón diumenge de Setembre.
Lo séu terme es montanyós y de clima saludable; produheix blat, llegums
y vi, y confronta: al N. ab los de Aguilar de Segarra y Rajadell¡ al E., ab los
de Sant Salvador de Guardiola y Santa Cecilia de Montserrat o Marganell; al
S., ab los de Castellolí y Ódena, y alO" ab los de Rubió y Prats de Rey.
Aquest poble va ser destruit l'any 1822 per les tropes constitucionals del
general Mina, a causa d' haver-s'hi fortificat les forces realistes. L'esmentat ge-
neral va fer posar sobre les runes un pilar ab aquesta inscripció: Aquí j1li
Caslelljt4l1il.
Castellgalí
Poble de 135 cases que ab l' arrabal de Boada, y la Quadra de Sirermcn.s
y 74 cases escampades pèl séu terme, forma un ajuntament
de 254 edificis ab 775 habitants de fet y de dret a 6 kilò-
metres al S. del cap de partit, a 2 de Sant Vicens de Cas-
tellet, estació del ferrocarril de çaragoça a Barcelona, que
es la que té més prop, ya 451 metres d' a!titut,
Es a la dreta de la confluencia del riu Ca rdoner ab lo
Llobregat y pèl séu terme hi passan les carreteres provin-
cials de Manresa al Bruch y de la metexa ciutat a Monis-
trol de Montserrat.
Era de la jurisdicció del Comte de Fonollar, que la tenia tota menys la de
mort; correspòn al bisbat de Vich¡ té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Miquel, servida per un rector y un coadjutor ; una costura y un estudi munici-
pals, y cotxe diari a Manresa. Fà la festa major lo primer diumenge de Se-
tembre.
La seua industria consisteix en una fàbrica de filats y texits y dues de te-
xits de COtó y un moli fariner.
Lo séu terme es montanyós y de clima saludable; s' hi cull blat, llegums
y ví, y confronta: al N. ab lo de Manresa; al E., ab lo de Sant Vicens de Cas-
tellet; al S., ab los de Castellbell y Santa Cecilia de Montserrat, y alO., ab lo
de Sant Salvador de Guardiola. ,
Castellnòu de Bages
Ajuntament format de tres caserius, a saber: Arg'nl$o/(/, Cns/fdlttò" de
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CEl.S GOMIS

Bares y PlIlxel, quina casa comunal es a aquest derrcr. Ab algunes cases es-
campades, ne reuneix 92 ab 327 habitants de fet Y 329 de
dret.
Castellnòu es a la dreta del Llobregat, a 14 kilòmetres
al N. del cap de partit y a:2 de Balsareny, quina estació,
del ferrocarril eCQoòmich de Manresa a Guardiola, es ta
que té més prop.
Pèl séu terme hi passaR les rieres de Bellver y Riudor,
que altres nomenan de Castel1nòu, tributaries de la dreta del
Llobregat, y hi ha de passaria carretera provincial de Balsareny a Calaf.
Es del bisbat de Vich¡ té una esglesia parroquial dedicada a Sant Andréu,
de la que es anexa la del caseriu d' Argensola, servida per un rector, y una
costura y un estudi municipals. Fà festa major lo diumenge després del 15
d'Agost.
Lo séu terme es montanyòs y de clima 5.1nitós; hi ha lignit a la riera de
Riudor; s' hi cull blat, sègol, ordi, llegums y vi, y confronta: al N. ab lo de Cas-
telladral¡ al E., ab los de Balsareny y Sallent; alS., ab lo de Santpedor, yal
O., ab lo de Suria.
Lo castell que hi havía:sr lo séu terme eran de la plena jurisdicció del
bisbe de Vich.

Castell bell

Castellbell o Castellbell y Vilar, lo Castro p,~/C1'o de la Edat Mitjana, es

un poble de 36 cases ab 442 habitants de fet y 444 de
dret, a la dreta del Llobregat, a (I kilòmetres al SE., del
cap de partit ya I de la estació de Monistrol de Mont-
serrat, del ferrocarril de çaragoça a Barcelona. Hi passa
la carretera provincial de Manresa a Monistrol.
Té agregats lo 1l0ch del Vilar, que es a la esquerra
del ríu, y los caserius de La Damna, Ca" Borràs, Cd"
Jordi, Les Comes y Sa"t Cristò/ol, reunint entre totes
aquestes entitats y aquell poble 277 cases ab 2026 ha-
bitants de fet y 2023 de dret.
Es del bisbat de Vich¡ té una esglesia parroquial dedicada a Sant Vicens,
de la que-n són anexes les de la Mare; de Déu del Vilar, Sant Vicens de Cas-
tellet y Sant Pere de Vallhonesta, servida per un rector; una escola mixta de
noys y noyes y una costura y un estudi municipals; una societat choral y té fanals
públichs de petroli, gas acetilè y electricitat. Hi ha cotxes que van a la estació
de Monistrol y al Monestir de Montserrat. Fà la festa major lo 15 d'Agost.
Té com industria: tres fabriques de filats y una de filats y texits de cotÓ¡
dues d' ayguardent y un molí fariner.

,
 GEOGRAFI A GENEIUL DE CATALUNYA

Lo séu terme es mOnlanyós y de clima temperat; s' hi cull blat, llegums,

vi yoli, y confronta: al N. ab lo de Castellgalí; al E., ab lo de Sant Vicens de
Castellet; al S., ab 10 de Monistrol, y alO., ab lo de Santa Ceci lia de Mont-
serrat o Marganell.
Lo duch de Cardona hi tenia plena jurisdicció.
Tracta d'aquest poble la &ç¡¡rsió a Ca.t/lIlteJJ. L' ExcuI'i;ioni5ta, vol. I, pl. J9S Y J<)6.

Estany

Poble que, ab lo séu caseriu dels ('àPI~/xiJlS, reun eix 13' cases ab 440 ha-
bitants de fet y 452 d e dret, a 28 kilòmetres al NE. del
cap de partit, ya 850 metres de altitut. Es dins d'una
vaileta al vessant N. d el coll de Montvi, y està unit a
Moyà per una bona carretera provincial, per més que
siga un xich costeruda en los tres primers kilòmetres. l...a
estació que té més prop es la de Caldes de Montbuy, a
28 kilòmetres.
Es del bisbat de Vich, té Un:\ esgles ia parroquial,
dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germa-
nes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos host:a.ls y tartana

Oid'" JIIU .Villlr6

Santa Mari. del Estany.-Vista de I.. població

pera anar a Caldes. Fà festa major Ao 8 de Setembre, y fira, lo 8 de De-

sembre.
Hi ha una fabrica de texits de llana y un' altra de filats de cotó.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-Cln.s GOM IS
'43
Pèl séu terme hi passan los torrents de Riusech, del Fondo y del Molí
y hi ha una font d' aygua de ferro y varies d' aygua potable. Cullen blat,
llegums y vi; fan mólta mel ; crian bestiar de llana, cabriu y boví. Confrontan
ab aquest te rme: al N. lo d'Oristà; a l E., los de Montanyola y Collsespina; al
S,} 10 de Moyà, y alO., lo de Santa María d'Oló.
Hi ha a aquest poble un antich monestir, Santa María del Estany, quin
claustre rom àn ich es dig-
ne d'ésser visitat det in-
gudament per la gran
va rietat de ornamen tació
dels ca pi tells y per llur
bon estat de consen'a-
CIO, A la esglesia val la

pena de veure la Mare

de Déu de marbre, ti-
tular del temple, però
despullada dels vestits
que demunt de les robes
esculpides li han posat.
A )a sortida del po-
ble anant cap a Moyà,
hi ha una crè u de terme
d'estil gòtich.
Aquest terme tenia
abans un gran estany
quines aygües fe yan qu e
quasi tots los habitants
patisse n de qua rtanes .
•
f\'l es l'any 1737 van do-
nar so rtida a a quelles
construint una mina, ab
(;l,,.ê de Juli V¡"t. 6 lo que va quedar ben
Santa "'Iaria d~1 Es tany.- Absis d~ la esglesia
sanejat 10 poble. Era
de la jurisdicció de les
Dignitats reyals. La esglesia del Estany va ser consagrada l'any 1131, do-
nant-li, entre altres esglesies, la de Santa Maria de Moyà ab les seues su fra-
ganies.
Més tart lo bisbe de Barcelona va afegir·h i la esglesia de La Garriga,
y l'any 1264 lo bisbe de Vich va ced ir al abat del Estany )a pabord ia de
Castelltersol.
L'esme ntat bisbe e n aquesta derrera data va tornar a quedar-se ab lo
patronat de la esglesia de Moyà, cedi nt en cambi al Monestir del Estany

,
 GEOGRAFIA GENERAL.. OR CATALUNYA

Santa ~taria del Estany.-Pati del claustre

les esglesies de St. Qu i:--
ze de Montanyola, Sant
Feliu de Rodós, Sa nt
Pe re de Ferre rons y
Sa nt Fru ytós de Castell-
• tersol.
En lo segle x v l' es-.
men tat Monestir, ademés
de totes aques tes esgle-
sies, te nia baix la se ua
de p e nd e n c ia l es se- •
g üe nts: Sant Pe re dels
Arquells a b les se ues su-
fraga nies; Sa nt Ja ume
d' Olz inelles, San t Fru)'-
tós de Gi nebreda, Sa nt
Feli u de Roturensis,
Sa nt Feliu de Terrasso-
la, Sa nt Llorens de Boa-
da, Sa nt Iscle de Tolosa,
Sant J ulià d'Uxols , Sa n-
ta Ma ría de Segur, San t
Salvado r de Rubina t y
Santa Ma ría de Caselles,
Santa Mari. del Estany.-La e!iglcsia de Santa Marill. situada a Santa Ma ría de
•

PROVINCIA DE BARCEI..ONA.-CELS GOMIS

Camps. Lo monestir del Estanyera de canonges regulars de Sant Agusti

y va ser secularisat per butlla de Climent VIII, qui lo va convertir en Cole-
giata, la que al ensemps va quedar reduhida a mera parroquia de rector y
vicari per ordre del bisbe Sarmentero (12 de Juny de 1775).
• S' ocupan del Estany:
&curstiJ li S(lIJta .i1farla del &III#J. L' EJI;cursionist&, vol. I, pI. S7S" S78.-Ext:rlrsil partia¡.-
lar Q Sont Feliu de Codina, Gallifa, Estany, tlt. per en Pelegri Casade$ y Gram.lxes. L'Excursio-
nista, \'01. li, pI. 141" 143 Y 148 .. IH.-Una e~:çr¡r.tid li Satlla Afarla dei Es/aNy. per en Ramón
Arabia y Solanas. Anuari de l, Associació d'Excursions Cat.l.na vol. I, pl. I ~ I 1l I SS.-E:>.'.",.s;! parti-
CUÚJr li San/oJ. Maria del Erlany, P'"r en Ramón Arabí. y Sollnas. Butl]eti de I. Assuciació d'Excur-
sions C.t.lana. • ny 188 1, pl. 67 Y 68.-Y E~:Cflf'.tiJ Djitial a SallI Benet de Boges y Santa AfarIa
del Es/any, per en Juli Vintró. Butlleti del Centre Excursionist. de C.t.luny., any 1893, pl. 135 a 144.

Fonollosa

Poble de 24 cases que, ab los caserius de l' Arrabal de les Oliveres,

l' Arrabal del Paysà, l' Arrabal del Sastre, Les Atebaff'lles, Fals y Camps y
Case//es y algunes cases escampades, forma un municipi de 227 edificis ab 818
habitan ts de fet y 835 de d ret. L'Ajuntament se reuneix al primer d'aquests
caserius.
Es a la dreta de la riera del séu nom, que desaygua
a la dreta del Tiu Card1mer, a 15 kilòmetres al NO. del
cap de partit, a 5 de Rajadell, quina estació del ferroca-
rril de Çaragoça a Barcelona es la que té més prop, y a
514 metres d' altitut.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial, dedicada a la Santa Creu, servida per un rector
y un vicari; una escola mixta de noyes y minyons y una
costura y un estudi municipals. Fà festa major lo 18 d'Agost y fira, lo
dilluns de Pasqua de Pentecostès. Té adernés a Fals una esglesia, la de Sant
Vicens, ab un rector y un vicari, y un san tuari, a 2 kilòmetres de la estació
de Rajadell, nomenat de Nostra Senyora del Grau, que es antiquíssim; y a
Camps y Caselles, la esglesia de Santa l\faria, ab un altre rector. Aquesta es-
glesia va se r consagrada l'any 1235 per Sant Bernat Calvó.
AI séu terme, que es mó!t trencat y de clima saludable, hi ha dos molins
de farina; lignit , all\1as Bastarda y al saltant del Molí del Soler; s' hi cull blat,
vi, oli y lleg ums, y confronta: al N. ab los de Castelltallat y 81.nt Matéu de
Bages; al E., ab los de Catl1ús y Sant Martí de Torruella ; al S., ab los de Man-
resa y Rajadell, y y alO., ab lo de Aguilar de Segarra.
A Fals hi hav ia un castell quina jurisdicciÓopertanyía al Duch de Cardona,
lo meteix que la del poble de aquell nOID.
s' ocup. de F.ls I. Excurrid a Alanrua, Fals y Ta!alM"ea. (.' Excursionista, \'01. I, pi, oU9
• 4~ I.
Ba,.ceIOlla.-63
-
P"M7lftd« de

,
 GEOGRAFiA GENERAL UECATALUNYA

Gayà

Municipi format de la esglesia y les dues cases de Gayà, lo caseriu del

PIà del Fortl y lo de Cral!lu!lar, La Calera O lo Pe1tca!só
y 89 cases escampades pèl terme, reunint-ne entre tot
137 ab 555 habitants de fet y 564 de dret.
Es a la esquerra y un x ich apartat de la riera de
Marlés, prop del ayguabarreig d'aquesta ab lo Llobre-
gat, a 26 kilòmetres al NE. del cap de partit y a 5 de
Navàs, quina estació del ferrocarril de Manresa a Guar-
diola es la que té més prop.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa Maria servida per un rector y un vicari; una costura )'
un estudi municipals; ra la festa major lo 13 d'Agost, y fira, lo 26 de Desembre.
Per tot:>. indu stria t< dos molins fariners y una fàbrica de serrar fusta.
Lo seu terme es montanyós y de clima saludable; s' hi cull blat, llegums
y vi; se-n treu mólta fu sta; s' hi cria bestiar de llana, y confronta: al N. ab lo
de Puigreig; al E., ab lo de Sant Feliu Sasserra; al S. ab los de Avinyó y Bal-
sareny, y alO., ab 10 de Casserres.
Tenia un castell quina jurisdicció, lo meteix que la del séu terme, perta-
nyia a la Corona_

Granera
Poble que, ab lo poblet d' Uxols y 26 cases escampades pèl séu terme, ne
reuneix 92, ab 296 habitants de fet y de dret, a 22 kilòme-

tres al NE. del cap

de partit, quina es·
tació de ferrocarril
es la que té més
prop y a uns 800
metres d' a1titut.
Es a la dreta de la CIl'" di J . Ro;r

rierade Talamanca, Gran.rl.- VLltl i.".r.l

 PROVINCIA DE 8ARCELONA.-CELS GaMIS '47

que desaygua a la esquerra del Llobregat. Es del bisbat de Vich; té una es-
glesia parroquial, dedicada a Sant Martí, de la que es anexa la de Sant Ola-
guer de Castellet, servida per un rector y un coadjutor; té una escola bise-
xual, y ra la festa major lo diumenge després de Sant Mateu, que es lo 21 de
Setembre. A una hora de distancia hi té la sufragania de Sant L1ogari. A
Uxols hi ha una esglesia dedicada a Sant 1ulià, servida per un coadjutor, que
resideix habitualment a Castelltersol.
Lo seu terme es montanyós y de clima saludable; s' hi cull blat, llegums
y ví; se hi cria bestia r, y s' hi troban substancies aluminoses y salines al To-
rrent de les 8aumes y a la Creu de la L1ebra.
Confronta: al N. ab lo terme de Moyà; al E., ab lo de Castellcir; al S.,
ab los de Castelltersol y Sant Llorens Savall, y alO., ab los de Talamanca,
Viladecavalls y Calders.
Hi havía un castell, quin senyor, lo Comte de Lar, tenía plena jurisdicció
sobre lo terme y los seus habitants.

!\\o nist rol de M ontserrat

Vila de 451 cases ab 1959 habitants de fet y 1692 de dret, a 14 kilòmetres

al SE. del cap de partit y a 212 metres d' altitut (52).
Te agregada la quadra de Vilam.aricM, la fàbrica y cases df':. Cd" Comis
y lo A/mustir de fl/OlJtserrat, reunint entre tot 491 cases ab 2332 habitants de
fet y 2331 de dret.
Es al peu de la montanya de Montserrat; lo ríu Llo-
bregat hi passa pèl mitg de la població y casi bé del
terme, y lo ferrocarril de çaragoç.a a Barcelona hi te es-
tació, y ne surt lo de Cremallera, de 8 kilòmetres de lIar-
garia, que uneix aquella estació ab lo t-.'1onestir; té també
una bona carretera pera pujar a Montserrat y un' altra
particular de la Companyia del terrocarril del Nort que
enllaça ab la provincial de Manresa, al terme de Cas-
tellbell. Té ademés un carni vehinal que enllaça ab la carretera de terce r or-
dre de Collbató, que al ensemps vegada empalma ab la de primer ordre de
Madrid a França per La 1 unquera, y Camins de ferradura pera anar a Terrassa
y Olesa.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Pere, servida per un rector; y un coadjutor; una costura y dos estudis mu-
nicipals y un altre estudi y una costura particulars; un co nvent de Germanes
Domíniques, y un de frares benedictins al famós y reyal monestir de Montse-
rrat. Lo primer d' aquells estu~lis particulars es a càrrech del pastor prot.:s-

(p) A la nlatlO del ferro.;;aml de çaragoo¡:a a Barcelona.

,
 248 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

tant que curda de la capella evangèlica sostinguda per una societat anglesa,
y la costura està di-
rigida per les esmen-
tades Germanes 00-
miniques.Antigament
• hi havia un hospital
pera pobres. Fà fes-
tes majors los dies 20
y 2 1 de Janer y 25
Y 26 de Juliol; fira, lo
primer de Novembre,
y mercat, tots los diu·
menges. Lo 25 y 26
de Jul iol fa una al-
tra fira de tota mena
de obgectes menys de
bestiar. La primerade
aquestes festes majors
va ser instituida en
honor dto Sant Sebas-
tia y s' hi batia lo
tipich ball del Dò, bò,
ablaseua músicaapro-
priada. Lo nom de
aquest ball pervé de
que un cop que cada
hú dels tres adminis-
CUite de J~li Vi.al,ó
:-'Ionls:rral.-Creu dels Apòstols
tradors, un dels quals
se nomena lo 6atlle y
un altre f abat, ha donat dos toms de ball, se ra la proclamació del elegit pe r
sorteig pera lo any següent, y aLacabar lo sustituit dita proclamació ab la
fórmula: {Q/u us sembla que serà bò, bò y bò.>, lo públich respòn ab força
crits y aplaudiments: Dò, bò.
A Monistrol hi ha fana ls de petroli, telègraf, quatre pareties de mossos
de esquadra manades per un cabo, y pertany al puesto de guardia civil de
Olesa.
Hi ha dues foodes, un hostal y un restaurant al Monestir. Hi ha també
un cassino, un centre catòlicb, un de carlí, un de republicà, un de catalanista
y una societat recreativa. Té servey diari de cotxes pera anar a la estació del
ferrocarril y a Manresa.
Compta com industria ab quatre fàbriques de filars y dues de texits de
cotó, una de retorts y una de corrons; dues de pastes pera sopa, dues de ga·
 PROVINCIA DK BARCELONA.-CELS GOWIS 249
seoses, dues de cu lleres de boix y una de mosaychs¡ cinch prempses d'oli y
un forn d'obra.
Pèl séu terme hi passan les rieres de Mayans y Valvert; hi ha una font
d' aygua sulfurosa; s' hi cull blat, oli y vi, y confronta: al N. ab los de Santa
Cecilia de Montserrat o Marganell y Castellbell y Vilar; al E., ab los de Va-
• carisses y Esparraguera; al S. ab aquest derrer y lo de Collbató, y alO., ab
lo del Bruch.
l,o Reyal Monestir de Montserrat tenia pleM jurisdicció sobre Monistrol
y lo sé u terme, per
haver-la aquell
comprada al rey en
Pere d'Aragó y a
laseua mulle r Eleo-
norper 15,ooosous
barcelonesos, se-
gons escriptura fe-
ta a Montçó lo 27
de Març de 1363.
Lo someten t de
aquesta vila va pen-
dre parta les bata-
lleS del Bruch l'any
1808, per lo que
desprès va ser
CH"" de Au .. li Pul.'
Momstrol de Montscrrat.-V,sla de la població
aquella saquejada
pèls francesos .
L.a montanya de Montserrat es un exemplar únich en la seua mena. Com-
pl etament isolada, ab la forma mamiliar de les se ues roques de conglomerat
g roller, presenta un aspecte particular que no-s confón ab c<'\p altra. Tenint
126'50 metres d' altitut al peu, ne té 1245'50 a la ermita de Sant Geroni, que
es lo séu punt culminant.
Aquesta montan)'a té una vegetació abu ndosa y móltes fonts: les princi-
pals són: la del Portal, la de Sta. Cecilia, la del Llum, la dels Monjos, la Font
Gran, la Llofresa, la Canaleta, la Valentina, la d'En Baldiri, la d'en Gui-
lleumes, la Pudenta y la Mentirosa de Monistrol (53) y altres fins una qua-
rentena, les que en sa generalitat surten pèls baxos de la montanya.
Passant per alt lates les mara velles més O menys fabuloses que d'aquesta
montanya se contan, lo que sembla factible, es, que cap al any 546 lo monjo

(53) Vej . .. &hldi "idrol6zi&" de la MontallJa de AfOlll le"al, per en Joseph 19naci Unul.-
Ban:elon., 1886.

,
 ,So GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Quirze que , alg un s diuen que era dexeble de Sa nt Benet, hi va fundar un

monestir de bene-
dictins o de monjos
e n general, que-s
va establir al lIoch
hont avuy hi ha la
vila de Monistrol
d' ho nt li va venir
a n' aquexa 10 nom.
Quan la in vas ió
alarb , los monj os
van tenir que fugir
pèls recons de la
montan ya y van
amagar una imatge
de la Mare de Déu
que e ra de pedra.
Trobada més tart,
C¡¡lf~ de Anton. catal;'
sembla que es la
Montserral.-Co\'a de la Verge q ue avuy encara se
guarda (axis alguns
ho afirman) a la cova de Cari. A derrers del segle IX (óu miraculosament
trobada la imatge de la Mare de Déu de Montse rrat dins d'una cova per uns
pastorets; y los de ~1oni stro t van fer-li una capella en lo meteix e ndret hont es
avu y lo Monestir, y allí va estar fin s que l' an y 898 lo comte 'Vifret va ma nar
fer lo monestir y la esglesia de Mon tserra t. ahont va ser trasladada, posant
a aquell les monges benedictines de San t Pere de les Puelles de Barcelona, a
les que va donar per abadessa la seua filla Riquilda , la he roina de la llegenda
de Frà Joan Cari (54.).
Però les monges no hi van ser més que 78 anys al Mon estir de Montserrat,
puix l'an y 986 10 co mte de Barcelona Bo rrell , tement que-ls moros, que en-
cara eran per aqu ells voltants. poguessen a(rentar-les, les va retornar al séu
primitiu monest ir de Barcelona, posant al de: Montserrat monjos benedictins
dels de Santa Ma ría de Ripoll, cedint-los un bon tros de montan ya pera que
poguesse n sustentar-se. Lo primer prior del Monestir va ser en Raymond.
L' any 1410 l'an tipapa Pere de Luna (Benet X III ) va elevar la digni-
tat de prio r de Montserrat a la d'abat mitrat. Un d'aquests abats, Frà Julià

(54) Qui vulsa enterar se d' aquesta llegendaA d'altres tradicions relatives a Montserrat pot con-
sultar lel obres Tl'u diu eN AIf"lul'l'at., per en Gayetl Cornet y Mu.-Barcelona, I8c}J Y M(11II-
stN'ate. Rtcutl'dOf tl'adickmalu' IlislQricos de ule .Ça1lIUfJl'io, 1'I01IlaÑa, per en VíclOr Balaguer. Un
vol. S: Barcelona. ISS'·
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoM IS 251

de La Róvere, que era cardenal, va ser elegit Papa y va ocupar la cadira de

Sant Pere l'any 1503 ab lo nom de Juli II.
La primitiva esglesia de Montserrat era romànica, però va ser examplada
y resta urada l'any 1537 seguint l' estil gòtich , lo meteix que lo claustre, que
havía sigut axecat en 1460 y dirigir. pèls arquitectes b-¡rcelonins en Jaume
• Alfonso y En Pere
Basset. L'any 1560
l'abat Garriga \'a
començar a fer-la
nova, puix a la an-
tigua ja no hi cabia
I" mólta gent que
en tots los aplechs
hi anava, y lo día
11 de Juliol de 1599

se va fer lo trasllat
de la imatge de la
Verge de la esgle-
sia vella a la nova,
ab assistencia del
rey d'Espanya en
Felip III , qui més
tart, (' any 1608,
va contribuir a pa-
gar la gran rexa
que tancava de part
a part tota la nau
central, feta per en
Cristòfol de Sala-
manca a qui se li
van donar 14,000
ducats per aquell
treball.
MOlltserral.-Porta del antich mOllestir jUllt als claustres gÒtich5 Lo nou monestir
va ser començat el
any 1755 (14 de Setemb re) y se va acabar (' any 1761.
Una de les institucion s més notables d'aquest Monestir es la seua famosa
Escolania, escola de música que existía ja en 1456, y quina fundació fan re-
montar alguns a principis del segle XIII (55) y fins a les derreríes del se-

(ss) Heuia ¡'iltJrica fIt la uc"ta,.fa d ,,,kgio de trUJrica de ,lf""lurrat. per D. Saltaur Saldn-
ni, 1857 .

,
 GEOGRAFIA GENE RAL OR CATALUNY A

g le X (56). Aquesta escola ha tingut semp re mòlts bons mestres y n' han sortit
dexebles mó lt aprofitats.
E ntre-Is fets no tables relatíus a aquest Mon estir cal es me ntar los següents:
L'a ny 1523 la capital del Principat va donar lo títol de c iutadans honrats
Plan de Monistrol de: l'\onts~rrat
(&cililat y revisat per l'Ajuntament

Carrer de Montserrat
,
7 Carrer de Bikrta '3 Carrer del Poni
,
3
•S
Plaça de la Font Gran
Carrer de la Font
• Sens Surtida
,
,.
de les Mosques
• de St. Pere
• de St. Joan
'.
'S
"
Plaça del Pont
Carrer del Pll
de Santa Agna

, • del Angel
• de Puig
"
"
• de Manresa
Plaça "" • de St. Ram6n
Cam i de Terrusa

de Barcelona al Abat y als monjos de Montserrat, ab tots los privilegis inbe-

re nts a dit titol. •
(S6) D. Antoni Oller, mestre de Montserrat, (elicitant a\ Sr. Salden; per \a seua esmentada Ru d a.
 PROV INCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

Quan la guerra de Separació en temps de Felip IV hi havia a ~Iontserrat

56 monjos castellans, entre ells l'abat, que ho era Frà J oa n Manuel. Ba rcelo-
na va enviar una diputació al ~Io nestir pera recullir les joyes de la Verge y
posor.les en poder dels monjos catalans; pe rò l'abat, embolican t totes les jo-
yes ab lo ma nta de la Mare de Déu, va posar lo farcell demunt del altar y po ·

CUd cie Na..::i. Cllr&.

Monestir de San\.l ~laria de Montserral.-VlSl& gene ral

sant de ma nifest a Nostr' Amo, va desafiar a ls co misio na ts a qu e les pre ngues·

se n, no atrevint-se cap d'ells a fer-ho (57).
Durant la guerra de la lndependencia la Junta S uprema de defensa de

(57) Veja-1ò Cornet y Mas, obra esmentada. A mi me ~mhla haver llegIt. no se ahont, que dites jo-
yes havian estat portadcs a Barcele>na y me sembla recordar que Iin5 hi ha"ia l'inventari de lot lo
que en aquella ocuió s' havia portat d'aquell monestir a la capital.

,
 GEOGRAFIA GEN!tRAL DE CATALUNYA

Catalunya va fer fortificar 10 monestir de Montserrat, y lo dia I I de Janer

de 1809 va ser atacat per una columna de 800 francesos manada pèl general
Dr.sveaux, mes axecats en sometent los pobles de Monistrol y Vacarisses,
van obligar al enemich a retirar-se, sense que hi poguessen fer mal.
Pe rò lo 25 de Juliol de 1811 se-n va apoderar lo mariscal Suchet y al reti-
rar·se los francesos 10 dia I I d ' Octubre del meteix any, varen fer calar foch
al monestir, y un any després, lo 31 de Juliol de 1812,10 general Mathïeu
va fer volar lo que lo foch havia respectat.
Axis va quedar destruïda la notable biblioteca musical del Monestir, una

Cll'" dt Narel. Ca r b
MuntscrTat.- l\.o,pcde de les serres hont s' a l~a\' a la erm ita de la Trinita t

de les més riques d'Europa en aquell temps; la important col-Ieeció d' his-
toria natural formada per Frà Mauro Ametller y tot un tresor d'art agom·
boiat din9 del temple per l' esforç de vint generacions.
Durant la època constitucional de 1820 a 1823 los monjos que s' havian
instalat novament a la montanya despres de haver reedificat com pogueren
lo convent y la esglesia, van tenir que abandonar-la altra vegada, trasladant-se
llavors la imatge de la Verge a la esglesia de Sant Miquel Arcàngel que hi
ha\'Ía al costat de la Casa de la Ciutat de Barcelona (S Jancr 1823), hont va
seguir fins lo 12 de Juny de 1824 en que va ser portada de nou a Montserrat.
Quan la crema dels convents, Juliol de 1835, lo Monestirde Montserrat va
PkOVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 255

ClbI" d4: NI.«:I. Calb

Monlserrat.-Us montanyes vistes desdc lo Mirador de Sant Gcroni, "CI'S la put S. O.

Montscrrat._Los pkhs dels CeganlS y turóns ychins, visIs del MIrador de Sant Geroni
 ,56 GEOGRAFIA G BNERAL OR CATALUNYA

ser quelcòm respectat, y mes tart va esser exceptuat cie les ord res rel1 igioses
q ue van q uedar supri mides a conseqiiencia d'aq uells fe ts.
La restauració del no u Monesti r y te mple va començar l' ~ny 1844, des-
prés de la deplorable guerra ci\'il dels Set a nys, y ha durat fi ns als nostres
d ies, e n que 10 c ulte a la Verge patrona de Catalunya ha recobrat tOll' explen-
d o r q ue va tenir en altres te mps.
Escampades pe r la' mo ntanya hi ha tes ermites de la Santa Cova , Sant
Iscle y Santa Victoria, los Apòstols, Sant Miquel, Santa Cecilia, Santa Agna,
Sant J a ume, Santa Catarin a, Sant Onofre, Sant J oa n, Santa Magdalena, Sant
Gero ni , San t Anton i, Sant Sah'ador, S ma. Trini tat, Sant Dim as, Santa Creu
y Sant Be net, situades totes elles en punts p intoreschs: si bé avuy no més
n' hi ha vu yt d'o bertes al culte; les altres estàn arr unades.
E ntre les cu ri ositats naturals de la montanya de Mon tserrat cal fer esment
de Ja Roca Foradada y les coves de Collbató, de les q ue-ns havèm ocupat al
parla r d'aquest poble (58).
Derrerament la pietat dels ca talans ha gua rni t 10 c.'\mí de la Cova de la
Verge a b los miste ris del Rosa ri , y come nça a g uarn ir un nou camí del Via-
Crucis, q ue té ja axecats cinch monuments, deguts a l cisell dels nostres mi-
llo rs esculptors , y que, e n ge ne ra l, són veritables obres artístiques que co n-
trasta n no tablement ab lo selvalge del paysatge y ab la asp resa de les roq ues
q ue voreja n aquell camí.
T ractan de Montserrat, p rescindint de manuscrits y de poesíes:
Ce Iroisiu",e draPilre CQ7Ile de r4/J6.Jye de Nolre J)anu (Ie ,lIonsllrra el de Xlfl Jftrmilagu, de
Ja ptrftclio" tfflllg Jofran Garin, frtrmil e, tl de sa falllte el de .la penilmet, et de Ja sUDli/Jilité df~ dia-
hle. de Iaf(IN/alk", de Ja "ite aMaJe el de fanlru oi ~Iolin de Ru. Collection des voyages des Sou"e-
rains des Pays- Bas. Mss. publiês par Gachard. Bruxell~, 1876.- Via/ge de Felip r Iferm¡ú a Espanya
ran] 1501, deserit d'en Antoni de Lalaring, Sr. de Montigny. I.a Veu de Montserrat, "ich, 1886, pI.
1]6.-/Jelltsdte R dstllde des uclr.sulmlm Jaltrlt/milerls fJ(m Lukas Hem. (1510). Leipzig. 1895.-
Jlislor iaymilagrosde Nfleslra Se,)ora ile.Alon/srrral. Un \'01. 16.- Barcelona, 15 '4' (.-\tribuida al
Abat Fr. Pere Burgos ) .-~qmmaire des voyages faiel::' par CJwrlu c;If(/lfie.tme de ce nO/ll, rtC¡}(IIIIi::. el
mis par escrifl par Jtalt de Vam(messe cOlllrerol!tllr, (1514-1 SS 1). Collection des \'oyages des
Souverains des Pays-Bas. Mss. publiés par Gachard. Bruxel1cs, 1876. tom. [1. (Fragmcnt reproduhit lite-
rAlment a eLa Veu de Mont.scrral', 1884, pl. ]04.-/}as Reútlageóllclt... 1521. MitteiJungen aus den
gcrmanische National muséum, lt\96.-La lormula d' Ifna /,ere¡¡rillació a !dolllserrDI. Relacio de Ja
cerimonia de rebuda d'uns peregrins de Montserrat rCla a Barcelona l' any 15]2. Uibre de coses
",senyalades. rormat per Pere Joan Comes., propri del Concell de larcclona. Un ,'ol. 4." Barcelona, 1878.
lLa anterior relació , •• ser reproduhida a e!.a Veu de Mont.serrat., any 1880, l'I. 79.-AI meteix pe-
ribdich del dit any s' hi ,.11. publicar Professons anJals de poblu a lI/onlserral, pI. 137, Y bUJdt.t de
RtJs D 1Ilon/.terral, pl. 140. Y al n. o 3, pI. 2.. del any 1885. s' hi \'a pubhcar una narració traduhida
de .EI Semanario de Tortosa., titulada: Dos perwins de ,I/oli/serral.
!.e/ra para el ADat de "!on/.terra/e: en la qual se localf los oralorios 'llle /tll/OM WI Kellltlu;] fiU
ffUjor o¡4D, es lenJir en ~IOIIlstrrale '1114 lW elf la corle. l.ibro primero de las epistolas (amiliares del
Ilusln Iti\or D. Antonio de Guc\'ara, obispo de Mondoi\edo. Un ,'01. rol. Saragossa, 1542.-Ilmerorio,
wer 'oiasgio de Vtlftlia a ROIPUl. Venecia, 1550. (Segons Farinelli).-,\QSSD Sntlwra de l,fonstral.
CJwrograjia de alpmos lligares que Ulllll (. llu. callfinllo qlle f~ Galpor Barrdros o allno
,11.D.XX XX VI. C~lfladO na cidade de Hatl.1j:I! tM Gulel/D, le 11 de .l/ifall tIIf l/alia, con algunas

(SIJ) Veja-, al Partit judidal de Igual.Ja l'artIcle Col/haló.

 PROVINCIA OR BARCELONA .-CKLS GOMI S ,57
outn.s obras... Coimbra, I j61. (La narració del Montserrat hi ocupa une!> 16 planel;).-Seg.llNda parIt
Ut l" CrJniea Kenual dt España,] lrinÇipaJMmlt de Aragótl, Calaluña] l'almeia, por el Dr. PCI'Q
Anton Bcuter. (Jn vol. (ol. Valeneia, Ijjl, hb.ll. cap. 13.-lIisloria] Mi/ap-rn luc/u;u d ;"f!«acf.itJ de
Nuu/ra .5tñora de Almuerralt, per l'r. Gontalo Sojo-. Ban:dona, Is82.- Nel.uMn dtl cfaje luc"" jJqr
Fe/ile 11, en IJ'~;, .1 Zarago:.a, Barcefcma ] Va/tlfcia, escrita per I-:nrique Kock. I \Om. 4.° MadriJ,
1876, pl. 134 i. 141.- lIl.Iloriu del ,l/on/lerralt, ~I eapitl Cristòbal de Vjrué~. Poema hei"<lych. 1 tom.
8.°, MadriJ, I j88._0iario del roiagio (Ie J/onriglwr CaMiJq Borge.It... da N/J1IIa h, Jt/,<lp,a ... lanno
liJ4.-L'Etpaplt Ull X Vllmt li au X VfI bne Iiie/e, per A. Morel-Fatio. Heilbrunn, 1878, pI. 169.
- lIisltJ1"iu de la atloracldn y uso de las sanlas i_d.rtnu ... per lo Mestre Jaym e de Pradc!!. I tom. 4.°,
Valencia, 1591. Llib. lI, cap. S, pàrrafo, 4, y Llib. III, cap. I. parrar. 7.-Dellrinc'llo de Iu mUJ lalllu
,lIlialada Casa dt Nllulru &ñora de Alon.ferrut y cOlasMlahlu deliu. Ili~toria de E!lpai\a (1), cap.
CLXII, en fol. lletra gótiea.- La Casa J Alonas/uio de Nlleslra Seilora de Alonllrral. l'los Sanctorum,
y historia general, en que se escribe la vida de la Virgen sacratisima madre de Oios, Sei'ior Nueslro.-
El AlonSl,.ruleleglllldo. I tom. 8" Miliin, 1601. ( Adició o r.ru ndició del Alonurralt de Virués, atri-
buida 11 Andreu Rey de Artieda).- Vida del óienafJt1Ilurado .Frav 711m, Gar;" IItrmila;¡o. Hase sa-
cado de un libra muy antigo de pergamino del ramosa monasterio de Klta. Sra. dol Monserrate, y de
una tabla muy antiga que ay en el elaustro de dieho mona.sterio, donde e!itlÍ pintad., y escrita la
Historia de!ittl esc!arecido v.ron; 'a qual refiere el libra de los milagros de nu eSlTa Señora de aqu<llla
me!ima casa. l'los sanctorum ó Historia general de los untos y ".roncs ilU5ITes en sanhdat! del Prin·
cipado de r:atalui'ia, COml'uesla del R. p. Fr. Antonio \'iecnte Doménech, de la orden del padre Santo
Domingo. I vol. fol. Barcelona. 16a2.-IIi1loriu de ... 101 Condu de Baretlona, eompuesta por el Pre-
sentado l'ray l'rancisco Oiago, de la orden de los Predicadores. I \'01. Io l. B.rcelona. 16113, eap. XI a XIV.
- prtJfeud ddlleupinl dt la ri/a de ,-u//¡ a Ntra. Sra. dt A:onllerral pr a)-gua. (Relació estreta
Jel Lliq,., Verl de Vilafranca del Penadè (I60S))' publicada per . La Veu del Montserrat. any 188S).
·-C,.dniea d, la Orden de Sàn B(Nilo ... per l'r. Antonio de \'epe.~. En fol., tom. IV. up. III, pI. 133,
llJ Y 2JO. Valladolid, 1613.-Huloria de AI01IlIerrol, en Irancè, per Fr. Matiu Oli t'er. !.l'on, .617.
(F.smentat Jm en Ser,. y Po-;tiu$).- AI Ii/io, iMagm ]Mi/agrol no t/(ri/ol de nl/ulra -5eñtJ1"a de Alonllt-
rrale, de un monge de su casa. Tuct/OI. (Són S8 que figuran de\'ltnt la edició del P. Burgos, en 16.·,
1617. )-Úlllrl/ro. Barçekltta lo J. C.rofls. Familiar Letlers Domeshch and Faren. Landon, 16SS,
plana 81. (E5<::ritC!l per Jaume Howcl1, en2" de Novembre de 1610).-!kI.I inrm/aril de Alonllerral.-
1641.·1619. -('n fuc. ".0, \'ieh, 19Q1.- Dilula/io dt tJ1"¡gint tl j>rogrulU (1I11tll lJealae Alariat viro
tinil in ¡llonle-Strra/o, t.\ltiÓila. Scriptll in Monte-Serrato, die X aprilis 165 I, postridie Paseha. ~Is. del
reverent Pere de Man:a, arquebisbe de Tolosa, imprés dmtre d'un volum titolat Ol,íletlla P. de AI aro
,1Iielu(opi ;arilienlis. 1 vol. 8.. Paris, 1681, pI. J80 a 394.)-Ou(1"ipçión gmtrat de Ut Alonla,¡a de
Alonlerral, J du(uó,.imirnltJ de la imagm de Nuulra SeiitJ1"a, per lo P. luan de Campos. I \'01.8.°,
:.tallorca, 16S 7. - Calal"lia ¡¡III/rada, per Esteve do;: Corbera, I \'01. rol. Napels. 1678 (Ub. I, cap. 11
y Lib. VI, cap. 2.)- lliljMl1IÜI et blli/uniae flil/erariuM. Amsteltxlami, 1656, pI. .\05. (Segons Farinem
l'autor de aquc~t flinera,.¡ es Marti Zei1lcr).-Oe la imagm de Nllu/ra .5t110ra de Alonlunale. Ja,.-
din dt ,llur'" ,,'alllatlo tn el ",.¡I/(ifado de Cala/ur/a, compuesto por el n. l'. Fr. Narcisa Camós, de la
sagrada OrJen Ile I>redic.dores. I vol. " .. Ban:elona, t6S7, pl. 179 a 18j.· ·SeIlJlltr/altrne Ne/s /Ju-
("reiINlNg, ~urnberg, 1659. pI. 2JI. (Lo seu auto r es Geroni Welsch l.· LA Perla de Calall"ia. IliI·
loria UnifJtrlul dt Nuu/ra S'ei/ora de Alonseffaü, por el MIro. Fr. Gerónimo Argaiz, eronista de la
religiun de San Benito. I vol. rol. Madrid, 1677.- Coro"a Ólntdicliua adornada dt lo Mdt ,ruiolo de
l'lS singularu prtrrogaNtlal. 1 \'01. faI. Barcelona, t677, cap. X. (Es autor de aqll.esta obra en nona-
ven tura Tri$tany).-Crili de Cala/ulia, Itte!ta fOr las 'llaC/onu tXlrml}(ral, compuesta por el P. :\Ia-
nue! .\lan:iIlo de la Compai'tia de Je<lús, natural de la villa de Olot. 1 vol. ...0 narcetona, 1685, eap. \',
Jlaragrals I y II._!filloire de Notre lJaM¿ du A/onl-Serra/, acte /a ducr/ltiull de raólJa)t, de Ja
MOII/ape el d'Iu ermi/agu, par le P. Louis Montagut. I vol. 8.° P.rls, 1697.-Crdni(a UllitlUlal del
P"¡n(ipa,/o de CahJiui/a, C!lCrita a principi!! del segle XVII per Jerooimo l'ujadC!l. (Segunda parttl, en 4.°
Kareelona, 1830. Tom. VI, lib. XI, cap. VII y VIU, Y tom. VII, lib. XIV, cap. XXVI!).- ·Altalu de Ca·
lalulia , tl"ogo q,.~e de 100lragresOI] faMl1lorluduu de la _(¡dn Calalatla, tle.slu SaN/OI, Heli·
'tuia/, CONVmIIU] lingularu grand=, per en Nan:is FeI¡u de la Peña y Farell. En rol. Barcelona,
1709. (Lib. J, eap. Il. De WI llU/niu de CalaiMña. Ub. IX, e.p. XIII, Fundaddll de ,lIonlerralt: In·
veneiún de la Santa Imagen: Vida.Je Fr. Juan Gar¡n.~DtI:eu dt r&;ape el du PtJ1"llIgal. Am~ter­
lla m, '741 . Tom. III, l'I. 128. (Escrita per en J. Alt'arez de Colmenar). EI"ome !tiJldrieo del jJOrlt1lloso
-5anluario] Heal AIOl/asltriu de Nllulra &ÑtJ1"a de AI01l1.:r,.alt, i/llllrada con 101 muscol lriJldri((U
",dl m'MorI/Mil dt IOl Pr/n'ipu nu devolol y BienlteclttJ1"t1. Que cnn"-.gra .. Pedro Serra y l'OSIiUli.
J'rol1'nCla d, 8arcelona.-11
 GEOG RAPIA GENERAL DE CATALUNYA

En 8.- Barcelona, 1'42. (No se-n coneix sinó lo primer volum. I.. obra completa "1 M:r reimpresa I 11
mcteu ciutat l' Iny 1747; ( I vol. 4. 0)-C(»fll,n,dio /tis/orinl, fi rtlncióII IJr~ , rJ&ridica dd /'Or/cII/oso
Sallluario, Cd.,ra angdicnl d" Nuulra &Ñlra d" .1/1I11urral. I tom. 16.° ab ¡.;rl\·adcl!l al acer.
Barcelona, I1SS. - llisloria fJerdad"ra de la apar,çióII de Ntl'-slra !idlora de .I/cmsuralt, ,.Ios COlltlu
d" Barulon.l. eon "s musos ulraños,. IIUlrm1i/Josos dt la In fa llla Dolia Ri,/lIifda, el E,.",ilai;o
Fra, Juan GlVill. Pcr don Hilario Santos Alom;Q. I fISC. 4.° Mureí., I 772.-Es/'O;,a Sagrada. Tomo
XXVIII. COIIIUII" tI eslac/o allUpu) ik 14 I.lfluia Ausollmu, lwJ Vtf¡tl". Su autor el R\·mo. P. Maestro
Frly Henrique t'loru ... Obra póstuma que publica el P. Fr. .\Ianuel Risco ... l "01.4.- Madrid, 1175· (A
' a pl. 35 Y M:güents Il un estudi histònch del Monestir).
l}t la _faña de il/Ollurrate tll Calal1l11a. lnlroduoción li la historia nalural y li la geogralia
fisiea de Espai'la, per D. Guillermo Bowles. Segunda edición corregida. I tom. 4·" Madrid, 1782, pl. 438
í. 44j. (La p!'imera edició es del any 17 7 s~ -A /amO/u Sallllla,., i" S¡mill, Iltt Hulory of its origbl
alld tts rom.mdic sillmfi()ll. A jotinte, from ÚJl/dtm lo Gl1tou ... Per Buelli. London 1776, pI. 55·-
Nelstf/ durcN Frallltrtich ultd "ti/'-fll. TheU VOli Calalollim. Leipzis, 1778. l'I. 98. (Aquest vialge d'en
P. Thiehnesse conté axim,eteix un Pros,uI fJlIII lilol/ur"al ili ('¡¡/alonitn).-!lisloria venimlrra dt la
f/illa de Pr. Jrum Gar/n., de Ja ;mifmeia filI'- hiUJ 111 Ja mlmfanll de il/ot/rtrrale ((III Ja fimda(iÓ/I
de la Casa y tJ a¡mruimitlllo ¡fe la Virgm .4Iar:a. I rllSC. 4. 0 Barcelona, 177S. -70urNt} lo illIJnrtrTal,
arell D/ l/allnilJal, aMt} ehureh l,..,.oslIr", sfory of IJrolher 7(1"11. tle lhrotls trougll SjIIlill in ,,,ars
J77J alld f776. London, 1779, pI. "9, ' D' aquesla obra de S..... enburne o S\\'ellbrun sc-n \'a oc::upar 10
J)iar¡o de /Jarukma, 28 Juliol 181}1).-Nda&l'ÓII escrita /Jor J). José Vnrgas POllet, ddviaje. 9 l'-hiUJ
'
tn zo de Jlllio de 1779, con D. Car/os Posada. CanóII'go de Ta,.ragolla, ti . I/onurrale. Ms. en 14 fulls,
a la Ac.d. de la Hist. tom. X de la col. del autnr.- E.uai mr fEsjlllgne. Voy.ge fait en 1777 et 1778,
por M........ En 8.- Genhe, 17So.- NOUfleau royoge 11' Espagnt. fial en 1777 et 1778; dans /quel
DII Iraite du /lfrrurs .... et de f III(juisili()ll; afili. du nOflfJtal/X dtlaiú rur S(llt tIal acttl'-I, et sur ulle
p rOt:tiJlITI rient/e el faJlffw". Londres- París, 178l!. en S. o pI. 33-37. (Podria ser aquesta un. nova
edició de I. obl"a anterior. Hi ¡nrla de la proctdencia del& E"'er(/eis de Sant Ign.ci de wyola).-701IT-
719/rom Barulmu:l lo 'lte 1ttbImlain of Alonstrralt. Trat'tls fltr01IS" .Çjlaill ... of Dino~. London,
1780, pI. 38l.-Neusle Reism dure" S¡mnitN fliW~gliell in AIIStJttlll~ dtr AiïllSlt, lIandlultg... \'on
Wolkman Leipz;ig. T. 11, pI. 374.- Viagt d" Es,aÑa, 11' IJIdrtda "oli(IÍ' dtlaseosasmdr a,rteioblts,
dipas desaIMrst. file lla,. 11' tlla. Su autor, D. Antonio l'on"'. Secretllrio de S. M. Y de 1. Real Academia
de S. Fernando ... T. XIV. (Trat. de Cataluñl). En 8.° Madrid, 1788, pI. I 16- 132.- Leflruierilu de Bar-
uAmt, d'en Pere-Nicolau Chantre.u, pl. 110. (L'any l i92 sc trobava l'.mor al Monl-scrr.t).-Ap'''-
diu aurea dt la Tipogr,Jfi'a, por los Padres Btntdieli"os dt .lilcmstrralt. E"'a/IJw de I()S ,rim(Tos
fitm'lIs del arlt fifJOgrdjieo tll Es,alia, por D. Raimundo DiOldado Clballero. Versiòn c.stellanl por
don Vicente Fontana. En 4.° Madrid, 1865. (Es una reproducció ab 19 text "ali original al peu de
la 1.- edició dc Roma, 1793).- lm,rtnla del.lilOllasterio de Ntra. Sra. de lilOlUtrralt. TifHIKrnfia ts-
f'tIiloln d Nirtoria de la illtroduuióu del Arle de la ¡m,rtllfa m Es'lInl', SI,; autor Fr. FrancifCO Mén-
dez;. Mad rid, qg6. T. J Y Únich. (La segona edició cOrTegi/ia y adiciol/iuJ<J por D. f)iDIII'rio II/dalgo.
Madrid, 1861, I tom. 4.° pI. 169, q8 Y 38s). - Dtr E¡IIsiedler 0011 ,1/1I!llserral. SI/(/niuhe X()1)dlm,
von C. A. Fischer. Berlin, 1800, pi, s8. _ Der illolllserral}:ei Baret/Olia. AigtmeillC geograjisehe
e,Jumtrilfell. XI, pI. 265. (Lletra de Guillém de Ih,mboldt 4 Go the en ISo3. Oellvru. IIJ. )- Wcr sieh
wasl &u"I :N Gnmd. Slllmi.uM UM Italitllisclu N/JfItlltll hrg. von Sofia Brentano. Penig. 180~. pI. Il.
-BrlleNslficltt eiller Reiu... von Beaur:gard Pand.n. Yariges, 1805 (I), pI. 2S8.-I'iuje de Es,";;a.
Franeia , !talia, por D. Nicol1is de la Cruz; y Bahamonde. ;o.tadrid, 1806, en 8.- Tom. I, Hil. 2, planes
142- 148.- V(/)'QJt ,illorest¡lI" tl ¡'islorit¡lu d" 'Es¡mKfU, par Alexandre de Laborde el une société de
gen! de leures de .\Iadrid. Gran roL París, 1806. T. J, pl. 12 í. 25. - Viagt lileraril) ~ las 1~luias d"
&jJaha, por el P. Fr. Jaime Villanueva, de 1. Orden de Santo Oonl1ngo, etc. En 8.- Valencia, ¡806·¡8ll.
Tomo VI, pI. 1)4. 14), l19. 22 1, 223 Y 330, Y T. VII, pI. 136.i 170.-AIOIISO, DdeT/ltr IVtlMuer "ac/t
i1llmlrerral. aus Oon Barcos l'apieren. Son lutor J A. Pessler. Lei¡nig, ISo8. - Dtr Einsitlfltr atU
dtm .4(OM/serral, per Car.;lina Fichler. (En la nO\'cla Du Graf ~ Barulkmll, inS<l:rtada en ¡'Aglaja
(1815 ) pI. 230, I.. melua .utor. anomena tot SO"int 10 Mont-scrrat).-Las ruinas dt /lfDll.ftrralt.
Canto por D. R. A. M. S. (D. Ramón A. Mun~ y Serii'la). 1 rasco 16.- Barcelona, 18 IS·-Relaci'dll d" /o
acatcitlo lli la Irasla(iólI de la Sa"la Imagtll d" Nluslra &;;ora, t/esde il/oMtscrraf d Bareelona, m
N¡)fJitMlJre Ife J8u, rererida y escrita por el P. D. icnito l'ercebal.-Ntgruo de la SallIa Imdgtll al
AloMlt eN J82.1. (Abdues relacions v.n ser indoses en la HirtDr1a del P. Muntades" pI. 286 a 'l9 l ).-
j)iççiOlUlrio KlDgrdfieo estadis/ieo de. &paiia, Porlflgal, por el Dr. D. Sebulií.n de ;\1i"aoo. En 4.°
Mad rid, 18 ~ 1, pI. 93.-l)iççil1/UlrW gtDgrdJieo ulliversal, por una sociedad de ¡iter.tos; S. R. ~,. F. C.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gm.IIS

L. D. En 4.· Barcelona. IS) I- IS)4. T. V1, pI. 3 11-3 1).-V",agt jJilforuijW III E.Jpagtr/ ... porJ. Tay-
Ior. Deuxicme partie. l'lanches. En ".t Major, Paris, 18)2. (La penUllima estampa, acompanyada d'una
fuUa dcscriptiva).-W CQlldu de Barcelona tiPU!/cadQs ... por D. Próspero de Bofarull y Mucaró.
En 4.· Barcelona, 1836. (A la pI. )0 hi ha una mólt juyciosa crítica del .al "i/ado tullllo d¿ 7uall
Garlll, qüento que aban5 refereix $Uscintamenl).-RelUlrdos , bt/llZiU de &jJaÑa. Prillc/patlo tll
CaJa/una, por O. Pablo Pi(errer y litografies de F. J. rarcerissa. En fol. Barcelona, 1839. T.I, pl. 345.
(Aquesta obra va ser mél tart reproduhida y .dicionlda per Antoni Auleslia. Barcelona. ISS •• en 4 .•
Tomo 11, pI. 2)7 li 26).-&pa;;a. Obra pintoresca CIC. Calalui/a per D. Francisco l'i y Margall.
En fol. Uarcelona, 11142, pl. 25] Y següents.- DiuimrarW geogrdfoo, tlladillico, Itilldr¡co de Elpaiia,
per Passual Madol:. ~n fol. Madrid, 184,5'1850. T. XI, pI. 314.- /lilleror;0 ducr¡jJlir;o de Calall/na.
per D. Tomis Bertran Soler, I vol. 12.· Barcelona, IS47.-Spanihl unti tJie Spanilr. Brussell, IS47, pI.
)70.-Mon.ltrrale. .s;1 Jtlllorla, nu fradiçiOHU. l'IU alredldoru, per D. Victor nalaguer. 1 vol. 8.· Bar·
celon., IS50. (t'any \S52 nc va publicar unll nova edició kb lo subtítol de Rl(lurdOllradid01lalu'
IJüldr¡col de ule SaI/t1lario y mon/alia,)-w frailu y l'lIS eONfJt1llos, 1'I11t¡'sloria, l'lI duerijJCilfn, tic.,
per en Víctor Balaguer. En 4.°, Barcelona, IS51, T. I. pI. 239-374.-Die KoetIiglsoeHler;m Bage illon/-
urra/. Deutschc lI.usm.rchen von J. W. Wolf. Leipzig. IS51. pl. S4.-SpaniseJte Reiu, \'on Vinke.
Berlin , 18S3 .-Jllonurra/e m!Jlerrdllea. Sus tutrJlU. ,')itr galtrllU. S'u grillar. Sus cmm 1Ia.t. .siu ma~
rauilla.t .... por Manllel Sohi. En rol. I~arce]ona. 18S2, (Segons en Cornet y Ma!!, ]0 veritable .utor de
aquesta obra e5 en Jaume Ange! S.ura).-Sucinla rtsl'iia dt/ anl't'fO lemjJ/o de Alonlerrale IaI como
t.\-iJlla lVIlu t/t/ HOrrOrtJ.IO ¡nltN/lio tpte Sitfrid III 1811, con al'1111tJ.I a/milles de lrI fum/acllh,. Cuya
iSleaia han repr ducido en pcquei\o )' puesto de maniliesto al público los Sres. Grau y Sola. I rasc. 4'0
I~rcelona, I 85].- Nelll-Erin/Unmge QlU SjJlmim von C. A."R05Smlssler. Lcipzig, 1854, T . I, pI. 40.-
Neises~i/~II aus Spanitn von Loringer. Regensburg. 1855. T. I, pI. 840.-Noficia JUsl!lrica del Dr¡gm,
flll,dtUjJn, r;iciJihldll , acl1lal es/aJo del swrhmrio de Nlra. Sra. de il/mrserralt, por D. R. Muns y
Seriní.. I ruc. S.o Barcelona, ISS5.- Rutña JtiJldr¡cJ de la Escolallia ó C()legio de M úsil:a de la Vir-
Xen de Mon.serrale tll ('alallliia, desde 1456 klUla Jto! dia; con un caIJltIgrJ ... por R.ltasar Saldon;,
I rasco 8.- Madrid, 1856.- -"Iu ¡¡rico de Alaria diol CallCf01flr()S de M01I/urral, per en Joan Mat1i y
CanlÓ, pbre. 1 tom. 4." Barce]ona, 18S6.- Guia de AlO1Ilrerrat, nu cu~, per en Victor B.laguer.
I vol. 8" I~rçclona. 18S7. - Tru dlas ell J1lonüerrat. GuIa fristó";cD-dueriplitJa di Iodo cuan/o emr-
t¡mll t1uierra ula _Ia;;a, per en Gayeti Cornet y Mas. I vol. S.· 8&r<:elona. 18S8.-AUI Karl
Ludwig rJ01I K~lKls. Brief\\'e<:hsel mil seiner SCh ..... esler Henrietle herg von H. Düntr.en. Jen.,
1858, pI. 400. {L' alltora d'aquestes lletres es Na Enriqueta Knebel).-Djçcionario biMiogrdjict>-JtiJ/d-
rito de 101 a"JiplOS Hl)'1/Qs, PrQfJ;"C1lU. Cif/dadu, Vil/as, fg/esias J San/uar;ol de EsjJQna, por don
Tomlls Mllñoz y Romero ... En 4.° mayor, Madrid, 18S8.-Ducripcid de la "'01Ilanya \I Sa"(lIan de
iI/onlserrat (en \·ers). I rasco 4.° Madrid, 18S9.-Geografia JtiJldriet>-m!l;far de Espaiia, Porhlgal.
En 8.- .\Iadrid, 1859, T . I. pI. 11 3 a li S, en les que hi ha articles d'en Góme. de Arteche sobre lo
Montscrrlllt.- G. 'all deziQ1lorio c()rogra¡¡co delf Europa, compilato con orJine leS!;iso e metodico dal
proreS50re Viccntio de Ca.~tro. Milano, I SS9.- Una ptrtgrinOCldn a ¡lIoft/strral, per en Joseph Puig-
gllri. Jlblleo UnifJerJal, Madrid, ISS9.- lIiJf()rta de Cala/IIÑa ... per en Víctor n.alL\guer. En fol. Barce-
lona. 1&60, T.I, llib. 11, cap. XJV.- La f/ido de Fra 70011 Garl. Penil~lIcia pe r;o firen la monlanya
de tllOnlU,.rat,y de com fOli trobada la SIa. imatGe ... Composta per tn Joan l'all Font. I rasco .6'-
Manresa, 1860.- EI Jllanslle!o d las lUtrJas de M()nlerral. uyenda hislÓrica escrita per D. M. de L.
(Manuel de Lasarte) bajo la direceión del inolvidable O. de la V. (Ortic de la Vega, pselldónim
d'en Ferran Plttxott I rasco 4:" Barcelona, 18óo.-Gloria.r de illarla Nllutra Stiiora dl iI/onle-
,.,.alt, per Ramón B. aarrera y Sú.nehez, I vol. 4.° Haban., 186 1.-EI E""'¡loÑo de il101IStrra-
te, per Toreuato TaTTagó y Mateos. Tercera edición corregida. 2 vol. 4." Madrid, 186 1.-CrÓ1fica
del r;;aje dt SS ¡\fAI. , A. R. d ku is/as Ba/eara, CalaluÑl J AragrJn hi 1860. escrita por
orden de S. M. la R. (Isabel 11) por D. Antonio Flores. llom. 4.- Madrid. 186 1, pl. 254 a 27S.-
Radia de 101 fUltjll I,.ibllladol d S. Jlf. Doiia bahl l/ elf ni vui/a d BarceiDn4 en Selil1lfln-e
de 1860. por A. F. F. I tomo 4.· Barcelona, 1861. pl. l6--4o.-0rtUidn ~ dijq m la fUllcidn cek-
braJa tir ¡1folrÜural el dia 1.- de OetuIJre de 1860 el P. IItr'lMlUgiklo C()JI de ValklClr1a, a la que
uiSlleron SS. M~1. Y AA. Barcelona, 186 I. -Glarias de lllarla Nuu/ra Stiicra de Alolt.urrall. Re-
cuert/os Irüldricos J religioSOS del R. ¡1fonlt de llf()nltrr'JJ. por D. Ramón B. Barrera y Sínchez. I vol.
4.· Habana, 1861.- ¡A/rds el extra"jero! Novela hislÓrica del tiempo de I. guerra de la InlÜ!pendencia,
por D. Manuel Angelón. I vol. 4.- Barcelona, 1861, cap XX y següents.-Hi.ltoria de Ia¡;uerra deia
fNllependtllCia ell el anlip PrilrCijJmW, confiada i la redaa::ión de don Adolro Blanch, bajo la inspec-
ción de D. JOAqllín Roca y Comet. En 4." Barcelona, 186), T. li, cap. 3.-lIilloria de la [mogen y San-
 ,60 GROCRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

lun,jo de Nuufra StÑ)ra de Afon/trral, per en Manuel Martí y Cantó, pbre. I vol. 16.0 Barcelona,
186]. fndit:ador _¿dico .~ tO/JO&rdfico de la Puda de AI(#lstrral... I vol. 16.0 Barcelona, 1864. pI. 68
a 72. Ntlaçidn de Ja ROtfIrría f11t m IS de .-lInJo de [¡fiji "iU} la agrtKOCló" de l'or/oNtu ... I rasco
Bar.:elona, I 86S.- E/ a.igo del uiajtro en ,tf()Nlurral. I vol. 16,· &r«loo., 186S. (En Antoni Elias
de Molins atribueix aquesta obreta al P.~ Miquel l\!unladas).- Alcmlslrrol..\Í'I tosat/o, l'U I,.umle,]
.fil porr1mir: d ÚJ que ful M¡ufa ni dulrucüJn tllSl1 y lo qllt strd lli mlt/alllt. 11i~lori. compuesta en
vista de los documento,> existentes en ci An:h;vo del Monasterio, por el M. litre. Sr. D. Miguel Mun-
tadas.l vol. 8,- Manresa, ~861.-LQ Estrella de ¡llonlurral, ¡.prt.titmU, rUtltrdo.f dc uja 111011-
laia, de su ctklJre Afonaslerw, su deuripeldl/, 1'11 !tisloria _"I SIlS IradiC/Ol/u, por D. Francisco de
l'aula Fors de C.samayor ... 1 \'01. S.o Madrid, IS67.- F1of'Q, Bmjami de .A/drla, Ósia la lI"o;na de
,1f(III/serra/, per lo f/nt. D. SebastiA Comas y TurrÓ. 1 ras. 4.· Lleyda, 1868, notes.- Paseo pur Es-
paiia. Relación de un viaje li Cataluña, Valencia, Alicantc, etc., por 1& Condesa de G&spllrin. I voL 4."
Valencia, 187 S, pI. 30.-Libro de {os ",i/avos Judos d ,"I ocae/rin de Nlles/ra .stilora de .Mol/tJerf"al.
1 \'01. 8.° Manrelll, 187S.-His/oria crilil:a (civil yeelaidst/ca) de CatalllÑll, por D. Antonio de Bo·
rarull y Broca. En fol. Bar<:clona, 1875, T. 11, cap. 9. pI. :117, Y T. VII, cap. 5, pI. 329. - Compendio de
la }fitloria '1ue bajo ei ,'filio .Afon/serral_ dió d I,,:; ei Ar. I//n. SI'. 1). Aftf(1IeI ,1Iullladas, Abad del
mismo. 1 vol. 16.· Manresa, 1877.-ln/rodllcc;ól/ d la ¡''Iora de Colaluia y caldlogo ra:;onado de las
Ilal/las ObStrvat/as en u/a rtgión, por D. AntOnlO Cipriano Costa. I vol. 8." Bl.rcelona, 1877. (Publica
la Flora ptoprla de la montanya de Montserral y a la pI. 33 una petita descri¡x;ió d' aque.;ta).- Afonl-
serral. Recorls de Ca/aluña, pe r en J. Barado FonI. La Renaixensa, any 18;" T. I, pI. 352'357. -lAs
(lIeros de Calaluiia ... per D. JosèCoroleu y D. Jose Pella y Forgas. 1 \"01. fol. Barcelona,I8i8, cap. V, pI.
40~. - (fila dlJlla&ló dei rey J()(lM I ai JlIq"ulir de Afoll!serral, per en A. Balaguer y Merïno. Calen-
dari CatalA pe r l'any 18,8, pl. 61.- Diccionario 1Inroersal... bajo el plan de D. Nicolu 101." Serrano y
con la eolaboracion de rcputados y disl¡nguidos escr¡lores. En (ol. T.IX, Madrid, 1878.- EI agua en la
Uerra por D, Silvino Thcx y Codina. I vol. 4.· Barcelona, 1878, pl. 194 li. 2oo.-AraTla dd A/on/seffal.
• L' Aurenela •. Buenos Aires, en 4.0 Any I, ~ .• época (1879), pI. 2I 7........ Ntise·Eri",erullgtN alIS .s'1anim.
Von Barcelona nach C&diz. Vurzbu rg, 1879, pI. 30-80. (Segons Farinelh n'es l'autor en H. Zschocke).
-Exctlrsión enlo",oJÓKi{a , IIoMtlica d la 1/IO.,laiia de Afonüerf"a/, por M. Cuni y Mar1orell. I fasc. 4.°
Bar<:elona, 18'9.-La Alon/allla de AlarIa . • La Veu de Montserrato, Vich, 18;9, en fol. n.o :IS, 29,
32,34 Y 37.- Al onlserrat. NotIS e impresiones pol D. Franci<co Tubino .• EI mundo ilustrado_, Barce-
lona, 1879, pI. 543, S7S Y 607·-EI AliltlWrio dt N/ra . .sr... dt Aronlsarul, por un Palmero.
• El mundo i!u,tradO. , Barcelona, 1880, pI. 631, 662 Y 691.- Eine SomMerreiu nuc!t Spunlttl,
von G. Slrobl V), Gru, 1880, pl. 62.-E.xcurlió coJ-/eclifJa a Afon/serrlll y cO/·{lXad¡J del pri-
mer ItrMó",elre elc. Butllelí de la Associació d'Excursions Catalana, any 1880, pI. 8· 16. - &111-
dis Ke"iògiclts solJre la cons/illleiJ, OTl;v;tn, antlg¡ïelat , pen!tnil' de Ja ",onlanya fie .Ilonfserral,
per 10 Dr. D. Jaume Almera, pbre. I fasc. 8." Vich, 1880.- E/ A/ilenllrio ¡J ptrrKrimu:iÓtI ó rome-
ria al lllol/Iserra/, por D. Juan Martí y Cantó, Pbro. 1 fasc. 16" bar<:elona, I 880.- L' Jma/~e de la
VerKt . • La Veu de l\lontscrrat, any 1880, pI. 1]2. (Fragment Iraduhit d' una enlLL~iasta descripció en
prosa castclllna d'en Francisco de P. Canalejas, que·s va publicar fli algune anys ~l seu aulor als dia-
rie de Madrid, ab 10 títol de ExpediciólI d Alonlseffat).- Cataltlll)·a ptr la Vtrge de Alonlstrral, aro
tic le d'en F. S. S. sobre la coronació de la Verge, estret de la . Revi~ta Popular> .• l.a Veu de Mont-
serrat, any 1880, n.o 50.- E.TcllrliotU al ,Uonlserral. • L' Excursionistu, vol. I, en 4.', Barcelona, 1881,
pI. 399 li 392.- E:cÇllrlió al Afon/rròs de AllJtltJerral, per en Cbar August Torras . • L' Excursioni~la,
\'olom esmental, pl. 45:1 Y 4S3. la Ne,,,,a de la poesia. Str"w predicat en lo $an/llari Barllica de
.Vostra Senyora de ,lfoll!serral, pet lo 1I·ltre Sr. D. Celestí Ribera Canonge de la ~u de Girona, I fasc.
4.-, IS8 1,-Crrlnica AfOIl!serra/illa, pe r en Tomb de A. Feliu y l'avia... I.. Veu de Montserrat., any
1881, pl. 305. - ÚI Confrare de Afonfserra/. Breu ",anllal de'no/ie/u IIistòrü¡utl J de piadosos t.urci-
&is p(r Iq tU del derol asrlXial a la anlir¡ufssiMa C()II/raria d' tlfllut ,SanluorI. I \"01. 16". Barcelona,
IS8,. ÚI ".¡flt J/-Itre. Sr. l'. AfU¡utrMIIIIIadas, .A/Jal de Afonlrerr¡¡f. • La Ilustració Catalana ~ . Bar<:e-
lona, any 1881.-.lfol/lrerral. Nolie/as Itis/óricasde lIte cikórt Sall/uario, por 1). Fèhx Sarda y Sal-
vany, Pbro. I \'01. 16,°, Barcelona, 1881.- Afon/seffa/. AIlluIPl /' ·1I1(tt·u~"'lIflJlllf".en/a' de Cala/unra. Pe-
tita edició, vol. 11, En 8.° Barcelona, 1881. L' Es;agne, par ThOOdore SimQnl. Traduction par M.
Lemtrcitr. En rol. Pari., 1881. - Seflfl'dn ;redicado lli/a Sallia Caltdral Bas/li~a de Baretlona el dia
JO de .Abril de la8Z,fulifJjdad de la Santrsi_ IIfrgell de Afon/serral, palrona de Catalunya, por el
Rdo. Sr. D. Antonio Manjón y Ruiz. Un lasc. en 4.°, Bar<:elona, 188~. -BlIsaJOI !tistóriCllSsoóre ll1an-
rua, per en Joseph Mas y Cases. 2.- edició. Man~sa, 188:1. (Al oçupar-se de Montserrat, dóna noticia
dels .A;lInlll del anlipo arrltifJo del !tfonas/erio ... !\Is. inèdit del l'. Bragan). lA misltri01a Llu",. Re-
 PROVINCI A DE BARCELONA .-CELS GaMIS

~o,i1aeid t/e lolu Iu nDli&iu ~c»u;gu"u sDiffe la f1illKtJda de la Sallia Llu.. du de 1I{01l1serral a la u -
fluia de ,vIra. Sra. del Car",e de A/allrua, per en Olaguer Miró.•b un trasll.t de la relacio que-n va
rer lo M. R. P. Fr. Uu;s SoIJevila,l' any ,812 . • Certamen de la JU\'entut CatOlic.de Barcelona. Any IV,
Ban:elona, , SSl, en 4.·, pI. 99 a 'j6 ).--5à1l1 /pM; a Calalu",va, per en F. Rierola y Masrerrer .• Cer-
tamen y any aci dalt esmentat, pI. 157.--U1lQ t;>;cursid a A/(nIlsural, per en Artllur 801\11. Anuari de la
As&ociaciO d'Excursions Catalana, any I. Ban:elon., 1882, pI. 54 a 69.- &lada de Salli 'pae; a Ca-
• lalunya, per en Olaguer Miró y en Leonci Soler y Man:Il. .Cert.men de la Joventut CatbUca de Ban:e-
lon ••. Any VI, pI. I Ol. Barcelona, ,884.-Rc/iU;'" dels /els de $a1l1 Ipuul, per en Bru y Riambau.
Certamen y .ny .ci dalt esmentat, pI. I ] l ,- Carrelera prOfJi~ialde EsJarraruer& a Afanrua, alJ ra-
",af a Olua, per en Fr.nce!iòC1l X. TobeUa .• L. lIustració Catalan .. Any V, Barcelona., ISS4, pI. 367.-
f}as Reüelmd der Fanu'l/l Hieler, per en Pere Rieter. \Itinerari 1428). Reprodullit per en Seb.ldt Rieter.
Tubingen, 1884.-En ,V"nlsural..Medita&i01lS y recor'/s, per en F' r.ncefl(:ll de Mas y Otzet. .L.llus-
tració Catal.nu. Any V, n.o 1:14. Barcelon., 1884.-f}iççjonariC/ gtogrdjieC/, uladfstico ... publicado
bajo 1. di rección de D. l'ablo Riera y Sans, con la col.boraciÓn de varios distinguidol escrita ref¡. En
ról .. B.rcelon •. 1885. T. VII, pl. 48].--Eslud; ¡'id,.C/lògi&lt ,Ie la "'(#llanya de A!anlstrral, per en Joseph
Ign.ci Ursul. Un vol. 4.', Barcelon., 1886.-Het'se.-E,.innel"1lngen aus S'panim. Blatler au. einem T.-
gebueh. Berlín, 1886, pl. 343. (Lo séu .utor, Th. von Bernhardi, hi dedica un c.pílol al Montserr.t),-
A!iltllIJr del reslaIJJillWlt de Ja S'u J S "s1Ja1 de VicÑ . • L. Veu del Montserr.h, any 1886. nombrea co-
rrcsponents al 3 y 10 de Juliol. (Inleress.nt estudi sol>re I. verit.ble d.ta del Milenar de I. Invenció de
Nua. Sr•. del Mont-5err.t)._ Visita a Afoll/surat, per en Joaquím C.bot y Rovlr •.• La Veu del Mont-
<;errll •• any 18&6, pI. 171.
f}u de A{ollfserral. flllprusi01Js d'un. llIbre, per en J. Cabot y Rovi ..... La Veu del Montserrat.,
.ny 1887, pL 197. - L' atuUia Ntal a "{",,/serrat, del metcix .ulOr y peribdieh, .ny 1888, pl. 182.-
El r(JtIIUro de i.1f(mlserral uh'liUlnd" cuanlo ve J admira (II.tU peregrin.acitJlI .... por D. J u. n Martí y
C.ntó, Misionero .postóhco. Un vol. 16'-, Barcelon •. 4887.-Una Excursidn por Catahúia uHh!and"
kJs f1ia)u clrcula,.es ellftrnXarrtJ, per en Gayetí. Comet y Mas. Un vol. 16.·, Barcelon., 1888, pI. S7
a 61. - 8ar<el(nla , .tU ;r~i~ia, per en Modest Martí y Sol ... Un vol. 8.·, Barcelona, 1888, pI. 414
a 4JI.-EI jafrio/¡nrw en Calaluia. Sermón pronunci.do el 29 de Mayo de 1888 en I. solemne fiest.
celebrada con motivo de I. peregrinación de S. M. I. Rein. Regente, por D. Celestino Ribera y Agui-
I.r, pbro. En 8.°. B.rcelon., 1888.-Relació de IIl1a f1isila a Afollislr"l, Afon.lstrral, p:r en Eduart
Tamaro. Memorias de la Associa:ió Cat.l.nista d' Excur!<ións Cicntífkas. Vol. 11, Barcelona, 188, pI. 266
a :l76.-U1IQ u:cursid a AfoNlserral, per en Miquel Cuní y Martorell. Bullletí de la Associa:ió d'Ex-
cursions C.t.lana, .ny IS88, pl. 19 a 4S.-&·C1lrsidn. d ¡lfonlserral. ClIalogo exp1ic&tivo del Pano-
ram. Dior'mico. Un f&SC. 8.°, B.rcelona, 1888.-Fragmtnl trtufuÑiI de una resseNya de la ptregr;lIaeid
rossellonesa a Montserral, per l' Abbê Henri ClIlhillt, publicada cn Lo SlIlIelitl CalÑolifJue du f}ioc¿se
de Jl!(nIlaulJan . • L. Veu del Montserrlll., 1888, pI. 2S5.
AnJcnidos de Amer y A!(nIIserrat. AlúuldNta.1 entom%glcas, per en Miquel Cuní y Martorell. Un
vol. 4.°, Madrid. 188r}.-Recutrdo.t de Calallliia. Notas y aprmlu de via)e, por D. Benito Zurit. Nieto.
Un vol. 8.°, Vall.dolid, 1889.--/1 A!o1uerralo. Scelt. di curiositlÍ. leuer.rie, de A. Menghlni. Bologne, 1889.
(Descripció d ' en F. Bra~iolini deli' Arpi, segons F.rineUi).-.Ettudi"s l'0ldglcos JDiffe la monlaNa de
AfOll/serral, por el Dr. D. Santi.go Gresa de C.mps, liccncllldo en F.rmaci .... Un rasc. 8.·, B.rce-
lona, 1B90.--Lot Cas/ells de .Af(nl/serrat. Ensaig critie"-"islÒ1'id. per en Francesch Carreras y Candi.
Un I.S!:. 4'-, Barcelon., 1890.-- Capella de -5ànl Pere t/e Vi/ardtll en lo jl!"n/serral. Calalunya antiga.
Son aulOr"F. C.rreras .• La Veu del Montserrato, 1890. pI. 4Io.-Gula-ilineran'a de les rtgitm.S COtrl-
prues des de A!ollJserrat al Ca"" de Tarraguna .... per en Arthu r Oson., en col.boraciÓ.b en Josepll
Castcll.1"I05. Un VI)I. 16.·, B.rcelon., 1890.-f}u wyagt r¡ue jil le ltienÑtllrtux Ipace de Noslre Dome
de AI(ltltserrat. La vie de Sarnllgnaee de L4j"Ola, d'.près Pierre Rib.deneir., son premier Ilistorien,
par le P. Charles Clair. S. I.- Un vol. 4.· major. París, 1891.-Gr-_ diuionario ttop-dp", tsladlltic" e
"istdrico ... bajo la diro::eión de D. R.rael del Castillo. En rol. Barcelona, 1891, t. III. pl. :I].-f}e Bar-
cel,,1IQ a _V""lserr41 a p&ll, per en Lluís de Romero. Un rl.3C. 4.·, Barcelona, 1893.-E1 regio1lQ/i1JlU)
ealaldn. Panegírico predic.do por el Rdo. Sr. D. Franciseo de Asis Renau, pbro., en I. iglesi. pal.tina
de Montserrat, etc. Un rasco 4.", Madrid, 1B92.-Garin, teyend.llislÓric. popular, per Lluís Obiols. Un
vol. 16.", Barcelona, 1894.--Nuufra Stiiora de MDnlserral. Brcve noticia de las santu imigenes de I.
Virgen Marí •. Floru A(ari_as. Un vol. )2." en \'ers y en prO5&. Barcelona, 1895.-Le 1If"lIlserral. • La
N.lure •. En ".- m.jor. P.rís, l89j, n." IliS, pl. '17.-Exctfrsidn d Af(nllltrral. • Barcelon•• en ,.
m.no. , por J. Roc. y Roc •. Un vol. 16." Apéndice I. pI. 359 Y següents. BAn:elona, 1895.-Erpaila.
¡mpresÚJflu de un f1i4}e ltec"" dllranll. el reilltufo de f}. Amadeo / (1871), per Edmon d' Amici. Traduc-
1'I'flfIl/lfcfa de "",.nl"/If" _61

,
 G EOGRAIfIA GRN RRAL OR CATALUNYA

ció casteUana de Cétul0 Arroit... Un vol. 8.', Barcelona, 1895, pl. 39 I. l2 .. -Alis ;M;rUÜmu. U_ txcur-
siMI (JI A'OIIl1err(Jl, por A. Tomero de M.rtiren ••• La Ac:&demia Calas.nci .. , revista bimensu.1. B.ree-
lona, 1895. T. IV, en ...., pI. 34 I. 39.-Alonlltrmt. TroJ;,()s UCOKidDS de ku lIfejorU ddsil:os U¡aiiDlu,
por P. R., pbro. Un tomo 8.", Sevill&, 1896. pl. 140 I. 1.. ,. (Es un. reproducció de I. descripció d'en
P. p¡rerrer). - BenfUI'Kut .5«la.I, p.:r en R.mÓn N. ComIS.• La \'eu de Cataluny .. , ICtmanari popul.r.
BarcelOna. 1896, n." 42.-L' Orfed C(J/(J!d (J Afonlserral. Bueelona, .1.1. Renai:t.:ensa., 1896, diu 14 y
15 d'Oetubre. (Descripció de la Romería, per P. P. Y R., ab a<:asió de inaugur.r lo Quilli ",;sltri de do-
ler al Camí de I. Cova).- NulfI'a IUsfo, ja del Salltuario J Afomultrlo de Ntr(J. Sra. de AIOtI/se,.,.al,
por el P. 1). f'rancisco de P. Cruselles. Un vol ....., Bareelon., 1896.-li'uen(J J.isftlric(J para Ull dllnmt.
de flisla.r de l''OIIlllrral, por el P. S. Un vol. 8.", Barcelona, lB96.-AfOtlfserral. l2 rotogr.fies de Au-
douaro. En (o\. 'pahisat. Barcelona, 1896.--.5tTiIW fJIIt prtdicd AfDllt1l G(J)'eld -Soln-, jf!re., m la fula
re/ligiosa flUe dtdi((Jrtn la R. Confraria de Nlra. Sra. de A{l11Illtrral J lo Cmlre C(JI(Jld de SaCa-
deli... Un r.sc. 4", Sabadell, 1897.-L(J Romtrfad AIDnUtrrat (I, 2 Y 3 de Af(JJD). Ajmn/u dt la tXa¿r-
sid" ... , per en Cosme Parpal y Marqués.• L. Aeademia e.l&SInei .. , S.reelona, 1891, pI. 425 a 429.-
Vú/a.r de ¡'fo1lUerrat. Aplech d'unes 36 vistes, precehides d' un. descripció hi!:tòrica, per lo P. S. En
rol. apay$8t. Barcelona, 1898.-.Monlserraf. AlIA,,,,· Git 'a-Plano- }fistDria fit la dleorellum/aÑa cala-
lana ... Texto históriCO-descriptivo, por Eudaldo e.nibell. Un vol. 8.', Barcelon.,1898.-Afo1ll.rtrral.
Guía diamante, per en L. G.rei. del Re.l. Un vol. 16', Barcelon., 1898.-7111m Gan". (TradicÏlmu y
IlJe1lda.r upaiiDla.r), por L Garcia del Real. En 16." T. m, pI. 65 • 79. Barcelona, 1898.- Garln. Tra-
dicid1lcal(Jlana, per en Apeles Mestres. Un fasc. 16", Barcelon., 18<}3.- lIisloria de Fru Garl, (T1IIità
de A{o"l.rerral, per en Antoni Bulben •. Un rasco 16", Barcelona, 1899.- La.I ca.I(Ude reliposDs m Ca-
loluiia duranfe e1primer terrio del sig/Q XIX per loc.nonge Dr.Cayell Barr.quer y Roviralta (Barcelona
19f)Ó.- "fDlIl.rtrral a IQ oiJt(J Album de 32 rOlOtipias. En 4.- ap'y9-t. B.rcelon., 1899.-Dl "{01Ihnarlrl
4 A{/)Ifl.rerral. D'un "f(JUli" à un "1(11141/",(, per Henry Detouehe. Un vol. 8.·, P.rís, 1899, pl. 112 a
141.- .Nof1lerl(J d "fonl.rerral . • La Talía Catal.na. a I. Romeri. de totes les ASIlOCiacions c:&tòliques
a Montserrat. En 4.·, Barcelona, 1899, n" 6J.-A{o1llserral . • Album Salón •. En (ol. Barcelona, 1899.-
Pn'nv.r a.lsaiK debilJliDp"afí(J "{OtIUtrrati"a (59), per en Antoni Bulben •. Un rasc. 8", Barcelon., 1899.
-LAs (J/1IIQ.fnerJ o !Jaç;IIUS de A/on/serral, per en F. e.rreras y Candi. Un fasc:. 4.·, Bareelona, 1900.
-I",pressions IIWnl.rerratines, per en M. Roger de Uuri •. Un r.sc. 4.·, Ueyd., Ifj02.-Alonlserra/,
per mossen Norbert Font y Sague, pvre .• Catalui'i •• " re ... ista quincenal llustrada, nums. 1 y 2. Barce-
lon., Octubre de 1907.-Narracüm.r _ntserra/mes perF. e.rreras y e.ndi. Un "'01. 8" Bareelon. 1908.
Obres de dilltill Incertill.-Co",pe.ouiio "is/orial d rel(Jcidn brroe y verídica dt/ IDrlmlOSD san-
luar/I) dl NUU/ra Se;w,a de i.lfo"lltrr.u ... Un \'01. 8.·, Barcelona. (Sense nom d' .utor ni data d' im-
pressió. N' hi ha un altra edició de Manresa)-Fiesla de Nlra. Sra. dl AI01llserr(Jf '''l1ll)r;a dlSU di_
cluJ1a inotncidn. Fli.rloria de la Virgen Alana Aladre de Dios, por l'elegrin C.salXl y Pa8hs. Un vol. 8.°
Bareelon •. - Hi.rforia deIa aparicid" de N/ra. Sra. de Afllllfserrat, call los e:c/railos '1IWraoi/losoJ
.rNCt/OS del a1lacoreM ¡'ra, JNan Garln. Un rasco 4", Barcelona-Madrid.- qua/l'e alis tn e:J.'i/. A Ira-
flerl r Es¡agne. $ollol!lirJ, recils, voyage.r et alletdDlu, par G. Bern.d. En... Ulle-Paris, pl. 266 a 282.

Moyà
Vila de 493 cases ab 1929 habitants de fet y 1933 de dret; a 28 ki lò metres
a l NE. del cap d~ pa rti t y a 679 metres d' alt itut (60). Ab
los séus agregats Salti Feliu de Rodors y Saul Pere de Fe-
rrerons y més de cent cases de pagès escampades pèl séu
terme, forma un aj untament de 622 ed ificis ab 2576 habi-
tants de fet y 2588 de dret.
Es cap del a rx iprestat del séu nom, que comprè n una
pa rroq uia de terme: Moyà; 7 d'ascens: Artés,. Avin yó,
Calders, Castelltersol, Estany, Mon istrol dt Calders y Oló;

(59) La quasi totalitat d'aquestes notes són'preses d' aquest a.r.r(JJr, ab 10 permís del séu aulor,
limitant·nos • suprimir 10$ manuscrits, ~med¡es y poesíes que hi flgur.n, y • afeglr.hi leII poques obrell
i.',
que a ell 5e li h .... esc. plot r algunes de poslenors a I. seua publicació. Aprolitlm .questa oportunitat
pera donar les més corals merces al nostre .mich Sr. Bulben. per la $eua .mabilitat y condescendenci •.
(60) A I. plaça de la C"glesi •.
 PROVINCIA OR BARCRLONA.-C'ELS GaMIS

... d'entrada: Col1sespina, Granera, Horta y Safaja; I rural de pri mera classe:
Castellcir; 9 rurals de segona: Ferrerons, Marra, Rodós, Sant Joan d'Oló,
Santa Coloma Saserra, Solà, Terrassola, Viladecavalls y Vilarassàu; y tres
tenencies: Santa Magdalena, de Moyà; Cavadons, de Collsespina; y Uxols,
• de Castel1tersol. Total 22 parroquies, 3 ajudes, 78 esglesies, santuaris y cape-
lles; 21 rectors, ecònoms y regents, 14 vicaris y coadjutors, una comunitat
de preveres y uns 14000 feligresos.
Es a la dreta de la riera de Calders, al pen d'una mon tanya y a 25 ki lò-
metres de Caldes de Montbuy, quina estació es la que té més prop. Hi passa
la carretera de segón ordre de .Manresa a Gewna, hi acaba la de tercer ordre
de Mollet y ne surt la provincial de Calaf, que passa per \' Estany . Hi ha llum
elèctrica, telègraf, sis hostals y servey diari de COtxes pera anar a Caldes de

~toyl.-La vila mirada per Sol ixent

Montbuy, a Manresa y a Vich, y té destacament de guardia civil manat per

un cabo y de carrabi ners.
Correspòn al bisbat de Vich; té una bona esglesia parroquial dedicada a
Santa María, ab un rector arxipreste, dos vicaris y una comunitat de preveres;
la esglesia de Sant Sebastià, la dels escolapis y la del Hospital; les capelletes
de Sant Joseph, al Arrabal de Dalt, la de Sant Pere, a La Mànega, la del
Sagrat Cor de Jesús, a la carretera de Mollet, y la del Remey, al cementiri, y
les ermites de Sant Andréu, de Bussanya y de Santa Magdalena.
La esglesia parroquial de Moyà depenia del Monestir de Santa María del
Estany, que era de Canonges regulars de Sant Agustí. Quan en Climent VIII
l'any 1592 va secularisa.r l'esmentat monestir convertint~lo en colegiala, los

,
 GKOCRAP1A GENERAL DE CAT ALUNY A

canonges del Estany se van trasladar a Moyà, quina parroquia va quedar

erigida en colegiata, però axò sols ya durar onze anys, puix l'any 1603 la
colegiata va passar novament al mon estir de Santa Maria , y a les hores \' arxi·
preste del Estanyera al ensemps rector de Moyà. Axò V:1. durar fins l'any 1775
en que la esglesia del Estany va quedar reduhida a parroquia d'entrada.
L'any 1860 lo Bisbe Castanyer, que havia estat rector de Moyà, va concedir
al qui ho era llavors y als séus successors, tots los títols y honors que abans
havia tingut l'arxipreste del Estany.
A Moyà hi ha lo nov iciat de les Escoles Pies de Catalunya, que es un
gran edifici hont també s' hi dóna prime ra y segona ensenyança als minyons;
un convent de Germanes Carmelites que cuyda n del Hospital y tenen costu ra;
y un altre convent de Ge rmanes Josefines de la Caritat pe ra vetllar malalts.
També hi ha un estudi y una costura municipals, tres cassinos y una orquesta.
Fà festa major lo 15 d'Agost; fires, lo 20 de Janer, lo IS de Maig y lo
segón diumenge d'Agost, y mercat, tots los diumenges.
Lo séu terme es montanyós en part y en part pià; s' hi troba lignit a Nou
Fonts, al Serrat de
la Llebra morta y a
la Vall de La Torre;
•
hi ha algunes rie-
res y móltes fonts;
s' hi cull blat, blat
de moro, llegums,
fruytes, patates y
vi; s' hi c ria tota
mena de bestiar, y
confronta: al N. ab
Santa Ma ria d' 0 10
Y L'Estany; al E.,
ab Collsespi na y
Centelles; al S ., ab
Oli:16 ~ Ben t l Cili.. Castelltersol y al O.
Moyl.-Antich casteU de la Plana (a ) Castell Nou
ab Calders y Artés.
Moyà es una vila molt industrial. Compta ab set fàbriques de texits de
cotó, una de texits de fil, cinch de llana, dues de barreja y una de llinet y
cane m; una tàbrica d' electricitat, dues d' ayguardent, dues de pastes pera
sopa , una de farina y set molins fariners.
Les primeres noticies que d'aquesta vila se tenen datan de la Reconquesta,
en quins temps pertanyia en feu als comtes de Barcelona, los qui hi feren
edificar una basílica dedicada a Santa lI1aria, que va ser consagrada l'any 939
per en Jordi, bisbe de Vich, ab assistencia d'en Sunyer, comte de Barcelona.
Lo feu esmentat e ra abans del Comtat d' Ausona, per quina raho aquella
•
 PROVINCIA Olt BARCELQNA.-Clu..s GOMIS '05
basílica va ser entregada al bisbe de Vich. L'any 1131 lo bisbe Ramón la va
cedir al Monestir de Santa María del Estany ab tOts los séus delmes, pri~icies
y rèdits. A mitjans del segle XIII va ser redimida del jou feudal per en Jaume I.
En Pere 11 va constituir la vila de Moyà en municipi lliure (4 de Maig
de 1356), concedint·li la facultat de nomenar tres jurats pera adm inistrar
y governar la vila, y des de llavors usa los títols d' llustre y Reyal. Més tart
(15 de Desembre de 1384) va ser declarada Carrer de Barcelona, ab tots los
drets y privilegis inherents als ciutadans barcelonins, y encara usa lo meteix
segell que la capital.
Moyà es cap de la encontrada natural del Moyanès y va ser-ho també de
la sotsveguería del séu nom, anexa a la veguería de Mannsa, fins que l'any
1716 va passar a fer part del corregiment d'aquesta ciutat. Llavors se va
desenrotllar la seua industria, tenint gran nomenada les seues estamenyes;
axis com també va aumentar la 'seua població fins al punt d'arribar a tenir
prop de quatre mil habitants.
Lo séu concell municipal se componía de dotze jurats, lo batlle y lo SOts-
batlle, dos ohidors de
comptes, lo clavari, etc.,
tenintademés un Sots\'e-
guer y tres o quatre can-
cellers.
A Moyà bi quedan
encara mó!tes cases de
les derreries del segle xv
y principis del XVI, ab
Moyl.- l'olmen tri son terme, segons A. de Borarull llurs típiques portalades
de mitg punt ab g rans
dovellatges y llurs finestrals gòt ichs.
Lo Moyanès comprenia ademés de Moyà, los poblets de Ferrerons, Mar-
ra, Rodós, Santa Coloma Sasserra y Solà.
Pèl Janer de 1810, les tropes espanyoles, manades pèls generals OdoneU
y Porta, varen rebutjar a Moyà a les franceses, causant-les-hi més de 200 ba-
xes, y lo 14 de Febrer del meteix any lo general OdoneU les va tornar a
batre prop de la metexa vila.
Los dies 8 y 9 d'Octubre de 1839 aquesta vila va ser cremada pèls carlins
manats per lo funest Carles d'Espanya, quin fet se commemora anyalment.
L'any 1904 lo cèlebre tenor en Francisco Viñas, fill de la vila, hi va
fundar la Festa del aróre fruyter, que des de les hores s' hi vé celebrant cada
any y que tant ha contribuit al desenrotllo del conrèu dels arbres fruyters,
y més particularment dels atmetllers en aquell terme y los dels sèus voltants.
Entre·ls fills ilustres de Moyà merexen especial esment los dominichs en
Pons de Planella y en Pere de Cadireta, inquisidors de Catalunya a mitjans
PrwfIld4 4e BtJrcel~ -68

,
 GEOGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

del segle XIII , martiritzats pèls albigenses . En Pere de Pla nella , qui prime r va
ser bi sbe d' Elna y després de Barcelo na, qu i va estre na r la esglesia de Santa
Maria de l Mar, dihe nt-hi la prim era missa lo I S d' Agost de 1384 , y e n Rafel
de Casanova , conceller en cap de Ba rcelon a, qui caygué fe rit abraça t a b la
band era de S ta . Eularia, defe nsant les muralles de la ca pi tal catalana contra
les tropes de Fe lip V en lo me morable siti del 1715 (6 1).
S'ocu pa de la eO\'a Savina de MoyA en Pere 3erra y l'ostiu8 en la ~ua obra Sicle ",araui!las
r at'(1I dd Prilm'}adD de Co.laluiJa, I fasc. " .1 Ba.redoua, ' 145, pI. ' S Y 16.- A ",o.iDr glDrio. de Diuya
fi de I/ue se CD//..1enJt. lo. "'tJIU1ria de la rerlUmt cDlrft/ni/at del RR. SS. PrdJeru , Ckr/{F.ts de Ja
&mIa Igluia pa.rr rx¡ulaJ de Úl BenaveNturada Verge ¡llarla de Úl fJfÚl de AIDyà, Bishat de VicI¡,
per m05~n !sidro Dalmau. I vol. 4.1, Vieh, 18n .-Breu ¡lle"'oria de la !gJu/a Y CaMbril Real de
SlUIla Alar ia de .Aloyà, Bisbat de Vic" , ~ I meleix autor. I fase. 8. 0 Manresa. 19QÓ._Y Al oJà, carrer
de Barct/ona, pe r l'ere BertrAn, pbre. vieari, el.a Veu de Catal uny • • del 14 de Juliol de ' 908, edició
del ves pre,

Mura

Poble de 146 cases q ue, ab 10 caseriu y ermita de S a#t A#/OIH', L ' A r ra-
óal dt: B aó ; y 28 cases escampades pè l sêu te rme, ne reu-
neix "208 ab 61 5 ha bitan ts de fet y 636 de dret .
E s al vessant pon entí de la serra de Montnegre y a la
dreta de la riera del séu nom , tri buta ria de la esque rra del
Llobregat; a 14 kilòmetres al S E. del cap de partit y a 9
de Sa nt Vicens de Castellet, quin a estació del ferrocarril
de Barcelona a Ça ragoça es la q ue té més prop .
Pè l séu terme hi ha de passar lo cami ve hina l de T e-
rrassa a Navarcles, ja progectat .
Correspòn al bisbat d e Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Ma rtí,-d e la que es anexa la de Santa Creu de Palòu,-ab un rector, un
vicari y un coadjutor; una costura y un estudi municipal s; un hostal y cotxe
diari pera anar a Sant L1oren~ Savall. Fà festa majo r lo dia 11 de NOvembre r
fira de bestiar, 10 dia abans.
Lo séu te rme, que es monta nyós y de clima templat y sà, produ heix blat,
llegums y vi; s' hi cria bestiar de llana, y confronta ; al N. ab 10 de Talamanca ;
a l E., ab lo de Sant L10rens Savall ; al S. , a b lo de Matadepera, y a l O ., ab lo
de Rocafo rt .
Pe r tota industria té tres molin s fariners .
La Corona tenia plena ju risdicció al sé u castell y term e.
Na varcles
Poble que ab 10 séu Arraóai de S ant Bar/om; u re une ix 41 6 cases ab
1714 habitan ts de fet y 171 7 de d ret, a 8 kilòme tres al NE. del ca p de pa rtit,
qui na estació de fe rrocarril es la que té més prop .
Es a la esquer ra del riu Llobregat , prop de la conOue ncia de les ri eres de

(61 ) Algunes d'aquestes notes han est. t donades per m~n Joan Costa, arJHpttste d, Moyl, a
qu i do ntJn mil m.reU.
 PROViNCIA DE BARCELONA.-CEL.S GOM IS '267

Calders y Talamanca, y està unit ab un brancal de carretera a les de tercer

o rdre de Sant Fruytós de Bages a Berga y de Manresa a
Vich.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
dedicada a Santa María, servida per un rector y dos vicaris;
un estudi y una costura municipals y un' altra cOstura
dirigida per Mares Dominiques¡ dos hostals; cotxe diari
pera anar a Manresa, y fanals de petroli. Fà festes majors
lo 14 de Febrer y lo iS de Agost.
La seua industria consisteix en dues fabr iq ues de texits
de cotó, un' altra de serrar fusta y un forn d' obra.
Lo séu terme, mitg pià mitg monlanyós y de clima tempial, produheix
blat, llegums, hortalices, oli y vi, y confronta: al N. ab los de Sallent y Vila-
decavalls; al E., ab lo de Talamanca; al S., ab lo de Rocafort, y alO., ab 10
de Sant Fruytós de Bages.
AI poble hi ha bones (ants, y aquest y lo séu terme eran de la plena ju-
risdicció de la Corona.
Tracta de Navarcles en Gayetl Comet y Mas en la seua esmentada Guia dll f}iajlrtJ ne .I.\ falfrua .,
CardcM, pl. 298 Y 299,

Rajadell

Poble de 36 cases ab 136 habitants de (et), de dret, a 10 kilòmetres <lI O.

del cap de partit y a 365 metres d' altitut.
Es a la dreta de la ri era del séu nom y té agregats
la barriada de Les Casetes, 10 poble de Mom'strolet o
Momstrol de Rajadül, la aldea de Vall/ermosa y lo case-
riu de Saltt Amam, re unint en conjun t 141 cases ab
455 habitants de {et y 469 de dret.
Hi passa lo ferrocarril de çaragoça a Barcelona, que
hi té estació, y està unit per medi de carreteres ab Cala{
y Manresa.
Correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Iscle y Santa Victoria,-de la que es anexa la de Sant Amans,-servida per
un reétor; una costura y un estudi municipals y un altre estudi y un ' altra
COstura particulars, y fa la festa major lo 17 de Novembre.
Tota la s~ua industria se reduheix a dos molins de farina, un dels quals té
motor de gas.
Lo séu terme es montanyós y de clima templat y sà; s' hi cull blat, vi y
llegums; s' hi cria bestiar, y confronta: al N. ab lo de Fonollosa; al E. ab
lo de Sant Martí de Torroella; al S. ab los de Castellfollit del Boix y Sant
Salvador de Guardiola, y alO., ab los de Prats de Rey y Aguilar de Segarra.

,
 ,68 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

A uns 200 metres del poble, al peu de la ri era, hi ha la capelleta de Santa

L1ucia que, segons diuen, allà pèls segles XIV y xv havia estat convent de
monges o donats. Fent excavacions als voltants de aquesta capella s' hi troban
gran nombre d'ossamentes humanes.
t.a. diada de Corpus de 1875 hi va haver un tiroteig entre·ls carlins y les
tropes del Govern dins d'aquest poble. AI altar major de la parroquia s' hi
veuen encara los senyals de les bales que hi van entrar durant la celebració
del ofici.

Rocafort

Poble de 91 cases ab 416 habitants de fet Y 418 de dret, a 13 kilòmetres

al SE. del cap de partit. Es dalt d'una montanya de roca
mólt forta, d' hont li vé lo nom, a la esquerra de la riera de
Mura, tributaria de la esquerra del Llobregat, y a 12 ki-
lòmetres de Sant Vicens de Castellet, quina estació de fe-
rrocarril es la que té més prop.
Ab los séus agregats Lo Pont de Vilrlmara, que es lo
Iloch hont se reuneix l'Ajuntament y algunes cases escam-
pades, forma Rocafort un municipi de 208 edificis ab 1321
habitants de fet y 1340 de dret.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Maria, ab un rector; un estudi y una costura municipals, y ra la festa major
lo dia primer de Maig.
Per lata industria hi ha una fàbrica de filats de COtó al Pont de Vilumara,
que dèu lo séu nom al pont de nOll archs y 130 metres de lIarch que té sobre
lo rÍu Llobregat, pont que va ser reconstruit del 1617 al 1625 per haver-se-n
emportat l' antich una forta riuada.
Lo séu terme es montanyós, de clima templat y sà; produhe ix blat, lle-
gums, vi y oli, y confronta: al N" ab los de Manresa y Nava rcles; al E., ab lo
de Mura; al S., ab lo de Rellinars, y alO., ab los de Sant Vicens de Castellet
y Manresa.
A Rocafort hi havía un castell quina jurisdicció, lo meteix que la del po-
ble y terme, pertan yia al Monestir de Bages.
Té tres mossos d' esquadra manats per un subcabo.
S' ocupa de Poni de Viloma.ra en G.yetl Comet y MII5 en 1. seu. esmentada Guta dd VitJlvo en
Jlfa",utJ, Ca,dma, pl. 383 Y 383 ..

Sallent
Vila de 647 cases ab 4005 habitanUl de fet y 4028 de dret, a IS kilòmetres
al NE. del cap de partit y a 300 metres d' a1titut.
Casi tota la població es a la esquerra del Llobregat; a la dreta, hi passa
 PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS GoMIS

a lo llarch de la carretera de tercer ordre de Sant Fruytós de Bages a Berga.

Un bonich pont de pedra picada posa en comunicació la
part nova ab la vella de la vila. També hi passa lo ferro-
carril econòmich de Manresa a Guardiola, que hi té es-
tació. Hi ha cabo de sometent, un cabo y tres parelles
de mossos d'esquadra y destacament de carra.bin ers ab
un cabo. Los fanals públichs són de gas.
Té agregats los caserius de Cabriaues, Cornel, Sa,,'
P01IS y Saul Pere de Serrahi1na y la pagesia de La 5ala
que està a 282 metres d'altitut. Ab aquests agregats y
23 cases escampades pèl séu terme, fOrma Sallent un
municipi de 771 edificis ab 4602 habitants de fet y 4625 de dret.
Correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedica.da a Santa
María, de la que n: es anexa la de Sant Pons, ab un rector, dos vicaris y comu-
nitat de preveres¡ y rector tenen també les de Sl. Ramón de Cabrianes, Santa

CUdd, CUm. 1I1 To,no,U,

Sallent

Maria de Cornet, y Sl. Pere de Serra hi ma. Té també un santuari dedicat a la

Mare de Déu de Fussimanya. Compta ademés ab un convent de Germanes
Carmelites y un altre de Josefines ; dues escoles pera abdós sexes, una cOstura
y un estudi municipals y altres dos estudis y dues costures particulars.
Fà festa major 10 quart diumenge de Sete mbre¡ fires, lo diumenge de
P'I"m" cC41: tU BarCllo"a.-69

,
 '7° GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Passió, lo primer diumenge d'Agost y 10 primer diumenge de Novembre, y

té mercat tots los diumenges.
Lo seu terme, montanyós en part y en part pià, de cli ma templat y salu-
dable, produheix blat, llegu ms y vi; te lígnit, a la Font de la Riereta, y pe-
dreres de g ui x y c ime nt. Confronta: al N, ab los térmens de Balsareny, Gayà
y Avinyó; al E., ah lo d'Artés; al S. ab los de Nava rcles y San t Fruytós de
Bages, y al O., ab 105 de Santpedor r Castet1nò u de Bages.
Sallent té dos treatres,
dosatenèus, dues societats
i. recreatives y quatre hos-
•
tals y tarta nes diaries pera
anar a Manresa.
Aquesta vila es mólt in-
dustrial, com ho prova que
hi haja deu fabriques de
filats y texi ts d e cotó , dues
de Ilençadores , dues de co-
rrons, una de gas de hulla
y dues de pastes pera sopa ;
un a fundició de ferro, un
molí de farin~ y dos d'oli;
tres forns fi' obra, un de
terri ça, un de guix y un de
ciment.
L'aspecte de la població
es net y agradable, mes
com ed ificis notables sols
te Ja esglesia y la Casa
grall. Aquesta es a la plaça
Major, te 10 frontis de pe-
dra pi cada y dos rengles de
finestrals gòtichs.
La esglesia parroquial es
eti" de C1ime.at Torrnel1a
a un extrém de la vila.
Sallent. -Plaça y mon um ent del P. Claret
En Fé¡ix Torras Amat,
bisbe q ue va ser de Astorga, ce lebrat traductor y comentarista de la Sagrada
Biblia y autor ent re altres ob res de u n Diccionari d' escriptors catalans, era
fiU d ' aq uesta vila.
Tambe n'era fill lo Pare C laret, qui havent començat sent texidor va a rri·
bar a se r arquebisbe de Santiago de Cuba y con fessor de la reyna danya Isa-
bel 11. E ra lo bisbe mes demòcrata del seu temps: sempre anava a peu y may
va fer fer un momen t d' antecambra als qui anavan a demanar-lo; ben al reves
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gm.IlS
'7'
de tOts los séus colegues residents a Madrid als qui havia que dirigir memorials
pera obtenir-ne audie ncia , y e ncara gracies que la co ncedissen. La seua patria
li ha a.xecat un artistich monument, obra del arquitecte manresà en Soler y
March y del esculptor Arnau.
A Cornet hi havia un castell, del que encara s' hi veuen les runes, que

Plan de S all~nt
r.ei1ilat y re\'isat po!l mcteix Ajuntament

E.colo I .' 90 00

-,--
.... ,-.
...... Ac,quia d, Bol.ar,n,
a lIa nr,.o

era dels senyors d'aquella aldea. Consta que lo bisbe de Vich en Gu il1é m I lo
va donar, lo dia 9 de Juliol de 1063, als germans Bernat Riculf y Miró, junt
ab lOts los séus hono rs y feus, obligant-se ells en cambi a rendir vassallatge
al esmentat bisbe .
Sall ent y lo séu ter me eran de la jurisdicció del Vescomte de Castellbò .
Tractan de aquesta vila:
GuIa del p;ajero lli A/al/resa)' Card(!1/a, per ell G:tyetl Cornet y Mns, 1 tom. 8. 0 J!lIrcelolla.
1860, pl.]oo 11. lOS. - Y flinerari de A/al/rua a Berga. per en Cel~ Comis. Anuari de In A!iIIOI:iflció de
Excursion~ Catalana. Rny 11, 1 vot. 4.t I\arcelona, [88]. pI. t7S Y 116.
Y de Cabrian es:
Ell Cè!.&r August Torras ell f.g Bergadà, pI. ]5.

Santpedor
Vila que , ab Ja seua aldea de Clarel , té 511 cases ab 1885 habitants de fet
y 1967 de dret, a 7 kilòmetres al NO. del cap de partit y
a 3 12 metres d' altitut. Es a la dreta de la riera de Riu-
dor, que desaygua a la dreta del Llobregat ; hi passa lo
ferrocarril econòmich de Manresa a G uardiola, que hi té
estació, y està unit a Manresa per medi de un camí
vehinal.
Té fanals de petroli , y cabo de somete nt.
Es del bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
 GROGRAPIA GENERAL OR CATALUNYA

dedicada a Sant Pere, de la que n'es anexa la de Juncadella, servida per un

rector, dos vicaris y comunitat de preveres; un convent deGermans de la Doc-
trina Cristiana, dedicats a la ensenyança, un altre de Germanes Carmelites, que
tenen costura, un altre de Germanes Josefines pera vetllar malalts, y dos estu-
dis municipals; una societat recreativa y un hostal. Fà la festa major lo diu-
menge abans de Pasqua de Pentecostès y fira, lo 29 de Setembre, diada de
Sant Miquel. S' hi veneran dues Sames Espines de la Corona de Jesucrist.
Al sèu terme, que es mitg pià mitg montanyós, s' hi cull blat, sègol, ordi,
llegums, oli y vi; s' hi cria bestiar, y hi ha lignit a les partides dels Aballs y
de La Porta de la Vila. Confront.a: al N, ab lo de Castellnòu de Bages; al E.,

e ll'" de t'1"1I...1 Torruell&

Santpedor. - Esgles l& pa rroq uia l

ah 10 de Sallent; alO. ab los de Sam Marti de Torroella y Catlltís, y al S., ab

lo de Sant Fruytós de Bages.
Té alguna industria, puix compta ab dues fàbriques de mocadors y dues de
texits de cotó, una de pastes pera sopa, un molí d ' oli y quatre forns de obra.
Se suposa ab algún (onament que aquesta vila es Ja antiga l/dura de la
Lacetam'a, esmentada per Ptoloméu. Lo rey Pere IV lo Ceremoniós o del Pu-
nyalet, obligat per la necessitat, va vendre a carta de gracia los .s eus drets re-
yals sobre aquesta vila y los castells de Torroella y Coaner pèl preu de 5000
florins d'or d'Aragó al noble Francisto de Perelló (23 de Setembre del any
138t), Però la vila va retornar aquesta soma al dit Perelló, quedam de nou
baix la jurisdicció directa de la Corona y senyora al ensemps dels castells de
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS '73
Torroella y de Coaner. La seua esglesia existía ja l'any 972, segons consta
en la acta de cessió que d'ella ne va fer lo comte Borrell al Monestir de Sant
Benet de Bages. L'any 1400 10 rey En .Martí d'Aragó va concedir a aquesta
vila lo títol de Carrer de Barcelolla, donant als seus habitants les metexes
franquicies y lIivertats que als ciutadans barcelonins.
De la seua primitiva esglesia no-n queda més que la porta romànica; lo
demés d'ella data del 15!)6 y, per consegli.ent, es ja gòtich de la decadencia.
Lo 6 de Juny de 1808 lo so metent de Santpedor va pendre una part mólt
important a la batalla del Bruch, sent un dels seus habitants qui, tocant lo
timbal, va fer creure als francesos que hi havía tropes regulars, ab 10 que va
contribuir a espahordir·los.
Segons en Pasqua l Madoz, pèl Juny de 1837 ab menys de 200 hòmens ar-
mats va rebutjar als carlins que eran uns 10,000.
Era vila reyalenca, y per lo tant, sols la Corona hi teníajurisdicció,
Fà uns quants anys, a un turó nomenat Serrat dels .4lorts, s' hi van tro-
bar d iverses tombes fetes de llosanes de pedra sorrenca, que allí h i abunda,
eSlant tOts los cadavres orientats de la metexa manera, es dir, ab los peus a
Llevant y posició su pina. Se suposa que pertanyen als temps prehistò-
richs (62).
S' ocupan d'aquesta vila:
La esmcnlada (Jura del ViajerD tll A/aHruay CarMHQ,d' en GaJcllCornel y Mas, pl. 306 Y 307.
_.\'itIJltU dt ro j illuria pairia. Ei Talfl/xJrcillD de Son PedDr, por D. José Gómez de Arleche. l "01.
,.1.Barcelona, ISS8. pl. S a 33.- NUlitia "isN/rita (Ie fas dus saH/tU ulinas de fa '#r0lUJ de JUI/crisl
qut 'I CtHer<lJt lli la uEluia larrlH{uial dc la vila dt Sa"'ltd#r, ~l Dr. Anlon \'ila y Sala. , vol. 8.°
narce:OM 1 89~. - E:rCHrlió u.fi&iaJ a .sa",}ulDr y al Serral deli A/urfr, per en Domingo Pa!el y Barba,
BUlliCI; del Cenlre Excursionista de Calalunya, any '89$, pI. ' 44 a '$3.-Nu1i&ia I,,'¡/drica de fa vila
dt ,Samltd",., per Mo*n Antan Vila y Sala. I vol. ,..t Manresa, ,S98,- Y lA v.:la de Sam/,ttlor lSanct;
l'ctr; de Auro) Carrer dt Baret4ma, per M. Vila pbre, (Lo mctcix autor anterior). La Veu de Catalu-
nya, n." del '9 de Jl.lny de '908, edició del vcspre.

Sant P·eliu Saserra

Poble que, ab algunes cases escampades pèl séu terme, ne reuneix t 73 ab

559 habitants de fet y 549 de dret, a 32 kilòmetres al
NE. del cap de partit, a :20 de Puigreig, estació del fe-
rrocarril econòmich de Manresa a Guardiola, que es la
que té més prop, y a 523 metres d' ahitut.
Es a la dreta del ríu Gavarresa, prop de la partió
d'!l partit judicial de Manresa ab los de Berga y Vich, y
casi tocant a la carretera de tercer ordre de Sabadell a
Prats de L1ussanè9.
Correspòn al bisbat de Vich, té una esglesia parro-

162") \'cja-slo /Jutlltlf fiti Cmlre &curr;uII/'¡fa dc Calalunya, any 189S. pl. '49 a 'S3.
PrOtlUlCUJ de BGre,IOftG -10

,
 GEOGRAFIA GENERAL Dg CATALUNYA

quial dedicada a Sant Felíu, servida per un rector, un vicari y comunitat de

preveres; un' altra de Sta. Magdalena y una tercera a la casa del senyor del
Castell de la Cirera; una costura y un estudi municipals; un convent de Ger-
manes Dominiques, que tenen colegi; un hostal y cotxe diari per anar a Prats
de L1ussanès y a Manresa, y cabo de sometent.
Fà la festa major lo segón diumenge de Setembre y fira, lo día primer
de Novembre. Té tres fàbriques de texits de cotó.
Lo seu terme, que comprèn part de la serra de Pinós, es montanyós y de
clima templat y saludable; produheix blat, blat de moro, l1egun.s, vi y patates;
s' hi cria bestiar, y confronta, al N. ab lo de Prats de Llussanès; al E., ab lo
de Oristà; al S ., ab lo de Avinyó, y alO., ab lo de Cayà.
Era de la juristicció de la Corona.
Lo 12 deJuny de 1873, durant la derrera carlinada, la columna del COiO-
nel Alvaiez, (armada pèl regiment de Saboya, una companyia d'enginyers,
un' altra de voluntaíÏs y dues peces de artilleria, va trobai a les faccions a
la sortida de Sant Feliu Saserra. Los carlins, en nombre de 1600, ocupavan
les altures d'Oristà. Los soldats los van atacar a la desbandada, segons lo cos-
túm d'aquell temps, mes trobant una gran resistencia y fins reaccions ofen-
sives a que no esta van avesats, van fugir cobardament abandonant los canons.
Sols la companyia d'enginyers, manada pèl capità Lorente, se va defensar
ab serenitat y ordre . no perdent may la fOimació, contra fOiCes dèu vegades
superiors, perdent la quarta part dels seus hòmens. Aquella resistP.ncia va
donar temps a que arribés de Moyà ab 500 hómens lo general Martinez Cam-
pos, qui va pendre la ofensiva, recobrant un dels canons. Lo general va des-
tituir al acte al coronel y a un comandant de Saboya, y per aquella acció se
li va concedir després la creu de Sant Ferràn de tercera classe.
S' ocupan d'aquest poble:
Apunlu solJre la ,Ulima guerra en Catal"i/a ( 1372-/37.5), per D. Joaquin de la Lla\le y Garcia.
I. \101. 4.1 Madrid, 1871, pI. 31, Y Lo Llufanl s, per en Pclcgri C.sadcs y Gramalxes. 1 \101. 4.1 Barcc-
celona, 1897.

Sant Fruytós de Bages

Poble que, junt ab lo 1IlOJlestir de Sau, Bmet de Ba~es y la quodrtl. d'OI·

::illelles, té 367 cases ab 1702 habitants de fet y 1720 de
dret, a 6 kilòmetres al NE. del cap de partit, quina es-
tació de ferrocarril es la que té més prop, y a 243 me-
ties d' altitut.
Es a la dreta del Llobregat, hi passa la carretera
de Manresa a Vich y ne surt Ja de Berga. Pèl seu teime
hi passa la riera de..Riudor y per dins del poble lo To-
irent-BÒ. Té fanals de gas acetilè. Fà (estes majors lo
21 de Janer y lo derrer diumenge d'Agost.
 PROVINCIA DE BARCRLONA.-CELS GOMIS

Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Fruy-

tós, servida per un rector y un vicari, y un' altra al Pont de Cabrianes nome-
nada Parroquia de Sant Jaume d' Olzines ah un altre rector; un convent de
Germanes Dominiques dedicades a la ensenyança, una costura y un estud i
municipals, cinch cassinos, un hostal y cotxe diari a Manresa.
Hi ha dues fàbriq ues de filats y texilS de cotó; dues d' ayguardent, una de

eUd d, ¡"ll \"int ró

s.nt Benet de Bages.-Porlal de Ja I::.sglesia d el monestir

esperi t de ví y un forn d' ohra. Lo séu terme es pià y de clima suàu; produheix
blat, sègol, ordi, civada y ví, y s' hi cria tota mena de bestiar. Confronta: al
N. ab los de Santpedor y Sallent, al E. , ab aquest y lo de Navarcles; al S.,
ab lo de Manresa, y alO. ah lo de Sant ?\iartí de Torru ella.
Lo monestir de Sant Benet es a dos kilòmetres escassos de Sant Fruytós,
a la esquerra del Riudor y a la dreta del Llobregat. Es romànich, de mólt
modesta apariencia, sa lvo los capitells del claustre, y co nsta que existia ja
l'any 950. L'altar majM es del 1644 y està dedicat a la Verge de Montserrat

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

y a Sant Henet. La esglesia es petita y de volta de canó; lo campanar quadrat

y no gayre alt. Los archs semicercolars del claustre estàn sostinguts per
dobles columnes cilíndriques aparionades y en los llurs 64 capitells hi ha tota
mena de adornos y figures podent-se estudiar en aquestes la indumentaria
propria dels segles..( y XI.
A derreries del segle x hi va haver en aquest monestir dos abats intrusos,

Chu d. Jull VíJllr6

Sant Benet de Bages.- Absl$

que hi van fer algunes malifetes. L'any 1594 lo papa Climeat VIII lo va unir
al de Montserrat, del qual des de llavores va dependre. L' any 1635 s' hi va ca-
lar foch, perdent-se moltes de les antigüetats que hi havía, y 1'any 1835, quan
la crema dels convents, va ser saquejat de mala manera, quedant destruits lo
sêu arxíu y la seua biblioteca que contotlía gran nombre de documents interes-
sants y una escullida col-Ieccio de incunables.
Quan lo pretendent Carles V va venir a Catalunya, durant la guerra dels
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS ' 77
Set a nys, va sentar lo séu quartel general a Sant Fruytós, 10 qual va donar
ce rta celebritat a aquest poble, que havía estat de la jurisdicció del Mones-
tir de Sant Benet de Bages.

Clid de Juli Vlntr6

Sant Benet de Bages.-Arçades del Clau~t re

Tractan de Sant Fruytós:

Gtúa del rJ;ajero en Afanresa, Cardb1la. per en Gayetl Cornet y Ma!, pI. JOS Y 306, Y It;tUrar¡
de Manrt.ta a Berp, per en Ccll Gom;!. Anuari de la A~5Oe;ació d'Excursions Catalana, any 11, pI.
' 74 y I1 S· ~

De San t Benet de Bages se n' ocupan:

La esmentada Gllla del viajtro e" Afa"rua y CardMlO, pl. 2&6 a 289.-E:CÇllrl;d a Ala"rua,
al IN)1f.(Utir de Sa"t Bt1f.tJ de Bagu. l'Excursionista, vol. l, pI. 73 a 78.-.ExC/frlld ¡ar/iÇIIlar a
Sant Be"el de Bagu, per en Cels Gomi~. Butlletí de la Associació d' Excur.¡ion~ Catalana, any 1882 , pl.
17 a 22.-M(UrlüJ caJ.kcHva a 1Ilanrua, Sa"t Bnul de Bagu, per en Jaume Monru y M.,. But.-
llelí de la AS5OC;aci6 d' Excursions Calatana, any . 88J, pl . • 28 a IJs.-Eslaiia. Su.r mDfl/tmmJol'
arlu. Sri naJ/lrab '"istaria. Calalllña, per en Pau Pi/eller y en F'rancisco Pi y Mugall, ab nolC!! y
adidons d'en Antoni Aulestia y Pijoan. Vol. Il. Barcelona, .884. pI. 272 a 278.-1Ih",a3Itr;0 de Sa"
Benilo de Bagu. 1I1mwria dturiplitJa, per en Jaume Gustl y Sondia, I fuc, 4.- Sal'l:llona 1S87· -
PrOtJ1IJCf4 tk a.rC41()U.-71
 G EOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Exellrll'd " .Uanrua , .sa", &nel de Bages, per en Heribrrt BaraUat. Memorin de la As!Iociació Cata-
lanista d' Excursions Cientlfiqu es. vol. lli. pl. 180 a no. Barcelona, 1&87.- E:J:curr;d Dfte;aJ a .5a1l1
Benel de Bages, ,, Sallia Alar 'a dei Eslall], per en Juli Vm tr6. Butlletí de l Centre Excursionista de
Catalunya, an y ¡Sc)3. pI. 13S a 144. - Y .salli Benel de Bagu, per en J. Coll y Vilacl.,a, Bullleti del
Cenlre Excursionista de Cualunya, any 1907, pI. 28c) a 307 y 32 1 a J39.

Sant Marti de To rruella

Po ble que té la esglesia y nou cases ab 30 ha bi tants de fet y de dre t, a 7

kilò metres al NO . del cap de partit, qu ina estació del
ferrocarril de Ça ragoça a Ba rcelo na es la que té més
prop . E s a la esqu e rra del Cardoner , hi passa la ca rre-
tera de Ma nresa a Cardo l'Ja y a la Sèu d'Urge ll y n' ha
de so rtir lo carn i ve hinal de A rtés, qu e passa rà pe r Sant-
pedor y O lzineUes, y està ja fet e ntre Sant Fruytós y
Artés.
T é ag rupa ts lo 110ch de Vilatorrada y·ls case ríus
del Arrabal d~l Vell y J ll11cadel!a. J unt ab aquests agre-
gats y 3S cases escampades pèl séu te rme,compta ab 148 ~difici s Y 707 ha bi-
tan ts de fe t Y 711 de dret . L 'ajunta ment se reuneix a Vil atorrada.
Es del bisbat de Vich ; té una esglesia pa rroq uial ded icada a Sa nt Ma rti ,
servida per un recto r ; un altra esglesia a Vilatorrada, baix la advocació de Sant
J oan, y una altra a Juncadella, dedicada a la Verge Ma ria. Aquesta de rrera es
an exa de la de San tpedor, y cada una de elles té lo séu rector.
Hi ha , ademés, un convent de Germ a nes Ca rmelites, un estud i y una cos-
tura municipals, dues societats recreati ves, y servey diar i de cotxes pera a na r
a Cardona r n Ma nresa . Fà festa major lo dia 11 de Novembre.
T é tres fà briq ues de fila ts y dues de tex its de COtó, un a de pape r d ' es-
trassa y d' e mbalatge y un moli farin er .
Lo séu te rme es pIà y de clima tem pla t y !!Ià; s' hi c ull blat , ordi , llegums
y vi ; s' hi cria bestiar de lla na , y confro nta : al N. ab lo de San tpedor ; al E.,
a b to de Sa nt Fruytós de Bages; al S. ab 10 de Ma nresa, y a l O. ab los de Ra-
jadell , Fo nollosa y Catlltís.
Era re yale nch y la Coro na ne te nia tota la jurisdicció.
S' oc upa de Juncadel\a en Gayet! Cornet y MII.5 en la !leua Cu 'a dt/ Viil}erD m .l.lIanrulJ J Car-
JDII4, 1 vol. 8. 0 Barcelona, 1860, pl. 307 Y J08.

Sant A\atéu de Bages

Caseriu de 41 cases ab 191 habitants de fe t y 193 de d re t, a I S kilòmetres
a l NO. del cap de pa rtit y a 10 de la estació de Rajadell , del fe rrocarril de
Çaragoça a Barcelo na, qu e es la q ue tê pro p . mis
Tê agregats los llochs de Coalur y Castd ltallat, a 887 metres d' altitut (63),

(6J) AI peu de la Esgle5ia.

 •

PROVI NCIA DE BARCELONA.-CELS GaMIS 279

ta aldea de Claret dels Cavallers . a 556 metres d' altitut, lo case riu de Saló, y
la quadra de Afeyà.
Sant Matéu, ab aquestes quatre entitats yalgunes
cases escampades pèl séu terme, forma un municipi de
t59 cases ab 492 habitants de fet Y 494 de dret. Es al
mitg d'un pià, a la dreta y un poch allunyat del Car-
doner.
Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial
dedicada aSt. Matéu, servida per un rector y un vicari y
attres tres esglesies parroquials, una a Castelltallat. Sant
:\1iquel, un' altra a Claret, Sant Pere, anexa de la anterior, y la tercera a Coa-
ner, Sant Jaume. Aquesta derrera correspon al bisbat d e Solsona. Hi ha dos
estud is y una cOstura municipals, y fà la festa major lo terce r diumenge de
Setembre. Té servey d e tartanes pera anar a Manresa .
Al séu terme hi ha lignit als seguents endrets: al Mas Carner, Clot del
Auba y Conrèu de Serra Sen ús, d e Sant Maté u; a les Fexes del Molinet, a la
Bassa de Bertràn, a la Solana de Codony, etc., etc., de Castelhallat; a la Au-
baga de Sant Esteve, de Claret dels Cavallers, y al Conrèu de la Serra de Ce-
nis, de Saló.
T é per tota industria quatre molins fariners.
AI sèu terme, que es pIà, y de clima suàu, hi ha la serra de Castelltal1at
y hi passan 10 ríu Cardoner y les rieres de Saló y Coaner. S' hi cull blat, lle-
gums y vi y s' hi cria bestiar de llana.
Confronta: al N. ab los térmens de Cardona y Suria; al E . ab aquest de-
r rer y 10 de St. Marti de Torrodla; al S. ab los de Catl1ús, Fonollosa y Aguilar
de Segarra, y alO. ab los de Molsosa y Pinós, de la provincia de L1eyda.
Hi havia u n castell, avuy arrunat, conegut ab lo nom de Cas/ell de leJ
Plalles, quina jurisdicció era del baró de Finestrachs, lo mcteix que la de tot
lo terme . La del castell y terme de Castelltallat pe rtanyia al Duch de Cardona.
Encara se conservan en bon estat les torres de Coaner, qu e datan del
temps del feudalisme.
Les primeres noticies que-s tenen d ' aquest caseriu de Sant Matéu són
del any 1306, en que ' hi figura corn a Senyor un tal Berenguer de Boxadors,
ab 10 senyoriu de Boxadors.
Poch després deuría passar lo senyoríu del castell de Sant Matéu als
Reys d'Aragó , puix qu e en 1381 veyèm que en Pere IV va vendre a tn Ra-
món de Boxadors (de la comarcada de Calaf) y als seus per franch y lliure
alòu, perpetuament, lo mer y mixt imperi Uurisdicció civil y criminal), y tota
jurisdicció alta y baxa que dit senyor Rey y lo séu primogè nit Joan tenian en
los castells d e Sant Pere Salavinera, de la Vegueria de Cervera, y de Sant
Matéu y de Aguilar, de la Vegueria de Bages. En virtut de dita ve nda, en
Ramón Boxadors y los séus successors van quedar facultats pera axecar en los

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

esmentats castells una y varies vegades, forques y altres senya ls del mer y
mixt impe ri , e n quals forques hi poguessen penjar als delinqüents, o bé
mutilant-los los llurs membres, o relles, mans, peus, etc. Lo preu de dita venda
va ser de 700 fIorinsd' or d'A ragó (uns 2.800 duros) pera que lo Monarca po-
gués retornar los d in ers que tenia emmanllevats a dive rses person~s per causa
de la restauració del reyalme de Sardenya y altres necessitats.
T racta d'aquest municipi:
~/(mQp'alla del poble de Salli Afal¡'¡u de Bagu. per mossèn Valenli Noguera, pvre. I fil!;(:. 8.°
:\Ianresa, 1904.-Y de Nl1slra Stnyl1ra de C(1(JlIlr, lo P. Camós en lo léu esmentat Jardln de Alaria,
pI. 375 Y 376.

Sant Salvador" de Guardio la

Poble de 65 cases ab : 00 habitan ts de fet y 221 de dret , a 7 kilòmetres al

SO. del cap de partit, quina estació de ferroca rril es la
que té més prop. Ab los séus agregats Sa/el/es, L' Arra-
óal de /a Carre/era y L' Arraóal del Se/lares, y algu-
nes cases escampades pèl si:u te rme ne reuneix 182 ab
598 habitants de fet y 638 de dret.
Es a la dreta de la riera del séu nom o de Cornet,
que desaygua a la d reta del Cardoner, y pèl séu terme hi
passarà la carre tera de tercer Ordre de Manresa a Igua-
lada. Té dues germandats, una de e lles lo Gremi'-agricol,
dos hosta ls y ser vey diari de carruatges pera anar a Manresa.
Correspòn al bisbat de Vich; ti: una esglesia parroquial ded icada a Sant
Salvador, servida per un rector y un vicari, y un ' a ltra esglesia al séu agregat
Salell es, ab lo séu rector; una costura y un estudi municipals, y ra festa major
lo dia 6 d'Agost.
Al séu terme, que es mólt escabrós y de clima te mplat y saludab le, hi ha
una font d' aygua ferrug inosa, nom enada del Boix, y s' hi cull blat, llegum s,
o li y vi. Confronta: al N. ab lo de Rajadell; a l E., ab los de Manresa y Cas-
tellgalí; al S. ab los de Sa nta Cecilia de Montserrat o Marganell y Bruch y al
O., ab los de Castellfoll it del Boix y Rejadell.
No té cap ind ustria.
E ra del Comte d' E rill , qui hi tenia un castell ; però la jurisdicció civil y
criminal pertanyian a l Rey.

Sant Vicens de Caste llet

,
Poble que, ab los séus agregats 10 caseriu de Val/hollesta y l' arrabal del
Barri Nou, forma un municipi de 3'¡'o cases ab 1429 habitants de fe t y 1442 de
 PROVINCIA DE BARCELONA ,-CELS Gm.US

dret, a 7 kilòmetres al SE, del cap de partit y a '75 me tres d' altitut (64) ' Es
a la esq uerra del Llobregat; hi passa lo ferrocarril de
Çaragoça a Barcelona, que hi té estació, y hi ha de passar
la carretera provincial de Terrassa a Manresa, ja progec-
tada.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Vicens, anexa de la de Sant Vicens de
Castellbell, serv ida per un rector y dos vicaris, y una su-
fragania, Vallhonesta; un conven t de Germanes Domini-
ques de la Mare de Déu del Ro,;er; una cOstura y un es-
tudi municipals; una societat recreativa y ra festes majors lo 22 de Janer y
per Pasq ua de Pentecostès.
T é dos hostal!.; dues fabriques de filat s, una de texits y una de 61ats y
texits de cotÓ; una de cordes, una de sabó y dos forn s d 'ob ra,
Lo séu terme es montanyós y de clima suà u y sà¡ s' hi cull blat, ordi, Ue-

CUdd. Jull \'1,,1.6

Sulll \'¡cens de Caslellel,-ln Serra de \'al1honesla

gurus y sobre tOt ví; s' hi cria bestiar, y confro nta: al N. ab los de Castellgalí
y \Jura; al E., ab aq uest derrer y lo de Rellinars; al S , ab lo de Castellbell
y Vi lar, y alO" ab lo de Castellgalí y Santa Cecilia de Montserrat o Mar-
ganell.
Hi havía un castell quin senyor, lo BarÓ d~ Castellet, ne te nia tota la ju-
risdicció me nys la de mort.
S'ocupa de aquest poble:
Srtu "la&id dtl S"ntuari t i_Itt dt Nlra. Sra. de CIU/tlkl, per en JoaquIm Suret )" Arbós.
I rl.!il:. 8.°
~lanrcsa, ' 900.

164) A la C~I.ilCIÓ del (errQCII.rril del NorI.

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Sa n ta Cecilia de Montserrat o Marganell

Constituexen aquest municipi los caseríus de L' Arraba/ de Ctil CÚÓ, la

parroquia de .f/argollell, l' antich monestir de Sta. Ceci.
tia y 70 cases escampades, quin Ajuntament se reuneix a
Cdl Florí o Marganell. Té 100 edificis ab 233 habitants
de fet y 237 de dret.
Es a la dreta del Llobregat, a 12 kilòmetres al S.
del cap de partit y a ~I metres d' alt itut, y la estació
que té més prop es la de Monistrol (a 2 kilòmt"tres).
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial, la de Sant Esteve de Marganell, servida per
un rector, de la que es anexa la de Santa Cecilia de Montserrat; una escola
mixta pera noyes y minyons¡ dues fondes, y un molí cie farina, que es tota
la seua industria. Fà resta major lo clia de Pasqua de Pentecostès.
Lo séu terme es montanyós, cie clima tem plat y sà¡ s' hi cu ll blat, llegums,
oli y vi; s' hi cría bestiar, y confronta: al N. ab lo de Castellgalí; al E., ab
los deCastellbell y
Monistrol de Mont-
serrat; al S., ab lo
de Collbató, y al
O . ab 10delBruch.
Les noves més
antigues que tenim
del Monestir cie
Santa Cecilia só n
clel any 730, en
que, abandonat lo
c.'lstell Marro pèls
cristians, va caure
en poder dels mo-
ros. Lo 22 de No-
vembre de 797 lo
Mf)nestir de Santa Cecili. de Montserrat va reconquerir lo
emperador Carles
Many, qui va fer
construir la esglesia actual, que es roma01ca, al meteix endret hont va gua-
nyar aquella batalla, fent vot de consagrar-la a Santa Ceciüa, donant aquest
temple y tot lo séu terme a Rodu1f, un dols cavallers que més se va distingir
en aquella acció.
Los descenden!S d'aquest la van cedi r l'any 871 a Ansulf y a la seua es-
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

posa Druda, y. havent aquesta quedat viuda, ho va vendre)' any 912 a un seu
nebot nomenat Cessàreu, prevere, qui va reedificar la esglesia y lo mas adjunt
transformant-lo en monestir.
L'any 961 va quedar Cessàreu amo de tota la montanya de Montserrat,
obtenint lo títol d' abat, si bé depenent del Monestir de Ripoll, y sis anys des-
prés, ()67. en Waldimir, bisbe de Vich, va consagrar aquella esglesia, imposant
a aquell y als seus monjos l'ordre de Sant Benet.
Segons lo pare Villanueva (65) aquest monestir de Santa Cecilia era anti:
gament la principal abadia de la montanya de Montserrat.
Elegit Cessàreu arquebisbe de Tarragona, lo com te de Barcelona Borrell
y la se ua mare Riqui1da li van cedir tota la montanya de Montserrat, sepa·
rant-la del Monestir de Ripoll, y aquell ademés d'arquebisbe, va segu ir
dihent-se abat de Santa Cecilia de Montserrat, fins l'any 970 en qce va morir_
L'Abat de Santa Cecilia \'a cuyda r de les monges de Montserrat fins l'any
986 en que van ésser portades de nou al monestir de Sant Pere de les Puelles
de Barcelona.
L'any 1023, l'abat de Ripoll, Oliva Cabreta, sent ja bisbe de Vich, va
reclamar d'en Berenguer Borrell, comte de Barcelona, la possessió de Santa
Ceci1ia, que li va ser concedida.
L'any 1104 lo comte Bernat Sunyer, la seua muller Adalaydis y llurs fills
van donar al Moneslir de Santa Cecilia la esglesia de Marganell, del terme de
Castellbell, comtat de Manresa (66).
Quan l'antipapa Luna (Benet XIII) va visitar aquest monestir y 10 de
Montserrat, l'any 1410, los va declarar a abdós directament subgectes a la
Santa Sede.
Unides les dues corones d'Aragó y Castella pèl casament de Ferràn ab
Isabel la Catòlica, hi va haver gran empenyo pera incorporar los dos mones-
tirs benedictins de Montserrat al de igual ordre de Valladolid. Lo de Montse-
rrat hi va quedar unit l'any 1493, però lo de Santa Cecilia s' hi va resistir,
preferint unir-sc al de Montserrat, unió que-s va realisar l'any 1530, en que va
morir lo séu derrer abat.
Les tropes franceses van calar foch a la esglesia y a la rectoría de Santa
Cecilia lo dia II d'Octubre de 1811 y lo 13 de Juliol de 1812, ab lo que van
quedar casi del tOt abandonades, fins que per iniciativa del abat de Montse-
rrat Fra Miquel Muntadas, va ser restaurada, benehint.la e ll mcteix y cantant-
hi missa solemne lo 22 de Novembre de 1862, festa de la Santa titular.
Los vehins de Santa Cecilia y de Marganell, per ordre d'en Pere IV de
Aragó, devian en temps de guerra acullir-se al castell Marro O seguir lo séu
sometent.

(6sl Vi/Jje literaritJ d las flluia.! de España, Madrid, 1803.1852.

(66) Marganell es avuy la parroquia. hont res¡d e¡x 10 p1rroco de Santa Cecilia.

, •
 •
GKOGRAP1A GKNKRAL OR CATALUNYA

La jurisdicció del te rme de Santa Cecilia pertanyia al Reya l Monestir de

Montserra t , La ju risdicció criminal del de Marganell la te nia la Co rona,
S' ocu pan de Santa C«iha, Ruort dI Iu vi~islÍ'utl dI Ja lIKlui~ dI Sall'~ C"iJi~ dI MflIItll-
rr~t, per en Joaq uim Sala rich. eLa Veu del :\1on \SeTTal o, 1880, pI. 4°2, en Gaytll Comet y ;\1&5 en
la leua obr. rrlldi iUlli AfollU" rat. Gui~ IUst¡fri~Hu(rl,t;"a. 4.· edició. , vol. 8.° Barcelona, ' 89],
pl.:l86 I :19 ) , Y tn F. Carrtras y Candi en ÚJ.I (iUlelb dI MflIItllrr~ '.

Santa Alaria d' Oló

Poble de 10 1 cases a b 388 habitants de fe t Y 398 de d rel, a 25 kilòmetres
al NE. del cap de parti t y a l O de Vich , q uina estació de
fe rrocarril es la qu e té més pro p . Es da lt d ' un turó, a la
esque rra de la riera del séu nom, tributar ia de la esque-
rra del du Gavarresa, y hi passa la carre te ra provin-
cial de Moyà a Balsare ny.
T é agregats' lo ltoch de Sa"t Joa# d'Oló, que es a
la dreta de la riera de Riusech, qu e desayg ua ta mbé a
la esq uerra del riu Ga varresa, y l o~ A""aba/s de La R o-
7)i"o/a y de S allia Eularia.
Junt ab aquests agregats y alg unes cases escam pades pèl sé u te rme for-

Sanla Maria de Oló

ma un ajuntament de 277 edificis ab 1035 habitants de fet y 106 1 de d ret.

Es del bisbat de Vich¡ té una esglesi.a parroquia l ded icada a Santa María,
servida per un rector y un vicari ; y u n' altra, també parroqu ial, baix la advo-
cació de San t J oa n, y ade més les de Terrassola y Vilaresà u, dedicades res-
pectivament a Sant Vice ns y a la Mare de Oé u de Lourdes, a b un rector
 PROVINCIA D~ BARCKLONA.-CELS GaMIS ,85
cada una; una costura y dos estudis municipals, y una costura dirigida per
Germanes Carmelites descalces, un Centre Catòlich, y ra festa major lo quart
diumenge de Agost.
Al séu term e, que es montanyós y de clima templat y saludabl , hi ha
lignit al Soley d'en Vilagut; s' hi cull sègol, llegums y ví, y confronta: al N.
ab los de Sant Feliu Sasserra, Oristà y Muntanyola; al E., ab aquest derrer
y lo del Estany; al S., ab lo de Moy~, y alO., ab lo de Avinyó.
Com industria té una fàbrica de texits de cotó y dos molins fariners.
L'Abat del Monestir de Sta. Maria del Estany ne tenia tota la jurisdicció.

Suria
Vila de 293 cases ab 1941 habitants de fet y 1939 de dret, a la esquerra
del riu Cardoner, a ,S kilòmetres al NO. del cap de
partit, quina estació de ferrocarril es la que té més
prop, y a 239 metres d' altitut.
Abans tenia agregat 10 110ch de Torroella la Ve-
lla y lo caseriu de Sant Salvador de S1#rúl, que avuy
són del partit judicial de Berga.
Per Suria hi passa la carretera del Estat de Man-
resa a Cardona y a la Sèu d'Urgell hi ha de passar la provincial de Balsareny

CU... d. Soler Uuch

Suria.-ViSIa de la població

,
 ,86 GEOGRAFIA GENEKAL DE CATALUNYA

a Calaf. Té fanals de petroli, mossos d'es quadra manats per un subcabo¡

tres hostals y se rvey diari de cotxes pera anar a C.,.rdona y a Manresa.
Correspòn a l bisbat de Vich; te una esglesia parroquial dedicada a Sant
CristMol, servida per un rector y dos vicaris, de la que n'es anexa lade Sa nta
María de Serrarols; un co nvent de Germanes Dominiques; una costura y dos
estudis municipa ls y alt res dos estudis y una cost ura particulars y dos cassinos.
Fà la festa major lo diumenge despres del 10 de Juliol, y fires, lo Diumenge
de Rams y lo primer diumenge de Setembre.
AI séu terme, que es mólt montanyós y de clima suàu y saludable , hi ha
sal ge ma a la riera de Tordell y dues pedreres de guix; s' hi cull blat, ordi,
llegums, oli y vi; a' hi cria bestiar de llana , y confronta: al N. ab lo de Cas-
telladral ; al E" ab lo de Castel1nòu de Bages; al S. ab lo de Catll ús, yal O.
ab lo de Sant Mateu de Bages.
La seua industria co nsisteix en una fàbrica de fil ats y dues de texits de
cotó; una de farina y dos forns d'obra.
A Suria hi havia un caStt'1l sobre- I qual lo Duch de Cardona hi tenia ple-
na jurisdicció.
S'ocupa d'aquesta ,'ila en Ga}'ctà Comet y Mas en la seua esmentada Gufa dtl Vla.tro m A(oll-
)10 Y 11 •.
rua , COrdQlla, pI.

Talamanca

Poble que, a b a lgunes cases escampades, ne reuneix 135, ab 370 habi.

tants de fét Y 376 de dret. Es al peu de una montanya,
a la esque rra de la riera del séu nom, que desaygua a la
esquerra de la de Ca lders, prop de la confl uencia de
aquesta ab lo Llobregat , a 18 kil òmetres al E. del cap
de partit y a 15 de Sant Vicens de Castellet, quina esta-
ció de ferrocarril es la que té més prop .
Pertany al bi sbat de V¡ch¡ té una esglesia parroquial
dedicada a Santa Maria, ab un rector; la ex-sufragan ea
de Sant Esteve y una costu ra y un estudi municipals. Fà
la festa majorlo 15 d'Agost. No té cap industria.
Lo séu terme es mon tanyós y de clima tem plat y sà¡ produheix blat, lle-
gums y vi, y co nfron ta: al N. ab lo de Calders; al E. ab lo de Castdltersol; al
S. ab lo de Mura, y alO. ab lo de Navarcles.
Hi havia un castell feudal quin se nyor, lo Marquès de Castellbell, hi tenia
plena jurisdicció.

......
Tract" d'aquest poble I. E;f:cursi! a Afa"rua, Fals, Tal(JlfllJllea. L'Excun.ionit;ta, vol. I, pI. .09

- --________
, .o_.o_.o_
...
 j.
o

~
,•
•o
••
." !....,.
:E
¡
.
.11
~
,
i

o•• 1-
<
•• L
·
-•
-'
• ~
<$.
•
"

'0
OC
o(
I-
o(
~
~I 'C"
"
J.
<
> ....
<
«
~I U

~I
c
J "
'""
< I-
•
<
o I-
•
o a:
• «
'" a.

,
 •

,
 P/'lRTlT JUDICI/'lL DE M/'lT/'lRO

Mataró._Atell •. _Argenlon;._C.b~ra._Cabrils._Calde" de ~:Strach.-Oosr¡\ls.-MlSnbll. -Orriu~.­

l'remi" de Mar.- Sant Andréu de Llevnnercs.-Sant Geni~ de VituS'T.- Sant Joan de Vilnssa r,-
Sant Pere de Prcmill..-5ant Vicens de Llevnneres. _ TeyA._Tiana.

Aquest partit s' extén a lo l1arch de la nostra costa del Maresma, ent re Ba-
dalona y la rie ra d e Cald etes, y des de la mar fin s al cim de les serres que for-
man la partiò d'aygües entre la conca del Besòs y la costa. Aquestes serres
són les de Mata, Sant Maté u, Çellechs, y lo Corredor, y no determinan més
que una co rrent impo rtant dins d'aquest partit; la ri era d'Argentona.

Mapa general del Maresma, fel per los enginyers del exèrcit fr.nch en I. invasió del 1698

Seguint la costa, de SO. a NE. hi passan la carretera de prime r ordre de

Madrid a França per La J unque ra , y lo fe rroca rril de Barcelona a Gero na pèl
litoral O comarca del Ma resma .
En general lo sé u territori es montanyós y de clima mó!t temprat, com ho
prova que s' hi façan bé los tarongers, los llimon ers, garrofers y algunes pal-
meres. Ourant los mesos de Dese mbre y Janer jo hi he cullit flors bosc."tnes a

,
 ,88 GP..OGRAPTA GENERAL DE CATALUNYA

les seues fondalades . Los séus habitants viuen del conrèu de la terra, de la
pesca y de la indu stria tex:tiI que hi té gran desenrotllo .
Compta aquest partit ab una ciutat, una vila, I5 po bles, 23 caserius y 1058
case s escampade!l, distribuïdes en 17 ajuntament s que re unexen un total de
44526 habitants de fet Y 43899 de dret.
Los disset ajuntaments són: Alella, Argentona , Cabre ra, Cabrils, Caldes
d' Estrach o Caldetes, Dosrius, Masnòu, Mataró. Orri us, Premià de Mar, Sant
Andréu de L1evaneres, Sant Genís de Vilassar, Sant Joan de Vilassar, SanI Pere
de Premià, Sant Vicens de L1evan..::res, Teyà y Tiana.
Aquest partit forma part de la comarca del Maresma, yestava tot ell
comprès dins del pahís dels Layetans y de la vegueria de Barcelona.

Jl\ataró
Ciutat de 4006 cases ab 18878 habitants de fet y 17947
de dret, a 29 kilòmetres al NE. de la capital de la provincia.
Es cap del partit judicial de l séu nom, a la vora del
mar y a 4 metres d ' altitut (67). Hi passa la carretera de pri.
mc rordre de Madrid a Fran ça pe r La Junqu era; ne surt la
de tercer ordre de Granollers ab bran cal a Llinars; s'està
construint la pro vincial de Corn ellà a Fogàs de Tordera en
lo tros comprès entre Mataró y Sant A ndréu y Sant Vice ns

•
•

Matan.. - u ,·ila en lo segle XVII, segons dibui l de Beaulieu, enginyH rrllncb, en . 646

\67) A la estació de l rerrocarril. A la Casa de la Ci utat la altitut es de 24 metre!>.

,
 GfNfAAl Df C.. T"~ V H Y"

'"
IA v ,., l e ,~ .. l.

TARÓ®
JOAN CABANYES.
e A.lUNT,lt.MI;NT.
PIUI

ESCALA 1 : 7600 .
- .- -

,,.,,

I C. II.

•! ea ........:~¡~.~f~~.
Pll.l .
•:• 1:'.",;;;~.-
••
c., R
1"1. A E
"
H Vn.nel llealltl r
D l T E
.
"" I _"\

,
,
PROVINCIA DE BARCELONA.-CeLS GaMIS

de Lle\'aneres, y hi passa lo ferrocarril de Barcelona a Gerona pèl litoral, que

hi té estació (68). També hi ha estació telegràfica y telefònica . La ilh.iminació
pública es per gas y per electricitat.
Junt ab los sé us agregats Ba/"eix, Ci-
rera Y iVa/a, que està a ISo metres de
altitul, y les móltes cases que té escampades
pèl seu terme, reuneix aquest ajuntament
4242 edificis ab 19704 habitants de fet y
18765 de dret.
La ciutat de Mataró es en terra plana,
entre la riera de Sant Simó, al E., y la de
Argentona, alO. Aquestes rieres, exutes
casi sempre, portan força aygua quan plou.
Lo seu fondeader es plè de banchs de sorra
cuberts per la aygua del mar, sent los prin·
cipals y més propers de la platja lo Roquer
de terra, La Farsa y 10 Clap d'en Boet de
terra, separats per estrets canals; quedant
a la part de fora los de La Matella, Niny
Armat gran y Niny Armat petit o Clapit
d'en Boet de fora. Aquests banchs no di-
ficultan lo pas de les barques pescadores
o de cabotatge, mes són un perill pera les
embarcacions de mólt tonelatge que sc
apropan massa a la costa.
Mataró té ajudantía de marina y es dua-
na de segona classe, però no està habilitada
pera Sanitat, per lo que·ls vaxel1s que
venen del estranger tenen que anar a Pala-
mors o a Barcelona, hont hi ha direccions
de Sanitat marítima.
Hi ha carrabiners, a les ordres d'un ofi-
cial, que tenen destacament a les Animes,
y guardia civil manada per un capità. Hi
tenen viscònsols la Rt:.públi~ Argentina y
la Oriental del Uruguay, y França un agent
consular.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té
dues esglesies parroquials, la de Santa María y la de Santjoan y Sant Joseph;
la primera ab un rector·arxipreste y la segona ab un rector.

(68) Lo ferro.:llrril de Ban.:d ona a :\Iataro ¡¡ç va inaugurar l'any 18,,8 y va scr 10 l'rimer d'Espanya .
PrOlllllc1a de BlJrcel(1ft4 .-71

,
 GEOGRAFIA GENERAL Dg CATALUNYA

Hi ha conve nts de monges Benedictines, que tenen colegi; de Caputxi-

nes , de ·Carmelites Descalces, de la Providencia , del Sagrat Cor de María
y de Rellig ioses Concepcionistes, que també se dedican a la ensenya nça, ex-
ceptuades les Carmelites. Hi ha ademés Germanes de la Caritat , que c uydan
del Hospital ci\·i l y militar; Serves de Maria, pera vetllar malalts; Germanetes
d els Pobres, que tenen un assil, y Germanes de Sant Francesch, dedicades a
la ensenyança. També s' hi dedi-
can los Ge rm ans Ma ristes de Sant
Jose p h y-Is PP. Sales ians.
AI antich y acreditat Colegi de
en Coll de Valldemia, avuy dirigit
pèls i\laristes, y a les Escoles Pies
s' hi dóna la primera y sego na en-
senyança.
Hi ha també una Escola d'arts y
o fici s sost in g uda pe r l'Ajun tament
y hi ha classes laiques, a l Ate nèu
Mataroní de la Classe Obre ra , axis
com un Patronat Obrer que sosté
escoles de e nsenyança primaria y
d' arts domèstiques pe ra les obre-
res, dotades d ' in stitucions mutua-
listes y d'estalvis.
Co mpta ademes ab qua tre costu -
res y dos estud is municipals y qua-
tre colegis parti cu lars pe ra noys y
dos pe ra noyes. Cli,," de J~ \r,,,,,,,eio ~;"~u ..io";lta ~e -'[atari>

T é una Biblioteca p lí blica, una 1\141.rO._I.I;., ~ltSC~ consistori"l~

Caxa d'estalvis, Ull Orfeó, quatre orquestes, du es societats chorals y cinch

cassinos políti chs; dos teatres, tres fond es y \'uyt cases de menjar; té servey
diari de tartan es pera anar a Granollers, Argentona , Dosríus, Llin a rs, Car-
d edè u y Vilamajor.
Fà festa major los d ies '27. 28, 29 Y 30 de Juliol; fira, pe r Pasqua de Pen-
tecostès, y mercat. tots los dissaptes y diumenges.
Mataró es una ciutat a lta ment industri a l. Té cinch fàbriq ues de filat s y
tres de texits de cotó; trenta set fabriques de gèneros de punt y dues d' apres-
tos pe ra les metexes, tres de blanqueig, dues de corrorts pera filats, una d' es-
tampats, una de lones y una de toquilles d' estàm; tres tintoreríes, quatre
blanqueries de cuyro y una de so la; tres fàbriques de corretges de cu yro y una
de ca bl es; quatre fàbriques d' ayguardent, cinch d e pastes pera sopa, tres de
•
xecolate, tres de gaseoses, quatre de licors, una de xarops y una de gel artifi-
cial; tres de sabó; una d'ayguacuyt, una de colors, dues de cèu y dues de
 PKOVI!\CIA DE BARCELONA .-CELS GOMI S
'9'
productes quimichs; una rabrica d'electricitat, una de gas, una de làmpares
elèctriques, una de vidre y una de guano; quatre fundicions de ferro, cinch
serres mecàniques pera serrar fusta, cinch fàbriques de pedra artificial, cinch de
rajoles hydràuliques, y sis de mosaychs hydràulichs; una fàbrica de papers
pintats, tres de capses de
cartró y una de cartolines
pera fotografies; una de
botons de mareperla, una
de botons d'os y un' altra
de botons de roba; dues
de claus, una de tota mena
de crestall y una de se rra-
dures de suro pera emba-
latges; tres molins de fari-
na, un de sal, un de sofre y
dos forns de terriça.
Lo séu terme, es meytat
pià y meytataccidental: de
clima tempial, s' hi cull
hiat, ordi, oli, vi, llegums
y tota mena de fruyta, te-
nint mólta nomenada les
cebes y pèsols. Confronta:
al N. ab lo de Dosrius; al
E" ab lo de Sant Andréu
de LIevaoeres; al S. ab la
mar, y alO., ab los de Ca-
brera y Argentona.
en .. d, III A,rul ..ci4 ~:~cu ..¡on;"la de MB la .4
Mataró es una població
.\Iataru.- Frontispici de la esglesia parroquial de Santa Maria a n li q u íssi ma. Lo nostre
amich Joseph Maria Pel1i-
cer y Pagès suposa que la seua fundació data de 1300 anys abans de Crist.
Lo que se sap positivament, per les làpides y fragments de muralles romanes
que s' hi han trobat, es que era la ¡Juro dels Cayetans, important ciutat de la
època rom;¡na, a la que una carretera especial la unia ab la via Augusla en lo
PnloriulIl {La Roca del Vallès. Després va ser destru ida, s'ignora per
quina causa, y sols sabèm que a principis del segle XII era coneguda ab
lo nom de Civilas frac/a , ciutat arrunada, juntant-se-li 10 nom de Mataró,
que era 'I d'un castell que hi havia al seu terme.
1.: any 1419 los seus habitants se van redimir del domini dels senyors feu·
dals que fins llavores bavían tingut, passant a ser Carrer de Barcelona.
Quan la expedició del Emperador Carlos V contra Túnez: y Ar~el

,
 292 GEOGRAPIA GRNERAL DE CATALUNYA

lo va ajudar ab móltes naus y l'any 1585 en Felip 11 li va concedir vot en

Corts.

Maam.-In terior de la parroquia de Santa Maria

,
L'any 1705 va ser una de les primeres poblacions catalanes que van pen-
dre les armes a favor de la Casa d' Austria y contra Felip V, lo qual no va im-
 PttOV1NCIA DI! BARCI!LONA.-CELS GOMIS '93
pedir que aquest meteix: rey li co ncedís lo 20 de Març de 1712 lo títol y priv i-
legis de ciutat.
La resiste ncia que t'any
1808 \'a fer a les tropes france·
ses va ser causa de que lo ge-
neral Lechí, que les manava,
fesque hi e ntressen al s.'lqueig,
degollant als sé us habitants y
violant a les se ues dones; no
sent cremada la població me r-
cès a les supliques del rich
propri eta ri en Felíu Cam p-
110nch y Gua rro, vehí de la
ci utat.
L'any 1843 Mataró se va
alça r en lavar de la Junta Ce n-
tral, sen t atacada pèl Gene ral
Prim q ue sols va logrdr en-
trar-hi despres de deu hores
~Iataró. -l'ma reliquiari de les SIlntcs Juliana y Semproniana d ' u na l1uyta sanchnanta.
Lo :3 de Maig de 1873 una

CII ... ck ,. \ITllpael6 ~tll,.;oñ¡.t.. d, Mat..ro

)lalarÓ.-Obge<:lcS de art rom t. cxislenb ilI Mu!>èu MUnLc'r"1 de 1. Clulul

,
 '94 GEOG RAFIA GENER AL DE CATALUNYA

partida carlina va entrar-hi per sorpresa e mportant-se_o alguns veh ins per qui n
rescat demanavan 30000 duros; però aque lls van ser lliurats per la columna del
brigad ie r Martínez Ca mpos.
Lo 1 0 d e Jan e r de 1874105 carlins, furiosos per haver desembarcat lo dia
abans Don Anros a Ba rcelo na , van atacar a Mat...ró , pe rò la guarnició que hi
havia , aj udada p er les
ro ndes volants y la
mi licia nacional, VOl
rebu tja r-los ab no m-
b roses pè rdues, de-
mOst ran t u na vegada
mes lo cora tge dels
séus habitan ts.
E ntre-Is filt s il-Ius-
t res d e Mataró cal es-
menla r a Antò n Pu ig-
blancl1, antiquari y
a r queòlec h ; Antòn
Regàs, inventor de
va r~es màquines des-
tinades a la industria
y a la marina, y An -
tòn Regua rt, autor de
un traClat de piscic ul-
tura e n cinch volums ,
to ts tres de fina ls del
segle XV III o p rin cipi
Cli" d. J()I, n e . banyu del X IX; J oa n Pujol,
M.laró._ Torra del Renaxcment, 11. cAn Trias de Mata poeta c1àss ich català,
del segle XV I ; Fran-
cesch Xavie r L1a mpil1as, autor d' una o bra en italià sobre la lite ratu ra espa-
nyola, seg le XV III ; lo venerable L10rens Ca mpllonch y Daviu, predicador,
1702 - 1 788; Agust í Cre us, arq uebisbe de Tarragona¡ Joseph Palà u y Sole r ,
mo rt l' a ny 17P, bisbe de la Sè u d' Urgell ; Esteve Co rtils , a utor de 24 mapes,
17 17; J aume Matas, canonge y historiad o r , segle XVIII ; J au me Isern, músich;
l' escul ptor Campeny, 1771-1855; J osep h Serra, bisbe de Daulia ; lo pare Jo-
seph Rius, arqueòlech y fi!ò!ech y lo pa re J acinto Feliu, g ran matemàtich ,
abdós escolap is.
S' ocupan de Mataró:

COItet/1 de Cenl. La .excelenlisi/fla cIudad de BareekAla CON 1., viUa de .lIat flrJ 1 fasc. 4.0 Barce-
lona, 1705.- Vioje d ,)fulard eon t/fer rocarril, per en Jo«n Amich. 1 (1lK. s.o B.rcclooa, I S.o.- lf/So
Jor;a de los aeonlecimunlos jJO/{licor de la ciudad de ,Ua lard en ¡J;n, per en Joan Amic h. I vol. 4.0
PROVINCIA DI! BARCELO~A.-CELS GOMIS

CI¡d de la AI,"pa~16 Ex~II ..loDI.U. de )1&1&.6

MatllrÓ.-Un detall de In platja

Mataro, 18Ss.- Gula de Sarct/om;, d Areny.t de Alar, por el ferrqcarrtl, per en Víctor n.alagucr. [ fllSC.
8". Barcelona, 1856, pI. 70 a 8 [. - Excursidn de Sarcekma d Gcnma y 1)ict-fJtrsa por li ferrlXarr¡¡, per
en Joseph Gil y :\lontanya. I fa.-.c. 4.t Ba.rctlona, 1871, pI. 45 a 48. - Apunlu 100re la úÜirrw pe"a
c;1),1 en. Cala/Ili/a ( 18p-1815), per en Joaquím de La Llave y Garcia. I vol. 4.t Madrid, 1877. pl. 30 Y
46.-ExÇ/Juid a ¡llalard, L' ElIcuI"<ionista, \'01. I (1878), pI. 593 a S97.-E:rcun;J col-Iecfi~a a lI/a-
JarJ, per en Ramon Arablay Solana~ Butlletí de la Associació d' ElIcur!lionsCatalana, any l 8.8j, pI. Z I O
a Z 17 Y zj8 a zso. - EJ/lldios lrillc/r;c(Hlrqllt.Jldpcos sobre IlurtHlntipa ciudad tk Ja Es/a"a Tarro-
COIUIUC-rtgiJn IAfe/ano, per en Joseph M." l'ctlicer y Pagès. I vol. 4.t Mataró. 1887.-l.'na lXctlrsiJn
;or Ca/amila, per en Gayetl Cornet y Mas. I \'01. 8.0 Barcelona, 1888, pI. 84 Y 8s.-.tlalard y Argell-
/1»Ul, per en Joseph Fiter lng!b. Memorias de la Associació Catalanista d' ElIcursions Cientíllcas, volI!
(18S8), pI. [l8 a 14s.-Gula INIr1lilNl c011<Ucial de los puer/O.ltk la ptnin.n¡la iWrka, vol. I. Cala-
luila, per en Jo.eph Ricart y Giralt. 1 \'01. 4.t Madrid, 18<}4, pI. 80 a 9O.- Alalard•• S)'nIU;/"ilforial
d'aquella cillla/ en relaci!' all la ""'.I0r gloria las .Ian/as pulrona.t y patridas Ju/,alla 1 .5i""IIro-
niall<l Vtrge.l, "",rlirs, per en Joscph M." l'elllecr dc Dou y Pagès. 1 vol. 8. 0 MlltllTÓ, 11)02.

Alell a

Poble de 293 cases que, ab 10 séu agregat Lo Carrer

del Callouge y 69 cases escampades pèl sé u terme, ne
reuneix 383 ab 1370 habitants de (et y 1385 de dret.
Es al vessant llevantí de la se rra de Sant Matéu, a 13
kilòmetres al SO. del cap de partit ya :2 de Masnòu,
quina estació del ferrocarril de Barcelona a França
per la costa, es la que 'té més prop. Hi passan la ca-
rretera provincial de Masnòu a Granollers, y la ri era
del séu nom.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial, dedicada
a Sant Felíu, se rvida per un rector; un conve nt de Germanes T erciaries
Dominiques y un de Germans Maristes, abdós dedicats a la e nsenyan ça; ha-
vent-hi ademés una costura y un estudi municipals y tres societats chorals.
La seua i1-luminació es de gas y de pe troli, y té servey diari de ca-

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATAL UNYA

rruatges pera anar al

Masnòu y a Barcelona.
Pà la festa major los dies
l, 2 Y 3 d'Agost.

La seua industria con-

sisteix en dues fab ri ques
de texÏts de cotó y un
forn d'obra.
Lo séu te rme es mo n-
tanyós y de cli ma te m-
perat y sà; s· hi cullen
taro nges, ll imones, fr uy- ·
tes y vi, que té mó!ta
fama a tOIa la prov incia,
y confronta: al N. ab los
de Martorelles y Mon-
torn ès; al E., ab lo de
Teyà; al S., ab los de
Masnòu y Tiana, y al
O., ab 10 de Sant Fost
de Campcentelles.
Clid de!. Ilo"
La actual esglesia de
Alell •.-\ïsla gene rl l de la població

Plan y c.arrers dt Rlella , Cami de ~Iont!llll

~\'iSlt pe r lo mcteix Ajuntament c....,. . l'" , Riera Gr.n
J Carni de Teyl
•S Riera de Cl.rl

, C.r~r de BOllavista
C. de S.nl Jose ph

, 1 C. de 5."\nta Ro~a
C. de Sill\1 Uui~

•
"
Barri de Curri
C,.,ll Catderó
Torrent
" C. de Sant E"lel"t,!
"'J C. l'ujades

'.
'S
"
C. de I. l'au
Camí de Martorelles
C. Sant Antoni
'7 Barri de t'err.nt
Camí Re}'.l

'.
"

"
"
can M nrto~lI
En'<lnxe
C. del NorI
C.mí de Ti.na
"
'3 Rier. FO!¡(:a
C. I'ahm""
"
' S Ijla~¡¡ de I. !::sgle,,:.
 PKOVINCIA OR BARCRLONA.-CELS GOMIS '97
:16 CAn L.launlr 31 Quatre Torres 55 Carni de Rials
27 Plaça de li Constil ucio 31 Cami del Sani Crist 36 de MasnOu
28 C. d'en Coma.s 33 Cami de Vallbona 37 Cementiri
29 Barri d e I_ Torra 34 ~ de eln Boquet 38 Coll de Vendrlln ...
JO Barri de Ribe~

A lella va ser començada lo l'' de Jun y de q59 y se va acabar lo 28 de Mail{

de 1463.
E ra poble reyalench.
S' ocupan d'ell:
E.\'CUr1ld a Alt/la, la RO&ay Santa QIli!tria.l.'EltCl,lrsionista, vol. I. (1881), pI. 420 a 422.- .¡J{o-
11Jgralies de Catall/nYl/, d'En Joseph Reig y Villlrdell. Lletra A., pI. 76 a 79.-Costas .\ ¡nmftrlu es-
P,,,1ollU, per en Joseph Aller y VaUente. l vol. 4.1 Alacant, 1897 , pI. 2B.-J. Mas y Oomenech, l'vre.,
(,"oigsde Sant Fellll de Aldla, <;eguit~ de una relació històrica de la parroquia, ah gravat~, I flls~. 8.",
IJan:clnna 1908,

Arge ntona

Poble de 399 cases ab 1387 habitants de fet y 1403 de dret, a 4 kilòmetres

al NO, del cap de partit, qu ina estació del fe rrocarril de
Ba rcelona a Gerona per la costa es la que té més prop,
y a 72 metres d' altitut.
Es a la dreta de ta riera del séu nom; hi passa la ca-
rretera de tercer ordre de Mataró a Granollers; ne surt
lo l.rancal d'igual classe que per Dosrius y lo coll de cà n
Bordoy va a Llinars del Vallè~, hi acaba la de Vilassar
de Mar, que passa per Cabre ra y ne surt to camí vehinal
d' O rri us del areny de la riera de Ciarà.

CUd" Jou C&h&IIJ"'"

I\r¡tcatona.- Visla general de la pohlaci.>, prc"a de" de 10 \'ehinat de St. Jlume de Tr.yl
Prm ...,Uo! dr HlJreeIMtd.-76

,
 GEOG RAFIA GENE RAL DE C ATALUNYA

Té agregats los vehinats d'en Cirés, de Glarà, del Cros, d'en Lledó,
de PÚlS, del Puig-. de la Pujada y de SanlJamllt! de Trayà, formant entre
aquests y lo poble un municipi de 588 cases ab 2014 habitanls de fet y 2028
de drel.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a

Clld d. Joan CabaOfO&

Argentona.-Ponl romà en In carretera d' Iluro a PrtforiuJII (La Roca)

Sa nt J ul ià, ser vida per un r ector y un vicari. Aquesta esgles ia, d' arqui rec-
tura gòtica, data del any 15:25, en lo q ual va ser
termenada.
Hi ha una costu ra y un estudi municipals; un
convent de monges Franc iscanes, que tene n
costu ra, y dos cassinos. Fà festes majors lo 7 de
Janer y lo 4 d'Agost.
Té un restaurant y un servey seguit de ca-
rruatges pera anar a la estació de Mataró, que
E,cala 1 ; 200
al istíu aumenta extraordinariament.
I>Ibul ... de Joall Ca.buTO& Compta ab cinch f.'\briques de texits de cotó,
Argenlona.-I'ont a Parpers en dos de licors y tres forns d ' obra.
la carretera romana A I séu terme, que es montanyós y de clima
temperat y sW, hi ha òxits, sulfurs y carbonats
de coure a les partides de La Gleva d'en Simó y de Bas, als turons del Grau
de Cadí, d'en Saborit y del Grau de Lledó, y a la Costa d'en Carreres. S' hi
PROVIN CIA DE BARCELQNA .-CELS CoMIS
'99
cull bla t , o rd i, llegu ms, verdures, oli y "í, y co nfro nta : al N. a b los térmens
de La Roca y de Dosrius; a l
E., ab lo de Sant Andreu de
Lleva neres; al S. , ab los de
Mata ró y Cabre ra, y a l O., ab
aquest derrer y lo de O rri us.
Lo q ue ha donat més fa ma
a A rgen to na ha n es tat les
seues a ygües min erals que
fan q ue d urant la tempo rada
ofi cial (del I de Juny a130 de
Sete mbre) hi vaja n mólt s fo-
rasters. Pertanyen aquestes al
g rupu de les ferruginoses y
n' hi ha d ues de us: la d'e n
Ballot y 10 ma1,a1,/ial Bu-
r r iack, aba ns di t d'en Prats.
Segons l' anà lisis del nos-
tre difun t a mich 10 doctor e n
Ra mó n Codina y Langlin, un
lit re d' a ygua del malloll/ial
Burriack , pro prietat de Lea n-
CU ... d. 1& \r.lIs-ci6 b.CII.hOIlIst.. de !htaró
ArgentOIl ... -~.:sglC!;ja parrt'quial de Santluhl
d re J ove r y Pe ix, conté:
centlmetN::.
Oa!'OlI cQl:llcb . OtaUl~

Ni trògen. . 16'308 0'0:lO 48

Oxigen.. . . . . 5'4 n8 0'00773
Acil carbònich lliure. 53S ' 389 1'05868
, , en semi·combinaciÓ .. 46'45 6 0'<>9 189
T OTALS. l ' r 7875

Sul:l~tan('le8 Ilxes Or¡¡II1P

C¡lrbonat pot:'tssich .. O'O()4 55

" !J(\dich. 0' 0 174 5
" càlcich. o' I 78.16
" magnèsicl, . 0'00693
t fer rós. 0'00281
Sulfat potAnich. (¡·00.135
• sòd ich. . 0'05 59 1
" càlcich. . 0'00379
» magnèsich. 0'1X1306
Clorur sòdich. 0'03 173
Alúmina. o'()()285
Sílice . . 0'03875
Acit fosfÒr ich. (indicis)
Materia orgànica azoada. 0'05610
T OT/o.L. 0'4 0 46 4
Aquestes aygües s' usan co ntra les dispè psies, in fa rts de lçs vísceres a bdo-

,
 1
30 () GROGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

minals, c1orisis, anemia, leucorrea, catarros)' desarreglos del fluix menstrual.

Fins al 1907 , se prenia baxant a un pou humit, que es de hont exía la
aygua¡ però lo nOIl proprietari , la ha feta sortir al peu d'una rampa, al mitg
de un pe tit parch ab a rbrat y banchs.

CUd de I.. A,ru¡¡.clll ~:"'ell ..ioni.U. <ü Mmllro

Argentona.-Lo Casal d'en CRbanyes, \'ist de sa part orientat

L' aygua de la deu d'en Ballat, classificada de fe rrug inosa bica rbonatada,
proprietat de J oseph Gallira y Ba llat , con té per litre , sego ns l' an àli sis de ls
doctors en Vicens Munner y Valls y en Francesch Do mè nech y Maranges:
Centlrnetr es
Gasos cQ blclls
Aci t car bònich lliure . 10'00
Nilrògen .. 5'07
TOT~ L. ,5'07
Substan!'lel n" e;i
Bicar bona t ferrós. (¡'oS ,
:. càlcich. O'35R
,. sòdich. o' 191)
:. potàssich. 0'00<}
Clorur magnèsich. 0'09 ,
Sulfat càlcich. 0'04 1
Acit sil icich . . . . 0'080
Mater;a orgànica azoada, Ien la que se distiogexen indicis
de hcit crènich y apocrèoicb. 0'053
Alilmina (provable ment fosfat). 0'003
TOTA ' .. 0'906

•
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

Una y altra aygua sols s' usan en beguda. La segona, per major comodi-
tat del publi cb, rou trasladada en 1872, ab tubería de rerro embalumada, junt
a la masia Ballat.
F.n 1 goS, s' ha ¡ .. au-
gurat una carrete-
ra de set metres
que porta al ma-
nantial.
Lo poble d' Ar-
gentona era reya-
¡cnch, y pcr alguns
restes romans que
s' hi han trobat, se
su posa que la seua
rundació ha de se r
antiquíssima.
Loretaule gòtich
del altar major de
Sant Julià d'Argen-
tona, obra dels pin-
Argentona.-E!iglesia del pr;o,at de Sant Pere de Clarl
tors barcelonins
de la ordre benedictina de Cluny. :\Ion~rnent del segle XIII al XIV
Nicolàu de Crey'en-
sa y Jaume Forner y del mata-
roní Antoni Rupit (an)" 15Jl),
ha sigut restaurat h'l. pochs anys
a despeses dt: Na Elvira Jover,
viuda de Vidal y Ribas.
A 35 minuts d'Argentona, al
cim d'un turó, hont finexen los
térmens de Argentona y de Ca-
brera, hi ha les runes del antich
c..'l.stell de Burriach.
L'any 1471 en Joan II d ' Ara-
gó va concedir a Mossèn Pere Dibv.hr de Joan Cabany"

Joan Ferrer, en pago d' haver Argenlona.- J>lanta de la esglesia del priorat de
trahit la causa catalana, la ba... Sant Pere de Clart.. en lo carni d' Orrius

ronia del Maresma, que se ex-

tenía des de Caldes d'Estrach fins allimit de Premià, y aquest senyor va
començar dos anys després (1473) la construcció del castell de Burriach al
meteix 1I0ch hont se n' hi havían alçat et' altres, ja arrunats. Aquest castell
degué durar poch temps, perque ja no se-n parla en la historia de la guerra
del segle XVII COntra en Felip IV. Però les seues runes, proprietat avuy del
PrQ(l("cl. tlt B4rceIO"II.- ;1
 •

Clld d.la \JnlpUii> l'..xe,,.'¡,,nlñt. de )IaI.",

Argenlona.-Altar major de Santlulil, obrJIt Cf\ 10 !legle XVI

,
 PROVINCIA DE BARC!LONA.-CELS GOMIS

)'1arquès de la Manresana y d e Barbarà, s' oviran des de mólts punts del par-
tit d e Mataró.

Plan de ftrg e ntona

Dibuix fet per Joan Cabanyes

Fóu fill d'Argentona lo renomat capdi1l general Man el L1aude r, mar-

qu ès de la Vall d ~ Ribes.
S' ocupan d'ArgentOna y del castell de Burriach:

La esmentada GUil1 dt Baredona a Arm)'S de Mar, per en V,clOr 1~;!.laguer. pI. 65 a 69.- Excur-
sió a Arp"fona y OrnlU, per en Eudalt CanibeU, Memori&!; de la Associació C.t.l.nista d' E:o.:curs,ons
cienllliqlll.'S, vol. I, (.880), pI. 154 a 161,-E:CCUl sicms a BllrriacJf, per en Heribert Bar.ll.t. Memorie!i
esme",lI.de~, vol. li! ( . 88,), pl. 7 • 20.-Argtn/(ma y lil/rriat", per en ~:ud.lt Can¡bell. Memorin es-
mentades, \'01. 11 ( 1888), pI. , 6 a ,8. - Afafar¡f)' Argent/ma, per en loseph Filer Inglés. Memories y vo'
lum derreramcnt esmentats, pI. 13S 11. 145.-&Cllrs;¡f a Argrnlo1tll. Caslell de DI/Triac}, y ,1IU111
(.abrl, per en Cbar August Torras. Memories y \'01. esmentau. pI. :I ~9 a 237.-;illo"ograffas dt Ca-
1"lflll\'a, d'en Josep!! Rdg y "¡lardeU. Lletra A, pI. 1'i6 11 185 Y lIc1ra B. pI. 361 a j10.- Argenfo1fa
!tulli,..:,,,, per en ~'rnnusch Carrera.s y Candi. I lasc. 4.1. Barcelona, ' !9I.-I',,-t 700n l'unr, militar
1 J'(nyDr liti lllu'-lJ'1Ifa, l l'. 4.t Barcelona, I!9Z. -Nufos N/Jf1f41t.1 a Tra,ò, al f"""t ~ ArgmfQfla, ~l
meteix .utor. Butllet; del wntre Excursionista de Catalunya, any 1893, pl. 80. 8:1.-bjJosici¡f tn·
dnçada al Aju1flaM,,,1 d'Argtl'101fa sobre algul/u ".i//qru jJll ttnrU, pel meteix autor . • rasc.8. 0
Mataró. - E :rcurSld als on'gt/u Jt la ri"a d' Argcl/tQlJa, ~l mtteix .utor. Butlletí nmentat, any
' 9Oj, pI. ZIj a :I~3, ~4' a :15' y:l6S a 2,2.-Lu Irates o Mapa dd Cas/tll dc 8urriadt, pel
mtleix autor. Butlletí esmentat, any '905, pl. 14 11.:1 1 Y 52 11 S6.-C411' Ca/xJHyU d' ArgmID1fU. lIus·
tració Catalana del ' 9 de Juny '904, ~l meteix auu;,f.-Bi!Jltolua }"rtq,.i&a IId AfartJ'1lfa. vol. I. Su-
«ari dt !Jalalla a IIllrlU/ça ftl per AfDsún Put 7(HJ1I Fcrr:". cuvall,r. ah la biDp"afla del aUIDr 1
•
",..tll uludi 1ft la D/Jra. fasc. 8." 8-1 pI. Mataró '898-9'): Vol. Il. Lo &tJJ'ttll dt Bllrriad D1ft SI. Vice1t.l
(excursid. j,jS/l)ria 1Iradit:Í(ms) \'01. 8.-, 318 pI. Mataró 1900-08: \'01. III. Etl:wrn'd als fJN8tllJ' dt la
rltra fr Ar~nr/QlJa, f&!IC. 8. 0 Barcelona '904; les tres pel metelx ftulor.

,
 3°4 GEOGRAFIA GKNKRAL OR CATALUNYA

Cabrera

Poble de 92 cases ab 340 habitants de fet y de dret, en te rra plana , a 5

kilòmetres al E. del cap de partit y a 2 de Vilassar de
Mar, quina estació d e ferrocarril es la que te més prop.
Hi passa la carrete ra de te rce r ordre de Vilassar a Ar-
•
gen tana y té ser vey diari de carruatges pera anar a Vi-
lassar y a .Mataró.
Ab los caserius d ' Agell de Baix y Agel! de Dall,
que té agregats, y 59 cases escampades p èl sé u terme,
ne reuneix t86 ab 806 habitants de fet y 801 de dret.
Pertany al bisbat de Barcelona, té una esglesia pa-
rroquia l dedicada a Sant Felíu , servida per un recto r; y una sufragania de

Cli,.. d~ Ja AI'0P'"d6 ".... ell.sloni.t. de ltI .1.n6

•
Cabrer•. -Les habitacions senyorials del castell de SanI VicentJ o d. 8urriach

Santa E lena, a Agell, y una cost ura y un estudi municipals. Pà testes ma·
jors lo 22 de Janer y lo primer d 'Agost.
AI séu terme hi ha una font d' aygua ferruginosa y un' altra de bicarbo-
• natada ; s' hi cull blat, o rdi, llegums, verdures, taronges, garrofes, ol i y vi, y
con fronta: al N. ab los térmens~' Ordus y Argentona; al E., ab to de Mataró;
al S., ab lo de Vilassar de Mar, y alO., ab los de Vil assar de Dalt y Cabrils,
Té per tota indu stria una rabrica de texits de cotó.
PROVIN CIA DE 8AKCELONA.-CELS GOMIS

A j udicar per 1", tradició, la Cova de les BOlles DOlles o dels Enca"lals,
situada al Montcabre r, del terme que-ns ocupa, era hab itada e n los temps
prehistòrichs, però convindria fe r-hi excavacions pera veure si-Is fets com-
provan la tradició.
Les fetes per lo nostre bon amich y erudit historiador En Joan Rubio de
b. Sema al han de cd" Rod(Ï1I. de la seua proprietat, han vingut a demostrar
que dos O tres segles
abans de la nostra E ra
hi havia en aquest terme
de Cabrera una necrò-
polis y cases habitades.
Lo gran no mbre d' ur-
nes cine rar ies, armes y
obgectes de terriça, vi-
dre y metall, desenter-
rats per dit Senyor no
dexan 1I0ch a du pte so-
bre la existencia d'un
cementiri romà en aq uell
endret.
Consta que l'any 1073
tenia ja Cab re ra terme
propri. La seua esglesia
de Sant Feliu era de
aquelles en les quals se
hi podian celebrar testa-
ments sagramen ta ls, puix
se sap que l'an y 1104
s' hi va jura r pèls testi-
monis lo de la heroina
Clid d, la Arrupació EXClln:iOD i. la de Meta.d catala na Adelaidis de-
Cabrer•• -La torr. del c&slell de Sant Vicents O de Burrilch
ab &I porta de entrada va nt del altar major. De
aquesta esglesia n'era
su lragan ia la capella de Sant Vicens del castell de Burriach, avuy arrunada.
L'any 1460 los vehins de Cabrera se van red imir del jou feudal mitjan-
çant certa e ntrega de metàlich y va n passar a la jurisdicció de la Co rona, ab
la expressa condició de que no havia de poder ser novament venuda a cap
senyor particular. Però no li va valdre la tal condició, puix en Joan Illa 30
d' Agost de 1471 va entregar tota la regió del Maresma, inclòs Cabrera , al
renomenat capdill e n Pere J oan Ferrer.
Aquest fet res té d'estrany, perque era ja consuetudi nari en los reys de
Aragó cobrar dels pobles pera redimir-los de les gabeles de llurs senyors y
Prut>Í"c...... tU 84,.ul6,...-111
 306 GEOGRAPIA G ENERAL DE CATALUNYA

pe ndre-Is ba ix la seua protecció, y vend re-Is després a a ltres senyo rs quan pe r

qualsevo l mo tíu necessitavan dine rs ,
Pla" de Cabrera
Dibuix ret per en Joan Cabanyes
cosa qu e-ls succehía tOt sovint. Ha-
vent-hi ademes la agrava nt de que
E.cala f .- 5000
los e mpen yora ments que feya lo Rey

~l \~~
los ha vian despres de rescata r los po-

'r-· .~if. I
bles ab llu rs d ine rs, s i no e n tot, a lo
menys e n g ran part.
Axò los hi va s uccehir a ls vehins
de ~abre ra junt a b los demés del
Maresma en te mps d' en Ferdn 11 (28
d' Abril d e 1480). En cambi aquest

~I \ fiÍ!"
_ -,
lo 3 1 de J lllio l del mete ix an y, va con-
cedir a Cabre ra y als dem és po bles
-' ,, . no\'am e nt red imi ts lo privilegi de ser
. ~'-
~ílft: .-,. -' conside rats co m r(){'mant pa rt inte-
;¡
g ra nt de la ciutat de Ba rcelo na .

{\m
Lo me te ix en la guerra contra en

_A\\ ~\
/ J oa n 11 qu e en la q ue-s va re r co ntra
los reme nses, 1484-- 1485, los de Ca-
/,1!!!. '\---= j , brera van derensa r la causa de Barce-
I l~

,¡!f4C ~
/I lona .
Tractan d'aq uest poble:
L. esmenlada G,~/a de 8arttúma a Arm)'s
de ¡llar, d'en Víclor Balaguer, pl. 65 II 69.- &-.:-
cursid parJlcular a Ca/Jrera y 1l()/I.S t/ucubr;'lfen.1s
rI (HIligüdal! anle-r omall(lJ. per en Joseph Bru-
net y Sellet. Butlletí de la Associació d' Exeu rsions Catalana. IIny 1885. pI. 80 a 88.- Alollop-aff(lJ de
Catalun.ya, d'en Joseph Reig y Vilardell, lIel ra C, pl. II a 33.- Cabrera ,leI /l/lIruma. Nolu /tiJI/)-
,.¡'!"U, pe r en Franecsch Carrc ras y Candi, I rasc. 4.1 Barcelona. 1893.-LO Ciu/ell t/e Burr¡lIc1t o de
.sant VicmfJ (Mataró 19oo- (908) del meleix aulor.

Cabrils

Po ble de 134 cases ab 432 habita nts de te t Y 437 de

dret , a 7 kilò metres al O. del ca p de pa rti t, a 3 de Vi-
lassa r de Mar, quina estació de fe rrocarril es la que te
més prop, y a 133 me tres d' a ltitu t .
Ab los seus ag regats lo caseriu La S lIbiralla y lo
ba rri del Sa ,,' Crist y 40 cases escampades pè l séu te r-
me, fo rma un ajuntame nt de 236 l!dilicis ab 789 hab itants
de fet Y 798
de dre t.
Es del bisbat de Ha rcelo na¡ té una esglesia pa rro-
quial dedicada a la Santa Cre u, serv ida per un reClor ; ulJ.a costura y un estudi
PROVINCIA OR BARCELONA .-CELS GOM IS 3°7

municipals, un altre estudi particular y un convent de Germanes Domini-

ques, dedicades a la ensenyan ça.
AI séu terme, que es mólt montanyós y de clima suàu, hi ha una font
de aygua acidulo-carbònica; s' hi cull blat, llegums, taronges, vi y móltes

CUd Il. JOia e_banye.

Cabrils.-Vista general de I. poblatió

maduxes, y confronta; al N. 1"al E. ab lo de Cabrera; al S., ab lo de Vilassar

de Mar, yal O., ab 10 de Vilassar de Dalt.
Te dues fàbriques de texits de cOtó, y ra festa major lo 3 de Maig.
Era poble reyalench y va passar per les metexcs vicissituts que Cabrera.
Se n' ocupan:
La esmentada Guia ne Barct/(ma a Artn)'J' de Alar, d'en Victor BalaRucr, pI. 6S a fJ9.- Y Guia
dllbailüla e" Cata/1ll1a, per lo Dr. F. Jimeno, 1 vol. S.· Barcelona, 1894. pl. 163 Y 164.

Ca ldes d ' Est rach

Poble de 258 cases ab 678 habitants de fet y 691 de dret, a 7 kilòmetres
al N. E. del cap de partit ya 3 metres d' altitut (Ó9).
Es a la vora del mar y a la dreta; de la ri era de
Sant Vicens de L1evaneres . Hi passa la carretera gene-
ral de Madrid a França per La Junquera y lo ferrocarril
de Barcelona a Cerona pè l Litoral, que hi té estació.
També hi ha telègraf y telè fon inte rurbà y iI1uminació
elèctrica, rebent la electricitat de la central de Mataró.
Lo poble de Caldes d' Estrach o Caldetes se divi-

(69) A la estaci6 del rerrocarril.

 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

deix en dues parts: la vetla y la nova; aquella s' alça al peu de la serra , y
aquesta a la vora del mar. Fàja una quarentena d'anys que aquest poble se
ve transformant en una colonia de Barcelona, alguns de quin s habitants s' hi
han fet bonichs xalets pera passar-hi l' istiu. Te bona platja pera banys de
mar y, lo que li ha donat mes fama, són les seues aygües clorurades sòd iques
lleugerament termals (390 ), que brollan de dues dèus: la de T,·tus , avuy Ter-

Clbii d.1a A,rllpll~16 E.J:e",slonl.t.a d, t>I.tlr6

Caldes d' Estr.ch o C.ldetes.-Viste generel de I. pobJ.ció
mes de Caldeles, proprietat del Banch de «Prestam os y Descuentos», de Bar-
celona, que són a la esq uerra de la riera, en terme d'Arenys de Mar, y la
de SaltlarOlllfl1ta, proprietat del municipi.
Segons l'a nàlisis fet per en Ramón de Manjarres, un litre d' aygua conté:
Cilldu d' Estrilch Titus
Sub.tanclM Oram. Oram.
Bicarbonat càlcich. 0'Ol98 0'0184
• magnèsicb . 0'0046 0'003 1
Sulfat dlcich'. ()'O748 0'06<)9
Clorur càlcicb. 0'0104 u'OO34
• magoèsicb . 0'0036 0'0047
•
Silice.
sòdicb _ o' 3884
0'°4 58
0'487 8
0'°436
Alúmina, òxit fèrri cb y fo¡fats terrosos
(lleugers indicis). • •
Malcria orgàuica (indicis).
Pèrdua y elements no determinats.
•
0'0501
•
0'06 14
Totals. 0'&.)75 0 '6923
PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS GoMIS
3"9
Aquestes aygües són indicades contra lo reumatisme muscular y lo nirviós,
neuratgies , infarts indolents de les articulacions y les amenorrees y disme-
norrees.
La temporada oficial es des del I5 de Maig al 15 d ' Octubre, si bé per
Reyal ordre de 7 de Juliol de 1893 s' ha concedit als dos establiments de Caldes
lo dret d'estar oberts reglamentariament tot l' any.
Lo poble de Caldes d' Estrach correspòn al bisbat de Barcelona; té una

Clllli ... Alltonl 001 ... " .

Caldetes.-Torre dels Encantats situada dintre IQ terme de Arellyq

esglesia parroquial dedicada a Santa Maria del Rem ey, servida per un rector;
un convent de Germanes Dominiques y un estudi y una cOstura municipals;
un atenèu y tres fondes. Fà festa major lo 8 de Setembre.
La seua industria consisteix en una fàbrica de gèneros de punt, una de
gaseoses y dos molins de farina.
Lo séu terme es mótt escabrós )' de clima templat y sà; s' hi cull blat,
""'","flcU de 6/Jrcd~19
 3 10 GEOGR.AFiA CENERAL DE CATALUNYA

verdu res, llegums, taronges y vi, y co nfronta: al N. ab lo d'Arenys de Munt;

al E" ab 10 d'Arenys de Mar; al S., ab ta mar, y a l O., ab lo deSant Vicens
de Llevaneres.
AI cim del puig Castella r, a l N. E. de la població, hi ha una antiga
torra nomenada Torra dels Encantats y prOp d'ella hi ha les boques de tres

Plan y carre:rs de: Ca ldttu

Dibuix ret per Joan Cabanyes

ffr,l f
= n I " 11 " L\o-
, Carrer Major Carreró
, " Casas Cosis
"'7 Gil
, •
de I. ~glesi.
de M ilans
'5
"'7
Torre Busquet!!
Banys •
Glensell

" Nadal •
4
,S
Riera de Caldeus
Pus.tge Riera
Tió Argimont
Fonda Riera ,." Riera
,
CarTcr Hlra. Sra. del Remey
7 PllS8eig de r. Estació ,."" Nicollu
Vidal " Gibert
Joquinct

,. Estació
del Callao
" Carrer de St. Pere
• de Sta. Teresa
"" Rodrigucz
Ortiz
Curet de la Pau "
" Comilw
" """h
""
" Esglcsia '4 Vidal Arquet
" Sa. B1rbara 'S Soll 37 Fortín Jansón
"
sitges, avuy tapades, al fons d'e les quals s' hi van trobar mólts fragments de
terriça prehistòrica y greco-romana.
Fòra de la divissió entre los bisbats de Bareelona y Ge rona teta pè l Sant
 PROVINCIA DR BARCRLONA.-CRLS GOMIS 3"
Pare l' any ll~, e n la que se fixa la riera de Caldes d' Estrach o de Sant Vi-
cens de L1evaneres co m límit entre abdós, no~s parla de Caldetes fins lo se-
gle X1U. La primitiva esglesia de la Verge del Remey va se r ed ificada l' any
121 9. En un principi depenia aquesta esglesia de la parroquial de Sant An-
dréu de L1eva neres, però l'any 1387 co nsta ja com parro<!uia.
L'any 1557 se va reedificar de nou aquesta esgles ia, y lo 14 de Maig de
1805 se va posar la primera pedra de la actual, que , per div erses causes que
no són d'aquest 1I0ch, no va poder acabar-se fins 1830.
Avuy te Caldetes una nova esglesia, la de Ntra. Sra. del Carme, deguda
a la iniciativa de Na Elvira Gibert de Pi. Es p rop de la estació del carril, de
istil romà nich y va ser benehida 10 15 de Jul iol de 1882.
Caldes d' Estrach era poble ·reyalench.
H i ha una pa re lla de mossos d'esquadra del destacament de Vilassar de Mar.
S' ocupan de C'lIdes d' Estrach o Caldetes:
Lo P. Camós en lo séu esmentat 7ardln de "faria, elc., pl. S2 a 8... -Gula de BarcelONa a Army~
de Afar IM' el/err()(arril, per en Victor Balaguer, 1 fasc. 8.° & reelona, 1857. pl. 86 a 8q.-Euursidn
dI Barult1n4 a Gerona y fJiceper~a f'Dr el ftrrlXarril, per en Joseph Gil y Montana. I fasc, ...t Bu_
ulon., 187 1, pl. .... Y 45.- Ex&1lrsid a Caldells. L'Excursionista, vol. I (1878), pI. 607 a 611 ,-CaJ-
delas. Apuntes soóre nu anliKU'JS /Jaiibs, ./"US u¡¿"'adas aguas "'¡IIeraks, per en Joaquim Sa.larkh.
I (liBe, 8.~ Barcelona, 188 1.- ApUIIIU soór~ /a lúslqria de Caldas de &lrlUlt (VIIlro Caide/as), per

en Joaquim Salarich y Verdaguer. I l'ol, 8.° Barcelona, 1882.-ExtTIrsitl cat.kclir:a a Ca/delas, a

Jant Andriu de lJtfJa,uras, per en Alvar Verdaguer. Butlletí de la Associació d'Excursions c..talana,
any 1884, pl. '31 a , .. s.- CaMeIU O la allligua quadra d" Eslrad, per en Francesch Carreras y
Candi. I fasc. 4.1 Barcelona, 1893.-J.follOgrajíu de Cala/ullya, per en Joseph Rcig y VilardelJ, en 4.t
Barcelonl, 1893. Lletm e, pI. 52 I 64 (y encara no IIcabada perhaver-$C !I05pè.~ 1i pub1icació).-Y Guia
del haiiisla tH. Cataluiia, per lo Dr. F. Gimeno. I \'01. 8.° Barcelona, [89 • .

D osriu s

Poble de 65 cases ab 221 hab itants de fet y 246 de dret, a 10 kilòmetres

al NO. del cap de partit, qu ina estac ió de ferrocarr il es
la que té més p rop, y a t30 metres d' altitut. Es al ay-
guabarreig de les rieres de Canyama rs y de Rials que ,
un cop unides , pre nen 10 nom de riera de Dosrius fi ns
a trobar la de Riude meya o de Pin s. O t atli en avall se la
nomena riera d'Argentona, pe r tran scórrer ja per terme
d'Argentona.
Forma Dosrius un municipi de 228 cases ab 872 ha-
bitants de fet y 935 de dret dividit en los tres districtes seguents, correspo-
nents a altres tantes parroquies :
Districte prim er, Dosríus. - Plaça Major o del Sant Christ, Carrers de
Sant Llop, Sant Jsidro , plaça de la Esglesia, Sants Iscl e y Victoria, Sant An-
toni, .Mossèn Jacinto Verdaguer, Dr. Robert, .Marquès de Castelldosríus, Ve-
hinats de Gelmir, Maspí y Batlle.

,
 3" GROGRAFTA GENERAL OR CATALUNYA

Districte segón, Canyamars.-Plaça de la Esglesia, Carrers de Sant Es·

tevc y Sant joseph.
Districte tercer, Lo Far.
Hi p assa lo brancal de carretera que poch després d'Argentona se
sepa ra de la d e segón ord re de .\1atarÓ a Granollers pera dirigir-se a Llinars

Dosnus.-\'ist& general de I. població

per Cin Bordo)', partió d'aygües e ntre .10 Va ll ès y 10 Maresma, y quina

altitut es de 265 metres. Aquest brancal salva la rie ra de Riapls ab un bonich
pont, a la metexa entrad<l del poble.
A Canyamars hi ha una parroqu ia
anexa de la de Dosrius, la de San t Este-
ve, y a Lo Far una a ltra , Jade Sant An-
dréu, cada una ab lo séu corres ponent
rector. Dosrius perta ny al bisbat de
Barcelona, té una esglesia parroquial
gòtiga dedicada a Sant Iscle y Santa Vic-
toria, sen'ida pe r un rector; un estudi
y una costura municipals y dues socie-
E,ca/o I .. 200 tats recreatives. Fà la festa major lo 17
Oo$riUli.- Torra romana prop del Coll de Nove mbre y un gran aplech lo dia
, de Sant Llop. primer de Setembre.
Té servey diari de tartanes pera anar a Llinars, Cardedèu, Mataró y
Vilamajor.
 PROVINCIA DE BARC!!:LONA.-CELS GOMIS 3'3
Al séu terme, que es mólt montanyós y de clima més aviat fret que templat,
hi ha la font del Sot,
quina aygua es bicar·
bonatada - càlcica - fe_o
rruginosa; s' hi cull
blat, llegums, verdu-
res y ví; hi ha móltes
pinedes y s ' hi cria
bestiar. Confronta: al
N. ab los de Llinars
y Vilalba Saserra; al
E., ab lo d'Arenys de
Munt; al S., ab los de
Sant Andréu de Lle-
vaneres y Argentona,
y alO., ab lo de La
Roca.
Aquest te rme e ra
abans plè d' aygua-
molls que feyan q ue
les terres baxes fossen
inconresables y e ran
causa permanent de
CU'" da I•.\ .... lIpacl6 E><cumollilta de M.taró
Dosríus.-Plaça y lont publica

quartan es pera los

seus habitants. Mes
des de que la com-
panyía d ' Aygües de
Barcelona hi va fer
treballs s ubt e rrani s
pera portar aquelles
aygües a la capital
de la provincia, lo
terme s' ha sanejat y
les terres donan bo-
nes cu1lites.
Sota mele ix de la
unió de les rieres de
Canyamars y Rialps eHri 44 '" ....... lIpael 6 F.J:cllt'¡onIItaM)I.t.aró
hi han fet un barratge DosriU5.-Santu.ri de Ntr •. Senyor. del Corrtdvr
1'rtnJ(1tef4de 84rctICIl4.~'

,
 •

CUlli eh la Alrul*o;i(\ E.>:cuu;ioni,1a de M,taro

Do~riu~.-Esglesia parroquial <Jets Sants I5cle y Vicloria

Plan y carre:rs de: bosrlus

dibuixat per Joan Cabanyes
Escala , ; 2800

I !'Iltça de 1. ~:5g lesia

,
• l Ca.M de I. ''ila
3 Ellglesia de Sant Iscle y Santn
Vk:loria
.. C. Sant Antoni, abans Re<:lori.
5 C. dels Sants Iscle y Vicloria,
abans de Dalt
6 C. Mercadal
7 C. de Sani 1sidro, IVuy del Cafè
8 Plaç.Major, o del Sant ehr;sl

,, 9 C. de SililI !.lop, abans de C.-

ny.mars
\ 10 ~::SCOles públiques
\~. I I C. d,I Doctor Robert, abans de
Baix

)¡ " 12 C. de l, Sagrer.

J
,.
• l'
~
,
IJ Carrelera d'Argentona
14 C. del ~Iarqub de C.stel1dos-
rius, abans del Moli
15 C. de Mossèn Jacinto Verdaguer
I Llinars
 Ol

• -
C
O
CI>
<>
....
Ol
CQ
o'
Ol
< c
...
Ol

<fJ
CI>
=
b() -
;., ~
Ol
•"

-
•

,
 3'4 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

soterrani de URS dotze metres de alçada que no dexa perdre una gota de
aygua.
Des de llavores aques-
ta riera no porta aygua
visible més que quan hi
ha (orts ayguats .
De l antich castell dels
Marquesos de Castell.
dosrius no-n quedan més
que les rurles d '! dos
trossos de paret . En
cam bi dalt al coll de Càn
Borday hi ha prou ben
conservada la antiga To-
n "a del Colt (avuy per lo
poble T o rrassadel Moro)
quina part inferior es
construcció romana.
Quan e ncara no havia
entrat la ma nia , tan ge-
ne ralisada avu y, d ' arre ·
bassal' les pinedes pera
plantar-hi vinyàm , de
aq uest terme se-n tre-
yan pin s pera les cons-
CI;'" de ia. Arrllpaei6 ExCllmoni.ta d. ) lata,,1
Lo Far.-Casa desmon table cVilla Li nu, del comte de BeIl-lloch
truccions navals que se
pagavan a dobla de qua-
tre (80 pessetes) cada hú, Avuy d'aquells pins no-n queda ni un pe ra mostra.
AI Turó de l Vent, del terme de Lo Far o Alfar, hi ha les runes d'un
IHver"act~¡a o camp fortifi cat, segons en Francesch Carreras y Candi.
Tractan de aquest terme:
Lo P. Camós, de la Marc de Déu del Corredor, en lo séu esmentat J ardiPl de Afarla, pl. SI y 82.
_Excurrid ca/.J"lwa a Nlra. Senyora del Corred()f', per en Franei!ICo de S. Maspons y lAbl'Ó!l,
Butlletí de la Associació d' Excursioru; Catalana, any 1883, pI. 17S a 1'82.-.&conlo,.ns de Dosrius,
per en Cels Comis. Butlletí y any C!IllIentalS, plo 182 a 187.-Y E"rÇ/lrri¡J alr orip1U de la r jua ó Ar -
ft Pl ftm6, per en Francesch Carrera5 y Candi. Bulllet; del Cenlre Excursionista de Catalunya, any 1895,
planas U l, 241 . 242 Y 249 a 2S I.-Ordman=s mu,,¡ci/f1kr del tuúlo de /)orrius, t r oviPlcia de Bar-
celOlUJ, partida de Al alard( Mataro 1905, roll. de 23 p. en 8 .• )

, hiasnòu

Vila de 1148 cases habitables, compreses les poques de camp escampades

 PROV INCIA DR IlARCHLONA .-CEL.S GOMI S

pèl séu terme, ab 33<)6 habitants de fet Y 3507 de dret, a 14 kilòmetres al SO.
del cap de partit y a 4 metres d' altitut (70).
Les cases d'aquesta vila s'extene n a lo lIarch de la
carretera general de Madrid a França per La Junquera.
Hi passa lo ferrocar ril de Barcelona a Gerona per Mata-
ró, que hi té una estació a la part de garbí, li ndant ab
la riera de Alella, y un baxador devant de la Casa de
la Vila, a la part nomenada Ocata, y ne surt la ca rretera
provincial de Granollers. H i ha telègraf, telèfon y fana ls
de gas.
Té cabo de sometent, una parella de mossos d'esquadra y destacament
de carrabiners. La seua platja es habilitada pera la càrrega y descàrrega de
fruyts del pahís ab documentació de la Duana de Mataró.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Pere apòstol, <tue es de construcció moderna, servida pe r un rector y dos

Cli:d d. Arufli Co ndom ina.

Munbu.--Casa de la Vi la

vicaris; un convent de Mare.i escolapi es dedicades a la ensenyança; una cos-

tura y un estudi municipals y un estudi partic ular y un d'albats. Hi ha una
Casa Benèfica al càrrcch de Germanes Josefines que se dedican a vetllar ma~
¡alts. Fà la festa major lo 29 de Juny.

(¡o) ¡\ la l'Sla :iu del rcrroo.:uril.

,
Plan y c.arrers de l'\asnòu
[)Islrlcte Primer (l'\as n6u)

C.lTer del Corr~u

, Plaça de la Ulvertat
j Curer de Sant Franccsch
4 • • St.Joseph
S • • Bal'O:c10na
6 Plaça del MasnOu
7 C.rrer de SI. ~'rallCCSi:h
S GinC!ila
8 • •
9 • Sant l'ere
del S.rareig
'0
• de Buenos Ayr<.-s
" • • Sant Cri stòfol
"
Ij • Bai x

I,
14

16
•

•
oel l>ou
de la Cotorra
d' Hortes y ~'on15
li Arrabal d'Alella
la Carrer de Sanla Rosa
19 • la Esperança
20 • • Sant Rarel
21 Arrab.1 deS'nt Raret
22 C.rrer de l'uerto Rico
2j • G.ditA
2<4 TQrrent Humbert
2 S Carretera de CAn Frlncisquet
26 Torrent Xich
27 • VaUmor.
28 • Riquel'$ o antieh camí
de TayA

[)Istrldt ngón (Ocat..)

29 C.rrer Desitjlt
30 • Ad ra
31 de Sant Anloni
3' • • •
3' • GerOnim
3' • • • •
33 •
33 •
3' • Cuba
35 • Quinllnl
3' • $ant Joan
Bruno
37
3'39 • • Domingo
• • Felip

.'.'.,
'0 del c.rme
Ja'lme

• de Colonllnl
• • Santa Agn •
<4<4 Plaça d' Ocala
45 C.rrerdel RIst1l1
46 de ~'onlanills
47 c.rreter. del C¡rco
<48 • de cAl ~ïdcu
49 • etn G.lv.ny
5° • • cAl Mlnyo
5' Torrent del Ao;e
5' Carrelera de cAla Bel
53 • cAl Llyó del T it
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CeLS GOMIS
3' 7
T é tres mestres de música, quatre societats recreatives, tres fondes y ser-
vey de tartanes pera anar a Alella y a T eyà.
Compta entre la seua industria dues fàbriques de 2"èneros de punt; dues
de lones; dues de filats y texits de cotó; una fassina d'ayguardent, una fà-
brica de gaseoses, quatre de xocolate y una de pastes pera sopa .
Lo séu terme es montanyós y de clima te mplat y sà; produheix blat, lle-
gums, garrofes y vi, y confronta: al N. ab los d'Alella y Teyà; a l E., ab lo de
Premià de Mar; al S. ab lo Mediterrani y alO., ab lo term e de Tiana .
La vila de Masnòu es de origen modern. Sembla que allà per l'any 1600
s' hi va fer un mas al que-s va donar 10 nom de Mas nou y que al entorn
d'aquest se n' hi van fer d'altres, fins a pendre l'increment que avuy té.
L'a ny 1730 los seus habitants, casi tots mariners, van edificar una ermita
dedicada a Sant Pe re, al meteix endret hont avuy hi ha la esglesia parroquial.
Axò no obsta pera que hi queden recorts d'altres temps en que encara
no hi havia població. Prop de I... Casa de la Vila hi ha una torre romana y
un' altra de moderna, e n mólt bon estat de conservació; y l'any Igol a la masia
de Cal Ros de les Cabres, districte d' ücata, s' hi van descobr ir uns mosaychs
romans y alguns capiteUs y altres fragments que indican ben clarament que
allí hi havia hagut un edifici romà, que alguns suposan era una casa de banys.
La esglesia parroquial se va començar l'any 1¡61 y se va termenar l'any
1817i es del ordre co mpost. La Casa de la Vila, d'arquitectura greco-romana,
es obra del any 1845.
Masnòu compta ab més de 350 baxells de navegació d'altura de tOtS to-
nelatges que recorren tots los mars del món y més especialment los de la Amè·
rica del Sur, constituint aquest tràfech una de les principals deus de benestar
dels séus vehins.
S' ocupan d'aquesta vila:
Gura de Daree/ona a ArmJl dt Alar por el jêrrQt:ilrril, ~r en \ ïctor Balaguer. 1 rll~. 8.° nar-
eclona, 1857. pl. 44 , S2. - 8 ·cursi¡Jn de 8arct/Qna a Gtnma J fJiçer;ersa por ç/ f1rrQt:ilrril, per cn
Joseph Gil y Montal'ia, I fa-c ..... t Barcelona, 1871. pI. So y SI,- Coslas ~ {ron /eras lS/'iIilolas, pe r
don Joseph Aller y Vicente, I tom. 4.1 Alieante, .897, pI. 2S4.-\' /:':x(llrsi¡Ja la casa romana d' Ocala
(.Ma.NWu), per en francesch Carreras y Candi. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya, any
1904. pI. 25 • 29.

O IT i us
Poble de 29 cases que, ab 58 més d'escampades pèl séu terme, ne reu-
neix 87 ab 268 habitants de fet y 2go de dret, a 10 kilò-
metres al NO, del cap de partit y a 8 de Vilassar de Mar,
quina estació de ferrocarril es la que té més prop .
Es a la esquerra de la carretel'a de tercer ordre de
Mataró a Granollers pèl Coll de l'arpers, quina altitut es
de 276 metres, ya la v.ora de la riera del séu nom que
més avall, al unir-se ab la riera de Dosrius, pre n lo nom
de riera d'Argentona.
Correspòn al bisbat de Barcelona, te una esglesia

,
 GEOGRAFIA GENERAl.. OR CATALUNYA

parroquial dedicada a Sant Andre u, servida per un rector, y una escola mu-

Orrius.-Vista gentral de la població

Pl an de Orrius
Dibu)(al per Joan eamnyes
Escala , : 2000
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GaMIS 3'9
nici pal pera abdós sexes . Fà festes majors lo 30 de Juliol y.1 30 de Novembre.
Lo séu terme es montanyós y de clima més aviat fret que tem plat; s' hi
cull blat, llegums y vi; s' hi cría bestiar, y confronta: ala. y al N. ab 10 de
La Roca; al E., ab lo d ' Argentona y al S., ab lo de Cabrera.
A I cim del turó de Céllechs, d'aquest terme , hi ha les runes d'una for-
tificació, anomenades vulgarment Lo Cas/el/o/.
T ractan d'aquest poble:
ExCllf'SW a ArtmllJna y OrrftM, per en Eudald Canibcll. Mcmorias de la Associació Catalanista
d' E:(cursions Cienliflcas., vol. I. pl. LS4 a 161.-Y Exctlr$IO al$ IJrfgm.f de la riera 11' Argenltma. per
en F"ranccsch Carreras y Caodi. Butlleli del Centre E:(cursionista de Catalunya, any 1903, pl. 22 1, 222
Y 24).

Premia de Alar o de Baix

Poble que, ab 23 cases escampades pèl séu terme, reuneix 636 edificis ab
2239 habit.1.nts de fet y 2279 de dret, a 19 kilòmetres al
SO. del cap de partit y a 3 metres d' alt itut (7 I).
Es a la vora del mar; hi passa la carretera general
de Madrid a França per La Junquera, y lo ferrocarril de
Barcelona a Cerona per Mataró, que hi té estació. La
platja de Premià està habilitada pera embarcar taronges
ab certificació y documen ts despatxats a la Duana de
Mataró. Hi ha carrabiners y destacament de guardia c ivil
manat per un cabo. Té fanals de gas y cotxes pera anar
a Sant Cenís de Vilassar y a Premià de Dalt.
Es del bisba t de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Cristòfol, ser vida per un recto r y un vi::ari. Aq uesta esglesia es d' isti! barroch
y té al altar major una descomunal imatge del séu sant patró, Hi ha una cos-
tura y un est udi municipals, un altre estudi y una costura particulars, y un
convent de monges de la Divina Pastora, dedicades a la ensenya nça. Comp-
ta ab una landa y un hostal, sis societats y ra la festa major lo día 10 de
Juliol.
T é una fu ndi dó de ferro, dues íabriques de filats y nou de tex its de cotÓ,
una de gas y una de gaseoses.
Lo séu terme es pIà y de clima temperat; s' hi cu ll blat, vi, verdures,
garrofes, fruytes y taronges, y confronta: al N. ab Premià de Dalt; al E.,
ab Vilassar de Mar o de Baix; al S., ab 10 Mediterrani, y ala., ab MasnÒu.
Tractan d'aquest poble:
GuIa de Barct4ma d ArmJ$ de A/ar po,.elftr,.lJ.ca,.ril. per en Viclor Balaguer, 'PI. SS Y 56.-
Ex&unidll de Barcekma a GU/JHa J fu'clf/lr$a /W)r el ferr(J-car,.¡I, per en Joseph Gil y ~Ionllli'la. pI, 49.
-CM/tU yfrlJllterlU ujJaiWku, per D. Joseph Aller y Vicente, pL 2S].-Y Excur.litl col·ltcln.'<l a Sallt
A/alluu, per en Francisco de S. Maspons y Labrós. BlItlletí de la A"sociació d' Eltcursions Catatana,
any 1884, pI. lI] Y 114.

(1 1) A la estació del fermet.lTil. Al peu de la esglcsia ne té 6.

,
 ;120 GROGRA"A GENERAL OR CATALUNYA

Sa nt A ndré u d e L1eva nercR

Poble de 136 edificis ab 416 habitants de fet Y 429 de dret, a 5 kilòmetres

al NE. del cap de partit. Hi passa la riera del séu nom
que desaygua al mar prop de Les A'llú'us, la ca rretera
provincial de Cornellà a Fogàs de Tordera y té baxador
de ferrocarril.
Té agregats lo caseríu del Carrer de la Esc/esia; les
barriades de Lo Haral dei Acatà, Lo Haral de la Vall
y lo Haral de Massorrà, y algunes cases escampades,
formant entre totes aquestes entitats un muni cipi de 312
cases ab 1129 habitants de fet y 1140 de dret. Hi ha
cabo de sometent y llum elèctrica que per\'é de la Central de Mataró.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Sant Andréu, servida per un rector, un coadjutor y un beneficiat; un convent
de relligioses Mercenaries, una costura y un estud i municipals, un teatret y
una societat recreativa. Fà festes majors lo tercer diumenge de Setembre y lo
dia de Sant Andréu .

Plan de Sant ~nd ré:u de L1 evaneru

Dibuxlt per Jnlln CabanYe!l

Tota la seua industria consisteix en una fàbrica de puntilles y un rorn d'obra.

Lo séu terme es montanyós, humit y de clima temperat y sà¡ produheix blat,
ordi, llegums, verdures, fruyte: y vi, y confronta: al N. ab Dosrius; al E. y
al S. ab Sant V icents de Llevaneres, y alO., ab Mataró.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

Era poble reyale nch.

S' ocupan d' aq uest poble:
La esmentada Cura de BaruJontJ d ArI!1t}'1 de ¡llar por tlftrr~arril, per en Víctor Balaguer,
plana 82 a 8S.-U#tJ txcurriil a &ml Audr.il y Sant l'it ens de L1aCaNUa.I, per en Arthur !\Iasrlera
y Colomer. MemOrlas de la Associació Catalanista d'Excursions Cicntilicu, vol. I, pI. 119 a 131,-Y
&curriil (ol-kclfca a Calde/tU, a Sant Andriu de L!cpalUraJ, per en Alvar Verdaguer. Butlletí 4e
la Associació d'Excursions Catalana, any 1884, pI. 231 a 245.

Sa nt Genis de V ilassa r O V ilassar de D alt

Vila dt! 732 edificis ab 284..J. habitants de fet y 2890 de dret, a 7 kilòme-
trt! s alO. del cap de partit y a 3 dt! Premià de Mar, de qui-
na estació del ferroca r ril de Barcelona a Cerona per Mata-
ró se servexen los séus habitants. Hi passa la rie ra de Sant
Cenís, que desaygua al Mediterrani entre Vilassar y Pre-
mià de Mar y la carretera de Cornellà a Fogà.... de Tordera,
en construcció.
Ab les seus dues barriades de L' At"t"aba/~1 y Lo Varal
de JlfoulaIJya y 45 cases més escampades pè l séu terme, ne
re uneix 807 ab 3 11 3 hitants de fet y 3 159 de dret.
Aquesta vila, coneguda vu lgarment ab lo nom de Vilass.'lf de Da lt, co-
rrespòn al bisl:>at de Barcelona; té una esglesia pa rroquial gòtica, del derrer
període ogival , dedicada a Sant Genís, servida per un rector; una costura y
un est udi municipals y un altre estudi y una costu ra particulars; fanal s de

Clld d, la Arr1t~¡6 El<cu ..i" ..ilta de Matar6.

SaI,1 Genís de Vilassar.-Vista general de la poblaeió

gas y servey diari de tartanes per anar a la estació de Premià . Fà festes ma-
jors los dies 29 y 30 d'Abril y primer de Maig y los díes 25, 26 Y 27 d'Agost,
y fires per Pasqua de Pentecostès. Compta ab quatre societats diverses.

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATAl,.UHY A

La seua industria co nsisteix en una fàbri ca de filats y nou de texits de lli-

ne t; una de ga-
seoses y do s
forn s d'obra.
Lo sé u terme
es montanyós y
de clima tempe-
ra t y saludable;
produhei x blat,
ordi, verdures,
patates , madu-
xes , vi y taron-
ges, y confronta:
al N. ab los de
Montorn ès y La
Roca; al E., ab
lo de Cabrils ; al
cu,.. d~ la .\'rtlpllcl6 !.xcu"';Gnl.t.a de :lol.taro. S ., a b lo de Pre-
Sant Geni! de Vllassar.- Vlsta general del casten
mià de Dalt, y
al O ., ab lo de T e yà.
A la part alta de la Vila s' hi conserva e ncara en bon estat un gran casa-
lo t a b fin estrals g òtichs, nomenat pèls del pah ís lo Castell, pe r més que més

Clld dt Gea i. UGbere

Snnl Genis de Vllassar.-Lo dol men de etn Boquet, vulga rment conegut ptr 1& Roca den Tom
 PROVINCIA DE BARCEl.ONA.-CELS GaMIS
3'3
aviat sembla una casa senyorial. Era dels marquesos de Moya, senyors dels
térmens de Vilassar de Dalt y de Mar, y avuy es del marquès de la Manresana.
Al séu terme s' hi troban móltes t¿gules y anys enrera hi havia una ara
romana ab la següent inscripció:
P. MANLlO. GN. F. GAL .
.f:D1L1. 11. VIR.
GN. MANLlO. P. F. GAL.
SECUNDO .f:D1Ll
Que, traduhit al català, vol dir:
A Publius Afa"l¡us, galer, fill tU GlleUS, edil, y tllt dels dos Mme11S del
Gover". y a G,¡eus Afa,¡lit~s, galer, SOlL .fill, f/uz' segOlla vegada /ó" edil,

Plan y carrers de Sant Gtnfs de Vilassar

Dibuxat per Joan Cabanyes

C!listrlcte Prlmt.r
,
Escala I : 7650
, Carrer del Carme
• Francesch Codina
l M..

,•
• No.
5 Canudl
• Clapes
7 • Sant Genis
8 • C<tmerç
,.
9 • p,"
Son
!\.turillo
" Industria
"'l Slnt A.ntoni
• A~h
"'5 Sol
Clnyamars
"
C!listrlcte Segón
I Carrer de II Plaçl
2 • MIJor
3 Alta
.. Teixa Barbart
S • MitJl
6 • Jaçmi
7 • Lllsemi
S • Ba.ssa
9 Artail
10 • Santa Engracia
11 • Llivertat
12 • Riera y Sant Miquel

Y encara hi ha despulles de temps més antichs, puix part amunt de Càn

Boquet hi ha un Dolmell, vulgarment conegut ab lo nom de la Roca. d'ell TOlli.
De Vilassar com 110ch ne tà esment una escriptura del any 992, y com a
parroquia ne parla un document del I r ~8.
La seua esglesia actual, d'un gòtich decayent, va ser consagrada lo 21
d'Agost de 1519 pe r en Joan Cardona, bisbe ausiliar del prelat de Barcelona .
Pr",~ 4' 8.rc'~.-81

,
 3'4 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Santa Cre u de Cabrils y Sa nt J 'lan de Vilassar, o Vilassar de Mar , o

de Baix, van ser a rrabals de Vilassar de Dalt fi ns mólt entrat lo segle XV III .
A les derre ries de la guerra de S uccessió, després de la e ntrada de les
tro pes caste lla nes y fra nceses a Hostalrich ( 17 13), los pobles del Maresma
se van alçar en massa co ntra Felip V, sufri nt aq uells una sanch nanta derrota
lo 2 0 d' A gost del meteix a ny. L o- exèrci t ene mich va cala r foch a Sant Genís
de Vilassa r y les fl a mes van de rroca r una vuytantena de cases.
Pèl Sete mbre de 1874105 carlin s, e n nombre de 700, van fe r una correria
pèls pobles de la costa y van e ntra r a Vilassa r de Oalt . Los vehi ns y-Is pochs
volun taris que hi havía se van te r forts al casal ab honors de castell , yaqu ells
van poder saqueja r impunement les cases de la vil a, fin s que van a rriba r uns
cent voluntaris de Ma ta ró, que.ls van obligar a fugir .
Mereix especial esme nt pè l séu mè rit a rtistich la cre u gòtica pa rroq uial
q ue-s co nserva a la sagristia, obra, p rovabl eme nt, del segle xv.
Tracta n d'aq uesta vila:
E,lJo~ de la cerle:;a, leg¡lilllidad yexceJmcia de las iJui!"fU reliquüu de los Santos ,Mdrlirts,
{l'/e son vtneradas en Vilasar, pe r el R. P. Fr. loseph de Je!us María, Carmelita descalç, 1 tom. 4.1. Bar-
ulona, 17IS.-La esmentada Guia de Barctltma d Armys de :lIar, per en Víctor Balaguer, pI. 57 a
S9.-&curridn de Barcekna d Ger01M , piceversa, per en Joseph Gil y Montanya, pl. 49.- E.w;ursi'd
d Vilaslar. Memorias de la Associació Catalanista d' Elcursions Cientificas, Vol. I, en 4,1. BarçelonB,
1880, pI. 21 a 2Q.-EspaiUJ. SUI !Mm/111m/os, artes, etc. per en Pirernr y Pi Y Margall, ab notes y
adicions d'en Aules!ia y Pijoan, Vol. li, pl. 39 a 41.-ExC1lrsid a Vilassar de Dally ¡l'tmtanya de
.sant ¡l'at(lI. L' ElCIlr.Ponista, vol. 11, pl. 3 a 6'- Excurs¡d co/-l«lif!a a Vilassar de Dalt, per en Eu·
dlld Clnibell. Butlleti de la Associació d' Elcursions Catalana. Iny 1886, pI. 182 I If}O,-Nota al acta
de la exClIrsid col-falita a V,laslar de Dalt, per en F'raneisco de S. Maspons y Labròs. Butlletí y any
esmenlats, pI. 199 a 202.-Caslillo de Vilasar, Memoria descriptiva, per en C. BUlgas Momad. I fase.
quart &rcelona, 1886.-E:rcursid als orfgens de la riera d' Arg(1lI01M, per en Frlnecseh Carreras y
Candi. Butlletí del Centre Elcursionista de Cataluny., any 1903, pl. 246 a 248.-Ddlmt.nts en Piñana
., Vilalar, per lo meteil. Soldin de la R. Aeademia de Buenas Letras de Barcelona, v. 11 p. 88.-\' Nola
Irillòrka de ler reliqllils ddl Sants ¡lfàrtirs de Vilassar de Dalt, per en Joseph Mas, pbre. 1 rasc,
4·t Barcelona, Igo8.

Sant Joan de Vi lassa r o Vi lassar de Ba ix o de Mar

Poble que, a b 38 d'escampades, reun eix 834 cases ab 2953 habitants de

fe t y 2973 de dret , a 6 kilòmetres al S. O. del ca p de
pa rti t y a 3 metres d ' a ltitut ( 72). Es a la vora de la ma r;
hi passa n la carretera de primer ordre de Mad ri d a F ran-
ça pe r La J unq uera, la provincia l de Cornellà a Fogàs
de Torde ra y lo ferrocarril de Ba rcelona a Gerona per
Mataró, que hi té estació, y ne surt la ca rretera de tercer
ord re d' A rgentona. Té destacament de ca rrabi ners_
La platja d' aquest poble eslà habilitada pe ra em-
barcar-hi }aronges ab documentació despatxada a la

(7l) A la estació del ferroclrril.

 PROVINCIA DE BARCEU>NA.-CELS GOMIS

Duana de Barcelona. Hi ha una academia de nàutica y cabo de some-

tent.
Sa nt J oan de Vi-
lassar, més cone-
gut ab lo nom de
Vilassar de Mar
o de Ba ix, corres-
pòn al bisbat de
Barcelona; té una
esglesia parroquial
d edica da a Sant
Joan Baptista, ser-
vida pe r un rector ;
un co nvent de Ge r-
man es J oseph ines
pera vetllarmalalts;
una costura y un
est udi municipals y
altres tres estudis
y tres costures par-
ticulars, una Qe
aquestes dirigida
per Germa nes Fran-
ciscanes; una or-
questa, un Atenèu
Clixid. la ACr<lpaci ó EJ<e ....ionida de Matar6 de la classe obrera,
SanI Joan de Vilassl.T.- Torra de defesa en la barriada de Sant tres societats re-
Chrislòfo], avuy dita del Sant Chrisl creatives y dues de
politiquesi dues
fondes , telègraf y fanals de gas,
l'à festa major lo 24 de Jun y.
La seua indu stria consisteix en tres fàbriques de texits de cotó, dos forns
d'obra y una se rra mecànica ab motor de gas .
Lo séu terme es pià y de clima mólt suàu y saludable; s ' hi cull blat.., lle-
gums, taronges, garrofes y vi, y confro nta: al N. ab Vilassar de Dalt, Cabrils
y Cabrera; al E., ab aquest derrer; al S., ab lo Mediterrani, y al O ., ab Pre-
mià de Mar y Premià de Dalt.
Pèl séu terme hi passan les rie res de Sant Genís, de Cabrils o dels Cor-
ders y d'en Cintet y alguns torrents.
Aquest poble depenia de la vila de Sant Ge nís de Vilassa r, però des del
any 1185 té municipi proprí. Era, com aquella , de la jurisd icció del Mar-
quès de Moya.

,
 326 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Als sé us asullers s' hi feyan abans naus de gran tonelatge, però avuy
sols s' hi lan barques de pescar.

Plan de Sant Joan de Vilassar

Dibuix ret per Joan Cabanyes
Escala 1 por 8800

MAR MEDITERRÀNIA

S' ocupan d'aquest poble.

La esmentada Gllla de Barctkm4 d Armysde Alar, per en Victor Balaguer pI. 60 a 64. - EIÇJlr-
sid" de Barcelona d Ger/nIO, flicer:er.ra, per en Joseph Gil y Montalla, pl. -48.-Y Coslas ,fronftr4.1
espai/o/as, d'en Joseph Aller, pI. 254,

Sant Pere de Premia o Premia de Dalt

Sant Pere de Premià, vulgarment Premià de Dalt, té 268 cases, inclohint-

n'hi 41 d'escampades pèl séu terme, ab 1199 habitants
de fet y 1189 de dret. Es al peu de dues montanyes, a
abdós costats de la riera del séu nom, a 8 kilòmetres al
S. O. delcapde partit y a 2'50 de Premià de Mar, qu ina
estació de ferrocarril es la que té més prop. Té tartanes
pera anar-hi. La seua altitut es de 112 metres (¡3).
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia pa-
rroquial dedicada a Sant Pere, se rvida per un rector;
una costura y un estudi municipals y un colegi particu-
lar dirigit per Mares Mercenaries, y fanals de gas . Fà (esta major lo 29 de
Juny . ,

(7J} Al peu de la flbriea d· en Cis-..

 PROVINCIA OR BARCRLONA.-CRLS GaMIS
3'7
Té per tota industria una fàbrica de filats y texits de COtó y dos forns
d' obra .
Lo séu terme es montanyós y de cüma temperat y sà; s' hi cull blat, lle-
gums, garrofes y vi, y confro nta: al N. ab Sant Genis de Vilassar; al E., ab
Vilassar de Mar ; al S., ab Premià de Baix, y alO., ab Teyà y Montornès.
Pera a nar a la estació se segueix la riera que, serveix per ara, de carni
carrete r.
Aquest poble era reyalench y com curios itats dignes d' esmentar·se té 10
Santua ri de la Mare de Déu de la Cisa (74), quina imatge va ser descoberta

CUd d. Joan C..tellTcU

Premit de Dalt.-Santuari de Ntra. Sra. de la Ciso.

per un bou l'any 1442, y un retaule gòtich, del segle xv, que hi ha a la sa-
gristia de la esglesia parroquial.
Los marlets y pedrers d'algunes torres y les portes y finestrals gòtichs
d'algunes c.'\ses indican llur origen mitgeval.
Abans lo seu terme arribava fins al mar, però havent aumentat mólt la
població, e n lo segle XVI1I se va constituir e n municipi independent ab 10
nom de Premià de Mar o Sant Cristòfol de Premià , quina parroquia va quedar
segregada de la de Sant Pere l'any 1841.
L' any 919 se fa ja esment de Premià ab lo nom de Vila Pri1ltilià y l'any
9Ó1 tenia ja esglesia parroquial dedicada a Sant Pere .

(74) L'actual Santuari data del liS9. l: antich va ser cremat per les tropes de Felip V lo 18 de
Agost de 171].
 GROCRAPIA GENERAL OR CATALUNYA

S' ocupa n de Premià de Dalt:

l.aesmentada Gllla de 8ar&e/q1UJ d .4rt1ly$ de Afllr, per en Vitlor Balaguer, pl. S3 Y S4.-Y Ex·
Nnil eo/-kctifla a Prtlllià de .Dall, per en Roml Amet. Butlletí de l, Associació d'Excursions Cala-
¡ana, any 1882, pI. 13 a 16.
Y de la l\Iare de Déu de la Cisa:
1.0 rare ':amÓ5, en lo séu esmentat 7ardln de Alaria etc., pl. 84 Y 8S.-\' Nola ltillUr"ica de la
l .tare dI f)ill d~ la Cisa, Premià d~ })all, per en Joseph Mas, pbre., un fuc. 41. Sareelona, 1908.

Sant Vicens de Llcvancres

Poble de 129 cases ab 478 hab itants de fet Y 480 de dret, a 6 kilòmetres
al N. E. del cap de partit y a 2 de Caldes d' Estrach,
quina estació del ferrocarril de Barcelona a Gerona per
Mataró es la que té més prop.
La esglesia y la part vella d el poble, es a là dreta de
la rie ra de Caldetes, que baxa de la Mare de Déu del Co-
rredor y desaygua al mar a Llevant de Caldes. Emp rò a
la esquerra hi han tres carrers de cases, més modernes.
Ab lo sê u caseriu de Les A'm·mes Y 4 1 cases escam-
pades pèl séu termo!, ne reune ix 18 t ab 658 habitants
de fet y 650 de dret.
Aquest caseriu de Les Ani(lles es a la vora de la mar y hi passan la carre-
te ra gene ral de Madrid a Fran ça per La junquera , la provincial de Cornellà

Cliri d, JOaA c.br..fty..

Sant Vicens de. Lle.n neres.- Vilila ,enera¡ de la pobla¡;i6

a Fogàs de Tordera y lo ferrocarril de Barcelona a Gerona per Mataró . Hi ha

carrabiners.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoMIS

Lo poble de Sant Vicens està unit ab lo de Caldetes per medi d'u na ca-
rretera, y ab lo de Sant Andréu de Llevane res per la carretera de Cornellà .
Correspòn al bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial dedicada a
Sant Vicens, servida per un rector; un estudi y una cOstura municipals y una
societat recreativa. Fà la festa major los dies 22 y 23 de Janer.
Té per tota industria la fabricació de puntes de fil y de seda fetes a mà y
un forn d'obra.
Ademés de la riera de Caldetes o de Sant Vicens, passan pèl séu terme
la del Gorch y la de Gironella.
Aquest 'terme es montanyós y de clima mólt benigne; produheix blat,

Plan y c.arre:rs de: Sant Vic.e:ns de: Lle:vane:re:s

Dlbol. da Jw.o CallanTeJ
Escala 1 : 4000

Carretera de Coroe1lla Fogls de Tordera

1; Pont eo la riera de Sant Vicent!;
J Carrer Major
<4 Plaça publica
5 Casa de la Vila
6 Carrer Baxada de la Riera
7 ~ ~ou

8 ~ <.leOall
9 Camí de sortida a la carretera
LO Carrer de Sant Jo;;eph
LI . • Antoni

/I Iol Camí de CAo rerrer de Vall o de Iu

du
E~i·

15 Cami de la Riera del Canadell

!
L6 Carretera de Caldell

blat de moro, llegum s, fruytes, verdures y oli, y con fronta: al N. ab Dosrius;

al E., ab Arenys de Munt y Arenys de Mar; al S., ab Caldes d' Estrach o Cal-
detes y lo Mediterrani; y alO., ab Sant Andréu de Llevaneres.
Lo general l\E1ans del Bosch, que unt se va distingir en la guerra de la
Independencia, era fill de Sant Vicens de Llevaneres .
Era poble reyalench. •
S'ocupa d'ell en Víctor Balaguer en la seua esmentada GuIa de Baretkma li Artilli de 1.(ar, pl.
8: a 8S.-Y Ulla txÇUrlid a Sant A1Uiriu 1 Sallt Viuns de LltTlalleru, per en Ar1hur Masriera y C0-
lomer. Memorie$ de la Associació Calalanista d'Excursions Cienlíllcas. vo!.l, p!. l '9 a 'J'.

,
 3.\° GIIDGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Tcyà

Poble que, ab 39 d'escampades pèl séu terme, reuneix 310 cases ab 1208
habitants de fet y 1174 de dret, a 12 kilòmetres al S. O .
del cap de partit y a 2 de Ocata, baxador del ferrocarril
de Barcelona a Cerona per Mataró. Hi passa la riera del
séu nom, que desaygua a la platja de MasnÓu .
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parro.
quial dedicada a Sant Martí. servida per un rector; un
convent de Monges franceses, una COstura y un estudi
municipals, y servey diari de tartanes per anar a Ocata.
Fà festes majors los dies IS y 16 d'Agost Y los dies lI,
12 Y 13 de Novembre .

La se ua industria consisteix en 4 rabriques de texits de lli y I de blanqueig.

Lo séu terme es montanyós y de clima benigne; s' hi cullen taronges y d,
y confronta: al N. ab lo de Montorn ès; al E ., ah Jo dt" Pre mià de Dalt; al S.,
ah los de Pre mià de Mar y Masnòu, y alO ., ah lo d' Alella.
Era poble reyalench.
Se n' ocupan en Gil y Monl.na en lo séu rascicle Est:ur;;ón de Barcelona d Gertma 7 u;erotrla,
r l• na ~O:l en Joseph Aller y Vi~nle en la seua esmentada obra CM/tU 7 fr""/era.t erpailola.t, pl. :l53.

Tiana

Poble de 331 cases ab 1012 habitants de fe t y 1026 de dret, a 18 kilòme-

tres al S.O. del cap de partit. Es a la vora de la ri era del séu nom, que des-
aygua al costat de la estació de Montgat.
Té agregats los ca<;eríus de Mallorqttines y Jlfo"tgat y 10
monestir de MOII/a/egre. Junt ab aquests agregats y SS
cases escampades pèl séu terme, forma Tiana un Ajunta.
ment de 669 edificis ab 2130 habitants de fet y 2135 de
dret.
Per Montgat, que es a la vara de la mar y té fama pèls
seus forn s de calç, hi passa la carretera de primer ordre
de Madrid a França pe r La Junquera y lo ferrocarril de
Barcelona a Cerona pe r Mataró, que hi té estació y per Tiana la carretera de
Cornellà a Fogàs de Tordera, en construcció .
Pera baxar de Tiana a aquesta estació hi ha servey diari de tartanes que
passan pe r la rie ra d' aquell poble.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Sant Cebrià, a una mitj·hora del poble, servida per un rectOr; dues costures
y dos estudis municipals y una societat agrícola . Fà la festa major los díes
t6 Y '7 de Setembre. La platja de Montgat està habilitada pc:.ra l' embarch de
PROVINCIA DR BARCRLONA.-CRLS GoMIS 3;\ I

taronges ab documents despatxats a la Duana de Mataró, pera 10 qualç hi ha

una parella de carrabi ners .
Hi ha dues rabriques de texits de cotÓ y 6 de tex..its de fil; una fàbrica de
productes refractaris y un ' altra de productes químichsj tres forns de cals y
un de guix.
Lo séu terme es montanyós y de clima suàu; s' hi c ullen patates, llegums,
taronges y vi, y confro nta : al N. ab lo de Sl. Fost de Capcentellesj al E., ab
los d'Alella y Masnòuj al S., ab lo Mediterrani , y alO ., ab lo terme de Ba-
dalona.
Lo pintoresch dellloch. y la benigRitat del clima fan que al istiu Tiana

CIl"" d, Jo.n CuteU.ell

Tiana (terme de :-'1 0nlgllt).-Carrer de 1& Carretera

se convertesca en una sucursal de Barcelona, puix són móiles les fa milies har-
celonines que hi \'an a passar aquella estació.
Donat lo gran desenrotllo de la urbe barcelonina, que ha inclòs dins del
séu recinte lo que abans eran cases de recrèu, qui de aquí en endeva nt vulga
fer.se-n, no té més remey que anar a buscar alguna de les xamoses cloterades
de la nostra costa del Maresma, quins pobles acabaràn per 10car-se los uns ab
los altres, formant una de les més delitoses vistes del litoral mediterrani.
Tiana era poble reyalench. La seua primitiva esglesia va ser consagrada
10 '17 de Novembre del any 1'100 pèl bisbe de Barcelona Berenguer, mesja
no-n queda res. La actual es gòtica però no es gens notable. Lo facistol del
chor conserva 10 pany y algunes fronlÏces del segle xv de prou bon gusti a la
sagristía hi ha una cassu lla brodada del aoy 1617, ab la imatge de Sant Pacià,
y a la rccloría un s retaules dels segles XIV y xv, una bonica creu gòtica de
PrQ,,'"C'" dt BarctIOfla-8$
 33 2 GROGRAFIA GRNRRAL DR CATALUNYA

plata sobredaurada, un calze del segle XII ab alguns esmalts , un líC"U1Il crUc1S
gòtich y altres joyes, que merexen ésser estudiades.
Lo mones tir o Cartoxa de Montalegre se compòn de dos edificis: la Con-
reria y lo convent. Lo primer va ser al principi convent de dames nobles, baix
la regla de Sant Agustí. Trasladades aquestes a Barcelona, va passar a ser

T' l nl.-V,stl generll.l de t. pobtlci"

proprietat de la Colegiata de Santa Eularia ; y aquesta, lo 17 de Març de 1399,

lo va traspassar a fra Arnàu de Torrevella qui, junt ab algún altre company,
hi va fer vida d' ermità fins lo 8 de Febrer de 1408, en que lo \'a vendre al
Hospital de la Santa Creu de Barcelona, y aquest lo va vendre als car-
toxos de Vall paradís, de la a~tiga Egara (Terrassa) lo día 16 de Febrer
de 1415.
AI cap d' un~ quants anys, no bastant-los-hi lo local, y no permetent 10
 PROVINCIA UR HAKCEI..ONA.-CEL.S GOMIS 333

Iloch hont es situat examplar-Io mes, van determinar fer lo mo nestir actual,
qu e es al vessant lleva ntí de la metexa montanya y mòlt prop de la Co nre ría .
Ab lo producte de la venda de la proprietat de Vallparad ís, que encara
conservavan, los donatius d'En Anfòs IV y de la seua muller Na María, y de
algun s altres, van co me nçar lo nou monestir que-s va term enar a mitjans del
segle XV. L'antich va ser llavores destinat a magatzem dels fruyts que-ls
monjos treya n de la terra y de les eyoes de conrèu y de aquí li va venir lo
nom de Conrería ab que avuy se- I coneix.
Durant lo segle XIX la Ca rtoxa de Montalegre va passar pe r les metexes
vicisituts qu e tOts los demês convents d'Espanya, y avuy torna a se r habitada
per alguns mo njos y l1echs de la ordre d e Sant Benet.
Co m ed ifici, poch o res té de particular aquest convent, mes en cflmb i los
seus e ncontorns tenen mó lt de pintoresch y ag radívo l.
T ractan de Tiana , Montgat o Montalegre:
I.a esmenl.Ja Gllia de BarctÚJna d ATenys de Afar, per en Victor B.I.guer, pl. 3-'1 a -'l 1.-Escur-
sidN de 8arctÚJ"a d GerONa J vi,roena, per en Gil y Montañ". pl. $2.-E.l·cunid a ¡lf¡mgal, pe r en
Joseph FIler tnglh. Memorin de Ii As80cilció Catalanista d' Excursions Cientítlcu. vol. I. pl. I I".
E);(:ursid a ¡llo"laUre. per en I>ere Cllp';s Trabal Butllelí de la ¡\S§(IÇiacil> d' Excursions Catal Ini,
Iny 1880. rl. 152 I IS7 .-Carluja de illo"lalegre. illt1If(ffia dutri/tif/a, per en ~Iodest FOoSSIS Pi,
1 .ISC. ~.I Uarcelona, 1tJ84.-&·mrsid ,ol-lectiva a Tia"a, illarloreliu, Sa", F(JJt, per en lo~rll\l~h
Llorens y RIU. Butlletí de III As.wcilció d' E"cursions Call1.na, any 1SS". pI. 158 a 16J.-Exmnid tol·
/a/ifla a MON/a/trre J Strru dt Ú1 Colla, per en Joseph Castel1anos. UUIJleli de la Associació d' Excur·
sions C.lallnl. tiny 1886 pl. a02 a 2os.-ExcursiÓ a Tialla, Cartoxa de ilfoll/altgre. L'E"cursio-
n¡sta. \'01. I[ (1886), rl. a4 • :6.-Y CDs/ar, Pr01lleras upañoúu, pI. 253.

,
 PI'tRTIT JUDICII'tL DE. SI'tBI'tDE.LL

SnhRdcll. _ Barllnrl._ Castel1ar.- Cerdan yo:". _ ~Ion lclld •. _ P"ll1u!I01 itar •- 1'01111 YA. - Ripollet. - Sant
Quir ze de Terrassa. Santa Perpètua de Mogudn. -Sentm enat.

Aquest partit forma una llenca estreta, llarga y mó!t irregular en tre los
partits judicials de Manresa, al N.; de Granollers, al E.i de Barcelona, al S., y
de Terrassa, alO.
En general es montanyós, se nt-ne les seues se rres més notables la de Sant
L10rens al :\0. y la de Vallvidre ra al S . Lo riu Ripoll atravt:ssa de N. a S.
aquest partit judicial, comprès tOt ell dins de la encontrada natural del Vallès
y la vegueria de Barcelona. En lo antich formava part del pahis dels Layetans.
Lo séu clima es be nigne y los séus habitants viuen de la indu stria y del con-
rèu de la terra.
Lo ferrocarril de çaragoça a Barcelona l' atravessa de NO. a SE. y té al-
gunes c,:ureteres del Estat y provin cials.
Compta aquest partit ab una ciutat, una vila, nou pobles, dues alde~s,
nou caseríus y cinchcentes once cases escampades, reunint un total de
39066 habitants de fet y 39138 de dret, distribuits entre·ls onze següents
ajunt..'lments:
Barbarà, Castellar, Cerdanyola, Montcada, Palausol itar, Polinyà, Ripollet,
Sabadell, Sant Quirze de Terrassa, Santa Perpètua de Moguda, y Sent-
menat.
Aquest partit de Sabadell es de moderna creació. Abans tots los pobles
que 10 forman, menys Montcada, que era del partit de les Afores de Rarcelona,
pertanyian al partit j\.ldicial de Terrassa . Però In ràpit aument de la població,
degut al gran desenrot llo de la indu stria en la segona mitat del segle passat,
va obligar a partir e n dos aquell partit judicial.

Sabadell

Ciutat de 617 J edificis ab 25~67 habitants de fet y 25154 de dret, a 21 ki·

!òmetres al N. de la capital de la pro\'incia ya 187 metres d' altitut (75). Es a

(7S) A 1. est.ció de l rerroc.rril.

 PARTIT JUD I CIAL DE SABADELL ,

,,'

'" ,,'

-'"----,,.'7<'------1 .. '
:;: J O'

S, Po,," , a","

,
,
 PROVINCIA DE BARCELONA . -CELS GOMIS

la dreta del riu Ripoll, afluyent de la dreta del Besòs; hi passa lo ferrocarri l
de Çarago--
ça a Barce-
lona, que
hi te esta-
ció; les ca-
rreteres de
3." ordre
de Mont-
cada a T e-
rrassa y la
de Mol ins de Rey a Caldes de
Montbuy, y ne su rt la de igual
classe de Prats de L1ussanes y
lo camí vehinal de Matadepera.
T e t~lègraf, telèfon, fana ls de
gas y elèctrichs y destacament
de guardia civil manat per un
oficial. Des del any 1904 téagre.
gada la barriada de la Creu Alta,
que abans pertanyía al municipi
de Sant Pere de Terrassa.
Correspòn al bisbat de Barce-
lona; té una esglesia parroqu ial
dedicada a San t F"e1íu, ab un
rector arxipreste, y un' altra es-
glesia parroquial gòtica, de mo-
de rna const rucció, ab 10 séu co-
rrespone nt rector; una Casa de
Caritat y un hospital a càrrech
de Germanes Carmelites; un
convent de Pares Escol;¡pis y
un de Germans Mari stes, dedi-
cats a la ensenyança; co nvents
de Serves de Maria y de Germa-
nes Josephines pera vetllar ma-
lalts; y altres de la Divina Pas-
tora, de Mares Escolapies, de
Germanes Cum·elites, de la Sa-
grada Fam ilia, de Terciaries de Sant J oseph, del Sagrat Cor de María, de
Terciaries y de Relligioses Franceses, dedicades totes elles a la ensenyança.
Hi ha una escola pera noys petits, dues pera adultes, quatre cOstures y qua-
l'nn/i,.c1a a, Barctl,,"a.-/)6

,
 GEOGRAFIA CENERAL m~: CATALUNYA

tre estudis municipals; una Escola Industrial y d'Arts y Oficis, un mestre d'idio-
mes, un de música y un de teoría de texits; nou colegis particulars pera no-
yes, ademés dels de les relligioses ja esmentades, y tretze pera noys, sense
comptar los ja esmentats de Pares Escolapis y Germans Maristes.
Té 14 !iocietats de diverses menes, un Gremi de fabricants quina fundació
data del any 1559; quatre tealres, tres fondes, deu host als y servey diari de
carruatges pera anar
a Rubí y Papiol, a
Caldes de Montbuy,
a Castellar y a Sant
L10rens Savall.
Aq uesta ci u tat es u na
dI! les més industrials
de Catalunya, distin-
gint·se sobre tOL pèls
séus panyos, quina fa-
bricació hi va ser esta-
blert.a en los.' xlv,que
avuy competexen ab
los melexOS inglesos,
Compta ab 3 fàbri-
ques de filats de COtÓ,
13 d' estàm, 32 de lla-
na y 1 de seda; 13 de
texits de cotó, 98 de
llana, 13 de l1anl!S re-
generades y 2 de gè-
neros de punt; 4 fun-
dicions de ferro, I~
cases constructores de
màquines Y 3 de mo-
lins de ,"ent com força
Ch.,.¡¡d,Anloni Sol"-vita motriu; 5 fabriques
SalNtdcll.- l!.sglesia de la Concepçió de corretges, 6 de Uen-
çadores¡ 6 de pintes pera [ata mena de texits, 2 de pi~r cartró, I de posts pera
arcades de telers Jacquard y 4 cases constl"uctores de te lers mecànichs; 5 ra-
briques de cartró, 1 de paper de barba, 2 de paper de fumar y 2 de paper
d'estrassa; 1 rabrica d'electricitat, [ de gas de hulla, 1 de gas pobre y una
casa constructora rie dinamos; 2 fàbriques de cordes, 2 de cordons y 2 blan-
queries; 1 rabrica de dextrina, , de guano y 5 de sabó; 5 rabriques de xoco-
lata, 2 de galetes, 3 de pastes pera sopa Y 3 de gaseoses; 20 forns d'obra y 1
de terriça; 3 rabriques de teles metàliques Y 3 d'esclops.
 eUd di ¡\lIlonl Solde1'iI.
Sabadell.-I.a Ca"a de la Ciutat

Sabadell.-C&I Feu

,
 GEOG~AFIA GENEKAL DE CATALUNYA

Fà festa major lo prime r d' Agost ; un gran aplech, lo segón diumenge de

Maig ; fir es, lo 25 de Juliol y IQ prime r diumenge de Desembre, y me rcat, cada
dissapte .
Lo sé u terme es pià. y de clima benigne ; s' hi cull blat, ll egums, ca ne m,

Sabadell.- Escolcs Pies

vi y altres productes, y confronta: al N. ab los té rmens de T errassa y Pa-

lausolitar ; al E ., ab los de Polinyà y Santa Pe rpètua de Moguda ; al S ., ab
los de Barbarà y Sant Quirze de Terrassa, y alO. , ab lo de Terrassa.
Era vila reyalenca, aban s de ser ciutat.
En 10 segle XIII, queda va reduhida a un castell, lo d' Arrahona, y a un
hostal. E n lo segle següe nt va fer un gran aven ç , començant-s' hi a ¡nstalar , co m
ja havè m dit, la indu stria panyeni..
Tractan de Sabad ell :
1.0 P. Camós en lo léu esmentat Jardln de ,I/aria, pl. 71 Y 72.-Gma de Barce/ONa d Tarrassa
por tlfurrXarri/, per en Víctor aalagu.:r. I fasc. 8. 0 Barcelona, 1857, pI. 51 a 7¡.- Gtlla lIisltlrica.
arlíslica, pof'f"dfica de Saixule/l, per en Josepb SarJi. y Agusli Rius. I vol. 8.' Sabadell, 1867.-0rl-
grn ,prugrUl)s de Sa6~dt1I, per en Manuel Ribot y Se.,.a. I fasc ... I. Sabadell, 1883.-)' Una Excur·
s;"" /'<Ir Cala/una, per en Gal'ell Cornel y Mas. I \'01. s.' Barcelona, 1888, pI. 54 Y SS.

Barbarà
,
Po ble de 133 cases que , ab 63 més d' escampades pèl séu te rme , ne re u-
ne ix 19Ó ab 780 ha bita nts de fe t y 7S7 de dret.
,
 o-.t,;.._ ""',.., ... s,or... « ,,~.
, l'lof*Dr. N _ "" ~ ..... a-.,...;.ó
CI ur,.T Of¡; SA8J'.D.1U. J ~ <k Pi , lI.. ~...u /àooo ... a.r;...,

""" ""'_,,¡..,...
4 F...... 1"'~,..".., ..... , - . C&-. ... ~
ft.viut per l' Ajlln'~ment
, r"""~~fNJ, ~.....,.. ...... n...... c..-_

." _..,..
"' ....1. I : 10.000 6 B6fdÑ~"" ow,.- "" lo. ~
""
T._Oh
F"-'.to~ ~"""""",,""J• ...,....w~
, ¡;¡"¡i 0... ..., c.w.,; ... 11.11. c..~
, r..tr. <Ioc E-,..

_
I:.p.... 4cI 80.,..." Il>r
10
Il.
c..r.l<t4UrW
n," ~ Jh.:a,.,. ~ . . r.,.,...
"" ........... . . . ... ,....."'s..,r.... '_il...
"
lJ
14
"
c-..~
~ <k .. JlWricow.....
T_.eu..,...",,~

" ......... <k O...

... .."
" a...,. ... JI. M.
IIÓUI St.;.
~,,.to

c.w... , ol; "">'tiC

/6, le. l/ s..¡.-.;,.".;6Ik'"
17 c...truI<k'*<tridIod«'" 1:_":"_
"" Pr";
"""",,'o:Woooo_ JI......p'"
(}¡WpI ... M.lI. "-J_
11 4"'-<00 &.b.>4.".,..,.l
c..z.. ... t'~
t'_, Ik ... , ... , o"..,..
"
".. lJo<$..... ""' • .w../tr..-rril
I~/~rrll
I....O:' (Ir...."'" ,.lMk.l
~ l'ie. " "·."rIu»
" ",.......... rJ.... I.<.

"". ¡o¡"çu. ¡1ft Aowd

f'Ioçu. <ili 1hK:.l ... '" l'if'>rl.
Hoo¡>Ilul

.,""
PI<,;;a " ...c-i (... prOV«fd
,.,.. ... a..", Jt¡".

"
..........
"'-~ ,,~

~t

"
"
::

, "

' ..

,
,
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 339

Esa la dreta del riu Ripoll, a 2 kilòmetres al SE. del cap de partit, quina
estació del ferrocaril de ça ragoça a Barcelona es la que
té més prop, tenint la de Cerdanyola a 3. Hi passa la
carretera provincial de Montcada a Terrassa y té un
hostal.
Pertany ;;1.1 bisbat de Barcelona; té una esglesia pa-
rroquial titulada Santa Maria, servida per un roctor;
una cOstura y un estudi municipals, y ra la festa ma-
jor los dies 15, 16 Y q d'Agost. Té un bon ca fè-
restaurant.
La seua industria consisteix en una fàbrica de desfilar draps, quatre de
cartró, un molí fariner y un forn d'obra.
Lo séu term e es pià y de clima suàu; s' hi cull blat, ordi, blat de moro,
llegums, verdu res, canem, fruytes y vi, y confronta: al N. ab lo de Sabadell;
al E., ab los de Santa Perpetua de Moguda y Montcada; al S., ab los de Ripo-
llet y Cerdanyola, y alO., ab lo de Sant Quirze de Terrassa.
Aquest poble era de la jurisdicció del Marquès de Barbarà. La seua es-
glesia era romànica, però avuy està mólt modificada; data del segle XI y va
ser consagrada per Sant Olaguer, bisbe de Barcelona. Es notable pèl séu absis
y campanar y per algunes reliquies y retaules que s' hi conse rvan. Hi ha en-
cara \'estigis del antich castell de Barbarà, ab la seua esglesia de Santa
Coloma, avuy arrunada, a cosa d'un kilòmetre al NE. de la població.
La capella d'aquest castell està dedicada a Sa nt Silvestre y Santa Co-
loma.
AI séu terme hi ha una creu gòtica, de pedra, y un' altra de moderna,
obra d'un dels germans Vallmitjana. A la torre d'en Gorchs s' hi conserva
un finestral romànich, havent-n'hi de gòtichs a la casa nomenada La Sagrera y
a la d'en Farigo la o Pallarès.
Traetan d'aquest poble:
L.a ExcursiJ a Barbarà, per en Llui! G. Ferrer. :-.tcmorias de ili Assoc,ació Catalanista d' E:o:cur-
sions Citntíl\ca!l, vol. VIII (.888), pl. 3.P a 344.- Y ."fonografies de Catalunya, d'en Joseph Reig y
Vilardel1. Lletra B, pl. 70 Y 71.

C'..astellar

Castellar o Sant Esteve de Castellar es un poble de 581 edificis ab 2843

habitantS de fet y 2869 de dret. Es a la esquerra del riu Ripoll, a 8 kilòmetres
al N. del cap de partit, quina estació del ferrocarril de çaragoça a Barcelona
es la que té més prop, y a 309 metres d' altitut. Hi passan la carretera de tercer
ordre Qe Prats de L1ussanès y la provincial de Martorell a Sentmenat; té telè-
fon y llum elèetrich, y servey diari de cotxes pera anar a Sabadell,
p"IiItI1"C'" de aarctlt"uJ.-.'

,
 GEOGRA FIA GENERAL DE CATALUNTA

Ab lo séu agregat la aldea de Sa,,' Petitt del Recó, que es ,'50 kilòmetres
més al N., a la vora dreta del Ripoll, Y 95 cases escampades pèl séu terme, ne
reu neix Castellar 716, ab 351 I habitants de fet Y 3540 de dret. Té set mossos
d 'esquadra manats per un subcabo, dels quals n'hi ha una
parella destacada a Sentmenat y un'altra a Matadepera.
Correspòn al bisbp.t de Barcelona; té una esglesia
par roqu ial dedicada a Sant Esteve y un' altra al séu
agregat baix la advocació de Sant Feliu, cada una ab lo
séu recto r; hi ha les Escoles 'folrà, dirigides per profes-
'io rs titulars y sost ingudes per lo Pa tronat; una esco la
pe ra abdós sexes, una de pàrvuls, una costura panicu-
lar y una escola nocturna pera obrers dirigida per Pa-
res Escolapis. Fà la festa major lo tercer di ume nge d ' Agost .
Té una fo nda y una casa de despeses, una societat choral, una cooperati-
va y dues de recrèu.

Castellar.-ViSta general de la població

AI terme municipal de Castella r del Vallès hi ha móltes masies, podent

nomenar, entre altres, les següents: mas de les Arenes .. Burriana (antiga Sam-
pere), Cabrafich, Ca nyelleSf Ca&flmada (abans Cadamada), Crupell, un
Quer, Sole res, etc.
Pub1icàm la vista de la casa payral de Càn Casamada, que es u na de les
 CllStelhtr.-.\' asia Casamada

Gh ... d. l'e ... U.mbe.

~tel1.r.-'nterior de la esgle5la parroquia'

 eHd dt l'ert LL. mbel
Castellar.-Fuada de la csglesia parroquial

Cli;d lo l'e.. LLI'IlMa

Castell.r.-Torr. de I. "'arquesa de TolrrA.
PItOVINCIA ilI!. BARCELQNA.-CKLS GOM1S 34 '
masies més antiga, donchs ja existia en lo any 1217, essent renovada en lo
segle passat y de la que descendcxen tots los qui portan lo nom de Casamada.
Es poble mó!t industrial y compta ab dues fabriques de filats y cinch de
texits de cotÓ, una de cotó regenerat, una de filats de llana y un' altra de ve-
llut de cotÓ¡ una fun-
dició de ferro, una fa·
brica de se rrar fusta,
una d'electricitat, una
de paper, tres de car-
tró y una de gaseo-
seSi dos forn s de calç
y un molí de farina.
A l séu terme, que
es montan yós y de
clima temperat y sà,
hi ha una pedrera de
marbre¡ s' hi cull blat,
CastellIl.T.- Sant relio del Recó o rdi, ll egums, verdu-
res, oli, vi y mólta
llenya, y confronta: al N. ab lo de Sant Llorens Savall; al E. , ab 10 de Sent-
menat; a l S., ab lo de Sahadell y alO., ab lo de Matadepera.
Hi ha una esglesia, d' istil entre romànich y gòtich, edificada l'any 1885
y costejada per Na ¡'::milia Carles, viuda de Tolrà, )0 meteix que les escoles
fundades per aquesta dama, quin edifici es també mólt notable.
La esglesia de Sant Feliu del Recó es parroquia .
Tractan de Castella r:
La esmenlada Gufa de Barcelona d TarraJa, per en Viclor BaI_lluer, pI. 78 a 8L-Ex&rIr.tiIJ a
Se"fMl1Iaf y a Castellar. L'Excursionista, vol. l, pI. 39' Y 393.- " Topograf a ",Mica de CaJtellar
(SUll Eltd}(m) d del Va/ItJ, per en Pere Verges y VeTnis. I vol, 4.1 Barcclona, 1895.

Cerdanyola o Sardanyola
Cerdanyola , Sarda nyola o Sant Martí de Sa rdanyola es una vila de 162
:1.~M'P.' cases ab 494 habitants de (ct y 500 de dret, a 8 kilò-
~~ et!' et metres al S . del cap de partit y a 108 metres d' altitut
;;~ ~ (76). Ab los seus caseríu s de Lo Carrer de la Carretera
• . ~. o de Sm't Igltas,' y Lo Carrer de Sa1,t Josep" Y 47 ca-
: 1 ~ ~ ses més escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajun-
':f. z,~ tament 27 2 edificis ab 928 habitants de fet Y 917 de dret.
':' 1 ~-.:. Hi passa lo ferrocarril de Çaragoça a Barcelona, que
l'>/~. ~~ hi té estació, y està unida a Sant Cugat del Vallès Y a
Rubí per medi d'una carretera. provincial. Hi ha una

(76) A la vila. A la c ~taci6 del (clTI)(:nrril nn-n tê més que 80.

l'rflt:I''CIII dt BarctIOflll.-88
 34' GEOGRAFI A GENERAL OR CATALUNYA

parella de mossos de esquadra, destacada de Sant Cugat, y te servey diari de

carruatges pe r anar a aquesta vila.
Correspòn al bisbat de Barcelona; te una esglesia parroquial dedicada a
Sant Martí, servida per un rector, y una costura y un estudi municipals.
Tota la seua industria se.reduheix a una íabrica de texits de COtÓ y dos
forns d'obra. •
Lo séu terme es pià, de clima suàu y saludable; produheix blat, ordi; lle-
gums, vi y mólta llenya) y confronta: al N. ab lo de Barbarà; al E., ab lo de
Ripollet; al S., ab lo de Montcada, y alO., ab lo de Sant Cugat del Vallès.
Cerdanyola conserva encara lo seu castell feudal, que abans se conexía

CI;'" de Juli \'int.ó

Cerdanyola.-l.o castell despres de $a re!llauracio moderna

ab lo nom de c."lstel1 de Sant Marsal, del que se-n tenen noti cies des de prin-
cipis del segle XI. D'aquest castell se·n pot dir ab tota veritat que era un cau
de rahons, puix des del segle XIII fins al XVII la seua historia no es mes que
una llarga serie;: de plets entre los seus possessors y l'a rquebisbe de Tarra-
gona y los monestirs de Sant Cugat del Vallès y de Santes Creus.
Dins d'aquest casw:ll, Rue era de la jurisdicció del Marqu ès de Cer-
danyola, hi ha una capella gòtica dedicada a Sant Marsal, que va ser restau-
rada l'any 1681 y sc conserva prou bé.
PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS Gm.ns 343

CUd d~1 Dr. L. ('oU T Sol..

Cerdanyola.- EsgleSfa

S' ocupan d'aquesta "ila:

La esmentada Guia de HarcelOlUl a Tarra.ra, per en Victor Balaguer. pl. 41 a 45.- &·curs;d lar·
fieular al casltll de SaNt A1ar.tal, =uy a_nal de .5erda"Jola, per en Joseph Barcon Olesa. Butlletí
de la A<i.o;oeiació d'Excursi ons Clltalana. any 1881, pI. 42 • 47 .- Excur.tlrl a Sord1m)"ola, Sa,,1 Cllgat
J Va/lvid/era, per en J~ph Castellanos. 1 utlletí esmentat. Iln}' 1889, pI. 18" 11 187.- Y Excursidde
.san/Uf/)"o/a a Sant 70011 d' !lorla ¡el' S,mt Isc/e de la.r Fei:ms, per en Arthur Osona. Memori." de la
AS!IOCillció Catalani.,ta d' Excur.:ions Cientít\cas, vol. VIII ( 1888). pl. 128 /I 13 3.

¡\\ontcada

Montcada , es un poble de 271 cases Y 900 habitants de fet y 88 1 de dret.

Es a la dreta del du Ripoll, al ayguabarreig d 'aquest ab
lo Besòs, al peu del turó del séu no m y a I I kilòmetres
al SE. del cap de partit.
Hi passa n los ferrocarrils de ça ragoça a Barcelona
y d 'aquesta ciutat a Gerona per Granollers, que hi tenen
estació , y lo de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses,
que hi ui: baxador. També hi passa la carretera de segón
ordre de Barcelona a Ribes y ne su rt la de tercer ordre
de Terrassa. Té telègraf y telèfon, g uardia civil manada
per un sarge nt, una fonda, tres hostals y una casa de
despeses.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
 344 GIIDGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

Engracia, qui na festa celebra lo 16 d'Abril , fent la {esta major y la fira lo

derrcr diumenge de Maig. Hi ha un convent de Germanes Dominiques, dedi-
cades a la ensenyança, y una costura y un estudi municipals.
Te agregats, los caserius del Pià dl'1 Rl'xacn, y SaltI Isc/e de les Fe:us
l' Arrabal de Val/elUnlta y lo barri de Sa," Pere de Re:tack o .llas Rampi"yo,
aquells dos a 1.1 esquerra del Besòs. Junt ab aquests quatre agrega ts y a lg u-
nes cases escampades, reuneix Montcada 481 edificis ah '710 habitants de fet
y . 668 de dret.
A I séu terme , que es montan yós y de clima ben igne, hi ha mine ral de

Clld d. Anl.onIOUln".

Montcadll,-Vista general de Ja població

plom y d ' òxit de fe rro. Aquest derrer s' hi troba pintant la l1eco rella del Cas-
tdl y d el Coll de Montcada. També hi ha una mólt ren omenada font d' aygua
ferruginosa bicarbonatada, y un ' altra d e' aygua salina freda. A aqu est terme
s' hi cull blat, ordi, blat de moro , llegu ms, can em y mó!tes maduxes. Con-
fronta al N. ab los térmens de Ripollet y Sant Fost de Campcentelles; al E. ,
ab los de Tiana y Badalona; al S., ab los de Santa Coloma de Grama net y
Barcelona, alO., ab lo de Cerda nyola.
La seua industria consisteix en una fàb rica d ' ayguardent, una de lIexíu,
una de candeles d'espelma, y una fàbrica y dos molins de far ina.
A Montcada hi ha lo destilador de la aygua de que se proveheix una
g ran part de la ciutat de Barcelona.
Segons lo doctor Munner, l' anàlisis d'aquesta aygua dóna, per litre:
,
o..,,, Oram~

A)'re ab lo 25 per 100 d'oxigen

PKOVINCIA DE HAKCKLONA.-CELS GOMIS

J,I,te.rleslólldeJI Orams

Bicarbonat de calç . O"I}O

» magnèsich . . .. 0 'uj8
» ab indicis de nitrat sòdich. o', 36
Clurur dldeh.. . 0 '0"7
Sulfat magnèsich. . 0'02"
Silicat . òdieb. . . . 0'008
Alúmina y òxit Mrrkh. 0'004
TOTAL. . U'347

Aquesta mina de Montcada se va fer l'any 1778 y desde llavores s' hi han
vingut fent constantment per l'Ajuntament de Barcelona obres pera millo-
rar-la y aumentar lo séu cabdal.
La esglesia de Montcada no té res de particular, com no siga la seua an-
tiguitat. L'any 1381 va ser trasladada all10ch que a\'uy ocupa. Mó!ts dels seus
altars pervenen dels antichs monestirs de Sant Geroni de la Murtra y de Mont-
alegre. La de Rexach, dedicada a Sant Pere, va ser cremada durant la guerra
de 1651 y restaurada l'any 1676. La primitiva sembla que era m';lt antiga y
que depenia del esmentat monestir de Sant Geroni per certa permuta que
aquest havía fet ab lo de Montcada. De la antiga de Rexach encara s' hi con-
servan sis taules gòtiques, a abdós costats del presbiteri, y lo sepulcre de mar-
bre blanch que en altre temps havia guardat les despulles de Alamanda de Re-
xach.
Al cim del turó de Montcada s' hi alçan encara les runes del castell de la
noble y poderosa familia d'aquell cognòm, que tanta influencia va tenir en
los fets y coses dd comtat de Barcelona. Enderrocat al final de la guerra de
Succc:ssió, com tots los demés castells roquers de Catalunya, los vehins del
poble l' han considerat co:n pedrera aprofitable pera edificar llurs cases. Y
heus aquí com les
despulles del orgu-
llós casal que havia
fet tremolar de pòr
als nOstres besavis,
han vingut a trans-
formar-se en tran-
quila llar dels bes-
nets dels vassalls
dels séus antichs
Oid cM Cerni Rocafort possessors.
Monte.d •• -Vists del turó y casteU A aquest turó de
Montcada hi ha les
coves naturals de l' Erllli/à, de la Mare de Diu y de Na GtàlletnJta, de les
que se contan algunes tradicions que, si són propries del j olk-Iol'e, no ho són
d'aquest lloen.
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Explorades aquestes coves 1'any 1901 pèl nostre amich mossèn Norbert
Font y Sagué, va resultar que no sols no tenian la importancia que la ima-
ginació popular les hi atribuia, sinó que gayrebé tampoch ne tenian cap baix
lo punt de vista geològich.
Dalt d'aquest turó hi ha també les runes de la ermita de la Mare de Déu

Clid del Dr. Llaurt. Coll T Sol"

Montcada.- Vi'la parcial d, la població

de Montcada, ermita que se ha edificat de nou e n 1908, seguint lo projecte de

l'arquitecte barceloní N' Enrich Sagnier y costejada per la colon ia estiuenca.
A causa de la seua proximitat a Barcelona, y del gran nombre de trens
que diariament hi passan, Montcada s' ha convertit en estació esti ue nca de
móltes ramílies barcelonines, que s' hi han ret cases, contribu int axi poderosa-
ment al engrandiment de la població:
S' ocupan d'aquest poble:
Lo P, Camós en lo séu esmentat 7ardn di Alaria, pI. ~ Y 81.-Andlüil di/tU ap/as mmtralll
tk Aloneada, t" el Prl1l&ipadD di OJt/'Úlliü1, per en Francisco Sanpont!:, Barcelona, /791.- U"a t:rJe.
dieió" d Sa" Atiptl dtl Fay, per en Víctor Balaguer. I vol. 8.- Barcelona, 1850, pI. 3 a J3.-Guia dt/
TliajtrD jDr t/ (errDCarrt1 dt/ NDrle. St&eidn di Barcu()1UJ d GraIlD/kn, per en C. C. y M. I fasc. 4.t
Barcelona, 18504, pI. 2] a '17.-Guia de Barce'ona d GralUJl/trl jDr tI/trr«arril, r.r en Victor Ba-
laguer. I fasc. 8.° Barcelona, 1857, pl. ~6 a S9.-Gu1a de &reu(nta a Tarrasa per t1/trrDCarri/, per
en Victor Balaguer. [ (uc::. 8" Barcelona, 1857, pI. '14 a 38.-1ú~/rJrd" de BarteÚJna d GtrDna , uiel-
Tllrla jDr el/trrDt:rJrril, per en Joseph Gil y Montai'ia. I fuc. 4.t Barcelona, 1871, pI. I I.-Gula-cictrone
dI BaretkJlta a Vie¡', per en Joaquim Salarich yVerdaguer, 1 fasc. 8", Vich 1877. pl. 10 a 2J.-&etlrlid

,
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 317
d Afoneada. Memorias de la Associació Catalanista d'Excursions Cientilku. vol. I (1880), pl. 18 a 1l0.-
&mrs¡J coM«Iif,a d A'01lCadiJ , Iltixeu", per en Alvar Verdaguer. Butlletí de la ¡\5!Otiadó d'Ex-
cursions Calalana, any 1881 , pI. 207 a 212.-Ex&UrJid par/ctllar a Ilti:wu:", Sani CU.fiJl t/t/ Val/u.
pu en A1var Verdaguer. Butlletí y any esmenlats. plo 217 a n2.-S/lI!I1 Ptn t/t lleixac". per en Josph
Filer 1nglb. Memorias de la A$'IOCilció Cltalanista d'Excursions f':icntílku, \'01. 11 ( 1888), pI. 8j y 88,
-E:ceurs,d a Rtixatll, per en Eud.ld C.. nibel~ Memorias y vol. esmentat, pl. 89 .. 91.- ExcuTl·d
U}tuolOKica a .l'm"ada, rer mO$Sèn N. Font y Sagut. Butlletí del Centre Excu",;on;sta de Cat.lUI_}'I,
any 1901 , plo 177 I 181.-NoliJ Ñillòriea de la; l.Jart t/e JJiu dt/ Castell de ilfmfcada, per momo Jo-
Mph Mu, pbre. 1 I.sc. ".t Batulona, IC}08.-Y El Castell de .lfon'tarJa, per en J. Clapés y Corbera.
_La Veu de Catalunya' del 9 de Setembre de 1905, edició del vespre.

Palausolitar

Poble de 121 cases ab 459 habitants de fet Y 471 de dret, a. 9 kilòmetres,

al NE. del cap de partit y a 134- d'a1tituL Es atravessat
per la riera de Caldes y hi passan lo ferrocarril de Mollet
a Caldes de Montbuy, que hi té baxador, y la carretera de
tercer ordre de Mollet a Moyà. Pèl séu terme hi passa tam-
bé, si bé un xich apartada dd poble, la carretera de Saba-
dell a Caldes de Montbuy.
Té agregada la aldea de Plegamans, que es a la es-
querra de la ri era de Caldes, a un kilòmetre al E. de Palau-
solita r)' a 139 metres d' a1titut. Aquesta aldea té 58 cases ab 241 habitants
de fet y 242 de dret, una esglesia parroquial dedicada a Sant Genís, servida
per un rector, y fa Ja festa major lo 25 d'Agost.
Ab aquest agregat)' 44 cases escampades pèl séu terme, forma Palausoli-
tar un ajuntament dI! 223 edificis ab 952 habitants de (et)' 929 de dret.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una e.;glesia parroquial dedicada a
Santa María, servida per un rector; una costura y un estudi municipals y fa la
festa major 10 día 8 de Setembre.
No té altra industria que una fabrica de texits de cotó, una d'ayguar-
dent y un molí de farina.
Lo séu terme es pià y de clima beni~nei s' hi cull blat, ordi, lle-
gums, verdures, fruytes, canem y vi, y confronta.: al N. ab los de Sentmenat y
Caldes de MontbuYi al E. ab los de Uissà de Munt y Uissà de \'all; al S., ab
los de Mollet y Santa Perpètua, y alO., ab los de Polinyà y Sentmenat.
AI terme de Palauso1itar, s' hi troba un 1Ili!nltir O pedra dreta clavada a
terra, de poch més de la alçada d'un home, coneguda ab lo nom de pedra del
diable.
AI séu terme s' hi conserva un gran edifici de portes y finestres gòtiques
conegut ab lo nom de castell de Plegamans, per més que no tinga cap senyal
de haver pogut servir de fortalesa.
S'ocupa d'aquest poble :
GVfrafliJ local tÜ .lfJlkl dt/ V~mf, per en Vi~n, Plantada y f'onolleda y en Joseph rOlyl y
Raurlch.I (uc. 8.° Barcelonl. ' 893.
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Polinya

Poble de 109 cases ab 382 habitants de fet y de dret, a S kilòmetres

al N. E . del cap de parti t y a 4 de Palausolitar, ser·
vint-se d ' abdues estacions dels ferrocarrils de çaragoça
a Barcelona y de Mollet a Caldes. respectivament . Hi
passa la carretera de Sabadell a Granollers y té prop la
de Sabadell a Caldes de Montbuy, que-I dexa a la dreta.
Hi ha cabo de so mete nt.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial ded icada a Sant Salvado r, se rvida per un rec·
tor; una escola mixta de noyes y minyons y una so-
cietat recrea tiva. Fà la resta major los díes 6 y 7 d'Agost.
Lo séu te rme es pIà y de clima benigne; produheix blat, ordi, vi y lIe·
gums, y confronta: al N. ab lo de Palausolitar; al E " ab lo de Mollet; al S. ,
ab 10 de Sabadell, y a l O., ab lo de Sa nt Pere de Terrassa.
La seua indust ria consisteix en una r.'\brica de texits de cotó y un' altra
de texits de llana y COtó.
E ra de la jurisdicció del Marquès de Sentmenat y del Prior de Santa
Agna de Barcelona.

Ripollet

Poble de 268 cases ab 131 I habi ta nts de fet y 1502 de dret. Es a la es-
querra del riu RipoIl, a 8 kilòmet res al S. E. del cap
de partit. Hi passan la carretera de Montcada a Terrassa
y lo ferrocarril de ç aragoça a Barcelona, que hi té es-
tació comuna a Ripollet y Cerdanyola . Pèl séu terme
hi passa també lo fer rocarril de Barcelona a Sant J oan
de les Abadesses, quina estació es comun a ab la de M.ont-
cada.
J unt ab lo caseriu de Salli Jat~lIle y 24 cases escam-
pades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntame nt 409 edi-
fi cis ab 1501 habitants de fet.Y 1502 de dret. Hi ha cabo de sometent, un hos-
tal y una casa de despeses, y tartana diaria a la estació de Cerdanyola.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
San t Esteve, servida per un recto r; una costura y un estudi municipals, una
costura particular y un convent de Germa nes Dominiques dedicades a la
ensenyança; una societa t in~ru ctiva, dues de chorals y set de recreatives. Fa
la festa major lo derrer diumenge d'Agost, y mercat tOts los diumenges.
La seua ind ust ria consiste ix en una fàb rica de tex its de fil y cotó, una
PROVINCIA DE BARCELONA .-cELS GOliUS 349
de texits de llana, una de barreja, una de tex its de seda y una de gèneros
de punt; cinch f"àbr i-
ques de cartró y tres
de serrar fusta; quatre
molins de fMina y dos
forns d'obra.
Lo séu terme es pià
y de clima suàu; -s' hi
cull blat, blat de mo-
ro, verdures, llegums,
p atates , canem y vi,
y confronta: al N. ab
lo de Barbarà; al E. y
al S. ab lo de Mont-
cada; y alO., ab lo de
Cerdanyola. Era po-
ble reyalench .
Ne tractan:
La Guia delziajero jor
el /trrtKarril del NIJrle.
Stc&it!n dt &rulDna d
GraM/kn, per en C. C. Y
M., I fasc. 4.t Barl:elonl.
1854. plo 30 a 32.-Y Guia
de Sara/ona a Tarra.1a
por el /e1TlXarril, per en
Viclor Balaguer, I fasc. 8.0
CUd de a,e_nlnl Barcelona, 1857, plo 'IS Y
Ripollet.":"E.!!glesia y campanar ,6.

Sant Quirze de Ten-assJ.

Poble de 189 cases ab 851 habitants de fet y 881 de dret, a 4 kilòmetres

al S . O . del cap de partit , quina estació de ferroc.1.rril
es la que té més prop. Es a la esquerra de la riera del
séu nom, que s'uneix ab la de Sant Cugat yCerdanyolay
j untes desaygüan a la dreta del riu Ripoll, devant meteix
de Ripollet. Hi passa la carretera de tercer ordre de Mo-
lins de Rey a Sabadell.
Corrcspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial dedicada a Sant Quirze, servida per un rec-
tori una costura y un estudi municipals y una societat
cltora!. Fà la festa major lo primer diumenge de Setemb re.
PrnfllCU de BarceIOfla.-$O
 GEOGRAFIA GENERAL DI! CATALUNYA

No té cap industria.
Lo séu terme es montanyós y de clima tem plat y sà; s' hi cull blat, oli,
llegums y vi; s' hi cria bestiar de llana y po rquí, y confronta: al N. ab lo de
T errassa; al E., ab los de Sabadell y Barbarà; a l S., ab los de Cerdanyola,
Sant Cugat del Vallès y ~ubi, y alO., ab lo de aquest derrer y Terrassa.
Era de la jurisdicció 'd el Reyal .Monestir de Montserrat.
S'ocupa de aquest poble:
La esmentada Guia de BaNekna d Torrara}Or e/ftrrocarrll, per en Víctor Balaguer, pI. 47 a So.

Santa Perpétua de Moguda

Poble de 328 cases ab 1306 habitants de fet y 1320 de dret, a 7 kilòme -

tres al E. del cap de partit. Es a la dreta de la riera
de Caldes, prop del ayguaba rre ig d'aquesta ab 10 riu
Besòs. Pèl séu terme hi pass~n les carreteres de segó n
ordre de Barcelona a Ribes y de tercer ordre de Mollet a
.Moyà, y los fer rocarrils de Barcelona a Cerona pe r Gra-
nollers, y de la metexa capital a Sant Joan de les Aba-
desses, que hi té baxador. Està unit a .Mollet per un
camí vehina1.
Ab los séus agregats los caserius de AJaguda y Sal,-
l iga o Sanla María 16. Allliga, forma un ajuntament de 416 edificis ab 1742
habita nts de fet y 1747 de dret. Hi ha cabo de sometent , carros per' anar a
Granollers, tOts los dijous, y a Barcelona, los dimars, dijous y dissaptes .
Pe rtany al bi sbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Santa Perpètua, servida per un rector ; una costu ra y un estudi municipals y
un' altra costura dirigida per Rel1ig:oses de la Sagrada .Familia, q ue hi tenen
convent. També hi ha una socie tat c ho ral y un ' altra de recreativa. Fà la festa
majo r lo primer diumenge de Setembre.
Tota la seua industria co nsisteix en una fa brica de texits de cotó y quatre
forns d'obra.
Lo séu te rme es pià y de cl ima benigne; s' hi cu ll blat, ordi, blat de moro,
llegu ms, canem y vi, y confronta: al N. ab los de Polinyà y Palausolitar ; al E.,
ab los de Mollet y Sant Fost de Campcentelles; al S., ab lo de Montcada, y al
O., ab los de Barbarà, Sabadell y Polinyà.
La esglesia de San ta Pt!rpètua res té de particular com no sigan sis qua-
dros, tres a cada costat del presbiteri, que se suposa són del segle XV I.
La de Santiga té lo campanar romànich. Es del segle XII y està dedicada
a Santa Maria la Antiga, que, segons lo poble, es mólt anterior a la Mare de
Déu de Montserrat. ,
Devant de la esglesia hi ha un gran casal que abans era castell.
La jurisdicció de Santa Perpètua y de l séu terme pertanyia a la Corona.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GaMIS

S' ocupa de aquest poble:

La G"'f'"afia «al di Afollll del Val¡¿~. per en Vicens Plantada y Fonolleda y en Joscph Payl y
Rauriçh. I tuc:. 8.0 Barçelona, IIkJJ.
Y de Santiga o La Antiga, nomenada també Mare de Déu de la Eura:
Lo P. Camós en lo sêu esmenlat 7ard1n de ~/arla, pI. 70 Y 71.-Y E.-r çurmJ /J $qnla ~f/Jr{/J
A.mixa (.sa"lig/J). L'Excursionista, \'01. f (1878), pI. po a 723.

Sentmenat

Sentmenat o Santmanat es un poble que, ab lo séu caseriu de La Serra

DarO/Ja O del Daro Y 45 cases escampades pèl séu
terme, forma un ajuntament de 444 ed ificis ab 1256 habi-
tants de fet y 1282 de dret. Es a la esquerra de la riera
de la Roca y a 8 kilò metres al N. del cap de 'partit, al
que està unit per medi d'una carretera de tercer ordre,
y a4de Caldes de Montbuy, quina estació de ferrocarril
es la .:¡ue té més prop. També està un it ab Castella r y
Terrassa per medi d ' una carretera provinciaL Té una
parella de mossos d'esquadra, cabo de sometent, estació telefònica y servey
diari de tartanes pera Sabadell y Caldes de Montbuy.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Sant Menna ; una costura y un estudi municipals y un' altra costura dirigida

OU.. d, SeDI! Gb/u

Senlmenat.-Vista general de la població

per Ge rmanes de la Sagrada Familia; una societat choral y dos hostals. Fà

festes majors lo quart di umenge d'Abril Y lo día 11 de Novemb re , y té mer-
cat cada diumenge.
Consisteix la seua industria en una fàbrica de velluts y sis de tex.its de
fil y cotó. Hi ha una Caxa rural de Crèdit Agrícol.
 GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA

Lo séu terme, relativament pià y de clima suàu, produheix blat, llegums,

oli y vi, cria bestiar, y confronta: al N. ab lo de Caldes de Montbuy¡ al E., ab
lo de Palausolitar¡ al S., ab los de Polinyà y Sabadell; y alO., ab lo de Sant
Esteve de Castellar.
Lo poble y terme de Sentmenat pertanyían a la jurisdicció del Marquès
d'aquest nom.
Se n' ocupan:
E:xcursid a St"tmuwl J a Caste/Jar. L' Excul'fi¡onista, vol. I (1881), pl. 392 Y 393.-Y Reco}'.
laci!n de olgunos aju"Iu po,.a mw Aft1llQria JIItdico-topogrdjica de .se"twtmal, per en Ra.món Pu-
¡adas Serratosa. 1 fasc. ".t Barcelona, 1889.

,
 PItRTlT JUDICIAL DE S.FELIU DE LLOBREGAT.

.,.,.,• •
. ¡p..-.ull

MAR
 •

,
 PI'IRTIT JUDICII'IL DE SI'INT FELIU DE LLOBREGI'IT

S.nt F~ l iu de Llobregat._Abrera._ Begucs._ Castelldercls._Cl1stellvi de Hosanes.- Cervelló.-Corbcra.

_CorneU •. _E~plrr.guulI. _ E'lplugues. _Gavll.._Gelida .. - Hospitalet de Llobrcga t.- Mllrlorell , -
Molins de Rey. _l'llllejl._Pnpiol. _ Prat de L1obregat.-Sant Andrêu de l, BaTeR.- 5anl Boy de
Uobregat.- Sant (' I¡ment de Llobregat.- Sant Esteve Se'rovire$.- Sant Joan Despi.- Sant Just
Desvem.- Sant Uorens de Horton!l. - Sant Vicens dels HorL~.- Sant.& Coloma de Cervelló.- Sanla
Creu de Olorda.- Torrelle$ (Sant Marli de)._Vam rana. _ Viladecan ~.

Aquest partit judicial s' extén a abdoes vores del Llobregat des de Espa-
rraguera fin s a ta seua desembocadura, confrontant a l Nort ab 10 de Igualada;
al E., ab los de Terrass3 y Oest de Harcelona; al S., ab la mar Mediterrania , y
al O ., ab los de Vilanova, Vilafranca y Ig ualada.
En general es montanyós y l'atravessa de NO. a SE. lo riu Llobregat,
quin sol afluyent important en aquest tragecte es lo riu Anoya o Noya. Per
ell hi passa n la ca rretera de prime r ordre de Madrid a Fran ça per La J un-
quera y lo ferrocarril de Tarragona a Barcelona. També hi passa, casi sempre
seguint la costa, lo Directe de Madrid a la nostra capital.
Compta aquest partit ab cinch viles, vintitrès pobles, una aldea, ci nquanta
caserius y mil quatrece ntes vuytanta sis cases isolades, reunint 51,920 habi-
tants de fet y 52,309 de dret, d istribuíts entre los 31 següen ts ajuntaments:
Abrera, Begues, Caste lldefel s , Castellví de Rosan es, Cervelló, Corbera,
Corn ellà, Esparrague ra , Esplugues, Gavà, Gelida, Hospital et, Martorell , Mo-
lins de Rey, Pallejà, Papiol, Prat de Llobregat, Sant Andréu de la Barca, Sant
Boy de Llob regat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant
Feliu de Llobregat, Sant Joan Despi, Sant Just Desvern, Sa nt Llore ns de Hor-
tons, Santa Coloma de Cervelló, Santa Crèu d' Olorda, Sant Vicens dels Horts ,
Torrelles, Vallirana y Viladecans.
Los habitants d'aquest partit viuen de la industria y del conrè u de la
te rra .
Aquest partit està comprès dins de la comarca natural nomenada lo Baix
Llobregat y forma part de lo que abans era la Vegueria de Barcelona.
Pl'of/ÍIICÑI Itt 8.,(""4.-"
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

San t Feliu de Llobregat

Vila de 715 cases ab 3,314 habitants de ret Y 3,203 de dret, cap del partit
judicial del séu nom. Es a la esquerra del riu Llobregat,
a 9 kilòmetres alO. de la capital y a 38 metres d' alt i-
tut (77).
Hi passan la carretera de primer ordre de Madrid a
França per La Junquera y lo rerrocarril de Tarragona
a Barcelona, que hi té estació. Té llum elèctrich, telè-
grar y telèCon interurbà. Hi ha guardia civil a les ordres
d'un sargent.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia pa-
rroquial dedicada a Sant Feliu, serv ida per un rector, y una altra esglesia de-
dicada a Sant L1orens; una
costura y dos estudis mu-
nicipals, tres cOstures y
dos estudis particulars y un
convent de Germanes ~Iel­
cena ries dedicades a la en-
senyan ça. Hi ha ademés,
una societat choral, un ate-
nèu y un cassino. Pà restes
majors los díes 10, 11 Y 1:2
d'Agost y lo 12 d'Octubre,
y té mercat tOts los dilluns.
La seua industria se
co mpòn d'una rabrica de
filat s, quatre de texits de
fil, una de y ute, una de es-
tampats, una de estovalles
de fil ycotó, tres de velluts
de COtÓ, una d'aprestos y
una de tints pera la indus-
tria; dues rundicions de fe-
rro, una rabrica d'ayguar-
dent, una de pega-moid y
una de pastes pera sopa.
Sant Feliu de Llobregat.-f.sglesia de Sant Llorens Lo séu terme, part mon-
, tanyós, part pIà, y de clima

(77) .\1 peu de la esglesia parroquial. ala estaciodel ferrocarril ne tê 31,

<
>
,•
-"
<
<
u
Q •
<
-•••
•
o
<

"•
<
o
S J
"

.............. " ............. ~.... :"

"

•
Q)
'Ó
• ro
~
,
PROVINCI A DE HARCKLONA.-CeLS GOMIS
3 55
benigne, es regat per lo Reyal Canal de la Infanta Carlota; té óxit de ferro
hidratat al Mas Cortils; s' hi cull blat, ordi, blat de moro, llegums, verdures,
fruyt es y flors, y confronta: al N. ab lo de Molins de Rey; al E., ab los
de Sarri à y Sant Ju st Desvern; al S., ab lo de Sant Joan Despí, )' alO., ab lo
de Santa Coloma de Cervelló.
Era de la jurisdicció del Marquès de Vilafranca.
Tractan d'aquesta vila:
Guia de Barce/ona d ltfarlordJ ;Or et ftrnxarril, per en Viclor l!.alaguer. 1 fasc. 8.° lJ.auclo.
na. 1867. plo 60 a 67.-E:xcnrrió a Jant FtNu de LkJbreçal, Sani 7wl lJUfJef'1l , E.tplllgl1r, per
.\rthur Masriera y Colomer. Memorias de la AssociaeióCualanista d'Excursions Cientiflcu, vol. 11 ( 1888),
pl. 36 • 4 1.-V Excursió a lli SJbl1 de Salli Felitl de LIDÒregat, realirada ptr la redaecili de . Lo
Pm.1amellt Ca/alà. ell ob.rqlJi a moutn ,Norberl F(JtII J SagIJl abmol/II de .ra pri",tra ",fua. I faSo;;.41.
Barcelon., 190 I.

Abr era

Poble de 78 cases ab 314 habitants de fet y 334 de dret, a 18 kilòmetres

al NO. del cap de partit y a 105 metres d' ahitut. Es a la
dreta del riu Llobregat, hi passa la carretera de primer or-
dre de Madrid a Fran ça per La Junquera y dista 6 kilòme-
tres de Martorell, quina estació de ferrocarril es la que té
més prop.
Ab los seus agregats Cap del Reba/o, Lt:s Ma/t:s y
Sallia Alaria de Vilalóa O Carrt:r del Suro, reunei x aquest
ajuntament 204 cases ab 848 habitants de fet y 897 de dret.
Lo derrer d'aquests agregats es a 3 kilòmetres d'Abrera,
dalt d'un turó, a la esquerra del Llobregat y té una esglesia parroquial de-
dicada a Santa Maria, servida per un rector. Prop del arrabal del Cap del Re-
bato hi ha un alt pont d'obra sobre la riera de Pierola o de Maguerola.
Corrcspòn al bisbat de Barcelona; té una esgles ia parroquial, d'ordre
romànich, dedicada a Sant Pere y servida per un rector; una escola pera abdós
sexes, una costura y un estudi munici pals y un hostal. Hi ha servey diari de
cotxes pera anar a Martorell y a Esparraguera; són los qu e ran la ca rrera entre
abdues viles. Pà la festa major los dies 29 y 30 deJun y .
Abrera no té cap mena d'industria, dedicant-se tots los seus habitants al
conrèu de la terra.
Lo séu terme, que es mólt trencat y de clima suàu, produheix blat, sègo l,
civada, llegums, oli, vi, verdures y fruyta, y confronta: al N. ab los d' Espa-
rragu era y Olesa de Montserrat ; al E. , ab lo d'Ullastre ll; al S. ab. los de Mar.
torell y Sant Esteve Sesrovires, y alO., ab lo de Masquefa.
Pertanyia a la jurisd icció del Marquès de Vilarranca.
Derrotats los francesos per los sometents catalans a les altures del Bruch
lo 6 deJuny de 1808, se ret iravan cap a Martorell, quan als vehins d'Abrera
se-Is hi va Ocórrer socarrimar fortament per sota lo pont de fusta que hi havia
 3 56 GEOGRAFIA GB:NKRAl.. DE CATALUNYA

a la riera de Pierola, posant-se després al aguayt pera atacar-los al passar per

allí. La cosa los hi va exir tal com ells desitjavan, puix ab lo pes dels cavaUs
y dels canons se va ensorrar 10 pont, cayent la a rtilleria y mólts soldats en e-
michs al fon s de la riera y sent aclibel1ats per les bales dels paysans, ab lo que
aquests van acabar de completar la derrota dels francessos, iniciada al Bruch
y continuada a Esparraguera.
":)' ocupan d'aquest poble;
E.~",rsiJ 11 /lta, lordl, A!Jrtra, per en Cèsar August Torras. Memorin de la AlSIIOCiació Catala-
nista d' Excursions Cicnt¡licn, vo l. I ( t88o), pl. 8 a 14.- Y /I!tmografla$ de Calalm'ya, per en Joscph
Reig y Vila rdell , lle tra A, pI. :l8 a )2.

Begues

Poble de 49 cases ab 189 habitants de fet y 195 de dre t a 12 kilòmetres

al SO. del cap de partit y a 8 de Cavà, quina estació de
ferrocarril es la que té mês prop. Es en terra escabrosa,
a la dreta de la riera del séu nom y a 358 metres d' ahi·
tut. Està unit a Gavà per medi de un camí vehinal; té dos
hostals y servey de tartana pera anar a la estació d 'aquest
derrer poble.
Té agregats los caserius de La Rectoria, Sallta E u-
faria, l' Arrabaf tf ett .lEarti y les barriades de Làlftpa·
mar y Cd" M,'ró, y ademés 81 cases escampades pèl séu
term e, reunint entre totes aquestes entitats y 10 po ble 265 edificis ab 1,077
habitants de fet y 1,126 de dret.

Oid oh Jllli V ¡lIt~

Bcgucs.- Esglesia parroquial y rectorIa.

PKOVINCIA OR BARCRLONA.-CRLS GOMIS

Té una parroquia dedicada a Sant Cristòfol, servida per un rector, y una

costura y un estudi
municipals. Fà fe sta
major los dies 2S y 26
de J ulio!'
Tot..l. la seua indus-
tria consisteix en un
forn d'obra.
Al sé u terme, que
es montanyós y de
clima SU;lU, hi haòxits
de ferro a La Figue-
rola, mena de plom y
una pedrera de jaspi;
s' hi cull blat, ordi,
llegums, patates y vi;
s' hi cria best iar ca-
briu, y co nfronta: al
N. ab lo de Vallirana
y Sant Martí de To-
rrelles; al E., ab los
de Santa Coloma de
Cervelló, Sant Roy y
Sant Climent de Llo-
bregat ; al S., ab 10 de
Castelldefels y alO .,
CI;'" de Joall CuteUnn ab lo de Olesa de Bo·
Begues. -Creu parroquiRI e incensaris del segle xv nesvalls.
A Begues no hi ha
font s, sinó aygua soterrania tan somera que fent un clot s' hi pot omplir lo
cànter se nse més que allargar lo braç.
Aquest poble y terme eran de la jurisdicció senyorial del Marquès de
Moya.
S' hi conserva una crèu gòtica mólt notable, lo meteix qu e uns encensers
y una naveta, que se suposa són del segle xv.
S' ocupan d'aquest poble:
E:t:cursitl jHlrliçul6r a Re!aI Casull d' Aram/T/myà, erlllita de Bn/plú. L'Exeursioni$t&.
vol. 11 ( , 886). pI. 19 a 'l4.-AIUPUJ&,.afias de CalaJm.ya, per en Joscph Reig y Vill\rdcll, llelra S, pl. 213.
-De GtJ'lJà. tJ Begas, e.xçursid ttelomolJgit:a, per en Miquel Cuní y Martorell. BUllletí del Centre Excur·
sioni!ita de Catalunya, any 1119', pI. '9 a 4.5 y loS a 112.-Y &cursitJ tJ las Se"iU lituadiU al ()uI
del PIà. de BaretJ/Jlla (Ga'IJà., Bruguú, AramjrunJà, Begas, Drdal, Salli Pons, Co,.hua y Malí"s de
Rty), per en Joscph Caslellann'l. Sullletí del Centre Excursif'ni!itll de Calalunya, any '891 , pI. 60 Y 61.
hOtnIlC1# _, JI""c'~. - 91
 GROCRAP'!A GENERAL OR CATALUNYA

Castell de lels

Poble de 18 cases ab 65 habitants de fet y 64 de d ret. Es a la dreta de la

carretera de tercer ordre de Barcelona a Calafell, a 12
kilòmetres al SO. del CA P d~ partit y a tres metres d' a l-
titut.
A 2 kilòmetres al SO. hi té Les Botigues, que só n 14 .
cases de pagès pro p de la pla tja y a un kiòmetre Lo
L/opart, caseríu de 13 cases. Ab aquestes dues entitats
y algunes cases més escampades pèl séu terme, reun eix
aquest ajuntament 76 edifici s ab 289 habitants de fet y
280 de d ret.
Hi passa lo ferrocarril de Barcelona a Vilanova , que hi té estació , y hi ha
parella de carrabin ers.
Pertany al bisbat de Barcelona, té una parroquia dedicada a Santa María,
ab un rector, y una escola municipal pera noyes y minyons. Fà la festa major
los días 15 y 16 d'Agost.
Abans la esglesia parroquial era dins del castell , però en Manel G irona,
adquiridor d'aquest im moble, ne va fer alçar una de nova abaix a la carretera,
pe ra tre ure-s aquella se rvitut. Es fama que la imatge de la Mare de Déu
de la Sa lut que hi ha a la capella del castell va ser donada pèl papa Adrià 11
al emperador Carlemany, qui ne va fer cessió a aquesta esglesia , edificada
pe r ell.
L'aspecte d'aquest poble recorda ben bé los de la Edat Mitjana. Mó!tes
de les se ues cases tene n torres emmar1etades ab los llurs matacans demunt
les portes y lo petit grupu d' elles e~ surrnuntat per lo castell , avuy restaura t.
AI sé u terme, part montanyós par pià, y no gayre saludable a causa dels
ayg-uamolls qu e s' hi fo rman a la part baxa, hi h a dues coves: la Fumada, a la
entrada de les Costes de Garraf, y la Bonica, monlan ya end ins. S' hi cull
blat, ordi, llegums, verdures, espàrrechs, garrofes y vi; s' hi cría bestiar y
mólts gallsd ind is, y confro nta: a l N. ab lo de Begues; a l E. , ah lo de Cavà; al
S., ab la mar Mediterrania y alO. ab lo de Sitges.
La seua industria consisteix en un forn de calç y una rabrica de maho ns
silich-calcàreus, que està unida a la estació del ferrocarril per medi de un ca-
rrile t elèctri ch.
Castelldefels y 10 séu terme eran de la jurisdicció senyo ria l del marquès
de l\'1oya.
Se n t ocupan;
t.. Guia dt Barukma d Jlfart"rt!J por tl ftl"l'lxarril, per en Víctor Balaguer. , \'01. 8.0 Barce-
lona, 1857. pI. 49 a 5 1.-&wr,¡i¡J &"l-ltcfif1tl a ku Ctnfas de Garraf, Casülldlftú, per Ign&Ci Vi-
¡&SeCa, ab una llargll nota d'en Cels Gomis, Butlleti de l, Associació d' Excul'fiions Catalana.
any I 181, pi, h , 17.- E.\'wrsi¡J a Casttlldt/tú , Garraf. L'Excursionista, \'01. I ( I SS,), pl. '70 a
P ROVINCI A OR B ARCELONA.-CELS GaMIS

17'J·- &CUr.lj¡Ja Si/tu, Qu/iUde Garraj, CiUlelJdeleh. L' E:lcuI"$ionist., vo!.1I (1886), pl. 13 a IS.
- Y ExCIlr.luI a CiUte/lJefeh, per Enrich Masriera. Memoria!! de la Associació Cat .. l.ni ~ta d' ElCUrllionl
Cienlil\cas, vol. VII , 1886), pl. ~18 .. ~30.

Cas tell vi de Ro s anés

Poble que. ab 18 cases escampades pèl séu terme, ne reuneix 66 ab 2~

habitants de fe t y 28 1 de dret. Es a la dreta y un poch
separada del riu Noya o Anoya, a 11 kilòmetres al NO.
del cap de part it y a 4 de la estació de Gelida, del fe rro-
carril de Tarragona a Barcelo na.
Es del bisbat de Barcelo na, té un a esglesia parro-
q uial, dedicada a Sa nt Miquel, servida per un rectOr, y
una escola mixta per abdós sexes. Fà la festa majo r lo
15 de Maig.

A l séu terme, que es montanyós y de clima suàu, se

hi cull blat, llegums y vi, y confronta: al N. ab los de Sant Esteve Sesrovires
y Martorell ; al E., ab 10 de Sant Andréu de la Barca¡ a l S., ab lo de Corbera
y alO., ab lo de Gelida.
Los séus habitants viuen sols del conrèu de la terra.
Aquest poble y terme eran de la jurisdicció senyorial del marquès de Vi·
¡afranca .
Dd.lt d'un enlayrat turó, gay rebé inaccessible, hi ha les runes del antich
castell de Sant Jaume, arrunat per les tropes de Felíp V quan la guerra de Suc-
cessió, lo mele ix que la esglesia· d' aq ue ll sant, que hi havia d ins.
Tractan d'aquest poble:
Excurrid a llarloreU, al ciUlell de Sant Jau"", de CiU/dro( de Horanu. L'Excursionista, vol. I
(1878), pI. S57 Y SS8.- Excurrid parlicuJar a Gelida, Castellvl de Hosanu, Alar/ordi, per en Joan
Brú Sancliment. Butlletí de la Associació d' Excul'!iions Catalana, any 1880, pl. 253 a 2S8.- Ex&tIr.tid
coJ.lectiva a Afar/ordl, al ciU/dJ de Sant Jal/me, per en Cayo GardeJJach y Anfruns. Butlletí esmen-
tat, any 1884, pI. 206 a 319.-Y Excllrsüf tol-/ectroa a Ja Conca baxa del NOJa, per en Francisco de
S. Ma~pon8 y LabrOs. Butlletí esmentat, any 1886, pI. 66 a 76, 108 a III, I~~ a 133 y 16S a 168.

Cervelló

Poble de 195 cases ab 970 habitants de fet Y 999 de d ret. Es a la esque rra
de la rie ra del séu nom, a 9 kilòmetres al NO. del cap de
partit y a 5 de Molins de Rey, quina estació de ferro·
cari I es la que té més prop. Hi passa la carretera de se-
gon ordre de Ta rragona a Barcelona.
Ab la aldea de La Palma, que-n dista 2 kilòmetres,
y té 79 cases ab 367 habitants de fet y 370 de dret, y
76 cases més escampades pèl séu terme, reuneix aquest
municipi 356 edificis ab 1720 habitants de fet Y '754 de
dret.
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

La Palma es a la esquerra de la riera del séu nom, tributaria de la esque-

rra de la de Cervelló, que desaygua a la dreta del Llobregat, r tê una esglesia
dedicada a Santa Maria. Fà la festa major lo 15 d'Agost.

CervelI0.-Esglesia antiga

Cervelló pertany al bistfat de Barcelona; tê dues esglesies, la antiga, de

istil romànich, situada a uns dos kilòmetres del poble, y la moderna, que es
la parroquial, dins d'aquest. La primera no serveix ja pera lo culte, però són
PROVINCIA DE BARCELONA .-CELS GoMIS

tants los recorts històrichs que serva y tantes les seues belleses artístiques,
que ja s' ha acordat la seua restauració y dedicar-la a la co-patrona de aquesta
parroquia, Santa María del Socós o de Cervelló, filla dels senyors de aquest
cognom.
La nova esglesia, dedicada a Sant Esteve y servida per un rector, es d,e
¡stil gòtich y se va rer baix los plans dels arquitectes senyors Cal1issà y Font
y Cumà. A Cervelló hi ha un estudi y una cOstura municipals, un estudi y
una costura partic ulars y una societat recreativa. Fà la resta major lo dia 3 de
Agost, 10 meteix que La Palma, y un' altra resta lo :25 de Setembre.
La séua industria consisteix en una rabrica de filats de cotó, dues de mitg
crestall , una de paper, dues de pedres d'afilar y un rorn de guix .
AI séu terme, que es montanyós y sà, hi ha vetetes de sal gema a la Pe-
nya Roja y terra negra al Mas; s' hi cull blat, llegums, oli, vi y mólta llenya;
s' hi cria bestiar, y conrronta: al N. ab lo de Corbe ra; al E., ab los de Pallejà
y Sdnt Vicens dels Horts; ;:al S., ab los de Torrelles y Vallirana, y alO., ab
los de Subirats y Corbera .
Dalt d'un turó, des dI!! qual sc disrrula de la vista d' hermós panorama,
sobre roqu es saulonenques, hi ha les runes del antich castell de Cervelló; y
p rop de la esglesia antiga s' hi veu encara una sepultura de les excavades en
la roca viva .
Era de la jurisdicció senyorial del marquès de la Manresana.
S' ocupan d'aquest poble:
ExÇ/lrlid a Sa"t Po"s, a Corhra. L'Excursionista, vol. I ( 1881 ), pI. 'S' a ISl.-bcurI;da
Ctrodld, Sant POM, per en Qsa.r August Torras. ;\Iemorias de la Assoeiació Catalanista d' Excur-
!iiol1!i Cientifica.'I, vol. 11 (¡888), pI. 238 a ~48.-Y E:.;C/Jrsid a Gtf"TIllld, Sant Pons, /0 /IOnt del L/a-
doner. lJtscr¡peid topogràfica pintoruca, per Antoni Aulestia y Pijoan. Memorias y vol. esmentats,
plano. 249 a 2S4.

Corbera

Poble de 80 cases ab 307 habitants de fet y 331 de dret. Es a la esquerra

de la riera de La Palma, a 14 kilòmetres al NO. del cap
de partit y a 10 de Molins de Rey, quina estació de re-
rrocarril es la que té més prop.
Té agregats los caserius de Les Cases d' ~It Roca y
Les Cases d' en Roig y 33 cases més escampades pèl sèu
terme, rOrmant en conjunt un muni cipi de 213 cases ab
882 habitants de ret y 959 de dret.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial dedicada a Santa Maria, ab un rector, y una
costura y un estudi municipals. Hi ha dos hostals y tartana diaria pera anar
a Molin s de Rey. Fà festa major lo dia 22 de Jut iol.
Surragania de la parroquia de Corbera es la esglesia romàni ca de Sant
hW"cfs, de BarcelDM.-fJ
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALU'sYA

Pons, que hi ha dins del séu ·terme, quina construcció suposan es de la pri-
mera meylat del segle XI. La Mare de Déu de fusta esculpida y pintada que
s' hi venera sembla datar del segle XII.
Per tota industria té dos forns de guix.
Al seu terme, que es montan yós y de clima temperat y saludable, s' hi cull

Cli.. "Jull Villlr!)

Corbera de L1obregat.-Esglesia romànictl de Sant Pons

blat, oli y vi, y confronta: al N. ab lo de Castellví de Rosanes ; al E. y al S.,

ab lo de Cervelló, y alO., ab lo de Subirats.
La jurisdicció senyorial de aquest poble y terme era d'en Mora de
Remón.
Al cim del turó hont hi ha lo poble, s' hi veuen encara les runes d'un
c.."\stell y lo santuari de Sa nta Magdalena.
TraClan d'aquest poble:
&ÇUrsid a Sant P<lII.I, a CorDera. L'Excursionista, \·01. I (I &88), pl. 151 a 15l.-E.'CÇUrsid a
,tu sirras situada al Dut dd Pià di &1&dQna (G(lf)à, 8rugub, AralJfjml1"à, &guu, Ordal, Sant
PI1IU, CQrOtra, Malms de Hq), per en.doseph Castellanos. But!let; del üntre Excursionista de Cata-
lunya, any 1891, pl. 6S.-\' E;.:çursid a Curhra, per en Macari Golfcrichs. Butl1eti del Centre Excur-
sionista de Catalunya, any 189z. pI. I a 7.
PKOVJNCIA DE BAKCEi..ONA.-CELS GOMIS

Cornella

Cornellà o Santa María de Cornellà es un poble de 289 cases ab 1237 ha-

bitants de fet y 1233 de dret, a 4 kilòmetres al SE. del
cap de partit y a 31 metres d' altitut (78).
Es a la esquerra del riu Llobregat j hi passa la carre-
tera de tercer ordre de Barcelona a Calafell y ne surt la
provincial de Cornell à a Fogas de Tordera y lo carni
ve hinal de Sant J oan Despí y Sant Feliu de L1('1bregat.
També hi passa 10 ferrocarril de Barcelona a Tarragona ,
que hi té estació . Rega 10 séu terme ab la aygua del canal
de la Infanta.
1unt ab los séus agregau lo barri de Les Cascs del Smyor del Caslell.
los ca ser.íus de Les Cnscs d' el' FI~JJlades y Les Cases d' ell Afillàs Y 130 cases
escampades pèl séu terme, forma un ajuntame nt de 492 edificis, ab 2197 ha-
bitants de Jet y 2165 de dret.

Plan y (arrers de: Corne:lI~

R<l \lisa t ptr l'Ajuntament

E.cala 1 : 10000

,•Carrer de la Estació
Torrent del Patata
7 F'ons del Reballit
8 Carrer de Pere Puig
1J
I.
Carretera de St. Joan Despí
• no .... de SL Boy
J Carrer Comas y Ma.sferrer 9 ~ Pi y Margall 15 veUa de SI. Boy
• Plaçadt Joan MartgaU
S Carrer de la Esglesit
•• ~
•
Dr. Robert
Major
16 Carrer del Riu
17 • de Melieh
6 Plaç. de la E~g lesi . " ~ Riereta
"
(78) A la estació del fcrrOClfri l
 GEOGRAFIA GENERAL DE CAT ALUNYA

Hi ha sis mossos d'esquadra, manats per un subcabo, dos dels quals són
destacats al Prat de Llobregat, y una parella de carrabiners.
Correspòn al bi!¡bat de Barcelona; té una esglesia parroquial, dedicada a
Santa María, ab un rector; una costura y dos estudis municipals y un estudi y
dues costures particulars; dues societats chorals y tres de recreatives. Hi ha
llum elèctrich y fa la festa major lo día IS d'Agost.
Al séu terme hi ha una màquina elevatoria que pren aygua del riu y la
porta al depòsit que hi ha a la montanya de Sant Pere Màrtir, des de hom se
distribueix als consumidors.
La seua industria consisteix en dues fab riques de filats y texits de cotó y
una de filats de llana; una fassina d' ayguardent y una fàb ri ca de galetes; una
serra mecà nica pera serrar fusta, una fabrica de creslall, una de punIes de
Pari~ y una de taps de su ro; un forn de calç y un de guix.
Lo séu terme, part pià, part montanyós y de clima templat y saludable,
produheix blat, llegums, vi, fruytes y canem, y confronta: al N. ab lo de Sant
Joan Despí; al E., ab lo d' Hospilalet; al S., ab lo Llobregat, que 'I separa
dd del Prat, y alO., ab lo de Sant Boy dd Llobregat, mitjançan t aquest riu.
Era poble reyalench y la jurisdicció senyorial pertanyia a la Corona.
Sembla que la esglesia d'aquest poble es del segle XII y va ser fundada
per Mossèn Cornellà, que era lo senyor del Castell, cedint li alguns ddmes, ab
la condició de que la nova parroquia havia de nomenar·se de Cornellà.
Tractan d'aquest poble:
La esmentada Gu a de B~rClJq1Ul a ~/~rl"reil /(Ir el ftrrMarril. per en \ïetor Balaguer, plo S2 Y
S}.-\' E .>:cllr.rid a Cornellà J Salli 70an !ksI', per en Casar August Torras. ~Iemories de la Ass0-
ciació Catalanista d' ExeursionsCientíliques, vol. J. ( 1880), pI. 162 a 169.

Es parraguera

Vila de 659 cases ab 3232 habitants de fet Y 3292 de dret, a 25 kilò me tre!'
al NO . del cap de partit, a 5 d'Olesa de Montserrat,
quina estació del fe rrocarril de çaragoça a Barcelona
es la que té més prop (79), Y 188 d' a¡t¡tut (80).
Es a la dreta del Llobregat, hi passa la carretera de
primer ordre de Madrid a França per La Junquera, y
n' han de sortir les provincials d'Olesa de .\Iontserrat y
de Monistrol, que encara no són començades.
Ab los séus agregats lo caseriu del Mas fi' ell Gall y
la colonia industrial del PI~ig tk MOli/serral, y 65 cases més escampades pèl

(79) No obstant, com Esparraguera ui mês trl!ech ab Martorell, que·1\ dista 10 kilòmetres, té
scrvey de cotxes pera aquesta vila y ~o pera Olesa, hont s' hi ha de anar a peu pera pendre lo cotxe de
la estació que-n dista uns S kilòmetres.
(80) A la porta de Ja esglesia parroquial
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoMlS 365

séu terme, reuneix aquest ajuntament 890 edificis ab 4209 habitants de fet y
4273 de dret.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial mólt eSjlayo-
sa ab un campanar de 61 metres d'altura y una bona orga, dedicada a Santa
Eularia, servida per un rector; una escola pera abdós sexes, una costura y un
estudi municipals, un estudi particular y ull convent de Germanes Terciaries
Dom iniq ues dedicades a la ensenyança; dues orquestes, dues societats chorals

Clid d. P.r, JoaD Llor!

E.p&rragu'r•. -L. monument.1 esglesía y camp.nar, .b ~Iontserrll al (onl

y Urla de cooperativa. Té quartel de guardia civil, manada per Url sargenti

llum elèctrich y telèfo n. Fà festes majors lo 12 de Febrer y lo segón diumenge
de Juliol; fira, aquest meteix diumenge, y mercat cada diumenge.
Hi ha tres hostals y servey diari de cotxes pera Igualada y Martorelt.
Compta com industria ab dues fabriques de filats y una de texits de cotó
y una de filats de llana; una d'electricitat, una de carbur de calç, una de
blanqueig, una de pastes pera sopa y tres de gaseoses; dues fassines d' ay-
guardent, una serra mecà nica pera serrar fusta y dos forns d'obra.
Lo séu terme, mitg pIà mitg montanyós, de clima tem plat y saludabll.!, e:i
PrO!l"'cIG de Barcelolla.- 91

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUN Y A

regat per les aygües del L1obregat,l es de la riera de Pierola o de Maguerola y

les dels torrents ~1al y de la Aufàbrega; s' hi cull blat, ordi, llegu ms, verdures,
fruytes, vi y oli, y confronta: al :-J. ab los de Pierola y Collható; al E., ab lo
Llobregat que·1 separa del de Olesa de Montserrat; al S., ab los de Abrera y
Masquefa, y alO., ab lo de Capellades.
Dins del séu terme, al punt nomenat lo Cayrat (81), un dels més escabro-

CUd dt Pfr. Jan Llor'

Espal'Tlguera.-f'resa de la Colonl. Sedo

sos y pintoreschs del Llobregat, hi ha la g ran resclosa d'aquell nom, que

porta la aygua a la fàbrica fundada per en Joseph Puig y Llagostera, conegu-
,
da avuy per Colonia de L. A. Sedó, societat en comandita.
Carles lo Calvo va donar, l'any 8p . la vila de Esparraguera al convent

(81) A 145 roetru d' allitul

PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

de monjos benedictins de Besalú, però des del ;'1ny 1352 era del senyoriu
del Abat del Mon esti r de Montse rrat. Al principi tot lo terme d' Esparraguera
depenia de la parroquia de San ta María del Puig, que es de arquitectura ro-
mànica y està a uns dos kilòmetres y mitg de la vila; pe rò l' any 1316 en Pt:re
Costa, senyor dels castells d ' Esparraguera y de les Espases, va demanar y va
obtindre perm is pera ed ificar la esglesia de San ta Eularia. ~r es havent aumen-
tat mólt la població, se-n va fer un ' altra y des prés una tercera, fin s qu e l'an y
1587 se va posar la primera ped ra de la quarta, que es la actual, y té un ay rós
campanar y una o rga del Re naxement com n' hi ha poques a Catalunya. Q uan

CUd de l'et' ~oan Uorl

E,parraguerl.-Sarltuari del Puig, antiga parroquia d' E5parraguerl de conslrucci6 romknica

després de la batalla del Bruch les tropes (ran ceses se retiravan cap a Barce-
lona (1uny de 1808) al passar per Esparraguera los habitants d'aquesta vila los
hi tirare n tota mena d'objectes, de manera que n' hi van quedar mólts de
morts O mal ferits. Però podiS dies desprès, reunides tes tropes de Schwartz y
Chabran, van sorpendre desprevinguts als de la vila y van revenjar-se crudel-
ment de la derrota anterior.
Entre-ls fills ¡¡.lustres d' Esparragucra cal esmenta r al docte canonge de
Bellpui g de les Avellanes en Jaume Pasqual, qui hi va nàxer lo 23 deJuny
de 1736.
S' ocupin d' .quesl. vH.: [o Comte de Toreno en 1. seua HÚ'll1ria de//tranloIlfÜIIII1, flJura, rt-
fil/liCi/li de Esjai1a, \'01. I, pl. 177. En 4.t Paric, 18)6.- Excursiò lOIna de Monlstrrlt yermit. de
 GIIDGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Sallt Salvador de les Espases, per ell PeleSTí Casades y Gramltul. Memorias de la AMO<:;ació Catlla·
lIisla de Excursiolls Cielltíñcas, vol. VII ( 1886), pI. 116 a 11S.-Huloria crltiça de la Guerra de la

Plan y carrers de Esparraguera

Carrer del Bruch

,Plaça SI. Mogi
3 Stl. Eularia
• Constitució

,S Cnrrer Barcelon a
• Caballers
, • de Baix
8 St. Miquel
• 9 • l'ollellt
• St Igllaci
" • Major
" • Montserrat
"
.
'3

'S
• Caballye3
• Carreterna Monistrol
• Hortes
• Guardiola

.
" • SI. Joan
"
'S • Madot
' SI. Lluís
• St. Jaume

.."
" St. Antoni
Hospilal

'r1 ~
FeTnando Puig
1'" .... '3

" Balm:s
I5CAtA 'S • Mendizabal

f lldepmdtnçla, per Antoni de Bofarull y BrocA. VoLI, pl. 56. Ell fol. Barcelona, • 886.-Y en Jo~eph
Montoriol, p\'fC, en les seues Noies per una monografIa d' ErJarra&uera. Butllclí del PatrOllat de la
Joventut., n." I, any 1906, pI. 9 a 14,

Esplugues

Poble de 196 cases ab 118 habitants de fet y 800 de dret, a 3 kilòmetres

del cap de partit y a I I I metre! d'altitut, situat al en -
creuament de la carretera provincial de Cornellà a Fogars
de Tordera ab la de primer ordre de Madrid a França per
La Junquera .
Ab 10 séu agregat de L' Arr aóal y 16 cases més es-
campaJes pèl terme, reuneix aquest aj untament 262
edificis ab 1057 habitants de fet y 1061 de dret.
Corre~ pòn al bisbat de Barcelona; té una esglcsia
 PROVINCIA DI! BAKCELONA.-CELS Gmus

parroquial dedicada a Santa Magdalena , servida per un t"ectot"; una costura

y un estudi municipals; dues societats chot"als y una de recreativa. Fà festes
majors lo 22 de Juliol y lo 21 de Setembre. Hi ha tartana diaria pet"a anar a
Sants o a Sa rrià . •
Tota la se ua industt"ia consisteix e n una rabrica de rajoles de Valencia y
en un forn d' obt"a.
Lo se u terme, mitg montanyós mitg pià, de clima. suàu y sanitós, produ-

Plan y carre rs de Esplugues

Escala 1 : 10000

, C.rretera de SlIrnA. 4 Car rer de la E!;¡lesia

l Ca'l\í \"ehin.l que dirigeix a H»pital:t S • del Arrab.1
J Carretera de SarriA queeond uheix a Cor· 6 Camí antich de St. Joan ~spi
nellA 7 Carreter •• B.rcelona

heix blat, ví y ll egums , y confronta: al N. ab lo de Sarrià; al E., ab lo de

Sants; al S., ab lo de Hospitalet y a l O., ab lo de Sa.nt Ju st Desvern.
Era pobl e reyale nch.
Se n' ocupan en Joseph Fiter Inglè5 en lo sêu article F..sp/uguu J Sani Jwt lJutern. Memoriu de
I.. Associ.Cló Catal.nista J' Excursions Cientificas, \"01. " (18&8), pl. 2-4 • 33.-Y Arthur M.s.ner.
y Colomer en la seu. E~&Urlid a &",/ Ftlru de Lhhregaf, .san' Jwl Dt.nJern J Esplugas. Memoriu
y \"01. C!ment.als, rl. 36 a 4 I.

Gavà

Poble de 427 cases ab 1655 habitants de fet y 1654 de dret, a 10 kilòme-

tres del SO. del cap de partit. Hi passen la carretera de Barcelona a Gaiatell y
lo ferrocarril de Barcelona a VilanO"a y Geltrú, que hi te estació, y-n surt la
carretera de Begues.

,
 370 GEOGRAFIA CENERAL DE CATAL.UNYA

Ab lo séu caseriu de La SeJJtÍl~ y 3' cases escampades pèl séu terme, ne

reuneix: 469 ab 1825 habitants de fet y 1824 de dret.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial dedicada a San t Pere apòstol, servida per un rec-
tor; una costu ra y un estudi municipals, y destacament
de carrabi ners manat per un tinent. Fà festes majors los
dies 27 Y 30 de Jun y y 14 Y 15 de Desembre.
Los fanals p lí blichs són de petroli y hi ha tartanes
pe ra anar a San t Climent de Llobregat y a Viladecans.
Los séus habitan ts v iuen del conrèu de la terra, que,
produeix blat, ordi, llegums, verdures, esp:lrrechs, garrofes, vi y fruytes.

Clid" Lhli. M.rit.n \'idal

Gavt..- C.~lla del 8urgues y castell de Eramprunyl
PROVINCIA DE BAKCEl.ONA.-CELS GOMIS 37 '
AI sé u te rm e, que té pIà y montanya y es un x:ich tercianench, hi ha una
font d' aygua acidulada.ferruginosa-bicarbonalada, mó!t recomanada com re·
constituyent, diurètica y laxant; mena de ferro a Les Ferreres, Rocabruna,
Ermot d'en Ca rreras, Soley de Mas Cu rtil s, Les Aurioles, Montanya del Fe-
rro y Montan ya de la Font de la Salut.
A la platja de Gavà s' hi pot embarcar aquesta mena de ferro, que casi
sempre se C<1.rrega com tastre, ab autorisació y documents de la Aduana de
Barcelona.
Lo terme d'aquest poble confronta: al N. ab lo de Sant Climent de llo-
bregat: al E., ab lo de Viladc:cans; al S" ab la mar Mediterrania, y alO., ab
lo de Castelldefel!t. Dins d'ell hi ha la ermita de Brugués, dita abans de Bur-
gés y de Rurgués, hont s' hi conserva una imatge mó!t antiga de la mare de
Déu, y lo castell d' Aramprunyà o Eramprunyà, cap de la baroníadel séu nom,
que despré'J va passar a ser de la jurisdicció del Marquès de Moya.
Aquest te rme es plè d' avenchs, mólts dels quals van se r explorats lo mes
de Juliol de 1899 pè l nostre amich Mossèn Font y Sagué .
Tracta n d'aques t poble:
Alldlilis de las Qgu41 minerales de Carà, ell eIPr;lUiJ<ufo dt Calaluiia, per lo Dr. f'rancisco San·
ponts. Barcelona, I i9 1.-Lo P. Camós en lo séu 7ard¡', dt ~/arfa ,Ia,,'ado ell el pr¡"CiJ'ado de Cala-
luiia, pI. S7 a 60. -E.rtuni¡J col-Itclma al,asltll tf' ArQJtfpm"yà, per E. CaniNIl. Dutl'clí de la Asso-
ciació d'Excursions Calal.nl. any 1879, pl. ll9 a l2Z..-E.'I:&urllif al taslell d' Ara"'pnmrà, pel me te:ix
lutor. Memorias de la Associació Catalanista d' ExcuBions Citnhficl5, vol. I i 1880), pl . • 7 a 5j.-E3.·.
tllrsi" partitular a Stras, tasle/J a Ara_p,,,,,)·;':t erm;la de Smguis. l' Excursioni~ta, vol 11 ( 1886),
plo 19 a 24 . -E;';;ClINid }artit:ular al tasltJl,r Arampnmyà:t a La .UoreIJa. L' t:xcursionisla, \'01. es-
mentat, pl. 86 a 88.-Lo tasltll,r Arampnm)'à, pe r en Jaeinto Torres y Reyttó. Mtmoriu de la Asso-
eilció Catal ani~ta d'Exc:ursions Cientític:as, \'01. III (1887), pl. 32 a 6 • .-Ext:"rsid a Gavà, t:aslelJ
d' Ara",prtmrà y ViladuaNs, pe r en Cèsar August Torr.s. Mcmoriu de la Associació Catalanista
d' Excu rsion, Científicu, \'01 . II (1898), pl. 327 a 3J8.-Coslas y / ron'uall1p e,;lolal, per Joscph A11er
y Vicente. I \'01.4 1. Alacant, 1897, pI. 2H.-De CQT!à a Begru, ex,ursid tt¡lomològi,a, per en Miquel
Cuni y Martorell. Uutlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 189 1, pI. 19 a . S y 108 a 112.-
E.W:llrsid a ¡a1serral silfladas ala. del PIà de BarctÚJlla, per en Joscph Castellanos. BUlliCI; y any
dcrreramcnt esmentats, pI. S6 li. S9.- Sola 'ura. Ext:ursid espeltol6gica a la baro"la d' "ra"'/,n(1/)';',
per en N. ~'ont y Saguê. Bul llet; rsmentat, any 1S99, pI. 233 a 2S2 y l S7 . 278.

Gelida

PoMe de 3 12 cases ab 1180 habitants de fet y 1283 de dret, a . j kilòme-

tres al NO. del cap de partit ya 76 metres d' altitut (82).
Es dalt d'un turó, a la dreta y un poch apartat del riu
Noya o Anoya. Hi passa lo ferrocarril de Tarragona a
Barcelona, que hi té estació.
Ab los seus caserius de Lo Carrer e/els A/olim, Lo
Puig, S,ml Salvador, ca" Barraquer, Alsi"a, L os 1a-
rOllgers y La Valeltcialla, y 128 cases escampades pèl séu
terme, reu neix aquest ajuntament 440 edificis ab 1733

(th) .\ la estació del rerrocarril. Lo poble es mólt mês alt.

 37' GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

habitants de fet y 1854- de dret. Correspòn al bisbat de Barcelona; te una

esglesia parroquial dedicada a Sant Pere, serv ida per un rector; una costura
y un estudi municipals, un altre estudi particular, una co::>tura dirigida per
monges, una soc ietat choral y dues fondes. T é telègraf y ra la festa major 10
diumenge després del 16 d'Agost.
Compta com industria ab dues íabri ques de paper d ' escnure y d' im-
p rim ir; un molí de farina, dos forns d 'obra y un de calç y ciment.

ÇUn de Jgli VJnl1'Ó

Gelida.-Caslell mitjoeval

A I seu terme, que es montanyós y de clima mó!t temperat, hi ha pedre-

res de construcció y de calç y algunes gu ixeres; s' hi r.'\ bon vi, blat, llegums ,
fruyte5 y verdures, y confronta: al N. ab lo de Castell ví de Rosanes¡ al NE.
ab lo de Co rbe ra ¡ a l SE. ab lo de Subirats, y alO ., ab lo de San t Sadurní
d'Anoya.
Era poble reyalench y s' hi veuen encara les runes d'un antich castell
feudal. Te algunes bones fonts d' a ygua potable.
Ne tractan:
Exeurs'da Gdillay Su/Jirals.l.' Excursionista, \'01.1 (1878\, pI. 535 a S39.-E:.'&ursidparHcu-
lar a Gelida, eaJ/dlui de No/ants :t Alar/ordi, per en Joan Bru Sanchment. Butlleti de I..... ssoci.ciu
d' E"eu~ons C.I.I.na, any 1880. pI. 253 a 258.-)' Gelida, nolu pera sa /tuloria, per en p, Torelló y
korrb y en p, Perac. ul. y Masagué. 1 r.sc. <lt. Barcelon., 1C}06,

Ilosp italct de Llobregat

Vila de 602 cases ab '279j habitants de fet y '2770 de dret, a 8 kilòmetres

al SE. del cap de partit y a 25 metres d ' allitul (83)' Hi passan la carretera d~
(8J ) .... I. estació del ferme.ril.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 373

primer ordre de ,\Iadrid a França per La J unquera, la de tercer ordre de Har-

celona a Calafell, y lo ferrocarril de Tarragona a Barce-
lona, que hi te estació. Lo seu terme se rega ab la aygua
del Canal de la Infant.1..
Té agregats los barris de Coli-O/alien., La Mo"tallya
y Sallta Eu/aria PrOVeJl falla y lo caseriu de Ctill Boada
y Ookiglles . Junt ab aquestes cinch entitats y 158 cases
escampades pèl séu terme, reuneix l'ajuntament de Hos-
pitalet 1017 edificis ab 4948 habitants de fet Y 4891 de
dret.
Es lici bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Eularia de J\lérida, servida per un rector; dues escoles mixtes pera abdós sexes,
dues costures y dos estudis municipals, una costura parti cular y un altra <liri-

CII •• " ~,d; \'ínlrd

Hospitalet de Llobregat. -La antiga parroquia de Santa t:ularia de Provcnçana

gida per Germanes de Sant Francesch; tres societat choral s, dues de politi-
ques, un cassino y quatre hostals. Hi ha llum de gas y fà festes majors los
dies 16 d'Agost y 10 de Desembre .
Es vila mólt industrial, cpm ho prova que tinga: dues fàbriques de filats
de cotó, una de canem y una de llana; tres de texits de cotó, una de yute y
una de retorts de canem; una de blanqueig, una de velluts de COtó, dues de
Prorn,.cua af Bl'rcelo"l' -gf
 .174 GEOGRAFI A GENERAL OR CATALUNYA

encerats y una de xarol ; una d ' adobs artificials, una de grase s y una de pro-
ductes químich5j una d e cay rats, una de productes refractari s, una de ceràmi-
ca y quatre de serrar marbre; dues d ' ayguardem y una d e midó; quatre forn s
d ' obra y un molí de guix . ..
Lo séu terme es pià, de clima 5uàu y produhe ix tOta mena d e fruyt es y
hortalices que se porten als mercats de la capital. Confronta: al N. ab 10 de
E splugu es; al E. ab lo de Barcelona; al S. ab la mar Mediterrania , y alO ., ab
los termens de Cornellà y Sant Joan Despí.
Era vila reyalenca.

elld de J ull Vln tró

lIm:pit&lc t do Llobregnt.-Lo Santunri de la Mare de Déu de Bell vitge

Din s del seu terme hi ha 10 santuari d e la m:lre d e Déu d e Bellvitge, a la

qu c hi tenen gran devoció.
S'ocupa d' aqucsta M ar~ dc I)é'J lo l', CamÓll cn lo séu tantes \'cgl\dc'l esmentat 7m-,I:" rft
IlIarla, pI. 54 a 56.
De Hospitalet ne tracta en Victor Balague r en la seu. esmentada Guia de Barcelona d,Martorell
}or tlje,.,.tN:a,.,.iI, pI, oU a 48.
Y de Santa Euluia de Provençan. se n' ocupa en Joseph Fïtel Inglés en la seua Excurrfd ¡'ú-
Jòrica #1 PM de BarceJrnra. Anuari de la Associació d'Excursions C.talana, any I (188 2), pla-
nes 189 y 190.- - Fran~h c.rreras y. Candi, Notas ¡'istòric/U de Sarrià.

,
Martorell

Vila cie 77 8 cases ab 2865 habitants de fet y 2903 de dret , a ' 3 kilòme tres
 PROVINCIA OR BARCELQNA.-CF.l.S GOMIS

al NO. del cap de partit}' a 57 metres d' altitut (84). Es a la dret.'l dels rius
Anoya y Llobregat, al ayguabarreig d' abdós; hi passa
la carretera de primer ordre de Madrid a França per La
Junquera y ne surt la provincial de Terrassa y la de
Ig ualada per Piera y Capellades, y actualment se està
acabant la de Sant Sadurni de Anoya; es estació del fe-
rrocarril de Tarragona a Barcelona y cap del de Marto-
rell a Igualada, que es de vía est reta. Lo ferrocarril de
Barcelona a Martorell ha sigut l' únich d'Espanya que
des de un principi s' ha construit ab doble via.
Ab la seua aldea de Lo POll tarró, lo c.1seriu de Ca1t
Bros y 20 cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 859
edificis ab 3221 habitants de fet y 3258 de dret. Hi ha guardia civil manada
per un oficial, llum elèctrich, telègraf y telèfon. Té dues fond es, un restau-
rant y un hostal, y servey diari de cotxes pera anar a Esparraguera, a Olesa

..

Clld de I¡IIUI Gall

Martorell

de ~Iontserrat y a Terrassa. Fà la testa major los dies 15 y .6 d'Agost; fires

los derrers diumenges d' Abrily d'Agost, y mercat tOtS los diumenges.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Santa Maria, servida per un rector arxiprest y dos vicaris; un hospital a cà-

(8,, ) A la estació del rerTOCuril; al peu de la esgles;a parroquial ne té S6.

 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

rrech de les Ge rma nes Josefines de la Carit:\t, que també van a vet llar malalts;
una costu ra y dos estudis municipa ls, tres estudis particulars y una costura a
càrrech de les Germa nes i\fercenaries; una orquesta-cobla, una societat choral
y quatre de po lítiques y recreatives.
Co mpta com industria ab una fàbrica de filats y dues de texits de cotó y
un a de botons y rodets; dues prempses d'oli , tres fassines d' ayguardent, dues
d'esperit de vi y una rabrica de gaseoses; un mo li de farina y dues r.lbriqu es
de pastes pera sopa; una fabrica de paper y una de c rémo r tàrtara; un forn
gerrer, un de te rriça y dos d ' obra.
AI sèu terme, que es montanyós y de clima tem plat y sà, ab mó!tas fonts
y admirable campinya, hi ha una mina de sulfur de plom; s' hi cu ll blat, lle-
gums y vi, y confronta: al N. ab 10 de Abrera; a l E., ab los de Castellbi sba l

Oid de IK'.. cl Gall

Marlflrell.-Pont de la cftTrclera a Terra5Fa ab lo pont del Diable al derrera

y Sant Andréu de la Barca; al S ., ab lo de Castellví de Rosanés, y alO., ab

los de Sa nt Llorens d' Ortons y Sant Esteve Sesrovires.
A qu esta vila y lo séu terme cran de la jurisdicció senyoria l del marquès
de Vilafranca.
Una de les seues curiositats arqueològiques es lo nomenat Pont del Dia-
ble, sobre un punt estret del Llobregat , obra dels romans, per més que la
llegenda lo atribuexi al cartaginès Anibal. Es d' .un sol arch apuntat y de
tan fo rta construcció que ha resistit durant vint segles la empe nta de les
aygues del Llobregat sense !ofrir cap despe rfecte.
Martorell se pot ben bé dir que es la vila dels ponts. Ademés del del
Diable ne té altres dos sobre lo Llobrega t: lo del ferrocarril de Tarragona a
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gmus 377

Barcelona y lo helizoydal de la carretera provincial de Terrassa, un altre, de

ferro com aquests dos derrers, sobre lo riu La Noya o l'A noya y un altre al
torre nt dels Llops per lo ferrocarril de Igualada.
Martorell , segons uns, es la Te/obis y, segon s altres, es la Ad Flnes dels
roman s, si bé sembla més probable que aquest derrer nom correspòn a la ac-
tual Gelida. L'any 111510 comte Ramón Berenguer va derrotar prop d'aquesta
vila als serrahins que, me ntres ell era a conqu istar les Balears, havian invadit
los seus estats. La familia Requesens va obtindre lo se nyoriu de Martorell y
lo séu propri senyor, lo Marquès de Vélez, que manava les tropes castellanes
de Felip IV, va assetjar·la l'any 1641, pe r que estava ocupada pe r les tropes
catalanes manades per en Tamarit y Seri nyàn. Aquestes van tindre que reti-

Plan y carrers de M.artorell

Vacilitat per la El~ctrica
de Catalunya (Societat anònima)
C,cQ/Q 1 : 100 CO

Plaça Constitució' 3 Carrer de Ii Mina 5 Carrer Nou 7 Carrer de Gomis

li Clrrer del Murt 4 • de St. Antoni 6 de Montserrlt 8 del Bailón

rar-se cap a Molins de Rey y los soldats castellans van entrar-hi a mata-de-
golla. Pèl1uny de 1808 los fra ncesos van cremar móltes cases d' aquesta vila
pera venjar-se de la desfeta del Bruch. Y, pe r últim, lo mes de Febrer de 1814,
los francesos, que eran dins de la vila, van tenir que rendir-se al baró d'Eroles.
S' ocupan d'aquesta vila;
La ~mentadl Guia dI Bar&t/otfQ d Alar/orell, per en Víctor Balaguer, pI. 84 I 106.-brorsid a
,lIar/ortll J al ,lUlell t/I Sa"t Jal/"" de Caslellvf dI Ni/sa"u. L' Excul'5ionista, vol. I. (1878). plani
Prof1f,.c/4 11, 8(Jf'crl()fla.-97

,
•
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

SS7 y U8.-Excursid a .lfarlqre1l, AMera. Memorin d~ la Associació Catalanista d'Excursions

Científtcu. vol. I {I 8801, plo 8 a 14.-Excur#d farficular a Ge/ida, CasleJJrtl de A'oswru , Afar/ordl,
per en Joan Bru Sancliment. Butlletí de la -\s&ociació d'Excursions Catalana, any 1880. pl. 253 a 258.-
Exeursid coM«/iva a Ilfarlortll , al casttll dt .sali/ JtwMe, per en Cayo Cardellach y Anfruns.
Butlletí esmenlat , any 188", pI. 206 a 21 9.-Excursid a Pal/tjà, a la (DI-Ituid arl/sJiC. an¡utD/Òrica
d' tlf. FrQlUÜCD Salf/Matra a Alar/qrtJJ, per en L1uis Maria Soler y Puig, Memoriu de la As:sociació
Calalanista d' Excursions Cientílic.as. vol. VII ( 1886). pl. 199 a 2 17.-Y Excur.rid a Iolarlqrell, sos
#4et1lfID,.,U, per Eduarl Castellet. Memories esmentades, \'01. VIII ( 1888 ), pI. 54 5 It 550.

i\ lolins de Rcy
Vila de 730 edi fici s ab 2936 hab itants de fet y 2889 de dre t, a 4 kilòme-
tres al NO. del cap de partit ya 32 metres d' altitut (85) .
Hi ha uo lIa rch pont de pedra sob re lo Llobregat per
hont hi passa la ca rretera de Madrid a Fran ça pe r La
junquera. La vila es a la esque rra d' aquest riu y hi pas-
sa la carretera de segón ord re de Tarragona a Barcelona
y-n surt la de tercer ordre de Caldes de Montbuy ; hi
passa també lo' ferrocarril de Tarragona a Martorell y
França, que hi té estació. Hi ha telègraf y llum elèc-
trich y destacament de ca rrabine rs.
Correspòn al bisbat de Barcelona; hi ha una esglesia
parroquial ab un rector, dedicada a Sant Miquel Arcàngel; una costura y dos
estud is municipals y dues costures particulars ; un co nvent de jesuïtes dedi-

Cli ...... 10aA CNteJh'eU

Molins de Rey.-Vista general de la població

cats a la ensenyança y un de Germ anes de la Sagrada Familia; dues orques-

y primer d' Octubre. . .

tes, un atenèu y dos cassinos . Fà (estes majors los dies 29 y 30 de Setembre

(85) A la estació del ft:n'UCarril.

 PROVINCIA DE BARCELONA.-CEL5 GOMIS 379

Hi ha cinch hostals y cotxes diaris a Cervelló, Corbera, Paltejà, Sant An-

drêu de la Barca, Sant Vicens dels Horts y Vallirana.
Té com industria una r.'lbrica de filats y texits de cotó, una d' estoba lles
y toballons y una de brodats; una d'electricitat, una de gaseoses y:2 de pas-
tes pera sopa; una fassina d'ayguardent, un motí de farina y dos forns d'obra.
Per aquesta vila atravessa lo riu Llobregat la carretera de primer ordre
de Madrid a França per La Junquera per medi d' un pont de pedra picada que
es mólt l1arch y de vistosa apariencia.
A I séu terme, que es montanyós y de clima templat y sà, s' hi cullen fruy-

Pla n y carrtrs de l'\ollns de Rey

Facilitat y revisat per l'Ajuntament

,
,
Carrer del Paseig , Carrer de la Riem , 5 Carrer de Dalt
• • Carril 9 Plaça de Pique • del Vall
"'7
, d, Ponent 00 • la Constitució • l'ou Arlesil
."
.\
• les .Eres Carrer. M.ycr Plaça :';ova
"
,
5 del Pinlor Carbonell
de Biel "'3 • • la Esglesi.
• del Hospital
" Carrer de la ~'Msina
• BoteJ'!l
1 del Sol • de Sant Miquel • • Puigcerdl
" "
tes, hortalices y vi, y confronta: al N. ab lo de Papiol ; al E. ab lo de Sarrià;
al S., ab los de Sant Felíu de Llobregat y Sant Vicens dels Hort s, y alO., ab
lo de Pallejà.
Era de la jurisdicció senyorial del Marquès de los Vêlez.
La iglesia de Molins de Rey va ser edificada l'any 1297 y l'any 1325 va
ser erigida en parroquia.
S' ocupan d'aquesta vila:
lA esmenlada GUla de Ba,.çe/mr.a a Ala,.to,.ell, per en ·.-¡ctor Balaguer. pl. 70 a 75.-Nuuerdos
llistd,.icos de t.101i1l.l de Hq, per en Francisco de S. Maspons y LabrÓs. Memorias de la Re.l Acldemi.
de BuenlS Lelr." \'01. III, pl. 241 a lÓ].- Y E:cCU"IW a los seTrtlJ li/uadal alO. dtl Pià de Ba,.ce-
10M, per en Joseph Cutellanos. BullICI! del Cenlre Exeul"!iionis\a de Catalunya, any ,sg:" pI. 66 y 67.
 GEOGRAFIA GENERAL OH CATALUNYA

Pall ejà

Poble de 164 cases ab 28 més d'escampades pèl séu terme y 656 habitants
de fet y 774 de dret. Es a la dreta del Llobregat, a 7 ki-
lòmetres al NO. del cap de partit y 3 de la estació de
Molins de Rey, que es la que té més prop. Hi passa la
carretera de primer ordre de Madrid a França pe r La
Junquera. Té fanals de gas acetilè y servey diari de tar-
tanes p era anar a Molin s de Rey.
Pertan y al bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa Eularia, servida per un rector;
una costura y un estudi municipals; una societat choral ,
dues de recreatives y un casino. Fà festa major lo segón diumenge de Ju1ioL
Tota la seua industria consisteix e n un forn de calç y un d'obra.
Es en terra plana en part y en part monta nyosa. Al séu terme hi ha gui-
xeres y pedreres de pedra caliça; produheix, oli, vi y fusta de construcció, y
confronta: al N. ab lo de Corbe ra; al E., ab lo riu Llobregat, que 'I separa dels
de Papiol ; al S., ab lo de Sant Vicens dels Horts, y al O., ab lo de Cer-
velló.
E ra de la ju risdicció senyorial del Marquès de Sentmenat.
Tractan d'aquest poble:
La emenlada Guia de BoreebM d .Var/grell, per en Víctor Balaguer, pI. 76 Y 17.-Y E:ceu,.sid
o PolJ~jà y o la eoUeetl! o,,/{Slid·a"flUDl4giea d' t1f. F,.aneiseo .san/aeana a />Io,.'grell, per en Lluls
Maril Soler y Puig. Memori u de 11 A..;ssoeiació Calallnista d'Excursions Cienl;f\cu, vol. VII. (1886),
pI. 1991317_

Papio l

Pob~ede 199 cases que, ab 70 més d' escampades pèl séu te rme, ne reu-
neix 269, ab 912 habitants de fet y 937 de dret. Es dalt
d i un turó, a la esquerra del Llobregat, a 7 kilòmetres
al NO. del cap de partit y a 36 metres d' altitut (86). Hi
passan la carretera de terce r ordre de Molíns de Rey a
Caldes de Montbuy y lo ferrocarril de Barcelona a Ta-
rragona que hi té estació.
Es del bisbat de Barcelo na; té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa Eularia de Mèrida, servida per un
rector; una costura y un estudi municipals; un convent
de Germanes de la Relligió Francisca na; una societat choral y dos bostals. Fà
la festa major lo primer diumrnge d' Agost.

(86) A la e::;lació del fe rrocarril; lo poble es a 164 metres demunl 10 m"ell del mar.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CRLS GOMIS

La seua industria consisteix en una fàbrica de fi lats de cOtÓ, una de paper,

una de cartró y una de cartfolines.
Al séu terme, que es montanyós y de cl ima tem plat y saludable, hi ha
mena de plom (galena) al puig de Sant Pere, hont hi ha una e rmita dedicada
a Santa Madrona; s' hi cull blat, ordi, llegums y vi, y confronta; al N. ab los

Papiol.-Vista general de la població

de Rubí y Sant Cugat del Vallèsj al E., ab lo de Santa Creu de Olo rda ; al
S. , ab los de Mo1íns de Rey y riu Llobregat, y al O., ab 10 de Castell bisbal
y la riera de Rubí.
Al cim del tu ró s' hi conserva e ncara lo castell roque r que l' any 1265 lo
rey e n J aume I d'Aragó va vendre a e n Gu iUè m d'Ay merich .
S ' ocupan d'aquest poble:
La esmen tada GuIa de Barcelo1/a a ~l/arlorell, rer en Vk:tor Balaguer, pl. 79 a 8 1.-E:uu1'lid
col-Il&lioa de Vallvidrera al Pa/iol, per en Pere Clapés Trabal. Bullleti de la Assoclaçió d' Excur¡¡(OT1!
C.lalana. any 1879. pI. 8S a 87.-Dc AfQ1lljuicj, al Paliol allraoll de las él«a.I gtoldg/Ca.I, pe r cu
Jaume Almerl, pbre. I rasco 41. Sar<:elona, 18So,-E:.:curlid al Papiol de Llohriga/. Mcmorias de la
Assoçiació Calalani ~la d' Excur~ions Cic:ntificas, yol. , (18&0), pI. 40 to 4].- r E.wursld particular al
Papiol. L' Exçursionistl, \'01. Il. pl. 109 Y 110

Prat de Ll obregat

Poble de 362 cases ab 1411 habitants de fet y 1412 de dret, a8 kilò metres
al SE. del cap de partit. Es a la dreta del Llobregat; hi passa lo ferrocaril de
Barcelona a Vilanova y Geltrú, que hi tê estació, y està unit a la barriada de
San s per medi d'un camí vehina1.
T é agregats l' Arraóal. que tê 143 cases ab 541 habitants de fet y 528 de
PrOtll llÑ ae Barce/t>fI;/I,-gS
 GIWGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

dret, y Cal fam!1 or Arrabal de /a P erruca, que té 17 cases ab 53 hab itants

de fet y de dret.
Junt ab aquestes dues entitats y 155 cases e~m­
pades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 677 edi-
ficis ab 2804 habitants de fet y 2786 de dret.
Dins d'aquest terme, que es mólt pià, hi ha los es-
tanys de Remolar, La Illa y Magarola.
Es del bisbat de Barcelona; hi ha una esglesia parro-
quial, dedicada a Sant Pere y Sant Pau, servida per un
rector y un vicari; dos estudis y una costu ra mu nicipals
y altres dues costures particulars, y una societat choral y una de recreativa.
Té fa nals de petroli y carruatge diari a Barcelona y estació de la via dels

Plan y carrers dt P rat dt Llobrega t

Revisat per l'Ajuntament

Esc(Jf(J 1 : 5000

Carrer de Ribera
, • Nou
3 Bufer.

• • Madoz

, S
Roger
7 Bufera

, S • Sta. Llogaya
de la Professó
,.
- "
"
•
de Richs
Toi
Plaça Consistorial

.
' 3 CarTer Major

-- 'S
"
'7
Carrer de Oatt
Carretera del Port

directes; hi ha una parella de mossos d'esquadra destacats dels de Corne-

lli. Fà la festa major lo dia 27 de Setembre. Té destacament de carra-
biners. •
Lo séu terme se rega ab les aygües del canal de la dreta y també per
medi de pous artesians, alguns d ' ells mólt abu ndosQs; s' hi cullen fruy-
PRO VINCIA OR BARCELON A.-CRLS GaMIS

tes, llegums y hortaUces, que portan a vendre a Barcelona, y confronta: a l N.

ab los de Cornellà y Sant Boy de Llobregat; :..1 E., ab lo Llobregat, que-l
separa del d' Hospitalet; al S., ab la mar Mediterrania; y ala., ab los de
Viladecans y Sant Boy de Llobregat.
E ra poble reyale nch.

Sant Andréu de la Barca

Poble que, ab lo séu caseriu Lo Palàtt y cinoh cases escampades pèl séu
terme, reu neix :229 edificis ab 814 habitants de fet y 827
de dret. Es a la dreta del du Llobregat, a 10 kilòmetres
a l NO. del cap de parti t y a 6 de Molins de Rey, quina
estació de ferrocarril es la que té mes prop.
Es del bisbat de Barcelona, te una esglesia parroquial
dedicada a Sa nt Andreu, servida pe r un rector; una cos-
tura y un estudi municipals y una societat recreativa. Té
llum de gas acetilè y tartana diaria pera anar a Molins
de Rey. Fà festes majo.rs lo primer diumenge de Setem-
bre y lo 30 de Novembre.
Té per tOta industria dos forns d'obra.

San. Andrêu de I. Barea.-Vista general de I. població

Hi passa la carretera de primer ordre de Madrid a França per La Junquera.

Lo séu terme, mitg pià mitg montanyós y de clima templat y saludable,
produheix blat, mó1t de ví, un poch d'oli, llegums, patates, vímechs y lruytes,
 GROGRAFIA CENERAL 08: CATALUNYA

y e n especial préssechs que te-

ne n fama pe r tot, y confro nta:
al N. ab tos térme ns d e Ma rto-
rell y Castellbisba l; al E., ab
lo del Papiol; al S., a b los de
Pallejà y Corbe ra , y al O., ab
10 de Castellví de Rosanes.
Era de la jurisdi cci ó sen yorial
del Marquès de Vilafran ca.
Nc IT(\c ta Ja esmentada Cula de B ar-
&eloNa d Jl lar/ordl por el f erro&arril
per en Víc tor Balague r, pI. 82 Y &3,

Sant Boy de Llobregat

Vila que, ab 33 cases del barri
del B or i o
de la Qua-
d,..adel Bo-
,..i Y 78 de
esca mp a-
des pèl séu
SanI Alldréu de la Barca.-Esgle>:ia parroquial terme, reu-
neix 108 7
edificis ab 53 [I habitants de fet y ete dre t. Es a la dreta
del L1obregal, a 5 kilòmetres al S, del cap de partit,

Snnl lloy.-Pon t de l Llohfegat

 PROVIN CIA DE BARCELONA. - CELS G OMIS J8S

a 2 de Co rnellà, quina estació - d e ferro carril es la que té mes prop, y a 10

metres d' altitut. Hi passa la carretera de tercer ordre de Barcelona a Calafell,
com ptant ademés ab dos ca min s vehinals, un de ls quals va a Sant C liment de
Llobregat y l' a ltre en ll aça ab la carretera d e segón ord re de Tarragona a

Pl an y carr ers de Sant Boy del Llobregat

F'.cihtat per ]' AjunlJmen\
E.cala 1 : 11,250

, I::.glesill p.rroquial C. de la Llivert.t Carni .ls Vinyets y Vilade-

, " ", 6
, Cas.. Consistorial
Mercal "" C. del Te.tre
Baxada de Per~ Rusinyol
.,
e.ns
C. de Sant Ignaci
•, C.sa Rectoral
Proprietat del Tranv;a
,6 l'I'ça
" C. Mljor
..
.'
C. de Sant Miquel
R,cr. d' en Pinyol
6

'.
C.rrer o,Ie II !::sgles;1 C. de Borrell C. Montmany
,
7 CarreTÓ " C. del l'rogn:s Rier. del Manicomi
Escorxador JO C. de O'Oonnell "" e, de Zurb.no
."•
C. de Sant Boy C. del Barranquet C. del lIospital
C. de Llev.nt
C. de Sar:! Pere
"" C. de Sant GayetA
35 C. dels Horts
"
,.
55 Carrer de Alber t¡
Carretera a CornellA
" C. de la Pau C.•1 Cementiri C. del Nort
"" "" "
,6

'.
V,la Carmen (culell) Riera. de BertrAn C. de Riego
C. Agramunt ,6 Passeig Dueh de la Victori. C. de S.nt Just
Hereus de A. Etcubós C. de Slnt Ign,cl
"" C. de !ohdoJ:

".0"
"
,6 Carni a Torre FIgueres

..
Carreró Agramunt C.rreTÓ 59
'7 C. de la Constitució 59 C. de R.urich 60 C. de I. Bona V¡51a
6,

'.
C. del Perill C. de Llu;s Castells C. de Montevideo
"
"
C. de Prim
C. de I. Costa
C. liaill de Sant Pere
,.'C. de les Eres
C. de I.. Plana
C. de B. Comas
6•
6,
6,
C. de I. Riereta
Manicomi
Rambla de Mah,quer
" C. de No\'a P.lmira " C, de Viladttans 6, Camivell
" PTt1f1f,,,; ,. de BQf"celt1",o.-II

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE C ATALUNYA

Barcelona. Té canalisació d'aygua potable pera lo servey públich, telèfon, llum

elèctrich, cabo de sometent, 4 restaurants Y servey diari de cotxes a Cornellà.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Sant Baldiri o Sant Boy, servida per un rector; una escola de nens, dues cos-
tures y un estudi municipals, dos estudis particulars, un dels qua ls es sostin-
gut per l' Atenèu Santboyà, una costura a càrrech de les Germanes Carme-
lites, y vuyt societats varies. Fà festa major lo dia 20 de Maig; fi ra, los díes
20 y 21 del meteix més y mercat tots los diumenges.
Una fab rica d'electrici tat, dues prempses d'ol i, un molí de fari na y tres
forns d'obra, co nstituexe n tota la seua industria.
Lo séu ter me, mitg pià mi tg montan yós y de clima suàu y saludable, té
mena de lignit al Bach d'en Bertrans; s' hi c ull blat, ordi, vi, fruytes, ve r-
dures y llegums, y confron ta: al N. ab lo de Santa Coloma de Cervelló; al E.,
ab lo Llobregat, que lo separa del de Cornellà; al S., ab lo de Viladecans, y
ala., ab lo de Sant Climent de Llobregat.
A Sant Boy hi ha un dels millors manicomis d'Espa nya, ser vit per dos
metges titulars, tres d'auxiliars , Germa ns de Sant Joa n de Déu y Germanes
Hospitalaries del Sagrat Cor de Jesús.
Aquesta vila era de la jurisdicció senyorial del Marquès de Santa Cr uz.
Se n'ocupa en Viclor Balaguer en la seua esmentada GU{/J de BlJrtekma d j/lJrl¡;weJl jor el ferr(Jo
tIJ'TiJ, pl. 54 a 59.

Sant Climent de Llo bregat

Poble de 260 cases ab 984 habitan ts de fe t y 986 de dret, a 9 kilòmetres

al SO. del cap de partit, a 5 de Gavà, quina estació de
fe rrocarril es la q ue té més p rop, y a 70 metres d'al-
titut.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esgles ia pa-
rroqu ial, dedicada a Sant Climent , serv ida per un rec-
tori una costura y dos estud is mu nicipals, un cercle po-
lítich y tartana dia ria pera Barcelona y Gavà. Fà festa
major lo 22 de Novembre.
Lo séu terme, mitg pià mitg montanyós y de clima
templat y sà, té mena de plom (galena), a les Vinyes de
en ~1ilà, Torrent de les Comes, Pujada de la Creu yals Camps d'en Gué;
mena d' òxit de ferro, als Fontanel1s d'en Colomer; y a!úm y sofre, a la riera
de Salorós; produheix blat, ordi, olives, garrofes, vi y fruytes, y en especial
cireres. Confronta: al N. ab lo de Sant BOYi al E. ab lo del Prat de Llobregat¡
al S., ab los de Viladecans y Gavà, al SO., ab lo de Begues.
Pèl séu terme hi passan le!J'rieres de Salóm, de les Comes y de Querol, hi
ha dues fonts d' aygua de ferro, y la ermita de Ntra. Sra. de Sales.
Aquest poble era de la jurisdicció senyorial del Baró de Sant Vicens.
 PROVINCIA DE BARCELQNA.-CELS GOMIS

Lo dia IQ d' Agost de 1809 los francesos feya n ja preparatius pera cremar
:l.qu~s t poble, quan van re-
bre la ordre d ' anar a un al-
tre punt. Dcs de les hores los
;,
,~ séus habi tan lS fa n gran festa
lo dia de Sant L1ore ns, e n
memoria de haver-se lliurat d e
aquella crema.
Tractan d ' aquest poble:

' •. lO,
Lo P. Camós en lo !iu esmentat
7anll1l de ¡\faria, pl . .s6 Y S7.- Y Ex-
cursid particular a San t CJimell f de
L lobregat, SanI J1farll de TorrtJlas,
per en Manel Bellu Gallegos. BUlllelí
de 1. Associació d' Excunlions CII I.lana'
any ISS I, pI. 281" 28J.

Sant Esteve Sesrovires

Poble de 176 cases ab 567

ha b i ta n l S
de fet y 6 16
d e dret, a
2 0 kilòme-
tres al NO.
del cap de
partit. E s
a la dre t"
Sant Climent de Llobregat.- Esglcsia parroquial de la carre-

tera de
Ig ualad a a Martorell per Capellades y hi passa lo ferrocarril econòmi ch de
Martorell a Ig ualada , que hi té estació.
Té agregats los casedu s de Bargalló, La Bttguda A lla, Cti" ,1faTgaril y
Gi" Prats, j unt ab los q uals y 20 cases més escampaJes pèl séu terme, re un eix
aq uest ajun ta men t 257 edilicis ab 839 habitants de fet y 931 de dret.
Correspòn al bisbat de Barcelona ; té una esglesia parroqui al dedicada a
Sant Esteve, servida pe r un rector y un coadjutor¡ una cost ura y un estudi
muni cipals , du es societats recreatives y llum de gas acetil è. Fà la fes ta major
los dies 3 y 4 d'Agost .
La seua indu stria consisteix e n una fabri ca de taq uilles de llana y una de
tintes liq uides y e n pols.
AI séu te rme, qu e es montan yós y de clima suà u y saluda ble, hi ha una
font d ' a ygua de ferro sulfurosa ¡ s' hi c ull bla t, ordi, oli, fruytes, ve rdures y
 GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA

ví, y confronta: al N. ab los térmens de Masquefa y Abrera; al E., ab lo de

Martorell; al S ., ab to de Castellví de Rosanés, y alO., ab lo de Sant Llorens
dt' Hortons.
Era de la jurisdicció senyorial del Marquès de Vilafranca.
A La Beguda Alta s' hi van trobar l'any ,880 unes sepultures fetes de
lloses de sauló roig, orientades totes envers l'Orient, que se suposa són
prehistòriques.

Sant Joan D espi

•
Poble que, ab lo séu caseriu de Les Begudes y 32 cases escampades pèl
terme, reuneix 28t ed ificis ab 1172 habitants de fet y
1171 de dret. Es a la esquerra del riu Llobregat y a 3

kilòmetres al S. del c.'p de partit. Hi passan 10 fe;-ro-

carril de Tarragona a Barcelona, que hi té estació, lo
camí vehina\ de Cornellà a Sant Feliu de Llobreg"lt, y
10 canal de la Infanta Carlota , quines aygües reguen la
seua horta.
Per-
tan y
al bisbat de Barcelona; té
una esglesia parroquial de-
dicada a Sant Joan, servida
per un rector; una costura
y un estudi municipals, una
biblioteca escolar y pública
y una Caxa escolar d' es·
talvis; dues societats cho·
rals, una de recreativa, una
altra de política, una sub·
delegació del Institut Agrí.
cola Català de Sant Isidro
y la Cambra Agrícola del
Baix Llobregat. Hi ha cabo
de sometent y fa la festa
major 10 dia 23 d'Agost.
Tota la seua industria
consisteix en una fàbrica
de cartró y un forn d' obra .
1....0 séu terme es pià y de
clima templat y saludable;
Clld oS. t'e ... Dol
s' hi cull blat, blat de moro, Sant Joa n Despi.- La inu ndaei6 del 13 de Oclubre de 1907
 PROVINCIA DI! BARCELON I. .-CELS GOMIS

llegums, canem y vi, y confronta: al N. ab los de Sant Feliu de Llobregat

y Sant JUSt Desvern; al E., ab lo d'Esplugues; al S., ab lo de Cornellà, yal
O., ab lo de Santa Coloma de Cervelló.
Aquest poble era rt:yalench.
Se n' oeupa en cn.r August Torns en ¡a seua &&JIrsid Q e_fià J Solli Joan J)uPI. ~Iemo­
rias de la ASIO(:iació C.talanist. d'Excursions Cientiflcas, vol. J (1&80), pI. 162 a '69.

Sant Just Desvern

Poble de 199 cases ab 767 habitants de f(:t y 780 de dret, a 3 kilòmetres

al E. del cau de partit, quina estació de ferrocarril es
la que té més prop. Hi passa la carretera de primer or-
dre de Madrid a França per La Junquera. Ab lo séu
arrabal de La Carretera y 20 cases escampades pèl ter-
me, reuneix aquest ajuntament 272 edificis ab 1101 habi-
tants de fet y 1123 de dret.
AI séu terme, que es montanyós y de clima tem plat
y sà, hi ha mena de coure (sulfur y carbonat) a la Solana
de Sant Pere Màrtir; moltes fonts d'aygües medecinals
y mines d' aygua potable, y s' hi cuU blat, vi, llegums, verdures y fruytes.
Confronta: al N. ab lo terme de Sarrià; al E., ab lo d'Esplugues; a l S., ab lo
de Sant Joan Despí, y alO., ab lo de Sant Feliu de Llobregat.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Sant JUSt, servida per un rector; una costura y un estudi municipals; tres sò-
cietats recreatives, un hostal y tartanes diaries a Sants y a Sant Felíu. Fà la
festa major los díes 6 y 7 d'Agost.
Dues fàbriques de 1I0nganices, una de gaseoses y dos forn s d'obra, cons-
tituexen tota la seua industria,
Pertanyia a la jurisdicció del Marquès de Vilafranca.
L'any 1885 s' hi va trobar, prop de la carretera, un mosaych romà de
dibuxos y colors mó lt bon ichs, que va ser malmés al tractar de transportar-lo
al Muséu Ai unicipal de Barcelona.
Tractan d'aquest poble:
EsplutlU J SaNI Jusl J)UJJtNt, per en Joseph Fiter Inglés. ~Iemoria!i de la AlIIlOeiadó Catal.nista
d'Excursions Cientifleas, vol. 11 ( 1888) pI. 24 a 33.- &eursid a .sanI Feliu de L/obrtJJ4l, Sani J".sl
/JurJenl J E1pklg4S, per en Arthur Masriera y Colomer. Memorill5 y vol. esment.ts, pl. 36 a 4'.- Y
1I1Qsayd rrHlUl ducoiJul en Iq Ie~ de SllJI.l Jwl [}UfJenl, per en Ramón Arabia y Solanas. Butlletí
de la I.ss.ociaeló d'Excursions Cat.lana, .ny 1890, pI. 337 a 342.

Sant L10rens d' Hortons

Poble de 143 cases ab 422 habitans de fet y 443 de dret, a t9 kilòmetres

al NO. del cap de partit. Es a la esquerra y un xich apartat del ríu Noya o
Anoya y té agregats los caseríus de La Beguda Alia, a 333 metres d'altitut,
La Beguda Baxa, Les Casetes d'ell GarraJ y Lo Torrellt FOlldo, re unint
hQtn"CiGdt 8arctloM .- I(j()

,
 GEOGRAFIA GENERAL Olt CATALUNYA

entre tots, junt ab lo poble y 31 cases escampades, 250 edificis ab 902 habi-
tants de fet y 924 de dret.
La. estació que te mes prop es la de Gelida, a 4 kilò-
metres, y per La. Beguda Alta hi passan lo ferrocarril
econòmich de Martorell a Igualada y la carretera de
tercer ordre de Igualada a Martorell per C.'lpellades.
Te una esglesia parroquial dedicada a Sant Llorens,
servida per un rector, y una costura y un estudi munici-
pals. Correspòn al bisbat de Barcelona. Fà la festa ma-
jor los díes 10 y 11 <\:Agost.
Los seus habitants viuen sols del conrèu de la te-
rra, que-ls dó na mólt de vi, llegums, fruytes y verdures.
Lo seu terme es montanyós y de clima templat y sà, y confronta: al N. ab
los de Masquefa y Sant Esteve Sesrovires; al E., ab aquest derrer y lo de
Martorell; al S. ab lo ríu Anoya, que-I separa dels de Castellví de Rosanes y
Gelida, y .al O., ab los de Monistrol de Anoya y Masquefa.
Era de la jurisdicció senyorial del Marquès de Cerdanyola.

Sant Vicens dels H orts

Poble que, ab lo seu arrabal de Lo Sarral y algunes cases escampades

pèl seu terme, reuneix 434 edificis ab 1809 habitants de
fet y 1831 de dret. Es a la dreta del Llobregat, entre
les desembocadures de les rieres de Cervelló y de To-
rretles; a 5 kilòmetres alO. del cap de partit y a 2 de
Molins de Rey, quina estació de ferrocarril es la que té
més prop.
Pèl séu terme, que es pià y de clima ben igne, hi
passan la carretera de segón ordre de Tarragona a Bar-
celona, ab la que està unit per medi d'un carni vehinal,
y lo Canal de la dreta, quines aygües regan les seues
terres.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial, dedicada a Sant
Vicens, servida per un rectori una costura y un estudi municipalsi Germans
de la Doctrina Cristiana, Germans Salesians y quatre societats varies.
Hi ha dues parelles de mossos d'esquadra manades per un subcabo¡ llum
de petroli, un hostal y servey diari de tartanes per anar a Molins de Rey.
Fà festes majors los dies 22 de Janer Y 30 de Juliol.
Tota la seua industria està reduhida a una fabrica d' ayguacuyt, un forn
d'obra y un molí fariner. Casi tots los seus habitants viuen del conreu de
la terra, que-ls dóna vi, blat, ordi y, sobre tot, fruytes, verdures y llegums,
•
que portan als mercats de Barcelona.
 PROVINCIA DE BARCELONA .-CELS GOMIS 39'
Lo séu terme confronta: al N. ab lo de Pallejà; al E., ab lo Llobregat,
que.l separa dels de Molins de Rey y Sant Feliu; al S., ab lo de Santa Co-
loma de Cervelló, y alO., ab los de Sant Martí de Torrelles y Cervelló.
Aquest poble e ra de la jurisdicció senyorial del Haró de Sant Vicens y
l' ajunten cam in s vehinals ab los de Sant Martí de Torrelles, Santa Coloma de
Cervelló y Sant Boy de Llobregat.

Santa Coloma de Cervelló

Poble de 35 cases ab 156 habitants de fet y 124 de dret, a 4 kilòmetres al
SO. del cap de partit y a 6 de Cornellà, quina estació
de ferrocarril es la que util isa de preferencia. Es a Ja
dreta y un poch apartat del Llobregat y està unit per
medi de camins vehinals a Sant Boy y a Sant Vicens dels
Horts.
A uns 2 kilòmetres de distancia hi té lo seu agregat
10 caseriu de la Colom'a i';ldttslrial Gite//, que té 98 edifi-
cis ab 386 habitants de fet y 368 de dret,
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquia l, dedicada a Santa Coloma, serv ida per un rector; una escola mixta
pe ra noyes y minyons y un cassino. Hi ha servey diari de carruatges per
anar a Cornellà, y fà la festa major lo día 16 d'Agost.
La seua industria consisteix en la gran fabrica de texits de cotó d'en Güell.
Lo séu terme es pià; se rega ab les aygües del Canal de la dreta y pro-
duhe ix blat, ví, oli, llegums y fruytes. Confronta: al N. ab 10 de Sant Vicens
dels Horts; al E" ab lo Llob.egat, que-I separa del de Sant Joan Despí;
al S" ab lo de Sant Boy, y alO., ab lo de Begues.
Era de la jurisdicció senyorial del Baró de Sant Vicens.

Sa nta Cre u d' Oto rda

Esglesia que dóna nom a aquest ajuntament que-s reuneix a Les Cases
de la Rierada, caseriu que dista 4300 metres d' aquél1a,
Aquesta entitat, ab 38 cases escampades, forma un mu-
nicipi de 54 edificis ab 207 habitants de fet y 221 de
dret.
La esglesia de Santa Creu d' Olorda es dalt d'un
turó a 5 kilòmetres al N. del cap de partit, a 2 de Molins
de Rey, quina estació de ferrocarril es la que té més
prop , y a 322 metres d' altitut (81). Té per sufragania
la de Sant Bartoméu de la Quadra,

(81) Segons hI. ohTa esmentada d'en Maureta y Thos: al mapa geolllgich del doctor Almera n' hi
posan ))0,

,
 39' GKOGKAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Correspòn al bisbat de Barcelona y té una esglesia parroquial dedicada a

la Santa Cre u, servida per un rector, y un ' altra parroquia a Sallt Barlomiu
de la Quadra , que es també dins d'aquest term e municipal, servida per un
altre rector. Hi ha també una escola mixta pera noyes y minyons, y fa festes
majors los dies 30 de Maig y 24 d ' Agost.
Lo séu terme es mólt trencat y plè de torrenteres; hi ha òxit de ferro al
Pedregat d'en Serra, al Hortet y al Sot de la Mina, y una deu d' aygua ferru-

e Ud M l'ne Oot

Santa Creu d' Olorda.-Rcctoria, esgldlia y cementiri

ginosa, sulfúrica y mag nèsica. Produhe ix blat, ordi y vi , y con fronta: a l N. ab

lo terme de Sant Cugat del Vallès; al E., ab los de Barcelona y Sarrià; al S. ,
ab lo de Molins de Rey, y alO., ab lo del Papiol.
Era de la jurisdicció senyorial del Marquès de Vilafranca.
A la rectoria de Santa Creu, s' hi conserva un a imatge romànica de la
Mare de Déu de G racia .
Lo rector d'aquest poble te nia abans lo privilegi de portar la Custodia a
la professó de Corpus de Motins de Rey. No sabèm si e ncara to conserva .
Tractan d'aquest poble:
IlIfJUtilat:iMIu /ú¡''''fUiwu'/1-,,'¡di'a.r sDlffe las agua.s ",,¡,,"al,s dI So"'a Crm. dI Ok!rdl, per
en Joseph Faura y en Pere Pujador. Barcelona, 18S4.-.&eursid a Vallvidrtra:t ,s'tmla Creu tI' OlNde,
Memorias de la AS50Ciació Catalanista d'Excursions Cicntiflcas., vol. I (1880), pI. 34 a 39.-'&'lIrsid
a Sa.,t Bart.u de Úl Quadra (Baix LlHrllaJ). Memories y vol esmentats, pI. 44 a 46.-Exmr.
nd 'f/f,.l«Jiva a Sa"la Creu tI' OlNdt, per en Joan Brú. Butlletí de la A!I5OCiació d'Excursions Cata·
lana, any 1881, pI. I S I a Inn-&mrrUI partimlar al PUI! de Sallia Cra¡ d' OltJrdt, per Arthur
Oaona. ButlMí esmentat, any 1886; pI. III a 11 5.-Gula del Wirla m CalaluM, per lo Dr. F, Gi·
meno. I vol. 8.·, Barcelona, 1809 4. p'. 1411.-Y Nf/las ¡,üldrka.r de Sarrià, per en Francesch Carrems y
Candi.
 PROVI NC IA UK BARCELONA.-CELS GQt.IIS 393

Torrelles (Sant M art. de)

Poble de 80 cases ab 379 habitants de {et y 404 de dret, a 7 kilòmetres al

O. del cap de partit ya 7 de Molins de Rey, de quina
estació se serveix. Està unit a Sant Vicens dels Horts
per camí veh ina1.
J unt ab los séus dos case rius de Les Caus del Frare
y Tarrelletes. Y 35 cases esca mpad es pèl séu tc::rme, reu-
neix aq uest aj untamen t 143 edi fi cis ab 682 habitants de
{et y 695 de dret. Es a la esquerra de la riera del séu
nom.
Pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia pa-
rroquial dedicada a San t Martí, serv ida per un rector,
y una costura y un estud i muni cipals. Fà {esta major lo día 11 de Novembre,
y fira, lo 25 de Janer.
Una fabrica de gèneros de punt constitueix tota la seua industria.
Lo séu terme, mitg pià mil g montanyós y de cl ima tem plat y san itós, pro-
duheix blai, ordi , vi, oli, móltes faves y fruyta, e n especial cireres, y co n-
fronta: ,.1 N. ab 10 de Cervelló; al E ., ab lo de Sa nt Vicens dels Horts; al S.,
ab los de Santa Colo ma de Cervelló y Begues, y alO. ab lo de Vallirana.
Era en part reyalencb. y en part de la jurisd icció senyorial del Marquès
de la ~ I anresana.
Se n' ocup:!. la
Excursió lar/im/ar a .\iml Clime"t de LloIJregat y 11 Sani Afarti t/e Tornl/M, per en Manel
lJ.elàu y CalJegos. BlltlJeti de la Associació d' Excursions Catalana, any 18SI, pI. 28 1 a 28].

Vallirana

Poble de 209 cases ab 916 habitants de {et y 933 de dret. Es a la dreta de

la rie ra de Cervelló , a 1I ki lómetres a l O. del cap de
partit, a 9 de Molins de Rey, quina estació de ferrocarril
es la que té més prop, y a 205 metres d' altitut (88). Hi
passa la ca rretera de segó n ordre de Tarragona a Barce-
lona, y. junt ab lo caseriu de Les Caseles, los a rraba ls
del Carrer de la Esglesia y del Carnr de la Llióra y
11 cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest
ajuntament 326 edificis ab 1466 habitants de {et Y 1488
de dret.
Es del bisbat de Barcelona; té una esgh::sia parro-

(88) Al peu de la C5g1esia pal'J'Oqllial.

,
 394 GHOCRAFlA GENHRAL OH CATALUNYA

quial dedicada a Sant Mathéu, que es fillola de la de Cervelló, servida per un

rector; un estudi y una costura municipals y un' altra costura a càrrech de
les Germanes Franciscanes. Hi ha fanals pera gas acetilè, gua rdia civil mana-
da per un cabo, y tartanes diaries pera Molins de Rey y Ordal. Fà festes ma-
jors per Pasqua de Pentecostès y lo 21 de Setembre, dia de St. Mathéu.
La seua industria consisteix en una fàbrica de cotó retort, una se rra me-
càn ica pera serrar fusta, un moli fa rin er , dos forns de ciment y quatre de g uix.
AI séu terme, que es montanyós y de clima tem plat y sà , hi ha me na de
plom (galena) al Fondo de Campderròs y a la Parellada; pedreres de pedra
de calç y g uixeres. S ' hi cull blat , ordi, vi, oli , fruytes y verdu res . y co n-
fronta: al N. ab los de Su birats y Cervelló ; a l E. , ab lo de Sant Martí de To-
rrelles; al S., ab lo de Beg ues , y alO ., ab lo ja esmentat de S ubirats.
Era de la jurisdicció senyorial del Bisbe de Barcelona.

Viladecans

Poble de 360 cases, incloses les 40 que té escampades pèl terme, ab t 194
habitants de fet y 1197 de dret. Es a la dreta de la carre-
tera de tercer ordre cie Barcelona a Calafell, a 9 kilòme-
tres al SO. 'del cap de partit, a 2 de Gavà, 'q uina esta-
ció es la que té mes prop, ya 13 metres d' altitut.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant Joan Bautista, servida per un rec-
tor y un vicari; una costura y un estudi municipals; tar-
tana diaria pera Barcelona y Gavà, y ra festa major lo
8 de Setem bre.
Tota la seua industria consisteix e n una prempsa
d'oli y un lorn de obra.
Lo séu terme, pa rt pIà, part monlanyós y de clima tempIa l, produheix
grans, vi, garrofes, llegums y fruytes en abundor, que-s venen als me rcats
de Barcelona, y confronta: a l N. ab lo de San t Clime nt de Llobregat; a l E., ab
10 del Prat de Llobregat, y al S. y alO., ab lo de Gavà.
Era de la jurisdicció senyorial del Baró de Sant Vicens.
Se n'ocupa:
En Cbar August Torras en la seua E:cC1l,mJ a G(lf1à, Cas/III 11 A'__}TVtrylJ y Vilad'CaN.
Memorias de la Associació Catalanista d'Excursions Cient,fku, VOl. 11 (1888), pl. )17 a ]]8.

,
 PARTIT JUDICIAL DE TERRASSA.

,
,
 P/'un lT JUDIClflL DE T E RRfl55f1

Tcrras5a. -C.SICllbisb.r.-GIlt1irll. -Mlltndepera. _ Ole~a de .\luntscrrat. - Rcllinlll'li. Rubí._Sllnt Cu-

gat del Vallès.-Sant Llorens Savall.-UUastreIL-Vacarisscs._V¡ladecavulllo.

Lo partit judicial de Terrassa es petit y tOt ell mólt montanyós. Con-

fronta a l N. ab to de Manresa; al E. ab lo de Sabadell, y a l S. y alO. ab lo de
Sant Fe liu de Llobregat.
De NO. a SE. l' atravessa lo ferrocarril de çaragoça a Barcelona y les
seues prin cipal s corrents fluvials són la riera de les Arenes, més avall nome-
nada de Rubí, y lo TÍu Llobregat, que li serveix de partió ab lo partit judicial
de Sant foe1íu per la banda ponentina.
Comprès din:: la regió dels antichs Laleitws, aquest partit ha (ormat des-
prés part de la vegueria de Barcelona y correspòn a la encontrada na tural del
Baix Llobregat .
Compta lo partit de Terrassa ab I ciutat, 3 vi les, JO pobles, 4 caserius y
58 9 cases esca mpades, ab 34433 habitants de fet y 34399 de d ret, dist ri bu its
entre los següen ts ajuntaments:
Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserra t, Rellinars, Rubí,
Sant Cugat de l Vallès, Sant Llorens Savall , Terrassa, Ullastrell, Vaca risses y
Viladecavalls .
Aquest partit es mólt industrial, sent· ne ben coneguts los panyos fabri-
cats a la seua capital, però una gran part dels séus habitants viuen excl usi-
vament del conrèu de la terra.

Terrassa

Ciutat de 3467 ed ificis ab 15956 habitants de fet y 15872 de dret, a 30 ki-

lòmetres al NO. de la capital y a 3 [O metres d' altitut (89).
Es a la dreta de la riera de Terrassa O del Palàu que, al juntar-se prop de
Rubi ab la de les Arenes, forma la riera de Rubi, que desayg ua a la esque-
rra del Llobrega t e ntre los pobles de Castellbisbal y Papiol. Hi passa lo ferro-
carril de çaragoça a Barcelona, que hi te estac ió; la ca rretera de tercer

(89) A J.estació del ferroc.rril.

 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUN Y A

ordre de Montcada a Olesa de Montserrat ab branca a la estació del meteix

poble; les provincials de Martorell a Sentmenat y de
Gracia a Manresa, acabada sols fin s a T e rrassa , y ne surt
lo camí vehinal que ha de anar a Sant Fruytós de Bages,
que tampoch es acabat.
Ab lo séu agregat de poch, Sant Per e de Terrassa,
reuneix aquest ajuntament 4468 edifici s ab 20360 habi-
tants de fet y 20195 de dret.
Hi ha telègraf, telèfon inter.urbà, llum de gas y
e lèctrich y se ha unit a la capital de la provincia per
doble via fèrrea pera poder satisfer les exigencies del
tdfech, que es mólt considerable entre abdues ciutats, y te un pantano de
més de un milió de metres cúbichs d' aygua.
Corrcspòn al bisbat de Barcelona, té una esglesia parroquial dedica .la al
• Sant Esperit y a Sant Peie, servida pei un rector ab dignitat de prior, que

OU .. d.lJalt&ar CNte1la
Tcrrassa.- Esglesics roml niq ues de Sant Pen: (antigua Egarl)

contè un monumental retaule d' esculptuia barroca y un sepulcre d'alabastre

qu e es una magnifica obra del Renaxeme nt. Té una altra esglesia a Sant Pere
de Terrassa, baix la advocació del Príncep dels apòstols, ab un altie rector;
hi ha un hospital, una casa de caritat y l' assil Busquets de beneficencia¡ un
convent de Germanes CarmeliJes, un de Germanes de la Purissima, un de
Ge rmanes Josephines, un de Filles de la Caritat, un de Monges frances es
de Cluny, un de Terciaries Descalces, que cuydan del hospital, y un de
PROVINCIA DE BARCKLONA.-CELS GOMIS 397

Pares Escolapis dedicats a la ensenyança; dues escoles de nens y dues costu-

res y tres estudis municipals ; quatre costures, dues dirigides per relligioses
y dues per parti culars ; sis estudis particu lars; una escola de música, dues aca-
de mies de dibuix, una de pintura, una de tall y confecció y una de preparatoria
pera los alumnes de la Escola Industrial; una escola elememal d'arts y oficis,
una superior de industries y una altra d' economía domèstica; sis mestres de
música y tres colegis de segona ensenyança, tres orquestes, quatre societats
chora1s, quatre polítiquc:s, tres de recreatives y algunes de relligioses.
Hi ha guardia oiv il a les ordres d'un tinent; tres fondes y cinch hostals;
cotxes diaris a Rubí, al Papiol y a Matadepera, y ra la festa major lo primer
diumenge de Juli ol y fires lo primer diumenge de Maig y 10 tercer diumenge de
Novembre. Té lo sometent mó!t ben o rganisat.

CJiude Ualla,ar Ca.le~l"

Terrassa. Lo Ca ... tell

Terrassa es una de les ciutats més industrials de Catalunya. Compta <ab

una rabrica de filats de COlÓ, JO de filats d' estàm, 35 de filat s de llana y una
de yute y seda; una de betes de COtó, quatre de llana regenerada, 5 de tex its
de lli , una de texits de seda, una de toballoles, una de toquilles de llana y
una de texits pera punteres y taloneres d'espardenya.
Hi ha ademés 12 fabriques d ' aprests, 3 de cardes, 3 de l1ensadores, 2 de
pintes pera texi ts y 3 relltadors de llana ; una fabrica de cingles pera cavalle-
ríes, 7 de gèneros de punt y una de faxes de llana ; dues fundicions de ferro, 13
cases constructores de màquines pera la industria y 2 de màquines de cusir .
PrO!Hltria dt B."ctl"" •. -/Ot
 GF..oGRAF1A GF:NRRAL nit CATALUNYA

Té també una fabrica de batre fulles d' aràm, 3 de serrar fusta, set forns
d'obra, un de terriça y un de gerres grans.
Compta axi meteix, ab quatre prempses d'oli, una fassina d' ayguardent,

Te rr~-\'ISla d e la Escola de Arts y oll.:is

una fàbrica çe (arines, 3 de pastes pera sopa, 2 de xecolate, 3 de gaseoses Y 3

de sabó¡ una de curtir pells, una de gas y una d ' electricitat.

CI;u de Ba ll _ . C"'lel"

T err&$Sa .-Es.::oles Pies

 PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS GoJdlS 399

Té també una Cambra de Comerç, un Institut Indust rial, un Banch, un

banquer particular y una Caxa d'Estalvis.
Lo séu terme es pià, de clima benigne y sanitós; produheix blat, ordi, vi,
oli, verdures y fruytes, y confronta: al N. ab lo de Matadepera; al E., ab lo
de Sabadell; al S., ab lo de Rubí, y alO., ab los de: Ullastrell y Viladecavalls.
Lo poble de Sant Pere de Terrassa, avuy agregat al cap de partit, tenía
agregats lo poble de La Creu Alia oJuntjlleres, lo caseriu de Dosta/raneM,
la parroquia de Salli Jl4lià de Altt4ra (90) Y 106 cases escampades pèl séu
terme , ab tOt lo qual reunia 1001 edificis ab 4404 habitants de fet y 4323 de
dret . Lo poble de Junqu e-
res O Creu Alta, que mate-
rialm entse confonia ab Sa.
badeU ha quedat agregat a
aquesta ciutat .
Ademés de la esglesia
parroquial de Sant Pere,
de que ja havèm parlat, té
aquest poble una costu ra y
un estudi municipals, un
convent de Germanes Car.
melites y una societat po·
Iitica. Pà la fe-~ta major y
fira, tOt a l' hora, per Pas-
qua de Pemecostès.
Una fàbrica de cardes y
un forn d'obra són tota la
seua industria .

CUI_ oH lJ&ltaa.r Cuten.
TnrU.'i1l._Ca.o;a de la Ciutat
•••
Terrassa es la antigua
Egllra, quina data de fun-
dació se ignora. Envers la
any 128 de J. C. l' empera·
dar Antonina Pia va donar
lo títol de ciutat municipal
a Egara. L'any 450 Egara
tenia ja catedral y lo seu

(90) Segons lo prevere P. Batlle y Suriol, aquesta parroquia dau nomenar·se Sant Julil del Tura.
Veja-s fAl Veu de CaltUullya del '7 de Janer de 1908, edició del vespre. Mes l' historiador de aqu~lIa
pa.rl'Oqula, se nyor Soler y Pald segueb: crey~nt que es de Altura, segon! 105 artKles documenta~
publicats en ,C)08 per ~1I a LD .~..,wrl de TelTassa, núms. 3, 18, 19 Y 22.

,
 GEOGRAFIA GRNP.itAL OR CATALUNYA

bisbe era un tal Irenèu , y va segui r tenint·ne fins la invasió serrah ina . L'any
614 s' hi va celebrar un concili .
De la època primitiva de Te rrassa no-n queda cap monument puix les ru-
nes del Valtparadís són despulles d' un antich castell dels Centelles, més tart
convent de cartoxos.
Les actuals esglesies de Terrassa, o sian les de Santa Maria, Sant Mi-
quel y Sant Pere, so n donchs posterio rs a la curta dominaciò dels moros a
Barcelona.
La de Santa María, co nsagrada l'any t 112 conté dues làpides romanes.
La de Sant Miqu el ab la seua cripta se suposa que era un baptisteri dels
primilÍu s cristians. Té
d os mag nífichs re taules
gòt ichs y es un exemptar
wisigoth ún ich a Cata-
lunya .
La de Sant Pere es
ro màn ica com la de
Santa María y conserva
un retau le de pedra, ab
pintures del segle X, un
mosaych romànich, l'in-
turt:s mural s gòtiques y
una taula d'altar ab ins-
cripcions mólt 3migües.
Lo 22 deJuliol de t8¡2
va arribar lo cabecilla
Castells ab la seua gent,
que havia fet portar ab
tren, a Terrassa, però
no li va valdre la sor·
presa, puix va ser rebut-
j at pe r los voluntari s lli-
berals de la població. Es
l' ún ich fet digne d'es-
,
ment de la derrera gue-
rra civ il que se refere ix
a aquesta ciutat.
elld de Raltuar C.,tel"
Entre·ls hòmens il·¡us-
Terrassa.-Torra antiga tres de Terrassa hi ha
, lrenèu, Nebridi, Tauro,
Sofroni, lIergi, Eugen i, Vicens y J oan, dels qui se sap que van ésser b isbes
de Egara des del any 450 al 694, succehint-se tos uns als altres en lo meteix
,
,
 ,

,
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 4°1

ordre en que estàn escrits. També s' hi posa a Berenguer de Terrassa, qui a
mitjans del segle XII va ser un dels primers dotze Prepòsits o Pabordes del Mo-
nestir de Santa Eu laria del Camp de Barcelona, fundat l'any 1155 pèl bisbe
Guillèm de Torroja. ..
Entre-Is que se sap que foren fill s d'aquesta ciutat cal esmentar:
Lo venerable Matéu Puig, frare de Sant Franc.:sch de Barcelona y des-
prés de Terrassa que, segons diuen, feya ja miracles en vida y va seg uir fent-
los després de la. seua mort, ocorreguda. l'any 16..p.
Lo P . jesuïta en joa n Pau Font, que va morir martiritzat l'any 1616 pèls
indi s tepequans, als quals catequisava. Ya dexar escrit!:s una Gramàtica, un
Vocabulari y Catecisme en llengua tepequana.
Fra Joseph Costa, abat del Monestir de Montserrat, de 161 8 a 1621, y
mlísich notabilíssim.
Fra Antich G ui tar!, e legit Provincial del Ordre d~ Sant Francesch lo 9
de Desembre de 1624_
Fra Jaume Ram oneda, monjo de Montserrat y una de les millors veus de
baix que ha tingut aquell monestir. Va morir l'any 1725 als 84 d'edat.
Lo famós organista Fra Pe:re Jorba, monjo de Montserrat, mort jove a
Madrid l'an y 1647 .
Fra Jaume: Ca rtada, monjo de Montserrat y notabl e organista, mort a
aquell mon estir l'any 1720.
Fra Joseph Medina, e legit Provincial del Ordre de Sa nt Francesch 1022
d'Agost de 1690' Es autor del Direclorio de Prelados, I vol. 4t ., imprès a
Barcelona l'a ny 1705.
Lo venerable Fra Francesch Boada, del Ordre: de: Sant Francesch, nat
l'an y 1674 y mort lo 4 de De ie mbre de 1729. Va ser Pare Guardià del co n-
vent d' Escornalbòu y es considerat com a un dels hòme ns de més talent del
séu temps.
Mossèn Joseph Busquets, qui l'any 1704 va ser nomen at Prior del Mo-
nestir de Santa María de T er rassa. Va morir als 28 de Mars de 1738.
Reverent Francesch Ramoneda y Busqu~ts, dist ingit mestre de Capella de
la esglesia parroq uial de Terrassa, en quina ciutat va nàxe r y morir (17t7-
1803).
Lo venerable Francesch Po nt, batejat als 6 de 1712 Y mort e n olor de san-
tetat.
Fra Plàcit Cortada, Abat de Montserrat y General de la Congregació Be-
nedictina Vallissoletana, havent sigut 10 primer català que va obtindre aytal
d ignitat. Figurava en la primera me)'tat del segle XVIII.
Lo notable vi<!loncel1ista y com positor y a.famat organista Mossè n Pau
!l'larsal y Bogunyà, dexeble de la Escola de música de Montserrat. Nat y mort
a Terrassa ( 176 1 1839). Va ser me:.t re de Capella a. la Catedral de Ibiza . y or-
ganist..."\ de la de Palencia y després de la esglesia del Palàu de Barcelona.
Pr01l111CI4 dI B~rc,jO/ll4.-10il

,
 GEOGRAFIA GENERAL DI!: CATALUNYA

Mossèn Joseph Marinello y Guardiola, procedent de la metexa Escola de

música. Notable organista y un dels baxos de més fama que han sortit de la
Escolania de Montserrat . Era també un bon constructor de pianos. (1772-
18 3 2 ). ...
En Joaquim de Sagrera y Domènech, fabricant de panyos, que va sa-
crificar la seua fortuna yexposar la seua vida en defensa de la patria. Nat
l'any '71')8, va ser un dels més ardents enemichs dels francesos durant la gue-
rra de la Independencia, armant, vestint y pagant de la seua butxaca a grans
partides de voluntari:>, al devant dels quals no dexava un moment de repòs als
exèrcits enemichs. Acabada la guerra, lo rey Fern:"n VII, a proposta de la
Diputació catalana, li va concedir un titol de noblesa pera ell y los séus suc-
cessors, en ¡inea directa masculina, però ... mitjançant entrega de 40000 rals
de velló. Va morir a Terrassa lo dia 23 de Maig de 18:25.
Lo celebrat mestre de música de la Escolania de Montserrat, lo P. Jacinto
Boada (1771-1859) qui després de la crema d'aquell Monestir l'any 18"1 va
refer tOta la música destruída per aquell incendi.
Lo P. Joseph Vinyals y Galí, nat a Terrassa l'any '782, dexeble, monjo
y mestre de. Capella del Monestir de Montserrat. Va dexar escrites algunes
composicions musicals re1ligioses mólt notables y era una especialitat pera lo
violí y lo violoncello. Va morir l'any 1825.
En Salvador Vinyals y Gali, batlle de Terrassa l'any 1808, qui armà als
vehins pera defensar la vila contra los francesos . Va pendre part en diferents
actes de guerra y va ser nomenat diputat per Catalunya a les COrtS de Càdiz.
Tingut per constitucional, va ser perseguit per en Carles d'Espanya, capità
general del Principat. Los sé us compatriotes l' han considerat sempre com a
benemèrit de la patria.
En Joaquim Samaranch y Ramoneda, dexeble de la Escola de Música de
Montserrat y un dels més afamats violinistes de la Reya! Capella de Madrid, a
la que va entrar lo 1:2 d'Agost de 1784, morint lo 6 de Novembre de 1805.
En Joaquím Biosca y Paré~, nat per l'Octubre de 1788, dexeble de Mont-
serrat, qui l'any 1810 era mestre de Capella de Rrus y durant la guerra de
la lndependencia, músich major del regiment de Barcelona. Va compondre al-
guna música relligiosa y era considerat com un gran concertista de fagot.
En Cabriel Cardellach y Roca (1788'1819), distingit mestre de Capella y
organista de Terrassa, dexeble del Monestir de Montserrat. Va dexar algunes
composicions de música relligiosa de gran mèrit.
Fra Joseph Falguera, conegut per lo Pare A/on/serrat, dexeble de la Es-
cola de música d'aquest nom (r¡89-1794) y després monjo del Monestir del
Escorial, ahont se va distingir com violinista y organista, dexant escrites va-
,
ries misses. Va mOrir a Belmonte l'any 1823 o 24.
En Francesch Vinyals y Ribas, qui als set anys (1797) va guanyar per
oposició la plaça de violi a Santa María del Pi, a Barcelona, y als setze (1806)
PROVINCIA DE BARCELONA.-CEI..S GOMIS

la de mestre de Capella de Martorell . Va inventar un mètodo científich pera

la ensenyança del cant, que li va donar mólt bons resultats. Va tDorir a Ma-
drid als 11 de Janer de 1838, ahont havia obtingut per oposició la plaça d' or-
ganista de la esglesia de Sant Isidro.
Fra Joan Rodó y Escobet, nat als 16 de Juliol de 1792. L'any 1827 era
monjo y principal organista del insigne Monestir del Escorial, sent mólt cele-
brat com a compositor de cant pià.
Fra Ramón Marsal y Bagunyà, germà d'en Pau Marsal, monjo de Mont-
serrat y un dels més distingits mestres de violí y violoncel1o d'aquell Mones-
tir (1781-1846).
En Pau Puig y Petit, organista de la Reyal Capella de Madrid (1793-,862).
En Domingo Ventalló y L1obateras, doctor en farmacia y autor de varies
obres de Agricultura, a la que era mólt aficionat (1804-1818).
Antòn Oller y Biosca (1805-1877) dexeble de la Escola de música de
Montserrat y del 1854 al 1851 mestre al meteix Monestir, essent 10 primer se-
glar a qui se va concedir tal honor. Va dexar escrites gran nombre de misses
y altres obres de cant relligiós, algunes d'elles d'un mèrit verament excep-
cional.
Mossèn Josepb Montserrat y Boada (182"1892), dexeble de Montserrat y
organista de la Catedral de Vich, qui va dexar escrites varies composicions
de mlísica relligiosa, entre altres un Te-Deum y un M(fg''Ill'jical de gran
mèrit.
En Joaquim Maria de Paz y de Casanovas, nat l'any 1822. Distingit ad-
vocat, establert a Madrid, abont era tingut per un dels de més vàlua; acerrim
defensor dels interessos de la industria catalana, diputat a Corts y Senador en
diverses Ilegislatures. Entre altres va tindre la presidencia de la Societat Eco-
nòmica d' Amichs del País y del Centre Català, de Barcelona, hont s' havia
retirat en los séus derrer.c; anys , essent-ne sempre un entusiasta y constant
defensor de la industria catalana. Va morir l'any 1900.
En Pere Gabriel y Carreras, famós músich y compositor nat lo 4 de Se-
tembre de 18:\0, qui l'any 1862 va fundar l' Orjeó" Tarrasellse. L'any 1872
tenia ja escrites 495 pesses musicals. Després se-n va anar a Puerto Rico, es-
tablint la ensenyança musical a Ponce.
En Joan Abelló y Bufí (1832'1890) intel.ligent mecànich-constructor que
va perfeccionar móltes de les màquines industrials, contribuint poderosament
al desenrotllo de la industria terrasenca.
En Francesch Torras y Armengol (1832-1876), celebrat pintor de Histo-
ria y esculptor, professor de colorit y composició a la Escola Superior de Pin-
tura de Madrid y després de dibuix y modelat a la de Arts y Oficis de la me-
ten vila.
En Pau Cardellach y Busquets, autor de varies obres de jurisprudencia
(181.~-1879)·
 GEOGRAFIA GKNKRAL OR C ATALUNYA

En Pa u Rodó, fam ós esculpto r nat l' a ny 1843 y mo rt a Barcelona l' an y

1893. Va co me nçar a ape nd re de dib uix a Terrassa a la edat de 22 anys y al
poch tem ps e ra ja una notabilitat , sobre tot en caps, havent-ne fet gran
nomb re .de personatges cèlebres, especialm ent a París, a ho nt resid ía, y a Cau-
terets.
En Ba ldo me r Pi, d isti ngi t mús ich , fu ndado r de La }m'e1l/ud Torr4-
seJlse, prim era socie tat choral de T e rrassa, y un a de les més antigües de Cata-
lu nya, y autor de va ri s cho rs. Va nàxe r y va mo rir a aq uesta ciu tat.
En Sa lvador Busqu e ts y Sole r, sociòlech, a utor de va ries obres y fun da-
dor de la Coo pe rati va y del Assil Busquets, de la ci utat de T e rrass:l, ho nt
ha via nat y ha mort fà pochs any s .
En Bona vent ura de Castell et, apoteca ri , mo rt a Arge ntona , aho nt estava
establert, a prin cipi de 1890. Va dexar publicades: Enologia l!.spatiola (1 865) ,
Vú,imllllra y E"ologia Espaliola (1 869), Alum/es sobre la h/s/oria de la filo-
xera y la defensa de las cepas amcricallas des/;'.adas d la salvació" de la vi/i-
cJl"/~ra e/~ropea, y un tre ba lt relatiu al ti ntaré híbrit de most negre.
En Ra món Coll y Gori na , poeta festiu d' una gran fecond ita t ( 186,- , 894.).

T ractan de Terrassa:

Gu'a de Barct!l1Na li T"ff/Ua jor el /errocarril, per en Víctor Balaguer. I v. 8.· lartelona. 1857,
pI. 8l a 97.-A!"nlellOÓrC la tilliww. gucrra cioil cn Calahlfia (l87z-¡8]J), per en Joaquim de La
Llue y Garcia. llom. 4t. ~I.drid, 1877, plo 25.-ExcurliJ col-Iul;va 11 Salli Pere de Taff/Ula J
T,"ra.r14, per cn Rom-in Arnel. Butllelí dc la AlSOCiació d'Excursions Catalana, any 1879, pl. 16)
a 166, I na 17S y 199 a 20 1.- Tarrasa anlig,w y modcrna, per en Josc:ph Ventalló y Vintró. 1 \'01.41.
Terra!IPSa, 1879.-Brt1J11ItJIicia.: loóre Iu esglui<u '1ue t....·tsleixen cn /a anU!fI Egara, atJtl., dia Sani
Pue de Tl1rralla, per en Iloman Arnct y Viver. Memoriu de la Associació CatalanIsta d'Excursions
Cientlfica~, vol. I (1880 ), pl. H a 92.-Duu làpidu romanu 1tI)f)Wllcnl ducoberlu, pe r fn Fidel Fita.
Anuari de la Associació d' excursions Catalana, any l 88j, pl. 89 a 94.-EI;ana. SUI "'''1II1'''Ullo~ y
<Irlu. Su 1I/1111raü:;o 'killttria. Calaluna, pe r en Pau Piferrer y en Frand!ICO Pi y Margall, ab nOIes y
IIdicions d'Antoni Auleslia y Pijoan. Vol. 11. Barcelona, 1881, pI. 237 Y 2)8, nOIa. _ EXCllrliJ par-
liClllar a Sa.,t L/orelli del AfulIl ) Sali! Pere de Terraslll. L'Excursionista, vol. 11, Ban;elonl 18$1\
pl. 73 Y 74.-ExclluiJ ;arlicular a Terra.rla, L' Excur.,ionisla, vol. esmenlal, pI. 102 a 105. -Ulla
cxel/rl'J" por Cala/uña uti/bando rol tJiaju circlllaru m /crr«arrll, per en GllyetÀ Cornel y Mas.
I tom. 8.° Bartclona, 1888, pl. S5 y 56.--''Olu ar'lwlecll!nil¡tlt1 l''''re Iu Elgluiu de Salti Pcre de
Te'r,Ula, per en Jo<;cph Puig y Cadafalch. 1 fasc. 41. Bartelona ¡88Q,-FI(II/I¡" ltillJrito de la allligua
till"4 f de I:{cara. per en J05eph Ventalló y Vintró. l "01. 41. Terrassa, 1890.-AltJlloK"a/·a de la parro-
'111;'1 de 05,,,,1 Jlllià.fe Alltlr<I. per en Joseph Soler y Palet. 1 vol. 41. Terrassa, I 89J.-H Prioralo de Ta-
rrala, per en Joseph Venllllló y Vinlró. (Se-n van publicar ..ols S2 pl. com folleti de . La Comare...
Terra"".. 1894).-Pi.orltlrU IIIIIrau a So", Pere de Tarralla. per en Juli \'intró. Bullleli del eentn Ex-
cursIOnista de (;atalunya, any l89s. pI. IO J a Ilo .-Eslmlio del leffe1ltJ Iliocm¡cD de Tarr/Ua! 1111
relac¡tJfIu eDil /.J.1 /orlNUolIU cOllliKlUU, per en Domingo Palct y Barba. I f&.SC, 4t. narcelona 1896.-
Alofl:lK'"a/ia de ÚI i,luia parrtJt¡uial de Tarra.:a, per en Jo-;eph Soler y Palct. l '·01 .... 1. Bar..:clona, 1898.
-Lliqre dels Ir;vikgt1 de Terra.:la, publiul y anotat per l' autor susdit. l "01 4t. Uareelona, 1899.-
Cenl6ilJÇf'ajieJ JorralullfTU:, per lo meteix autor susJil., "01. 4.t Bartelona, 1900.-Gula pràt:/ica de
Teffa.:la, per en Uofriu y Caslllrlenas. l ,'ol. 8.- Terrassa, IflO4.-Eshldio Itt':JJricD erllicodd Jlllltlt:'
 PROVINCIA DE BARCKLONA.-CELS GOM1S 405
&ijJio ae .sm. Pe"ro de TafTaJ(l, per en Joan Sabat Anguera. l , .....c. ,..t Terrassa, 1904.-Y C(Mlriml-
tiJ li Ja IUsloria atrI/la de CataJ_ya. Eg....· Tcrras...., per en Joseph Soler y r.lct. , fase .• 1. Barce-
lona. '906.

Castellbisbal

roble de 303 cases ab 1148 habitants de (et y 1163 de dret, a 11 kilòme- •

tres al NO. del cap de partit. Es dalt d'una monta nya,
a la esquerra del Llobregat ya uns dos kilòmetres del
sé u baxador, del ferrocarril de Tarragona a Barcelona.
Ab los séus agregats los case rius de Lo Canyo/ o Ca-
rrer de Sa1l/a Rtla y L' Oliveró o Les Caseles de Cd"
Oliveró, reuneix aquest ajuntam ent 362 edificis a h 1420
habitants de fe t y 1442 de dret.
Era de la jurisdicció del ma rquès de Vilafranca; co·
rrespòn a l bisbat de Barcelona ; té una esgles ia parro·
quial dedicada a Sant Vice ns, servida per un rector y un coadjutor; una cos-
tura y un estudi mu nicipals; dues societats chorals, dues de recreatives y dues
de socors mutuus.
Pà (estes majors per Pasqua de Resurrecció y per St. Vicens Màrtir(22 de
Janer), y té servey diari de tartanes per anar a l Papiol.
La seua industria consisteix en una fabrica de toits de punt, una de gas
acetil è y dos forns d'obra.
A I séu terme, que es montanyós de clima temperat y sà, hi ha alguns bas·
cos de pins; s' hi cull blat, llegums, vi, (ruytes y verdu res, que portan a ven-
dre als mercats de Barcelona, Sabadell y T e rrassa, y confronta: a l N. ab lo
de Ullastrell ; al E. ab los de Rubí y Sant Cugat del Vallès; al S. ab los del
Papiol y Sant A ndréu de la Barca, y alO. ab lo Llob regat, que-Isepa ra
dels de Martorell y Sant Esteve Sesrovires .
L'any 400 tenia lo bisbe d' J:;gara (Terrassa) un palàu a Castellbisbal,
110ch que se va ana r poblant y va pe ndre lo nom de aquell palàu o caste ll ,
Cas/rUlli, episcopz·, O sia Caste ll elel bisbe o Castellbisbal, que es lo que
avuy té.
S'ocupa d'aquest poble:
Lo Ctult/J..Bis/)(,J del Ll«fftgal. Apu"t(wOns ¡'¡stòrit¡tlU dt /o EtJat illiljana, per en Franccsch
Carreru y C.ndi. , rasco 41. 8areclona, '900.

Gallifa (SL Pere dc)

Poble de 36 cases ab 9t habitants de fet y 93 de dret, a 16 kilòmetres a l

NE. del cap de partit. Hi passan la carretera provincial de Sant Felíu de Co-
dines a Sant Llorens Savall, y les rieres de Mayo les, La Roca y Sant Sebastià,
qu e, juntant.se a la sortida del terme, forman la riera de Caldes de Montbuy .
..../)'fI,.""" tV R,.rullWta-UJl

,
 GIlOGRAP"IA CItNItRAL OR CATALUNYA

Ab lo séu caseríu La Ferreria Y 30 cases escampades pèl séu terme, reu-

neix aquest ajuntament 85 edilicis ab 223 habitants de
fet Y :n5 de d ret.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial ded icada a Sa nt Pere, servida per un rector, y la
• e rmita de San t Sad ur ní; u na escola mi x ta pera noyes y
minyo ns, y cabo de someten t. Fà festa majo r lo pri mer
d' Agost y lira , lo 31 de Juli ol.
A l séu te rm e, q ue es mÇ>ntanyós y. de cli ma mólt sech
y saludabl e, hi ha ped reres de calç y cime nt y algu nes
guixeres; s' hi cull ví, blat, o rdi , llegum s, oli y verd ures; s' hi ctía bestia r, y
confro nta: al N.
a b los de Castell·
tersol y Sa n t
Q uirze Safaja; a l
E., ab Iode San t
Feliu de Cod i-
nes; al S., ab lo
de Caldes de
Montbuy, y a l
O.,ab lode Sant
L10 re ns Savall .
E ntre les seues
monta n yes s' hi
co mpta lo famós
turó rle Sant Sa- e Hd di S l n, t e bi..
du rní , d ' uns ma G alli~a {Sant l' ere dc).- Ermitl1 de Sl1nt S.dur ni

me tres d' a ltitut.

Era reya lench y no té cap ind ustria, vivint los sé us hab ita nts del co nrèu
de la terra .
S' o cupa n d' aq uest poble:
Excurrid parlim/ar a Sant Felill de Codinu, Gallifa. Eslt:m:~, Orl.llà, tle. pe r en I>elegri Ca·
sades y Gramatxc.. L' Excursionista, \'01. 11 (18&6), pI. 14 1. 143 Y 148. I.H. -Y Gura ifintrtlria del
Va l/h . per Arthur Osona.

t\\.atadepera

Poble que , al> algunes cases escampades pè l séu terme, reu neix 158 ed ifi-
c is ab 530 habitants de fet y 556 de d ret. Es a la esquerra de la rie ra de les
A renes, a 3 kilòmet res a l N. del,cap de partit , q ui na estació de ferroca rril es
la que té més pro p , y a 423 metres d' a ltitut.
Pè l sèu fer me hi passa la carretera prov incial de Martorell a Sen tm ena t y
 PROVINCIA Olt BARCELONA.-CRLS Gm(ls

està unit ab Sabadell y Terrassa per medi de camins vehinals. Té parella de

mossos de esquadra destacada dels de Sant Esteve de
CasteUar.
Era poble reyalencb; pertany a l bisbat de Barcelona;
té una esglesia parroquial, servida per un rector, y una
COstura y un estudi municipals.
Tota la seua industria consisteix en tres forn s de
calç.
Al séu terme que es montanyós y de clima temperat
y sà, s' hi cull blat, ordi, vi y llegums y s' hi cria bes-
tiar. Confronta: a l N. ab lo de Sant Llorens Savall; al
E., ab lo de Sant Esteve de Castellar; al S., ab lo de Terrassa , y alO., ab
los de Vacarisses y Rellinars.
S' ocupan d' fl.quest poble;
So,,1 LJonn.t del Jlu"f: :011 pas:al, .t01l pruenl ,vmidor, ~I Rvnl. Dr. Anton Vergés y MirassO.
pbre. L vol. 41., B.rulon., 18, I.-bcur.ti'ó a Sant L/orm.r del Altml, per en R.m6n Arabia y Sol.-
nas. Memorias de la Associació C.l.lanista d'Excursioru; CicnlífieaJ;. vol.ll (1888), pI. 106 a "9.-
AIt1JUJrla };lIloruca de la txcur.ttd a la 1IItZllfa"ya de Saul L/orem dtl Alunt, per en Antoni M.§5Ó.
Memorias y vol. esmentats. plo 120 a IJ4.-Lo.t arxiu.r parrO'lmal.t. Sant 700n dt illabJdt}era. per
moWn L1oren. S.Uent y Got.:s. I rasc. en 4t. Barcelona, 189¡.-AI01Ia.tltrlo dt Sa,,1 L/ortiu de Alunf.
.lfellll1ria ducrijllroa, per Elíu Rogent. I rasc. 41. B.rcelona, 1899.-V Lu c~u de Sani L/ortll.t
del AIt,"I, per en Domingo Palet y Barba. Revista cEgaru.

Oles3. de ,M ontserrat

Vila de 764 edificis ab 3304 habitants de fet Y 3316 de dret, a 10 kilòme-

tres al O~ del cap de partit y a 5 de la estació del séu
nom (ferrocarril de Çaragoça a Barcelona, quina a1titut
(la de la estació) es de 294 metres .
Es a la esquerra del Llobregat; hi passa la carretera
de tercer ordre de Montcada a Olesa ab branca a la esta-
ció d' aq uest nom; hi ha guardia civil manada per un sar-
gent; llum de gas acetilè, telègraf, una fonda, un hostal
y sis cases de despeses. Té servey diari de cotxe pera
anar a la seua estació y a Martorell. Fà festa major lo
24 de Juny ; fira per Sant Bernat de ClaravaU (20 de
Agost) y mercat cada diumenge.
Ab lo séu agregat L' Arr aóal de la Ind,~stria y 47 cases escampades pèl
séu terme, reuneix aquest ajuntament 827 edificis, ab 3353 habitants de fet y
3567 de dret .
Co rre!lpòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Santa Maria, servida per un rector; una escola pera abdós sexes y una Costura
y un estudi municipals; dos estudis y una costura particulars; un convent de

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Escolapis del Sagrat Cor y un altre de Reverend es Filles de María Esco\;:¡-

pies; tres societats recreati\'e!l, una cooperativa y quatre de polítiques.
Té com ind ustria 5 fàbriques de texits de cotó y 14 de texits de llana; una
de gaseoses, una rassina d ' a)'guardent y tres forn s d'obra.
AI séu te rme, que es mólt tren cat y d e clima benigne, s' hi cull blat,
ordi, llegums, fru)'tes, verdures, v i y oli, tenint aquest mó lta fama. Confronta:
al ~. ab lo de Monistro l d e Montserrat ; al E. ab los d e Viladecavalls y UlIas-

CU .. d. Llort
Olesa de Montserrat.-l'ou de la Puda y l),scine ~

trell; ya l S. ya l O. ab lo Llobregat que-I separa d els d'Abre ra y Esparra-

guer:\. Era d e la jurisdicció del Reyal Monestir d e Mo ntse rrat.
Dinsdel sé u terme hi ha lo famós establiment balneari de La Puda de .I!ont-
serrat, al que està unit per med i d'una carretera.
Són les se ues aygües sulruroses-sòdich-termals, y la te mpo rada oficial de
pe ndre-les es d es de lo primer d e Jun y al 30 de Setemb re .
Situat l'establim en t a la esquerra del Llobregat, al peu de la montan ya
d e Montserrat, que s'a lça altívola a la vora o posada, y a uns 120 metres sobre
lo nivell del mar, està rodejat de bonichs y selvàt ichs paysatges.
Segons lo doctor e n Vicens Munne r y Valls, l'anàlisis d'aquestes aygües
dóna lo següent resultat:
Cta; •• e6blcb.

Nitrògen, .
Acit car bònich .
 PROVINCIA OR BARCRl.ONA.-CRLS GaMIS

Principi' nxOl
Sulfur sòdich. 0'043
Silicat !Iòdich. 0'0 4 1
Clorur magnèsich. o'oS~
e càlcich. 0'34 6
~ !Iòdich. l 'OZ3
S ulrat aòdich. 0 '1 3 0
,. càlcic h. (1'43 5
Bicar bonat de calç. 0'110
~ de magne9ia .. 0'°3 5
Alúmina. 0 ' 0 11
Oxit {èrrich. 0 ' ()()4
Materill orgàn ica azoada. o'oz6
Bromurs, yodurs y àcit bÒrich. indicis
T otal.

Aquestes aygües són tan actives que no poden usar·se sense prescripció
facultati va, lo meteix si se beuen que si se-n prenen banys.

Clidcl, Llort
Olesa de MontserraL-Vista general de La Puda

Són efi cacissimes pera curar afeccions intern es y exte rnes, ja sian briano-
tes, ja tingan caràcter escrofulós o si6litich. En tOts aquests casos obren
com a de puratives de ta sanch . També s' usan contra les nafres cròn iq ues , lo
corcament del s ossos y lo reumatisme poagrench acompanyat de certes afec-
cions e pidè rmiques .

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Tocant a la metexa fon t hi ha un gran establime nt muntat ab tOts los

avenços d e la hydroterapia y ab bones cambres y bon serve y de taula pera los
banyistes.

Plan y c.arrers de Olesa dt Montserrat

racilitat y revisat per l'Ajuntament
Elcala , ; SOCO

, .,.
1 C. de Its Angeline~ 8 l'laça Nova. tri C. de 511\. Oliva
2 Torrenldeh\Fontd'cnRourll 9 C. Esglesia. 16 Rierft de Clin C.rrem!'
:l C. de Bai" 10 • del Beat Oriol 17 C. del Calvari
I • del Coscoll \I de les Senyores 18 del Sastre
li l' I. de la Constitució 12 • de la Argenteria 19 • de SI. Antoni
(j • de la Cendra 13 Ample 2Q de la Alt'~ra
7 C. de Dalt 14 de la Creu Reyal

S' oc upan d ' aquesta vila:

Ifislor 'a tOJogrdjlca. p/",ica, ",idica de la Puda de AI()1Ilsffral, per 10 Dr. en Manuel Arnós de
Fe"er. I vol. 4t. Bncelona, ¡86J.-Una excursi~'1I d la Puda de Af()1llsural, per lo Dr. Munncr, Bn-
celona, I86J - /1Idicad",. wúdic~/o}oK1'dJico de 14 Puda de AI()1Ilurral. un \'01. 16.- B. reetona, 186".
-E.\·cursid a Ofua de JIIonluN'al, tnIIiJa de Salli .5altadqr de I4s Es;Olas. per en Pclegri Casades
y Gramatxes. Mcmorias de la AssociacIó Catalanista d'Excursions Clentificas, \'01, VII ( I S86), pl. I 16
a IJS.-Y Gu/a dellJaiisla m CataJuiia, per lo doctor r. Gimeno. I \'01. 8", Rareclon., 1891. pla-
nes 67 a 73.
 PROVINCIA DE BARCIJLONA.-CELS GOMIS

Rellinars

Poble de 89 cases, inc1ohent-hi les del a rrabal de La BQada, ab 348 habi-

tants de fet y de dret; es al peu de la montanya de Sa nt
Llorens, a 12 kilòmetres al NO. del cap de partit ya 7
de la estació de Monistrol de Montserrat.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
qu ial dedicada a Sant Pere y Sant Fermí, servida per un
rector, y una capella pública a les Farreres, y un estud i
municipal y una costura particular. Fà la festa major lo
primer dissapte de Setem bre.
Hi ha un hosta l y dos molins de fa rina .
Lo seu terme, montanyós y de clima benigne, produheix ord i, blat,
oli, vi, llegums y verdures; s' hi cría bestiar de llana y porqui, y confronta:
al N. ab lo de Rocafo rt; al E., ab lo de Sant Llorens Savall y Matadepera; al
S., ab lo de Vacarisses, y alO., ab lo de Castell bell.
Los seus habitants viuen exclusivament del conrèu de la terra y de la re-
maderia.
Aquest poble y lo seu terme depenian de la jurisdicció senyorial del
marquès de Castellbell.

Rubi

Vila de 1159 edificis ab 4400 habitants de fet y 4433 de dret.

Es a la esq uerra del du del séu nom , a 8 kilòmetres
al SE. del cap de partit, a 6 de la estació del Pa piol , que
es lade que se serve ix , ya '33 metres d ' altitut.
Hi passan la carretera de tercer ordre de Molins de
Rey a Caldes de Montbuy y la provincial de Gracia a
:'I1an resa; hi ha guardia civil a les ordres d'un cabo, llum
elèctrich, dues fondes y un hostal y servey diari de
COtxes a Sabadell, Terrassa y a la estació del Papiol.
Fa festes majors lo 29 de Jun y y lo derrer d iumenge de
Agost, y mercat tots los diumenges.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant Pere, serv ida per un rector y dos vicaris; una costura
y un estudi municipals; una escola mixta pera noyes y minyons, dues costu-
res y dos estud is particulars; un mestre de música y una orquesta; un convent
de Germanes de Santa Teresa de Jesús y un altre de Germans Maristes; tres
societats chorals y d ues de recreatives.
La seua industria co nsisteix e n 2 fàbriq ues de velluts de COtó, 2 de texits

,
 4" GEOGRAFI A GENERAL Dg CATALUNYA

d e lo mete ix, u na de texits de fil y de texits de seda; una centra l de e1ec-

cu,., d. )lD..1i }1D..tiPeII

Rub¡.~\'ist. gener.l de I. pobl.cio

trici tat, una blanqueria, una fàbrica de pape r, una de sabó y una de pas-
tes pera sopa; 3 molins de farina , 5 forn s d'obra y un de gerres.

Clid 4. !-brU M.... tinet.

Rubi.-\'isla del Pont del Aygua

,
Lo séu terme es mólt trencat y de clima benigne; s' hi cull blat, ordi, lle-
gums, (ruytes y vi; hi ha móltes y abundoses fonts y co nfronta: al N. ab lo de
 •

PROVINCIA DE BARCEL.ONA.-CELS GoMlS 4'3

Terrassa; al E . ab los de
Sant Quirze d e Terrassa y
.' Sant Cugat del Vallès; al S.
ab lo del Papiol , y alO. ab
lo de Castellbisbal.
A tre s k ilòmetres al ' O .
de la vila hi ha 10 tan re-
nomenat santuari de Sant
Mús.
La seua esgl ~ sia parro-
quial data del segle x .
La abundor de r e~ to s ro-
mans que s' han trobat als
encontorns d'aquesta vila
y 10 sêu mete ix nom, radi-
cal del de Rttbricata, fan
que algun s creg an que la
ciutat romana de aquest
nom estig ués ahont es la
actual vila 0 , quant menys,
al séu e ntorn.
Era vila reyalenca.
CUd d, Mar1i Martiu...
Rubi - Fatud. de ,_ e$glesia

CH" de l l ••I, Marlh.u

,
Ru!:,i.-Vlslu çxterior del Santuari de Sant Mus
l'rOO_MC," de Harçelr)1la.-1rJ6
 •

e ll'" de Uau~. 0011 ,Sol.r

Sant Cugat del \'alll$.-L.a J>llça

e ll d de Uau.el Coll y Solt.

Sant Cugat ~e l V.llès.-)'1&s Torra Blancll

•
 Clid da Albert Hlfl
Sant Cugat del VaUès.-Part lattral del Claustre (Monestir)

cu •• da AI~., m"
Sani Cug,,' del \'allès.-VISla partia¡ del claustre

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Sant Cugat del Vall és

Vila de 720 cases ab 1846 habitants de fet y t856 de dret, a 8 kilòmetres

al S. O. del cap de partit y a 131 metres d' altitut. Es
a la esquerra de la riera del séu nom, tributaria de la
dreta del riu Ripoll, y a 5 kilòmetres de la estació de
CerdaFlyola, que es la que té més prop.
Hi passa la carretera de Gracia a Terrassa; hi ha 8
mossos d'esquadra manats per un cabo, dels quals n' hi
ha una parella destacada a Cerdanyola; una fonda; fa-
nals de gas acetilè, y servey diari de carruatges pera
anar a Barcelona, a la estació de Cerdanyola y al funicu-
lar del Tibidabo.
Ab lo séu agregat Va//doreú: y algunes cases escampades pèl séu terme,
reuneix aquest ajuntament 798 ~dificis, ab 2120 habitants de fet y 2129 de
dret. Hi ha carrabiners.
Es del bisbat de Barcelona¡ té una esglesia parroquial dedicada a Sant

cu., de Uu,. Coll r Eol.r

Sant Cugat del VaUès.-Vista general de la població

Cugat, servida per un rector; una costura y dos estudis muni cipals y un' altra
costura dirigida per Germanes ~ranceses, que hi tenen convent; dues socie-
tats de recrèu, y fa festa major lo 27 de Juny, y fires, per la Ascensió y 10 8
de Setembre.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CRLS GOMIS

La seua industria se reduehix a una rabrica de tex il s de cotó y altra de

curti ts, quatre fo rn s d'obra y un de gerres.
Lo séu terme es
montanyós y dedi-
ma tempe rat y salu-
dable; s' hi cull blat,
llegums, verdures,
oli ye n especial ví,
• y confronta: al N.
ab los de Rubí y
Cerdanyola; al E.,
ab lo de Montcada;
a l S., ab los de Bar-
celona y Sarrià, y
a lO ., ab los de Pa-
piol y Castellbis-
bal.
Lo monestir de
Sant Cugat del Va-
llès, un dels més
ben conservats dels
q ue·ns q uedan dels
primers temps del
CU"', d. Jull Vinlr6
monaquisme a Ca-
SllIlt CUlPt ¡Jel \·llllès.-..\ hsis del m1nestir
talunya, data del
segle Xt, y es una vera joya arquitectò nica, sobre tot lo séu claustre romà-

CU"" d. Jull Yint..o

Sant Cuglt del Vallès.-Frontal romlnich

,
 G!:QCRAFlA GENERAL DE CATALUNYA

nich, q uins cent q uara nta ci nch capi tells constit uexen una bona p rova de
la feconda imaginació del arti sta q ui.ls va fe r . Per sort una làpida q ue hi ha
a una de les parets del claust re nos ha conservat lo nom d'aq uest a rtista,
Arnal Ga t e ll , que no
pot pas ésser més cata là.
Es fa ma que lo primer
ll ibre imprès a Espa nya
(any 1468) ho va ser d in s.
d: a quest monestir de
Sa nt Cugat , mes axò no
passa d'ésser una supo·
sició.
A Vatldoreix hi hav ía
al segle IX un monestir
de frares benets. Des·
tru it pèls mo ros a prin-
ci pi s del segle XII , va
ser reconst ruit en lo
Iloch que avuy ocupa
pe r compte del a ba t de
San t Cugat, de q ui n mo-
nest ir va depend re d u-
rant mólts a nys , L ' altar
major de la esglesia ac·
tua l està dedicat a Sant
Cebrià bisbe de Cartago
CU .. d. J ull Vlntr6 y màrtir, y po rta la da ta
Sani Cugat de l Vallb.-Façana de 1709, e n quin a ny va
ser fet.
La j urisdicció de Sant Cugat y lo sêu terme pe rta nyian al Pa borde del
Monest ir de Sa nt Cugat del Vallès.
T ractan de San t Cugat :
Lo P. Camós en lo seu esmentat 7ard¡" de Maria. pI. 69 y 70.-Afe",oria.l lIüló,.,ctu del Real
MMtult,;o de.salll C"cufale del ValJb, de ús CMgregación Dentdiclillla Claustral TaTra&(1twue,.
CUa,.augwlWUl, per en Benet de Moxb y Franooli. 1 vol. 4.t Barcelona, 1788.-Excurliil a .sani
Medi del Va/Jh. L'Excursionista, vol. J (1878 ), pI. 615 a 628.-E:ccunid a Sallll Cugal del Va//h.
Memorla, de la Associació Catalanista d' Excursion5 CientíJi,cu, vol. I (1&80), pI. 137 a IH.-bror-
sió a Sallll Cebrià de ValJdorei:c, per en Eudald eanibcl!. Memorias y vol. comenlats. pI. 191 a 195.-
Sani Cugal del Val/h. Apt/llIlu IUIIÓriefJ-erlli&ol. per en E1iu Rogenl. , fuc. ".1 &retlona, ,&81.-
&rorlid tol-Ite/~a al ttulell de &rdanyokl, &mt Cugal del VaJIh , T,lJidolKl, per en E. Canibcll.
nullletí de la A5!IOCiació d' Excursion5 Catalana, any' 881, pI. 31 Y 31.-uÇUrnd lol.latwo o VaJJ..
tforti:c, per en I. Martí y TulTÓ. But1Jetí y.,y esmentats. pI. 130 a '3",-Exfflrsió Jarlicuklr a Re·
:cadi, $01111 Cugat del Va/Jh. per en Alvar Verdaguer, Butlletí y any esmentat, pI. 2 17 a 1~2.-b­
paiio, Sw _Ufllhllo.l , arlu. S" 1f4tllrakUJ 'lIüloria. Ca/amila, pet en Pau Piterrer y en Fran·
ci!lCO pi y Margall, ab notes y adicion5 d'en Antoni Aules!¡a, \'01. 11, Sarcelona, , 88", pI. 7 a 24.-
 PROViNCIA DI! BARCELONA.-CELS GOMIS 4 17
E<uu,.sió a .5alll Cural dLi Val/tr. /Ju&rijJc;ó lo;orràfi&o jiHIÒ,.tS&lJ, ~r en E. Sunyol. Memoria~ de
la Associació Catalanista d'Excursions Cientiflcas, vol. 11 (1388). pI. 2SS a 2ó).-úmrsió a Sa,.da·
1Iftla, .5mr1 Cup/, Valh!idltra, per en Joseph Castellanos. BuUleti de la Associació d'Excursions
C.lalana, .nY. I889, pI. 184 a I 87.-E;,.·t:Ursió oficial a Valldbrtu: pe,. Puir-IIIadr01la, per en JO!leph
LI. Pons y Tusquets. BuUleti del Centre Excursionista de Cat.lunya, any 189), pI. 171 a 174.-
Nolas ltul6rkas de Sarrià, ~r en Fr.ncesch CaITerlS y C.ndi.-AfonDtr"f(a dei J/(I1Iulir de .sanI
Cugal dtl Va/Ib, pe r en M. Far~ras Munner. I (asc. 41. apa)'sat. 8&rcelona. 1')04. V Lu rel;,¡uiU ¿tI
Afontslir de .salli C"pl dLi Val/tr, "er en Joseph M.s, pbre. I rl$C, 4t. Barcelona 1<}O8.

Sant L10rens Savall

Vila de 40"¡' cases, incloses les 52 que té escampades pèl sé u terme, ab

1406 habitants de fet y de dret, a 18 kilòmetres al N.
del cap de partit y a altre tant de Sabadell, de quina es-
tació se serveix .
Es a la esquerra del riu Ripoll y a 498 metres de
altitut. Hi passa la carretera de tercer ordre de Sabadell
a Prats de Llussanès , y ne surt Ja provincial de Llinars.
Té llum de petroli y servey diari de cotxes pera anar a
Sabadell.
Co rres pò n al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
San t Llorens, servida per un rector, y una costura y un estud i municipals. Fà
festes majors los dies 10 y I I d'Agost Y 23 Y 24 de Novembre.
La seua industria consisteix en deu fàbriques de texits de cotó y dos mo-
lin s de farina .
Lo séu terme es montanyós y de clima temperat y sà; té mólt bones fonts,
sobre tot la del L/ort, a J kilòmetres, ab carretera pera anar-hi; produheix
blat, vi, llegums y patates, y confronta: al N., ab los de Talamanca y Castel1-
tersol; al E., ab los de Sant Quirze Safaja y G:.tllifa ; al S., ab to de Sant Es-
teve de Castellar, y alO" ab los de Rellinars y Mura.
Era vila reyalenca.

Ullastrell

Poble de 142 cases ab 64 1 habitants de fet y 665 de dret, a 5 kilòmetr06

al SO., del cap de partit, quina estació de ferrocarril es
la que té més prop. Hi passa la carretera provincial de
Martorell a Sentme nat.
Es dd bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial
dedicada a Santa María, servida per un rector, y una
costura y un estudi municipals. Fà festa major lo I S de
Agost.
Al séu terme, que es montanyós y de clima ben ig-
ne, hi ha lignit a la Riera de u n Barbassà y al Mas

,
 GROGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

Castellà; s' hi cull blat, ordi, vi, oli, llegums y fruyt es¡ s' hi cría bestiar, y
confro nta: al N., ab lo de Viladecavalls; al E., ab lo de Terrassa; al S. ab
10 de Castellbi sbal, y alO., ab lo d'Olesa de Montserrat.
Aquest poble e ra de la jurisdicció del marquès de Castellbell, y los séus
habitants se dedican exclusivament al conrèu de la terra.

Vacarisses

Pohle de 248 cases, inclohent-hi algunes d 'escampades pèl séu terme, ab

808 habitants de fet y 815 de dret, a 10 kilòmetres al
NO. del cap de partit. Hi passa prop 10 ferrocarril de
çaragoça a Barcelona , que hi té baxado r, y està unit a
Moni strol de Montserrat per med i d' un cam í vehinal.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Pere y Sant Felíu, se rvida per un rector
y un vicari; una capella públi ca al mas Ubach, y una
costura y un estudi municipals. Fà la festa major lo
primer dissapte d'Agost y un altra festa lo 20 de ?\'laig.
Tota la seua industria co nsisteix e n una rabrica de farines.
Lo séu terme, que es mODtanyós y de clima tem plat y sà, produheix blat,
o rdi, vi, oli y fruytes; cria bestiar de lla na y porquí, y conf ronta: al N., ab 10
de Rellinars; al E ., ab 10 de Matadepera ; al S ., ab lo de Viladecavalls, y alO.,
ab to de Monistrol de Montserrat.
Los séus habitants viuen sols de la remadería y del con rèu de la terra .
Era de la jurisdicció senyorial del marquès de Castellbell.

V iladecava lls

Poble de 148 cases, incloses les 30 que té escampades pèl séu terme, a b
743 habitants de fe t y 757 de dret; es dalt de
una montanya, a 6 kilòmetres alO . del ca p de
partit y a 290 metres d' a!titut (91).
Es a la esq uerra del riu Caldes y hi pas-
san lo ferrocarril de Çaragoça a Barcelona, que
hi té estació, y la carretera de tercer ordre de
Terrassa a Olesa de Montserrat.
Correspòn al bisbat de Vich¡ té una esgle-
sia pa rroqu ial dedicada a Sant Pere, sen'ida pe r un rector; les capelles pú-
bliqu es del Canadell, Tapies y Angla, y una costura y un estudi municipals .
Fà fesles majors lo tercer diumenge de Maig y lo dia 11 de Novembre.
,
(91) A t. estació del rerrocarril. La del poble es de 325 metres.
 PROVINCIA DE BARCELONA . -CELS GaMIS 4'9
Al séu terme, que es montanyós y de clima suàu, hi ha mines de lignit;
s' hi cull blat, ordi, vi, oli , llegums, fruYles y verdures, y s' hi cria bestiar.
Confronta: al N. ab 10 de Vacarisses; al E" ab lo de Terrassa; al S., ah lo de
Ullastrell, y alO., ab lo d'Olesa de Montserrat.
Tota la seua industria consisteix en una fàbrica de texits y un forn de calç.
A la fàbrica hi ha Germanes del Sagrat Cor que cuydan y educan a les
texidores.
Era poble reyalench y pèl séu t~rme hi passa la riera de Gayà, afluyent
de la esquerra del Llobregat.

,
 PI'IRTlT JUDICII'IL DE VICH

Vich.- BalenyA.- Bota (La ).-Brul1.--Caslcllcir. - Ccntelle:.. - Collsespina.- fo"olgarolcs. - Gurb.- Ma-
Ua._Malllléu ._ ~!asiel de Roda.-Masies de Sant Hipòlit d~ VOltregl,- Masíu de SanI Pere de
Torel1ó.- Montan yola.- Olost. -Orís.- Orisll.-Pera fill. - Pro yt.-Roda.- Sant Agus\í de Llussa-
nès. _ Sant Hipòlit de Vo!tregl.-Sant Joan de FAbregucs.-Sant MI1"í de C~ntelle8._S.nt Martí
de Riudeperes.-Sanl Pere de Tore116.-Sant Quiru de Besora.- Sanl Sadurní de050rmort.- Sanla
Cecilia de Vollregl. - Santa Eugeni. de BergL-Santa Eul.ria de Riuprimer._ 5anta Mari. de Be-
5Or&.-S.01. Marí. de Coreó.- Sant Vicens de Torelló.- Sentfores.-Sn• .--Sobrcmunt.-Sora _
rabirnoles.- raradell.- Tavertet._ Tona.- Torel16.-Vil.lleons.-Vllano\'a de 5&u.- Vil.tona.

Aquest partit judicial es dels mes accidentats de la provincia, quina part

NE. ocupa. Con fronta al N. y al E. ab la provincia de Gerona¡ al S. ab lo
partit de Granollers y alO . ab los de Manresa y Berga.
Comprèn l' antich pahís dels auseia11S y una petita part del dels jaceta1lS.
Formava la vegueria de Vich y COnte tOta la mal nomenada Pla1l4 de Vic!,
part de les Guilleríes, una petita part del LIt¿ssal'¿s y un raconet del Vallès .
Atravessat de N. a O. pèl riu T er y una part del S. per les aygües del riu
Congost, aquest pa rtit es regat per gran nombre d' afluyents, sobre tot del
primer d'aquests rius.
Lo fe rrocarril de Barcelona a Sant Joa n de les Abadesses l' atravessa de
S. a N., lo propri que la carretera de segón ordre de Barcelona a Ribes , ab la
que hi ~n forquen varies altres carreteres de terce r ordre y prov incials.
Compta aquest partit judicial ab una ciutat, 6 viles, 27 pobles, 3 aldees,
64 caserius y 3851 cases escampades, ab 55,745 habitants de fet y 55,518 de
dret, repartits e ntre tos 49 següents ajuntaments:
Balenyà, Bola (La), Brull, Castellcir, Cen telles, Collsespina, Folgaroles,
Gurb, Malta, Mantléu, Masies de Roda, Masies de Sant Hipòlit de Voltregà,
Masies de Sant Pere de Torelló, Montanyola, Olost, Oris, Oristà, Pera6ta,
Pruyt, Roda, Sant Agusti de Llussanès, Sant Bartome u del Grau, Sant Boy de
L1ussanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan de Fàbregues, Sant Martí
de Centelles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de
Besora, Sant Sadurní de Osormort, , Santa Cecilia de Voltregà, Santa Eugen ia
de Berga, Santa Eularia de Riuprimer, Santa María de Besora, Santa María de
Corcó, Sant Vicens de Torelló, Sentfores, Seva, Sobremunt, Sora, Tabèrno-
,
 ~ ....

o
~
" ••

~
;:¡ ,
'"o >- ...... "
o

.... 1
o
;!;
(j
~
SO
• ~
o •
o
g; r-
~o ~ "-
~ -li
10
~
:r
(,)

>....
e
...J
es: •
-
( ,) •
e
::¡
""")
.....
.....
c::
ó:

•,
o
,•
e
•
~

·
e
.~

,
,
PROVINCIA DE BARCELONA,-CELS GOloUS

les, Taradell, Tavertet, Tona,

Torelló, Vich, Vilalleons, Vi-
lanova de Sau y Vilatorta.
La comarca natural de la
Plana de Vich, quina capitali-
tat pertany a la ciutat de
aquest nom, comprèn les viles

•5•
de Manlléu, Roda, Sftnt Hipò-
lit y Torelló, y los pobles de
Folgaroles, Gurb, Masies de
Roda, Masies de Sant Hipòlit
de Voltregà, Masies de Sant
P~re de Torelló, Orís, Sant
Julià de Vilatorta, Sant Martí
de Riudeperes, Sant Pere y
Sant Vicens de Torelló, Santa
Cecilia de Voltregà, Santa Eu-
genia de Berga, Santa Eularia
de Riuprimer, Santa María de
Corcó, Tabèrnoles y Vila-
lleons.
Los habitants d'aquest par-
tit viuen del conrèu de la
,
terra y de la industria, que hi
ha pres un gran desenrotllo,
sobre tot la cotonera que hi
compta ab nombroses fàbri-
ques,

V ¡eh

Ciutat, cap del partit judi-

cial del
séu nom
a 69 ki-
I òme-
tres al
N. de la
capital
de I a
provin -
cia . Té 1512 edificis ab 10504
 GEOGRAFIA GENERAL D~ CATALUNYA

habitants de fet y 10020 de dret. Es a la confluencia del riu Meder ab 10 Gu-

rri , tributari de la vora dreta del Ter. y a la esquerra d'aquells dos. Hi pas·
sa n lo ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, que hi té estació,
y la carretera de segó n o rdre de Barcelona a Ribes y ne surte n les ca rreteres
de tercer ordre de Vich a Manresa per Moyà y rie Vich a Gi ronella pe r Prats
de Llussanes; les provincials de Vich a Sant Hilari Saca lm y de Vich a Sant
Pere de Torelló y lo carni vebi nal de Roda. Es a 485 metres dem unt lo nivell
de l mar.
Ab les 200 cases escampades pèl sé u terme, te :lq uest ajuntament 171 2
edificis a b 11628 habitants de fet y 11146 de dret.
Es Seu episcopal del bisbat del seu nom y te tres parroquies ab un rec-
tor cada una: la de la Catedral, ta de La Pietat y la de ,la Mare de Dé u del
Carme.
Hi ha una esglesia cated ral ab
un magnifich claustre gòt ich , en
quin pati hi ha )' artístich panteó
del insigne filosof en J aume Balmes.
Aquest temple està se rvi t per lo
seu capítol de ca nonges y benefi-
ciats. Té un seminari, una Casa de
Misericordia y un hospital a cà-
rrech de Germanes Carmelites de la
Caritat.
Com bisbat té Vich: 249 parro-
quics, al~unes de le!> quals pe rta-
ny en a les pro ví ncies de Gerona,
Lleyda y T arragona; 32 tenen cies
o ajud es y 862 esglesies , sant uaris
y ca pelles pübliques, ab un total
de 249 rectors, ecònoms y re-
gents, 166 coadjutors y vicaris, y
mes de ~oo,ooo feligreses. Com ofi-
CIi,,¿d, ~I.ri.i." Rocal;'...... cialitat, té V¡ch 6 parroquies de
Vich.- Vrontis pici de la Catedral terme: Cated ral , Carme y Pietat a
Ja Ciutat, Centelles, Manll e u y Ro-
da; 16 de ascens: Ayguafreda, Balenyà, Santa Euge nia de Berga, Calldetenes,
Corcó, Folgaroles, Granollers de la Plana, Gurb, Riuprimer, Rupit, Sentfo-
res, Seva, Taradell, Tona, Vilatorta y Sa nt Hipòlit de Voltregà; u de entra-
da: Sa nt Martí de Centelles, Malla, Montanyola, Pruyt, Sau, Tagamanent,
T abernoles, Tavertet, Valldenev, Vilalleons, Vilanova de Sau y Santa Cecília
de Voltregà; 5 rurals de I. a classe: Alboquers, Bertí, Cabre ra , Falgars y
Sassorba¡ 7 rurals de 2. & classe: Brull, Castanya, Mora, Munter, Santa Eu-
,
 lON61TUT DEL MEAIDIA. OC MADRID .

ESCALA EN XILOMETR ES.

SENYALS CONVENCIONALS

CAP D' ARQUEBISBAT

CAP D' BISBAT
Cap d' Arciprestat
RVT'Ofu«r- tÚ TU'ffll-
J.t. tÚ aÇCI'I/.S
'"
• Ja... d ' mlrcrda-
¡. ]d,.. rural. d. I: dase
t ld. id.. tk ~ id.
f :J"MUU:ia-

--_...-
t Ertrul.tt-
,/.imi¿ d.e .4n¡lldis6at. Ó Bis6at.
fa. d' A~
_ · F.......-rr.L

Barcelona_
,
,
 PROV INCIA OR BARCRLONA.-CEl..S GOM IS

genia del Congost, Vespella y Viladrover, y 9 tenen cies: Remey, de Vich;

Sant Martí, d' Ayguafreda¡ Cantonigròs, de Corcó; Fàbregues, de Rupit;
Gleva, de Sant Hipòlit ; Sesperxes, de Sant Martí de Centelles; Dosm unts,
de Pruyt; Savassona, de Tabèrnoles, y Serrarols, de Tave rtet. De manera
que compta ab 46 parroquies, 9 tenencies o ajudes, 193 esglesies, santuaris y
capelles publiques, y 46 rectors, 5 coadjutors, 33 vicaris, 4 comunitats de
preveres y uns 48,000 feligresos.
L'ajuntament sosté dues escoles pera pàrvols, quatre cOstures y dos estu-
dis pera noys, havent-hi ademés
, sis colegis particulars pe ra noys
y lo de primera y segona ense-
nyança dels Germans Maristes
y dos colegis pera noyes, ade més
d'altres quatre di rigits per mon-
ges de di(e rentes ordres . Hi ha
també dos mestres de dibu ix ,
tres de musica, tres orfeons y
quatre 6rquestes¡ una academia
de dibuix d'adorno y figura,
una de dibuix lineal y tres de
tall y cofecció de vestits de dona.
Los quatre convents, q ui nes
rel-ligioses se dedican a la en-
senya nça són los de les Beates
Dominiq ues, Germa nes Pe rpe-
tues Adoratrius Sagramenta ries,
Noviciat de Germanes Carmeli -
tes del Escorial y Terciar ies Do-
miniques de la An unciata.
Ctid d, ;'Ia.iu noea1ilU'"
H i ha ademés convents de
Vich.-Callranar de la CatcJ ral
mongeS Carmelites Calçades, de
Carmelites Descalces y de J ose-
phines, pera vetllar malalts, de Germanes Ma r iste~ del Sagrat Cor y de Ser-
ves del Sagrat Cor.
Convents d' hòmens no n' hi ha més que lo ja esmentat de Germans Maris-
tes y los de Pares Franciscans Missioners y Missioners del Sagrat Cor.
A Vich hi ha llum elèctrich y telègraf¡ guardia civil manada per un ti nent
y destacament de carrabiners; un teatre, dues fondes, un restaurant y tret~e
hostals. Compta ab nou societats o cassinos, entre elles lo Círculo Lilerario
y Calaltmya Vella que tant han contribuít al avenç y al desenrotllo de la cul-
tura vicense.
Hi ha servey diari de carruatges pera anar a Gi ronella, Man lléu, Moyà y
PrfflfI.CUl ¡JI 1."cI~" •. -10'

,
 4'4 GEOGRAFIA CRNIlRAL OR CATALUNYA

Manresa, Masíes de Sant Hipòlit de Voltregà, Perafita y Prats de L1ussanès,

Roda, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa María de Corcó.) L'Esquirol, Santa
María d'Olost y Viladràu.
Vich ra la festa major los dies 5, 6, 7. 8, 9 Y 10 de Juliol: fires, los dies 5
de Maig, 4 deJuliol, 10 d'Agost, primer dissapte de Sete mbre y dia primer
d'Oct ubre; mercats, lo dimars y dissapte de c:¡lda setmana, tenint, ademés.
mercats extraordinaris lo primer diumenge d e Quaresma, Diume nge de Rams,
Sant Joan, Tonants y Na-
dal. Lo més important de
tots aquests mercats es lo
del Diumenge de Rams,
puix, co m diuen atií. es
pZljor que cop }ira.
Aquesta ciutat es una de
les més industrials d e Ca-
talunya. Compta ab 5 fa-
briques de filats, 9 d e tex its
y una d~ vellut de cotó; 2
de texits de fil, 2 de texits
de llana, 4 de lona, 5 de
cotilles, una de tela pera
espardenyes y una de gè-
neros de punt. Divuyt
blanqueríes, una fabrica de
guants, dues de calçat y
una de zapati11es¡ una cen-
tral d'electricitat, una fun-
dició de ferro, 3 construc-
tors de màquines, dos de
molins de vent pera elevar
Clixé d. Antoni Catali aygua, una fabrica de co-
\'lch.-Claustrcs de la Catedral rretges pera transmissions
y 2 de llits de ferro.
Hi ha , ademés, ï fassines d'ayguardent, 6 fàbriques d e xecolata, 7 de
pastes pera sopa, una de conserves alimenticies, una de s ucre de remolatxa ,
una de farines, 2 de gaseoses) una de gel, 2 de sabó y una de candeles d' es-
pelma.
L'art de la construcció compta ab tres rabriques de se rrar fusta, una de
rajoles de \'alencia, una de mosaychs hydràulichs, un forn de ciment, 2 de calç
Y4 d 'obra. I

Per ü!tim té una fabrica de paper, una de pun xons de cer , 2 d' aygua-
cuyt t 5 forn s de terriça.
PROVINCI A DE BARCRLONA.- CELS Gmns .pS

Al séu terme, q ue es pià y de clima tan calurós al istíu com fr et a l hi-

vern hi ha la fon t de Santa Ana d' aygua bicarbonatada mi xta sulfatada, que
s' usa contra la bronquitis y laringitis c rònica, estats neuropàtichs y reuma-
tisme nirviós; s' hi cull blat, ordi, llegums y verdures, y confronta: al N. ab
los térmens de Gurb y Tabèrnoles; al E. ab los de Folgarolcs , R¡udeperes y
Vilatorta; al S., ab los de Santa Eugenia de Berga y Malla, y alO., ab los de
Santa Eularia de Ríuprim er y Gurb.
L ' any 1878, al fer un pou al carrer de Sant Francesch, s' hi "01 trobar una

Clld de Madin H"ealiculIl

V¡c:h.-l'laça Major de la CIutat o Mercadal.

dèu d' aygua mineral que va ser batejada ab lo nom de Font de Santa Ana o
Puda de Vich. Aqu esta aygua ra fetor d' hidrògen sulfurat, es transparenta,
de 13° centíglals de temperatura y de 1'000930 de densitat.
Segons lo Dr. Francisco de Paula Benassal la seua composició es la se-
güent, per un litre d' aygua:

O~. Ce nt. cOb. Oram.

Nitrògen . 19 ' 803 0'Ol 4 8

Sulfit hidrich. 2'012 0'0040
Acit carbònich .. 3'R80 0'0 1 :12

T otal ¡asos. u'04 IO

 GEOGRAFIA GRNKRAL DE CATALUNYA

),latl'rie81'01Ides conaidera<l.l'a anhldrea Orams

Sulfur sòdicb .. 0'02 16

Clorur magnèsich . 0'0087
Clorur càlcich .. 0' 0697
Cloru r sòdicb .. 0'73 58
Silicat sòdicb .. 0' 016 4
Silicat pot.àssich 0'06<)6
Su lfat sòdicb. . o'3M7.!
S ulfat càlcicb . . 0.0986
AicarOOoat sòdicb . 0' 1377
Bic:lrbonat càlcich. O'::l 289
Alúmina. o'ooM5
Materia o rgànica u'0181:1
Litina. .¡ QUllntltat no
A~ it fosfòricb.. .\ ponderada
O:d t fèr rich.
Brom"Jrs y yodurs. ¡ Indicia

Total de materies sòlides. g ram s. 1'811ó

Segons la Academia mèdich·fa rm acèutica de Barcelona aquesta aygua es

eficàs contra les afeccion s de la pell y catarrals de la esc ròfula , lo meteix que
co ntra certes localisacions brianoses de la pell y alguns c;\tarros bronquials, y

\'ich.-Pont del Gurri

,
que aquesta acció pOt estendre-s a certs processos acompanyants de la pne u-
mofi mia tòrpida .
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CE:LS GOMIS

Entre les curiositats arqueològiques de Vich cal esmentar la seua catedral

ab lo magnífich claustre gòtich, un dels més artístichs de Catalu nya; lo claus-
tre, també gòtich del ex-convent de Sant Domingo; lo Palàu bishal ab la seua
biblioteca y lo séu important l\1usèu a rqueològicb, fundat per lo bisbe Morga-
des y continuat ab mólt de zel per lo séu successor lo doctor Torras y Bages;
y, sobre tOt, les runes del temple romà que t'any 1882 se van descobrir dins
del clos del castell de Montcada, al tirar-se aq uest a terra, temple quina cons-
trucció se suposa ab força fonament que data dels segles I o 11 de la nostra E ra .

•••
Vich es la Ausa dels romans, capital de la regió d.els A1~selam, es mentada
per Plini en la seua Húloria ilfundi, o dels AullulallS, segons Ptoloméu,

ell .. d. ) Ia.lh lI_n,ue..

Vich.- Temple roml; a bans ca~tell dels Montcadcs.

sent d'advertir que aquesta l''

se pronunciava com la:: o la s. Aquesta regió
e ra ja coneguda tres segles abans de la vinguda de Crist y les troballes d' ey-
nes de pedra foguera escardissada y de destrals de pedra pul ida (pedra de
lIam-l) y de objectes de terriça grollera pèls encontorns de la Ciutat, axis
com lo dól1ne1l de Puigseslloses y lo fIlenlur del Brull, son una bona prova
de que era ja poblada en los temps prehistòricbs.
La primera noticia històrica dels Ausetans nos ta dóna Titus Livi al fer cons--
""0#(,.$ 4t aarulate4-1I0

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR: CATALUNYA

tar que lo general cartaginès Annibal, l' a ny 218 ahans de J. C., abans de pas-
sar lo Pirinèu pera anar cap a Italia, va subj ectar als pobles d'aquesta banda,
entre los quals esmenta a aquells.
Los Ausetans van pendre una part mólt principal en l'alçament dels Iler-
getes y altres pobles limítrofes, acaudillats per Indibil y ~Iandoni, que tan
dura lliçó van rebre dels romans, puix en la batalla que van tindre abdós
exèrcits van morir lndibil y 13000 dels séus, tenint·se que rendir tots los res-
tants fins a uns 34,000 que forma van lo total dels revoltats (uns 200 anys
abans de J. C.).
Consta d'una manera positiva que en 10 primer segle de la nostra Era
Ausa fruia ja del dret de municipi romà, es dir, que tenia certa autonomia ab

\'ieh.-Sant Sis!

costums y lleys tradicionals propries, sots la tutela y dret de investigació del

Senat de Roma .
Durant la dominació romana Ausa va encunyar monedes, de les que se-n
conservan alguns exemplars.
Ab les incursions dels barbres desapareix lo nom d'aquesta ciutat y no
se-n torna a parlar fins a la època goda, final del segle VII, en que apareix
lo nom de AUSQ1la. Quan la irv.'asió alarb, aquesta ciutat va sofrir la sort de
tOtes les seues germanes de Catalunya, sent ben inútil la resistencia dels séus
fitis als pe nons de la mitja.lluna.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoMIS 4'9

Durant la estada dels moros a Catalunya va sofrir diverses VICISSitutS.

Posada ja la ciutat baix lo domini del Comte de Barcelona, va ser durant
mólts anys del senyoriu dels bisbes de Vich, en virtut d'un privilegi concedit
pèl rey Othó al bisbe Godmar. Los ausetans no-s van limitar des de lla-
vores a la defensa de ta ciutat, sinó que, manats pèls séus bisbes y cavallers,
van pe ndre part en es pedi cians llunyanes, entre elles en ta de Córdoba
(any 910) y en la de la conquesta de Vatencia ab lo rey en Jaume I d 'Aragó.
L' any 1306, refeta ja en part de la devastació soferta durant les inva-
sions barbre y alarb, Ausona va rebre novament lo títol de (".iutat, que ha
co nse rvat sempre més.
Peya ja temps que la jurisdicció de la ciutat era compartida pèls bisbes
de la diòcessis y la casa de Montcada, per quin motiu e ran freqüentes les ra-

CUd de M.'¡ .... A_n,uer.

Vieh.-Sant L10rens

hans y disputes entre abdós co-senyors. Axò va fer que lo bi sbe Berenguer
Saguardia cedís ta seua part jurisdiccional al rey en Jaume lo 22 de Setembre
de 1315.
En virtut d'aquesta cessió t'esmentat rey, 10 mes d'Octubre del meteix
any, va concedir a la ciutat d' Ausom' u OSOlltl to privilegi de tindre tres can-
cellers y vint jurats pera lo séu govern; igual privilegi li va cO:1cedir per la
part dels Montcades lo séu senyor lo vescomte de Castellbò y de Foix t'any
1388, sent aquests dos privilegis t'origen del antich Cancell de Vich.
 43° GROGKAPIA GENERAL DE CATALUNYA

Creat per en Pere IV d'Aragó lo Ducat de Gerona, 21 deJaner de 1351,

Osona va passar a formar part d'ell, però conservant tots los seus privi-
legis.
Havent sigut incorporat a la corona lo domini dels Motn.;ades, va ser nova-
ment separat d'ella Ausona, en Abril de 1356, per ordre del esmentat Pere IV,
y va ser erigit en comtat independent ab lo nom de Comtat d'Osona, que sols
va durar fins lo 26 de Juliol de 1364 en que va ser incorporat a la Corona, in-;
corporació que no va arribar a ser total y complerta fins l'any 1450 en que
los con cellers van comprar al comte de Foix la dominació que encara hi tenia

CI;" d, Marlin !tocIllluerll

Vich.-Catedral y PalAU episcopal

Y la van cedir al cey N'Anfós IV ab lajurisd ici ó civil y criminal, reservant

pera la ciutat, que ja se deya Vich, tots los demés drets.
Durant l' alçament de Catalunya contra en Felip IV (1640) los vigatans se
mostravan al principi poch propicis a secundar-lo, lo qual va ser causa de força·
disturbis, c remes y assessinats dins de la ciutat; mes per últim, conexent la
rahó que assistia als revoltats, s' hi van unir y vall participar de tOtes les vi-
cissituts de les demés poblacions germanes en aquella desastrosa guerra, dita
dels Sega dors.
En la guerra de Successió, Vich va defensar la causa del Arxiduch con-
tra en Felip d'Anjú, fent-ho ~ tal entusiasme que va donar lIoch a que se
diguessen 'VIra/OlIS tots los partidaris de la Casa d' Auslria, axis com se nome-
nava b/~tijlers als defensors de la Casa de Borbó.
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 43 1

Vencedor Felip, Vich va veure abolit lo séu antich Cancell, que ,-a ser
sustitu.it per l' Ajll1t1a"ultt lo 29 de Janer de q 19.
L' any 1789 hi va haver per tot Catalunya tanta escassetat de pà, que per
tOt hi va have r rebombori, sent lo de Vich, conegut ab lo nom de a/borot del
pà, un dels més grossos, tant que va n condemnar a ser penjats a unasixantena
dels alborotadors, sen tencia que afortunadament no va arribar a cumplir-se.
Lo sol fet notable referent a Vich durant la guerra de la Indepentlencia
es la batalla que se va donar lo 20 de Febrer de 1810 entre les forces france-
ses, que ocupa van la ciutat, y
les del general Q'Donell que ta
atacavan, y que tan mal resul-
tats va tindre pera aquestes de-
rreres, que se van l'c ure obliga-
des a retirar-se a Tona y a Coll-
ses pina, dexant 900 hòmens en-
tre morts y ferits al peu de les
muralles de la ciutat y altres
tants presoners en poder dels
francesos.
Durant la guerra civil del set
anys la ciutat de Vich va ser
sempre partidaria de Isabe1l1,
per més que hi hagués mó!ts vi-
gatans a les files carli nes. Y
quan l'any 1843 Barcelona se l'a
alçar contra la regencia del ge·
neral Espartera, Vich va secu n-
dar lo moviment de aquella.
Durant la derrera guerra civil,
Cll d d. r.t.rlan R_li,n..'
lo 7 de Ta nerde 1874,10 cabecilla
Vich.-el.n Comella
Tristany, al devant de 3000 hò·
mens, \'a entrar per sorpresa a
Vich y va fer destruir les fortificacions y calar foch a la presó, al jutjat y al
teatre, però hi va estar pochs dies, puix 10 20 del meteix mes se-n va tornar a
apoderar en Martínez Campos.
Vich durant les nostres discordies civils ha estat sempre considerat com
una bona base d'operacions contra lo planell del Llussanés, la vall alta del
Ter y les Gui lleríes, però la seua possessió may ha estat tan disputada pèls
carlins com la de Manresa y Berga, malgrat haver-hi dins de la capital de La
Plana força elements q ue simpat isan ab la causa tradicionalista.
Entre los fills ilust res de Vich merexen ésser especialment esme ntats los
següents:
P1't»Jucc/4 dt BtJrctlMllJ.-111
 43' GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Alemany, Dr. ]oan.-Famós metge del segle XVII.

Antoni de Sant Geront (en lo segle Alabau y Quingles). Escriptor del
segle XVIII. Entre les seues obres cal esmentar Vida del Beata ¡JNcuel de los
Salttos y AJisce!(útea de vanos notas y oósel"vaciOltes soóre las mas notaóles
aJltigi'íedades de la ciudad de Vicn.
Argemir (Miquel de), mes conegut ab lo nom de Beat Miquel dels Sants,
avuy ja canon;çat, Va nàxer lo 23 de Setembre de 1591 y va morir a Valla-
dolid lo 10 d'Abril de ,62 5, Era de la ordre de Predicadors y va ser beati-
fi cat pèl Papa Paul VI a les derreríes del segle XVIII, havent estat canoniçat
no r.l gayres anys.
Arnulf. Bisbe de Vich del segle XI que va morir d'una nafra rebuda en la
expedició catalana a Córdoba.
Aulo ~lcvio, tribuna de Roma.
Avilès (E.xcm. Sr. D, Miquel de), marquès de aquest nom. L'any '782
se va apoderar de Mallorca y va
rendir a Mahó. Va morir a Arequi-
pa i' any l 800sent virrey del Perú,
y va dexar en testament un preciós
càlzer y unes canadelles d'or a la
Catedral de Vich, dexa que no va
arribar al seu destí fins l'any 1850.
Sent del Suprèm Concell de Gue-
rra, va publicar La Cie1tcia He-
l"óü:a, obra d' heràldica, en 2 vol.
8,° ab estampes.
Balmes (Dr. Jaume, pvre), nat
l' any .810 y mort l'any .848,
quan estava en la plenitut del seu
geni. Entre altres móltes obres, to-
tes notabilíssimes, va publicar El
protestalltúmo compal"ado COli el
cato/icis1ltD ell S1~s l"elaciolles co" la
civilizació,: europea, El Crilerio y
la Filosofia flmdalllmtal. La pu-
CU"'ck Antoni c.talà
\'ich.-Monument a Balmel blicació del séu ra.scicle Pío IX y
la /ióertad, derençant la política de
aquell Papa precisament quan la immensa majoria del clero espanyol lo tit~
llava de boig, quant no de cosa pitjor, li va causar tants grans disgusts que
no ralta qui-ls considera com a causants de la seua mort. Ha estat un dels
més grans filòsophs dels temps !noderns y la seua patria va rehabilitar la seua
memoria alçant-li un artístich monument al bell mitg del pati del claustre
de la Sèu ausetana, l'any 1865.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GoMIS 433
Bergadà y Osona (Venerilble Mare Maria de les Llagues), fundadora del
convent de Carmelites descalçes de Vich, al que hi va entrar junt ab les dues
úniques filles que
tenia. Va morir en
olor de santedat d'
unes febres malig-
nes lo 13 de Febrer
de 1650.
Bolló Dr . (Da-
mià), rector de
Santa Coloma y
distingit escriptor
del segle XVII.
Callís o Calicio
(Jaume). Famós ju-
risconsult y escrip-
tor nat a Vich 10
any 1370.
Cardona (Bernat
de). Bisbe de Ge-
ronaen 10seglexvl.
Casadevall (doc-
tor Llucià). Bisbe
deVichdesde 1848
finsalMarçde 1852
en que va morir.
Cassador (Gui-
l1èm), nat l'any
1477. Va ser bisbe
C¡¡,,¿ d6 Ma,lin Roa.fI¡uera
d'Alguer a Cerde-
V¡eh.-Riu Purri
nya, secretari del
Papa Lleó X y embaxador de Juli 11 prop d'en Ferràn lo Católich.
Celesiana (Santa); verge y màrtir. Va morir l'any 718.
Clariana (Guillèm de). Esforçat ca\'aller que l'any 1322 va anar ab altres
cavallers y varans catalans a la guerra de Cerdenya. L'any J309 havia assis-
tit ab 10 rey en Jaume II al setge de la ciutat d'Almeria, que estaba en poder
dels moros; l'any 1344 en Pere IV lo va enviar d' embaxador al fey de Túnez,
quedant mólt s3tÍ!,fet dels séus serveys com a tal.
Clariana (Miquel de), a qui lo rey Carles 11 nomenava «lo séu noble y
estimat don Miquel, descendent de pares qui, en pau y en guerra s' han mos-
trat sempre adictes a la meua corona».
Clariana (Pere de). Va assistir ab en Falcó y Bernat de Clariana al setge

,
 434 GI!OGRAP'fA GItNERAL OR CATALUNYA

y rendició de Valencia. Abans de rendir-se aquesta, va ser desafiat, junt ab en

Ximèn Pèrez, per dos moros, y, malgrat haver aquest derrer estat vençut, lo
séu contrari no se va atrevir a esperar·lo y Clariana lo va empaytar fins a les
portes de la ciutat.
Clariana (Ramón de). Rich·hom qui, ab gent pagada per ell meteix, va
assistir l'any 1347 a la batalla que hi va haver a Cerdenya entre los Orias y
lo Governador en Guillèm de Cervelló, donant los catalans mostres de co-
ratge digne de millor sart, puix van ésser derrotats per la indiscreció d' un
germà del esmentat governador.
Colomer (Martí). Distingit pintor de qui se conservan bones pintures a les
esglesies de Vich.
Comella (L1u~ià). Autor d'algunes comedies y tragedies representades a
Barcelona a les derreríes del segle XVllI y a començaments del XIX.
Costa (Pere). Nat l'any 16sJ9. Va ser un dels primers acadèmichs de la
Reyal de San Fernando. Es autor de varies imatges mólt notables que se con-
servan a Barcelona, Manresa y altres punts . .
Cuadras (Pere) . També esculptor, mort a la edat de 83 anys en 185-1-. Va
ser pensionat a Roma per la J unta de Comerç de Barcelona y va dexar obres
mólt estimades.
Desrrull (Gerarl). Bisbe que vivia en lo segle XIV.
•
Duràn (Gabriel), nomenat ramiliarment Romaní. Pintor y diplomàtich
mort a Roma l'any 1806. Lo comte de Florida Blanca ne reya mòlt de cas.
Es autor del gran quadro del Beat Miquel dels Sants que va servir pera la
seua beatificació.
Fageda (Joseph). Bisbe de Gerona del segle XVII .
Ferreras y Bosch (V. Arcàngela). Monja del convent de Santa Clara. Se
la compara a Santa Teresa de Jesús per Ja rorma d'expressar les vives emo-
cions del séu esperit. Va nàxer l'any 1617 y va morir l'any J652.
Folch (N.) Bisbe de Barcelona y veçcomte de Cardona que va morir en 10
segle XI.
Gallissà y Costa (Llucià). Famós jesuita nomenat pèls italians Sant Agustí
mut, a causa del séu saber. Era considerat com l' home més sabi del séu
temps. Va escriure varies obres y va morir a Vich lo 14. de Novembre
de 1810.
Gotmar, primer bisbe de Vich després de la invasió alarb.
Graells (V. P. Fr. Joan). Era rrare Agustí y ya morir a Argel serrat entre
dues posts pèls moros .
Gurp (Arnau de). Bisbe de Barcelona mort l'any 1284. Va acompanyar
al rey al setge y rendició de Murcia.
Heribalt, bisbe d'Urgell. #
Just (Sant). La esglesia de Vicb celebra lo 28 de Maig, la resta d'aquest
sant conressor, quin cos posseheix.
,
 /I
)
j' CIUTAT.Dl!: YIÇH

I '. ''\

--.-

I J
I

A . Martin. • d i to ... • eare.lon_.

,
,
 P ROVINCIA DE B ARCELONA.- CELS GOMIS 43 5

Llucià y Marcià (Sants màrtirs). Patrons de Vich y ad\'oeats contra los

llamps y pedregadeli. Se ra la resta 10 26 d'Octubre .
Malats (Segimón). Primer director que hi va haver a la Escola de Veteri-
naria de Madrid y inventor del bàlsam del séu nom.
March de Vich (V. P. rr.), frare caputxí, de cognòm Borrell. Va morir a
la illa Trinitat l'any 1680, degollat pèls indígenes, després d' haver-li fet pas-
sar mólts martiris.
Marsal (Jacinta). Arquitecte autor del projecte de la Catedral de Vich.
Micó (Francisco). Metge y (amós botànich, nat t'any 1518.
l\1onrodón (Arnau de). Bisbe de Gerana en lo segle XIV.
Monrodón (8t:rtràn de). Altre bisbe de Gerana, també del segle XIV.
Monrodón (Guil1èm de). Ayo del rey en Jaume 1 y gran Mestre dels tem-
ple rs d'A ragó y Catalunya a mitjans del segle XIII.
Munells (V. Sor Clara). Monja franciscana, fundadora del convent de
Santa Isabel de Barcelona. Va morir l'any 1612.
Mur (Guillèm de). Va ser al setge y rendició de Xàtiva y lo rey en Jaume I
lo va tractar com rich-hom, nomenant.lo majordòm y conseller séu. Acabada
la guerra va tornar a Vich, honl hi tenia la casa payral.
Mur (Dalmàu). Bisbe de Gerona, després arquebisbe de Tarragona y, fi·
nalment de çaragoça. Va morir l' any q15 .
Ordi (Arnau d'). Capità famos que va assistir a la conquesta de Puig y
de Valencia y que, ab los sé us vigatans, va saquejar a Carlet, Cotes y Albe-
r ich, treyent als moros de les vores del Júcar, després de lo qual va ser raci l
assetjar la ciutat de Xàtiva, que no va trigar a rendir-se.
Orfaren (V. P. Fr. Joan), fra re domini ch. Va morir al Japó, cremat a pe-
tit (och, 10 10 de Desembre de 1622.
Pla (Francesch), conegut vulg.ument per lo Vigati\, Famós pintor del se-
gle XV Ilt , mort al començament del XIX.
Puig (Bernat Calvo). Distingit mestre compositor de la primera meytat
del segle XIX.
Richild is. nona rica y pietosa, mulle r del vescomte de Narbona Odo,
y fi lla del comte Borrell o Gifre y de Garsendis. Va morir l'any 962.
Sala y Casals (Ra món). Veguer de Vich qui l'any 1695 \'a obtin-
dre algunes viclories sobre 'ls francesos, 10 qU1.! li va valdre la estima dels
séus conciutadans y una cadena d'or que li va regalar lo Concell de la
Ciutat.
Salarich y Verdaguer (Joaquím). Metge y notable escriptor, autor de va-
ries obres històriques. Nat l'any 1816, va morir a Caldetes l' any 1884.
Salaricb y G imènez: (Joseph). Fill del anterior y metge com ell, Es autor
de varies memories sobre aygües medecinals. Va nàxer l'any 1849.
Saleta (Antich). Pèls séus grans conexements politichs y mi1it<lrs va me-
rèxer que lo Concell de Cent de Barcelona per via del Comte de Santa Co-
Prot>llIci4 dI B."CIU, ...-111

,
 436 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

loma, virrey de Catalunya, l'obligués a pendre part en les seues deliberacions

durant les dificiles circumstancies d'aquell temps (1639)'
Sa\lès (en Gui1lèm). L'any 1088 va acompanyar al comte de Barcelona,
en Berenguer Ramón, a les batalles contra los moros, fent-los retirar de tot 10
territori comprès entre Vilafranca y Tarragona.
Sallès(O. Ignasi ?l'fiquel de). Represe ntava a Vich en la Junta Suprema
de 1808. L' any 1824 era intendent de policía a Barcelona.
Sah' ador (en Pere). Va anar a la conquesta de Valencia ab gent de a cavall.
Sanz (M ice r J oan Baptista). Historiador local del segle XVII .
Serra y Ca mpdelacreu (Joseph). Nat l'any 1848. Advocat y arxiver mu-
ni.cipal de Vich, mort e n 1902.
Tavertet (Gu iUèm de). Bisbe de Barcelona a tes derreríes del segle XI y
principis de l XII.
Torrents y Viñas (P. Fr. Mariàn). Monjo de la Murtra, na t l'any r779 Y
mort l'any r823 . Un dels pochs poetes del segle XVIII q ue feya los versos
en català.
Vich (en Berenguer de). Noble mólt justicier y recte que va ser auditor
de guerra al exèrcit d' en Jaume 1. Va pendre part a la conquesta de Valencia.
Després va ana r d' embaxador a Anglaterra.
Vich (en Bernat de). L'any 1346 va ser enviat a Valencia, junt ab e n
Martí Ruiz de Isuerre, Bernat Redón de Santboy y Pere Belluga, com procu-
radors pera que, reunits ab en Marti de Alún y micer Arnalt de França, esti-
guessen confederats y units, fins a conseguir ta esmena y sa tisfacció dels agra-
vis que havían rebut del rey y dels seus oficials.
Vich (en Gui11èm de). Se va distingir l'any 1412 a la batalla de Murvedre,
1.' any 1425 e ra cambrer del rey en Ferràn I y l'any 1433 figurava e nt re los
seus consellers. L'any 1444 era ¡'. 1estre racional de Vale ncia y va ser enviat
pèl rey d'Aragó pera acabar la guerra entre lo rey de Navarra, l'infant don
Enrich, los seus germans y lo rey de Castella .
Vich (en Ramó n de). Sent Justicia c riminal va treure la bandera y, acom-
panyat de mólts hòmens, va fer la guerra a la baronia de Arenós, fe nt preso-
ner a D. Jaume d'Aragó, fill del Duch de Gandia, ab la seua muller y fills,
portant-lo près a Va lencia, des de hont va ser traslladat a Xàtiva, en quina
ciutat va morir.
Tmctan de Vich:
7ard/" de "farIa jJ/anlado en el Pri1lc¡jJado de Calalum., pel P. Narcís Camós. I vol. 4.t Cero-
na, '77Z. pI. 285 Y 286.-&10(/0 anfiguo de la ¡gluia fUUOnt1lSe, lwJ Vique, ~I P. Henrich FIÓre%.
1 vol. 4.t-Madrid, 1774.-Afisuldnea de f1Qrias ~stI'TJacitma sD/,,-e llU f1I(Ú ".,'a;1u (Vftigüedadu de
/a (h«Jad dI VICk, .uulre dI Ics dos Í1u:lifos mdrüru .5im Luciall4 y Sa" Alarcia"o.por el el P. Anlonio
,,86.-
de S. GcfÓnimo. , vol. 8.°. Vich, ExjJlicaeid" dI uarios /endme""$ gw{¡fgicol 1"e IrUl1lfa I
y
Lla"" de Vic". per en Joseph Anton Llobet Van·llosera. 1 fasc. ".t Barcelona, 184'. - Vick. Su !is-
loria, srlS _ummlos, nu !ijos y nu glcrias, per en Joaquín S&I&rich y Verdaguer. 1 vol. 4.tl
Vich, 1860.-ComjJtndio de la "iI/oria de Vic", per en Joaquín SaJ&rieh. 1 fasc. 8.° Vich, 1860.-EII-
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOlaflS 437

I(NIU de la llis/ena de VicM 1t'ra WD tk las unalas de pd,.,,,,les de la ",¡S1JUJ &iudad, per en Joaquln
Sataricll. 1 ruc. 8.· Vicll, 1860. - /Jugradl1I de VicM, d"erM Itúloria de las vr,e c(lIud la /JfJenidtJ del
lIfwu m la IfUUfrupda del dIa 8 de (khJbre de 186), por F. de A. A. P. I vol. ".t Vicll, 186].-EJlr-
celDklzie fli&tlUt, ~tc., etc.. per en Joaquím Sala riell. 1 full marquilla. Vicll, 186•. -Aft1lWritJ t..l:It1U/ida
/IOr la CDltWi¿" 1W11fl¡rada Jar los fllci1l()1 de la cÍUlÜJd de Vid en dejnua dt la.! cundi&iQ1U.l dt fodas
e/asu f1Jl cON:llrrtlt l1I dfcia ciudad ;ara ru dularada ca/Je!;a de parfidl) de la ttUnJa dllWarcacit!n
judicial. I ra!!:. 41. Vicll, 18p..- Guia-Ck","" de 8arcdella a Vic", per en J. S. y V. (en Joaquim
Salarich y Verdaguer). I vol. 8.° Vich, 1877.- AJunlu 1ebre la última g,urra civil tn CalaluM
(I8'¡Z-I8'¡,J) per en Joaquim de la Uave yGarda. I vol. 4" Vicll, 1879.-EJ Arc"ioo""midpal de Vid.
$u: iii/ma, srI eon/tltlde, m rulauraddn, per en Joseph Serra y Campdelaereu. 1 vol. 4t. Vich, 1879.
- Futnle de Santa Ana. Puda de Vici. Propietarios Mommany y Costa. Agua 5ulforí.:iica Aulfh'dratada.
Vich, 1879.-Af~or¡a del agua mlfurldica.ruljlridratada de Santa Ana t! A,da de Vi"', per en Joa·
quim Salarich y Giménez, 1880.-Futude laca_iracit! de Sant Ra""'n de Pellyajorltll Vtd(I60I).
1 rasco 41, Vich, 1880.-Lu "inyude la Plal/a de Vid, I (asc. 41. Vich, 1881.-Ejemlridufligatanas,
pe r en Joaquim Salarich y Verdl\guer. I vol. 4t. Vich. 1882.-E';Ç1lrsit! coi·kcflr:a a VI"', per En rich
Brú Sanclement. Butlletí de I. Associació d' E:a:cursions C.talana, any 188j, pl. ,,6 a S4.-MWrslt! a
Vic". L' Excunioni.ta, vol n, pi, 165 a ,68,-MmrSitf a Vid, Ololt, LJU.lI(J, LA Quart, LA Perlella
J Berga. L"ElI:cur.ionlsta, volüm esmentat, pI. 51 y S9.-Exl7lr1itla V,çl, Roda, SDnl Fere CUllrru
1 SalJa.sI(l1fa, per en C. A. Tol1'U. Memorias de la Associació Catalanista d' ElI:CuraionA Cientilku. vol. li,
pI. IS4 a 167. &rcelona, 1888.-UIIa t.Xt:tIrntJn JDr Cataluiia, per en G'yell Cornet y Mas, un vol. S·,
Bareelona, 1888.-A/buM-Guia _ m t a l , arlüfico de Vid. Bareelona, 189S.-lIftuhl eJircoJaI
arf1Jl(llt!Kfc", arli#iCM de Vie!, per en Arthur Pedral~ y Molini. Butlletí del Centre ElI:cuniOfli~ta d~
Catalunya. Any 1902, r.se. 5. pI. I a 1].-CatdÚJgD del Jfu.rtD arvruoM,'co-artirlicD-eJüeojlalde Vid,
, vol. "I. Vicll, ,Sqj.-.íl/blWria erD1UJlt!Kfca IDbre la Cefradia del $antis;"", .5aer/JIMlltO, akllJailo
rea Jar sillWpre, CMt el fihllo de A/I"",,a, trigida tn la santa igluia de Vic", única jaN'rx¡uia
de ula cim/ad, Jar A, A. J p, , rasc. "t. Bareelona, 184}4.- Las ",ondar epiJCojIalu Vigo/anar. Es-
ludi de Jal l1ICIIII'f/JeÏD1u- v"e l' '/ran filen Vic" dude el sigle X ai X.IV. , rase. 8.° \'ich, 1896.-Lo
caMiIl rJl~/à Bernat GuiJIb". d' Aifarrlba (segle :xv). per en Francesch Carreru y Candi. 70dll
Fhrillrde Barce"'na del 18<)4.- Viaje lilerario d las ~f!;luiar de EIJaiia, per Jaume Vmanueva. _ La
casa de ¡l/()Ntcada m el Viu;ondadD de Beanr, por Jo.quín Miret y S.ns. Bolelfll de la Real Acadtmia
de BUlUM ¿¿Iras de &rcelona, \'01. I.-ReJacid breu ¿els S1ICCU101 regDnas intmcioNI ] iOCllraJ pe
alr. S1lCceJril )' II ron fllas ell la Cm/al de Vic", du del aNy IÓ34 finr al del /Ó41 'ncJmive, per JOln
B. Sanz. Un vol. 4,t Vich, ' 902.-EpiIC0jt1logio de Vid, per Joan Lluis de Moncada, continuado per
en Lluis 8, Nadat, l vol. "t. Vich, 18<)1-'904.-Sant Pall de NarlNma] io Bisbat de VI"', per mos-
sin Josepll Gudiol y Cunin, pbre. A/e""",ias de la Real ACOlIe",ja de Butltas LI/ras de Barce/ena,
vol. VIII, p. PJ. narcelona, 1()O"I90S.--L' Aura romal/a y el Ull IeMJle, ~l metcix autor, I vol. S,·
Vich, 1907.

Balenyà

Balenyà o ús Hostalets de Balenyà, es un poble de 79 cases ab 277 habi-

tants de fet y de dret, a 13 kilòmetres al S. del cap de partit y a 579 metres
d'altitut. Hi passan lo ferrocarril de Barcelona a Sant J oan de les Abadesses,
que hi té estació , que utilisan los pobles de Tona, Taradell, Seva, Brull y Vi-
ladràu y la carretera de segón ordre de Barcelona a Ribes y Pu igcerdà.
Ab les 77 cases que té escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajunta-
ment 156 edifici'3 ab 643 habitants de fet y de dret.
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Es del bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Fruytós

y servida per un rector y un vic.ui; una esglesia ab un
capellà mestre als Hostalets y les capell es del Pl;i y Vall.
llosera; una costura y un estudi municipals; telègraf, un
hostal y servey de cotxes pe ra anar a Viladrau. Fà fes·
tes majors los dies 21 de Jan e r y 24 d'Agost.
Tota la seua industria con sisteix en una fàbrica de
lIangonices y tres molins de farina.
AI séu terme, que es un xich trencat, hi ha la reno·
menada Font de Jalech, de u d' aygua suIratada mixta,
mólt efitàs en casos de di spersia; s' hi cull blat, blat de
moro y llegums; s' hi cria bestiar, y confronta; al N. ab lo de Tona; al E ., ab
los de Seva -y Brulli al S., ab lo de Centelles y alO., ab lo de Collses-
pina.

CI;"" de J. HolC
Baleny A.-Es¡;:lesia parroquia l de Sant FruytÒ!l

Balenyà era poble reyalench.

S' ocupan de Balenyà:
La GtI{a·ciUrtl1U de Barcelo" a d Vid. per en J05eph S. y " . pI. S6 Y ,57 , y la Col·/~ccid d~ A{o-
lWg1'afia.r de Catalll"YIl . d'en Joseph Reig y Vilardcll, lletra B, pl. Sl.

Bola (La)
,
Case riu de 6 cases ab 26 habitants de fet y de dret, quin ajuntament se
reuneix al caseriu de Lo Vehú,al de Dall, que té 18 cases ab 49 habitants de
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gm.US 439

fet r de dret. Aquests dos caserius, junt ab 63 cases escampades pèl terme,
forman un municipi de 87 edificis ab 224 habitants de
fet y de dret.
Es al peu mitjorní de la montanya del Munt, a la
esquerra y un poch apartat del riu Gés, a 20 kilòmetres
al NE. del cap de partit, a 8 de Torelló, quina estació
de fe rrocarril es la que té més prop y a uns 700 metres
d'altitut.
E ra reyale ncb ¡ correspòn al bisbat de Vicb¡ té una
esglesia parroquia l dedicada a Sant Andréu, serv ida per
un rector¡ lo santuari de Sant Nassari y una escola mixta
pera noyes 'I minyons.
Los séus habitants viue n exclusivament del conrèu de la terra 'I hi ha tres
molins de farin a.
Lo séu terme es trencat, produheix blat, blat de moro, patates, llegums y
pomes, y confro nta: al N. ab lo de Vidrà, provincia de Gerona¡ al E., ab lo de
Pruyt; al S., ab lo de Santa María de Corcó, y alO., ab los de Sant Vicens 'I
Sant Pere de Torelló.

Brull

Poble de 2S cases ab 134 habitants de fet y de dret, a la dreta de la riera

de Collformich O Vall manya, a .6 kilòmetres al S. del
cap de partit , a S de Balenyà, quina estació de ferro-
carril es la que té més prop y a uns 750 metres d'al-
titut.
A b les aldees de La Caslm,ya y Viladrover, forma un
ajuntament de 78 cases ab 334 habitants de fet y 331 de
dret.
E ra poble reyalench; pertany al bisbAt de Vich; té
tres esglesies pa rroquials, ab un rector cada una: la de
Bru ll , ded icada a Sa nt MartÍ; la de Viladrover, dedicada a Sant Jaume, y la
de La Castanya, baix la advocació de Sant Cristòfol, y una esglesia parti-
cular al Mas de Casademunt¡ hi ha una sola escola mixta de noyes y minyons.
Fan festa major: Brull, to dia 1 1 de Novembre; La Castanya, lo 24 d'Agost, y
Vi1adrover, 10 25 de Juliol.
Al séu terme, que es trencat y de clima fret per estar al peu del Montseny,
hi ha la mina de coure Rellledios¡ mena de ferro a Lc:s Carboneres y lignit a
La Castanya; s' hi cull blat, blat de moro, llegums y patates; s' hi cria bestiar
bovi, cavallar 'I porquí, y confronta al N. ab los de Tona y Seva; al E. ab los
de Vi ladràu y Montseny; al S., ab lo de Tagamanent, y al O., ah lo de
Balenyà.
Prl)1llllef4ae lIare,jMl4.-IIJ
 44° GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Brull va estar unit ab Seva fins " an y '773 en que va formar ajuntament
per sí sol, y \' an y 1843 se li va agrega r lo Iloch de La Castan ya.
Tracta d' .que!;! poble en Joseph Reig y Vilardcll en les ~Ue5 Alonogrilflts de (illa!""ya, lle-
tra n, pl. 365.

Castel lcir"

Poble que, ab lo de Sa1Lta Coloma Sasserra, lo caseriu de Mari à y al-

gunes cases escampades fOfma un ajuntame nt tle 78 edificis
ab 257 habitants de fet y de dret. Es a 22 kilòmetres al
SO. del cap de partit, prop de la partió d els partits de
Granollers y Abnresa ab lo de Vich.
Es del bisbat de aquest nom y té una esglesia parroquial
dedicada a SL André u, servida per un rector, y les capelles
d' e n Tayadella y del Bosch; una altra esglesia baix la ad-
vocació de Santa Coloma, ab un altre rector, a Santa Co-
loma Sasserra , y un ' altra, dedicada a Sant Pe re, a ~1arfà,

Castellclr.-Vista general del castell

dins de quin term e hi ha lo renot11J!nat santuari de la Ma re de Déu de la Tos-

ca. Hi ha una escola bisexual y quatre molins fa riners.
1.0 séu terme es trencat; produheix blat y llegum s, s' hi cria bestiar, y
 PROVINCIA DE BARCKLONA.-CELS GOMlS 4-1'
confronta: al N., ab lo de Centelles; al E., ab lo de Sa nt Martí d e Centelles;
al S., ab lo de Castelltersol, y alO., ab lo de Moyà.
A mitj 'hora de Castellcir hi ha l'antich castell del séu nom, del que e ncara
se cansen'an en bon estat la torra d ' home natge y varies depen den cies que són
habitades.
Abans d ' arribar-hi hi ha les runes de la Torrassa , antiga torra quin ob-

CLid d. Jull Vln l tó

ClI.slelleir.- La .Popa. o punyal exe.lal hon! s' alça lo Castell

gecte, segons la tradició, e ra la de fensa de la boca d' u na mina que co municava

a b lo castel l.
Aquest y lo séu term e eran de la jurisdicció senyorial del comte de Llar.
S'ocu par. de Castell cir :
L' Arthur Osona en ta $eua Exrorsilf parliClllar a CasIt/kif',. Sama Negra, Butlletí de la As-
sociació d' Exeursion~ Call1ana, any .&86, pl. 29 a 34, y M. Estanyen Una excl/nil a Cas/el/cir,
Butlletí del Celltre Excursionista de Catalunya, any 190j, pl. 272 a 28".

Ce ntelles

Vila de 419 cases ab 1773 habitants de (et y t 793 de dret, a 16 kilòmetres

al S, del cap de partit y a 505 metres d ' altitut (92).
Junt ab l' arrabal d el Carrer de les Fa/gueres o dels Carbassons y lo ca-

192) A la estaciu del lerrQC.rTi1.

,
 GROGRAFlA. GB.NERAL DE CATALUNYA

se riu de L/avina o Mas fi' ell L/avina y 4 1 cases escampades pèl séu terme,
reuneix aquest ajuntament 483 edificis ab 1985 habitants
de fet y 2007 de dret. Hi passan lo ferrocarril de Barce-
lona a Sant Joan de les Abadesses, que hi té estació , y
la carretera de segón o rdre de Barcelona a Ribes y Puig-
cerdà, y ne surt la provincial de Sant Feliu de Cod ines.
Es a la dreta del riu Co ngost; hi ha guardia civil a
les ordres d'un cabo; llum de petroli y telègraf. Fà fes-
tes majors 10 primer de Setembre Y 3 1 de Desembre; fi-
res, lo :2 de Febrer, lo primer dium enge de Juny y lo 25
de Novembre; y me rcat tots los diumenges.
Correspòn al bisbat
de Vich; té una t:sgle-
sia parroquial dedica-
da a Santa Coloma,
se rvida per un rector,
dos vicaris y comuni-
tat de preveres; hos-
pital; una costura y
un estud i municipals
y dos estudis y una
costura particulars;
una societat choral y
una de recreativa.
T é dos hostals y
cotxes pera anar a
Sant Miqu el del Fay_
La seua indu stria
compta ab quatre fa-
briqu es de lexit!' y
una de filats y texits
de COtó; una blanqu e-
ria, una fàbrica de
lIangonices, tres mo-
líns de farina y dos
forns d'obra.
Al séu terme, que
es montanyós y de
Cllzi ... ~ull VlllW clima fret y sà, hi ha
,
Ccntel1es.--Creu de terme
dues fonts: la Calenta
y la del Ferro. L'aygua de la primHa es bicarbonatada-càlcica-magnèsica,
y la de la segona, ferruginosa-bicarbonatada. S' hi cull blat, Hegums,
 PROVINCIA DE BARCEI..ONA.- CELS GOMI S 443
patates, fruytes y verdures, y confronta: al N. ab lo de Balenyà; al E., ab lo
de Brull; al S., ab los d' Ayguafre-
da y Sant Martí de Centelles, y al
O., ab 10 de Col1sespina.
A la plaça hi ha un gran edifici
que es l'antich palàu dels comtes
de Centelles, que may ha sigut aca-
b:\t per dins y que res té de parti-
cular per fora. Es del segle XVII.
La vila de Centelles es mólt an-
tiga. Lo comtat del sêu nom com-
prenia aquesta vila y los pobles de
Balenyà, Bertí, Sant 'Martí de Cen-
Cli:dd ~ J_ Il.oi,
telles y Val1denéu. Durant la gue-
Centel1es.-p.lku del Duch de Solferino
rra de Successió va seguir lo partit
anti-català, defensant
a Felip V, A mitjans
d'Abril de 1809 hi
van entrar los fran-
cesos, manat s pèls
generals Pina y Lec- •
chi, calant-hi foch y
destruint 110 cases,
saquejant la esglesia
parroqu ial, que data
del any 1711,yasses-
sinant a tort y a tra-
vés a tots los qui se-Is
hi posavan al de-
vanto
Ademés d'aquesta
esglesia hi ha a Cen-
telles dues capelletes:
la del Socors y la de
Jesús. Dins d'aquesta
derrera s' hi re uní a
antigam ent lo Concell
de la vila y del com-
tat. També hi ha una
ermita dedicadaaSant
CU.4 ~~ J Hoi,
Antoni y la ca pella
Centelles. _ Purta de la EsglesiK J!IIrroquinl
del mas Hanycres.
"'n'"c'" tJc aare'lo'h,.-III

,
 444 .GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

S' ocupan de Centelles:

L. e<¡mentad. Gula--eietrr1fU de Barctúma " Vid, pl. 54" S6.-Excur.ril &ol-I«lifltJ Q CeIIlel/es
7 al tlUltll de Ja.1 ¡VarI ', per Alvar de la Glndara. Butlletí de I. Auoeiació d' Excursion!; Cata-
lana, any. ,882, pl. 170 • I7J.-Exa¡rsid tol-kcli"a a Ct1Ilt/lu. per S.dumí Ginestl S.las, Butlletí
esmenta', any 188" , pI. 27 .. ]I.-Excur.rid ;articular a &11.1 ,UIVIIll dtl Fa]:I Cm /diu, per Anhur
Osona. Butlletí yany esmenlats, pl. 140 .. 142.-Y Exçr¡,.Hd a CtllteUU. per C. A. Torra,. Mcmories
de la Aunciació Catalanista d'Excursions Cienlíficas Vol, Il, pI. 351 .. J66.

Collsuspina o ColIsespina

Poble de 45 cases ab 164 habitants de fet y 163 de dret, a 14 kilòmetres

al SO. del cap de partit , a 8 de Balenyà, quina estació
de ferrocaril es la que té més prop, y a 867 metres de
altitut.
Ab lo séu arrabal de Les Case/es, Sall/ Cugat de
Gabadolls y 29 cases més escampades pèl terme, reuneix
aquest ajuntament 86 edificis ab 361 habitants de fet y
359 de dret.
Es a la serra del séu nom y hi passa Ja carretera de
segón ordre, de .Manresa a Vich pe r Moyà,

COllsespi .... _Un ingrk de ta pobl.ció

,
Co rrespòn al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
María, se rvida per un rector y un vicari, y la ermita de Sant Cugat de Ga-
 PROVINCIA DE BARCELONA._CELS Gmus
4-1 5
badons; una escola mixta pera noyes y minyons, dos hostals y tartana diaria
pera anar a Vich. Fà la festa major lo tercer diumenge de Setembre.
Tota la seua industria consisteix en la fabricació de formatges tendres,
que tenen mólta nOmenada.
Lo séu terme es montanyós, de clima fret y sà, ab abundor d' aygüesj
produheix blat, civada, blat de moro, llegums y patates que tenen mólta fama,
y confronta: al N., ab lo de Montanyola al E., ab los de Tona y Balenyà; al
S., ab lo de Centelles y alO . ab lo de Moyà. Era poble reyalench.
S'ocupa d' aquesl poble l' Arthur Osona en la seua excursió De Sa",Pe/fIl del Pfnyd per CaJ/dl-
ÜUD/ a Satlta Coloma Sasserra, Co/J,¡u/!itla, etc., Bulllcli de la Associació d'Excursions ealalllna.
any 1888, pI. 258 a 265'

Folgarolcs
Poble de 106 cases ab 338 habitants de fet y de dret, a 5 kilòmetres al E.
del cap de partit, quina estació de ferrocarril es la que
té més prop, y a 533 metres d'altitut, Està unit per
medi d'un camí vehinal a la carretera provincial de Vich
a Sant Hilari Sacalm.
Junt ab lo séu caseriu de Passava,,', )' arrahal de la
Ricn.rdera y 55 cases escampades, reuneix aquest ajun-
tament 241 edificis ab 735 habitants de fct y 73J de dret.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial, que es romànica, dedicada a Santa Maria, servida

~·olgaroles.-l'ortalada de la csglcsza parrvqu ial

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

per un rector y un vicari, y los santuaris de la Mare de Déu de La Demunt y

de Sant Jordi; una costura y un estudi municipals¡ un convent de Germanes
Dominiques y tartanes pera anar a Vich los dissaptes y diumenges. Hi ha
cabo de sometent. Fà festa major lo 15 d'Agost.
Lo séu terme es pià y de clima fret per estar al peu de Les Guille ríe~¡
produheix blat, blat de moro, patates y llegums, y confronta; al N., ab lo de
Tabérnoles; al g., ab lo de Vilanova de Sau; al S., ab lo de Sant Martí de Riu-
deperes y Sant Julià de Vilatorta, y alO., ab lo de Vich.
Era de la jurisdicció senyorial del Baró de Claret.
De aquest poble era fill l' em inent poeta mossèn Cinto Verdaguer, autor
dels poemes L'A t/(wtida y Lo Canigó, dels ¡dt'lis )' cauts mislt'cM y de tantes
altres obres de mèrit, y allí se li ha axecat aquest meteix any un padró comme-
moratiu, projectat per lo jove arquitecte en Joseph Maria Pericas y Morros.
Parla de Folgaroles:
L, esmentadl!. Gula-t:iurone de Barcelolla a Vit:.4-, pI. 66 Y 67.

G u rb

Caseriu de 109 cases ab 658 habitants de fet y 661 de dret, a 3 kilòmetres

al NO. del cap de partit, quina estació de ferrocarril es
la que té més prop, y a 525 metres d' altitut.
Ab los seus agregats los caserius de La Cret~ de Co-
di/les, Grallollers de la Pltwa, S(wl JlIlià Sassorba ,
Vespella y la quadra y castell de Vilagelalts, reuneix
aquest ajuntament 258 ed ificis ab 1542 habitants de fet y
1547 de dret.
Pertany al bisbat de Vich; té una esgl>!sia parroquial
dedicada a Sant Andréu, servida per un rector y un vi-
cari; les ermites de San ta Agna y Sant Roch y la capella del mas Felius; una
costura y un estudi municipals, y r.l. la festa major lo 30 de Novembre.
Granolle rs de la Plana té una esglesia parroquial dedicada a Sant Esteve,
servida per un rector y un vicari, y les capelles de Sant Fruytós al mas Grau l
les de la Mare de Déu de Gracia , de la Comella, de la Pineda, del Pià de la
Sala y la de Santa Fè, a Vilagelans. Sant Julià Sassorba, té una esglesia pa-
rroquial dedicada a Sant Julià, servida per un rector¡ y Vespella ne té un' al-
tra, b;¡ix la advocació de Sant Cristòfol, ab un altre rector, y les capelles de
Sa nta Perpetua y Sant Vicens .
La seua industria consisteix en una fàbrica de filats de cotó, una de blan-
queig y cinch molins fariners.
Lo séu terme es trencat y d~ clima fret y sà¡ produheix blat, ordi, civada,
fajol, blat de moro, pataltS, Llegums y aglans, y confronta: al N. ab los de
Santa Cecilia de Voltregà y Masíes de Manlléu¡ al E. ab lo de Tabèrnoles¡
PKOVINCIA OR BARCRLONA.-CELS Gmus 447
al S. ab los de Vich y Sentfores, y alO. ab los de Oristà y Olost. Era de la

OU .. d. Marlin nocafi'u ....

Plana de Vk:h.-Tot lIauranl

jurisdicció senyorial del Baró de Claret.

S'ocupa d'aquest caseriu la esmentada Guia-Ciunme de BarceloN(l a Vic", pl. 66.

Malla

Esglesia y cases que donan nom a aquest mUniCIp I, quin ajuntament se

reuneix a la pagesía Lo Coll. Aquestes dues e ntitats, junt ab
91 cases escampades, reunexen 100 edificis ab 390 habitants
de fet y 388 de dret. Es a la esquerra del du Gurri y a 6 ki-
lòmetres al S. del cap de partit, quina estació de lerrocarril es
la que té més prop.
Hi passa 10 ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les
Abadesses, que no hi té estació, y la carretera de segó n ordre
de Barcelona a Ribes y Puigcerdà.
Es del bisbat de Vich¡ té una esglcsia parroquial dedicada a Sant Vicens,
servida per un rector¡ una escola mixta de noyes y minyons, y ra Ja festa ma-
jor lo 22 de Janer.
Hi ha un hostal y tota la seua industria se reduheix a tres molins fariners
y un forn d'obra:
 GEOGRAFIA <"ENERAL OR CATALUNYA

Lo séu terme es pià y de clima fret; produh eix blat y llegums, y con-
fronta: al N. ab lo de Sentfores; al E., ab los de Santa Eugenia de Berga y Vi-
lalleons¡ al S., ab lo de Tona, y alO., ab lo de Montanyola.
Era de la jurisdicció senyorial del Baró de Claret.
A1lIiguament se '1lIatinisava ab lo nom de Medalia . Durant la guerra de la

Malla.-La masia Ricarl de Malla

Independencia (20 de Febrer de 1810) s' hi va donar la batalla coneguda ab lo

nom de Batalla de Vicñ (93).
Tracla d~ Matlala tantes voltes esmentada Gula-Citero,¡e de Barre/ona a Vick, pI. 61 Y 62.

Manlléu

Vila de 793 cases ab 5129 habitants de fet y 5118 de dret. a la esquerra

del riu Ter, a 8 kilòmetres al K. del cap de partit y a 421 metres d' altitut.
Ab los seus caserius de la Fàbrica fi' en Rossillyol o fi' en Remissa y les
Masies de Mau/léu, reuneix aquest municipi 985 cases ab 5823 habitants de
fet y 581 2 de dret.
,
(93) Vegis Vich.
 .
i•
•
~

•
,
 PROVINCL\ DE BARCELONA.-CELS GoW:I S +19

Hi passan 10 ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, que

hi té estació; la carretera de tercer ordre de Sant Hipò-
lit de Voltregà a Olot y la provincial de Vich a Sant
Pere de Torelló. Hi ha llum de gas y elèctrich, telègraf,
telèfon y guardia civil a les ordres d'un sargent.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa Maria, servida per un rector,
tres vicaris y una comunitat de preveres, y convents de
Germanes Carmelites, Josephincs y de la Doctrina Cris-
tiana .
Ademés de la csglesia parroqu ial, que es molt espayosa, té aquesta vila

Clid d, ) 11"'" H_ lir aer.

:\lanlléu.-Cascada de Sant Pere l'o:scador

la del Hospital, la sufragania de Vilacetru, la ermita de Sant Jaume, Ja capella

de la colonia industrial del senyor Rossinyol y lo Temple expiatori del Sagrat
Cor de Jesús a Puig·Agut.
L'ajuntament sosté una escola mixta de noyes y minyons, una COstura y
dos estudis y una academia de música.

,
 GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA

Hi ha 5 teatres; II cassinos y societats varies; 2 fondes y 4 hostals y ser-

vey diari de cotxes pera anar a Vich. Fà festa majo r lo 15 d'Agost; fires, lo 6
de Janer, 28 d'Agost y 8 de Novembre, y me rca t tOts los dilluns.
Es una \'i la mólt industrial: compta ab una rabrica de gas, una d' electri-
citat, J I de fil ats y 7 de texits de COIÓ y 10 de ÇOtó retort; 3 fundicion s de fe-

Plan y carrers d( /'\anllé:u

Facilitat per l'Ajuntament

Escala 1: 10000

, Plaça Gran
'.
"'.
C. de I. Font ,8 C. de St. J.ume
I Bis PI.ça Trics
, '5 Plaça Major C. d' en Rossinyol
, • Quintana
• del Pou "
C. de S.nt Pere
'7 e. de S. Fedenei
Pau.eig de la Vora del T"
e. de Sant. Domingo
• e. de Malta ,8 e. de Berenguer
"
'.
Moli de naix
,
S Bauda de la O ...ella
• de 1. Font
C. de Rossello "33 e. del Pont
Pl.ça de Bemardi
7 C. de Capellans " C. Vendrell "lS
C. a.ix de Sant M.rtí
" Passeig de SI. Joan

,.•
8 Plaça del Castell
e. de Sl. Higini "
"
e. Horta del Fr.re
c. • • "
,.••
37
C. Alt de S.nl Marti
C. de l'Era No ....

"
"
e. del Comte
Suada de I. Fidel.
• Bonet
'3 C. BaIX Cortada
,.
"'S C. Corlada Alta
e, Vendrll
C. de Sani Joan
' 7 e. de St. Antoni
,8 e. de Ca ....lleria
CA:menlir
C. de Sant Ferrl
C. de St. JtMph
"
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS COMIS

rro y 2 d' aràm y bronzo; 4 fassines d'ayguar.de nt , 2 fàbriques de gaseoses

Y 3 de pastes pera so pa ; una serra .necànica pera serrar fu sta y 2 fabriques de
paraygües; 2 molins de farin a, un fo rn de calç y 2 d'obra.
Lo séu terme es pià y de clima fresch y sà; produhe ix blat, blat de moro ,
lleg ums, fruyt es y verdures, y confronta: al N. a b lo de Sant Feliu de Torelló;
al E., ab IQs de Santa María de Corcó y Tave rte t; al S. ab lo de les Masies de
Roda , y alO. ab lo de Sa nt Hipòlit y Santa Cecilia de Voltregà.
Era e n part reyalench y en pa rt de la jurisd icció senyorial de l Comte de
Osona.
La se ua esglesia primitiva va se r consagrada lo 8 de Nove mbre del any
go6 pèl bi sbe Idalguer. Prop de la vila hi hav ia un castell feuda l del que e n-
cara se-n veuen les runes dins del terme de Sant Vicens de Torelló.
S'ocupaR d'aq uesta vila:
I.a esmentada GuIa dt 8areefqna d VieN,. pI. 64 ,-¡\la"III«. Crct¡Uil1ara IU !fillc";a, pe r en D0-
mingo Torrent ·y Garriga .• vol. 4 I. V¡eh, ' &93.- Y NClulllsllJrifJUtl dd talldl dt AfanI/ili, per lo
meteix autor. BUlllelí del Cenlre Excursionista dt Calalunya, any , &95, pl. 216 a 222 .

.Masies de Roda

~lunicipi format de la Fàbrica Còdol Drel, Salòu o La fàbrica. dels Fran-

cesos y de 88 cases escampades pèl terme, quina capita-
litat es a Cdu Buxeda, a 7 kilòmetres al NE . del cap de
parti t y a 6 de la estació de ManlJé u, que e:s la que té
més prop. Reuneix aquest ajuntament I I I edi fi cis ab 432
habitants de fet y 438 de dret.
Es a abdós costats del du Ter; correspòn al bisbat de
Vich; té una esglesia sufragania dedic.'lda a San t Miqu el
de la Guardia servida per un capellà y un estud i muni-
cipal. Fà fe sta major lo 29 de Setembre; fira, lo 30 del
me teix mes, y me rcat, tots tos diumenges.
La seua indu st ria consisteix e n dues fabriques de filats y dues de filats y
texits de cotó.
Lo séu terme es trencat y de clima fresca l; s' hi cull blat, ordi, llegums y
verdures, y sobre tOt patates, y confronta: alO. yal N. ab lo de Manlléu ; al
Est, ab lo Ter que·¡ separa del de Tabè rnoles y al S., ab lo de Roda.
Era de la jurisdicció senyorial del Comte de Roda y Duch de Med i-
naceli.
Esmenta aquestes Masies la Gula~i"r(ml dt &lrult",a d V¡,., pI. 66.

Masies de Sant Hipòlit de Voltregà

Municipi format pèls caserius de Borrissola o Carrer dels RampillS , Co -

Prorn"cf4l1t B.rcdDfltl .-I/f

,
 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

1UllIglell. la Gleva, Poble & ck, Sorribes y Vú'yoles y 166 cases escampades,
sent-ne la capital La Gle va, que sols té 46 cases escam-
pades ab 294 habitants de fet y 283 de dret, sent axí que
la població total es de 1451 habitants de fet y 1435
de dret. Es a la dreta del riu Ter, a 8 kilòmetres al N.
del cap de partit. a 4 de la estació de Manlléu, que es
la que té més prop. y a 468 metres d' altitut (94). Té
llum elèctrica.
Hi passa la carretera de segón ordre de Barce lo na a
Ribes y Puigcerdà y ne surt lo c..1.mí ve hinal que, passant
lo Ter pèl pont de La Gleva, va a Manlléu.

CII'" de Ah.iin n~n lue .a

Conanglell.-Riu Ter

Correspèn al bisbat de Vich; té un esglesia parroquial servida per un rec-

tori un estudi y una costura municipals y un ' altra costura dirigida per Ger-
manes de l Pare Coll. Hi ha tres societats varies, tres hostals y servey de ca-
rruatges pera a nar a Vich. Fà la festa major lo dia 8 de Se tembre .
A Co nanglell hi ha una capella, un ' altra capella a la rabrica d' Ordeig y
la esglesia de Vinyoles o Vinyoles de Oris, dedicada a Sant Esteve, servida

(94) Al santuari de La Gleva: Conanglell es a 496 metres Y Vin yoles a 508.

 PROVINCIA DE BARCELONA. -CELS Gm.lls 453

per un rector y un vicari, tenint ademés Il. tenencia nomenada de Sa nt Mi-

quel d' Ordeig.
La seua industria consisteix e n una fabrica d'electricitat, una de
l1angonices, cinch de filats y dues de texits de cotó y quatre molins fa-
riners .
AI séu terme, part pIà part montanyós y de clima fret al hivern, s' hi cull
blat, ordi, verdures y llegums. Confronta: al N. ab 10 d'Orís; al E. ab to Ter,

Villyoles.-Rectoria yesglesia parroquial

que.¡ se para dels de Torelló y Manlléu; al S., ab lo de Sant Hipòlit de Vol-

tregà, y a l O. ab lo de Sobremunt.
La imatge de la .Mare de Dé u de La Gleva, a la que hi té gran devoció
tota la Plana de Vich, se suposa trobada per un bou y una pastoreta l'a ny 822.
La seua historia es la de totes les Madones trobades després de la Recon-
questa.
Lo te merari costúm de tocar a temps quan hi ha temporal, va ser ca usa
de que lo 2 d' O~lubre de 1759 caygués un llamp al Santuari de La Gleva,
que.1 va arrunar casi per complert, quedant sols intacte lo carnari I hont hi
havia la imatge y aquésta .
Lo nou santuari va ser consagrat lo fi de Setembre de 1767, Y l' edifici

,
 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

adjunt, ho nl hi viue n lo capellà, l' e rmità y demes fa mili a, da ra del a n y

182 9.

Lo nost re g ran poeta mossèn Cint o Ve rdague r va se r desterral a aq uest

sa ntuari de La G leva pe r la auto ritat eclesiàstica.
Aquest mun icipi de pe nia de la jurisdicció dels reys d 'Aragó.
Tracta d' aqucslc:S M.sies la esmentada Gllla·cicerone fit Bar(ekJHa f VI,., pl. 66; Y s' ocupan de
d'~,ur$Os en tx,t/em:'a dt la Gle6a fil oro Jllarla S",/.I. D4Jo Ja
La Gle'" les obrer¡¡ següent!': GleD4 de
advoeaeión de la GItIJa, per en Franeiseo Poquí, 1 vol. 41. Barcelona, '69l.-7ardln fit Afaria
!fon/ado mel PrlNÇipado de CataJlliia, ~I Pare Narci~ Camós. 1 vol. 4.1, Cerona, 1773, pI. 3S6 a
390,-lIistaria, cullo,. /lfilagros IÜ N tra. Sra. de La Glt:tJa, en~"/I salltuario de la ditkuis de Vi,h,
recopilada per en Joaquim Roca y Cornet. 1 rasco 8.°, Bar<:elonw, 1885. - Y Lo Berga((d, per en Cèsar
August Torras. pI. 388.

.i\\ asics de Sa nt l'C I'C dc Tore ll ó

Caseriu for mat de 107 cases escampades a b 279 ha bi tan ts de fe t y 273 de

d ret, quin ajuntame nt se reune ixa a l I/o/es. Es en tre lo riu
T e r y 10 seu aflu yent de la esque rra lo riu Ges , a 16 ki-
lòme tres al N. del cap d e partit y a 3 de Torelló, quiDa
estació de ferrocarril es la q ue té més prop . _
Pertan y a l bisba t de \'ich; té una esglesia pa rroquial
se rvida per un recto r , y una escola mixta pera noyes y
min yons. Fà la festa major lo prime r de Sete mbre.
Tota la seua industria co nsisteix e n tres mo lins de fa-
rina.
Lo séu terme es pIà y de clima fret ; s' hi cull blat,
ordi , blat de moro, ve rdures y llegums, y confronta : al O . yal N. ab lo de
Orís; a l li. ab los de Sant Pe re de Torelló y La Bola; y al S ., a b lo de Sant
Vice ns de To relló .
Din s d 'aquest terme hi ha dues fonts medeeinals; la una es d' a ygua ferru -
ginosa-sulfa tada , treda , y s'u sa contra la clorassis y los còlichs crò nichsj la at·
tra , no me nada FOlli Sallia, es sulfurosa , y s' e mplea contra les de rmatoss is y
catarros pulmonars crÒnichs . Pera aquesta de rrera hi ha un establime nt bal-
neari.
A qu est te rme e ra de la jurisdi cció senyo rial de l Co mte d' Osona.
Esme nta aq uestes Masies :
La Gula-Çl(erone de Barukma d Vi,,,. pl. 65, Y traClA de la Font S.ntala metcx. Gu"a, pi, 75
Y 76.

M o ntanyola
,
Esglesia y casa que dó na nom a aquest mun icipi , quin ajuntam ent se reu-
ne ix a JJl u"tet' , qu e tampoch es més que una esglesia y quatre cases, ha-
 PRQVlNCIA OR BARCRL.ONA.-CELS GoMIS 455

ventn'hi 106 d' escampades, formant en conjunt un municipi de 114 edificis ab

404 habitants de fet Y 409 de dret.
Es a)a dreta de la rie ra de Sentfores, tributaria de la
dreta del Meder, y a 7 kilò metres al SO. del cap de
partit, quina estació de ferrocarril es la que té més prop.
Pertany al bisbat d e Vich¡ té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Quirze servida per un rector, y una
escola mixta pera noyes y minyons. Fà festa major lo
,6 de Juny. A Munter hi ha una esglesia parroquial de-
dicada a Sant Esteve, servida per un rector, y una cape-
lla al mas Can yelles.
Quatre molins fariners constit uexen tota la seua indu stria.
Al séu term e, que es montanyós y de clima (ret, hi ha lígnit als Sots de
Vigues y de les Tallades, al Soley de Munt y al del Hort di en Saborit , al
torrent de Llinars y de les Tallades de Vilavendretl y guixeres a diferents en-
drets; s' hi cull blat, blat de moro y llegums, y confronta: al N. ab lo terme
de Sentfores; al E., ab lo de Malla; al S., ab lo de Tona, y alO. ab lo de
Santa Maria del Estany.
Era de la jurisdicció de les Dignitats reyals.

Olost

Poble de 170 cases ab 488 habitants de fet y 493 de dret. Es a la dreta de

la carretera de tercer ordre de Vich a Prats de Llus-
sanes, a 13 kilòmetres al NO. del cap de partit, quina
estació de ferrocarril es la que té més prop, y a uns 600
metres d' altitut.
Es a la dreta de la riera que baxa.de Perafita y des-
aygua a la esquerra del riu Gavarresa, part amunt de
Oristà, y junt ab la aldea de Santa Cre" del Jutglar (95),
l' arrabal del Carrtr de Sm" Adj1,tort' y 84 cases es-
campades, reuneix aquest ajuntament 307 edilicis ab 9 17
habitants de fet y 908 de dret.
Pertan y al bisbat de Vich; es cap del arxiprestat del séu nom, que com-
pren S parroquies d'ascens: Alpens, Gayà, Sant Bartomèu del Grau, Sant
Boy de L1ussa nès , Oristà, Perafita, Prats de Llussanès y Sant Feliu Sasserra;
8 de e ntrada : Bas, Llussà, Marlès, Puigoriol, Salsel1es, Sant Agustí de Llus-
sanès, Sobremunt y Torra de Oristà; 2 rurals de La classe: Jutglar y Relat;
5 rurals de 2. a classe: Carnet, Pardines, Pinós, Terradel1es y Vilarran có y una
ajudantia: Sant Climent de la Riba, formant un conjunt de 24 parroquies, una

(95) A,66 metres demunt 10 nivell del mar.

,
 GEOGRAFIA GftNRRA L OR CATALUNYA

tenen cia, 80 esglesies, santuaris o capelles, ab 24 rectors, ecònomos O regents,

13 vicaris y uns 11500 feligresos. Té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Maria. reconstruida lo segle passat, servida per un rector y dos vicaris; la su-
fragania de Sant Genis, la ermita de Sant Adjutori y les capelles de la Vila y
de Puig.refagut. També té una costura y un estudi municipals. Fà festes ma-
jors lo día IS d'Agost, y fires, lo 3 d'Agost, lo segón diumenge de Setembre
y lo 6 de Novembre.
A Santa Creu del Jutglar hi ha també una esglesia parroquial baix la ad-
vocació de la Santa Creu, servida per un rector .
H i ha dues parelles de mossos d'esquadra a les ordres d'un subcabo,
tres hostals y servey de tartanes pera anar a Prats de L1ussanès. Un camí vehi-
nall' uneix ab Perafita.
Com indust ria compta ab tres rabriques de texits de cotó, una d'articles
de punt y cinch molins rariners.
Lo sèu terme es montanyós y de clima freti produheix blat, ordi, blat de
moro, llegums, canem y patates, y confronta; al N. ab los térmens de Perafita
y Sobremunt; al E., ab los de Sant Hipòlit de Voltregà y Sant Bartoméu del
Grau; al S. ab los de Santa Eularia de Riuprimer y Oristà, y alO., ab lo de
Prat s de i...lussanès.
Olost, més generalment nomenat Santa Maria d'Olost o D%sl, era ja co-
negut en los primers temps de la Reconquesla. La seua esglesia es esmentada
entre les primeres que-s varen restaurar. Lo 23 de Desembre del 909 lo comte
Wifret 11 va fer donació d'aquesta esglesia al bisbe de Vich Idalcari, ldaler
o Idalguer, successor de Codmar, restaurador de la sèu ausonesa.
Des de aquella lIunyadana època la jurisdicció d'Olost pertanyia als ba-
rons de L1ussà, esmentant·se lo seu castell entre los dominis de la noble casa
Peguera. Mes als 26 de Janer de 1474 va incorporar-se lo castell y terme
d'Olost a la Corona d'Aragó, sent des de llavores reyalench. De l temple
romànich restaurat per}' esmentat comte \V ifret no-n queda ni rastre. En
cambi, a uns deu minuts del poble, se conservan encara les runes del castell
transformat en pagesia. Lo únich que d'aquest edifici ha quedat intacte es la
capelleta gòtica, que data probablement del segle xv .
Avuy aquest casal pertany al marquès de Pino Hermoso.
Tractan d'aquest .poble;
ExcuTlida Vi"., Oliuf, ¿IIU~à, e!e. L'Excursionista, vol. 11, pl.) • • S9.-l.D Llu(ana, per en
Pelegrí CU&des y GramalXes, pI. 85 a 92.-" Ú) &rgadà, per en ~r Augu.n Torras, pI. 181 Y 182.

Oris
Caseriu format per la esglesia y quatre cases que donen nom a aquest terme
municipal, quin ajuntament se reuneix a la colonia industrial de La Mamhla.
Aquestes dues entitats, junt ab 10 c1a.seríu de Saderra, la colon ia industrial de
COlJallg/a o de/ Pe/ui y 116 cases escampades, forman un municipi de :229 edi-
 PROVINCIA DR BARCI!LONA.-CELS Gmns 45 ¡

ficis ab 859 habitants de fet y 85R de dret, a 14 kilòmetres al N. del cap de

partit y a 525 metres d' a1titut (96).
Orís es a la. dreta. r1el Ter y hi passa la carreteia de
segón ordre de Barcelona a Ribes y Puigcerdà; Saderra
es a la esquerra d'aquest riu, y la seua estació més
propera es la. d-e Torelló, a. 4 kilÒmetres. Té llum elèc-
trich.
Es del bisbat de Vich; té una esglesia parroquial de-
d icada. a. Sant Genís, ab un' a.ltra esglesia parroquia l baix
la advocació de St. Marçal, ab un altre rector, a Saderra;
dues escoles mixtes pera noyes y minyons, y r.1. la fes ta major lo 25 d'Agost.
Orís té com sufragan ia la esglesia de la Mare de Déu de Gracia, (.) a la
Mambla, y ademés les capelles de La Cortada y de les Frexes. Saderra, apart
de la parroquia, no té més que la capella de la Espona.
La seua industria consisteix en una fabrica de filats y t~xits de cotò y un
moli fariner.
Lo séu terme es montanyós y de clima fret; produheix blat, patates y lle-
gums; s' hi cria bestiar, y confronta: al N. ab lo de Sant Quirze de Besora; al
E ., ab lo de Sant Pere de Torelló; al S., ab los de les Masies de Sant Pere de
Torelló y les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà, y alO., ab lo de Sant Boy
de L1ussanès.
Era de la jurisdicció senyorial del marquès de Sentmenat y encara s' hi
conservan les runes del séu antich castell roquer.
Tractan d'aquest caseriu:
Siele ",ararJillas ranu del Printipado de Cafa(uÑa. per en Pere Serra y Postiu •• 1 rnc .... t aar-
uJona, 1745, C.p. COIIC},as de la nwnla;',¡. de Oris, pI. 16 a :zo.-La esmentada Gula-Cl'cer_ de Bar-
cewna d Vid, pI. 68 Y 69, y Excursió col-lectiva a Ripoll)' SanI Joan de Iu Abadesses. Bu:!letí de la
~iació d'Excursions Catalana, any 1880, pI. .. :z y 4S.

Or istà
Poble de 98 cases ab 223 habitants de fet y 225 de d ret. Es a la esquerra
del ríu Gavarresa y a 16 kilòmetres alO. del cap de
partit, quina estació de ferrocarril es la que té més prop.
Junt ab los séus caseríus de l' Arraba/ d' O/oSI, La
Torra, Sa"l Felí" Sasserra y J ,8 cases escampades,
reuneix aquest ajuntament 369 edificis ab 979 habitants
de fet y 980 de dret.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant André ... , ser\,jda per un rector y
un vicari, y un altra esglesia parroquial ab un altre rec-
tor a La Torra; un estudi pera noys a Oristà y una

(1}6) ."J hostal de Baja¡Óu.

( • J Les cobles que-s Cllnllln a la Verge de Gracia (oren dictade~ per MI)~n Jacinlo Verdaguer
quan ua vicari d'aquesta parroquia.

,
 GEOGRAFIA GIlNERA L D E C ATALUNYA

escola mixta pera noyes y minyons a La Torra. Fà festa major lo 30 de No-

vembre .
La paíroquia de Oristà té com sufraganies les esglesies de Sant Genís de
Cara ull y Sant Nassari, la ermita de Sa nt Se bastià y la cape lla del mas
Quintana.
La seua industria consisteix en dues fàbriques de texits de cotó y cinch
molins fa ri ners.
Al séu terme, q ue es tre ncat y de clima suim, hi ha móltes ped re res; s' hi
cull blat, sègol, blat de moro, llegums y vi, y co nfronta: a l N, ab los de Pra ts
de L1ussanès y O lost; al E., a b lo de Santa E utaria de Riu pri mer ; al S" ab lo
de Santa'\ Maria del Estany, y a l O . , ab lo de Sant Feliu Sasserra.
Era de la j urisdicció de la Corona.
S ' ocupa d'O ristà:
ExClln ió par/ieu/ar a Sant Feliu de Codines, Gallifa, Es/any, Oristà, tte., per en Pelegri Casa-
des y Gramalxe!!l. L' ElIcursionista, vol. li, pl. 1,41 a 14 5 Y 148 a 154.

Osormort (Sant Sadurni d e)

Esglesia que dóna nom a aq uest aj untament format de S9 cases escampades

ab 233 habitants de fe t y 234 de d ret. Es a la d reta de la
rie ra Maj or, tributaria de la d re ta del Ter, ya 1 1 kilò-
metres al SE. del cap de partit, quina estació de fe rrO-
carril es la q ue té més prop. Hi passa la ca rretera p ro-
vincial de Vich a Sant Hilari Sacal;n per Coll-ses·pla nes .
T é una esglesia pa rroqu ia l ded icada a San t Sadu ln i, ser-
vida per un rector y un coadj utor, y una escola mixta
pe ra noyes y minyo ns. Fà la festa maj o~ lo primer diu-
me nge de Setembre.
La esg lesia de Sant Sad urní es romà nica y té la sufragania de Sant Felíu
de Planeses .
Hi ha un hostal y té com industria una fabrica de se rra r fusta , una de ba-
rita y una de paper co ntin uu y d' estrassa.
Al séu te rme , q ue es mólt mo ntanyòs y de clima fret y sà, hi ha una mina
de barita ; s' hi cull blat, o rdi y blat de moro, y confro nta: al N. ab lo de Vila-
no va de Sau ; al E. y a l S. ab la provincia de Gerona, y a l O ., ab los de Vila-
lleons y Santa Eugenia de Berga.
Era poble reyalench.

Perafita

,
Poble que, ab 67 cases escampades pèl séu term e , reuneix 20 S edificis ab
391 habitants de fe t y 393 de dret , a 20 k ilòmetres al NO. del cap de pa rtit,
a t S de Sant Qu irze de Besora, qu ina estadó de ferroca rril es la q ue té més
 PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS Gm.ns

prop, y a uns 180 metres d' altitut. Hi passa la carretera provincial d'aq uest
derre r poble a Prats de L1ussa nès y està unit a O lost per
un camí ve hina1.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro·
quial dedicada a S. nt Pere, construida en lo segle XV III ,
se rvida per un rector y un vica ri; dues erm ites: la de San-
ta Margarida y la de la Mare de Déu del Remey, y les
capelles dels masos Busq uets y E ures; hi ha una costura
y un estudi municipals y convent de Germanes Do mi -
niques Terciaries. F à festa major lo 29 de Jun y y fira,
10 29 de Setembre.
T é dos hos tal~ ) servey diari de tartanes pera anar a Prats de Llussanès.
a Sant Qu irze de Besora y a Vich.
La seua indust ria consisteix en una fàbrica de texits de cotó y un moli
farin er.
Lo sé u terme es montanyós y de clima fret ; produheix blat, blat de mo ro,
patates, llegums y ca nem, y confronta: al N. ab lo de Sant Boy de L1ussanés;
al E., ab lo de Sant Martí de Sobremunt; al S. ab lo de Olost, y al O. ab los
de Sant Martí del Bas y Santa María de L1ussà.
Era poble reyalench.
Aquest poble no té hi storia. Casi tOtes les seues cases só n del 1700 en
e nsà y gayrebé tots los séus habitants viuen del conrèu de la terra.
S' ocupa lleugerament d' aq.¡esta localitat en Pelcgri easade!. y Gramatxes en la seua esmentada
obra lo Llu~anès, pI. ,64 Y 165.

Pruyt

Esglesia y casa que dóna nom a aquest municipi que, junt ab lo poblet de
D OSIJl1WIS, 10 seu caseriu L a Pedrera y algunes cases

escampades pèl seu terme, re une ix 83 ed ificis ab 310 ha-

bitants de fet y 319 de dret. Es dalt d ' una montanya, a
la esquerra de la riera de Rupit. a 22 kilòmetres a l NE.
del cap de partit, a 17 de Manllé u, quina estació de ferro-
carril es la que té més prop, y a un s 900 metres d'al-
titut.
Era poble reyale nch ¡ correspòn al bisbat de Vich¡ té
una esglesia parroquial dedicada a Sant A ndre u y una
altra a Dosmunts baix la advocaciò de Sant L1orens, la
primera ab un rector y vicari, y la sego na ab un coadjutor, té ademés les ca-
pelles públiques de Comajoan y del Bach de Collsacabra, y una capelleta a
la soca d'un roure mólt groxut hont s' hi venera la Verge del Roure. Té una
escola bisexual.
AI sé u terme , que es montanyós y de clima "fret , s' hi cull blat, blat de
Prm"C'ia tU B(J"U~118

,
 GEOGRAFIA GRNKRAL DE CATALUNYA

mo ro, patates y llegums y s' hi cria bestiar. Con fronta : al N. y al E., ab la

provincia de Gerona; al S.,
ab lo terme de Sant Joan
de Fàbregas, y alO., ab lo
de Santa Ma.ría de Corcó O
Esqu irol.
Los séu!l habitants viuen
excl usivament del con rè u
de la terra..

R oda

Vil a de 197 ed ifici s ab

1991 ha·
bi ta nt s
de fet y
1997 de tl_l1-
dret. Es
a abdós
Pruyt. -Fonl de N!ra. Senyora de Rajols costats
d e l riu
Ter, que·s passa pe r un bon pont de pedra picada , y a 7

Roda.-Vista ¡eneral de la poblacIó

 PROVINCIA OR BARC!LONA.-CELS GOM IS

kilòmetres al NE. del cap de partit, quina estació de ferrocarril es la que té

més prop. Hi passa la carretera provincial de Vich a Santa María de Corcó,
que té un pOnt sobre 10 Ter.
Ab los séus caserius de La Cretl de Codilles, Lo Carrer del PeNeM y 22
cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 359 edificis ab
2287 habitants de fet y 2275 de dret.
Pertany al hisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Pere,
ser\,jda per un rector y dos vicaris; una costura y un estudi municipals, tres
estudis particulars, un convent de Germanes Dominiques, dedicades a la ense-
nyança, y un de Josefines pera vetllar malalts. Hi ha llums elèctrichs, serve)'
d iari de cotxes pera anar a Vi eh y a Corcó, compta ab cineh societats varies,

Roda.-EsglC$ia y entrada a la Vila ror ta part del Ter

Y fa festa major lo 23 de Setembre; fira lo 30 del meteix mes y mercat tots los
diumenges.
Adt:més de la parroquial, té Roda la esglesia del Sol del Pont y los san-
tuaris de Sant Salvador y de Santa Magdalena.
Es vila mólt industrial. Té dues fabriques de filats y quatre de tex its de
cotó, entre elles la Cooperati"a del Ter, fundada per en Ferràn Ahina; dues
de filats y cineh de tex its de llana y un moli fariner.

,
 GEOGRAFIA CItNP.RAL DE CATALUNYA

Al séu terme, que es pIà y de clima fret, hi ha pedreres de pedra pinyo-

nenca pu1imentable; s' hi cull blat. ordi, blat de moro, llegums, canem y ver-
dures; hi ha bons pasturatges y s' hi cria bestiar de llana. Confronta: al N., al
E., S. y O. ab lo terme de les Masies de Roda.
En temps dels romans havia estat una població mólt important, però
l'any 826 va ser destruida pèl traydor Aizon y li va costar mólt de rerer-se.
Era de la jurisdicció senyorial del Comte de Roda y Marquès d' Aytona.
s' ocupan d'aquesta vila la esmentada Gula·c;ccrofU de Barcelona d Vic/" pI. 65 Y 66, Y en Cè-
8lr August Torra!! en la seua Exa.r.rid a Vic", Roda, Sa"t Pere Casserru , SaóasIMfa. Memories
de la Assoc::iació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. 11, pl. t S<4 a t67.

Sant Agusti de Uussa nés

Poble que, ab lo séu caseriu de Lo Alòu y 47 cases escampades, ne

reuneix 78 ab 226 habitants de fet y 227 de dret. Es a 22
kilòmetres al NO. del cap de partit y a 9 de Sant Quirze
de Besora, quina estació de ferrocarril es la que té més
prop. Hi passen les carreteres provincials de Sant Quir-
~e a Berga y a Prats de L1ussanès.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant Agustí, ab un rector, la su rraga-
nia de Sant Genis de Pi y una escola bisexual. Fà festa
major lo 28 d' Agost y fi ra lo 28 de Setembre.
Tota la seua industria se reduheix a un molí far iner.
Lo séu terme es montanyós y de cl ima fret y sà; produheix blat, ord i,
blat de moro, llegums, verdu res, patates y fruyte s, y confronta: al N. ab lo de
Sora; al E., ab lo de Sant Qu irze de Besora; al S., ab lo de Sant Boy de Llus-
sanès, y al D., ab los de Salselles y Borredà.
Era poble reyalench.
S'ocupa d' aquest poble en C. A. Torr.s en Lo Bersodà, pI. 119.

Sant Bartoméu deJ Grau

P.oble de 74 cases ab 182 habitants de fet y 190 de dret, alt kilòmetres

al NO. del cap de partit, quina estació es la que té més
prop, ya 883 metres d' altitut. Ab 113 cases escampades
pèl séu terme, reuneix: aquest ajuntament 187 edificis ab
473 habitants de fet y 478 de dret.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Bartoméu, servida per un rector y un
vicari; la esglesia de Sant Jaume del Fonollet, al mas
A1cobet, ,¡\es capelles dels masos Ferreras y Vilaseca y
una escola bisexua1. Fà ft;sta major lo 24 d'Agost .
Al séu terme, que es montanyós y de clima fret, hi ha pedreres de mar-
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gmaus

bre blanch y una font d' aygua clorurada; s' hi cull blat, blat de moro y pata-
tes, y confronta: al N. ab lo terme de Sobremunt; al E. ab los de Sant Hipòlit
y Santa Cecilia de Voltregà; al S. ab lo de Gu rb, y alO., ab 10 de Olost .
Los séus habitants viuen exclusivament del conrèu de la terra.
Pertanyia a la jurisdicció senyorial del Marquès de Palmerola.

Sant Boy de Llussancs

Poble de 148 cases ab 308 habitants de fet y 3 11 de dret. Es a la esquerra

de la rie ra de Sarrens o Sarreig , tributaria de la dreta
del Ter, a 22 kilòmetres al NO . del cap de partit, a 12
de Sant Quirze de Besora, quina est;:¡ció de ferroca rril es
la que té més prop, y a uns 150 metres d' allitut.
Ab 88 cases escampades pèl séu terme, re uneix aquest
aj untament 236 ~dificis ab 478 habitants de fet y 483 de
dret.
Està unit per medi d'un ramal a la carretera provin-
cial de Sant Qu irze de Besora a Prats de L1ussanès.
Pertany al bisbat de Vich; té un esglesia parroquial dedicada a Sant Boy,
servida per un rector y un vicari; y una costura y un estudi municipals. Hi ha
un hostal y ra lesta major lo 15 d'Agost.
Lo séu terme es montanyós y de clima fret y sàj produheix blat, blat de
moro, patates, llegums y llenya; té bons pasturatges y confronla: al N. ab lo
de Sant Agusti de L1ussanèsj al E. ab lo de Orís; a l S., ab los de Sob.rem unt
y Perafita, y alO ., ab los de Sant Martí del Bas y Salselles.
Era de la jurisdicció del Batlle de Vilagrassa.
Dins d'a quest terme hi ha lo santuari de la Mare de Déu dels Munts,
espayosa e rmita ab hostatge pera los que vulgan passar-hi uns dies. Es dalt
de una encinglerada montanya des de la que se domina una g ran ex tens ió de
terra. També hi ha la erm ita de Sant Roch y les capelles públiques dels
masos Vilar, Vilarrasa, Viladecans, Iborra y Pere Noguera.
S' ocupa de la Ma re de Déu del Munts:
El .ran'rlario de Nuu/ra Stnora del lI!unts, ~1 Or. D. Miquel Saló, pbre., un fasc. S.- Barce-
lona, 1886.

San t Hipòlit de Voltregà

Vi la de 315 cases ab 1613 habitants de fet y 1629 de dret. Es a la dreta

del riu Ter, a 9 kilòmetres a l N. del cap de partit, a 4 de Manlléu, qu ina es-
taci6 de ferrocarri l es la que té més prop, y a 502 metres d' altitut. Hi passa
la carretera de segón ordre de Barcelona a Ribes y Puigcerdà y té servey
d iari de cotxes pera anar a Vich.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
~,,<* IJI lI¡¡rulo"a.-I ¡g

,
 464 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Hipòlit, serv ida per un rector, dos vicaris y dos beneficiats; la capella del
Marquès de Palmerola, al mas Despujol; una costura y
un estudi mun icipals y un mestre de música; Germanes
Dominiques y de la Doctrina Cristiana, dedicades a la
e nsenyança, y Josefines pera vetllar malalts. Hi ha tres
societats cooperatives, una choral, una de socors mu-
tuus y tres de recreatives. Té llum elèctrich; ra festes
majors los dies 13 de Agost y 8 de Setembre y mercat
tOts los dijous.
La seua industria consisteix en una cen tral d' elec-
tricitat, tres fàbr iques de fl assades de cO tó y una de pas-
tes pera sopa.
Lo séu terme es pià y de clima tem plat; produheix blat, blat de moro,
llegu ms, patates y fruyles, y confronta: al N. ab lo de les l\Iasíes de Sa nt Hi-
pòlit; al E., ab lo Ter, que lo separa del de Manlléu; al S., ab lo de Santa Ce-
ci lia de Voltregà y alO., ab lo de Sant Bartomeu del Grau.
E ra de la jurisdicc ió senyorial del bisbe de Vich.
S'ocupa d'aquesta vila la tantes voltes esmentada Guta-t:;ttrone de Barct/OIta a Vic", pI. 66.

Sant Joan de Fàb"egues

Esglesia y casa que dóna nom a aquest municipi quin aj un tame nt se reu-
neix a la vila de R1tpit, d'aquest terme municipal. Aques-
tes dues entitats, junt ab 82 cases escampades, formen
un ajuntament de 168 ed ificis ab 511 hab itants de fet y
540 de dret, a 24 kilòmet res al NE. del cap de partit,
a 16 de Manltéu, quina estació de ferrocarril es la que té
més prop, ya uns 750 metres de ahitut.
Rupit es a la esquerra de la riera del séu nom, tri-
b'utaria de la esquerra del riu Ter, dins de la provincia
de Gerona, y té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Miquel, ab un rector.
Aquest terme es del bisbat de Vicb , té una esglesia sufragania de la de
Ropit, baix la advocació de Sant Joan, servida per un coadjutor, lo santuari
de Santa Magdalena, y una costura y un estudi municipals, di rig ida aq uella
per Germanes. Fà la festa major lo 24 de Juny y Rupit lo 29 de Setembre.
Tota la seua industria consisteix en tres molins de farina.
Lo séu terme es mólt montanyós, plè d'espadades cingleres, y de clima
fret; produheix blat, ordi, blat de moro, patates, ll egu ms y llenya; té bons
,
pasturatges y co nfronta: al N. ab lo de Pmyt; al E. y al S.,ab la provincia de
Gerona, y alO., ab lo terme de Tavertet .
Los seus habitants se dedican exclusivament al conrèu de la terra.
 PROVINCIA DE BARCEl..ONA.-CEl..S GOMIS

Era de la jurisdicció senyorial del Marquès de Rupit, y d ins del séu terme

Cli'" de ~lllr¡.D Iloulllue.ll

Rupit.- La vila y lo ClllIwH

hi ha la erm ita de la Mare de Déu de Montdoys, y hi passa la carretera de ter-

cer ordre de Vich a Olot.
S' ocupan d'aquesta Mare de Déu de Montdoys lo P. Camós en lo '§!iu esmentat 7ard¡" de Alaria,
pI. 3[j Y 314. -Y Arthu r Osona en lo séu Itinerari d' Excur:i(!1U jtr Cl1llsacaJwa y /es Guil/e-
riu. Anuari de I. Associació d'Excursions Catalana, any 11 (1883). pL 229, 230 Y 333.

Sant iUarti de Centelles

Poble de 12 cases ab 47 habitants de fet y de dret, a 20 kilòmetres al S.

del cap de partit y a 411 d'a1titut (97). Hi passa la carretera provincial de
Sant Felíu de Codines a Centelles.

(97) A la estació del Ferrocarril.

 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Ab los seus caserius de La Abella, Lo Pià de Sa"I jJfir¡ttel, Lo Recó de la

Fo"I y Vallde,'¿,~ y 55 cases escampades, reuneix aquest
ajuntament 123 edificis ab 448 habitanL<; de fet Y 457 de
dret.
Però se dóna lo cas de que sent Sant Martí del partit
de Vich, los séus agregats La Abella, hontse reuneix
l'ajuntament, y Valldenéu, són dins del partit de Gra-
nollers, partit que realment hauria d'arribar fins AyglÏes-
parlides, més amunt de Centelles, que es hont acaba
la comarca natural del Val1ès.
Per La Abella hi passa lo ferrocar ril de Barcelona a Sant Joan de les Aba-
desses , que hi té estació ab lo nom de Sant Martí de Centelles.
La Abella y Valldenéu són a la dreta del Congost, y Sant Martí es a uns
7 kilòmetres a Ponent de aquest riu.
Aquest poble es del bisbat de Vich y té una esglesia parroquial dedicada
a Sant Martí, servida per un rector y un vicari, la tenencia de Sant Miquel
Sesperxes, la capella de Santa Magdalena, al mas Cerdà, y la dd mas POUi
havent-hi un' altra esglesia baix la advocació de Sant Pere a Valldenéu, que es
també la de la Abella, cada una ab lo séu corresponent rector. Hi ha una
escola bisexual y ra la festa major lo 25 de Juliol.
Tota la seua industria consisteix en una gran f.1.brica de calç hydràulica y
ciment· Portland y un molí pera moldre escorsa d'arbre.
Lo séu terme es montanyós y de clima fret; produheix blat, blat de moro
y llegums; s' hi cría bestiar, y confronta: al N. ab lo de Centelles; al E., ab
los d' Ayguafreda y Tagamanent; al S., ab lo de Montmany y al O., ab 10
de Castellcir.
AI ci m d'un alt turó de roca hi ha l' andch castell feuda l, avuy arrunat,
quina jurisdicció senyorial, axís com la del te rme de Sant Martí, cran del
Comte de Centelles.
Tractan d'aquest poble la esmentada Guia de Barcelotm a Vicll, per en Joaquím Salllrich y Ver-
daguer, pI. Sl y Sl.-Excursid col-/ectma a Cen/tllu 1 al Caslel/ de S<lnt Marit. per Alvar de In
Clndara. Butlletí de la As!!Ociaci6 d'Excursions Catalana, any 188~, pI. 170 a 173.-Y Lo Castell ¡fe
Cenlellu. r",pruriofU, paisa/gu, per en Santiago Rusii\ol y Prats. Butlletí y any esmentats, pl. ISo a
18~ y 198 I 207.

Sant A\arti de Il..i udeperes

Nom que-s dóna a aquest municipi, format del poble de Cal/delmes, del
arrabal Lo Serral de Cal/delmesy 53 cases escampades a
Saul Ma,tí de Ríu-
depere.s y los 1I0chs dalt dits, reunint en conjunt 163 edificis ab 664 habitants
de (et y 685 de dret,a 5 kilòmetres al E. del cap de partit, quina estació de (e-
•
rrocarril es la que té més prop, y a 554 metres de altitut (98) ,

(98) AI pou de la esglesia parroquial.

,
 PROVINCIA OH BARCHLONA .-CELS GaMIS

Es a la dreta de la riera de A ltarri ba y està unit per med i d' un camí vehi-
nal a la carretera provincial de Vich a Sant Hilari Sa-
calm.
Es del bisbat de Vich; té una esglesia dedi cadaaSant
Martí, sufragania de la de Sant Jul ià de Vilatona, serv i-
da per un coadjutor, y una costura y un estudi munici-
pals. Fà la festa maj or lo 24 de Setemb re. La esglesia
es romànica. La de Calldetenes està dedicada a la Mare
de Déu de la Mercè, servida per un rector y un vicari, y
té adenu!s les capelles de Sant L1a tzc r , SI. March y Sant
Franeesch s' hi moría.
Q uatre molins fariners constituexen tota la seua indu st ri a.
Lo séu te rme es pIà y de clima fret; produheix blat, o rdi y llegums; cria
bestia r y confronta: al N. ab lo de Folgaroles¡ al E, ab lo de Vilanova de
Sau¡ al S., ab lo de Vilatorta, y alO., ab 10 de Vieh.
A la esmentada capella de San t Ma rch s' hi fà un gran a plech 10 dia
25 d'A bril.
E ra poble reyalench.
S' ocupa de aquest municipi la esmentada Guía-t:ietr(1lll de Ban:e!(1IIól a l'ídt, per en Joaquim
Salarieh y Ve,""agucr, pl. 67 Y 68.

Sant Pere de Torello

Poble de 279 cases ab 975 habitants de fet y 980 de dret. Es a la dreta del
riu Ges,
a 15 k.
al NE .
del cap
de par-
tit, a 4
de Sa nt
Fe líu de
Torelló,
quina estació de ferrocarril
es la que té més prop, y a
613 metres d' altitut. Hi
passa la car retera provin-
cial de Vich a Vid rà, pro-
vincia de Gerona, y té llum
elèctrich .
Penany al bisbat de
Clid d, Ankllli eatali
Sant Pere de Torelló.-Santuari de Bellmunt Vich¡ té una esglesia parra-
p,.OO..tCWl d, B/U"ut6,...-ItO

,
 GEOGRAP1A CENERAL DE CATALUNYA

quial dedicada a Sant Pere,

servida per un rector y
dos "ic.'lris y una ermita, la
de Bellmunt, nomenada de
Les Alades, perque hi van
a morir gran nombre de for-
mi¡;ues alades, situada a uns
1150 metres d' altitut. Té
ademés les esg l esies del
Hospital, de l cementiri y de
la Font Santa, y les cape-
lles de Sant Roch y de la
Vinyeta.
La montanya hont hi ha
la ermita de Bellmunt es
mólt rosta per la banda de
Sant Pere y té algunes re-
conades mólt pintoresques .
Aquest poble té llums
elèctrichs. una costura y
un estudi municipals, un
convent de Germanes Car-
melites y una societat cho-
Cli",¡ de\IItoni r ....l.
ral. Hi ha servey diari de
Sant l'ere de Torelló.-Barr.n~h de Bellmunt cotxes pera anar a Sant

Felíu de Torelló y a Vich.

Fà festa major lo quart
d iumenge de Setembre;
fira, lo 20 de Febrer y mer-
cat cada diumenge.
La seua industria consis-
teix en una r;,brica de te-
xits de cotó, quatre de lIan-
gonices y varies de torne-
jar fusta.
AI séu terme, part mon-
tanyós part pià y de clima
suàu, s' hi cull blat, blat de
moro, llegums y fajol y
s' hi cría tOta mena de bes-
Clld ,¡, Antoni C.t.I.
tiar. Confronta: al N. ab Sant Pe", de ToreIlO.- Cingleres de Bellmunt
 PROVINCIA DR BARCRLONA .-CELS GoIlIS

los té rmens de Santa Ma ria de Besora y Vid rà; al E., ab lo de Sa nta Maria
de Corcó o L' Esquirol; al S. , ab los de La Bola y Sant Vice ns de T o relló,
y al O . , a b los de les Masies de Sant Pere de T o relló, O rís y Sant Quirze
de Besora.
A San t Pe re de T o relló hi van los que volen pe ndre les aygües de la
Font Santa (99).
Era de la jurisdicció se nyorial del Comte d ' Osona .
Tractan d ' aquest po ble.
S itle Maravilku raras tiel P rincipado dt CalaluÑa . La~ ¡'o1"llfigtu dI fa WlQIII(JÑa tll BeI/Mlmt,
pc r en Pere $erra y Po.. tius. 1 rasco 4.1 Barcelona, [74 5, pI. 9 a 1 ~. -7ard!n de ,1Iarlll, ele. Nlra. Sra.
de BIllmunt d de la.! a l(Uill~, pe r lo P. Camós, [ vol. 4.1 GeronI.. 17S2, pl. 309 a J[ [.- Historia de
Nuu/ra S;·II. de Bellmunt, per cn P. Parasso)s y Pi.-Ex cur.tid al sall tuari de la A/art de Dtll de
BelllllllJ/f, per .-\rthur Oc>Ona, Butllctí de 11 Associació d'Excursions Catalana, any [SSS, pl. 2JO Y
, .,I.-E"I,.t Vien y Smi! 70a" dI ks AD:ldusu, pe r en Ce l ~ Gomis. Anuari de la Associació d' fo:~ur­
sions Catalana, any l/ (1883), pl. 26 [ Y 262.-Y H istorill J' a'DU'" del Sall fu¡lri dI Nlra ..~ra. dI Bell·
MimI dt: la ;arrDfu:a tic SimI Pe,., de Torelló, per m~n Antón \'[11. y Sal., prevre. I r.SC. 4 .1 Barce·
lona, 1904 .

Sant Ouirze de Besora

Poble de 11 6 cases a b ll OO habitants de fet y 1110 de dre t. Es a la es -

querra del riu Ter, a 22 kilòme tres al N. del cap de
partit y a 575 metres d' a!titut (1 00).
Los séus agregats la barriada de La Carre/er a y lo
poble de jJfoll/esq "ÍI~ (101) són a la dreta. del Ter.
Ab aquestes dues entitats y 53 cases escampades pèl
séu terme forma Sa nt Quirze un ajuntament de 330 edi-
fi cis ab 2207 habitants de fet y 223 5 de dret.
Per Sant Quirze hi passa 10 ferrocarril de Barcelona
a Sant Joan de les A badesses, que hi té estació y telègraf;
per Montesquiu hi passa la carretera de segón ordre de Barcelona a Ribes

(:"
!!.ANT QUIIIltl ue 111;'('"0\ ~;;;
ro.... , ' 7$'
;

(99) \'ejao!l Afa.!;u de Salli Pere dI Tore/M.

(100) AI pont del feTTOCarril.
( IOl) ..\ S9[ metres d' altitu t.

,
47° GIlOGRAFIA GBNERAL DE CATALUNYA

Monle&quiu.-La mota

O i d de Marib nOCAfil"era
Montesquiu.-Moli de la ,,'uga
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

y Puigcerdà! y de la barriada de La Carretera ne surt la provincial de Borre-

dà y Berga.
Aquest municipi es del bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedi-
cada a Sant Quirze,
servida per un rec.
tor, y un' altra es-
glesia parroquial a
Montesquiu, baix
laadvocació deSan-
ta María, ab un al-
tre rector. Hi ha
dues cOstures y un
estudi municipals,
un estud i particu-
lar y una costu ra
dirigida per Ger-
manes de la Divina
Pastora y un con-
vent de Germanes
Josefines pera vet-
llar malalts. Té fa-
nals de gas acetilè ,
dues fondes, tres
societats varies, y
servey diari de cot-
xes pera anar a
Berga y a Sant Boy
y a Prats de L\u s-
sanès. Fà festa ma-
Cljsi d. Marl"n RoeaHru'" jor lo 16 de Juny;
Montesquiu.-C1Ilgle de la farga fires, lo 17 de J aner
y lo 27 de Selem-
bre, y macat, tots los divendres.
L.'l seua industria consisteix en una fabr ica de filats y una de filats y tex its
de cotO; una de farines y una de serrar fusta; dues fassines d' ayguardent y
dos forns d'obra.
Lo séu terme es montanyós y de clima fret y sà; produheix blat, blat de
moro y patates, 'y confronta: al N. ab la provincia de Cerona; al E., ab los
térmens de Santa María de Besora y Sant Pere de Torelló; al S., ab lo de
Orís, y alO. ab los de Sora y Sant Agustí de Llussanès.
Devant per devant de Montesquíu, a la es<!uerra del Ter y dalt d'un en-
cinglerat turó de margues blaves hi ha un antich castell que avuy serveix de
htll1I110(4 4' JJII,.U1MUI.-1l1

,
 47' GEQCRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

habitació als masoyers d'aquelles terres. Aquest castell y los térmens de Sant
Quirze y Montesquiu eran de la jurisdicció senyorial del Comte de Santa
Coloma.
S'ocupa d'aquest poble en C. A. Torras en lo séu nmentat Btrgadà, plo I zo.

Sa nt Vicens de Torell ó
Poble de 100 cases ab 487 habitants de fet y 484 de dret . Es a Ja esquerra
del du Ter ya la dreta del Ges, afluyent d'aquell, a
,6 ki lòmetres al N. del cap de partit, a 2 de Sant Felíu
de Torelló, qu ina estació de ferrocarril es la que té més
prop, y a 526 metres d'altitut. H i passa la carrete ra
provincial de Vich a Sant Pere de Torelló, y té llum
elèctrich.
Ab los séus casedus de Borgot,yà y Vaaseca Vella,
barris fabrils abdós, y 42 cases escampades pèl séu ter-
me, reuneix aquest ajuntament 263 edificis ab 1534 ha-
bitants de fet y 1540 de dret .
Pertany al bisbat de Vich¡ té una esglesia parroquial dedicada a Sant Vi-
cens, servida per un rector y un vi-
cari, y les capelles de les esmenta-
des colonies fabrils Borgonyà y
Vilaseca; una costura y un estudi
municipals, una societat choral,
dues de recreatives y una fonda.
Fà la festa major 10 primer dissapte
de Setembre.
La seua industria consisteix en
una fàbrica de filats y una de texits
de cotó y dues de fi lats y tex its de
lo meteix.
Lo séu terme es pià y de cl ima
tem plat; produheix grans y lle-
gums, y confronta: al N. ab lo de
les Masies de Sant Pere de Torelló;
al E., ab lo de La Bola; al S., ab
10 de Sant Feliu de Torelló, y al
O., ab lo riu Ter que Jo separa del
de Oris.
Era de la jurisdicció senyorial
del comte de Osona, y dins del séu
terme hi ha les runes del antlch .' Sant Vicens de Torelló.-Campanar

castell de Torelló.
PROVINCIA OR BARCRLONA.-CRLS GOM.lS 473

Santa Cecilia de Voltrcg¿l

Esglesia y casa <¡ue dóna nom a aquest municipi, quin ajuntament sc reu-
neix a Puigví, que tampoch té més que tres cases.
Aquestes dues entitats ab 48 cases escampades, forman
un total de 53 edificis ab 191 habitants de fet y de dret.
Es a la esquerra de la riera de Sarrens o Sarreig, tri-
butaria de la dr:eta del Ter, a 9 kilòmetres al NO. del
cap de partit ya 4 de Manlléu, quina estació de ferro·
carril es la que té més prop.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esgles ia parro-
quial dedicada a Santa Cecilia, servida per un rector,
una capella pública al mas Gallissans, y una escola
bisexua l. Fà la festa major lo 22 de Setembre.
Tota la seua industria consisteix en tres molins de farina.
Lo séu terme es pià y de clima fret; produheix: grans, llegums, patates y
fruytcs, y confronta:
al N. ab lo de Sant
Hipòlit de Voltregà;
al E. ab Iode Manl1éu;
al S., ab lo deGurb
yal O., ab lo de Sant
Bartoméu del Grau.
Era poble reyalench.

Santa Eugen ia de
Berga

Poble de 47 cases

ab 16] habitants de
fet y de dret. Es a la
eli'" da '\'.n." R_licu."
s.llta Eugelli. de Berga. - Campallu dreta del riu Curri y
 H4 GEOGRAFIA GENKRAL DE CATALUNYA

a 6 kilòmetres al SE. del cap de partit, quina estació de ferrocarril es la que

té més prop.
Ab 63 cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 110
edificis ab 453 habitants de fet Y 456 de dret.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Eugenia, servida per un rector y un vicari, una escola mixta pera noyes y
minyons, un estudi panicular y una costura dirigida per Germanes Domini-
ques. Pà la festa major lo quart diumenge de Setembre. La esglesia es ro-
mànica.
Te ademês les capelles publiques de Saladeurçs, Plantalamor y la del
senyor C?mella de Vich.
Hi ha un hostal y un forn d'obra, que es tota la seua industria.
AI séu terme, que es montanyós y de clima fret, hi ha moltes y bones fonts;
s' hi cullen grans, faves, mongetes, blat de moro, fajol y verdures, y confronta:
a l N. al los de Riudeperes y Vilatorta; al!!: ., ab lo de Sant Sadurní d' Osor-
mort; al S., ab lo de Vilalleons, y alO., ab los de Malla y Sentfores .
Era de la jurisdicció de la Corona y del Duch de Hijar.
S'ocupa d'aquest poble la e"mentada G#'a-cicerl11Urk Baree/ona d Vidro per en Joaquim Sal&rieh
y Verdaguer, pl. 60).

San ta Eularia de niuprirner

Pohle que, ab 28 cases escampades pèl séu terme, ne reuneix 129 ab 416
habitants de fet y.p2 de dret. Es a la esquerra de la
riera de Montanyola y l'atravessa pèl mitg la riera dd
séu nom. Aquestes dues rieres s' unexen a un k ilòme-
tre més a\'all del poble y llurs aygües van a parar al
Meder . Es a 6 kilòmetres alO. del cap de partit, qui-
na estació de ferrocarril es Ja que té més prop, 'j al qual
està unit per un camí vchinal que va a empalmar ab la
carretera provincial de Moyà a Balsareny y Ca laf pèr
Suria, al terme de Santa Maria de Oló, a 1I kilòmetres
al O . d'aquest poble.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Santa
Eularia, servida per un rector y un vicari, y una escola municipal de noys y
una costura particular de noyes, dirigida per Germanes Dominiques. També
té una ermita dedicada a Sant Sebastià des de la que se disfruta-d' un bell pa-
norama, la sul r:lgan ia de Sant Joan Galí y les capelles públiques de la Sagrada
Familia, al mas Aliberch , de Sant Ramón, a la Codi neta, la del Molí de To-
rruella y la del Dalmàu.
, .
l'à festes majors lo primer diumenge de Setembre, dedicada al Sagrat Cor
de )e3ús, y lo día 10 de Desembre, que es Santa Eularia de Mérida, pa-
trona del poble.
 PRQVlNC(A DE BARCRLONA.-CRLS GoM IS

Una fàbrica de lIangonices, una fer reria y dos molins de farina , consti-
tueix tOla la seua industria. Hi ha tres hostals.
Al séu te rme, que es part montanyós part pIà, y de clima fret y sà , hi ha
guixeres y fonts mólt abundoses; s' hi cull.blat, ordi, cibada, blat de moro,
llegums, patates, pomes y prunes; s' hi cria tota mena de bestiar, y con-
fronta: al N. ab los tèrmens de Gurb y Sant Bartoméu del Grau; al E" ab
los de Scn¡fore:s y Vich; al S., ab lo de Monta nyola, y alO., ab aquest derrer
y lo de Sant Bartoméu del Grau.
Era de la jurisdicció senyorial del Bisbe de Vich.
Nc tructa. lA esmentada Gtlra de Barcekma d Viek, per en Joaquim Salarieh y Verdaguer, pI. 68.

Santa Maria de Besora

Nom d'aquest municip i quina capitalit at es Lo PIà de la Teya, caseríu

de 40 cases ab 150 habitants de fet y 149 de dret. Es
dalt d'un planell e ntre la riera Fo radada y lo riu Ces,
a 24 ki lòmetres al N. del cap de partit y a 8 de Sant
Quirze de Besora, qui na estació de ferrocarri l es la que
té més prop.
Junt ab 73 cases escampades, reuneix aquest ajun-
tament 113 edificis ab 467 habitants de fet Y 466 de dret.
Es de l bisbat de Vich; té una esglesia parroquial de-
dicada a Santa Maria, serv ida pe r un rector y un vicari,
les cape ll es del Prat, Sant Martí y del Xicoy, y una escola mixta pera noyes
y minyons. Fà la fes ta major lo 8 de Setembre.
A l séu terme, q ue es trencat y de clima fret, hi ha la font de l' Olla, qui na
aygua s'usa contra lo mal de ventre; s' hi cull blat, ordi, blat de moro, sègol,
patates y ll egu ms, y confronta: al N. y al E. ab la provincia'de Ce rona; a l S.,
ab lo terme de Sant Pere de Torelló, y alO., ab lo de Sant Q ui rze de Besora.
Tres molins fariners constituexen tota la seua industria.
Era de la jurisdicció se nyo rial del Comte de Sa nta Coloma y s' hi con-
serva encara l' antich castell feudal, si bé mitg arrunat.
S' ocupan d 'aquest castell :
ExQlrsid parli&tllar ddl Sn. Borda-s, Carrera.: , Candi. Butlletí del Centre Elcursionista de
Catalunya, any 18092. plo 9.-Y lA Ca.:ull de Bagra, per en Franeeseh CarTCra!i y Candi. 1 rue.4.1,
Barcelona, 1S9:a.

Santa Maria de Corcó

Santa María de Corcó, vulgarment L' ESq1~i,.o¡. es un poble de 224 cases

ab 612 habitants de fet y 671 de dret. Es a la dreta de la riera de la Gorga,
tributaria de la esquerra Jel Ter, a 15 kilòmetres al NE. del cap de partit, a
10 de Manl1éu, quina estació de ferroc.uril es la que té més prop, ya 705 me-
l'1'ott."CI4 dt Baf"CtlW"tj.-Itt

,
 476 GEOGRAFIA CENERAL OR CATALUNYA

tres d' altitut. Hi passa la carretera de tercer ordre de Manlléu a Olot yestà
unit a Roda y Vich per camí vehinal.
Ab los séus agregats los pobles de Sani Julià de Ca-
brera y Sa."i Martí Sescoris, lo caseriu de CÒJJ. Tom'
Gros yalgunes cases escampades; reuneix aquest ajun-
tament 427 edificis ab 1537 habitants de (et y I~ de
dret,
Es del bisbat de Vich; té una esglesia parroquial de-
dicada a Santa María, servida p~r un rector y dos vica-
ris Y lo coadjutor de Cantonigròs, y les capelles públi-
ques de Bartrana y de la Parra. A Sant Martí Sescorts hi ha un' altra esglesia
parroquial, dedica-
da a la Mare de
Déu de les Escales,
servida per un rec-
tor y un vicari; to
santuari de Santa
Margarida, y les
capelles de Comer-
mena y de Vilapor-
ta; ya Cabrera n'hi
ha un' altra baix la
advocació de Sant
Julià, servida per
un rector; una cos-
tura y un estudi
municipals y una
costura a clLrrech
de les Germanes
Dominiques; tres
hostals y servey
diari de tartanes
pera anar a Vich.
Fà (estes majors los
dies 17 de Jane r y
IS d'Agost y fira
lo dia de Cap de
any, Hi hadues pa-
relles de mossos de
Slntl Mlril de Corcó.-lmlt8e de marbre bJancb, d' unl IOla pessa
esq uadra a les or- ,
dres d'un subcabo .
Lo séu terme es mólt trencat y de clima tret y sà¡ produheix blat, blat
 PROVINCIA DE BARCELONA .-CELS GaMIS 477

de moro, fajol, patates y verdures, y confronta: al N. ab 10 te rm e de La Bola

y la provincia de Gerona; al E. ab los térmens de Pruyt y Sant Joan de Fà-

Clid d, M ..rib lIoAII,"eno

S:t.nlA Maria de CorCÓ.-Sanlu-.ri de Cabrera

bregues; al S . ab lo de Tavertet, y alO., ab los de Manlléu y Sant Feliu de

Torelló.
E ra de la jurisdicció senyorial del Comte d'Osona y Marquès d' Aytona.

Sentlores

Nom que se dóna a aquest municipi format del caseriu La Guixa)' de

56 cases escampades, reunint en conju nt 1 19 edificis ab
477 habitants de fet y 489 de dret. Es a la dreta de la
rie ra del séu nom, tributaria de la dreta del riu Meder,
a 5 kilòmetres al SO. del cap de partit, quina estació
de ferrocarril es la que té més prop , y a 502 metres d'al·
titut .
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant Mani, se rvida per un rector, y les
capelles públiques del Pujolar de la Codina y la de
Santa Margarida a Fontarnàu; una costura y un estudi municipals y un con-
vent de Serves de María. Hi ha dos hostals y ra la festa major lo dia 11 de
Novembre.

,
 GROCRAPIA CENERAL DE CATALUNYA

Dos molins fariners constituexen tota la seua industria.

Lo séu terme es montanyos y de clima fret y $à; produheix blat, fajo l,
blat de moro, patates y llegums, y confronta: al N., ab lo de G urb ; al E. , ab
lo de Sa nta Eugen ia de Berga; al S., ab los de Mana y Montanyola, y a lO .,
ab lo de Santa Eulalia de Riuprimer.
L'any 1871 se va trobar dins d'aquest terme una font d' aygua medecinal,
nomenada de la Guixa, de la que se-n va (er un anàlisis un xich incomplert,
y no sabèm que se n ' haja fet cap més.
Era terme reyalench.
S' OC::Upll de l' aygua de la Guixa la GI~ia-Çjç"one de Barce/ona d VicN, pl. ,6 a 78.

Seva
Poble de 65 cases ab 190 habita nts de let y de dret. Es a la esqu erra y un
poch a partat del riu Gurri, a 1I kilòmetres al S. del cap

-•.----
de partit, a 3 de Bale-
nyà, quina estació de
ferrocarril es la que té ----
_.---
més prop , y a 622 metres
d' altitut ( 102).
Hi passa la carretera -.
--
--
prov incial de Tona a Vi-
lad ràu, que empalma ab
. ~

la de segón ordre de
Barcelona a Ribes y
Puigcerdà.
Ab los séus agregats
la aldea de Terrassola
de La Pla lla, los case-
rius de La Cogullada y
La Serreta, los arrabals
dels Cayrers de Bar- , ell""" lol ....llD Rocatir" ....
Sov •._Port.da de la esglcsia

( . 02) A la casa de Aygiles partides f.O n' hi ha mes que 575.

 PROVINCIA OR BARCELONA.-CELS GOMIS 479

ce/Qna, de DOllayre, de Pedret y Lo Serrada/ y algunes cases escampades,

CI;"" de Manin !tocall'"In.

•
Seva.-Vista general de la població

reuneix: aquest ajuntament 228 edificis ab 675 habitants de fet y 680 de dret.
Es del bisbat de Vich; té
una esglesia parroquial de-
dicada a Santa Maria, ser·
vida per un rector y un
vicari; la capella de Sant
Joan, al mas Montanyà, y
les dels masos Torrellebre·
ta, Espinzella y Sobrevía;
una costura y un estudi mu-
nicipals y un altre estudi
particular y un hostal. Fà
I, la festa major lo día t 5 de
Agost.
Un molí f.'lriner consti·
tueix tota la seua industria.
Lo séu terme es trencat
y de clima fret; produheix
blat, blat de moro, patates
y llegums; cria beSlÍar
boví, de llana y porquí, y
confronta; al N. ab lo de
Taradell; al E. ab lo de Vi·
Clisi de ;\brli.n n-r;, "era ladràu, provincia de Cero-
Seva.-Torrent del Blanquer na; al S., a b los de Aygua-
Pf'Ot/I" .."1# tll BiJrct"'".-1tJ

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

freda y Brull, y alO., ab los de Balenyà, Centelles y Malla. Era poble reya-
lencb .
Sobremunt

Poble que, ab 39 cases escampades, forma un ajuntament de 71 edificis

ab 170 habitants de fet y q8 de dret. Es dalt d'una
montanya. entre les rieres de Talamanca y Sarrens o
Sa rreig. tributaries de la dreta del Ter, a 16 kilòmetres
al NO. del ca p de partit y a 14 de Sant Feliu de Torelló,
quina estació de ferroca rril es la que té més prop.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
quial d edicada a Sant Martí, servida pcr un rector y un
vicari; la alterosa ermita de San ta Llucia , y una escola
bisexual. Fà festa major lo dia 1I de Novembre .
Tota la seua industria consisteix en quatre molins fariners.
A lséu terme, que
es montanyós y de
clima fret y sà, hi
ha mines de lignit
a Sant Pons y a la
Baga dels A rsos;
s' hi cull blat, blat
de moro y ll egums
y s' hi cria bestiar.
Confrontan ab ell:
al N. lo terme de
Sant Boy de L1us-
sa nès, al NE. lo d e
Orís; al E., lo de
Ics Masies de Sant
Hipòlit de Voltre-
gà¡ alS.,lode San-
ta Cecil ia de Vol-
tregà, y al NO. los
de Olost y Sant
BartoméudelGrau.
Era poble reya-
lench.

Sora

Clid d, ~I . rii p It_licu,r.

Caseri u de .6 ca-
Sora. -SlI.nt Joan de Sora ses ab 68 habitants
 PROVINCIA OR BARCEI...ONA.-CELS GOM IS

de fet y de dret. Es a la esquerra deia rier:t del séu nom , tributaria de la

dreta del Ter, a 22 kilòmetres al NO. del cap de partit
ya 5 de Sant Quirze de Besora, quina estació de ferro-
carril es la que té més prop.
Ab lo séu caseriu de CIUSOns y I I I cases escampades
pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 142 edificis ab
453 habitants de fet y 454 de dret.
Pe rtany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
dedicada a San t Pere, serv ida per un rector y un vicari;
la suf ragan ia de Sant Pere-al·pui g, les cape ll es de ls ma·
sos de Rocafiguera
y de Vi ladevall , y
una escola mixta
pe ra noyes y mi·
nyons. Fà la festa
major lo 29 de
Jun y .
Lo séu terme es
montanyós yde cl i·
ma fret; produheix
blat, blat de moro,
patates y l1egUl ns¡
té bons pasturatges
y mó!t d e bestiar,
y confron ta: al N.
ab la prov in cia de
Cerona ; al E., ab
lo term e de Sant
Quirze de Besora;
al S.,ab 10deSant
Agustí de Llussa -
nès y alO., ab lo
de A lpe ns.
E ra de la juris·
dicció senyorial de l
Comte de Sta. Co-
loma .
Clid d. :\Ierih n _ n(\1'"

Sl ocura d'aq uest po. Sora. -C.astell de Rocallguera

ble en Cèsar ¡\u g u ~l To·
rr-.s en lo sêu esmen tat & rg;ula, pl. I lO, I JO Y Ii 6 ..

,
 GEOGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

Tavérnolcs

Esglesia y cases que donan nom a aquest ajuntament format tOt ell de 58
cases escampades ab 284 habitants de fet y 282 de dret.
Es en terra trencada, a la dreta del riu Ter y a 6 kilò-
metres al NE. del cap de partit, quina estació de ferro-
carril es la que té més prop.
Es del bisbat de Vich; té una esglesia parroquial
romànica, dedicada a Sant Esteve, servida per un rector;
la ajuda parroquial de Savassona, ab un coadjutor, y la
ermita, també romànica, de Sant Jaume del Cos, avuy
arrunada, y una escola bisexual. Fà la festa major lo dia
3 d'Agost.
At séu terme que es montanyós y de clima fret y sà, hi ha les runes del

Oid d, ~'arih Hoxoa!i, u,,.

Tol\·èmoJes.-:\lonestir de Sant rere de CaSSClTes

espayós castell roquer de Sabassona, a 611 metres d' altitut, que era dels ba-
ron s d'aquest nom, de Sau, Tavertet y $ararols; s' hi cull blat, blat de moro
y llegums; hi ha bons pasturatges y s' hi cria bestiar. Confronta: al N. ab lo
riu Ter, que lo separa del terme de Roda; al E., ab lo terme de Vilanova de
• •
Sau; al S., ab lo de Folgaroles, y al O., ab lo riu Curri, que lo separa del
terme de Curb.
 PROVINCI A DE BARCELONA.- CELS Gmn s

CU .. d. &larih "-n,ue..
TII.\'èmotes.-Cla\lsu es de Sant Pere' de Casserres

elld d. J\lU VIDtr6

TavèrnolC!J.-Sant Pere de Casserres (At>sis y entrada)
Pr~"N d, 6 l1 ru lou.- IU

,
 GEOGRAFIA GENERAL DR CATALUNYA

AI costat del castell hi ha la esglesia romànica de Savassona, avuy sufra-

gania de la de Tavèrnoles. Dins d'aquest meteix terme hi ha les runes del fa-
mós monest ir clunicense de Sant Pere de Casserres, quina fundació se creu
que es de principis del segle Xl. La seua arquitectura es romànica y de 10 més
senzill en lo séu ist il.
Sembla que al meteix endret hont hi ha avuy aquestes runes hi havia ha-
gut un castell romà, que més tart va ser ocupat pèls visigots y després pèls
a larbs a qui los hi va pendre L'any 798 en Ludw ich lo Piadós, qui encarregà
la seua defen sa al comte Borrell, y aquest hi va fer alçar unaesglesiade dicada
a Sant Pere. L'any 826 va ser recobrat pèls moros, però a les derr;ries del
segle IX o a co men ça ments del X tornava ;:a esta r en poder dels cristia ns.
La esglesia ed ificada per l' esmentat comte Borrell y destruida pèls moros,
va ser restaurada l'any 1006 a despeses de la veSComtessa Ermetrudis, y tal
volta va ser a les hores quan se va fundar lo mon est ir. Aquest va quedar es-
(¡ngit l'any 1572, ~ufrint des de aquella època diverses vicisituts fins arribar
al actual estat de miseria y ruina.
Tota la seua industria consisteix en un molí fariner.
Era de la jurisdicció senyo rial del Marquès de Rupit y Ouch de Híjar.
S' ocupan d'aquest poble:
La esmentada Gula·nct:r""e de Barce/plUl a Vic", per en Joaquim 5aJarich y Verdague r, 1'1. 69 y
7o.-ExcurriJ a Vie.t, Roda, Sant Pere Cauerru _" SaDaUlma, per en Cbar August Torras. Memo-
nas de la Associació Catalanista d' ExcoJrsions Cientificas, "01. 11 ( 1888), pl. 164 a I 67.-Excurrid par-
ticular de/r rmJPn TWI/uetr, Carrera.!' Col/ell. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, n.'
de Octubre li. l>esembrc de 1&92, pI. 7 Y 8.- V Sant Pere de Cauerru, per en JOIiCph M.· Pen cas. But-
lletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 1904, pl. 229 a 244.

Taradell

Vila de 339 cases ab 987 hab itants de fet y 1034 de dret. Es a la dreta y
u n poch apartada del riu Gurri, a , kilòmetres a l SE.
del cap de partit, a S de Balenyà, quina estació de ferro-
carril es la que té més prop, ya 6 11 metres d 'alti-
tut ( 103).
Ab lo seu caseriu de l Carrer de S(IIJla Etlffem'a y
100 cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest

ajuntament 462 ed ificis ab 1651 habitants de fet y 168 1

de dret.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesía parro-
quial dedicada a Sant Genís, servida per un rector y dos
vicaris; les capelles de Santa L1ucia y Sant Quirze y les dels masos Ral y
Montrodón ; una costu ra y un estudi municipals y un convent de Germanes
•
( 101) Al peu de la esglesia parroquial.
PROVlJrrIClA DK BARC8LCNA.-CRl..S GOMIS

Dominiques del Pare Col l. Hi ha tres parelles de mOSSOS d'esquadra a les

ordres d'un subcabo; una societat política, dos hostals y servey diari de tar-
tanes a la estació de Balenyà. Fà festa major lo 25 de Agost y fires, lo 24 de
Janer y lo 15 de Desembre.
La seua esglesia parroquial se va creQlar 10 mes de Setembre de t904 Y
va ser restau rada tot seguit mercès a les almoynes dels seus feligresos.
La seua industria compta ab una íabrica dehellut de co tÓ, tres de texits
de lo meteix, set de texits de llana, una de texits de yute, una de tela pera es-
pardenyes y sis molins de farina.
Lo séu terme es pià y de clima fret; produheix blat, blat de moro; cria
bestiar, y co nfro nta : al N. ab lo de Vilalleonsj al E., ab la provincia de Ge-
rona; al S., ab lo de Seva, y alO.; ab lo de Tona .
Hi ha móltes y bones fonts d' aygua potable, y d'una d'elles, la del mas
Bellpu ig, s'abasteix: ab abundor la ciutat de Vich .
Era de la jurisdicció senyorial del Baró de Savassona.
S' ocupa de Taradell la csmentadll Guía-Ç;ctrom de BarceúJlla a V,d, per en JOaqU1m Salarich y
Verdaguer, pI. 60 Y 61.

Tavertet

Poble de 43 cases ab 132 habitants de fet Y 142 de dret. Es a la esquerra

del Ter, a 12 kilòmetres al NE. del cap de partit, a 8 de
Manl1éu, quina estació de fe rrocarril es la que té més
prop, y a 858 metres d' a!titut.
Ab les 79 cases escampades pèl séu terme, reuneix
aquest aju ntament 122 edificis ab 394 habitants de fet y
413 de dret.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parro-
qu ial dedicada a Sant Cristòfol, servida per un rector y
un vicari; l'ajuda parroquial de Sant Miquel de Se rra-
rols, la ermita de Sant Corneli y Sant Cebrià, la capella del Beat Oriol,
y dues escoles bisexuals. Fà la festa major lo 25 ci' Abri l.
Al séu te rme, que es rnontanyós y de clima fret, hi ha mena de plom al
Serrat de Casermà; s' hi cull bI<Rfpatates y llegums y s' hi cria bestiar. Con-
fronta: al N. ab lo de Santa María de Corcó; al E., ab lo de Sant Joan de Fà-
bregues; al S., ab lo de Vilanova de Sau, y alO. ab lo de Manllé u.
Era de la jurisdicció senyorial del Barò de Savassona.
S'ocupa d'aquest poble Arthur Osona en lo sêu esmentat ItiNerari ~ excurslo"s /I Co/haca-
/Ira, Iu Guillerfu. Anuari de la Associació d'Excursions Catalana. any 11 (,SSl), pl. Jj:l.

Tona

Poble de 226 cases ab 853 habitants de (et y 868 de dret, a 10 kilòmetres

al S. del cap de partit, a 2 de la estació de Balenyà, que es la que té més
 GROGRAFIA GRNERAL OR CATALUNYA

prop, y a 599 metres d' altitut (104). Hi passa la c.uretera de segón ordre de
Barcelona a Ribes y Puigcerdà. Ab les 82 cases que té es-
campades pèl terme, reuneix aquest ajuntament 308 edificis
ab 1268 habitants de fet y 1285 de dret.
Correspòn al bisbat de Vich; té una esglesia pam>-
quial dedicada a Sant Andréu, servida per un rector y dos
vicaris; les capelles dels masos Prat de la Barroca, Vendrell,
Planell y Vilage1iu; una costura y un estudi municipal s; un
convent de Germanes Carmelites, declicadesa la ensenyan-
ça, y una societat recreativa. Fà festes majors lo quart diu-
menge d'Agost y lo 30 de Novembre.
Hi ha fanals de petroli, tres fondes, sis hostals y servey diari de cotxes a
la estació de Balenyà.
La seua industria co nsisteix en una fàbrica de paqueteria, una de llango-
n¡ces y un forn d'obra.
Lo séu terme es trencat y de clima fret y sà; produheix blai, blat de
moro, llegums y patates; cria
bestiar, y confronta: al N. ab los
de Mont.;l.nyola y Malla; al E.,
ab los de Taradell y Seva; al S.
ab lo de Balenyà, yal O. ab lo
de Collsespína.
La seua esglesia primith'a
e ra dalt d'un se rrat y va ser
consagrada y dotada l'any 888
pèl bisbe Gotmar; després va
ser trasladada al pèu mitjorní
d'aquell turó, un xich apartada
del poble, ya principis del se-
g le passat sc-n va alçar un' altra
dins de la població. La primiti-
va ha estat transformada en
Santuari de la Mare de Oéu de
Lurdes. Oalt d'aquest meteix
serrat hi ha les runes del séu an-
tiquíssim castell.
Era poble reyalen ch.
Santa Maria de Toni
A Tona hi ha una deu d' ay-
gua em in : ntment clorurada-sò-
,
(104) Al peu de la esglesia primitiva. que es a dllt del Serrat. L'establiment d' aygiles termals es
I 554 metres.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

dica-sulfurosa, varietat yodurada, quina composició es la següent , segons lo

doctor Munner:
Un litre d' aygua conté;
o.... CU'u cQltlcbl
Nitrògen . . 18'06
Acil car bònich . 83'05
8ub3t.anc[ell t1 xea Ora mll
Clorur sòdicb . 3 2' 720
• càlcich . 1' 322
• magnèsich. 1' 755
S ulfur sòdich . 0 '097
Yodur sòdich. 0'052
S ilicat sòdich . 0 '067
Bicarbona t dldch . 0'385
• mag nèsicb . . 0' 035
Sulfur sòdich . 0'243
Alúmina. . 0 '03 l
O;c it rh rich . . 0 ' Ol7
Ma lcria orgànica a;toada. 0 '°3 1
T otal.
Aquestes aygücs s' usan contra l'escrofulisme y les erupcions de la pell
produhídes per aquell; contra les llagues, corcadures y fístules d' ig ual ori-
g en; contra les afeccions brianoses y sifilítiques, etc ., etc.
Hi ha un establime nt pera pendre-les, quina temporada oficial es del pri-
mer de Juny al 30 de Se tembre.
Dins del meteix terme municipal de Tona, ya uns 3 kilòm etres dcl poble ,
hi ha la de u Segalés, qu ina composició, segons los quírnichs senyors Trèmols
y Luanco, es la següe nt:
Clre8. eQbl ch&
Acil sulrúrich . . 1'63
Acil carbònich . . 13'53
Nitrògen . 14' úl
S ub~t.an e[es !Ixes Oraml
Clo rur sòd ich. 6' 53 d:IR5
S ulfur sòdich. O'()I)l(l80
S ufat sòdich . o' 399966
Carbonat sòdich. 0 '316580
Bicar bona t càlcich . O· I 6<~
S ulfat potàssich. 0 ' 08 1530
S ulfat magnèsich . . 0 ' 063 5 70
S ilicat sòdicb. . >, 0'06ll05
Bicar bonat magnèsich . 0 '033840
Car bonat d' amoniach . 0'005706
S ulfat alum inich. 0'0,.51 76
S il ice . 0 '004 150
Bicarbonat fe rrós . . o'uo 1634
YQd ur magnè!lich .. o '00095 l
Maleri a o rKà nica .. 0'036/)0(,
Cossos no apreciables en qua ntitat. U'()J4606
r
T o tal. 7 ]4°HO
Pr"ocIIIICIIJ d, a"rCt wr"•.- n'S

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

Les aygües de Segalés tenen les metexes aplicacions que les de Tona, y
lo sêu establiment està obert la metexa temporada que lo de aquestes.
Hi ha bon servey de cotxes pera anar des de la estació de Balenyà als
balnearis.
S' ocupan d'aquest poble o de les seues aygües:
Gllla-elcerONe de Barcekm~ ci Vult, per en Joaquim Salarieh y Verdaguer. I raJiC. S.' Vich, IS77,
plana, 57 a 6o.-A.rtlaf Mi/lera/u de Trma, per en Sil\'¡ Thoa y Codina .• Revisla Miner••. Madrid, 15
Mars de 1877.-AguQJ' salinas sulfurfryodo-lmmwrada.r de &!ra1is de Tona" m pr01eclado u/aMe-
ciMien/o óa{neario, pe r en Joseph S.larich Gimênez. 1 (asc. 4.1. Vich ISn.-AgtIQJ' wuntro-llUdit:tnaJu
saJi1W-yodfrm/furQilaJ de..san Andrt.s de Tona, per en Antoni Blly6l:, ab un pròleeh del Dr. Barto-
meu Robert. Vieh, ISSI.-Agua.t 1PI1"ntro-me(licinalu de San Alldris de TO,f(~. Examefl comparalirJo de
ku lIIanaJltialu de Segalis, de Ullastru, per en J. Sa!arich y Cimenez. L rasco 4.\. Barcelona, 188).-
Guia del6aiJiJla ell Cata/uiJa, ~l Dr. F. Jimeno. 1 vol. 8.°. Barcelona, 1894.

Torelló
Vila de 476 cases ab 3 220 habitants de fet y 3212 de dret. Es a la esque-
rra del Ges, a la confluencia d ' aquest riu ab lo Ter, a
14 kilòmetres al N. del cap de partit ya 506 metres de
altitut. Hi passan lo ferrocaril de Barcelona a Sant Joan
de les Abadesses, que hi té estació, la carretera provin-
cial de Vich a Sant Pere de Torelló, Y. a dos kilòmetres
de distancia, la de segón ordre de Barcelona a Ribes y
Puigcerdà. Ab l' examplamentque ha tingut la població
per la dreta del Ges, pOt ben b'é dir-se que aquest riu
passa ara pèl mitg de la vila.
Ab 90 cases que té escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament
566 edificis ab 3806 habitants de fet Y 3796 de dret.
Pertany al bisbat de Vich; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Fe-
liu, ab un rector arxipreste. dos vicaris y alguns beneficiats; una escola bise-
xual, una costura y un estudi municipals; una cOstura dirigida per Germanes
Carmel ites de la Caritat y un hospital civil a cà rrech de aquestes; un estudi a
càrrech de Germans Maristes, un convent de Josefines dedicades a vetllar
malalts y quatre societats varies. Ademés de la parroquial, hi ha les esglesies
del Hospital ydel Cementiri. y Ic:s capelles de Sant Roch, Codi nach, Puig-
desalit y la Coromina, colonia industrial.
Torelló es cap del arxiprestat del séu nom y compta ab una parroquia
de terme: Torelló; 3 d'ascens: Sant Quirze de Besora y Sant Pe re y Sant Vi-
cens de Torelló; 8 de entrada: Besora , Montesquíu, Orís, Sescorts, Sora, Vi-
drà, Vinyoles de Oris y La Bola; 2 rurals de primera classe: Saderra y Ses-
gorgues; una rural de segona c1as9C: Ciuret, y una tene ncia: Ordeig. Total 15
parroquies y una tenencia; 54 esglesies, capelles O santuaris; 15 rec tors, ecò-
nomos o regents. 14 " ica ri s y un s 12500 feligresos.
Hi ha llum elèctrich y t~lègraf; quatre parelles de mossos d'esquadra
a les ordres d'un cabo, y tres fondes. Fà festes majors lo día primer
PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOlons

d'Agost, lo tercer diumenge de Setembre y lo 7 de Novembre; fires, per

la Ascenció y lo 30 de Novembre¡ y mercat, tOts los dimecres. Los principals
carrers són empedrats.
Es una vila mólt industrial: compta ab sis rabriques de filats y una de te-
xits de cotó; dues torneries mecàniques, deu de banya y nOll de fusta; una ra-
brica d' electricÏlat, cinch de serrar fusta, dues de pastes pera sopa y una de
l1angonices; un moli fariner, tres forns d'obra y un de calç. La torneria d'ob-
jectes de banya es una de les especialitats d'aquesta població.
Lo séu terme es pià y de clima f ret; produheix blat, blat de moro, pata-
tes y llegums, y confronta: al N. ab lo de Sant Vicens de Torelló; al E., ab lo

eUd de L.I.", •• CoU T !)ol.,

Sanl Feliu de Torelló.-Vista general de la població

de Santa María de Corcó O L'Esquirol; al S., ab lo de Manlléu, yal O., ab

10 Ter, que lo separa del de les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà .
Dins del terme d'aquesta vila, que era reyalenca, hi ha to renomenat
Santuari de la Mare de Déu de Rocaprebera, ab un beneficiat.
La vila de Torelló es de fundació antiquíssima y fins hi ha qui suposa que
als séus encontorns s' hi han trobat restos de monuments fenicis. Però tot axò
són meres congectures. Lo que sí sembla un fet positíu es que hi ha hagut
construccions romanes y que les poques cases que atií hi bavia després de la
Reconquesta eran conegudes ab lo nom de Spatamala, donant-se lo de Cirvia-
Imm al castell a quin redós s' havian axecat.
Durant lo periode comprès entre la caygud a del Imperi Romà y ta Re-
conquesta, Torelló va passar per les metexes vicissituts que lo restant de la
 •

•
I

r
~
.
,¡;
r
~ ~

ge n
, I ~
•"
~
~
~

•, ~
~
~

•
•"
O
~
•• ~

•¡ •• ....
3
~

, a O
~

!!.
0-
r

..............
_ .... - o
PROVINCIA DE BARCRLONA.-CELS GOMIS 49'
Plana de Vich. Després de la Reconquesta va ser repoblada la vila ya mitjans
del segle XIV quedava ja r~edificada tota la part compresa dins de les anti-
gües muralles, sent de nOtar que des del segle XII havía ja cambiat lo seu
nom de Spalamala pèl de Sant Felíu de Torelló o senzillament pèl de Torelló.
En les continuades turbulencies de la Edat Mitjana aquesta vila va sofrir tota
mena de contratemps y desventures.
L'any 1633 los vehins de Torelló van derrotar a la famosa partida de
bandolers manada pèl no
menys famós Serrallonga a l
torrent de Camporat, quedant
des de aleshores 10 pahís ll iure
de tan molests vehíns. Lo 25
de Desembre de 1640, junt ab
los ~e Vich, van pendre part
al alçament ge neral de Cata-
lunya contra en Felip IV y
lo seu privat 10 comte.-duch
d'Olivares. Lo 26 deJuny de
1690. en la guerra de França
Contra en Carles Il. una par-
tida de 200 francesos enviada
pèl duch de Noailles, va so r-
pendre la vila de Torelló en-
trant-hi a sanch y a foch. Du-
rant la guerra de Successió
va defensar 10 partit dels vi-
E(lI(lIlS contra los bttlijlers, y
en la guerra de la ¡ndepen-
dencia va ser sempre adicta a
la causa nacional. Lo 28 de
Jun y de 1836 va ser assaltada
pèls carlins.
Clid de Llaure' CoU T Soler
Sant ~'eliu de Torelló.-CAn Coll La esglesia primitivade Tore-
lló era romànica y es ja esmen-
!ada l'any 877, quatre anys després de la expulsió dels moros, comaexistentabans
de aquella expulsió . Després va sofrir varies modificacions que la van desfigurar
del tot, y per fi l'any 1670 se va resoldre fer la desaparèxer fent-ne una de
nova de gran cabuda, que es la actual. Es notabilissim 10 retaule del altar ma-
jor, d' istil barroch, un dels millors exemplars que de aquest gènero tením a
Catalunya. Oerrerament, mercès a un important llegat d' un bon patrici, y ab
la ajuda d' altres generosos torellonenchs) s' ha pogut construir lo frontis
del temple en armoína ab l' istil arquitectònich del interiOr del meteix.
l'rOll/fite/III al B¡¡,.c,loPl4.-126
 49' GEOGRAFIA GRNRRAL DR CATALUNTA

Entre los fills il-Iustres de Torelló cal esmentar:

AI Dr. Fr. Joaquím de Parrella y de Rialp, abat benedictí de Sant
Pere de Camprodón , sabi teòlech, orador y antiquari¡ al séu germà Ramón,
famós jurisco nsult del segle XV III, y als nebots d'aquell, Ff". Miquel de Pa-
rrella y de Vivet, també abat de Camprodón, y membre de
la Reyal Academia \Ie la Historia de Madrid, y Fr. Rafel,
abat de la Portella y de Sant Pau del Camp de Barcelona,
que va renunciar varis bisbats que li havian ofert.
Rvnt. P. Fortunat Féu, superior y visitador general de
la Congregació dels pares mission istes de Sant Vicens de
Paul, general de les Germanes de la Carita t yamich ínt im y
con seller d'en Ferràn Vil, de trista recordació.
Rvnt. Pare Lector en teologia Ff". Jaume Novellas, co-
mendador dels me rcedaris de Gerona, nomenat boca d'or per
10 mólt bé que predicava.
Torel1ó.- Famosa En Joseph Coll y Dorca, autor de varies obres y metge
pedra esculplu,..1
romana.
honorari del Rey y de la seua reyal familia.
En Joseph Portús, sabi e nginye r reyal.
En Pere Novel1as, historiador del Santuari de Rocaprebera.
E n J aume Onofre Novel1as y A lavau, catedràtich de matemàtiques pures
y de astronomia a Barcelona y me mbre de la Reyal Academia de Ciencies na-
turals y Arts de la metexa ciutat.
Lo sabi quimich y poeta en Joan Deordal, y
Lo pintor y esculptor en Joseph Balcells, qui era sort·mut.
SJ ocupan d'aq uesta vila.
St,. }ièú'o de Torel/¿, la Virgm de Koca}rebera y San For/ldn. Nl1tiia Iti#orica, per en P. Pa-
rassols y Pi. I. vol. S.' Barcelona, IS76.-Y la esmentada Guia de /Jaret/oNll a Viclt, per en Joaquim
Salarich y Verdaguer, pl. 64 Y65.

Vilalleons

Poble de S9 cases escampades ab 234 habitants de fet y 229 de dret, a 6

kilòmetres al SE. del cap de partit, quina estació de
ferrocarril es la que té més prop . Abans formava part
del ajuntament de Santa E ugen ia de Berga.
Es del bisbat de Vich¡ té una esglesia parroquial de
istil romànich, dedicada a Santa Maria, servida per un
rector; lo fam ós santuari de Puiglagulla y una esco la
bisexual. Fà la festa major 10 dia 15 d'Agost.
Lo séu terme es montanyós y de cl ima fret; produheix
blat, blatpe moro, llegums y patates , y confronta: al N.
ab lo de Santa Eugenia de Berga¡ al E., ab lo de Sa nt Sad urní d' Osormort¡
al S., ab lo de Taradell, y alO., ab lo de Malla .
 •

PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS Gmns 493

Es fama que en altre temps hi havia lleons al terme d' "'quest poble y que

ClI"" de Marii.n Roean,..~ ..

Vilal1eons.-Santuari de Pu;glagulla

cinch d'ells, gratant la terra, van descubrir la imatge de la Verge que avuy
se venera al cim de Puiglagul1a, hont hi ha una dèu d ' aygua clara y fresca.
Aquest poble era reyalench.
Tractan d'ell:
1.0 P. Camós en lo siu esmentat 7ardf1l de tirada, pl.:19O a :1!]6.-La esmentada Gula-eiçercml
de IJareekma a Vicn, pe r en Joaqu im Salariell y Verdaguer, pI. 70 Y 7'.- Y l' esmenlat ffillerari ñ ex-
cursions per ColÜllcahra y Iu GllillerÍls, per Arl!1l,lf Osona. Anua ri de III A!lsociaeió d' E~el,ll'!jions
Clllalana, any 11 ( , SSJ), pI. 24S Y :149.

Vila nova de Sau

Poble de 49 cases ab 173 habitants de fet y 194 de dret. Es a la esquerra de

la Riera Major, tributaria de la dreta del Ter, a 12 kilòmetres alO. del cap de
partit, quina estació de ferrocarril es la que te més prop y a 533 metresd'altitut.
Ab los seus agregats los pobles de Cas/allyade/l y Sa,,/ Alldréu de Bal-
cel/s y la aldea de Sa", reuneix aquest ajuntament 165 edificis ab 727 habi-
tants de fet y 784 de dret.
Correspòn al bisbat de V¡ch; te una esglesia parroquial dedicada a Santa
María, servida per un rector, y un vicari ambulant pera les Guit1eríes, la capella
de Santa Magdalena, y una COStura y un estudi municipals. Hi ha quatre hos-
tals y r.1. la festa major lo 15 d'Agost.

,
 •

GEOGRAFIA GENERAI# DE CATALUNYA

També a cada un dels agregats hi ha la llur corres-

ponent esglesia parroquial dedicades: la de Ba ncells a
Sa nt Andréu; la de Castanyadell, a Sant Pere, y la de Sau,
a Sant Romà, cada una ab lo séu correspone nt rector .
A Sau hi ha la ca pella pública del mas Rovira y a Bal-
cells lo santuari de la Mare de Déu de Vallclara.
Tota la iudustria d'aquest terme municipal, que es
mólt montanyós y de clima (ret, està reduhida a dos
molins de farina. S ' hi cull blat, sègol y pa tates;

ell..... :\'. "h HoeafilU'"

Vilanova de Sau.- Riera Major, moli de BojonJ
 PROVINCIA OR BARCELONA.-CELS GOMIS

ne treuen mólta fusta y carbó; s' hi cria bestiar bovi, de llana y porqui, y
con fronta al N. ab lo terme de Tavertet; al E., ab la provincia de Gerona;
al S. ab lo terme de Sant Sadurní d'Osormort, y alO., ab los de Vilatorta,
Sant Martí de Riudeperes, Folgaroles, Tavèrnoles y Roda.
Era de la jurisdicció senyorial del Comte d'Osona y Marquès d' Aytana.
Se n'ocupa Arthur Osona en lo séu esmentat fUnerari fi' v.:cunltms a Collla&ahr-a J Iu GuiJk-
riu. Anuari de la Associació d'Excursions Calalana, anyil (1883), pl. 236 Y 237.

Vilatorta
Poble de 183 cases que, ab algunes més d'escampades pèl séu terme,
reuneix 841 habitants de fet y 880 de dret Es a 6 kilò-
metres al E. del cap de partit, quina estació de ferrocarril
es la que té més prop y a 588 metres d' altitut, y hi pas-
sa la carretera provincial de Vich a Sant Hilari Sacalm,
tenint camins de carros pera anar a Folgaroles, Santa
Eugenia de Berga y Sant Sadurní d'Osormort.
Es del bisbat de V¡ch; te una esglesia parroquial
dedicada a Sant Julià, de la que es sufragania la de Sant
Martí de Riudeperes, servida per un rector y un vicari;
les esglesies de la granja agrícola y del convent de Sant

OIid d. JOMplr. M.O 80nn

\'il.torta.-Vist.l general de la poblllCió

Tomis, residencia dels Pares Camilos; les capelles dels masos Cànoves, Puig-
secb, Catvería, Bell-lloch y Solà; una costura y un estudi municipals, una
granja agrícola pera òrfens pobres que hi reben instrucció y hi són mantin-
guts y vestits gratuïtament, y un convent de Germanes de la Sagrada Familia.
Pro~"da dt Ba,.ctlt>lla.-It7

,
 GEOGRAP1A GENERAL DE CATALUNYA

Fà la festa major lo tercer diumenge de Setembre. La circunstancia de estar

vOltat de boscos y salzaredes
Plan y carre.rs de. Sant Julià de. Vilatorta y de fruir d'una temperatura
Dibuxat per Joseph M.- Bofill mólt agradable, fa que hi con-
e.cala 1 : 10000
corrin als istíus mó!tes fa mi-
lies que 1I0gan chalets ama-
blats que e n gran nombre hi ha
destinats en aquest obgecte.
\
\ Hi ha parella de mossos de
\ esquadra, destacada dels de
Taradell , fanals de petroli,
una societat recreativa, una
i' fonda-restaurant y servey es-
tiuench de cotxes pera anar
a Vich .
Al sé u terme, part pià part
montanyós, hi ha mó1tes y

} I
bones fonts y entre e lles la
de la Noguera, que es de
ayg ua bicarbonatada-càlcica-
i
J
• magnesiana ; s'usa contra lo
mal de pedra, infarts del fetge
y de la melsa, hipertrofia de
la pròstata y constipació del
ve ntrell. S' hi cull blat, ordi,
1 Rambla de Puig y Cu- Il Corredor de la plaça
nyet 13 Carrer de la Font blat de moro, patates, llegums
l Carretera de Vich 14 Plaça
3 Id. de r olgaroles t S Trasp!aça
y verdures, y confronta: al N.
4 [do de la Fon t 16 Carrer de Jesús ab Sant Martí de Riudeperesj
S Font Noguera 17 SoIA
6 Plaça de la Collecla 18 Esglesia al E., ab Vilanova de Sau y
7 Carrer de Sud a
8 }' 9 Carrer Major ,.19 Carrer de Mon tseny
¡d. de sobre [a Font
Sant Sadurní d ' Osormort; a l
10 Plaça de la Era del Sult li Call de Clin Nisbort S. ab Santa Eugenia de Berga
11 Ca Ude la Era d'e n Titus 22 Carrer de l' Alba rcda
y alO., ab Vich.
Era poble reyalench, nomenat també Sant Julià de les Olles a causa dels
forns de terriça que hi ha. Al séu terme s' hi conservan les runes d'un castell
fe udal y les del monestir de Temptaris conegut ab lo nom de Sant Llorenç de
Cerda ns .
Tractan d'aqu est poble:
l.a esmcnta.da GII(a-&ictnme de 8arulolta a Vid, per en Joaquim Salarich y Verdaguer, pI. 67.
-Carta soóre la ulaClil JII'gibrid-ItidrolQgica de Vilatorta, per en Roman Amet y Viver. But11eti de la
As80ciaeió d' Excursions catalana, any 1&87, pL 64 }' 6S.-lA &astell de B eff;Uig, la cua tr Alta-
"i!Ja de ¡rilatorta. per en rrancesch CaTfCras y Candi. 1 rasc. 4.t. Ual'l:clona. 1897.- " Sant 7 11fià
de VI/~to, tQ. GuIa del/onu/tr, per en Joseph Salarieh. I vol. 8.". Vich, 1898.
 ~
•
,•
o
ï•
••,
-••
•o

-• •
•
•<
•

......
., CI
q;
"otq;
....
Q:

::,.-"
...
CI
,
.... • ,...0
• . . ... .o .. ..'
-".,
CI

'"
I-
l-
Q:

,
•
 PI'IRTIT JUDICII'IL DE VILI'IFRI'INCI'I DEL PENI'IDÉS

Vilafranca del l'enadb.-Avinyonet.-Cabanyes (Les).-Castel1ví de la Marca.- Fontrubi.-Granada

(La).- Lavil.- Mediona.- Olèrdula.-Pachs.-PIA del Penadès.- Pontons.- Puigdalba.- Sant Cu-
gat Sesgarrigues.- Sant Marlí S.rroca.- $ant Pere de Riudevitlles.-Sant Quintí de Mediona.-
Sant Sadurní de Noya o de Anoy •. - Santa Fè.-Santa Margarida.- Subirats.-Terrassola.- To-
rrel!es de Foix.- Vilovi.

Situat a la antiga regió dels cosse/alts y formant part de la veguería de

Vilafranca y de la encontrada natural del Penadès, confronta aquest partit
judicial: al N. ab lo de Igualada; al E" ab lo de Sant Felíu de Llobregat;
al S ., ab lo de Vilanova y Geltrú, y alO ., ab los del Vendrell y Montblanch,
de la provincia de Tarragona.
La vegueria de Vilafranca, que corresponia ab poca diferencia a la co-
marca del Penadès, s' extenia des de Garraf al riu Gayà y des de la mar fins a
Igualada inclusive.
Avuy dins del territori d'aquella vegueria hi ha los partits de Vilafranca,
de Vilanova y Geltrú, part del de Igualada y tot lo del Vendrell j are de la
provincia de Tarragona.
Creuat de SO. a NE. pèl ferrocarril de Valencia a Barcelona y de O. a E.
per la c:\rretera de segón ordre de Tarragona a la nostra ci utat comtal, sense
cap montanya de nOlable a lçaria ni cap corrent cabdalosa, aquest partit judi-
cial es essencialment agrícola , tenint-ne gran nomenada los vins del Penadès.
Comprèn aquest partit 5 viles, 26 pobles, 63 caserius y 2124 edificis iso-
lats, ab 36250 habitants de fet y 37013 de dret, repartits entre los 24 següents
ajuntaments:
Avinyonet, Cabanyes (Les), Castellví de la Marca, Fontrubí, Granada (La),
Lavit, Mediona, Olèrdula, Pachs, Pià del Penadès, Pontons, Puigdalba, Sant
Cugat Sesgarrigues, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí
de Mediona, Sant Sadurní de Noya o de Anoya, Santa Fè, Santa Margarida,
Subirats, Terrasola, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penadès y \ïlovi.
La vegueria de Vilafranca comprenia, en temps de Pere IV, les següents
poblacions: Vilafranca de Penadès, Garbós (Arbós), Piera, Gualada (Igu.a-
lada), Cubelles, Castell de Fontrubia, Canyelles, Gelida, C"\lafdt, Roca Cres-

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

pa, Salicrup, Altafulla y Ça Nou, La Gialtrum, (encare no ex istía Vilanova),

Esperaguera (Esparraguera), Masquefa, Monistrol de Noya, Sant Pere de
Riudevitlles, Terrassola, Quadra del Gorner, Santa Fè, La Granada, Sant
Cugat Ses Garrigues, Sant Sebastià, Avinyó, Cantalops, Dordal, Pontons,
Foix, Miralles, Querol, Montagut, Santa Perpètua, Marmellar, Cimitrells, To-
rra den Barra, Vespella, Roda o Barà, Bellvey, Heornal (Gornal) Lorens e
Lotjer, Castellet, Ca nit, Les Gunyoles, Olèrdula, Vila de Lops, Celma, Cia.
ramunt, Mediona, Ódena, Castel1eulí (Castellolí) y Montbug (ilFolI/btty).

Vilafranca del Penadés

Vila cap del partit judicial del séu nom. Té 1745 edificis ab 58 més d' es-
campats pèl terme, reunint 7749 habitants de fet Y 7585 de dret. Es a la esque-
rra y un xich apartada del ríu Foix, a 58 kilòmetres alO. de la capital de la
provincia Y a 224 metres d' altitut (105).

Vilalranea del Penadès._ Vista general de la població en 10 segle XVII segons dibuix del
enginyer francès Beaulleu

Hi passan lo ferrocarril de Tarragona a Barcelona per Martorell, que hi

té estació; la carretera de segón o rdre de Valenda a la capital de la provincia,
la de tercer ordre de Igualada a Vilanova ab rama l a Si tges, y ne surt lo camí
vehinal de G uardiola . Té telègraf, llums de gas y elèclTÍchs; destacament de
,
PItOVINCIA DE BAItCELONA.-CELS GOMIS 499

guardia civil a les ordres d'un capità, y de carrabiners manat per un sar-
gent.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial dedicada a Santa María y un' altra baix la
advocació de la Santíssima Trinitat, servida la primera
per un rector que es degà del Penadès, y la segona per
un altre rector; un convent de monges Carmelites, de
clausura; un de Germanes Carmelites del Hospital y un
d"e Germanes Carmelites de Sant E1íes, dedicades a la
ensenyança; un de Josefines pera vetllar malalts y un de
Pares de la Sagrada Fam ilia, que tenen colegi de primera y segona ense-
nyança. Hi ha dues costures y dos estudis municipals, tres estudis particulars
de primera ensenyança y altres tres, també particulars, de segona, y una Es-
tació enològica; dues societats chorals y altres sis diverses .

ViJarr~nca.-Vista parcial de la població

Hi ha tres fondes y un hostal y servey diari de carruatges pera anar a

Avinyonet, Canyelles, Capellades, Pià de Penadès, Fontrubí, Igualada, La
Granada, La Pobla, Les Cabanyes; Puigdalba, Sant Cugat de Sesgarrigues!
Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudevitlles, Sant Pau
d' Ordat , Sant Quinti de ~Iediona, Torrelles de Foix y Vilanova y Geltrú.
Fà festa major los dies 29, 30 y 31 d'Agost y I Y 2 de Setembre¡ fires, lo
PrOtnltdll tte8IJrceltnla-l t8
 500 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

primer de Maig, 18 y 28 de Octubre y 21 de Desembre; y mercat tots los dis-

saptes.
La principal riquesa d'aquesta vila es lo vi, que exporta en gran quan-
titat a França, a Suissa y a la Amèrica del Suri Y gayrebé tota la seua indus-
tria es derivada de la agricultura. En efecte, compta quatre fassines d' aygu3r'
dent y tres d'esperit de vi; quatre fàbriques de gaseoses y una de xarops y
horxates; una de farina, una de gluten y una de midó de blat; dues de pastes
pera sopa, una de pà de gluten y dues de xecolata; sis fabriques de sabó, una
de crémor tàrtre y tres de curtits. Té, ademés, una r:tbrica de gas, d.ues cen-
trals elèctriques, dues fundicions de ferro, tres fabriques de serrar fusta y dues

Clidd,J.IJ.1Ut.d,C,I.

Villlrrllnca.- Antieh Pallu dels Rey» de Ar.gó

de ciment y calç hydràulica; dos molins de moldre esclofolles y tretze forns de

terri.;a.
Una petita industria, la de les coques, es tal vegada la que li ha donat
més nom.
Lo séu terme es pIà y de clima benigne; lo regan la riera Gran y lo tO-
rrent de M'elió; s' hi cull mólt de vi, mólts alls y bona cosa de blat yordi, y con-
fronta: al N. ab los de Les Cabanyes y La Granada; al E., ab 10 de Sant Cu-
gat de Sesgarrigues; al S. ab lo de Olèrdula, y alO. ab los de Santa Marga-
rida y Pachs.
La fundació de Vilafranca data de mitjans del segle XII y se creu que va ser
deguda a la decadencia d' Olèrdula, quins habitants ne van ser los primers
pobladors. La vila va aumentar mólt durant lo segle XIJJ.
 PROVINCIA DE BARCELOHA. -CELS GoM IS 50 .
Al principi pertanyía als Comtes de Barcelona, però e n Ramón Beren-
guer IV y la seua muller Peronella la van transmetre a e n Berenguer de Vila-
fran ca, Dalmàu de Canyelles y Violano de Zara faguera, transmissió que va ser
ratificada per lo rey Anfos l, fill d'aquells.
L'any 1218 hi va celebrar Corts lo rey en Jaume I lo Conquistador, en les
que hi va sen tar lo precedent del dret de represen tació del poble, que li va ser
conced it en lo se-
güent regnat, y va
otorgar als muni ci·
pis catalans los
drets y franq ueses
que tant van con·
tribu ir a la prospe-
ritat de C.'l.lalunya.
Los vilafranquins
van acompanyar a
D.Jaumea les con-
questes de Mallor-
ca, Vale ncia y Mur-
cia, en premi de lo
qual se-Is hi van
concedir a mólts de
ells terres y masies
co nqu e rid es als
alarbs d'aquells
reyalmes.
A les Corts cele-
brades a Barcelona
t' any 1283 hi van
assistir dosdiputats
de Vilafranca, a
quina vila se li va
conced ir lo pri vile-
g i conegut ab lo
nom de Recog1WVe-
rImI PrÓCeres. Dos
VilafrlncL- Esglesia de Santa María
anys després va
morir en aquesta
vila lo rey Pere III d'Aragó, 611 d'en jaume I, al anar a embarcar-se a Salòu
pera castigar la desl1ealtat del séu ge.mà lo rey de Mallorca.
Lo rey Anfos 11 , conegut ab lo nom de lo Lliberal, fill d'en Pere
lo Gra". va concedir a Vilafranca lo privilegi de govemar-se pe r ella metexa •

•
,
 50' GEOGRAP'fA GENEKAL OR CATALUNYA

donant-li una municipalitat propria pera la qual tenia 10 dret d'elegir 4 jurats
y 50 cancelle rs ..
En Jaume li, al comprar lo senyoriu de Vilafranca a Na Elisenda de
Montoliu, va convertir en reyalenca aquesta vila, y lo 13 de les kalendes
d'Agost de 131:2 va eximir del servey militar y de tota contribució reyal a tots
los qui hi anessen a viure durant l' espay de cineh anys. L' any 1316 los hi
va concedir lo privilegi de seguir tenint la fira de Sant Lluch (18 d ' Octubre)
durant quinze días seguits, y lo primer de Juliol de 1322 va eximir als séus
terratinentsdelpago dels
tributs de lleuda, pes,
mesuratgc, herbatge,
pea tge y pasa tce.
L'any 1259. en que-s
va fer lo cens de Cata-
lunya, tcnía Vilafranca
453 (achs que, a rahó de
5 persones per foch, que
es com se comptava ge-
neralment, fan 2265 ha-
bitants. Pertanyian lla-
vores a la Corona les
viles de Vilafranca, Ar-
bós, Piera, Igualada, Cu-
belles y lo castell y terme
de Fontrubia, que reu-
nían entre totes 1843
fochs y 92 15 habitants.
D. Pere III lo Cere-
maniós va conced ir ;Í.
Vilafranca (2 de Març
de 1356), lo privilegi de
quedar perpetua ment
unida a la Corona de
Clb6 M JIIII Y;lItro
Aragó, lo qual no va ser
Vllarranca.-Claustre del anl¡eh convent de SanI franccsch obstacle pera que pochs
anys despres (1375) lo
meteix rey vengués los drets que tenia sobre la vila a D. Alfons d' Aragó,
venda a la que s' hi van oposar a ma armada los habitants de la vila, logrant
que-s donés per nula. Lo 8 de Març de 1353 se va celebrar a Vilafranca un
Par1ameut en lo qual se va dedUir segui r la guerra co ntra los genovesos, y lo 6
de Novembre de 1367 s' hi van celebrar COrtS generals e n les que lo rey va ob-
tindre ajuda y socors pera fer la guerra a D. Pere lo Cruel, (ey de Castella .

•
"
Gr.OGJUI'I A GJ::Nt: MAL Ot: CATA1.UNYA

,•
SI.C';._
Il. , _ _ ..,. ,"¡¡'.,,,
SI. f .... "i. "" ~ihf .... . _;.
',...1'.... " "-f<o • u.._
,• ,_o ,,"-ihlo"'''

""" A."'
h .... f'.
_.,I
f'.
'"oi..",
ol.

" ...,
" C,<hlo'",

Vila de
fllCititat per D. Pere Alagret y Vilaró; rectificat pe r n. S. Gnell
y Grau, y rev(,;at pêl m<;tt:ix Ajuntament .~. )J.,t.o,~ I:.<lito•. -IJ.:l¡uloLt
• ,
 PROVINCIA DE BARCEl.ONA.-CELS GaMIS

Lo meteix rey en Pere, trobant-se a Gerona )' any 1385, va comprar a Na

Constanza de Perelló per :2:2:2:2 florins d'or, y va vend re per la metexa
quantitat a la "i la de Vilafranca, les jurisdiccions dels pobles de La Granada,
Santa Fè, Terrassola y Riudevitlles. Y lo :29 de Desembre de 1394 en Pere de
Cervelló va vendre, a carta de gracia, per 390 florin s d'or, la jurisdicció
de Sant Cugat Sesgarrigues a la metexa vila., ab lo qual aquesta, després d' ha-
ver-se emancipat de la servitut feudal va passar a ser senyora d'altres
llochs.
Durant la guerra de Catalunya contra en Joan lI , Vilafranca va defensar
ia causa catalana y va ser víctima d'u na crudel venja nça per part de les tropes
reali stes al retirar-se aquestes cap a Tarragona, desp rés de haver tingut d 'a lçar
lo setge que havian posat
a Barcelona. Més de 400
vilafranquins van ser de-
gollats e n aquella trista
jornada.
L'any 15:29 va dotar-
se d'aygües potables a
aquesta vila per medi de-
ca nonades yaqüeductes,
quines obres havian co-
men çat vint a nys abans.
A les derreríes del se-
gle XVI lo rey D. Felip
III se va hostatjar dues
vegades a Vilafranca,
anant-hi de pas cap a
Barcelona, hont havia de
celebrar Corts.
Durant la guerra de
separació contra en Fe-
lip IV, Vi lafra nca va so-
fri r la sort de les demés
poblacions catalanes, y
lo meteix li va passar e n
Clisi de Pere Alt,..l Viteró la guerra co ntra en Fe-
V¡la!ranea.--Cenlre Agricola del Pcnadès lip V, en que va pendre
les a rmes a favor de la
dinastia austríaca.
Quan la g uerra de la Independencia, al saber-se al Penadès la batalla del
Bruch, se van alçar tots los séus pobles en sometent y van atacar a la van-
guardia de la columna del ge ne ral Chabran, que havia sortit de Tarragona en
P1'nl#tÑa, B4rCllDM.-It9

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

direcc:ió a Barcelona (9 de juny de tg08). L'endemà les tropes franceses, des-

prés d'una lleuge ra resistenc:ia per part del paysanatge, van entrar a Vilafranca,
començant a saquejar les cases, saqueig que va cessar a poca estona mer·
cés a la intervenció d'algunes persones notables de la vila. De les diveT'Ses
peripec:ies de aquesta guerra la més notable pera aquesta "ila va ser l' atach
de la població per part d'una columna espanyola manada pèl mariscal de
camp D. Joan Caro, que va obligar a rendir-se a uns 700 francesos que s' ha-
vian refugiat al quartel, després d ' haver tingut dues centes bax:es entre
morts y ferits.
Durant les desastroses guerres civils del segle passat, Vilafranca va de-
fensar sempre la causa de la llivertat co ntra l' absolutisme, sufrint no pochs
cont ratemps per part dels realistes primer y dels carli ns després .
Avuy Vilafranca s' ha refet un poch del estat de postració a que la
havian reduhida tants anys de lluytes y es de esperar que l'esperit emprene-
dor dels séus habitants lograrà fer-li ocupar lo lloch que li pertoca entre les
seues germanes catalan es.
Entre-ls fills ¡¡-lustres de Vilafra nca cal esmentar:
Sant Ramón de Penyafort, any 1275, canonisat l'any 1601,
En Pere de Avinyó, governador ge neral de Catalun ya l'any 1389-
Emerenciana de Copons, monja caputxina morta en olor de santetat a To-
ledo lo 30 d'Abril de 1650.
En Jaume de Copons, que era bisbe de Vich l'any 1668.
En Pere de Copons, nat l'any 1622, bisbe de Urgell , mort a Balaguer
l'a ny 1681.
En Pere de Copons, arquebisbe de Tarragona, nat l' a ny 1675 y mort
l' any 1753-
Frà Benet Canyel1as y Escardó, abat del Monestir de Benedictins de Sant
Felíu de Guixols y després bisbe de Mallorca, nat l' any 1678 y mort
l'any 1743.
En Pau J aner, catedràtich de lIeys a la U ni vers itat de Ce rvera (1713-
• 784).
Lo Dr. en Felíu J aner y Bertràn, director de la Escola de Medecina de
Barcelona y catedràtich de clínica mèdica de la Facultat de Madrid, y diputat
a Corts per Catalunya en la llegislatura de 1820 a 1821 .
Sor María Ràfols, fundadora de la Congregació de Germanes de la Ca-
ritat de Santa Agna, batejada l'any 1781, y heroina de la Caritat durant
los memorables setges de Çaragoça del any 1808, a qui l'Ajuntament de
Vilafranca ha dedicat 1.:\ següent inscdpció (106) lo 30 d'Agost d'aquest
any:
,
(106) A la porta lateral de la esglesia de Sanla Mari. de .questa vila.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS
505
.En aquesta iglesia de Santa Maria de Vila/ranca
fou /et.l cristiana 10 dia 7 de nO\'embre de 1781
SOR MARIA RAFOLS
fundadora de la Congngació de Germanes
de la Caritat de Santa Agna,
dona insigne en alleugerir le9 miseries humanes
y que, armada ab la Caritat,
dominà lo furor bèlich dels sitiadors de Saragossa
del aDy ,808
Vilafranca li dedica aquesta ~emoria
eD lo primer aniversari secu lar
dels gloriosos sitis .•

Rvnt. P. Frà Joseph Blanch y Grael1s, abat del Monestir de Montse rrat y
després general de la Ordre de PP . Bened ictins.

O1ill' M P ... AI.,,,, ., Vil'"

Vilafranea.-Antiga capella de Santa María dels Horts

Dr. Manel Barba, distingit advocat y membre de la Academia de Cien-

cies y Arts de Barcelona, mort l'any 1824 a la edat de 71 anys.
Lo distingit catedràticb de la Universitat de Barcelona en Frnncisco Xavier
L10rens (1820-1872).
En Pau Milà y Fontanals, mort l'any 1882, catedràtich d'Estètica e His-
toria de les Belles Arts, a la l'scola de Barcelona.

,
 506 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

En Manel Milà y Fontanals (1818-1884). un dels més sabis cated rà tichs

de ta Un iversitat de Barcelona.
En Gayetà Vidal y Valenciana, catedràtich d' Historia de Espanya a la
metexa Universitat.
Eduart Vidal y Valenciana, germà del anterior, escriptor y autor dramàtich.
Enrich Vallès y Soler de Aragonès, minist re ple ni potenciari y e nvia t ex-
trao rdinari d'Espanya a Xile, nat l'any 1835 y mort l'any 1889.
Antoni Estalella y Si\'iIla, bisbe de Terol, nat l'any 18« y mort l'any 185)6.
Y lo bisbe de Barcelona Doctor Margades.
S' ocupan de V ilafranca:
E.TCllrlid ¡J Vilafranca . Sant Alarll Sa"oca. elc. L' Excursionist!" vol. I, pI. 609 a 61,.-Ex-
cllrsid a Vilafrallca, tic., per en Cèsar August Torras. Memoril1s de la Associació Catalanista d' Excur-
sions Cielltíficas, vol. I, plo 196 a 109.- Excurrio co/-/ecfiM a Vila/ranca J mcon/onu, per en Marsal
Ambròs y Orlil. Bulllelí de la As."OCim:ió d'excursions Calatalla; Illy 1879, plo 156 a 163.-Excunid
co/-lee/iua a Vila1WtJa, Ollrdula y Vila/ranca. per en Ramón ATlbia y Solanas. Butlletí de la Associl-
ció d'Excursions Catallnl, any 1882, plo 182 I 192.-lAI J¡isóu de Vila/rafUa. per en Gayetl Vidat
y Valenciano. La lIuslració Catalana, n. 64, ( ISSz). - Apun/u "i:/dricos tic Vila/rallca del Ptnadl:,
per G. Q. 1 tom. 41., Vilarranca, l S8i.-Excuni01fS pn- ID Pmadl:, per cn Joseph CasleUanos. Butlletí
de la Associació d' cxcursions Calalana, any [890, pl. [6j Y 168. _PriviltgiDI dt Vila/ranca del Pe-
1UJ:(l.t. Publicació oficial. I \"01. 41., V¡¡afn,nea del Penadès, 18c)4.-ill()1lul,un/l rJila/ra"t¡Uilll. La
ug/uia de Sali/ Frallcuc"-, la capella de -Salli 7(1a1l, per en Claudi MIS y Jornet, 1 fl-'lC. 8.' Vilafranca
dcll'elladb, 18c¡6.-EJ Pl/uuUS tll tI Ietle XIX, per vari~. 1 \'01. en 8.' perllongat. Vil ..franc., 1902. -
ND/U solJre la lIUJ11i"'tlll ¡n/tlec/unl J ar/'s/ic/l de Vilafranca del fuadi:, per en CI.udi M.s y Jornet,
I fasc. 8. 0 Vil.franca del Penadbs, 1902 - Y JI!l»Wgraf/a sDJJre la a"/iguila/ de la! roi"a: de Sa"t jtli-
/futI de Ollrt1ula. Seguida de la reimpresió de BreuI C01Uidtracio1U loIJre r orip de la lUa I1I(€uora
Vila/rallca del Pelladl:, per en Pere Alegret y VdnrÓ. I fasc. ,,1., Vilafranca, 1903·

Avinyonet
Poble que , ab los poblets de Cau/allops, Les Glmyoles y Saltt S~bastià,
los caseríus de Arbossà de .Dalt y Arbossàd~ les Roques,
les barriades de Les Cabories y Ciaria lla y 89 cases es-
campades, forma un Ajuntame nt de 3'39 edificis ab 14 52
habitants de fet y 1547 de dret, a 6 kilò metres al E. del
cap de parti t, quina estació de ferrocar ril es la que té
més prop.
Hi passa la carretera de segón ordre de Tar ragona a
Barcelona y està unit a Olesa de Bonesvalls pe r med i de
un carni veh inal.
Era poble reyalench; es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroqu ial
dedicada a San t Pere Apòstol, servida per un recto r; una costura y un estudi
mun icipals; una societat de pagesos y carruatges dia ris a Molins de Rey y a
Vilafranca . Fà la festa major lo ,S d'Octubre.
Lo séu terme, relat ivament pIà y de clima benigne; produheix blat, llegums,
vi y fusta; cria bestiar de llana..- y confronta ; al N. ab lo de Pià del Penadès;
al E., ab los de S ubirats y Begues; al S, ab lo d'Olesa de Bonesvalls, yal O.,
ab los de Vilafranca, Sant Cugat de Sesgarrigues y Santa Fè.
 PROVINCIA DE BARCKLONA .-CEl..S GOMIS 50 7

Cabanyes (Les)

Poble de 88 cases ab 366 habitants de fet y 379 de dret, a 2'50 kilòmetres

al N. del cap de partit, de quina estació de ferrocarril se
serveix . Hi passa lo camí vehinal de Vilafranca a Guar-
diola y es a la vora de la carretera de tercer ordre de
Igualada a Vilanova y Geltrú.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial
dedicada a Sant Valentí, servida per un rector; una escola
bisexual y carruatges dia.ris pera anar a Guardiola y a
Vilafranca. Fà la festa major lo primer diumenge de
Setembre.
Lo séu terme es pià y de clima temperat; produeix
poch blat y mólt de vi y alls, que constituexen 10 séu comerç de exportació;
cria bestiar de llana y porqui, y confronta: al N. ab lo de Fontrubí¡ al E. ab
lo de La Granada, al S. ab lo de Vilafranca; y alO., ab los de Pachs y Viloví.
Les Cabanyes o les Cabanyes del Penadès era poble reyalench.

Castellví de la Marca

Municipi format pèls casseríus de La A/munia o La. A/uma, CtÍ" Pall-

xeta, Les Cases ae la Riera, Les Cases noves del Marca,
La. Cunillera Grossa, La Cwu"/Iera Xica y Lo Mas de
la Pa1¿sa, quin ajuntament se reuneix al primer d'ells;
forma un total de 310 cases, ineluint-n' hi algunes d' es-
campades, ab 1357 habitants de fet y 1366 de dret. Es a
10 kilòmetres al NO. del cap de partit y a 8 dels Monjos,
al que està unit per medi d'un camí vehinal, y quina
estació de ferrocarril es la que té més prop.
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
parroquial dedicada a Sant Sadurní, servida per un rec-
tor; una costura y un estudi municipals y un hostal. Fà festes majors los dies
15 d'Agost Y 8 de Setembre, a la Almunia.
Al séu terme, que es montanyós y de clima sà, s' hi cull vi y alls en abun-
dor. Era re yalench y confronta: al N. ab los de Torrelles de Foix y Sant
Martí Sarroca; al E. ab los de Pachs y Vilafranca; al S. ab lo de Santa Mar-
garida y alO. ab la provincia de Tarragona.
S' ocupa d'aquest municipi en Joseph Castell.nos en Ics seues &C'IIrsio1t.l f'lr lo Pelfadu. But-
lletí de la Associaci6 d' Excursions Catalana. any 1890, plo '7 ••• 87·

Fontrubi
Poblet de 6 cases ab 20 hal,itants de fet y 22 de dret, que dóna nom a
Protrl"Ñ de 8arcelMuJ.-/30

,
 508 GBOGRAP1A GENERAL DE CATALUNYA

aquest municipi quin Ajuntament se reu neix a Guardiola. Té com agregats,

ademés d'aquest poble, los caseríu! de L' Al&u1utr, Les
Auhagu¿s, La. Ballà, Oil Sa,nissón, Les Cases Noves,
Les Cases à' en Raspall, Lo Coll de la Barraca, A/as
JJft4YÓ , La. Mala y Sahaneil y 214 cases escampades
pèl terme, reunint entre totes aquestes entitats 398 edi-
fi cis ab 1624 habitants de fet y 1702 de dret.
Es a I t kilòmetres al NO. del cap de partit, quina
estació de ferrocarril es la que té més prop, y al que
Guardiola està unida per medi d ' un carni vehinal. Per
Guardiola y Fontrubi hi passa la carretera provincial
que, sortint de la de tercer ordre de Igualada a Vilanova, prop de Pià de Pe- o
nadès , va a La Llacuna.
Pertanyia a la jurisdicció del Marqu ès de la Man resa na, correspòn al bis-
bat de Barcelona y té una esglesia parroquia l dedicada a Sant Pere y Sant Fe-
liu ; compta ab un a costura y un estudi municipals, la la lesta major lo IS
d'Agost y té servey de carruatges pe ra anar a Guardiola y a Vilafranca.
Lo sé u terme es montanyós y de clima suà u; produheix grans, llegums y
vi, s' hi cria bestiar de llana y con fronta: al N. ab lo de Sant Pere de Riudevit-
lles; al E ., ab lo de Pià de Penadè~; al S., ab tos de La Granada, Vilovi y
Torrelles de Foix, y alO., ab aquest derrer y 10 de Pontons.

La Granada

Poble que, a b lo séu agregat lo caseriu de Salli A1'/OIu· y 2S cases escam-

pades, reuneix 267 edificis ab 1078 habitants de fet y
t 117 de dret. Es a 4 kilòmetres al NE. del cap de partit

y a 232 metres d' altitut (107).

Hi passan lo ferrocarril de Tarragona a Martorell y
Barcelona, que hi té estació y, a un kilòmetre a Ponent,
la carretera de te rcer ordre de Igualada a Vilanova.
Era poble reyale nch y hi ha 8 mossos d' esquadra
manats per un cabo, dels que se-n destaca una parella
als Monjos.
Correspòn al bisbat de Barcelona¡ té una esglesia
parroq uial dedicada a Sa nt Cri stòfol, servida per un rector; una COstura y un
estudi municipals¡ cotxes pe ra anar a Vilafranca ya Igualada, y fà festes ma-
jors lo diu menge després de Sa nt Cristòfol, que es lo 10 de Juliol, y to ter-
cer diumenge de Setembre.
Es en terra plana y de clima saludable; produheix g ran s, llegums, fruytes
,
( 107) A la estació del rerrocarril.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GaMIS 50<}

y vi; s' hi cria bestiar, y confronta: al N. ab los termens de Fontrubi, Puig-

dalba, y Subirats; al E., ab lo de Santa Fè y Sant Cugat de Sesgarrigues;
al S., ab lo de Vilafranca, y alO., ab los de Cabanyes y Vilovi.
A La Granada hi havia un fort castell, enderrocat en temps de Felip V,
ahont los catalans van obtindre una gran victoria contra les tropes castella-
nes de Felip IV.

Lavid o Lavit
Poble de 27 cases ab 107 habitants de fet y 113 de dret, a 15 kilòmetres
al NE. del cap de partit y a 7 de Sant Sadurni de Noya,
quina estació de ferrocarril es la que té més prop. Es a la
dreta del riu Noya o Anoya y a la esquerra de la riera
de Mediona, y està unit per medi d'un camí vehi nal a
la carretera provincial de Sant Boy de Llobregat a La
Llacuna y a la de tercer ordre de Igualada a Vilanova y
Geltrú.
Te agregats los caseríus de Lo Carrer d~1 Rossell,
Lo Carrer del Bosch y' Lo Torrent, junt ab los quals y
37 cases escampades pêl seu terme, forma un municipi
de 160 edificis ab 718 habitants de fet y 725 de dret, quin Ajuntament se reu-
neix: al Carrer del Bosch.
Era poble reyalench; pertany al bisbat de Barcelona¡ té una esglesia parro-
quial dedicada a Santa María y servida per un rector; una costura y un estudi
municipals; servey diari de cotxes pera anar a Sant Quintí de Mediona y Sant
Sadurní de Anoya, y fà festa m:ljor lo dia 15 d'Agost.
La seua industria consisteix en una prempsa d'oli, un moli fariner y qua-
tre fàbriques de paper de fumar.
Al séu terme, que es pià y de clima temperat, s' hi cull blat, vi y hortali-
ces. Confronta al N. ab lo de Piera, mitjançant 10 ríu Anoya; al E. ab lo de Mo-
nistrol de Anoya o de Noya; al S. ab 10 de Sant Sadurní, y alO., ab lo de
Terrassola.

Mediona
Poble de 174 cases ab 681 habitants de fet y <>92 de dret. Es a la dreta de
la riera del seu nom, a 14 kilòmetres al NO. del cap de partit, comptats en
linia recta, que-n resultan 23 seguint los camins, y a 9 de Capellades, de
quina estació se serveix:. Està unit ab lo séu agregat Sant Pere Sacarrera per
medi d'un carni vehinal que-l posa en comunicació ab la carretera de tercer
ordre de Igualada a Vilafranca y Vilanova, y hi ha de passar la carretera pro-
vincial de Sant Boy de Llobregat a La Llacuna que, per ara, no passa de Sant
Joan de Mediona.
Té agregats los caserius de Cases Noves, Pai:ca,w, Lo Parda, l'esme ntat

,
 GEOCRAF1A CRNRRAL OR CATALUNYA

S41" Pere Sacarrera y Xamba. Junt ab aquestes entitats y 81 cases escampa-

des pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 361 edifi·
cis ab 1530 habitants de fet y 1565 de dret.
Era poble reyalench; correspò n al bisbat de Barce-
lona; té dues esglesies parroquials: la de Santa Maria,
que es isolada y dalt d'un cingle, a la vora de la riera,
y la de Sant Joan de Conilles, ab un rector; una costura
y un estudi municipals; cabo de sometent y un hostal.
Fà la festa major lo derrer diumenge d'Agost.
La seua industria consisteix en una fàbrica de texits
de cotó.
Lo séu terme es trencat y de clima sài produheix blat, blat de moro, pa-
tates, llegums y vii cria bestiar de llana y confronta: al N. ab los de Carme y
La Torre de Claramunt; al E., ab los de Vallbona, Cabrera y Sant Quintí de
Mediona; al S., ab lo de Fontrubi, y alO., ab los de la Llacuna y Orpí.
AI arxiu de Mediona hi ha documents que-s remuntan fins al segle XIV
y en ells s' hi escríu lo nOm del poble, tan aviat Mediona com Madiona, y tal
volta d'aquesta derrera construcció pervinga l' ús de la mà que hi ha al se-
gell d'aquest municipi, a una de les campanes y al altar major de la esglesia.
Al cim del turó hont hi ha la parroquia de Santa María s' hi veuen encara
les runes del anticb castellleudal de Mediona, de quins senyors ne fan esment
documents antichs, a partir del segle XI.
Tractan d'aquest poble:
.E."l:Çf,rmJ a SanI Pere de R imkDil/lu, SanI Qui"" de lIfedilma J .Jfed/(ma, per Heribert Bara.
nat. Memon a.s de la Associació Cata lanista d'Excursions CienhJkas, vol. VIII, pI. SI I a S37. y La Crm
de PUi!"Mltd, per en Claudi Mas y Jornet. I rasco 4.- ViI,.(ranca, 1907.

OlérduJa

Nom que-s dóna a aquest municipi format del poble de Moja y dels cas-
seríus de La Bart¡tlera, Cd1' Torras, La Plana Rodona,
SallJ Pere Mola1tJa y Viladellops y de 80 cases escam-
pades, sumant entre totes aquestes entitats 357 edificis
ab 1438 habitants de fet y 1436 de dret. Lo séu Ajunta-
ment se reuneix a La Plana Rodona per ser lo punt més
cèntrich, y es a uns tres kilÒmetres al S. del cap de par-
tit, quina estació de fe rrocarril es la que té més prop. Les
runes d' Olèrdu1a són a uns 7 kilòmetres al S . de Vila-
franca.
Era reyalench; correspòn al bisbat de Barcelona, té una esglesia parro-
quial dedicada a Sant Miquel, al' un rector y una costura y un estudi muni-
cipals.
Es a la dreta de la carretera de tercer ordre de Igualada a Vilanova y Geltrú.
 PROVINCIA DE BARCEL..ONA.-CEl.S GaMIS 5 ..

Al séu terme, que es monunyós y de clima temperat, s' hi cu ll blat y vi,

y confronta: al N. ab lo de Vilafranca; al E., ab los d'Avinyonet y Olivell;¡; al
S., ab lo de Canyelles, y alO., ab lo de Santa Margarida.
Olèrdula es lo nom d'un poble l're-romà en quines runes hi havia a mit-
jans del segle x un fort castell guardat per soldats cristian s.
Les prim eres noti·
cies positives que-s
ten en d'aquestes ru-
, nes co nstan en docu-
• ments dels anys 9 17 y
" 986. Allà pèls anys de
992 lo Co mte de Bar·
celona va fer edificar
dins de les murall es
d' Olè rdula, una es·
g lesia en honor de
~ Sant Miquel, que va
...., ser consagrada per
•
~ Theudorich, bisbe de
~ Barcelona_ Destruida
iaquesta esglesia pèls
,~ moros , 10 levita Su ni·
~
fret n' hi va fer cons·
~ truir un' altra ab la
I metexa advocació de
Sant Miquel, afegi nt.
hi lade Sa nt Pe re, que
va ser consagrada pèl
bisbe Vivas .
De la antiquitat de
Olèrdula ne són bona
prova les runes de les
seues muralles, simi-
lars a les pelàsgiq ues;
les s itges obertes a les
roques, que 's diuen
d'origen grech, y les
sepu ltures de forma ovalada, obertes també a les roques.
Testifican igualment la veUuria d'aq uelles run es les monedes ibè riques
y los fragments de terriça romana que s' hi han trobat.
Però me ntres uns historiadors suposan que les runes de Sant Miquel
d' Olèrdula cores ponen a la Carlago Ve"~ fundada per Amílcar Barca uns
Prm.d4 dI B/Jrulow4-1J1

,
 5" GK()(;~A"' I A GRNKRAI... OR CATALUNYA

235 any s abans de Crist , altres negan que fos la tal Car/afo y fin s n' hi
ha que asseguran que les tals run es no són d ' una població pre-romana ( 108).
Lo que si sembla cert es que, un cop termt-nada la reconquesta , no sent ja
de cap utilitat la conservació del castell de Sant Miquel, se "d anar a bando-
nant y los habitants dels séus encontorns, ja pe r estar més prop del camí de

CIli:. d, l' ... AIeITet, ViI:u 4

Olèrdula.- E.sglesia y vista parc ia l de l Castell

Tarragona a Barcelona, ja pera juhir de les franquici es y privilegis concedits

als pobladors de Vilafranca , se n' hi van anar a viure , quedant poch a poch
desamparada la antiga població d' Olèrdula.
S ' ocupan d' e lla:
Jl.ftltUJ, ;a zoore Oll, dula, per Antoni Puig y LueA, I S30. - !trfJulitacio" u solJre kJ sil1lacidn de Car -
lato Velus, .5ilbur, elc., pe r en Miquel M II~ra . Memorin de J. RenI Academia de nuen.~ t.elrllSde Bar·

( 10&) Lo l'IITC EJ uarl Lla na.".

 PROVINCIA DE BARCEt..ONA.-CELS CoMIS

celon.. vol. ll, pl. 131 a Is,.-En ~Ianuel Mili y Fontanals en les Memoriu esmentadel, vol. 11, pl. 505
a Sd y vol. III, pI. 577 a 6oj.-E:O:&JIrsió a Vilafrança, SanI Afarli Sarroea -' O/lrdtl/a. \.' EJlócur·
lionista, 1'01.1, pl. 609 a 611.-&cunló a Vila/ranca, Salli .-t/arlt $arroca, 0llrd"la7 Alo/a. per en
C$r August Te,rras. Memona.s de la Associació Catalanista d' Elcur.¡ions Cicntificas, vol. I, pI. 191'
a 219.-Lo Pare Eduart \.lanM en 10 BDlt:t" del Ateneo de Vi/lanlllTJa7 Geltni, nums I all<, inclusiu
del any , SSj. - .&(Jlrsi01JJ" I" kJ PlJlladès, per en Joseph Castellanos. Butlleti de la Associació d' EJIó-
eursions Catalana, any 1i90, pI. ,68 a 113! 179 Y lSo.-E,,·curliolls ler la Co:la de POllenl 7 10
PanaJlb, per en Joseph Castellanos. Butlletí del úntre E:Keursionista de Catalunya, any ,S9z, pI. 13
Y 14.- Jim A!iKlleI de Olirdola, per en Theodor Creus y Corominu. Un rasc. S.', ViLlanueva y Gel-
trú, ¡Sgs.-Mon.1gTafia :obre la antigiiedad de llU ,-u'no: de Son Atipf d' OJtrdofa. &gJlida de
.Brelll ConsideradoNs so~re l'origen de M rua I1lueuara Vila/ranca dtl Panadl:, per en Pere Ala-
gret y V,lar6. 1 ra!IC, 41. Vilafranca. 190j.-' Lo Mon'Jllkk de Bartt/ona, per F. Carreras y Candi en
A!emoria: de /¡¡ /0.). Acade_ja de Buenas !..e/rIU de Barttkma, \'01. VIII, 19oé.

Pachs
Poblet de 22 cases que, ab 73 més d'escampades pèl sé u terme, reuneix
'95 ed ificis ab 399 habitants de fe t Y 416 de dret. Es a 4
kilòmetres al NO. del cap de partit, quina estació de fe·
rrocarril es la que té més prop, y a la esquerra del ríu
Foix. Hi passa la carretera provincial de Vilafranca a
la Llacuna.
Era reyalench; correspòn al bisbat de Barcelona; té
una esglesia parroquial dedicada a Sant Genis, servida
per un recto r, de la que es sufragania la de Santa María
de la Bl eda, que se troba més al S., e nlre lo rÍu Foix y la
riera dels Monjos, tributaria d'aquell. Hi ha una escola
bisexual y fa festa major lo 25 d ' Agost.
Tota la seua industria consisteix en una fàbrica de ciment.
Lo séu terme es pl;l y de clima saludable; produheix blat, llegu ms, ver-
dures y vi, y confronta: al N, ab los de Sant Martí Sa rroca y Vilov i; al E. ab
los de Cabany es y Vilalranca; al S., ab lo de Santa Margarida, y alO., ab lo
de Castellví de la Marca.

PIà del I>enadés

Pòble de 248 cases ab 672 habitants de fet y 727 de dret. Es a la esq uerra
de la riera de Labern, tributaria de la dreta del ríu
A noya l a 10 kilòm etres al N. dlll cap de partit. Està
ajuntat per carni vehinal a la carretera de tercer o rdre
de Igualada a Vilanova y a les provincials de Sa nt
Boy de Llobregat a la Llacuna, y de aquella, pe r Guar-
diola y Fontrubi, a trobar la de Santa Coloma de Que-
ralt a Vilafranca, La estació de ferrocarril que té més
prop es la de LaGranada, a 7 kilòmetres,
Té agregats los caseríus de B01lavisla o Carrer del
AfaseJ. Lo Mas Murer y Les Parellades, formant, junt

,
 GEOGRAFIA GfI'.NRRAL DE CATALUNYA

ab ells Y 42 C'\sesescampades, un ajuntament de 310 edificis ab 1031 habitants

de fet y 1112 de dret.
Era reyalench; pertany al bisbat de Barcelona; te una esglesia parroquial
de la que n' es anexa la de Lavit, ab un rector, y una capella ab culte públich
dedicada a Sant jaume de Palòu; una costura y un estudi municipals y dues
societats recreatives. Fà la festa major lo 30 de Julio!.
Hi ha un hostal y se rvey diari de carruatges pera anar a Igualada y a Vi-
lafranc.1..
Tota la seua industria consisteix en dues fassines d' ayguardent y un forn
d'obra.
Lo seu terme es pià y de clima temperat, produheix grans; llegu ms y ví, y
confronta al N. ab lo de Terrassola; al E., ab los de Sant Sadurní de Noya
y Subirats; al S ., ab aquest derrer y lo de Puigdalba, y alO. ab lo de Fontrubí.

Pontons

Poble de 51 cases que, ab 63 més d'escampades pèl séu terme. forma un

municipi de I14 edificis ab 512 habitants de fet y 555 de
dret. Es a la dreta y prop del origen de la riera dels
Monjos, a 15 kilòmetres al NO. del cap de partit, quina
estació de ferrocaril es la que té més prop, y a 622 me·
tres d' a!titut. Està unit a Torrelles de Foix per un mal
camí de carros, que ha de ser substituit per un camí ve·
hinal, ja progectat .
Era de la jurisdicció del abat del Monestir de San·
tes Creus; pertany al bisbat de Barcelona; té una esgle-
sia parroquial dedicada a Santa Magdalena y servida per
un rector y una costura y un estudi municipals. Fà la festa major lo diumenge
després del 22 de Juliol.
Té agregada la quadra de .AfaspoltloJtS, y tota la seua industria co nsisteix
en dos molins fariners.
A l séu terme hi ha mena de c.1.lamina (sulfur de zench) ab plom a La
Qüestíó, Riera de Pontons (que es la metexa dels Monjos), Montanya de Sant
Joan y Terres de Monzà.
Lo séu terme produheix blat, vi y llegums, y confronta: al N. ab lo de La
Llacuna; al E., ab los de Sant Pere de Riudevitl1es, Fontrubí y Torrelles de
Foix; al S., "b aquest derrer y al 0" ab la provincia de Tarragona.
S ' ocupa d'aquest terme:
IlIItrtuüm.¡ d' UfIa t.:J,"CUr.lid a Sant "faTU SarTDCJ , T(1ffCllu J P/mt DIU, pe r en Cels Comis. But-
lIeti de la As~iació d'Excursions Calal&n&, any 1888. pI. 166 & 181 .

,Puigdalba

Poble de 85 cases ab 402 habitants de fet Y 422 de dret, :l 6 kilòmetres

 PROVINCIA U8: BARCELONA.-CRLS GaMI S 5,5
al N. del cap de pa rtit , quina estació de ferrocarril es la que té més prop. Hi
passa la carrete ra de tercer ordre de Igualada a S itges .
. Era reyalench; pertany al bisbat de Barcelona; té una
esglesia parroquial dedicada a San t Andréu, servida per
un rector, y una costu ra y un estudi munic ipals. Hi ha
servey diari de cotxes pe r anar a Vilafranca y aigua·
lada. Fà la festa major lo prime r diumenge de Desembre.
Lo séu terme es pià y de clima temperat; dóna blat,
patates y vi, y confronta: al N. ab los de Fontrubi y Pià
de Penadès; al E., ab lo de S ubirats; a l S., ab lo de
Santa Fè, y alO., ab los de Vi lovi y Fontrubí.

Sant Cugat Sesgarrigues

Poble de 133 ed ificis ab 492 habitants de fet Y 498 de dru, a 5 kilòmetres

al NE . del cap de partit y a 3 de La G ranada, q uina es-
tació del ferrocarril es la que té més prop.
Ab lo séu caseriu de ús Cases Roges y 14 cases es-
campades, ne reuneix 173 ab 672 habitants de fet y 678
de dret.
Hi passa la carretera de segón ordre de Tarragona a
Barcelona.
Era poble reyalencb; correspòn al bisbat de Barce-
lona ; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Cugat,
servida pe r un rector, y una costura y un estudi munici pa ls. Fà la festa major
los dies 14 y 15 de Setembre.
Hi ha du es societats recreatives y servey diari de carruatges pe ra anar a
Vilafran ca y a San t Pau d ' Ordat.
Lo séu terme es pià y de clima suàu; produheix grans, llegum s, oli y vi;
cria bestia r y confronta: al N. ab los de Sta. Fè y Subirat s; al E" ab lo de A,·j-
nfonct; al S. ab lo de Vi lafranca, y alO ., ab los de Cabanyes y La G ranada.

Sant ¡Ua.-ti Sarroca

Poble de 86 edificis ab 320 habitants de fet y 323 de

dret, cap del Ajuntament del séu nom format dels case-
rius de Cd" Cristò/ol Batlle, Cd" Cnuat de la Carrera,
Cd" Ril'o/, Hostalets, RomnltÍ y Ruvirn Rojni de la ma-
sia, capel1a y molí coneguts ab lo nom de Dar01Jía de
RÍ14 de Foix y de 291 cases escampades, reunint entre
totes aquestes e ntitats 494 ed ificis ab 1940 habitants de
fet y 1966 de dret.

,
 516 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Es a la esquerra de la riera dels Monjos, a 9 kilòmetres al NO. del cap

de partit, quina estació de ferrocarril es la que té m~s prop, y a 376 metres

Clid d. Pere Alecret T ViL..6

SanI Marti SarToca.-La esglesia del castell

d'altitut. Hi passa la carretera provincial de Vilafranca a la Llacuna ab un

ramal a Torrelles de Foix.
Era de la jurisdicció senyoria'!. del Marquès de Dos Aguas; té cabo de so·
metent, una esg1esia parroquial dedicada a Sant Marti, servida per un rector,
y una costura y un estudi municipals. Aquesta esglesia es una de les millors
 PROVINCIA OR BARCRLONA.-CELS GOM IS

CII'" d, J. Ualt.t. d, CelA

Sant Martí Sarroca.-Absis de la E~Slesi.

cu'" "J. Oal",- de etla

Sant Marti Sarroca.- Absis interior

,
 ;,8 GEOGRAFIA GENEKAL DE CATALUNYA

mostres del art ro màni ch que te nim a Catalunya y ha estat restauï.l.da en 1907.
b aix la direcció del arq uitecte en Joseph Puig y Cadafalch.
Hi ha una societat choral y tartana d iada pera anar a Vilafranca. Fà la
festa maj or lo segón diumenge de Jutiel.
La seua industria consisteix en quatre prempses d' oli , set molins farin ers
y dos forn s d' obra.
Es en terra trencada , de clima tempe rat y sà, y produheix gra ns, llegum s,

CJUlO do l'tre Alt,.et f VIlr.nI

$ant Marti Sarroca.-Torra del castell

oli y ví. Confronta: al N. ab los térmens de Torrelles de Foix y Fontrubí¡

al E., ab los de Viloví y Pachs j al S., ab 10 de Castellví de la Marca, y alO.,
ab lo ja esmentat de Torrelles de Foix.
S' ocupan d'aquest poble: Excu,.sid d ViÚJjranca, Salli Alarll Sarroca, OllrdlllD. L' Rxcursio-
n¡sta, vol. I. pl. 609 a 611.-&CU&IW a VIlafranca, Sant Alarll Sarroca, OUrdl)la J A/oja, per en
Cèsar August Torras. ~Iemorias de la Associació Catalanista d' Excursions Cientitlque!l, vol. IV, pI. 19Ó
, 219.-/MfrtllitnU d' UfID IxcurliJ a Sant A/arti Sarroca, 1orrtllu, P""trnu, per en Cels Comis.
Butlletí de l, Associació d'Excursions Call1ana. any 1888, pI. 266 a 281.-Y Excurlionl per lI) Pana-
du, pe1 en J05Cph Castell,nos. Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, any 184)0, pl. 180 a 182,

Sant Pere de Riudevitlles

.vila de 440 ed ificis ab 16 14 Kabitants de fet y 1679 de dret. Es a la dreta

de la rie ra de Med iona , a 1 2 kilòmetres al NO. del cap de partit y a 7 de Sa nt
Sad urní de Anoya, d e quina estació de fer rocarril se serveix . Hi passa la car re-
PROVINCIA OR BARCELONA . -CEL5 GaMIS

tera provincial de San t Boy de Llobregat a La Llacuna, que alravessa la de

tercer ordre de Igualada a Vilanova y Geltrú per Vila-
franca, y tê servey diari de cotxes pera anar a aquesta
vila, a Igualada y a Sant Sadurní de Anoya .
Era de la jurisd icció del Abat del Reyal Monestir de
Montserrat; correspòn al bi sbat de Barcelona; tê una es-
glesia parroquial dedicada a Sant Pere, servida per un
rector; una costura y un estudi municipals y un conven t
de Germanes dedicades a la ensenyança. Hi ha fanals de
petroli, tres hostals y fà la festa major to primer diumen-
ge d'Agost.
Es vila mólt industrial, puix compta ab una fàb rica de motllos pera fe r
paper, una de paper de
barbes, cinch de paper

• d'estrassa, una de paper

de fumar, una de pape r
de filtre y una de pasta
pera filtrar; una de pa-
nyos y una de texits de
llana; un molí far iner y
dos forns d'obra.
Es al fons d'una vall
Y lo séu terme, de clima
ben igne, confronta; al
N. ab lo de Sant Quinti
de Mediona: al E., ab
los de Terrasola, Lav it y
Sant Saclurni de Anoya;
al S. ab lo de Pià de
Penadés, y alO., ab los
de Fontrubí y Med iona .
S' hi cull blat, blat de
moro, canem, patates,
llegums y vi.

.- La esglesia de Riude-
villles tê lo fro ntis romà-
ni ch y l'interior gòtich,
però mólt muti lat per les
afegidures de mal gust
que s' hi van fer lo segle
Sant Marli S.~roc •. -Portal de Ja Esglesia
XVIII.
En cambi es dign e d'esmen t lo gran casal del Marquesat dc L1ió, <Iuin
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

frontis gòtich, dels segles XIII o XIV, se conserva ab tota la seua primitiva
magestat.
Aquesta vila s'abasteix d' aygua de la riera de Mediona quin aqüeducte
feu construir ¡'any 1721 lo Monestir de Montserrat ab los delmes que cobrava
de Sant Pere de Riudevitlles.
S' ocupa d'aq uesta vila Heribert Bara llat en la $Cua Excur.lid a Sani Pere de Rludmitllu,
Sani Quinll de illedigna J ldedUma. Mcmori as de la Associ aci6 d' E:tC\lrsio ns Cien tificas, vol. VllI,
plana S [[ a 53"7.

Sa nt Qui nti de Al ediona

Vila de 429 ed ificis ab 164S1 hab itants de fet y 1693 de dret. Es a la es-
querra de la riera de Mediona, a 12 kilòmetres al N . del
cap de partit, a 9 de La Granada, quina estació de ferro-
carril es la que té més prop, y a 332 me tres d' aItitut. Es
al e ncreuament de la carrete ra de tercer ord re de Ig ua-
lada a Vilanova y Geltrú ab la provincial de Sant Boy de
Llobregat a La Llacuna.
Ab lo séu arraba l de La Boria Y 70 cases escampades,
ne reuneix aquest municipi 537 ab 2011 habitants de fet
Y 2051 de dret.
Era de la jurisdicció se nyorial del Duch de Cardona y Marquès de Pallars;
es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Quintí,
que abans enL sufragan ia de la de Mediona (1 10), servida per un rector; una
costura y un est udi municipals; un convent de Germanes Carmelites, una so-
cietat choral y una de recreati va. Fà festa major lo primer diumenge després
delI S d'Agost; fira lo s egón diumenge de Novembre y mercat tots los diu·
menges.
Hi ha dos hostals; cinch mossos de esquadra manats per un subcabo y
se rvey diari de cotxes pe ra anar a Igualada , Lavit, Vil afranca y Sant Sadurni
de A noya.
La seua industria consiste ix en una fabric.."l de filats de tian a, tres de te-
xit:! de cotó, dues de fil y una de llana; una fàbrica de paper de fumar, una
fassina d' ayguardent y dos molins de farina.
Es al peu d'una montanya y al séu terme, de clima temperat y sà, hi ha
mena de plom al Mas Parera y s' hi cull blat, llegums, ametlles, fruytes, vi
y seda.
Confroma: al N. ab lo terme de Cabrera; al E., ab los de Piera, mitjan-
çant lo riu Anoya, y Te rrassola; al S., ab lo de Sant Pere de Riude\'itlles, y
al O., ab lo de Mediona.
S'ocupa d 'aquesta vila Heri bert Barallat en la seua esmentada E:':C1Ir$ül a Sani Pere de
,
( 11 0) Va ser declarada parroquIa en Setembre de 1857.
 PROVINCIA DE BARCELONA .-CELS GOJI,II5

HiJUltritllu. Salli Quillll de "IU/k"ra, ,lfedifma. Memorias de la Associació Catatanista d' Extursions
Cienlificas, vol. \'111, pI. .s" a 537.

Sant Sadurni de Noya o de Anoya

Vila de 55 1 edificis ab 2126 habitants de fet y 2110 de dret. Es al aygua·

barreig de la riera de Labern ab lo ríu Noya O Anoya, a
12 kilòmetres al NE. del cap de partit y a 135 metres de
alti tut (110).
Hi passa lo ferrocarril de Tarragona a Barcelona,
que hi té estació, la carretera provincial de Sant Boy de
Llobregat a La Llacuna, la de Sant Sad urn í a Vilafranca
y Sant Jaume dels Dome nys , y lo camí vehinal de La-
bern a Gelida y Ma rtorell. Hi ha llum elèctrich y desta·
cament de g ua rd ia civil a les ordres d'un cabo.
Ab los séu"i agregats lo poble de Momstro/de Altoytl , los caseríu s dc Gi"
(.atasús , Espiells y La Pl'lía, y 30 cases escampades pèl terme, reuneix aquest
municipi 663 edificis a b 2671 habitants de fet y 2649 de dret.

Oi.. .s. J. r oo!

Sant Sadurni de Anoya.-V isla general de la població

E a vila reyale nca; pertany al bisbat de Barcelona; té una esglesia parro-

quial d .!dicada a Sant Sadurní, servida per un rector y dos coadjutors; una es-

(110) A la estació del ferrocaril. La vila es a 161 metres d' allitul.

,
 GEOGRAFIA GENERA L DE CATALUNY A

Plan y c:arre:rs de Sant Sadurnf de ftnoya

te\'isat per l'Ajuntament

, ,.
'.
Carretera pro vincial 19 Aten~u en construcció llera de Guin~u
, • de Vilarranta
C. de la Esglesia
• de SI. Pere :ro Monument a M. Mir
:r8
C. de St. isidro
3 C. de la Diputació " • de Formosa 21 Plaç& de la Constitucto J O Torrent de 'a Cana-
..,• de \'Ilafranea "
'3 • de Manso
" C. de Vilaro I...
,
,
7

•
• de St. Antoni
• dc::t Arreval
• de Mon tserra t
• dc Cavallers
• dcl Hospital
I" Esc::. Noves Munici¡»tls

"
""
Plaça Nova
" Font monumen tal
,
C, de la En.5enyança
• de la Rie ra
'.
'3

"
• de SI. JOMph
Carreró EsglCSla
'; C. del Cam¡»lnar
Esglc::sia
'7 Jardi de la Esglesill
J I Carni "ehinal de Sant

"
Sadurni a Martorell
3' C, de Tamarit
• de la Industria
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gm.I1S

cola de pàrvuls y una costura y dos estudis municipals, una costura a càrrech
de Germanes Carmelites y dos estudis particulars.
La esglesia de Sant Sadurní data del segle XJII y era gòtica, lo meteix
que lo seu campanar, però ha sigut reformada en part segu int l' istH greco-
romà. Hi ha una altra esglesia a Monistrol de Anoya que va ser erigida en
parroquial!' any 1857.
Hi ha tres societats d'esbarjo y dues orquestes¡ tres monte-pius, dues fon-
des, dos hostals y servey diari de cotxes pera anar a Lavit, Terrassola, Riude-
vitlles, Sant Quintí y Igualada. Fà festa major lo 29 de Novembre; fire s, los
dies 6, 7 Y 8 de Setembre, y mercat, tOts los dijous y diumenges.
Hi ha tambe lo ,Musèu Boet, proprietat de don Antoni Mir y Capella, que
conté llibres y objectes mólt antichs de aquesta encontrada y, sobre tot, una
gran collecció de fòssils dels terrers de la metexa, esmeradament classificats.
Té com industria la renomenada fabrica de Xampany Codorníu, dues de
gaseoses y tres fassines d' ayguardent¡ una central d'electricitat y una fundi-
ció de coure¡ dues f.'l.briques de xecolata, y una de pastes pera 9Opa¡ tres fa-
briques de cordes, una de filats, una de desfilar, dues de cartró, dues de pa-
per de fit, dos molins fariners, cinch forns d'obra y un de terriça.
Lo que més nom dóna a aquesta vila es la producció de vins, que-s tre-
ballan ab mólt compte y s' exportan a la Amèrica del Sur y a Suïssa, ahont
són mólt estimats.
A aquesta vila hi ha un viaducte de cinch archs de mitg punt O semicir-
colars de u metres de llum per 23 d'alçada, dirigit per l'enginyer Melcior
de Palàu y inaugurat lo 28 de Novembre de 1883.
Lo séu terme es trencat y de clima benigne; produheix grans, llegums,
fruytes, verdures, canem y mólt de vi, y confronta: al N. ab los de Lavit y
Pierola ; al E., ab lo de Gelida; al S., ab lo de Subirats, y alO., ab los de
Pià de Penades y Terrassola.
s' ocupan d' aquesta vila Heribert SaraUat en la seua I1lpetida E,,:cul"lid a Sa"t Pe,.e de Jlit~­
droitllu, etc. Memorias de la Assoeiaciò Catalanista d'Excursions Citntíflcas. vol. VIII. pl. SIS /I S19.
-y en 10!i1.!ph Castellanos en les seues EI:C/I"$l{m$ pe,. I" COlta de P""ml y lo Pmadu. Butlletí del
Centre Excursioni~ta de Catalunya. any . S92. pI. IS.

Santa Fé
Santa Fè del Penadés es un poblet de 28 cases ab 32
més d'escampades pèl séu terme, reunint 262 habitants
de fet y 267 de dret. Es a la carretera de Igualada a Vila-
nova y Geltrú, a 5 kilòmetres al NE. del cap de partit y
a :2 de La Granada, de quina estació de ferroc:uril se
serveix.
Era reyalench; pertany al bisbat de Barcelona; té una
esglesia parroquial servida per un rector, y una escola
bisexual. Fà la festa major lo segón diumenge d'Octubre.
P1'Mlf.cWd' Barc,lDu.-1J1

,
 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

No té altra industria que loconrèu de la terra, que produheix: blat, lle-

gums, patates y figues.
Lo séu terme es pià, de clima benigne, y confronta: al N. ab lo de Puig-
dalba; al E., ab 10 de Subirats; al S. ab los de Sant Cugat Sesgarrigues y
La G ranada, y a l O., ab 10 de Vilovi.

Santa Margarida

Caseriu de q uatre cases quin Aj unta me nt se reuneix al poble dels Monj os,
que-n té 94. Té agregats los caseríus de CIU Rubio, Les
Cases Noves de Sardi1lyola, les Casetes de Gal Salilles y
La Ràpita, comptant, ademes ab 105 cases escampades.
Totes aquestes enti tats reunides forman un municipi de
3 I 5 edificis ab 1333 habitants de fet y 1344 de dret.
Es a la co nfluenc ia de la riera dels Monjos ab lo riu
Foix, a 5 kilòmetres al SO. del cap de partit. Hi passan
la carretera de segón o rdre de Tarragona a Barcelona y
lo ferrocarril que uneix aquestes dues capi ta ls, que té
estació als Monjos, a 158 metres d' altitut (III).
Era de la jurisdicció senyorial d'en Ferrer)' Guarro; correspòn a l bisbat
de Barcelo na, té una esglesia parroquial dedicada a Santa Margarida, servida
per un rector, y la famosa ermita de la Mare de Déu de Penyafel, quina imatge,
segons los pagesos de la co marcada , es germana de la de Montserrat. Fà la
festa major lo diumenge després del 20 de Juliol.
Hi ha una costura y un estudi municipa ls; una societat choml y un' altra
de recreativa, y parella de mossos de la esquadra destacada de les de La G ra-
nada.
La se ua industria consisteix en dues rabriques de cim ent y calç h ydràulica;
una r."l.brica y tres molins de farina y un forn d' obra.
Lo séu te rm e es trencat y de clima suàu; produheix: grans, llegums y vi;
s' hi cria best iar de llana y porquí, y confron ta: al N. ab los de Castellví de la
Marca y Vilafra nca; al E., ab aquest derrer y lo de Olèrdula; al S., ab lo de
Castellet y al O., ab la provincia de Tarragona.
AI séu terme hi ha la font de Sant Llorens, q ue es de aygua bicarbona-
tada fer rugi nosa.
S' ()(:upan de I.. M.. re de o.êu de Peny.. rel lo P. N.. rcill Ca,nÓ5 en lo sé ... jardrn dI Arada Ilonfadg
nt 11 Pr;"djJadg dI Cafa/uiia, pl. 62 .. 6.; y en Joseph CastellanO'! en le'l 5eut!l E.xCllrsi(m.1 ~r fg
P.."adu. Butllcti de la Associació d'Excursions Catalana, an)",I&90, pl. 17J Y 174.- 0.: Sant.. Marga-
riJa y Monjos se n' ()(:upa ..quest metcix senyor en les e;mcntade~ exeursioO$, pI. 118.

,
( III ) La altitut d' aqueçt poble es de 117 metres Y la del c&lIeriu de La RApita de 109·
PROVI NCIA OR BARCELONA.-CELS GaMIS 5,5

S ubirats

Nom que-s dóna a un municipi format de varies entitats sense que

n' hi haja cap que porte aquest nom . Són aquestes los
pobles de !Aber", Ordal, Sa", Pat~ d' Ordal y La To·
rre Ramona; los caserius de Cà" Bas y Oi" RJ'bas, Cà"
Rossell, Ca,,'allops o Lo Carrer de Ca"Iallops, Les Ca-
ses de Cdl Avi, Les Cases del Batista, Les Cases del Car-
tró, Los Casols)' Cdll. Fig'ltcres, Lo Porla::g-o y Rabella,
y 14 1 cases escampades. Aquest mun icipi, quin Ajunta-
ment se reuneix a Ordat, compta ab 6:21 edificis y 29~
habitants de fet y 3239 d~ dret.
Es a la dreL.1. del du Anoya, a 13 kilòmetres a l NE, del cap de partit (111)
y a 6 de SantSadurni de Anoya, quina estació de ferrocarril es la que té més
prop.
Pèl séu terme hi passan la carretera de segón ordre de Tarragona a Bar-
celona y Li provincial de Sant Boy de Llobregat a La Llacuna. Labern y Sant
Pau d' Ordat estàn units per un carni vehina1. A Ordal hi ha servey diari de
carruatges pera anar a Cantallops, Molins de Rey y Vilafranca.
Aquest terme era reyalench, pertany al bisbat de Barcelona, té una esgle-
sia parroquial serv ida per un rector; dues costures y dos estudis municipals y
un estudi particular. Fan la festa major: Sant Pau, lo derrer diumenge de Ja-
neri Labern, lo :2 de Febrer, y Ordal, lo 3 d'Agost.
La seua industria consisteix en una fàbrica de vidre y una de paper; una
prempsa d'ol i y dos mol ins fariners.
AI séu terme, que es mólt montanyós y de clima frescal, hi ha lignit a la
Torre Ramona y al Pujol, y una font d' aygua sulfurosa termal que tant av iat
raja com s'estronca. Són los séus productes blat, ordi, llegums, fustes y llenya.
Confronta: al N. ab los térmens de Puigdalba, Pià de Penadès, Sant Sa-
durní de Anoya y Gelida; a l E., ab los de Corbera, Cervelló y Vallirana; a l
S ., ab lo de Olesa de Bonesvalls, y al O., ab los de Avinyonct, Santa Fè y
Puigdalba.
Dins del séu terme, a la carretera de Tarragona a Barcelona, hi ha lo fa-
mós pont de l L1adoner, un dels més atrevits del sèu temps.
S' ocupan de Subirats:
Excurrid a Gelida, SldJiraf.l. L'Excursionist., \'01. 1. pI. S3S • S39.- &cur.lid eol-Ir;litJa a
&IIJ $adunll de NOJa, Su/Jiraf.l, Orda/, peT en F'r.ncisco X. T ....bell •• 8utlletí de I. Associació d' t:x-
cursions Cat.lana, any 1879, pI. 60 a 6:.-E."'fCursid a Cerot/M, SwrJ POM, /0 pcmJ del Ua./oller.
/Jtst:dJ&id to}orràjjça ¡intortSCQ, per A. Aulesti. y Pijoln. Memorias de la Associació Cat.lanist.
d'Excursions Científieas, vol, 11, 349 a 2S4.- &·t:urrU1 '" Iu ¡t,ru del Out de Bart:elo1Ul, per en Jo.

(112) Aqu!Stn di .. t.ncin t'I cnmptad" des de OrJal.

 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

seph c.,teUanoa. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 189' , pI. 6] y 64.-CM'U de 0,.-
da/, per en Bonaventura Reuter. Butlleti del Centre Excursionista de CltlJunYI I ny esmentat, pl. 88)'
89·- &~lIrsüms ju /.J ~osla de Ponlll(, IQ Panada per en JO!Itph CasteUanos. l\utUeti del Centre Ex-
cursionista de Calalunyl, any 1892, pl. IS a 17.

Terr assola

Poble de 80 cases agrupades Y 44 d'escampades que reuneix 515 hab i-

tants de fet y 541 de dret, a 15 kilòmetres al NE. del
cap de partit y a 6 de Sant Sadurní de Anoya, qu ina es-
tació de ferrocarril es la que té més prop. Està un it per
un camí vehinal a la car retera provincial de Sant Boy de
Llobregat a la Llacuna y a la de tercer ordre de Igua-
lada a Vilanova, y hi ha de passar la provincial de Ríu -
devitl1es al Bruch. Té servêy diari de cotxes pera anar a
Igualada y a Sant Sadurní.
Era de la ju risdicció del Capital de la Catedral de
Vich; correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial servida per
un rector; un estudi y una costura municipal s y una costura particular, y ra fes-
ta majoria día 22 de Janer.
La seua industria con~isteix en una Íabrica de paper de 61 )' un' altra
d'estrassa.
Es a la esquerra de la riera de Mediona, en terra plana, y produheix
grans, llegums, fruytes, verdures y ví. Confronta: al N. ab lo terme de Piera;
al E., ab lo de Lavit; al S., ab lo del Pià del Penadès y alO., ab los de Sant
Pere de Ríudevitl1es y Sant Qu intí de Med io na.

Torrell es de Fo ix

Poble de 306 cases ab 764 habitants de fet y 772 de dret, situat a la es-
querra de la ri era de Pontons qu e més avall pre n lo nom
de riera dels Monjos. Està unit per via d'un ramal,
que acaba a Sant Martí Sarroca, ab la carretera de ter-
cer ordre de Vilafranca a La Llac una.
Té 220 cases escampades pèl terme y, junt ab eUes,
forma un mu nicipi de 526 edifici s ab 1676 habitants de
fet y I Ó99 de dret.
Era de Ja jurisdicció del Baró de Rocafort, qu e hi te-
nia un castell del que no-n queda ni sen yal. En cambi
hi ha la capella del Roser, a la plaça de les Moreres, abont hi ha enterrats
individuus de la famil ia de aquest Baró de Rocafort: la capella està en regu-
lar estat de consen·aciÓ. T é dues1parroquies: la de Santa María, dalt de la
montan)'a, pera lo servey dels pagesos d ' aquells voltants, y la de Sant Genís,
dins del poble, que data sols de mitjans del segle XVIII, ab un rector cada una.
 PROVINCIA DE BARCRLQNA.-CRLS Gor.ns

Hi ha un estudi y una costura municipalsj fa festa major 10 2S d'Agost y

fira lo 31 d'Octubre.
Tota la seua industria consisteix en quatre prempses d'oli y dos molíns
de farina.
Hi ha tres torn s diaris de tartana pera anar y tornar de Vilafranca en com·
binació ab lo ferrocarriL
Lo séu terme es montanyós y de clima temperat y sà¡ produheix blat, blat
de moro, vi, oli, llegums y patates, y confronta: al N. ab lo de Fontrubij al E.

cu .. de ¡ "U Vi"t,!)
Torrelles de Foix.-Esglesia de Santa Maria

a b lo de S:rnt Mart í Sarroca al S., ab lo de Castellví de la Marca, y alO., ab lo

de Pontons.
La Marc de Dêu de Foix, que·s venera a la parroquia vella, es tant fa-
mosa com la de Penyafel y, com aquesta, es tinguda pèl vulgo com a ger··
mana de la de Montse rrat.
Ara de poch s' ha descobert al terme de Torrelles un forn ab testos de
terriça negra o campaniana y roja o saguntina y alguns de terriça ibèrica
pintada. També s' hi han trobat algunes sepultures, orientades de llevant a po-
nent, tapades ab teules planes romanes formant dues vessants. Falta que·s
puga determinar exactament a quina època pertanyen .
Traclan de Torrelles l'esmentat article d'en Cel!> Gomis ¡"'jrusü»u d'una txeursi¡/ a San/
¡lfarlt· .Sarroça, Torrtllu, POII/OIl.1. Butlletí de la Associacio d'Excursions Catalana. any 1888, plalla
266 a 28 1= lo P. Came" en lo seu Jardin de il!aria, tlç. pI. 66 a 6<).-Y en Joseph CastellallOl en le!J
seues repetides &ÇUrsicms ¡Ur kJ Pmuulà. Butlletí de la ASSOCiació d'Excursions Catalana, IlIy '890.
rlRlla 180 R 187.

,
 5,8 GEOGN.APIA GKNHRAL OR CATALUNYA

V ¡lovi

Poble de 38 cases ab 163 habitants de fet y 162 de dret, a 5 kilòmetres

al NO . del cap de partit, quina estació de ferrocarril
es la que té mes prop . Es a la esquerra del du Foix,
entre la carretera provincial de Vilafranca a La Lla-
cuna y lo ca mí vehinal de G uardio la a Vilafranca.
Té agregats los caseríus de Les Gases Noves de
Veilvé, Les Guixeres de Baix, Les Guixeres de Dalt
y Vellvé, reunint-se )' Ajuntament en aquest derrer,
y ademés 5:1 cases escampades , formant entre tot un muni ci pi de 228 ed ificis
ab 91 1 habitants de fet Y 949 de dret .
Era poble reyalench¡ correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia
p ... rroqu ial servida per un rector; una costu ra y un estudi municipals, y se rv e}'
diari de carruatges pera anar a Guard iola y a Vi lafranca. Fà la festa major lo
tercer diumenge d'Agost.
La seua única industria es la explotació de les guixeres del séu terme ,
tenint set forns de guix.
Es en terra plana; produheix blat, llegums y vi; cria bestia r de llana , y
confronta: al N. ab lo terme de Fontrubí; a l E., ab lo de La Granada; al S.,
ab lo de Pachs y a l O. , ab 10 Sant Martí Sarroc.'l.

,
 "•
:. .. .,
,••
<
••
'.
•• •• ·¡
.,
o
•"
,
•••
r:t:
....
••
•
•
•"•. • z
< '"
~
x• r:t:
.(
"•
í!: "•
íC
~
,
"
o
~

~
.'..."
"
~

... ~

~ (!)
•• o
•
~

~ ~
o
(
~

'"
~

:;;; 1

w
, ...
Q
o • ....
'"
J.

•,•<
~

"
~

Q
" .,...'"
j :
"
".. , ~
...
~

or

,
 ,

...
 PI'IRTIT JUDICII'IL DE VILI'INOVI'I Y GELTRÚ

Vilanova y Gcllru.-Canyelles.-Caste\let.-Cubelles.-Olesa de BonC'Svalls.-Olivelln.-5ant Pere de

Ribes.-SitgC5.

Ocupa aquest partit l' ext rém SO. de la provincia y confronta: al N. ab

lo de Vilafranc.'l del Penadès; a l E., ab lo de Sant Felíu de Llobregat; al S.,
ab la mar Mediterrania, y alO., ab lo partit de l Vendrell, de la provincia de
Tarragona.
Formava part de la comarca natural del Pe nadès, malament nomenada
Costa de Ponent; correspòn al pahis dels Cossetans del temps dels Romans y a
la antiga vegueda de Vilafranca del Penadès.
Comprèn 3 vil\!:s, 9 pobles, l ,,¡¡aret , 6 caserius y 620 cases escampades,
reunint 21,382 habitants de fet y :21,619 de dret, distribuïts entre-Is 8 se-
güents ajuntaments:
Canyelles, Castellet, Cubelles, O lesa de Bonesvalls, Ol ivella, Sant Pere
de Ribes, Sitges y Vilanova y Geltrú.
Fora de la petita plana de Vilanova, aquest partit es montanyós, tenint
al SE., les espadadeSl Costes de Garraf, combatudes sempre per les ones del
mar.
La única corrent d' aygua notable que hi ha dins d'ell es lo du Foix, que
l' atravessa de N. a S . per la banda occidental.
Com vies de comun icació no té més que-l ferrocarril d irecte de Madrid a
Barcelona, que segueix la costa; la carretera de tercer ordre de Barcelona
a Calafell, paralela a aquella vía fèrrea¡ la de tercer ordre de IgualadaaSitges
ab brancal a Vilanova, y lo carni vehinal de aquesta vila a A rbós provincia de
Tarragona.
Los séus habitants se dedican a la industria y a la agricultura, havent-hi
hagut la tendencia general, sobre tot per part dels de Vilanova y Sitges, de
anar a fer forJtma a A1ltèrica, sense tenir en compte que axò de la fortuna es
una rifa com un' altra qualsevulga. D'Amèrica veyèm sols los que-n tornan
richs, però no consideràm que per cada hú d' aquests que tornan se n' hi
quedan cente nars que hi han viscut y hi han mort miserablement . Avuy aques-
ta tendencia a la em igració ha d isminuit mó!t.

,
 53° GROGRAP'IA GKNJ!:RAL OR CATALUNYA

Vilanova y Geltru

Vila de 11,856 habitants de fet y 11.903 de dret, a 42 kilòmetres al SO.

de la capital de la provincia ya 13
metres d ' altitut. Es cap dt:l partit
judicial del seu nom y del dristicl--:
marítim comprès e ntre les platges de
Cunit o Sagú y la punta de les Coves,
propera al cap de Grills, ab duana
y ajudantía de marina de segona
classe .
Es a la vora del mar y .la seua platja,
mó!t a proposit p er pendre banys, compresa e ntre les ro·
ques de Sant Gervasi, alO ., y les de S L Cristòfol , al E., es Ex)X'siei6 de 190 8
llisa y té bon fondejadar pera barques de 3 a 4 m. de calat a un s 500 de la vora .
Hi passa lo ferrocarril directe de Madrid a Barcelona , que hi te estaci¿"

e lld oH F..ari~h J .... oUl

Vilanova.-Vista des de les roques de Sant Cristbrol
,
y la carretera de tercer ordre de Barcelona a Calafell, acabant-hi la de igual
classe de Igualada per Vilafranca. Té un far de 3.- classe, llum elèctrich, telè-
 PROVINCIA DE BAKCEI..ONA.-CRLS Gmfls

graf y telèfon interurbà, y destacaments de carrabiners y de guardia-civils,

manats cada ttli d'ells per un oficial. Hi ha cònsols d'Anglaterra, Italia y
Portugal , y vicecònsols d'altres nacions.
Vilanova y la Geltrú són dues poblacions sepa rades per una riera y que
avuy forman un sol nucli de edificació ab un sol municipi, que ha près lo nom
d'abdues.
L'any 1854 tenia aquesta vila 10,310 habitants y-l IS¡¡ ne tenia ja 13,613.
La dismi nució de vehinat que des de aquest derrer cens fins avuy se nOta
•
a despit de la construcció del ferrocarril (113) pOt deures, a la dismi-
nució del cabalatge a se mblança del que ha succehit ab lo pOrt de Tarra .....
gona.
A aquesta disminució de vehinat hi ha contribuit també 10 tancament de

Vilanova y Geltru.-Colcgi dels PI'. Escolapi!!

dues fabriques de filats y texits, una de cotó y la altra de llana, axis com la
desaparició de tres o quatre grans cases exportadores de vins,
Pertan y al bisbat da Barcelona, té tres parroquies, dues a Vilanova y la
altra a la Geltrú, ab un rector cada una ; la primera es dedicada a Sant
Antoni Abad, la segona a la Verge Maria y la tercera a la Immaculada
Concepció. Lo rector de la primera té la dignitat de Arxipreste. Hi ha un con-

( , 'J) Se ,·a maugurar lo z9 de Desembre de 188 •.

,
 e ll... clel!. Itebenló,
VilanO"1 y Gcl lni . -~I onument I en r. Gumi y Ferrin, lo con$lructor de lo tam; de rerro de \'llanovl

Vilanova y Gellru..-Casa Consistorial

 CIl Ili .. Font f Gum"

Clilli ci, E. lt e!le"tcI.

Vilanova y Gel tni.-Un carrer de la platja

,
 53' GEOGRAPIA GENERAL DE CATALUNYA

vent de Germanes Josefines pera vetllar malalts; un de Paúles que cuydan de

la Casa Ampar¡ un de monges de la Divina Providencia; un de Germanes
Teresianes, y un de
Co nce p e i on istes
dedicats totS tres a
la e nsenyan ça, y
un de Pares Esco-
lapis que tenen al
séu compte lo co-
legi Samà, fundat
pèl primer marquès
de Marianao.
Compta ab una
escola d e p<Ín' uls,
tres costures y tres
estudis muni cipals
y un a Escola Su-
pe rior d'Industries.
Té ademés set cole-
gis particulars pera
noy es y cinch pe ra
noys, sense comp-
tar los tres dirig its
per monges y lo
dels Pares Escola-
ClLd ci. Jo"rll S.bor¡I
Vilanova y Geltrú.-Esco!& de Industries pis, y tres profes-
so rs de mlísica.
Ademés de la Casa Ampar, de que ja havèm parlat, hi ha un Assil, un

, Cli'" cM JOMpb S.bo,jt

Vilanova y Gellrú.- Musèu biblioteça. B&laguer y casa de Sanla Teresa, hont vivia
lo seu fundador en V¡ctor Balaguer
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 533

Banch, una Caxa d'estalvis, tres teatres, quatre orquestes, qualre societats
chorals y set altres diverses.
Aquesta vila té quatre fondes, tres hostals, quatre cases de despeses y
servey diari de cotxes pera anar a Canyelles y Vilafranca y a Sitges. Fà festes
majors lo 17 de janer, pèl Carnaval y lo 5 d'Agost; fira, lo segón diumenge
de Novembre y
mercat tots los diu-
menges.
En Victor Bala·
guer hi va fundar
la BibliotecaMusèu
que porta lo séu
nom, y es mólt dig-
na d'ésser visitada .
Comprèn aqueix
.Musèu una gran
colecc1ó de pintu-
res antigues y mo-
dernes, esculptu-
res, tapiços, dibu-
xas y gravats;
exemplars de ar-
queologia egipcia,
romana, ibèrica,
xina y japonesa,
de les illes Filipi-
nes y de la Amèrica
precolombi:tna, de
indumentaria, pa-
noplia, ceràmica,
vidrieria, metalis-
tcria y glíptica;
Vilanova y Gcltrú.-Altar major de la esglcsia de Sant Antoni Abad medalles y mone-
des de totes èpo-
ques, especialme nt de la República Argentina; la Biblioteca, composta de 40,oOQ
volums, conté manuscrits, pergamins incunables y edicions de bibliòfil.
Vilanova es mólt indust ri al. Té sis fabriques de filats y texits de cotó;
una de gèneros de punt y una de corrons pera filatures; tres fundicions de
ferro y dues d'altres metalls; tres fassines d' ayguardent y quatre d'esperit
de vi; dues fltbriques de gaseoses, dues de farina, sis de xecolata y dues de
pastes pera sopa; una fàbrica de barnissos, una de cart ró, dues de blanquejar
cera, una d' ayguacuyt, una de colors y una de Ilex iu ; una fabrica de gas y
Protnllc(& IU JlarClIIJfI4.-J 11

,
 GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA

electricitat, una de fils-elèctrichs, una de conines-persianes, dos impremptes

y una de llibres ratllats; una serra mecàDica pera serrar tusta y 3 forns d'obra.
Al séu terme, que es pIà y de clima suàu y agradable, hi ha una font de
aygua carbònica- ferrugi nosa-mag-
nèsica, nomenada de nOstra Senyo-
ra de les Neus; s' hi cull blat, o rdi ,
garrofes y vi. Confronta: al N. ab
lo de Canyelles; al E ., ab los de
Sant Pere de Ribes y Sitges; al S. ,
ab la mar ~ I editerran ia, y alO., ab
los de Cubelles y Castellet.
Era vila reyalenca.
Prescindintde si los cartag inesos
y romans van habitar Ja platja de
Vilanova, fets dels que no-n queda
cap prova, sembla que lo castell de
la Geltrú va ser constru it a les de-
rreríes del segle x o al comença-
ment del XI .
Lo dia 6 de les kalendes de
Agost de 1274 lo l'ey Jaume lo
Conqueridor va firmar la Caria
pobla de Vilanova, concedint grans
Clixé de J.,...ph Saboril
Vilanova y Geltni.-CAn Cabanyes
privilegis als séus habitants. Lo
rey Anfós d'Aragó va vendre per
30,000 sous lo domini y jurisdicció
de les universita ts de Cubelles y dellloch de Vi lanova a en Gispe rt de Cas-
tellet, y lo 3 dels idus d'Agost de 1318 en Jaume Il, en vista de que los
hòmens de les dites universitats havian retornat los 30,000 sous. co brats per 10
séu germà Anfós, les va declarar in separablement unides a la Corona de
Aragó, confirmant als de Vilan ova los privilegis que-ls hi havia concedit en
Jaume I y declarar.los vehins y carrer de la ciutat de Barcelo na.
Durant lo segle XIV, mercès a aquests privilegis, la població de Vilanova
va adquirir gran desen rotllo , establint-s' hi dos trulls o molins d'oli, un a la
dita població y un altre a Crexell. Per aquell temps lo castell de la Geltrú era
proprietat de la familia Manresa, a quins individu us los reys d'Aragó tenian
en gran estima.
Fins l'any 1340 estava prohibit descarregar mercaderies en altres e ndrets
de la costa catalana que no fossen Ba rcelona, Palamors, Torroella de Montgrí y
S~nt Felíu de Guíxols, mes lo 4 d'Agost del any esmentat en Pere IV d' Ara-
gó, a instancia dels prohoms de la universitat de Vilanova, va donar·los auto-
risació pera q ue en lo successiu se pogués carregar y descarregar mercaderies
 P RO VINClA DE BARCELONA. - CELS GOlIn s

en qualsevol endret de la platja d' aquell lloch que-ls con,'ingues, ab lo qual

va pendre força increment lo comerç d'aquella localitat.
Malgrat haver pagat los hòmens de la Geltrú lo 11 de Juny de 1368 deu
mil sous barcelonins pera redimir-se del senyoriu d'en Berenguer de Sana-
huja; malgrat tOts los privilegis yexempcions concedides a Cubelles y Vila-
nova pèls reys d'Aragó, lo meteix Pere I V va cedir ( 1380) al séu cunyat en
Bernat de Forcia en perpetuu, lliure y franch alòu, les viles, lIochs y castells
de Cube lles, Vilanova y Fontroja, ab les quadres de Gal1issà, Rocacrespa,
Vilaseca, Cunit, Segur, Piulart, Sant Pere y Darró, etc., etc ., donant una
vegada més l'exemple de lo poch q ue pode n los pob les fia r-se de les para ules
de reys, cnc.'\ra que d' eUcs ne donen fè escript ures notarials.

C]jd de E. Itebt.,¡6.
Vilanova y Geltru.-Toml y ermita de Sant Joan

No hi ha I>c ra què dir qua ntes rahons y disputes va ocasionar entre-ls vi-
lanov ins y lo séu nou senyor aquella manca de forma litat de la Corona. Afo r-
tunadament, pochs anys després, lo 8 de Ma ig de 1387, lo rey en Joan J va
tornar les coses al séu prim itiu ser y estat y-Is vilanov ins van poder fru ir
novament dels privilegis llurs.
De 13~ data la fortificació de Vilanova y a finals de aquest segle XIV se
va fer lo camí de les Costes de Garraf, IÍnich que hi ha hagut fins 1873 pera
anar de Barcelona a Sitges y Vi lanova. Lo 4 de Març de 1409 va quedar cons-
tituida a Vilanova la germandat de Sant Vicens, mena de societat de socors
mutuus en cas de malaltia.
Lo 2 de Novembre de 141.1., la reyna Yoland, viuda d' cn Joan I y usu-
fructuaria dels drets senyorials de les universitats de Cubelles, Vilanova y
Geltrú, va permutar los que tenia sobre Cubelles y Vilanova, per lo castell ,

,
 GI!:OGRAFIA GI!:NERAL OI!: CATALUNYA

vila y baronia de Cocentayna ab en Gueràu Alemany de Cervelló, permuta

ab la que no se van conformar les esmentades universitats, que van recórrer
a en Ferràn d'Antequera, elevat al trono d'Aragó pèls compromissaris de
Casp, yaquest rey va donar la rahó als vilanovins, declarant que les dites
poblacions eran inseparables de la Corona.
Però la reyna Yoland no se va conformar ab la sentencia y se-n va
segu ir un plet que
va durar fins lo 13
de Setemb re de
141 ¡ en que-s va
transigir, mort Ja
lo rey en Ferràn l,
mitjançant entrega
de 12.000 florins
d'or a en Gueràu
Alemany de Cer-
velló per part de
les universitats de
Vilanova, la Geltrú
y Cubelles.
Durant les tur-
bulencies del reg-
nat d'en Joan II,
la Corona va hipo-
tecar, entre altres,
los pobles de Cu-
belles, Vilanova y
la Geltrú, que tor-
naren a incorporar-
s'hi l'any 1..j.78.
Lo 24 de No-
vembre de 15¡6 10s
eh'" d_ ¡7ont J Gom. pobles de Cubelles
Vllano". y Geltni.- Detall del Castell y Vilanova van
comprar per 600
lliures catalanes a en Cèsar Sanjust lo castell y terme de la Geltrú, dels que
van pasar a ser-ne senyors jurisdiccionals.
Al començar l'any 1569 va esclatar una (orta discusió entre·ls vehins de
Cubelles y de Vilanova, cansats aquells, quina població era més antiga,
de veure-s supeditats a aquests; y l'~ny 158¡ los de la Geltrú se van unir als
de Cubelles contra los vilanovins. Per ult im los de Cubelles van lograr que
aquest poble (os declarat municipi independent (1610), cosa que la Geltru no
,
 ._-.............
" 1hIf/ift<I- " , , " - I 4< ,........

·..... -
,~

• ....
J 0. .. F.0(W0'" , , _• .......,...

1 E-'" St<¡IWIor ". I M " -

, df "rI".",.~ ,:~

•
"
l/ hrd
12 y~.u~,. ,IUI"4<'" '"
~:..:o.Ja, '·i.......
40 lJ nua-. ,¡..,..¡itoo J.,...
_ ........~ 14 'd',*". ~, " ..iu". ... '"
•••

F~~IP~~~~jQo p
.. ~
G .

.." a-.'.O.O.~
• .c..a........ a.I/
.Vi.c.._

"""
.I.... dol UOOI:id.-... '" 0fItri;
~ Pt.rnpioJ"'" ~IÍ
.."
T_..udA ~.
J.r-;. oe.-,..
c.-. " Eo!QIÑ
. ~J 0;,....., ...........
l'riwd,,., (.....,. c..r.
..""" n.tr.
T ....... dt.flk<tlMlIJr.IJ.....
(W..1rp-/ ... R.1t. ~io"'"
~"""'~id«'
(Ñ,W!ij

" Cb.._.u
,........,. ...
Ttrrl'r
~
,e. ,all:r.u""'tk J."7r'
~c;..
"" Cu,... ... R.R • .u",
&..I Bokat>oi

",." c..,¡"", rou',.............

J~.'.·f
.dr.....
l'~
J' n.."...d
"'cr-lJr .. r.." Vi",.,
~SC"'L."' : r '-1:111; 5.381. l'I f l'.lWi ... ... ~, lUtu ............ "".

A. M•• tin : .ditor- Eh .. c.lona. ,." no.....JI• .v"rf8ÒO

r-if

" c..... ... d...,...r.",,,,", , &.olu ",".toll

,
,
PROVINCIA OR BARCELONA .-CRLS GaMIS

va conseguir fins l'any 1637. Però deu anys després aquest derrer poble va
demanar reincorporar-se novament a Vilanova, com a.,<j se va fer.
A finals del segle XVII Vilanova va armar algunes fragates pera defensar-se
dels corsaris que s' atrevían a a.tacar les seues costes, y lo 16 de Març de 16g6
una d'aquelles va apressar-ne una de pirata ab tOta la seua tripulació.
En aquell segle se va començar també lo famós c.1.mpanar que constitueix
l'orgull dels vilanovins (8 d'Oc-
tubre de 1670) y no se va acabar,
per haver-se sospès· la obra varies
vegades, fins 10 més de Janer de
1706. T é uns 51 metres d' alç.ada y
està coronat per un àngel de coure
que·n té 2'80.
En les guerres contra en Joan II
y en Felip IV, Vilanova va contri-
buir ab hòmens y dinersadefensar
h cau"a de Catalunya contra aquells
mal aconsellats monarques; y du-
rant la de Succesió va pendre lo
partit de la Casa d' Austria com la
quasi totalitat del Principat.
En la guerra de la Independen-
cia (1808) Vilanova va coadjuvar
al alçament general contra los fran·
cesos y va sofrir tota mena de ve-
xacions, sobre tOt per les enormes
contribucions de guerra que aquests
los imposa van.
Durant les guerres civils dels
Set anys y de 1872 a 1875 Vila-
nova ha figurat sempre al costat de
la causa de la lIivertat.
Entre los fills ¡lustres de Vila-
nova cal esmentar lo famós metge
CUli'"' Foal, Gn.mi
y filosof Arnàu de Vilanova, qui
Vilanova y GdtTÚ.-Lo Castell va Rorir a les derreries del segle
XIII y començ.amentdel XIV, y l' ar-
4uebisbe de Tarragona Francesch Armanyà, nat lo 3 de Juny de '714 de
pares pescadors .
Lo poeta en Manuel de Cabanyes, nat lo 27 de faner de 1808.
En J oseph Antón Garrich y Freixas, nat lo 27 de Maig de 1786, conegut
ab lo nom de Fra Bernat Garrich, abat del monestir de Sant Benet de Bages.
Pr01rlI!l.Ct4IU: 8"rClI(1M.-II8

,
 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUN Y A

En J oseph Pers y Ricart, nat lo 30 de Juny de 1832, fundado r del Diario

d' aquesta vila, qua n sols tenia 18 an ys ( 10 d'Agost de 1850).
E n J osepb Tomas Ventosa, nat lo 30 de Desembre de 1797, fundador de
les Escoles r r al,,¡/es d~ Vil:11lova.
En Salvador Samà y Martí , primer marquès de Marianao , nat lo 17 d' Abri l
de 1799.
En Francisco de Sales Vidal y Torre nts, nat lo primer de Novembre
de 18 19, celebrat autor dramà tich.
E n Magí Pers y Ramona , nat 10 17 d' Agost de 1803, fam ó~ mestre de sas·
treria y reputat escrip tor.
En Joseph Ferrer y Vidal, nat 10 3 I de J uliol de t 8 t 7, senador del Regne
y mólt e ntès en qüestions econòm iques, sobre les que va publi car d ifere nts
fascicle s.
Fra A ntoni Cari y S iumell , nat lo 27 de Janer de 18 12, cronista g eneral
de la Ordre de la Mercè ; autor de D~scripcióll é l,is/ar il' de Villauueva y Gel.
/rÑ (1860) y de móltes altres obres .
En Francisco Cumà y Ferràn , na t 10 27 de Març de 1833, pro moto r y fac·
tOlum del ferrocarril de Ba rcelona a Vilanova y Valls .

T ractan d'aquesta vila :

DucrijJe¡¿1I é Jusli1ria de Úl ui/la de Vil/amuf/a J Gcl/ni dude J'U fUlldQción !tfUla ""l.Jtro~ dilu,
pe r Fra y Joseph A. Gui y Si umell. I vol. 4 1. Villanueva, 1S60.- /Iisluria de ' ";I!anllefJQ, Geltni, per
en Joseph Coroléu, 1 vol. 4 1. Villanueva y Geltrú, 1878.- Renl""" kislórico dt! duarro/Jo ",oral,
",alerial de Vi/lamltfJa, Gellr'; dade 111 fUl/dación kasla muslros dias, rer en Theodor Creus. _Dia·
rio de Villanueva y Geltnh, 29 de Desembre de 1 88, .- E.ycursió co/·ltctiPQ Q OltT/iula, Vi/Q1I(J1Ja y
Vt!afra nca , per en Ramón Arabia y Solanas. Butlletí de la Associació d'Excursions Calalana, any 1882,
pl. 186 a 192.- EljJa.1ado, elpresenle y elprobable j!o1'T1e"ir de Villamuva, Cellr';, bajo el punto de
pista MOral y 1IWltria l, per en Theodo r Creus. 1 rru;c, 4 1. Villanueva y Geltrú, 1886.- Barce/(ma y sus
a!rtdedorts. Guia kllMriea, descriptiva)' esfadisliea del fi1rlU/ero, per en Joseph Co rolêu, 1 vol. 8.°,
Bl1rçelona, 1887, pI. 309 a 3 19. - NoticifU sobre la comarca de ViÚlm1va , Gellni, pe r en Theodor
Creu,. Me1n('rias de la Associació Ca talan ista d'Excursions Científlcas, vol. 11 (1888), pl. 34 Y 35.- Vj-
UQHllffI(l Y Geltni, m r1Ulilt~/o BalQguer. Rteuerdos de Viajc, per en Francisco Gras y Elias. 1 rasco 41
Madrid, 1895.- Guia 1NJTiliMO COllUrC~Q¡ de los p,urlos de la pelfitr.ttlla ibér¡ca. Vol. I. CQlalmiQ, per
en Joscph Ricart y Gi ralt. 1 vol. 41. Madrid, '894.-Y Hosftujo !tislórieo de la parle f'1l l(J1IIarOll t1I IQ
luda ! nleral C(mlra el ftndQ}¡J"/IW en los #glO.! X III, XIV, XV lO.! IwMllru , las UHir!ersidadl.1 de
los cas/ilios de Gellr/i, CubellQS y del IlIgQr ;nltf7llldio Vilonwa. per en Thcodor Creus y Corominas,
1 rasc. 8.° Vm.nuen y Geltrú, 1895.

Ca n yelles

Poble de 108 ca ses Y 305 ha bita n;s. Junt ab lo séu arra bal de L es Cases
del X ttl# Y 27 pagesies, re uneix 152 edificis ab 56 1 habitan ts de fet y 563 de
d ret . Es a 7 kilòmetres al N. del cap de partit , quina estació de ferroca rril es
 PROVINCIA OR BARCELONA.-CRLS Gmns

la que té més prop; a la dreta de la rie ra del séu nom, tributaria de la dreta
de la de Ribes, al meteix endret en que lo brancal de
carretera de Vi lanova se separa de la de Igualada a Sit-
ges y a 64 metres d' altitut.
Es del bisbat de Barcelona, té una esgIesia parro-
quial dedicada a Santa Magdalena, servIda per un rector;
una costura y un estudi municipals y un centre polítich
denominat «Centre Republi cà Democràtich Federalista.»
Pà festa major 10 22 de J utiol.
Era de la jurisdicció senyorial d 'en Martí y Min-
g uella; té un hostal y servey diari de carruatges pera
anar a Vilafranca, Vilanova y Sitges.
Lo sé u terme es monta nyós, de clima temperat y sà; produheix blat, lle-
gums, verdures y vi, y confronta: al N. ab lo d ' Olèrdula; al E. ab los de
Olivella y Ribes; al S., ab lo de Vilanova, y alO. ab lo de Castellet.

Castellet

Poble de 51 cases ab 156 habitants de fet y 172 de dret, a 8 kilòmetres

alO. del cap de partit y a 3 de Arbós (Tarragona), quina
estació de ferrocarril es la que té més prop.
Es a la esquerra del riu Foix, al punt en que se li uneix
la riera de Marmel1à, y hi pass.1. lo carni vehinal de Vilano-
va a ArbÓs.
Té agregats los pobles de Clarüma, Gorllal, Les Aias-
suques y 1'orrelleles y lo caseriu de Les Casetes de Gor-
llal, dins d'una rodalia de 8 kilòme tres, reunint-se l' Ajun-
tament a Gornal. J unt ab aquestescinch entitats y 97 cases escampades, reuneix
.aq uest municipi 456 ed ificis ab 1834 habitants de fet y 1878 de dret .
Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a
Sant Pere, y un' altra a Gornal, ab un rector cada una ; una costu ra y un es-
tudi municipals, y ra I... festa major lo 29 deJuny.
Tala la seua indu stria consisteix: en dos molins de farina.
1.0 séu terme es montanyós y de clima sà; produheix blat, llegums y vi;
contronla: al N. ab lo de Santa Margarida ; al E. ab lo de Vilanova; al S., ab
lo de Cube lles , y alO. ab la provincia de Tarragona.
Era de la jurisdicció senyorial del Comte de Santa Coloma.
Dins del séu terme hi ha la e rmita de la Mare de Déu de Mont:lnyans y
la capella romànica de Sant Esteve, a les Massuques, antiga parroquia del po-
ble, y les runes d'un antich castell roquer.
S' ocupan d 'aq uest poble:
Lo P. CamÓ8 tl. lo séu esmentat Jardin de Afaria, plo 64 Y 6s.- Excurrid a A,.IKIs, Casltlkt,

,
 GEOGRAPIA GRNkRAL OR CATALUNYA

Culxl/u, per en Ptlegri Casades y Gramalxes. i\lemorias de la Ao;soeiaei6 Catalanista d'Excursions

en... oH Fr.derich Ju .. dd
Castetlet.-Vista del Castclly esglcsia de Castellet

Científicas, vol. VII ( 18&6), pI. 1 a 21 .-Y Excurli¡Jpar/icular rk Cal/dit/ai Vlndrell, per en M. Ur-
gellès De¡n.rcs. Butllet; del Centre Excursionista de Catalunya, any 1894, pl. 19 a 24.

Cubelles

Vila que, ab 49 cases escampades, ne reuneix 260 ab 895 habitants de fet

Y 917 de dret. Es a la vora del mar, a la esquerra del riu
Foix, a 6 kilòmetres alO. del cap de partit y a 4 metres
d' a1titut.
Hi passan lo ferrocarril directe de Madrid a Barcelo-
na, que hi té estació, y la carre tera de tercer ordre de
Barcelona a Calafell , yestà ajuntada a Vilanova y Sant
Pe re de Ribes per un camí vehinal.
Era vila reyalenca; pertany al bisbat de Barcelona;
té una esgJesia parroquial dedicada a Santa María , servida per un rectOr y un
coadjutor; una COstura y un estudi municipals y una socie tat recreativa. Fà la
festa major lo 15 d'Agost.
Té llums de petroli , destacament de carrabiners y carruatges pera anar
a Vilanova. ~
Lo séu terme es pIà y de clima temperat y saludable; s' hi cullen grans,
llegums , fruyt es, verdures, oli y vi; s' hi cria bestiar, y confronta; al N. ab
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMI S

lo de Castellet; al E., ab lo de Vilanova; al S., ab la mar y alO., ab la pro-

vincia de Tarragona.
Plan de Cubelles
C6cala 1: 5000

Tractan d'aquesta vila:

En Pelegrí Casade$ y Gramatxes en la seua &curs;d o ArWs, Caslei/el J CuklJu. "1emoriu
de I. Associació d'Excursions Científieas, vol. \'U ( I &86), pI. 1 • 21.-1Iillor;a de ViJlontltrlo y GtI·
Ini, per en J05eph Coroléu, 1 vo!., 4.1 Villanueva y Geltrú, 18¡:8, -\' lo ja esment.. t Btmlwjo ltilldrico
dt la larle t¡tlt 10wwrU1f en la ¡titllo general totll,.o el frodalismu etl los liglos XIii, XIV, XV ÚJs
/wIMru, leu (Jnipersidodc.r de 101 ca.rfii/o.r de Geltro J Cubella.! J del lugar mlerllledio Vilanor:o,
per en Theodor Creus y Corominas, 1 fasc. 8,- Villanueva y Geltru, 1892.

Olesa de Bonesvalls

Poble de 152 cases ab 643 habitants de fet y 667 de dret, a 15 kilòmetres

al NE . del cap de partit, a 14 de Vilafranca, que es la
estació de ferroc.1.rrit que té més prop, y a 16 de Mo-
lins de Rey. Té com agregat lo caseriu de L' Hos/nial,
quins habitants estan compresos en los del poble .
Es a la dreta de la riera de Olivella, que m~s avall
pren lo nom de riera de Ribes; està unit per medi d'un
camí vehinal a Avinyó, hom empalma ab la c.òrretera
de segón ordre de Tarragona a Barcelona, y hi té de
passar la carretera provincial de Sant Boy de Llobregat
a Sant Pere de Ribes y Vilanova, avuy en progecte.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant
Joan Baptista, se rvida per un rector; una costura y un estudi municipals, y
Pro)tlillcfa "e B.rul~'U

,
 Olesa de BonesvaUs.-Vista general de la població

CUd.de Jull \'ln lfÓ

• Olesa de Bon~\'alliò.-Entrada del Hospital
 PKUVINCIA OE BAKCRL.ONA.-CEl.S GoMIS

fanals de petroli. Fà festes majors lo tercer' diumenge de Juliol y lo segó n

diumenge d'Octubre.
Lo séu terme es montanyós y de clima temperat y sà; s' hi cull blat,
llegums, fruytes y vi; s' hi cria bestiar, y confronta : al N. ab lo de Sa nta Creu
d' Ordal; al E., ab 10 de Begues; al S., ab los de S itgt:s y Olh'c1 la, y alO., ab
aquest derrer y,l de Olèrdola.
E ra de la jurisdicció se nyorial del Bisbe de Barcelona.
S' ocupa de aquest poble:
H.W :llrlid a Olesa de Etll/ewa/iI. L'Excursionista, volum I (1878), pI. 553 • 555.

O li vella

Poble ue cases ab 76 habitants de fet y de dret, a la esque rra de la

21

riera del séu nom, que després pren lo de riera de Ribes;

a IS kilòmetres al NE. del C:lp de partit, :l 12 de Sitges,
quina estació de ferrocarril es la que té més prop, ya
250 metres d' alLitut. Hi ha de passar la carretera pro \'in-
cial, ja progectada, de Sant Boy de Llobregat a Vilano-
va y Geltrú, y ne surt lo cami vehi nal que conduheix a
Sant Pere de Ribes.
Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial,
ab un rector y un vicari, baix la advocació de Sant Pere
y Sant Feliu, de la que n'es anexa la capella de Santa Maria de J afra, y un
estudi bisexual. Fà festa major 10 primer de Agost.
Ab lo séu agregat lo caseríu de Ja/ra y 35 cases esca mpades, reuneix
aquest munici pi 8 1 edificis ab 350 habitants de fet y 348 de dret.
Lo séu terme es trencat y de clima sà; s' hi cull blat, oli y vi; s' hi cria
bestiar cabríu, y confronta: al N. ab los ~e O lèrdola y Olesa de Bonesvalls;
al E. ah 10 de Begues; al S., ab lo de Sant Pere de Ribes, y alO., ab lo de
Canyelles. Era pobl e reyalench.
Sant Pere de n.ibes
Poble de 334 cases Y 1305 habitants de fet y 1334 de dret, a la esquerra
de la riera del séu nom, a 6 kilòmetres al NE . del cap
de partit, a 4 de Sitges, quina estació de ferrocarril es
la que té més prop, ya uns 50 metres de altitut.
Te agregats lo vila ret de Plligmolló y-Is caserius de
So/arriba, Les Torres y Viialwveta. Ab aquestes quatre
e ntitats y 109 cases escampades, ne reuneix aquest mu-
nicipi 536 ab 2081 habitants de fel y 2108 de dret.
Hi passa la carretera de tercer ordre de Ig ualada
a Sitges y té camins vehinals pera anar a Vilanova y a
Olivella. Hi ha quatre mossos de esquadra manats per

,
 GKOGKAFIA GB:NKKAL OR CATALUNY A

un subcabo, cinch carrabiners 1llanats per un cabo, fanals de gas acetilè y

telèfon de servey limitat.

elld de nómlllo Be,t,."

Sant Pere de Ribes.-Vista general de la poblru:ió

Co rrespòn al bisbat de Barcelona; té una esgtesia parroquial dedicada a

Sant Pe re Apòstol, servida per un rector y dos coadjutors; un hospital a cà-

·1

Clisi d. Rónl1llo n ••I"'1I

Sant Pere de Ribcs.-Vu¡ta de la població dominada per la rectoria y la parroquia
,
rrech de Germanes Darderes y un convent de Mercenari es claustrades; una
COStura y dos estudis municipals y un colegi pera noyes dirigit per Germanes
 PROVINCIA DE BARCBLONA.-CELS GOMIS

de la Divina Pastora, y un pera noys, a càrrech de Germans de la Doctrina

Cristiana; dues societats recreatives y servey de tartanes pera anar a S ilges,
Vilanova y Vilafranca. Fa fe stes majors los díes 25 de J a ne r y 29 de Juny.

elld oie Ró.ulo Ilul ....

Sani Pere de Ribes.-Esg1csia en construcció

Cli,.. eh R6mulo lIe,lriu

Sani Pere de Ribes.-Hospit.J

,
 GEOGRA.FIA GENERAL OR CATALUNYA

Tota la seua industria co nsisteix en una fassina d' espe rit de ví; una fà~
bri ca de texits ab telers mecànichs, y una de gas acetilè pera la iIIuminació
pública y particular.
Lo sèu terme mitg pià mitg montanyós y de cl ima temperat y sl, pro-
duheix blat, llegums, y, sob re tot, mólt de ví, que es de bona qualitat; s' hi
cría bestiar y confronta: al N. ab lo de Olivella; al E. y al S., ab lo de Sitges,
y alO., ab los de Vilanova y Canyelles, ab totes quines poblacions està unit
aquest poble ab una bona carretera.
Compta ab una bona granja avícola, muntada segons los derrers aven~

CUd de Emili Olr.tt

Sant Pere de Ribes.-I'ont de les Parellades •

ços, y ab una conducció d' aygua potable pera 10 servey de les fonts públi-
ques .
Té una e rmita baix la advocació de Sant Pau.
Ara s' hi està edificant un temple de doble cabuda que l'actual.
Aquest poble era de la jurisdicció senyorial del Bisbe de Barcelona, y
respecte al séu pass..'lt sols se-n sap que entre-Is anys 937 Y 950 Wilara, bisbe
de Barcelona, va comprar y va fer adobar lo castell de Ribes. V¡vas, successor
d'aquell, lo 6 de Maig de 990 \'a concedir fraoquicies als moradors d'aquest
poble, reservant-se ell los delmes y pfimicies. L'any 1131 lo bisbe Sant Ole-
guer va donar lo dit castell en feu a Arnàll de Ribes, y lo any 1333, n' An-
fòs IV d'Aragó va conced ir Carta·pobla als sèus habitants.
,.
 PROVINCiA DE BARCEl..ONA.-CELS GOMIS

Sit ges

Vila de 950 edificis ab 3162 habitants de fet y 3235 de dret, ineluint los
séus agregats de Val/carca y Garraf Es a la vora del
mar, a la esquerra de la desembocadura de la riera de
Ribes, al peu de les Costes de Garraf, ya 7 kilòmetres
all'.. del cap de partit y a 8 metres d' altitut.
Hi passan lo ferrocarril Directe de Madrid a Barcelo-
na, que hi té estació, y la carretera de tercer ordre de
Barcelona a Calafell, y hi acaba la de Igualada per Vi la-
fran ca . Té telègraf y fanals de gas; destacament de ca-
rrabiners, a les ordres d'un capità, y de guard ia civil,
manat per un cabo; també hi ha cabo de sometent. Ademés dels de.la vila hi
ha carrabiners a La Morisca, Les Coves y Garra}, din s de les costes d'aquest
nom.
La platja de S itges està habilitada pera ,'embarch y desembarch de

Silges.-\'lsla general de la poblaci6

fruyts nacionals y carbó de pedra estranger, adeudat a les Duanes, y pera la

importació de fusta de castanyer pera barrils y bocoys, ab autorisació y do-
cuments de la de Vilanova y Geltrú.
Sitges correspòn al bisbat de Barcelona; te una esglesia parroquial dedi-
cada a Sant Bartomeu y a Santa Tecla, servida per un rector; una e rmita ba ix
la advocació de la Mare de Déu del Vinyet, una casa de Germanes de Sa nt

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE CATAL UNY A

JosC!ph, que cuydan malalts, y un altre de Concepcionistes, dedicades a la en-

senyança.
Hi ha una costura, un estudi y una biblioteca pública municipals; dues
costures particulars pera noyes y dos estudis, un d'ells de primera y segona
ensenyança, y comerç; y Lo Cat,. F~rral, veritable musèu de ferros artistichs
de tots los temps, proprietat del eximi pintor y poeta Santiago Rus iñol.
Hi ha ademés una societat choral, deu de recreatives, dues orquestes y

cu", dt B. Cutell.
Sitges.-Lo Cau Ferrat

dos mestres de mtísica; una fonda, quatre cases de despeses y servey d iari de
cotxes pera anar a Sant Pe re de R ibes, a Vi lafranca y a Vilanova.
La seua industria està representada per una fassina d'esperit de vi, una
rabrica de licors, dues de gaseoses y tres de \'ermouth; quatre r.'lbriques de
calçat, una de gas, una de capses de cartró y un forn rajoler.
Però lo que més fama ha donat a Sitges es la seua malvasia y lo séu mos-
c.'ltell, vins coneguts a tOt lo món y més particularment a tota 1:1. Amèrica del Suro
Lo séu terme es montanyós y de clima tem plat y s.', y dins d'ell hi ha la
renomenada ermita de la Mare de Déu del Vinyet (114), l'important f:"I.brica de
ciment y calç hydràulica de Vallcarca, los famosos cellers de Garraf, obra del
,
g<!nial arquitecte Gaudí, mólt dignes d'ésser visitats, y les pedreres de Garraf
d' ahont se-n treuen los blochs pera lo dich del Est dei POrt de Barcelona,

t" . ) L' Ictu.1 santu.ri del Vinyet. fet en substitució del antkh, d.la del any 17)3.
 PROV INCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS

havent-se construit un petit port pera facilitar lo carregament y transport de

dits blochs. A Vallcarca hi ha una parroquia ab un rector.
Les seues principals cullites consistexen en blat y vi.
Confronta: al N. ab los térmens de Sant Pere de Ribes y Olesa de Bones-
valls; al E., ab lo de Castelldefels; al S. ab la mar Mediterrania, y alO., ab
lo terme de Vilanova y Geltrú.
Era de la jurisdicció del Capítol de la Catedral de Barcelona.
A aquesta vi la li ha passat lo
meteix que a la de Vilanova en
quant a població. L'any 1854 teoia
3500 habita nts; per lo tant en 1I0ch
d' aurnentar ha disminuit.
Respecte a noves històriques
de aquesta vila, són tan confoses
y contradiclOries les de la època
romana, que més val fer-ne cas
ornis y dexar pera los erudits lo de
aclarir si Sitges era O no la SIl(mr,
la Xissa o Cissa o la Sia/mim" no-
VttlJl. dels geògrafs antichs.
Nï en la època visigòtica ni du-
rant la dominació dels alarbs se ra
esment pera res de Sitges, y sols
a les derreries del segle x o a prin-
cipis del XI comença a parlar-se
del castell de Sitges, que va passar
per diverses jurisdiccions fins arri-
bar a ésser del Capítol Catedral de
Barcelona, com a representant de la
Sitges.-Casa Ajuntament Pia Almoyna de aquella Sèu, a
qui la va vendre en Joan I l'any
1390 per la quanlÍa de 55,<x>o sous de moneda barcelonesa.
Durant l'alçament de Catalunya contra Felip IV, Sitges va ser sitiada pec
les tropes castellanes, apbyades per 27 ,'axells y I I galeres, les quals acabaren
per entrar-hi a vil'a força saquejant la vila (Setembre de 1649).
En la guerra de Succesió, Sitges va seguir la sort de la generalitat de Ca-
talunya y en la de la Independencia va defensar sempre la causa nacional. En
la dels Set Anys aquesta vila va estar sempre al costat dels isabelins y en la
derrera carlinada Oaner de 1874) hi van entrar uns 4(X)() carlins manats per en
Rafel Tristany, Castells yaltres cabecil1es, que van cobrar alguns trimestres
de contribució sense fer cap malifeta.
Tractan d'aquesta vila:

,
 550 GEOGRAFIA GENER AL OR CATALUNYA

Plan y c.arrers de Sitges

Facilitat per lo Comitè organisador de I. _Copa Calah.lo)'lI.
Escafa I .- 5200

, La Vall
Cases Consistorials "
'9
Cau-rerrat
C.sin .... y Teatre del Retiro
53 C. de Sant Pere
C. de Bonarre
, ",7"
3 Mercat 3° Hospital C. de Sant Caudenci
Esglesi. 3' C. de Sta. Tecla ,6 C. de Sant Isid ro
S y r:t Plaça d, la Consti- 3' C. de Sant Salvador Estació
tudó 33 Passeig d'en Pi y MargaU ,8 Escorxador
, 6 C. de Fonoll1lr
Halurl Vid.l y Cuadras
8 C. l'ort Alegre
"36
35
Passeig d'en Verdaguer
Passeig del Dr. Roben
C. de la Riber. "
60
6,
Camí Antich del Vinyet
FAbrica
Torrent dels Ases
9 C. de Sant Joan 37 Plaça de la Induslria 6' C. de Ja(T.
C. de I. Devallada

..
38 Monument.1 Crero 63 C. de Barcelona
" C. de Sant Dom ngo Platja 6, C.
" 39 de Jes Animes
' 3 Curem del BaJuan
'" y
"'6
C. de Bosch
2 ..
Carreró de Jarra
C. de Sant Damià
.'.'."
43
La Punta
FAbrica
Fàbrica del G~s
Cami Fondo
6,
6,
68
C. de Franceseh Guml
C. de la ma de Cuba
C. de Sant Bartoméu
C. de Sant Francesch
,"8
CarreTÓ d'en Tas;s
., Torrent de la Bassa Rodona
"'o
C. de Sant Joseph

'.
C. de Sant Sebllstià C. de Sani Bonaventura C. del ESpllller
C. d'en Jaume Russinyol ,6 C. d'ell Joan Tarrida C. del Vinyet
"
"
Torrent de Sant O.mià
C. de Sant Tomb ". 8
C. de Parellade!l
Carretera de Barcelona a ""
73
C. de Je!lU5
C. de Ange! Vidal
Carreró de Fals SIll. Creu de Calarell C. Major
"'3 C. de la Pendent '9 Carretera de Sitge!l a Igua-
"75 C, :-,tou
Platja de Sant Sebastià lada , ,6 C. del Tacó
"' 6 Plaça del Marquh de Mont-
'5'o C. Carretera Vella 77 Esglesik de la Concepció
roig C. de Carreta ,8 C. delI.'. de Maig
Cas;no y Teatre del Prado C. de Sant Pau C. del Aygua
" " 79
PROVIN CIA DE BARCRLQNA.-CELS GOMIS

Lo P. C.mós en lo séu esmentat 7ardin de ).lIarla, pI. 60 a 6::.-Ex(UrJiJ a Caslt1ldtfds • a

Garraf L' EJ[çursioni5t., vol. I (\881). pI. 170' '72.- E:tcursió tol-llClir:a a las Cosfas de Garraf
:J C~ft/ldtftJs, per en Ignasi Vilaseca, ab una lIuga nota d'en Cds Comis. Butl1eti de la A8IOCiació de
Excursions Catalana, any 1881, pI. 12 . 1,.-ExCJIrsid Q Si/gu. eliS/U de Garraf, Cultl/ntfils.
L' Exeursioni~la, "01. " (1889. pl. I J • I S.-EnsQIK /ustori'" l''''re la (l/W de ,silgu, per en J ...... n 1.10-
pi!! Y Bofill. I vol. ".\ aarcelon&. ¡89I.-J)ucrilció del !:Janhlar; , ton.tidtraç;D1IS çn'Ht:as .roóre la

CliKi ~ n.llAI:lr CuleU,"

Silges.-.\lonument.1 Grecn

i_lgt de ID Verl' de' Vi""I, f.oeJ mcteix aUlor. I fase. ".\ Barcelona, ¡Sf}2.-Coslas ,j,¡mftras 1.110-
,;oku, per en Joseph Aller y Vicente, I \"01. 4.1, Alacant, 1897.-ltfo1UurliaJ de Carraf, per Eusebi Güell
y Bacigalupi. I fasc. 4.t Barulona, 1899--Ei CalJ Ferra/. Colació" de lI/erros de Sa"lia.fo Nu.ri1iol,
per Antoni GlTcia Llantó. I vol. 8.° Barcelona, II)OZ.

•
 ,
•
 INDEX ALFABETICH

A
Aballs (Los), partida rllra/, 272.
Abella ( L a), c/Juriu, 33, 1 19 Y 166 .
Abrera, POble,23, ::' 1, 201,353,355, 3M,
366, 378 Y 3SIL
Ad Fines, loca/ilal an/lra. 3ï7.
Agell t caur;u, 1;1),
Agell de Baix, caur;u, 301.
Agell de Dah , caseriu, 301.
Aguilar, ca.sül/ de, 279.
Agu ilar, 10rre,,1 de, 31 y 233.
Aguilar de Saga r ra, poble, 2 15, 223, 233,
2 10, 215, 2Gi Y 21\),
Aguil6 (Coll de), 25.
Aguiló, poble, 13, GB Y 1)9.
Ag ulla Grossa, ",(UIfanya , 21i y 2Hl.
Agulla (La), lQcalilal, :.10.
Agulles, furo de Iu, 46.
Ala cant, vila, 5 1.
Alades (Les), ermi/a de, 108.
Alba, torrent dt:l, 169.
Albard is, pob/d, )fB),
Alboque rs, caser¡'~, '122.
Alcobet, mas, 402.
Alcnnar (L'), caSl!ríu, G08.
Alella, poble, 57, 16 1,180,287 , 288, 205,
296,207, 3 1i, 330 Y 331.
Alella, riu'a th!, 4 1, \lS, 2!U:; Y :lHi.
Alemany, lorrlml, 37.
Ale:manya, flacid, 20.
Ale:ny, cas~rill. -; y 19;;.
Ale:ny, 10rr",I, 43.
Alfar p06lel (veja-s Lo Far), G, 9,35 Y 31 lo
A I~ruer, vila, 0I:l3.
Alibe:rch, mas, 471.
A1mería, ciu/a/, 433.
Almunia o A1unia (La), caseriu, 47 y 507.
Alóu (Lo), ca.uríu, 462.
Al p, poble, lOS.
Alpens, poble, 9,11 , 28, 49, G9, 100, IOl,
10;;, 106 , 107, 110, 127 ,128, 129, 132,
138, 113 Y 4 M'i.
Alsina, caurit" 3i 1.
Altafulla , pobl~, t 08.
Altar ri ba, casa dt, ¡ fiO.
Alta rriba, riera (It, 10,42 Y ·t67.
Amt-rica, COl/tifUlIl, 529 Y 533.
Ametlla (La), po6le, 17, 58, 11 t, I 18, I HI ,
15 1,156, IG3, IGI Y 182.
Ame:tlla de: Merola, co/(mia imlus/rial, 133.
Angla , masia, H8.
Ang late: rra, nació, 136 y 531.
Ang le:, lorre,,1 de, ItS y 18.
Anglé, /uro dt, 6 1.
Ang lés, p06le, 51.
Animes (us), caseriu, 289,320 Y 328.
Anoya, r iu (veja.s Noya), 15, 16,1 7, 18,
2 t , 29,30, 32,18 1, IS;:;, I1l3, H16, 197,
200,201,207, 210, 2 16, 21f1, 220, 2<11 ,
353, 351l, 37 1, 375, 3i7 , 389, 390, 50!),
520,52 1 '! ¡¡2G.
Antius , caser;", 238.
Apie ra o Apiaria, vlÏa, 208.
Aragó, flacid, 5 1, 92, 113, 11 7, 163, IS ü,
227 , 283,905, 129, 135, ¡:l¡¡, ;;01, r)02
yM I
Arampr unyà, óarOllia dt, 371.
A ra m prunyà, cas/dI dI' , :1:í7, 3';2, a71
y 394.
A ra njuez, vila, 50.
Aranyo net, lorrelll de, 32.
A r bós, poóle, :n, 53, 197, 502, 1>29
Y 539.
Arbos!à de D.l lt, caseriu, 50G.
Ar bossà de: Ie:s Roque:s, caseriu, 506.
Ar bucie:s, riera de, S8.
Arbucie:s, vila, 161.
Are:nes, riera de les, 33, 39:í r 10ti.
Arenys, riera de, -¡.I, 45.
Arenys de Mar, parlil jmlie/al, 7;'; y III.
Arenys de Mar, vlÏa, 5, 11, lil, ¡¡'l,51, 5:í,
::'8,7 1, 71>, 76 , 78, 70, 82,83, ¡n, ili,
93 , 96 , 97 , 29:S, 303, 306, 3U7, 308, 310,
P~'>ttj"rta de R,. ~cIlOfl".- Ut

,

311,317, :UO, 32 1,32 1,326, 328,320
Y 333.
Aren)'s de Mun t, poble, ~, 9, 11, ;;5, 7;) , 76,
78,79,82 , 9K, 3 10, 313 Y 320.
An:qu ipa, dulat, 132.
Argd, dutal , 2\)1 y 431.
Argenso!a, caseriu, 240.
Argenso!a , poble, 7, 13, 18-1, 189 , 203,204 ,
2 10 Y 221.
Arge ntina, Re/uib/ica, 280 y 533.
.\r¡.::entona, poóle, 5, H , 4!l,55, 60, 167,
287,288,290,2\:1 1,205, 297, 2!l8, 209,
aoo, 301, 302, 303, 301, 3 Il, 3 12, 31a,
319 y 3 21.
Argenton a, rier a d~, 5, 44 , 4G, 287 , 28!l,
303, 31 1, 31,1, 317, 31!l Y 32 1.
Arija, riu , 10,27 , 32 Y 126 .
Aroh, (La) , arraóa/, 118 .
Aro!a (La), parlida r ur al, 1 11.
Aro!a , IOrrllll de la, 3 1.
A rq tlt~ d es , lorrlll/ de les, 3 1.
Arquer, poólel, O y 22.
Arral>al (Lo), arr06al, 368.
Arrabal (Lo), caseriu , 118, 174 Y 238 .
Arrabal ( Lo), caseriu, 38 1.
Ar raba l de Baix (L' ), caseriu, 266 .
Arrabal d'en Aguile ra, caseriu, 205.
Arrabal de La Badis, caseriu, 123 .
Ar rabal de CAl Cisó, caseriu , 282.
Arrabal de la Ca rrete ra, arrabal. 280.
Arrabal de la Indust ria (Lo), arra6al, 307.
Arrabal d'e n Man í, caseriu, 3;;6.
Arrabal de les Oli veres, cllseriu, 2 15.
Arrabal del Paysà, caseriu, 2-1 ;).
Arrabal de Sant Bartoml:u, arraóal, 206 .
ArralJal de Santa Eularia, arraóa/, 28 1.
ArralJal del Sastre , caserúl, 21G.
Arrabal d ' en Serra , arraba/, 158.
ArralJal del Sol itari, arrabal, 280 .
Arrabal de Val1ensa na, caseriu, 3 11.
Arral>al del Vell , caseriu, 278
Arraba!et (Lo), óarriada, 321 .
Bach, mas, l !l.
Bach d'e n Bertrans, parlida r ural, 386.
Bach de Collsacabra, partida r"ral, 459 .
Bach Estre mer , óaja, 108.
Badalona, ciu/at, l , 11 ,51, G2 , ~3, :) 1,67,
68,69,70,7.1, i2, H, 170, 391 Y 3 11.
Badorch (Lo), caseriu, 207.
Baells (La) , ermita de, 27.
8aells (La),poóle, 2 1, 1')2,1')6, 100, 101, 103,
116, lQ2, 123, 121, HO, 111 Y 112.
Baga dels Anos, parHda rural, 480.
Baga del Clot, par/ida rurnl, 1 12. , 18u y 188.
Bag:l, riera de , 31.
Bag;\, t'ila, 2 1, ~!l, M, 100, 10 1, 108, 109,
11 9, ¡ ;l I , 12:3, 12¡), 139 Y 14 1.
GROGRA I'1A GI!NItRAL Olt C ATALt1NTA
ArrahoD?, castell de, 338.
An, lorrenl dels, 19.
Art.!:.!!, vila, 28, 1')0, Ml, 223, 226, 233, 23:l,
Q38, 262, 20 1, 270, 271 ) 2' R.
Ascerris, ciula/ allltKa¡ 19 1.
Aspar , caseriu, HI y 136.
Assentiu, Vall de la, 46.
A.ssoys, riera dels . 32.
Astor , caseriu, 21 3.
AunetUa (La), caseriu, 100 y 11 ~ .
Aubach del General, parlliJa rur al, 196 .
Aubaga de Blancafort del Molí , partida ,.".
ral, 163.
Aubaga d'e n Cebrià (La), partida r ural,
2 1G.
Aubaga de Sant Esteve, parh'((a rural, 2 79.
Aubag ues (Les), caseriu, 2 15 y 508 .
Aufàbrega, riera de la , 23,:32 Y 3136.
Aumel1s, r iera dels, 190.
Aurioles ( Les) , jarhda rural, 3il.
Ausa, ciu/al alll/Ea, 127, 428 Y 137.
AU!letans, pobles al,licks, 2, 166 , 120, 12.,
428 Y 129.
Ausooa, ciu/a/, 2, 12R Y '129.
Ausona, co",tal de, 26 1 y 130.
AUlheta ns, poóla anlicAs, 42i.
Avià, poble, l i, 19, :;9, 100, 10 1, 103, 107,
III , ilO, IQO, 13 1 Y 14 2.
Avià , r iera (fe, 1 I, 21 Y 31.
Avilés, /or rellt d~, 136.
Avi nyó, joóle , GO,58, ;123, 226,23 1,235,
2 40, 262, 2.0, 271, 283 Y 498.
Avinyonet, ""mic;p;, GI, 60, l!li, 199, G06,
511yG25.
Argua de Vall s, riu , 6, 15,22,112 Y 136 .
Ayg uadols, /orre1l1 de, 47 y 48.
A)'g'uadora, r í,~, 6 , 11'), 22, 112 Y 11!l.
Aygua fred a, poble, 9, 33, 31 , l') ~ , 111 , 11 9,
150, 172, 176, 18 1, 182, 422, 123, "'3,
'166, 179 Y '180.
Aygües- partides , localilaf. 33, '166 Y ·17 8.
B
Bages, '""Ellt'ria tlt'. ~7!' .
Ra ix Llobrega t , romarca lIalura/, 2, 18,
G:l, 3G:3, 3!l2 Y :!!lS.
Bajalòu, Aosla/ de, :3!) y 15i.
Bajalòu, r iera d~, 12, 39 Y 12.
Balagu("r, cilllal, 50-1
Balcells (San t A nd rl: .. de), poble, 493
y 19 1.
Bald iri, /Ollt d' m, 2 HI.
BalenY:I, /Job/l', 3 1, 51, GI, :iO, 420, 122,
138, 1:3\1, 11 :3, I I I, .¡ m, l i8, 180, -185,
Balians, caseriu, III.
Balsareny, cn~"fe// de, 2:16 y 237.
Balsare ny, poóle, 2 1,52,1')11,58,223,227,
 PROVI NCIA OR BARCI!:LONA.-CELS Gm.US
231,235, 2:n, 230,211,216,270,271,
281, 286y 171.
Bals.1reny, riu-a de, 15)' 21.
Ballà (La), caseriu, 501:1.
Ballot, dèu d'ell, t9D Y 300.
8anc6 (La), arra!Ja/, 1 HI Y 152.
Baooo (La), riera de, 35,37 Y 149.
Banyeres, mas, liS.
Barà, poó/e, 198.
Oaral del Acatà (Lo), barr iada, 320,
B.lral de Massorrà (Lu), barriada, 320.
Raral de la Vall (Lo), barriada, 320.
Ihrata, torrent de la, 17.
Ilarbar:\, poble, 66, :.1:11, :1:18, 339, 3 \2,3-19
Y 360.
Barbotes, deli d' ayg/m, 151 y 152,
Ba rcelona, bisbat, 6\, 81, 8-1, 86, il2, 95,
9i, li!), lGO, 1t>3, IGO, 157, 161,162,
l(iI, 166, 167,108, 16!), 170, li3, iii,
1'7i , li8, li!), 1110, 1St, IOl, 192, Hli,
190,203, 201, 20U, 210, 218, 2HI,221,
217,280, 2118,30 1, 306, 309, !1l0, 312,
315,3li, 3111,320, 321, 32:5, 326,329,
530, 335, 339, :l12, 313, 317, 318, 319,
350,351, 351,355, 3:>S, 359, :.IliU, 361,
:.161,36;), 368, 3iO, 3i3, 375, 378,380,
382, 3S3, 386, 38i, 388, 389, 390,391,
392,393,391,396, 105 , 106,407,111,
III, lli, 498,506, SOi, 508, 509, ;HO,
513, rJII, 51rJ, 519, 520, ;)21, ;)23,521,
:>2:5,526,523,531,539,610,511, ;)14
y :lli.
Barcelona, ciutat, I, :l6, 1 l , 19, 50, 51, 52,
53,51,55,56, ti7, 58, 59, 60, 6 1, 61,63,
66,67,71, i2, il, i6, 78, 7f1, 80,81,
83,8 1,85,86, 89, 91,92,93,9 1,95, 96,
118,128 ,1 39,111,1 16, lli, 148,119,
150,155, IM, 157, IMI, 160, 161,162,
161,165, 166, 16i, 169, liO, IiI, li2,
173,17 1, liCi, 176, 177, 178, 180,182,
183,181, 188, 18D, 100, I!n, HI3,1!l8,
208, 20\), 215, 210, 220, 223, 22 1,227,
228,22\), 230,23 1, 2 10, 2 11, 215,247,
2;:;1,261, 261,266, 267, 278, 281,287,
i8!), 2!)I, 2%,206, i!)7, :103, 306,307,
308,311,313, 3H;, 317, 319, 3il, :123,
321,32;:;, :l:2S, :130, :1:11, :1:12, 3:13, :131,
:l3rJ, 3:1H, :I:I!I, 311, :11:1, :111, 3\:;, :.11(;,
3\8, :lI!), 3;:;0, :1;):.1, :I:lI, :13:>, 3:'8,3:;9,
:163, :.161, 3Gü, 3tHI, 371, 373, 371, :173,
317,378,379, :.180,381, :lH:2, 3¡;¡3, 3SI,
38:>, 386, 388, 380, 300, 31)2, 39 I , 395,
104, 105, J07, I I I, 115, ·US, 120, 122,
426, 131 , 431 , 13:' , 136 , 1:17 , 138, 112,
tl6, 11 8, 0119, 1:;1, ICl2, 1:'1, 157, 162,
103,101, -166, 1117, 101l, Iii, -17;:;, 178,
IIH, HI:', Ili6, IHS, 1\)2, 19:1, IflO, 198,
501, :'03, ;:;0 1, ;:;0:;, :iOO, ;;08, 512,513,
M:;, 521, ;:;21,52;:;, ;:;:1:0, ;j:.lO, ;:;:11, ;)38,
;:; 10,511, :l13y G17.
Barcelo na, Comiat de, lti5, 227 Y 315.
,
555
Barcelona,partil judicial, 61, 6i, 331 y353 .
Rarcelona, provincia, I, 7, 8, D, 10,11,13,
15,20,21,22,2;),28,38,30,10, 12, 13,
;j3,51,111 y311.
Barcelona, Ve.rruria, 2, 75, 111, 288, 331,
353 Y 305.
Barceloneta, barriada, I.
Barceloneta (La), caseriu, III.
BarcoDs, Collada de, Il.
Sardina, torrent de, \0 y 18.
Bargalló, caseriu, 387 .
Baro nia de IHu de Fuix, l'noli, 1;1;:;.
Barquera (La), caserill, 510.
Barqueres (Les), torrelll de, 38 y 3\).
Barraca de Mo rell , parlida rtlra/, 121.
Barraques (L es), caseriu, 20:.1 .
Ba rri de la Ca rretera , caurill, 177.
Barri Nou, arrabal, 280.
Bas, partida rNra/, 2\18.
Basella, poble, 55, 239.
B:tssa de Berl ràn , p,w/ida rural, 2iD.
Basseta de Ton; (La), parI/da rural, IOl.
Bastaren~', riu, 11, 21, i2,31, 108, 109
Y 123.
Batallola, coll de la, 2i.
Batlle, w¡'¡lIaf de, :.III.
Batlloria (La), poble, 38, 60, 81, 86
Y 91.
Batlloria (La), riera de , ;:;, 38 y 39.
Bauma (La), caseriu, 31), 211.
Bauma, coll de Ifl, 11 Y 21.
RaIada, torrellt de la, 121.
Bearll, ws(omfaf del, 13i.
Beat Orio , capella dd, 18:;.
Becasis, població altt/go, 109.
Beguda Alta (La), caseriu, 15, 16,26,52,
56, 203, 201, 387, 388, 389 Y 300.
Be~uda B14xa (La), caserill, 389.
Beg udes (Les), caserill, 388.
Begues (PI:I de), plClnell, 13 y 18.
Begues, poble, 60, 353, 35!1, :157, 358, 362,
369,386, 3!)I, :JU3, 301 y 506.
Bt:lI-lIoch, aldeay castell de, 33, 35, '19, Hi7
158,16-1,165 Y 166.
Bell.lIoch , mas, I!);j.
Bellmunt, ",Olllt",)'.!, 10, 11, IIii, iliS} l/HI.
BellmunI, POÓÜI. :?:i.
fkllprat, pobü, i, 1:1, :iH, HO, 1!)O, 217
Y 219.
Bell puig, castell d~, 19(j.
Bellpuig de les Avellanes, 367,
Bellus, coll de, ;4.
Bdh-er , paó/e, 108.
Bellver, riera, 211.
Belh-ey, poble, 198.
Benicarló, vila, 201.
Rerga, cirltal, 11, 21, 30, 18, 52, !S6, 30,
100,101, 102, t03, I O ~ , 105: 106, 107,
110,115, lli, llli, 119, 121, 122,123,
121,126, 127,128, 130, 13 1, 1:.15,139,
1 10,111, 11 2,22 1, 226, 232, 235,2:16,
 556 GEOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA

297, 267, 269,211,274,277, 131, 43i, Borgueta (u..), parlida rural, 113.
4G2 Y <&71. Bori, barri del, 384.
Berga, parlil jUflicial t/e, 100, 223, 230, Boria (La), arra6al, G20.
273,285 Y ·120. Borredà, coll de, 2i.
Berga, serres dI', G. Borredà, poble, :li, HI, 50, ::;9, 100, IOl,
Herg.ad:'l, comarca tla/ural, 2, 100,102, 105,106, ItO, 1 Hi, 12i, 128,112 Y IiI.
105,106, 107, 100,110, III, lI::>, 1I6, B.,rrelleres, 10rrellt de, 33.
121,123, 126, 128, 131, 133, 135,136, Borrissola, caseriu, 451.
137, 13B, 13!), 140, III, 112, 143,237, Boscb, capella dd, 410.
239,271,451,456,472 Y 481. Bosch, 101'1 ml dd, 106.
Bergàs, Pob/eI, iI, Bosch de C:in Vila de la Riba, parlida rFl-
Bergistan~, poMes afilieM, 2. raJ, 182.
Bergium , ciu/al a"lilll, 103. Busquet de Fumanya, partida "'Ira/, 121.
RergulI, caS6rj/~, 112 . Botigues, (Les), arraóaJ, 358.
Berra (La), caseriu, 123. Botigues de Castelldefels, barri, 1l y 40.
Reni, caseriu, ·122 y 413. Bou (En) o Casetes d'e n Borrell , caseri,J,
Bert¡, serra de, 12 y 17. 207.
Bés, Mrrull del, 73. Boxadors, caseriu, 6, IS, 43, 4D, 21S, 21G
Besalú, vila, 111 y 367. Y 279.
Besora, cas/ell de, 475, Boxassa, lorrell' de Ja, 31.
Besós, COI/ca del, 20 y 43. Bracons, Coll de, 12.
Besòs, rifi, 4, 5, 9,1 0, 17, 18, SS, 9-1, 35, Bragal1ons, riera de, 16,26 Y 32 .
36, 37, 45, 5 1, 67,69,72, 150, 153, 158, Branca, cd' de, 27.
169, 170, Iii, 173, 179, 287,335, 311 Breda, vila, 38 y 176.
Y 350. Brocà, cas/ell de, 11 J.
Betulo, ciu/al anlign, Gi. Brocà, /JOb/e, 11, 19, 100, 101, IOD, ilO,
Beulaygua, cas~riu, 139. 111,126 Y 139.
Rigues, p06l~, 35, 68, 144, 149, ISO, IG2, Brocà, riera de, 31.
15-1, 1~6, 163, 16-1, li3, 179 Y 182. Bruch, ",unicipi, Hi, 2:1, 5 1, 58, 181,185,
Bima, torrenl dd, ID6. 187,189, 191, ID2, 193, 199,210,221,
Biure, lorrent d~. 28, 83. 228,231, 2 10, 2 1D, 213, 280, 282,367,
Blada (La), torrmt de, 32. 377,503 Y 525.
Rlanca, riera, 45 y 46. Bruch de Baix, cauríu, I Dl.
Blancarort, poble, 122 Bruch de Dalt, cauriu, 191.
Blancafort, riera de, 35 y S7. Bruch del MHg, poble, 191.
Blanes, 'Ili/a, 52, 88 Y 97. Brueh de la Plaça, caseriu, 191.
Blava (La). caseriu, 11 , 28 Y 139. Bruraganya, serra de, 7,13,185,208,2 17
Boada, poble, 2 10. Y 221.
Boada (La) , arraba/, 411. Bruguera, proprit!/al d'en, 169.
Roatella, cauriu, Il. Brugués, ermila de, 357, 302, 370 Y 3il.
Boenchs, lorrelll de, 33. Brull, poóle, 141), 176,420, '122, 427, 4S7 ,
Bofia Gran (La), pal'tida rural, 113. '188, 439, 110 Y 480.
Bofia del 'l'oH dels Cou, partida rural, 11 3. 3ru:a:a, torrelll de la, n y 18.
n o¡.:'ald l, torrent del, '1,45 Y 46. Bullidor, lorrml del, ·16 Y '18.
Bojons, 7noli de, 491. Burriach, caslt!/i de, 30 1, 303, 305 Y 300.
Bola (La),po6k, 10,41,420,438,45 1, 4U9, Burriach, dè,# de, 2\}1).
'li 2 Y 488. Burriana, masia, 310.
Bola, riera de la, 41 y '13. Buscadora, urra, 15.
Bona, coll de la, 2i. Busqueu, mas, 15D.
Bonavi8ta, caseríu, 513. Bussanya (Sant Andrt;u de), ~nnila, 263.
Ronet, 10rre,,1 de, 3i. Buxadell, riera de, 33.
Bonica, cova, 358. BU:l.ar6, parl,aa rural, 233.
Borgonyà, caseríu, 4i2.

e
CA la Bornia, caseriu, 123. I Cabanyes (Les), vilela, 4i, 60, 170,li9
Cabanals, lorrml de, 35 y 3i. Y 180.
C~ba n es, /KJblel, 35. Cabaoyes (Les), cas"r;", l Di, ·HI!!, 500, 507,
Cabanes, riera de, 3U y 3i. 50!!, 513 Y GI;}.
 PROVINCIA DE BARCELON A . -CELS GoMIS
Cabories (LeS), !mrrinda, ri06.
Cabrafich, masia, 310.
Cabrera, j>tJbI~, Gri, IAI, 193, i!n, 208,
209,212, 21i, 220,122,510 Y G20.
Cabrera, ri~ra d~, 11 )' ¡¡J.
Cabrera, sa"fuari d~, Iii.
(,;aorera, urru d~, 12.
Cabrera de Mataró o del Maresma, poble,
287, 288,291,2I)i, 21)\), 301,301,305,
306, 31i, 31~ Y 32:;.
Cabrianes, eas~rill, 21H!.
Cabrils, pobl~, HI, I1G, 30 l, 306, 307, 322
Y 326,
Cabri ls, rüra d~, 11, 15 Y :J2;).
Cadí, s~rra (/e, 6, 8, 9, 13 , \5, 19, 21
Y 101.
Caganel1 , forr~,,1 de, 111.
C:il Basach~, eas,rítl, 121.
C;iI Peliu, easeriu, \21.
C:il Plori, easeriu, 282
C:lIJoanet, arrabaJ, 382.
C:lI Mates, torre,lt de, :11.
Càl Ros, cauríu, 11 8.
C:\1 Ros de les Cabres, pag'l!sia, 317.
Cil Rubio, eas~r¡'l, 621.
C:lI Rubió, eas~riu, li.
Cal Samiss6n, easeriu, ;)08
Calaf, eOm4rca d~, 21\.1.
Calaf, Vlïa , 13, 21,50, 56, 5i, :;A, III, 181,
18a,193, HH, \9::i, H16, 1!18, 200,212,
213,214,215, 216, 211, 263,26i, 286
y,l1 l .
Calafell (Sant..1. Crèu de), poble, 5ri, 56, 57,
358, 363,361),313, 38:;,31)1, 19i, :;21),
ti30, (i10 Y 517.
Calders, pobl~, 5 1, 56, :.!23, 233, 23 1, 23i,
238,2 17,262,26 1 Y 286.
Calders, riu d~, 11, 28, 33, 23i, 263, 267
Y 286.
Caldes, riera de, 17 , a(i, 3i, 111 , \70, 3\7 ,
3ilO Y '10;) .
Caldes d' Estrach , poble, 5, 5 1, 60, 76, 287,
288,301,301, 308, a09, 310, 311,321,
328 Y 32\1.
Caldes de Mon tbuy, vila, li, 11), GI, G:J, M,
58, 511,60,1)2,95,1)1),14 ' ,115,151,152,
1::;3, lil;), 1:;6, 1;)1, \58,161, 16i, 168,
169,170, li2, 178, 119,181,182,226,
212,263, :J3S, 3:16, 31i, 318, 351,352,
378, 380, 106 yl\l.
Caldetes, poble ((l'1'o·S Caldls de /:'s/raeh),
2, a, 11, 19, :;2, 51, 2Ai, 288, 301, 30i,
308,301),310,311,321,328,329 Y 43S.
Cahletes,rJt-ra d" 5, I I, li'), 287, 328 Y 329.
Calella, ri~ra de, 5, 11,45 Y iD .
Calella, vila, :;, 6, :;2, ::;1, i5, 19,80, 8D,
93 Y DI.
Calenta,/oflf, 112 y 11 2.
Calong-c, poble, 1, 1:.1,11 1, 18 1, \91, HI5
Y 1!l8.
Cah'ari , pUII/a dd, 5.
,
557
Calvería, mas, H15.
Calldetenes, pob[', 112, IM Y 16i.
Calius o Catllus, po6k, 21, (;5, 223, :l3R,
231), 215, 2i2, 218, 271) Y 286.
Cambril.!! , pobl~, :l3.
Camp de Baix, parfida rural, 1::;7.
Camp de les Bru¡¡:e.!i, partida rllral, 813.
Camp de Burah, partida rural, 111).
Camp d'Est myols, partida rural, 121.
Cam p d' tn Grau, parli la rllral, 121.
Clmp del Pi, partida 1ural, 121.
Camp de Tarragona, eomarca flatural, 21'11.
Campamar , barriada, 3ti6.
Ca mpin.!! , pobl~, iil, 80, 8 1, 1)1 )" l13.
Campllonch, pIà de, HI.
Campllonch, pobl~/, 1 I.
Camprodón, vila, Il12 .
Camps, eol/et d~1 3D.
Camps (Santa María de), eas~ritl, 2 11 y2 1::i.
Camps d'en Gué, partiela rural, 386.
Ca mps d'en Torreguitart, parfida rural,
198.
C:ln Adri:l, masia, \)9.
Càn Agu ilera o Les Cases de Aguilcra,
easerir/, 207 .
Càn Amenats,pa.eesía, 121.
C:in Barbass:', ri~,.a de, oil i.
Cin Barraquer, ('as~ríu , 371.
Càn Bas y Càn Ribu, eauriu, ;)25.
üln Batlle, "a.e~sía, 138 .
úin Boada y Hohigucs, caseriu, :17:.1.
C:in Bordoy, coll de, 291, 31\ Y 311.
C:1n Bordoy, paguia, 5, D, \1 } 55.
C:in Borràs, caseriu, ~ Il .
C.in Bou, caur;", 16 1 y 206.
C:in Bros, eas~rirl, 275.
Clin Bruno, cas~rí", 182.
C:in Burgada, pa.fesia, 87.
C:in Bu xeda, caseri", 4tíl.
C:i n Caballer , cauri", 228.
C¡hl Cabanyes, easal, 300 }' 303.
Càn Caseta, /roslal, aD.
Can CalasulI, eas~rill, ¡,21.
C:in Coll , pa~sia , IH.
Càn Crexel1 o L es Cascs dI; Crcll:ell, cas~-
riu, 207.
Càn Cristòfol Ratlle, easrrill, :J15.
Càn Crusat de la Carrera , caseriu, G15.
Clin Dayna, eoserÍtI , lti.
C:in Dorca, caurill, 161.
C:in Farigola o Pallarès, }a.eesia, 339.
Càn Figueres, eas~rill, ;)25.
Càn Font, torr~1I1 d~. 8:i.
Clin Fontanct, papsia, 35.
C;ln Formiga, caseriu, 1!l3.
C:in Gali, torrml de', 37.
C.in Girone1l3, easeri", 01.
Cóin Gomis, fàbrica, cases, 2 11.
C:in Grau, torreut d~, 3:; Y :17.
('¡in Grau de Montmt:!ó, 1II0111ll1lya de. \ i::;.
C¡in Ja rd i, ea.r,r;lI, 2 11.
Pf"""."CIG al aarceWM.-1I3
 558
eln \fagí, arralml, 131.
C.ln ~ialet,",as, iO.
C.ln Margarit, casLyiu, 387.
e.ln Marlés, caseriu, 168.
('¡in Mar sal, caseriu, 13 1.
Ciln MassanJ, jHz~sia, 191-
e.in Mauri o Mori, cova de, 10;').
Cio Mir6, barriada, :.156.
C;in Pan xeta, caSl!ríu, 507.
Cio PlIrellada, caseriu, 17 1.
e;ln Paujòu, lorrml de, 85 .
e.in Pepet, caSt'riu, Ii7.
C:in Plana", ca.uriu, 8 1.
('¡in Planas, masia, 173.
üin Pons, coloma inllusln:,,!, 133.
Cào Prat, coloma. imius/rial, 133,
Cln Prats, caseriu, 387.
Can Quer, masia, :.I tO.
Clin Riera, colollia indus/rial, 131.
C:ln Rigol, caser¡'~, !SUi.
Càn Rodón, pa¡rsia, 305.
C:in Rossell, caSl!r;t~, 525.
e.in Suria, torrent de, ·11 y 18.
e.ln T errade!, Turo tÜ, 38, y :31:1.
Can Tonigròs, ('t'eja.s T()fIigròs, Gin) ,423
y li6.
e;in Torra, colb"ia illdus/rial, 133.
C:ln Torras. ca.urill, l'ilO'.
C:ln Tunis, Imrriadu, 3.
Cà" Virlal, cokmia i"dlls/riol, 131.
C:ln Vilarrasa, riera d~, 38 Y 31L
Canadel1, pa~sia, 118.
Canal, /orr~fll d~ la, 10 y 12.
Canal Baridana, picA, 9.
('anal de la Do rdella, parlida rllral, 136.
Canal cie la Oreu, u gl/ia, 30, 390 Y 39 1.
Canal de la Inranta Ga rlo L1, uquia,3G3,
363 y 388.
Cana! J utlustrial de Berga, ceqllia, 30.
Canal Llarga, 10rret¡/, 31.
Canaleta (La),/oll/, 2 19.
Canals de Castell vi , masia, 119.
('anals de Vall.Llòbrega, parbda r ural,
110.
Canes, Coll de, 13.
('anes, lorret¡/ de, 31.
Canet, ,.iera de, 82.
G.1.ne t de Mar, vila, 5,52,51, i5, i 6, 81,
82 , 83,8 1,91 Y 9i.
Ca nongia, parlida rural, III.
Canovel1e!l, c(l$rr;u, :13, I!), III, 116, 118,
119,151,156,166 Y 182.
Càn/)\'es, ma~, HI;).
Dlnmes, poble, 58, 111, 156, 157, 163,
166, IGS, 171:! Y 180.,
Cant.ll1ops, cas~rill, 198, G06 Y j2j.
Canyanlar!l, cas~r;lt, 1:17 y 312.
Canyó<mar!4, pobld, 19.
('anyamau, ,.¡~ra de, 11, Ij, 311 y;1I3.
('anyars, rt~ra dels, 16 y 18.
Canyelles, mas, 155.
GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA
Canyelles, po6le, 56, 197, 19\), 500,511,
529,53 1, G3S Y 5 16.
Canye lle'!, rüra de, l i y 18.
Canyet, barrl~ 6, y 70.
Canyet (Lo), ca.uri", 10:;.
Canyet, rt~ra d~/, 11 Y Hi.
C:lj> de la Costa, arra6al, 110.
Cap de Rebato, arra6al, 23 y 33:; .
Capellades, vila, 2 1, 2:l, 52, M, 18 1, 18S,
1\)6,203,206.211, 218 , 220, 366,37."
287, 3\,10, 499 Y 50!),
Cal>el1ans, barra"cI!. d~ls, 37.
Capola t ~uElu¡ayr~cloria,ü , 15, 100, 101,
107,11 1, III, 11\1, 120y 112.
Caputxins, caseriu, 2 12.
Caragel1, po6!ü, Il.
Caraull (Sant Genís de), ~srlui'a rural, 158.
C;¡rbessi, po6141, 7, 13 Y 18!1.
Carboneres (Les), p ~rtida rural, ,139 .
Cardedèu, ri~ra dr, 15!i, 177 ). 180.
Card~dèu, vl1a, 3l'i, 52,58, 111, 157, 158,
162, 161,165, 166, 168,290 Y 312.
Cardona, ciu/al, 6,21,22, l!l, 55, 58, 100,
IOl, IOD, III, 112,113, 114, 115 , 116,
123,126,131, 113,221, 226, 232, 2311,
267,271,273, 277, 2,S, 27D, 2S5y 2S6.
Cardona, ducal d~, III.
Cardona, ",o"lal¡ya a~, 16.
Cardoner , riu, 6, Ui, 16, 21. 22, 23,20,
30,31,32, III, 112, 111, 137, 223, 221,
227,230, 238,210,278,279,280 Y 283.
Cardooês, comarca "«!tlral, 2 y 100 .
Carme, po6!e, 25, 60, 18 1, 190,19,,198,
206,211, 212, 217,218,221 Y 510.
Carme, riera d~, 17,23.32, ISI, 206, 210
Y 217.
Carnel, parroquia rural, 15Ci
Carol, 'orr~nJ de, l I) y 18.
Carolt, caseri'l, 162.
Car6s, poble (v~ja·s Querós), 11.
Carut ,/onl det, 112.
Carrer de Barcelona, arraba/, ·178 y \79.
Carrer del Bosch (Lo), CaserÍ/l, 5O!L
Carrer de C:ln Lluc h, caseriu, 182
Carrer del Canonge, caseriu, 295.
Carrer de Cantall0I>! (Lo), CaS~rÍlI, 525.
Carrer de la Carrete ra o de Sant Ignasi,
caseriu, 3 11.
Carre r de Dalt deies Ferreries, cas~riu, 88.
Carrer de la Esglesia, arra6al, 393.
Carrer de la Esglesia, caseriu, 320.
Carre r de lel Falgueres o dels Carbassons,
arralml, I Il .
Carre r de la Llebra, arralml, 393.
Carrer del i\lanres?i, Imrrl~ 67, y'O.
Carrer del Maset, cas~riu, :l13.
Carrer del Mitgdía, arralml, 115.
, Carrer dels Molins (Lo), cas~riu, 3,1.
Carrer del Munt (Lo), caseriu. \.12.
Carrer Nou de Sant Ge nis, cas~rill, filL
Carrer Nou de Santa Agnès, cauriu, 164.
 PROVINCI A DE IlA.RCELONA .-CELS GaMIS
Carrer de la Parroquia, casl!riu, HIl.
Carrer del Pelichs (Lo), caseriu, 4(H.
Carrer dt:!s Rampins, caseriu, I:;}.
Carrer del Rossell (Lo), caseriu, 50t/.
C:lrrer de Sant Adjutol i, arraoal, 455.
Carrer de Sant Joseph, castriu,3ll.
Carrer de Santa I!:ugenia, caseriu, 181.
Carre-r de Santa Rita, caseriu, 405.
Carrer del Suro, castr;u, 355.
Carrer del Tu rc6, caseriu, 231.
Carretera (La), arraoal, :.180, tlHl Y 1;1.
Carrelera y Font del Cbdol (La), oarriada,
19.9.
(::¡rrcten::s, lorrellt de les, ·17 r 18.
Carlago VelUs, ciu/at alltiga, 511 y 512.
Casa Alta, masia, 165.
Casa Bad6, 'MSia, 181.
Ca~a Benela, caseriu, IIR
Casa Massana, pagesia, 26 y 58.
Can Ramona, pagesia, I;.
Casa Roca, /(;rre"t de, 112.
Casa Seca, forre/li de, 38 y 39.
Casa les Torres, masia, IBI.
Casamada o Cadamada, masia, 310 y 311.
Casademunt, mas de, 139.
Caselles, caseriu, 21 I Y 215.
Cases del Alsina (Les), caSl'ri'l, H18.
Ca~e~ del Batista (Les), caseriu, 525.
Ca~es de Càl Avi (Les), caseriu¡ 52;:,.
Cases del Cartró (Les), caseriu, 525.
Cases del Frare (Les), caseriu, 3113.
Cases d' ell "~umades (Les), caseriu, 363.
Cascs d'ell Millàs (Les), caseriu, 363.
Cases del Negociant (Les}, caseriu, 162.
Cases Nores, caseriu, 509.
Cases Noves (Les), caseriu, 508.
Cases Noves Itt:! Marca (Les), CaSl'rirl, 507,
Cases No\'eH de Sardinyola (Lu), caseriu,
52 1.
Cases Noves de Vellvé (L c ..), caseriu, 528.
Cases d'en Raspall (Lcs), caseriu, 508.
Cases de la Rie"a (Le.'!), caseriu, 507.
Cases de la Rierada (Les), t'aseriu, 301.
Ca~es d'en Roca (Le!:!), caseriu, 361.
Ca~rs Roge!:! (Les), caseriu, :)13.
Cases d' en Roi~ (Les), casl!riu, 361.
Cases del Scnyor del Castell (u-s), barrl~
363.
Cases del Xum (Les), arrabal, 338.
Casserres, vila, 100, 101,103,10;, llS.
116,122,130,131,135,113,232 Y 216.
Casserres (Sant Pau de), poo't, 11 y 15.
Cass~ rre<¡ (Sant Pere de), ex-mo"l!slir, 12.
Casetes (Les), arrabal, 411.
Casetes (Les), barriada, 267.
C1.setes (Les), casl!ríu, 393.
Casetes de C:l! Salines, caseriu, 521.
Casetes de Cin Olh eru ([;s), caseriu, 105.
Casetes d'en Garraf (Lcs), caseri", :189.
Casctes de Gornal (Les), caseriu, 53U.
Casetes d'en Mussons (Les), caseriu, 205.
,
Casetes de Sant J oan, caseriu, 60.
Casillell (Les), caseriu, 96.
CasoLS (Los), casl!riu, 525 .
Casp, ciufal, 536.
Castanya (La), caseriu, O, 422, 139 Y <1 10.
Castanyaddl, poble, 493 y 191 .
Ca.!.tell, arraba/ dd, 86.
Castell del Areny, poo/ei, 100, 101,110,
I1t>, 121, 126, 13'i ) 13U.
Castell de la Cirera, papsia, 271.
Castell de Fontanét, 208.
Castell de Fontrubia, poble, 197 y 502.
Castell de les Planes, caste", 270.
Castell de Sant Mi<¡llel, mo,~/a"Ja del, 17:i.
Castella, IIOció, 283, <136 Y :i02.
Castdlad ral, poble, 1:1:i, 113, 223, 236,
231) Y 286.
Castl·lladra1, serra de, 6.
Castellar , caserif¿, 233 .
Castellar, puig, :110.
Castellar, urral de, 16.
Castella r , Jorrell' de, 15.
Castella r (Sani Este\'c cie), poble, (veja-s
Salli Es(et't de Castellar).
Castellar de i\'uch, poble, 6, U, 20, 19, 100,
101, !l'i Y 118.
Castellar de Riu, poole, 6,100, IOl, III,
111,118, ilO, 121, 13'i Y 141.
Castellar del Vallè.~, poOIe, (veja·s Salli
Esteve de Caslellar).
Castellbell o Castellbell Y VIlar, poble, 58,
223,211,2 17,2,,(9,281,282,283 Y III.
Castellbell , riera de, l l'i, 23 Y 32.
Castell bi ... IJ.1.I, poble, 11, 1"12, 3i6, 381, :HI5,
405,413, 41!í Y 118.
Castellcir, poble, 11,3::', 161, 238,2 17,263,
420,440,4 11 Y 166.
Castclldefel!,poole, :1, O, <16, 5 1, 51"1, 353,
357,358 , 350,371, ú l!) Y 551.
Ca.'!tcllet, poble, '17, 60, 1118,521,520,533,
53!), 510 Y 541.
Castellet (Sant Vicens de), poble, 21.
Castellfolli t del B ix, poble, 23, 100, 2 14 ,
223, 233, 230, 267 Y 280.
Castellfollit de Riubregós, vila, i, 13 , 114,
18 1, 10G, 198 Y 211.
Castellgalí, poble, 21; 23, 58, 22S, 227, 210,
212,280,281 )' 282.
Caste\lnòu,poOIe, 57.
Castellnòu, luró de, 15 y 21.
Castellnòu de Bag! 5, caseriu, 22S, 236,
239,210, 2 11, 2;0, 2;2 y 286.
Castellolí,pooJe,<19,al, 18 1,186, UH, 198,
205,208,211 210 Y 108.
Castelloli, riera de, 16,25, 32 Y 221.
Castellot (Lo), fortificació, 319.
Castelh.allal, caslell, 2'iO.
Castelltallat,poOlLl, 111.21:), 278 Y 27D.
Castell tallal, serra de, In, 2;1)' IS.
Castelltersol, rüra de, IRI.
Castell tel sol, vila, 9, 17, 56, III, 15R, 15U,
 560
II}O, 101, liR, 119, UU, 2.j3. 211, 211,
26~, 263, 2{H, 286, .\06, Ui, 111,112
Y 113.
Candhi de la Marca, poó/~. GO,!!)', 507,
S18, 521 Y di"
Castellví de Rosane<i, ;oMe, 21, 26, 3::'3,
:1::'9,362,376, :In, 378,38 1,388 Y 390.
Cntro pulcro, po6l1! alltic". 211.
Catalunya, tlació, I, H, :3\), ;;3, 66, 6\1, j I,
72,78, SS, 103, 101, lOS, 106, 101, lO!),
110, I II , IHi , IlO, 12i, 117, 118, ¡:iO,
IS2 , 15::', 156, Hil, 166, li2, 180, 1S7,
189,100, I!hl, 193, H15, 2n, 303,306,
307,:l1 1, :1:16, :J38, 339, 3 15 , 316,356 ,
:lS7, 367, :Iii, 3\12, 31)7, 404, 40;;, 110,
116, 125, 128, 121), 1:10,431, 13;;, l:lH,
1:.17, 1:18,110, ml, Hii, 10\), 188, 19 1,
'.i02, 50 1, 518 Y :'12 1.
C:ttlleràs, montallya de, 108 y 126.
Cau Fer rat, museu dl'ferros ny/is/iens, 5 18
y S51.
Cayrat, presa, 366.
Cel ma, poóle, 108.
CelJechs o Se1Lechs, turó de. 287 y 3H).
Cementiri Itel SO., Cell/eII/iri. :JO.
Centelles, caslell de, 166.
Centelles, cas/ell dels, tOO.
Centdles , t"Ia, :1:1, :11, 51,51, a8, 60, l i!),
157,178, I!H,2li l 120.122, 138,4 11 ,
11 2, 413, III, lla, 163, 166 Y 480.
Cerda, mas, 166.
Cerdanya , comarca fla/ural,lOI.
Cudan)'ola, cas!ell de, 416.
Cerdanyola o Sardanyola, vila, 51,57, 5!!,
66, S31, 33!!, 311,3 12,3 13,341, :H8,
319,350, III, 115y417.
Cerdanyola , rura d" 27, 33 Y 349 .
Cerdanyol a, strra de, 19.
Cerdenya, t'lla , 133 y 431.
• Cerola, serra de, 10.
Cen'ell{¡, poóle. 27, Mi, 353, 3:'.9, 360, 361,
362, :J7!j, :.180, a!)J, :193, 391 y 52a .
Cenelt{¡, riera de, 15, 21i, 32, 3GO, 390
Y 393.
Cervera, cill!al, 185 y 501.
Cen'era, Corregiment, 229.
Cen'era , Sol.'i1JtKllería de, 2 13.
Cen-era, Vel"lI!r;a, 2. 181 )' 279.
Cigales, lorrell/ de Iu, 33.
Cint , caseriu, 6, 100, IU )' 119.
Cint, rura de, IS, 22, 32)' i30.
Cíntet, riera d'en, 323.
Cire ra, caseriu, 289.
Cirera, rt'era de, I1 y t:;.
Cirés, vehi1l(J1, 298.
Cirvianum, caste'l anllcll, 189.
C¡Sloa, poólació an/lra. 519.
Ciuret, parrtJqu a r/lral, 188.
Ch'Ílas Fracta, ciu/al ""ltra, 291,
Cladell, caseri", MI.
C¡apd'en Boetdc:'I'erra, óa'lCltde sorra, 289.
GEOGRAF'A GENERAL DE CATALUNYA
Clapit d'en Boet de rora, banda de sorra,
:HI\.!.
Clar;!, caseriu, 107 )' 119.
Ciarà, partida rllral, 130.
Ciarà, rüra de, 11, I(J, 21, 28, 31, 60,107,
IlI, 115, 110)'297.
CIarà, serra de, :.Hl.
Claramunt, poóü. Itl8.
Claret, caseriu, 21
Claret dels Caballers, óarriada. 271 y 279.
Claret dels Cabalters, riera de, 31.
Clariana, barriada, (JOU.
Clariana, poble, :¡:¡n.
Clariana, poblel, 111 y 189.
Clariana, ",'era de, 17,2::' Y 32.
Clot, barriada, ;,2 y 1) I.
Clot del Auba, partida rural, 279.
Clot de la Bellazona, partida rllral, l!.In.
Clot de Cantaperdíus, par/ida rllral. 221.
Clot dd Juncar, partida "ural, 109.
Clot de Munderm, barrancada, 11 y 31.
Clot del Prat, part,da rural. 121.
Clot del Puig , parllda rllral. 81.
Clotassos (Los), caseriu, 112.
Clusa, coll de la, 21.
Clusa (La), mOllllll'ya, lOS. •
Coaner, caseriu, U, 23, III, 278,27\"1 Y 280.
Coaner, cas/ell de, 272 y 273.
Co.1ller, rura de, Hi, 23; 31 )' 219.
Cocent...1yna, Baronia de, 536.
Codinacb, capell" de, -IS8.
Cod ines, riera de les, 11 y 13.
Codineta, mas de la,IH.
CòdolDret,/àbrica,llll.
Còdols, riera dels, 17 y 18.
Còdols Blll n('bs, serra dds, 9.
Cofort, caser iu, 11,21,100 Y 111.
Cogullada (La), caseriu, 178.
Colarda, r;u (veja -s Calders), 11, 28 Y 33.
Colonia Cuell (olonia im{us{rial, 391.
Colon ia 5edó, coloma illdus/rial, :.IUG.
Coll , lorrelll del, ¡3U.
Coll (Lo) , poblel, 167.
Coll (Lo), paflsía, 117 .
Coll (Lo), par/ida l'firal, 8S.
Coll de la Ab(:na, caseriu. 123.
Coll de la Ra, raca (Lo), caser;lI, S08.
Coll de BaQ, caseriu, 1I0.
Coll Blanch, óar",~ :173.
Coll mancb, coll, 11 y 56.
Coll l3Ianch, partida. rllral, 190.
Coll de J ou, torrenl de, 13i.
Coll de Pal, coll, 21.
Coll del Por t, coll, 21.
CoIl-ses-planes, co/l. M' y I:iS.
Collada (La), par/tila rllral, 190.
Collada Aiea, par/ida rural, III.
follada !laxa, monlauya, , I.
Collada Rau, par/tda rllra/, 110.
Collbató, poóle, S, , 181, 11m, 191, l!.I!), :no,
217 , 211),282 Y :.IOl).
 PROVlNCIA DE BARCELON A.-CELS GoM1S
Collcerola, mon/anya, 57.
Collel, coll, 47.
Collet de Ics Guixeres, co//, 113.
Collet de la Sal Roja, "/fm/aflJa, 113.
Collet de les Torres, par/ida rural, 196.
Collet6, parHda rllrul, IU6.
Cullformlch, ri,.ra (if", 139.
Collsabade\l , pobld, 167.
Collsacabra, mOfllrmya, G, 16;), 18;), 193
Y <l OG.
Co\lsacrèu, mOll/a/lyo, 18, 38, 11 ,16 Y 98.
Collsapla na, mon/anya, 41.
Col1se!pina o Collsuspina, poble, 9, 28, 35,
10,5 1, 5U , 203, 26 1,1 20, 131, ..J 38, 113 ,
411,4 15 Y 186.
Coma, /orrenl de la, 11 y 18.
Cuma Arnàu , riera, 31.
Coma de Mas Puig, parlida rurll/, li3.
Comajoan , capella de, 459.
Comaposada, par/ida rural, 196.
Comar rodo n ~, par/ida rural, 12 1.
Comella, capdla de la, 116 Y 4i I .
Comengues, par/li/a rural, 182.
Comermena, capella de, 17fi .
Comes, riera de Iu, 16, 18 Y 386.
Corne! (Les), caseriu, 211.
Co m e~ (Le!!), pal/ida rllral, 8ti.
Comes (Les), /orre/l/ de, 3i.
Comià, pobl,./, 110.
Cona ngla , c%ma iIIt/us/rial, 1;)6.
Conanglell , caseriu , 151 y 152.
Conca de Barberà, comarca 110/111'0/, 7.
Conca Bua del Anoya, 3:;U.
v lOca d'Òdena, comarca 110/111'0/, 2 Y 7.
Conca litoral !leI Centrr, conca hydràulica,
20, 15 Y 46.
Conca litoral de L1 l'eant, cOllca hydràulica,
20, -13 Y 15.
Conca litoral de Ponen t, conca !tydniulica,
20, .16 Y 48.
Confund, 10caJ lat, 22.
Con~o!t, altures del. Hi.
Congost, eslre/ , 182.
Congost, riu, li, :33,31, 3i, 5 1, III, !I;),
11 8,149, 156, 162, lO!;, 172, 1.3, Iii,
420, 11 2 Y '16fi.
Conill o Cu nil1 , poble/, 7) 213.
Conit , poMe, 198.
Conrería, pages;o, 333.
Conrt: u (Lo), partida rural, 113.
Conrèu del Prat, partida rural, 196.
Coorèu del Puig, parlida rural, 121.
Conrèu de la Serra de Cenis, j arfit/a ru-
ral, 270.
Con rèu de Serra Senús, parHfa rtlral,
2i9.
Conrèu de Terradelle!, par/iJa rural, 121.
Consolació, ermi/a, 21 y 121.
Cool>erativa del Ter, colollla im/us/rial, 161.
Copons , poble. 2:;, 181, 20'), 203, 205,
211y22l.
,
56.
Copons, riera de, 16, 2;) Y 32.
Cor bera, poble, 60, 3:>3, 3Si, 359, 361,
362,3,9, 3130 Y 31:11.
Corders, rierrl ddt, 325 .
CórdolJa, ciu/a/, 120 y 132
Cornellà, poble , 21, 30, 5t, 5:" 5i , 60, 62,
63, 288, :120 , 321 , 321, ;l2~, 321.1 , 3:3(1,
3;);1,363, 3nl, :lti8 :17 1, :lI'l:3, 3H;>, 3Mn,
388,389 Y 30l.
Cornet, caseriu, 26!J y 271-
Coromina (La), arrabat, 112.
Coromina (La), colDlda wdus/rial, 18~.
Coromines, arrabal. 21 y!);).
Coromines, barrl~ 12;)
Coromines (L es), caseriu, 21 y 2 13.
Corrals, colllüls, 27.
Correa, l'obi,., 112 y I I I.
Corredor , Sa"/tl ari det, \)~, 31:1,31 1
Y 328.
Corredor, serra del, 5, 18, 33, I1 Y 287.
Corró, riera t/e, 3!S y 37.
Corró de Munt, pob "e/, 35 Y HifL
Corró de Vall, poble/, :Jj Y 166.
Corrobí, c/lseriu, 13i.
Cort dels Porchs, par/id" rural, 126.
Cortada (La), capella, l:Si.
Cor tè.~ (Lo), cas~rill, 2:18.
Corts d'en "'ariet, partida 1'111'01, 196.
Cossetans, pobles ant cAs, 19i y 529.
CoSta dels Angor ins, par/ida 1'111'01, 121.
COSia de Caldes, par/¡da rllrul, I DG.
Costa d'en Carreres, mOIl/aflya, 298.
Costa d'en Carulla, par/Ua rllral, tll.
Costa de Coromina, mOIl/a/l)'a, 1i 3.
Costa Cremad<l, parlida rllral, 12 1
Costa DreL1, mOll/all)'a, 219.
Costa dels Empríu~ dt:1 Frare, parlida ru-
ral, 12 1.
C, .sta de la Vigucra~sa, parli Ja rural, 1 12.
Costa de L1e\·an t o (leI Mares ma, comarca
tlaturat, 75.
Costa dc Ponen t, comarca lIatural, 18, jl :1,
523, 526 Y 52!.1.
Costa de Sant Julià, par/ida rural, I I I.
Costa d'en Serret, par/lila rural. 121.
Costa de Vinyoles, par/ida rllral, 121.
Coster de Llamsès, parlida rtu-al, 109.
CosIes (Les), mOIl/allya , 6.
Costes de G·~rr<l{, ",oll/anya, 11l, ¡j;), :l5tI,
359,1)29, ;)35, 5 1i), ;);)1.
Co,·a dels Enca ntats, cova, 305.
Co\a de les Boncl Du ne.~, cova, 305.
Co,·es, Pu"/,, de les, 3 y j30.
Co,·es de Mantegues, par/ida rural, 17:1.
Creu (La), barriada, IS8.
Creu (La), rirra de, I;) y 16.
Creu (La), /orrm/ de, 31.
Creu Alta, barrill.la, 33;) y 300.
Creu dels Al'al{ador:'l, serra de la, I;).
Creu de Cl'Inlpllonch, 1nofllallya, 21 y 101.
Creu de Codines (La), caseriu, IlO y161.
J'r"DIJtIlCÍII_' aa,.c,Unta.-tU
 56,
Cr eu dels Escolans, creu, 199.
Creu d' Espades, 11I0llla1lja, 27.
Creu de Ferro, mon/anya, U.
Creu de Fumanya, ",onltmya, 11, 21 Y 121.
Creu de Fumanya, fornnl (Ú la, Sl.
Creu de Marans, mon/anya, 41.
Creu de Molou, mbnfanya, 27.
Creu d' Ordal, mon/anya, 13.
Creu dels Plans, parlida rural, 173.
Creu de Pui"mohó (La), creu de judra, 510.
Creu d' en Soler, m01llal'Y0, z7.
C reJI:ell , poble, 53 1.
Cristo, barranch del, 5.
ç
çaragoça, arquebisbal, 435.
ça ragoça, c1"lol, 50, 51,53,56,181, 18!!,
193,198, 215,2 16, 220,223, 22.1, 2 10,
I 211,2 15, 217,266, 267,278, 28 1, S31,
D
Dalmàu, capella t/d, 171.
Dallent, fon' de, 111.
Darró, quadra, 535.
Das, pobk, 108.
Desreta, furó de la, 16.
Despujol, mas, 461.
Deus (Les), caseriu, 141.
Dc\'allada (La), jJ.Jrlida rural. 215.
Devesa del Gall, parbda rural, 110.
Dogues, /orre"t de les, 31.
Doma (La), arra/J(lI, 102.
Domus, casal, 82 y ij3.
E
Ebre, COllca del, 20 )' 13.
Ebre, riu, 3!!.
Egara, cúllat antim, 332, 3!!6, 3!!9 Y '10 I.
Elna, vila, 266 .
Empalme, estació de ferrocarril, 52.
Empalomar, roques de, 22.
Emprius de Baix, par/tifa rural, 1 10.
E ramp runyà (wja-s Aramprultyà), 311.
Eres (Les), torre/l/ de, 112.
Ermità, COfJa del, 316.
I!rmot d'en Carrera .. , par/ida Yllral, 37 I.
Escoles (Les), arrabal de, 168.
E!loomes, torre,,1 de les, 41 y <15.
Escriga, Coll de la, 11 y 21.
Esdan::lJes, lorre,,1 de, 31.
Esgabdlatll, serra dels, 17.
Espades, coll IÜ, 2i.
Espanya, Estat, l, 50, 53, 61, S;:;, 115, I I{), I 101,103,107, 111,119,122, 130 Y 131.
152,192, lIOi, 3i5, 401, 416, 431 Y 506.
Esparraguera, caslell de, 30i.
Esparraguera, VIla, 21, 18, 51, 58,185,
G EOGRAFIA GENERAL OR CATALUNYA
Cros, velu"lIa/, 208.
Cru pell, masia, 310.
Cubelles, fJl/a, 2, 4i, 51,55,60, <l9i, 502,
529, 5S-', 535, 536, 540 Y 5<11.
Cugukra, costa (ü la, 12.
Cunillera Grona (La), caseriu, 50i.
Cunillera Xica (La), caseriu, 50i.
Cunit, pla/ja de, 530.
Cunit, quadra, <108 y {)3{).
Curull, riera de, 41 y 13.
Cusana Sostrdla, loealila/, 40.
Cussons, caseriu, 481.
Cussons, riera de, 11, 12,30 Y 42.
335,33!!, 311,3 13, 3 18, 3M, 36 1, 395,
107,0\18,50 1 Y 505.
Donayre, arraba/de, 179.
Dordal, caseriu, 198.
DOSmU DtlI, pob/eI, 459.
Dosmunts (Sant L10rens de), Sall/uari, 12
y 423.
Dosrius, /JOb/e, lO, 36, 11,55,08, 99, 16;:;,
167,168, 287,288, 290,291, 291, 299,
3ll, SI:t, 313, 311, 320 Y 329.
Dosrius, riera, 311 yal7.
Durbal, Torre,,1 de, 22 1.
Durbàn, pob/eI, 13.
Dus(ort, pob/eI, 195, 196 Y 2 11.
101,190,20 1,210,211),20 1, 35G, 3M,
301,305, 361l, 367, 368, 31l) Y 1!)8.
Espases, castell de les, 367.
EspaulelJa, /Ja,resia, 11.
Espelt, poble/, 205.
ESI>l:h, riera de, 10,25 Y :12.
Esperaguera, (lila (veja·s Espttrragllera),
498.
Espiells, ca,uriu, 521.
Espinalbet,po6/ef, 11,21,100, lli Y 118.
Espinelves, riera tle, 10 y -12.
Espinós, torre", de, 10 y 18.
Espín:tella, mas, 179.
Esplugues, poble, 5i, 62, 05, 353, 355, 368,
360, 374 Y 389.
Espona, Torr~nt lfe, 22i.
Espunyola, esg/~sia y rec/oria, 11), 100,
Esquexada, lbeali/a/, 39.
Esquirol, pob/e (veja-s Sallia },faria de
Corcó), 12,56,421,460,400, -lià Y <189.
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CUS GOMIS
Estany, mlJ1uslir del (veja--s Son/a María
dt/ Estany), 61.
Euany,/Joole, 58, 10~, 116, 123, 131, 133,
136,223,232, 23l, 235, 212, 215, 262,
263,261, 28S, 406, IS5 Y 4S8.
F
Fàbregues, riera de, 13.
Fàbregues, torrelll de, 42 y 13.
Fàbrica dels Francesos (La), colow'a
dus/rial, <1:)1.
"l-
I~àbrica d'en Golobart, caseriu, 237.
F:\brica del Riu, ca/oma iudus/rial, 21, 101
Y 102.
Fàbrica de Rosal, coloma. illduslrial, 30,
101 Y 102.
Fàbrica d'en Rossinyol Q d'en Remissa,
caseriu, 418.
Fàbrica de Viladomiu, colonia illduslrial,
21 y 28.
Faig, coll del, 27.
Falgars, ermila de, 11), 125,126 Y 422.
Falgars-<len-Bas, poMe, 11.
Fals, caseriu, 111,232,215 Y 286.
Fanés, caseriu, 136.
Faogar , lorreut del, 16 y18.
Far, erlllila del, 12.
Far, poMet (veja-S Aifar), ti, 1), 35, 312
Y 311.
Farell (Lo), lIIoll/allya, tfl.
Farga (La), molí de, 170 y 171.
Farnés o Farners, paó/el, 6.
Farreres (Les), paresia, 111.
Fatxeda, parltifa rllral, 11)0.
Fdius, mas, 116.
Ferreras, mas, <162.
Ferreres (Les), parlida rllrat, 371.
Ferreres (Les), serra de, la
Ferreres, torren/ de, 16 y IS.
Ferrería (La), caseriu, 106.
Ferreries (Les), poble, 8B.
Ferreries Petites (Les), caseriu, 88.
Ferrerons o Sant Pere de Ferrerons, po-
olel, 211, 262, 263 Y 20e.
Ferrés, moli del, 10.
Ferrés, rier" del, 13, 10 Y 13.
Ferro, jOlll dt/, 112.
FeJ.es dd Molinet (Les), parlida rural,
271).
Figar6, parlida l'tirol, 216.
"ï gar6,poó/e, 93, 31, 35, 51,51 Y 172.
Figols, caseriu, 21, 52,100, IOl, III), 120,
121,122,121 Y III.
Figuera (La), partida rtlral, 182.
Figueres, oarranc¡' de les, 3~.
Figueres , ea.s,rill, 210.
Figueres, corregiment, 22U.
Figuerola (La), par/ti/lI rural, 3;)7.
Filet ,foN/ de, 11)8.
,
56J
Estaoy, riera del, 11, 28 Y 33.
Estrucb, serres del, 17~ .
Eures, mas de les, 459.
Eyna, Colltt de, 138.
Filipines, illes, 533.
Finestrelles, coll t/e, 1).
Fiol o Fillol, caseriu, 7, i;) } 218.
F leca, lorrml de la, li.
Flors (Les), lorrelll de, I;; y 16.
Fluvià, cas/eU de, tl3.
F luvià, riu, (l y 111.
Fogàs de Montclús, poole, 81, 8 1, 113, III,
161 Y li6.
Fogàs de 'l'orde ra, paó/e, 38, 5i, i5, 81, 88,
07,288,320,321, 321, 328, 330, !lO:!
Y 3G8.
Foix, poole ('I.,,¡a-S Torrtulla de Foix), Itl8.
FoiJ., riu, 2, 1, 17, 18, Ill8, G13, G21) Y ;)10.
Folgaroles, po6le, 51l, 12U, Iii, <122,125,
115, IIG, 167, 182 yl!);;.
Folguers, poole, 104\.
"~ondo, torren I, I llI).
Fondes, torrent de, 3 1 y 37.
Fondo, lorrelll d,I, 213.
Fondo de Campderrós, parlidll rural, 3UI.
F onollar, riera del, 16 y Hi.
Fonollosa, poole, 223,233, 21;), 26,,2i!'l
Y 270.
Fonollosa, riera de, I li, 31, 233 Y 215.
F ont del Boix, fo"/, 2S0.
Font Gran, 2W.
Font del Llop, IlIró de la, Il).
Font del Parret, jo"I, 10.
Font de Pujal9, riera de la, 10.
Font de Querat, lorreut de la, I~l.
Font de la Reyna (La), ctlserill, l\Hi.
Font Salada, forrent de, 31.
Font Santa de 'l'orelló,6allleari, IU, 151,
168 Y 460.
Font Stca, lorre'" d, I.t, HI!).
Font cid Sofre, fOlli, IO!I.
Funt de la Vi, tu t, JOIlI, 88 .
Fontanals, poolel, 56.
Fontanella, serra de, 16.
Fontanells d' t n Colomer, p~ rltifa rtlral,
386.
F¡,ntarn:"lu, caseriu, 1,7.
Fontcuherta, mOlllall)'a, Il.
Fontfina, poolel, 15.
"'ont-Padrís, rier(l de, 10 y 12.
Fontroja, llocA, :;'3:'0.
Fontrubí,p06lel, 13, 1!:I7, 19!), ;;07, :'oOH,
ti09,510, 113, 511, 5Ui, riU!, :"¡J!), :,27
y 5iH.
Fontrubí, $erra t/e, li.
Fontrubia, p061e1, :)02.
 56-1
F oradada, riera de, 13, 10, 13 Y li;;,
r~orat, riera del, 31.
Porat de la Costa, partida. r/lral, 113.
Forat Negre, lorn,,¡ del, 31, 120 Y 111.
Forcons, eoli de, 27.
Forn de Cadell, par/ida rllral, 126.
Forn del Calls, /Jarlida rural, S8.
Forn de la Font Fosca, par/ida rural. 81.
Forn Teuler, col/de, 27.
For(lueS (Lc ,). 1fI(JII'aI/Ja. 15.
Forsa (La), !Jallch. de sorra, 280.
For tesa (La), poó/eI, 6, 13, 207, 213 Y 213.
F rança, EstaI, I,:l, 52, ri3, 51, 5;¡, ¡)ü, 5i,
58,60,67, ;(\, 11),80,81, Sil, 88, 89, 93,
UO, 184, tari, 18n, un, lU8, 199,221,
Galera (La), caseriu, 21 y 216.
Gal ies, tlacio, b3.
Gallechs, caseriu, ~I, 170 Y 172.
Gallican t, cauri1l, 162.
Gallifa,poblt, 38, 10~, 116,123,131,133,
136, 151, 179,232,213, 393, 103, -106,
-Ili Y 158.
Gallissà, f/uadra, 53S.
Gal\in:ins, 11MS, -li3.
GamBa, dllcal dt, 496.
Ganuleya , pob/MM a,lIiga, 166.
Garbós, poble (vtja-s ArMs), 197.
Garcés, riera de, 16 y 31.
Garga, mo.l/all)'a de la, 3 1, III Y I i2.
Gargalla o GargaHà, caseriu, 130.
Gar(allà, rie,.a dt, 22 Y 32.
Garganta, riera dt la (veja-s Sal'galllenel),
11 y 31.
Gar raf, calallca, 3.
Garraf, caurill, ISi, IS8 Y 5::'1.
Garraf, Cosits de, 3.
Gilr raf, pa~sia, IU y 3::'8.
Garraf, lorrl!lll dt, IU Y 18.
Garriga ( La), poble, 3:1, :1:), I!I, 5 1, SS, III,
11:;,11 8, li !), Hil, \::'2, lii7, 158, 162,
UB, 166, 1i:1 y 2 13.
Ga rriga (La), caseriu, 100 y 110.
Gaserans, castriu, 38.
Gassó, lossal d'UI, 106.
Gad, poble, 13, 16, 16, 51, 55, 60, III,
3S3,956, 35i, 3::'8, a69, 3iO, 371, 386
Y 3!) 1.
Gava r resa, l'ili o r,;nl, Il. 28, 3a, 101\,
128, 131, 139, 22a, 233, 23 1, 27a, 281
y I::'i.
Gavarrós, poblel, 21, 100, 110 Y III.
Gayà, po6fe, 13::', 1:16, 110, 22a, 23:;, 239,
2 16, .no, 271 y 1::'5.
Gay;i, riera de, 11, 21i, 33 Y 1111. , Gorch de la Olla,/olll del, 10.
Ge1abert, riera de, 11,28 Y 33.
Gelida, po6fe, 2 1, 2::', 52, 3S3, 3:;9, 3;1,
377, 3i8, 390, Uli, 521, 523 Y 525.
GEOGRAFfA GENERAL DE CATALUNYA
22 1.217, 287, 288,289, 295, 30i, 313,
319,321, 328, :l30,3S3, 35 1, 3S5,36 1,
368, 373, 375, 378, 379, 380, 383, 389
Y 500.
Franqueses (Lc,,), poble (veja-s L lerof/o),
51 y 166.
Frexa, rierat/e, 31.
Prexer , lorrellt dt, 137.
Frexes, r;era de ItS, l~, ::j, 2~ y 32.
Fumada, CIn'a, 3G8.
Fumanya, coll de, 21.
Fumanya, castriu, 11,100,120,121 Y 122.
Fussimaoya(Mare de Déu deJ,salllllari, 260.
¡" uyrollos, caseriu, 86 y 87.
F uyrosos, riera de, 98,39 Y 87.
G
G elmir , vehinat de, 911.
Geltrú (La), vila, ~31, 534, 535, 536, 538 •
Y 511.
Gerona, bisbal, i 6, iD, 8 1, 8S, 88, 89 , 90,
93,96, 310, 133, 13 1 Y l a5.
Gerona, ciulal, 53, 5 1, ~6, 71, " , i6, i 8 ,
i9, 80, 81, 83 , 8 1, 85, 86, 89 , 91,92,
93, 9S, 96, III, li::', 118, lSi, 158, 164,
16i, liO, li2, li3, li4, liS, 1i6, Ii 8,
263, 28; , 289,295, 29i, 30i, 311, 31~,
31i, 319, 32 1,32 1,326,328,330,333,
313, 3 16, 330, 0192 Y G03.
Gerona, corregJ'melll, 229.
Cerona, provincia, 1,5, 6, 9, 10, 11, 12,
13,28,38, 3D, 10,41,12,51,52,51,56,
l'j8, 5t1, iS, ~ I, 811, 89, 9i, 100, 106, 108,
Iln, lli, 118, 125, 1:17, 1 10, 111,155,
161, 120, 122, 139, IS8, 160, 161, .16i ,
171, 1715, 177 , 179, Hil , 18S Y 0195.
\.e rona, Verflería, 2 y 75.
GtoS, rill, la, 11 , 13, .139,H)i, 172, 4i5
y '188.
Gialtrtwl (La), vila (veja-s La Gelin;), ,1\)8.
Gint:breda (Sant F r uytós de), poóltl, 2 11.
Gi ronella, rüra dit, 11, 28, 33 Y 329.
Gironella, vila, 21, 28, G2, S6, ~9, 100, IOl ,
10:; ,11 5, 116, 120, 121, 122, 123,131 ,
1:12, 13li,13!i,232, 122y 123.
Gisda r~ n y, IIIollla'l}a de, 108.
G is~Iare n y, poble, 100, 101, 109, III, 123,
137,139yl l1.
G leba d'en S imó (La), parll:!a rural, 298.
Gle\'a ( La), caSltríu, 1:52.
Gleva ( L a), sanluari, 123, 153 Y 151.
Goda (La), JKJblel, i, 58 Y 189.
Gombreny, poolel, 9 y 125.
Gorch, n~ra del, a29.
Gorc h Negre, .rorEU. 8:>.
Gorch Negre, n~ra del, 3 1 }' 37.
Gorga (La), ritra de, 13, 12, 13 Y 175.
Gornal, poblt, 539.
PROVINCIA OR BARCRLONA.-CF.LS GOMIS 565
Gorner, quadra dd, 498. Gualba de Dalt, caseriu, 81 y 91.
Graboleda, Iqrrml de, 21. Gualba, mumcil"~ 38, 52, 60, ;;;, 8 1,81,
Grabuach, caseri", 13 y li. 85,87,91,152 Y 161.
G racia, ó(frriadtt, ;'3, 57, III Y III. Gualba, riera de, 38, 39, 81, 86 Y 161.
Gramullar, caseriu, 2\6. Guals, riera dt, 31.
Gran, ma.s, III). Guardia, Strra de, 133, 130 Y 110.
Gran, ritra, GOO. Guardia (La), cascríu, 13;; y 136.
Granada (La), ca erill, 158. Guardia (La), luró dI', 86.
Grallada (La), poó/', 13,51, \97, '198, 499, Guardia Pilusa, poblel, 7, 13,213 Y 211.
500,503, 507,508, 509,515, l'i20, :'>23, Guardiola, caStríu, 4i, 60, "98, ;;07, 508,
521}' 528. 513 y:;28.
Granera, poble, 11 , :223, 238, :2 Hi Y 2G3. Guardiola, poble, 20, 21, 27, 30, 52, 100,
Granollers, parli! ftu/t'citd tfe, 75, 11\ , 223, 101,102, 108 , 110, 122, 123,121, 125,
331,420 Y 4 10. . 131,130, 138,111,223, 221,231,233,
Granollers, vin, 33, 35,51, :'>2, 53, 51, 5G, 238, 239, 211, 211i, 20(), 271 Y 2i3.
57, 58, 5\1, GU, 7 I, 8 1, \) I , I I I, I I:), I 16, Guardiola, riera de, IU, 23, :11, 210 y 2S0.
lli, 118,153, 156,157,158, 162, 163, Guardiolat1s, cas/e/i dtli, 127.
161 , 165, 166,167,168,16\1, 1iO, 172, G uillamet , lorrc/II d' tlt, I i3.
173,171 ,175, li6, 17i Y 178. Gui\leríes (Les), comarea mtfura/, l, 2, 6,
Granollers de la Plana, ca.striu, 122 y 116. 18,420, '131, \O;;, IS;:;, I(J:) y Ins.
Granota (La), hoslal de, 15,28 Y 135. Guilh::ríes, Strra de les, 12.
Granularia, poólsció alltila, 116. Gui\leuma, cova dt Na, 315.
Grasolet, ,.iera dd, 91. Guil1eume!l" (foni d' /!li), 219.
Grasolet (Nostra Senyora dd), sanf"art~ Guinèu, 10111 de la, 199.
136 y 2-'5. Guingueta, caseríll, 13.1-1.
Grau (Ntra. Senyora del), sallluarl~ 215. Guiolà, ritra de, 3i.
Grau de Cadi, turó dt/, 298. Guix (Lo),làbrica de le:dls, 221.
Grau de Lledó, luró dd, 298. Guin (La), castríu, Iii.
Grau de Olot, monla"ya, 56. Guix¡¡ró, cauriu, 100 y 115.
Grau de Sant Climent, mOIl/allya, 21 . Guixer~s, caseriu, 21.
Grau de Vidrà, mOIl/a1lya, 13 y 41. Guixeres (L~I), partida rtlral, 113.
Graugé, caseriu, 107. Guixeres de Baix (Les), cauriu, 528.
Graus, riera de les, 4i y 18. Guixeres de Dah (Les), castríll, ;;28.
GravalQ.!la, torrent de, 3 1 y 109. Guixols (Los), poóld, 116.
Grexa, pob/el, 100, 110 Y 111. Gunyoles (Les), pob/eI, 198 y MIL
Grexa, riera de, 31 y 109. Gurb, caurí", 10 , 19 , 420 , 121, 122, I:.:';;,
Grills, cap de, 3, .. i Y 530. 416, '163, 1i3 , 1i5, 178 r \82.
Guadala, ritra de, 32. Gurli, r.era de (veja·s Caltlla), !) y in.
Gualada, cilllal (wfa-s ¡.fila/mia), 497 . Curri, ".[11, 12,40, 12, 452, '126, 133, 117,
Gualba de Baix, caseríu, 8 I. 473,478,482 Y ·181.

H
Heor nal, poblt (vefa.s Cornal), 498. Hospilal (L'), caseríu, 511.
Hespilal, riera dd, 15,22 Y 130. Hospitalet, poblt, 30,15,52 Y úl'i.
Hi·era-d ~-massa, n~ra dt, ·10. Hospilalet de Llobregat, vila, 3;;3, 311 I,
lI ome Mort, Pfl/I t/d, 6, 17 Y 3~. 369, 3i2, 373, 371 Y 383.
Hort d'en Saboril , par/lila rural, 153. Ilostafranchs, cauríu, al)!).
lI orta (Sant J oan de), barriada, 10,52, 57, Hostal de la Rata, hoslal, 10.
60 Y 72. Hostalet (L'), caseriu, 182.
Horta, cast ,íu, 23-' y 203. HoslaleL'I, caseriu, 17 y 51;;.
HOrL1, poblel, 28 y :,0. Hostalets, poble, 2'09 y 210.
Horta, riera dt, I, 15 Y 16. Hostalets, poólel, a I.
Horta de Vinyoles, parllda rural, 12-1. Hostalets (Los), PDb/t,52.
Hortet, partida rural, 392. Hostalets de Balenyà, po6le, 13i y 438.
H orts d'en Jubany, partida rural, 15i. Hostalrich, vtïa, 98, l'i3, Y 8 1.

Iborra, p06le, 13. 59,60,184,185,186,187, 188,189, 100,

Igualada, c;,lIal, 21,25, ;)2, ;;3, t1I, 56, ;:;8, 191, H12,193, 191, Ill6, 197, 198, 1~9,
l'f'/lfrl"ef4J dI .8",.c,loJI".-U$
 566 Gt!OGKAP' IA G I!NEKAL l,I! CATALUNYA

200,203, :205, 206, :207, 210. :211.21:1. Igualada, parlit judicial, 2, 13, UU, 223,
217, :218, 21!1, :!21, :!2>l, 2~0, 373,377. 3;)3, 363 }' 1!:17.
:Ili., :I!lCl, Hl7, III~, HI\I, ;;02, ;;lJij, ;;0\), J1uro, ciutat alltira, 291, 2!!ri Y 298.
;;10, GI:I, ;;1;;, ;;I!I, ;;:!U. ;;23, 526, ;;10, Illa (La), nlany, :I y :hi2.
:¡:I~, ;;1:1 Y ;;17. Inranla earlola, callal de la, 30 y 15.
Ital ia, utat, G31.

J
) aCI·tans, pob¡'s 1'1IlI.d,s, 2)' 120. ]unca r , riera dl'. 11.
ja fra, e(l$l'riu, GI :!. juncar, ton"etlt d~ , 28.
j:. frl1, r¡~ra d~, 17 Y IH. ) unquera ( La), viln, I, r" 5:J, 55, ;)6, ::;7,
jalech,fo>lt rif', I:I~. :)'1, fiO, In, 76, ,\1,81, Sj, !lS, 8\/, 91, \)1;,
ja pó, flació, la;;, Hil, 1I1:i, 11m, Hil, I!lR, 1119, UI, 22 1,
j orba, pbb/l', 21, 2 .... 1) 1, ;;7,18 1, UJO, \!l6, 217, :!lii, 288,307, :I\:í, :1I11, :.121, :12a,
20 1,202,205 Y 219. :130, :J53, :15 1,355,36 1, :168, :17:1, :.175,
j ou, col/ ((t', 108. :liR, :.179, 3RO, :H13 'I 3~9.
j on~l, co"d~, 127. jun(l uereS, b(lrriada, 3!!!L
j úcar,rill, 1:15. jun}em, torrellt de, 32.
juncadella caur;u, 21, 272 Y 378.

L
Labern, pobl~, !lO r 5:!5. 1011, IM, 110, 111, 112,lIl,IHI, 120,
L~bern, r¡~ra d~, li, 25,32,5\3)' ;;21. 121. 12J, 1:11, 1:17, IRI, 189, 190, 19:i.
Lacetania, rl'iN a,,¡¡/[Cf, 272. l!lli, 19~, 201, ili, 215,221, t33,
Lacetans, pob/esml/ieks, 2 y l!ll. Y Itt.
Lalela.ls, pob/"s auticns, IG6 y 3~1;). Lli¡:albê, torrl'1lt de, I;) r 16.
Laurona, po6/" al/tic!, lIi6. Llinà, o Llinars. poó'~, :1:1, 35, :;2, 53, 55,
Lavit, poble, 21, 25, 61l, 2U8, 4!!7, 511, ;)19, ;;8, 09, III, 150,158, 11;2, IIn, 16':1, 1,8,
a20, 523 y ;;26. 180, 28H,2!W,2Di,:l II ,;1I2, 31:.1 r lli,
Layetania, rl'r,(f auti¡w, lO!! 'I 29;). Llin:i, o Llimus, pobl·t, U,22, 102, lUlI.
Layetans, pallts rüls, 288 . 118 Y 119.
L;ern, rin'a de, 10 y .\2, Llinars, tbrnllt de, 17, 18)' I ;):i.
Llacuna (La), !Jarri, I;). Lli ... sà de MUlli, /JOb/l', III , 11~1, 116, 15 1,
Llacun a (La), serra de, 17. 16S, I G!), 182'1317.
Llar una (La), vila, 2;), a6, ,)I, 58, !fIl, L1 isQà de Vall, p061e, III , I lli , 160, l'; I ,
203,207 , 217,1)09,510,513, ;)16, ;)Hl, 177y3 17 .
520,1)21,1)25, ;;26 '1528. Llobe"es, eo" de, 27.
Lladoner, pOlli del, :161 .y ;;2;). Llobregat COllen dt/, 20 Y 30.
Lladoner de Dalt (Lo), caseriu, \6 I. LlobreJ{;, t,rill,3, 1,6, i, 9 , 10,11, I:),
UaetS, poble, 40. 11, 15, 16, 18,20, t l , 26, 2i, 2S, 29,
Llagosta, barriada, 179. 30,31,15,1(1, ;}I, ti3, 100, 101, 105, 106,
Llau reda, serra de, II }' 93. 10i, IOR, 111,111, llU, 117, 119,120,
Lla\'ina, rauríu, 112. 121, 123, 121, 12;}, It!), 131, 13 1, 138,
Lladna (La) o LI¡¡vinera, riera fir, 31 Y llU, III, 112, 15f1, 21:i, 22:1, 226, 235,
3i. 2:17,2 10,211,216,217,2;)2, 26U, 268,
Llaxinenl (1_1), aldea, 215. 271,27:;, 2il, 282, 2QU, 353, 3;)1,3:;;),
Llayers, pobk, 13. :ltiO, :163, :JUI, 30!!, :.I-;;}, 316, 377, 378,
Lledi" wn¡lIat, 29ft 37!l, :J~O, 381, 3~3, 381, 3an, :1'18, 390,
L1efi:i, 6arri, Gi}' 70. 391, :IU;), lO:>, 1U7, 40~ Y llU.
Llerona, poble, :13, 3;;, ;).\, 111, 116, !.JS, L1ooregó5, ,-iu, " 13, HI;) Y 198.
151,1;;6,1;)7, 15S, 163 r 166. Llofresa (La), font, 21!l.
Lle\'aner~, pob/~, 5i. L10part (Lo), cauriu, 358.
Llevaneres, rirra d~,;), 11)' I;). L1oP'1 torrelll (ül,', 3ii.
Lleyda,c1utat, 13!.1, 19;),208,209,228} 2/9. Llorensa (La), parlida rllral, 173.
Lleyda, corn.fünmt, 22!l. Llort, fOllt dd, 117.
Lleyda, provif/cia , l, 6,9,13,15,16,21, L1osanques, cova de les, 11 9.
22, 2ri, 43, GO, Gri, ri7, riS , G9, 100, IU2, °
Lloveta, riera tornlll d~ la, 3 1 y 97.
 PW.OVINCIA OR BARCELONA.-CELS GOMIS
Llum , fOlli del, 219.
Lluria, torrelll de. 31,
Llu ssà, p06l~, 100, IUI, luS, IOr., 12;, 12S,
129,130, 13:!, 139, 13i Y 4;)0.
Llussan '::~, comarca "alural, 2, IfI, 100,
~b (lrid, vila, I, :l, GO, .,1, :ia, :í', :';;, ;"iü,
;"ii, :lR, f)0, w" ifi, ili, HI, l'!;), HH, 89, \)3,
!lO, llU, IH", IHIi, 18U, un, IIH~, 221,
22 1, :.ili, 28i, :!H8, :I()i, :ll", :li!¡, 32 1,
3iS, :l:IO, 3;;3, 3;¡ 1, :¡;¡ij, 31\ 1, :W8, 3i3,
3i;}, 3i8, 3ill, 3t10, 383, :lSIl, ;1 33, 52U,
;)30,5 10)' 31i.
Madrid, jJrfJV¡'¡cia, 1.
Magarola (La), ~sta"y, 3 y 382.
Maga rola, riera de (veja-s r¡~ra d~ Plàol'l),
!:J, 23, 32, 203, 210, 3;i5 Y 306.
Magoria , riera de, IS y 16.
Mabó, ciutat, 132.
Major, /)ala, lOS.
Major, YI~ra, 6, 12, ¡;i8 y HIl.
Mal, forrellt, 31iG.
M.llanyèu, qlladra, 100 y 121.
~Ia lanyèu, forre,,1 t/~ , 3:1.
Maleses, forr~f/I de Iu, 17 y IH,
Malgrat, vila, :i, 38, 11 , ;it, :J I, i3, i\l, S;;,
80 y SII.
Malla, ugluiay casa, :íl, 120, 122, 12;"i,
117 , 118, 1:;5,171, li S, 180, 181;)' 1\12.
M... l1a, YI~ra de, 13 y Hi.
M<llla ( La), rüra de, li, :2;i Y 32.
Mallorca, illa, flS, 9:!, 208, 132}' ;i(H.
Mallorquine!l, caseriu, 330.
Mambla (L~), colOllia indllstrial, lúG y l:li.
Mambla , riera de la, al) y 12.
Manl\é u, li la, 13, SO, 10, "n, :il, so, "I),
120, 121 , 122, 123, ,11 8, 11 9, ISO, ISI,
152, ,153, 159, 1lI3 , 10 1, ,,¡a, li3,"ii,
ISS Y 189.
Manre5a, cilltal, 20, 21, 22, 23, 30, 50, 52,
1>3, lli, I)S, 56, ('¡i, úS, 39, 101, 102,
lOS, 11 2, ll~, 11;); 122, 12:l, 130,131,
1:13, 13S, 1 3~, 111, IH;), ldi, 191, 1~2,
ID3, 193, IU8, 1~9, 201:1, :!2 1, 01;20, ;22i,
01;28, i;29,2:1O, 231, t32,233, 231,2:1;;,
23i, 238, :!;JU, 210, 211,21;;, 216, 21i,
2 18, 26 1,263, 267, 2fj~, :WD, :!iO, iil,
2i3, 2i l, 2i;;, 2ii, ;27K, 2i9, 2~O, 21'11,
2.i ;;, 286,396, HI, -122, 12 1, 131, 131
)' I 11.
Manr e~a, cOmlal «e, 2M3.
Manreca, corr~.e;m,,"/, 229.
Manres<l,partiljlldi.úl«~, I I)O, III, II'lI,
223, 230, 2iS, 33 1, 3l.!!>, 120)' 11 0.
Manre!ila, Verlleria, 2, 100,223, 23U Y26;;.
Manresana, ca stdl de In, 212 .
Manresana (La), pagesia, 2 12 y 213.
,
561
12S, 130, 132, 133, 136, 13i, 110, 2il,
120, -131, 1;)6 Y 1;;1'1
L1ussanês, rüra de, li, 2S, 3:1, 12R, 131
Y 139.
Loreml e LOIjer, pobl,., I!lS.
Lurdes, ermita, 132.
M
~Ianxons, cas!!ri1l, 23R.
M;¡ rat;¡, pob/d, 3;; y 1fiti.
~Iare de Dé u, cova de /a, HI9 Y 31;;.
Mare de Déu de Ihlsll1'e ny , ermi/a, 2:1E1.
Mare de Dc:l u de l1ellulla, S(11I1I1nri, I;;n.
Mare de Déu de Bellrer, ermila, In )' \.12.
Mare de Déu de Bellvitge, sa,¡/¡mYl~ :J7 t.
Mare de Déu de la Ci!la, sa1l/¡mrl, :l2i y3:!S .
~I<lre fie Déu de Cor hera, ermi/a, I lil.
~Iare ci!' Dc!u del Cnrredor, ermita, 18 y 3R.
Ma re de Déu de La Demunt, sa'duari, Il O.
Mare de Déu del Far, trlllila, O.
~Iare de Déu de F oix , p<'lrroquh rura',
3~7 .
~Iare de Déu de Gracia, cap~,,(l, 89 y 116.
Mare de Déu dI! Gracia, (!SEluin, I;;i.
Mare dI' Déu de la Guia, salllllari, 10.
~Iare de Déu de Lurde~, salllllarl~ 18U.
.\Iare de Déu de Monta'\yan Q , ermi/a, S39
"'arefle Déu de Montca.la, ermila, 3Hi
y 317 .
.\l a re de Dèu de Monulo)9, ~rllliln, 16S.
Mare de Déu ¿els Munts, Sa 1l1llarl~ lO)' 163.
Mare de Déu. del p"lIe r , trilli/a, 10il.
Mare de Dèu de Penyafel, sa1Jlllnrt~ 321
y;;2i.
Mare de Déu Queralt, salllllart, 102, 10a,
103} lÓ6 .
Mare de Déu (Iel l~emer, erm la, 1S3 Y IG9.
Mare de Déu de Rocaprebe ra, snnlll'lr¡',
189 y ;ln2.
Mare de OtU de la To~ca, Sal¡/¡ltJrl~ 11 0.
"'Iare de Dclu del~ T os!!,,]s, trmi/a, III.
.\Iare (Ie Dé u del Vin yt' t , sa'¡'lIaYl~ ;; Ii ,
5IS}';;:l!.
~ la re9 ma , comarca "a/tlral, 2,:), !l, HI, III ,
2ti7, 2H~, 3UI, 3U3, 3U;;, 3U6, 31 1 Y 331
Marfil, caseriu, 263, ~ü;; }' ll U.
Marganell, poó/~, ~3.
~ I a rg;¡ne\l, poMe (WJiN Sallta Cecih:T di!
.Ilolllserral), lIB, 21rl, :112, 2 19, 2~0,
2~1, 282, ~83 Y tS\.
Margaril, torrelllde, li;}' li.
~argaril, tllró d~, lli.
.\Iari neret, forrenl dd, I:) \ 10
MJ.r1ès, rüra j~, 10, li, 2>J, 33, l2i, la;;
y 21!i .
Marme\1,'t, POó/d, IDS.
\I<lnnell:i, YI'tra, 7, li, lli Y S39.
Marrat.!etes (Les), pa.rliia rural,2 1;),
Marro, castell del, 282 y 283.
 ;68
Maninet, n~ra de, 34 y 3i.
Martorell, corre,f'ime,,', 229.
Martordl, vila, 15, ¡G, 21, 2-1, 52, 53, 51,
M, l'i7, 111, llH, IS;), 188, 191,196,
J!n, 191'1, 1U9, :W:1, 201, 201;,207,210,
217, 219,221, 339,3:,3, :J;;;;, 3;:;0, :1:>8,
3:,1.1, :I!il, :JU;:;, :J1I, :.1";;:;,3,6, :n7, 378,
:¡;U, :J80, 381, 381,386, 387,388,390,
:l!I6, IO;¡, .J06, 107,117, IIlS, ;:;08 Y 52!.
Martorelles, vi/da, II I , 170, ]7], \7 1,
175, HIO, 21.16 Y 333 .
Martorelles, rit:ra de, :10 y ai.
Mas, parlit/a rural, :ml.
Mas de les Arenes, masia, :1 10.
M.tll Bastarda, jJag-rsía, 21¡),
Mas BobeL1, jJagrs;a, flH.
Mas Buscaron~, masia, 1'7 I.
Mas Borer, pa~sia d'en GJltals de, 208 .
Ma~ Carner, faffuía, 27!)'
Mas Caselles, pa~sía, 88.
Mal Castellar, masia, !lS.
Mas Cortils, masia, 355.
Ma!! Curiils, f>apsia, 46.
Mall Dorca, caseriu, 118.
Mas d'en Gall, caseriu, 301.
Mai Gallan, papsia, 96.
Mai Jou, papsia, 138.
Mu d'en Llavina, cauri", 1-12.
Mas Lloat, rüra dl!, 221.
M as Major, masia, 169.
Mas Muó, palesia, 81.
Mas Murer, caseriu, G13 .
Ma.'! Muyó, cauriu, S08.
Ma.'! Palomeres, palesia, 86.
Mas Palòu, papsia, 110.
Ma.'! d~ la Pansa, caseriu, 507.
Mas Patiràs, palesia, 88
Mas d'en Pcy, paKtsia, 138.
Mas Pinell (Lo), paps;a, 88.
Mas Pui g, papsla, 121.
Ma! Ram pinyo, 6(1rYl~ 3 11.
Mas Rampinyo (Lo), caseriu, 1(1).
Mas del Rech, pares;a, 212.
Mas 'l'errés, papsia, IG2.
Masies de Manlléu, poóle, 30, J 10 Y 11 8.
Masies de Roda,poók, 120,121, 4S1 Y 4G2.
Masies de ~ant Hipòl it ce Vo1treg:l, po6k,
120, 121, 121, IllI, un, 161, ·180 y189.
Masies de Sant Pere de Torelló, p oble, 120,
121, H)l, 4;)7, 109 Y 472.
Masoòu, vlÏa, :>, 4 I, G2, 51,57,60,171,
1.6, 281, 28~, 295, 296, 311, 315 , 316,
317,310,330, Y 331.
Maspí, vdillal de, 311.
Masponton.'!, quadra, 13,25 Y 511.
Masquefa, vila, ni, 16,26, 52, 56, 181, 203,
208,210,3:"13,366,388, 3\.10 Y 198. ,
J\las'luefa, rüra de, 16, 23 Y 32.
Ma.'!saguera (La), estany, 3.
Massana, rüradl! la, It.
!\Iassana, torrellt de, 31 .
GEOGRAFIA GR NEItAL OR CATALUNYA
Massanès, vIÏe/a, 21, 100 Y 136.
Massuques (Les), poó/e, 47 y 539.
Mata, caseriu, 289.
Mata, serra de, 287.
Mata (La), caseriu, 50S.
Matadepera, poó!l!, 28, 60, 206, 335, 310,
311,30:"1, 3fl7, 309, '106, 107, III Y 11 8.
Matagalls, Pic!' de, G, HI Y l7t).
l\lataplana y Pinós, BarOllia de, 121.
Mataró, ciutal, G, '11, 50, G2, 53, 51, ;l5, 57,
fl7, 76, 7!1, IH, 85, H9, \)3, 96, I Hi, IGI ,
209,287, 288, 2811, 2\.10,2\.11, 202,21)3,
21>1,295, tU7, 29il, 20!), :103, 30 1, :.IOi,
:lli, 312,315,317,31\),320 ,321,321,
328, :.130 Y :l31.
Mataró, correli",e,,¡, 22\).
Mataró, parliljuflícíalf!e,67, 75, III , 287,
288, 303 Y 31 1.
Male\la (L1), ballcn de SOrra, 280,
Mates (Les), caseriu, 355,
Mates, $erra de, 18, 3U, 11 ,.2 Y 160.
Matrubí, riera tU, 11, t8 Y 33.
Maurici, turó del, 236.
Mara, riera, 218.
Mayans, caseriu, 210.
Mayaos, r'~ra, 2 19 .
Mayola (La), partida rural, 196.
Ma}'oles (Les), partida rural, 190.
Alayoles, rüra de, 405 .
Medalia, castell a1ltíd, 11 8,
Meder,ríu, 12,40, 12, 1~2, 1:)7, 115y 171 ,
Mediona, poble, 25, bO, 60, 193,197,203,
207, 218, 197,11>8, riOg, 510, S19, 520
Y 521.
Mediona, YI~rade, 17, 25, :l2, 18 1,203,
5 18, ri20 Y 526.
Mediterrani O Medite r rania, mar, I , 11 , 16,
48,67,72, 75, 7G, 79, 82, 8G, 89, :l17,
319,321, :l2ri, 326,3tO, 331,35:1, 358,
371,37 -1, 383, 520, fi:.! I Y l) Il) .
Meliò, torrml, ¡¡OO.
Mentirosa de Monistrol (La ),fo1lt, 2 19,
Merdansol, riu, 10,21,33,110, 123 Y 112,
Merola, rÍtra dt, 11,3 1,1 3:"1 Y 113.
Merola, serra de, Il).
Merolla, coll de, 26, 27, ¡¡6,. 12:'1.
Metge,r;u, 11,21,31,101,10;) Y 119.
Meyà, quadra, 279.
Milans, torre"t de, ,::;)' l/j.
Minorisa, cilltal a"lírn, 227.
Miralles, serra de, 217.
Miralles de Copons,jXJb!l!, 25, 198, 220}' 4!HI.
Mirambell, viJela, 19, III, 19;; Y 196.
Mirambell, torrelll, 13.
MirateU , IOrrelll del, 111.
Miratell de Sant Corneli, parlida rura',
III.
Mogent, riu, 5, 17, 18,33, 3:"1,37,98, III,
1:"17,161, un y li4.
Mnguda, caseríu, 35 y 3:>0.
Aloja, poble, 510, ¡¡13 y tlJ8.
 PROVINCIA UE BARCELONA .- CELS GoMIS
Moles, caseríu, 100 y 454.
Moli, riera del, 28 y 93.
Moli, torren I del, 213.
Molí Nou, molí, 41.
Moli de Riu de "'oix, molí, 17.
Molí del Soler , mo/i, 2 15.
Moli Vell , moli, <Il.
Moli na, riera de, 35 y 3i.
Mol ins, rieradds, li, 21, 31,101 Y 141.
Molins de Rey, vila, 21, 27, 28, 29, 30, 52,
53, 51, 55, 58, 6;), 33:;, 3 19, 353, S5ti,
357,359,361, 362,377, 3i8, 379, 380,
38 1, 383, 390, ~{) I , 392, 393, 39 1, 111,
5013, 525 Y MI .
Molosa (La), m01llafl)'a, 18.
Molsosa, poble, 279.
Mo ltel , poble, 17, 31, 35, 51, 1>2,5 1,56,
130, 111, 153, 1M, 158, 169, liO, 17 1,
112, li l , 175,177, 178,179, 180,263,
31i, 3 18, 350 Y 351.
Moltt:t, riera de, 35 v 37.
Mong~s,fonl de les, 180,
Monistrol de Calder!l, poólel, 28, 56, 161,
237, 238 Y 262,
Monistrol de Montserrat, vila, 21, 19, 50,
51,58,60,101,199,223,210,211,217,
218, 249,250,252,251, 261, 282, 361,
108, UI Y 418.
M onistro~ de Noya o Anoya, poó/e, 2 1,2:;,
60,20 1, 390, 198,509, G21 Y 523.
Mo nistrol de Rajadell O Mooistrolel, .,,,'la,
23 y 267,
M<)nistr olet, (vrja·s Momslrol de Rajad,li).
Monjos,fon/ dels, 2 19.
~Ionjos, poó/e, 17,51, :'i l , 60, 508 Y 521.
Monjos, rierndds, 513,514, 516,52 1y526.
Mo nt Ayats, mOfltan)'a, 12.
Mo nt.Calva ri , óa"uarl~ 77.
Mo nt Ol ivar, monla"ya, 88.
Mont d'en SijH, monla ya, HI.
Monta gut,joóle, 13,203 Y 108.
Montagut, ptti.e de, 25.
Mon tale¡.:-re, mOf/estir de, 9, 9 1, 180, 330,
332,333 Y 3 15.
Mo ntalegre, mOIl/anya, 18.
Mor.talegre, r/~ra de, 11 y 15.
Monta h , s('rra de, 11,
Montan)'a (LaI, barri, 373,
Montan)'a (La), cauriu, I II.
MOl1tan)'a del Ferro, par/lila rural, 37 I.
Montanya de la Fon t de la Sal UI, parlida
rural, 37!.
Montanya de Sant Joan, partida rural, 511.
Monlanyà, mas, 179,
Mo ntan}'ola, poók, 2 11 , 2R:;, 120, 122,415,
418,Hil, IiG, 1i8 Y IRG.
Montan)'ola, ,.,era d~, 17 I.
Montblancb, partit judicial, Hr;.
Montbuy, cast~" d~ Saf/ta AlarroJrida (ü,
HH, 1811, 200, 212 Y 217.
Mont-Cabrer, ",ontauya, 303 y 30:;,
,
Montca.ia, poó/~, 10, 31, 36, 49,50,52,51,
56,60,72,180,331,335, 339, 3~2, 3H,
S-Hi, 316, 3 17 ,348, 3 19, 350,396, 407,
415,429 Y 137.
Montcada, turó d~, 18 Y 31~.
Mon tcada, casüll de, 311 y 311.
Montcada, coll d~, 31 1.
Montclar, poó/~/, 22, 100, 101, 107, 11G, 120,
130y113.
Monlcull de Vallman)'a, partida rural, 88.
Mo ntçó, vila, 249.
Montesquiu, pobl~, 6,39, 10,5 1,51), 16D,
470,471,472 Y \ 88.
Mo ntfalcó, poók, 213.
Montfalcó lo Gros, pob/~, 220)' 221.
Mo ntgaI, caseriu, ", 11, 52, ¡'¡:), 51, 1 13,
330, 331 Y 333.
Mo ntgro n}', sura de, 10:;, 12(J y 128.
Montgròs, urra d~/, l i .
Mo ntjuicb, mon/anya, l , 3RI y:;13.
Mon tmajor, pobkl, Hi, 100,101,130)' 113.
Montmanèu, poó/e, 7, 13,5 1, 181, 190, 201,
20ly221.
Mon tmany, poóle. 31,111, 11!),131, IS7,
163,172,173,180,181,182 Y 466.
Montmeló, poóle, 17, 33,31, :l5, 52, ;S3,
144,169,171,173,171, liS Y 1,7.
Montnegre, ulksiay casa, 75, 81, 86,87,
88,90 Y 91.
Montnegre, parliJ~ rural, 76.
Montne~re, s~rra de, 9, lI, 18, 38, 75, 87,
89, 90, 98 Y 266.
Mo ntornès, poó/~. 31, 35, 111, IU5, 170,
171,173,177,2D6, 322,327 Y 330.
Mo olOrnè!, rúra de, 36)' 37.
Mo ntrodón, mas, IRI.
Mo ntsen y, poóle, 3S, 1 11 ,161,175 Y 1:]9,
Montseny , urra del, !J, 6, !J, 12, 16, 17,
18, 3 1, 38, 10, 75, 80, HI , 8:;,02, U5,
111,152,161,172,176,180)' 182.
Mo ntserrat, monestir, 1>1, 58, Hll, \fIR,
199, 209, 211,217,218, 2 1íJ, 2M, 251,
253, 251,256,237,258, 2:;0,2UO, ::161,
262, 283, 2~1, 3M, 367, IOR, 1>OS, :'iU),
520 Y !S27.
Montserrat, monlanya de, 1:;, 16, 11),23,
2;), 18, 18S, 199, 223, 221,217,218,2 19,
2:; 1,255,236, 2;:;7, 2:;8, 2!i9, 260,261,
262, 283 Y 108.
Mont,,¡, coll de, 2 12.
Mora, t:auriu, 182), 122.
MoraKas, 10rr~lIt dd, :]7.
~Iorella, pzc/l. de la, 16 y 371.
Morisca (La), calanca, 3.
Morisca (La), pa,rrsia, !ili
Moscaroles, Ca.sU-;II, 3ij y Hil.
Mossèn G uiu,fonl d~, 112.
Moxaró (Lo), mOlllat/va, 10~.
Mo)'à, vila, 2f1, 18, 51, 56, MI, 60, 1:;3,
158, IOl, 169, 170, 17R, 223, 221, :!20,
285,317,230,233,231,238,212,21=1,
Prn¡"c1a a. B4".101IJ4.-116
 570
262, 263, 264, 265, 21", 28-l, 350, 422,
423, 441, "H, oU5 Y 474.
Moyaoèa, comarca na/firal, 2.
Moyanès, sols·'t'~rue,.ia, 265.
Mujah, pobk, 289.
Munt, mOIl/anya, 439.
Munter, cauri", 122, 151 Y 455.
Munter, torrelll de, 40 y 12.
Munts, mOIl/aflya dels, 12 y 3!l .
Navarcles, poble, li, 21, 28, 30, M,59,
223, 226, 221', 238, 266, 268, 275 Y 286 .
Nava rra,1uuro, 436.
Na,'às, barri, 21,52,56, 23!) Y 216.
NaveI, ríerade, Hi, 22, 32, lll,11!} Y 130.
Negra , Foni, 1012.
Nin)' Armat gran, bancn de sorra, 281).
Ninr Armat petit, D'UJe}, de sorra, 28!).
Noguera,fonl de la, 4\)6.
No¡:uera (La), ".üra de, 40 y 12.
Nostra Senyora de Hospitalet, ermita, III.
Nostra Senyora de la Mata, ermila, I HI.
Nostra Senyora de Ripol1, fonI de, 160.
Obiols, po!JId, 21,100 Y 107.
Oeau, 6arrJ~ 5, 52, 31G, 316, 31, Y 330.
Òdena, pook, 60, 181, 186, 199,203,203,
211,21;,221,2 10 y198.
Òdena, rlàa de, 16, 25, 32 Y 221.
vdena, serra de, I!L
Olbàn, p061e, 21, 2R, 52, 100, 101, 102,
103, 10G, 107, 111, 116, IIR, 119, 120,
122, 123, 12 1,127, l!.ll, 1:16, III Y 112.
Olbàn , riera d~, 28}' :l:l.
Olèrdola, 71l/Olicipi, 197, 198, 500, 506,
510, Gil, 512, :)1:1,518, G24, 538, 53!)
Y ~ 1 3.
Olesa de Bonesvalls, poble, 60, 851, 506,
('¡2('¡, 52!), 511,513 Y 519,
0le,a de Montserrat, vila, 21, 50, 56, ('¡;,
MI, 2 17, 261, 3S:;, 361, 366, :l6i, 3,5,
:l9~, 396, 107, 108, 109, 110, 118 Y li!).
Oli\'e lla,jo6/e, 511, 529, 539, 51:1 Y 516.
Olivella , riera de, 17, 18 Y 511.
Oliveró (Lo), cauriu, <1O;:;.
Olms, n'mitadets, 21.
O)ó o Santa Maria d'Oló, pook, 223, 235,
262,261 Y 2fH.
OIo, rüra d~, 2H I.
Olost, poble, 19,511, S9, 10;'), 12;, 129, 130,
132,139,120, 121,1:17,117, 15:" I;;fi,
I;;H, IGO, lü:! y 180.
Olost, ri~ra de, 11, 2R Y 3:1.
Olot, t'11a, 4 HI Y 1(;:;.
Olzinelles, (juadra, 21, 274 Y 278.
GEOGRAFIA GENRRAL DR CATALUNYA
Munts , sanluari 1ÚI, 463.
Mura,pobu, 223, 266, 268, 281, 286y417.
Mura, riera o riu (Ü, 11,28,33,266 Y 268.
Murcia, ciutal, 43 1.
Murtra, oarrancA de la, 5.
Murtra (La), esla"y, 3.
Murtra (Sant Geroni de la), moneslir, 436.
Mun'edre, ciu/al, 436.
N
Nou (Ça), pob/d, 498.
Nou (La),poble, 100, 101 , 11 6,1 21, 123,
12 1,139,1 11 '1112.
Nou, riera de la, 2i y 33.
Nou (La), serra de la, 19 y 101.
Nou Fonts, parlida rural, 26 1.
Nova Espanya, es/o/, 200.
Novella (La), localitat, 17.
Noya o Anoya, riu, 15, 16, 17, 18,21, 20,
30, 32, 18 1, IS:;, 196, 101, 200, 201,
201,210, 216, 21D, 220,221, 3:;3, 3S9,
3il, 375, 377,389, 3g0, G09 Y 521.
o
Olzinellel, riera de, 38 y 3ft.
Olzine\lel (Sant Este\'e de), t!Sglesiay casa,
75, 78, 87, 111 Y n8.
Olzinelles (Sant Jaume de), u.(lesia, 27 I
Y 278.
Olla ,foni de la, li5.
Olla (La), lorrenl de, Ib y 16.
Oniach, rüra de, 35 y 3i.
Ordal, poMe, 55, 58, 00, 351, 3G2, 3!l 1, '1119,
523 Y 52G.
Orlla\, mOllla1l)'a, 15.
O rdeig, coloma i"dus/rial, 12, 152, 153
'I 188. .
Orís, poble, 9ft, 120, 421, 153, 15 1, Hi6,
1t)7, 160, Iii, 1i2, <&SO '1188.
Oris!.;" p061e, 12, 18, l!l, 105, IIG, 123,
129,131, 132,1:13, 136,232, 2i l , 285,
40li, 420,117, 455, 1~7 Y 1~8 .
Orpi, poole, 2;;, 181, 19i, 198,203,206,
217,218 Y 510.
O r ri us, poble, O, 60, 165, 281, 288, 297,
209,303,301, 31i, 318'13111.
Orri us, riera de, 11 'I 15.
O rsavinyà, ullesia Y casa, 75, 81, 8i, 88,
89, 90, 93, 96 Y DI.
Ortons, poble, 21 y 211.
Orton .. , rt~ra de, I r" 22 Y 32.
I Osona, cilllal antiga, 129 .
Olona, comlal de, 430.
Osormort, riera de, 10 y 42.
 PROVINCIA OR BARCELOHA.-CELS GaMIS
p
Pachs, P06l6, 47, "97, 500,507,513,518
Y 528.
Padró dels Quatre Batlles, ",ofllall)'a, 14 .
Pago, lorrenl del, 47 y 48.
Paixano, caseriu, 509.
Pal, coll de, 23.
Palà de T orruella (Lo), caseriu, 239.
Palafolls, caslell de, 86.
Palafolls, ",unicipi, 5,9, 71S, 86, 8B, 96 Y 97.
Pala folls , riera de, '11 , 4t) Y 86.
Pala mors, flila , 289 y 1S3 1.
Palaudaries, pob/el, 3li.
Palàu (Lo), caseriu, 383.
Palàu , riera del, 30t).
Palàu 'iolitar, poble, lS I , HlI, 169, iii, 33\,
338,3 17 ,3 18,:.IM Y :j¡í2.
Palautordera , flila (fltjrr-s Sa"la Maria de
Palatllordera),38, 52, 70, 9:'i,ll6, 161
Y 1¡5.
Palma (La), aLlea, 60, 3;)9, 360 )' 361 .
Palma (La), riera de, 361.
Palmeres, coll de les, ".
Palmerola, coll de, 27.
Palmerola, quadra, 9,10,28,100 Y 12,.
Pahnerola, salllu!lYl~ 27.
Palmerola, lorrenl, 33.
Palomera, mOlllanya, 136 Y 21,.
Palòu, poble, 33, 57, 11\, 1\6, Hi;), lli9,
176 Y 177.
Palòu, molí de , ",O .
Palòu, lorrenl de, 33.
Pallejà, poble, 21. ~7, 30, GI, 353, 361,
378, 3711, 380, 31:11 Y 391.
Paller , riera del, 10!).
Panadella (La), IIoslal, 205.
Papiol, fcble, 11 ,21,28, ¡)2, SU, 00, 153,
336, 3i13, 371), 3HO, :Jfn, 3RI, :.102,31);),
307,105, li\' 113 Y 115.
Para is, /{r(l1l)a, 76.
Pardo (Lo), caserill, 50!1.
Paredades (Les), parllila rural, II I.
Parellada (La), parHda rural, :.l!Il.
Parellades, lorrelll de les, 32.
Parellades (Les), caseriu, 513.
Parera, fIUl.S, ,,:20.
Paret.., poblL, GI, 111, 171. I ¡3 y 177.
ParelS, riera de, 35, :l7 )' 177.
ParelS (Les), riera de, 10 y 11'1.
Parpcrs, coll de, 5,18, 11 ,5;),161,298,
Y 317 .
Parra, capella de la, I7n.
Partegà" riera de, 3¡:j y :l!l.
Pas~atge d' en Ri~ra, cnser;u, 7i1.
Pusa\'ant, cas,.rill, 21::;.
Pastera, torr~lIt fit- la, 17 y l¡:j.
Pedra Arca, doIHl,.", UU.
Pedra y Coma, poble, 21.
Pedra F orca, mOlllaflya, l U Y 101 .
,
Pedra Gentil, dolmen, 98 y 99.
Pedra Picada, ",ontaIlY", 10 y 27.
Ped ra Serrada, do/nu", 177.
Pedralbes, mOtlutir, 62, 63, 61,66 Y 208.
Pedralbes , poMe, 30, 67, 61 Y 02.
Pedregal d'en Serra, partida rural, 392.
Pedrera (La), caseriu, 11S9 .
Pedret, caseriu, 479.
Pedret, poblet, 21, 100.
Peguera, caseriu, 100, 120, 121 Y 122 .
Peguera, rasos de, 1\),
Peguera, riera de, 11, 21, 31 Y 11 0.
Peguera , lorrellt de, 121.
Pelut, colom'a imitlslrial dI!!, 156.
Penadès (Lo), comarca natllra', 1, 2, A,
18, 197, 499, :i03, 500, ;)07, ~13, 518,
523,521,526 Y 527.
Pencalsó (Lo), caser;11 (tJI!ja·s Gakra, /...a),
2~6.
Pendís, coll de, 6, 21 Y JOe.
Penya Blanca , mOtltanya, 13.
Penya del Moro, wOllla,,)'a, 2n.
Penya Roja, partida rural, :J61.
Perafita, ;obIL, 9, li, 2H, t'l9, 129 132, \3U,
120, 12 1, 155, I;íR Y 163.
Pe rpinyà, vila., 187 .
Perú, nació, 132.
Perutxo, torrent del, IOR.
Perruca, arrabal de la, :11012 .
Pesos de la Rectoria, partida rllral, 9H.
Peu de les ('o"tes de Garraf, localflal, !fi.
Pey, torrellt d'ell, I I I.
Picami ll, coll de, 27.
Picardell (La), caurill, i::;O.
Piera , riera de, 16,20 Y :12.
Piera, flila, 15, 2 1, 52, ali, no, lH I, l!l:J,
1!11l, 20 1,201,209, :212, ~17, :220, :17::;,
197,502, 50!1, ri20 Y r,:w.
Pierola,poblt, 23, 181, lnll, 208, :20!), ili,
3M Y 523.
Pierola, riera df', lri, 23, 32, 20:1, 2{)!1,
3:)5, 3Mi y 3611.
Piet..1t, pUNta d~ la, 5.
Pineda, riera df', I1 Y l;í.
Pineda, capellll de la, 111i.
Pineda, t't'la, G, 52, :;1, 1S, 70, 8n, 87, 8U,
96, 9¡ y !lS.
Pinós, Baronia de, 109.
Pinós, POM,., 219 Y 1;)5.
Pi nós. urra de, 11, 23,132,133,1:16
y 27 I.
Pins, rirra de, 311.
Pins, 1.'r},illal. 2(1101.
Pinya, torrellt dr h, :l3.
Pià, cap,.ll" del, 1:1101.
Pià, ritra drl, :1:L
PIà de la .-\n)',·lIa, Pla"dl, 13.
Pià d' Arols, plallell, 21.
 57'
PIà. de Bages, comarca na/llra/, 2, 8, 18,
228 Y 282.
Pià de Barcelona, comarca na/llral, 2, 10,
11, 18, la, 67, 33i, 362, 371, 3i4 Y 379.
Pià de la Rauma, plall~", 36.
Pià de la Calma, planell, 18 )' 31.
Pià de Camp-LloDch, partida rural, 10·t.
Pià de la Espluga, mOfl/¡mya, 27.
Pl:\de les Fabasse~, partida rural, 121.
Pià del Forn, caSl!riu, 216.
Pià de la Carga, p!allell, 31.
PIà G ros , parftila rural, S8.
Pià del Llobregat, comarca nalllral. 9.
PIà de Montcàu, parlida rural, 163.
Pià de la Palnml"ra, partida rural, 136.
Pià de Penadès, paó/e, 25, 60, 497, 499,
ISOO, Ma, 513, 51 à, 519, 523, 525 Y 526.
Pià de I{ell:ach, caseriu, 3 1L
Pià de la Sala, capella del, 11 6.
Pià de Sant Miquel (Lo), caseriu, 466.
Pià de la 'l'ep (LA), cauriu, 475.
Plà-Tra\'er , planell, 41.
Pià del Vermell (Lo), ca.uriu, 150.
Placeta del Llop, par/ida rural, ,3.
Plana (La),/à6r.ca, 28.
Plana Rodo na (La), caseriu, 510.
Plana de Sant March (La), caseriu, 121.
Plana Susanna, par/ida rural, 19-1.
Plana de Vicb, comarca na/ural, 2, 8, 18,
42, Ii2, 420, 121, "31, 43i, Hi Y .. 91.
Planell, f1UIS, 186.
Plantalamor , capella de, 4i L
Plegamans, poMe, 50 y 31i.
Plt!~amans, cas/ell de, 3 17 .
Pobla <¡e Claramunt, caslellde la, 2u9, 2 11 ,
212, 21 i Y 221.
Pobla de C¡¡tramunt, po61e, 2 1, 25, 52, 50,
00, 181, 180, 188, 19i, 19D, 210, 211,
221 Y <lt/D.
Pobla de Lillet, vila, D,10, 20, 27, M, 100,
10 1, 10;),111,117,118,123,12 1,125,
126, 128, 137, 139 Y 110.
Pobla Vella, nrraónl, 210.
Poble Nou, óarriada, I, li2 Y 22 1.
Poble Sech, caseriu, 152.
Poblet (Monestir de), 208, 22D Y 232.
PoJrida (La), es/any, 3.
Polinyà, jJból!', 171, 331, 338, 3 1i, 4 18, 350
Y 352.
Polls, roca dels, 199.
Pomar, !Jarri, G7 y iO.
Pons, wïa, li7, 193 Y ID8.
Pont, casrriu dd, O;¡.
Pont de Armentera, vlïa, 50.
Pont Bò, parlida rI/rai, 81.
Pont de Cab, ianes, poóle, 11, 28, 51, 5D,
233 Y 2,5.
Pont de Ral'entí, poble (veja-s StrcAs), "'lO
y 110.
Pon t de VilumAra, poók, 261:1.
Ponta rró (Lo), poMeI, S'l'j.
GEOGRAFIA GENE RAL DE CATALUNYA
PODtons, poó/e, 203, 40i, 108, 508, 514,
:H8 y 527.
Pontons, riera de, 47, 48 Y 514.
Porqueriues, poble, 51.
Porquerisses, rierat/e, li, 25 Y 92.
Porta de la Vila (La), parlida rural, 272.
Portal ,/0111 dd, 249
Por tazgo (Lo), casrriu, 52lS.
Portell d'en Roca, parlida rural, 142.
Portella, Bar(mia de la, 127 .
Portella (La), moneslir, 100, 105, 12i, 128
Y 431.
Ponel1a(Laj,rierade, 11,21 y 33.
Ponet (Lo), caser íll, HI.
Portinyol , pUllla del, ~.
Portugal,lIació, ¡j31.
Portú 9, caseriu, 118.
Porxos, ",asía, 1 HI
Pou, lorrell/ dd, 160.
Pous de les Graus, parlida rllral, 180.
Pradell , coll dI, 111.
Pradell, '1Umlallya, 108.
Prat, capella del, 475.
Prat (Lo), /Jo6le, 21.
Prat d'Aguiló, coll de, 8.·
Prat de la liar roca, mas, <186.
Prat de Llobregat, poti/e, 51, 56,60,353,
361,381,382,986 Y 39L
Prau, dèu fi' en, 200.
Prats de Llu8s:\nès, "ila, 56, 58, 59, 100,
101, 105, 116, 123, 129, 131, 132, 133,
136,139, l.J0, 226, 232, 233, 23 1,235,
238,273,27 1,335,330,417,422, "2 1,
455,458, 159, 162,163 Y Ii I.
Prats de Rey, "ila, 2 1, 2S, 51, IS I, IDI ,
105, 200, 212, 2 13,2 11,215, 210,210
Y 267.
Premià de Dalt, poble (veja.s Sa,,1 Pere de
Premià), 60, 31D, 322, 325, 326, 321,
328 Y 330.
Premià de /o.l ar, "ila (veja·s Sa,,1 Crislòfol
de Premià), 5, H , 52, 5 1, 60, 281, 288,
301, 31i, 310, 321, 32S, :126, 327 Y :130.
Pretorium, caste'l alllicA, 208.
Pr üa (La), caserin, 521.
Pruyt (Sant Andréu de), esglesia y crua,
12, 120, <122, '123, 13!!, 150, <lno, 461
y <1 77.
Puda de Cala r (La), /0111 d'ay¡ua Sllljll-
rosa, 191,
Puda de la Farola, ay~;es ml!decimrls, .. 9.
Puda de Montserrat, !Jal"eari, 19, 56, 408,
109 Y 110.
Puda de Vich, /0"/, 125 Y 43i.
Pudeota (La), f OllI, 2 HI.
Puig, veAi"al, 208.
Puig, vila, 135.
Puig (Lo), caseriu, 311.
Puig-Agut, 1II0llla"Yil, I HI.
PuiKdalb:l, poóle, 56, 1117, I!)!), 50!),51 1,
52~ Y 523 .
P RO VINCIA DE B A RCELONA. - CELS GaMIS
Puigdalba, montanya, 25.
Pulgdalba, torrent de, 3<¿.
Puigcerdà, corregiment, 229.
Puigcerdà, vila, 43i, 112, lli, 152, 45i,
463,471, IS6 Y 488.
Puigdemàger, "Ians de, 25.
. Puig-dc-Maya. 11Iolllall)'a, 16.
Puig de Mootserrat, coloma illdustrial,
361-
Puig d' Orsavinyà, montanya, 88.
Puil!{ d'en Batalla, 11I01ltanya, 38.
Pu ig-la-Agulla, riera de, 12, 10 Y 12.
Pu ig-la.Ag ulla, santuari, 492 y 403,
Pu i g. l a-Cr~u. mot/fat/ya, IS.
P uig-G raciós , mOl/tat¡ya, \7 y 18.
Puíg Llaurada, puig, 0, 13 Y 108.
P uigdesali[, captl/n,UIS.
Pu igdorca, caseriu, 23!¡.
P uit::farner, poó/e, 213.
Puig Fret, parl/ila rllral, 212.
Puig-lIansada, ,mmlat/ya, 126.
Puigmàger o Puig de Màger , caseriu, 212,
213 Y 216.
Puigmolt6, vilaret, 513.
Puí~oriol, caserÍt~ (veja-s Santa Eularia de
Puigoriol),455,
Q
Quadra del Bori, barri de la, 38·"
Q uadra del Gali, 213.
Quaranya (La), partida rural, 138.
Quart (La), es¡-lesia y rectoria, 100, IOl,
105,110, 127, 128, 129, 136, 138, 142
Y 437.
Quart ( La), StJflltJari de, 27, l O', 127,
128 Y 143.
R
Rabassa, rtera de, 4:).
Rabella, caseriu, 525.
Kajadell, poó/e, 50, 2Hi, 223, 227, 233, 240,
21ri, 267, 278 Y 280.
Rajadell, rtera de, 16, 23, 31, 215, 233,
Y 267.
nal, mas, 484.
namin}ó. caseriu, 31! y 87.
Raminyó, riera de, 38 y 30.
Ràpita (La), caseriu, 17 al y 521.
Rasa (La), partida ri/rai, 215.
Rasa del Aubach, partida rural, 196.
Rasa del Rosquer, parI/da rural, 196.
Ralla de les Comes (La), partida rural,
216.
Rasa del Mitg, parl,da rurnl, 140.
Ra!!a de la Vinya del Pià, pnrhda rtlral,
198.
Rasa d 'en Vinyoles, parhda rural, 196.
Puig-refagut, capella de, 456 .
Puig-reig, poble, 21, 52, ri6, 100, 115, 116,
122, 130, 133,131, 135,136, 113,239
Y 2H).
Puig Rodós, montanya, 9 y 11.
Puig Romà, 11I0Ilta1l)'a, I I .
Puig Sacalm, 11Io1llallya, 13.
Puigsech, 11Ias, 195.
Puigsesllose!!, pU¡j', 127.
Puigvert, turo de, 38.
Puigví, caseriu, 123.
Pujada (La), ve/lillal, 298.
Pujada de la Cr èu, parli la rural, 386.
Pujada del Forn, partilla rural, 88.
P ujalt,poble,7, 111,181,19 1, H16, 108,
212,213,216 Y 221.
P ujant d'en Serrallonga, parlida rllral,
142.
Pujol, partida rural, 525.
Pujol, poblet, 22.
Pujol de Planes, puij', 15.
Pujolar de la Cedina, capella del, 477.
PujoLet, partida yural, 110.
Pujolet de Sant Nassari, puij'. III.
P uuet, caseriu, 210.
Pyrinèus, serra, 9, 12, 137 Y 128.
Quart, torrent de la, 33.
Quera (La), torrent de, 31.
Queralt, ml)1Ifanya, Iol, 25, IOl, 102 Y Ht.
Queralt, sn"res de, 7 y 10.
Querol, poble, 498.
Querol, riera de, 15, 22 , 32 Y 386.
Querós, poble, 11 y 10.
Querot Negre, torre1lt de, 31.
Rata (La), caserit~, 210 .
Rata (La), poble, 230.
Raurell. toyymt del, 33.
Raurell de Sagar!!, pagtsta, 28.
Rech Comtal, Ct!guta, 36.
Recó de la Font (Lo), c4Strítl, 466.
Rectoria (La), caseriu, 356.
Redorta, riera de la, 11 y 13.
Reguens, part,da rural, 121.
Relat, poMet, 56 yla5.
Relal,r;era, 231.
Rellinars, poble, 2G8, 281, 295, 407, 111,
417y418.
nellinars, yiera de, I 1,28 Y 33.
Remedios, milla Ile ferro, ISO.
Remolar, esta1ly, 3 y 982.
Rentador {Lo), paritl/a rural, 161.
Rentador9, torrellt dels, 32.
Requisol, ri", 38 y 39.
Pl'DttlllC14 de Jlarclk»!4.-/fi
 GEOGRAFI A GENERAL DE CATALUNYA

Resclosa, r¡~ra d~ la, 221. Rocafiguera, ma.r, un.

Reus, ciutat, 50. Rocafiguera, moli de, 11 ,
Rexach,po6le, SI, 86, 315, 3n y 416. Rocafort, poble, 28, 223, 227, 266,267,
Rialps, rürad~, 11, 15,311, 312y 313. 268 y411.
Ribera (La), arrabal, 118. Rocamora de Argensola, poóld, 25.
Ribera (La), ca.s~riu, 110 Y 112. Roca de Pella, b~/ksa naltwa/, 106.
Ribera (La), pobM, 116. Roca Rossa, partIda rural, 88.
Ribes, rierad~, li, 18 Y 511. Roca-1ïrabal,1If()nlanya, 108.
Ribes, vila, 51, 55, 56, 57, 58, ~!), 105, Roca d'en Toni, do/mm, 322 y 323.
126, 128, 111,145,119,156,162, 1li6, Roca Roja, mOlllall;Ja, 18.
IIHI, no, 172, n7, 182,313, 350, 12u, Roca del Vallè, (La), po6/e, 291, 29i, 298,
422,437, 112, 117,452, 457, 4li3,469, 299, 313, :J19 Y 322.
•186 Y 188. Roca Vallfiguera,foflt de la, li3 .
R,bes (Sant Pere de), vila, li, 56 Y 60. Roda, poble, <198.
Ribes de la Pega, partiria rural, 13G. Roda, vila, 39, 40,50, 120,421,422, 12 1,
Ricarda (La), ~S"I/ly, 3 Y 30. 13i, 4(10, <lG1, 4U2, 182, 18 1 y '195.
I~icardera, arrabal d~ la, 415. Rodenella, P(J6Iet, 11.
Riells, caurill, 150 y 151. Rodós o S .. nt Feliu de Rod6l1, poóÜI,21 1,
l~ielJs, vall IÜ, 85. 262, 263 Y 2!1ri.
Riera, ",oli dI! la, Il. Rofes, caurÍt¡, 203.
Riera (La), arraoa/, 158. Roja, riera, 'IU y IS.
Riera-Coma, lorrml d .., 46 Y 48. Róma, cilllal, 12S, 132, 131.
Riera Major, rit:ra, 10 y 42. Roma y Boatilla, t'lida (v~ja-s Comin),
Riera Seca, rl~ra, 37. ilO.
Rierussa, l(Jrr~III dI! la, 26 Y 32. Romagats, coll d~, 10.
Rifer, l(Jrrl!nldl!, 91. Romaní, ca.r~ri,¡, 1)15.
RigateU, ril!ra dd, 32. Roquer de Terra, Ófllld. dI! sorra, 289.
Rimbaldes (J~s), partUa rllral, 211. Roquerol, ri~ra del, 32.
Rimenlol, rura dI!, 40 Y 42. Roquf's de Mas Pujol, partIda rllral, 1 11.
Rials, l(Jrrml de, 31. Roques de Sant Climent, partida rllral,
Ripoll, AfQIIl!Sfir d~, 106, 189 Y 283. 138.
Ripoll , ria, 10, 18,36, 3'i, 51, 33-1, 33S, Roquet, rüra dI!, 38 Y 39.
339,313, S18, 319, 111 Y 41i. Roqueta (La) , cas~ríll, 13 y 218.
Ri¡>oIl, vila, 6, 109, 115, 116, IIi,123, Roquetes, torrmt, 219.
126,143,150,161 Y 457. Roquets Alts, partida rllral, 88.
Ril>oUès, comarca IIatllra/, 137 . Roser, IlIró dd, 70.
Ripollet, P(Joli!, 36, 51, 56, Si, 33 .1,339, Roseret, ermr'ta dd, 15.
342,31 1,3 18, Y 3 19. Rossinyol, riu , 35 y 3i.
Riu, cas~rill, H. Rota, lorrl!flt de la, 33.
Riudarenes, ri~ra d~, 28. Rou reda dels Temporals, partJda rural,
Ri udemeya, n'era, 311. 113.
Riudeperes, poók (wjrH SanI Afarti dI! Rovira (La), parllda rllral, 163.
Rilldl!p~rl!s). Rovira Roja, caseriu, 515.
Riudor, riera, US, 16,21,28, Sl, 211, 2i l Rovirola (La), arrabat, 281-
Y 275. Rubf, riera dI!, li, 28, 33, 381 Y 395.
Riusecb, riera dI!, 11, 28, 33, S7, 233 Rubí, vila, 28, 19,56,57,336,341,550,
Y 281, 381,395,307,399, 10tl, 111,0112, 413
Riusech, tornlll dI!, 35, 37 Y 213. Y 415.
Riutor t, riu, 13, 11,21, 31 Y 110. Rubió, P(J6II! , 181, 201, 205, 212, 211
Roca (La ), poblI!, 33, 35, 53, 55, 141, 116, Y 210.
118,158,161,165, IMy 115. Rubió, riera de, 16,25 Y 32.
Roca, rüra de ta, SG, 3i Y 351. Rubió, serrl!S d~, 16, 19, 23 Y 25.
Roca, l(Jrrmt d~ ta, 3i y 196. Rubricau, cilllat antira, 113.
Roca (La), riera d~, 405. Rupit.fonl d'en, I i3.
Roca, turó d' etl, 96, Rupit, rl~ra d~, 13, ~2 y13.
Roca de Cassà, parlida rllral, 182. Rupit (Sant Miquel de), pookl, 42, 122,
Roca Crespa, po6/e, 19ï.
Roca d' Huró, mOfltaflya, 11. , 423, IGI yI6;; .
Rupitera, rt~ra de, 11 y 15.
Rocabruna, parlida rural, 3il. Rus , riu o riera de, 13, 21 Y 31.
 P RO VIN CI A DE- BARCELONA. - CELS GaMI S
Sabadell, e/ulal, 3G, 51, 56, :n, SS, 59,60,
132,153, 100,231,23:;, 23S, 273, 931,
937,339,311,317,348, 319,350,351,
352,39\1, lOS, 107,411 Y 117.
Sabadell, parlit judie/a/ de, 67, III, 331
Y 395.
Sabanell, caseriu, 50B.
Sabanell, riera de, 32.
Sabassona, caseriu y casle/t de, 123, 137,
462,4S2y ISI.
Saba tayre, ¡mirdel, ~6.
Saborit, IlIró d'e", 29S .
Saderra, caseriu, 3D, 156, 157 Y 158.
Sade r ra, riera de, 40 y 43.
Sagars, poble, 100, 101,105,116, 1:"?2, 123,
127,129, 1:J1, 13:;, 136, 110 Y 232.
Sagrada Fam ilia, capella, 171.
Sagrera, po6lel, UiU.
Sagrera (La), papsia, 3:'19.
Sagú, plalja d~, :;3'.
Sala, lorrml de In, 13S.
Sala (La), paresia, 269.
Salada, riera, 10, 12 Y 19.
Saladeures, cnpella de, 17 I.
Salamanca, universitnllü, 209.
Sala\'inera, casül/ de, 279.
Salavinera O Sant Pere Salavinera, p06le,
13, IS-I, IDI, 196, 212, 213 Y 233.
Saldes, po6le, 21, 100, 101, 123, 136 Y 111.
Saldes, riera de, 11, 21, 31, 123, 136 Y 111.
Salelles, poblel, 2S0.
Sales (Ntra. Sra. de), ermila, 386.
Salgar!, serra de, HI.
Salgueda, r;,ra de, 41 y 13.
Salicrup, po6le, 0108.
Salines, m;lIa de sal, 112 y 113.
Salnitre, coves del, 11'19.
Saló, caseriu, 6 y 270.
Saló, riera de, 31 y 279.
Salóm, riera de, 46, 48 Y 380.
Salorós, riera de, 3S6.
Salóu,f.ibrica, Uil.
Salselles, poO/eI, 132, 136, 155, 462 Y 463.
Sabelles, tornllt de, 33.
Salt de Gualba, sallanl d' a}l'lIn, S I Y 85.
Salut, ermita de la, 12.
S ..lut (La), ermita, :1fi5.
Salut, foni de la, 19U.
Salve Regina, caseriu, IS2.
Sallent, viia, 11, 21, 28, fi2, fiO, 59, 223,
220,233,23",,23:;,2311, 238, 211, 267,
268,269, 2iO, 271, 2i2 Y 275.
Samalús, caseriu, 35 y 157.
Samalús, riera de, 156 .
Sameda, coll, 40.
Sampedor, vila, 30, ;)2,59, lS7, 191, 192,
223, 228, 280, 2 H, 2iO, 271, 272, 2i3,
2iCi Y 2"1S.
,
5)5
s
Sampere, masia, 310.
Sana na, riera de, li, 28 Y 33.
Sanata, jJoblet, 167.
Sangoles (Les), par/ida rural, 198.
Sants, barriada de Barcelolla, 30,51, tl2,
51,60,309,3S1 Y 3S9 .
Sant Adjutori, ermita, 156.
Sant Adrià, 6arr,~ 72 y i3.
Sant Adrià de Besó9, poble, 4, 18,31,36,
51,60,67 Y 72.
Sant Agustí, col/el de, 39.
Sant Agustí de Ll u9san~s, puble, 9, 11. 12,
59, 106, 129,132, '120, 155, 462, 163,
171 Y 181.
S .. nt Amans, caseriu, 267.
Sant Andr~u, riera de, 36.
Sant Andreu de Balcells, poble, 193 y 191.
Sant Andr~u de la Barca,pobü, 21, 28,!)I,
353, 339, 3i6, 379, 3S3, 381 Y 10;).
Sant And reu de la Barca, riera, 16 y 32.
Sant Andréu de la Bola, poble, (veja.$ Bo·
la, La).
Sant Andreu de Llanars, caseriu, 129, 131,
132 Y 133.
Sant Andreu de Llevaneres, poble, li,
287, 2SS, 291, 299,311,313,320,321
Y 329.
Sant Aodreu de Palomar, barriada, 31, 45,
52,54, Gi Y 72.
Sant Antoni, capelia, S9.
Sant Aotoni, caseriu, 266 y 50S.
Sant Anton i, ermüa, 4 13.
San t Antoni, riera de, 31 y 37.
Sant AntOD i, vulll!$ de, 199.
San t Antoni de Vilanova de Vilamajor, po-
óü, 58, 144, 157, I:5S, 16S, 176, 177
Y ISO.
Sant Baldiri, arrabal, 108.
San t Bartomeu, esrles;ay cases, 141.
Sant Bartoml:u del Grau, jo6le, 9, 12, 40,
49,455,456,462, 461, 473, 47Ci Y ~SO.
San t Bartoméu de la Quadra, caseriu, 49,
391 Y 892. .
Sant Benet de Bages, monestir, 21, 209,
232,215, 26S, 2i3, 271, 2i5, 2i6, 27ï,
271:! Y tl37.
Sant Boy de Llobregat, poble, 13, 21, 30,
46, GS, 00, 353,357,361, :183, 3SI, 3S5.
386, 391, 509, 513, 520, G2t1, 526,511
Y 513.
San t Boy de Llobregat, riera, 15 y 32 . .
Sant Boy de L1ussanès, poble, 9, 12, 59,
129, 132, 155,457, 162,163 Y 4S0.
Sant Boy de Llussanès, riera de, 12 y 39.
Sant Cebrià de Vallalta, poble, ifi, 7S, 79,
S2, S7, 8S, 90, 93, 91 Y O:;.
Sant Celoni, vila, 88, 52, 55, 5S, 59, 60,
75,76,77, 7S, SO, 81, 85, 87, SU, 00,91,
 5¡6
\)2, D::S, DG, 97, 98, D9, 1401, 145, 153, ]¡n,
161,167,168,178 Y 181.
Sant Cerní de Ciarà, caurill, 21.
Sant Climent, rura de, 16 y 18.
Sant Climent de Llobregat, pobü, 13, 16,
:153,357, 310,311, 38S, 386, :181, 3!):I
Y 391.
Sant Climent de la Riba, caseriu, Ija.
$ant Climent Sarriba, poblet, 129 .
Sant Cor nel i, caserÍt~, 100 y 110.
Sant Corneli, forrell/ de, 31.
Sant Corneli y Sant Cebrià. ermi/a, 185.
San t Crist, baf"ri, 306.
Sant Crist de la G r ua, arraoal, 113 y. 17 1.
San t Cristòlol, caserill, 211.
Sant Cristòfol, ermila, 2.
Sant Cristòfol, rOfjlles de, j, y 530.
Sant Cristòfol de Prem ià, poble (veja-s
Premià de },far), 327.
Sant Cristòfol de Torrasi:s, poóÜf, 129.
San t Cugat, riera de, 37 y 3~9 .
Sant Cugat de Gabadons, ermifa, D, 40,
263 Y 4<14.
Saot Cugat del Rec6, poble, 239.
Sant Cugat Sesgarrigues, poolet, 197, 198,
ID9, MO, :)03, 506, M9, jl;)y 52\.
Sant Cugat del Vallès, 1II()lIeslir, 81, 186,
312,343, 317, 381, 392, 39;), 11:),416,
116 Y 117.
Sant Cugat del Vallès, '{:ita, 9, 57, j9, 65,
66, 3H, 342,350, 405, -113, 414, 41:),
416 Y 1I7.
Sant Daniel, riera de, 38 y 39 .
Sant Esteve, capdla, 539.
Sant Esteve, caseri,¡, 236.
S ant Esteve de Castf'l1ar, poble, 18,36,56,
331, 336, SS9, 340, 341,351,352,407,
Y 417.
Sant Este\·e de Palautorde ra , poble, 38,
!SD, 75, 91, D2, DG, 96,161 Y 180.
Saot Esteve de la Riba, ermila, 28 .
Sant Esteve Sesrovires , poble, 15 , 24, :)2,
204, 353, 3:):), SSD, S76, S87, 390 Y 40:).
SaQt Este\'e de Tubàu, parrofjuia, 137.
.Sant Esteve de Valloriola, fjuadra, 127 y 135.
Sa nt Esteve de Vilarram6, poblel, 129.
Sant Feliu, coll de, 21.
Sant Feliu de Codines, vila, 17, 35, 56,58,
60, 105, 116, 123, 131, 133, 136, III,
118. 1;;1, 151, 1:;8,178,179,181, 232,
2--1:), 10:;,106 Y ~65.
Sant Feliu de Guixols, vlÏa, 50--1 y ;;31.
Sant Feliu de Llobregat, parlil judicial de,
. IIB, 223, 3;;3 Y 395.
Sant Feliu de Llobregat, flila, 10~ 11,21,
27,28,30,52, ;;\, 60, 65, 3j3, 3;;\, 353,
363, 369, :l7!), 3~8, 38D Y 391. , 100, 101, 107, 111, 116, 126, 128, 137
Sant Feliu de L1uellès, poblel, 6.
Sant ¡;eliu de L1uelles, riera de, 22 y 32.
Sant Feliu del Pinyó, (veja-s Salli .Felíu
de Cod¡'us), 1,8, 179 Y 415 .
,
G EOG RAFIA GEN ERAL OR CATALUNYA
Sant Feliu de Planeses, parrOfjuia rural,
oI!S8.
Sant ¡,'e\íu del Recó, p06kl, 36, 310
Y 311.
Sant Feliu de ROlurensis, poblel (veja-s
Rodós), 211.
Sant Feliu Sasserra, cauríu, 1;;1.
Sant ¡"eliu Saserra, }OMe, 56, 129, 1:.12,
110, 223, 235, 216, 273, 211, 28j, 1;;5
y 458.
Sant Feliu de l'èrrassola (\'ulgo Sant Fe-
li uet), poblel, 2 14, 263 Y 281.
Sa nt Feliu de T orelló, vila, 39, 41, 49, 51,
56,59,120,121, 13!), l!ll, 167, '168, 412,
477,480, 48!), I!}I Y 4D2 .
Sant ¡'-ortuny, torrent de, 35 y 37.
Sant Fost, riera de, 36 y 37.
Sa nt Fost de Capcenlelles, poble, II I , 170,
171, 17D, 180, 2D6, 331, 333,3 11 y:l50.
Sant Francesch s' hi moria, capella, 11;7.
Sant Fruyt6s de Bages, poble, 21, 51,56,
101,102, lla, 122, 13 1, 2:»'3, 221, 226,
227,23;;, 267, 26D, 210, 272,211,2;:;,
277,278 Y 3D6.
Sant Genís, caseriu, 88, 201 Y 202.
Sant Genís, poble, 21, 23 Y GI.
Sant Genís, riera de, 11,321 Y 325.
Sant Genis dels Agudells, riera d" 46.
Sant Genís de Pi, parrOfjuia rural, 462.
Sant Genísde Vilassar, vlÏa, 115, 287, 288,
31 D, 321, 322, 323, 324, 325 Y 327 .
Sant Geroni, er""ïa, 219.
Sant Geroni de la Murtra, mqluslir de, 9,
70,71,72,74,218,219 Y 1345.
San t Gervasi, ermi/a, 2.
San t Ge n 'a!i, plltlla de, 41 y 530.
San t Gervasi de Cassoles, barriada, 10,
!S3, :)7, 61 Y 63.
Sant G uim, poble, l'SO, :)6, 189 Y 20 1.
Sant Hilari Sacalm, vila, 56, :)9, 422, 445,
458, 467 Y 495.
Sant H ipòlit de Voltregà, vila, 12, 39, 49,
:) 1,420,121, 422, 423, 424, 41D, 4tH,
453, 456, 463, 473 Y 480 .
SandRa, caseriu, 350 y 351.
Sant 1scle de les Fexes, eauriu, 313 y 3 11 .
Sant Iscle de Val\alta,p061e, 14,75 , 78,82,
83, 90, 93, DI Y 98.
Sant Jaume, cauritl, 318.
Sant Jaume, caslell de, :m9, 377 y 378.
Sant Jaume, ermila, 119.
Sant Jaume, poblel, 21.
Sant Jaume del Cos, ermila, 182.
Sant Jaume del FonoUet, esrlesú~ rural,
162.
Sant Jaume de Frontanyà, poble, 9, 10,28,
Y 13S.
Sant Jaume de ralòu, capella, 511.
Sant Jaume Ses ol iveres, poóle, 207.
Sant Jaume de T rayà, wllinal,297 y 298 .
 PKOVINCIA UK B AK CKLONA. - CEL.5 G m.US
Sant Joan, capel/a, l79.
Santjoan, torrent de, 17,48 Y 199.
Santjoan Ile le, AbadeuelJ, t'Ib, ::;1, 128,
13D, 111, liS, IID, ISO, 162, 166, no,
112, li3, 177, 313,318, 3M, 120, 122,
137,112, 117,119,1;)7,166, 169y 188.
SdOt Joan Ba¡..tista, captlla, 109.
S Int Joao de Cunillers, es~/esia rural, .510.
Sant Joan Despí, poble, 21, 30, 52, 60, 333,
3;';5,363,361,37 1,388, 3R!) Y 3(U.
Sant Juan de "'àbregue.~, 120, 123, 160,
461, 177 Y IS3.
Saut Joan Gali, poó/.;, atl V 171.
San t Joan d' Horta, barriada (wja-s Hor-
ta), 3 13.
Sant Joan de Mediona, caseriu, M9.
Santjoan de Mondarn, poMt/, 100 y 113.
Sant Joan de O ló, po6/t/, 2G3 y 281.
S .. nt Joan de Sora, pob't/, 180.
Sant J oan de Sora, riera dt, 39 Y 12.
Sant J oan de Vi lassar, (uja-s \ ''-IaS.far de
Mar), 2Si, 288, 321, 3n y 32ti.
Sant Joan de Vilatorrada, poble, 21 y 33.
Sant J ord i, santllarl~ 116.
Sant Julià, caseriu, H l.
Sant Julià, poblet, 2l.
Sant Julià de Altura, parroquia, 3DD} 101.
S'l nt Julià de Cabrera, poble, 12, 13 Y 116.
Sant Julià de Cerdanyola, poble, 100, 101,
IOD, 121,126, 13i Y 138.
S.tot Jul ià (Ie Corp, castdl de, 127 .
S~nt Julià de les 01le9, poMe ('/:eja-s Sallt
Julià de VlÏalorla), 1\)0.
Sant J ulià de Terra9sa o de Altura, parra-
qu a, 9.
Sant Julià del Tura o de Altura, parroquia,
399.
Sant J uli3t de Vilatorta, poble, 10,59, 167,
47 1, 195 Y '196.
San t Just Desl'ern, poMe, 10, 28, ti5, 3:')3,
351i, 3MI Y 3S!).
S¡Ull Llàtzer , capdl.1, Ili7.
Sa nt Llurenç, ritra d~, Hi Y 18.
Sant Llorenç, urra de, 17 ~. :1:11.
Sant Llorenç de Boad;¡, pobld, 211.
Sl nt Ll,)renç de Cerdlns, alll/cA mOl/estir,
I UIi.
Sant Llorenç de Hortons, pobü, 201, 3:')3,
3,6, 388 Y 3139.
Sant Llorenç del Munt, lIuUlesfir, 107.
Sant Llorenç del Mun', s~rra (Ü, 9, 18,
28, 404, 107 Y III.
Sant Llorenç de prop Bagà, poblel, 20, 21
Y 100.
Sant Llorenç Sa\'all, poble, :lli, úti, SH, III,
150,ISI, Ui2, )1;7, 17H, l'U, IIB,211,
266, 336, 311, 3!1;), 11/;), lUli, 10., III
Y 117.
Sant .M,lgí de Brufagan\a, ~r",¡I.l, 203.
Sant March, capI/a, u;;.
Sant March, mOllfafl)'a (ü, 108.
,
57]
Sant ~Iarch, lorre'" d~, III,
Sant \larçal, ~rmila, 17~.
Sant Marçal, castell de, 312 y 31:.1
Sant Marlí, capella, 175.
Sant :Martí de SlS, poblet, lI, 214, 100, IOl,
12!), 132, 139, 155, 159 \ IH3.
Sant Martí de Cenwlles,pobe, 31, 58, llU,
li3, 181, 182, 120, 122, li3, III, 113,
165 Y 466.
Sant Martí de Lla\'inera, poMd, 102.
S,lnt Marti de ~l.lrlés, pobld, 1211) la!!.
Sant Martí de ~laSS¡¡n;L, caus de P".fès,
211.
Sant to.l:l rti de Parte¡:::às, vila (wja-s SlIlIt
Ct/om), 02 .
San t Marti de Provençals, IJIIrriada, 3 1,
15,5 1 Y 60.
Sant ~ I arti del Puig, mur/u, 21 y 12:1.
Sant Martí de Riu(Iel.e res, poblL, lO, a!),
420, 121, 125, 116, 166, 11 1, HI;) Y 1(16.
San t Martí de Sardan.ola, (r,,.ja·s CO'Ja-
lI)'ola), 311.
Sant Martí Sarrl>(,1I, pob!e, 17, 1117, I!)O,
506, M7, ;)13, ;)11, ;)tà, 5Hi, 517, SIS,
519,526, ::;27 Y 628.
Sant Maní de Sentrores, poble (tuja s Sml-
jores).
Sant "lJrtí SescOrt9, poble, 176.
Sant Martí de Sesgayoles, poblL, 21, 181,
212,21 I Y 216.
Sant Martí de Sobremunt, pobld, 10 y 129.
Sant Martí de Torrelle9, poble, 6n, 3S3,
337,361,387,391, 3!)3 Y :H}¡.
Sant Martí de Torruell;., poblL, 223, ii7,
23!), 215, 267, 2,i, 2,:), i7H Y 27t1.
Sant Matéu, urra de, IH, 11, 287, ill5,
319y:l2 !.
Sant Matéu de Illll!e., caseriu, 223, t3n,
2 1a, 2,8, 279, 280 Y 2Ht\.
Sant Mati:u de Rages, m.~ltl', 279.
Sant Matéu de Frexa, cauril/, 12:.1.
SJnt Matéu de Montbu)', caseriu, ¡:)o, 151
y 1:')2.
Sant Maudci, caurill, Il.
Saot Medi, ermita de, la.
Sant Miquel, coll de , 27.
Sant Mi'jud, ~n",'fa, HI!!.
Sant :\Iiquel dd Fay, ~x 1n()/uJtir, al, :1;),
60, 8S, 151,IS2, Itol, làO, 16:.l, I .. , I,ij,
316 Y 112.
San t Miquel de la Guardia, ur/esja sfljra-
.!Unia, 151.
Sant ~ I iqud d'Ordeix, poblel, 10.
Slnt Miquel Sespene9, ,sr'uia rNral, 123
y 166.
Sant Mus, sall/llari, 11:l.
Sant Nas~"ri, santllari, 13!!.
Sant Olaguer de Castellet, ~rlllit(~, 217.
Sant Ono/re,tllró 11e, li;!.
S ant Passalàs, pobld, I~;:¡.
Sant Passalàs,jonl de, 1!.Iij.
Prooi"cla a, 8I1rc,I4q.-1f8
 578
Sant Pau de Narbona, tsrkSiil, j37.
Sant P:¡u de Ord.l, loó/¿ (wja-s Ordal),
"DO, MIS y:;:15.
Sant Pere, pui" de, 38L
Sant Pere, rifi de, 61.
Sant Pere del .. ArqueUs, pookl, 211 .
Sant Pere dels Ars, poblel, J95.
San t Pere de Bigues, poble (veja-s BifffUS).
Sant Pere de Casscrr~s, mollestir, 131,
-162, 182, 183 Y 481.
San t Pere Des\'Ío, caseríu, 2:5.
Sant Pere de Madrona, capella y cauri",
1031 11 Y 1-12.
Sant Pere Màrtir, maniaf/l'a de, 18,28,30,
<lG, 40, 63, 6 1,361 Y 380.
Sant Pere de Mola nf& , caurill, 5 1 y 510.
Sant Pere de Prem ià, poble (veja -s Prtmià
de Da/I), 287, 288 Y 326.
Sant Perc-'I -puig, pob/d, 39 y HIL
Sant Pere de Rexach, barn~ 3 11 y 31i.
Sant Prre de Ribes, poble, ¡!.lO, 52!), ;S3 i ,
539, GIO, 511, 513, 5 11 , 513, 310 Y 548.
Sant Pere de Riu, caseríu, SR.
Sant Pere de Riudevitlles, vila, 2;;, ;;R, I!)j,
t OS, 503, !JOS, 510, Gil, 51H, 519, 520,
G21, G23 Y 526.
Sa nt Per'! Sacarrera, caseriu, 56, 60 Y 510.
S~ nt Pere de Serrahima, caseriu, 260.
Sant Pere de Serrallon~a, i!S.fÜsia, 106.
Sant Pere de Sora, poblt! (vt'ja-s Sora), 106.
Sant Pere de Terrassa, barriada, 60, 33;),
:¡ 18, 306, 399, 10 I Y 10:'.
Sant Pere de 'l'orellà, poble, 13, --11, ;;0,
129, 120, 121, 122, 1:19, 119, 131 , 1;;7,
167, 168, 169,171, 1,2, 17:' Y IR8_
San t Pere de T orrOcllòl, pobÜI, 129.
Sant Pt: re de Vilamajor, poóü, 111, 173,
178, 180 Y 182.
Sant Pere del Vim, pobl!-. 212 y 21:).
San t Pol de mar, V¡Ú, 5, ;;2, 51, i¡;, 79,
82, {lO, fl3 Y DI.
Sant Pol , riera de, 1I y 15.
Sant Po n q , caurill, 26D, 337, 361, 362
Y G2;).
Sant Pons, riera de, 38 y 3D.
Sa nt Pubim, poblt', 220.
Sant Quintí de Mediona, t'i'a, 2;;, 56, ;)R,
UJ3, 107, 109, 509, úlO, 519,520, Gill,
t;23 Y 526.
Sant Quirze, capel/a, IS I.
San t Q uirze, rIera (it', :),.
Sa nt Quirze de BUMa, poble, 39, 51, 51,
;)6,59,101,102,103,106, 110,128,132,
13!!, 112, 120, 1;)7, 158, J:)9, 162, 163,
169,475,481 Y 188.
Sant Quirze Safaja, poóle, 35, 111, 119,
161,173, li9, I¡;¡I, 26:), 106 Y 117.
S;¡nt Quir.te de Ter rassa, j>Oóü, 331, ~ :I¡;¡,
33!!, 3 10 Y 11:1.
Sant Ramón, c(lpel/a de, 17 1.
Sant Roch, cap~l/a, 168 y 188.
GROGkAP'IA GRNRRAL OR CATALUNYA
Sant Roch, ermila, 416 y 163.
Sant Romà, caseriu, 217 .
Sant Romà de la Clusa, poblel, 10, 100, 116
Y 117.
Sant Romà de Sau, poble, (w:ja-s Sali).
Sant Sadurní, ermila dt', t06.
Sant Sadu rn i, mOlllall)'a, !fI.
Sant Sadurní, luró de,1 06.
SAnt Sadu rní de Anoya, poble, (veja-s Sani
SadurtJi de Noya).
San t Sadurn í de Gallifa, 3S .
Sant Sadurni de Noya, poble, 21, 25, 51,
58, 60, 208, 335, 4\)7, 50\),51·1, 5IS,
51!), 520, ¡¡21, 1)22, 1)23, ¡¡25 y ¡¡20.
Sant Sad urni d' Osormnrt, poble, 6, Ml,
120, l aR, 171 , 1\)2, 1\):; y 11}6 .
Sant Salmdor, caseriu, 371.
Sant Salvado r , pta. de, !).
Sant Sall·ador, poblet, 21.
Sant Sall'ador, santuari, 161.
Sa.nt Sah·;¡dor de: L:l B,uld la, caseriu, 20,
2., 100 Y 11 0.
Sant Salvador de Guardiola, cast'ríu, 23,
21:2, 223, 2 10, 2ü, Y 280.
Sant Sall·ador de Rubinat, paóld, 2 11.
Sant Salvador de Suria, caurit/, 285.
Sant Sebastià, ermita, 132,158 y "L
Sant Sebastià, poMe/, 1!)1i v SOlL
Sant <:¡ehasti;i., rüra de, lO:>.
San t St:bastià de Montmajor, cast'riu, 60
y 1:,:J.
Sa nt Segimón, ermilo, 12.
Sant Simo, rüra tÜ, t89.
Sant T ous, riera de, :I¡;¡ v :l!L
San t Vicens, capt'l/a, IUi.
Sant Vict:ns, cas/ell dt', :10:1.
San t Vicen~ de Castellet, poblt', 21,2:1, 1\),
50,223,227,210, 2 11 , 2 12, 266, 268,
28(\ Y 286.
Sant Vicens dels Ilorts, callal dI', :10, 3;:;3,
361, :.17!), :1liO, 3H(), 3\11 y:J!}:1.
Sant Vicens dels I lo r ts, poble, 21, 27, ~l:;
Y GO,
Sant Vicens de Ju nqueres, p06le, 30.
Sant Vicens de Lleraneres, poMt!. ¡j, 1 l,
60,70, 7H, 28" 288, 310, :121, 32R, y32!).
San t Vicens de: Llevaneres, l'lira de, 307,
311 y:128.
Sant Vicens de Malla, poóle, 10.
Sant Vicens de Rus, cast'riu, 20, 21, 100,
117 Y liS .
Sant Vicens de Torelló, poble, 13, 10, .11,
12!), 120, 121, 1:19, 1;)1, 131, 169,472,
ISR Y IR\).
Santa Agna, cajH'lIa, 8!l.
Santa .'\ gna, t'r""ïu, 116.
SanL'\ Agn~s de Malanyanes, po6/e,!), 161
Y 16;).
Santa Anna, foni de, 12¡¡, 137.
Santa Cand ia, caseriu, 1!!8, 206 Y 217.
Santa Catarina, mOllla'Jya de, 227.
 PROVINCIA DE BARCELON A.-CELS GOMIS
Santa Cecilia, 41-",,111 , 2l.
Santa Cecilia,lonl de, 219.
SJnta Cecilia de Mont.serrat,",unicip,~ 223,
2-10,212,2 19,280,281,282,283 Y 28-1.
Sa nta Cecilia de Vohre¡rà. po!JIe, 40, 420,
421,122,416,451, 4G3, -101, liS Y 480.
Santa Coloma de Cen'eH6, poMe, 30, 60,
353,355, 351, 380, 389, 3tH Y 393.
Santa Coloma. de: Cen'elJó, riera de, 15
y 32.
Santa Coloma de Farners, riera de, 38 y 8 1.
Santa Coloma de Gramanet, poble, 9,3 1, 36,
52,60,67,72,73,71 Y 311.
Santa Cnloma de Queralt, vi/a, G6, 58, 181,
IR5, 18!), 100 Y 1513.
Sa nta Coloma SaSllerra, poMe, !), 17!), 263,
265, \1 0 Y 11 5.
Sa nta Crèu, riera de, 33.
Sa nta Crèu de Cabrils, (wja-sCa!Jrils), 321.
S anta Crèu de Calafell , po!JIe (veja-s Ca-
'-"fel/).
S ulta Cr èu de Jutg lar, aldea, I:;:; y 456.
Silila Crèu d' Olorda, pobk, (¡O, :lG3, 381,
2!l1 Y 3!l2.
Santa Cristina, ermila, Rli.
Santa Elt:na, ermlla, :Ht
Santa Eu~enia de Berga, poMe, HI, 120,
121,122, 12j, 111'1, -1:;8, ¡i3, 1i8, 192,
I!)G Y 196.
San ta E.u¡reDia del Congost, caseriu, 182,
37:1, :111 Y 123.
Santa Eugenia de Relat, poble, 2:11.
Santa Eularia, caseriu , 3Mi.
Santa Eularia de Pardinl's, esglesia y rec-
lo ia, 12\1, 132, 1:1:1 y 1:;5.
Santa Eularia de P rovençana, barYl~ 15,
:.113, :17 1 y \5j.
San ta Eu laria de Puigoriol, caseriu, 11,
128 Y 129.
Sa nta Eularia de Riuprimer, poMe, \0 , i!1 ,
120, 121, 122, \ Hi, 158, Ii i Y 178.
San ta Etila ria de Ho .!lana , pob/e, 35, 58,
111, t51, I GI, 156, 161) Y 181.
Santa Fè, capt'l/a, 101) y 116.
Santa F è, $anIUllrt~ 176.
Santa Fè. tllró de, 5~.
Santa Fè, vall dt', I(¡.
Sanla Fè del Penadè~, poMeI, l!Ji, WS, ¡¡O:l,
5 15, ;)23 Y 52j,
Santa Florentina, castdl lü, '1:1.
Santa Llucia, capella, IRI.
SaDta L1ucia, erm ta, 180.
Sa nta Madrona, t'rmila, 381.
Santa MagJalena, capella, lli6 'I H13.
Santa Magdalena, coll de, :;6, l'jl) y 110.
Santa Magdalenll, ermila, 263.
Santa Magdalena , santuari, :.11;2, Hil Y 161.
Santa Ma¡;:-dalena, srrrotü, 6, 12 Y 13.
Santa Magdalena, torrellt IIr, 17 Y IS.
Santa Ma¡;:-dalena de GuarJiolans, parro-
IJllia, 112.
,
Sallta Margarida, capel/a, 177.
Santa Margarida, caseriu, 17,51,497, SOO,
50i, 511, 51S, 521 Y 539.
SDnta Margarida, ermita, 93.
Santa Margarida, sanluari, Ij O.
Santa Margarida de Montouy, castell de,
212 y 217.
Santa Margarida de Montbuy, poble, 181,
186,107,206,216,219 Y 221.
Santa Maria, pià de, 11).
Santa Maria, lorrall de , 31 y 110.
Santa María de les Avellanes, mOlleslir,
189.
Santa María de Barbarà, poMe, 36.
Santa María de Besora, poó/e, 13, 10, 120,
469,471 Y <17!'i .
Santa María de la R1eda, parroql4ia rural,
513.
Sa nta Maria del Camí, capel/a, 163.
Santa María del Camí, poble, 2 1, l'i l Y 220.
Santa María de Corcó, poó/e, 12, 56, 59,
129, 120, 121, 122,123,121, 139, 1:;1,
460, Hil, 169, 175, ¡¡I), l7i, 18j Y 1!l9.
Santa Mar ia del Estany, "'()fuslir, 2 13,
21 1, 215, 263, 21) I, 265, 278 Y 2R:;.
Santa Maríade Llussà,Pobk(veja-s L/lloSsà),
106, 155 Y IMI.
Santa María de Marlés, pobl~, 28,100, 101,
127, 129, 132, 136, 139 Y 1:,5.
Santa Maria de Merola, caseriu, 131 y I:l:'i.
Santa María de Miralles, poMt', 181,2 1):.1,
207, 211,219 Y 22\.
Santa Maria de 016, poMe, \!) y 171.
SanLa María de Olost o Oolost, poble (wja-s
Olos/), 4:'16.
Santa Maria de Palautordera, vih, 3R, 5!l,
75,91,1)2, !l3, Uj, !l8,!)U Y 11:10.
S anta María de Ripoll, moneslir, 250 .
Santa María de Vilalba, caseriu, 3jlí.
Santa Per pètua, capll/a, 1\ 6 .
Santa Perpètua, pobl~, li18.
Santa Perpètua, riera de, :15.
San ta Perpètua de la Moguda, poble, IR, :15,
51, 171,180, :1:11, :138, :¡:]!l, 3 17 y 350 .
Sa nta Quitt:ria, 297.
Santaromana, ballys, :IOlt
Santa Susagna, capella, !l!).
San ta Stlsagna, cOllvml de h Trapa, 20!).
Santa Su,>agna, po!JIe,9, :18, ¡;I, 55, 75,
86, 88, fl9, !l3, 96, li;!.
Santes Creus, monuJir, :.I 12 Y 51 1.
Sanuja, caseriu, 156.
Sarcoreda,fonl d~, III.
Sardanyola , vila (veja s Cerdallyoul), 3 11
y 313. .
Sarell, ,.iera de, 11, 2R Y 33,
Sargantanet, n~ra de, 11,21 Y 31.
Sar ral (Lo), arra!Jal, :HJO_
Sar ralet (Lo), arraM/, 20:!.
Sarreig, n~ra dt', 12, 10, t 2, UI, 163,173,
Y 180.
 580 GEOGRAFIA G&NHRAL DH CATALUNYA

Sarrens r¡~ra de ('1}t'Ja.s Sarrti~). Single dels Co rps, parh'da l'lira', 182.
Sarrià, jJo!Jü, 30 .. S3, 5" 60,61,62,63, Sió, l'ili. 13.
61, 6;), 66, 3SS, 360,:n I, 3i!), 38U, 392, Si rerenehs, quadra, 210.
41G Y lli. Sistrel1s, óarri, 61 y 10.
SU!lorba, caur;lI, 122 y .. Hi. Sil.l(es, f.·l'la, 2, 3, 16, GI, 55, 50, 58,59,
Sastre, (lorn,¡1 del), 20 I. 60, 181, 185, 196,210, 221,3;)8, 11.18,
Sau (Sant Romà de), aldea, 39, 10, 12, 122, 5\;;, tí29, 333,33 1,53;;, ;;39, 313, S13,
181, H13}' Hil. 316, ;)11, 5\8, 519, 330 y;);)1.
Sauva Negra, III IIlallya, 111. Sobremunt, poó/e, 12, 120, ¡S3 , 155,150,
Seca, rl~ra, 16, I~ Y I ¡J. 1~9, 163 Y 180.
Sega l ~s, 6a.lllt!ari, 1!),Un y 188. Sobre\·j1!., milS, \11).
Segarra, comarca IItllural, l, 2, IS, 181, Socàu, parlt'da rural, 113.
185, 21S Y 216. 501.1, mas, 11);;.
Segre, r;lI, 9, 13, 3D Y 13. Solà l i S::¡nt E~te\'e de Solà, cauri1l, 263
Segur, caseriu, 212 y 213. y 265.
Segur, poble, 220 y 221- Sol:\ del Forn, parlUa rllral, 212.
Se/{ur (Santa Mari.t de), poó/e/, 21 lo Solà-lIoneh, rz~ra de, 39 y 12.
Seh'a, coll de, 126. Solaoa (La), caseriu, 131.
Séllechs, mOlllrwJfl, HI. Solana de C:ln Mori, partida rflral, 112.
SeUen t, riera dit, 3D, 12. Solana de Codony, parlUa rllral, 27!).
Sentrores, rüra de, 12, 10, 12 Y 1:.i5. S llana de Ferrera, parlida rura', 191.
Sent(orcs (Sant Marti de), poó'e, 10, HI, Solana de la L1ul.leta, parll'da rural, 113.
120, 122, Hi, tlS, 4;);), .r'4, l,;; Y 177. Solancl ies, cauriu, 212, 213 Y 21:").
Sentfores (Mare de Déu de), cape/la, 219. SolaDeta, torrenld~ la, IDO.
Sentiu (La), caseriu, 3iO. Solan<¡ens, YI~rade, 11,28 Y 33.
Sentmenat, pobl~, 35, ;;0, 58, 60, 1;'13, 169, Solcre.!!, masia, 310.
331,330, :UO, 311, 31i, 31S, 351, 352, Soley de FODtfred", parlr'da rural, 126.
atl6, 106 y III. Soley de Mas Curtil!!, jJarlila rural, 371.
Serchs, poble, 20, 21, ;'12, 36, 100, IOl, 121, Suley de :\(Ilnr, parllda rural, 13:").
122,121 Y 110. Soley d'en Vila"ut, parlUa rural, 285.
Serra, luro d' ~II, 86. Soleya (La), cas,rill, 118.
Serra (La), cauriu, :H8. Solsona, ósóal, 102, 101, 110, III, 112,
Serra Barona (LaI, cas~ril', 3;;1. 113,116,1\1,119,120,122,123,12 1,
Serra del Baró (La), cauriu, 3;)1. 12., 1:10,131, 131, 13~, 13u, I:n, 13\),
Serra Granada, caserill, 182. 110, III, 112, 113, 108,2:111 y2'H1.
Se:"ra Mercadera, pnrli!a rural, 81. Solsona, ciu/a/, 112, 115,1:11,112,220
Serra Seca, arra~al, 131. Y 23!L
Serr ¡dal (Lo), arra~al, 1.9. Sora, poó/e, 39, IUn, 132, 120, 102, \11,
Serraroi!, cauriu, 286, 123, 182 Y 18;;. .180, 1141 Y HIS.
Serrat d' Agllilera, par/ida rllral, 23 I. Sora, rÜra dt:, 11, :líl Y 12.
Serrat de la B:lla, par/ida rllral, IOl. Sorba, poblll, 6, 13 Y 22.
Serrat de Calldetenes (Lo), arra~al, 'iGG. Sorri be.!!, caseriu, \52.
Serrat del Canb, 111011111")'11, 15. Sot,/OIII del, 313.
Serra t de Caserm:'t, parI da rllral, 18;;. SOt del Ihrois, par/ida rural, ltí7 y 113.
Serra t de la Font, pl1rhda rllra', 126. Sot del Bf)<¡ch, prlrlilla rllral, 8J.
Serrat Gran, mOlllanya, 21. Sot de C:ln B('nd, par/¡'da r"ral, RI.
Serrat de la Llebra morw, partida rural, Sot del Casalot, parli.!a rural, IU.
261. 501 dels Cans, parllda rural, un.
Serrat dels Morts, pari da rural, 213. Sot d'en Corroya, parlt'da rural, I:),.
Serrat Negre, s~rral, l3H. Sot de Fontanal.!!, parlida rural, li6.
Serrat de la Duu, caseriu, IIR. Sot de la Font de les Febrt:s, parllda 1'11-
Serrat de Puig de Graci.l, mOllla1l)'a, 40. ral, 1110.
Serratei:x, ,:c.m')If~slir, 15, 113 Y 239. Sot de La Frau, pllrlidaru.-al, lR2.
Serret.'l (La), I:as,rill, lili. Sot de la Frall d'en Coll, parlida rllral,
Sescorts, parroqllia,18lL 182.
Ses~orK"es, parl'(}(/lIia rllral, U!H. Sot de la "~rall de la Roca de Corp.!!, par -
Sl-Il d' I1rgell, dl/'Ill, Ilt, 1\1:1, I!.II, IUB, Itda rllral, 182.
2'H Y 2!i:'i . , Sot de C;ln Guillérn, parltda rural, 81.
Sella, poóü, u, It, ;;~, ;;\.1, 120, 122, 1:11, SOt del Holm, caurill, 180.
\:18, 130, 110, 1.8, IiU, 18;; y186. Sot de la Mina, jJnrtila rural, 392.
Sí de Vallillent, parlida rural, lï3. Sot de les Mines, parflda rural, 81.
 P ROVINCIA DE BARCELQNA.- CELS
SOt del Puig, jHlrHda rural, 81.
SOt d'en Quaranta, parllda rural. 81.
Sot d'en Sales, par/¡fla rural. lHO.
Sot de les Ta Jade". far/lila rllral, I;):).
Sot de Vigut's, par/ida rural, I;):>,
Sot de Vinoj{ue~, partida rllral, l,ti
Sotarriba, eastrill, j 1:1.
Sotarro, '"1'0 de, 27.
Sot:lS (Lo), Imr¡tda rurll/,
SI,atamala, poólacida"fila, 189 y l!ll.
Stabu\um no\'um, poó/ac/o (l1I/ign, j HI.
Subirana (La), crruríll, :lOU.
'l'¡tbt:rnolea, pob/l', 120, 121, 122, 12:1, 125,
116, '151, 1142,11'1:1, Hil Y H):;,
Tabèrnoles, rüra de, 10 y 12.
Tagamanent, poó/e, 9, 18, 3;;, III, 119,
170, 1142, 122, 139 Y Hil).
Talamanca, po6fe, 22:1,232, 23fo1, 21:;, 211,
260, 26i, 28G Y 117.
Talamanca, riera de, 11, 28, 33, 10, 12,
216 Y 180.
Talamanca, jJoóü, 267 y 2H6.
Talarn, corrtgi1n~n/, 22!1.
Talavera, poóle, 25.
Tallada (La), par/Ida rural, 196.
Tallades de Vila\-endrell, par/ida rural,
455.
Tanca-la-porta, coll de, G, 13, 11,21 Y 22.
Tapies, ,nasía, 118.
Taradell,poóle, 12, 50,120,121,122,137,
479,181,IS;), 186, Hl2 yl!H1.
Tarongers (Los), cauritts, 371.
Tarragona, arr¡uebislml, 135
Tarragona, du/al, 50, 51, ¡j3, 54,58,60,
229,312,353,35 1,359, 363,371, :113,
37~, 376, 378, 38.0, 38¡j, 388, 3UO, 303,
105,406, Ulï, 198, G03, M-t, MS, 512,
521,52 1,52;:;, G37 Y 511.
Tarragona, corr~ritnlf¡/, 229.
Tarragona, prov¡'lCia, 1,2, i, 13,25, li,
51, 53,55, 58,130, 181, 18~, HIO,203,
217, -122,497,507,51.1,521,520, 53!)
511.
Ta r umbe~, torrent de Iu, 32.
1'aumu, par/ida rural, III.
Ta,'ertel, poók, 120, 121,422, 123,451,
461, ''',482, IS5 y195.
Tarertet, rura de, 12 y 43.
Tayadella, caPdla d~, 110.
Telobís, cili/a/ anlira, 377.
'l'enes, rüra de, 17,3;),37, 51,141,118,
150,152, IG8, 1139, 110, 177 r 181.
Ter, COI/ca dd, 20 )' 39.
Ter, riu, 6, 1.1, li, 12, 13,39,40, lI, 12,
13, 120, 122, 131, II~, 1;;1, 1:13, 1;)1,
4::;7, 158, lliO, Ull, Hil, 171, 172, li3,
17;),180, 181, HI:!, 185,188 )' 1813.
,
Gor.ns 58,
Subirans, cas~ríu, 78.
Subirans, mOll/anya, 76.
Subirats, poóle, I!l, 111,5R, 60, :ltil, :1n2,
391, 19i, ;)06, ;;UI.I, ;;15, ;:;2:1, ::;21, 525
r :l13.
Subur, poMació alllira, 519.
Sui'!sa, nla/, 500 y 52:1.
Suria, vila, 21, 22, 23, ·55, 51'1, 111, 223,
239,211, 2i9, 21'15, 286 Y Iii.
Suro, por/asc! d~J, 1).
Susqueda, poóJt, 12,
T
Ter mes de Caldetes, baln~ari, 77 y 308.
Terminal de Sull, parh"da rI/rai, 136.
Terra Negra, par/ida rllral, III.
Terra Roja, parlli/a rNral. 216.
Terraddles, poMeI, 21, 100 Y 1;J5.
Terradelles, coU de, 27.
Terrassa, cir~/al, 2R, uI, 53, !i6, G" [¡!l,
217,281, 332,335, 338, 33!), 311,313,
316, 318,319, 3M, 3ul, 375, 3ili, 3~7,
3!)S, :)!)Ii, 3!.17, 39R, a99, 100, 10 l, lOS,
107,111, 113,411, IIR Y li!).
'l'errassa,par/¡fjudicialtle, IH, lRI, 2:23,
33~, 3;):J Y 39S.
Terrassa, rüra de, 28, 33 Y 39S.
Terrasset, rura de, 13.
Terrassola, pOble/, ·178.
Ter ra:>sola, po!JJe, 2:1, 1f15, 1!)7, 198, ;:;U3,
SO!), 5U, 519, G20, 523 Y 521i.
Terrassola (Sant Fe\íu de), cauríu, n, 12,
211,263 Y 281.
Terres de Calderet, parlt"da rural, 121.
Terres de la G rayera, par/ida rural, 138.
Terres de Montzà, par/Ma rural, 51 I .
Terres d'en Oliveres, par/ida rural, lli:).
Terres d'en Rov ira, parlt"da rural, 1 li3.
Ter reres del Vinyet, par/ida rllral, 1 11.
Teuler, coll del, 21.
Tey, coU de, 27.
Te)à,po!JJe, liO, 2R7, 288, 206,317,322,
327 Y 330.
Te) à, riera d~, 11, I() Y 60.
Tiana, poó/e, 180, 287, 288, 2!l6, 330, 331,
333 y311.
Tiana, riera de, Il.
Tibidabo, mon/an)'a, lO, 11, IS, 61,63,
411 Y 116.
Ti reta (La), pari da rural, 113.
Titus, 6abuan; HI, 7i )' 880.
Toledo, cili/a/, GOl.
Tona,po!JJe, 9,12,31,19,51,50,120, 121,
422,131, 137, ~38, 13!), IIG, 118, I;:¡:i,
478, ISu, 486, 487 )' IS8.
Tona, rüra de, ~O y 12.
Tooigròs (Càn), caseriu, 56.
Torà,po6/e, 181 y 18u.
p,.",t"cúJ de 8a,.ctl0J14 -149
 58,
Tordell, riera de, 15,22,32 Y 286.
T ordera (Collca del), 20, 38, 39 Y 13.
Tordera, riu, 2, ;;,9, tR, 39, 69, ;(" S I,
85,86, Si, 88, 91, !)¡j, 9,,161 Y \7¡j,
Tordera, vila, CI, ag, 52, ;)1, iS, 8J, 81, Ra,
89,96 Y 97,
Torelló, cas/al de, 412.
Torelló, vila, (Vt'Ja·s &UlI Fe.iu de Tore-
lIój, 453, I t') l , 488, 189,490, 191 Y 192.
Torn I coll (ül, 21.
T or ners, fàórv.o dels, Il.
T o rne rs , riera de s, ,11 y 49.
Torra Baldo\'ina, lorre antiga, 73.
T orra den Barra, poble, 198.
Torra del Coll, lorre, :Jl l.
'l'orra de Oristà, poólet, 455, 151 Y 4:lS.
Torra Pallaresa, pagesia, 7 1, 72 Y i •.
T orrassa, lorre alt/iga, 111.
T orrassa del Moro, torn, 311.
Torre (La), 6arra"cn de, 11, 28 Y 33.
T o rre (La), castrí", ISO .
Torre (La), esta"y, 3.
T orre (La), riera de , 33.
T orre Bua, po6út, 218.
T orre del Breny, lorre anttKiJ, 23i.
'l'orre Busqueta (La), c<.tseriu, 203.
T orr e de Claramunt, poble, 2:>, 18.¡, 19i,
211,217,218,220,221 Y 510.
T orre dds Encantats, torre, 309 y 310.
T orre de la Fam, m(mtanya de I.'l, 208.
Torre d'en Gorchs, pagesia, 339.
T orre de Pin6s, torrent de la, 31.
T or re Ramona, po6/e, 52;).
Torre de Santa Magdaler.a, caseriu, 2 1.
T orrel lebreta, mas, ~179 .
Torrelles , riera de, 15, 26, 2i , 30, 32 y390.
1'orrelleM de Foix, p06l" n,58, .19i , 499,
507 ,508,5 11 ,516,518,526 Y 527.
1'orrelletes, caseriu, 393.
Ubach, mas, ·118.
Udura, vila romana, 2i2.
Ullastrell, p06le, 11,60, 3SS, 39S, 399, 105,
408,117 Y 119.
U llast.,e ~, esla6/i",eltt !Ja/lleari, 488.
Urgell , !Jis!Jat, 134.
Vacarisse" po6/e, 11, 50, 60, 219,231,395,
399, 107, III , 118 Y 119.
Val de Maria, riera de, 38 '139.
Valencia, ciutat, 53, 209, 129, 13 1, 43S,
136, 19i Y 198.
Valenciana (La), caseriu, 3il.
Valentina (La), font, 249.
Vaiver t , riera, 210 .
GEOGRAFiA. CENERAL DE C ATALUN Y A
Torrent (Lo), caseriu, G09.
TorrentLò, caseriu, 78,
Torrent Sò, torrent, 191 y 2il.
Torrent de les Come~, partida rllral, 3Ar.
Torrent Fondo (Lo), caseriu, 31im.
Torrent-Mal, tornnt, 32.
Torrentols, óarranch. de, 31.
T orres (Lell), caseriu, 513.
T or res HI.\nque!l' de La Caorera , partida
rural,111.
Torroell¡¡, caslt!II dI', 2i2)' 2i3.
Torroella (I Sl\M r-,'I:¡rli de Torroella, po-
6/e, 6, 10, 5S Y 111.
Torroella de ,\Iontgr i, vila, 531.
Torroella la Vella, poó/d, 21 Y 285.
Tortosa, cilllat, 53 y 20\1.
Tortusa, cOrreg'l'Hll'lIt, t:!9.
T oses, coll de , \).
Tosquell (Le!', (orrentdl, 3i.
Tossals, serra dtls, 22.
Tonals (Los), caseriu, 100.
Tou~, castell tlt, 2HI.
Tou ~,poóle, 2;), ¡)8, 60, 18 1, 190,203,217 ,
218 Y 219.
TOU9, riera, 218.
Tragintn, ,.iera de, 32fi.
Trapa, collde,2 1.
Trenta pa,so~, barri, 99.
'l'rentapaSllOl1, torre"t dt, 3R, 39 Y 98.
Trell Creu~, (uró de les, li I.
Trinitat, t'lla, 13S.
Tripot, torrent del, 33.
Tuch, (orre"t de, 3i .
Tlinel:, cilltal, 291 y 11 3.
Turó dtls Capellanll, 2:27.
Turó d' 'en Gras, motlfa"ya, 36.
Tur6 de la Palla, molttanya, 3ft.
Turó del Ven t, mOt/fanya, 311.
Turons Granll, montanya, 211.
u
Urgell , comarca natllral, 189 y GOl.
Urpí, poóle, 56.
Uruguay, (Repúólica Oriet/lall"l), 289.
Ur ulI , poóle, 108.
Uxols (Sant Julià de), poólet, 159, 2 11 ,
210,211 Y 203.
v
Vall, riera de la, 1I y 13.
Vall (La), caseriu, 182.
Vall (La), mas, 11.
Vall d' AràD, corre¡immt, 229.
Vall Blanca de Riells (L.1), caSl'rill, 150.
Vall de la T orre, partida rural, 2i I.
Valladolid , ciutat, 283 y 132.
Vallarich, lo,.,.e"t de, 46 'I 18.
 PROVINCIA DR BARC RLON A.-CELS COPollS
Vallbona, MOf/ulir,21Il,
V.tllbooa.po6/e, 21, 52, S6, 181, 193, 1\17,
208,209, 212, 21d Y ~IO.
V;¡lII.lOna, ,,¡,ra dt, ¡n, :!Ii, 32, lli) ,t=!.
Vallcan:l!. {nlrritU,", ¡n,
Vallcarca, ca/allca, a.
Va\lcarca, casl!ríu, 1>17, 518 Y 519.
Vallcarca, rürn de, IS l iI!.
Va\lcarca, YI~ra dt, 16} 18.
Vallcarca, fon'ml de, 16 y 18.
Vallcàrcara, castrill, li2.
Vól llcàrcara, torren' dt, 3;) 3,.
Vallcebre, cillllu (Ü, 21.
Vallcebre, calfin dt, I Il.
Vallcebre, poble, 1 1, 100, 101, lO!), 122,
13i , 13Dy 111.
Vallcebre, ras de, 19.
Vallcd.lre, forrtllf de , 111.
Valldàn, pook, 100, 101, 103, 10.,111 Ylli.
Valldarió, forreul de, 3;; y 37.
Valldallra, ermifa dt, 28.
Valldeix, murill, :"ISU.
Valldeix, ciMS de, 28.
Valldemaria, ó"rrallc"-, G.
Valldenèu, castríll, 12, 122, 113 Y 166.
Valldensana, torn/¡I d~. 35 Y 3 •.
Valldt"peres, 'luadra, 239.
Vallderiolfo Vallderi6, castri", 161.
Vallderr6s, caser;,¡, 152.
Valldo reix, castrifl, 111, 116 r Il •.
\,,¡llès, eomarca 1talflral, 2, IS, 111, 118,
Hj2, UB, 166, 16~, lil, 1.2, 311, 331,
120 Y 466.
Vallfe r mosa, poólet, 26i.
Vaurermosa, POó/I, I:J.
Vallfogona, riera de, 13 y 10.
Vallforrnosa, poóle, 4i.
VaUfo r mosa, /ornn/ dt , 31.
Vallfo rn e rs, riera de, 3l).
Vallgorguina, poó'" ;I;), j;¡, Si, Sll, !lO, \lI,
93,91,98 Y 99.
Va.lIgo r guinll, rient de, 3R, :.19 Y nR.
Va.lI honesta, castrifl, 211, 2S0 Y 2!l1.
Vallirana, poó/t, 21, tí3, títí, 3tí3, 3tí7, 361,
3iO, 31U, 393 Y 1>21).
Vall.llòbrega, lorrell/ dt, 31.
Vall.llosera, capdl.J dt, 13'l .
Vallmanya, venim". D, li, Si, 88)' 213.
Vallmanya, mOIl/a1l)'a, tí y 79.
Vallmanya, riera de, 139.
Vallparadís, car/ora de, 332 y 333.
VaUpregona, coll de, 21.
Vall r omanes, poóft" I. I Y 1.;1.
Valls, fli/a, 56 y 538.
VaU"egura, Rasa dt, 113.
Vallvidrera, poóle, 10, :>3, 60, 61, (;3, Iii,
66,38l,302y III.
Vallddrcra, ritra de, 28 y 33.
Valh'idrera, serra de, 10, 11,28,1;), 18,
40,61,331 Y 31:.1.
Varal del Astor, parfiJa rural, 8;).
,
Varal de Mont..1.n}'a (Lo), 6arriaJa, 321.
Veciana, poó/e, i, 21, ¡¡H, lUO, 201,201,
212, 211,216 l 220.
Vehinat ,Ie D.IIt, castriu, 13~.
Vehinat del .Mas Fa.brera, caseríu, 1 ut
Ve hi nat fie! Parayre, castriu, \l3.
V"ebinat d'en Soler, caStriu, 1)3.
\'ehinat de la TorrI", caseriu, 112.
Vel1vf, caseriu, 528,
Vena, coll de la, 14 y 21.
Vendrell, mas, 486.
Vendrell, parliljudicial, "Di y tí2'.
Vendrell, vila, 5 10.
Verder, par/ida rural, 91i.
Verge de Gracia, ermí/a, 217,
Ve r ge de P uig-grad(Í~, trml/a, Ij3.
Verge del Roure, capti/eia, I;)!l.
Vergonyà, poó/d,lO.
Vergo n)à, rüra de, 11 y 13.
Vernadet, coll de, 12.
Verniçh, 10rrml dll, 221.
Vespella, caseríu, 123, IIIi r 198
Vieh, óisóal, 128,132,139, I HI, lS8, l,G,
181, 182, 18S, 189, lDO, 193, IDa, ID8,
200, 201,20;), 212, 213,211, 21S, 210,
219,221,233,2:.11, 23tl, 238,239,210,
211,212,21;), 2 lli, 217, 2!i:1, 266,26i,
268, 269, olj I, 2i3, 27S, oliR, 279, 280,
281, 2Sl, 286, III, II~, 122, 137,1:.18,
439,110,112, III, 115,116, lli, IW,
4M, 152, 151, ISS, IS7, ~9, !Iii, 162,
163,461,166, 167, Iii, lï2, Ij3, lïI,
li;'), t'6, jj', 479, I!~Q, IIH, 4l'!2, I~I,
18S, 180, lli~, 192, 193 Y 195.
V¡ch, cili"", j(), 11), tíl, tí3, ;)1, ;)1;, a8, 59,
i I , 101, lOS, 122, 127, 132, 13:i, 118,
150, lIH, 166, 171, 172,1.3, 177,183,
180, 189,221, 23M, 263,2Iii, 2j 1,281,
3 16, 120,121, 122, 123,121, 125,126,
127, 128, 120, 130, 1:11, 13:2, 1:l3, 13 1,
I:.IS, 136,137, 13i1, III, li;), 110,117,
118,119, ¡¡il, 1;) 1, I:iS, 1;10, 1;)7, IGiI,
1;10, 161, 102, 163, Hil, lOS, 10i, IIUI,
lO!), Iii, liG, 4j6, 178,181, 18S, 188,
·ID:2, 403, 40G, 496, MI) 5:HI.
Vich, corrtl';'n~1I/, 229.
Vich, partit jud;cial dt, 100, I 11, 223, 2,3,
120, 110 y166.
Vich, vell/eria, 2 y 120.
Vidrà, poó/e, 13, lO, li, tí9, 13D, 467, <160
Y 488 .
Vila, caPdla de la, 1:56.
Vila Primiliana, ;o6ü, 327 .
Vilacetru, caserIU, .¡ 19.
Vilada, cas/di dt, 127.
\ï¡ada, p06ü, 2i, ;)\1, 100, 101, 103,10'7,
110,121,128,131,1314,112 Y 113.
Vilada, rüra de, 33 l' 1111.
Viladecavalls, poM" :51, 56, ;)7, 23j, 21ï,
263,20',3!JS, 408, Y 118.
Viladecans, mas, 163.

Viladecans, jJoó/e, 30, -t6, 51, SS, 353, 371,
383,386 Y 3!1I.
Vilardellops, caseriu, HIR y 510.
Viladevall, "'as, IRI.
V. ladomiu, casf'riu, I~I, 122, 130 Y 13!1.
Viladooja, poóld, Il.
Viladordis, poóüt, 21, 23 Y 221.
Vi1adr:\u, poók, aR, 121, 137, 138,439, 178
Y li9.
Viladr;'¡u, rüra (Ü, 10 Y 12.
Vilad rover, pOÓÜI, 123 Y 139.
Vilaferràn, poóll, 15.
Vi lafranca, parltl ji/didal, 181, 353, 197
Y 5211.
Vilafranca, corre¡üMnl, 22!).
Vilafranca del Pcnadès, ve.(ueria, 2, 18 1,
·197 Y 52!) .
Vilafranca del Penadè&, vi/a, 51, 53, 51, :;6,
5S, 5!), no, 181, 185, 187, 196,203,210,
22 1, 13li, Hli, H18, I!)!), 500, 501,502,
G03, 501,50:), 506, Mi, M8, 509, 510,
511, !.l12, 513, !H', 515, 516, 518, 519,
520, G21, 521, (;25,526,528,530, 533,
G38, 511,51:;,511 Y ll18.
Vilagelanl!l, quadra,IO y 416.
Vilageliu, "'as, 186.
Vilagrassa, collada de, HI.
Vilalba, poó/e, 3a.
Vilalba, lorre"t de, 3;) y 37.
Vilalba Sasser ra, poó/e, 9, 58, 7G, 8i, 96,
98,99, 168 Y 313.
Vilalta, cauriu, IS9.
Vi lalleon" poóle, 40, 420,421, 122, H8,
458,474,485,492 Y 493.
Vilamajor, caSt!riu, 21S y 211.
Vilamajor, poó/e, i, 49, 96, 2911 Y 313 .
Vilamajor, riera de, 35 y 37 .
Vilamajor de Prats de Rey, poóle, 43.
Vilamarichs, quadra, 217.
Vilano\'a, cauriu, 174.
Vilanova, partil judicial, 353, 4!J7 Y 529.
Vilanova, serra de, 221.
Vilanova de Espoya, poólel, 218.
Vilaoova y Geltrú, 'Ili/a, 2, 4, 47, 51, SS,
Ci6, 60,18-1,358,369,381,498,499,506,
50i, 608,509,510, 51S, 5HI, 520, 523,
526, 529,530, {i31, 532,531, 53S, 536,
537, 538,1:139,510, 51l, G13, S15, 516,
517, 518 Y 519 .
x
Xamoo, cnseriu, 510.
Xaragall, torre,,1 del, 35 y 3i.
Xaragall de Càn Font, parh:la rural,
lGi.
XàtÏ\a, l·i/a, 135 y ,136. • Xumanelles, caseriu, 238.
GEOG- RAFT A GENERAL OR C AT ALUNYA
Vilanova del Cami, poó/e, 21,25, 26, :i2,
181,186, 1\17,198, H19, 211, 212, 21i,
21H, 221 Y 222.
Vilanova de 1'¡¡lafoll~, vill, 8:; y 81;.
Vilano\'a de La Roca, poMeI, 3:1, 3:;, :;',
IGI y 1(1:;. .
Vil¡¡novadeSau,poólet, 1:20, 121, 1:22, I !li,
4ja, 182, 185, 1!)3, HIl Y I!)(i.
Vilano\'a de Vilamajor, poóle, 18.
Vilano\eta, caser¡'l, :i 13.
Vilaporta, capella de, 476.
V jlar, óa,ra t/d, 108.
Vilar, coll dd, 10.
Vilar, mas .. 411a.
Vi lar,poóle, 58 y 2 11.
Vi lardell, caseríu, a8 y 87.
ViJaresllàll, poóld, 263 y 281.
Vilaró, torrellt del. 33.
Vilarramó, parr{)(jllltl ,·u,.nl, ,155 .
Vilarrasa, mas, 1(13.
Vilaseca, mas, 1112.
Vilaseca Vella, cauri/I, 472.
Vila5sar de Dalt, poóle (veja-s Sani Gel/is
de Vilassar), 301, a07, 321, 32a, :l21
y 32:i.
Vilassar de Mar, poó/e, 5, 11, G2, 51,53,
297,301,306, 30i, 317,319,3:21,323,
321,32;) Y 3:27.
Vilatorrada, /Joóld, 2i8 .
Vilatona, poóú, 120, 121, 4:22 Y "16.
Vilella, caseriu, 21, 116 Y 1:23.
Viloví, poó/e, 197,507,508,509, S13, GI;)
Y 521.
Vinya del Calafi, parlida rural, 191.
Vinya Gran, partida rural, 173.
Vi nya de la Jua, pnrtida rurnl, li3.
Vioya Vella, parlida rural, 1!lO.
Vinyes d'en Millà, par/Ida rllrat, 386.
Vinyes d'e n l'onil, partida rural, 8L
Vi nyes d'en Sol, partit/a rural, 73.
Vinyeta, capella de la, ·168 .
Vinyoles o Vinyoles de Ori!!, caseriu, 39,
54.452 Y 488.
Viure, caseríu, 56, 12i Y 135.
Vivench" caseriu, 210.
VÏ\'er, poóle, 15, 100, 101, 116, 130, 135
Y 143.
Vive~, torrelll, 23 y 32.
Xemeneyes (Les), partida rllrnl, 113.
Xiu, riera, 3.
Xicoy, capella dd, li:i.
Xile, nacla, {j06 .
 INDEX DE ORA VATS

Alella.-Plan de la pobhlci6. • 296 Begues.- Esglesia par roquial y rec-

Alel1a. - Vilta general de la població 296 toria. . 356
Arenys de Aiar.- Mont-Calvari. i; Berga. - Aspecte de la població 'Y
Arenys de Munt.- Esglesia parro- moot:ln}'es vehines. . 102
q uial de Sant Martí.. , 7 8 Ber ga.- Aspecte general del Castell 10 i
Argentona.- Altar major de Sanr Ju-' Berga. - Lo Pi de les tres branques,
Iii, obra t en lo segle XVI. • 302 al pIà de Camp-L1onch. . lOS
Argentona.-Esglesia del priorat de Be r~. - Lo Sant uari de la Mare de
Sant Pere de Ciarà de la ordre be- Déu de Queralt 103
nedictina de C1uor. Monument del Bcrga.- Visu de la ciutat. 99
segle XIII al XIV. , 301 Berga y la serra de Queralt. 1t
Argentona.- E!Jglesia parroquial de Bruch.-Los sometents ohint la missa
Sa ntJulià. . 299 de campanya, en la gran commemo-
Argentona.-Lo Casal d'en Caba- ració del Juny de 1908. . 192
nyes, vist de sa par t oriental. 300 Cabrera. - La torra del castell de
ArgentoDa,-Plan de la població. 303 Sant Vicents o de Burr iach ab sa
Argento na.-Planta de la csglesia del porta de e ntrada. . :l05
priorat de San t Pere de Cia rà, al Cabrerll .-Le! habitaciOnS senyorials
carni d' Orri us. . 301 del castell de Sant Vicents o de Bu-
Argentona.- Pont a Parpers, a la ca- r riac h . 30 I
r retera roma na. 298 Cabrera.-Plan de la població. 306
Argentona.- Pon t romà a la carre- Cabri1s.- Visla general de la població 307
te ra d' l luro a Prelort'um(La Roca) 298 Calaf.-Vista general de la població. 10 1
Argen tona.- Vista general de la po- Calders. - Esglesia parro<\uial. 238
blació, presa de! de lo veh inat de Calders.- Vista general. . 237
San t J aume de Trayà. 297 Caldes de Montbuy. - Porta de la es-
Ay~ u arreda.- Vista general de la po- glesia . . 155
W~6 . 150 Caldes de Montbuy.- Vista general
Badalona.-Antich mo nestir de Sant de la població. . 153
Geroni de la Murtra . 70 Caldes d' Estracb o Caldetes. - Vista
Badalona.- Casa de la Ciutat. 68 general de la població. 308
Badalona. -Estació del fe rrocarril en Caldetes.- Plan y carrers . 310
la linia de Barcelona a F ra nça. 51 Caldetes.- T orra del! E ncantats si-
Badalona.-Uo troç de la platja. . 69 tuada dintre lo terme rle Arenys. . 309
Bagà. - Plan general. 108 Calella.-Convent dels PP. Agustins. 80
Bagà.-Riu Bastareny. . 109 Calella.- Costa. . {\
Balenyà. - Esglelia parroquial de CaleJla.-Una de les t' ntrades de la
Sant F r uytó!'l. . 438 vila. . 79
Balsareny. - Pati del Castell. . 236 Canet.- Entrada principal de la Do-
Regues.--C reu parroquial yencenser mus de Canet, avuy coneguda per
del segle xv. 357 Santa Flore ntina.. . . . . . 82
p.,."IIICt{l(k BllfCllOf44 - I ~O

,
 586 G EOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Cane t,-La antiga Domus, a\'uy co- Dosrius._ Plaça y (ont públiclt.. SIS
n~guda per Santa Florentina: pati Dosrius.-Plan de la població. SIS
central y torre del homenatge. 83 Dosrius.-Santuari de Nua. Senyora
Canet.- Torre de defensa, a la ca- del Corredor. .. .. SIS
rretera reyal. 82 Dosrlus.-Torra romana prop del
Capelladct.-Fàbriqucs de paper. 196 Coll de Càn Bordoy S12
Capellades.-Plan de la població . 197 Dosrius. - Vista general de la pobla-
Capellades.-Vista de Capelló. 196 ció. 312
Capellades.-Visla pardal de la p0- E,.'Iparraguera.- La monumental es-
blació y 'l'uró de Miramar. . 196 glesia y campanar, ab Montserrat
Cardona.-Lo Castell. 114 al fons. S6S
Cardona.-U o3 vista de les mon tanyes Esparraguera.-Plan de la població. 368
do! sal. 113 Esparraguera.-Presa de la Colon ia
Cardona.-Vista general. 112 Sedó.. . . . . . . . . . 366
Castellar .-Fatxada de la esglesia pa- Esparraguera.-Santuari del Puig,
rroquial . gH antiga parrO<lu;a d' I~~pa rrague ra,
Castellar.- Interior de la esglesia pa- de constr ucció romànica. S61
rroquial.. . . . . . 311 Esplugues.- Plan de la població. 369
Castellar .-Masía Ca~amada. 311 Fígols.-La Consolació. 120
Castellar.-Sant Felíu del Rec6. . SU Folgaroles. - Por talada de la esgle-
Castel1ar. - Torra de la Ma rquesa de sia parroqu ial. . 445
' ('oirà . S 11 Fonts del Llobregat. 20
Castellar .-Vista general de la pobla- Fonts del ríu Bastareny. 22
ció. 3.10 Gallifa (Sant Pere de).- Ermita de
Castellardt:Nuch.-Fàbrica Ile ciment liS Sant Sadurní... 406
Castellar de Nuch.-Vista general de Garà.-Capella del Bruguts y castell
la poblaLÏó. . II i Gelida.-Castell mitf{e,'al 372
Castellcir.-La .Popa. o penyal ex- Gironella.-Colonia {abril de Joseph
CR\'at honl s'alça lo Castell. 40H Viladomíu. . 122
Cast.ellci r .- Vista general dd castell. 410 Granera.-Vista general. 216
CasteUet.-Vista del castell y esgle- Granollers.-Casa de la Vila. 146
sia de Cutdlet. 510 Granollers.-PÒrtichs de la Plaça. Hi
Ca5telltersol.-Castell ahont nasqué de E ramprun)'à. 370
\' arquebisbe B, Xedmar. 11>9 Granollers.- Vista general de la ¡>0-
Castelhersol.-Plan de la població.. 160 blació. 115
Castelltersol.-Vista de la població.. IS!) {;uardiola.-Molí del du Llobregat . 138
Centdles.-Creu de ter me. 1 12 H ospitalet de Llobregat.-La antiga
Centelles.-Palàu dd Duch de Sol fe- parroqu ia de Santa guIa r ia de Pro--
rino. 443 vençana. S7S
Cent.elles.-Porta de la esg[esia pa- H ospitalet de L1obregat. - Lo San-
rroquial. 443 tuari de la Mare de Déu de Bell-
Cerdanyola.-I<:sglcsia. . 3 i3 "itf{e. . 374
Cerdanyol:l.-Lo castell despré!! ¿e Jgualada._Plaça del Anf{el. 187
sa restauració moder na. 342 Il.:'ualadll. - Plaça del Blat. . 186
Cer vello.-Esl(lesia anti¡:a. 360 Jorba.- La pobl;tci6 ab les r unes del
Coll de ~h:rolla. . 26 Castell der rera d'ella. 202
ColIseapina.-Un ingrés de la ¡)Obla- Jo r ba.-Plan ycarrers de la població. 202
ció.. "" I La Garriga._La població y lo Mont-
Conanglell.-Ríu Ter. . 452 seny. 162
Copons.-La esglesia parroquial. 201 La Roca. -Esf{lesia parroquial de
CH¡>ons.-Plan de la població. 200 Santa Af{nèll de Malanyanes. 163
Corbera de L1obregat.-Esglesia ro- La I<oca dd Vallès.-La població y
mànica d.. Sant Pon!!. 362 lo <:altell dels Tor relles. 161
Corndll.-Plan de la població. 363 Lo Jo'ar.-C:.sa desmontable .Villa
Cubel1es.-Plan de la població. 5.& 1 Linu, del comte de Bell-lIoch. Sll
Detall del Port de Barcelona. 1 Lo Montseny ab la l'all de Santll F'è. 16
Do!!ríus. - Esglesia parroquial de Lo riu Cardoner, de\'ant de Manresa. 23
Sant Iscle y Santa Victoria . ~13 Llinàs o Llinart del Vallès.-Plan de
Dosríus.-Mapa de la CODca hydro- la població 167
g ràfica, quals aygües van a Bar- L1ussà.-Capitells del Claustre. 129
~~~. 314 L1ussà.-Saota Eularia de Puig"riol 128
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS Gm.US 58 1

Malla.-La muia Ricart de Malla. 418 Muotserral.-Cova de la Verge. 250

Manlléu. - Cascata de Sant Pere Pes· Montserrat.-Creu dels Apòstols. 218
cador.. 449 Montserrat. -Les montanyes \·istes
Manlléu.-Plan de la \,jla. 450 des de lo Mirador de Sant Geroni,
Manresa.-Anticb claustre de la Sèu 230 \'ers la part S. O. 2M;
Manresa.-Convent de Santa Clara . 231 Montserrat.- Los picbs dels Gegants
Manresa.-La cova de Sant Ignaci. 22i y turons \'ehins, vists del Mirador
Manresa.-La Culla.. 228 de Sant Geroni. 255
Manresa.-Porta laleml de la Cate- Montserrat.-Moneslir de Santa Ce-
dral.-Plaça. 225 cilia. • 282
Mallresa.-Porta vella del Claustre. 226 Montserrat.-Monestir de Santa Ma-
Mapa general del ~raresma, fet per los ria (viSIa gent:ral). 253
enginyers dd e:\:èrdt francè, en la Montserrat.-Purta del antich mones-
invasió de1 1G98. 281 tir junt als claustres gòtichs. 2{'jl
Martorell.-Plan dè la poblacirl. S77 Moyà.-Antich castell de la Plana (a)
Martorell.-Pont de la carretera a Castell Nou. . 261
Tèrrassa ab lo pont del D¡able al Moyà. -Dolmen en son terme, segons
derrera. 3i6 A. de Bofarull. . 265
Martorell.-Vista de la pob'ació. 37;) Moyà.-La vila mirada l>er Sol ixent 263
Masnòu.-Cas3 de la Vi la. SI5 6dena.- Població y Castell. . . . 205
MasnÒu.-Plan de la població. SI6 Olèrdo!a. - Esglesia y \.ista parcial
Mataró.-Frontispici de la esglesia del Castell. 512
parroquial de Santa Mar ía. 2!l1 Olèrdola.-Vista general del Castell. ~11
Mataró.-Interior de la parroquia de Olesa de Bonesvalls. - Entrada del
Sallta María. 2!l2 Hospiul. . 512
MatarÓ.-La Ciutat \"ista des de la Olesa de Bones\·alls.-Vista general
par t Meridional. 289 de la població. lS 12
Malar6.- La vila en lo segle XVII, s~· Olesa de Montserrat.-Plan y carrers
!i!'ons dibuix de Beaulieu, en!i!'inyer dela\'ila. 410
francto!, "any 1646. 288 Olesa de Montserrat.- Pou dt: la Puda
Matar6.-Les Cases consistorials. 290 y piscines. ·108
Mataró.-Ob!i!'ectes de art romà exis- Olesa de Montserrat.-Vista general
lenllal Mu~èu MunicipaldelaCiutat. 293 de La Puda. 409
Matar{¡.-Torra del Renaxement, a Orpí. - Can Bou y los séu!o molins. 206
cAn Trias de Mata. 21H Orpi.-Castell y Parroquia. 206
Mataró.-U n detall de la platja. 295 Orrius.-Plan de la població. 318
Mataró.-Urna reliquiari de les San- Orrius.-Vista !i!'eneral de la població 318
tes Juliana y Sempron iana. . 293 Pa lautorde ra.-La eSllesia pa rroq uiai
Molins de Rey.-Plan de la vila. Si9 y cases vehines. OS
Molin!! de Rey. - Una avinguda del ri u Papiol.-Vista gelleral de la poblnció 381
Llobregat. . 27 Passatge a les costes de Gar raf, la
Molin, de Rf'y. - Vista de la població. 378 car retera de Barcelona a Calafell M
Monistrol d~ Montserrat.-Plan de la Passeig de Na Elissenda de Montcada
població . 252 (Sarr ià) . . 57
Monistrol de Montser rat.-Vista de Piera.-Plan de la població. 207
la població. . 21\:) Plana de Vich.-Tot llaurant. 111
Montcada.-Vina de la població. 311 Pobla de Claramunt.-Castel1. 211
Montcada.-Vista del turó y castell. 315 Pobla de Cia ram un t.-Plan de la (>0-
Montcada.-Vista parcial de la po- blaciÓ . . 211
blació . 346 Pobla de Claramunt.-Vista general
Montesqu¡u.-Cin~le de la Farga. 471 de la població. . . 210
Montesquiu.-La lIIota. 4iO Pobla deLillet.-FemalerdeJ BergadA 125
Montesquiu.-Molí de la Farga.. 4;0 Pobla de Lillet.-Guarda forestal del
Montg-at. _ Foradada o túnel en la Estat... .. 126
linia de Barcelona a }o'rança, obert Pobla de Lillet.-Lo Llobregat atra·
l'any 1818 y examplat l'any ¡!l05. S2 vessant la població. 125
Montmani:u -Plan de b. població. 20 I Pont del ferrocarril sobre lo riu Besòs 3;;
Montseny .-I...o S,lDtuari de Santa Fè 176 Port pera Garra( (De les Ohres del
Montserrat.-AlIpecte de lell serres Port de Barcelona). 3
bont s' alçan la ermita de la Tri- Prat de Llobregat.-Plan de la p0-
nitat. 251 blació. 382

,
 588 GROeRA .. IA GENERAL OR CATALUNYA

Premià de Dah.-Santuari de Ntra. Sant Cugat del Vallès.- Pan latéral

Sra. de la Cisa. 3Z7 del Claustre. 414
Pruyt.-Font de N'ra. Sra. de Rajols 460 Sant Cugat del Vatlès.-Vista gen~
Puigreif.-Visla general del castell
y de la csglesia .
Riells.-Vistade la esglesiaypoblaci6
Ripollet.-Esglc:sia y campanar.
Riu Ges (anuyent del Ter).
131

.
IOl
31'
ral de la població.
Sant Cugat del Vallès. - Vista parcial
del claustre
Sant Feliu de Codines. -Vista par-
cial de la "i la.
...
Riu Nora o Ano)'II , a les immedia- Sant Feliu de Llobregat.-Esglesia
cions de Piera .. de Sant Llorenç. . . 351
Roda.-Esglesia y entraria a la V¡la San t Feliu de Torelló.-Càn Cull. 491
per la part del Ter. 461 Sant Feliu de Torelló.-Famosa ~­
Roda.- Vista gener al de la població. 100 dra escu lptural romànica . 492
Rubí.-Fatxada de la esglesia. 413 Sant F'e\íu de Torelló-Plan de la vila , . 90
Rubl.-Vista exterior del Santuari de San t Feliu de 1'0rel1ó. -Vista gene-
Sant Mús, 413 ral de la població. .89
Rubl.-Vista del Pont del Aygua. 412 San t Genís de Vilauar.-Lo dolmen
Rubí.-Vista general de la població. m
Hubió.-Esflesia y castell .
Rupü.-La vila y lo castell.
Sabadell.-C!1 Feu.
Sabadell.-Escoles Pies.
.,
21.
331
338
de C:to Boquet, vulga rment cone-
gut per la Roca den r an i. . .
Sant Genís de Vilassar.-Plan de la
població ..
Sant Genís de Vilassar.-Vist3 gene-
322

32'

Sabadell. - Esglesia de la Cnncepció. 336 ral de la població. 321

Sabadell.-La Casa de la Ciutat. 33i Sant Geoís de Vilassar. - Vista gene-
Sabadell -V¡!lla general. 330 ral del castell. . 322
Salavinera.-Castell de Boxadors. 215 Sa nt Joan De!pí.-La inundació etel
SalleDt.-Plaça y monument del P. 13 de Octubre de 1901. 388
Clal"et. 210 Sant Joan de Vilassar. -Pl an de la
Sa\lent.-Plan de la població . Zil població.. . . . . . . . • 326
Sallent.-Vista general . 26' Sant J oao de Vilassa ...-Torra de de-
Sant Andréu de la Ba rca.- 8glesia (ensa a la barriada de Sant Cb ris-
parroquial. .
Sant Andréu de la Barca.-Vistage-
381 tòfol, avuy dita del Sant Crist .
Sant Llorens del Munt des de lo to- '"
neral de la població. 383 r re nt de la Barata. 11
San t Andréu de L1anars.-Esglesia Sant Martí Sarroca.- Absís, vista es-
rOmànica a 2 kilòmetres de Prats. 132 terior . 511
San t Andréu de Llevaneres.-Plan de Sant Martí Sarroca.-Jnterior de la
la població . 320 esglt:sia . m
Sant lJènet de Bages.-AIJsis. 270 San t MarlÍ Sarroca.-La esglesia del
Sant Benet de Bages.- Arcades del castell . 516
Cla u5tr.e .. m Sant Martí Sarroca.-Portal de la Es-
Sant Benet de Ba~es.-Portal de la g lesia .. .10
Es¡rlesia del monestir. 275 Sant Marti Sarroca.-T orra del cas-
Sant Boy.-Plan de la població. 38' tdl . 5 18
Sant Boy.-Pont del Llobreg-al. . . 38 1 Sant Miquei del Fay. 151
Sant Cebrià de Vallalta.-Finestra de
Din Coris.
Sant Celoni.-\ïst3 general de la
Vila.
Sant Climenlde Llobregat.-Esglesia
parroquial...
"
91

. 381
San t Miquel del Fay (La Cascata).
Santpedor.-Esglesia parroquial.
Sant Pere de Ribes.-Esglesia en
construcció ..
Sant Pere de Ribes.- Hospital. •
Sant Pere de Ribes.-Pont de les Pa-
...
3·.
212

OI'
~ant Cugat del .Vallès.-Absís dei mo-
nestir. . . H5
rellades.
Sant Pe re de Ribes.-Vista de la p0-
M'
Sant Cug:H dei Vallès. - Fauada de la blació dominada ~r la rectoria y

,.
esglesia del monestir .. 116 la parnx¡uia. tH t
Sant Cugat del Vallt~s.-Frontal ro- Sant Pere de Ribes.-Vista general
mànicb . . p;¡ de la població . .
San t Cugat del Vallès. - Vista tle la Sant Pere de Torelló.-B<lrranch de
Plaça . 113 Bellmunt .. 16'
Sant Cugat del Valli:s.-Mas Torra Sant Pere de Tore\l6.-Cingleres de
Blanca. Bellmunt .. 468
 PROVINCIA DE BARCELONA.-CELS GOMIS 589

Sant Pere de Torelló.-Santllari de Sitges.- Platja y punta hont bi ha la

Bellmunt. 46i esglesia Parroquial. 2
Sant Pol de Mar o del Maresma.- Sitgts.-Vista general de la població. 517
Vista general de la població. . 91 Sora.-Castell de Rocafiguera. <181
Sant Quirze de Besora.-Plan de la Sora.- S:l.Ot Joan de Sora. <180
poQlació. . 4G9 Suria.-Vista de la població. . 285
Sant Quirze Safd;a.-Visla general Tabèrnoles.- Clallstres de Sant Pere
de la població.. . . . . fSI de Casserres. 483
Sant Sadurni de Anoy3.-Plan de la 1'abêrnoles.-Monestir de Sant Pere
població. . . . . . . 522 de Casserres. ...... ·182
Sant Sadu rn í de Anoya.-Vista gene- Tabèrnoles.- Sant Pere de Casse r res
ral de la població. .. 521 (Absis y entrada). ·183
Sant Vicens de Castellet.-La Serra Terrassa.-Casa de la Ciutat. 390
de Vallhonesta.. 281 Terrassa.-Escoles Pies. 308
Sant Vicens de Llevaneres. -Plan Terrassa.-Esglesies romàniques de
de la població.. . . . . . . 329 San t Pere (llntigua Egara). 30G
Sant Vicens de Lle"aneres.-Vista Terrassa.-Lo castell. . 397
gener!>.1 de la població. . . . 328 Tt'rrassa.-Torra antiga. . ·100
Sant Vicens de Torelló.-Campanar. 4i2 Terrassa. - Vista de la Escola de Arts
Santa Coloma de Gramanet.-Carrers yoficis. 308
de la població. ... 74 Tiaoa.- Carrer de la Carretera. 331
Santa Coloma de Gramanet.-Torra T¡ana.-Vista general de la població. 332
Balldovin3. 73 Tona.-Santa María de Tona.. 486
Santa Creu d' Olorda.-Rectoria, es- T ordera.- Vista de la població. 97
glesia y cementiri. • . . . . 392 Torra Pallaresa.-Pati . 71
Santa Eugenia de Derga.-Campa- Torre de Claramunt.- \'ist.a general
nar. . . . .... 473 de la població. . . 218
Santa Margarida de Montbuy.- Vista Torrelles de Foi:.:.--Esglesia de San ta
general. . . . . • . 216 Maria. 527
Santa Maria de Corcó.-Imatge de Tous.-Vista del castell. 219
mar bre blanch, d'una sola peça. 476 Vallbona .-Plan de la poblaciú. 220
Santa Maria de Corcó.-Santuari de Valldenéu.-Cingles de Sertí . 12
Cabrera. . ....... 477 Vallgorguina.-Dolmen conegut per
Santa María del Estany.-Absis de la «Pedra Gentil.. 08
esglesia. . , 2 13 Vallromanes.-Esglesia parroquial.. 175
Santa Maria del Estany.-La esgle- Vich.-Campanar de la Catedral. .423
sia de Santa María. 211 Vich.-Càn Comella. . . . <131
Santa Maria del Estany.-Pati del Vich.-Catedral y Palàu episcopal. <130
claustre. 244 Vic h.-Claustres de la Catedral. . 424
Santa María del Estany.- Vista de la Vic h.- Frontispici de la Catedral. 422
població. . 2012 Vich.-M onument a Balmes. 432
Santa Maria de Oló. .. . 28-1 Vich.-Plaça .Major de la Ciutat o
Sarrià.-Buada del funicular de Vall· Mercadal . .. 425
vidre ra. . . .... 62 Vich, - Pont del Gurri 426
Sarrià.-Convent de Pedralbes. 63 Vich.-J< íu Gurri. 433
Sarrià.- Esglesia de Vallvidrera. 64 Vich.-Sant Llorenç 420
Sarrià.-Fatxada del Colegi de les Vich.-Sant Sist. . 428
Escoles Pies . . . G5 Vicb.-Temple romài ab:;.ns castell
Sentmenat.-Vista general de la ~ dels Montcades. . . <127
blació.. . 351 Vicb.- Vista general de la població 421
Serra de Cadí des de coll de Prat de Vilafranca.-Antich Palàu dels Reys
Aguiló. . 8 de Aragó. .. 500
Serra del Tibidabo, antigament dita Vilafranca.- Antiga capella de Santa
de C"rola, presa des del NO. 10 Maria dels Horts. . . 505
Se\·a.-Por tada de la esglesia. 4iS Vilalranca.-Centre Agrícol del Pe-
Se\'a.- Torrent del Blanquer . 479 nadês.. . .. 503
Seva. -Vista general de la població. 4i9 Vilafranca.-Claustre del ant¡eh con-
Sitges.- Casa del Ajuntament. 549 l'ent de Sant Francesch. 502
Sitges.-Lo Cau Ferrat. 518 Vilafranca.-Esglesia de Santa María 501
S itges.-Monument al Greco. 551 Vilafranca.- Vista parcial de la ~
Sitges. - Plan)' ca rrers de Sitges. 450 blaciÓ. . . . . . . . . . 109
Pr01li_C1lI d.t 81l"Ctlqft(I.-I~1

,
 590 GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Vilafranca del Penadèt.-Vista gene- Vi lanova y GellrlÍ,- Lo castell . Mi

r al de la població en lo segle XVII Vilano\'a y GehrÚ.-Monumen t a en
segons di buix del e nginyer fran cès F. Cumà y Ferran, lo constructOr
Beaulieu. . 498 del camí de ferro de VilanO\a . . 531
Vilalleons.- Santuari de Puiglagulla 493 Vilanova y Geltrú.-Musèu·biblioteca
Vilanova.- Vista des de les r oques Balaguer y cua de Santa. Teresa,
de Sant Cristòfol. • 530 laont vivia lo séu fundador en Vic::-
Vilanova del Carní. -Plan de la p0- tor Balaguer. .. 532
blaciÓ. 222 Vilanova y Gehrú.-Segell de propa_
Vilanova y Geltrú.-Altar major de ganda de la EXl>osició de 1909. 530
la esglesia de Sant Anton i Abat . 533 Vilanova y Gehrú.-Torra y ermita
Vilanova y GehrÚ.- Càn Cabanyes. G34 de San t Joan. 535
Vilanova y Geltrú.- Casa Consisto- Vilanova y Geltrú._ Un carrer de la
rial. . 53 1 platja. 532
Vilanova y Geltru.- Colegi dels Pa- Vilanova de Sau.-Riera Major, molí
res Escolapis. . 531 de Bojons. 494
Vilanova y Ge ltrú-Detall del castell. ~aG Vilatorta.-Plan de la població.. 496
Vilanova y Geltrú.-Detall de la po- Vilatorta.- Vista gene ral de la pobla.
blaciÓ. 532 ció . 495
Vilanova y Geltr ú.-Escola de I ndus- Vinyoles.-Rectoria y eSg'lcsia parra-
tries. 532 q u ~l.. 453

•
 INDEX PER CAPÍTOLS

Situació, límit!, estensi6 y nombre de Badalona. 67

habitants. . . . . . . . . 1 San t Ad rià de Besòs. 12
O rografia . . . . . . 8 Santa Coloma de G ramane t. 72
Hyd rografía. Conca del Llobregat. 20
Q uadro si nòptich de la conca hydro- Partit judicial de Arenys de
g ràfica del Llobregat, . 31
Conca del Sesós. . . .. . 33 Mar 15
Q uadro sinòpticb de la conca hyd ro- Arenys de Mar. i5
g ràfica del Besòs . 37 Arenys de Munt. i8
ronca del Tordera. 38 Calella. 79
Quadro sinòptich de la conca del Campins. 80
T ordera, dins de la provincia de Canet de Mar. 81
Barcelona . 39 Fogàs de Tordera. 801
Conca del Ter. 39 Gualba. . 81
Quadro sinòptich de la conca del Ter, Malgrat.. 85
dins de la provincia de Barcelona <12 Montnegre 86
Conca del Ebre ..
-" OlzineU.. s. 87
Quadro sinòpticb de la conca del
Ebre, dins de la prov. de Barcelona.
Conca litoral de Llevam.
Quadro sinòp tich de la conca litoral
de Llevant.
....
43
Orsavinyà.
Palafolls.
Pineda.
San t Cebr ià de Vallalta.
Sant Celoni.
87
88
89
90
90
Conra litoral del Centre.. . Sant Esteve de Palautordera. 92
Quad ro sio6pticb de la conca litoral
del Centre.
" Sant bele de Vallalta.
Sant Pol de Mar O del Maresma..
93
93
Conca litoral de Ponent. Santa María de Palautordera. 95
Quadro sinòpticb de la conca litoral Sauta Susagna. 96
de PODent. 48 Tordera. 96
Aygues minerals .. .8 Vallg-orguina (Sani Andre,~ de). 97
Vies de comunicaci6. .0 Vilalba Sase rra. . 98
F errocarrils y tran\'Íes. .0
Carreteres del Estat. 53 Partit judicial de Berga . 100
Carreteres provincials. 51 Berga. 101
Cam ins veb inals. 59 Alpens. . 106
Avià.. 107
Partits judicials. 61 Bagà.. 108
Suplement al partit judicial del Oest Borredà. 110
de Barcelona. 61 Brocà. 110
Sarrià. 61 Capolat . 111
Suplement al partit jud icial de la Con· Cardona. III
cepci6. 61 Casserres. 115

,
 G EOGR AFI A GENERA L DE CATALUNYA

Castell del Areny. 116 Partit judicial de Igualada . 181

Castellar de Nuch. lli
Castdlar del Riu .. 118 Igualada. 183
ArgenSúla. 18'
Espunyola ..
rïgols.
Gironella.
"'
120
121
Bellprat.
Brurb.
190
191
Gisclareny .. 123 Cabrera. 193
La Baells. !23
12 1
Calaf..
Calonge ..
193
195
•
La Nou.
La Pobla de Lillet. 121 Capellades .. 190
La Quart. 121 Car me. m
Uussà. 128 Castellfoll it de Riubregós. 198
Montclar. I;JO Castelloli. 198
Montmajor . . 130 Collbató. 199
Qlbàn. 131 Copons .. 200
Prats de L1 ussanès. 131 J orba. 201
Pu ig reig. 193 La Llacuna. 203
Sagàs o Sagars. 1:35 Masquefa. 203
Saldes. . . ISO Mon tmanèu . 201
Sant J aume de Frontanyà. 137 Òdena. 205
Sant J ulià de Cerdanyola. 138 Orpi. 206
San t Martí del Bas. . . 13' Picla. 201'
Santa Maria de Marlés. 139 Pierola. 20'
Serchs. 140 Pobla de Claramunt. 210
Vallcebre. 141 Prats de Rey . 212
Valldàn .• 141 Pujalt. 213
Vilada .• 112 Rubió. 214
Viver. 143 Salavinera . .
Sant Martí Sc:sgayoles.
2"
216
Partit judicial de Granollers. 14. Santa Margarida de Montbu}'. 216
Granollers .. 14' Santa Maria de Miralles. 217
Atmetlla (La) . 148 Torre de Claramunt. 2li
A) gua(reda . 14' Tous . 218
Bigues.
Caldes de Montbuy ..
100
m
Vallbona.
Veciana ..
2"
220
Canovelles .. 156 Vilanova del Camí. 221
Cànoves . 156
107 Partit judicial de Manresa . 223
Cardedèu.
Castelhersol. 158 Manresa. 22 1
Fogàs de Montclús. 161 Aguilar de Segarra. 233
La Gar riga . 162 Artés . 233
Avinyó .. 23.
La Roca.
U e rona .
L linàs o Uinars dc:l Vallès.
'"
166 Balsareny.
167 CalderS . .
23>
237
Llissi de Munt. 168 Calius O CatUus. 2S8
U issà de Vall. lO' ·Castelladral . 230
Martorelles.
Mollet.
16. Castellfollit del Boix.
170 Castellgalí ..
2"
210
.Montmany .. 172 CasteUnòu de Bages. 210
Montmeló .• 173 Castellbell . . 241
Montornès .. 174 Estany .. 212
• 175 Fonollosa. 215
Montseny.
PalÒu. 176 Gayà . 210
Parets . •. ... .' 177 Granera. 240
Sant Anconi de ViJano\'a de Vilamajor Iii Monistrol de Montserrat. 247
Sant Feliu de Codines o dc:l Pinyó . 118 MO}à. 262
Sant Fost de Capcentelles. , 119 Mur.l. 266
Sant Pere de Vilamajor. . 180 Na\arcles. 200
Sant Quirze Safaja. . . . 181 R:ljadell . 261
Santa. Eularia de Ronsana. 181 Rocafort. 268
Tagamanent. 182 Salle ot. 268
 PKOVINCIA DE BARCELONA.-CELS GaMI S

Santpedor. . 211 Hospitalet d~ Llobregat. 312

Sant "-díu Sas~rra. 213 Martorell. 3H
Sant Fruytós d~ Bag~s . 21' Molins de Rey . :liS
Sant Marti d~ Torru~lIa. 218 Pallejà . . 380
Sant Mati:u d~ Bages. 218 Papiol. . :JSO
Sant Salvador de Guardiola. 280 Prat de Llobregat. :!SI
Sant Vic~ns de Ca5t~lI~t. 2QO Sant And réu de la Barca. 383
Santa C~cilia de Montserrat o Marga. Sant Boy de Llobregat. 381
nell. 282 Sant Climent de Llobregat. :J86
Santa María d' 016. 281 Sant I:;:ste\'e Sesrovire!l. :ISi
Suria . 2ri5 Sant Joan Despí. :188
T alamanc:.l. . 286 Sant Just Des\·ern. :!t!9
Sant Llorens d' Hortons. :189
Partit judicial de Mataró 281 Sant Vicens dels Horts . :190
Ma taró. 288 Santa Coloma de Cerv~lló. 391
Aldla. 2!):> Santa Creu d' Olorda. 391
Arg~ntona. . 2!)1 Torrelles (San t Marti de). :.H13
Cabrera. 301 Vallirana. a!)3
Cabrils. 30G \'iladecans .. :1\)-1
Caldes d' Estrach. 301
lJosrius.. 311 Partit judicial deTcl-rassa. ;j\IS
Terrassa. :1\l5
~b.snòu. . 314
OrI ius. 311 Castellbisbal. lOS
Premià do: Mar o de Baix. 319 Gallifa (Sant Pere de),. 105
Sant Andri:u de Llevaneres. 320 Matadepera. lOS
Sant Genís de Vilassar o Vilassar do: Olesa de l\tontserrllt. 10i
Dalt. . . .. 321 Rel1inar •. III
Sant Joan de Vilassar o Vila,sar de Rubi. III
Baix o d~ Mar.. ." 321 Sant Cugat del Vallès. III
Sant Llorens Savall. li,
Sant Pere de Premià o Premià de Dalt 32G
Sant Vicens de Llevaneres. 328 Ullastrell. lli
Tey;".. :.130 Vacarisses .. 118
Tiana. 330 Viladecavalls. 118

Partit judicial de Sabadell . 33 1 I)artit judicial dc "¡eh. 120

Sabadell . 331 \ïeh .. 121
Barbarà. 338 Baleny;¡ .j3i
Castellar. S3!) Bola (La). 138
Cerdanyola o Sardanyola. :111 Brull.. 139
Montc;¡(la. . 31a Castellcir . HO
Palausolitar. 31i Centel les. 1\1
Poliny¡\. :118 Collsuspina o Collsespina. III
Ripollet. . :lIS F'olgaroles .. <I Hi
Sant Quirze de Terrass:l. :3<19 G urb. 110
Santa Perpètua de Moguda. 3:>0 Malla. lli
Sentmenat.. . . . . . 351 Manlli:u .. 118
Masies de' Roda. 151
Partit judicial de Sant Feliu
de Llobregat. . 3::;3
Masíes de Sant Hi pòli t de Voltregà.
Masies de Sant Pere de Torelló.
"I
154
Sant Feliu de Llobregat. 35-1 Mont:l.n}'ola. 1:)1
Olo~t .
.j:)J
Abrera. . 355
Begues. 35G Oris .. 156
Castelldefds. 35S Oristà. 1:i1
Castell"í de Rosanl:!. 359 030rmort (Sant Sadurní de). 1:i8
Cen·elló.
Corbera..
359
361
Perafita ..
Pruyt. ..,
159

460
Cornellà. 363 Roda ..
Esparraguera.. 3GI Sant Agustí de Llussanès. 102
Esplugues. . 3G8 Sant Bartoméu d~1 Grau. 162
Gal'à. . . 369 Sant Boy de Llu!~aoès. 163
Gdida. 311 Sant 1¡¡pòt it de Voltregà, 103

,
 GEOGRAFIA GENERAL DE C A T ALUNYA

Sant Joan de Fàbregues. 161 Olèrdola. OIO

Sant ~Iarti de Centelles. 16!) Pachs. 513
Sant Marti de Riudeperes.
Sant Per\!: de Torelló.
•467•• PIà de Penadè.9.
Pontons ..
513
:>11
Sant Qui rle de Besora . . 169 Puigdalba.. . . . . <14
Sant Vicens de Torelló . 17i Sant Cugat Sesgarrigues. 51:)
Santa Cecilia de Voltregà.
Santa Gugenia de Berga.
473
173
Sant Martí Sarroca.
Sant Pere de Riude\'itlles.
".
"8
Santa Guiaria de Riuprimer. 474 Sant Qu inti de Med iona. 520
Santa Maria de Besora. 17:) Sant Sadu rní de Noya o de Anoya. :)21
Santa Maria de Ccrcó. li5 Santa F~.. . ::123
Sentfo res. . 17i Santa Ma rgarida . . 521
Seva .. "8 Subirats. 525
Sobremunt. 180 T errassola .. :>20
Sora .. 180 T orrelles de Foix. 520
T abèr noles .. 482 Vilovi. 528
T aradell. .81
T avertet. 485
Partit judicial de Vil anova y
Tona. 18;")
Torelló .. ·188 GeltrÚ . 520
Vilalleons.
Vilano\'a de Sau.
Vilatort..1.
Partit judicial de Vilafranca
...
..,
102 Vilanova y Geltrú.
Canyelles.
Castellet.
Cubelles.
530
538
539
510
Olesa de Boms\·alls. 511
del Penadès. . 19ï Olh·e\la. ~ .13
Vilafranca del Penadès. 198 Sant Pere de Ribes. 513
Avinyonet . . 500 Sitges. tH7
Cabanyes (LeS]. 507 Indcx a!fabètich de poblacions. 553
Castelh·j de la Marca. 507 Index de g ravats intercalats al text 583
Fontruhi. 507 Index per capítol<!. afll
La Granada 508 Errades més not.... b les . 59:;
Lavid o Lavit .09 Plantilla pera la colocació de les là-
Med iona. 50!) mines soltes. 50!;

.'
,
 Errades més notables

RalUa Dt, lla da di r

Vamormosa V.llrerm~a.
"
,s " Salanseos 5ol.oscos.
'0 "" "¡¡agalans Vil.gelan ..,

.." "'".
Siern I.icm.
" V¡¡agalans Vllagelan ...
" S serra del Corredor
Horta, Sant Andréu
ser". de MontaU .
Sant Andreu.
Sani F.slt\'c de Castellar.
"" ,"' Sant \"icens de CasteUnr
,oli de Afarollll çoll de !llu'olla.

"""
8

"
Sant Joan de Vilatorta
e~ la antiga
nomenada lambé
correspOn .1.
SanI Julll de Vilatorta.
antiga.
nomenada anligamen t.
86 "" 108 de ~mbre lo dia de Sant Nicol1l.U de Bari (6 de
Desembre),
"s , hisbat de Solsona bisbat dc Vith.
pl.n general,
'oS Mapa general
"
,', lo ~I lo 27
,... "•
Y 23
terme de Asenys
Germanes C.rmelites de la Caritat
terme de Arenys
Grrmane$ de Sant Vicens de Paul.
'"
22
4 25 S,6 Y 7 al K ab los de Folgaroles, Riudeperes al E. ab los de Folg_rola&, Riudtpere~
y Vilatorta; al S. ab los de Sanla Eu- y Santa Eugeni. de Berga; .1 S., ab
genia de Berga y Malla,., y alO. los [os de Malla y Scntfores, y .1 O., ab
de Santa Eularia de Riuprimer y aquest dcuer y 10 de Santa Eul.ri.
Gurb de Riuprimer.
Ilmina Riu PUrTi Riu Gurri.
'"
W !d.
,
punyal excavat
ab lo de Sentfores
penyal excavat.
ab los de Vich y Sentrores.
"S
." Segell la ml ha de estar al revés pera que sia
la esquerra
de Sentfores de Santa Eutari_ dc Riuprimer y 5..nt·
.55 " fores.

." [4 Y I S al E. ab lo d~ Vilanova de Sau; al S., ah

lo de Vilatorta, y alO. ab lo de Vich
al E. ab lo de Sant Julià de \'11.lnTIII:
.1 S. ab lo de Santa Eugeni. de Ber-
ga, y ili O. ab Jo de Vich.
'S Y 16 al E., ab lo de Sant Sadumi d' Osormort; al E" ab los de Vilall~ons y Taradell:
'14
al S .. IIb 10 de Vilalleon~, y alO .. ab al S., ab los de TaradeU y Mallll, r uI
los de Malla y Senlfores O., ab los de Mana y Vich.
a S kilòmetres a 3 kilòmetrer.
<11
"S
"
, Y4 al N., ab 10 de Gurb; al E.. ab lo de al N., ab los de Gurb y Santa Eularia
Sanla Eugenia de Berga de Riuprimer, al E., ab lo de Vich.
,S, Sant Pere-al-puig Sant Pero-'I-puig.
,., , Y5 Banedls
Absis de la esglesia
Bal~ns.
Interior de la esglesia.
llmina 1.-
,'S"1 llmina 2 ,-
Segell
Absis interior
Exposició de 19Q8
Absis exlerior.
Segell de propaganda de la Exposició
•
530
de 1909.
Marianao Casa Saml.
53'
H3 4)'
"S Santa Creu d' Ordal SubIrats.
L'estudi respecle al senyoriu del castell de Malgrat, de que lloC B. esment a la plana 86, se refereix
a un allre ~Ialgrat.
101 y loa -AI final de la plana [OI y començament de la IOl, hont diU:
.hi ha l' aygua de Metje pre~ per resclosa>, ha de dir: enaix la riera de~ Molins, per hont puja, etc.•

,
 Plantilla pera la colocació d~ le. làmine • • olte.

Mapa de la provincia de Barcelona.

ld. del bisbat de Barcelona. .
Id. del partit judicial de Rarcelona Gl
Plan del poble de Sarrià . li!
Id. de la ciutat de '\ldalolla,
~1 apa del partit judicial de Arenys de Mar "
Plan de la \ila de Arenys de Mar
Mapa del partit jud ici!!1 de Berga lOn
Plan de la ciutat de Berga. 105
:\Iapa dd partit judicial de Granollers. I 11
Plan de la vila de Granollers. I !fi
Mapa del partit judicial de Igualada l'I
•
Plan de la ciutat de Igualada. lRi!!
Mapa del- partit judicial de. :\Ianresa. 22:1
Plan de la ciutat de Manresa. l!l!U
Vista de Manresa presa per la pan N. E. 232
Mapa del partit judicial de Mataró 28;
Plan de la ciutat de Mataró . 28H
.J,ta¡>a del partit judicial de Sabadell. 331
Plan de la ciutat de Sabadell . :J:ld
Mapa del partit judicial de Sant Fdiu de Llobregat 3;)3
Plan de la \'ila de Sant Fel iu de Llobregat 3;) I
Mapa del partit Judicial de Terrassa :lI):>
Plan de la ci utat de Terrassa. !VI
Mapa del partit judicial de Vicb . 120
Id. del bisbat de Vich . 122
Plan de la ciutat de V..icb . 13J
Manllèu.-Vista general de la població ab lo riu Ter li'
Mapa del partit judicial de Vilafranca del Penadès . HI;
Plan de la vila de Vilafranca del Penadès . 503
Mapa del partit judicial de Vilanova y Geltrú 529
Plan de la vila de Vilanol'B y Geltrú 536

,
,

,
\

,
 , )

• •

e
r'9. mc.1 :

,
 •• " • -"
"
•
•
, ,
•

". ,

,
 •

,
,
> ,

,
 ... , .. .........
. -.-. ,
' ~,,.,......
, , ..••.
.'