Recensió “Religión, psicopatología y salud mental”

RECENSIÓ DEL LLIBRE “RELIGIÓN, PSICOPATOLOGÍA Y SALUD

MENTAL” DE JORDI FONT

1
Recensió “Religión, psicopatología y salud mental”

I- Introducció

Presentació del llibre i de l'autor

Jordi Font i Rodon, “Religión, psicopatología y salud mental: introducción a la psicología de las
experiencias religiosa y de las creencias”. (Barcelona), Fundació Vidal i Barraquer i Ediciones
Paidós Ibérica, 1999. 232 pàgines. 19,80€.

La presentació és a càrrec de l'abat de Montserrat, Cassià M. Just, que també era President del
Patronat Vidal i Barraquer, i el pròleg és a càrrec del catedràtic de psiquiatria, Carles Ballús. Inclou
un glossari de termes utilitzats i una bibliografia al final del llibre.

Jordi Font ha estat un dels pioners en treballar els temes de la religió i la salut mental.

II- Descripció del contingut

Podríem dir que “Religión, psicopatología i salud mental” és una obra clàssica imprescindible per
comprendre les relacions entre l'experiència religiosa i la psicopatologia. És a dir, sobre
psicopatologia i psicologia clínica psicoanalitíca de l'experiència religiosa. El seu autor, Jordi Font,
presenta una primera part on s'expliquen més els conceptes generals de l'obra, i després, hi ha una
segona part, amb temes més concrets i exemples de les psicopatoligies en l'experiència religiosa. En
aquesta segona part, després de fer una petita introducció a cada tipus, passa a fer la sintomatologia
clínica, la situació psicodinàmica, les manifestacions psicopatològiques religioses i possibles enfocs
generals assitencials. Es tanca cada capítol amb 1 o 2 casos de pacients que pateixen aquests
trastorns. Primer fa una breu descripció general de cas i després fa comentaris de com s'ha abordat
el cas i com ha evolucionat en el temps si hi ha hagut continuïtat.

En el primer capítol de la primera part de l'obra, es planteja des d'una visió històrica la relació entre
psiquiatria i religió, entre la psicopatologia i l'experiència religiosa. En el segon capítol es presenta
la psicologia dinàmica com a base de comprensió de l'experiència psicologica religiosa. S'estudia el
procés de desenvolupament psicològic i psicopatològic i la seva correlació en l'experiència

2
Recensió “Religión, psicopatología y salud mental”

religiosa. En el tercer capítol, es veu l'experiència mística com culminació del procés psicòlogic
religiós de creixement, per establir el seu diagnòstic diferencial amb les experiencies
psicopatològiques de caràcter místic.

En la segona part del llibre, ens parla de la clínica de l'experiència psicopatològica religiosa. El
quart capítol fa una introducció a la segona part i tracta de com es pot concebre la
complementarietat entre les aportacions teòriques i pràctiques de la psiquiatria per una banda i del
psicoanàlisi per l'altra, ja que les dues es refereixen a la mateixa realitat (la del trastorn mental) i
ambdós guarden relació amb les manifestacions del fenomen religiós. En els capítols següents,
pretén establir una sistematització de la psicopatologia de l'experiència religiosa. Primer de tot, hi
ha una descripció simptomàtica clínica i les manifestacions psicopatològiques de la corresponent
experiència religiosa. Després, s'intenta donar una comprensió psicodinàmica del conflicte mental
corresponent. Finalment, es donen alguns possibles enfocs assistencials, ja sigui d'orientació
psicosocial o d'ajuda psiquiàtrica i/o psicoterapèutica si és necessària; i s'acaba amb exemples de
casos clínics de la corresponent psicopatologia religiosa. En aquesta segona part, Font estableix 10
tipologies de transtorns mentals (seguint diferents classificacions com són CIE10 o DSM-IV) que
són: esquizoide, paranoide, depressions (“saludables” i patològiques), defenses maníaques,
histèrica, fòbica, obsessiva, caracterial i addictiva i de desviacions perverses.

Font parteix de la base que la dimensió espiritual és constitutiva de l'ésser humà. En aquest sentit,
presenta l'espiritualitat com a emergència de la vida i substrat per a la vivència d'una fe religiosa
conscientment assumida. L'espiritualitat és, segons l'autor, una emergència de la vida, al costat de la
salut. En aquest sentit, cal destacar que Jordi Font és l'autor de la definició de salut recollida en la
ponència Funció social de la medicina, en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de
1976. Segons Font, “Salut és una capacitat individual i social de benésser somàtic i psíquic,
compatible amb estats de sofriment de manca (de malaltia), que no impedeixin una més plena vida
personal”.

A Jordi Font, la visió psicoanalítica li resulta adequada per estudiar el procés d'evolució madurativa
humana i possibilita l'accés al món inconscient. L'autor fa un paral·lelisme entre l'evolució
madurativa humana i la maduració espiritual, assenyalant la importància de la funció
simbolitzadora, així com les diferents fases de maduració espiritual i el seu correlat psicoanalític.

3
Recensió “Religión, psicopatología y salud mental”

Aborda el procés espiritual amb tota la complexitat del creixement espiritual cap a l'experiència
mística. En aquest sentit, en el capítol tercer del llibre, tracta de l'experiència mística com a
culminació del procés maduratiu religiós. En el fons, l'autor pretén amb la seva obra l'alliberament
de totes les possibles desviacions de la vivència religiosa per poder entrar adequadament en
l'experiència espiritual.

III-Valoració

L'autor de “Religión, psicopatología y salud mental”, el jesuïta Jordi Font, és molt conegut en
àmbits de l'experiència religiosa i la salut mental. És doctor en medicina per la Universitat de
Barcelona, especialista en Psiquiatria. Llicenciat en Filosofia i Teologia (Universitat de Frankfurt).
Va ser professor de l'Escola Professional de Psiquiatria de la UB (1964-1982), director del
departament de Psiquiatria i Salut mental de l'Hospital Sant Pere Claver (1965-1987) i cofundador
de la Fundació Vidal i Barraquer (1964), de la qual actualment és patró. Ha escrit diverses obres, a
part d'aquesta, com són “Mente humana y experiencia religiosa” (1991), “Món intern i
trascendència” (1993) “El malestar en les societats del benestar” (1999), “Espiritualitat i salut
mental” (2006) i amb R. Armengol “Una concepción antropológica del dolor y del sufrimiento
desde el psicoanálisis” (1992), entre d'altres. És interessant per la seva doble vessant com a metge
psiquiatre i teòleg.

L'autor ha procurat fer un esforç per usar una terminologia assequible i fàcilment intel·ligible pels
que no estan versats en psicopatologia. Sempre guardant un rigor científic important en tota l'obra.
La prova n'és el glossari de termes que hi ha al final del llibre i la voluntat d'explicar aquests
conceptes també durant tot el transcurs de l'obra.

L'autor explica amb claredat i decisió certs temes i qüestions que a vegades costa de tractar com són
les psicopatologies, però ell ho fa de manera natural, i a més, ajuda a prendre posició en els temes
que aborda i a establir el propi punt de vista analitzant-ho amb fonament i fent interpretacions
sempre valuoses. Sobretot, quan s'estan tocant els límits de la creença i el trastorn mental o quan
s'aborden les conductes de tipus místic (com les nits fosques de l'ànima).

L'autor no pretén donar instruccions terapèutiques, receptes o fòrmules, sinó enfocar algunes

4
Recensió “Religión, psicopatología y salud mental”

actituds convenients per afrontar les psicopatologies de l'experiència religiosa. Cada cas és divers, i
segons l'autor, cal relacionar amb els fets vitals de cada persona. Cada tipus explicat no és pur, sinó
que hi ha un complex ventall de trets psicopatològics dels quals se'n destaca un per estudiar el cas,
encara que és possible que en coexisteixin diversos.

En definitiva, és un llibre interessant, ja que ajuda a entendre les diferents tipologies associades a
les patologies vinculades al fenòmen religiós.