Què és l’Autocompassió?

• MINDFULNESS

• JORDI SIMON

L’Autocompassió és ser amables i comprensius amb nosaltres mateixos en

moments de dolor i fracàs, en comptes de ser autocrítics, percebre la nostra experiència com
a part de l’experiència humana, en comptes de veure-la com aïllant i sostenir els pensaments i
sentiments negatius amb consciència plena, en comptes de sobreidentificar-nos amb ells.

Consisteix en tractar-se a sí mateix de la manera que tractaries a un amic/ga

que ho està passant malament, independentment de si ell/a ha tingut la culpa o si
simplement està passant per una mala ratxa.

La definició més completa de l’Autocompassió inclou els tres elements fonamentals que activem
quan tenim un problema: amabilitat cap a un mateix, la humanitat compartida (el
reconeixement que tothom s’equivoca de tant en tant i que tothom ho passa malament en algun
moment) i l’atenció plena o Mindfulness. Quan observem el nostre malestar amb atenció plena,
ens adonem del nostre patiment sense exagerar. Ens permetem prendre decisions més sàvies amb
una perspectiva més objectiva cap a nosaltres mateixos i les nostres vides.

1
A moltes persones els preocupa que l’Autocompassió sigui només una forma d’alimentar la llàstima
cap un mateix, però de fet l’Autocompassió és l’antídot de la llàstima. En lloc de dir “pobret meu”,
a través de l’Autocompassió reconeixem que la vida és dura per a tothom, inclosos nosaltres
mateixos.

Les investigacions apunten que l’Autocompassió ens ajuda a manejar els nostres problemes
amb una perspectiva més àmplia, en lloc d’enfocar-nos en la nostra pròpia misèria. També ens
proporciona les eines per deixar de banda la ruminació sobre el que ens va malament. Per
aquesta raó, les persones autocompassives gaudeixen d’una salut mental més equilibrada.

Com que el Mindfulness és un component clau de l’Autocompassió, és més útil preguntar-se: Com
es relacionen entre si? El Mindfulness s’enfoca sobretot en l’acceptació de l’experiència com a tal.
L’Autocompassió es relaciona més amb la cura cap al qui l’experimenta.

El Mindfulness pregunta: “Què és el que estic experimentant ara mateix?” L’Autocompassió: “Què
necessito ara mateix?” El Mindfulness diu: “Sent el teu dolor amb atenció plena”.
L’Autocompassió: “Sigues amable amb tu mateix quan pateixis. ”

Mindfulness necessita de l’Autocompassió per donar aquesta resposta amable al nostre

sofriment i l’Autocompassió necessita del Mindfulness, ja que si no som conscients del nostre
patiment no podem canviar la forma en què ens relacionem amb ell ni com ens tractem.

Tant el Mindfulness com l’Autocompassió ens permeten viure la vida sense

oposar resistència cap a nosaltres mateixos. Si acceptem que algunes
experiències provoquen sofriment i ens tractem amb amabilitat, podem
patir amb molta més resiliència.

Quan ens critiquem estem activant el sistema d’amenaça del nostre

organisme (anomenat també “cervell reptilià”). Entre el ventall de formes en què podem reaccionar
al detectar un perill, el sistema d’amenaça és el més ràpid i el que més fàcilment s’activa. Això vol
dir que l’autocrítica és la primera a aparèixer quan alguna cosa comença a anar malament.

La sensació de perill estressa el cos i la ment i l’estrès crònic pot provocar ansietat i/o depressió. Per
això, l’autocrítica és tan perjudicial per al benestar emocional i físic. Quan ens critiquem, estem fent

2
el paper d’atacants i atacats al mateix temps.

La compassió, incloent l’Autocompassió, està relacionada amb el nostre sistema de cura,

calma i afecció. Per aquesta raó, al donar-nos compassió quan ens trobem malament, ens fa
sentir segurs, li importem a algú. Com si fóssim nens abraçats càlidament. L’Autocompassió
ens ajuda a regular la resposta davant el perill. Quan la resposta a l’estrès (lluita-fugida-paràlisi)
es desencadena per una amenaça cap al nostre acte-concepte, és probable que ens enfrontem a
nosaltres mateixos amb una trinitat perjudicial de reaccions. Lluitem contra nosaltres mateixos
(auto-crítica), defugim als altres (aïllament) o ens quedem bloquejats (ruminació).

Quan practiquem l’Autocompassió, desactivem el sistema d’amenaça i activem el sistema de

cura. S’alliberen l’oxitocina i les endorfines, cosa que ajuda a reduir l’estrès i augmenta la sensació
de seguretat.

Jordi Simon