Entrevista

Entrevista al teòleg Juan José Tamayo

J uan José Tamayo - Aquesta és una

és professor titular c aracterística del
d e Te o l o g í a i fonamentalisme. És a dir,
Religions en el Món el pensament únic de la
Contemporani del societat es reflecteix en el
d e p a r t a m e n t dogmatisme dins les
d'Humanitats de la religions. El més curiós és
Universitat Carlos III de que el dogmatisme a les
Madrid. Des de 2002 és religions és molt més
Director de la Càtedra de difícil de combatre que el
Teología i Ciencias de les pensament únic a la
Religions "Ignacio societat, perquè els
E l l a c u r í a " d ' a q u e s t a Juan José Tamayo a davant les instal·lacions de la Universitat de Lleida. dogmes són basats en
mateixa universitat. Ha textos sagrats i aquests
publicat aquest any "Islam. Cultura, religión y textos sagrats són revelats per Déu. No es vol la
política"(Trotta), i hem parlat amb ell en el marc del interpretació ni l'actitud crítica, perquè a això s'hi afegeix
Parlament Català de les Religions de Lleida, on ha parlat en l'excomunió, en el cas de l'Església catòlica. I s'hi afegeixen
una ponència titulada "Del fonamentalisme al diàleg entre les penes, no només temporals sinó eternes. És a dir, és
religions". tota una construcció ideològica que converteix els sectors
- Com podem lluitar contra el fonamentalisme que es crítics en vertaders dimonis. Els culpabilitzen i els
pot imposar a la societat? responsabilitzen de totes les crisis que sofreixen les
- El punt de partida de la superació del fonamentalisme en religions. I en bona part és perquè s'han desviat del vertader
tots els camps està en l'educació. De l'educació tant familiar camí i s'han allunyat de l'ortodoxia, i així ho estan pagant.
com escolar i cívica. En l'educació famliar s'ha de tendir a Tota una construcció perfectament estructurada.
formar comunitats familiars que es caracteritzin pel - A vostè li va afectar el fet de que el censuresin pel seu
respecte a la diversitat en tots els nivells. treball?
- I les religions serien una mostra d'aquesta diversitat - Psicològicament, els primers dies suposa un impacte fort,
que pot convertir-se també en un fonamentalisme si perquè no m'ho esperava. A més, de la manera com es
s'arriba a un extrem? produeix sense previ avís i sense diàleg, de manera
- A la meva manera de veure-ho, totes les religions i les autoritària, donant la nota de condemna sense possibilitat
anomenades equivocadament universals, tenen el perill de d'apel·lar. Dient-me que si volia dialogar havia d'acceptar la
desembocar en fonamentalisme, perquè tenen tots els condemna, i a partir d'aquí, parlaríem. Jo recordava aquella
ingredients. Per exemple, les religions monoteistes dita de la Inquisició: primer cremen i després pregunten. En
(Cristianisme, Judaisme i Islam), tenen un Déu únic, i a més aquest cas, no cremen, és clar, perquè no ho permeten les
universal. Un altre ingredient és que la voluntat de Déu es lleis civils, però primer condemnen i després pregunten i
revela. Aquesta revelació es reflecteix en un text i, aquest demanen diàleg. Potser, si hi hagués un diàleg abans i hi
text sagrat, generalment per les religions, sol ser entès hagués conversa, s'haguessin aclarit algunes coses i no
literalment. I Déu, al mateix temps, té representants a la s'hagués produït la condemna com en l'época de la
terra, són els imams, brahamans, capellans, pastors, inquisició.
rabins... I aquests es consideren representants de Deú. Déu - Per què creu que gent com vostè que és més proper a
els ha parlat i els ha transmès la seva voluntat i, aquesta la Teologia de l'Alliberament ha estat dels afectats?
La Xarxa de Manresa · Número 16 · Desembre 2009

voluntat, l'han comunicada al poble que tenen que acatar-la
i acceptar-la cegament sense discussió. A això s'afegeix, un
magisteri infal·lible. Aquests representants són els que
detenten la veritat i són els que conformen el dogma. I
aquest dogma ha de ser assumit de manera acrítica per tots
els creients, perquè si no ho acceptessin, entrarien en el
camp de l'heterodòxia, del cisma i de la ruptura de la unitat.
- La crítica sempre s'ha acollit malament. Vostè va ser
censurat pel Vaticà ja fa uns anys. Creu que hi hauria
d'haver una major obertura de mentalitats?
- Jo crec que és la por de l'església als pobres. L'opció pels
pobres, que és el referent èticoevangèlic del missatge de
Jesús, ha estat totalment exclosa de l'Església catòlica.
L'Església catòlica s'ha aliat amb el poder al llarg de la
història i segueix ubicada en els espais de poder i nosaltres
ens situem en el lloc social dels exclosos. Estem treballant
amb els moviments socials, amb les organitzacions
alterglobalitzadores, amb les ONG i amb tots aquells grups
que es mouen en l'àmbit de la marginació i consideren que
el missatge de les religions no és només alienant, sinó que

8

comporta importants dimensions alliberadores i
emancipatòries. Llavors, nosaltres què és el que volem?
Primer canviar el lloc social de les religions. D'estar
ubicades a les esferes de poder, de mantenir aliances amb
els poderosos de diferents tipus, a estar ubicada a les
esferes de la marginació i lluitar colze a colze amb tots
aquests moviments i organitzacions que lluiten per un altre
món possible. I jo penso que són les dues grans
contradiccions de les religions, i en concret, de la que jo
pateixo, que és l'Església catòlica. Haver canviat el lloc
social i haver projectat un altre món possible en el més enllà,
després de la història i després de la mort, sense treballar
per fer realitat un altre món possible aquí.
- Creu que hem deixat de banda el missatge essencial
de Jesús i ens acostem a tot el que és superflu en la
religió? El que és essencial, l'amor als altres i al feble,
s'ha anat allunyant d'aquest missatge, i potser, un dels
signes és la falta de seguidors i de vocacions?
- El que s'ha produit és un canvi d'enfoc i s'han produït una
sèrie de desplaçaments. De l'anunci del Regne a la
identificació amb l'Imperi. De l'opció pels pobres a l'aliança
amb els poderosos. De l'experiència
comunitària a l'organització
despersonalitzada. D'una teologia del poble,
El punt de partida
de la base a una teologia imperial. D'una
de la superació del
actitud antihegemonica a l'ocupació dels fonamentalisme en
espais d'hegemonia. D'una organització de tots els camps
base, comunitària a una estructuració està en l'educació
jeràrquica. Del protagonisme de les dones a
l'exclusió i la marginació des de la prespectiva
de gènere. Són desplaçaments que curiosament obliden els
orígens, però tampoc s'adapten als nous climes culturals,
perquè no es pot viure el Cristianisme, l'Islam o el Judaisme
com es vivia en els moments originaris, això és evident,
perquè s'ha de canviar. Jo penso amb dues condicions:
s'ha de mantenir l'esperit originari, que generalment era
bastant igualitari, i segona que s'ha de canviar al ritme dels
temps i incorporar tots aquells signes dels temps que
enriqueixen el món.
- Creu que s'ha d'arribar a una situació límit en la qual
potser haurem de tornar a les bases, a viure la fe d'una
forma més autèntica, més íntegra?
- Penso que s'imposa un procés revolucionari, no
restauracionista. Estem en una etàpa de restauració que es
tornar al passat, però no als orígens sinó a l'etàpa en què el
vi escumós de l'Evangeli es va convertir en un vinagre
inbebible. Jo penso que s'ha de passar de la restauració a la
revolució. Revolució en el sentit etimològic i originari de la
paraula, que és remoure, tranformar, canviar de direcció,
canviar d'orientació i d'horitzó. Eliminant d'aquesta paraula
tota possible connotació violenta que tingui, perquè si
alguna cosa té el Cristianisme en els orígens, és la no
violència activa com a mètode. I jo penso que aquesta
revolució ha de venir de sota. Ha de venir de les bases. Una
revolució des de sota, però que no es quedi en quelcom
marginal, sinó que aquesta revolució des de la base s'ha de
Entrevista
Juan José Tamayo és professor titular de Teología i Religions.
projectar sobre la cúpula i sobre l'organització. És a dir, la
base ha de ser capaç de canviar aquesta organització
jerarquicopiramidal-patriarcal en una organització
comunitària i igualitària.
- En relació a l'Islam a Espanya, com veu la convivència
de l'Islam amb l'Església catòlica i la resta de religions?
- Crec que el futur de la humanitat i de la
societat espanyola no es pot construir al
marge de l'Islam. Crec que l'Islam és una
cultura, una civilització, una religió que ha fet
grans aportacions a la humanitat i que
segueix jugant un paper fonamental, i s'ha de
tenir-lo en compte com un dels grans
protagonistes del món, tant en la política
internacional com en el món de les religions i
l'economia. Per tant, crec que s'ha de canviar de xip, canviar
de paradigma. Vivim jo crec en una societat occidental
marcada per l'anti, i s'ha de passar de l'anti a l'inter. I en tots
els terrenys, perquè han demonitzat la cultura musulmana
quan realment forma part dels trets d'identitat de tota
Espanya, amb l'antiga Al-Andalus, i s'ha conformat a
l'entorn d'aquesta cultura. L'Islam és part de la identitat
cultural espanyola. És important que coneguem millor al
món islàmic, però des d'una concepció no occidental.
- El camí del diàleg interreligiós seria una via per
acostar les diferents religions? Pensa que pot ser un
camí vàlid?
- Sí, és un camí necessari. Un diàleg que respecti la
pluralitat i la diversitat, i que proposi unes tasques ètiques i
uns compromisos en els diferents camps de la societat i de
la religió. Jo penso que allà és on hi ha la clau. Penso que els
La Xarxa de Manresa · Número 16 · Desembre 2009
religions tenen molt a aportar però també tenen molt a
criticar-se i autocriticar-se. I, per on anirien les tasques
fonamentals? Jo penso que seria la col·laboració en la
resposta als grans problemes de la humanitat per la via
d'una societat solidària, més justa, més igualitària i
superadora de les discriminacions de gènere, d'una societat
pacífica, i sobretot, d'una societat intercultural,
interreligiosa, interètnica i interlingüística.
Jordi Simon