Entrevista
Roberto Malvezzi: “Les religions tenen una capacitat
de mobilització que és necessària en el camp
mediambiental per tal de lluitar per la vida”
R
oberto Malvezzi és membre de l'equip nacional
d'agro i hidronegoci de la Comissió Pastoral de la
Terra, membre de l'equip terra, aigua i medi
ambient del Consell Episcopal Llatinoamericà
i assessor de pastoral social de la Conferència
Nacional de Bisbes del Brasil.
- En que consisteix el seu treball al Brasil?
- Treballo a la Comissió Pastoral de la Terra (CPT).
És un servei de l'Església catòlica però que és un
servei ecumènic per als treballadors del camp. Són
grups molt variats: pagesos i comunitats tradicionals,
descendents dels afros, moltes vegades també tenim
un treball associat amb el consell indigenista. És la lluita
per la defensa de la terra i els drets dels pobles, l'accés
a l'aigua i a la terra. En els darrers anys per les necessitats
del propi treball i de les propies comunitats fem un
treball mediambiental. Jo pertanyo a un equip de la CPT
que treballa a tot Brasil. La nostra tasca principal és fer
una investigació permanent de l'impacte de les
grans empreses, que anomenem d'agronegoci, i
en les comunitats tradicionals.
- El problema amb la terra continua sent molt
important al Brasil.
- Sí, perquè la majoria de la terra depén de les
grans industries o de propietaris. Hi ha una
terrible concentració de terra al Brasil. Hi ha una
lluita insistent dels moviments per la reforma agrària,
particularment dels sense terra. Teníem l'esperança que
el govern Lula fes la reforma agrària. Hi ha 150.000
famílies que estan en els marges de les carreteres
i que estan allà des que va començar el govern de
Lula, esperant la reforma agrària. Però no és només
un problema dels sense terra, perquè els que tenen
terra corren el risc de perdre la seva terra per l'entrada
del capital al camp; per part de les grans empreses.
Perquè a Brasil primerament parlàvem de latifundis,
que són grans extensions de terra, però estan allà
paralitzades sense cultivar-se. Hi ha grans empreses
que volen aquestes terres per conrear-les. Llavors
parlem d'una nova realitat que és l'entrada de
grans empreses capitalistes que necessiten d'aquesta
terra per cultivar-la. Principalment és soja, canya de
La Xarxa de Manresa · Número 17 · Juliol 2010
sucre i ara també els monocultius de deserts verds
que són l'eucaliptus i els grans monocultius d'arbres
per a la producció de cel·lulosa i fusta.
- L'aigua també és un dels recursos importants del
Brasil i ara es vol privatitzar?
- Ara passa amb l'aigua, perquè l'aigua no estava
privatitzada. No era de propietat particular ni de cap
persona o empresa. Però hi ha a tot el món l'intent de
8
Foto: Fina Farrés - Araguaia
Roberto Malvezzi.
privatitzar l'aigua. Brasil té molta aigua, però la
seva distribució és molt desigual. Hi ha molta aigua a
l'Amazones i a la regió sud i al sudest n'hi ha suficient,
però al nordest l'aigua és sempre un repte perquè hi plou,
però no hi ha una infraestructura adequada per fer la
captació d'aigua de la pluja i no tenim la distribució de
l'aigua que està en els grans dipòsits d'aigua. Al nordest
hi ha problemes d'aigua amb la població, però ara l'aigua
és un bé de producció. Moltes empreses de la regió on
visc, al nordest, que és una regió semiàrida perquè hi
ha sol tot l'any, hi ha aigua en els gran dipòsits i a la conca
del riu Sant Francisco, que és l'únic gran riu que tenim a
la zona. Amb el sol, la terra i l'aigua són possibles tres
collites l'any i en altres regions només és possible una.
La raó és que sempre hi ha el sol i l'aigua. La població
no té aigua suficient a les seves cases per viure, però
les empreses tenen el control de l'aigua per produir la
canya de sucre amb irrigació. Però com que és una regió
semiàrida hi ha molta evaporació, molta pèrdua d'aigua.
Es necessita molta aigua per produir les collites. La
salinització és un altre problema. El sòl ha quedat salat i
hi ha el problema de la contaminació de l'aigua.
- Un govern com el de Lula hauria de sintonitzar
més amb el poble?
- Va ser difícil per nosaltres viure la naturalesa del
govern Lula, perquè té programes socials importants
pels més pobres, però es construeixen grans
infraestructures en que els drets fonamentals dels
pobles a la terra, l'aigua i la vegetació es van perdent.
Les persones es van tornant cada vegada més depenents
de l'ús del capital o de programes socials i assistencials.
Des del punt de vista estructural, la situació és greu.
Hi ha programes assistencials importants però que
no podem tirar endavant.
 Entrevista
- Un altre eix del seu treball són els drets dels
pobles amenaçats i perseguits?
- Hi ha el dret fonamental dels pobles, però també
treballem amb la defensa moltes vegades dels
drets individuals que són persones perseguides,
presos o en lluita. Hi ha una criminalització dels
moviments socials. Són considerats criminals i molts
líders estan presos i amenaçats de mort. Els pistolers

Foto: Fina Farrés - Araguaia

han matat a persones que defensen els drets dels
pobles. Pel CPT hi ha la qüestió de la violència i del
treball. L'alliberament de les persones que estan en
situació d'esclavitud. Hi ha un treball previ amb les
regions i poblacions i sempre parlem amb ells perquè
no hi hagi situació d'esclavitud. Moltes vegades hi ha
Roberto Malvezzi.
un treball conjunt amb sectors del govern i de la policia
per alliberar als treballadors que estan en una empresa
- La Teologia de l'Alliberament continua estant vigent
fent un treball esclau.
avui dia al Brasil?
- Vostè participa en una trobada de l'Associació
- Per molta gent la Teoria de l'Alliberament ha
Araguaia que porta per títol “Salvem-nos amb el
desaparegut. Hi ha més aviat una voluntat de
planeta”. Creu que encara és possible salvar la terra?
que no existeixi. Hi ha la qüestió ambiental i la
- Ara hi ha un repte per la ciutadania global. Al mateix
solidaritat amb Amèrica Llatina que és una forma
temps que vivim en els nostres països percebem que
més actualitzada de la Teoria de l'Alliberament. Per
hi ha una casa comuna per tots. Això fa que ens sentim
mi la Teoria de l'Allibrerament ja està en la nostra
més pròxims els uns dels altres i ara és una lluita
pràctica i va canviar la doctrina social de
universal. Mirar la terra com una casa comuna que
l'Església. Actualment, jo espero molt més de
hem de preservar. Nosaltres estem ferits de mort. No
l'Església. És necessari mobilitzar les consciencies
sé si hi haurà temps per salvar-la, però és necessari
i els pobles. Les religions tenen una capacitat
reaccionar per preservar la vida humana i que continui
de mobilització que és necessària en el camp
endavant
mediambiental per tal de lluitar per la vida. El Papa
- Esteu allà en contacte estret amb Pere Casaldàliga?
hauria de sortir del seu estatus d'aïllament per
- Pere Casadàliga és un dels fundadors de la
convocar els líders religiosos i cridar-los a unificar
Comissió Pastoral de la Terra. Va començar a la
forces per salvar el planeta i la vida humana.
regió d'Araguaia que hi havia les primeres
- I la música és també una faceta present a la seva vida?
transnacionals amb protecció militar. Pere va pensar
- Jo faig música des que tenia 15 o 16 anys. Mai
en oferir suport a aquestes poblacions i així va néixer
em va passar pel cap de fer de la música una
la CPT. Jo estic a la CPT des dels anys 80 i ens
professió. Sempre he utilitzat la música com a part
coneixem amb en Pere des de fa molts anys però
del meu treball. Una part de la població brasilera
vivim molt lluny. Ara és més gran i no pot sortir, però
no té educació, però és molt musical i entén el
parlem per correu electrònic. És una persona sempre
llenguatge de la música. Per això, l'utilitzo com una
present. La característica fonamental que té és
forma de comunicació amb el poble. Composo
la preocupació per la solidaritat. És una solidaritat
música amb el rerefons de la qüestió social, ecològica
real amb els qui té més a prop. Es preocupa de la
i dels pobles.
salud i de la vida dels sense terra, de la natura i
Jordi Simon
de l'Església, que sigui viva i compromesa amb el poble.

C o m i s s i ó P a s t o r a l d e l a T e r r a
La Xarxa de Manresa · Número 17 · Juliol 2010

La Comissió Pastoral de la Terra (CPT) va néixer l'any 1975, durant la Reunió de la Pastoral de l'Amazònia, convocada
per la Conferència Nacional de Bisbes de Brasil (CNBB), celebrada a Goiânia. Inicialment, La CPT va desenvolpar
juntament amb els treballadors de la terra un servei pastoral. En la definició de Ivo Poletto, que fou el primer secretari de
l'entitat, "els pares veritables i mares de la CPT son vianans, colons, indígenes, immigrants, dones i homes que lluiten per
la seva llibertat i dignitat a una terra lliure de predomini de la propietat capitalista.". Fundada durant la dictadura militar com
a resposta a la difícil situació dels treballadors rurals, ocupants i vianans, especialment a l'Amazònia, la CPT ha tingut un
paper important. Va ajudar a defensar a la gent de la crueltat d'aquest sistema de govern, que només va protegir els
interessos capitalistes transnacionals i nacionals.