Entrevista

Raimon Panikkar : “No podem continuar amb una

religió que exploti, una religió dels rics”

A questa és la segona part

de l'entrevista
realitzada el mes de
gener de l'any 2009 a Tavertet, i
- Ens l'hem complicat molt,
massa!
- I d'aquesta senzillesa que
parleu n'hem fugit per
continuació de la publicada el exemple en el catolicisme? I
juny d'aquell mateix any a La hem anat rebuscant i
Xarxa de Manresa, un cop revestint la senzillesa
Panikkar ja s'havia apartat essencial del missatge que hi
totalment de la vida pública. En havia inicialment?
aquella ocasió, Panikkar ja - Si vols que serveixi no servirà,
estava delicat de salut, però la aquesta és la paradoxa! Les
seva ment continuava tant coses de veritat és fan sense un
lúcida com sempre. Les perquè. Ho fem perquè ho
respostes a aquesta entrevista sentim.
en són una bona mostra - Què li agradaria que quedés
d'aquesta lucidesa i saviesa que de la seva aportació al món?

Foto: Aurora Capdevila

desprenia al llarg de tota la - La meva vida, i aquesta, deixa
conversa. molt que desitjar. Jo sóc el
- Com definiria el que és primer crític de mi mateix. No he
estimar? fet pas masses coses grans.
- Estimar no es pot definir. Jo - I l'obra?
Raimon Panikkar a Tavertet.
t'estimo perquè.... Sense - He escrit 57 libres.
perquè, no hi ha un perquè. M'ha sortit així. Per això, totes - Que no són pocs...
les religions insisteixen en tenir el cor pur. Si el teu cor no és - Que no són pocs. I cada llibre és un testament. I cada llibre
pur, és d'allà on surten els pensaments dolents. Els està escrit amb sang. Cada llibre meu és vida.
pensaments que et destrossen. I per això, repeteixo, hi ha - Hi ha l'ànima d'una persona...
una senzillesa indefinible. Això també ho deia la meva mare. - Jo no puc escriure, i em diuen que escrigui, un article
Ella ens deia: per mi els fills són únics i no puc dir que estimo parlant d'algun tema. I no ho sé fer. Em sembla gairebé un
més a un que a un altre. I qui no sap viure la unicitat, no sap insult! Està fet de bona fe i jo ho entenc perfectament, però
viure l'amor. Tractar cada persona com a no puc fer un article sobre un tema. És
única no és fàcil, però és clar que no es que un sent que ho ha de fer quan surt.
pot fer si ho faig sense amor. I l'amor és Surt i ja està. I si no ho sents, no surt.
l'únic que no es pot manar. Vostès - Ara estem en una crisi econòmica
estimint-se perquè jo li mano. No surt. que també porta associada una crisi
No es pot manar l'amor. O surt o no surt. de valors profunda i de pensament?
L'amor no és un manament. És una falsa - Sí, la crisi és global.
traducció. Són consells. - Com és el món?
- Per tant, no seria un manament us - Com el món. Hi ha més encara: el món
dono sinó un consell us dono? s'acaba. Vostè no ho sabia que s'hauria
Foto: Paquita Ruera

- Un consell us dono: "que us estimeu els de morir? No ho sabia vostè que tot això
uns als altres com jo us he estimat". No se'n va a n'orris.
La Xarxa de Manresa · Número 18 · Desembre 2010

és un manament és un consell. Si jo - L'ordre social actual no pot aguantar

estimo per compliment o obligació amb tants pobres com hi ha al món!
Raimon Panikkar a Garriguella.
l'esguerro. És senzill i és profund. Com - El que a mi em fa patir més és la
en general, les coses més profundes són les més senzilles, i injustícia. I dins la injustícia, és l'únic que posava Jesús de
per això, són també les més difícils. Expliqui'm vostè el què malhumor, la hipocresia. La hipocresia no la tolerava. Els
és l'amor. És el que no li puc explicar. Vostè l'ha sentit o no cridava: "hipocrites!".
l'ha sentit? L'amor no és atracció. Puc dir només el que no La hipocresia es contradiu en ella mateixa, perquè fa veure
és, però no puc dir el que és. alguna cosa que no és. Però mira de qui ens enrecordem
- Volem complicar la vida, quan la vida és tant senzilla... d'un senyor com Pere Casaldàliga. Els altres passaran.

8
 Entrevista
-Tothom per exemple ha sentit a parlar de la Mare Teresa
de Calcuta?
- Hi queda una llavor! No hem de voler de seguida els fruits
de les nostres accions, que és el que diu el Bagatva Guita.
Va dir que l'actuar en vistes als fruits és inautèntic. A part
d'això, que no fa feliç. Perquè els fruits sempre destaroten.
- Podríem dir que la vida és un art?
- Oi, i de quina manera! Una cosa que hem oblidat del tot.
Hem oblidat l'art. Hem cultivat la ciència, que és càlcul i el
càlcul no té cor. I hem negligit l'art. I l'art no té dogmes. Una
cosa t'agrada o no t'agrada. El Joan Miró, que el vaig
conèixer, m'encanta; però d'altres persones el troben
horrorós. Doncs els escolto i els dic que potser tenen raó. I
això no és relativisme sinó relativitat. Que és la gran
Juan José Tamayo és professor titular de Teología i Religions.
confusió que fa el Papa actual. De confondre el relativisme
amb la relativitat. Estic d'acord d'anar en contra la relativitat,
però no amb el relativisme. Tot és relació amb. Començant
per Déu. Déu és relació i en aquesta relació hi estem

Foto: Fragmenta Editorial

nosaltres. Els que vulguin buscar-me les pessigolles diran
escolti si vostè és catòlic. Vostè creu en la Trinitat que l'hem
dexat a una banda. Vostè té una oració, pura oració.
- La seva relació amb Déu ha tingut moments de
pujades i baixades o sempre ha estat constant?
- No em puc jutjar a mi mateix. Si tinc que ser sincer en totes
les coses que dic, no em puc jutjar a mi mateix. No ho sé. I el
dir no ho sé, estic dient dues coses: una que sóc un beneit i
una altra que sóc sincer.
- Sempre li ha sortit des del cor o des del cap?
- No he fet la distinció.
- Han estat les dues coses juntes?
- Una mica sí. Potser això m'ha salvat. Benaurats els beneits
perquè ells seran feliços! Com que no es jutgen a ells
mateixos, doncs, no volen els fruits de les seves accions?
Passar factura de seguida. Jo he fet tantes coses. Escolti jo
podria començar a posar monyos de moltes coses que
m'han sortit bé i gràcies a Déu, però mira seria ingenu i, en
general, ho dic així d'una manera molt senzilla: sóc massa
intel·ligent per ser vanidós! Sort! Ser vanidós és una prova
de falta d'intel·ligència.
Raimon Panikkar a Tavertet.
- Però la vida és curta i no arribem a tot arreu?
- La vida és com és. No és ni curta ni llarga. Amb mi ha sigut
llarga. Però no ho sé, ja s'està acabant. No se sap mai, però
vaja!
- I quin és el secret per viure com vostè ha viscut durant
tants anys?
- Renunciar a tenir un secret. Deixar-ho córrer. No voler. La
voluntat és l'esser primordial. Doncs no, ens ha fastiguejat
la vida. Voler, voler i voler... La nostra educació: "nens teniu
que ser bons"! Una motivació però per anar al cel o fer
diners. En el fons és el mateix. Les coses es fan sense un
perquè, espontàniament. I ha perdut aquest valor de
l'espontaneïtat.
- Vostè que ha rebut educació des de la banda
occidental i del cantó oriental, què pensa que li ha servit
d'aquestes dues cultures per la seva vida?
- M'han servit totes dues.
- Què recalcaria més que li hagi servit d'una i de l'altra?
- La síntesis. Jo he estat educat aquí fins els 36 anys, que
per primera vegada vaig anar a la Índia. Però allà, vaig tenir
la gran crisi o la gran transformació. Em vaig ordenar
sacerdot, i aquí sí que l'exemple del meu pare era un
La Xarxa de Manresa · Número 18 · Desembre 2010

exemple callat, tranquil, serè, que deixava fer, és

fonamental per mi. I li estic molt agraït. Ell tenia una
tolerància, que no era "et tolero". No. Era una acceptació,
era una naturalesa positiva. Quan em vaig fer capellà va ser
Foto: Anna Aurich

per ell un cop molt dur. Però molt dur.

- Per què?
- Home, que el fill gran, en aquell amb qui tenia tota la seva
Meditació a Tavertet.
il·lusió perque estés pel negoci de la família, quan havia
arribat finalment a posar-se una mica a to, renunciés a tot i

9
 Entrevista

es fes sacerdot, no entrava segur en els seus plans.

- La seva estada a la Índia el va marcar fortament?
- Caram si em va marcar! Home jo no seria el mateix.
- Què té d'especial?
- La tolerància. La comprensió. Al dir especial, jo ho faig
malbé tot. Quina és la seva especialitat? Sóc el que sóc i
prou!
- Pel que fa a la Teologia de l'Alliberament, quina és la
seva opinió de persones com en Pere Casaldàliga o
Leornado Boff, entre d'altres?
- No podem continuar amb una religió que exploti, una
religió dels rics. Una religió dels que tenen coses. La religió
és pobresa. Pobresa interior, i això és el difícil.
-Vostè ara ja de que s'en penedeix?
-Aquí podria dir una cosa molt escandalosa. No me'n

Foto: Paquita Ruera

penedeixo de res. És escandalós! Home, hagués pogut fer
les coses millor indiscutiblement. Però, què és millor? Si no
ho sé que és millor. El que és millor per un cantó, no ho és
per un altre.
- En el fons moltes vegades les coses ens surten Raimon Panikkar a una celebració.
malament però no voldríem que sortissin d'aquella
manera? Jesucrist representa per mi la divinització de l'home. Jo no
- Oi, i de quina manera! Jo no l'entenc el remordiment. Això crec en un Déu Pare totpoderós. No existeix. A més de ser
és molt dur de dir, però és molt sincer. Jo crec que el seu una falsa traducció, com ja he dit. No és totpoderós. El que
esperit és aquest. Aquest és el màxim crec és amb la gradual divinització de tot
compliment que Jesucrist ens va donar: us ésser humà. L'home està destinat a ser Déu.
he anomenat amics. L'amistat és el màxim I estic citant l'escriptura : "jo us he dit sou
valor. Jo crec que es pot viure sense fills, déus". I no ho creiem. Per què hi ha tant
Sense meditació,
sense dona, sense tantes coses, però no sense una mica de ateu? Perquè no creuen en ells mateixos. No
es pot viure sense amics. La teva vida si li contemplació, digue-li creuen amb ells mateixos. És una de les
falta l'amistat està mancada. Això són com vulguis, no es coses que van totes lligades. Sense
veritats de sentit comú, no m'invento res! pot viure vida humana. meditació, sense una mica de contemplació,
- I la figura de Jesucrist, què va digue-li com vulguis, no es pot viure vida
representar per vostè? humana.
- Home, si no hagués estat per Jesucrist - Aquí a Tavertet està molt bé, és un lloc
primerament ja no estaria aquí. Segurament, com que jo no ideal?
sóc monoteista, perquè sóc trinitari, per consolar a la gent. - Home, en el fons sí, no l'he escollit jo, va venir.
- Com va anar ben bé que anés a parar cap aquí?
- Jo no coneixia ni el nom. No sabia ni que que existís
Tavertet. I vaig venir a parar aquí. Verdaderament va ser un
venir a parar aquí.
- Casualitat?
- O providència.
La Xarxa de Manresa · Número 18 · Desembre 2010

- N'està content?
- Molt. Una cosa que em critica ma germana és que no he
pres cap decisió a la meva vida. Tot m'ha vingut donat. He
acceptat, això sí. Estic content d'haver vingut a la vida i
Foto: Jordi Simon

agraït, i al mateix temps, estic agraït d'haver estat convidat

al banquet de l'existència. I hem estat convidats tots junts,
per això no tinc cap remordiment.
Vista de l´entorn de Tavertet.
Jordi Simon

10