LaXarxa de Manresa

Nmero 18 Desembre 2010 Exemplar gratut

A reveure, Mestre
Arreveure,

Nmero monogrfic en memria de Raimon Pannikar

La Xarxa de Manresa s una publicaci gratuta editada per lAssociaci Sociocultural Xarxa de Manresa
 Editorial

Recordant al Mestre Raimon Panikkar

Aquest nmero de la revista La Xarxa de Manresa
s un monogrfic dedicat a la figura del desaparegut
Raimon Panikkar. Considerem que s important dedicar
la revista sencera al teleg i filsof que va inspirar
amb el seu pensament l'ideari i la trajectria d'aquesta
revista. Esperem que aquest nmero serveixi com un
petit homenatge a la seva figura. En el cam del
dileg interreligis i intercultural, ha deixat una petjada
molt important, ja que estem davant d'un dels
pensadors ms importants del nostre pas. Panikkar
va ser un pioner obrint el cam del dileg interreligis,
que considerava com un gran enriquiment i una
oportunitat important per totes les tradicions. Ens
queda la seva ingent i completa obra formada per
ms de 50 llibres i 1.500 articles. Ara fa uns mesos
que acaba de sortir el tercer volum de les seves obres
completes en catal i encara haurem d'esperar
alguns anys per completar els 18 volums de que
consta l'Opera Omnia. Panikkar ens deixa un gran
buit en el cor de tots aquells que hem compartit
part del seu cam terrenal, dedicat totalment a la
recerca de Du, en la qual ara el seu esperit
reposa. Moltes grcies Raimon pel teu mestratge
humil i geners, que ens vas dispensar amb un
ampli somriure als llavis, en les diverses trobades que
vam tenir al llarg dels 7 anys de vida de la revista.

Edita:
Sumari Nmero 18 Desembre 2010

Recordant el cam
per Redacci..................................................................3
LaXarxa de Manresa
Vivarium Academicum
per Xavier Serra Narciso ...............................................5
C/ Nou de Santa Clara, 62
(convent de les Germanes Dominiques de Santa Clara)
Raimon Panikkar: una obra al servei del lector
08240 Manresa Tel. 93 874 08 15
per Ignasi Moreta...........................................................6 http://www.laxarxademanresa.org
e-mail: laxarxademanresa@yahoo.es
Conviure amb un savi Contacteu per contractar per rebre
exemplars al telfon:
per Josep Escs i Sarsanedas.......................................7
626 80 23 20

Entrevista a Raimon Panikkar Director: Jordi Simon

per Jordi Simon..............................................................8
Cap de redacci: Eva Torres

Lestmul, la inspiraci Consell de Redacci: Sor Luca

per Xavier Melloni ........................................................11 Caram, Santiago Ruiz i Dani Cucurella

Collaboradors: Xavier Serra, Ignasi

Els meus records den Raimon Panikkar Moreta, Josep Escs i Sarsanedas,
per Alfred Matarn ........................................................11 Xavier Melloni, Alfred Matarn, Abdennur
Prado, Anton M. Vilarrubias, Josep-Maria
Terricabras i lex Plach i Pniker.
Homenatge a Raimon Panikkar (1918-2010)
per Abdennur Prado.....................................................12 Foto de portada: Paquita Ruera

Impressi: Esparb SA
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

El meu Raimon Panikkar Dipsit Legal: B-4.035/2003

per Anton M. Vilarrubias ..............................................14
Els articles signats publicats a La
Xarxa de Manresa no reflecteixen
Comiat lopini de la publicaci, sin del
per Josep-Maria Terricabras ........................................15 signant, entitat o persona. Lopini
daquesta publicaci sexpressa a
travs de leditorial.
Jo, tinc un oncle
per lex Plach i Pniker.............................................16

2
 Vida i obra

Recordant el cam
R
esulta complicat trobar una sola definici que
abasti lextensa personalitat i trajectria personal,
professional i espiritual del mestre Raimon
Panikkar. Teleg, Filsof, ideleg espiritualista... Per, ms
enll de les etiquetes, tots els qui varem poder gaudir d'un
temps amb ell sabem que era impossible romandre
indiferent a la seva presncia. En el meu cas, va ser el
jesuita Xavier Melloni qui ens va presentar a Montserrat,
durant les jornades prvies al Parlament de les Religions
del Mn del 2004. En Xavier es va acostar a saludar-lo de
cam al menjador i jo em vaig quedar observant la
venerabilitat que desprenia aquell savi de qui tant havia
sentit parlar. Es van saludar afectuosament, van creuar
algunes paraules, per, de seguida que el mestre Pannikar
es va adonar de que m'havia quedat en un tmid segon
terme, em va convidar a participar en la conversa, quasi
renyant al Xavier per no haver-nos presentat. Em va resultar
molt simptica la curiositat amb la que m'observaba, noms

Foto: Paquita Ruera

comparable a la que ell m'inspirava a mi. Aquesta capacitat
d'acollida, consideraci i inters pels altres la vaig poder
comprovar moltes vegades, dhuc de l'enorme pacincia
que tenia amb els redactors de la Xarxa de Manresa, que el
vrem entrevistar en diverses ocasions. Ara ens queda la Raimon Panikkar al Nepal lany 1994.

oportunitat d'aprofundir en el seu llegat. d'Investigacions Cientfiques, on el 1943 va ser un dels

Recordem el seu cam.
Nascut a Barcelona el 3 de novembre de 1918 amb el nom
de Raimundo Paniker Alemany, va canviar la grafia del
cognom patern i adopt la versi catalana del seu nom. El
seu pare, Ramn Paniker Amah, d'orgen indi i religi hind,
era membre d'una alta casta malabar del sud de la ndia,
que va estudiar enginyeria qumica a Anglaterra i que l'any
1916 va venir a Barcelona com a representant d'una
empresa alemanya. Va fundar la seva prpia empresa i es
va casar amb Carmen Alemany, membre de la burgesia
catalana de l'poca. El 1927 neix el seu germ Salvador
Pniker, enginyer i filsof, fundador de l'editorial Kairos.
Raimon va estudiar el batxillerat amb els jesutes i va
comenar els seus estudis superiors a la Universitat de
Barcelona, durant la Repblica. Com que disposava de
passaport britnic, Panikkar va evitar la cruesa de la guerra
civil espanyola, traslladant-se a Alemanya, cursant durant
impulsors de la revista Sntesi, primer, i de la revista Arbor,
desprs. Encara que ja era membre numerari de l'Opus Dei,
el 1946 va decidir tamb convertir-se en sacerdot catlic, i
va ser ordenat prevere de l'Esglsia de Roma. Aquell mateix
any va obtenir el doctorat en Filosofia per la Universitat de
Madrid, amb la tesi "Filosofia cristiana. El concepte de la
Naturalesa". El 1954 es va llicenciar en Teologia a Roma i
fins a 1957 es va mantenir vinculat amb l'Institut de Filosofia
del CSIC. El 1958 va defensar una altra tesi doctoral davant
la Facultat de Cincies de la mateixa Universitat per la qual
ja era doctor: "Alguns problemes limtrofs entre cincia i
filosofia, sobre el sentit de la cincia natural". A la fi dels anys
cinquanta la seva peculiar personalitat, en anys de profunds
ajustaments ideolgics, poltics i institucionals a Espanya,
va determinar que els seus superiors trobessin prudent
allunyar-lo d'Espanya. Aix descriu aquesta poca el seu
germ Salvador: "Ja havien estat poc apreciades les seves
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

aquests anys estudis a la Universitat de Bonn. Acabada la
guerra, el 1939, va tornar a Espanya de vacances, per
l'inici de la Segona Guerra Mundial li va impedir tornar a
Alemanya. Aquell mateix any coneix a Jos Mara Escriv
de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, organitzaci a la que
es va mantenir vinculat formalment fins els anys seixanta.
Es va llicenciar en Cincies Qumiques per la Universitat de
Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, i a
partir de 1942 es va vincular al Consell Superior
recensions de llibres de Rahner, Barth, Cullman. La seva
labor com director de la collecci Patmos, on havia fet
publicar assajos de Guardini, Leclercq, Pieper, Holzner,
Stolz, Thibon i Guitton, era mirada ms aviat de rell.
Reflectia unes obertures teolgiques poc afins amb les
consignes i estructures de l'poca. El resultat va ser una
tensi cada vegada ms gran; tensi que es va manifestar
en una espcie de diari espiritual que ell anava escrivint, de
contingut honest i to allegric, i que sota el ttol d'"Estels" va

3
 Vida i obra
publicar anys ms tard, i en contra del meu consell. Aix fins
que el prleg a un llibre de Jean Guitton va provocar una
pastoral del cardenal Segura i un proca atac per part dels
jesutes (qui els veu i qui els ha vist) en Ra i Fe. Aleshores
va venir l'exili. Els seus superiors el van enviar a Roma.
Desprs a lndia. Es va donar de baixa (o el van fer fora) de
l'Opus Dei cap a la meitat dels seixanta. Va mantenir casa
en l'ndia, per va anar a viure als Estats Units on va
guanyar una ctedra de religions comparades, primer a
Harvard, desprs a Santa Brbara." (Salvador Pniker,
Primer testament,1985) El 1955 viatja a la ndia per primera
vegada a la seva vida; la trobada amb la seva religi i cultura
li va fer descobrir altres dimensions humanes (hinduisme,
budisme), sense renunciar al cristianisme. Comena la
difusi de doctrines espiritualistes ecumniques. Exerceix
tamb com investigador a la Universitat de Mysore i a la
Universitat de Varanasi. En aquest context, Panikkar es
doctora en teologia per la Universitat Laterana de Roma,
amb un treball sobre El Crist desconegut de lHinduisme
(any 1961) i segueix escrivint obres tradicionals, com
Patriotisme i cristiandat (Madrid 1961), Humanisme i Creu
(Madrid 1963); Religi i Religions (Madrid 1963). Per, al
mateix temps, inicia un dileg interior i directe amb la
tradici budista: cf. Maya i Apocalipsi (Roma 1966); El
silenci de Du (Madrid 1970; reeditada en 1996, amb el ttol
El silenci de Buddha). El 1966 s nomenat
professor de l'Harvard Divinity School i durant vint anys
compagina el seu temps entre ndia i Estats Units. De 1971
a 1978 s professor d'estudis religiosos a la Universitat de
Foto: Jordi Simon
Raimon Panikkar amb la nostra redactora Eva Torres lany 2004.
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
Califrnia, Santa Barbara. Els seus estudis els dirigeix a
l'especialitzaci en Cultura ndia, d'Histria i de Filosofia de
les Religions. El seu pensament esdev un punt de trobada
entre Orient i Occident. Les seves obres ms importants
sn, Invisible Harmony (1955), Il daimon delle politica
(1955), The Vedic Experience (1977), The Intra-religious
Dialogui (1978), Myth, Faith and Hermeneutics (1979), La
Trinitat i l'experincia religiosa (1989), La nova innocncia
(1993), Ecosofa (1993), Elogi de la senzillesa (1993), Pau i
desarmament cultural (1993), El Crist desconegut del
4
Foto: Arxiu
Raimon Panikkar en la seva joventut.
hinduisme (1994), Ecosofa (1994), El silenci del Buda
(1996), L'experincia filosfica de la ndia (1996), Una
introducci a l'ateisme religis (1996), L'esperit de la poltica
(1998), Icones del misteri (1998), Invitaci a la saviesa
(1998) i La intuci cosmotendrica (1999). Va ser professor
convidat a ms de 100 universitats i va dictar conferncies
en els cinc continents. Va ser president de l'organitzaci no
governamental INODEP de Pars, del Center for Cross
cultural Religious Studies de Califrnia, del Centri d'Estudis
Interculturals de Catalunya, de la Societat Espanyola de les
Religions i membre del Institut Internacional de Philosophie
de Pars i del Tribunal Permanent de Pobles a Roma. El
1988 Panikkar rep la invitaci per a impartir a Edimburg les
Gifford Lectures, una srie de conferncies magistrals que
van impartir en el seu moment filsofs de la talla de William
James, Henri Bergson, A. N. Whitehead o Hannah Arendt,
telegs com Albert Schweitzer, Karl Barth i Paul Tillich, i
fsics com Eddington, Bohr o Heisenberg. De tornada a
Catalunya, l'any 2001 significa potser la culminaci de
l'etapa final del seu activisme: presideix la Fundaci
Vivarium, que des de Tavertet promou el dileg intercultural i
interreligis; es fa accessible al gran pblic a travs de
l'espai que li ofer Catalunya Rdio i dirigeix un parell de
tesis doctorals a la Universitat Complutense de Madrid
sobre el Vedanta Adavita (codirigida pel frare mercedari
Alfonso Lpez Quints) i la filosofia del Buddha. Del 20 al 23
de febrer de 2002 es va celebrar a Barcelona el primer
simposi internacional sobre Raimon Panikkar: "The
Intercultural Philosophy of Raimon Panikkar", sota els
auspicis de Intercultura (Barcelona) i el Centre Unesco de
Catalunya, organitzat per Agustn Nicolau. El 2004 s
investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de
Tbingen. El 2008 Fragmenta Editorial inicia l'ambiciosa
misi de publicar la seva obra complerta en catal. Va morir
la tarda del dijous 26 d'agost de 2010, a casa seva, Can
Fel, a Tavertet (Barcelona). El bisbe catlic de Vic i sis
sacerdots van oficiar la missa crpore in soterrat que es va
celebrar en el mat del dissabte 28 d'agost a l'Esglsia de
Tavertet.
Redacci

Vivarium Academicum
On s la saviesa que
hem perdut amb el coneixement?
I, on s el coneixement que
hem perdut amb la informaci?
T.S. Eliot, La roca.
A tabalats pel soroll de la informaci i desorientats per
la fragmentaci i manca de sentit d'un coneixement
massa especialitzat, pujar a Tavertet va significar
per a molts de nosaltres la recerca d'un saber que ens
retorns el sabor enter i ple de les coses. Trobo en el vell
quadern, amb data novembre de 1988, les meves primeres
notes dels Dilegs de Tavertet. Ens congregvem al voltant
de Raimon Panikkar un dissabte al mes, i desprs de les
seves svies paraules s'encetava un dileg obert i sincer
que ell anomenava "dialogal": El dileg no s simple
discussi. Prov d'una font ms profunda i ms intensa que
l'estimul que rebem dels altres. Aquesta font pot anomenar-
Foto: Anna Aurich
Raimon Panikkar, acompanyat per Milena Carrara i molts dels membres de
Vivarium Academicum lany 1998: F.Torradeflot, A.Plaza, J.Vicens, J.Agust,
E.Ruz, A.Garca-Renau, A.Canadell, I.Boada, X.Serra, J.Pigem, R.Toms,
J.Rovira i R.Santmart.
se silenci o, potser, la set humana de veritat... El dileg
dialogal s existencial. Quan hi recorro, el meu objectiu no
s convncer l'altre. La motivaci profunda que m'hi
empeny s la de conixer-me millor. A la manera socrtica,
es deixava brollar un saber que no era propietat de ning, i
que necessitava de l'escolta, del silenci i una actitud
d'espera i contemplaci. Per motius de salut, Panikkar
acomiada aquests dilegs el febrer de 2008, en una darrera
sessi en qu es fa la presentaci de la seva Iniciaci als
Veda. Som encara lluny de poder valorar el ress d'aquests
Dilegs de Tavertet en els milers de persones de diversa
procedncia, classe o condici que van poder gaudir-ne
com una autntica iniciaci. Tamb vaig tenir la sort i el
privilegi de ser convidat a participar en la segona poca del
Vivarium Academicum (1994-2004), seminari dirigit per
Panikkar que es podria definir com a grup d'estudi i
meditaci. Un cop al mes i el mateix dissabte que els
Dilegs de Tavertet, als matins, desprs d'un temps de
Vivarium
meditaci i silenci, una dotzena de persones, convocades al
voltant del mestre, intentvem seguir el cam, el mtode
d'inspiraci vedntica de tres passos que se'ns proposava:
un estudi (rava?a) seguit d'una reflexi (manana) que
acaba en una meditaci (nididhysana). En els darrers
anys, Panikkar insistia en la necessitat de l'estudi aprofundit
per traspassar el vel de l'omnipresent superficialitat,
acompanyat del que ell anomena obertura del tercer ull. El
primer ull els sentits s observar els fets, les dades,
recollir la informaci i estar atents; s lectura, estudi i l'art de
saber escoltar els mestres, d'acollir la tradici. El segon ull
la ment s reflexi, discriminaci, examen de la ra
crtica, interpretaci hermenutica i coneixement teric que
organitza, integra i dna sentit a la informaci. El tercer ull
l'esperit (intellectus, nosis, buddhi) s meditaci,
contemplaci, una facultat que necessita un entrenament,
un ioga, una ars meditandi, per deixar un espai silencis on
poder rebre aquella
saviesa (gnosis, praj)
que vol dir: intuci,
comprensi, visi,
illuminaci. Recordo uns
matins a Can Fal, on
respirvem una exquisida
finor intellectual i
aprenem a mirar des
d'una mplia perspectiva
intercultural. Vam llegir
textos, tractar temes,
estudiar monografies, redactar treballs... fins i tot, vam
repassar plegats una de les mltiples versions de les Gifford
Lectures 1989, El ritme de l'sser, de recent publicaci i que
es pot considerar l'obra pstuma del mestre. Aquell rac
perdut del Collsacabra es convertia, per obra i grcia de la
presncia i el tarann de Panikkar, en el centre del mn: un
espai local que es transformava en autntica universitat, per
on passaven convidats d'arreu del mn i on cap tradici
filosfica o de saviesa en quedava exclosa. Ara que Raimon
Panikkar ens deixa, ens sentim hereus seus. Ell ens ha
llegat una immensa Opera Omnia, un viver amb mltiples
llavors de saviesa per fecundar, un antic mtode i el mapa
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
d'un vell cam per on peregrinar en la nostra recerca: recollir,
pensar i contemplar. Un cam per el qual tota acadmia amb
desig de saber hauria de transitar. Un mtode, una ars, una
ascesi imprescindible si no volem excloure cap dimensi
humana (cos-nima-esperit) ni de la realitat (kosmos-
anthropos-theos), per poder copsar i assaborir aix en
paraules de Panikkar la plenitud cosmotendrica.
Xavier Serra Narciso
Professor de Filosofia
5
 Fragmenta Editorial

Raimon Panikkar, una obra

a l s e r v e i d e l l e c t o r
Q
uan Fragmenta no tenia nom, ni catleg, ni autors,
quan era un simple projecte que Ins Castel-
Branco i jo mateix anvem treballant i compartint
amb persones de la nostra confiana, varem visitar Raimon
Panikkar a Tavertet. Era el 4 de maig del 2006. Tot i que ens
havem saludat algun cop, de fet no ens coneixem. Varem
explicar a Panikkar el nostre projecte: una editorial

Foto: Fragmenta Editorial

independent sobre religions, no confessional, en catal
D'aquella conversa, i d'intercanvis posteriors, en va sortir un
primer llibre de Panikkar per a Fragmenta: Iniciaci als
Veda, una petita joia que aplega comentats textos
fonamentals de les escriptures vdiques. Poc temps ms
tard va comenar a prendre forma l'edici de les obres
completes, un projecte internacional (es publica en itali i en
catal, i apareixer tamb en altres llenges) on quedar
establert el gran llegat de Panikkar: els seus textos. No s
una tasca fcil. Panikkar va escriure al llarg de setanta anys
en sis llenges diferents. Els seus llibres i articles sn
nombrosos, i han estat objecte de mltiples revisions. Cada
vegada que una obra de Panikkar es tradua a una llengua
coneguda per l'autor, aquest en revisava la traducci,
incorporant-hi sovint modificacions. Aix fa que molts llibres
de Panikkar publicats en catal o en castell siguin avui una
versi prvia d'una edici en una altra llengua on Panikkar hi
va introduir modificacions. L'obra completa permet
recuperar totes aquestes modificacions, ja que en les
traduccions es tenen en compte les modificacions d'autor
presents en les ltimes edicions controlades per Panikkar.
Sempre va ser molt exigent amb els seus editors. L'any
passat, a la fira de Frankfurt, un editor francs em deia que
noms tornaria a publicar un llibre de Panikkar si aquest
renunciava explcitament a corregir proves, sabedor de les
grans modificacions que sempre hi feia (i que tant fan patir
als editors, quan ja tenen el llibre compaginat!). Quan varem
editar Iniciaci als Veda, Panikkar en va revisar les proves a
fons i ens va demanar de veure'n segones proves per
garantir la qualitat de l'edici del text. Tamb va revisar a
fons la contracoberta i la solapa, que sn detalls que molts
autors no valoren per que resulten essencials per fer
conixer el llibre. Panikkar tenia cura de la seva obra amb
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
Ines Castel-Branco, Ignasi Moreta i Raimon Panikkar.
sent molt til a l'hora de publicar les obres completes, que
ens obliga a orientar-nos en un mar de textos realment
impressionant. Panikkar no ha arribat a veure la seva obra
completa ntegrament publicada (era molt conscient que
aix no seria possible), per afortunadament s que va ser a
temps de dissenyar-la completament, amb l'ajut inestimable
de la seva deixebla Milena Carrara. I val la pena valorar el
fet que Panikkar hagus reordenat la seva obra completa
temticament: un volum sobre la mstica, un sobre el
cristianisme, un sobre l'hinduisme, un sobre el budisme, un
sobre el pluralisme D'aquesta manera, l'obra de Panikkar
es posa al servei del lector, que pot trobar aplegats per
temes tots els escrits del pensador. L'altra opci possible, la
cronolgica (Panikkar de joventut, Panikkar de
maduresa, ltim Panikkar), hagus estat til sens
dubte per als erudits, per molt poc prctica per als lectors
en general. En aquest sentit, s de lloar que Panikkar s'hagi
posat al servei dels lectors, sense voler posar els lectors al
seu servei. Acaba d'arribar a les llibreries el tercer volum de
l'obra completa de Panikkar, Pluralisme i interculturalitat, on
s'apleguen textos sobre un dels temes clau de Panikkar: la
superaci de l'etnocentrisme per mitj d'un dileg dialogal
que parteix de la constataci que no hi ha ni pot haver-hi una
nica perspectiva humana universal. Al desembre traurem
el quart volum, Intuci trinitria i cosmotendrica. Aquest
quart volum que ens fa especial illusi ats que aplega un
dels millors textos panikkarians, Colligite fragmenta, que

una gran professionalitat. Tenia registrats tots els seus
articles amb una numeraci prpia: dues xifres per a l'any,
una barra inclinada i un nmero d'ordre per a cada article
d'aquell any. Per exemple, 01/08 vol dir l'article nmero 8
dels publicats l'any 2001. Si aquell article ja havia estat
publicat en una altra llengua i ms tard fou refs en un llibre,
aquestes remissions estan clarament indicades en aquests
arxius, de manera que consultant 01/08 podem saber
quines sn les versions prvies i posteriors d'aquell article
en qualsevol llengua. Naturalment, aquest registre ens est
ens va inspirar a l'hora de buscar el nom de la nostra
editorial. I, al gener, la versi castellana de "Iniciacin a los
Veda" encapalar "Fragmentos", la primera collecci de
Fragmenta en llengua castellana. Desapareix l'home. Ens
queden els textos. Que el nostre homenatge sigui deixar-
nos fecundar per una obra honesta que sempre es va posar
al servei del dileg a la recerca de la veritat.
Ignasi Moreta
Director literari de Fragmenta Editorial
i professor d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra

6

Conviure amb un savi
H em tingut la sort de conviure amb un savi
integrador de tota mena de cultures. Ell deia: tot
est integrat, assumit, transfigurat. La natura i la
histria li van donar unes oportunitats que molts de
nosaltres no hem tingut. Fill de pare hind i de mare
catalana, en la seva joventut es va acostar a l'Opus Dei
en el moment que aquella instituci s'anava forjant i
era una esperana de renovaci per a molts, desprs
d'estudiar qumiques, filosofia i teologia es va ordenar
capell per aquesta instituci. A causa de la nostra guerra
civil va anar a l'exili a Itlia on va tornar a fer
les tres carreres (qumica, filosofia i teologia). Al retorn de
l'exili el nostre govern no li reconegu ni els ttols dels
estudis fets durant la Repblica aqu, ni tampoc els de
l'estranger ja que no hi havia ni conveni ni relacions amb
Itlia. Va decidir matricular-se per tercera vegada a
les tres facultats. A aquest enorme bagatge li sumeu que
va sser contractat per universitats dels Estats Units i
es va relacionar amb grans pensadors del mn de
les religions com Gustavo Gutirrez, eminent teleg
de la teologia del tercer mn, Mircea Eliade autor dels
volums anomenats Historia de las ciencias y de las
creencias religiosas dels que es confessava amic.
Les arrels li tiraven i va anar cada any uns mesos a la
ndia a donar classes a les seves universitats mentre
no es va jubilar. No s estrany que amb aquest
equipament intellectual i vital destins tota la vida a
trobar harmonia entre les grans realitats filosofia,
cincia i teologia amb les diferents concepcions culturals
d'Orient i Occident. Cap on ha deambulat el seu pensament
Foto: Paquita Ruera
Raimon Panikkar a Tavertet.
Homenatge
Foto: Manel Llad (avui.elpunt.cat)
Raimon Panikkar en la seva faceta de conferenciant.
conjunt de la realitat en tots els fragments del
nostre mn actual per reunir-los en un conjunt harmnic
(en deia: la realitat cosmotendrica com he mencionat
fa un moment). Molts no el van acceptar perqu feia
miques els reduccionistes, que sn aquells que
diuen: Som catlics i prou o b els que han descobert
que el budisme t la soluci de tots els mals. Quan
un dia li van preguntar qu en tenia de catlic i quin
tant per cent de budista o d'hinduista va contestar:
El cent per cent de catlic, el cent per cent de budista, el
cent per cent d'hinduista. Deia que no s cosa d'anar
a cap lloc ni es cosa de parcialitats. Cal estar en el tot
(El silenci de Buddha. Introducci a lateisme religis).
Molta gent anaven a escoltar-lo els dissabtes a Tavertet
mentre la vellesa no el va reduir, per no volia deixebles
mimtics sin que promovia gent oberta a totes les
persones i a totes les coses. A Manresa hi ha un home que
en pot parlar amb molt ms coneixement de causa que jo
mateix perqu ha estat a la India i ha plasmat en un llibre
(L'u en la multiplicitat) aquesta harmonia de semblances i
diferncies dels grans conceptes de les religions ms
esteses. s el P. Xavier Melloni. Ell podria parlar millor
que jo mateix d'aquest savi, perqu n'ha estat un
deixeble que ha intentat anar pel mateix cam. Jo em limito
a alegrar-me molt quan alg surt del petit cercle
intellectual i rnec que massa sovint ha creat la nostra
esglsia i s'atreveix a pensar amb llibertat sense renunciar a
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
tot all que ha rebut i sense perdre la fe que l'ha fet crixer.
El Raimon Panikkar mai va deixar d'sser capell i no
va anar a cercar a fora cap mena de salvaci sin
noms aquelles noves harmonies integradores que li
ajudaven a sumar i no restar.
Josep Escs i Sarsanedas
Rector de Navarcles i biblista
7
 Entrevista
Raimon Panikkar : No podem continuar amb una
religi que exploti, una religi dels rics

A questa s la segona part

de l'entrevista
realitzada el mes de
gener de l'any 2009 a Tavertet, i
- Ens l'hem complicat molt,
massa!
- I d'aquesta senzillesa que
parleu n'hem fugit per
continuaci de la publicada el exemple en el catolicisme? I
juny d'aquell mateix any a La hem anat rebuscant i
Xarxa de Manresa, un cop revestint la senzillesa
Panikkar ja s'havia apartat essencial del missatge que hi
totalment de la vida pblica. En havia inicialment?
aquella ocasi, Panikkar ja - Si vols que serveixi no servir,
estava delicat de salut, per la aquesta s la paradoxa! Les
seva ment continuava tant coses de veritat s fan sense un
lcida com sempre. Les perqu. Ho fem perqu ho
respostes a aquesta entrevista sentim.
en sn una bona mostra - Qu li agradaria que queds
d'aquesta lucidesa i saviesa que de la seva aportaci al mn?

Foto: Aurora Capdevila

desprenia al llarg de tota la - La meva vida, i aquesta, deixa
conversa. molt que desitjar. Jo sc el
- Com definiria el que s primer crtic de mi mateix. No he
estimar? fet pas masses coses grans.
- Estimar no es pot definir. Jo - I l'obra?
Raimon Panikkar a Tavertet.
t'estimo perqu.... Sense - He escrit 57 libres.
perqu, no hi ha un perqu. M'ha sortit aix. Per aix, totes - Que no sn pocs...
les religions insisteixen en tenir el cor pur. Si el teu cor no s - Que no sn pocs. I cada llibre s un testament. I cada llibre
pur, s d'all on surten els pensaments dolents. Els est escrit amb sang. Cada llibre meu s vida.
pensaments que et destrossen. I per aix, repeteixo, hi ha - Hi ha l'nima d'una persona...
una senzillesa indefinible. Aix tamb ho deia la meva mare. - Jo no puc escriure, i em diuen que escrigui, un article
Ella ens deia: per mi els fills sn nics i no puc dir que estimo parlant d'algun tema. I no ho s fer. Em sembla gaireb un
ms a un que a un altre. I qui no sap viure la unicitat, no sap insult! Est fet de bona fe i jo ho entenc perfectament, per
viure l'amor. Tractar cada persona com a no puc fer un article sobre un tema. s
nica no s fcil, per s clar que no es que un sent que ho ha de fer quan surt.
pot fer si ho faig sense amor. I l'amor s Surt i ja est. I si no ho sents, no surt.
l'nic que no es pot manar. Vosts - Ara estem en una crisi econmica
estimint-se perqu jo li mano. No surt. que tamb porta associada una crisi
No es pot manar l'amor. O surt o no surt. de valors profunda i de pensament?
L'amor no s un manament. s una falsa - S, la crisi s global.
traducci. Sn consells. - Com s el mn?
- Per tant, no seria un manament us - Com el mn. Hi ha ms encara: el mn
dono sin un consell us dono? s'acaba. Vost no ho sabia que s'hauria
Foto: Paquita Ruera

- Un consell us dono: "que us estimeu els de morir? No ho sabia vost que tot aix
uns als altres com jo us he estimat". No se'n va a n'orris.
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

s un manament s un consell. Si jo - L'ordre social actual no pot aguantar

estimo per compliment o obligaci amb tants pobres com hi ha al mn!
Raimon Panikkar a Garriguella.
l'esguerro. s senzill i s profund. Com - El que a mi em fa patir ms s la
en general, les coses ms profundes sn les ms senzilles, i injustcia. I dins la injustcia, s l'nic que posava Jess de
per aix, sn tamb les ms difcils. Expliqui'm vost el qu malhumor, la hipocresia. La hipocresia no la tolerava. Els
s l'amor. s el que no li puc explicar. Vost l'ha sentit o no cridava: "hipocrites!".
l'ha sentit? L'amor no s atracci. Puc dir noms el que no La hipocresia es contradiu en ella mateixa, perqu fa veure
s, per no puc dir el que s. alguna cosa que no s. Per mira de qui ens enrecordem
- Volem complicar la vida, quan la vida s tant senzilla... d'un senyor com Pere Casaldliga. Els altres passaran.

8
 Entrevista
-Tothom per exemple ha sentit a parlar de la Mare Teresa
de Calcuta?
- Hi queda una llavor! No hem de voler de seguida els fruits
de les nostres accions, que s el que diu el Bagatva Guita.
Va dir que l'actuar en vistes als fruits s inautntic. A part
d'aix, que no fa feli. Perqu els fruits sempre destaroten.
- Podrem dir que la vida s un art?
- Oi, i de quina manera! Una cosa que hem oblidat del tot.
Hem oblidat l'art. Hem cultivat la cincia, que s clcul i el
clcul no t cor. I hem negligit l'art. I l'art no t dogmes. Una
cosa t'agrada o no t'agrada. El Joan Mir, que el vaig
conixer, m'encanta; per d'altres persones el troben
horrors. Doncs els escolto i els dic que potser tenen ra. I
aix no s relativisme sin relativitat. Que s la gran
Juan Jos Tamayo s professor titular de Teologa i Religions.
confusi que fa el Papa actual. De confondre el relativisme
amb la relativitat. Estic d'acord d'anar en contra la relativitat,
per no amb el relativisme. Tot s relaci amb. Comenant
per Du. Du s relaci i en aquesta relaci hi estem

Foto: Fragmenta Editorial

nosaltres. Els que vulguin buscar-me les pessigolles diran
escolti si vost s catlic. Vost creu en la Trinitat que l'hem
dexat a una banda. Vost t una oraci, pura oraci.
- La seva relaci amb Du ha tingut moments de
pujades i baixades o sempre ha estat constant?
- No em puc jutjar a mi mateix. Si tinc que ser sincer en totes
les coses que dic, no em puc jutjar a mi mateix. No ho s. I el
dir no ho s, estic dient dues coses: una que sc un beneit i
una altra que sc sincer.
- Sempre li ha sortit des del cor o des del cap?
- No he fet la distinci.
- Han estat les dues coses juntes?
- Una mica s. Potser aix m'ha salvat. Benaurats els beneits
perqu ells seran felios! Com que no es jutgen a ells
mateixos, doncs, no volen els fruits de les seves accions?
Passar factura de seguida. Jo he fet tantes coses. Escolti jo
podria comenar a posar monyos de moltes coses que
m'han sortit b i grcies a Du, per mira seria ingenu i, en
general, ho dic aix d'una manera molt senzilla: sc massa
intelligent per ser vanids! Sort! Ser vanids s una prova
de falta d'intelligncia.
Raimon Panikkar a Tavertet.
- Per la vida s curta i no arribem a tot arreu?
- La vida s com s. No s ni curta ni llarga. Amb mi ha sigut
llarga. Per no ho s, ja s'est acabant. No se sap mai, per
vaja!
- I quin s el secret per viure com vost ha viscut durant
tants anys?
- Renunciar a tenir un secret. Deixar-ho crrer. No voler. La
voluntat s l'esser primordial. Doncs no, ens ha fastiguejat
la vida. Voler, voler i voler... La nostra educaci: "nens teniu
que ser bons"! Una motivaci per per anar al cel o fer
diners. En el fons s el mateix. Les coses es fan sense un
perqu, espontniament. I ha perdut aquest valor de
l'espontanetat.
- Vost que ha rebut educaci des de la banda
occidental i del cant oriental, qu pensa que li ha servit
d'aquestes dues cultures per la seva vida?
- M'han servit totes dues.
- Qu recalcaria ms que li hagi servit d'una i de l'altra?
- La sntesis. Jo he estat educat aqu fins els 36 anys, que
per primera vegada vaig anar a la ndia. Per all, vaig tenir
la gran crisi o la gran transformaci. Em vaig ordenar
sacerdot, i aqu s que l'exemple del meu pare era un
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

exemple callat, tranquil, ser, que deixava fer, s

fonamental per mi. I li estic molt agrat. Ell tenia una
tolerncia, que no era "et tolero". No. Era una acceptaci,
era una naturalesa positiva. Quan em vaig fer capell va ser
Foto: Anna Aurich

per ell un cop molt dur. Per molt dur.

- Per qu?
- Home, que el fill gran, en aquell amb qui tenia tota la seva
Meditaci a Tavertet.
illusi perque ests pel negoci de la famlia, quan havia
arribat finalment a posar-se una mica a to, renuncis a tot i

9
 Entrevista

es fes sacerdot, no entrava segur en els seus plans.

- La seva estada a la ndia el va marcar fortament?
- Caram si em va marcar! Home jo no seria el mateix.
- Qu t d'especial?
- La tolerncia. La comprensi. Al dir especial, jo ho faig
malb tot. Quina s la seva especialitat? Sc el que sc i
prou!
- Pel que fa a la Teologia de l'Alliberament, quina s la
seva opini de persones com en Pere Casaldliga o
Leornado Boff, entre d'altres?
- No podem continuar amb una religi que exploti, una
religi dels rics. Una religi dels que tenen coses. La religi
s pobresa. Pobresa interior, i aix s el difcil.
-Vost ara ja de que s'en penedeix?
-Aqu podria dir una cosa molt escandalosa. No me'n

Foto: Paquita Ruera

penedeixo de res. s escandals! Home, hagus pogut fer
les coses millor indiscutiblement. Per, qu s millor? Si no
ho s que s millor. El que s millor per un cant, no ho s
per un altre.
- En el fons moltes vegades les coses ens surten Raimon Panikkar a una celebraci.
malament per no voldrem que sortissin d'aquella
manera? Jesucrist representa per mi la divinitzaci de l'home. Jo no
- Oi, i de quina manera! Jo no l'entenc el remordiment. Aix crec en un Du Pare totpoders. No existeix. A ms de ser
s molt dur de dir, per s molt sincer. Jo crec que el seu una falsa traducci, com ja he dit. No s totpoders. El que
esperit s aquest. Aquest s el mxim crec s amb la gradual divinitzaci de tot
compliment que Jesucrist ens va donar: us sser hum. L'home est destinat a ser Du.
he anomenat amics. L'amistat s el mxim I estic citant l'escriptura : "jo us he dit sou
valor. Jo crec que es pot viure sense fills, dus". I no ho creiem. Per qu hi ha tant
Sense meditaci,
sense dona, sense tantes coses, per no sense una mica de ateu? Perqu no creuen en ells mateixos. No
es pot viure sense amics. La teva vida si li contemplaci, digue-li creuen amb ells mateixos. s una de les
falta l'amistat est mancada. Aix sn com vulguis, no es coses que van totes lligades. Sense
veritats de sentit com, no m'invento res! pot viure vida humana. meditaci, sense una mica de contemplaci,
- I la figura de Jesucrist, qu va digue-li com vulguis, no es pot viure vida
representar per vost? humana.
- Home, si no hagus estat per Jesucrist - Aqu a Tavertet est molt b, s un lloc
primerament ja no estaria aqu. Segurament, com que jo no ideal?
sc monoteista, perqu sc trinitari, per consolar a la gent. - Home, en el fons s, no l'he escollit jo, va venir.
- Com va anar ben b que ans a parar cap aqu?
- Jo no coneixia ni el nom. No sabia ni que que exists
Tavertet. I vaig venir a parar aqu. Verdaderament va ser un
venir a parar aqu.
- Casualitat?
- O providncia.
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

- N'est content?
- Molt. Una cosa que em critica ma germana s que no he
pres cap decisi a la meva vida. Tot m'ha vingut donat. He
acceptat, aix s. Estic content d'haver vingut a la vida i
Foto: Jordi Simon

agrat, i al mateix temps, estic agrat d'haver estat convidat

al banquet de l'existncia. I hem estat convidats tots junts,
per aix no tinc cap remordiment.
Vista de lentorn de Tavertet.
Jordi Simon

10

Lestmul, la
L
a silueta de Raimon Panikkar es va fer ms petita i
concentrada al llarg dels darrers anys; la seva pell
apergaminada recobria uns besllums que calia
aprendre a desxifrar. La seva vellesa el va anar fent ms
dol. Continuava tenint aquella intelligncia elctrica tal
com va dir Octavio Paz, per ltimament era una electricitat
acompanyada de llgrimes, perqu sovint s'emocionava,
com si el seu cor no pogus contenir el que la seva
intelligncia copsava. Aix vivia la integraci dels quatre
elements: foc i aigua en el seu cos, terra i aire en aquell
indret privilegiat de Tavertet on es va retirar els darrers vint-i-
cinc anys. Des d'all va poder continuar aprofundint i
irradiant la complexitat del seu pensament polidric,
mandlic, paradoxal. Si hagus de citar tres frases seves
que ms m'han impactat escolliria aquestes: la trobada de
les religions no s una dispersi sin una convocaci al
centre de cadascuna d'elles, al centre com de totes; cada
pargraf que escric, cada frase, hauria de reflectir tota la
meva vida i ser l'expressi del meu sser; s'hauria de
reconixer la meva vida sencera en una sola frase; cal
trobar la veritat que hi ha en la mentida i la mentida que hi ha
en la veritat; cal trobar la paraula que hi ha en el silenci i el
silenci que hi ha en la paraula. Per la primera frase es
clarifica perqu la seva figura va inspirar a molts el sentit i
horitz del dileg interreligis: una crida, fins i tot una
exigncia a trobar-se des de i en la profunditat de cada
tradici, no en la seva perifria. La segona frase expressa el
comproms integral i existencial amb la seva escriptura.
Els meus records d'en Raimon Panikkar
s per a mi una mica difcil reflectir en un escrit el que
sento per un personatge tan gran com influent,
carismtic i a la vegada referent en tants camins de la
vida, i sobre tot pels que estem en aquest cam espiritual.
Vaig conixer al Raimon ara fa 23 anys, a la seva casa de
Tavertet. No estava prevista aquella trobada. Jo anava a
participar en un retir amb els Brahma Kumaris, i la casa que
vrem llogar se'ns va fer petita, aleshores alg de la nostra
Associaci que el coneixia l'hi va comentar i ell, desprs,
com sempre, ens va cedir la seva sala que n'hi deia multi
usos (anterior a la Fundaci Vivarium). Aquell home em va
sorprendre, en aquell temps el veia gran, per a la vegada
jove, amb un cor obert, ens parlava a tots com si ens
conegussim de feia molt de temps, com que ens llevem
d'hora per meditar al mat, i per no interrompre la intimitat de
la casa, vam convindre que ens deixaria una finestra oberta,
per la qual entravem directament a la sala. Des d'aleshores,
hem mantingut contactes des de la nostra Associaci,
especialment quan va venir a Espanya amb motiu del
Parlament de les Religions del Mn, Dadi Janki, que es
Homenatge
inspiraci
Foto: Unescocat
Amb els anys, Raimon Pannikar va adquirir un notable ress meditic.
La seva vida, el seu pensament i la comunicaci d'aquest
sn una i la mateixa cosa. Un estmul, doncs, a viure
integradament la prpia existncia, sigui quin sigui el medi a
travs del qual s'expressi. La tercera frase s un exponent
del seu pensament paradoxal, agut, inquiet, inconformista
amb una sola versi de la realitat. s expressi de la seva
visi a-dual de la realitat, de la seva capacitat de copsar la
interrelacionalitat de tot amb tot, on la part cont el tot i el tot
est format per totes les parts, sense excloure'n cap. La vida
i persona de Raimon Panikkar ha estat per molts de
nosaltres un estmul, una inspiraci i un repte a viure des la
profunditat i l'amplitud del misteri inesgotable del Real.
Xavier Melloni
Teleg i Doctor en Antropologia.
actualment directora administrativa a nivell mundial de
Brahma Kumaris. Ja a nivell personal, he anat a alguna
trobada a Tavertet, Garriguella, Barcelona, etc. i per
descomptat els seus llibre i articles, han estat per a mi com
un punt de referncia, sobretot en aquest camp Interreligis
en el que hem moc i m'apassiona. I va ser en aquest context
interreligis en que vam tenir la sort de comptar amb la seva
presncia en el II Parlament Catal de les Religions que
vam fer a Manresa. En recordo una frase que va dir s ms
important l'estat que tinguis, que no pas el que puguis dir en
una classe o conferncia, i tamb al comenar va dir, amb
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
un gest i estil molt propi, m'han dit que parli d'aquest tema,
per jo parlar del que em sembla que us haig de dir. Dins
d'aquest parlament, i en un dels mltiples actes que s'hi van
desenvolupar, em va tocar ser el moderador d'una taula,
on per un cant tenia en Raimon Panikkar i per l'altre en
Xavier Melloni, qu havia de moderar jo? Tan sols escoltar,
aprendre, callar...
Alfred Matarn
Associacio Brahma Kumaris Manresa
11
 Homenatge

Homenatge a Raimon Panikkar (1918-2010)

R
aimon Panikkar ha mort. Aquesta nota no pretn
ser ms que un homenatge, un acte de
reconeixement. Escric ms des de l'admiraci
cap a la seva persona que no des del coneixement
de la seva obra. Escric com a musulm catal comproms
en el dileg entre espiritualitats, per tamb com
simple sser hum agrat per la rebuda que
el propi Panikkar em va fer en la seva casa de
Tavertet, quan el vaig visitar amb Taoufik Cheddadi
l'any 2006. En aquella ocasi Panikkar ens va
parlar de la necessitat de trobada entre musulmans i
cristians, per a combatre amb l'arma de l'espiritualitat
aquesta bstia que ens amenaa: el nou ordre
mundial, la violncia de l'Imperi. Parlem tamb del
semita i de l'ari, categories en les quals s'han volgut
encotillar l'espiritualitat humana. I Panikkar ens va
expressar la seva solidaritat envers els musulmans
catalans, als quals considerava com discriminats i
vctimes de la creixent islamofobia. En Panikkar s'ajunten
mltiples dimensions, un sser hum complet o
integral, obert a l'esdevenir, constantment a la

Foto: Paquita Ruera

recerca de si mateix, d'una santedat concebuda
com autenticitat i lliurament. Una nova innocncia
o experincia cosmo-teo-ndrica a partir d'una
vivncia interior (meta-histrica) del Crist: "L'home
nicament s home quan t el cel sobre ell, la terra Retrat de Raimon Panikkar.

sota i els seus semblants al seu costat" (La intuci
cosmotendrica). L'obra de Panikkar s una porta a la
trobada entre les religions. Es tracta d'un dels grans
telegs catlics que han fet possible la superaci
de la cristologa que pretn que l'exclusivitat dels
mitjans de salvaci estan en mans de l'Esglsia. En termes
teolgics, Panikkar proposa passar del cristianisme a
l'experincia crstica i de la cristologa a la cristofona.
I parla de la superaci de la cristologa tribal i
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
histrica (La plenitud de l'home). Admetia, doncs, sense
embuts que la cristologa de l'Esglsia catlica ha
estat tradicionalment exclusiva i excloent. La idea
d'un Du encarnat en una persona, el qual delega
en una instituci No, la veritat no pot ser tan simple,
ni tan tristament humana. Per aix no sorprenen
declaracions d'aquest tipus: Constato que el
fonamentalisme cristi s molt ms perills, subtil
i intelligent que l'islmic. s un fet histric que l'Islam
ha estat ms tolerant. O aquesta altra: Que la
revelaci s'acabi amb l'ltim dels Apstols ha estat
una creena teolgica cristiana, sens dubte til,
naturalment, per a considerar a l'Islam com una
hereja i als Bah'i equivocats. Per raonant
aix ens quedarem tancats en la cultura del tronc
abrahmic. Com podem justificar les nostres

extrapolacions? s el temps escatolgic la fi d'una

temporalitat lineal? Sortir-se del tronc abrahmic:
aquest s un bon, bell programa! Com ja he escrit
en altre lloc, la idea d'una espiritualitat abrahmica no
Foto: Anna Aurich

encaixa amb la visi islmica del pluralisme religis.

No s ms que una reducci historicista del cicle
universal de la profecia. Per la mateixa ra, constitueix una
reducci de la cristologa inclusiva defensada
Eucaristia a Tavertet.

12

per Raimon Panikkar. L'experincia de Du no pot ser
encaixada ni retinguda per una tradici determinada,
ni s presonera de la histria. Aquestes sn les
contradiccions que el dileg descobreix, quan vam
deixar de veure a l'"altre i ens veiem a nosaltres
mateixos en el mirall inacabat de l'hum. Llavors
vam descobrir que l'expressi dileg inter-religis
s una redundncia, doncs en el fons tot dileg
autntic s sempre religis, i el religis no s
sin una forma de dileg: L'home s homo religiosus,
ats que el gnere hum sempre s'ha plantejat
preguntes definitives. Aquestes preguntes donen
lloc a la ms profunda comunicaci entre les
persones i sn fruit d'una crida que les precedeix
(El dileg indispensable. Pau entre religions).
Parlem doncs d'experincia inter i intra-religiosa,
d'interpenetraci i festa compartida, del cosmos unitiu
i de la crida-arribada de l'Estimat. Les religions
han deixat de ser el camp de mines de la teologia.
Al-hamdulil-lhi Rabb al-alamin. Lloat sigui el Senyor,
Sustentador de tots els mns. Qui es queda tancat
en la seva religi o en la seva doctrina
o en la seva ideologia, sense obrir-se a totes les
formes de coneixement, acaba fent de la seva
veritat un mur infranquejable. Cap religi es basta
a si mateixa, com no es basta cap home, com no
es basta cap poble.
Certament, us hem creat a tots de bar i femella,
i us hem fet nacions i tribus,
perqu us reconegueu els uns als altres.
Realment, el ms noble de vosaltres davant Du
s aquell que s ms profundament conscient d'Ell.
Certament, Du s omniscient, conscient de tot.
(L'Alcor 49:134)
Foto: Paquita Ruera
Trobada de Vivarium a Tavertet.
Homenatge
Foto: Paquita Ruera
Raimon Panikkar a una de les trobades de Vivarium.
Estem connectats, tots som un. I per aix tot dileg
s tamb poltic. La dimensi poltica del dileg
religis es diu cultura de la pau, lluita contra
l'opressi, amor al pluralisme, combat contra la fam.
Per perqu el nou paradigma sigui possible,
cal superar plenament el vell paradigma exclusivista.
s necessari el que Raimon Panikkar ha qualificat
com desarmament cultural: Entenc per desarmament
cultural l'aband de la trinxera en la qual s'ha
encasellat la cultura moderna d'origen occidental,
que considera quelcom adquirit i uns valors negociables
com el progrs, la cincia, la democrcia, el mercat
econmic mundial Aquest desarmament s condici
essencial per a poder establir un dileg en condicions
de paritat amb totes les cultures de la terra.
(Pau i desarmament cultural). Avui es mata en
nom de la Democrcia, de la Llibertat, de la
Civilitzaci. Es mata com abans en nom de la
supremacia d'occident. S'arrasa amb la diversitat
en nom de valors superiors. La superaci del
cristocentrisme ens obre a una nova possibilitat
de trobada, ja no des del complex de superioritat
de l'home blanc, sin des de l'experincia de la
no-dualitat com a fonament d'una vida plena.
Doncs la pau humana est vinculada amb l'ordre
csmic, la pau humana s la nostra participaci en
aquest ordre.
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
Descansa en Pau, Raimon Panikkar.
Que aix sigui, insha Al-lh.
Abdennur Prado
President de la Junta Islmica Catalana
13
 Homenatge

El meu Raimon Panikkar

E l meu Raimon Panikkar, el que jo tinc en la meva
vivncia, no s per a fer un article llarg, il.lustrat i
documentat. No em vaig relacionar directament
amb el mestre Panikkar perqu la vida i la feina no m'hi
van portar. Per Raimon Panikkar s d'aquelles persones
que, sense que les tractis directament, les tens presents,
les escoltes, les llegeixes, les segueixes perqu hi
sintonitzes, t'enriqueixen, et formen, t'ajuden a crixer.
Fa uns quants anys que vaig tenir un contacte directe
amb en Raimon Panikkar al cim del Canig, sense esperar-
ho. Era en la commemoraci del centenari del poema
El Canig de Jacint Verdaguer. El llavors President Pujol
i la seva esposa Marta, que passaven les seves vacances
d'estiu a Queralbs, organitzaren una anada a peu des de
Nria fins al cim del Canig per a celebrar l'efemride
verdagueriana. Un grup d'excursionistes els

Foto: Ilvio Gallo

acompanyrem, entre ells l'scar Cadiac que feia pocs
mesos que havia fet l'Everest. La caminada ens ocup
una primera jornada sencera, plantrem tendes al Pla
Raimon Pannikar.
Guillem per passar-hi la nit i culminar l'ascensi el mat
segent. Quan Mn. Zayas, amic de la famlia Pujol, i jo ens Rdio amb Tavertet, vaig fer els posibles per a no perdre'n
disposvem a iniciar la Missa al costat mateix de la creu del ni una. Era or de llei que confirmava les idees i intucions
cim es present en Raimon Panikkar, dels qui no hem acceptat mai el conformisme
esbufagant per poder-hi ser a temps, i que, d'anys, sempre hem cregut i fomentat
amb un jersei vermell esclatant, de bon el dileg intercultural, interreligis i un
excursionista, i ens deman amb tota Ecumenisme dreturer, no pas de rebaixes.
Era or de llei que
senzillesa i humilitat poder concelebrar La visi i vivncia del mestre sobre els
confirmava les idees
amb nosaltres dos. Les salutacions per desequilibris econmics mundials, el
i intucions dels qui
part del President i la seva esposa foren no hem acceptat mai materialisme creixent, la irracionalitat de
efusives, altres intentaven saludar-lo molta publicitat, el menyspreu ignorant i
el conformisme
tamb, per Raimon Panikkar insist que sistemtic contra la persona humana, la
ja tindrem temps de saludar-nos i que el lectura de les mitologies com a expresi
que convenia era iniciar la Missa en d'espiritualitats, la valoraci del racionalisme
aquell cim verdagueri. Acabada greco-rom que en diem cultura clssica, etc., eren un
la celebraci tots ens saludarem en breus moments, mestratge que en el meu cas complementava la meva
inicirem el descens vers els Corralets i vaig perdre formaci bblica, teolgica i cvica a la Universitat Central.
de vista al mestre. El segon contacte, indirecte, que vaig La tercera ocasi que em cal esmentar de la meva relaci,
tenir, van ser les connexions d'Antoni Basses de Catalunya directa per indirecta, amb en Raimon Panikkar, va ser al
Temple de Sant Antoni M. Claret de Vic un dissabte en que jo
presidia la Missa a les vuit del vespre, i vaig veure'l entre els
fidels que assistien a la celebraci de la viglia dominical.
Em vaig trobar tant sol dalt el presbiteri, amb el sentiment
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

que ens equivocvem en tenir l'assemblea tan

callada, sense participaci parlada o dialogada.
El sacerdot Raimon Panikkar ha estat una de les
Foto: Aurora Capdevila

persones que m'ha marcat la vida, sense ell saber-ho.

Ell, ara viu el fonament i el tot, feli d'eternitat, ple
de Du. Que pregui per nosaltres.

Anton M. Vilarrubias cmf.

Raimon Panikkar a la seu de Vivarium. Delegat de dileg interreligis i Ecumenisme a la dicesi de Vic

14

C o m i
L
'abril del 2008 vaig tenir l'honor de ser el padr de
Raimon Panikkar en l'acte solemne en qu la
Universitat de Girona li va conferir el doctorat honoris
causa. La universitat reconeixia aix el treball del pensador
catal vivent ms influent i ms internacionalment
reconegut, i s'afegia a les moltes distincions acadmiques i
institucionals que va tenir en vida. El gran reconeixement a
Raimon Panikkar, per, l'han fet els milers i milers de
persones que arreu, encara ms a l'ndia, als EUA o a
Catalunya especialment a Tavertet, i tamb a la rdio o a la
televisi, l'han pogut escoltar i s'han pogut enriquir amb el
seus pensaments. Ara b, l'enorme activitat de Raimon
Panikkar noms rep el seu sentit profund de les idees i de
les vivncies que la informen. Durant ms de trenta anys va
tenir un contacte intens amb l'ndia, que va visitar per
primera vegada el 1954. Me'n vaig anar cristi, em vaig
descobrir hind i torno buddhista, sense haver deixat de ser
cristi, va dir ell mateix. Raimon Panikkar no ha estat un
pensador convencional. Ben al contrari, trenca molts
esquemes, convencions i prejudicis. La seva solidesa en el
domini del pensament filosfic occidental i els seus
excepcionals coneixements de les tradicions filosfiques i
espirituals de l'orient li atorguen unes condicions i una
capacitat per al dileg interfilosfic i interreligis
absolutament inhabituals, no solament entre nosaltres sin
tamb en l'mbit internacional. En uns moments, en qu el
pensament oriental est guanyant terreny i seguidors entre
nosaltres, la figura de Raimon Panikkar s'ala amb la
mxima autoritat de qui s un referent expert, rigors,
profund. La filosofia, que s un saber obert constantment a
la reflexi de tot all que s hum, troba en Panikkar un
pensador original i sense complexos, perqu sap de qu
parla i perqu proposa relacions i accepta diferncies que
noms poden ser exposades i debatudes per aquells que
les han viscut i ents des de dins mateix de cada tradici.
Panikkar, que ha pelegrinat tant, proposa el pelegrinatge
com a smbol de la vida, per no com la vida mateixa,
perqu el pelegrinatge ha de ser no solament exterior sin
alhora tamb interior. Panikkar insisteix en la inseparable
interconnexi del cosmos, du i l'home per a ell, els tres
elements principals de la vida, alhora que mostra els lmits
i l'ambigitat de qualsevol plantejament que sigui
exclusivament cientfic o cultural. I subratlla, per tant, la
santedat de la vida, entesa com una secularitat sagrada:
tots els ssers sn sagrats, tots sn inviolables; d'aqu que
denunci la manca de sensibilitat per la santedat de la
matria. Quan parlem del que s hum, del que s div, del
que s material, no estem parlant de tres realitats
separades sin de tres aspectes d'una nica i mateixa
realitat. Panikkar s un dels rars intellectuals que sost la
primacia de la prctica, de la vida mateixa, un intellectual
que defensa la diversitat cultural com a absolutament
Homenatge
a t
Foto: Paquita Ruera
Raimon Panikkar a una trobada al Vivarium a Tavertet.
necessria per a la plenitud humana, s a dir, per a
comprometre's en un progrs continu de creaci i recreaci.
Per aix el dileg s tan important per a ell. El dileg no s
un simple luxe o una activitat ms o menys prescindible: el
dileg s l'nic cam del progrs. I el dileg entre religions no
ha de ser tampoc un mer debat sobre doctrines i creences
sin que ha d'esdevenir un intercanvi sincer perqu els que
hi participin ms o menys creients, creients d'unes o altres
confessions o religions puguin compartir experincies i
crixer en saviesa. En un mn castigat per lluites constants,
pel dogmatisme i l'egoisme, la contribuci de Panikkar obre
noves possibilitats tant per interpretar la vida i la realitat com
per crear una nova atmosfera global de comprensi i de
pau. Aix explica que el seu lideratge espiritual i intellectual
hagi estat reconegut per milions de persones a tots els
racons del mn. Raimon Panikkar va ser un home amb
molts coneixements professor durant ms de quinze anys
a la Universitat de Califrnia, per va saber sempre que els
coneixements no sn res si no t'obren a un cert coneixement
del mn i dels humans que, segons testimoni de la seva
prpia vida, s el cam per obrir-se a un cert coneixement de
du. Ell mateix feia un auguri a la universitat al final del seu
discurs de recepci del doctorat honoris causa. Deia: Faig
l'auguri que la universitat pugui recrrer un cam molt
revolucionari: que la universitat no ofereixi solament
especialitzaci sin alguna cosa que sigui verament
humana. El llegat espiritual i intellectual de Raimon
Panikkar s per a nosaltres un comproms. Ja s'est
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010
publicant la seva obra completa en itali i en catal, i s a
punt d'editar-se en francs i en angls. La seva biblioteca
ser aviat consultable a la Universitat de Girona. En Raimon
ja no ser entre nosaltres, per encara ser nostre, perqu
la seva vida, el seu pensament i la seva amistat ens seran
estmuls permanents i, s clar, motiu de gratitud i de joia.
Josep-Maria Terricabras
Paraules en el solemne acte de comiat de Raimon Panikkar
a l'Abadia de Montserrat, el 3 de setembre de 2010
15
 Homenatge

Jo, tinc un oncle

Jo, tinc un oncle.

Tinc un oncle, sacerdot.

Ordenat l'any 46, li he sentit explicar ms d'una vegada a la meva mare, la
primera missa a la Parrquia de Sarri. Va ser molt emotiva per a la famlia.
Formava part del bisbat de Varanasi, ciutat on va viure molt temps, i a on
mantenia amb el Bisbe, Patrick d'Souza, una relaci ms filial que jerrquica.
Les seves celebracions mai eren iguals. Provocava la participaci activa dels
assistents, i anava sempre al fons, alliberant-se de formules i formulismes.
Era un sacerdot de Du. Cristi, Hinduista i Budista.

Tinc un oncle, amb qui he compartit el caliu familiar.

Foto: Jordi Simon

En els nadals i en les ocasions en que ens trobvem en famlia, ms freqents
aquests ltims anys, les sobretaules s'allargaven, els temes banals no hi tenien
cabuda. Sempre somrient. I pacient, ja que sovint tenia que repetir i simplificar
els seus raonaments per tal de que aconsegussim seguir-lo.
Entranyable pels familiars i molts amics que ens acompanyaven. I profits, sempre profits.
Com diu en Mayor Zaragoza, hi estiguessis o no d'acord, desprs d'escoltar-lo sabies que sabies ms.

Tinc un oncle, Pensador.

Filsof i Teleg.
Per d'aquesta vessant, ja ens en han parlat. I a ms a ms, mentiria si us
digus que segueixo tots els seus raonaments.

Tinc un oncle, que lluita per apropar la societat als valors espirituals.
En els seus llibres, en les xerrades que feia a Tavertet, en la rdio, en la
televisi..., sempre animava a tothom a actuar, a pensar, a enriquir-se, en
definitiva, a ser feli.
La felicitat no es troba en foteses, i la nostra obligaci, ell en deia obligaci,
s ser felios.

Tinc un oncle, que lluita per apropar l'esglsia a la societat.

Veia l'estructura eclesistica anquilosada, per ell creia en l'esglsia.
Per aix en cap moment se li va passar pel cap allunyar-s'hi. Al contrari, el que volia era fer-la avanar.
Recolzat pel seu Bisbe de Varanasi, va donar unes passes que, encara avui, resten indites.

Tinc un oncle, que atrau a molta gent.

Gent molt diversa, per sempre disposada a ajudar.
Gent, disposada a donar el millor d'ells mateixos per un ideal.
Gent, amb la quina s un privilegi coincidir en aquesta vida.
La Xarxa de Manresa Nmero 18 Desembre 2010

Podria dir moltes ms coses, per de paraules ja ens en deixa ell, moltes, d'escrites.

Jo noms us volia dir, que he tingut aquest oncle.

Us volia dir, que encara tinc aquest oncle.
I us vull dir, que sempre tindr aquest oncle.

lex Plach i Pniker

16