Etnosistemes Religiosos A L'Hospitalet de Llobregat

Etnosistemes
religiosos
a LHospitalet de
Llobregat
REFLEXIONS TERIQUES I
APROXIMACI ETNOGRFICA INACABADA1
JOAN MANUEL CABEZAS LPEZ

Doctor en Antropologia Social
Coordinador dEtnosistema
www.etnosistema.com
joanmanuel.cabezas@gmail.com
Aquest estudi va comenar el gener del 2006 i sestengu en el temps fins al mes de juny del mateix any. Per
raons econmiques no va poder aprofundir ms en les realitats dels etnosistemes analitzats, ni tampoc va poder
incloure daltres grups amb els quals ja shavia realitzat un primer contacte: Sikhs, Hindustes, Bah, Taostes...
AGRAMENTS
Als ciutadans i ciutadanes de LHospitalet de Llobregat, siguin de

la procedncia que siguin, parlin els idiomes que parlin, i
comparteixin qualsevol tipus de fe, prctica religiosa, creena o
sistema cosmolgic. A totes i tots, el nostre pregon agrament per
llur predisposici, suport i amabilitat.
A les persones, institucions i entitats que han dipositat llur

confiana en lequip antropolgic que ha iniciat aquest estudi, i
que no ens ha fiscalitzat en cap moment la nostra tasca de recerca,
permetent-nos una llibertat dacci que sempre hauria dsser la
base de tota feina cientfica rigorosa, i profundament neutral des
del punt de vista religis.
INTRODUCCI
ETNOSISTEMES I
SISTEMES DE CREENCES:
UNA NOVA PERSPECTIVA EN LA
GESTI I LANLISI
DE LA DIVERSITAT
ETNORELIGIOSA
REFLEXIONS
GENERALS ENTORN ALS
2
NOUS MOVIMENTS
RELIGIOSOS
A LHOSPITALET DE
LLOBREGAT
1. ACLARIMENTS INICIALS
2
La immensa majoria de referncies bibliogrfiques i meditiques a les comunitats religioses installades

recentment a Catalunya les denominen amb un apellatiu que hem cregut oport posar entre cometes: en primer
lloc, perqu moltes daquestes creences no tenen res de noves (cas del Taosme, lHindusme o lIslam), daltres
reclamen arrels en el cristianisme primitiu (evanglics, adventistes), i fins i tot en lAntic Testament (el primer
Testimoni de Jehov fou Abel, segons aquest collectiu). El que s que resulta noveds s la confluncia de totes
aquestes creences en un espai circumscrit, la ciutat de LHospitalet de Llobregat i els seus barris, i per aix hem
conservat el mot convenientment relativitzat.
Aquest estudi preliminar sobre el complex i ric teixit intercultural de religions i/o sistemes de
creences que configuren el paisatge hum de LHospitalet de Llobregat s, i aix s bsic
subratllar-ho, decididament neutral. Lexcepci que trobaran els lectors sn textos que no
deriven directament de lanlisi i de la sistematitzaci dels significats que creiem trobar en els
fets copsats. Es tracta de textos que recullen opinions de creients, textos basats en discursos i
doctrines que prenen com a base lopini des de dins de les religions, i relats religiosos
realitzats des de linterior de lptica que aquell grup ha fet seva (visi emic).
Cal deixar molt clar que partim del concepte dels etnosistemes (Cabezas Lpez, 2000), dins
dels quals incloem els imaginaris considerats com a religiosos. Aquests sn un tipus
detnosistema caracteritzat pel fet que la matriu sociopsicolgica (bid: 474) dels quals es basa
en una determinada religi, s a dir, un fet social que remet a legitimacions considerades
com a sagrades. A LHospitalet de Llobregat no es troben comunitats religioses en mosaic,
ni tan sols hi sn representades manifestacions de tradicions religioses, ja que aquestes noms
existeixen com a actus purus en els processos socials reals. Les religions del municipi no sn
hipstasis sorgides dun ordre arquetpic o dun buit metafsic, sin que jeuen sobre una
experincia real i una prctica efectiva.
Hem prioritzat el treball etnogrfic, de proximitat i qualitatiu, incidint no pas en les religions
com sistemes teolgics que viuen en labstracci sin, tal i com acabem dexposar, en tant
que etnosistemes que necessiten sser explicats en la seva complexitat, en moviment i,
sobretot, actuant en la praxi ritual i collectiva, fora de la qual no adquireixen significaci
social3.
s fonamental conixer les bases i les modulacions de les cerimnies i ritus collectius o
individuals, ja que per a entendre una religi particular hem d'estudiar els seus efectes. La
religi, per tant, ha de ser estudiada en acci. Aquesta acci encarnada en els ritus s, en
definitiva, el que constitueix no noms la manifestaci de la religi, sin la religi mateixa.
3
Parlar de significaci social implica un pleonasme, una reiteraci similar a la de situaci construda: tota
situaci no pot ser ms que construda pels actors socials que lhan creat, i tota significaci noms pot ser social,
encara que una primera anlisi ens la pugui presentar com a resultat dun procs intellectual exclusivament
individual. Rebutgem, doncs, lindividualisme metodolgic i, per contra, apostem per una postura que contempla
tot acte de conducta (i de creena) com a socialment configurat.
Per aquesta religi no existeix en un mbit extrnsec separada de la realitat social, de

lespai ni de les condicions materials dexistncia.
Una cosa s la teologia i la seva expressi, la religi teolgica, que pocs cops s practicada
socialment i, per tant, no esdev dinters pel que fa a lobjecte daquest estudi. Lluny de la
teologia, per a la societat el que existeix s una altra cosa ben diferent, i que lantropleg Joan
Prat anomena experincia religiosa ordinria: un conjunt de comportaments, ritus,
concepcions, vivncies, representacions socials i smbols de carcter religis que persones
concretes practiquen en un marc espacial i temporal tamb concret (Prat 1983: 63).
Un hind pot ser testa, pantesta, ateu, comunista, etc, per all que el converteix en hind
sn les prctiques rituals que realitza, s a dir, all que fa (Staal, 1989: 389). La idea de
religi en acci pot resumir-se en la segent frase del Llibre dels ritus (Yeh Chi): Les
cerimnies sn el vincle que mant ms unida a la multitud, i, si desapareix el vincle, la
multitud cau en la confusi.
Per practicar una religi no vol dir tenir fe de forma automtica. En el cas catlic, per
exemple, hem pogut comprovar com la praxi religiosa consuetudinria s un sistema de
representaci en el qual la fe juga un paper poc rellevant, i lexecuci daquesta prctica en
absolut exigeix que els concursants tinguin creences que prenguin la figura d'un ordre csmic
div o duna transcendncia que vagi ms enll de lexistncia biolgica de lsser4.
Cal comentar que cap dels etngrafs que ha realitzat la recerca, ni tampoc lassessor acadmic
ni el coordinador de la mateixa (aquest qui escriu), participen de cap creena religiosa5, i en
tot moment hem observat i analitzat les creences, rituals i opinions amb el profund respecte
que totes les religions i daltres articulacions de la conscincia humana ens inspiren, ensems
4
Tot i que la temtica no queia de ple en els objectius daquest estudi, les interaccions etnogrfiques amb
catlics autctons, sobretot durant la Setmana Santa, per tamb en converses ocasionals, ens confirmaven que
fe i religi no sempre van de la m i, en fora casos, es pot ser religis essent ateu (vegis la Confraria 15+1), i es
pot ser creient sense ser gens religis
5
Hi insistirem els cops que calgui: una de les bases essencials per a abordar amb objectivitat una temtica com la
de les creences religioses se centra, segons el nostre punt de vista, en un eix imprescindible: que cap dels
investigadors estigui vinculat amb alguna o altra tradici religiosa. El biaix que aix podria implicar
erosionaria de forma decisiva el valor de linforme i del discurs de fons que shi podria recollir.
que amb el ms gran allunyament emocional i sentimental en relaci amb qualssevol

daquests mbits de significaci, i tamb amb les seves diverses fesomies, organitzacions,
jerarquies, estructures, praxis, dogmes i construccions doctrinals.
A ms, cal deixar ben clar que al llarg de tota la investigaci hem utilitzat un enfocament que
resta conscientment allunyat de disquisicions morals (favorables o contrries).
Les nostres hiptesis de treball han tractat dsser el suficientment flexibles i mplies per a
que es poguessin amotllar a lobservaci etnogrfica, la qual ha donat fora mostres palpables
de que les preconcepcions que tothom sempre atresora (encara que no ho vulgui) abans de
lobservaci i lanlisi, sn sovint preconcepcions que poc tenen a veure amb el que desprs
existeix.
Lestudi que presentem fa descripcions i avaluacions de caire analtic, aix com prescripcions
per a la gesti intercultural de la diversitat religiosa, per sempre mantenint la totalitat de
les creences que conviuen en el municipi en un plnol horitzontal.
Ens consta que en algunes geografies del pensament enquadrades en el catolicisme tenen molt
clar lexistncia de jerarquies absolutes que parteixen de la falsa (i perillosa) noci
dautoctonia; per aix no els ha agradat ni el fet que inclogussim les creences suposadament
autctones6 al costat de les noves religions7(com si aix suposs una mena dhumiliaci),
ni que fssim aquest descentrament contra letnocentrisme que considera com a superior la
religi prpia del territori que hom anomena dacollida, i decidssim tractar totes les
creences presents en lespai social hospitalenc (dins i fora del municipi8) des duna absoluta
horitzontalitat. Lextic s all quotidi, i viceversa. Si no es parteix daquesta premissa, tota
recerca que es faci des de les cincies socials estar esbiaixada de forma absoluta.
Voler incloure la religi catlica en lestudi ha estat vist gaireb com un atac a la naturalitat de la suposada
condici daquesta creena com a religi prpia del pas. No cal dir que tampoc no hem pogut contactar amb
un important collegi de lOpus Dei situat al barri del Gornal...
7
Reprenent el ja esmentat uns pgines abans, resulta certament una impostura parlar de noves religions fent
referncia, per exemple, a una tradici com lhindusme, que noms t 4.500 anys dhistria(com a mnim)
8
Lespai social i imaginari depassa (i travessa) lespai euclidi, tridimensional i circumscrit, de lmits
geomtrics, que caracteritza un territori administratiu, com s el cas dun municipi. Per aix hem decidit, per
exemple, incloure en aquest estudi els hospitalencs que realitzen prctiques religioses en el temple dels Hare
Krishna de Barcelona, o en lesglsia evanglica romanesa de Castelldefels.
I aix independentment de la procedncia, organitzaci, demografia, antiguitat i grandria de

la comunitat analitzada: no hi ha esglsies autctones i religions immigrants, no hi ha
creences normals i daltres extiques, el que hi ha sn religions i sistemes de creena de
LHospitalet de Llobregat, on hi participa part de la seva poblaci, i que constitueixen part del
patrimoni intercultural del municipi.
Com ja hem apuntat anteriorment, el nostre estudi tracta dsser el mxim dobjectiu possible
en el seu enfocament, s a dir, pretn emprar una racionalitat explicativa dels fets histrics i
de les idees religioses, cercant lexistncia de parallelismes amb institucions i funcionaments
culturals, trobant principis que les regeixin i tamb alteracions, convertint les informacions
etnogrfiques i bibliogrfiques en text (etnologia) i el text en anlisis que permetin fer
manifest el sentit dall copsat: lantropologia prpiament dita.
Les anlisis antropolgiques sobre religions, i encara menys els informes etnogrfics, no sn
pas un substitut de la realitat, sin un instrument de coneixement de la mateixa, sempre
provisional i relatiu. Com tot el coneixement cientfic, cal subratllar. Aspirem a fabricar
artefactes conceptuals arbitraris que facin comunicables estructures i sistemes que ens
permetin saber ms sobre el funcionament de determinats aspectes del mn, en aquest cas del
que podrem anomenar, de forma mplia, la religi: un sistema de conceptualitzaci en qu
all sant/sagrat s el valor central9.
Si volem afinar ms la definici de la religi, considerem oport emprar la que utilitza Pedro
Crdoba (1989: 70-82) per a definir religi popular i que, de fet, nosaltres usarem per a
definir la religi, doncs no distingim pas entre oficial i popular10:
Comunicaci personal de Manuel Delgado Ruz.

Ms endavant incidim en la per a nosaltres falsa, artificial i classista dicotomia entre religi oficial i religi
popular.
10
La religi s una estructura de ritus i mites, de prctiques i creences relatives a coses

socialment considerades com sagrades, que tenen un valor institucional reconegut per la
comunitat, que constitueixen modalitats d'acci social i que sn vehicles d'expressi d'una
determinada ideologia cultural
Tot i amb aix, aquesta definici ha dsser sempre relativitzada, i la seva aplicaci a les
nombroses formes religioses presents a LHospitalet sha de fer reconeixent les especificitats
de cadascuna delles i, evidentment, llur prpia autodefinici. Cal afegir que lmbit dall
religis est incls en un de ms ampli i que el sublima: el de les formes de dir, fer i pensar,
s a dir, les modulacions dels sentits que persones o grups atorguen a la realitat i que
vehiculen la seva acci en base a interessos, situacions especfiques i marcs contextuals
concrets. De fet, les religions no es poden estudiar si no s contemplant-les com a una forma
especfica de fet social.
Pel que fa a lptica metodolgica emprada, no hem cercat estructures estables, ordres ferms,
ni all determinat i els seus determinants. Per aix no vol dir que no sigui possible realitzar,
com hem fet, observacions minucioses, elaborar hiptesis plausibles que atribueixin a all
analitzat una estructura, ni tampoc que no sigui viable seguir les passes que ens permeten
actuar com a cientfics socials que som, com a antroplegs en condicions de formular
proposicions descriptives que facin referncia a esdeveniments que tenen lloc en un temps i
espai determinats i, a partir delles, crear generalitzacions empriques i teriques que ens
portin a constatar lexistncia de sries de fenmens associats entre s (Delgado, 2007: 85,
110-112).
2. RELIGIONS I CREENCES EN LHOSPITALET DE LLOBREGAT:

CONDICIONS, COMPETNCIES/FUNCIONS, I TIPOLOGIES
Condicions
Existncia dun fort augment de la demanda de sentits de la vida com a conseqncia de
diversos factors:
- El canvi rpid en els models socials.
- El fracs o i la prdua de crdit de les grans ideologies i de les esglsies

institucionalitzades.
- El desarrelament produt pel procs migratori, amb potencial allament social,

estranyament i solitud, all que les visions psicologicistes anomenen com a dol migratori,
per que, des de la nostra perspectiva, allunyada de les patologitzacions, es pot considerar
com un procs inicial dadaptaci a un nou marc ecolgic hum (etnosfera).
- Aquesta nova etnosfera de trobada a la qual cal adaptar-se per a poder integrar-shi
de forma reeixida (vid. ms endavant els apartats competncia socialitzadora i competncia
dintegraci sense assimilaci).
- Els encontres i desencontres amb sistemes de valors i codis de comunicaci diferents,

que generen la importncia de redistribuir els significats i avituallar-se de llocs a on fer
pivotar aquest procs.
- Recerca dinstitucions socials (religioses, en concret) que els pugui proveir de noves
eficcies simbliques que orientin l'acci i la dotin de contingut intelligible, dordre, i
dordre clar (vid. els apartats funci simblica, suport social, i competncia
teraputica.
10
Marc de la situaci
Confluncia, reacomodament i competivitat entre cosmologies en el si duna societat

complexa caracteritzada per un noms potencial lliure trnsit de significats i vincles
identitaris.
Existncia detnosistemes interculturals, no pas de comunitats tradicionals

perfectament delimitades, que mai no han existit enlloc. La gran majoria dels espais de
culte sn interculturals.
Existncia de nombrosos elements que desmenteixen que ens trobem en una societat
on la identitat tnica no resulta pas dimportncia en larticulaci social, i que
impugnen la creena naf que les religions noms aporten diversos camins cap a un
mateix Du.
Persistent dualitat religi/cultura normal, religi/cultura estranya com a

conseqncia del fonamentalisme culturalista, encara aclaparadorament dominant en la
societat dacollida.
Manca de dileg entre religions per incompatibilitats doctrinals, i desconfiana mtua,

sobretot de les esglsies catliques autctones en relaci amb les religions
nouvingudes.
Manca de mitjans de vinculaci entre comunitats religioses.
11
Caracterstiques de les noves religions
En primer lloc, cal destacar, sobretot en les religions que a casa nostra sn
conversionistes11, el rol fonamental dels vincles tnics, venals i familiars.
A LHospitalet de Llobregat lesglsia Catlica, lIslam, lHindusme i la religi Sikh

sn, grosso modo, comunitats els membres de les quals tnen estatus adquirit, s a
dir, en nixer ja en formen part en la majoria de casos.
En el cas dels cultes darrel hindobudista (Brahma Kumaris, per exemple), dels
hospitalencs de fe Bahai, i de la gaireb totalitat de fidels desglsies evangliques,
Adventistes, Testimonis de Jehov i Mormons, existeix un procs de conversi, per la
qual cosa existeix un estatus adscrit.
Apostolat: mobilitzaci de recursos humans amb la finalitat de difondre idees i

sentiments de naturalesa religiosa
La formaci de noves comunitats religioses, i el seu reclutament, sn processos

conscients i deliberats. No hem copsat, en cap cas, res que fos massa diferent, pel que
fa al procs formal, a la inculcaci ideolgica. Tampoc no hem observat res gaire
diferent als processos de socialitzaci que tenen lloc no noms a lescola, sin a la
feina, dins la famlia o en les organitzacions poltiques o en les entitats socials, tan
formals com informals.
El carcter comunitari i fins i tot comunal dalguns grups religiosos no sn gens

diferents al que existeix en fora ordres religioses catliques, ni la recollida de delmes
i ofrenes als temples resulta un fenomen estrany, i encara ms si els comparem amb
lexistncia dordres mendicants que van fer de la recollida pblica de bns i diners un
element fonamental de la seva existncia.
11
s a dir, totes aquells que tenen un estatus adscrit.
12
En alguns casos ens trobem amb comunitats fortament jerarquitzades (Testimonis de

Jehov, Mormons, etc.), per cal recordar que gaireb no existeixen esglsies
organitzades sense una jerarquia, per no parlar de lestricta jerarquitzaci present en
tots els nivells de les administracions pbliques i privades, del poder judicial i
executiu, de lExrcit, de la policia, de les grans empreses, etc.
Moltes de les religions que incorporen nous membres sn meritries: hi entren noms
aquells que han estat considerats amb mrits per a incorporar-se.
Les conversions sn viscudes sovint com un nou naixement.
Llurs justificacions ideolgiques sn atribudes a una autoritat sagrada.
Autoconscincia de tenir una missi a realitzar: projecci cap al futur, proselitisme

(recerca de fidels).
En tots els casos que hem pogut copsar, tant latribuci a una autoritat sagrada de llur missi
com lautoconscincia de la necessitat de dur-la a terme, s sincera i ntidament percebuda.
La negligncia o linsuficient comproms dels membres poden portar, en alguns casos,

a exclourels del grup. No ens trobem pas davant dun mecanisme moralment
denunciable, sin duna tcnica dautoregulaci sistmica prpia de gran majoria
dinstitucions, sobretot aquelles on hom hi entra de forma voluntria i conscient.
Relaci conflictiva o absoluta incomunicaci (mtua en els dos casos) amb les
esglsies institudes, tot i que el conflicte noms s latent.
Desconeixement mutu dels emplaaments espacials daltres comunitats religioses, aix

com de les seves caracterstiques.
13
Percepci negativa de les religions altres per part duna significativa porci de la
ciutadania autctona, sobretot de religi catlica: des del rebuig a lIslam (amb
estereotips i falses concepcions), la indiferncia negativa cap a Hinds i Sikh (mescla
de desconeixement i destereotips,) fins a la consideraci sistemtica com a secta a
tota esglsia que no sigui la institucionalitzada i dominant, s a dir, la catlica romana,
que encara s percebuda com la normal per molts ciutadans autctons'.
Renncia total o parcial, real o nominal, a lorganitzaci de caire eclesial, amb

excepcions notables (Mormons, sobretot).
Vivncia directa i personal del vincle amb el que els creients consideren com la
divinitat, ms que no pas a travs duna espcie de mediadors entre les persones i el
Du al qual es refereix cada grup religis.
En totes les comunitats darrel evanglica existeix una exaltaci de lexperincia

religiosa individual.
Importncia del carisma a lhora dexplicar la creaci i el manteniment de les

autoritats religioses (vid. ms endavant competncies carismtiques).
Important rol de la identificaci tnica, incloent-hi la identitat religiosa. No noms es

creu en un sistema religis, sin que shi pertany i hom shi identifica. A ms, hi ha
certs predominis etnonacionals depenent de la comunitat religiosa, per la qual cosa
retrobem la pertanyena tnica reforada amb la de caire religis. Aix, la vinculaci
etnoreligiosa constitueix una nova font denergia per a la construcci identitria.
Importncia dels barris com a marcs de pivotaci de les relacions socials i religioses:
la difractaci desglsies i mesquites, per exemple, tenen en el fons gran part
dexplicacions territorials, cercant proximitat fsica entre el lloc de culte i els seus
fidels.
14
Impugnaci expressa per part de les comunitats religioses que tothom practiqui noms
camins diferents cap a Du.
Sinsisteix, i molt, en el concepte de salvaci personal (amb notables excepcions:
hinds, sikh i bahi), aix com en el judici div que determinar qui ser estalvi i qui
no, i en la impossibilitat de canviar llur visi doctrinal.
Gaireb totes les comunitats, fins i tot cada denominaci intrareligiosa, remarca que
lnica veritat salvfica s la seva, la qual cosa noms ha dsser contemplada com una
dada, en absolut un fet negatiu. I tamb cal afegir que es tracta duna dada, i no pas
dun element negatiu, ni intolerant, ni dogmtic, especialment si tenim en compte
que una de les mximes de lesglsia catlica s Extra Ecclesia nulla salvus (fora de
lEsglsia no hi ha salvaci).
Totes les comunitats monoteistes sn, en major o menor grau, proftiques i

escatolgiques, doncs llur doctrina est inserida en la histria, i compta amb un
projecte que fora delles coincideixen en concebre com a imminent pel que fa a la
seva fase soterolgica12 final.
Hem observat que fora dels anomenats nous moviments religiosos (tot i que molts
tingui poc de novedosos) responen a una sort de complementaci dun sistema
institucional insuficient. Sn estructuracions que actuen com a mecanismes simblics
mitjanant el qual respondre als embats duna disposici social que hom no pot pas
controlar.
Aquestes estructuracions socials de caire religis sn comunitats electives, s a dir,

organitzacions a les quals hom pot recrrer quan lorganitzaci dominant de la societat
12
Del grec antic , salvaci, alliberament, benestar, del verb , salvar, perdonar, protegir. Amb
aquest mot hom fa referncia a les teories, sobretot religioses, que contemplen com a eix de llur cos doctrinal la
salvaci final daquells que lhan seguit rectament, s a dir, que shan sotms (o han aparentat sotrmetres) al
control social que, de forma directa o indirecta, implica tot manament soterolgic pel que fa a les conductes
considerades com a adequades conforme als dogmes teolgics. No resulta casual, des del nostre punt de vista,
que les religions de salvaci siguin monoteistes i estiguin implicades ben sovint amb lestructura poltica (com
ho demostra el cas del catolicisme encara a casa nostra).
15
no resulta satisfactria en termes psicosocials. (ens remetem a la idea de funci

simblica que ms endavant abordarem)
Les diverses denominacions dins duna tradici religiosa (branques, escoles

jurdiques, etc) sn sublimades en la prctica religiosa, especialment en el cas de
les mesquites i dalguns casos de cristians ortodoxos assistents a misses catliques i,
fins i tot, de musulmans marroquins i pakistanesos assistents a cultes evanglics i
adventistes. En al cas de les esglsies evangliques, en alguns casos la denominaci
especfica s fora lbil (sobretot entre carismtics/pentecostals, la delimitaci entre
els quals de vegades s molt tnue). Fins i tot hom pot trobar algun lloc de culte
evanglic que sautoconsidera com interdenominacional, merament evanglic, sense
cap altre adjectiu que faci referncia a la denominaci concreta a la qual sadscriu, tot
i que desprs el culte objectiu sigui decididament pentecostal, per exemple.
Des del nostre punt de vista, aquestes estructures socials no sn cap mena damenaa
per a la convivncia local, per molt que el seu aspecte noveds (de fet, la seva
alteritat respecte duna suposada normalitat) les hagi convertit en dianes de tota
mena datacs per part de molts sectors catlics. Les noves religions no soposen pas
a una estructura dominant, sin als seus dficits de significat (desprs hi retornarem)
16
2. Competncies13 i funcions: eficcies intellectuals, psicolgiques i socials
Socialitzaci
Provement de xarxes socials, avituallament amb comunitats de referncia, creaci i

enfortiment de vinculacions damistat fraternal.
Provement duna estructura de plausibilitat que ordeni jerrquicament els significats i

ofereixi poderosos models cognitius.
Avituallament amb espais de comunicaci que impliquin una interacci densa entre els
fidels que els socialitzi en la seva pertanyena comuna amb la fita de consolidar
lestructura de plausibilitat en la qual tots ells hi pivoten. Laparell conversacional mant
la realitat recorrent en el dileg els diversos elements de lexperincia i adjudicant-los un
lloc definit en el mn real.
Aportaci de models dacci social proselitista (promoci de la fe i recerca de fidels), ja

que es fonamenta doctrinalment la convicci que la societat pot ser redimida a travs
dintervencions que modifiquin la conscincia collectiva o personal.
13
Emprem preferentment el terme competncia en comptes de funci perqu pensem que la religi no s una
esfera a part, separada daltres que configuren els etnosistemes. Parlar noms de funci implicaria que la religi,
o qualsevol altra esfera, fos una espcie de requisit funcional inherent, primordial que satisf funcions
especificables. En realitat, la religi pot fer diverses coses que, tot i amb aix, poden ser fetes per daltres
alternatives de competncia. Sevitaria aix la suposici que oculta la paraula funci de que la religi s
quelcom especial o necessriament adequat per a satisfer requisits. Mantenim el terme funci simblica perqu,
ms que no pas considerar-la essencial, forma part duna caracterstica de lhomo sapiens sapiens: reclamar
smbols per a entendre i situar-se en un mn, lhum, que noms pot ser simblic, i tractar que el mn imaginat i
lexperincia tinguin una mnima congruncia que redueixin all inexplicable i inexplicat a la seva mnima
expressi.
17
Integraci sense assimilaci
Aportar un espai fsic i simblic on poder reequilibrar la necessitat de trobar un lloc de

transici entre el territori cultural de procedncia i lactual etnosfera, rebent informaci
sobre processos dintegraci ja reeixits per part daltres membres de la comunitat religiosa
installat anteriorment.
En fora casos, continuar practicant els cultes religiosos de letnosfera de partida, amb una
progressiva adaptaci a codis culturals diferenciats presents dins del lloc del culte i/o en
lexperincia quotidiana que lenvolta.
Suport social
Aportar assistncia per a la recerca de feina, recomanacions en lmbit laboral, avals per a
llogar vivendes, consultes de caire jurdic, educaci i acollida dinfants, acollida de
persones sense vivenda, alimentaci, vestimenta, i ajut econmic directe per a situacions
delicades.
En el cas de les esglsies evangliques, el discurs millenarista i de relectura bblica que

desemboca en un aparent lallunyament dels afers mn, no es contradiu, ans el contrari,
amb la tasca de suport social: la vida religiosa no s vista com separada del mn de la
vida quotidiana sin, per contra, com inserida en ell. El comentat discurs de molts
cristians evanglics inspira un estil prctic basat en regles de conducta precises i en un
projecte tic que vol afrontar des de dins problemes socials i econmics denvergadura.
18
Parentiu simblic
La religi tamb s sovint una forma dampliar els llaos de fraternitat que, tericament,
caracteritzarien el parentiu.
Cal retenir en aquest sentit que molts grups religiosos fan servir la metfora del parentiu,
de la creaci de vincles entre germans. Un parentiu extens i, evidentment, un parentiu
social, base simblica a partir de la qual tractar de convertir en sentit com lestabliment
de xarxes i accions dajut mutu.
Competncia (o funci) teraputica
En molts casos els fidels i lders religiosos han insistit en la vessant teraputica de les
seves prctiques rituals, considerant llur comunitat com el lloc a on poder purificar-se o
protegir-se de les contaminacions:
Des del punt de vista psicolgic, connectaria amb la vinculaci que podria existir entre
els sistemes de representacions de caire espiritual (ms que no pas religis) i lequilibri
emocional, la desfeta de patologies a travs de sublimacions transcendents, i
labreacci consistent, segons terminologies psicoanaltiques, en el fet que la persona
amb problemes (mentals, per tamb fsics) troba un referent (mite, explicaci,
profecia, etc.) que li permet entendre el seu estat malalts i tamb (o sobretot) la
frmula a travs de la qual poder sublimar-lo i atansar una millora.
Des del punt de vista fsic, estaria relacionat tamb amb laportaci de referents
(doctrinals, rituals) que desembocarien en la prevenci de malalties, en el cessament
daddiccions (alcohol, drogues), i en leventual resoluci de problemes de salut de
caire metablic a travs de la petici directa a la divinitat com a intercessora per a
restaurar la salut en el cos emmalaltit.
19
Aquest darrer punt estaria fora connectat amb lanterior, doncs es tractaria duna
autosuggesti (fe) en la potncia benefactora del referent transcendental al qual se li demana
lajut teraputic. Una autosuggesti que sempre s collectiva, doncs en ella collabora el
malalt, els altres membres de la seva collectivitat, i la persona que aporta els excedents
simblics, en els virtuts dels quals han de creure, necessriament, els tres elements suara
esmentats: malalt, pblic i guaridor.
A mig cam entre el suport teraputic psquic i el de caire somtic (sovint ben vinculats),
existeix, en molts dels llocs de culte, el costum de realitzar freqents visites a persones que
estan a la pres i, molt especialment, a persones malaltes (a lhospital i/o al domicili).
En ms duna ocasi es prega durant el culte per a aconseguir una suposada intercessi
divina en la millora de la salut dun fidel, o dun familiar seu, de vegades en forma de llistat
sistemtic de noms que sn pronunciats en veu alta.
Els propis fidels han reconegut de viva veu el consol que aix pot significar-los, apaivagar el
dolor, langnia i la por i, sobretot, la certitud de saber que existeix una congregaci de
persones al seu voltant, atenent-los, i unida per lligams fraternals que remeten a la doctrina
que els funda i els dna sentit, en darrera instncia, de comunitat o, millor, didentificaci
simblica amb una esfera de conscincia (en aquest cas, religiosa) que satisf exigncies
dordre intellectual.
En els casos en que existeix conversi cal dir que, com a mnim el primer moviment
daproximaci a la nova creena s voluntari i est basat en la necessitat de trobar una certa
seguretat personal en una estructura comunitria i ritual. Sens dubte, una funci teraputica de
caire psicolgic o, ms aviat psicosocial, s a dir, cultural.
Les crtiques que hem detectat per part de fora persones que fan el subratllat en la suposada
naturalesa manipuladora (rentar el cap) dalgunes religions (sempre les minoritzades i
marginalitzades), sn crtiques que obvien fora elements, en especial un: si una persona
arriba a un convenciment profund al voltant dun seguit de creences, hi ho fa indut a travs
duna prdica, no est essent manipulat, ni copsat, sin que el seu ingrs voluntari (ho
20
subratllem de nou) t a motor de motivaci la necessitat de trobar coordinades vitals i

mentals. Una necessitat que no s pas essencial, sin que es basa en un eix de relacions i
unes dinmiques socials que fan que determinats grups i persones, en determinats moments i
llocs, i per diverses circumstncies, tinguin ms necessitat de farcir amb uns determinats
materials simblics els forats que resten buits en la xarxa teixida pel pensament per tal
desmerar-se en la tantlica tasca consistent en dotar duna certa congruncia significativa la
realitat. I aleshores s quan haurem dabordar la importncia que t la funci simblica.
Funci simblica
Permetre marcs simblics on installar individus amb dificultats a lhora de trobar el

seu lloc en la societat, sovint per motius econmics, socials i, en darrera instncia,
poltics i estructurals.
Aportar significants flotants, esquemes conceptuals, llestos per a donar respostes a les
llacunes i les lesions esdevingudes en el flux de lexperincia quotidiana.
Facilitar la constituci didentitats individuals, complementant formes primries de

referncia (famlia) que shan mostrat insuficients per a fer minvar els sentiments
dallament que suscita tant la complexitat de les actuals societats com la situaci de
fora persones nouvingudes.
Aportar un codi simblic coherent, clar i digerible, que orienti identitats, conductes, i
interaccions socials.
Possibilitar que lemocionalisme derivat tant de la fe com del seu compliment a travs
de la prctica ritual, enquadri la persona (i el grup) en un enfocament que converteix la
simbologia en sentit com, les frmules rituals en efectes sensibles que demostrin la
pretesa inefabilitat de la creena i de lesquema simblic que aquesta aporta.
21
En paraules de lantropleg Clifford Geertz (1990):
La religi s un sistema de smbols que obra per a establir vigorosos,

penetrants i duradors estats anmics i motivacions en els humans formulant
concepcions d'ordre general de l'existncia i revestint aquestes concepcions
amb una aurola d'efectivitat tal que els estats anmics i les motivacions
semblin d'un realisme nic, (entenent smbols, afegim nosaltres, com
formulacions tangibles d'idees, abstraccions de l'experincia fixades de forma
perceptible, representacions concretes d'actituds, judicis, d'anhels o creences,
les quals sn de carcter intersubjetiu)
En paraules de lantropleg Claude Lvi-Strauss (1987)
Noms la histria de la funci simblica permetria donar compte daquesta

condici intellectual de lhome: que lunivers no significa mai prou, i que el
pensament disposa sempre dun excs de significacions per a la quantitat
dobjectes a les que pot referir-les. Desgarrat entre dos sistemes de
referncies, el del significant i el del significat, lhome sollicita del pensament
un nou sistema de referncia en el si del qual poden integrar-se dades fins
aleshores contradictries
Aplicant la idea de funci simblica al camp que estem investigant, ens fem nostres les
paraules de lantropleg catal Manuel Delgado (1999):
(els corrents dinnovaci religiosa) no competeixen amb una visi del mn
hegemnica, sin amb el fet de que no existeixi cap visi del mn capa dexercir la seva
autoritat des del prestigi. No senfronten a la legitimitat existent, sin a la deslegitimitat
dall donat. No es rebellen contra les institucions que donen sentit a la societat, sin
contra la incapacitat de la societat de generar institucions capaces datorgar-li un
sentit (la negreta s nostra)
22
En aquests darrers tres pargrafs, es condensa, en un constant in crescendo, la nostra

conclusi ms difana sobre quelcom que, en el treball de camp, hem sentit contnuament
de veus de moltes persones autctones: una pregunta sobre la creixent pluralitat religiosa,
i sobre la creaci de nous locals que la reflecteixen. La pregunta era contundent: Per
qu?. Unes lnies ms amunt acabem daportar la sntesi de la nostra resposta,
corroborada per la feina etnogrfica de proximitat.
Digressi: religi, fe, funci simblica i teologia
Tal i com ja hem comentat, i tot i que la religi no s pas quelcom perceptible per separat en
lacci social real en qu existeixen els etnosistemes, pensem que la religi remet al
sistema de les mediacions amb una esfera transcendent que, de vegades, per, no sobserva
com a separada de la profana14.
En tots els indrets que hem visitat les vinculacions socials i damistat es consoliden i es
recreen contnuament abans, durant i desprs de lacte prpiament religis, el qual s, de
fet, un moment i un lloc ms de la concatenaci de rituals que podem denominar com a
religiosos encara que no facin referncia a cap divinitat. Com es pot veure en el cas de la
Confraria 15+1, o en el del Budisme, per exemple, no cal creure en un Du per a ser religis,
ni cal fer referncia a una Divinitat o a un corpus sagrat per a estar fent una activitat de caire
religis. Alguns informants shan definit com a musulmans tot i sser ateus, entenent aqu per
musulm una adscripci de caire diguem-ne que identitria, o una mena didentificaci o
dherncia cultural. Novament ens trobem aqu amb la permanent imbricaci, en lacci real,
entre esferes que dividim amb el nom de cultural, religiosa, econmica, etc, i que sempre
formen part, conjuntament, de les articulacions etnosistmiques de la vida quotidiana.
14
La visi occidental moderna de religi la contempla com (1)separada de la societat, i sovint implica (2) una
jerarquitzaci formal, un sistema doctrinal clar i una participaci collectiva. En el primer cas, resulta difcil
aplicar aital definici a, per exemple, lIslam, mentre que en el segon cas Budisme, Taosme i diverses creences
neohindustes no podrien ser categoritzades com a religions.
23
Daltra banda, semblaria com si nicament dins la comunitat religiosa pot la prctica, fe i/o
conversi mantenir-se eficament com a plausible. Amb aix no es nega que la conversi
pugui anticipar-se a l'afiliaci a la comunitat: Sal de Tars (ms tard conegut com a Sant Pau)
va buscar la comunitat cristiana desprs de la seva "experincia de Damasc". Per no resideix
en aix la qesti. Passar per l'experincia de la conversi no significa molt: la veritat
consisteix en ser capa de seguir prenent-la de deb, en conservar el sentit de la seva
coherncia en un context sempre nou, encara que els autctons lexperimentin com a
normalHeus aqu on interv la comunitat religiosa, per a proporcionar a la nova realitat la
indispensable estructura de plausibilitat.
En altres paraules, Sal podria haver-se convertit en Pau en la solitud de l'xtasi religis; per
per a poder seguir sent-ho necessitava el context de la comunitat cristiana que el reconegus
com a tal i confirms el "nou sser" en qu ara se situava aquesta identitat.
Segons algunes visions essencialistes, no es pot seguir sent musulm fora de la 'Umma de
l'Islam, ni budista fora del sangha, i probablement tampoc hind en cap lloc que no sigui
l'ndia. Per, per un cant, lespai de pertanyena religiosa (i tot espai en general) no s pas un
territori palpable, sin un ens imaginari per no per aix menys potent a lhora de generar
adhesions, pertanyences i vincles.
A ms, el fet que lespai religis sigui purament tridimensional o hermtic s quelcom gens
creble, i la realitat transnacional i, ms enll, milers dexemples etnogrfics i histrics, ho
desmenteixen.
Sense anar ms lluny: LHospitalet de Llobregat acull hinds que no sn a la ndia, i sikh que
no sn pas al Punjab. Aix s: tenint en compte la variable transnacional, per un cant, i la
concepci dels etnosistemes, per un altre, es pot entendre llur ancoratge perqu recreen, en
termes propis, locals, relacionals i situacionals, lndia (o, millor, limmens reguitzell de
tradicions que de forma molt genrica categoritzem com hindusme) i el Punjab (o, millor, la
fe que anomenem sikh, i que compta amb una notable complexitat interna).
Se sol dir que la religi requereix una comunitat religiosa i viure en un mn religis exigeix
afiliar-se a aquesta comunitat. Ja hem relativitzat (i ms que ho farem) la idea de religi i, de
retruc, de comunitat identitria per el que acabem de citar sembla evident, com a mnim en
24
termes normatius. Ara b: la percepci antropolgica, a travs de letnografia de proximitat i

de lobservaci participant, ens dna claus interpretatives que introdueixen un element
relativista que cal tenir en compte, i molt, per a la posterior gesti de la diversitat religiosa.
Aix, en diversos casos, sobretot en les comunitats religioses amb laxitud en el control
(Adventistes del Set Dia, de manera molt notria, i tamb en certa mesura els pentecostals
africans), el culte religis i els rituals i les activitats que sen deriven inclou persones que no
professen pas la confessi que en teoria dna color i prov del ritual originari al qual shi
atansen.
Pensem que resulta fonamental ampliar el concepte de religi per a incloure el complex tot
etnosistmic que es condensa al voltant de doctrines i preceptes que, en s, no sn res ms que
textos analitzables per erudits, i es converteixen en imaginari viu quan acompleixen la funci
simblica, s a dir, quan troben la seva concreci en la vida quotidiana, en el que es pensa i es
fa, en la praxi i la dinmica del quefer convivencial. La resta s teologia, no pas religi.
25
Tipologia genrica
Aquesta tipologia no pretn encerclar en departaments estancs de caire conceptual les
complexes, variades i dinmiques comunitats religioses encabides en el que es coneixen
com els nous moviments religiosos. Es tracta duna taxonomia realitzada amb lobjectiu
daportar una mica de claredat explicativa al calidoscopi plural que constitueix els
universos religiosos, i una temptativa flexible de categoritzar les religions pel que fa als
eixos doctrinals i rituals.
Aix, com es veur, hi ha comunitats religioses que estan present en ms duna de les
tipologies, i de ben segur que en molts casos els exemples que posem en cada tipologia
poden ampliar-se seguint un criteri ms englobant, o restringir-se en base a una ptica ms
rigorosa en termes dencorsetament conceptual.
1. Conversionistes:
La salvaci ha de partir dun canvi radical en la cosmologia dun mateix
experincia personal de la divinitat
Exemples: Exrcit de Salvaci (en els seus inicis), moviments pentecostals
com les Assemblees de Du, algunes esglsies evangliques independents.
2. Revivalistes:
Exaltaci de la presncia de la divinitat en linterior de lindividu.

Situacions de santetat instantnia, curacions, manifestacions emotives, do
de llenges
Exemples: Pentecostals, Carismtics Evanglics, Carismtics Catlics.
26
3. Millenaristes / Quilismiques:
La salvaci provindr duna acci sobrenatural, revoluci o canvi dramtic

que imposar la voluntat de De i linici del milleni de transici desprs
del qual tindr lloc la restauraci del regne de Du en la terra15.
Exemples: Adventistes del Set Dia, Testimonis de Jehov, Mormons,
Cristadelfians.
4. Introversionistes:
La salvaci noms pot derivar-se dun apartament radical del mn

Exemples: Mennonites, Ordes Monstiques Catliques.
5. Taumatrgiques
Domini de les lleis de la naturalesa, comunicaci amb un mn tipificat

com a sobrenatural.
Exemples: espiritistes.
15
En el cas dels Mormons lafirmaci que el regne de Du sinstallar a la Terra no t el mateix sentit que el
daltres creences darrel cristiana, sin que hi haur una certa jerarquitzaci divina dels que hagin pogut salvarse en funci de diverses proves doctrinals i rituals que hauran de passar directament o de forma vicria.
27
6. Redempci per lxit terrenal

Lxit laboral, el vigor corporal i/o la capacitat mental sn proves que
lacci divina est actuant sobre una persona.
Exemples: Esglsia de la Cienciologia, Opus Dei, Esglsia Universal del
Regne de Du (Pari de Patir)
7. Derivades de lIslam
Moviments originats dins de lUmma musulmana i difosos a Occident a

travs de la seva invocaci del projecte duna doctrina integradora de
diverses escoles metafsiques.
Exemples: Fe Bahi.
8. Derivades de lHindusme
Moviments dinspiraci hind, de vegades amb vocaci teraputica,
hereves de la divulgaci de lhinduisme a occident
Exemples: Brahma Kumaris, Hare Krishna16.
16
Com sempre passa amb les tipologies i els esforos taxonomitzants, la realitat s fora ms complexa, i en
aquest cas hem de dir: Brahma Kumaris es basa en preceptes tradicionals hinds per rebutja el tractament de
religi i es considera un sistema de creixement espiritual aplicable a qualsevol persona de forma parallela a la
religi daquesta. En canvi, Hare Krishna sinsereix clarament en una tradici hind, en concret la tradici
Gaudiya Vainava.
28
9. Derivades del Cristianisme amb influncia orientalitzant
Moviments doctrinalment fidels al cristianisme per afegint-hi paradigmes

de convivncia comunitria entorn la figura carismtica dun lder mstic
que sembla inspirat en les ordres de devots del mestre espirtual
traspassades des dOrient.
Exemple: Associaci per lUnificacio del Cristianisme Mundial (Moon)
Reflexions complementries
Sagrat/prof, natural/sobrenatural
En la mesura que s una representaci de la societat el que es manifesta en les coses o ssers
sagrats, aquests sn, per definici ssers separats (secret prov de la mateixa arrel que sagrat i
que segregat). Ara b, la noci del sagrat s ambigua. No noms expressa la normativitat
ideal de la societat en els seus aspectes salvfics, s a dir, que confirmen la seva estructura i
la coherncia de les representacions simbliques de la mateixa, sin que tamb implica el
contrari, s a dir, els aspectes que impugnen aquesta normativitat ideal, simbolitzats en ssers
i coses que constitueixen una sort de repte per a la integritat de l'ordre establert i a les
categories culturals que simbolitzen la perfecci del mateix. Per, al mateix temps que
aquests dos aspectes de la vida religiosa s'oposen lun a l'altre, existeix entre ells un vincle.
Ambds mantenen la mateixa relaci amb els ssers profans: aquests han d'abstenir-se de tota
relaci tant amb les coses impures com amb les coses molt santes. Les primeres no estan
menys prohibides que les segones; estan igualment retirades de la circulaci. s a dir, que
elles sn tamb sagrades (Durkheim, 1986). No solament els ssers sagrats estan separats del
29
profans, sin que res del que concerneix, directa o indirectament, a la vida profana ha de
barrejar-se amb la vida religiosa. Per aix, noms en teoria...
En moltes cultures, i entre elles la cultura, o la cosmologia, de gran part de lfrica Negra,
aquesta diferenciaci sagrat/prof s inexistent o purament illusria. Sn cristians,
evidentment, per com els pastors remarcaven amb nitidesa, sn africans, i la religiositat
africana s holista, s a dir, no contempla la possibilitat de que la sacralitat noms estigui
circumscrita en un espai i temps donats, ni en unes activitats especfiques, fetes on sigui.
Molts pobles no diferencien entre dos nivells distints i exclusius, sent un natural i altre
sobrenatural com la cultura cristiana occidental ha fet. Poden establir distincions i divisions
de maneres molt diferents, aix com presentar una concepci completa i coherent de si
mateixos, dels altres i del mn natural que els envolta (Rubio Hernndez, 1991: 27).
El cristianisme i, encara de manera formalment ms evident, la majoria desglsies
evangliques (les pentecostals i carismtiques en serien una clara excepci), se nhan anat
distanciant de la cosmologia holstica i dels tres principals elements dall sagrat: el misteri,
la mgia i el miracle. Ms endavant comentarem el que, segons la nostra opini, explicaria de
forma gaireb determinant ladhesi de molts ciutadans africans i llatinoamericans als cultes
carismtics-(neo)pentecostals, per ja deixarem una primera pista: lexistncia de claus
simbliques i rituals que complementen, reforcen i/o remeten a matrius religioses ja
experimentades en llurs sistemes de representaci previs.
Apuntarem quelcom que ens sembla interessant sobretot pel que es refereix al potencial dileg
interreligis a nivell delits17, un dileg que si no s prviament ponderat en base a les
conclusions teriques aqu presentades ms que no pas lubricar les relacions
interconfessionals pot crear profundes animadversions en fer colisionar plantejaments
incompatibles a nivell dogmtic i exotric, cosa que caldr evitar des dun primer instant.
Lapunt al qual fem referncia t relaci amb la percepci bblica de la divinitat, una
percepci no noms teolgico-antropolgica, sin remitible a la categoria de dogma de fe, tal
17
Com en la part final daquest estudi indiquem de forma expressa, el dileg interreligis o, millor, el dileg
intercultural que pivoti en comunitats centrades en creences compartides com a eix identitari, no pot
centrar-se de forma exclusiva en una comunicaci entre elits doncs, com estem comentant, la religiositat, i
les interconnexions entre fidels de diverses tradicions, noms prenen significaci en la praxis social, en el
dinamisme quotidi que hom anomenaria cultura popular o, per qu no, interculturalitat popular. Si s que hi
ha quelcom intercultural que no sigui popular per se
30
i com hem pogut comprovar a lhora de consultar responsables de llocs de culte cristians,
Testimonis de Jehov i Mormons.
Grosso modo, i sense voler aprofundir en excs en una temtica farragosa, aquesta concepci
bblica de la divinitat es podria resumir sota diversos epgrafs:
1. Du o, millor, la Divinitat o la dimensi sagrada de la realitat, no apareix dins del

cosmos, com s que succeeix en el Taoisme, en les religions tradicionals amerndies i
negroafricanes, en major o menor grau, lHindusme i, en certa mesura, lIslam
(especialment la seva vessant ms relacionada amb lesoterisme, tot i conservant una
estructuraci ritual exotrica)
2. En relaci amb lanterior punt, Jehov, Jahv, s un Du geombil i antropomorfitzat
que interv en la histria des de fora, mitjanant accions concretes, i la seva aliana
amb el poble escollit no s pas immanent a la lgica del cosmos.
3. Com a conseqncia (en part) daix que acabem dexposar, Du se separa de la
histria i aquesta esdev un mbit en el qual lsser hum (generalment
conceptualitzat com a home, tot sigui dit) pot intervenir i configurar el seu dest.
Daltra banda, i a ms, la idea secular (de saeculum, lpoca present) no est gens
connectada amb la majoria de religions de la ciutat (exceptuant, potser, el budisme mahayana
i el budisme vajrajana, sobretot): latenci cap a aquest mn i aquest temps (el secularisme)
existeix en la vida externa al lloc de culte i en la prctica quotidiana ms profana (feina, per
exemple), per el ritual, les representacions i els objectius axials de molts dels sistemes de
creences apunten no noms cap a mites de salvaci en la immensa majoria de religions, sin
tamb albiren un moment, ms o menys imminent, en qu tindr lloc la connexi entre el mn
div i el mn terrenal.
El cas dels Testimonis de Jehov, dels Mormons o dels Adventistes del Set dies sn els ms
contundents en aquest sentit, per no pas els nics. I entre tots tres trobem diferncies molt
profundes no noms en termes etic (discursos propis i textos cannics que els codifiquen) sin
31
tamb des de la nostra perspectiva antropolgica, externa, emic (anlisi dels discursos dels
fidels, i de les seves lgiques de fons en relaci amb tems que fan referncia a la presncia, o
no, de llur relativititzaci reflexiva).
La legitimaci religiosa t com a funci el manteniment de la realitat tal i com una

collectivitat la defineix. Si s efica en aquesta contnua tasca de justificaci s perque
vincula la precria construcci de la societat amb la realitat darrera, que no s altra que la
mort.
La realitat del mn social s sempre frgil, ara i en inexistents poques i comunitats anteriors
(que noms existeixen en les ments daquells qui, idealment i de forma reductiva, les
recreen); i aquesta fragilitat encara esdev ms conscient i, per tant, interioritzada, en
lactual societat, fagocitada pel capitalisme neoliberal.
Per a aix no s gens estrany, ans el contrari, que la frgil realitat sancori en el sagrat
realissimum (Berger, 1967) que est per sobre de les contingncies dels imperatius de
lactivitat i dels esdeveniments quotidians. En aquest sentit, lenquadrament en un grup social
religis esdevindria una sort de barrera contra la desintegraci social, la qual cosa permet,
sens dubte, una integraci paulatina i menys traumtica en letnosfera dacollida.
Aquesta possibilitat dintegraci traumtica, s a dir, accelerada des de les esferes
autctones i imposada com a nica via de reeixir en la tasca de socialitzaci dins el nou
nntxol cultural dacollida, sallunya amb la miriada destructures de plausibilitat que aporten
les religions en les seves mltiples modulacions, graus, escales i intensitats. Estructures que
no tenen pas llur grau deficcia en les doctrines i dogmes de cada religi, sin en la provisi
de marcs lgics i, sobretot, infrastructurals (accs a vivenda) i econmics (feina).
Pel que fa a la cohesi social, i tenint en compte que la integraci traumtica (s a dir, lintent
dassimilaci cultural sense integraci social) pot generar mecanismes de tancament
identitari, dencapsulament en base a referents idealitzats i reificats de la cultura dorigen, i
fins i tot dobert rebuig als recursos simblics oferts per la societat dacollida, lexistncia
duna pluralitat religiosa pot desembocar en un augment de la cohesi si aquesta pluralitat
32
sassenta sobre dun espai laic on cap creena ni conscincia (sagrada o profana) domini
sobre la resta ni ofereixi un marc falsament neutral i marcadament paternalista per a tolerar
que les altres religions puguin existir.
Aquest potencial increment de la cohesi ser ms o menys evident si es generen mecanismes
socials que permetin obrir vies de comunicaci entre sistemes de creences i llocs de culte,
amb la fita darrera de crear una autoidentificaci de tots ells amb lespai com, que no s un
altre que el territori local, el municipi, o el barri. I aix malgrat o, com hem comprovat,
grcies al manteniment i reforament dels sistemes didentificaci transnacional.
El pluralisme religis implica, cal remarcar-ho, una certa competncia entre les diferents
religions i entre aquestes i la concepci del mn de les institucions oficials del pas que es
considera a s mateix com dacollida.
Creiem que s possible que moltes dones que shan adherit a les religions noves troben una
satisfactria estructura de plausibilitat en el fet que shi alteren de forma substancial les
imatges patriarcals de Du, emfasitzant la visi dun Du amant i company, benefactor i
protector, no pas repressor.
Necessitat duna pedagogia activa de la diversitat etnoreligiosa
Les prctiques de diferenciaci absolutitzant i de distanciament social intern que es dna entre
alguns sectors autopercebuts com a autctons, que sovint creen falsos estereotips i que en
moltes ocasions alludeixen a les insuperables diferncies religioses i culturals, sn
prctiques i discursos que operen en contra de la solidaritat social local, generant
desorganitzaci i minvant la precria cohesi collectiva.
Per tant, resulta bsic incentivar la pedagogia activa per a erosionar les bases mentals de les
slides prctiques estigmatitzadores, i generar espais laics i nous vincles dinteracci per al
mutu coneixement i reconeixement.
33
34
Etnosistemes
Musulmans
35
MESQUITA ALARKKAME EBNIABI ALARKKAME (fundada lany 1998)

ASOCIACIN RABE CULTURAL ISLMICA
Associaci cultural, amb oratori de culte musulm sunn.
1. Dades genriques
Adrea: Avinguda del Nord, 15
Telfon: Abdelkader Jabri

(representant la junta directiva de lassociaci)
Horaris:
Culte religis: 5 cops diaris (prescriptius)
Divendres (14 h.)
Classes:
Llengua rab (nens): tarda, de 17 a 19 h.
Islam (adults): dem.
Responsables del lloc de culte: 4 persones
Responsable culte religis:
Un imam originari de Nador i dascendncia Amazight

36
Simpatitzants, assistents ocasionals, etc. :

Quotidianament: 50 persones (Abdelkader Jabri assenyala que cada cop vnen ms)
Divendres: 150 persones
Orgens etnonacionals i procedncia dels fidels per barris
Marroc, sobretot rabs del nord del pas. Un 30 % dels marroquins que hi acudeixen sn
Amazight.
Pakistan
10 negroafricans (Senegal, Guinea)
Els fidels resideixen majoritriament a La Florida, Pubilla Casas i Torrassa
2. Caracterstiques formals i funcionals de letnosistema
El local s de lloguer
El requisit per a accedir al lideratge espiritual de la mesquita se centra no noms en

saber-se lAlcor de memria, sin tamb en saber explicar-lo18.
Els responsables exerceixen la seva tasca voluntriament (no pas remunerats). Noms
accepten donacions per part dels fidels.
18
En paraules de linformant: Hi ha gent que no entn b lAlcor, i necessiten que els lexpliquin
37
3. Objectius principals
3.1. Fites segons lgiques internes (emic)
Acollir els fidels per als rituals religiosos

Explicar la doctrina islmica continguda a lAlcor de forma entenedora
Ensenyar als fidels com caldria comportar-se (normes de conducta)
Formar als adults en els eixos bsics de lIslam
Ensenyar rab als nens
3.2. Fites derivades de lanlisi antropolgica (etic)
Ajudar a compaginar els horaris laborals amb lescolar (significativament, els cursos
drab per a nens comencen a les cinc de la tarda).
Socialitzar els fidels i proporcionar-los eixos dinterpretaci del mn en base a

lexgesi de lAlcor que sels explica.
Donar suport a persones amb problemtiques
4. Dades relacionals i etnosistmiques a partir dentrevistes i detnografia

participant
Vincles i collaboracions amb daltres entitats (religioses, culturals..)
No existeixen relacions amb evanglics o catlics, excepte la relaci de venatge, que

linformant considera positiva.
38
La ra per la qual expliquen aquesta manca de comunicaci a nivell institucional no s pas

per una negativa voluntria per part dells, sin pel fet que els responsables del lloc de culte
sn voluntaris i tots tenen la seva feina, el que fa que no disposin de gaire temps per poder
establir els contactes.
Valoraci de la interculturalitat
Insisteixen en el positiu venatge que existeix, i mostren el lloc de culte com un indret a on
lexistncia de persones de molt diverses procedncies es veu sublimada per la fe comuna
i el ritual realitzat conjuntament.
En aquest sentit, subratllen que hi ha fidels de diverses escoles jurdiques (Maliki i Hanaf,
essencialment), per que a nivell prctic, de ritualstica i de funcionament com a
comunitat religiosa, aquestes diferncies no resulten rellevants.
Pel que fa a daltres branques musulmanes, menciona la Tabliq, de la qual forma part
limam de la mesquita Al-Fath, i nexplica les tasques dajut social, la seva dinmica
missionera, i torna a subratllar la manca de temps dels membres de la seva associaci per
a dur a terme tasques similars.
Relacions amb daltres entitats religioses de la mateixa confessi:
La relaci amb les altres mesquites de LHospitalet s positiva, i esmenten que lImam de la
mesquita dEl-Fath, Mokhtar El-Imrani, els ha visitat en alguna ocasi.
39
Pel que fa a la ra principal de lexistncia de tres mesquites, se centra essencialment en la

proximitat geogrfica, doncs es comenta que la dEl-Fath estava fora lluny per a alguns
fidels.
Tamb es fa referncia especial al fet que els fidels resen a on sn, a on treballen.
Linformador es posa ell mateix com a exemple i subratlla: jo reso all a on sc: aqu o, si
estic treballant a Cornell, a Cornell
Celebracions festives:
Celebren les dues festes principals (Aid El Kbir i Aid El Fitr) a La Farga de LHospitalet. Hi
acudeixen tamb nens i dones.
La festa del Mawlid (commemoraci del naixement de Mahoma) la consideren una festa
petita i s possible que no la celebrin gaire, pel que es dedueix del discurs de linformant.
Hi ha festes autctones que no entenen la ra per la qual es fan i esmenten que en preguntar
als autctons pel seu significat, aquests responent dient que tampoc no ho saben pas.
5. Accs al terreny i relacions de camp: informe valoratiu
Laccs al terreny ha estat rpid i sense cap mena de dificultat, amb una actitud receptiva,
acollidora i oberta per part de linformant, Abdelkader Jabri.
Desprs que arribssim a lunson a la porta de la mesquita, un diumenge al migdia, ens
vam dirigir a fer lentrevista, en concret dins dun bar situat uns vint metres ms amunt.
Lentrevista va transcrrer amb fludesa i amb total predisposici per part de linformador.
40
6. Dades significatives complementries
Alguns pakistanesos que abans anaven quotidianament a la mesquita dEl Fath, van ara
majoritriament a la dAlarkkame Ebniabi. Pensem que el component espacial pot ser el
factor explicatiu ms probable, doncs el nombre de pakistanesos que viuen relativament a
prop daquest darrera mesquita s fora elevat.
7. Relacions socials, espai i fronteres
Els divendres hi ha persones que arriben fora abans de les 14 h, doncs el local somple i
alguns han de quedar-se fora.
No es produeixen sorolls significatius, i les aglomeracions a lentrada no sn pas gaire

destacables exceptuant els divendres a lhora de la pregria de les dues de la tarda.
Resulta significativa la presncia dun bar bolivi a escassos metres a lesquerra de la porta de
la mesquita. En hores dafluncia de fidels hom pot observar una coexistncia aparentment
fluda entre els actors socials que hi coincideixen.
Ens consta que, com en daltres mesquites, que hi ha fidels que depenent de la seva situaci
contextual en termes espacials van a una o a una altra alternativament.
Durant el temps que les portes romanen obertes no hem observat gaire impediments a la lliure
entrada dels fidels, sense mesures de filtre o de qualsevol altre tipus.
41
MESQUITA AL-FATH (fundada el 1983)

Comunitat Islmica de LHospitalet19
1. Dades genriques
Lloc de culte musulm sunn, amb estructura arquitectnica prefabricada des de fa uns anys.
Est en lrea de frontera entre Santa Eullia i El Polgon Gornal.
Ben b la meitat dels fidels sn de lescola jurdica Maliki, mentre que laltre meitat
pertanyen al moviment de renovaci musulmana Tabliqi Jamaat (Tablighi, a la ndia i
Pakistan).
Adrea: C. Fortuna, s/n.
Horaris:
Culte religis:
De dilluns a divendres: 6-7.30 h.; 13-14 h; 15-16.30 h; 17-21 h
Dissabte i diumenge: 13-21 h
Oraci del divendres: 14 h
Escola per a nens (llengua rab i una mica de lAlcor):
De dilluns a divendres, de 17 a 20 h.
Dissabte i diumenges al mat.
Responsable culte religis: Mokhtar El Imrani
19
Gran part de la informaci fou recollida en lentrevista personal a lImam, en una visita de cortesia realitzada a
la mesquita dies desprs, i en una entrevista prvia a linici de laccs al terreny, realitzada a Ahmed El Imrani,
fill de lImam.
42
Nmero de registre: 4977-SE/A
Lassociaci compta amb 573 socis.

Els assistents arriben a ser de 500 a 1.000 els divendres, omplint el recinte prefabricat
de la mesquita i el pati annex que shi va habilitar per a que els creients que no poden entrar
puguin seguir la pregria des de fora.
Persones del nord del Marroc, sobretot del poble de Beni Amed (possiblement el 80 %
dels fidels), Tetuan, Fes, Rabat, Casablanca, Marrqueix, Nador, Alhucemes (2 persones).
Senegal (pocs), Ghana (una persona), Pakistan (10 persones del mateix clan), tot i que hi
venen molts ms pakistanesos el divendres a lhora de la pregria ms important.
Tamb hi acudeixen un parell dautctons conversos a lIslam
El local de lloguer, pagat, igual que el cost de la llum, per donacions (zakat) efectudes
durant uns dies concrets del Ramad.
Els requisits per a la constituci dels lders es basen en saber-se lAlcor sencer i tenir
el consens carismtic per part de la junta de lassociaci i de la resta de creients.
43
La condici del lideratge espiritual s professional, per lImam percep una quantitat
gaireb simblica.
Fites segons lgiques internes (emic):
Aplicar els preceptes cornics al comportament quotidi: bona conducta
Facilitar la integraci
Aportar cohesi social
Suport social (per exemple: acollida a nois procedents de centres de menors.
Fites derivades de lanlisi antropolgica (etic):
Endoculturaci dinfants en llengua rab i conciliaci amb la vida laboral: lloc de

socialitzaci ensems que espai que els acull en el transepte entre el final de lescola
i el capvespre. Daqu que lhorari dinici sigui les 17 h., just desprs de lescola
obligatria.
Endoculturaci de dones (analfabetes fora delles).
Adoctrinaci en lIslam i la vida de Mahoma
Aportaci de pautes i coordinades per a problemtiques socials i familiars
Mediaci intracomunitria
Funci teraputica del ritual (molt sovint expressada amb altres paraules pels fidels
i per lImam).
Lloc de celebraci de rituals de pas que estructuren la vida social personal

comunitria: bateigs, casaments i funerals.
44
Institucions prpies: madrassa (escola)

participant
Lnic cop que els visit el president de lassociaci de vens de Gornal va ser per a queixarse.
Els semblaria molt oportuna i interessant la creaci dun Consell Interreligi de LHospitalet.
Com daltres grups religiosos, insisteixen en que calen canals institucionals, implementar
projectes, activitats o institucions, per a poder tenir un passads que els permeti comunicar-se
amb la resta de comunitats.
Valoraci de la interculturalitat:
Aposten clarament per la importncia de consolidar una convivncia plural entre tothom, i
conrear una bona relaci amb el venat.
Celebren les dues grans festes musulmanes (Aid El-Fitr, Aid El-Kebir), per tamb el
Nadal (sobretot), i a Setmana Santa acudeix ms gent a la mesquita pel fet de no treballar. En
canvi, a la Festa Major de LHospitalet acudeix molt poca gent al lloc de culte.
45
Tamb celebren a la mesquita la Lailat Al-Qadr (Nit del Dest), que marca linici de la
revelaci paulatina de lAlcor. Shi estan tota la nit.
En tot moment lobertura daccs al treball etnogrfic va ser total, tant per parlar amb
lImam i amb els encarregats de la gesti de la mesquita, com per entrar-hi a enraonar
amb ells i amb els fidels que hi accedien per a dur a terme les seves pregries.

Resulta destacable la gran quantitat de dones que sapleguen en la pregria del divendres,
en lespai habilitat per a elles.
La majoria de dones, com ja hem esmentat, no saben llegir ni escriure, per la qual cosa de
vegades simparteixen classes per a elles als matins, a crrec duna professora sria.
En la pregria de divendres, hi ha persones que la tradueixen als pakistanesos en veu

baixa, de lrab a lurd.
El moviment musulm Tabliq20, professat pel 50 % dels fidels de la mesquita i originari
del nord de lHindustan, s un eix de vinculaci fora prominent entre la comunitat
marroquina i la pakistanesa que comparteixen militncia en aquesta branca musulmana.
20
En un altre apartat de lestudi, ms centrat en explicacions antropolgiques i histriques de caire general,

farem una breu caracteritzaci del moviment Tabliq. Seguint explicacions emic, s a dir, derivada dels tabliqi
contactats durant la recerca, es tracta dun moviment que aposta per a que lIslam estructuri tots els aspectes de
la vida, sigui viscut de forma fora interioritzada a travs dun profund esfor (jihad) mental, requereix de lders
integrats i amb carisma, aposten pel dileg i la cultura de la pau, aix com per la integraci en les lleis del pas
dacollida, i practiquen un dinmic proselitisme, realitzant sortides cada cap de setmana per a predicar Du.
La seva tasca social i de suport a persones amb problemes s tamb un dels objectius prioritaris.
46
ENTREVISTA AMB MOKHTAR EL-IMRANI,

IMAM DE LA MESQUITA AL-FATH DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT
El Sr. Mokhtar El Imrani ens va rebre a casa seva, des de fa uns anys situada al centre de
Barcelona, i el seu fill Ahmed va fer dintrpret donat que Mokhtar El Imrani domina millor
lrab per a expressar-se, sobretot en temtiques complexes que requereixen un vocabulari
molt especfic, com s el cas de lmbit religis.
Cal destacar la calidesa del tracte rebut en una atmosfera dacolliment, i la presncia, en bona
part de lentrevista, de la dona de Mokhtar El Imrani, la qual va sser igual dhospitalria.
Introducci
Mokhtar El Imrani, nascut al nord del Marroc, arabfon (tot i que dorigen Amazight), s
Imam des de fa 23 anys, ininterrompudament, la qual cosa s notria en tant que poc freqent.
Des de lany 1991 s guia del hajj (peregrinatge) a La Meca, i daleshores en hi ha anat en
nou ocasions21. La formaci per a esdevenir guia la va rebre a lambaixada dArbia Saud.
Un dels examinadors de les proves sobre rituals era limam de La Meca
Vost pertany a la comunitat Tabliq, una de les nombroses variants de lIslam: quina
opini t sobre les diverses branques musulmanes?
El cam s un, i cadasc arriba duna manera diferent. Uns apreten (sic), els altres sn
tolerants
21
Aquest fet determinaria que la persona de lImam Mokhtar El Imrani estigui investida per un enorme baraka,
mot de difcil traducci, el contingut del qual s inaprensible conceptualment tot i que, com es veur ms
endavant, limam va tractar de verbalitzar-lo. Juntament amb la baraka, una qualitat fora valorada pels creients
s la de sab, vocable de molt ms fcil traducci: pacincia.
47
Em consta que a la seva mesquita acudeixen alguns conversos a lIslam nascuts a

LHospitalet. Qu nopina?
LIslam t una porta molt gran, oberta. Qui entra ho fa per fe, mai obligat. I ells han optat
per entrar-hi, i sn benvinguts.
Per quina ra el seu lideratge espiritual no est professionalitzat?
Rebo una petita quantitat procedent de les donacions, per jo estic per servir la comunitat,
per a aconsellar, donar consol, donar suport, escoltar problemes, transmetre la sabiduria de
lAlcor. Aix no ho faig pas per diner, sin per plaer.
Quins objectius principal sha marcat la seva mesquita i, per tant, la seva guia22?
Tal i com vost a dit, guiar a les persones espiritualment per a que puguin anar cap al bon
cam. I guiar-los en el ritual, explicant els errors que puguin cometre.
Tamb actuo en situacions de desafeccions matrimonials: si dues persones estan deslligades,

tractar dunir-les novament. I el mateix faig si existeix problemes en vens, companys de
feina, amics, etc. Cal unir el que sha desunit.
Daltra banda, fomentar una bona relaci amb els vens s molt important. Noms aix podr
haver convivncia. Ha dhaver el mxim de respecte cap a totes les persones, siguin don
siguin, de la raa o religi o llengua que sigui.
Sempre insisteixo en quelcom que s fonamental: respectar les lleis del lloc a on ests.
Tracto tamb de guiar a les persones per a que deixin de banda les mentides, no robin, no
tingui conductes asocials, es comportin de forma correcta, en definitiva.
22
El terme guia pot ser anomenat en rab amb les mots dalil i murshid.
48
Miri, els musulmans celebrem la Lailat-u Al-Qadr (Nit del dest), que commemora quan
lAlcor va comenar a baixar. Ens hi estem tota la nit resant. Ha dhaver pau, tranquillitat,
ning sha denfadar. Doncs aix hauria dsser la vida duna persona musulmana, per
durant tot lany.
Per ltim, oficio com a imam en els rituals funeraris, i faig visites a persones malaltes, i a
persones que compleixen condemna en la pres. En aquest sentit, els dissabtes faig de
mediador en la pres de Quatre Camins, de 9 a 11 h.
Quin seria el perfil genric dels creients que van a la seva mesquita?
Sn persones obedients i correctes, treballadorsHan vingut aqu a treballar, a trobar una

feina i a guanyar-se la vida sense ficar-se amb ning. Molts dells eren persones molt pobres,
que han viscut a buscar-se una vida millor. I sn fora tolerants
T vincles i collaboracions amb daltres entitats religioses?
He pres part diversos cops en encontres religiosos on han participat catlics, testimonis de
Jehov, etc.
Pel que fa a relacions formals amb daltres entitats i religions, mai no ens ho em plantejat
perqu elles no vnen pas.
Han participat en celebracions festives autctones?
La veritat s que mai ens han convidat. Pel que fa al Nadal, el celebrem, no pas com a festa
religiosa, per se celebra, i cal dir que tamb se celebra molt al Marroc. Respectem totes les
festes locals, evidentment, i els rituals que shi celebren.
49
Parlant de festivitats: li semblaria b crear noves festes de caire interreligis?
S, doncs seria un pas important per a les religions, amb llibertat dexpressi per a totes les
persones. Estaria molt b que tots, cristians, musulmans, etc, estigussim reunits celebrant
plegats una festivitat.
Com veuria la creaci dun Consell Interreligis de LHospitalet?
Em sembla una idea magnfica, seria perfecte. Cal que ens comuniquem i que estiguem en
contacte de forma regular. Estaria molt b.
Quina s la relaci amb les altres dues mesquites de la ciutat?
s una relaci correcta, tot i que cadasc t el seu espai. Estaria b que ells tamb poguessin
aportar els seus lders en aquest consell interconfessional del que em parla.
Primer es va crear la mesquita de lAvinguda del Nord, doncs eren persones de Torrassa i de
Florida, i els agafa lluny la primera mesquita.
Desprs va passar quelcom semblant i, a ms, no hi cabia gaire gent, i va sorgir la de

lAvinguda del Bosc. Es pot dir que cada mesquita t el seu territori, i no hi ha una relaci
estreta per aquest motiu. La veritat s que per reunir-nos sovint hauria dhaver alguna cosa
en com, com aquesta idea del Consell Interreligis.
Ja per acabar, i donat que el terme baraka sorgeix com a una fora explicativa de part
de la seva fora en la guia espiritual de la mesquitacom podriem definir la baraka?
Baraka s quelcom que no sexplica, es veu. Es veu a linterior, en la cara, en la salut, en

estar relaxat, tranquil. La baraka est a tot arreu, en laigua, en les coses tils per al a nostra
existncia.
50
ASSOCIACI CULTURAL AL HUD23 (fundada lany 2002)

COMUNITAT MUSULMANA AL HUD24
1. Dades genriques
Associaci cultural, amb oratori de culte musulm sunn.

Hi participen fidels procedents de diverses tradicions jurdiques (Hanafi i Hanbal,
essencialment), per, segons paraules textuals dels membres de la junta directiva, no aflora
que siguin Hanaf i Hanbal. Com tampoc resulta rellevant la procedncia etnonacional a
lhora dexpressar ritualment llur fe comuna en linterior del mateix lloc de culte.
Adrea: Avinguda del Bosc, 41.
Mohamed El Ghaidouni (President)
Horaris:
Culte religis: - Els cinc rituals diaris prescriptius
- Divendres a les 14 h. Culte principal.
Associaci: de dilluns a diumenge, de 17 a 21 h.
Imam contractat per lassociaci. Lactual fa ms dun any que hi treballa. s marroqu,
arabfon, Llicenciat en Filologia rab i professor en lEscola Oficial dIdiomes de Barcelona.
23
Per enviar a Madrid com a entitat religiosa (Ministeri de Justcia)

Lassociaci, que cedeix el local per a activitats religioses, presenta puntualment la seva memria anual a
lajuntament de LHospitalet de Llobregat.
24
51
Els membres de la junta directiva de lassociaci subratllen que volien una persona del seu
perfil, s a dir, que tingus coneixements universitaris a ms dels estrictament centrats en el
coneixement de les doctrines musulmanes.
Composici Junta Directiva:
Set membres, tots ells marroquins, dos dels quals dtnia Amazigh (Berber).
Entre setmana, una mitjana de 20 persones

El divendres, entre 150 i 200 persones. Si es pot, fins a 500 persones.
Marroc i Pakistan, majoritriament (sobretot, del primer pas)

Algria, Sria, Bsnia, Txetxnia25, Gmbia, Senegal, Mauritnia, Ghana
Per barris, acudeixen de Florida, Pubilla Casas i Esplugues de Llobregat, segurament per
motius de proximitat geogrfica, per afirmen que hi arriben fidels musulmans procedents
de tot LHospitalet.
Asseguren que hi ha pakistanesos que hi vnen procedents de Collblanc i Torrassa, atrets
pel discurs de lImam.
25
El fet que se cits els txetxens entre els fidels i, per tant, o b ciutadans i/o b usuaris de lespai urb de
LHospitalet (depenent de si hi viuen o no), ens ha de plantejar la recomanaci descrutar amb ms deteniment
lorigen tnico-nacional de determinats nouvinguts que sn genricament recullits en el cens com a persones
nascudes a Rssia (on coexisteixen unes vuitanta nacionalitats diferents), Congo (ms de 300 tnies), o fins i tot
Guinea Equatorial (vint grups tnics diferents). En relaci amb el cas de la Federaci Russa, Rssia s sovint un
concepte poltico-administratiu (lEstat) i geogrfic (no pas identitari). En relaci amb aix treurem a colaci un
exemple illustratiu: una noia Trtara (musulmana) nascuda en aquell estat sidentific no com a russo-trtara, o
russa i trtara, sin, literalment, com a Trtara de Rssia. Significatiu.
52
El local de propietat, doncs tenen molt clar la funci religiosa que ha dexercir.
Els requisits per a la constituci dels lders (en aquest cas, de lImam) s la de tenir
estudis formals que complementin la formaci prpiament religiosa.
La condici de lImam, com ja hem comentat, s professional. Els membres de

lassociaci cultural i, en aquest cas, de la Junta, sn voluntaris.
Promoure el rol de la religi en lestructuraci de la vida de la comunitat musulmana i

dels seus fidels.
Ensenyar classes drab a nens i grans:
-
Una persona contracta de dilluns a dissabte (diumenge fa festa)
2 grups (adults i nens: dia s, dia no), de 18.30 a 20 h.
Acollida a persones i famlies immigrants acabades darribar

Ajuden a trobar lloc per a dormir a les persones que no en tnen
Busquen feina (tamb per als immigrants no musulmans)
Socialitzaci dels nouvinguts i primer estatge en el procs dadaptaci social i

dintegraci en la nova etnosfera dacollida.
53
Dotar als fidels duns parmetres mentals i comportamentals basats en la fe islmica.
Cohesi intracomunitria
Endoculturaci grupal a travs de lidioma rab
Acollida a la poblaci infantil en horaris extraescolars
Demandes especfiques i comentaris genrics
Consideren que les autoritats no han fet prou per a que els vens coneguin lIslam.
Com a exemple, indiquen que ni TV LHospitalet ni cap rdio mai han anat a la seva
seu per a que ells expliquessin qu fan, i per qu ho fan.
Troben que existeix un racisme latent, de vegades explcit. Ho exemplifiquen amb

comentaris antiislmics quan entren en un bar per a veure el futbol. Aquest qui escriu
va ser testimoni daquest fet en ms duna ocasi, i cal destacar lenteresa de les
persones musulmanes que hi eren all,
Especifiquen que potser alguns vens es queixen del fet que de vegades davant de
lemplaament on est loratori musulm hi hagi una certa quantitat de fidels, sobretot
els divendres i en festivitats destacades.
En relaci amb aix, consideren que es fa molta menys atenci, per part dalguns
representants venals, a les molt ms evidents estridncies que es constaten a les nits.
Un representant venal va respondre un membre de lassociaci, que li va presentar
una queixa informal per sorolls nocturns, que s normal que facin sorollsn
joves
54
Incideixen en el fet que tal i com la cultura hegemnica occidental defineix la

cultura i la religi, ser molt difcil que sentengui la seva percepci dambds
conceptes, que sovint no destrien pas.

participant
Estarien encantats de fer-ho sempre i quan:
Ladministraci plantegi coses per a apropar la cultura islmica a la resta de

la ciutadania.
Es facin activitats i projectes conjunts per a realitzar coses en com
Mantenen relacions de venatge amb persones daltres confessions, per no han tingut
contactes a nivell de lders de comunitats religioses (evangliques, testimonis de
Jehov, catliques, etc, etc.)
Els semblaria b la creaci potencial dun Consell Interreligis de LHospitalet.
s un fet, una realitat, i les relacions de venatge sn correctes. Com a exemple,

comenten relacions damistat amb Testimonis de Jehov.
55
Subratllen que la ra de lexistncia de tres mesquites obeeix a criteris de caire socioespacial (aix es pot observar, de fet, veient la distribuci en el mapa de les religions de
LHospitalet), tot i que, a posteriori, els fidels tenen daltres motius per a escollir mesquita
[motius que serien adients desbrinar]
Com a exemple de les seves relacions amb la mesquita El-Fath de Santa Eullia,
indiquen que ells van estar presents en la seva inauguraci.
Asseguren que tenen una bona relaci amb la mesquita de lAvinguda del Nord i amb
la del Carrer Fortuna, i saben que hi ha fidels que alternen les seves visites rituals i pivoten en
diverses delles en virtut dimponderables de tipus laboral, venal i contextual.
Celebren les festivitats cviques locals.

Celebren les festivitats musulmanes, amb lexcepci del Mawlid An-Nabi (dia de
naixement del profeta Muhammad).
Veuen amb bons ulls endegar festivitats noves de caire intercultural.
La primera trobada amb el president de lassociaci Al Hud, Mohammed El Ghaidouni, i

un dels membres de la Junta Directiva, va tenir lloc just davant de lentrada de
lassociaci. Prviament havem concertat aquest encontre preliminar per telfon mbil, i
cal dir que el grau de dificultat per a poder establir contactes i comunicar-nos va ser
absolutament inexistent, ans el contrari: resulta remarcable la cordialitat i predisposici
que vam trobar.
56
En lentrevista en grup amb el president i la resta de la junta va tenir lloc en la terrassa

dun bar proper a la seu de lassociaci. Vam arribar a la porta de la mateixa just quan
acabava una de les cinc oracions diries. En preguntar un dels creients pel president, em
va atendre dimmediat i va entrar per a comentar-li la meva presncia.
En pocs segons ens vam dirigir a la terrassa suara esmentada per a dur a terme
lentrevista, que va transcrrer en un ambient afable. De fet, fou una entrevista oberta,
amb fora comentaris parallels a les preguntes ms pautades, digressions de divers caire i
reflexions sobre temtiques relacionades de forma indirecta amb la temtica de la recerca,
per de gran valor a lhora de calibrar els consells per a la gesti de la diversitat religiosa.

-
Racisme:
Implcit: valoracions diferents sobre el soroll causat per una activitat (la de la
mesquita) que, segons hem comprovat in situ, s fora silenciosa, en
contraposici amb el soroll causat fora nits i que no s socialment sancionat
com a negatiu tot i que sigui factualment, per decibelis i per horari de suposat
descans de la ciutadania, molt ms molest
Explcit: Ms enll de les potencials actituds contrries a les activitats

religioses (dorigen si no racista, com a mnim s heterfob i islamfob), es
donen casos ms subtils, per no per aix menys preocupants, i que encara
atorguen ms pes a la importncia de la pedagogia activa contra els prejudicis.
Aix, segons se mhavia comentat, i he pogut comprovar personalment, en ms
duna ocasi es donen casos de comentaris en veu alta, clarament provocatius,
dirigits indirectament envers persones musulmanes que comparteixen lespai
dun bar amb ocasi, per exemple, de la retransmissi dun partit de futbol: es
tracta de comentaris contra el suposadament compulsiu costum de pregar,
contra llur suposat fanatisme i carcter violentEn cap cas he presenciat
que els comentaris fossin replicats per aquells contra els que de forma bvia
anaven dirigits.
57
Estereotips:
Els informants van considerar fonamental reforar lesfor institucional per

acabar amb els nombrosos estereotips presents en lhumus cultural dominant, i
que vinculen lIslam amb una concatenaci de conceptes pejoratius (fanatisme,
violncia, tancament, no-integraci, irracionalitat, etc.).
Lespai s freqentat els divendres a les 14 h (mitja hora o ms abans ja hi arriba fora
gent) i els 5 cops que es produeixen les pregries quotidianes.
No existeix cap filtre daccs ni mecanisme coercitiu de control directe o indirecte sobre
les persones que hi entren.
En acabar la majoria dels fidels marxen, sobretot entre setmana, ja que solen treballar.
Els que hi romanen no destorben pas els vianants ni causen ms soroll que daltres grups
de persones en daltres indrets i hores al municipi.
Per regla general, i a manca daprofundir ms a travs dhistries de vida i entrevistes
etnogrfiques pregones, hom prega el ms a prop possible del lloc on t la seva feina.
58
Etnosistema de
lEsglsia de
Jesucrist dels
Sants dels
ltims Dies
(Mormons)
59
ESGLSIA DE JESUCRIST DELS SANTS DELS LTIMS DIES

(CAN VIDALET, ESPLUGUES DE LLOBREGAT/PUBILLA CASAS)
En termes estrictes, lesglsia est situada, per pocs metres, en el terme municipal
dEsplugues de Llobregat, per lhem incls en lestudi per diverses raons:
-
Per fer frontera amb Pubilla Casas i formar part dun barri administrativament
espluguenc, Can Vidalet, per antropolgicament inserit en letnosistema
territorial de LHospitalet, en la seva frontera nordoccidental, formant gaireb un
continuum hum amb Pubilla Casas i el nord de Can Serra.
Per formar part dun seguit dinstitucions religioses (catliques i Testimonis de

Jehov, essencialment) que pivoten a ambdues bandes del lmit municipal, amb
predominncia dels fidels hospitalencs.
Perqu la majoria dels seus membres (ben b el 70 %) sn vens de LHospitalet

de Llobregat
Perqu s la seu de la circumscrici denominada LHospitalet, i que engloba la

meitat del territori del Principat de Catalunya segons la divisi administrativa
mormona del mateix.
1. Dades genriques
Adrea: C. Maladeta, 59
Horaris:
El culte religis s diumenge, normalment de 10 a 13 h.
60
Responsables:
President de lEstaca26 de LHospitalet: Lus Rodrguez.
Responsable del barri27 de LHospitalet-1: Bisbe Vargas
Responsable del barri de LHospitalet-2: Bisbe Giler
Composici Jerrquica:
1. Jerarquitzaci de govern:
Presidncia:
1 President28 + 2 Consellers
Consell de 12 Apstols
Consell dels 70:
Supervisen el creixement i dinmica de lEsglsia, aplicant
les decisions de la presidncia i dels apstols
5 subgrups
2 a nivell mundial
3 a nivell territorial
(1 dells, Europa, dividida en
les regions Occidental i Oriental )
Cada regi
Dividida en estaques
Dividides en barris/districtes
Dividides en branques
26
Lestaca (dstake en angls) s una circumscripci formada per, com a mnim, 2.000 membres.
El barri s una subdivisi formada per 100-150 membres, i dirigits per un bisbe.
28
El president est considerat com un Profeta, a lalada dels profetes bblics, i conjuntament amb els 12
apstols del Consell guien lesglsia per inspiraci divina. Actualment s Gordon B. Hinckley, de ms de 90
anys dedat
27
61
Lestaca de LHospitalet inclou prop de 3.000 membres de les segents circumscripcions

(barris/districtes, wards en angls29):
LHospitalet-1, LHospitalet-2, Cornell, Martorell, Lleida, Sabadell, Tarragona, Vilafranca

del Peneds, Terrassa.
Laltra estaca de Catalunya s Barcelona, que engloba la part oriental del Principat
(comarques del Girons, Valls Oriental, Maresme i Barcelons, exceptuant el municipi de
LHospitalet)
Dos cops a lany tenen lloc conferncies generals de lesglsia a nivell mundial, transmeses
via satllit a comunitats darreu del planeta.
Cada estaca celebra dues conferncies generals (dos caps de setmana a lany). Lestaca de
LHospitalet la realitza a lAuditori de Cornell.
2. Jerarquitzaci de missi:
Estructura parallela a lanterior. Els missioners no sintegren en les estructures de les

estaques, sin que depenen de llur territori de missi, que van canviant cada tres mesos.
Cada missi t una seu, que aqu s Barcelona30, dirigida cadascuna per un bisbe.
29
Cal assenyalar que la traducci ms correcta del terme ward seria districte, per aix afegim aquesta
denominaci a la de barri.
30
El territori de la seu de Barcelona abasta tota lantiga Conferaci Catalanoaragonesa i Mrcia, exceptuant les
Illes Balears.
62
3. Jerarquitzaci de llocs de culte:
Temples31
(Espai sagrat32)
Casaments, Casaments eterns (matrimonis segellats),
Baptisme i matrimoni etern de persones difuntes
Capelles
Reunions dominicals, bateigs,
confirmacions (per imposici de mans a crrec dun bisbe)
4. Jerarquitzaci ritual
Les reunions dominicals33 compten amb:
-
Reuni sacramental a la qual assisteixen totes les families al complert (homes,

dones, infants)
Reuni de nens i nenes de 3 a 12 anys
Reuni de noies de 12 a 17 anys
Societat de Socors: reuni de dones de ms de 18 anys.
Reuni de Sacerdoci: homes de ms de 12 anys.
31
En tota la Pennsula Ibrica hi ha noms un, a Madrid.

Noms hi poden entrar les persones que fa com a mnim un any que estan batejades
33
Un cop al mes safegeix a les celebracions dominical el que anomenen reuni de testimonis, i durant la qual
alguns membres de lesglsia comenten pblicament la seva fe i els motius pels quals lhan adoptada com
lnica vertadera. La profunditat de la creena i llur pregona interioritzaci pot exemplificar-se amb lopini que
ens va fer avinent un elder sobre el pl div de llur esglsia: nosotros no creemos, nosotros sabemos que Dios
tiene un plan para la salvacin
32
63
Sacerdoci dAaron: hi poden accedir els homes de ms de 12 anys34.

Consta de tres graus:
Diaca
Mestre
Presbter (shi port accedir a partir dels 16 anys)
Sacerdocis de Melquisedec: hi poden accedir els homes de ms de 18

Anys. Concedeix la condici delder (anci)
Estan enregistrats uns 100 membres per cada una de les tres congregacions que es
reuneixen a lesglsia de Can Vidalet/Pubilla Casas. Per tant, hi assisteixen cada diumenge
unes 300 persones, 200 de les quals sn de les congregacions dHospitalet.
La congregaci de Cornell engloba els municipis dEsplugues, Sant Joan Desp i Cornell.
La congregaci anomenada Hospitalet-1 encercla:
-
Collblanc.
Part de Torrassa (lestreta franja entre el carrer Montseny i el carrer Mas)
Pubilla Casas
La Florida
Les Planes, excepte:
Zona situada al sud del C. Sant Rafael i loest del C. Esmaragda i Teide
(incloent, doncs, lespai encerclat pels carrers Menndez Pidal-Vicen
Marto-Avg. Isabel La Catlica , la Comissaria dels Mossos i el Cementiri)
Zona situada a lest del C. Mimoses i al sud de lAvinguda Catalunya
34
El President de lEstaca de LHospitalet ens va comentar que tot i que a partir dels 12 anys ja poden exercir de
sacerdots, normalment es deixa per ms endavant, esperant un cert temps.
64
La congregaci coneguda oficialment com a Hospitalet-235, inclou:
Les rees de Les Planes que acabem de comentar
Can Serra.
Sanfeliu
Centre
Santa Eullia
Sant Josep
Bellvitge
El Gornal

Els fidels sn majoritriament de lAmrica Llatina (un 75/80 %, sobretot dEquador36),
amb algunes persones nascudes a Catalunya, Estats Units, etc.
Resideixen a arreu de LHospitalet (amb incidncia especial a Bellvitge i Pubilla Casas),
aix com a Cornell i Esplugues.
El local s de propietat.
Els requisits per a la constituci dels lders passen per ser Sacerdot de Melquisedec i,
desprs, anar ascendint grcies a mrits reconeguts pels superiors.
35
Segons vam poder saber, la zona dHospitalet-2 est centrada sobretot a Bellvitge pel que fa al nombre de
fidels daquell barri.
36
A lesglsia de Sabadell, en canvi, predominen persones autctones
65
La condici s voluntria: aix, els missioners sho paguen tot de la seva butxaca i els
bisbes exerceixen llur funci sense remuneracions i sense deixar les seves feines
profanes.
2.1. Els elders:

Els elders (ancians en angls) sn missioners37 que treballen dos anys realitzant
tasques de prdica pels carrers, sempre en parella. Com esmenta el president, Lus
Rodrguez:
Saparten de tot per a seguir la missi per dos anys, desprs retornen a la vida
dabans en el sentit laboral
En els nostres contactes amb els elders missioners hem denotat, primer de tot, que llur
funci exclusiva sha de centrar en la prdica, no pas en facilitar informaci sobre doctrina o
qualssevol daltres aspectes relatius a lestructuraci ritual i funcional de lesglsia.
En segon lloc, com ja hem apuntat abans, resulta de destacar lalt grau dinterioritzaci
dels preceptes de la fe mormona, fins al punt dacceptar-los com a una evidncia propera al
sentit com. Aquest aspecte no s pas negatiu perqu no va pas de la m dobligar a la resta
de persones a acceptar els seus mateixos dogmes38.
Hem insistit i insistirem els cops que siguin en aquest aspecte: lluny dactituds
irniques, crtiques o de menyspreu cap els nous moviments religiosos o les religions
minoritries, adoptem una postura destranyament ensems que dendinsament en la realitat
qualitativa dels grups i persones, una actitud tpicament antropolgica que posa entre
parntesi els judicis de valor, percepcions, creences i lgiques prpies de la persona que fa la
recerca. Altrament, tornem a subratllar-ho, lanlisi restaria excessivament esbiaixada.
37
La majoria dells (un 75 %) homes de dinou a vint-i-sis anys. Les dones (solteres) sn prop del 20 % i la resta
estan constituts per matrimonis de persones grans.
38
Essent sincers, en lnic mbit religis del municipi on hem percebut (de forma minoritria, cal dir-ho) una
actitud que no noms negativitza i converteix en mentides les religions altres, sino que apostaven per
convertir els seus fidels a la vertadera fe (fins i tot de forma coercitiva), aquest mbit no ha estat un altre que el
catolicisme
66
Reprenent les nostres percepcions sobre els missioners mormons, un tercer aspecte a
subratllar est directament relacionat amb lanterior, doncs creiem que ns la seva font o
leix vehicular que el genera: la condici de ritual de pas que atresora el perode de 2 anys
durant el qual sesdev la tasca missionera. Com tots els rituals de pas que, en tant que
constant antropolgica, sesdevenen arreu i sempre en qualsevol grup hum, existeixen
diverses fases que creiem que sn perfectament discernibles en el cas dels elders:
1. Separaci: fase de caire preliminar, que inclou una sortida del grup de
socialitzaci, i lestada en un mbit dadoctrinament i de preparaci per a la tasca
missionera (en el cas dels Mormons, prop de 5 mesos en total).
2. Fase liminal: perode de temps amb un estatus fronterer, sense integrar-se

formalment en lestaca on es treballa, sin, com hem vist, formant part duna
estructura parallela. I tot plegat, sobretot, en un pas i al bell mig duna etnosfera
fora diferents a la de partida, on a lesfor per a endinsar-se en la seva realitat
(sobretot comunicacional) se luneix la interioritzaci creixent del discurs sagrat,
sense la qual qualsevol tipus de tasca de persuasi (s a dir, missionera)
esdevindria estril
3. Reincorporaci: fase de progressiu retorn a locupaci laboral anterior i al grup de

socialitzaci don havien sortit. Lestatus de la persona ha canviat desprs del
ritual de pas, i aix s reconegut per tota la comunitat que ha facilitat els
mecanismes per dur-lo a terme.
Preparar els fidels per al proper adveniment de Jesucrist

Adoctrinaci sistemtica en els preceptes de fe
67
Efectes teraputics i creixement personal

Possibilitat de contactar amb lEsperit Sant a travs de la imposici de mans (Actes,
8:14)
Salvaci eterna per tots els membres duna famlia (incloent-hi els avantpassats)
Obres de caritat
Socialitzaci dels fidels (enquadrats tamb per gnere i edat)

Ajut en termes dassistncia mtua
Reafirmaci identitria de les comunitats dorigen indgena o mests americ
Contribuir a sostenir econmicament la instituci: cada membre dna el delme, (la
desena part del salari), a ms defectuar daltres aportacions complementries si ho
consideren oport.

participant
Reunions amb UNESCOCAT i contactes amb la Generalitat. Contactes amb els

evangelistes noms a nivell de lders i a travs de reunions convocades per tercers (UNESCO,
per exemple)
No prediquen prop daltres esglsies (catliques, evangliques, etc..) per respecte. En

paraules del president de lestaca de LHospitalet:
No hi anem a predicar perqu podrien pensar que els volem robar fidels
No poden predicar als musulmans
68
Celebren el Nadal, tot i que se situn clarament fora de la instituci eclesial que al segle IV
dc el fix el 25 de desembre. Com els musulmans i daltres religions no-catliques, els
mormons celebren la festivitat nadalenca per respecte i, fins a cert punt, per inrcia davant
lampli seguiment (sagrat i/o prof) de la mateixa, per a ms tenim constncia de gegantins
pessebres realitzats prop de temples mormons. De fet, els mormons celebren el ritual que
denominen Devocional el dia 3 de desembre (lAdvent dels catlics), com a preparaci prvia
per a la celebraci. La Nit de Nadal dels catlics t la seva correspondncia en La Nit de la
Llar dels Mormons39
Resulta interessant remarcar que els Mormons disposen de rituals festius i/o rituals de pas
ben diferenciats, entre els quals destaquem els segents:
Bateigs (a partir dels 8 anys). Noms els pot fer un Sacerdot de Melquisedec.
Confirmacions (poc desprs). Noms les pot fer un Bisbe.
Casaments. A lEstat Espanyol cal un casament civil previ, per als Estats Units casarse al Temple legalitza la situaci matrimonial plenament.
Casaments Eterns: transcendiran aquesta vida i el perode de mil anys abans del Judici
Final, i tindr aix una naturalesa eterna i, segons els propis mormons, divina.
Rituals vicaris:
Bateigs de difunts (daqu el profund coneixement genealgic desplegat pels
mormons)
Casaments Eterns de Difunts
39
Aquest esdeveniment entronca, de fet, amb la gran importncia que donen els Mormons a la famlia, com ho
demostra el ritual del mateix nom que t lloc cada dilluns a la nit, i en la qual un pat especfic es veu culminat
per lexposici dels afers i imponderables quotidians de tots els membres del nucli familiar.
69
Quan vam arribar a lesglsia per primer cop vam esperar que es fes una pausa durant els
rituals per a poder contactar amb els fidels. Poc desprs sortien, de tres sales diferents. Els
vam interpellar per a que ens indiquessin amb quin responsable podriem parlar, i el
primer en atendrens fou Daniel Techera, uruguai, el qual ens introdu en lestructuraci
de lesglsia a LHospitalet i ens present a dos elders (missioners): Elder White i Elder
Marshal.
Els elders ens van atendre amb la mateixa amabilitat i educaci que la resta de mormons
amb qui vam contactar, i ens van explicar amb tot detall tant llur missi com la jerarquia
bsica de lesglsia a Catalunya, a ms de donar-nos immediatament els nmeros dels
seus telfons mbils.
Resulta remarcable la gran facilitat amb la qual vam accedir a la informaci, i la rapidesa
amb la qual ens van donar hora i dia per a entrevistar-nos amb el seu president.
A ms, de seguida ens van donar els mbils dels dos bisbes que comanden les dues
congregacions de LHospitalet, i tamb el telfon mbil del president. En interessar-nos
per un mapa fotocopiat que mostrava les dues subdivisions (barris) dHospitalet 1 i 2, i
sense que nosaltres els ho demanessin, el van despenjar i ens el van donar. Per tant, les
facilitats daccs han estat ms que notries.
70
Etnosistema dels
Testimonis
Cristians
de
Jehov
71
SALONS DEL REGNE DELS

TESTIMONIS CRISTIANS DE JEHOV
Les raons per la qual incloem en un sol apartat els cinc llocs de culte dels Testimonis de
Jehov (quatre dins del terme municipal de LHospitalet de Llobregat i un a Can Vidalet,
Esplugues) sn les segents:
En primer lloc, i a diferncia del que succeeix en les esglsies evangliques, la unitat
doctrinal i dacci s gaireb absoluta, i la jerarquitzaci, fins i tot a nivell municipal,
est clarament exposada i executada.
En segon lloc, seguint recomanacions de predicadors daltres salons del regne (en
especial el situat al C. Montseny), vam centralitzar la recollida dinformaci en el sal
de Santa Eullia que, de fet, s el ms gran del municipi. Ha estat all a on hem
obtingut la major part de les dades sobre lestructuraci de la comunitat, i ho hem fet a
travs de dues persones que sn els portanveus oficials dels Testimonis de Jehov del
municipi.
En tercer lloc, perqu el gran nombre de congregacions diferents que es reuneixen en

tots cinc salons feia gens recomanable, en termes de maximitzaci del temps de la
recollida de dades, contactar amb els predicadors de cadascuna delles. Ms endavant,
per, amb ms minuciositat i profunditat, es podrien abordar aquestes altres
congregacions, doncs de ben segur que cadascuna delles dibuixar una fesomia
diferenciada, sin ja no pel que fa a la doctrina, s pel paisatge intercultural que
atresorin.
72
1.Dades genriques dels cinc salons amb congregacions hospitalenques:
Sal del Regne dels Testimonis Cristians de Jehov (Santa Eullia)

Fundat labril de 2000. Q-2800029-G
C. Sta. Eullia, 52-58, Plaa Interior
Contactes (i portanveus oficials a LHospitalet):
2 congregacions de LHospitalet:
- LHospitalet Est
- Torrassa
1 congregaci de Barcelona:
- Sants
Sal del Regne dels Testimonis Cristians de Jehov (Torrassa)

C. Montseny, 146.
3 congregacions:
- Collblanc-Sud
- Collblanc-Nord
- Torrent
Sal del Regne dels Testimonis Cristians de Jehov (Sant Josep)

Av. d Isabel la Catlica 34.
4 congregacions:
- Alpes
- Hospitalet-Centre
- Can Serra
- Rambla
Sal del Regne dels Testimonis Cristians de Jehov (Bellvitge)

Rambla Marina, 80.
2 congregacions:
- Bellvitge
- Campoamor
Sal del Regne dels Testimonis Cristians de Jehov (Can Vidalet)

73
C. Jocs Florals, 5.
3 congregacions de LHospitalet:
- Pubilla Casas
- LHospitalet Oest
- Florida
2 congregacions dEsplugues
Horaris:
Es reuneixen els diumenges, a partir de les 9.30 h. i, depenent del nombre de congregacions
del sal, fins les 14 les 15 h. Tamb diumenge a les tardes solen haver reunions.
Daltres reunions setmanals se centren en lestudi de la Bblia (als vespres), aix com tamb
sefectuen cursos de formaci per a predicadors i estudis de textos de la revista Atalaya40.
Els diumenges, cada congregaci realitza un culte de dues hores. Normalment hi ha 45 minuts
de parntesi fins que arriba una altra congregaci.
Cada congregaci consta dentre 70 i 100 publicadors (membres que fan la prdica pblica, s
a dir, la tasca missionera o proselitista).
El nombre total de Testimonis de Jehov a LHospitalet de Llobregat s de 1.500 persones,
repartides, com hem vist, en 10 congregacions, cadascuna de les quals supera els 100
membres (111, per exemple, en el cas de la congregaci de LHospitalet Est)
Un important percentatge de fidels s originari dels pasos de lAmrica Llatina, sobretot

dEquador, Per i Colmbia, tot i que tamb hem conegut Testimonis procedents de Xile,
Uruguai, Repblica Dominicana, Argentina i Mxic. El nombre relatiu canvia segons la
congregaci, per en alguns casos sapropa o supera el 25 %, fora inferior al que hom pot
40
La revista Atalaya, quinzenal, se centra en temes bblics i de doctrina. La revista Despertad!, tamb
quinzenal, est ms orientada cap als consells per solucionar qestions de la vida quotidiana (parella, fills, salut,
etc)
74
trobar entre les esglsies evangliques i els Mormons41. Tamb sha de mencionar la
presncia ditalians en algunes congregacions del municipi.
Els Testimonis de Jehov expliquen que sempre tracten dadaptar-se a la cultura i la
llengua dels seus fidels, per aix no ha destranyar que com a mnim dos hospitalencs
autctons hagin aprs xins mandar per predicar entre els ciutadans dorigen xins, i
que alguns estiguin estudiant urd i rab.
Ens han informat de ciutadans xinesos empadronats a LHospitalet i que asssiteixen a les
reunions de la congregaci xinesa que hi ha a Santa Coloma de Gramenet.
Al sal del C/ St. Alexandre (Barri dHorta, Barcelona) shi atansen romanesos, entre els
quals potencialment tamb podrien haver hospitalencs nascuts en aquell pas.
Al sal del Passatge de Sant Antoni, a Barcelona, existeix un grup de 15 persones
pakistaneses, ateses en urd, i incorporades en una congregaci. All mateix existeix una
congregaci de persones que oficien en rab, la majoria delles magribines.
Els qutxua equatorians del sal de Santa Eullia valoren, per exemple, que Atalaya es
publiqui en la seva llengua tnica.
En la congregaci dHospitalet Est un Testimoni japons hi asssisteix des de fa un cert
temps per a aprendre castell i, en retornar al Jap, poder fe el culte en castell als peruans
i colombians que hi viuen.
Pel que fa a la procedncia per barris, i donada lestructuraci espacial de lorganitzaci

dels Testimonis de Jehov (en virtut tamb de les rees de prdica que es delimiten), per
regla general provenen dels barris i rees properes al sal on hi s la seva congregaci.
Per si es dna el cas que alg canvia de barri de residncia, el ms normal s continuar
assistint a la congregaci on sha socialitzat.
Aix, per exemple, un anci duna congregaci amb seu a Santa Eullia viu a Collblanc.
Per pura lgica espacial euclidiana, hauria danar al Sal del C. Montseny, a la frontera
41
Una explicaci plausible pot basar-se en el fet que els Testimonis de Jehov tendeixen a bastir les
congregacions amb bases de caire etnolingstic i/o etnonacional. Potencialment, per exemple, un elevat nombre
de Testimonis equatorians en un barri podria generar una congregaci prpia, i tamb podria passar el mateix si
exists un qurum de Testimonis de llengua qutxua, rab, panjabi o russa. En aquest sentit, cada cop sn ms
els Testimonis catalanoparlants que reclamen congregacions que oficin en llur llengua.
75
entre La Torrassa i Santa Eullia, per els territoris socials ben sovint deparen lgiques
molt ms complexes i subtils que les purament geomtriques i bidimensionals.
Els locals sn de vegades de propietat, de vegades de lloguer, per sempre sn

autofinanats amb les aportacions voluntries dels membres.
En el cas del local de Santa Eullia, el sal s de propietat.
Els requisits per a la constituci dels lders (ancians) se centren en el que segons la
seva lgica consistiria en
la maduresa espiritual, doncs fan els discursos i tnen la
responsabilitat densenyar. La classe social no t res a veure amb aix, doncs, segons paraules
textuals, qualsevol home, independentment de la seva formaci o ofici, i del seu nivell
econmic, pot ser anci.
Per sota de lanci est el diaca, ministeri al qual saccedeix per haver demostrat una
actitud especfica de servei a la comunitat. Sencarreguen de tasques assistencials en
les reunions, rebre visites mentre es fan, i atendre inicialment persones que volen
parlar amb els responsables.
Els servents ministerials, que tamb poden ser dones, sn persones que obren les
sessions donant la benvinguda, tnen cura dels aparells de s per a que el culte es
desenvolupi correctament, etcPer si falta gent, els Ancians tamb fan de servents
ministerials.
Les dones participen en els estudis bblics, i algunes els dirigeixen. A ms, sn actives
predicadores.
La condici per desenvolupar els diferents serveis s voluntria en tots els casos
76
Estructurar la conducta dels fidels dacord amb la seva versi de la Bblia per a
preparar-los per a limminent fi de lactual estat de coses
Fer prdica (esperit missioner) de llurs creences
Estudiar el que consideren que s la paraula de Du (la Bblia)
Defugir el mn prof (poltica, especialment)
Arribar a tothom i fer-ho en els mltiples idiomes i enquadraments etnonacionals en

qu les persones es comuniquen i sidentifiquen
Estructurar llur comunitat segons els dictats arribats de la seu central (Watchtower) i
de la manera ms autocentrada possible.
Aportar pautes de conducta que es consideren apropiades en tant que vinculades als
escrits bblics.

participant
Hi ha contactes positius amb tothom, per a nivell de relaci entre vens.

Respecten totes les religions i totes les formes de comportament.
77
Molt positiva, essencialment perqu la diversitat (que mai no es rebutja: vegis si no laccent
posat en predicar i estudiar en idiomes vernacles i grups etnonacionals) no impedeix el
reconeixement duna prctica ritual i duna referncia transcendent.
Consideren que les festivitats actuals sn paganes, per respecten totes les festivitats i, a
ttol individual, hi participen en major o menor grau (la llibertat de conscincia torna a
collaci).
Al Centre Cultural de Santa Eullia celebren anualment una festivitat el 14 de Nissan del
calendari jueu (el 2 dabril del calendari oficial occidental), s a dir, quan la lluna est ms
propera a lequinocci de primavera. Desprs de la posta del sol fan un ritual on es passa el pa i
el v entre els fidels, no com a memorial, sin en termes commemoratius. s un emblema, no
pas un smbol que presentifica, substancialitza, el cos de Crist.
Tot i la llegenda negra que a casa nostra arrosseguen encara grups minoritaris com els
Testimonis de Jehov, i que gaireb sestn, per defecte, a qualsevol grup religis que no
sigui lesglsia factualment oficial (la catlica), lacollida que hem rebut per part dels
fidels i lders ha estat esplndida.
A tall dexemple, el predicador de la congregaci de Collblanc-Sud, Nicols Romero, ens
facilit el primer cop que vam visitar-lo tant el seu telfon com el de les persones que fan
de portanveus.
Vam tenir ocasi de parlar diversos cops amb els fidels, alguns dells ens facilitaren els
seus emails (no pas les dones) i en tot moment van tenir un tracte afable i obert.
78
Lentrevista amb els portanveus va combinar la informaci de caire formal amb reflexions
sobre els seus eixos doctrinals i una remarcable valoraci positiva de loportunitat de
lestudi.
Encara que a nivell popular i de mass media els estereotips diguin el contrari, la doctrina dels
Testimonis de Jehov samotlla fora a les circumstncies no noms culturals, sino tamb
histriques i contextuals.
Al llarg de la seva trajectria temporal han canviat de nom (abans del 1931 es deien
Estudiants de la Bblia), han deixat de pronosticar la f dels temps de forma exacta des de fa
molts anys, i han reconfigurat el seu cos doctrinal.
Alg dir que aquests canvis i reconfiguracions sn sempre ordenats des del Watchtower, s a
dir, la seu mundial dels Testimonis, per com estem reiterant repetidament al llarg de lestudi,
la nostra actitud ha dsser el ms neutral possible, i si en parlar de la religi catlica no
negativitzarem que la centralitzaci de decisions es circumscriu a Roma, tampoc ens veiem
autoritzats, com a cientfics socials, per a efectuar cap judici de valor sobre la jerarquitzaci i
la presa de decisions daltres comunitats religioses.
A ms, els Testimonis de Jehov entrevistats manifesten clarament que llur comunitat
prioritza el lliure albir de lhome, s a dir: la presa de decisions personals ha de derivar de la
seva voluntat. Les prescripcions o prohibicions alimentries sn escasses, i algunes delles
exemplificant aquesta certa plasticitat del cos doctrinal dels Testimonis: cap el 1977, basantse en la 2 Carta als Corintis, 7:1, es va recomanar no fumar42.
42
Alguns Testimonis consultats afirmen que ms que recomenar, est prohibit fer-ho.
79
La referncia contnua al text bblic com a legitimaci de llurs accions i tamb com a
demostraci de la seva certesa proftica en relaci amb esdeveniments actuals, t un exemple
paradigmtic en lexplicaci que un informant ens va fer al voltant de levident pressi
uniformitzadora que hi ha en la societat global:
Estem en una societat a la qual lagrada uniformitzar. Aix ho recull la Carta als
Romans, 12:2
Com en tota la resta de comunitats religioses analitzades, els Testimonis de Jehov tamb
tenen un fonamental rol de socialitzaci. Ms enll de lajut mutu (que facilita la
integraci de gran nombre de nouvinguts), tamb existeix en aquest collectiu un rol de
galvanitzaci i recreaci de relacions socials.
Sempre que hem assistit al culte els fidels han roms dins del sal parlant entre ells sobre
temtiques diverses, planificant trobades fora del sal, i comentant avatars dels
imponderables de la vida profana.
Tamb els joves i nens troben en lespai del sal, i en els carrers propers, un espai on
cimentar vinculacions significatives.
80
Etnosistemes del
Cristianisme
Evanglic
81
ESGLSIA CRISTIANA ADVENTISTA DEL SET DIA

(Fundada el 1985)
AGNCIA ADVENTISTA PARA EL DESARROLLO Y RECURSOS
ASISTENCIALES (ADRA43).- COLLBLANC
Nm. Registre: 2749

1. Dades genriques
LEsglsia Cristiana Adventista del Set Dia va ser fundada lany de 1985 al barri de
Collblanc de lHospitalet.
Aix doncs, podrem dir que pertany a la segona fase dimplantaci dEsglsies evangliques
en el municipi, tot i que cal apuntar que si b els Adventistes del Set Dia formen part de la
FEREDE, no ho sn pas del Consell Evanglic de Catalunya, essencialment per diferncies
doctrinals que alguns dels altres evanglics consideren insuperables, sobretot la celebraci de
la litrgia setmanal el dissabte44.
Adrea: C. Besa, 10.

Horaris
Despatx, dimarts, 18-20 h

Ofici religis:
Divendres, 19.30 h (a lestiu a les 20.30 h)
Dissabtes: 10 h Escola Sabtica
11.30 h. Culte
Sense calendari fix: viglia (celebraci durant tota la nit, tpica de Sudamrica)
43
A la seva junta hi ha persones no adventistes.

Per als Adventistes del Set Dia el dissabte sagrat no es correspon amb el prof sino que semmarca en el que
podriem dir el dia astronmic. Aix, per a ells dissabte comena divendres en fer-se fosc, i dura les 24 hores
segents.
44
82
Responsables del culte religis (crrecs 2006-2007)

Pastor: Alfredo Villanueva45
Ancians: Antonio Rojas (1r anci)
Diego Lpez
Miguelina Cepeda (nascuda a Repblica Dominicana)
Tresorera: Antonia Bonatti
Secretari46: Alfonso Cabal
Diacas: Jaime Vaqu (1r diaca)
Pablo Daz
Josep Cardona
Antonio Castillo
Yagat Bahadur
Diaconeses:
Carmen Expsito (1 diaconesa)
Ana Figuereo
Amelia Otero
Jenny Surez
Ana M Ruz
Eva Prez
M Isabel Gutirrez
Lilian Bravo
Fredesbinda Araujo (Nilka)
Junta dEsglsia:
Pastor (Antonio Villanueva)
Antonio Rojas
Diego Lpez
Miguelina Cepeda
Antonia Bonatti
Alfonso Cabal
Carmen Expsito
Jaime Vaqu
Daniel Granados
Escola Sabtica:
Director: Daniel Granados
Subdirectors: Alfonso Cabal
Cleotilde Sena
Josefina Ramrez
45
Porta un any i mig com a pastor a LHospitalet (els pastors adventistes fan oficis rotatius cada 4/8 anys).
Nascut a Saragossa, oficia un dissabte a LHospitalet i un altre a Igualada. Sovint el substitueix la seva dona,
per no com a pastora. En el s de la comunitat internacional dAdventistes del Set Dia existeix un encs debat
sobre la possibilitat que les dones siguin pastores. En el cas que ens ocupa, tan Alfredo Villanueva com la seva
dona sn clarament favorables, a ligual que en molts pasos, per la negativa de part de les esglsies dalguns
pasos (sobretot dAmrica Llatina) impossibilita un acord que ha dsser unnim per tenir efecte en termes
normatius.
46
s la persona que dona a la persona acabada de batejar el certificat baptismal.
83
Secretria:
Tirsa Cardona
Consellera:
Antonia Bonatti
Nens:
Ana Mara Ruz (Directora)
Lilian Bravo (Subdirector)
Joves:
Director: Pablo Daz
Equip: Cleo Sena
Dolores Vsquez
Andrea Cabal
Cindy Cevallos
Alejandro Carmona
Conseller: Alfredo Villanueva
Ministeri famlia: Alfredo Villanueva
Ministeri de la salut: Alfredo Villanueva
Llibreria: Tirsa Cardona
Ministeri de la dona: Miguelina Cepeda
Ministeri personal:
Directora: Miguelina Cepeda
Subdirectors: Antonio Castillo
M Isabel Gutirrez
Coordinador dADRA: Diego Lpez
Relacions pbliques: Alfredo Villanueva
Simpatitzants, membres, assistents ocasionals:
Membres recollits en el seu llistat: 130 persones
Assistents habituals: 120-130 persones47
47
No tots sn adventistes, sin que hi ha alguns que sn amics i fins i tot vens autctons catlics que hi van,
en les seves paraules, perqu ens agrada.
84

Entre el 90 i el 95 % dels fidels sn Llatinoamericans, sobretot del Brasil, Equador i
Repblica Dominicana.
Un 15 % dells hi romanen a LHospitalet un mes o dos abans de marxar a daltres indrets
(Igualada, etc...48)
Blgars que pertanyen a lEsglsia de LHospitalet per van a lofici religis que es fa al
Carrer Urgell 133, els dissabtes a la tarda.
Hi ha romanesos de LHospitalet que van a lEsglsia de Castelldefels.
Per raons afectives (relacions de noviatge o de matrimoni amb dones adventistes), hi
assisteixen tamb un pakistans, un nepal i un alemany.
Els fidels procedents de LHospitalet provnen de Collblanc, La Florida, La Torrassa i
Pubilla Casas. Ms especficament, la densitat ms gran residia en leix format pel Torrent
Gornal, el carrer Rafael Campalans i la Ronda Torrassa.
El local s de propietat i el paga la Uni dEsglsies Adventistes dEspanya, amb seu

a Madrid.
La Junta dEsglsia projecta el pressupost, que ha dsser aprovat per tota lesglsia.
Cada any sescolleixen nous crrecs dins lesglsia, proposats per una comissi.
Els requisits per a la constituci dels lders se centren en una formaci teolgica
(abans 5 anys, ara 4), encara no regulada per ladministraci estatal, i que t la seu a
Sagunt, tenen una universitat de teologia a Estrasburg (Frana) a la qual sha dentrar
si es t el COU (2n de Batxillerat avui en dia) o sha fet laccs universitari per a
majors de 25 anys.
La dona del pastor tamb ha estudiat el mateix per, com ja hem comentat abans, elles
encara no poden ser anomenades oficialment pastores, tot i que s que poden oficiar el
culte, com hem comprovat a lesglsia de Collblanc: i s que les dones poden ser
48
Lajut mutu entre adventistes s molt slid, el que fa que la recerca de feina i de llar estigui molt vinculada als
indrets, com ara Igualada, on existeixen esglsies adventistes. Hem observat, a tall dexemple, que fora
romanesos treballen a la construcci perqu poden tenir festa dissabte, mentre en daltres moltes professions la
festa s noms el diumenge
85
ancianes (presbteres) i, per tant, poden substituir als pastors quan sigui menester, i
participar en lorganitzaci de lesglsia.
La condici de pastor s professional, estan pagats directament des de Madrid, i
tots ells cobren prcticament igual arreu de lEstat Espanyol, amb una diferncia
mxima de +/- 10 %.
Preparar els fidels per a que estiguin en les millors condicions fsiques i espirituals de
cara a limminent adveniment de Jesucrist.
Emprendre accions socials de suport assistencial (menjar, roba) i de cooperaci

internacional (ONG)
Funci teraputica:
Interdicci expressa de lalcohol, el tabac i daltres substncies estupefaents.
Recomanaci del vegetarianisme. Seguiment estricte de les recomenacions
Funci social:
Aportar un espai de vinculaci comunitria dels nouvinguts, promovent els llaos
interns i lajut mutu (feina, vivenda, aportacions econmiques).
86
Funci identitria:
Tres grans grups etnonacional tenen en lesglsia un lloc referencial de trobada i

socialitzaci: brasilers, equatorians i dominicans.
Alguns dels assistents a lesglsia (sovint sense participar del culte49) sn vens i amics de
fidels daquestes nacionalitats, i de vegades es queden a dinar, o b es reuneixen per a gaudir
plegats duna estona de lleure que serveix per a exposar situacions vitals, acordar activitats
ldiques fora de lesglsia, i establir relacions afectuoses. Fora parelles de nuvis i
matrimonis shan forjat daquesta manera, segons tenim constncia, i/o lintegrant de la
parella que no era adventista a assistit a lofici i, sovint, shi ha convertit.

participant
Lesglsia catlica que hi ha a lHospital de Bellvitge lutilizen quan hi ha enterraments, i

els permeten treure les imatges i els crucifixos amb limatge de Crist mort.
Defensen obertament lantibellicisme i la llibertat de conscincia. En paraules seves:
Si Du ens ha fet lliures, no han dhaver-hi normes. Cal educar per a ensenyar a
viure, per a que la persona creixi, per sense obligar-la a res
El pastor no t relaci amb les elits de les parrquies catliques per manca de temps, doncs
t molta feina, i tamb a Igualada
49
Lesglsia s lnica que hem trobat a LHospitalet amb una gran finestra situada a un cant del lloc des don
soficia el culte, per la qual cosa es pot seguir el mateix, veure les evolucions dels fidels i (en el nostre cas) fer
treball etnogrfic sense entrar directament en el lespai del culte. Aquesta finestra, de fet, comunica la zona on t
lloc els rituals amb una sala on sovinteja el jovent.
87
Les fites principals del pastoratge adventista sn, segons ens comenten:
Fer crixer les persones com a persones, acceptant voler viure amb un cam, amb
lajut de lesperit sant, canviant-les per dins, compaginant el desig amb el que es
fa (paraules literals)
Predicar la bona notcia de la segona arribada de Jesucrist (segon adveniment), i

animar els fidels a fer-sen ress.
Institucions prpies:
- ADRA. En lEsglsia de Collblanc atenen regularment 850 famlies, fora delles

marroquines.
- Club de Conquistadores50, amb seu a lEsglsia del C. Tallers 26
Molt positiva, sublimant qualsevol mena de diferenciaci a travs de lobligaci de lajut

mutu.
Poden haver alguns enfrontaments pel fet de fer ritualment les coses diferents, i per temes de
doctrina, per hi ha enriquiment.
En contraposici amb els potencials enquistaments teolgics, subratllen que molts
musulmans, sobretot marroquins, van a la seva esglsia per a demanar assistncia social: roba,
menjar, acollida, etc
Alguns fidels autctons reconeixen que el ritme i estructura dels cultes ha canviat fora des
de larribada massiva de persones procedents, sobretot, de lAmrica Llatina.
50
Abans anomenats Club de Exploradores. Grup de persones joves, similar, segons definici prpia, als Boys
Scouts, que realitzen campaments i que sn una mena de fase preparatria per als nens i adolescents que, en un
futur, vulguin batejar-se. La seva lder a Catalunya s una noia equatoriana. Els conquistadores de lesglsia de
Collblanc sn, en la seva totalitat, nascuts fora de lEstat Espanyol.
88
Han tingut relacions amb hebreus (Sant Sopar Jueu), daltres grups Evanglics,
Mormons i Testimonis de Jehov. Tot i amb aix, en termes rituals hi ha poca o nulla relaci.
Aix, indiquen que els Testimonis de Jehov rebutgen fer oracions conjuntes amb ells.
Celebren el Nadal formalment com a naixement de Jesucrist.

3 4 sants sopars lany. De vegades, un cop al dia, o un cop al mes.
Tots els dissabtes
Setmana Santa: divendres i dissabte es fan sermons sobre la mort de Jess.
Festes majors: saplica la llibertat de conscincia.
Laccs ha estat un dels ms senzills, rpids i plens de contactes que hem tingut al llarg de
lestudi.
Lexistncia duna sala de passos perduts (que no es troba en daltres llocs de culte) ens va
servir dinstncia intermediria per poder contactar, de seguida, amb els responsables.
La cordialitat de lders, responsables i fidels ha estat digna de menci, i llur predisposici
i bon acolliment ha resultat exemplar.
Lestructuraci del culte sabtic es la segent:
- Doxologia
- Oracions
- Himne
- Oraci
- Dissertaci
89
Segons ens han informat, els diaques sencarreguen de rebre les persones i visitar
els malalts.
Ancians i diaques ho sn per tota la vida, tot i que es poden retirar.
Ritual de pas per a ingressar en el Club de Conquistadores
En una de les nostres visites vam assistir a la cerimnia dingrs en el club de

Conquistadores, que va tenir lloc dins de lesglsia.
El pastor sasseu darrera del grup de conquistadores, amb la paret adjunta al baptisteri a la
seva esquena, i el protagonisme dins del que podrem denominar altar recau en els joves
que faran la seva entrada en el grup abans esmentat. Lescenificaci compta amb
micrfons per a efectuar la ley51.
Ritual de pas baptismal
Tamb hem estat presents en el bateig duna noia equatoriana, de quinze anys, efectuat
pocs dies abans que ella retorns al seu pas de naixement.
A ms a ms que, com sempre succeeix amb les confessions de ritual baptismal adult, la
immersi la fa el pastor per immersi completa del creient, resulta interessant remarcar les
tres preguntes que enquadren el ritual baptismal:
Acceptes Jesucrist com a exemple i vida de salvaci?; Acceptes la Bblia?; Desitges ser
batejada com a mostra de fe i vida de servei?
51
En preguntar si els tizones (nom els nens que encara no han ingressat oficialment en el grup) farien el seu vot,
sem va dir que la paraula a emprar no era pas vot, sin llei.
90
Cal destacar que durant lentrevista amb el pastor, el Sr. Villanueva, aquest va realitzar un
comentari fora a tenir en compte pel que fa a calibrar el fals concepte que de vegades
hem sentit i llegit respecte als Adventistes del Set Dia, s a dir, la seva radicalitat entesa
en el sentit negatiu del terme, sinonmic de fanatisme:
Jo estic convenut de la meva fe, evidentment: estic plenament

convenut en qu la doctrina de lEsglsia Adventista del Set Dia s la
vertadera, i que sacomplir el que en ella sanuncia.
Per s all en que hi crec, la meva fe, per reconec que s possible
que hi hagin daltres i siguin verdiques, aix no ho puc saber. Hi crec de tot
cor, per sense desacreditar daltres doctrines i daltres religions.
Crec, per no s. Noms Du sap, i nosaltres creiem en el que
considerem que en la Bblia ell va expressar...
91
CASA DE ORACIN PENIEL (BELLVITGE)

Nm. Registre: 5603
Fundada lany 1996
Lesglsia Peniel s originria dArgentina i pertany al moviment carismtic evanglic. El

primer sal, format per noms dues famlies, es va fundar lany esmentat a dalt. Des de lany
2000 fins el 2005 el lloc de culte es trasllad a Bellvitge, en concret a lAvinguda Europa 170.
Des de lany 2005 estan situats, doncs, en lactual emplaament
1. Dades genriques
Adrea: Avinguda Europa, 110-128, Altells I i J.
Horaris:
Diumenge de 10.45 h. a 13 h.
Pastor:
Pablo David Anibaldi
Hi oficia des del setembre de lany 2006
Pastor Ajudant: Guillermo
De forma regular hi assisteixen 60 persones (45 delles, adultes)

Hi ha llibertat per anar i deixar danar: no existeix membresia
92
La gran majoria dels fidels sn argentins. Hi ha tamb una famlia catalana, i famlies de
Frana, Sussa i Itlia.
Molts vnen des de Vilanova i la Geltr (de fet, la majoria), i alguns des de Vilafranca del
Peneds (la famlia del pastor, per exemple), Bellvitge, El Prat i Sants.
El local s de lloguer.
Els requisits per a la constituci dels lders es basen en la crida interior per a impartir
el servei com a pastor, una crida que afirmen que de fet prov del Du a travs de la
seva manifestaci com a Esperit Sant.
Per, a ms, el Sr. Anibaldi t un Mster en Teologia per la Christian Live University
(Tampa, Florida), i ha fet estudis en psicologia i en educaci cristiana. Ell de fet s un
missioner i, com a tal ha fet el que anomenen preparaci transcultural: els missioners
de lesglsia peniel reben formaci sobre els sistemes culturals a on desenvoluparan
llur tasca.
La condici pastoral s voluntria, doncs el pastor t un treball secular.
93
Celebrar el culte
Ajut social: avals per a lloguer, referncies per a treball
Acompanyar gent a lhospital, visitar malalts.
Repartiment de roba i assistncia
Socialitzaci dels fidels en un ambient amb el que sidentifiquen mtuament com a

comunitat
Funci dassistncia social
Ajut mutu
Demandes especfiques

participant
A lArgentina lesglsia peniel t bones relacions amb els catlics. Aqu asseguren que
les estructures catliques sn ms rgides i ens continuen tractant com una secta
Collaboren amb Critas i, sobretot, amb la Creu Roja
94
Lesglsia t una ONG a Castelldefels anomenada Man
Positiva sempre que hi hagi respecte mutu.

Valorar la naturalesa humana compartida, per sobre de les creences. Aix, ens
comenten que hi ha fora marroquins que acudeixen a lesglsia per a obtenir roba i
assistncia social.
Fins ara no nhan tingut cap doficial a LHospitalet de Llobregat
Celebren les festes cristianes, i participen individualment en les de caire cvic de cada
poblaci.
Vam acordar via email la nostra visita a lesglsia i en acabar el culte al pastor ens va
atendre, com gaireb sempre ens ha passat, amb molta amabilitat.
Abans, per, vam trigar fora en localitzar lemplaament del lloc de culte, per ens vam
veure ajudats per una famlia de fidels que sortia al carrer i que en reconixer la nostra
desorientaci, van indicar-nos el lloc exacte i fins i tot el cnjuge de la parella ens va
acompanyar escales a dalt. Una dada significativa de fins a quin punt existeix un altssim
grau dobertura.
Lentrevista amb el pastor fou dins del recinte on es fa el culte principal, tamb amb lajut
de canons i msica (bateria, guitarra elctrica), aspecte gens prosaic, ans el contrari: est
95
valorat com a molt important pel propi pastor, i contribueix al que els carismtics (i tamb
els pentecostalistes) anomenenen revifament (avivamiento).
Un altre fet que cal retenir com a dada etnogrfica per s mateixa consist en qu el Sr.
Anibaldi ens convid a la reuni del que qualific com a esglsies tniques de tot
Catalunya, que es va celebrar el 19 de maig del 2007 a lesglsia del C. Sta. Engrcia 74
(Nou Barris).
El gest de convidar-nos-hi demostra, novament, el grau no noms dobertura sin tamb

de complicitat i de facilitaci dinformacions, aix com la provisi de mitjans (en aquest
cas, la seva invitaci personal) per a accedir al terreny, com solem dir els antroplegs.
Cal afegir que el dia de la reuni desglsies tniques52 a Nou Barris el pastor estava
esperant-me a la porta, macompany a linterior presentant-me als organitzadors com a
persona convidada a lacte, i em facilitaren un seient a la part del fons de lmplia sala.
Com a ancdota, dir que vaig aixecar-me del meu seient temps desprs per deixar seure
el fidel que volgus, doncs lesglsia es va omplir de gom a gom, amb ms de vuitanta
persones den peus i gaireb dues-centes assegudes, a part dels membres de lorganitzaci.
Un cop al mes celebren el que denominen Reunin de Damas, consistent en la posada en

marxa de mecanismes dajut mutu i, tamb, en lorganitzaci de celebracions diverses
Existeix un grup de joves i un grup de nens, cadascun dells amb el seu encarregat.
Insisteixen en la importncia de la llibertat de fe, en contra de la imposici, i fan

referncia que els membres de llur comunitat reben el baptisme quan ells volen.
52
Els presentadors de lacte de Nou Barris van parlar tamb dIglesias Extrangeras en Catalua
96
s, per tant, un fet conscient, meditat i voluntari, com passa a la resta desglsies
evangliques a les quals hem assistit.
El baptisme, que s per immersi total (com la majoria desglsies reformades), se celebra
al mar (normalment a Vilanova i la Geltr) o en la piscina dalguna masia propera a
Vilafranca del Peneds.
Mentre durava lentrevista les persones que havien roms dins la sala continuaven parlant
entre elles, posant-se al dia sobre temtiques dinters com o afers privats dincumbncia
comunitria.
Mica a mica van anar marxant (ben b una hora desprs del culte) i van romandre-hi
sobretot els joves, al voltant duna dotzena, els quals comenaren una reuni just quan el
pastor i nosaltres marxvem del recinte.
Donat lambient familiar de la comunitat, lespai tamb resulta un lloc de socialitzaci

dels infants i dels adolescents, a ms duna forma dampliar els llaos de fraternitat que,
tericament, caracteritzarien el parentiu.
Es podria escriure molt sobre aquest darrer punt, i molt ms se nha escrit ja en daltres
estudis i obres diverses, per cal retenir aqu (i no noms en aplicaci al cas concret de
lesglsia peniel) que moltes comunitats religioses fan servir la metfora del parentiu, de
la creaci de vincles expressats com a fraternals.
Un parentiu extens i, evidentment, un parentiu social, base simblica a partir de la qual

convertir en sentit com lestabliment de xarxes i accions dajut mutu
97
Centre Cristi La Roca53 (Esglsies Independents, FEREDE)

Nm Registre: 5694
Fins fa un mesos tenia la seva ubicaci a la Rambla Catalana, 54
s una esglsia pentecostal i fou fundada a LHospitalet lany 2003, tot i que lorigen
fundacional dels centres cristians La Roca es remunta a lany 1983.
1. Dades genriques
Adrea: C. Joventut, 50-52; Tda. 1.
Horaris:
Dimecres, 20 h.
Dijous, 20.30 h. (17 h: esplai per a nens)
Diumenge: 11-12.30 h.
17.30-18 h.
[18-20 h.??]
Sr. ngel Alcarria. Tlf. 661 81 45 63 (tamb oficia alguns cops a lesglsia Vie
Nouvelle de Can Serra)
Segons llur prpia percepci, lEsperit Sant t un rol fonamental en lestructuraci no

noms del culte, sin tamb del funcionament intern, doncs
Simpatitzants, assistents ocasionals, etc.: al voltant de 100 persones
53
La roca t diverses implicacions simbliques en la cosmologia cristiana: senyal de fermesa, de fonament per a
edificar una esglsia (Simon fou rebatejat Kefas [roca en arameu], hellenitzat en Petros, amb el mateix
significat); commemora tamb la roca don Du fu sortir aigua al bell mig del desert.
98
La immensa majoria sn llatinoamericans, molts dells sels han escapat a lesglsia

catlica, segons afirmen.
Els requisits per a la constituci dels lders se centra en el que anomenen coherncia
moral, sense cap mena de ritual de pas de caire formatiu.
La condici s voluntria.
Viure per la fe cristiana

Relaci diria amb Du
Allunyar-se dels vicis
Entrar en comuni amb lEsperit Sant
99
Funci teraputica:
Contra lalcoholisme i daltres drogadiccions
Resoluci dels problemes psicolgics (angoixa, depressi, manca de sentit de la vida).
Funci de suport social:

Donar consell i ajut directe en temes com ara trobar pis, feina, etc., tant directament el
pastor com diversos voluntaris de lesglsia
Funci didentificaci social:

Aportar aixopluc a les persones, sobretot del barri, amb comunitat etnonacional
(equatorians, peruans, colombians) i macrotnica (llatinoamericans)

participant
Han collaborat puntualment amb alguna ONG evanglica.
Positiva, sobretot amb lexemple de llur centre religis com a lloc a on persones de diverses
cultures troben un referent com de caire transcendent i/o social.
100
Molt bona relaci amb lesglsia del C. Joventut, 11 (New Covenant Church, nigerians la
majoria dells).
Excellent relaci amb lesglsia de congolenys de Can Serra.
Celebren totes les festivitats cristianes (Nadal, Psqua) i tamb els aniversaris. El
Nadal no el celebren pas a lesglsia, sin a nivell familiar. Cadasc fa, en aquest sentit, el
que vol.
No festegen el que anomenen com a festes paganes (Setmana Santa, etc) ni els
Sants, considerats com a reflex didolatria, de glorificaci dhumans no descendits dels cel.
Cada any, al mes de maig, celebren laniversari de fundaci de les esglsies La Roca.
Enguany ha estat el 24 aniversari.
Anualment fan una festa dedicada als nens, per la data no s fixa, sin que es
decideix cada any.
Volen participar en les festes del barri de Collblanc i sestan informant sobre com ferho54.
Laccs al terreny ha estat moderadament fcil. El primer dia vam parlar amb la dona del
pastor, la qual amb molta amabilitat ens va facilitar el seu email i fins i tot el seu telfon
mbil.
En acabar la reuni dominical el pastor sol atendre fora fidels, conversant amb ells
durant un cert temps. Com tamb resulta com denominador de moltes esglsies, lespai
54
Daix es desprn amb nitidesa una recomanaci per a la gesti: aportar les informacions, contactes i consells
necessaris per a permetre que aquelles comunitats que vulguin puguin participar en els esdeveniments socials i
culturals que es desenvolupin en lespai pblic del municipi (tant els carrers, places i parcs, com els locals de
titularitat pblica on sesdevinguin actes de caire festiu, commemoratiu, etcrituals socials, en tots els casos)
101
religis s tamb un espai de socialitzaci, que permet obrir, mantenir i consolidar

vinculacions entre els actors socials que shi integren.
La funci de lEsperit Sant s remarcada com a axial en el funcionament de lesglsia, no

noms perqu actua beneficiosament en termes de salut (purificar el cos, fugir de coses i
actituds contaminants), sin perqu tamb t un rol de control sobre aquells membres de
la comunitat que estiguin pecant.
Veurien b la creaci dun Consell Interreligis de LHospitalet, sempre hi quan en els

dilegs no es toquin temes doctrinals, i que no hi hagin enfrontaments. Per tant, reafirmen
clarament que no sn partidaris de cap tipus decumenisme:
som favorables a tots els dilegs, per no a barrejar-nos
quan vam visitar lEsglsia Catlica daqu prop vam assumir que hi ha temes que no
shan de tocar
Com en algunes esglsies evangliques, lexistncia duna sala de passos perduts que fa
despai de transici entre la via pblica i el lloc de culte, facilita notablement no noms
laccs, sin tamb la interacci amb els fidels abans i desprs de lacte religis.
102
CENTRO CRISTIANO EVANGLICO DE LHOSPITALET

Aquesta esglsia evanglica carismtica tenia el seu domicili al C. Bbiles 102 (La Florida).
En canviar de lloc de culte i traslladar-se a lactual, lanterior fou ocupat, com veurem, per
una comunitat religiosa formada de forma gaireb exclusiva per nigerians.
1. Dades genriques
Adrea: Travessia Industrial, 101, Nau 6
Horaris:
Dimarts, 20 h. Estudi/ Discipulado
Divendres, 20 h. Oraci
Dissabte, 16 h. Reuni joves
Diumenge, 11 h. Reuni general
Juan Barcoj (pastor)

A ms, hi ha un pastor auxiliar i una pastora, la dona del pastor, que sobretot
sencarrega de les dones, per que tamb oficia de vegades
Entre setmana: al voltant de 30 persones

Diumenges: 60 persones
103
Amrica Llatina (ben b el 80 %), en especial Equador, Per, Bolvia i Colmbia, tot i
que hi ha representants de molts altres estats (Repblica Dominicana, Mxic)
Romanesos, Bielorussos, Ucranesos
Autctons de LHospitalet
El local s de lloguer, i el centre religis est a punt de rebre el seu nmero

dinscripci per part del Ministeri de Justcia.
Els requisits per a la constituci dels lders sn similars a les daltres esglsies
evangliques. En paraules del pastor:
Som cridats per Du, per a ajudar, curar, atendre sempre, est a la disposici
dels fidels quan sigui. I si et critiquen, aguantar. I si et trepitgen, aguantar
A ms, per, tamb ha anat a seminaris de teologia per a complementar amb coneixements
concrets larrel vocacional del seu ministeri, directament invocat per Du
La condici del pastoratge s voluntria. Segons llur cosmologia, estan per a servir.
Predicar la paraula de Du
Difondre la paraula de Du (esperit missioner, proselitisme)
Lluitar contra la drogadicci i lalcoholisme
Allotjar persones sense llar i oferir menjar
104
Pregar per la salut dels fidels

Curar, espiritualment i fsicament
Pregar pel benestar de LHospitalet55
Conservar la identificaci etnonacional dels assistents

Promoure la identificaci amb la societat dacollida (Estat Espanyol, Catalunya,
LHospitalet56)
Oferir un lloc de socialitzaci per als fidels, tant a lesglsia com en activitats
realitzades durant la setmana i en les excursions i reunions que realitzen
Oferir serveis dassistncia social (incloent un menjador comunitari)
Funci teraputica prominent: psicolgica (espiritual) i fsica57.

participant

Estan especialment vinculats amb REMAR (Rehabilitaci de Marginats)58.
Volen crear una ONG prpia que sanomenar La Provenana, nom antic de LHospitalet,
segons ens comentaren.
55
En el temple hi havia en una paret, ben visible per a tots els fidels, una gran fotografia aria de LHospitalet de
Llobregat i, a sota, la inscripci Orar, orar y orar sin cesar por LHospitalet
56
A ms dexposar la prctica totalitat de les banderes dAmrica Llatina (i la de Canad) en la paret posterior
de la sala on es fa el ritual, hi ha en un lateral de la mateixa tres grans banderes, que parteixen de la mateixa
base: les del Regne dEspanya, la de Catalunya i la de LHospitalet de Llobregat.
57
El Sr. Juan Barcoj ens va fer un comentari que tamb em sentit en daltres esglsies evangliques i fins i tot
entre alguns musulmans: El cos hum s el temple de Du
58
Organitzaci sorgida lany 1982 a Euskal Herria, realitzant tallers de capacitaci professional (reinserci), i
ampliant llurs tasques fins a tenir avui en dia presncia a lfrica, ndia, Xina, Amrica Llatina i dotze pasos
europeus, entre daltres indrets. Lany 1998 REMAR va crear lEsglsia Evanglica Cuerpo de Cristo. Mentre
confeccionaven aquest text, van inaugurar el seu local al C. Goya de LHospitalet. Un bon exemple del carcter
dinmic de les Esglsies Evangliques, i de la seva continuada expansi a travs de nous temples en continu
procs de creaci, consolidaci, difractaci, reestructuraci
105
Fins ara no han tingut cap relaci institucional amb musulmans, sikh, hinds
Se senten doctrinalment lluny de musulmans, hinds, budistes, i propers als catlics, doncs
tenim el mateix salvador. No se senten pas tan propers, per, als Testimonis de Jehov.
Posen llur esglsia com a exemple de convivncia de persones de pasos diversos, unides per
la mateixa fe i lajut mutu entre ells
El pastor mant una bona relaci ngel Alcarria, encarregat de lEsglsia Cristiana La
Roca (Collblanc).
Tamb tenen relacions amb lesglsia nigeriana de La Florida (els que van ocupar el seu
antic espai per al culte) i tamb amb lesglsia congolesa situada a pocs metres de la seva, en
la mateixa nau industrial.
Celebren totes les festes cristianes convenient amotllades. Aix, aprofiten aquelles
dates per anar dexcursi a menjar junts, organitzar reunions, etc.
Participen (individualment) en la Festa Major.
106
Laccs al lloc de culte va ser extremadament senzill. A la porta del mateix hi havia el
pastor ajudant59 qui, en ser informat dels motius de la nostra visita, ens va convidar
amablement a entrar i seure, cosa que vam fer, com sempre hem tractat de fer, en un lloc
discret, cap al final de la sala.
Un cop acab el culte vam anar a parlar amb el Sr. Barcoj, que ens va atendre amb
celeritat i una gran predisposici, accedint immediatament a fer-li una entrevista al seu
despatx, noms demanant-nos cinc minuts per a poder atendre les peticions dels
feligresos, alguns dels quals tamb anaven entrant en el seu despatx durant lentrevista i
fins i tot una de les feligreses va esperar a la sala principal fins que acabs la reuni per a
parlar amb ell.
Novament, els dilegs, a ms de reafirmar les vinculacions afectives i posar-se al dia dels
avatars quotidians de cadasc, tamb incloent peticions dajut, consell i guiatge en afers
de caire que alguns podrien anomenar prof, per que si per sagrat entenem quelcom
amb una importncia axial en la vida, creiem que resta ms que demostrada la sacralitat de
temtiques com la feina, la vivenda, lassessorament per resoldre problemtiques i la
salut, que noms pot considerar profanes qui mai nha patit cap mancana en referncia
a aquests mbits.
El segon cop que vam visitar lesglsia estava oficiant la pastora, amb el pastor assegut en
un grup de cadires lateral, a la dreta de laltar o espai destinat a oficiar i tamb a tocar
msica.
Tant bon punt em va veure, el pastor es va aixecar i va venir a parlar amb nosaltres,
demostrant novament el seu educat tracte i la seva esplndida predisposici.
Ens vam emplaar per a parlar al final del culte, que va ser quan em present la seva
esposa i tamb a alguns dels fidels, els quals, com cada cop que acabava lacte ritual,
enraonaven amistosament entre ells, i amb el pastor, la pastora i el pastor ajudant.
59
Catal, nascut a Barcelona, de prop de setanta anys. Juan Barcoj s dun poble dAlmeria, per arrib a
LHospitalet quan era ben petit, i la seva dona s colombiana.
107
Tots tres em van acompanyar per a ensenyar-me daltres indrets de lesglsia: el flamant
despatx de la pastora (abans compartia el que t el Sr. Barcoj), el menjador per als nens60,
on tamb hi havia joguines, i un gran menjador comunitari, encara no inaugurat, que es
dedicar a acollir persones sense recursos per a poder alimentar-se.
Resulta evident que la gran diferenciaci interna de les esglsies evangliques tamb
sobserva en els preceptes tics que en cadascuna delles sordena i/o es recomana.
Aix com daltres esglsies es prohibeix expressament beure alcohol, o es defensa la

convenincia dabstenir-se de fer-ho, en aquesta comunitat en concret es limiten a
recomanar als fidels beure (i menjar) amb moderaci, essencialment perqu, literalment,
all que no fa b, all que cau malament i s perjudicial, ha dsser refusat
En sser una esglsia situada a una nau industrial, la sovint difosa i voluble frontera entre
lespai pblic i lespai de lesglsia resta ben evident. Tot i amb aix, podrem dir que les
escales que porten a un estret pati interior de la nau fan de parntesi o despai de transici,
que es perllonga fins arribar a la Travessia Industrial.
60
En moltes de les esglsies evangliques visitades hi ha un habitacle a part on hi sn els infants durant la durada
de lacte i, en alguns casos, hi mengen i/o hi juguen.
108
En aquest espai, ell mateix una frontera, t lloc les interaccions posteriors a les que es
realitzen tot just acabar lacte ritual. Normalment es tracta de persones que agafaran desprs
el transport conjuntament, o que sn vens.
Pel que fa a les interaccions socials dins del lloc de culte, un grup de joves, guiats per un noi
equatori, realitzen una reuni a part, reuni que triga en comenar donat que tothom est
interpellant-se mtuament i saludant-se amb evident efusivitat.
Com succeeix en daltres indrets, doncs, les vinculacions socials i damistat es consoliden i es
recreen contnuament abans, durant i desprs de lacte prpiament religis, el qual s, de fet,
un moment i un lloc ms de la concatenaci de rituals que podem denominar com a
religiosos.
109
LE RACHET DE LETERNELLE
Fundada lany 2005
1. Dades genriques
Adrea:
Travessia Industrial, 104, 4 B
Horaris:
Diumenges, de 15 a 17 h.
Collegi de pastors format per 4 persones (per tant, de caire

congregacional)
Canvia cada 6 mesos
Tenen uns 40 membres, dels quals ms de 30 hi assisteixen regularment
110
Repblica Democrtica del Congo, Camerun, Angola, Guinea Equatorial, Bolvia.

Tamb hi assisteixen persones nascudes a lEstat Espanyol.
Molts vnen de Bellvitge, per tamb de Pubilla Casas, Collblanc i La Torrassa.
Daltres ho fan des de Cornell (don vnen tres pastors), Granollers (on hi resideix laltre
pastor), Montcada i Reixac, Terrassa i Vic
Els requisits per a la constituci dels lders es basen en lhabitual revelaci de Du i,

desprs, es complementa amb una formaci de la persona que la faci madurar, tenir habilitat
en loratori, i certificar-ho amb un ritual de consagraci.
La condici s professional/voluntria.
Predicar la paraula de Du i lloar-lo

Ajudar les persones que vinguin a ells demanant suport
Promoure la pau i el dileg amb tothom
111
Vinculaci amb la Divinitat a travs de rituals profundament africans pel que fa a les
prctiques corporals i la msica.
En relaci amb aix, vehicular la socialitzaci dels fidels.
Aixoplugar la identificaci cultural (sempra el francs, per tamb el KiKongo i el
Lingala en el ritual)
Funci teraputica: incidncia en la importncia de lequilibri intern

participant
Estan disposats a dialogar amb tothom, per encara no han establert contactes oficials
Mai no critiquen daltres formes dentendre la religiositat.
En un futur volen crear institucions prpies de caire social
Comenten que persones de diverses nacionalitats conviuen en harmonia en llur esglsia, i

que la pluralitat sempre s bona.
Encara no nhan establert cap relaci oficial
112
Les prpies del cristianisme. Estarien interessats en participar en festes cviques de la

ciutat si fos menester.
Literalment, ens van comentar que tenen les mans obertes per collaborar en el que sigui
menester.
En aquest sentit, sofereixen com a intermediaris en el dileg del govern local amb la
comunitat congolesa.
Vam entrar lliurement en lesglsia, sense cap mena dimpediment, i acompanyats del
nostre informant congols, Issa, membre de lassociaci cultural Congo Democrtic de
LHospitalet61, que havia informat el consell de pastors de la nostra presncia i ens va
facilitar moltssim laccs.
Cal ressenyar, novament, no noms lamabilitat i predisposici dels pastors de lesglsia,

que ens van atendre amb una actitud esplndida, demostrant estar certament agrats de
que, a travs nostre, lajuntament volgus contactar amb ells, sino tamb lacollida dels
feligresos, tots els quals (ms duna trentena) ens van saludar personalment, i duna forma
cordial i sincera.
61
En un altre apartat es parla daquesta associaci, de la seva percepci de la diversitat cultural i religiosa, i dels
grans trets de les comunitats negroafricanes que hi pivoten. No es tracta duna anlisi ni duna entitat ni dun
fenomen religis en el sentit ms estret del terme, per s dun registre que caracteritza des de dins una
comunitat etnonacional fora desconeguda i, tamb, sotmesa a estereotips i conceptes erronis.
113
El culte es fa en francs, amb una persona al costat de loficiant fent la traducci al

castell. Fora canons eren en Lingala i en Kikongo.
A lhora de preguntar-los pel sentit de les canons que feien en llengua Lingala i Kikongo,
ens van dir que no eren pas canons merament populars o tradicionals, sino que
cantaven sempre temes que exaltaven Jesucrist, no qualsevol altre tipus de can.
Van remarcar el carcter diferencial de llur comunitat religiosa no noms pel culte, de
caire carismtic/pentecostal, sino tamb per que, en paraules literals, all que ens fa
diferents s la cultura que nosaltres tenim.
Aix doncs, la nostra percepci duna evident diferenciaci cultural (la creaci dun
microclima cultural, com sha esmentat en un altre punt daquest estudi), est corroborat
per una opini efectuada des de dins del collectiu
Els fidels continuaren el ritual, aquest cop sense prdica ni msica, sino mitjanant
converses entre ells i amb els pastors, efectuades sovint en Lingala i Francs.
Lespai es buid molt a poc a poc, com sol passar en molts llocs de culte, i esdevenia la
continuaci, el parntesi, entre el mn sagrat i prof, segons semblaria des de lptica dualista
que tan profundament ha interioritzat la modernitat occidental.
En moltes cultures, i entre elles les cultures de gran part de lfrica Negra, aquesta
diferenciaci sagrat/prof s purament illusria.
114
IGLESIA EVANGLICA NUEVA VIDA (CAN SERRA)

Fundada lany 2002.
Nm. Registre 5407/SE/A
Aquesta esglsia pentecostal, majoritriament formada per persones de lfrica Negra

francfona, estava establerta fins al gener de 2007 al C. Pars 47 (Collblanc).
1. Dades genriques
Adrea: C. Sant Pere, 12.
Horaris:
Dimarts i Dijous, de 19 a 20 h.
Diumenge, d11 a 13 h62.

Godefroid, pastor (nascut a la R.D. del Congo, dtnia BaNgala)63
62
Cal remarcar que de vegades el culte prpiament dit sallarga una mica ms. Aix, diumenge de Psqua va
acabar ms enll de les 14 h., degut a que es van rituals especials per a celebrar aquelles dates i diversos batejos
de nens (batejos en lEsperit Sant, no pas els batejos que es fan en ledat adulta ni encara ms els batejos a
nadons, tpicament catlics)
63
La immensa majoria dinteraccions amb fidels i diaques fou en castell (o en portugus en el cas dels
angolenys), per el pastor va pregar-nos que la reuni amb ell es desenvolups en francs, doncs encara no
domina b el castell.
115
Lesglsia t 35 membres, dels quals acudeixen prop de 30 de forma regular. Nosaltres

vam comptar una mitjana dentre 25 i 30 (excloent els nadons i nens). El Diumenge Sant eren
27 adults, 6 nadons i 5 nens dentre sis i deu anys.
La majoria sn de la Repblica Democrtica del Congo, per, com els mateixos feligresos
i tamb el pastor remarcaren, en aquell estat hi conviuen ms de 500 tnies diferents, per
la qual cosa nosaltres sempre preguntaven per ladscripci etnosocial64.
En relaci als congolesos contactats, les tnies que predominaven eren les segents:
BaLuba65, BaNgala, BaKongo66, BaTk i BaSwahili.
Tamb hi havia persones procedents de Gabon, Camern i Angola.
Pel que fa als llocs on resideixen els fidels, la majoria viuen a LHospitalet, a diversos
barris, per tamb hi havia alguns procedents de Montcada i Reixac, Barcelona i Terrassa.
64
Cal subratllar dues coses fonamentals abans de continuar: per un cant, les identitats tniques africanes sn
fora ms complexes, dinmiques i lbils (que no dbils) que les identitats modernes (dominades per equacions
simplistes com ara una cultura= una llengua, una identitat= un territori). Per tamb cal afegir, en contra del
que molts cops sha dit o escrit, que les identitats tniques sn un fet social, que existeixen, que articulen
enquadraments humans, i no sn pas una mena dinvenci per imbecilitzar les masses. En properes recerques
sobre el terreny, ms minucioses, caldria reprendre aquesta important variable en relaci amb els contextos
religiosos.
65
Per regla general, en els idiomes bantu, el plural adopta la forma de prefix, Ba en moltes de les llenges de
la R.D. Congo. Aix, per exemple, els Luba tenen com a etnnim BaLuba, i hem preferit retenir llur
autodenominaci tradicional.
66
Hem de tenir en compte que dins del que seria letnosistema BaKongo existeixen com a mnim 20 tnies
diferenciades.
116
La constituci dels lders s de caire vocacional: sentir la crida de Du i posar-se al

servei de la comunitat de creients.
La condici del lideratge religi s voluntria.
Hi ha dues dones que exerceixen les funcions de diaques
Sovint el p i el vi (most) el serveixen una dona i un home.
Per a despeses de funcionament de lesglsia, lloguer, etc., hi ha diversos tipus de

donacions, sempre voluntries, cal dir-ho i subratllar-ho.
Lloar Du, educar els fidels en la paraula de Du

Lloc de trobada de la comunitat africana
Ajudar-se mtuament
Vinculaci amb la Divinitat a travs de clarament africanitzats pel que fa a les

prctiques corporals i la msica.
117
Crear un microclima cultural en relaci amb la vessant ms purament transcendent,

reforant-se mtuament67 totes dues fins al punt desdevenir un mateix sistema amb
diversos referents o matrius sociopsicolgiques68
Socialitzar els nens (fora presents al lloc del culte i en una habitaci adjacent)
Vincular persones pertanyents al mn de la francophonie negroafricana
Ajut mutu, suport social, funci assistencial.

participant
No tnen relacions institucionals amb musulmans ni amb daltres grups religiosos,

incloent-hi els catlics.
Tnen previst crear una escola i una ONG
Consideren que la diversitat s un fet natural, que est all, i que s bona si no es creen
problemes entre gent diferent amb cultures diferents.
Posen lexemple de llur esglsia, on sapleguen persones amb identitats etnosocials fora
diferenciades.
67
68
El que el socileg alemany Georg Simmel qualificava com a Gegenseitige Wirkungen (efectes recprocs)
Cabezas Lpez, J.M. (2000), pgs. 474-481
118
Mantenen bones relacions amb lesglsia de Bellvitge, Le Rachet de lEternelle.

Tamb mantenen bones relacions amb lEsglsia La Roca, el pastor de la qual de
vegades oficia per a ells.
Tamb comenten que tnen bones relacions amb lEsglsia nigeriana del C. Joventut
(New Covenant Church).
Celebren les festes tradicionals cristianes, tamb en lesglsia, amb un cerimonial ms

llarg al final del qual sovint els feligresos mengen plegats.
Laccs al terreny va ser molt senzill i vam tenir des dun primer moment el suport
incondicional dels membres de lAssociaci Cultural Congo Democrtic per a que, a
travs seu, anunciessin als responsables de lesglsia la nostra visita.
Noms arribar a la porta, una diaca, Metti, ens va saludar molt amablement i ens va
indicar que podrem entrar i situar-nos en el lloc que volgussim. Com sempre tractem de
fer, vam optar per situar-nos al final de la sala per a realitzar millor lobservaci
participant sense convertir-nos en un element que distorsions excessivament el flux
habitual del ritual religis.
En acabar el culte, el pastor ens salud tamb amb gran amabilitat i cordialitat, a ligual
que prcticament tots els fidels presents, els quals van mostrar (com el pastor) un gran
inters i una extraordinria predisposici.
119
Result molt destacable laltssim grau democionalisme desplegat durant el culte, aix
com el rol del pastor, certament prominent en la vehiculaci de les energies despreses pels
assistents i per ell mateix.
Tot i que resulta evident que lemoci s quelcom subjectiu i relativa, en relaci amb
daltres cultes als quals hem assistit, cal destacar aquest component exttic.
Un component que pensem que est fora vinculat amb la religiositat que podrem
anomenar genricament com africana, no pas perqu es tracti duna forma uniforme de
fer i entendre la religi a tot lfrica Negra, sin perqu, en comparaci amb daltres
sistemes rituals i daltres formes de viure lesfera religiosa, la que deriva de les
expressions culturals africanes cont certs elements comuns caracterstics69.
No s menester aqu aprofundir en el tema, per lhem tret a collaci per a reiterar un dels
objectius que abans hem comentat que t aquesta comunitat religiosa: crear un microclima
on integrar els fidels, un microclima ensems cultural i religis.
69
Cercant de defugir qualsevol mena de prejudici etnocntric, considerem que ning hauria de valorar de forma
negativa (ni positiva) la major o menor efusivitat, o el grau ms formal o ms informal dun acte ritual.
Lestructura i lacci ritual s una dada de lanlisi, i emetren judicis de valor, o denigrar un culte per la seva
informalitat (informal en relaci a qu, ens preguntem) o per la seva excessiva emocionalitat (vagin al Camp
Nou, per exemple, a veure si els sembla excessiva lemocionalitat), resulta un exercici etnocntric que considera
com a no-civilitzada tota societat que no sigui com la seva. Aix ho indiquem perqu, com apuntem en les
recomanacions per a la gesti de la diversitat, la tasca de pedagogia activa i de didctica de la diversitat s una
necessitat urgent: hem assistit ms dun cop a comentaris obertament racistes per part dalguns ciutadans del
municipi, que titllaven de gent per civilitzar els practicants daltres religions (o cultures), i que ridiculitzaven
els cultes informals. El formalisme estricte, la disciplina de grup i luniformitat rigorosa era el que van
preconitzar alguns que, entre daltres coses, van inventar Auschwitz.
120
Lespai pblic situat davant de lesglsia constitueix un lloc de reuni secundari, doncs
lactual emplaament compta, a ms de la sala on es fa lacte religis, amb una espcie de
rebedor situat al final de les escales.
La frontera amb el mn suposadament prof de lexterior, doncs, t una concatenaci
destncies que la fan gradual i porosa.
Com en daltres comunitats religioses, els fidels comenten afers quotidians i situacions
personals un cop acabat el culte.
Resulta remarcable que, sovint, tal i com va passar el Diumenge Sant, els feligresos es
quedin a dinar (i tamb convidin a antroplegs que hi sn all en aquell moment). El rol
del menjar compartit, de la comensalitat, sens presenta com a fonamental en
lestructuraci de relacions socials i de cohesi endogrupal.
Afegirem que era menjar casol, amb sucs de fruita i aigua per beure, no pas alcohol.
Com a dada significativa que denota, al nostre parer, lhoritzontalitat de les relacions
socials entre els fidels, el pastor va dinar amb ells com un ms, sense cap mena de signe, gest,
reubicaci del mobiliari o codificaci corporal que denots un tracte de privilegi respecte de
la resta de la comunitat.
121
NEW
COVENANT
CHURCH70/
IGLESIA
NUEVA
ALIANZA
(COLLBLANC)
Fundada lany 2002
Fa cinc anys un pastor de Londres que fa tres mesos de vacances cada any a Barcelona va
trobar-se amb un grup de nois nigerians i els introdu en el culte pentecostals. Aquests van
decidir fundar lesglsia conjuntament
1. Dades genriques
Adrea: C. Joventut, 11.
Horaris:
Reunions de pregria al temple (Weekly Prayer Meetings)
Dilluns 16-18 h.
Dimarts 13.30-14.30 h.
Dijous
18-20 h.
Divendres 18-20 h.
Grups de pregria en llars individuals (House-Groups, nou en total): Dimecres a les 19 h.

Tayo Yemi (pastor)
70
Fundada per Paul Jinadu a Nigria lany 1967, es va estendre deu anys desprs a Londres, on hi t la seu. Fa
poc temps van crear un altre lloc de culte a Catalunya, concretament a Martorell.
122
Pels volts de les 100 persones solen assistir al culte dominical
La gran majoria dels fidels sn de Nigria, pertanyent a alguns dels ms de 250 grups
tnics diferents que hi ha en aquell estat afric. Pel que vam poder saber, de forma molt
genrica i noms preguntant per llur adscripci tnica a un redut nombre de fidels
nigerians, la majoria eren del macroetnos Ioruba71, en concret Legbo, Edo i Ibadan.
Tamb hi ha persones de Ghana (de pare dtnia Ashanti i mare dtnia Abrong), algunes
procedents de lAmrica Llatina (sobretot de Bolvia), angleses (dorigen afric), algunes
alemanyes, aix com la presncia espordica de fidels autctons (en una ocasi hi havia
quatre dells que hi anaren per primer cop al culte).
Pel que fa als llocs don vnen els fidels, aquests ho fan des de LHospitalet (ben b el 80
%), de diversos barris com ara Florida, Torrassa, Collblanc
Alguns daltres vnen des de Badalona, Nou Barris i Torre Bar (Barcelona), Ripollet,
Sant Coloma de Gramenet, Martorell, Abrera, Castellbell i El Vilar, i Manresa.
71
Els Ioruba constitueixen un etnosistema plural format per ms de vint grups tnics diferents, i per diverses
creences religioses: Islam, Catolicisme, Evanglics, Esglsies Evangliques Africanes, religions tradicionals
(mal anomenades animistes), etc..
123
Els requisits per a la constituci dels lders tamb se centren en la crida divina per a
exercir les funcions pastorals.
La condici dels oficiants s voluntria.
Hi ha un seguit de professors encarregats dadministrar coneixements bblics als nens i

tamb a dones i homes solters.
Es fa fora voluntariat: en acabar el culte dominical hi ha unes collectes de diners que

semprem per a comprar menjar per a gent sense recursos.
Argumenten, pensem que amb ra, que lactual local s fora petit, i que els agradaria
rebre ajut per a cercar algun altre ms adequat per a llur nombre de fidels.
Demanen saber si alguna instituci els pot deixar ms ordinadors per als cursos
dinformtica que organitza lesglsia.
Estructurar la vida dels fidels en base a la Bblia

Predicar la Bblia com a paraula de Du (esperit missioner)
Lluitar contra la maldat (personificada en la persona del Diable)
124
Endoculturaci, funci pedaggica, tant en el temps del culte com en lescola

dominical per a nens i els grups destudis bblics per a persones solteres, aix com en
els cursos dangls i dinfomtica que organitzen.
Funci teraputica: curaci, guariment davant problemes fsics, salut espiritual
(psicolgica), alliberament a travs del culte exttic tpicament pentecostal (sobretot
en lafricanitzat).
Assistncia social: menjar per als necessitats, sostre per a persones sense llar.
Funci de cohesi social: lligams comunitaris reforats per la pertanyena a lesglsia

participant
No tnen vinculacions estables amb cap religi ni entitat cultural.

Han creat, dins de lesglsia, una entitat no formalitzada anomenada Welfare, formada per
quatre persones que busquen per lespai pblic gent que dormi al carrer per a ajudar-los i, si
s menester, donar-los sostre a lesglsia.
Creuen que les relacions venals sn positives.
125
No ens han comentat que existissin relacions institucionals amb cap delles.
Les tradicionals del cristianisme.
Laccs al recinte ha estat molt fcil i hem comptat amb la collaboraci activa de molts fidels
i dels dirigents de lesglsia.
Els fidels han acceptat de bon grau les interpellacions sobre llur tnia dorigen, el lloc on
vivien i la seva percepci de les relacions interculturals.
El culte es fa en angls, amb una persona al costat de loficiant fent la traducci al

Castell. Es canten himnes en angls i tamb en castell.
En lesglsia hi ha fora creients que abans eren musulmans i shan convertit a la fe

cristiana evanglica pentecostal.
Daltres eren catlics o daltres religions, i tamb alguns eren ateus declarats.
Shi celebren fora casaments, molts dells de parelles interculturals (europeus i africans),
realitzant lpat posterior en un restaurant.
126
Les comunitats religioses com la New Covenant Church proveeixen del que podriem
anomenar com a mecanismes dinici de relacions socials, uns mecanismes sense els quals les
vinculacions posteriors serien impensables per pura lgica.
Els fidels de lesglsia configuren una comunitat fortament cohesionada i amb lligams
fraternataris que impliquen lexercici de lajut mutu, per la gran majoria daquests fidels no
es coneixien pas abans de llur conversi, per la qual cosa cal valorar aquesta capacitat de
condensaci de relacions socials, sense laportaci de la qual la integraci dels nouvinguts
ser sempre una assignatura pendent.
A ms, la tnue frontera que comunica ms que no pas separa el lloc de culte de lespai
pblic, s el mecanisme de partida de ramificacions de lesglsia pels carrers i places no
noms de LHospitalet, sin daltres ciutats catalans, fent campanya missionera i realitzant les
ja comentades tasques dassistncia social.
Poca gent resta fora de la porta de lesglsia en acabar el culte, molts dells passen
directament destar conreant i refrescant les relacions socials un cop el ritual ha acabat, a
emprendre el cam de tornada cap a les seves llars.
Novament fem un subratllat en aquest rol socialitzador de lespai del culte i la consegent
creaci duna etnosfera o atmosfera cultural dins de la qual les significacions transcendents
compartides sentrellacen amb una vida quotidiana que, en aquest cas de forma explcita, est
en consonncia amb les pautes religioses que tots comparteixen.
127
IGLESIA PENTECOSTAL UNIDA EN EUROPA (COLLBLANC)

Any de fundaci: 2003
Nm. de Registre 637-SG-1
1. Dades genriques
Adrea: c. Vinyeta, 20.
Horaris
Dimarts i dijous, 20 h.
Dissabtes, 18 h.
Diumenges, 11 h i 17 h
Responsable:
Javier Molina, pastor. Tlf. 626.663.594
90-100 persones
128
Colmbia (majoritriament, el 90 % dels fidels aproximadament)

Equador, Hondures, Repblica Dominicana, Paraguai
Vnen la majoria dells de LHospitalet de Llobregat (darreu del municipi, per sobretot
de Collblanc, Torrassa, La Florida i Santa Eullia). Tamb vnen des de Sant Ildefons
(Cornell), Martorell, Igualada i, fins i tot, des de Lleida.
Els requisits per a la constituci dels lders es basen en la crida de Du per a exercir la
tasca pastoral.
La condici de lexercici pastoral s voluntria.
Fites segons lgiques internes (emic)72:
Acceptar levangeli com a pla de salvaci

Rebre el do de lEsperit Sant
72
Els objectius, a ms dels expressats per ells de viva veu, tamb els hem recollit del flyers que reperteixen els
grups de fidels que prediquen pels carrers.
129
Rebre el bateig per al perd dels pecats.

Sassenyala que la gent hi acudeix perque senten la necessitat espiritual de cerca un
encontre personal amb Du
Lluita contra la drogadicci i lalcoholisme
Visites i ajut psicolgic a persones amb problemes
Integraci dels fidels en la societat dacollida: els ensenyem a respectar les lleis del
pas on estan
Socialitzaci dels fidels en el marc duna estructura dacollida amb fites transcendents
Funci teraputica: contribuir a lequilibri fsic i espiritual dels fidels.
Assistncia social
Galvanitzaci identificaci etnonacional
Galvanitzaci identificaci macrotnica (Llatins)
Ajut mutu
Demandes especfiques i comentaris genrics :
Volen entrar en contacte amb la Cmara de la Propietat de LHospitalet per tenir un

lloc ms gran a on fer el culte.
130

participant
Bones relacions amb els musulmans, per noms de caire informal.

No tnen cap relaci institucional amb cap comunitat religiosa del municipi.
Consideren que s positiva, que enriqueix, i que ells estan collaborant en la integraci
de la diversitat contribunt al seu benestar psicolgic i fsic.
Noms tnen relaci amb esglsies de Vic i de Torroella de Montgr (Baix Empord)
Celebren els tradicionals festes cristianes, per sobretot a ttol individual.

Vam trobar-nos un grup de predicadors de lesglsia per la zona sud de Collblanc i,

contrriament amb el que sol passar amb un grup de prdica, van ser ells els que van se
consultats per nosaltres.
Linters demostrat pels predicadors fou immediat i en qesti de segons, ms de donarme un dels flyers que estaven repartint, van passar-me el telfon mbil del pastor, el
telfon mbil i le-mail duna de les fidels que constitua el grup, a ms dindicar-me que
131
passssim pel local una estona desprs per a acordar una visita ms i una reuni amb el
pastor.
Aix ho vam fer, i en el lloc de culte ens va rebre un ajudant del pastor amb la mateixa
atenci, amabilitat i predisposici que els altres fidels i que, posteriorment, el propi pastor.
El dia que vam seguir el culte entrrem amb total normalitat, prengurem seient al final de
la sala i, en acabar, tamb vam rebre les cordials salutacions dels fidels.
Han insonoritzat la paret de lentrada al local.

En una paret de la sala hi ha un mapa de la Pennsula Ibrica, amb llums en cada ciutat on
tenen una esglsia, visibilitzant aix llur implantaci territorial (funci de reforament
identitari).
Les deambulacions pautades pel territori de LHospitalet per part dels grups de
predicadors, que tamb sesdevenen entre daltres esglsies del municipi, reflecteixen una sort
de irradiaci en lespai pblic de les propietats salvfiques atribudes a leix doctrinal posat en
moviment (convertit en ritual) dins del recinte on t lloc els cultes principals.
No noms es tracta dun mecanisme que cerca establir relacions socials i vinculacions
simbliques amb persones annimes que potser estan necessitant trobar el que els predicadors
els ofereixen, sin que tamb s una visibilitzaci conscient al bell mig del territori fronterer
per excellncia que constitueix una ciutat com LHospitalet. Aix doncs, tamb es tracta, des
del nostre punt de vista, duna vindicaci identitria especfica. I s que no caldria esbiaixar
132
quelcom que les nostres anlisis han desvelat com a prominent: la clau identitria que
avitualla el ciment a sobre del qual constituir la comunitat de fidels.
En un altre ordre de coses, i incidint en un aspecte al qual sovint ens atansem (la
difcil, ben b estril separaci analtica entre sagrat i prof, religis i social), direm que les
relacions socials just abans de comenar el culte reflectien, en lespai constitut per la sala
principal de lesglsia, una combinaci entre tots dos aspectes suara mencionat, sense que a
cap dels actors socials els sembles paradoxal o contradictria, ans el contrari.
Aix, ben b des de mitja hora abans de comenar el culte, fora fidels (sobretot dones)
estaven pregant de genolls, recolzant-se en les cadires, i desquenes a laltar (s a dir, mirant
en direcci oposada a on es fa quan comena el ritual religis central).
Parlaven en veu baixa, amb evident concentraci, alguns dells efectuant repetitius moviments
corporals per a ajudar-los en la meditaci i en una ms gran concentraci.
A pocs metres, o ben b tocant-se fsicament, daltres persones, algunes fora joves, parlaven
sobre temtiques prosaiques, problemes, avatars quotidians, feina, situaci dels familiar a
Colmbia, o ens donaven la m presentant-se i xerrant animosament.
Tot plegat pensem que constitueix una nova demostraci que la religi, entesa com a un
conjunt finit i tancat de preceptes, s noms una concepci occidental basada en lobsessi,
darrel cristiana, daconseguir lenquadrament, dins dun ordre clar, ntid i jerrquic, dels
etnosistemes altres (s a dir, els que no sn hegemnics), uns etnosistemes que confirmen
quotidianament quant ns dintil un esfor que es basa en una superstici, doncs confon
desig i acte, mn pensat i realitat, model ideal i acci real.
133
ASAMBLEA APOSTLICA DE LA FE EN CRISTO JESS

(COLLBLANC) (Fundada lany 2004)
Esglsia evanglica, de ritual dinspiraci notriament pentecostal, i que presenta notables

diferncies doctrinals en relaci amb la naturalesa de la Trinitat i la substncia divina de
Jesucrist.
Tot i amb aix, els nostres informants es consideren plenament pertanyents al mn cristi
evanglic, fins al punt de convertir aquests dos darrers termes en sinnims.
1. Dades genriques
Adrea: C. Llobregat, 11-13.

Horaris73:
Dimecres 20 h
Divendres 20 h
Dissabte, de 9 a 10 h. (oraci)
Dissabte a la tarda: joves
Diumenge 11 h, 17.30 h.
De forma irregular, quan hi ha necessitat, un comit prepara un esmorzar i un menjar

per a les tardes.
73
La parella de missioners ens indiquen que de 8 a 22 h., diriament, en el seu lloc de culte sempre hi ha alg per
a atendre el que calgui.
134
Responsables culte religis:
Missioner Arturo Pinto.

Missionera Ximena Pinto.
90 feligresos fixos, ms uns 50 dassistncia pendular
Tal i com queda ben visible en les banderes que hi ha just darrere de laltar o espai sagrat
on t lloc la prdica, els assistents sn en un 95 % dorigen llatinoameric: Cuba,
Equador, Hondures, Repblica Dominicana, Per, Xile, Colmbia, Argentina, Brasil.
Provenen molts dells del barri de Collblanc, per tamb de la resta de LHospitalet, i
tamb hi assisteixen persones que vivien a LHospitalet, que han marxat fora de la
localitat per motius de feina, per que hi continuen anant cada diumenge.
No sempre, per, succeeix aix, sobretot quan la distncia s massa llarga (i els transports
pblics no la redueixen pas, ans el contrari): aix, hi ha hagut fidels russos, bielorussos i
de Romania, don van haver gaireb una vintena de membres fa un cert temps.
135
El local s de lloguer, i estan registrats com a entitat cultural
Els requisits per a la constituci dels lders deriven duna predisposici interna
(vinculada amb la crida de lEsperit Sant), i una gran capacitat tant doratria com de
guiatge comunitari. En el cas de lAsamblea Apostlica de la Fe en Cristo Jess, els
missioners tamb reben formaci. En el cas del Sr. Arturo Pinto, fins i tot va romandre
dos anys als Estats Units.
La condici s professional, doncs van venir expressament per a treballar en la tasca

missionera i de prdica, per noms reben donatius voluntaris dels feligresos com a
base del seu salari.
Donat que el lloc on celebren lofici religis s fora petit (sobretot en relaci amb
lenorme afluncia de feligresos, com hem tingut ocasi de comprovar in situ), no
disposen de baptisteri, i fan els batejos dels nous membres al mar, normalment a la
platja de la Barceloneta, a primera hora del mat.
Com en la majoria desglsies reformades, el bateig s voluntari, i en el cas daquesta

comunitat els infants o adolescents que vulguin ser batejats ho comuniquen als pares i,
aquests, sho plantegen al pastor, el qual els cita a tots tres els dijous a les tardes (que
s quan es rep als que desitgen batejar-se). Un cop el bateig ha culminat, es lliure un
certificat de bateig, com tamb es fa en daltres esglsies.
Tamb cal remarcar que existeix un Grup de Joves, dirigit per un dels ajudants del
pastor, un noi argent.
136
En paraules literals, evangelizar el mundo.

Donar classes de catal i despanyol per a brasilers, russos i romanesos
Aconseguir lloguer per a persones sense sostre, donar diners per a que puguin
sobreviure, donar menjars (sobretot als que fa poc que han arribat), aconsellar-los que
deixin les drogues i lalcohol, donar suport psicolgic (i/o espiritual, si s que existeix
alguna diferncia). Cal afegir que fora dels fidels sn exalcohlics.
Donar suport jurdic en temtiques diverses.
Servir com a lloc de refugi, on fer amistats, consolar-se i alliberar-se
Funci teraputica (prominent), tant psicolgica com fsica

Estructurar suport dassistncia social i econmica.
Continuar la tasca missionera de predicaci de llur doctrina.
Incorporar immigrants no-llatinoamericans en la seva estructura religiosa, aix com
promoure una identificaci latina ben delimitada en termes rituals i conductuals, s a
dir, culturals. Es constitueix, aix, un microclima cultural74.
Inculcar un esperit pacifista (nombroses referncies a lamor, el dileg i la noviolncia com a mitj de resoluci de problemes)
Promoure una tica del treball: autodisciplina
74
Els microclimes culturals que propicia la immigraci serveixen perqu els nouvinguts sadaptin social sense
desintegrar-los en termes culturals (comunicaci personal del Dr. Manuel Delgado, Professor Titular
dAntropologia Social a la Universitat de Barcelona).
137
Demandes especfiques
Consideren que el local sels ha quedat petit i voldrien ajut municipal per a
cercar un de ms gran per la zona de la Carretera de Collblanc.
Els agradaria que exists, a ms dun consell interreligis, un consell

evanglic dimmigrants.
4. Dades relacionals i etnosistmiques a partir dentrevistes i detnografia participant
Relacions nulles amb lesglsia catlica. Problemes doctrinals amb alguns evanglics (per a
ells, Jesucrist s Du, i lEsperit Sant i Du Celest en sn manifestacions (o avatars) seus:
Creiem en un sol Du, Jesucrist, no pas en una Trinitat. I aquest sol Du sha
manifestat en tres avatars diferents
Consideren tamb que els Testimonis de Jehov sn massa tancats i que no podrien tenir
cap relaci doctrinal amb ells si no reconeixen que han canviat aspectes de la Bblia per a
negar la naturalesa divina de Jesucrist (cosa que tamb afirmen daltres comunitats darrel
evanglica).
Afirmen que tenen bones relacions amb els grups pentecostals de Barcelona. Encara no han
contactat gaire amb els de LHospitalet excepte, segons ens comenten, amb lesglsia Vida
Nueva/Vie Nouvelle (Can Serra)
Asseguren que el que denominen iglesias latinas sn fora diferents, ms avivadas i
amb una atmosfera que consideren que s ms idnia per a que els fidels se sentin reconfortats
(i identificats, afegim nosaltres).
138
En ella mateixa rau la formaci a LHospitalet daquesta comunitat. Segons ens comenten,
es form perqu, en haver molts immigrants, hi havia necessitat, la qual cosa es contempla
com la ra principal (novament, la vessant social explica lespiritual, com resulta
comprensible). En paraules textuals, ens van dir que els immigrants pateixen, i sels ha de
donar una soluci al patiment
Se senten a prop dAdventistes del Set Dia i de Baptistes, i ms allunyats dels Testimonis
de Jehov.
No nopinen res de la seva manca de relaci amb daltres religions darrel no cristiana.
Tot i que alguns Mormons passen per les zones on viuen els seus fidels, no tnen tampoc
relacions institucionals amb ells.
Totes les cristianes, especialment Nadal i Setmana Santa, per a ttol individual.
Tamb participen en la Festa Major, Sant Joan
La nit de Fi dAny organitzen un sopar per als fidels que hi vulguin anar (per no estar
sols a casa, doncs molts dells tenen la famlia al pas dorigen).
139
En contra del que ens pensvem per algunes informacions que ens presentaven aquesta
comunitat com de tipus sectari, novament vam tenir un accs molt fcil i una actitud
certament esplndida.
Vam contactar amb ells a travs de la finestra que dna a lhabitacle proper a la sala de
culte, i a on es dna menjar a diverses persones desprs dels rituals religiosos i quan s
menester fer-ho, segons ells ens han indicat.
De seguida que ens vam presentar a travs de la finestra, diem, ens van obrir la porta i tot
i que el pastor no hi era ens van donar el seu telfon mbil i e-mail per a concertar entrevista.
Lentrevista, feta un dissabte al mat, va transcrrer en un ambient de cordialitat no noms
per part dels dos missioners/pastors (una parella procedent de Xile), sin tamb pel que fa a
lactitud dels fidels que hi entraven o que estaven presents en la cambra adjunta a la sala
principal.
En lassistncia al culte, el dia segent, tamb hem de ressenyar un element significatiu

que cal retenir com a dada: per imponderables del transport pblic, ens vam personar al bell
mig del culte dominical.
La sala estava plena a vessar (certament, resulta lgic i fins i tot recomanable que cerquin
una altra de ms gran), potser amb ms de 120 fidels.
Quan no feia ni dos segons que havia tancat la porta, va dirigir-se cap a mi un noi (que
desprs vaig saber que era el cap dels joves de lesglsia) i em va convidar a asseurem en una
cadira, molt a prop de laltar, a segona fila, cadira que havien reservat expressament.
Tenint en compte la quantitat de fidels que estaven den peus, i que el ritual ja portava
ms duna hora funcionant, s certament significatiu aquest gest, que denota, sens dubte, una
actitud receptiva i oberta.
140
Cal dir que una comunitat de caire sectari75 mai no realitzaria un moviment dobertura tan
evident a una persona que ha expressat les seves intencions com a antropleg destudiar la
comunitat, donar a conixer llurs rituals i estructures, i recopilar dades bsiques de la seva
organitzaci
El culte, tpicament pentecostal, incloa reflexions del pastor, qui feia referncies a
lamor, a la no-violncia, a la importncia de la feina i a la necessitat de cuidar-se en termes
de salut. Tamb informava de bones notcies, com fidels de lesglsia que havien aconseguit
trobar feina76.
Com en tot culte pentecostal, i en la majoria dels evanglics (fins i tot, entre els
Baptistes), la msica constitua un element central del culte i contribua a reforar les paraules
de lloana pronunciades pel pastor.
La dona del pastor, tamb missionera, com hem dit, se situava asseguda a primera fila,
just davant dell, i com moltes daltres dones tenia una pea de roba cobrint la part de dalt del
cap. El factor feia nombroses referncies a la seva dona i, en termes rituals, s evident que
jugava una funci fora important, codirigint la litrgia.
Un grup de nois joves, entre els quals estava el cap del grup de joves que mhavia
acompanyat a seure en el seient reservat per a locasi, exercien funcions similars a la dels
diaques, tot i que a ms dassistir en termes tcnics, tamb acompanyaven les persones que,
en la fase final del ritual, satansaven a laltar per a rebre lEsperit Sant i la imposici de mans
del pastor. Alguns dells tamb realitzaven aquesta imposici de mans.
La gran majoria de les persones que protagonitzaren aquest clmax ritualstic, ple
defusivitat i dun emocionalisme exacerbat, eren de gnere femen.
75
Ens remetem als nostres comentaris a linici daquest estudi pel que fa al posicionament que prenem davant les
veus que expressen llur alarma per lexistncia del que qualifiquen com a sectes o moviments sectaris.
Noms recordarem aqu, novament, que el procs dentrada, i la conversi posterior, s sempre conscient, sovint
meditat, i en absolut fruit duna manipulaci perversa.
76
Sembla ser que cada cop es demanen ms assistentes (de la llar, de persones grans, etc.) que siguin
evangliques, perqu (ens asseguren els informadors) se sap del cert que no beuran, no tindran el que anomenen
vicis i seran ms professionals. Moltes de les dones assistents al culte (la majoria, de fet), treballen en aquest
tipus de sector laboral i, segons ens deien, anar a lesglsia constitua un desahogo despus de toda una semana
trabajando (novament, la funci daixopluc psquic, i somtic, esdev ms que primordial).
141
Cal afegir que, a ms de la msica, la prdica i les canons, lelement visual juga el
seu rol en aquest procs gaireb catrquic, alliberador (empricament) de pulsions diverses.
Prenent la metfora de laigua77 com a sinnim de puresa, de frescor, de netedat, de
salut, es projectaven contnuament fotografies on lelement aqutic era el protagonista, i aix
en una pantalla a on tamb se superposaven les lletres de les canons, les quals alludien
reiteradament a laigua i a la frescor.
En termes de descrregues denergia psicofsica i de sublimaci destats psicolgics

alterats per circumstncies vitals difcils, i plens de buits de significaci, cal dir que el ritual
tenia un evident efecte sobre les persones que el practicaven.
Caldria remarcar, a efectes de tornar a incidir en la funci teraputica de fora dels cultes
religiosos presents en el municipi (funci emprica o purament retrica, per significativa
en termes analtics), en levident provisi destructures de plausibilitat que facin
intelligibles i mentalment suportables enormes dficits de significat (i/o dautoestima).
Els nostre informants ens ho exemplifiquen amb el cas dun noi autcton, ve, que viu a
amb els avis, i tenia un comportament problemtic. El seu psicleg va convncer als avis
que deixs que ladolescent assists, tal i com ell demanava, als actes celebrats al seu lloc
de culte. La ra que va donar aquell psicleg fou ben concloent: Ha de consolar-se, ha
de sentir-se lliure, sha de deixar anar
Tamb indiquen que hi ha un ve que, sistemticament, cada diumenge es queixa pel s

(considerat soroll per que el veu com a negatiu).
77
Sobretot laigua en moviment: fonts, rius, etc
142
Tot i amb aix, empricament hem comprovat, com en tants daltres indrets de culte
evanglic amb tendncia pentecostal, que el nivell de soroll perceptible s molt inferior
al que sovint t lloc al llarg del dia (motocicletes incloses) i al llarg de la nit (segons
nombroses queixes de catlics, evanglics, musulmans, etc).
Com succeeix en daltres llocs de culte, les persones triguen fora en abandonar la sala
on sha realitzat lactivitat religiosa.
Tamb es repeteixen les converses sobre esdeveniments de llurs vides quotidianes, i
lmbit esdev una esfera de galvanitzaci dels lligams socials i de la consolidaci de les
xarxes a ells vinculats.
En el cas que ens ocupa, afegirem tres elements relativament diferenciats i propis
daquesta comunitat religiosa:
Lespai de relaci social exempta, s a dir, ms enll de la que per a

nosaltres ja existeix durant el ritual religis (que noms s transcendent un
cop t eficcia simblica, i aquesta savitualla en la dinmica social i els
significats a elles inherents), savana a lacabament de la concatenaci
desdeveniments pautats que conformen el culte prpiament dit.
Aix, en la part final, el pastor convida als assistents a abraar-se amb els
fidels del seu voltant o, en el seu defecte, a posar la m sobre lespatlla de
la persona que tinguin davant. Una forma expressiva de certificar i
consolidar una vinculaci social, de caire afectiu per que subratlla la
identificaci comuna, compartida, entre les persones all presents.
143
A ms, en aquesta part final del culte es convida a qui vulgui a dinar un
pat en lestncia ja esmentada abans, contigua a la sala on es fa el ritual
religis.
Ms enll de levident tasca de servei social en qu consisteix aquest fet,
cal afegir que la comensalitat s un element clau en la cimentaci duna
identitat comunitria.
Per ltim, cal afegir que existeix un normativitzaci ritual que convida als
fidels a donar la m a un mnim de cinc germans abans de marxar.
Es tracta, doncs, duna pauta que molts podrien denominar com a religiosa,
i que sestn en lmbit de la socialitzaci i de la necessitat de formalitzar
factualment lexistncia de lligams entre els membres de la comunitat
Com veiem, les fronteres espacials que delimiten lespai de la comunitat religiosa van ms
enll dels lmits geomtrics que lencerclen. I, digual manera, les fronteres temporals que
haurien de demarcar lmbit sagrat (el culte religis, per entendrens) de lmbit prof(la
socialitzaci i la identificaci social), tamb sn ambivalents, i ambdues esferes sentrecreuen
fins a formar una sort de totalitat sistmica que noms podem disseccionar i subdividir per
necessitats prpies de lanlisi cientfica, o per convencionalismes conceptuals, encara molt
extesos, i que creuen trobar comunitats, cultures i religions perfectament allades i gaireb
corpries.
144
IGLESIA UNIVERSAL DEL REINO DE DIOS.- PARI DE PATIR
Denominaci evanglica dorigen pentecostal, creada a Brasil lany 1977 i actualment present
a 76 pasos, amb 2.244 temples, i uns 4 milions de fidels, segons dades prpies.
Dins del moviment evanglic han sorgit fora veus criticant aquesta esglsia pel que
consideren que sn tctiques agressives per a la captaci de fidels, com ara programes de
televisi (Pare de Sufrir s el nom dun dells) a on realitzen prdiques i demanen ajuts
econmics als fidels.
Mantenint la nostra neutralitat, hem de dir que no coneixem cap cas en qu una de les
persones que han assistit a aquest centre religis hagi estat obligada ni ha entrar-hi ni tampoc
a formar-ne part. Tampoc tenim constncia que la seva tasca proselitista hagi cercat
laniquilaci daltres religions, o advoqui per a convertir de forma obligatria els no-fidels a
llur doctrina. Per tant, no creiem que, com a cientfics socials, tinguem motius per a efectuar
judicis de valor negatius sobre aquesta comunitat religiosa.
Com encara no hem pogut oficialitzar cap reuni amb els lders espirituals, les dades que
donem sn parcials i basades en fonts diverses, a ms del treball antropolgic efectuat.
1. Dades genriques
Adrea: Rambla Just Oiveras, 85
Horaris:
De dilluns a divendres, 10 h., 16 h., 20 h.
Diumenges, 10 h. i 18 h.
Responsable culte religis: Julio Hernndez.
145
Donat la concatenaci de trobades i linexistncia dun nic culte setmanal, els

assistents no sn relativament nombrosos, estimem que gaireb sempre menys duna vintena.
Desconeixem el nombre de membres i/o simpatitzants.
La majoria dels fidels sn de lAmrica Llatina.

No tenim dades suficients com per saber de quins barris o ciutats provenen.
Desconeixem tamb la titularitat del local (de lloguer o de propietat), ni els requisits
per a la constituci dels lders, tot
La condici s professional/voluntria.
Donar salut i pau espiritual

Sanar els malalts (fsics i/o psquics)
Allunyar del mal (metaforitzat en el dimoni)
Fer que els fidels puguin rebre dons psquics i monetaris a travs de la seva fe
146
Funci teraputica: reprenent una constant en totes les religions analitzades, aquesta
comunitat aposta per agarantir de forma prominent, fonamental, pel guariment, la
sanaci i lestabilitat psicofsica dels seus fidels.
Funci simblica: al bell mig dun estat de coses (la modernitat globalitzada) en el
qual la provisi de bns per a la subsistncia econmica no est considerat com a
prioritari, aquesta comunitat incideix en la importncia de tenir assegurada aquesta
provisi.

participant

Sense dades
Sense dades

Sense dades
Sense dades
147
Els dos cops que hem intentat accedir-hi comunicant-nos amb ells per via telefnica per
tal de demanar una entrevista, ens han comentat que truqussim a la seva seu de Madrid per a
que ens enviessin una carta i, un cop aix, ens donarien perms per a lentrevista.
No cal dir que aquesta estratgia respon a un procs de tancament identitari propi dels grups
que, com aquest, han estat sotmesos a una forta pressi des de lexterior. Donat que el procs
hagus resultat molt llarg i complicat, vam assajar (amb xit) dentrar-hi directament, amb
naturalitat. Aix va fer que ens confonguessin amb una persona que estaven esperant, per la
qual cosa vam poder accedir al ritual que shi celebrava.
Tota dinmica persecutria i/o incriminatria provoca situacions com aquesta, per
esperem que ben aviat puguem accedir a parlar amb ells de forma minuciosa i sense cap mena
de ritual de filtre. Un ritual que entenem i que, tornem a dir-ho, remetem a la pressi externa.
Tot i que encara no hem pogut agafar dades directes dels responsables del centre, vam
assistit a un ritual celebrat divendres sant de Pasqua, quan regalaven la Creu de Jerusalem i
una pedra per a les curacions.
Aquest ritual, conjuntament amb la publicitat que hem adquirit daquesta comunitat
religiosa, ens ha donat peu, tal i com hem exposat, a emmarcar llur funci prioritria en la
provisi de medis de caire teraputic. Insistim que tal i com totes les religions analitzades fan,
per en aquest cas de forma molt ms explcita.
Els assistents al ritual eren una desena de persones, la majoria dAmrica Llatina. El
pastor o guia de la sessi estava assistit per dos joves, un home que estava pendent de la porta
dentrada (realitzant tasques similars a la de diaca) i una dona, al costat del pastor.
El recinte era molt similar a la resta desglsies pentecostals i evangliques: partes
blanques, de vegades recobertes de fusta, amb un plpit al costat del qual hi havia un altre
moble a sobre del qual jeia un calze i una ampolla amb most.
148
Darrera del plpit, en una petita llotja, hi ha tres cadires grans de fusta, la del bell mig ms
gran que les altres dues, i a lesquerra una creu gran, de ms dun metre dalada, tamb de
fusta.
Aquest parlava amb un gran domini de loratria, incitant al pblic a acabar algunes de les
seves frases.
El repartiment de les creus an de la m dun ritual pel qual es tract daplicar-la a zones on
els fidels tinguessin algun mal78. Es reclamava lajut del Senyor com a mitj per acabar amb
aquests problemes de salut, i la creu era el mitj que sinterposava, a ms de la mnemotcnica
letania propiciatria realitzada pel pastor.
Tamb sefectu una escenificaci de persones que explicaven des del plpit llurs
experincies, centrades en com havien sanat mercs a lesglsia.
Tot seguit sefectu un ritual exttic pel qual, mitjanant moviments corporals, es poguessin
sublimar estats dansietat.
Diverses persones van manifestar que els mals que tenien abans de comenar (mal de cap, mal
a una cama) havien deixat dexistir, i tot seguit el pastor comenar a pregar i pass a explicar
el significat de la Psqua i de la Ressurrecci, preguntant al pblic el nom de les tres dones
que el van enterrar i que van descobrir que havia desaparegut.
Exemplific el fet per a demostrar que no sha de pregar noms a casa (com feien els
Apstols, els quals no advertiren la ressurrecci sin mitjanant les tres dones).
Tot seguit va realitzar un ritual propiciatori per a allunyar els obstacles de les vides de les
persones, metaforitzat en una pedra guardada en un sobre, la qual shavia de guardar i ficar
cada dia en la m per a que el pecat que impedeix el cam marxs.
El delme no s pas obligatori, noms sincideix en que resulta important per a ajudar
lesglsia.
Abans dacabar lacte es pass una bossa per a que cadasc diposits els diners que
cregus convenient, i els fidels saproparen a la taula on estava lampolla amb most per
posar-hi les mans i consagrar-la.
El pastor incid en qu Jess s lnica salvaci.
78
Es tracta duns rituals de sanaci que en absolut sn aliens al cristianisme. Vegis si no el cas de Lourdes,
Ftima, i molts daltres indrets on es realitzen prdiques i rituals per a curar malalts.
149
IGLESIA EVANGLICA. CENTRO DE ORIENTACIN BBLICA

(CAN SERRA)
Any de fundaci: 1956
Lesglsia s una ramificaci de la Iglesia de Hermanos Florida, creada lany esmentat al C.
Alegria 54 de La Florida, i actualment compta amb dos emplaaments: el de Can Serra, i el de
Collblanc (C. Martorell)79.
La data dinauguraci de lemplaament del C. Castellb fou lany 1989.
1. Dades genriques
Adrea: C. Castellb, 24.
Horaris:
Diumenge: 10.30 h-12 h.
17.30-19 h. Escola dominical i Estudi Bblic
Cada tres mesos tenen lloc les reunions desglsia (assemblees), a on

noms poden assiteir els batejats i les persones que poden combregar80.
79
Podrem dir que les assemblees del C. Castellb i del C. Martorell formen una nica comunitat enclavada en
dos espais geogrfics. Aix, hem copsat comentaris de dirigents de la seu del C. Castellb que en referir-se a
activitats assistencials del C. Martorell diuen nosaltres busquem menja, feina i vivenda per a persones
necessitades
80
Ms endavant aclarirem per qu els membres batejats de vegades tenen prohibit combregar.
150

Antonio Rodrguez i quatre persones ms que, conjuntament, formen el Presbiteri81 o
Consell dAncians, tots ells amb la mateixa autoritat. Les decisions les prnen per unanimitat.
El presbiteri escull els ancians que els reemplaaran, observant la conducta i el
carisma dels altres germans:
nosaltres no anomenem als nous ancians, sino que els reconeixem. s Du qui els
anomena
Els ancians es jubilen, literalment, quan les forces comencen a acabar-se. Aix,
Antonio Rodrguez, que ja t 70 anys, est pensant en jubilar-se aviat.
Ell va esdevenir anci amb 41 anys, i es va convertir des del catolicisme als 34 anys.
Sn 100 membres, inscrits en un llibre de registre, a on tamb figuren les altes i

baixes, els batejos, les defuncions i els casaments82.
Membresia de nouvinguts (Llatinoamericans, essencialment)
Dediquem un apartat a aquest punt perque pensem que resulta interessant destacar-lo.
Els llatinoamericans que arriben saben prviament de lexistncia dAssembles de
Germans locals. Per a inscriures han de portar una carta de recomanaci de lAnci de
lAssemble de Germans don procedeixen, si no, no sels permet ser membres.
81
De fet, la paraula prov del grec (presbys: anci), don sorg el mot (presbyterion:
Consell dAncians). Els responsables daquesta comunitat tamb es remeten a letimologia per a defensar que
ells no tenen esglsia, sin assemblea doncs, de fet, aquest s el significat original de la paraula
(ekklesa)
82
Segons ens han comentat, els divorciats no es poden casar.
151
Majoria de membres autctons, amb persones llatinoamericanes originries sobretot de

Bolvia, Per i Equador.
Tamb hi assisteix als cultes una noia marroquina, per aquesta no s membre, sino
simpatitzant.
Els membres provenen sobretot de Pubilla Casas, per tamb dEsplugues, Vallirana, St.
Andreu de Llavaneres, Barcelona i Castelldefels.
El local s de propietat, de lassemblea, no pas dels germans. Ells el que fan s

administrar-lo.
Els requisits per a la constituci dels lders, com hem vist, es basen en el nomenament
per part del presbiteri en base al comportament demostrat per la persona, i llur
capacitat per a sser un referent per a la resta de germans (s a dir, el carisma)
La condici de tothom s, sempre, voluntria
La dna t el mateix ministeri que els homes, per en lofici no parlen. Elles
sencarreguen de:
-
Organitzar reunions de dones.
Cuidar als malalts i les persones grans.
Realitzar campanyes per a convertir fidels (sovint amb audicions musicals,

predicaci, etc.).
152
Les ofrenes com a mecanisme dautofinanciaci
El Sr. Antonio Rodrguez ens va explicar amb molt detall el mecanisme de les
ofrenes83:
El 1r diumenge: la recaptaci de les ofrenes sn per als missioners (anomenats

obrers)
2n, 3r i 4rt diumenges: els diners de les ofrenes es destinen a despeses de lesglsia
(per exemple, installar laire condicionat)
El 5 diumenge: les ofrenes es destinen a obres especials, s a dir, ajuts i menjars

per als pobres, campaments per a nens, associacions benfiques, etc.
Disciplina interna
Quan un dels germans fa quelcom indegut, el Consell dAncians el posa en disciplina:

estar un temps sense fer ministeri ni combregar, podent assistir al culte per no pas a les
reunions desglsia que se celebren cada tres mesos. Aquest perode acaba quan el germ se
nha penedit.
Aconseguir la salvaci a travs de Crist, que treu la natura admica de lhome i li dna
la vida eterna.
Demostrar la fe en Du a travs del comportament
Interpretaci correcta de la Bblia84
Ajudar-se mtuament en tots els sentits (moral, econmic, etc.)
83
No existeix pas el delme, ni tampoc les donacions, noms saporten ofrenes. Aquestes no estan pas pautades:
cadasc hi aporta la quantitat que vol. Com cada creient s considerat un sacerdot (idea de sacerdoci universal de
tots els fidels), cadascun dell apunta en el sobre a qu o a quina persona vol que sigui lliurada lofrena.
84
Ens comenten diversos cops que la paraula de Du s molt clara. Sn els homes els que la canvien.
153
Obra caritativa i dassistncia social a persones amb problemes
Socialitzaci dels membres en una comunitat que pren la forma i fites duna fraternitat
de germans
Esperit de missi: predicar per a convertir nous fidels.
Agarantir un marc convivencial que s vist com a slid i estable
Endoculturaci de joves i nens en el que consideren com la paraula de Du (La
Bblia).
Assistncia social: cerca de feina i vivenda per a qui ho necessiti. Repartiment de
menjar i roba.

participant
Trnen relacions informals amb tothom, per no pas de caire institucionals.

Hi ha vincles informals amb fora musulmans de la zona de Pubilla Casas.
Tamb mantenen una bona relaci amb el rector de la Parrquia Nostre Senyor de la Llum
(La Florida), el qual fins i tot ha acudit algun cop al culte oficiat per lAssemblea de Germans
de Can Serra.
Collaboren amb APEEN85, una entitat evanglica interconfessional, amb seu al C.
Crsega (Barcelona), que t com a funci bsica evangelitzar nens.
85
Alianza Pro-Educacin Espiritual del Nio de Espaa. www.apeen.com
154
Tamb collaboren amb Nueva Luz, una associaci per a ajudar a persones cegues a la
qual fan arribar recollectes i ofrenes ofertes pels germans de lEsglsia.
Comenten que hi ha bona relaci de venatge, si shan dajudar per qestions puntuals, ho
fan independentment de la religi, cultura o procedncia.
Creuen que la diversitat no s dolenta sempre hi quan continu havent una conducta de bon
venatge i de respecte.
Tamb tenen vinculacions informals excepte, com s lgic, amb els seus partenaires del
C. Martorell.
Celebren individualment les festes cristianes i, tamb a ttol individual, les festes
cviques locals.
155
El primer dia vam parlar amb el fill del pastor, que exerceix de diaca, per a presentar-nos i
aconseguir telfons i e-mails de contacte. De seguida ens el va passar amb tota amabilitat, i
vam tenir ocasi de parlar just a la porta del lloc de culte amb els fidels que ja estaven
marxant, tots ells fora joves, i van acollir amb cordialitat les nostres preguntes i
imprecacions.
La resta de cops que hem anat el tracte rebut ha estat magnfic i la facilitat per a accedir ha
sigut total.
Tamb volen remarcar que, com gaireb la totalitat dels llocs visitats, els fidels valoraven
molt positivament la iniciativa municipal de realitzar lestudi86, i en aquest cas la reiteraci en
aquesta opini fou expressada formalment per part dels lders espirituals de la comunitat
Com a mostra de lajut mutu endogrupal i de les vinculacions transnacionals que les
religions sovint ofereixen (una pista a seguir per a futures recerques, per cert), ens van
comentar que les Assembles de Germans de lEstat Espanyol van endegar una important
campanya dajut a les Assemblees de Germans de Cuba durant el catastrfic cicl que
devast part de lilla loctubre del 2005
86
Fent un incs que s perfectament aplicable a la resta dapartats daquest treball, hem de dir que tot i que
insistem sovint en que la nostra condici professional no estava relacionada directament amb el govern local, els
informadors ens considervem (i, certament, ho hem estat sense pretendre-ho), els vicaris de lajuntament o, si
ms no, la cinta de transmissi que els permetia expressar-se per a fer-los arribar llurs opinions. En la majoria
dels casos, cal insistir, es valorava molt positivament tenir la presncia municipal al seu abast, i es veia tot plegat
com un gest de proximitat i dinters que certament ha estat molt ben rebut per les comunitats consultades.
156
Les relacions socials esdevingudes abans i desprs del culte no noms serveixen, com
passa en daltres esglsies, per a consolidar els vincles, sin tamb per saber les situacions
personals i els diversos imponderables quotidians.
Tenint en compte el conreu que es fa de lajut mutu i el mecanisme de redistribuci que

constitueixen les ofrenes, tamb sn relacions socials que aporten informaci sobre
potencials persones a les quals ajudar. I considerant que les ofrenes sn sempre annimes,
no es produeix ni lobligaci de retornar el do rebut (prpia de tota reciprocitat social), ni
lobligaci de retornar-ho amb daltres beneficis simblic, per la qual cosa es continua
amb una relaci dhoritzontalitat que no genera dependncies jerarquitzants.
La frontera entre el mn sagrat i el mn prof de les situacions existencials difcils en

termes pecuniaris sesborra i esdev, com sol passar, un nic sistema en mutu
reforament.
A ligual que la frontera entre el lloc de culte i lespai pblic sentrecreua fins a
difuminar-se, ja sigui per lesperit missioner de prdica al bell mig del mn prof, ja
sigui per la consideraci que qualsevol indret s idoni per a la prdica partint de la base
que on est lassemblea est la Divinitat.
157
ESGLSIA EVANGLICA DE GERMANS FLORIDA (COLLBLANC)

Any de fundaci: 1983.
NIF: G-61051645
Registre Generalitat: nm. 18.068
Registre Ajuntament de LHospitalet: nm. 552
Nm. Cens Secretaria General de la Joventut (Generalitat): 1864.
s la mateixa esglsia que lactualment emplaada al C. Castellb (Can Serra).

Com es veur en la referncia que es fa a aquesta, lesglsia originria, fundada lany 1958,
estava al barri de La Florida (daqu el nom), en concreta al C. Alegria. Desprs es trasllad a
Can Serra i per temes despai una part va ubicar-se al barri de Collblanc, gaireb en la
frontera amb La Florida.
1. Dades genriques
Adrea: C. Martorell, 18. 09904
Telfon i email: Isaac Cantero
Horaris:
Dijous, 20.30-21.45 h (abans: esplai per als nens)
Diumenge, 11-12.30 h
17.30- 19 h.
Responsables culte religis:

Ancians:
Issac, Jos i Javier
Com en la majoria desglsies dAssemblees de Germans, no hi ha pastor.

158
Ens expliquen que sestructuren com a grups de germans autogestionats, que es turnen en les
prdiques, on qualsevol pot participar. Les dones, per, no poden donar sermons.

65 persones (aproximadament).
Un 10 % dells sn de Colmbia, Equador i Brasil. La resta sn autctons

Un 40 % dels fidels sn de LHospitalet (Collblanc, Torrassa, Florida, sobretot)
Un 10 % sn de Barcelona.
La resta venen daltres ciutats de la provncia de Barcelona87
Els requisits per a la constituci dels lders: inspirats per lEsperit Sant. Un cop una
persona ha estat assenyalat per lEsperit Sant, els Ancians el trien per a que formi part
del lideratge o, segons llur cosmologia, esdevingui un guia de la resta de germans88.
La condici del lideratge espiritual s voluntria
87
Existeixen nombrosos casos de persones que residien fins fa poc a LHospitalet i ara viuen a llocs com
Castelldefels, per continuen fidelitzats amb el lloc de culte en comptes doptar per acudir al culte religis en
esglsies de les noves localitats on shan installat.
88
En diverses esglsies dAssemblees de Germans han coincidit en oferir-nos la segent metfora: ells no tenen
pastor perqu lnic pastor s Du; el que s que fan els guies s de gossos datura, que fan que el ramat
romangui cohesionat.
159
Predicar la Bblia setmanalment, entesa literalment com a paraula de Du.

Lleure i formaci espiritual per a nens i joves
Atenci a la famlia i als seus contextos, sobretot tenint en compte la precarietat
econmica preponderant al barri de Collblanc
Provisi de mitjans dajut mutu entre els membres

Endoculturaci dinfants i jovents en els preceptes axials de llur cosmologia.
Donar ajut material (assistncia social) i serveis dorientaci (treball, pis, etc.)89
Aplicaci en la vida quotidiana dels preceptes Bblics que ells han interpretat.

participant
Fan serveis assistencials, sobretot centrats en donar roba i menjar a persones necessitades,
molts dels quals sn magribins.
Segons la informaci que hem obtingut, el repartiment de roba i aliments s el diumenge,
de 18 a 19 h.
89
En un cartell de lentrada de lesglsia figurava aquest verset bblic (Mateu, 11:28):

Dijo Jess: venid a m todos los que estis trabajados y cargados, y y os har descansar
160
La contemplen com un fet evident i creuen que esdev positiu si les relacions de venatge
sn de respecte. Com daltres congregacions religioses ens han comentat ms dun cop,
exemplifiquen en les comunitats evangliques la possibilitat daplegar plegats persones de
diverses nacionalitats.
Com sol passar en el mn evanglic, hi ha pastors que prediquen en diverses esglsies, i

de vegades fan reunions conjuntes amb daltres assemblees de germans, aix com excursions,
activitats amb nens, colnies, etc.
Realitzen activitats de lleure a travs de lEspai Club Tiempo Libre, a partir de l1 de
mar, els dijous de 17 a 19 h (www.canal-h.net/webs/tiempolibre )
Ms endavant parlarem dels campaments que organitza lesglsia a travs daquest
entitat, aix com del seu ideari.
Les prpies del cristianisme i les convencionals festes cviques (participaci individual)
Compten amb una sala de passos perduts que, com succeeix en daltres comunitats
religioses, permet accedir al terreny de forma rpida i, sobretot, sense entrar directament de
lespai prof del carrer al lloc a on sest desenvolupant el culte.
161
Les relacions amb els fidels va ser significativament positiva des del primer moment, i un
diaca ens va facilitar un exemplar del Nou Testament (o Evangeli) quan noms feia uns
minuts que conversvem amb ells.
Lestructuraci del culte dominical es la segent:

- Adoraci i lloana (himnes i canons)
- Sopar del Senyor (pa i vi amb els que combreguen tots les fidels)
- Serm

Fa anys que presenten anualment projectes per a subvencions en la vessant de lacci
social i activitats infantils i juvenils.
Les ofrenes que donen les persones sn sempre voluntries, sovint per ajudar membres de
la comunitat religiosa.
Realitzen setmanalment visites a famlies, a presoners i a persones malaltes, sobretot al
lHospital Evanglic (C. Camlies, Barcelona).
Com abans hem comentat, lEspai Club Tiempo Libre (ctl_lh@hotmail.com) s una
entitat a travs de la qual lesglsia organitza activitats de lleure i ldiques, aix com
colnies per a nens i adolescents.
La seva web funciona des de lany 2003, i a ms de contactar amb ells per email i/o
telfons
facilitats
en
la
mateixa
web
(http://www.canal-
h.net/webs/tiempolibre/contacta.htm), tenen un horari datenci al pblic: dijous de 17 a

20 h i dissabtes de 10 a 13 h.
El campament destiu de lany 2007 (subtitulat Un tiempo para la amistad), per a
persones de 6 a 17 anys, es fa del 31 de juliol al 8 dagost a la Casa de Colnies Can
Tallada (Garrigs, Alt Empord).
Es recomana explcitament no portar mbils, walkmans, mp3, mini-televisors, videojocs, ni cualquier otro elemento que pueda entorpecer la relacin con el entorno y
amigos que tendr lugar esos das.
162
Aix doncs, es posa laccent en la importncia de que lactivitat reverteixi en la

condensaci de vinculacions socials i lenfortiment de llaos comunitaris.
Literalment, exposen de la segent manera el que qualifiquen com Nuestro Ideario:
- Fomentar la formacin y educacin de nios y jovenes en todas sus facetas y
mbitos de relacin.
-
Por medio del tiempo libre, mediante las enseanzas que la misma Biblia (La Palabra
de Dios) muestra al ser humano a travs de los evangelios.
Promover y realizar actividades ldicas que complementen y acompaen su

formacin educativa
7.Relacions socials, espai i fronteres
Realitzen activitats complementries que dinamitzen ms les relacions socials

intracomunitries. Podriem destacar-ne les segents:
Conferncies especials, realitzades dins lesglsia, tots els caps de setmana del mes
dabril.
Activitats especials dissabtes i diumenges, aix com campaments per a nens en

Setmana Santa i a lestiu des de lany 1977.
163
ESGLSIA CRISTIANA EVANGLICA DE LHOSPITALET CENTRE

(SANT JOSEP)
Nm Registre: 3054
Fundada lany 1985
Els seus integrants formaven part de lAssemblea de Germans del C. Hierbabuena (Pubilla
Casas) i, seguint el procediment clssic de moltes esglsies evangliques, shi van desvincular
per a crear-ne una de prpia, situada al C. Sant Joan.
Els fundadors de lesglsia van marxar i decidiren obrir-ne daltres als llocs on van residir:
uns a Girona, uns altres a Tarragona.
Lany 2002 van mudar-se a lactual emplaament per motius essencialment econmics, doncs
el lloguer a la zona de LHospitalet-Centre era excessivament elevat.
1. Dades genriques
Adrea: C. Pau Sans, 22
Horaris:
Dilluns, 17.15 h. Reuni de dones: cntics, oracions, estudis,
organitzaci per al voluntariat.
Dimecres, 17.30 h- 19 h. Atenci a fidels.
Dijous, 18 h- 20 h. Reuni doraci
Diumenge, 11 h.-13 h. Adoraci, Sant Sopar, Predicaci
18 h. Reuni Estudi Bblic
Consell Collegiat, composat per tres ancians.

164
Dells, Diego Prez s el que normalment exerceix de pastor
Cal remarcar que de vegades hi oficia el pastor Ignacio Simal, que s pastor que
regenta lEsglsia Metodista del C. Orient (Collblanc)90.
Aproximadament compten amb uns 50 fidels
El 70 % dels fidels sn de LHospitalet de Llobregat, de diversos barris. Del barri de

Sant Josep vnen 4 famlies.
La majoria de fidels sn ciutadans nascuts a lEstat Espanyol (el que, sempre entre
cometes, denominem autctons), mentre que la resta sn de Frana, Uruguai, Equador,
Xile, Mxic, Bolvia i Cuba.
Els requisits per a la constituci dels lders estan vinculats amb la predisposici
personal, la crida de Du, la seva acceptaci, i la voluntat de servei resultant, doncs
s un servei sempre voluntari.
90
Com veiem, resulta poc plausible enfocar o analitzar els etnosistemes religiosos amb una ptica substantivista
que observi cada comunitat religiosa i cada espai de culte com un mbit estanc i perfectament delimitable de la
seva etnosfera. Ignacio Simal pertany a una esglsia amb rituals i doctrines ben diferenciades de lAssemblea de
Germans, per hi oficia tamb.
165
Els fidels aporten cada diumenge petites quantitats per a despeses de manteniment, i el
total recollit sanuncia en veu alta en acabar lacte. Vam comprovar factualment que
sempre es tracta de quantitat certament modestes91.
Les decisions del Consell i daltres afers es presenten davant de la comunitat de

germans, la qual s la que decideix en votaci.
Donar a conixer la paraula de Jesucrist

Compartir lamor de Du i adorar-lo
Repartir menjar i roba, aix com efectuar ajuts puntuals en casos en qu siguin
necessaris.
Vinculaci amb la Divinitat (arreu, no noms en el recinte de lesglsia)

Voluntariat i servei social
Ajut mutu entre germans (servirnos unos a otros, som una famlia molt gran)
Funci teraputica92: dotar les persones amb mitjans per a que puguin obtenir ms
coherncia espiritual/psicolgica, i pregar pel guariment dels malalts.
91
Cal dir-ho i subratllar-ho com a nou gra de sorra en la tasca desborrar la percepci dominant que aquests
moviments religiosos sn perilloses sectes amb poders para-hipntics i fosques fites denriquir-se a costa dels
fidels.
92
Vam poder comprovar in situ com el pastor feia referncia al fill malalt dun feligrs
166

participant
En lmbit del voluntariat social, collaboren amb una esglsia de Sant Joan Desp
vinculada amb la Creu Roja. Els porten roba per a redistribuir-la.
No tnen contactes amb cap altra religi, noms de forma espordica amb la Parrquia de
Sant Josep.
Positiva, sense entrar en ms detalls. Remarquen que el venatge s cordial per regla
general i que, per tant, potser no sigui necessari establir dilegs institucionalitzats.
Mantenen contactes freqents i bones relacions amb les Assemblees de Germans dels C.
Martorell (Collblanc) i Castellb (Can Serra).
Noms al Nadal celebren de vegades lAdvent (3 de desembre) i a la Setmana Santa hi ha

una sortida conjuntament amb daltres esglsies de Catalunya, anant a la muntanya durant dos
o tres dies.
167
La facilitat daccs al terreny que, com ja hem comentat, enregistrem com a dada
significativa pel que fa a lanlisi, tamb va ser absoluta en aquest cas.
El primer dia vam arribar quan ja estaven acabant el culte, i vam accedir-hi lliurement. El
segon cop vam entrar a la sala de passes perduts (de transici entre lespai pblic i el lloc
del culte), i davant nostre hi havia una noia amb el seu fill petit al carret, la qual va
sostenir la porta fent-nos indicacions de qu hi entrssim, tot i que ens coneixia de res. La
sala estava fora plena, per un feligrs de seguida va treure la seva jaqueta de la cadira de
davant seu, per a que em pogus seure.
La cordialitat, amabilitat i predisposici dels pastors ha estat tamb fora remarcable,
valorant molt positivament la iniciativa de lestudi sobre les religions del municipi93
A ligual que en la majoria desglsies, els fidels ens encaixaven les mans en acabar lacte
tot i saber la nostra condici profana i no-creient, i el nostre rol purament cientfic.

En aquests moments hi ha una proposta en curs per decidir si les dones tamb poden
formar part del consens.
Les dones no poden ser pastores, per s que poden predicar.
Peculiaritats distintives dalgunes Assemblees de Germans:
-
El Sant Sopar se celebra cada diumenge.
Durant la predicaci sexposa un passatge bblic.
El temps de loraci s lliure, no est pas pautat amb antelaci.
Remarquen que shi celebren molts pocs casaments: del darrer ja fa 4 anys, i els nuvis
eren duna altra esglsia, per desitjaren celebrar-la en la seva.
93
De fet, gaireb tothom ha valorat de manera molt positiva la iniciativa, i shan mostrat molt proclius a mostrar
llurs creences, rituals, llocs de culte i trets organitzatius.
168
A ligual que succeeix en moltes daltres esglsies, els feligresos resten una llarga estona al
lloc de culte un cop acabats els rituals preceptius.
Novament observem com les interaccions socials dins lespai de culte se centren en la
posada al dia de les situacions vitals, els plans per a realitzar activitats futures i les
comunicacions afectives de caire verbal i corporal.
El mateix pastor que ens va atendre per primer cop ens va dir, visiblement content i orgulls:
Os habis fijado? Mirad, miradNo se van. No se van
Citarem un exemple que ens va semblar significatiu en tant que pensem que es fa ress de la
importncia de les vinculacions socials en larticulaci no noms de lefervescncia
collectiva religiosa sin tamb en la plausibilitat de tenir lligams amb els seus guies/lders i
assistir-hi: durant la llarga estona en qu els feligresos interactuen dins del temple, vaig poder
parlar amb una donar uruguaiana que ve sola, sense el seu marit.
La ra que dna ell s que no t vincles amb el pastor ni amb la feligresia i, en canvi, s que
els tenia amb el pastor de lesglsia de Xile on hi anava.
Resulta destacable la condici no-territorial de la concepci que tenen de lesglsia. El lloc

de culte, de ritual, dadoraci a Du, no s noms el recinte on celebren les litrgies, sin que
sestn en lespai.
Aix, valoren, i molt, les sortides que fan a les muntanyes durant dos o tres dies, amb un
potent reforament dels vincles identitaris i una galvanitzaci de les relacions socials. Tamb
fan campaments destiu cada any
169
A ms, sn esdeveniments que tamb creen memries compartides, i generen dinmiques

dinteraccions positives, paralleles o complementries a la germanor que la comunitat de
creients duu implcita.
I tamb aix explica que alguns diumenges ens trobssim les portes tancades, el que
significava que havien anat a fer una reuni en algun indret allunyat.
Lexplicaci que ens donaren els Ancians de lesglsia fou la segent:
La Esglsia s de Du, no pas nostra, i Du est arreu. A Du se li pot servir a qualsevol
lloc
170
ESGLSIA EVANGLICA FAMLIA (Assemblea de Germans)

(PUBILLA CASAS)
Fundada lany 1968
1. Dades genriques
Adrea: Hierbabuena, 24. 08906
Horaris:
Dimarts: 17 h. Reuni femenina
18.30 h-19.30 h. Repartiment de roba
Dijous: 20.30 h, reuni oraci
Diumenge: 11 h, comuni i lloana
12.45 h. Escola dominical per a nens.
18.30 h., estudi bblic

Carles Serra Puig, Pastor94.
94
Com succeeix en les Assembles de Germans, no s pas el pastor, sin un membre prominent del Presbiteri o
Consell dAncians. Tamb tenim les dades de contacte del seu fill (email i tlf. mbil)
171
ESGLSIA EVANGLICA TORRASSA (Baptista)

Nm Registre: 2762
Fundada lany 1935
Des de fa uns anys lesglsia ocupa lactual ubicaci, no pas el lloc a on estava abans (C.
Holanda, 42), com encara consta en el mapa de les religions que va realitzar la Generalitat de
Catalunya i el boc dHospitalet del qual va fer a mans de lajuntament la primavera del 2007
1. Dades genriques
Adrea: C. Rossell, 102
Horaris:
Dijous, 19.30 h . Estudi bblic i predicaci
Dissabte95, 10-13 h. Esplai
18 h Joves
Diumenge, 11.30 h. Devocional
18 h. Predicaci
Miquel Garcia. Pastor (emrit)

Pedro Prez. Pastor oficiant des de lany 1992
95
Noms als mesos de primavera i estiu
172
110 assistents, 90 dels quals estan batejats
El 90 % sn ciutadans nascuts a lEstat Espanyol, la majoria de Bellvitge, Pubilla

Casas, Sants, Pallej i Corbera de Llobregat
Alguns sn originaris de Colmbia, Per, Bolvia, Equador, Brasil i Sussa
Els requisits per a la constituci dels lders sn oberts, per s recomenable (tot i que
no imprescindible) tenir estudis teolgics. Lactual pastor oficiant, Pedro Prez, s
Diplomat en Teologia pel Centre dEvanglic dEstudis Bblics96.
Els pastors estan en perode de prova durant un temps i, desprs, els fidels de
lesglsia decideixen per votaci si pot ser el pastor.
La condici s pastoral s voluntria.
No existeixen els presbters/ancians, per s set diaques que dirigeixen:
96
El Departament dObra Social
El Departament dEvangelitzaci
A ms de Llicenciat en Geografia i Histria i Secretari General de lAliana Evanglica.
173
Readaptar la Bblia a la vida quotidiana

Assistncia social
Promoure lendoculturaci (educaci) de nens i adolescents
Socialitzaci dels fidels (en tant que identificats a una fe i un culte concrets), com ho
demostren les estades de Setmana Santa en colnies familiars.
Integrar-se en el sistema associatiu del barri i ciutat
Vetllar per la integritat moral dels fidels: pedagogia en tica, sexualitat, matrimoni.
Demandes especfiques:
Han fet concerts en el parc de darrera de lesglsia, per demanen a lAjuntament que
els donin la presa de llum, cadires, etc
174

participant
Poca vinculaci amb les associacions de vens (se senten desplaats en les reunions) tot i
que ells volen participar-hi.
Positiva en general, tot i que consideren que caldrien esforos institucionals per a
millorar-la.
Demana a les noves entitats evangliques que els comuniquin la seva arribada com a gest
per a poder establir relacions.
Tenen bones relacions amb lEsglsia Metodista del C. Orient (Collblanc)
Celebren el Nadal i la Setmana Santa, aix com els quatre diumenges dadvent (3 de
desembre).
En lescola dominical es fa una festa de Nadal amb teatre, poesia i canons, el diumenge
ms propera al dia de Nadal.
175
Per Setmana Santa sen van fora a una casa de colnies, en famlia, per a romandre-hi junts
un dies. Es fan prdiques amb temes com la Passi de Crist. Per a lesglsia es mantenen els
cultes, especialment el Diumenge de Ressurrecci.
Han intentat participar en la Festa Major de La Torrassa per de moment encara sense
resultats. El pastor advoca per a participar ms en totes les festivitats locals.
Laccs al terreny fou extremadament fcil. De seguida vam contactar amb el Sr. Pedro
Prez, el qual ens present el Sr. Miquel Garcia (pastor jubilat), i immediatament ens don les
seves dades de contacte.
La relaci amb els fidels ha estat cordial, i per regla general sha confirmat una constant
durant el treball de camp: la gran receptivitat, predisposici, inters i grau dobertura de la
majoria dels informadors.
En el Sant Sopar, els diaques passen la safata amb el pa i el vi.

Darrere laltar hi ha un baptisteri (evidentment, noms per a adults)
Lesglsia compta amb un Grup msico-vocal: 'Sola Gracia'.
176
Endegar projectes de convivncia comunitria amb base familiar facilita la transposici

del lloc de culte en els indrets a on es duen a terme les colnies. Aquestes relacions socials,
cal recordar-ho, estructuren imaginaris compartits basats en experincies comunes del passat,
i aix cimenta de forma complementria les trobades ordinries pautades de manera ms
rgida.
Com a corolari, pensem que aix indueix a pensar que, a ms de les estructuracions
rituals i les participacions pautades en esdeveniments fixats prviament en un espai exempt,
resulta un valor afegit per al que a la consolidaci de la identitat es refereix la imbricaci
efectiva en activitats on es viu ms intensament, i de forma, diferent el seguit de matrius
identitries que configuren lestructura de plausibilitat a la qual es vinculen els participants en
aquesta agrupaci religiosa.
177
ESGLSIA EVANGLICA BETEL (Metodistes)

(COLLBLANC)
Fundada lany 1933
1. Dades genriques
Adrea:
C. de lOrient, 28. 08904
Horaris:
Diumenges, 11 h.
2n i 4art diumenges de cada mes, Sant Sopar
(de vegades lAula Cultural Betel organitza conferncies els diumenges a les 11.30 h)

Ignacio Simal, Pastor97.
97
Va estudiar teologia a lIBSTE (Instituto Bblico Seminario Teolgico de Espaa), SETECA (Seminario
Teolgico Centroamericano, Guatemala) i a la Universitat de Deusto (Bilbao). Durant 25 anys va ser professor
de teologia a lIBSTE (Barcelona). Tamb fou Deg de la seva facultat.
178
Etnosistemes
de les
Esglsies
Catliques
179
PARRQUIA DE SANTA EULLIA DE PROVENANA

ARXIPRESTAT DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT
NIF: Q-080010H
A la faana de lesglsia romnica trobem una inscripci de lany 1201 i a linventari de les
Actes de la Consagraci de les Esglsies Catalanes trobem que en el 27 de gener de 1101:
"Berenguer, bisbe de Barcelona, acompanyat dels seus canonges i de molts fidels, acut a
consagrar lesglsia de Santa Eullia de Provenana".
El nou temple parroquial va ser consagrat el 10 de febrer de 1957 pel bisbe de Barcelona Dr.
Gregori Modrego Casaus.
La parrquia celebra la seva festa, Santa Eullia, el 12 de febrer de cada any.
1. Dades genriques
Adrea: C. de Santa Eullia 203
Horaris:
Misses:
Feiners: 19.45 h
Dijous: de 19 a 19.45, Pregria amb el Santssim
Dissabtes i viglies: 19.45 h (castell)
Diumenges i festius: 9 h (catal)
11.30 h (castell/catal)
19.45 h (castell)
Horari de despatx: dilluns de 18-21 h
Rector: Agust Moreno Gonzlez (des de lany 1999)

180
Assistncia (nombre de persones)
Dissabte: 200
Diumenge (11.30 h): 350
Resta de dies: 50 de promig
Autctons (majoritaris)
Equatorians
(especialment),
Bolivians,
Peruans,
Camerunesos,
Equatoguineans,
Polonesos, Romanesos (catlics i tamb ortodoxos98).
La majoria dels fidels sn del barri de Santa Eullia
El local s de propietat i els requisits per a la constituci dels lders religiosos sn els
habituals en lesglsia catlica (seminari preceptiu), valorant-se tamb la conducta i
els valors morals ferms.
Mossn Agust Moreno s Llicenciat en Cincies Religioses i Diplomat en Treball
Social.
98
Els cristians ortodoxos (romanesos, russos, etc.) que no poden anar a lesglsia de Barcelona, acudeixen a la
parrquia.
181
Predicar la paraula de De i la salvaci a travs de Jesucrist.

Donar assistncia social als necessitats.
Vincular les persones del barri amb les activitats religioses i socials de la parrquia.
Assistncia social a les persones amb problemes econmics
4. Dades relacionals i etnosistmiques
No tenen relacions amb esglsies evangliques perqu aquestes no tenen presncia al barri
(en efecte, no hi ha cap comunitat evanglica que tingui el seu lloc de culte a Santa Eullia).
Tampoc tenen relacions institucionals amb els musulmans, ni amb els imams.
Entitats prpies:
Critas Parroquial: ajuda fraterna. Atn prop de 300 persones, amb un repartiment
quinzenal de roba. Fora marroquins hi acudeixen.
182
Consideren que hi ha una bona relaci intercultural, millor que no pas en daltres llocs de
LHospitalet
Comenten que hi ha problemes amb els marroquins, dels quals es comenta que cal
aconseguir que deixin de tenir un esperit assistencialista, un hbit de tenir dret a en tot
moment.
La vinculaci amb els marroquins s a travs de Pepi Lpez, encarregada de repartir roba i
pont amb la comunitat magrebina.
La relaci amb la mesquita dAl-Fath o, millor dit, amb els seus fidels, s a travs de
Critas, i per tant, fora indirecta.
Segons sens comenta, a finals de la dcada dels 1990, abans darribar lactual rector,
Critas va voler promoure la dona marroqu oferint-les classes de castell i, per incentivarles a anar, sels va retribuir pagant-les. Segons el rector, fou un error, doncs va iniciar el que
ell considera que s un hbit assistencialista (vid. supra)
Totes les tradicionals del catolicisme.

Festes Patronals de Santa Eullia de Provenana (celebrades lany 2007 del dia 27 de
gener al 12 de febrer)
Enguany van celebrar els 50 any de la inauguraci del nou temple parroquial, amb
activitats festives inserides en les festes patronals de Santa Eullia

Darrerament shi fan fora rituals de pas (sobretot batejos i casaments) a persones
nouvingudes, i ens comenten que, en el cas dels casaments, el procs s complex, doncs
sovint la situaci de partida no es coneix i, de vegades, es poden donar els anomenats
casaments de convenincia.
183
Tamb sens fa esment que per a molts immigrants el barri de Santa Eullia s un
trampol cap a daltres llocs.
Per ltim, i certificant una percepci que vam recollir sovint durant el treball de camp,
la identitat de Santa Eullia s ms profunda que la ja de per s evident identitat
diferencial de la resta de barris del municipi i, a ms, s una zona amb molts ms relaci
amb Barcelona (Sants, La Bordeta, Hostafrancs) que no pas amb el centre de LHospitalet.
184
PARRQUIA DE SANTA EULLIA DE MRIDA (CENTRE)

Adrea:
C. Barcelona 104. 08901
Esglsia de Santa Eullia de Mrida: Pl. Mossen Homar, s/n 08901
Horaris:
Despatx:
Dilluns, dimecres i divendres: 17-19 h (excepte festius i viglies)
Misses:
Feiners: 9.30 h (catal), 20 h (castell)

Dissabtes i viglies: 9.30 h (catal), 19.30 h (catal)
Diumenges i festius: 10 h (catal), 11.30 h (castell)
13 h (catal), 20 h (castell)
Responsables del culte religis:
Rector: Mn. Josep Maria Jubany (des del 2001)

Vicari: ngel Lpez (des del 2001)
Vicari comunitat polonesa: Andrzej Glanc (des del 2006)
185
Centres associats:
Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepci

C. Bar de Mald, 08901 Tlf.: 93 337 12 14; 93 337 74 02 (Comunitat)
Horari Misses (excepte al mes dagost):
Feiners, 19.30 h (castell)

Dissabte i dies de festa escolar: 8.30 h
Sant Pere Ad Vincula (Residncia Anselm Clav)

C. Arts i Oficis, 19. 08901. Tlf. 93.337.17.47
186
PARRQUIA DE SANT ISIDRE (SANTA EULLIA)

Breu histria (text basat en la web: www.parroquiasantisidre.com)

En el n 7 del "Butllet Oficial del Bisbat de Barcelona", del dia 1 de juliol de l'any 1946, el
llavors bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego Casaus, va promulgar un decret erigint en
la ciutat de Barcelona 34 noves parrquies, una de les quals era la Parrquia de Sant Isidre99.
El dia 9 d'octubre de 1945, la parrquia va ser creada jurdicament, i nomenat com primer
rector Mossn. Joan Bonet i Balt. El 9 de novembre de 1947, el bisbe de Barcelona, Dr.
Gregorio Modrego, va collocar i va beneir la primera pedra.
La inauguraci del temple va ser el 23 de desembre de 1951.
Durant el curs 1995-96, es va celebrar el 50 aniversari de la creaci de la parrquia amb
activitades culturals, un projecte de solidaritat amb Sto. Domingo, celebracions litrgiques i
obres de millora de l'esglsia.
Adrea:
C. Aprestadora 3. 08902
99
Observis com sinclou la parrquia dins, literalment, la ciutat de Barcelona. Tot plegat s un reflex, i una
confirmaci, que la fesonomia identitria i cultural de Santa Eullia sha orientat molt ms envers Barcelona que
no pas cap a la resta de LHospitalet de Llobregat. Cal afegir que, de facto, ledifici parroquial est just en la
frontera entre ambds municipis, en la banda que correspon a LHospitalet. Aquest cas s fins a cert punt anleg
al de lEsglsia Mormona que, tot i estar per pocs metres a Esplugues, tothom contempla (incloent-hi els fidels
que hi acudeixen) com a formant part de LHospitalet, o la de Sant Ramon Nonat, a Barcelona per fronterera
amb el municipi de LHospitalet.
187
Horaris:
Despatx: dilluns, de 17.30 a 19.30 h.
Cultes:
Eucaristia (Misses):
Laborables: 11 h. Castell, 20 h. Castell
Dijous 20 h. Catal (amb vespres)
Dissabtes 9 h. Catal (amb Laudes), 20 h. Castell
Diumenges i festius: 9 h. Castell, 11 h. Catal,
13 h. Castell 20 h. Catal
Via crucis
Divendres de Quaresma a les 20:30 h.
Divendres Sant, pels carrers de la parrquia.
Exposici del Santssim Sacrament

Dimarts, de 19 a 19.50 h.
Rs del Sant Rosari:

Dilluns a Dissabte, 19.15 h.
Pregria pels malalts de la parrquia:

1r divendres de cada mes, a les 20 h.
Arxiprest: Mn. Francesc Prieto Rodrguez (des del 2005)

Vicari: Longinos Enseng Nguema Bilogo (des del 2005):
Adscrit: Francesc Casanovas Aldrufeu (des del 1988)
188
Centres associats:
Avemarianes Operries del Div Mestre

C. Sta. Eullia, 86-94, 5, 5, 08902
Tlf. 93.421.10.57
Collegi Casal dels ngels

Pareto 37. 08902
Tlf. 93 331 45 96
El Collegi Casal dels ngels es defineix com una escola cristiana, i el seu projecte
educatiu s'inspira en la concepci cristiana de l'home i de la vida.
T com valors fonamentals el respecte i l'amor a la persona, el sentit de la comunitat i del b
com, la llibertat i la responsabilitat, la creativitat i el treball.
Aquesta orientaci impregna tota la vida del centre i es concreta especialment en:
L'ensenyament de la religi catlica. (catequesis d'iniciaci a la vida cristiana en la

Parrquia Activitades i campanyes encaminades a viure la fe en la vida real.
La iniciaci en les celebracions litrgiques. L'oferta pedaggica abasta:
L'educaci infantil (3-6 anys)
L'educaci primria (6-12 anys)
L'educaci secundria (12-16 anys)
Serveis que ofereix:
Psicleg
Orientaci escolar-professional
Aula d'educaci especial
Permanncia des de les 7 h. del mat
189
Menjador escolar
Educaci musical
Informtica
Angls des de P-3
Nataci a partir dels 6 anys
Activitades extra-escolars
Casals d'estiu i Nadal
190
PARRQUIA DE SANT JOAN EVANGELISTA (BELLVITGE)

Adrea:
Av. d Europa 30. 08907.
(Residncia: Rambla Marina, 178, 2n, 1. 08907)
Horaris:
Despatx:
De dilluns a dijous, de 18 a 20 h.
Rector: Miquel Cubero (des del 1998)

Vicari: Josep Sugras (des del 1995)
Centres associats:
Religioses de lInfant Jess
Av. Europa, 151, 7, 1. 08907.

Tlf. 93.335.49.47
191
Companyia de Santa Teresa de Jess
Collegi:
Av. Amrica, 5. 08907.

Tlfs.: 93.335.22.16; 93.335.26.62; 93.335.10.99
Comunitat:
Av. Europa, 10. 11, 3, 08907.

Tlf. 93.264.03.02
Entitats dacci social:
La Vinya
Av.dEuropa 30.
Horari: dilluns de 18 a 20 h.
Informacions complementries:
Compten amb servei de psiclegs, advocats i tallers
192
PARRQUIA DE LA MARE DE DU DE BELLVITGE

Adrea:
C. de l Ermita de Bellvitge 65-67. 08907
Horaris:
Despatx: dimecres, divendres, 19-21 h.

Rector: Mn. Josep M. Paella.
Adscrit: Josep Gimnez
Centres associats:
Serveis religiosos Hospital de Bellvitge

Feixa Llarga, s/n. 08907.
Mossns:
Vicente Caballero Calvo
Flix Tejedor Hernando
ngel Fernando Pujol Pozo
Sebasti Pay Snchez (Adscrit a la Parrquia de St. Joan, Viladecans)
193
Companyia de Jess (Jesutes)

Residncia de Religiosos
Rambla Marina, 331, 17, 2. 08907.
Fundaci Joan XXIII

Av. De la Mare de Du de Bellvitge. 100. 08907
Horaris:
Dilluns a divendres: 8-22.30 h
Dissabte: 18-21 h
Dades complementries:
Compten amb advocats, psiclegs i servei dajut a dones
194
PARRQUIA DE SANT JOAN EVANGELISTA (BELLVITGE)

Adrea:
Av. d Europa 30. 08907.
(Residncia: Rambla Marina, 178, 2n, 1. 08907)
Horaris:
Despatx:
De dilluns a dijous, de 18 a 20 h.
Rector: Miquel Cubero (des del 1998)

Vicari: Josep Sugras (des del 1995)
Centres associats:
Religioses de lInfant Jess
Av. Europa, 151, 7, 1. 08907.
195
Collegi:
Av. Amrica, 5. 08907.
Comunitat:
Av. Europa, 10. 11, 3, 08907.
Entitats dacci social:
La Vinya
Av.dEuropa 30
Horari: dilluns de 18 a 20 h.
Informacions complementries:
Compten amb servei de psiclegs, advocats i tallers
196
PARRQUIA DE SANTA MARIA DEL GORNAL

Adrea:
Av. Carmen Amaya 31. 08902
Horaris:
Despatx:
Divendres: 16-20 h.
Misses:
Dissabte 20 h
Diumenge 12h
Responsable del culte religis:
Rector: Mossn Joaquim M. Cervera
197
Centres associats:
Cor de Maria (missioneres)

Av. Vilanova, 10. 1r 3 i 10 1. 08902
Tlf. 93.335.52.17

C. Aprestadora, 135, baixos 1 i 3. 0892
Tlf. 93.263.70.17
198
PARRQUIA DE SANT JOSEP

Adrea:
C. d Enric Prat de la Riba 145. 08901.
Horaris:
Despatx:
Dilluns, dimecres i divendres: 18-19.30 h
Rector: Leandre Gass (des del 1961)

Adscrit: Pere Ramos (des del 1992)
Centres associats:
Combonianes:
C. Rods, 4. tic 3. 08901.

Tlf. 93.338.97.44. Sra. Dora Cavero
Dades complementries:
Cartell a lexterior de lesglsia: No se recoge ropa
199
PARRQUIA DE LA IMMACULADA CONCEPCI (SANFELIU)

Fundada lany 1965.
Esglsia construida el 1968.
Locals parroquials inaugurats el 1986.
Adrea:
C. de l Estronci 20. 08906
Horaris:
Despatx:
Dilluns i dijous de 20.30 a 21.30 h.
Misses:
Laborables: 20 h.
Diumengs i Festius: 12.30 h.
Rosari: 19.30 h.
Adoraci al Santssim: Dijous a les 1930 h.
Responsable del culte religis:

Rector: Mossn Custodi Ballester (des de lany 2002)
Centres associats:
Germanes de la Caritat de Santa Anna
C. Emigrant, 25, 3r, 3. 08906 .
200
PARRQUIA DE SANT RAMON NONAT

(COLLBLANC-SANT RAMON)
ARXIPRESTAT DE LA TORRASSA-COLLBLANC
Inaugurada lany 1935
Adrea:
Av. Sant Ramon Nonat, 1 08028 (Barcelona)
Horaris:
Assistncia Social:
dilluns, 11-13 h, 16-18 h
Recollida roba:
mat, 8-13 h; tarda, 18-21 h
Despatx:
Dimecres i divendres, 19-20 h
Misses:
Viglies: 20.15 h (catal)
Diumenges i festius:
9 h (bilinge), 12 h (castell)
13 h (castell), 20.15 h (catal)

Rector: Joaquim Brustenga (des del 2006)
Vicari: Xavier Moret (des del 2006)
201
Centres associats:
Companyia de Jess
C. Graner, 1. 4t, 5. 08904.
Companyia de Maria Nostra Senyora

C. Llobregat, 17-19. tic, 3. 08904.
Serventes del Sagrat Cor de Jess

C. Collblanc, 86. 08028.
202
PARRQUIA DE LA MARE DE DU DELS DESEMPARATS

(LA TORRASA)
Breu ressenya histrica:
Lesglsia va ser fundada lany 1935, destruda lany segent (el 19 de juliol del 1936),
reconstruda en lactual emplaament, essent inaugurat el temple lany 1949.
Adrea:
C. de Mossn Jaume Busquets 57. 08904
Horaris:
Despatx:
Dilluns, Dimecres i Dijous, 18-20 h (excepte viglies de festius)
Critas:
Dijous: 10-12 h
Misses (* = juliol i agost no):

Laborables: 8.15 h* (castell)
20 h* (catal)
Viglies: 19 h* (catal)
20 h (castell) [a lestiu, a les 20.30 h]
203
Diumenges i festius: 11 h*., 12 h* (catal)

12 h*, 13 h* (castell)
20 h (castell) [a lestiu, a les 20.30 h]

Rector:Valent Balaguer (des del 1969)
Adscrit: Fausto Tenesaca (des del 2006)
Centres associats, amb seu a lesglsia:
Jess te quiero-Jvenes (Renovaci Carismtica Catlica)

Reunions:
Divendres, 20.45 h.
Comissi dActes Culturals Mare de Du dels Desemparats.-
204
PARRQUIA DE LA MARE DE DU DE LA LLUM (LA FLORIDA)

Breu ressenya histrica:
Lesglsia fou construda lany 1956. Est situada en una zona que era el lloc de residncia
dun gran nombre de treballadors de lempresa Fuerzas Elctricas de Catalua. De fet, els
terrenys van ser donats per lempresa, la qual tamb se nencarrega de les despeses de la
construcci.
Adrea:
C. de l Enginyer Moncunill 43. 08905
Horaris:
Despatx:
Dilluns, dimecres, divendres, 19-21 h.
Misses:
Laborables: 8 h i 20 h
Dissabte: 8 h, 19 h (catal), 20 h
Diumenges i festius: 8.30 h, 10 h,
12 h, 13 h, 20 h.
Rector: Josep Murillo (des del 1983)

Adscrits: Clemente Fernndez (des del 1987)
205
Manuel Martnez (des del 2001)
Centres associats:
Carmelites de la Caritat de Vedruna

C. Teide 48, entl. 1 i 2 08905.
Tlf.: 93.438.57.46
Consorci Sanitari Integral Hospital de LHospitalet (Creu Roja)

Av. Josep Molins, 29-41 08906.
Tlf. 93.440.75.00.
Germana M. Dolors Fonts; Mossn Valent Rodrguez
Germanes de la Sagrada Famlia dUrgell

Av. Miraflores, 9. 3r 3. 08905.
Tlf. 93.438.06.20
206
PARRQUIA DE SANTA GEMMA GALGANI (PUBILLA CASAS)

Adrea:
C. de Floridablanca 39. 08906
Esglsia: C. Covadonga, 2. 08906
Despatx: Pere Pelegr, 13. 08096
Horaris despatx:
Dilluns, 20.30-21.30 h.; dijous, 18.30-20.30 h

Rector: Josep Soler (des del 1992)
Adscrits: Xavier Alegre (des del 1980),
Josep Miralles (des del 1982)
Centres associats:
Serventes del Sagrat Cor de Jess

C. Covadonga, s/n 08906
207
PARRQUIA DE SANT ANTONI DE PDUA

(CAN VIDALET, ESPLUGUES)
Adrea: C. Mare de Du de la Merc, 67. 08950

Despatx i Residncia: Pere Pelegr, 13. 08096. LHospitalet de Llobregat.
Horaris despatx:
Dilluns, 20.30-21.30 h.
Dijous, 18.30-20.30 h

.
Adscrits: Xavier Alegre (des del 1980)
Josep Miralles (des del 1982)
Centres associats:
Franciscanes Missioneres de Maria
C. Glicines, 13-15, 3r, 2. 08950. Esplugues de Llobregat
208
PARRQUIA DE SANT ENRIC DOSS (PUBILLA CASAS)

Adrea:
C. de Pere Pelegr 13. 08906
Horaris despatx:
Dilluns, 20.30-21.30 h
Dijous, 18.30-20.30 h.
209
PARRQUIA DE SANT ALBERT MAGNE (COLLBLANC)

Adrea:
C. Pujs, 99. 08904.
Administrador parroquial:
Mossn Joaquim Brustenga, rector de la Parrquia de Sant Ramon Nonat
210
PARRQUIA DE SANT BENET.- CASA DE RECONCILIACI (CAN SERRA)

Adrea:
Av. Can Serra 82. 08906.
Horari de despatx:
dilluns, 16-20 h.
Responsable:
Rector: Emili Qulez (des del 1998)
Centres associats:
Religioses Escolpies Filles de Maria

Crta. Esplugues, 14, 3r, 4. 08906.
211
POTENCIAL
CREACI DUN
CONSELL
INTERRELIGIS
DE LHOSPITALET
DE LLOBREGAT:
ELEMENTS DE REFLEXI
(document parcial,
en procs de sistematitzaci)
212
Mesquita Alarkkame Ebniabi
Els semblaria molt b que es cres un Consell Interreligis de LHospitalet, i no noms per a
temes de caire social, sin perqu consideren que existeixen fora punts en com, literalment:
Hi ha moltes coses que sn el mateix
Iglesia Evanglica Nueva Vida
El pastor, Godefroid, ens comenta que li sembla una excellent iniciativa, sempre hi quan no
es parlin de temtiques relacionades directament amb la religi i amb Du.
De crear-se finalment el consell, estarien disposats a entrar-hi amb aquesta condici.
El que tamb veurien com quelcom molt positiu seria que es duguessin a terme Festes
Interculturals a on es pogus aplegar persones de les diferents cultures que hi ha la municipi,
conixer-se entre ells, etc.
Esglsia Baptista de La Torrassa
Podrien participar-hi per hi ha punts que no es poden tocar. Per exemple, per a ells Jesucrist
s el seu salvador, i en aix no hi haur discussi amb ning perqu s un dogma de fe axial.
En paraules textuals del pastor:
Tractar de trobar el punt com el que fa s diluir el que s la veritat
La Rachet de lEternelle (esglsia majoritriament congolesa, Bellvitge)
Estarien completament dacord en participar-hi, i els sembla una bona iniciativa, per sempre
i quan no hi hagi dileg referent a la confessi de fe, doncs per a ells la seva doctrina s
irrenunciable i no hi ha dileg possible en aquest sentit.
213
Esglsia dAssemblea de Germans (Sant Josep)
Estan poc disposats a formar-ne part si shi comenten temes relacionats amb les diferents
lnies de fe. Tampoc ni creuen ni volen que tots els tipus de religions siguin vistos com a
iguals.
Aposten per la convivncia, per no pas per la collaboraci.
Casa de Oracin Peniel
El pastor veu b que es faci per a temes de caire social, no pas doctrinals. Aix, per exemple,
remarca lexistncia de diferncies molt grans amb els Mormons i els Testimonis de Jehov.
Centro Cristiano Evanglico de LHospitalet
El pastor, Juan Barcoj, considera que seria una bona iniciativa i est plenament disposat a
prendren part
Assemblea Apostlica de la Fe en Crist Jess
En termes doctrinals ser gaireb impossible, com en la resta de confessions, arribar a dilegs
frtils i, fins i tot, pacfics.
Aix, a ms a ms de contraposar lesglsia cristiana amb la catlica (com si fssin
antonmiques), i de no creure en la Trinitat, consideren que Du s Crist, sense Pare que
lhagus enviat. Afirmen que aquesta creena no s pas una invenci seva, sin una tendncia
cristiana que existeix des de gaireb sempre.
Pel fet de no considerar que Crist fos fill dun Pare div, sino Du en s, alguns evanglics els
anomenen despectivament els Slo Jess o els Huerfanitos. Dos termes que els nostres
informants, els dos missioners Arturo i Ximena Pinto, es van prendre amb molt bon humor, en
absolut com un insult, suposem per la reiteraci de lacusaci hertica.
214
Els agradaria que exists, a ms dun consell interreligis, un consell evanglic dimmigrants.
Ells proposen una espcie de Consell Interdenominacional, bsicament social (no pas
doctrinal), un acte conjunt on tamb hi assisteixi lalcalde en tant que mxima autoritat
municipal.
Testimonis de Jehov
La seva actitud envers al possibilitat de crear un Consell Interreligis de LHospitalet s, a

priori, reticent. Els informants consultats es basen en diverses raons:
Els Testimonis de Jehov estan conscientment i voluntriament separats del mn,

entenent la frase no pas com a separats de la vida quotidiana, ni molt menys, sino dels
afers profans, que diuen que estan governats per Satans.
Ells no formen part de cap mena de confederaci religiosa (en allusi a les
federacions evangliques, i als consells ecumnics i islmics daltres creences)
No estan interessats en com no fer les coses, s a dir, en conixer daltres maneres
dentendre el mn sagrat, tot i que insisteixen en el profund respecte que senten per les
altres creences.
Tot i amb aix, tenim constncia, per part dinformadors musulmans, de reunions
inter/plurireligioses a nivell nacional on han participat Testimonis de Jehov i tenint en
compte lestructuraci perfectament jerarquitzada dels mateixos, s probable que puguin optar
per a formar part del Consell Interreligis.
Iglesia Pentecostal Unida en Europa
Consideren que seria una bona idea sempre hi quan reverteixi positivament sobre totes les
comunitats que hi siguin presents.
215
Esglsia Evanglica Assemblea de Germans (Can Serra)
Ho veurien b per a abordar qualsevol temtica, excepte les de caire doctrinal. Per, com
sindica en un altre apartat daquest treball, mantenen una bona relaci amb el rector de la
Parrquia Nostre Senyor de la Llum (La Florida), el qual fins i tot ha acudit algun cop al culte
oficiat per lAssemblea de Germans de Can Serra.
No compaginen (paraules literals) amb els catlics, per creiem que en casos aix s que es
poden establir vinculacions dins del potencial Consell Interreligis.
216
RECOMENACIONS
GENERALS
PER A LA GESTI
DE LA DIVERSITAT
RELIGIOSA I
ETNOSOCIAL
(document provisional)
217
RECOMENACIONS GENERALS
Aprofitar lexperincia acumulada pels etngrafs de lestudi antropolgic

per a aprofundir en lestudi un cop detectats eixos fonamentals de
larticulaci de la diversitat religiosa
Justificaci i oportunitat de la recomanaci:
Donat que lanlisi antropolgica realitzada posa de rellevncia el rol fonamental dels vincles
tnics, venals i familiars en el funcionament dels nous moviments religiosos presents a
LHospitalet de Llobregat, caldria emprendre estudis etnogrfics de proximitat que prenguin
com a camp danlisi aquestes tres grans vessants, per a millor conixer llurs articulacions
internes i, aix, poder gestionar-les amb ms eficcia.
Aprofitar les vinculacions dels antroplegs que han fet lestudi amb els
lders espirituals (i gran nombre de fidels) per a fer dintermediaris entre
ells i ladministraci local de LHospitalet de Llobregat
Segons hem pogut percebre per part de molt diversos lders espirituals i creients de diferents
creences religioses, i en fora cas hem pogut sentir literalment de les seves veus, seria
218
convenient mantenir un petit equip de persones que hgin dut a terme tasques de recerca
durant la realitzaci de lestudi ara presentat per a poder continuar no noms aprofundint en
fora vies obertes i en daltres no suficientment explorades per manca de temps (i/o per
prioritats en els objectius de la recerca), sin tamb esdevenint els intermediaris que puguin
continuar consolidant les vinculacions establertes o reforades mitjanant la tasca etnogrfica
de proximitat
Aprofundir lanlisi antropolgica de les comunitats de Testimonis de

Jehov
Diagnosi de la problemtica a gestionar
El gran nombre de congregacions de testimonis de Jehov hospitalencs que es reuneixen en

els cinc salons del regne detectats, ha fet que no els abordssim en la seva totalitat, doncs era
cop recomenable tenint en comptes el llarg procs que comportaria la recollida de dades,
contactar amb els predicadors de cadascuna delles, i analitzar la composici interna de llur
massa de fidels
Accions a emprendre:
Ms endavant amb ms minuciositat i profunditat, shauria dabordar lestudi i seguiment

antropolgic daquestes altres congregacions, doncs de ben segur que cadascuna delles
dibuixar una fesomia ben diferenciada, no pel que fa a la doctrina, sin pel paisatge hum
intercultural que atresorin.
219
Crear mecanismes (assessorament, recerca, treball de proximitat) per a

facilitar vies de participaci en festivitats locals
Diverses comunitats religioses ens han fet esment, de manera explcita, el seu desig de
participar en activitats festives i daltres esdeveniments socials i culturals, per no han trobat
encara informaci, contactes ni formes de vincular-shi. Daltres associacions no ho han
explicitat, per pensem que la manca de visibilitzaci en lespai pblic en moments rituals s
un dficit pel que fa al procs de creaci i consolidaci de relacions positives entre ciutadans,
amb la integraci paulatina que implicaria.
Aportar les informacions, contactes i consells necessaris per a permetre que aquelles
comunitats que vulguin puguin participar en els esdeveniments socials i culturals que es
desenvolupin en lespai pblic del municipi , tant els carrers, places i parcs, com els locals de
titularitat pblica on sesdevinguin actes de caire festiu, commemoratiu, etcrituals socials,
en tots els casos

facilitar vies de participaci en la dinmica associativa: entitats venals,
entitats culturals.
220

facilitar vies de vinculaci amb institucions dacci social: casals, centres
cvics, biblioteques, dependncies municipals.
Crear iniciatives doctrinriament neutrals per a convocar lders religiosos
Convocar lders religiosos evanglics de doctrines properes en reunions

prvies a la constituci de la potencial assemblea interreligiosa
Generar vies per a instaurar dileg i collaboraci entre els responsables

dels llocs de culte musulmans
Crear un equip de persones que articulin les recomenacions segents:
Continuar lestudi, ampliant la recerca i aprofundint en lanlisi de forma

ms acurada

Gaireb tothom ha valorat de manera molt positiva la iniciativa de lestudi, i shan mostrat
molt proclius a mostrar llurs creences, rituals, llocs de culte i trets organitzatius. Seria
interessant poder aprofundir-hi, ampliar la recerca a daltres temtiques venes (etnicitat,
llengua, identitat social, participaci, espai pblic, dileg intercultural), i ms encara si tenim
221
en compte la contnua fluctuaci en la creaci i difractaci de comunitats religioses (sobretot

evangliques100).
Vincular llocs de culte, entitats de vens i associacions autctones
Vincular lders i fidels dels diversos llocs de culte
En fora casos, de forma directa o subliminal, o b de manera latent, la ra esgrimida per a

explicar la manca de contactes entre comunitats religioses es basa en el poc temps de qu
disposen per a poder establir i consolidar els vincles.
Que sigui empricament constatable o no aquest punt no li treu menys importncia: pot haver,
factualment, manca de temps per a poder teixir aquests contactes, per tamb pot haver-se
prioritzat en el temps lliure altre tipus dactivitats, reduint inconscientment el temps
disponible tot i que aquest sigui cronolgicament ms ampli del que es comenta.
En un cas i en laltre, sorgeix la necessitat de crear un equip de persones que coneguin les
realitats qualitatives dels llocs de culte i dels seus membres, i que puguin ser el mitj pel qual
omplir aquest evident buit entre comunitats.
100
Un exemple altament significatiu ha estat la inauguraci duna nova esglsia evanglica al C. Goya, 9, el
diumenge dia 8 de juliol, quan estavem en plena sistematitzaci del text de lestudi.
222
Implicar els mitjans de comunicaci local en la difusi de les activitats

religioses i socials dels llocs de culte
De forma directa o per deducci nostra, algunes comunitats religioses han expressat la seva
voluntat de donar a conixer les seves installacions a travs de la televisi local per tal de
contribuir a desfer prejudicis.
Hem copsat a travs del treball de camp una desconfiana de gran part de la poblaci envers
les activitats que es fan dins dels llocs de culte, doncs es perceben (errniament) com a mbits
restringits on entrar est prohibit i, si no ho est, el difcil s sortir-nen.
Amb lassessorament dels antroplegs que han realitzat lestudi preliminar, emprendre un pla
per a sistematitzar els llocs que acollirien les cmares de televisi de bon grat, aix com
aquells que no ho farien o ho farien amb determinades condicions.
223
Promoure des de ladministraci local potencials mitjans de comunicaci

propis de cada comunitat religiosa
Algunes comunitats evangliques, per s possible que daltres entitats religioses pensin
igual, consideren que estan discriminades en lmbit de les comunicacions. A tall dexemple,
es comenta que per culpa segurament dels persistents prejudicis no els atorguen llicncies per
emetre en FM.
Baremar la possibilitat que, les esglsies o daltres comunitats religioses que ho demanin,
obtinguin llicncies per a poder emetre programes radiofnics.
Promoure la recerca etnogrfica sobre les caracterstiques de cada lloc de

culte
Promoure la recerca etnogrfica sobre les caracterstiques de cada

confessi religiosa present a la ciutat
Promoure la recerca etnogrfica sobre les caracterstiques de les diverses

comunitats tniques (ms que no pas sobre els Estats dorigen)
Promoure la recerca etnogrfica per copsar les dinmiques dadaptaci

cultural dels nouvinguts a travs de les comunitats religioses
224
Promoure la recerca etnogrfica per a analitzar el procs de creaci i

recreaci de noves identificacions socials, religioses i culturals (creena,
barri, llengua, cultura, esport)
Promoure la recerca etnogrfica sobre la percepci que els autctons

tenen de les diverses religions presents a la ciutat
Encetar una densa i massiva pedagogia activa de la diversitat religiosa
La nostra societat continua funcionant amb la dualitat normal-estrany, autctonimmigrant, religi-secta, una concatenaci que t en com la percepci de lalteritat i de
la diferncia com un fet negatiu en s. Cal fer un llarg, dens, minucis i sistemtic esfor de
pedagogia activa per a convertir la diversitat en sentit com, la interculturalitat en patrimoni
de LHospitalet, i per a desfer prejudicis, falses concepcions i estereotips.
Aquest esfor no noms sha de dirigir al que genricament anomenem com a ciutadania, o
societat civil, sino tamb a ladministraci i al conjunt dactors socials (individuals i
collectius) que conviuen en el municipi.
La ra per a emprendre una urgent universalitzaci del discurs a transmetre es basa en la
fondria i extensi daquesta percepci negativa de la diferncia, basada en parmetres
culturals que contemplen la uniformitat com a positiva (lanomenat fonamentalisme cultural).
Aix origina un conflicte de competncies legals, ideolgiques o institucionals, on els
problemes de traducci i els contactes interculturals tenen una funci fonamental.
A Occident, en general, i a la nostra societat, en particular, lmbit de la religi tenia:
- Una configuraci i unes competncies ben definides.
- Unes formes davituallar-se econmicament fora codificades
225
Aix, els grups religiosos que no sajusten a la doxa encara dominant ni en el terreny moral ni
en el financer, cauen sota els efectes de lanatema social independentment de les seves
intencions transcendentals.
Nivell educatiu:
1. Introduir en els collegis i instituts del municipi recursos pedaggics destinats a

trencar estereotips, prejudicis i falses concepcions sobre la diversitat, normalitzant
la coexistncia de diverses creences i desexcepcionalitzant la interculturalitat
1.2. Fer visites guiades als llocs de culte, explicant de forma amena les seves
caracterstiques i positivitzant els seus aspectes ms socialitzants des duna ptica
laica i oberta
2. Crear cursos de formaci sobre religi i diversitat cultural destinats a la poblaci

en general, amb els mateixos objectius suara esmentats
3. Iniciar un seguit de conferncies per cada barri del municipi, primer de caire
genric (resum de lestudi realitzat) i desprs de caire ms especfic (temtiques,
centrades en una religi en particular, etc...)
4. Administraci pblica: cursos de formaci al personal de lajuntament sobre les

religions des del punt de vista antropolgic, s a dir, en relaci amb la cultura, la
societat i la diversitat. Tamb seria en diversos nivells: genric, introductori a la
realitat de LHospitalet, temtic i per religi.
Crear i gestionar un Consell Interreligis de LHospitalet de Llobregat

226
BIBLIOGRAFIA
227
1. Bibliografia general
1) Introduccions
Llibres introductoris:
F. DIEZ DE VELASCO, Introduccin a la historia de las religiones, Madrid, Trotta, 3 ed.
2002 F. DIEZ DE VELASCO, Breve historia de las religiones, Madrid, Alianza, 2006.
F. DIEZ DE VELASCO (dir.), Religiones y culturas, Madrid, Santillana, 2005.
DILTHEY, W. La teora de las concepciones del mundo, Madrid, Alianza, 1987
H. C. PUECH (ed.), Historia de las religiones, ed. espaola 12 vols., Madrid (Historia de las
Religiones siglo XXI), 1977 ss. (Pars, 3 vols.1970 ss)
N. SMART, Las religiones del mundo, Madrid, Akal, 2000 (Londres, 1989-1998)
M. ELIADE, Historia de las creencias y las ideas religiosas, Madrid, Cristiandad, 4 vols.,
1978 ss. (nueva ed. Barcelona, 1999) (Pars,1976ss., excepte el vol.IV, que s una traducci
de From Primitives to zen, Nova York, 1967); vol. 5, Barcelona, Herder, 1996; Friburg, 1991,
tot i que el tom no s dELIADE, sino de I. P. CULIANO, recopilador de textos indits de
lautor romans
M. ELIADE y I.P. COULIANO, Diccionario de las religiones, Barcelona, Paids, 1992
(Pars, 1990)
C.J. BLEEKER y G. WIDENGREN (eds.), Historia Religionum, Madrid, Cristiandad, 2 vols,
1973 (Leiden, 1969-1971)
J. RIES (ed.), Tratado de antropologa de lo sagrado, Madrid, Trotta, 1995 ss. (Mil, 1989
ss)
E.O. JAMES (Introduccin a la historia comparada de las religiones, Madrid, Cristiandad,
1973, Londres 1969; Historia de las religiones, Madrid, Alianza, 1975, Oxford, 1956)
T. LING, Las grandes religiones de Oriente y Occidente, Madrid, 2 vols., 1973 (Londres,
1968; nova ed. 1988).
WEBER, M. Ltica protestant i lesperit del capitalisme, Barcelona, Edicions 62, 1985
228
Llibres complementaris en una visi introductria:
F. Knig (ed.), Cristo y las religiones de la Tierra, Madrid, 3 vols., 1960-61 (Viena, 3 vols.,
1951)
P.Tacchi Venturi (ed.), Historia de las religiones, Barcelona, 3 vols., 1967 (Tor, 1934)
H. Pinard de la Boullaye, El estudio comparado de las religiones, Madrid, 2 vols.,1940
(Pars, 1928)
W. Schmidt, Manual de historia comparada de las religiones, Madrid, 2 ed., 1941 (de led.
de Roma, 1938)
S. Reinach, Orfeo, Historia general de las religiones, Madrid, 1985 (Pars, 1909).
Escrits des de posicions marxistes, hom pot consultar:
A. Kryvelev, Historia atea de las religiones, Madrid, 2 vols., 1982 (Moscou, 1965)
S.A. Tokarev, Historia de las religiones, Madrid, Akal, 1979 (Moscou, 1964).
Des de posicions catliques:
M. Guerra, Historia de las religiones, Pamplona, 3 vols., 2 ed., 1984 (trad. italiana, Brescia,
1989)
C. Daz, Manual de Historia de las Religiones, Bilbao, 1997
L. Cencillo, Historia sistmica de los dioses, Madrid, 1998.
Obres de carcter ms divulgatiu:
J. Harpur (ed.), Atlas de las religiones del mundo, Madrid, 1994 (Londres, 1993)
H. Smith, Las religiones del mundo, Barcelona, 1995 (San Francisco, 1991)
Delumeau (ed.), El hecho religioso. Enciclopedia de las grandes religiones, Madrid, 1995
(Pars, 1993)
G. Filoramo, M. Massenzio, M. Raveri y P. Scarpi, Historia de las religiones, Barcelona,
2000 (Mil, 1998)
229
Obres introductries en daltres idiomes:

A. Akoun (ed.), Mythes et croyances du monde entier, Pars, 5 vols, 1985
P. Antes, Grundriss der Religionsgeschichte, Stuttgart: Kohlhammer, 2006.
J.P. Asmussen (et alii.), Handbuch der Religionsgeschichte, Gttingen, 3 vols., 1971-75
A. Bertholet, E. Lehman (P.D. Chantepie de la Saussaye), Lehrbuch der Religionsgeschichte,
Tubinga, 2 vols., 4 ed., 1925.
J. Bersani (et alii.), Le grand atlas des religions, Encyclopaedia Universalis, Pars, 1988
A. Brelich, Introduzione alla storia delle religioni, Roma, 1966
M. Brillant, R. Aigrain (eds.), Histoire des religions, Pars, 5 vols., 1953-56
C. Clemen (ed.), Religions of the World, Nova York, 1931 (Munic, 1927)
M. Clvenot (ed.), L'tat des religions dans le monde, Pars, 1987
G. Filoramo (ed.), Storia delle religioni, Roma, 5 vols.,1994 ss.
M. Gorce y P. Mortier (eds.), Histoire gnrale des religions, Pars, 6 vols., 1944-60
J. Hinnels (ed.), A Handbook of Living Religions, Harmondsworth, 1984
J. Delumeau, Des religions et des hommes, Pars, 1997.
G. Mensching (dir.), Handbuch der Religionswissenschaft, Berln, 1948
W.G. Oxtoby, World Religions, 2 vols., Oxford, 1996
G. Parrinder, World Religions. From Ancient History to the Present, Nova York, 1983 (1971)
D. Sabbatucci, Sommario di Storia delle religioni, Roma, 1991
A. Sharma, Our Religions, San Francisco, 1993.
S. Sutherland (et alii., eds.), The World's Religions, Londres, 1988
230
2. Enciclopdies
Encyclopedia of Religion (L. Jones, ed.), 16 vols. Nova York, Thomson-Gale, 2005
J. Hastings (ed.), Encyclopaedia of Religion and Ethics, Edimburg, 13 vols., 1908-1926.
H. Von Campenhausen (et alii.), Die Religion in Geschichte und Gegenwart, Tubinga, 4 ed.
1998-2005)
H. Cancik (et alii.), Handbuch religionswissenschaftlicher Grundbegriffe, Stuttgart, diversos
vols., 1988ss.
F. Lenoir/Y. Tardan-Masquelier (dirs.), Encyclopdie des religions, 2 vols, Pars, 1997.
A.M. di Nola (ed.), Encyclopaedia delle religioni, Florencia, 6 vols, 1970-76.
Enciclopdies temtiques:
R. Wuthnow (ed.) The Encyclopedia of Politics and Religion, Londres, 1998; S. D. Glazier
(ed.), Encyclopedia of African and African-American Religions, Nova York, 2001
R. A. Landes (ed.) Encyclopedia of Millennialism and Millennial Movements, Nova York,
2000 B. Brasher (ed.) Encyclopedia of Fundamentalism, Nova York, 2001.
3) Llibres sobre estudis al voltant de la religi
J.G. Barrow, A Bibliography of Bibliographies in Religion, Ann Arbor, 1955
J. Holm, Keyguide to Information Sources on World Religions, Londres, 1991.
J. Waardenburg, Classical Approaches to the Study of Religion. Bibliography, La Haia-Pars,
1974
4) Atles de religions
B. Dumortier, Atlas de las religiones. Creencias, prcticas y territorios, Barcelona: Icaria
2003 (Pars, 2002)
I.R. al Faruqi, D.E. Sopher, Historical Atlas of the Religions of the World, Nova York, 1974.
H. Haas, Bilderatlas zur Religionsgeschichte, Leipzig, 1924-1934
J. O'Brien/M. Palmer, Atlas Akal del estado de las religiones, Madrid, 2000 (Londres,
1993)
231
N. Smart (ed.), Atlas mundial de las religiones, Colnia, 2000 (Oxford, 1999).
5) Diccionaris
Y. Bonnefoy (ed.), Dictionnaire des mythologies et des religions, Pars, 2 vols., 1983. Hi ha
traducci al castell: Diccionario de las mitologas, Barcelona, 1996-2002
S.G.F. Brandon, Diccionario de religiones comparadas, Madrid, 2 vols., 1975 (Londres,
1970)
G. Filoramo (ed.), Diccionario Akal de las religiones, Madrid, 2001 (Tor, 1993)
R. Goring (ed) Diccionario Espasa. Religiones y creencias. Madrid, 1997 (Londres, 1992).
F. Knig, Diccionario de las religiones, Barcelona, 1964 (Friburgo, 1956)
E.R. Pike, Diccionario de religiones, Mxic 1960 (Londres, 1951).
P. Poupard (ed.), Diccionario de las religiones, Barcelona, 1987 (Pars, 2 ed. 1985)
6) Metodologia
W. Braun/ R.T. McCutcheon, Guide to the Study of Religion, Nova York, 2000
F. Diez de Velasco, La historia de las religiones: mtodos y perspectivas, Madrid, Akal, 2005
L. Duch, Antropologia de la religi, Barcelona, 1997
L. Duch, Armes espirituals i materials: Religi, Barcelona, 2001
M. Eliade y J.M Kitagawa (eds.), Metodologa de la historia de las religiones, Barcelona,
1986 (Chicago, 1965)
M. Eliade, La bsqueda. Historia y sentido de las religiones, Barcelona, 1999 (Chicago,
1969)
A.W. Geertz/ R.T. McCutcheon (eds.), Perspectives on Method and Theory in the Study of
Religion, Leiden, 2000
M. Meslin, Aproximacin a una ciencia de las religiones, Madrid, 1978 (Pars, 1973)
J. Waardenburg, Significados religiosos: una introduccin sistemtica a la ciencia de las
religiones, Bilbao, 2001 (Berln, 1986; Ginebra, 1993).
232
Ideologies implcites en els estudis sobre religi, discursos, retrica i conceptes:

D. Antiseri, El problema del lenguaje religioso, Madrid, 1976 (Brescia, 3 ed., 1974)
U. Bianchi (ed.), The Notion of "Religion" in Comparative Research, Roma, 1994
P. Connolly (ed.), Approaches to the Study of Religion, Nova York, 1999
R. Cummings Neville, The Human Condition/Ultimate Realities/Religious Truth. A Volume in
the Comparative Religious Ideas Project, Nova York, 2000, 3 vols.
M. Dtienne, Comparar lo incomparable. Alegato en favor de una ciencia histrica
comparada, Barcelona, 2001 (Pars, 2000)
G. Flood, Beyond Phenomenology. Rethinking the Study of Religion, Nova York, 1999
T. Fitzgerald, The Ideology of Religious Studies, Oxford, 2000
L. Honko (ed.), Science of Religion. Studies in Methodology, La Haia, 1979 (1973).
T. Jensen (ed.), SecularTheories of Religion: Current Perspectives, Copenhague, 2000
R.T. McCutcheon, Manufacturing Religion: The Discourse on Sui Generis Religion
and the Politics of Nostalgia, Oxford, 1997;
R.T. McCutcheon Critics Not Caretakers: Redescribing the Public Study of Religion, Nova
York, 2001
R.T. McCutcheon The Discipline of Religion. Structure, Meaning and Rethoric, LondresNova York, 2003
R.T. McCutcheon Religion and the Domestication of Dissent, Londres, 2005
W.E. Paden, Interpreting the Sacred: Ways of Viewing Religion, Boston, 1992
W.E. Paden Religious Worlds: The Comparative Study of Religion, 2 ed., Boston, 1994
K. C. Patton, B. C. Ray, A Magic Still Dwells: Comparative Religion in the Postmodern Age,
Berkeley, University of California Press, 2000
J.G. Platvoet/ A.L. Molendijk (eds.), The Pragmatics of Defining Religion. Contexts,
Concepts and Contests, Leiden, 1999.
B. Saler, Conceptualizing Religion: Immanent Anthropologists, Trascendent Natives, and
Unbounded Categories, Leiden, 1993
233
W.C. Smith, The Meaning and End of Religion, Nova York, 1962
N. Smart, The Science of Religion and the Sociology of Knowledge: Some Methodological
Questions, Princeton, 1973
N. Smart, Religion and the Western Mind, Nova York, 1987
J. de Vries, The Study of Religion, a Historical Approach, Nova York, 1967
G.A. Wiegers/ J. Platvoet (eds.), Moderns Societies and the Science of Religions: Studies in
Honour of Lammert Leertouwer, Leiden, 2002
F. Whaling (ed.), Contemporary Approaches to the Study of Religion, Nova York, 2 vols.,
1984-85
E.A. Yonan (eds.), The Sacred and Its Scholars: Comparative Methodologies for the Study of
Primary Religious Data, Leiden, 1996
Obres dautors de lanomenada Escola de Roma:
U. Bianchi, The History of Religions, Leiden, 1975
U. Bianchi Saggi di metodologia della storia delle religioni, Roma, 1979
U. Bianchi (et alii.), Problems and Methods of the History of Religions, Leiden, 1972
A. Brelich, La storia delle religioni: perch?, Npols, 1979
D. Sabbatucci, La prospettiva storico-religiosa, Roma, 2001
Petazzoni, Essays on the History of Religion, Leiden, 1954
Llibres sobre definicions de la religi, ritual, etc., i llur interpretaci:
R. Crawford, What is Religion?, Londres, 2002

J. Hick, An Interpretation of Religion, Nova York, 2 ed, 2004
T.A. Idinopulos y B.C. Wilson, What Is Religion?: Origins, Definitions, and Explanations,
Leiden, 1998
D.Z. Phillips (ed.), Can Religion be Explained Away?, Londres-Nova York, 1996
234
J.Z. Smith, Imagining Religion: from Babylon to Jonestown, Chicago, 1982;

J.Z. Smith, To take Place. Toward Theory of Ritual, Chicago, 1987
J.Z. Smith, Map is not Territory. Studies in the History of Religions, Leiden, 1978;
R. A. Segal, Religion and the Social Sciences. Essays on the Confrontation, Atlanta, 1989
A. Sharma (ed.), Methodology in Religious Studies, Nova York, SUNY Press, 2002
M.C. Taylor, (ed.), Critical Terms for Religious Studies, Chicago, 1998
Fenomenologia religiosa
J.S. Croatto, Experiencia de lo sagrado. Estudio de fenomenologa de la religin, Madrid,

2002.
M. Fraij, (ed.), Filosofa de la religin, Madrid, 1994,
L. Duch Historia y estructura religiosas. Aportacin al estudio de la
fenomenologa de la religin, Barcelona, 1978
J.S. Lucas, Interpretacin del hecho religioso. Filosofa y fenomenologa de la religin,
Salamanca, 1982
G. van der Leeuw, Fenomenologa de la religin, Mxic, 1964 (Tubinga 1956, 1 Estocolm,
1933)
J. MartnVelasco Introduccin a la fenomenologa de la religin, Madrid, diverses eds.;
J. Wach, El estudio comparado de las religiones, Buenos Aires, 1967 (Stuttgart, 1962).
Contamos
G. Widengren, Fenomenologa de la religin, Madrid, 1976 (Berln 1969, 1 1945)
Religi i teologia:
C. Colpe, Theologie, Ideologie,
Unterscheidung, Munic, 1980
Religionswissenschaft.
Demonstrationen
ihrer
J. Cox, Expressing the Sacred: An Introduction to the Phenomenology of Religion. 2 ed.

Harare, 1996
J. Milbank, Theology and Social Theory. Beyond Secular Reason, Cambridge, 1993
235
R. Otto, Lo santo. Lo racional y lo irracional en la idea de Dios, Madrid, 1980 (Munic,

1917).
R.H. Roberts, Religion, Theology and the Human Sciences, Cambridge, 2002
A. Sharma (et al.) To the Things Themselves: Essays on the Discourse and Practice of the
Phenomenology of Religion, Berln, 2001
A.T. Tymieniecka, (ed.) From the Sacred to the Divine: A New Phenomenological Approach,
Boston, 1994)
A.N. Terrin, Introduzione allo studio comparato delle religioni, Brescia, 1991 o "Scienza
delle religioni e teologia. Per un studio integrale delle
D.Wiebe, The Politics of Religious Studies: The Continuing Conflict with Theology in the
Academy, Nova York, 1999
P. Yogananda, La ciencia de la religin, Buenos Aires, 1954 (Londres, 1927).
Psicologia i religi
W.P. Alston, Perceiving God: The Epistemology of Religious Experience, Ithaca, 1993
C.D. Batson (et alii.) Religion nd the Individual: A Social-Psychological Perspective, Nova
York, 1993
B. Beit-Hallahmi y M. Argyle, The Psychology of Religious Behavior, Belief and Experience,
Nova York, 1997
S. Freud Totem y tab Madrid, 1967 (1913)
E. Fromm, Psicoanlisis y religin, Buenos Aires, 1971 (Pars, 1968).
S. Grom, Psicologa de la religin, Barcelona, 1994 (Munic, 1992)
J.W. James, Contemporary Psychoanalysis and Religion, Yale, 1991
W. James, Les varietats de lexperincia religiosa, Barcelona, 1986 (Nova York, 1902)
C.G. Jung, Psicologa y religin, Barcelona, 1987 (1938)
236
A. Maslow El hombre autorrealizado. Hacia una psicologa del ser, Barcelona, 1973,
Nova York, 1968
A. Maslow Religions, Values and Peak-Experiences, Ohio, 1964
R.F. Paloutzian, Invitation to the Psychology of Religion, Londres, 1983
J.F. Schumaker (ed.), Religion and Mental Health, Nova York, 1992
B. Shorter, Susceptible to the Sacred. The psychological Experience of Ritual, Londres-Nova
York, 1996
B. Spilka, D.N. McIntosh, The Psychology of Religion, Boulder, 1997
C. Tagliaferro, Contemporary Psychology of Religion, Oxford, 1998
C.T. Tart, Psicologas transpersonales, Buenos Aires, 1979 (Nova York, 1975)
A. Vergote y A. Tamayo, The Parental Figures and the Representation of God. A
Psychological and Cross-Cultural Analysis, Lovaina, 1980
R.Walsh, F. Vaughan (eds.), Ms all del ego. Textos de psicologa transpersonal, Barcelona,
1982 (Nova York, 1980);
F.N. Watts y M. Williams, The Psychology of Religious Knowing, Cambridge, 1988
K. Wilber Breve historia de todas las cosas, Barcelona, 1997 (Ed. Or. 1996)
K. Wilber Despus del Edn, Barcelona, 1995 (Ed. Or. 1981)
D.M. Wulf, Psychology and Religion: Classic and Contemporary Views, Nova York, 1991
G. Zunini, Homo religiosus. Estudios sobre psicologa de la religin, Buenos Aires, 1970
(Mil, 1966).
237
Antropologia i religi
M. Banton (ed.), Anthropological Approaches to the Study of Religion, Londres, 1978

C. Bennett, In Search of the Sacred. Anthropology and the Study of Religions, Nova York,
1996
M. Cantn Delgado, La razn hechizada. Teoras antropolgicas de la religin, Barcelona,
2001
. Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa, Barcelona, 1986 (Pars, 1912)
C. Geertz, La interpretacin de las culturas, Barcelona, diverses eds. (Nova York, 1973
S.D. Grazier, Anthropology of Religion: A Handbook, Londres, 1999
M. Eliade, El mito del eterno retorno, Madrid, 1974 (Pars, 1951); Madrid, 2000 (2 ed. Pars,
1969)
M. Eliade, Imgenes y smbolos, Madrid, 1979-1999 (Pars, 1955)
M. Eliade, Herreros y alquimistas, Madrid, 1959-2001 (Pars, 1956)
M. Eliade, Lo sagrado y lo profano, Madrid, 1967; Barcelona, 1998 (Hamburgo, 1957)
M. Eliade, Mefistfeles y el andrgino, Madrid, 1969-1984 (Pars, 1962)
M. Eliade, Mito y realidad, Madrid, 1973-1991 (Pars, 1963)
M. Eliade, Ocultismo, brujera y modas culturales, Barcelona, 1997 (Chicago, 1976)
M. Eliade, Mitos, sueos y misterios, Madrid, 1991 (or. Pars, 1957)
M. Eliade, Alquimia asitica, Barcelona, 1992 (Pars, 1978)
M. Eliade, De Zalmoxis a Gengis-Khan, Madrid, 1985 (Pars, 1970)
E.E. Evans Pritchard, Las teoras de la religin primitiva, Madrid, 1973 (Oxford, 1965)
R. Firth, Religion. A Humanist Interpretation, Londres-Nova York, 1996
J. Frazer, La rama dorada, Mxic, 2 ed., 1951 (Nova York, 1922)
A.M. Hocart, Mito, ritual y costumbre. Ensayos heterodoxos, Madrid, 1975 (Londres, 1952)
238
M. Klass, Ordered Universes. Approaches to the Anthropology of Religion, Boulder, 1995

W.A. Lessa, E.Z. Vogt, Reader in Comparative Religion. An Anthropological Approach,
Nova York, 1972
L. Lvy-Bruhl, Lnima primitiva, Barcelona, 1985 (Pars, 1927)
M. Marzal, Tierra encantada. Tratado de antropologa religiosa de Amrica Latina, LimaMadrid, 2002
M. Mauss, Obras, Barcelona, 1970 ss. (Pars, 1969)
M. Meslin, L'exprience humaine du divin. Fondements d'une anthropologie religieuse,
Pars, 1988
B. Morris, Introduccin al estudio antropolgico de la religin, Barcelona, 1995 (Cambridge,
1987)
R. Rappaport, Ritual y Religin en la formacin de la humanidad, Madrid, 2001 (Cambridge,
1999)
RUBIO HERNNDEZ, R. Antropologa: Religin, Mito y Riutal, Madrid, 1991
Schwimmer, Religin y cultura, Barcelona, 1982 (Nova York, 1980)
A.F.C. Wallace, Religion, an Anthropological View, Nova York, 1966
Sociologia i religi
P.L. Berger, El dosel sagrado. Para una teora sociolgica de la religin, Barcelona, 1999
(1, 1971; Londres, 1967)
P.L. Berger The Social Reality of Religion, Hardmonsworth, 1973
P.L. Berger, T.Luckmann, La construcci social de la realitat, Barcelona, 1988 (Nova York,
1967)
J. Cazeneuve, Sociologa del rito, Buenos Aires, 1971 (Pars, 1971).
R. Cipriani, Manuale di sociologia della religione, Roma, 1997
H. Desroche, Sociologa y religin, Barcelona, 1972 (Pars, 1968)
F. Frstemberg, Sociologa de la religin, Salamanca, 1976 (Berln, 1964)
M. Hamilton, The Sociology of Religion. Theorethical and Comparative Perspectives,
Londres, 1995
239
M. Hill, Sociologa de la religin, Madrid, 1976 (Londres, 1973)

H. Knoblauch, Religionssoziologie, Berln, 1999
M. McGuire, Religion: the Social Context, Belmont, 3 ed., 1997
J. Matthes, Introduccin a la sociologa de la religin, Madrid, 1971 (Hamburg, 1969)
A. Nesti, I laberinti del sacro. Itinerari di sociologia della religione, Roma, 1993
T. O'Dea, Sociologa de la religin, Mxic, 1978 (Englewood-Cliffs, 1966)
G. Pastor, Tributo al Csar: sociologa de la religin, Salamanca, 1992.
D. Pizzuti (ed.), Sociologia della religione, Roma, 1985
R. Robertson (ed.), Sociologa de la religin, Mxic, 1980 (Londres, 1969)
R. Robertson, The Sociological Interpretation of Religion, Nova York, 1970
W. Starck, The Sociology of Religion 3 vols, Nova York, 1966ss.
B.S. Turner, Religion and Social Theory, Londres, 1991 (2 ed.)
B.S. TURNER Religion in Sociological Perspective, Oxford, 1982
J. WACH, Sociologie de la religion, Pars, 1955 (Tubinga, 1931).
M. WEBER, Ensayos sobre sociologa de la religin, Madrid, 3 vols., 1983 ss. (1922)
K. WILBER, Un Dios sociable. Introduccin a la sociologa
B. WILSON, Religion in Sociological Perspective, Oxford, 1983
Filosofia i religi:
J.L. Aranguren, Filosofa y religin, Madrid, 1994
Bataille, G. Teora de la religin, Madrid, 1988.
H. Bergson, Las dos fuentes de la moral y de la religin, Madrid, 1996 (Pars, 1932)
240
P. Berry y A. Wernick (eds.), Shadow of Spirit. Postmodernism and Religion, Londres,

1992.
M. Buber, Eclipse de Dios. Estudio sobre las relaciones entre religin y filosofa, Mxic,
2 ed.1993 (1952).
G. Bueno, El animal divino. Ensayo de filosofa materialista de la religin, Oviedo, 1996 (2
ed.)
B. Davies (ed.), Philosophy of Religion, Londres, 1998
B. Davies, An Introduction to the Philosophy of Religion, OxfordUP, 3ed. 2004
F. Duque (ed.), Lo santo y lo sagrado, Madrid, 1993
L. Feuerbach, La esencia del cristianismo, Madrid, 1995 (1848)
A. Fierro, Sobre la religin, descripcin y teora, Madrid,1979
M. Fraij, A vueltas con la religin, Estella, 1998
M. Fraij (ed.), Filosofa de la religin, Madrid, 2 ed. 2001.
J. Garca Bacca, Qu es Dios y quin es Dios, Barcelona, 1986
J. Gmez Caffarena, J.L. Mardones (eds.), Materiales para una filosofa de la religin,
Barcelona, diversos vols., 1992ss.
J. Gmez Caffarena, J. Martn Velasco, Filosofa de la religin, Madrid, 1973
G.W.F. Hegel, Lecciones sobre filosofa de la religin, Madrid, 1987 (3 vols.)
G.W.F. Hegel Las pruebas de la existencia de Dios, Mxic, 1955 (1840)
I. Kant, La religin dentro de los lmites de la mera razn, Madrid, 1969 (1793), F.D.E.
J.A. Marina, Dictamen sobre Dios, Barcelona, 2001
J.S. Mill, La utilidad de la religin, Madrid, 1980 (1874)
F. Nietszche, El Anticristo, Madrid, 1974 (1888)
D.A. Pailin, Groundwork of Philosophy of Religion, Londres, 1986
M. Peterson, et al. Reason and Religious Belief. An Introduction to the Philosophy of
Religion, OxfordUP, 2003.
241
I. Quiles, Filosofa de la religin, Madrid, 1949

P. Ricoeur, Tiempo y Narracin. Madrid 1987. (Pars, 1983s)
X. Rubert de Vents, Dios, entre otros inconvenientes, Barcelona, 2000
J. Sdaba, Lecciones de filosofa de la religin, Madrid, 1989
J. Sdaba, La vida en nuestras manos, Barcelona, 2000
J. Sdaba Dios y sus mscaras, Madrid, 1993
Schleiermacher, Sobre la religin, Madrid, 1990 (1799)
E. Stump y M. Murray, Philosophy of Religion: the Big Questions, Oxford, 1999
M. Thompson, Filosofa de la religin, Madrid, 1998 (1997)
B.R. Tilghman, An Introduction to the Philosophy of Religion, Oxford,1994
A. Torres Queiruga, La constitucin moderna de la razn religiosa, Estella,1992
E. Tras, Pensar la religin, Barcelona, Destino, 1997
E. Tras, Por qu necesitamos la religin, Barcelona, 2000
G. Vattimo, Creer que se cree, Barcelona, 1996 (Mil, 1996)
G. Vattimo Despus de la cristiandad. Por un cristianismo no religioso, Barcelona, 2003
(Mil, 2002)
G. Vattimo, J.Derrida (eds.), La religin, Buenos Aires, 1997 (Pars, 1996)
B. Welte, Filosofa de la religin, Barcelona, 1982 (Basilea, 1978).
M. Zambrano, El hombre y lo divino, Mxic, 1973, reed. Madrid, 1991
X. Zubiri, Naturaleza, historia, Dios, Madrid, 8 ed., 1981
X. Zubiri, Hombre y Dios, Madrid, 3 ed., 1984
X. Zubiri, El problema filosfico de la historia de las religiones, Madrid 1993)
242
Comparacions entre creences religioses

G. Bataille, Teora de la religin, Madrid, 1975 (Pars, 1973)
R. Caillois, El hombre y lo sagrado, Mxic, 1942 (Pars, 1939)
S. Coakley (ed.), Religion and the Body, Cambridge, 2000.
I.P. Couliano, Experiencias del xtasis, Barcelona, 1994 (Pars, 1984)
I.P. Couliano Ms all de este mundo, Barcelona, 1993 (Boston, 1991)
F. Diez de Velasco (ed.) Miedo y religin, Madrid, 2002
S.E. Guthrie, Faces in the Clouds. A New Theory of Religion, Oxford, 1993
F. Houtart, Religin y modos de produccin precapitalistas, Madrid, 1989 (Pars, 1979).
L. Kolakowski, Religion, Oxford, 1982.
X. Picaza, El fenmeno religioso, Madrid, 1999
W. Post, La crtica de la religin en Karl Marx, Barcelona,
P. Schmidt-Lenkel (ed.), La religin y la comida, Barcelona, 2002 (Munic, 2000)
R. Starck/ W.S. Bainbridge, A Theory of Religion, Rutgers, 1996
C. Wackenheim, La quiebra de la religin segn Karl Marx, Barcelona, 1973 (Pars, 1966)
Religi i dimensi mstica

J.lvarez, xtasis sin fe, Madrid, 2000
P. Beneyto (ed.), Mujeres de luz. La mstica femenina y lo femenino en la mstica, Madrid,
2001
D. Cupitt, Mysticism after Modernity, Oxford, 1998
E.G. D'Aquili/A. B. Newberg, The Mystical Mind: Probing the Biology of Religious
Experience, Minneapolis, 1999
F. Diez de Velasco, Lenguajes de la Religin, Madrid, 1998
243
R. Elwood, Mysticism and Religion, Englewood Cliffs, 1980.

A.M. Haag, Visin en azul. Estudios de mstica europea, Madrid, 1999 (Frncfort, 1996)
A. Huxley, Las puertas de la percepcin, Barcelona, 1977 (1954)
L. Lpez-Baralt/ L. Piera (eds.), El sol a medianoche. La experiencia mstica: tradicin y
actualidad, Madrid, 1996
A. Martn Labajos (ed.) La mstica en el siglo XXI, Madrid, 2002
J. Martn-Velasco, El fenmeno mstico. Estudio comparado, Madrid, 1999
M. Talbot, Misticismo y fsica moderna, Barcelona, 3 ed. 1995
J. White (ed.), La experiencia mstica, Barcelona, 1979 (ed. 1972)
J. White, Qu es la iluminacin, Barcelona, 1989 (1984)
E. Zolla, Los msticos de Occidente, Barcelona, 2000 (Mil, 1997), 4 vols.
2. Bibliografia antropolgica i sociolgica: religi, culte, ritual,

mite
AUG, M. Dios como objeto, Barcelona, 1988
BALANDIER, G. Economa, fetichismo y religin en las sociedades primitivas, Madrid,
1985.
BERGSON, H. Las dos fuentes de la moral y de la religin, Mxic, 1990
CAEQUE, C. Dios en Amrica. Una aproximacin al conservadurismo poltico religioso en
los Estados Unidos, Barcelona, 1988
CARDN, A., Nuevos movimientos religiosos, Barcelona, 1983
CASTELLAN, Y. El espiritismo, Barcelona, 1971
CORDOBA MONTOYA, P. Religiosidad popular: arqueologa de una nocin polmica, a:
C. lvarez, Santal, M. J. Bux, S. Rodrguez Becerra (coord.), La religiosidad popular. I.
Antropologa e historia. Barcelona/Sevilla, 70-82, 1989
DELGADO, M., Idealisme i pragmatisme en lantropologia de la religi, in: Frigol,
Contreras, Roig, Delgado, Antropologa Social, Barcelona, 1995, pgs. 131-182
244
DELGADO, M. La religiosidad popular. En torno a un falso problema, Gazeta de

Antropologa, 10, setembre 1993.
DELGADO, M . El animal pblico, Barcelona, 1999
DOUGLAS, M. Pureza y peligro, Mxic, 1992
DOUGLAS, M. Smbolos naturales, Madrid, 1988
ESTRUCH, J.; GMEZ i SEGAL, J.; GRIERA, M.M.; IGLESIAS, A. Las otras religiones.
Minoras religiosas en Catalua, Barcelona, 2006
FERGUSON, M. La conspiracin de acuario, Barcelona, 1985
GEERTZ, Cl. La interpretacin de las culturas, Barcelona, 1990
GELLNER, E. Posmodernidad, razn y religin, Barcelona, 1993
IZARD, M.; SMITH, P. (eds.) La funcin simblica, Gijn, 1989
MALINOWSKI, B. Magia, ciencia y religin, Barcelona, 1985
MORGAN, D. The Sacred Gaze, Los Angeles, 2005
PRAT, J. El estigma del extrao. Un ensayo antropolgico sobre sectas religiosas,
Barcelona, 1996
QUINN, M. Mormonism and the Magic World View, Salt Lake City, 1998
RIBERA, R. El dileg interreligis, 2007
TURNER, V., El proceso ritual, Madrid, 1988
VAN GENNEP, A. Los ritos de paso, Madrid, 1986.
WILLIAMS, P. Questions pour ltude du mouvement religieux pentectiste et les tziganes,
Ethnologie des faits religieux, Pars, 1993
WILSON, B. Sociologa de las sectas religiosas, Madrid, 1970
WILSON, B. La religin en la sociedad, Madrid, 1969
WORSLEY, P. Al son de la trompeta final, Madrid, 1980
245
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTRIA:
RELIGI, ETNOSISTEMA, ESPAI I FRONTERA
BIBLIOGRAFIA
(Entre parntesi, any de la primera publicaci)
AGUIRRE, ngel (Ed.)(1993) Diccionario temtico de antropologa., Boixalleu, Barcelona.

(1997) Cultura y culturas, a: AGUIRRE, A. (Ed.) Cultura e identidad cultural.
Introduccin a la Antropologa, Ediciones Brdenas, LHospitalet de Llobregat, pp. 1-55.
AKINJOBKIN, I.A. (et alii) (1983 (1981)) El concepto de poder en frica,
Serbal/Unesco,Barcelona.
ALBIANA, Antonio (Ed.) (1999) Geopoltica del caos, Editorial Debate, Madrid.
LVARO, Jos Lus, GARRIDO, Alicia, TORREGROSA, J. R. (Coords.) (1996) Psicologa
social aplicada, McGraw-Hill/ Interamericana de Espaa, Madrid.
AMSELLE, Jean-Loup (1985) Ethnies et espaces: pour une anthropologie topologique, a:
AMSELLE, J.-L.; MBOKOLO, E. (eds.), pp. 11- 48.
(1987) Lethnicit comme volont et comme reprsentation: a propos des peul du
Wasolon, Annales (conomies, Socits, Civilisations), nm. 2, Armand Colin,
Pars, pp. 465-489.
(1990). Logiques mtisses: anthropologie de lidentit en Afrique et ailleurs, Payot,
Pars.
AMSELLE, Jean-Loup i MBOKOLO, Elikia (eds.) ( 1985)Au coeur de lethnie: ethnies,
tribalisme et tat en Afrique., Payot, Pars.
ANCEL, Jacques (1938) Gographie des frontires, Gallimard, Pars.
ANDAH, B. W. (1992) Los pueblos de la alta Guinea (entre la Costa de Marfil y el
Casamance), a: HGA. II, pp. 539-565.
. Recueil des textes sur lanthropologie des lieux (1995), 1ere
Recontre International de Syros, sept. 1995, Laboratoire de la Composition Urbaine,
U.T.N.A., Atenes.
246
ARENS, W. (1989 (1987)) Mto wa Mbu: A Rural Polyethnic Community in Tanzania, a:

KOPYTOFF, I. (Ed.), pp. 239-254.
AURIAC, Franck (1986) Du spatial et du social: de la gographie aujourdhui, a: AURIAC,
Frank; BRUNET, Roger (Coords.) Espaces, jeux et enjeux, Fondation Diderot/ Fayard, Pars,
pp. 73-81.
BA, Cheikh (1999) Stratgies spatiales pastorales et logique territoriale de ltat. Le cas du
Senegal, a: BOURGEOT, A. (Dir.), pp. 413-424.
BA, Oumar (1977) Le Fota Tro au carrefour des cultures. Les peuls de la Mauritanie et de
du Sngal,LHarmattan, Pars.
BACHELARD, Gaston (1994 (1957)) La potica del espacio, FCE, Mxic.

BAILLY, Antoine S. (Coord.) (1984) Les concepts de la gographie humaine, Masson, Pars.
BAKUNIN, Mikhail (1990 (1953)) Escritos de filosofa poltica. 1. Crtica de la sociedad
(Compilaci a crrec de Gregori P. Maximoff), Alianza Editorial, Madrid.
BALANDIER, Georges(1971 (1) (1955)) Sociologie actuelle de lAfrique noire. Dynamique
sociale en Afrique
Centrale, PUF, Pars.
(1971 (2)) Sens et puissance., PUF, Pars.
(1975) Antropo-lgicas., Pennsula, Barcelona.
(1988 (1985) ) Modernidad y poder. El desvo antropolgico., Jcar, Gijn.).
BALIBAR, tienne; WALLERSTEIN, Immanuel (eds.) (1991(1988)) Race, nation and
class:ambiguous identities, Verso, New Left Books, Londres, Nova York.
BALIBAR, tienne (1995 (1994)) Nombres y lugares de la verdad, Ediciones Nueva Visin,
Buenos Aires.
BARBIER-WIESER, Franois George (coord.) (1994) Comprendre la Casamance, Karthala,
Pars.
BAREL, Yves (1986) Le social et ses territoires, a: AURIAC, F.; BRUNET, R. (coords.),
pp.131-139.
BARNES, Sandra T. (1989 (1987)) The Urban Frontier in West Africa: Mushin, Nigeria, a:
KOPYTOFF, I. (Ed.), pp. 255-281.
247
BARTH, Fredrik (ed.)(1976 (1969) ) Los grupos tnicos y sus fronteras., F.C.E:, Mxic.
BATAILLE, Georges; CALLOIS, Roger (1982(1) (1937)) La sociologa sagrada y las
relaciones entresociedad, organismo, ser, a: HOLLIER, D. (Comp.), pp. 93-107.
BATAILLE, Georges; CAILLOIS, Roger (1982(2) (1938)) La sociologa sagrada del mundo
contemporneo, a: HOLLIER, D. (comp.), pp. 189-190.
BATAILLE, Georges (1982 (1938)) Atraccin y repulsin. II. La estructura social, a:
HOLLIER, D. (Comp.),
pp. 137-151.
(1987 (1949)) La parte maldita, Icaria, Barcelona.
(1996 (1976)) Lo que entiendo por soberana, Paids I.C.E./U.A.B., Barcelona.
BATESON, Gregory (1989 (1936)) Naven. Un cerimonial Iatmul, Jcar, Gijn.
(1993 (1) (1977) Una historia natural normativa llamada epistemologa, a:
BATESON, G., Una unidad sagrada. Pasos ulteriores hacia una ecologa de la mente, Gedisa,
Barcelona, pp. 256-283.
(1993 (2) (1978) El nacimiento de una matriz, o doble vnculo y epistemologa, a:
BATESON, G., Una unidad sagrada. Pasos ulteriores hacia una ecologa de la mente, Gedisa,
BENVENISTE, mile (1983(1969)) Vocabulario de las instituciones indoeuropeas, Taurus,
Madrid
BERGERE, Joelle Ana (1996) Psicologa Social de los procesos migratorios y de las
relaciones internacionales, a: LVARO, J.L., GARRIDO, A., TORREGROSA, J.R.
(Coords.), pp. 269-294.
BERGSON, Henri (1909) Levolution cratrice, Pars.
BERQUE, Jacques (1970) Quest-ce quune identit collective?, a: POUILLON, J.,
MARANDA, P. (dirs.), pp. 469-486.
BHABHA, Homi K. (1996) Cultures In-Between, a: HALL, Stuart, du GAY, Paul (eds.)
Questions of Cultural Identity, Sage Publications, Londres, Thousand Oaks, Nova Delhi, pp.
53-60.
BLUMER, Herbert (1982 (1969)) El interaccionismo simblico., Ed. Hora, Madrid.
248
BONNEMAISON, Jol (1981) Voyage autour du territoire, LEspace Gographique,

nm.4, Doin, Pars, pp. 249-262.
BONNEMAISON, Jol; CAMBRZY, Luc (1996) Le lien territorial. Entre frontires et
identits, Gographie et Cultures, LHarmattan, Pars, pp. 7-18.
BONNEMAISON, Jol; CAMBRZY, Luc; QUINTY-BOUGEOIS, Laurence (1999) Les
territoires de lidentit. Le territoire, lien ou frontire? Tome 1., LHarmattan, Pars.
BONNEMAISON, Jol; CAMBRZY, Luc; QUINTY-BOURGEOIS, Laurence (1999) La
nation et le territoire. Le territoire, lien ou frontire? Tome 2, LHarmattan, Pars.
BONTE, Pierre; IZARD, Michel (1996) Diccionario de Etnologa y Antropologa, Akal,
Madrid.
BOURDIEU, Pierre (1977) Sur le pouvoir symbolique, Annales. conomies, Socits,
Civilisations, nm. 3, Armand Colin, Pars, pp. 405-411.
(1980) Lidentit et la reprsentation. lments pour une rflexion critique sur
lide de region., Actes
de la recherche en sciences sociales, nm 34, Maison des
Sciences de lHomme, Pars, pp. 63- 72.
BOURGEOT, Andr (dir.) (1999) Horizons nomades en Afrique sahlienne. Socits,
dveloppement et dmocratie, Karthala, Pars.
BRETON, Roland J.-L. (1983 ) Las etnias, Oikos-Tau, Vilassar de Mar.
(1987 (1)) Le gographe face aux ethnies, Annales de gographie, nm. 534, A.
Colin, Pars, pp. 204-213.
(1987 (2)) Ethnogense et politogense: dynamique des ethnies et des tats,
Annales de gographie, nm. 538, A. Colin, Pars, pp. 742-744.
(1995) Lethnopolitique, PUF, Pars.
BUX, M Jess (1983) Antropologa lingstica, Anthropos, Barcelona.
CAHEN, Michel (1995) Etnicitat poltica, a: COULON, C.; INIESTA, F. (dirs.) (1995), pp.
77-141.
(1999) La nationalisation du monde. Europe, Afrique. Lidentit dans la dmocratie,
LHarmattan, Pars.
CAILL, Alain (1999) Le multiculturalisme est-il soluble dans la dmocratie?, a: La revue
du M.A.U.S.S. semestrielle, nm. 13, La Dcouverte, Pars, pp. 201-210.
249
CAILLOIS, Roger (1982 (1)(1938)) El poder, a: HOLLIER, D. (Comp.), pp. 153-165.

(1982 (2) (1939)) La fiesta, a: HOLLIER, D. (Comp.), pp. 305-332.
CARRITHERS, Michael (1995 (1992) Por qu los humanos tenemos culturas?, Alianza
Editorial, Madrid.
CASTORIADIS, Cornelius (1989 (1975)) La institucin imaginaria de la sociedad. Vol. 2. El
imaginario social y la institucin., Tusquets ed., Barcelona.
CASTRO NOGUEIRA, Lus (1998) El espacio/tiempo social: fragmentos de ontologa
poltica, Archipilago, 34-35, Ed. Archipilago, Barcelona, pp. 40-46.
CERVELL AUTUORI, Josep (1992) Regalit divina africana e dinamica politico-religiosa
nellEgitto dellAntico Regno, Studia Africana, nm. 3, Sendai, LHospitalet de
Llobregat, pp. 87-123.
CHEBEL, Malek (1986) La formation de lidentit politique., Prsses Universitaires de
France, Pars.
CHRTIEN, Jean-Pierre; PRUNIER, Grard (dirs.) (1989) Les ethnies ont une histoire,
Karthala, Pars..
CLASTRES, Pierre (1974) La socit contre ltat., Ed. de Minuit, Pars.
(1996 (1974) ) Investigaciones en antropologa poltica., Gedisa, Barcelona.
COHEN, Ronald (1978) Ethnicity: Problem and Focus in Anthropology, Annual Review of
Anthropology, nm. 7, Annual Reviews, Palo Alto, pp. 379-403.
COHEN, Yehudi (1969) Social Boundary Systems, Current Anthropology, 10 (1),
University of Chicago Press, pp. 103-126.
COHEN EGLER, Tamara Tania (1996) Trajectoires de vie: espaces dintgration et
dexclusion, a: PRVLAKIS, G. (Dir.), pp. 189-204.
COL.LEGI DE FILOSOFIA (Curs 1985) (1987) Frontera i perill, Edicions 62, Barcelona.
CONNOR, Walker (1978) A Nation is a nation, Is a State, Is an Ethnic Group, Is a...,
Ethnic and Racial Studies, 1(3), Routledge, Londres, pp. 377-400.
(1994) Ethnonationalism: the quest for understanding., Princeton University Press,
Princeton (Nova Jersey)
250
CONSTANTIN, Franois (1987) Condition swahili et identit politique, Africa, nm 57

(2), International African Institute, Londres, pp. 218-233.
COSER, Lewis A. (1961 (1956)) Las funciones del conflicto social, FCE, Mxic.
COULON, Christian (1972) Systme politique et socit dans les tats dAfrique Noire,
Revue Franaise de Science Politique, vol. 42, nm. 4, Presses de la Fondation
National des Sciences Politiques, Pars, pp. 1049-1073.
(1991) Religions et politique, a: COULON, Ch., MARTIN, D.-C. (Dirs.), pp. 87105.
DARBON, Dominique (1995) De ltnia al grup: elements devoluci del discurs sobre les
prctiques identitries a: COULON, Ch., INIESTA, F. tnia i naci als mons africans,
LAven, Barcelona, pp. 217-250.
DE VOS, George (1981(1980)) Antropologa psicolgica, Anagrama, Barcelona.
DE VOS, George; ROMANUCCI-ROSS, Lola (eds.) (1995) Ethnic Identity. Creation,
Conflict, and Accommodation, AltaMira Press/Sage Publications, Walnut Creek, Londres,
Nova Delhi.
DE VOS, George (1995) Ethnic Pluralism: Conflict and Accomodation, a: DE VOS, G.;
ROMANUCCI-ROSS, L. (Eds.), pp. 15-47.
DE VOS, George; ROMANUCCI-ROSS, Lola (1995) Ethnic Identity: A Psychocultural
Perspective, a: DE VOS, G.; ROMANUCCI-TOSS, L. (Eds.), pp. 349-379.
DELEUZE, Gilles; GUATTARI, Flix (1995 (1972)) Capitalisme et Schizophrnie, lAntiOedipe., d. de Minuit, Pars.
DELGADO, Manuel(1998) Diversitat i integraci, Empries, Barcelona.
DEVEREUX, Georges (1973 (1970)) Ensayos de etnopsiquiatra general, Barral, Barcelona.

DI MO, Guy(1991) LHomme, la Socit, lEspace, Anthropos/Economica, Pars.
(1993) Culture locali e territorio. Origini e persistenze, a: ANSELMI, S. (et alii),
pp. 51-71.
DIARRA, Fatouma-Agns, et alii (1982) Dos estudios sobre las relaciones entre grupos
tnicos en frica: Senegal, Repblica Unida de Tanzania, Serbal/Unesco, Barcelona.
251
DIOUF, Makhtar (1998 (1994)) Sngal. Les thnies et la Nation, Nouvelles ditions
Africaines du Sngal, Dakar.
DUMONT, Louis (1967) Homo Hierarchicus, Gallimard, Pars.
(1987 ( 1983)) Ensayos sobre el individualismo. Una perspectiva antropolgica sobre
la ideologa moderna., Alianza Ed., Madrid.
DURAND, Marie-Franoise; LVY, Jacques; RETAILL, Denis (1993) Le monde: espaces
et systmes., Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques & Dalloz,
Pars.
DURKHEIM, mile (1995 (1897)) El suicidio, Akal, Madrid.
EBERHARD, Christoph (1999) Pluralisme et dialogisme. Les droits de lhomme dans une
mondialisation qui ne soit pas seulement une mondialisation, revue de M.A.U.S.S.
semestrelle, nm. 13, La Dcouverte, Pars, pp. 261-279.
EHRET, Christopher(1985) Entre la costa y los grandes lagos, a: HGA, IV, pp. 501-518.
ETZIONI, Amitai (1991 (1964)) On Self-Encapsulating Conflicts, a: A Responsive Society.
Collected Essays on Guiding Deliberate Social Change, Jessey-Bass Publishers, San
Francisco-Oxford, pp. 281-301.
FERNNDEZ DE ROTA, Jos A. (Ed.) (1994) Etnicidad y violencia, Publicacions da
Universidade da Corua, A Corua.
FRANCIS, E. K. (1947) The Nature of the Ethnic Group, The American Journal of
Sociology, LII (5), The University of Chicago Press, pp. 393-400.
FRISBY, David (1993 (1984)) Georg Simmel, FCE, Mxic.
GADAMER, Hans-Georg (1977 (1975)) Verdad y mtodo, Ediciones Sgueme, Salamanca.
GARFINKEL, Harold (1967) Studies in ethnomethodology, Prentice-Hall, Englewood Cliffs,
Nova Jersey.
GEERTZ, Clifford (1990(1963)) La revolucin integradora: sentimientos primordiales y
poltica civil en los nuevos estados, a: La interpretacin de las culturas, Gedisa,
Mxic, pp. 219-261.
GEORGE, Pierre (1981) Sociedades en mutacin, Oikos-Tau, Vilassar de Mar.
GIDDENS, Alfred (1984) The Constitution of Society., Polity Press, Cambridge.
252
GLASERSFELD, Ernest Von (1988 (1981)) Introduccin al constructivismo radical, a:

WATZLAWICK , Paul et alii La realidad inventada, Gedisa, Buenos Aires, pp. 21-37.
GODBOUT, Jacques T. (1999) Qui a peur de la communaut?, revue du M.A.U.S.S.
semestrelle, nm. 13, La Dcouverte, Pars, pp. 74-81.
GUMUCHIAM, Henri (1991) De lespace au territoire. Reprsentations spatiales et
amnagement, Collection Grenoble Sciences nm. 19, UFR de Gographie, Grenoble.
GURVITCH, Georges(1969 (1961)) Sociologa y dialctica., Siglo XXI, Madrid.
HANNERZ, Ulf (1993 (1980)) Descubriendo la ciudad., FCE, Mxic.
HUBERT, Henri, MAUSS, Marcel (1979 (1902)) Esbozo de una teora general de la magia,
a: MAUSS, M., Sociologa y antropologa, Tecnos, Madrid, pp. 45-154.
JACQUARD, Albert (1987) Elogio de la diferencia. La gentica y los hombres, Granica,
Buenos Aires.
JAMESON, Fredric; IEK, Slavoj (1998) Estudios Culturales. Reflexiones sobre el
multiculturalismo, Paids, Buenos Aires.
JUREGUI BERECIARTU, Gurutz (1986) Contra el Estado-nacin. En torno al hecho y la
cuestin nacional, Siglo XXI, Madrid.
253
JENKINS, Richard (1997) Rethinking Ethnicity. Arguments and Explorations, Sage,

Londres, Thousand Oakes, Nova Delhi.
JULIANO, M Dolores (1993) Aculturacin, a: AGUIRRE, A. (Ed.), pp. 1-6.

(1995 (1)) La genealoga del universalismo, Etnpolis, Barcelona, pp. 2831.
(1995
(2))
Les
usages
, pp. 48-60.
symboliques
de
lespace,
a:
JUNG, Carl G. (1972) Collected Works of C.G. Jung. Vol. VIII: The Structure and
Dynamics of the Psyche, Princeton University Press.
KALIVODA, Robert (1971) Marx et Freud. Pense contemporaine et marxisme,
Anthropos, Pars.
KANT, Immanuel (1991 (1798)) Antropologa. En sentido pragmtico, Alianza
Editorial, Madrid.
KAPLAN, David ; MANNERS, Robert A. (1981 (1972)) Introduccin crtica a la teora
antropolgica , Ed. Nueva Imagen, Buenos Aires.
LEACH, Edmund(1993 (1976)) Cultura y comunicacin. La lgica de la conexin de
los smbolos. Una introduccin
al uso del anlisis estructuralista en la antropologa
social ., Siglo XXI, Madrid.
LEFBVRE, Henri (1972 (1970)) Manifiesto diferencialista, S. XXI, Mxic.
(1976(1972)) Espacio y poltica. El derecho a la ciudad, II, Ediciones Pennsula,
Barcelona.
LEIRIS, Michel (1995 (1950)) Letnleg davant el colonialisme, Icria/ICA, Barcelona.
LENSKI, Gerhard (1993 (1966)) Poder y privilegio. Teora de la estratificacin social.,
Paids, Barcelona.
LVI-STRAUSS, Claude (Dir. ) (1981 (1977)) La identidad, Ediciones Petrel,
Barcelona.
LOTMAN, Iuri M. (1977(1967)) Problems in the Typology of Culture, a: LUCID,
D.P. (Ed.), pp. 213-222.
(1985 (1984)) La semiosfera. Lasimetria e il dialogo nelle strutture pensanti,
Marsilio Editori, Vencia.
LUCID, Daniel P. (1977) Soviet Semiotics, The Johns Hopkins University Press,
Baltimore, Londres.
254
LURIA, Aleksandr Romanovich (1966 (1962))Higher cortical functions in man,

Harvard University Press, Cambridge
MAFFESOLI, Michel (1977 (1976)) Lgica de la dominacin, Ediciones Pennsula,

Barcelona.
(1982 (1979)) La violencia totalitaria. Ensayo de antropologa poltica,
Herder, Barcelona.
(1990 (1988)) El tiempo de las tribus, Icaria, Barcelona.
(1993 (1985)) El conocimiento ordinario. Compendio de sociologa, FCE,
Mxic.
MARTIN, Boris (1999) Les droits culturels comme mode dinterprtation et de mise
en oeuvre des droits de lhomme, revue du M.A.U.S.S.semestrelle, nm. 13, La
Dcouverte, Pars, pp. 236-261.
MAUSS, Marcel (1979 (1950)) Sociologa y antropologa, Tecnos, Madrid.
MIRA, Joan Francesc (1984) Crtica de la Naci Pura, Tres i Quatre, Valncia.
MONTEIL, Vincent (1957) Les musulmans sovitiques, Seuil, Pars.
MORAGAS, Miquel de (1979) Sociologa de la comunicacin de masas, Gustavo Gili,
Barcelona.
MORIN, Edgar (1981 (1977)) El mtodo I. La naturaleza de la Naturaleza, Ed. Ctedra,
Madrid.
(1984) Sociologie, Fayard, Pars.
(1985 (1983)) Qu es el totalitarismo. De la naturaleza de la URSS,
Anthropos, Barcelona.
(1992 (1973)) El paradigma perdido. Ensayo de bioantropologa, Kairs,
Barcelona.
MOSCOVICI, Serge, RICATEAU, Philippe (1975) Conformidad, minora e influencia
social, a: MOSCOVICI, S. (Ed.) Introduccin a la psicologa social, Planeta,
MUNTAOLA, Josep (1979) Topognesis dos. Ensayo sobre la naturaleza social del
lugar,Oikos-Tau, Vilassar de Mar.
NIETZSCHE, Friedrich (1994 (1887)) Genealoga de la moral., M. E. Editores, Madrid.
PRUNIER, Grard; CHRTIEN, Jean Pierre (dirs.) (1989) Les ethnies ont une histoire,
Karthala, Pars.
255
REYES, Romn (dir.) (1988) Terminologa Cientfico-Social. Aproximacin crtica,

Anthropos, Barcelona.
SHEVCHENKO, Iu. Iu., (1999) Teoriia tnichnosti, teoria tnosa i teoriia tnogeneza,
ili fenomen Lva Nikolaevicha Gumileva (Teoria de letnicitat, teoria de letnos i
teoria de letnognesi, o el fenomen de Lev Nikolaevich Gumilev), Muzei
antropologii i tnografii imeni Petra Velikogo, Sant Petersburg.
SHILS, E. (1957) Primordial, personal, sacred, and civil ties, British Journal of
Sociology, 8 (2), British Sociological Association, Londres, pp. 130-145.
SIMMEL, Georg (1905) A Contribution to the Sociology of Religion, American
Journal of Sociology, XI (3), University of Chicago Press, pp. 359-376.
((1988) (1908)) Sociologia (2 vol.), Ed. 62, Barcelona.
SOROKIN, Piritim (1962) Dinmica social y cultural, Instituto de Estudios Polticos,
Madrid.
TEMPELS, Placide (1949 (1945)) La philosophie bantoue, Prsence Africaine, Pars.
TODOROV, Tzvetan (1989) Nous et les autres. La rflexions franaise sur la diversit
humaine, Seuil, Pars.
TNNIES, Ferdinand (1984 (1887)) Comunitat i associaci, Edicions 62, Barcelona.
VAN DEN BERGHE, Pierre (1981) The Ethnic Phenomenom, Elsevier, Nova York.
WALLERSTEIN, Immanuel (1960) Ethnicity and National Integration in West
Africa, Cahiers dtudes africaines, nm. 3, Mouton & Co., Pars, pp. 129-139.
WAMBA-DIA-WAMBA, Ernest (1992) Lautodtermination des peuples et le statut
de lhistoire, Politique
africaine, nm. 46, Karthala, Pars, pp. 7-14.
WOLF, Eric (1989(1982)) Europa y la gente sin historia, FCE, Mxic.
IEK, Slavoj (1998 (1997)) Multiculturalismo, o la lgica del capitalismo
multinacional, a: JAMESON, F.; IEK, S., pp. 137-188.
256

Etnosistemes Religiosos A L'Hospitalet de Llobregat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Etnosistemes Religiosos A L'Hospitalet de Llobregat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Etnosistemes

JOAN MANUEL CABEZAS LPEZ

Als ciutadans i ciutadanes de LHospitalet de Llobregat, siguin de

A les persones, institucions i entitats que han dipositat llur

La immensa majoria de referncies bibliogrfiques i meditiques a les comunitats religioses installades

Per aquesta religi no existeix en un mbit extrnsec separada de la realitat social, de

que amb el ms gran allunyament emocional i sentimental en relaci amb qualssevol

I aix independentment de la procedncia, organitzaci, demografia, antiguitat i grandria de

Comunicaci personal de Manuel Delgado Ruz.

La religi s una estructura de ritus i mites, de prctiques i creences relatives a coses

2. RELIGIONS I CREENCES EN LHOSPITALET DE LLOBREGAT:

- El canvi rpid en els models socials.

- El fracs o i la prdua de crdit de les grans ideologies i de les esglsies

- El desarrelament produt pel procs migratori, amb potencial allament social,

- Els encontres i desencontres amb sistemes de valors i codis de comunicaci diferents,

Confluncia, reacomodament i competivitat entre cosmologies en el si duna societat

Existncia detnosistemes interculturals, no pas de comunitats tradicionals

Persistent dualitat religi/cultura normal, religi/cultura estranya com a

Manca de dileg entre religions per incompatibilitats doctrinals, i desconfiana mtua,

Manca de mitjans de vinculaci entre comunitats religioses.

Caracterstiques de les noves religions

A LHospitalet de Llobregat lesglsia Catlica, lIslam, lHindusme i la religi Sikh

Apostolat: mobilitzaci de recursos humans amb la finalitat de difondre idees i

La formaci de noves comunitats religioses, i el seu reclutament, sn processos

El carcter comunitari i fins i tot comunal dalguns grups religiosos no sn gens

s a dir, totes aquells que tenen un estatus adscrit.

En alguns casos ens trobem amb comunitats fortament jerarquitzades (Testimonis de

Les conversions sn viscudes sovint com un nou naixement.

Llurs justificacions ideolgiques sn atribudes a una autoritat sagrada.

Autoconscincia de tenir una missi a realitzar: projecci cap al futur, proselitisme

La negligncia o linsuficient comproms dels membres poden portar, en alguns casos,

Desconeixement mutu dels emplaaments espacials daltres comunitats religioses, aix

Renncia total o parcial, real o nominal, a lorganitzaci de caire eclesial, amb

En totes les comunitats darrel evanglica existeix una exaltaci de lexperincia

Importncia del carisma a lhora dexplicar la creaci i el manteniment de les

Important rol de la identificaci tnica, incloent-hi la identitat religiosa. No noms es

Totes les comunitats monoteistes sn, en major o menor grau, proftiques i

Aquestes estructuracions socials de caire religis sn comunitats electives, s a dir,

no resulta satisfactria en termes psicosocials. (ens remetem a la idea de funci

Les diverses denominacions dins duna tradici religiosa (branques, escoles

2. Competncies13 i funcions: eficcies intellectuals, psicolgiques i socials

Provement de xarxes socials, avituallament amb comunitats de referncia, creaci i

Provement duna estructura de plausibilitat que ordeni jerrquicament els significats i

Aportaci de models dacci social proselitista (promoci de la fe i recerca de fidels), ja

Integraci sense assimilaci

Aportar un espai fsic i simblic on poder reequilibrar la necessitat de trobar un lloc de

En el cas de les esglsies evangliques, el discurs millenarista i de relectura bblica que

Competncia (o funci) teraputica

subratllem de nou) t a motor de motivaci la necessitat de trobar coordinades vitals i

Permetre marcs simblics on installar individus amb dificultats a lhora de trobar el

Facilitar la constituci didentitats individuals, complementant formes primries de

En paraules de lantropleg Clifford Geertz (1990):

La religi s un sistema de smbols que obra per a establir vigorosos,

En paraules de lantropleg Claude Lvi-Strauss (1987)

Noms la histria de la funci simblica permetria donar compte daquesta

En aquests darrers tres pargrafs, es condensa, en un constant in crescendo, la nostra

Digressi: religi, fe, funci simblica i teologia

termes normatius. Ara b: la percepci antropolgica, a travs de letnografia de proximitat i

Exaltaci de la presncia de la divinitat en linterior de lindividu.

La salvaci provindr duna acci sobrenatural, revoluci o canvi dramtic

La salvaci noms pot derivar-se dun apartament radical del mn

Domini de les lleis de la naturalesa, comunicaci amb un mn tipificat

6. Redempci per lxit terrenal