Dissertació sobre la idea innata de Déu

Ens posicionem en contra de la tesi que sosté que la idea de Déu és innata, àmpliament
acceptada globalment. Argumentarem que és possible concebre allò infinit sense una
noció innata de Déu.

Conseqüències:
La diversitat cultural i religiosa a tot el món contradiu la idea que la noció de Déu és
innata. Si la creença en Déu fos realment inherent a la naturalesa humana, esperaríem
una consistència molt més gran en les concepcions divines entre diferents cultures i
societats. No obstant això, la varietat extraordinària de creences religioses, que van des
del monoteisme fins al politeisme, l'animisme i l'ateisme, suggereix que la idea de Déu
és modelada per factors culturals, socials i ambientals, en lloc de ser un tret innat de la
ment humana. La manca d'una concepció universal de Déu i la diversitat en la intensitat
de la fe fins i tot entre individus criats en entorns religiosos donen suport a aquesta
noció, recolzant la idea que la creença en Déu és adquirida i construïda en lloc d'innata.
Exemples:
Per observar que no sempre la idea de Déu és present a totes les cultures aquí hi ha 3
exemples de cultures/ètnies on no hi creuen en cap Déu, perquè si la idea de Déu fos
present a totes les cultures, un Déu que respon totes les respostes seria el més adient per
implementar a la teva societat, malgrat això, moltes d’elles no és un Déu i és la natura o
fins i tot no la reconeixen:
1- Els Pirahã: Els Pirahã són una tribu indígena que habita a l'Amazònia brasilera.
Són coneguts per la seva cultura i llenguatge únics, així com per la seva absència
de creences religioses centrals. Els Pirahã no tenen conceptes de Déu o deïtats en
la seva cosmologia i es centren principalment en les pràctiques diàries de la seva
vida comunitària.
2- Els Samis: Els Samis, també coneguts com a lapons, són un poble indígena que
habita a les regions àrtiques de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Tradicionalment, els Samis han practicat una forma de religió animista, centrada
en la relació amb la natura i els esperits dels seus entorns. Tot i que alguns grups
Samis han adoptat el cristianisme, molts encara mantenen les seves creences
animistes i no tenen una noció clàssica de Déu com una deïtat suprema.
3- Els Baka: Els Baka són una etnia pigmea que habita les regions forestals dels
boscos tropicals de l'Àfrica central, com ara el Gabon, la República del Congo i
la República Centreafricana. La religió dels Baka està centrada en les pràctiques
animistes i la relació amb els esperits de la natura. No tenen una concepció de
Déu com a deïtat única i no han desenvolupat creences religioses organitzades
com en altres societats.
Argument per autoritat.
Un argument per autoritat que refuta la idea que la noció de Déu és innata es pot basar
en els plantejaments d'Immanuel Kant. A la seva obra "Crítica de la Raó Pura", Kant
sosté que conceptes com el de l'infinit i Déu s'originen en la raó pura, no en impressions
sensorials ni com a idees innates. Argumenta que és la raó la que, en cercar completar
les sèries causals de manera coherent, introdueix aquestes idees com a fonamentals i
necessàries, completament independents de l'experiència sensorial, que és inherentment
finita. Aquesta perspectiva kantiana desafia la premissa que la creença en un ésser
suprem i en allò infinit ha de ser innata, proposant en canvi que sorgeixen com a
constructes racionals necessaris per donar sentit a la totalitat de les nostres percepcions
empíriques.
Objecció:
Afirmar que la idea de Déu no és innata i simplement una construcció cultural podria
tenir conseqüències problemàtiques per a l'estabilitat social i moral. Si la creença en
Déu i els principis religiosos es consideren merament com a productes culturals sense
una base innata, això podria minar la seva autoritat i el respecte que els tenen els
creients. A moltes societats, aquestes creences són pilars de la moralitat i l'ordre social;
si es perceben com a arbitràries, l'adhesió a les normes ètiques i la cohesió comunitària
es podrien afeblir significativament. Això suggereix que negar el caràcter innat de les
creences religioses no sols desafia la nostra comprensió de la naturalesa humana, sinó
que també pot erosionar l'estructura moral que sosté moltes comunitats.
Contraobjecció:
Una contraobjecció efectiva, basada en l'autoritat de Sigmund Freud, desafia la idea que
les creences religioses són innates i necessàries per a la cohesió social. A la seva obra
"L'avenir d'una il·lusió", Freud argumenta que aquestes creences són més aviat
il·lusions neuròtiques i constructes emocionals desenvolupats en resposta a angoixes
humanes, i no veritats universals incrustades a la psique humana. Segons Freud, en
reconèixer que la religió compleix una funció psicològica de consol davant de les
incerteses de la vida, desvincular aquestes creences d'un suposat origen innat podria
promoure una ètica basada en la raó i la responsabilitat personal, en lloc de debilitar la
moralitat. Aquesta comprensió podria, per tant, enfortir la societat en fomentar un ordre
social i una moralitat basats en principis racionals i autònoms, alliberant els individus
d'adherències a sistemes de creences dogmàtics i arbitraris.

Conclusió:
En conclusió reafirmem amb convicció la nostra posició en contra de la tesi que postula
que la idea de Déu és innata, una creença àmpliament acceptada a nivell global.
Argumentem que és possible conceptualitzar allò infinit sense una noció innata de Déu,
ja que els nostres sentits només capten realitats finites i limitades. Donem suport a
aquesta afirmació amb exemples de diverses cultures sense creences en deïtats centrals,
arguments basats en les conseqüències d'una visió de Déu com a construcció social, i
autoritats filosòfiques com Immanuel Kant, que sosté que conceptes com el de Déu són
creacions de la raó pura i no impressions sensorials innates.