Ainoa Macías Ronquillo 1Y

Activitat: “El problema filosòfic de l’existència de Déu”

1. Davant la qüestió de l’existència de Déu els filòsofs poden ser ateus, deistes, teistes… Aquí
tens tres idees diferents sobre Déu; identifica-les (digues si representen una concepció atea,
deista, teista…) i dona raons per justificar les teves respostes: (3 punts)

1.1. L’única diferència entre jo i Déu és que jo existeixo.

Aquesta oració representa una concepció ateista ja que està negant l'existència de Déu i els
ateistes afirmen que no hi ha cap Déu i que és una il.lusió creada pels homes.
1.2. No hi ha cap prova que demostri l’existència de Déu, però quan es tracta d’aquest
assumpte, no mana la raó, sinó el cor.
Aquesta oració representa una concepció fideista o irracional ja que ens afirma que la qüestió
de Déu no es pot resoldre mitjançant la raó sinó que només a través de la fé i la visió o
revelació divina és possible conèixer Déu.

1.3. Oh, Déu meu, ajuda’m, perquè jo sola no soc capaç de resoldre aquest problema!
Aquesta oració representa una concepció teista ja que sembla ser una pregària o una
súplica d’una dona a Déu demanant-li ajuda i força per continuar. La dona, al realitzar
aquesta pregària, està donant per suposat que Déu té consciència i voluntat i que pot
intervenir en la nostra història i això són proposicions del teisme.

2. Llegeix el següent text i contesta les preguntes:

El filòsof Schopenhauer comparteix amb Feuerbach – el fundador de l’ateisme modern– la idea
que no és Déu qui va crear a l’home a la seva semblança, al contrari, són els homes els que han
creat els déus a partir de la seva fantasia. La religió no existiria si no existís la mort o el dolor i
fórem capaços d’acceptar que no hi ha res res després de la mort.
Realment, tenim una necessitat metafísica – pròpia de la filosofia – que la religió s’ha apropiat.
En lloc d’enfrontar-nos al problemes reals perdem el temps en els que són fruit de la nostra
invenció. La religió s’adquireix en la infantesa quan fem creure com a certes als nens contes,
faules i llegendes sense fonament. No obstant això, Schopenhauer creu que és positiu per al
poble ja que transmeten certes ensenyances morals i són una mena de muletes on recolzar-nos.
El límit és que s’oposen al progrés humà. Ara bé, és absurd pretendre que els genis de la
humanitat siguen religiosos.

2.1. Segons el text, per què l’ésser humà “ha creat” a Déu? (1 punt)
Segons el text, l’ésser humà ha creat a Déu per combatre el dolor, la mort i la gran
qüestió metafisica de que hi ha després d’aquesta.
 2.2. Per què Schopenhauer és crític amb la religió? Tot i ser crític, valora positivament
algun aspecte de la religió? Quins i per què (hi ha dos: subratlla les línies on l’autor
els enumera i després explica aquestes línies amb les teves paraules)? (2 punts)
Schopenhauer és crític amb la religió ja que no diu només que és una farsa, que és
creada per l’home, sinó que també busca arguments a favor per poder comparar-los
i arribar a una conclusió, en aquest cas, compara la religió amb els contes i les
llegendes urbanes. Schopenhauer valora positivament dos aspectes de la religió. Es
transmeten certes ensenyances morals per tal que la societat tingui on recolzar-se i
d’una manera o una altra no se sentin desamparats, puguin creure en alguna cosa i
tinguin esperança en continuar endavant.
2.3. Com interpretes tu la frase: “és absurd pensar que els genis de la humanitat
siguin religiosos”. Estàs d’acord amb aquesta idea? Raona la teva resposta. (2 punts)
Aquesta oració és bastant lògica, ja que tenim molts arguments a favor per negar
l'existència de Déu. Una persona atea ens podria dir que es completament il·lògic
creure en Déu ja que ni es pot veure,ni tocar, ni escoltar… però, i si per veure’l
tocar-lo, escoltar-lo has de creure en ell? És un problema que neix des de fa molts
anys i seguirà estant, perquè uns diuen que està i que és i d’altres que és una ajuda
per poder sobreviure. En tot cas, jo estic d’acord amb aquesta afirmació perquè
considero que Déu, el Déu que es coneix en les societats teistes, és un Déu imaginari
o més bé necessari per, com bé diu Schopenhauer, recolzar-nos.
3. Creus que se li pot trobar un sentit a la vida i al món sense necessitat de recórrer a un
ésser transcendent com Déu? Raona la teva resposta. (1 punt)
Jo crec que sí, però també penso que la idea de que hi ha un Déu ens pot ajudar en el
nostre camí. La idea de que després de la mort ens espera alguna cosa millor, de que el
dolor acabarà i es transformarà en pau eterna i que no estem sols per molt que ho estem
físicament ens pot ajudar. Tot i això penso que le persones no necessitem cap ésser
transcendental per sobreviure ja que som nosaltres mateixos els que ens necessitem,
necessitem conèixer-nos a nosaltres mateixos per saber que ens passa i buscar ajuda en
nosaltres, no en cap Déu, ja que al cap i a la fi som nosaltres els qui farem el millor, no
Déu.