ACTIVITAT DE SÍNTESIS

Hui dia continúen existint una sèrie de qüestions que la ciència mai podrà contestar, però
aquestes preguntes són tema d'interés per a molts de nosaltres i mereixen ser plantejades
encara que no trobem una demostració científica que les responga de manera definitiva.

Hi ha vida després de la mort?

Aquesta qüestió és una cosa que a molts de nosaltres ens pertorba, pense que la ciència no
pot respondre aquest tipus de preguntes ja que aquesta no pot oferir una explicació
completa de la realitat a causa de l'existència de límits fonamentals en el coneixement que
pot proporcionar.

La mort no és la fi de l'existència,encara que la mort no és un moment sobtat, sinó un

procés més o menys prolongat en què l'organisme es va apagant, l'ésser humà pot
continuar experimentant, sentint i veient després que tant el cervell com el cor deixen de
funcionar. Pot ser que després de la mort existisca una altra forma de vida, aquesta es dona
en un aspecte espiritual, aquesta vida va més enllà de la física.

Déu existeix?

La ciència i les creences religioses com l'existència de Déu no tenen per què estar en
contradicció. La ciència i la religió són com dues finestres diferents per a observar el món.
Les dues finestres donen al mateix món, però mostren aspectes diversos d'ell.

La ciència s'ocupa dels processos que expliquen el món natural: les galàxies i estreles de
l'espai, com es mouen els planetes, l'origen dels éssers humans, etc. La religió s'ocupa del
significat i propòsit del món i de la vida humana, la correcta relació entre els éssers humans
i el Creador i entre ells mateixos, i dels valors morals que inspiren i governen la vida de les
persones.

L'existència de Déu és un argument que planteja qüestions filosòfiques fonamentals en

relació amb l'ontologia, i implica un debat entre diferents idees, l'expressió de les quals
habitualment no es limita al món de la racionalitat, sinó que s'estén al de les creences.

Segons algunes creences filosòfiques tots els éssers existeixen perquè alguna cosa o algú
els ha donat l'existència, menys Déu que és l'únic ser que la seua essència coincideix amb
la seua existència, l’ésser de la qual consisteix a existir necessàriament.