TEXT DE T.

Nagel (segle XX)

«L'ocupació cabdal de la filosofia és qüestionar unes quantes idees molt
comunes que tots plegats fem servir cada dia sense pensar-hi i aclarir-les.
Un historiador es pot demanar què va passar en un moment determinat
del passat, però un filòsof demanarà: què és el temps? Un matemàtic pot
investigar les relacions entre els nombres, però un filòsof demanarà: què
és un nombre? Un físic es demanarà de què són fets els àtoms o què
explica la gravetat, però un filòsof demanarà: com podem saber si hi ha
alguna cosa fora de les nostres ments? Un psicòleg pot investigar com els
nen aprenen un llenguatge, però un filòsof demanarà: per què una paraula
significa alguna cosa? Qualsevol pot demanar si està malament
esquitllar-se al cinema sense pagar, però un filòsof demanarà: per què un
acció és bona o dolenta?»
El POSITIVISME és un corrent de pensament segons el
qual l’únic coneixement veritable és el científic, perquè es
pot comprovar empíricament. Per als positivistes, la
filosofia no té valor ni significat, perquè és impossible fer
experiments per decidir la resposta correcta a les
preguntes filosòfiques. La filosofia, segons aquest punt de
vista, és inútil i només serveix per confondre'ns i
desviar-nos del veritable saber, que és el científic.

No obstant això, el positivisme oblida que les persones

tendim inevitablement a plantejar-nos preguntes que no es
poden contestar fent experiments. Algunes d’aquestes
preguntes, a tall d’exemple, són les següents:

Hi ha res després de la mort? Sóc lliure o més aviat sóc

una mena de robot molt complicat? Déu existeix? Per què
he de fer el bé? Pot ser just desobeir? Qui hauria de
manar?

Podria passar, que arribés un dia que totes les preguntes filosòfiques fossin resoltes científicament?