RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Vint-i-cinc catalans i Déu

Francesc Torralba

Planeta, S.A., Editorial | col·lecció N/D | ISBN 84-9708-084-X |

245 pàgines | Publicat 06/03/2002 | 15x23 cm. | Prosa i Narrativa |
Català
Després del cataclisme de les grans ideologies del segle xx i dels
conflictes bèl·lics que assetgen el planeta, la qüestió de Déu torna a
adquirir la seva transcendència a les societats occidentals. Tot
semblava indicar que Déu havia quedat enterrat per sempre més,
però no ha estat així i el seu nom és emprat contínuament amb
sentits ben diferents. En aquest llibre s'apleguen vint-i-cinc diàlegs
sobre Déu que l'autor ha portat a terme amb personatges rellevants
de la vida pública catalana. Heus aquí, doncs, un llibre per repensar
Déu, un llibre que no deixarà indiferents ni els creients, ni els agnòstics ni els ateus.

NOTA:

RELIGIÓ 1r Batxillerat
NOM I COGNOMS: Marina Giralda Ferrer GRUP:
1r Batxillerat
DATA: 31/3/23

Presentació

[...] Vint-i-cinc catalans de casa nostra ens han obert les portes de casa seva i ens han
desvelat la seva imatge de Déu. Hem intentat reconstruir-la, dibuixar-la, descriure-la amb
fidelitat, tot i que no ha estat fàcil, perquè Déu, existeixi o no existeix, ningú no l’ha vist
mai. Els creients han hagut de fer un esforç per precisar l’objecte o el subjecte de la seva
creença, però els no creients també l’han hagut de fer a l’hora de precisar quina és la
realitat que neguen i per què la neguen. [...]

[...] El llibre mostra, de manera patent, la pluralitat de posicions teològiques que trobem a
casa nostra en l’actualitat. Segurament no hi són totes les opcions que es detecten en la
societat catalana ni tampoc estan representades proporcionalment, però el text posa de
manifest la vitalitat d’una societat rica en el terreny de les creences i tolerant amb les
idees i opcions que es troben en el seu si. Tot el volum, llegit seguidament, és una
expressió de tolerància i de convivència en el camp de les creences religioses [...]

1
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

[...] Els personatges entrevistats ens fan veure com la imatge que tenen de Déu no és un
tot continu al llarg de la seva biografia, sinó que està subjecta a canvis accidentals i a
mutacions fins i tot substancials. Tota icona de Déu té un origen i uns avatars històrics
que depenen de molts factors. Hi hem aprofundit i així hem tractat de fer-nos una idea
d’allò que pensa el personatge entrevistat i no tan sols això, sinó de per què pensa el que
pensa. Cap d’ells no ha confessat tenir una imatge clara i distinta de Déu, ni tan sols els
que, a priori, imaginem que són més creients, sinó que tots han palesat tenir-ne una visió
més aviat boirosa i imprecisa [...]

[...] En definitiva, el lector té a les seves mans un llibre que no pretén demostrar res, ni
avalar cap tessitura, sinó simplement donar a conèixer la imatge que vint-i-cinc catalans
del nostre temps tenen de Déu. Encara que molts, seguint la profecia nietzschiana, han
batejat el nostre temps com l’hora de la mort de Déu, el que és clar és que, per als nostres
personatges, Déu, o més ben dit, la idea de Déu, està més aviat viva que no pas morta i
ha estat objecte d’una profunda reflexió compartida [...]

1. Roser Bofill

La Roser Bofill, en cercles cristians és molt coneguda, especialment pels seus escrits i les
seves exposicions públiques. Es defineix com una dona cristiana, fins i tot, d’Església, tot i
que manté actituds crítiques envers determinades actituds de l’Església oficial. Escriu amb
claredat i s’expressa d’una manera entenedora.

- ¿Quina imatge de Déu tenies de petita i com s’ha anat transformant des d’aleshores
fins ara?
De ben petita, no recordo la imatge que em van transmetre de Déu. D’adolescent,
sí que la recordo. Era la imatge d’un Déu que produïa por. A poc a poc el vaig
anar descobrint.

- ¿Quina idea associes en l’actualitat a la paraula Déu?

La primera idea que relaciono amb Déu és la bondat. Déu és bo.

- Així, doncs, ¿aquella imatge de l’adolescència ha estat transformada radicalment?

He de dir que al col·legi vaig patir-la, però no m’ha marcat tant com en d’altres
persones de la meva mateixa generació. Ja me’n parlaven, ja, dels escrúpols, del
pecat, de l’infern i de tot plegat. Jo era una infeliç que m’ho creia tot i m’ho prenia
seriosament. Però podria dir que he purificat la imatge de Déu. Es relaciona
directament amb la plenitud. Només em queden dues paraules per descriure Déu:
la bondat i l’amor. Els altres atributs tradicionals, com l’omnipotència, no els
vinculo a la idea de Déu que tinc.

- ¿Has desfet a Déu dels atributs tradicionals?

2
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Pertanyo a una família catòlica, he anat a escoles religioses i sempre he estat

relacionada amb temes d’església. No puc dir-te, amb precisió, on trobo i on deixo
de trobar Déu. Forma part de la meva vida. No tinc un lloc concret. El porto a dins,
forma part de la meva vida.

- ¿I l’absència?
L’absència de Déu es veuria relacionada amb el mal, el dolor, o elements de la
realitat que no acabo d’entendre. Quan veig aquests aspecte més negatius, em
sembla que Déu és completament absent.

- ¿Es tracta d’una presència clara?

De vegades penso que me l’he inventat jo. En algunes ocasions, em qüestiono si
aquest amb qui parlo existeix de veritat o no és altra cosa que la duplicació del jo,
una espècie de monòleg interior.

- ¿Arribes a treure l’entrellat d’aquests interrogants?

Les raons que em permeten sortir d’aquest atzucac són tan personals i íntimes
que si les expliqués a un altre pot considerar-les una bestiesa. De vegades, he
demanat intensament a Déu que quelcom passés i, finalment, passa. Algú pot dir
que hauria de passar igualment i segurament tindrà raó, però jo ho llegeixo des de
l’experiència de fe.

- ¿No hi ha, doncs, una explicació lògica per mostrar on es fa present i on es fa absent
Déu?
En el meu cas no puc mostrar-ho lògicament. En tot cas, parteixo de la idea que
Déu és en tot allò que és bo i és absent en el mal, en el dolor.

- Has coordinat un llibre, ‘Cartes creuades’, on diversos personatges de casa nostra

dialoguen sobre la fe i la descreença. ¿Quina opinió et mereix la descreença de tantes
persones que conviuen amb nosaltres?
Hi ha diversos factors que incideixen en la qüestió. No es pot desestimar el factor
moda. Però també hi ha un altre factor que és que els creients no hem presentat
gens bé Déu.

- ¿Què vols dir?

L’error està en el fet de com l’Església ha presentat o presenta Déu. L’actitud del
magisteri de l’Església sobre els descobriments científics (clonatge, genoma), que
no sempre és de prevenció, sinó de condemna, també ha influït molt. Dóna la
impressió que la “veritat” que ells prediquen està per sobre de la vida. També s’ha
de tenir en compte que l’educació repressiva i coaccionant de la meva generació
va fer molt de mal.

- Algunes presentacions desfigurades de Déu han generat dimissions massives de la fe.

3
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

És cert. I en alguns moments encara més sonades

- ¿Tot això no ha commogut la teva fe?

No, és clar. Però és evident que si hom té una fe que no conrea, ni troba un espai
de comunitat per viure-la, pot anar-se empobrint. L’Església és el lloc on conreem
la nostra fe. De vegades, però, ho fa molt difícil.

- ¿Quina opinió et mereix, no ja la descreença, sinó l’ateisme, la negació explícita i

bel·ligerant de Déu?
Hi són aquestes actituds, però jo m’ho prenc com una manera de desfogar-se per
causa d’una coacció. Crec que, més que ateisme, el que hi ha en l’actualitat és
indiferència.

- ¿Quina distància detectes entre el Déu de Jesús de Natzaret, que és objecte de la

teva fe, i el Déu que presenta la institució religiosa?
En moltes ocasions, hom pensa que les institucions presenten un Jesús de
Natzaret que no s’assembla en res al Jesús històric que va viure i predicar a
Galilea. Penso que la institució, en aquest punt, ha fallat molt.

- ¿Quina opinió et mereixen, aleshores, les altres religions, no tan sols les bíbliques,
sinó les d’altres universos culturals?
Cada cop em mereixen més respecte. Potser fa vint-i-cinc anys no ho hauria
entès, però ara m’ho miro d’una altra manera. Aquesta diversitat d’imatges de Déu
fa de Déu un ésser encara més gran.

2. Salvador Alsius

Em rep al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Entrem al despatx del degà i ens asseiem.
Al llarg de la seva llarga trajectòria professional, Salvador Alsius s’ha referit, d’una manera
o altra, a aspectes de la religió. Fa anys, a TV3, ens narrava, amb un cert toc d’humor
irònic, les vides d’alguns sants. Ens consta per ell mateix, que sempre li ha preocupat el
fenomen religiós.

Un dels seus llibres més llegits i elogiats, ‘Hem perdut l’oremus’, es converteix en l’ocasió
per encetar el nostre diàleg sobre Déu.

- ¿Quina imatge de Déu tenies en la teva infantesa?

Des del punt de vista iconogràfic, Déu apareixia dibuixat amb barba blanca sobre
uns núvols artificials. Una imatge tòpica que era comuna entre les persones de la
meva generació.

- I molt present en l’imaginari social.

4
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Des d’un punt de vista biogràfic, m’adono que més enllà de la icona, apareixia el
Déu fiscal. Era una espècie d’ull fiscalitzador que penetrava en tots els espais de
la meva intimitat. En la meva cambra, sense anar més lluny, hi havia un Crist que
em produïa terror. Aquest era el paisatge que animava la meva habitació. Al final
del dia, em feien resar tres avemaries per conservar la puresa. Era una imatge de
Déu horrible.

- Aquesta imatge es va transformar en l’adolescència?

Sí, es va transformar qualitativament. Vaig acostar-me a la idea d’un Déu bo, d’un
Déu solidari amb el món i més proper a la categoria de pare. Era un Déu amb qui
dialogava a través de la pregària i que el sentia com a present en la meva vida.
En aquell temps, la preocupació religiosa i la preocupació social anaven molt
unides. Em vaig sentir cridat per aquesta imatge de Déu i, fins i tot, vaig proposar-
me esdevenir membre de la Companyia de Jesús.

- ¿Com veies, aleshores, aquella imatge anterior?

Amb profunda ràbia. Em molestava molt la instrumentalització de la imatge de
Déu. Sentia ira davant d’aquell Déu-ull turmentador. Aleshores va néixer aquell
Déu com a experiència íntima i personal, que finalment també ha acabat morint en
la meva vida.

- I en l’actualitat, ¿a què associes la imatge de Déu?

No l’associo a res en concret. És una imatge buida. He anat revestint la meva vida
d’explicacions científiques o pretesament científiques i Déu ha deixat de ser
present com a causa explicativa de les coses que em passen individual. Durant
algun temps, em vaig refugiar en un cert sentit de la transcendència, però avui no
el reconec com a tal. Déu no forma part del meu paisatge mental.

- Però, ¿el fenomen religiós t’interessa?

La religió és un fenomen que m’interessa tant des del punt de vista social com
periodístic, però no a nivell personal. El meu pensament està estretament lligat a
una concepció del món de signe laic i el meu discurs també està vinculat a
aquesta laïcitat.

- Si t’haguessis de definir personalment en la qüestió de Déu, ¿quina paraula

empraries?
Segurament empraria la paraula agnòstic, apuntant-me a un corrent, més o
menys, majoritari. De totes maneres, no detecto gaire diferència entre la paraula
agnòstic i ateu.

- Sembla que l’agnòstic desconeix si Déu existeix, mentre que l’ateu nega la seva
existència.

5
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Ja. Però el prefix ‘a’, en ateu, no vol dir necessàriament ‘anti’. En aquest sentit,
no em sabria greu emprar la paraula ateu per definir-me, encara que té males
connotacions. La paraula ateisme s’ha associat a aquella actitud menjacapellans i
no necessàriament és així. En el meu cas voldria dir que la idea de Déu és al
marge dels meus pensaments i de les meves decisions.

- Veient les coses d’aquesta manera, ¿com et situes davant la història que ens narra la
‘Bíblia’?
Jo m’hi situo des d’una perspectiva no creient. Respecto, però, els qui se la
creuen de veritat. Reconec la seva influència en la cultura, en l’art, en la història i
en tantes manifestacions socials, però no assumeixo els seus continguts des d’un
punt de vista personal.

- ¿Per què?
El Déu immanent no em mereix credibilitat. Davant la idea d’un Déu que es revela
i s’encarna en la història, m’encongeixo d’espatlles. En aquest sentit, em definiria
com a agnòstic, encara que, com he tractat de dir-te abans, aquesta paraula, de
tan usada, ja no sabem què vol dir. Em podria definir com a ateu, perquè no crec
en l’existència d’un Déu més enllà de la imatge mental de la consciència humana.
No tenim coneixements científics sobre aquesta qüestió i, per tant, tot és possible.

- Es pot dir, doncs, que l’etiqueta més nítida del segle XX és la del segle de la mort de
Déu.
En certa manera sí, però amb algunes excepcions. Crec que el Déu-ull ha mort
des de totes les perspectives, fins i tot dins de la religió. En els àmbits creients,
Déu ja no és presentat amb aquesta fesomia. El Déu com a experiència íntima
d’amor i de protecció segueix viu per a molts dels nostres conciutadans.
Finalment, subsisteix també el Déu alfa i omega, explicació última del món.

3. Teresa Pàmies

Lúcida i clarivident, Teresa Pàmies es presenta al meu despatx de la universitat per parlar
sobre Déu. Encara que per telèfon, em comunica la seva condició d’agnòstica. Lluny de
tòpics el seu discurs és assenyat i autocrític. Parla des de l’experiència viscuda i, mentre
raona les seves idees, fa constants referències a la seva etapa viscuda a l’exili i al seu
compromís social i polític.

- ¿Quina imatge de Déu tenia vostè quan era petita?

La meva àvia paterna era profundament pietosa i devota. La seva relació amb
Déu era de por. Això sempre em va esglaiar. Ens obligava a participar en tots els
ritus catòlics que se celebraven a Balaguer. Avui diríem que era una religiositat

6
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

que es podria qualificar d’integrista. La religiositat de la meva mare, en canvi, era

molt més profunda i joiosa, no m’espantava gens ni mica. M’hi trobava segura.

- ¿I el seu pare, què respirava?

El meu pare no era creient. N’havia estat, però s’havia allunyat radicalment de
l’Església. Era el roig del poble. Per a moltes beates de Balaguer, era el diable en
persona. Mai, però, no vaig respirar un aire anticlerical per part seva.

- Així les coses, ¿com era la seva relació amb Déu?

Jo no creia en un ésser superior. En el meu ambient, veia que hi havia gent que
creia en Déu i gent que no hi creia, i me’ls estimava a tots. En canvi, la religió de
la meva àvia m’espantava. Avui la qualificaríem de fanàtica.

- D’aquella imatge d’aleshores a la que té en el present, ¿quins canvis detecta?

L’experiència de la vida m’ha fet veure les coses d’una altra manera. He viscut
circumstàncies molt dures i difícils i això segurament explica la meva visió de Déu
i de la religió.

- Quins trets té la seva imatge ara?

Quan recordo aquella experiència infantil i els fets que he viscut, m’adono que hi
ha gent que necessita Déu. Ho he vist en la meva mare, però també en persones
que han sofert molt, a la presó, a la guerra, a la postguerra i en circumstàncies de
persecució

- Per què el necessiten?

Suposo que el necessiten perquè no tenen allò que a mi em van inculcar i, que se
m’entengui bé, no voldria presumir-ne en absolut, però crec que és una sort.

- ¿I què li van inculcar a vostè?

L’esperança.

- ¿L’esperança en què?
L’esperança en la humanitat o, més ben dit, que la humanitat no pot anar
empitjorant. Crec que les persones sempre poden sortir-se’n si s’ho proposen. Per
creure això, no necessito Déu.

- Fe en l’home, ¡vaja!
Exacte. Fe en la capacitat de l’ésser humà per afrontar el mal.

- Davant d’un relat com el que presenta la Bíblia, ¿com s’hi situa vostè?
En el present (tinc vuitanta-dos anys), crec que he tingut prou informació i accés
al coneixement no d’alta ciència, però suficient, per fer-me una idea del que ha
estat la creació i comparar el que diu el text bíblic sobre la creació de la terra, de
l’ànima, de l’home i de la dona, per adonar-me del seu contingut. Algunes de les

7
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

versions bíbliques són esgarrifoses. No generen amor, sinó terror. La fe en un

Déu creador i inspirador de tot el bé, però no del mal (per a això, hi ha el dimoni),
em sembla enormement perversa i ho he anat descobrint amb els anys. La lectura
d’humanistes i de filòsofs m’ha permès explicar-me molts fets sense fer referència
a Déu.

- ¿Vostè és reconeix com a agnòstica, no com una persona atea?

Exacte. L’ateisme és una actitud militant contra la religió, en canvi, l’agnòstic no té
una actitud bel·ligerant en contra. És més lliure. Té una llibertat per escollir, per
optar.

- ¿Aquella definició clàssica de Marx segons la qual la “religió és l’opi del poble”, què
li suggereix?
Ja fa temps que considero que és una expressió simplista. En alguns casos pot
justificar-se. La religió, en alguns casos, ha servit perquè les persones no es facin
preguntes, no s’interroguin sobre la realitat, perquè tinguin una fe que pal·liï els
seus sofriments. És evident, però, que avui no té sentit aquesta expressió.

- ¿En la seva vellesa, es pregunta per la mort?

La mort és inevitable, és un fet indiscutible sobre el qual no val la pena filosofar.
Jo sé com vull morir: sense patir ni fer patir els altres. Voldria una mort digna. No
crec en una vida eterna ni en la immortalitat de l’ànima. En tant que racionalista
penso que la mort és el final del cos viu que sóc encara.

- Si la mort és el final, ¿quin sentit té la vida?

La vida té sentit en ella mateixa. Cada moment té el seu valor. Cal posar tot
l’esforç a millorar les coses. Els poetes m’han ajudat molt a envellir i són un
consol.

4. Jorge Wagensberg

El professor Jorge Wagensberg, director del ‘Museu de la Ciència’ de Barcelona, em rep

al seu despatx amb mànigues de camisa. És un científic que s’explica amb claredat i que,
malgrat ser un expert en el seu àmbit, no s’ha perdut en els laberints de la
superespecialització, sinó que té una visió global de la realitat i dels problemes humans,
cosa que permet un diàleg intel·ligible.

- Ja fa un temps, Jean Guitton va publicar un llibre, ‘Déu i la ciència’, que va arribar

a ser un best-seller a França, on analitzava les relacions entre Déu i la ciència, ¿com
relaciones aquest binomi?
La ciència es fonamenta en creences que han de ser validades amb l’experiència.
És un discurs que tracta de descriure la realitat, encara que hi ha molts nivells de

8
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

realitat als quals la ciència no ha accedit. Déu no entra dins del discurs de la
ciència. Des del punt de vista de la ciència, no és possible ni demostrar la seva
existència, ni la seva inexistència.

- Per dir-ho en termes de Karl Popper, ¿és una idea que no pot ser falsada?
En efecte, no es pot falsar. Si jo dic que demà plourà, esperem a demà i podrem
dir si aquesta afirmació que he fet és vertadera o falsa, però si jo dic que Déu
existeix, no tinc forma de validar-la científicament.

- Això no vol dir que no s’hi pugui creure.

Exacte. S’hi pot creure, però no és una qüestió que entri dins dels paràmetres de
la ciència. Molts cops s’empra algun esdeveniment de la realitat per verificar la
idea de Déu i se n’amaguen d’altres que la podrien posar en qüestió. Això, des del
punt de vista científic, no és correcte.

- ¿És necessari Déu per explicar el món?

En sentit rigorós, Déu no és necessari per explicar els fenòmens que es donen en
el món. Ara bé, això depèn del grau de coneixement de la realitat.

- ¿Què vols dir?

Vull dir que, en l’antiguitat, Déu servia per explicar totes i cadascuna de les coses
que es donen en aquest món i que, a poc a poc, hem anat explicant molts
processos per causes i lleis, sense fer referència a Déu. Això vol dir que el paper
de Déu en el món ha retrocedit considerablement. Evidentment que encara
queden moltes coses per explicar, però la ciència ha colonitzat progressivament
un espai reservat a Déu.

- ¿Pots posar algun exemple d’això que dius?

Sí. L’explicació de l’evolució de la matèria des de les etapes inicials fins als
processos més complexos, com la constitució d’un ésser humà, no necessita la
hipòtesi d’un Déu que va intervenint en cada moment i explica miraculosament els
salts de l’evolució. Pot explicar-se per fenòmens merament naturals.

- ¿És compatible la fe i la ciència? És a dir, ¿es pot ser un home científic i un home
creient sense esquizofrènia?
Si que es pot, però, segons un estudi, més del quaranta-cinc per cent de la
comunitat de científics no creu en Déu i això encara és més evident entre els
biòlegs.

5. David Jou

9
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Ens trobem a l’estació de tren de Sitges i, posteriorment, anem a casa seva. Comencem a
dialogar en un marc immillorable, davant d’un suc de tomàquet ben fresc. David Jou parla
pausadament i pensa dues vegades el que diu. En la seva personalitat, hi conflueixen el
científic –físic- i el poeta, i això li dóna una singularitat molt potent. Ha pensat bastament
sobre la qüestió de Déu i en la seva poesia, premiada en diferents ocasions, se’n fa ressò.
Expressa, amb senzillesa, les seves idees i tracta de buscar un fil compatible entre
l’experiència religiosa i les lleis científiques.

- Tu ets un científic, un poeta i un home creient. Això demana un equilibri certament

interessant. Imagino que, en més d’una ocasió, t’hauran preguntat si és compatible la
ciència i la fe.
Sí, és veritat. M’ho han preguntat i jo mateix m’ho he preguntat en moltes
ocasions.

- ¿I què en penses?
En el món actual, la idea de la fe i de la ciència apareixen en els mitjans de
comunicació amb les connotacions següents. La fe és presentada amb les
connotacions d’irracionalitat, autoritat i fanatisme, amb els riscos, doncs, de
violència, d’opressió o d’oposició a la modernitat. La ciència, en canvi, és
presentada com a comprovable, fecunda i alliberadora i, per això, com a
afavoridora del diàleg, com a millora de nivell de vida i de salut i com a camí vers
la modernitat.

- Una presentació molt maniquea.

Segons aquest punt de vista, ciència i fe serien actituds antagòniques i
incompatibles. Una anàlisi més reposada ens pot fer veure molt més properes i
agermanades la ciència i la fe.

- ¿De quina manera, doncs, poden agermanar-se?

En parlar de la fe, s’insisteix en el seu caràcter irracional. La fe té elements més
enllà de la raó, però no constitueix un menyspreu ni un desdeny a la raó, ni és una
fugida lluny de la raó. La fe respecta la raó; hi veu un do de Déu.

- ¿En alguns moments de la història, però, la relació entre ciència i fe s’ha mostrat
d’una manera bel·ligerant. ¿Això vol dir que no sempre han estat compatibles?
Jo diria que són compatibles en allò essencial. En algunes ocasions, la ciència ha
entrat en conflicte amb algunes expressions culturals de la fe, però no amb el seu
nucli essencial. Certament, si hom interpreta literalment alguns passatges de la
‘Bíblia’, la fe i la ciència se’ns poden mostrar de manera incompatible, però cal
aprendre a interpretar aquests textos com convé i adonar-se del nucli fonamental
de la fe.

- ¿A quin nucli t’estàs referint?

10
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Allò essencial de la fe cristiana és la creença en un Déu creador i en un Déu que

és amor. En aquests aspectes no hi ha antagonismes entre la fe i la ciència..

- ¿Els descobriments de la ciència física, química i biologia poden conduir-nos cap a

l’afirmació de Déu?, ¿O bé s’ha de dir que la ciència expulsa Déu del món?
En moltes ocasions, ens hem preguntat si la ciència expulsa Déu del món, és a
dir, si, a mesura que anem descobrint l’ordre científic, veiem que no cal Déu per
explicar allò que abans, sense ciència, ens resultava inexplicable. Jo crec que
això està causat per nosaltres mateixos.

- ¿Per explicar l’origen de l’univers és necessari Déu?

Depèn del que entenguem per explicar. La cosmologia actual es refereix a unes
lleis i no veu la necessitat d’anar més enllà d’aquestes lleis. A partir d’aquestes,
poden aparèixer una pluralitat d’universos. La llei podria ser la mateixa per a tots
els universos, tret del valor de les constats però aquest llei sembla tenir unes
possibilitats de creació a través d’unes fluctuacions que van donant molts
universos a l’atzar (...) Ara bé, moltes persones que fan cosmologia no pensen en
la idea de Déu, ni la necessiten per treballar. La finalitat de la ciència és anar
responent a les preguntes sense caure en la resposta que les coses són
d’aquesta manera perquè Déu ho ha volgut així.

- Així, doncs ¿Déu no és necessari per referir-se a l’origen de tot plegat?

En les narracions que avui se’ns fan sobre l’origen, Déu no fa falta. La interrogació
sobre l’origen de l’univers és un dels factors que poden dur a la religiositat. La
imatge d’una creació divina sobre el món és comuna a la majoria de religions. La
ciència també es pregunta per aquestes qüestions. De totes maneres, pot
explicar-se l’origen del món sense referir-se a Déu.

- Així, doncs, ¿descartem Déu?

El que jo crec és que és compatible pensar en Déu com l’origen del món en l’estat
actual de la ciència. Déu no seria l’explicació de com és el món, sinó la raó última
del món, allò que fa que el món sigui.

- Sembla, però que, a mesura que la ciència es desenvolupa, queda menys espai a Déu.
Jo no ho veig així, sinó al contrari. Crec que, a mesura que s’expliquen més
fenòmens, més valor i consistència té la idea de Déu. Si hom creu en un Déu “u”
que representa la raó, com a més llocs es pot aplicar la raó per comprendre els
fenòmens, més present és Déu en el món. La raó nostra i la racionalitat de
l’univers poden confluir en algunes explicacions de l’univers.

- ¿En la teva imatge de Déu apareix un Déu personal o impersonal?

El Déu personal em resulta més proper. Des del punt de vista científic, però, em
resulta més plausible el Déu de la raó còsmica, és a dir, el creador de les lleis de

11
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

la naturalesa, però, des d’un punt de vista personal i íntim, penso en Déu amb
caràcters personals.

- ¿En quins llocs es fa especialment present la presència de Déu, segons el teu criteri?
Segons el meu punt de vista, els espais on Déu es manifesta d’una manera més
intensa són en la natura, en la revolta contra la injustícia i en l’amor, en l’acció
d’estimar. M’explico. En el paisatge visible i també en el paisatge intel·lectual o
abstracte de les teories, es mostra la grandesa de Déu. En el desig de justícia que
senten i viuen moltes persones es palesa la seva presència i, finalment, en
l’experiència de l’amor que es fa d’una manera gratuïta.

- ¿Com et situes davant del Déu que ens presenten les institucions religioses?
Em sento un home d’Església. Podria caure en un discurs crític vers les
institucions, però no és el meu estil.

6. Xavier Rubert de Ventós

És reconegut com un dels grans pensadors catalans vius i, encara que l’aire de filòsof no
l’acompanya, té un parlar suggeridor que no deixa indiferent. El seu discurs és punyent i
mentre raona enfila experiències personals i anècdotes de la vida quotidiana que donen
una gràcia a les seves paraules. L’any 2001 publica ‘Dios, entre otros inconvenientes’

- ¿Per què volies escriure un llibre sobre Déu?

Jo sóc un home que em confesso profundament religiós. De petit, però, em vaig
formar en un ambient en què qualsevol reflexió crítica era prohibida. La tradició
cristiana que vaig rebre l’associava directament a la idea de llefiscositat.

- ¿Què vols dir?

Vull dir que les formes i les actituds de les persones que s’anomenaven cristianes
em resultaven molt llefiscoses. Hi havia una retòrica del moviment en la classe
sacerdotal. Afortunadament, vaig trobar-me, posteriorment, amb persones
creients amb qui es podia parlar francament sense ser jutjat o valorat per les
preguntes que feies.

- ¿Això t’ha fet canviar de mentalitat?

Aquestes persones són les que han mantingut la meva simpatia amb el
cristianisme, més ben dit, amb els cristians, però no amb Déu. Si Déu ha baixat a
la terra, crec que això demana un seguiment radical i apaivagaments.

- Els cristians et resulten simpàtics, doncs. ¿Per què?

12
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Perquè no són creients en les idees que es donen a cada moment, sinó que
mantenen una certa fidelitat al llarg del temps.

- Però, en canvi, et resulta negativa la idea de Déu.

Sí.

- ¿Per què?
Rebutjar Déu crec que és més respectuós que admetre’l sense qüestionaments.
Si no puc adorar-lo, com a mínim rebutjar-lo. Això és una manera de prendre-se’l
seriosament.

- No s’hi valen mitges tintes.

És un rebuig d’escàndol. Crec que si algú ha fet aquest món i aquest algú és Déu,
aleshores li hauríem de dir que això no es fa.

- ¿I de la religió cristiana, què en destaques?

La religió cristiana em resulta repugnant.

- Això és molt radical!

Et diré per què. Em resulta repugnant perquè en ella es dóna la síntesi entre el
Déu de l’Antic Testament i el del Nou Testament. La unió entre el Déu del poder
que et converteix en un pecador i el Déu que et salva i et perdona és repugnant,
perquè et fa sentir temor davant el poder.

- ¿Un Déu que demana sacrificis?

És un Déu poderós que fa sentir l’home pecador i després el perdona. En aquest
sentit, Nietzsche no va encertar el seu veredicte, perquè la religió cristiana no és
una religió d’esclaus, ni de ressentits, sinó de poderosos.

7. Victòria Camps

La Victòria Camps em rep afablement al seu estudi de Sant Cugat, una espècie
d’amagatall que li permet pensar i escriure. Porta a terme una activitat molt intensa a nivell
intel·lectual i és especialment reconeguda en el camp de la reflexió ètica. Respon
serenament a les qüestions que li formulo i no deixa de somriure. Encara que a nivell
públic es desconeix la seva preocupació per la qüestió de Déu, el fet és que és molt
originària en el seu pensament.

-¿Quan vas sentir per primera vegada la paraula Déu?

No me’n recordo. Tot l’ambient de la meva infantesa estava impregnat de religió i
em costa molt discernir el primer moment en què vaig sentir aquesta paraula.
Segur, però, que els meus fills i no tan sols ells, sinó les noves generacions, sí
que ho recordaran, perquè per a ells serà quelcom nou en l’ambient en què viuen.

13
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

- El teu primer llibre, ‘Los teólogos de la muerte de Dios’, és de naturalesa

eminentment teològica. ¿Què en queda, d’aquella preocupació inicial?
Es manté bastant viva. La meva preocupació inicial era de tipus teològic i, a poc a
poc, s’ha anat convertint en una preocupació per l’ètica, per la convivència, per
això que els filòsofs anomenem la felicitat. En certa manera, puc dir que l’ètica ha
estat una substitució de la teologia en la mesura que pretén respondre a la
pregunta sobre el sentit de l’existència des d’uns altres paràmetres.

- En el teu plantejament ètic, ¿Déu hi juga algun paper?, ¿Com a fonament?, ¿Com a
horitzó de sentit?
Déu no hi juga pròpiament, cap paper. Crec que és possible una ètica sense Déu.
Més encara, crec que l’ètica no necessita Déu per a res, ni com a fonament, ni
com a horitzó. La pregunta de l’ètica es relaciona amb la convivència i les raons
de la bona convivència, de l’entesa entre les persones. Crec que aquesta entesa
pot trobar-se en la raó i també en el sentiment. No cal referir-se a Déu per donar
força a les regles, les normes, als nostres deures morals. Seria un fonament que a
mi, personalment, no em serviria.

- Hi ha, doncs, una gran diferència entre l’ètica cristiana i l’ètica laica que tu
planteges?
(...) l’ètica cristiana parteix d’una idea de Déu que es revela en la història i
comunica una doctrina. Es fonamenta en una autoritat. L’ètica que jo proposo
brolla de la mateixa persona, (...). Es fonamenta en la raó. Cal estimar, no fer mal
als altres, ser solidari, ser tolerant, perdonar...

- ¿Té sentit l’experiència religiosa en la teva vida?

No descarto un sentiment religiós. Jo m’inclino més a creure en una religió de
tipus panteista, on Déu s’identifica amb el tot. finalment, crec que tots som
expressió d’una única realitat que és el tot, que és l’origen i el final. Naixem d’ell i
tornem cap a ell.

- ¿De tipus spinozià, tal vegada?

En certa manera, sí. No crec en un Déu personal, en un Déu antropomòrfic. Em
resulta, tal com t’he dit, fins i tot infantil la imatge de Déu que ens presenta la
‘Bíblia’. Crec en un esquema circular de la natura. Persisteix la natura, el tot, i les
individualitats vénen i se’n van.

- Si el Déu en què creus no és moral, sinó impersonal i còsmic, ¿com acabaries aquella
famosa frase de Dostoievski: “Si Déu no existeix, tot està permès”?
Jo la començaria d’una altra manera... Jo diria: encara que Déu no existeixi, no tot
està permès.

- ¿Qui assenyala el que no està permès?

14
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

La raó.

- Aquesta és una resposta molt kantiana, fins i tot, excessivament racionalista,

podríem dir. ¿Així, doncs, el límit del que està permès, el posaria el mateix home?
En efecte. El posaria en veure que ha de conviure amb altres.

- ¿Té sentit, per a tu, la pregària?

Com que no crec en un Déu personal, la pregària, entesa com a diàleg entre la
persona i Déu, no té cap sentit.

- Des d’aquesta religiositat de tipus panteista, ¿com t’acostes a la mort?

La mort la visc amb resignació...

- Això sona molt estoic.

En efecte. Jo no entenc la vida com un absurd. Crec que, encara que no hi hagi
una altra vida, la mort pot tenir sentit, com pot tenir sentit aquesta vida que vivim.
Admeto que s’acaba, però no per això és absurda. Queden vestigis d’allò que
fem, quedem en la memòria dels qui ens estimen...

ACTIVITATS

1.- Explica el significat de les paraules, idees o expressions que apareixen

subratllades en el context del text.:

els creients; Persona que creu en alguna creença o religió.

teològiques; Posició que parla sobre el conjunt de coneixements sobre Déu.
creences religioses; Idees considerades veritables pels qui professen una
determinada religió.
a priori; Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets.
omnipotència; Poder que ho abasta tot.
fe; Creença i esperança personal en l'existència d'un ser superior
descreença; Manca de creença, especialment de fe religiosa, incredulitat
magisteri de l’Església; Expressió amb que l’església catòlica es refereix a la funció i
autoritat d’ensenyar que tenen el papa i els bisbes que hi estan en
comunió.
ateisme; Rebuig de la creença en l'existència de déus
indiferència; Falta d'interès
fenomen religiós; És present en les cultures responent a qüestions humanes
importants.
iconogràfic; S'ocupa de la descripció de les imatges, de l'estudi del seu significat, i de
la identificació i la classificació dels temes de les obres .
el Déu fiscal; Espècie d’ull fiscalitzador
Companyia de Jesús; És un orde religiós catòlic de clergues regulars.

15
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

instrumentalització de la imatge de Déu; Procés pel qual la vida dels éssers humans
o d'altres animals s'utilitza com a eina per a aconseguir un fi particular,
en aquet cas la imatge de Déu.
transcendència; Conseqüència o resultat de caràcter greu o molt important que té
una cosa.
laïcitat; Corrent de pensament que defensa o afavoreix l'existència d'una societat
organitzada aconfessionalment
agnòstic; Persona que afirma que no té una opinió sobre l'existència de Déu, ja que
creu que no hi ha evidència definitiva a favor o en contra.
menjacapellans; Anticlerical
el Déu immanent; Déu que és molt actiu en els afers humans i el treball de l'univers
tòpics; Idea o procediment que, de tant repetir-se, s'ha convertit en una fórmula
tipificada usada de manera recurrent.
autocrític; Que expressa autocrítica.
pietosa; Que nodreix sentiments de pietat, de commiseració, de caritat.
Devota: Persona que mostra una profunda devoció religiosa.
integrista; Doctrina que s'oposa a ultrança a qualsevol canvi del sistema religiós que
defensa.
beates; beatificat per l’Església, que freqüenta molt les esglésies i llocs de devoció.
anticlerical; Contrari al clero.
fanàtica; Que actua amb fanatisme.
humanistes; Cerca de la veritat i de la moralitat per mitjans humans, en particular les
ciències.
expressió simplista; Fa referència que aquella expressió utilitzada no té en compte la
complexitat d'un assumpte, situació o qüestió.
racionalista; Defensa l'autosuficiència de la raó per a explicar la realitat de manera
deductiva.
la ciència ha colonitzat progressivament un espai reservat a Déu; Fa referència que
la ciència cada cop ha tret més el protagonisme de Déu
connotacions d’irracionalitat, connotacions que contradiuen la raó humana.
autoritat i fanatisme; poder que té una persona o institució per ser obeït i fanatisme
és una actitud o activitat que es manifesta amb passió exagerada.
maniquea; considera que tot és bo o dolent en termes absoluts
antagòniques; que és oposat
cosmologia; Part de l'astronomia que estudia les lleis generals, l'origen i l'evolució de
l'univers.
Déu personal; deïtat amb la qual es pot relacionar com a persona, en comptes de
com una força impersonal.
retòrica; disciplina que estudia la forma i propietats d’un discurs
l’ètica; Disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal i les relacions amb la moral i el
comportament humà.
panteista; Relatiu a la doctrina segons la qual Déu no és un ésser personal,
transcendent i creador, sinó que és immanent al món.

16
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

spinozià; Creença en un Déu immanent a la realitat que és l'única substància, per

fora de la qual no hi ha res.
antropomòrfic; Atribució de qualitats o trets humans a una cosa o ésser.
kantiana; expressió que s’utilitza quan es fa referent a les idees de Kant.
estoic: individu que te una capacitat o força de voluntat per a controlar els seus
sentiments o emocions.

2.-Fes una breu ressenya biogràfica (mitja pàgina) de cinc dels sets personatges
(tria els que vulguis) . Busca i comenta –si estàs o no d’acord i per què?- dues
frases o idees dels quatre autors triats.

Roser Bofill
Roser Bofill, va néixer a Barcelona, el 25 de gener de 1931 i va morir a Barcelona, el 19
d’octubre de 2011.
Va ser una periodista catalana, pionera en el periodisme religiós, molt coneguda en
cercles cristians, especialment pels escrits i per les exposicions públiques. Roser es
definia com una dona cristiana, fins i tot, d’Església, tot i que criticava certes actituds de
l’Església oficial.
Va estudiar Treball social i es va titular en una de les primeres promocions de l'escola
de Periodisme de l'Església. Va treballar a la revista El Ciervo, al costat del seu
marit, Llorenç Gomis. Després va assumir la codirecció, i quan va morir el seu marit, va
prendre la direcció.
A més des de la fundació, va dirigir la revista Foc Nou, on en el 2001 va passar a ser-ne
editora, encara que va col·laborar de manera regular a la revista valenciana Saó, amb la
publicació d'un article mensual.

Roser va ser una de les impulsores i primera presidenta de l'Associació de Publicacions

Periòdiques en català, i també va ser presidenta de l'Associació d'Amics del Montseny,
per la seva vinculació familiar i la residència que tenia a Viladrau. A més, va ser
professora en la Facultat de Comunicació Blanquerna, i en el 2003 es va presentar com a
independent dins la llista encapçalada per Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya.
El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 el premi Rosa del Desert de l'Associació
de Dones Periodistes de Catalunya.

Roser formava part de la generació de laics que va quedar marcada profundament

pel Concili Vaticà II, ella va contribuir a difondre l'obertura i la renovació conciliar a
Catalunya a través dels seus articles i de diverses associacions.
També en les seves obres com Boira baixa o Creo, ayuda mi poca fe, es mostrava la seva
preocupació pels aspectes espirituals i les creences per sobre de les estructures eclesials.

De les idees que expressa Roser, n'hi ha d'algunes amb les quals estic d'acord i d'altres
no, però sí que és veritat que en les quals més i coincideixo són: "Dóna la impressió que
la "veritat" que ells prediquen està per sobre de la vida"

17
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Quan he llegit aquesta frase, he estat molt d'acord, ja que normalment l'església dona una
imatge de Déu o Jesús una mica diferent de la qual ni hi creuen molts religiosos, a més
que els termes que solen utilitzar l'església estan molt antiquats.

Amb una altra idea que també estic d'acord és amb: "Crec que, més que ateisme, el que
hi ha en l'actualitat és indiferència".
Ja que en veritat n'hi ha gent que és atea, però n'hi ha un grup més gran, que ja no és
perquè creguin o no creguin en Déu, si no més aviat és que li és indiferent a aquest fet, i
per tant ni s'ho plantegen. Que crec que és una posició bastant còmoda i realista, ja que
en veritat si no és perquè ets una persona creient, a la resta no els influeix en el seu dia a
dia creure o no i, en conseqüència, li és indiferent.

Salvador Alsius
Salvador Alsius Clavera, va néixer a Barcelona, 18 de juliol de 1948 i és un presentador
de televisió i periodista espanyol.

Salvador és llicenciat en Ciències Econòmiques i en Ciències de la Informació per la

Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en periodisme per la Universitat Pompeu
Fabra. A més va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre 1997 i 2001 i des
del 1975 imparteix classes en la UB i en la UPF.

Al llarg de la seva llarga trajectòria professional, Salvador Alsius s'ha referit, d'una manera
o altra, a aspectes de la religió i ha treballat en diversos mitjans de la premsa escrita com
el setmanari El Mundo, Diari de Barcelona, El Periódico i l'Avui.

També ha treballat a TVE-Catalunya, on va dirigir Memòria popular i a Televisió de

Catalunya, on ha presentat els programes Telenotícies Migdia, on es va fer popular la
seva secció del santoral, Telenotícies Cap de setmana, Telenotícies Nit, La Revista, Blanc
o negre i La caixa sàvia.

Des de juliol de 2014 és membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

De Salvador dues de les seves idees i frases amb les quals estic d'acord són:

"La religió és un fenomen que m'interessa tant des del punt de vista social com periodístic,
però no a nivell personal" i "Em definiria com a agnòstic, encara que, com he tractat de
dir-te abans, aquesta paraula, de tan usada, ja no sabem què vol dir. Em podria definir
com a ateu, perquè no crec en l'existència d'un Déu més enllà de la imatge mental de la
consciència humana. No tenim coneixements científics sobre aquesta qüestió i, per tant,
tot és possible"

Començant amb la primera idea, estic d'acord i la comparteixo, ja que encara que jo no hi
sigui creient m'interessa el fet de com influencien les religions en les persones, i les
diferents religions que n'hi ha, però com bé diu Salvador, no m'interessa en el nivell
personal, sinó més aviat en l'àmbit social.

18
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

També em sembla molt bé com es defineix i el perquè, ja que jo em podria identificar com
ateu, pel fet que no crec en l'existència d'un Déu, perquè no hi ha proves científiques que
demostrin la seva existència, però per l'altra banda, si alguna vegada és, demostres cap
evidència científica, sí que m'ho podria replantejar, per aquest fet crec que també em
podria identificar com agnòstic.
Encara que amb relació al Roser, sí que és veritat com en el meu dia a dia no m'influeix
tampoc m'interessa i, per tant, tinc més aviat indiferència.

Teresa Pàmies
Va néixer a Balaguer en 1919.
Als disset anys, ja iniciada la Guerra Civil, va intervenir en un míting en la Plaça
Monumental de Barcelona i en 1937 va ingressar en JSUC, iva ser una de les dirigents.
Va participar també en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove i va escriure en el
butlletí Juliol.

Amb la derrota republicana va marxar amb el seu pare a l'exili, deixant a la seva mare i
germans a Balaguer. Es va unir al mig milió de persones que van fugir de Catalunya cap a
França, i amb dinou anys, va ingressar en el camp de refugiats de Magnac-Laval, en sòl
francès. En el camp va contribuir en l'organització dels internats i en la creació d'una
escola fins que, amb l'ajuda del PSUC, va aconseguir fugir. Al París previ a l'ocupació nazi
va ser empresonada durant tres mesos en La Roquette per indocumentada. Una vegada
alliberada es va desplaçar a Bordeus per a unir-se als republicans que viatjaven a la
República Dominicana de Rafael Leónidas Trujillo. Després va viatjar a Mèxic i va fixar la
seva residència durant vuit anys i va estudiar periodisme en la Universitat Femenina.

En 1947 va tornar a Europa, primer un any a Belgrad treballant en Radi Belgrad i dotze
anys més tard a Txecoslovàquia. En la República Socialista de Txecoslovàquia va
treballar com a redactora de les emissions en català i en castellà de Ràdio Praga.
Des de l'exili va col·laborar en les revistes catalanes Serra d'Or i Oriflama.

En 1971 va tornar a Catalunya gràcies a un visat per a rebre el Premi Josep Pla pel llibre
Testament a Praga, escrit conjuntament amb el seu pare i al 13 de març de 2012 va morir.

Amb Teresa ni hi comparteixo dues idees una d'elles és que jo com ella també he nascut
en un àmbit en el qual ni he conegut persones que són creients, d'altres ateus, i d'altres
que no ni han pensat, i en tots tres àmbits, la seva creença no m'ha causat cap
inconvenient. Per tant, considero que si creus o no ni creus no ni hauria de ser un fet
rellevant a l'hora de conèixer a algú o que t'hauria d'influenciar.

També ni hi comparteixo la idea que n'hi ha persones que necessiten algú, ja sigui perquè
necessiten a algú per guiar-los o pels seus propis motius, en el meu cas, com m'han
educat en fet de què les persones sempre poden sortir-se'n si s'ho proposen, no hi he

19
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

tingut aquesta necessitat de necessitar cap ajuda o cap guia, com podria ser de deu, per
viure. Encara que hi respecto totes dues decisions.

David Jou
És autor d'una àmplia obra poètica, amb una trentena de títols reunida fins a 2004 en
edició conjunta en els volums L'èxtasi i el càlcul i L'huracà sobra els mapes.

Els tres aspectes més destacats d'aquesta obra són:

- El tractament de temes científics i, en particular, de la bellesa revelada per la ciència
i de les emocions d'una vida dedicada a la recerca.
- El diàleg entre ciència i religió, entre religions, i entre mística i modernitat.
- La recerca formal inspirada en formes de la naturalesa, del cinema i de la ciència, i
la construcció dinàmica del llibre de poesia combinant visualitat i contingut.

David té un doctorat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona en

1978, en la qual ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada fins a 2018, i
especialitzat en la recerca de la termodinàmica de processos irreversibles i mecànica
estadística de sistemes fora de l'equilibri.

Ha estat professor d'una diversitat de matèries, entre les quals termodinàmica, física de
fluids, mecànica estadística, física quàntica, biofísica, i física per a les ciències de
l'alimentació. A més, ha estat traductor al català i castellà de diverses obres de Stephen
Hawking.

David Jou també ha fet més de cinc-centes conferències de divulgació per al públic
general, sobre cosmologia, física quàntica, biofísica, ciència i literatura, ciència i
espiritualitat. A més també, ha publicat uns quaranta articles sobre aspectes històrics i
culturals de la ciència i va ser col·laborador del Suplement de Ciència i Tecnologia de La
Vanguardia de 1983 a 1994.
Durant tota la seva trajectòria David Jou ha anat acumulant diferents premis de recerca.

Jorge Wagensberg
Wagensberg va néixer el 2 de desembre de 1948 a Barcelona i va morir el 3 de març de
2018 a Barcelona, va ser un dels divulgadors científics més destacats d'Espanya com a
editor, conferenciant, escriptor i museòleg.

Va crear i va dirigir entre 1991 i 2005 el Museu de la Ciència a Barcelona, actualment

denominat CosmoCaixa, de la Fundació "la Caixa", liderant també la renovació del mateix
que va culminar en 2004, amb seus a Barcelona i Madrid. Va ser el director científic de la
Fundació la Caixa fins a 2014.
Com a científic, Wagensberg va fer aportacions a la producció de pensament científic en
diferents camps. També va col·laborar regularment en la revista Mètode i en els diaris El

20
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

País i El Periódico, i durant tota la seva trajectòria ha rebut uns 7 reconeixements per la
seva feina.

Segons Jorge "en l'antiguitat, Déu servia per explicar totes i cadascuna de les coses que
es donen en aquest món i que, a poc a poc, hem anat explicant molts processos per
causes i lleis, sense fer referència a Déu" i crec que això és molt cert, i un dels motius pels
quals ara la gent no creu tant en Déu, ja que avui en dia, gràcies a l'evolució de la ciència,
es poden explicar moltes més coses que abans.
També en tenir al bast més informació, no ens serveix només la figura de Déu per explicar
qualsevol concepte, sinó que volem alguna prova d'allò que ens diuen i la ciència ens
aporta aquesta prova, raó per la qual ni hi ha més gent que creu en la ciència que en Déu.

Encara i això, relacionat amb la següent idea que comparteixo amb Jorge, sí que penso
que algunes persones poden ser científics i creure en Déu, encara que és una mica difícil
pel fet que segons un estudi, més del quaranta-cinc per cent de la comunitat de científics
no creu en Déu i això és encara més evident entre els biòlegs.
En conclusió, sí que penso que es poden combinar aquests conceptes, encara que és
molt difícil segons la meva opinió i perspectiva.

3.- Després d’haver llegit les diferents experiències, idees que aquests set persones
tenen de Déu. Quina/es et semblen més coherents? Per què? Amb quina/es
t’identifiques més? Per què?

Després de llegir sobre les idees d'aquests diferents autors i investigar la vida
d'alguns d'ells, m'he adonat que la gran majoria d'ells em sembla que en certs punts
són coherents, encara que cadascun des de la seva experiència i des de la seva
posició, de creient, científic, ateu, etc.

En general crec que no comparteixo les idees al 100% amb algú, però sí que anat
agafant diferents conclusions de cadascun, i m'he anat quedant amb els punts que
s'ha assemblat més a la meva opino.
Sí que és veritat, que ni hi coincideixo més amb les idees de Salvador Alsius o
Teresa Pàmies, ja que tenen concepcions o idees que són molt semblants a les
meves, per exemple, en el sentit de què jo igual que Teresa, he nascut en un
ambient on he conegut tant gent creient com de no i, per tant, la seva concepció de
la vida i Déu en aquest sentit és semblant a la meva. Però, a part d'ells dos també ni
hi ha certs arguments de Roser que m'han semblat molt coherents i lògics, i dels
quals alguns d'ells també comparteixo.

Com a resultat, concloc que encara que tots són de diferents creences coincideixen
en el fet que tots donen els seus arguments d'una manera molt coherent o
justificada, pel fet que de vegades ens hem de fixar en la vida personal de les
persones per poder entendre com a arribat a on és avui en dia, i en aquest cas com
han arribat a tindre aquella perspectiva sobre Déu.

21
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Ja que n'hi ha hagut tant d'autors que han nascut en un ambient on a Déu ho veien
com terror i després han sabut trobar la seva pròpia manera de veure Déu o d'altres
que tenien un ambient religiós, però al final han decidit per ells mateixos no creure o
no decidir-se encara degut a la falta de proves.

4.- A continuació tens set preguntes amb quatre respostes cadascuna. Amb quina
et sent més identificat. Explica i raona perquè amb aquesta resposta i no amb les
altres tres. Si no comparteixes cap de les quatres respostes, dóna la teva pròpia
resposta.

4. 1.- Quina imatge de Déu tenies de petit/a i com s’ha transformat des d’aleshores fins ara?
A. Quan era petit/a, suposo que com tots els petits, no m’ho plantejava gaire, i si
ho feia, em venia al cap la típica imatge d’un home amb barba, el cabell llarg,
d’alçada normal, amb una barba i un vestit d’aquells que diuen que portaven
abans. Ara ha canviat de manera que no penso com pot ser físicament
parlant, sinó més, la seva figura com a tal, és a dir, si té lògica el que
expliquen, si és un negoci, etc. etc.
B. Jo de petita creia en Déu, ja que a la meva família gairebé tots són creients, però a
mesura que he anat creixent ja no sé què pensar, és a dir... si seguir creient o no
creure; per tant estic en un entremig, però potser tirant més al que creia de petita.
C. De petit veia a Déu com el creador, com un ésser superior, com algú que ens
mirava i ens protegia... però amb el temps, madurant una mica i veient el panorama,
s’ha transformat en la idea d’un engany, d’un consol per a babaus, i una manera de
manipular a la gent per la seva feblesa i ignorància.
D. Més o menys semblant a l’actual, abans potser hi tenia més creença perquè no
sabia ben bé el que tot significava la religió i no es parava a pensar tant. Potser
també hi creia perquè tothom hi creia. Però ara hi puc tenir els motius per no creure
o seguir amb la meva idea de que si.

Jo m'identifico més amb l'opció A, ja que en la meva família no són molt creients i, per tant, només
sentia parlar de Déu en el col·legi, i no hi pensava gaire perquè no em generava molt interès.
Avui en dia tampoc ni hi penso tant, però sí que és veritat que no tinc la mateixa imatge, ja que ara
molts dels aspectes o conceptes relacionats amb Déu o amb l'església els trobo molt antiquats i
també una mica com si tot fos una mena de negoci, és a dir tal com diu la resposta A.

4. 2.- Quina idea associes en l’actualitat a la paraula Déu?

A. El creador de tot, el líder sentimental d’una religió; l’excusa per diferenciar la religió
d’una secta.
B. Protecció, creença
C. A un ésser superior associat amb la mort
D. Un concepte en que la gent hi creu sense haver-lo pogut tocar amb les mans
o veure’l, i que pensen que creure en Déu els farà una vida millor

De les opcions que ni tinc la paraula Déu l'associo més a la resposta D, pel fet que considero que
Déu és alguna cosa en la qual gent creu, encara que mai l'han vist, i que consideren que aquest
els ajudarà a tenir una millor vida. En la meva opinió no crec que sigui cap ésser superior associat

22
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

a la mort ni tampoc el creador de tot, per tant, aquella resposta és la més aproximada a la meva
opinió.

4.3.- El fenomen religiós, t’interessa? Per què?

A. M’interessa des d’un punt de vista històric, però no crec pas en cap religió. Les
religions han sigut claus en la nostra història, i deixar-les al marge d’aquesta seria
una negació del nostre passat.
B. Si que m’interessa per la raó que he dit abans de que he crescut amb unes idees
des de petita cristianes i hi crec bastant; a part, penso que en aquesta vida s’ha de
tenir creences o idees que et facin seguir cap endavant quan estàs malament per
alguna cosa; no sé... és com una mena d’esperança, etc.
C. Crec que és un tema bastant interessant, ja que és una part important en totes les
cultures d’arreu del món. A més, t’ajuda a entendre algunes coses, que potser
abans, creaven alguna mena de dubte.
D. Tots aquests rotllos que s’han format ara no m’agraden, ni m’interessen gens.
Al final penso que cadascú va per lliure i s’ha de respectar tant els qui creuen,
com els que no; excepte si no et respecten a tu.

Per una banda, estic molt d'acord amb l'opció D, ja que penso que cadascú pot creure en el que
vol i és lliure de fer-ho, però a la vegada crec que en algunes religions abusen d'aquesta opinió,
pel fet que ni hi ha diverses religions que vulneren els drets humans, perquè tenen algunes
tradicions molt antigues les quals fins i tot discriminen, humilien, utilitzen o manipulen mentalment
o socialment a altres persones.
Per tant, arriba un punt que aquestes religions no s'haurien de permetre i s'hauria d'imposar
alguna mesura per al mínim no permetre aquestes tradicions que vulneren aquests drets. Per altra
banda, crec que si és una religió o creença que respecte als altres i que no vulnera cap dret humà
no tinc cap problema en què creguin en el que vulguin.

4. 4.- Quina opinió et mereix, la descreença en el fet religiós que hi ha en l’actualitat?

A. Jo crec que en la societat on vivim no hi ha temps com per dedicar temps a Déu. La
gent està tan ocupada i cansada (alguns), que ni s’enrecorda. També si el govern té
conflictes amb l’església això fa que es divideixin les creences.
B. Abans la gent era molt ignorant, la majoria del poble no sabia ni llegir ni
escriure, això significava falta d’informació i sense informació la gent no pot
ni entendre ni opinar. Avui dia la gent cada cop té més informació i per tant
pot opinar. Em sembla un fet normal i que algun dia havia de passar.
C. Jo crec que abans la gent creia més en la religió perquè era la única idea però ara
que hi ha més teories, la gent creu més en altres coses.
D. Anem avançant; cada cop és un tema més lliure i la gent ja pot triar si creure o no,
cosa que abans no tenies més opció que creure-hi.

Estic molt d'acord amb la B, ja que és cert que abans la gent no tenia suficients mitjans
per poder aprendre i informar-se i, per tant, es creien tot el que escoltaven i el que la
gent deia. Però avui en dia tenim molt al bast informació molt variada, la qual cosa pot
ser positiu o negatiu, però ens proporciona que puguem tindrà un criteri propi davant
diferents aspectes i que puguem diferència amb més precisió si una informació és
mentida o no.

23
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Per això, la gent avui en dia no creu tant o no és tan religiosa a causa de l'anterior
motiu, i que cada vegada més creiem més en el que podem comprovar o veure i no en
coses que no podem i que tampoc ni hi ha cap prova científica.
A més un altre dels motius pel qual la gent avui en dia no és religiosa o no tant, és que
moltes religions tenen tradicions molt antigues de pensament, i la societat d'ara no les
comparteix i té una altra mentalitat o forma de pensar.

4.5.- Quina opinió et mereixen les altres religions?

A. No crec en cap Déu, ja sigui de l’islam, budista... i aquests que resen tant, o fan
sacrificis, o només viuen per la religió; em sembla que es passen i es refugien en la
religió dels seus problemes.
B. Hi ha algunes, que més que religions són sectes i això és el que veig malament...
enganyar a la gent amb tonteries.
C. Crec que les altres religions són igual que la nostra, perquè si nosaltres creiem en
l’existència d’un Déu, altres persones poden creure amb una altra diferent amb tot
el dret
D. Totes són respectables, ja que són cultures diferents. Tot i això, les religions
en que la dona no pot treballar, ser maltractada (en definitiva, masclistes), en
les que el poble lapida a algú, no li trobo cap sentit. Em sembla més una secta
que no pas una religió

Com he dit anteriorment, totes les religions s'han de respectar, ja que són diferents cultures i es
poden aprendre coses d'elles, però el que no pot ser és que es vulnerin als drets humans. Per
tant, l'opció que més s'assembla amb la meva opinió respecte a aquest tema és la D.

4. 6.- Quines són les diferències principals entre un ateu i un agnòstic?

A. Ateu és que coneixes tot el que pertany a una certa religió i la persona no creu; i un
agnòstic és una persona que no té coneixements.
B. Un ateu és aquella persona que no té cap religió, que no forma part de cap. Un
agnòstic és aquella persona que no li agrada la religió.
C. Un ateu no creu en Déu i un agnòstic no sap si creure en Déu.
D. L’ateu és el que no creu en Déu; l’agnòstic són aquelles persones que no és que no
creguin en Déu, sinó que estan massa ocupats per preocupar-se de la religió.

Jo crec que la diferència principal és que un ateu, directament no ni hi creu en les religions,
perquè no pensa que pugui existir cap ésser superior, el qual no és observable i el qual vetlla pel
benestar de la Terra. En canvi, l'agnòstic, no és que no hi cregui sinó que no té cap motiu o cap
prova que li agafi creure que pot existir aquest ésser, però si algun dia es descobrís alguna prova,
segurament un ateu continuaria sense creure, però pot ser un agnòstic si considera la que prova
és suficient verídica pot ser religiós.
En conclusió l'agnòstic ni creu ni no creu perquè no hi ha proves, i l'ateu directament no hi creu.

4. 7.- Com relaciones el binomi: ciència i Déu. Són compatibles?, són antagònics? Per què?
A. Són antagònics, la ciència parla de coses demostrables i vitals pel món; la religió
són suposicions o mentides.
B. Són antagònics, perquè els que creuen en Déu diuen que va fer la terra i els de la
ciència diuen que és la teoria del Big Bang

24
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

C. La ciència diu que la terra s’ha format a causa d’una gran explosió anomenada Big
Bang mentre que tota cosa relacionada amb Déu, diuen que ell ha creat la terra, no
són compatibles.
D. Crec que en part tenen alguna cosa semblant. Que els dos són molt estudiats per
les persones i que van creient durant els anys, les opinions i la manera de veure les
coses i el fet d’evolucionar fa més canvis millors o pitjors, depèn de l’opció de
cadascú.
E. Són compatibles perquè un científic pot descobrir una nova medicina i donar-li el
mateix mèrit a la gràcia de Déu, o simplement qualsevol descobriment, fins el dia
que es demostri totalment el nostre origen.

A priori aquests dos conceptes podrien ser antagònics, ja que són com de dos mons diferents,
encara que hi penso que n'hi ha científics que poden creure en algun deu, i a l'inrevés, creients
que creuen en la ciència. Sí que és veritat que en el tema de l'origen de l'ésser humà o la Terra,
és on poden tenir més discrepàncies un de l'altra, ja que són dos pensaments completament
diferenciats. Però, en la resta d'aspectes podria arribar a ser compatible, depenen del nivell de
creença de cada persona en cadascun dels àmbits.
En general crec que és una barreja entre antagònic i compatible i també entre la personalitat i
creença de cada persona.

5.- I tu? Quina idea tens de déu? És vàlid avui dia ser creient? O Déu i les religions
estant “desfasats”. Raona les teves respostes. (Fes una redacció responent a
aquestes qüestions, mínim 200 paraules)

Per mi Déu, és un ésser, el qual ha estat en les ments de tots tota la vida i el qual ha
tingut diferents històries des de diferents punts de vista.
Des de la meva opinió i experiència, no hi crec que n'hi hagi cap ésser el qual ha creat el
món i el qual vetlla per nosaltres o segons certes esglésies vetlla per només alguns o
només en certes condicions. Part dels meus motius per opinar d'aquesta manera venen,
en el fet que en haver-hi estat en escoles cristianes, sempre que narraven les diferents
històries Déu i jesús, mai entenia com era possible la realització de certs endevinaments,
sobretot d'ells que científicament són impossibles. Per tant, en pensar això mai em creia
aquestes històries, a més amb la mida que anava creixent m'adonava que n'hi havia com
dues menes de mons, un de deu i un altre de l'església. Per part d'aquesta última,
generalment estic més en contra, a causa de les certes actituds i comentaris que se solen
realitzar, i per part de Déu sí que és veritat que no estic tan en contra encara que no he
trobat i no s'ha trobat cap evidència que pugui demostrar aquest fet i, per tant, no
considero que existeixi.

Encara i això no tinc cap problema si algú ni hi creu, ja que considero que tots som lliures
de tenir les nostres pròpies creences sempre que no es vulnerin cap dret humà.
Per aquest motiu, sí que crec que és vàlid ser avui en dia creient, encara que com ben bé
he dit abans i en altres apartats és molt difícil que avui en dia n'hi hagi tanta gent creient
com antigament, a causa de la quantitat d'informació que hi tenim, i també perquè ser
creient o no, avui en dia és indiferent, ja que no ens afecta a la nostra vida.

25
RELIGIÓ 1er Batxillerat Curs 2022-2023

Però, sí que és veritat que en la meva opinió el fet més diferencial que fa que avui en dia
la gent no sigui tan creient, sobretot en els joves, és que les religions estan molt
desfasades a la nostra societat, pel fet que moltes vegades la religió té certs punts molt
masclistes, homofòbics, racistes, etc., que fan que la gent no es vulgui relacionar amb
aquest tipus de valors.
A més també entenc, que antigament no fos així i que, per tant, n'hi ha certes actituds de
la religió que són com una mena de tradició, però el que mai s'ha d'oblidar és que el ni hi
han fets més importants que la religió o la fe, els drets. I en conseqüència si n'hi ha
tradicions que avui en dia no són acceptables perquè fan que persones se sentin
vulnerables, humiliades, inferiors, etc., s'haurien de treure, i per aconseguir-lo tots
hauríem de posar una mica de la nostra força i així aconseguir que això no succeeixi en
cap part del món.

En conclusió, si crec que avui en dia ser creient és vàlid, però a la vegada penso que les
religions s'haurien de modernitzar i hi haurien de començar a canviar aquestes tradicions
tan denigrants.

26