ONOMASTICON CATALONIAË

i
TOPONIMIA ANTIGA
DE LES ILLES BALEARS
PER

JOAN COROMINES
i
J. MASCARÓ PASSARIUS

CURIAL EDICIONS CATALANES

CAIXA DE PENSIONS
"LA CAIXA"
BARCELONA 1989
A tali de pròleg*

L'Onomasticon Cataloniae será un vast recull d'onomàstica que enregis-

trarà i explicará etimològicament tots els noms de persona, antics i modems,
emprats dins el domini lingüístic català (Catalunya, el Rosselló, el País Va-
lencia, les Balears i la zona oriental d'Aragó), així como tots els noms de
lloc, morts o vius, situats en aquest territori; noms de lloc en la més ampia
accepció del mot: noms de llocs habitats, indrets (sigui quina sigui, la im-
portancia de cada un), noms de cursos d'aigua o d'estanys, nom d'accidents
orogràfics, de cases aïllades, de coves, fonts, arbres renomenats etc. Hom
s'ha decidit també a afegir al domini català la meitat septentrional de la
part aragonesa de la provincia d'Osca, que estableix el lligam entre el ter-
ritori català i el domini de la llengua basca, vista la importància del base
i de la zona intermèdia (els parlars de la quai tenen, d'altra banda, un gran
interés científic per si mateixos) per a l'estudi del substrat pre-romà de Ca-
talunya.
Quan, el 1931, decidirem de posar en marxa aquesta vasta empresa, po-
guérem comptar no sols amb els materials toponímics i antroponímics prou
abundants que teníem ja reunits des de 1925, sino també amb les coHec-
cions aplegades amb la mateixa intendo per En Josep M. de Casacuberta,
predecessor nostre en l'Oficina de Toponimia i Onomàstica de l'Institut
d'Estudis Catalans.
Després dels anys 1931 a 1939, en qué ja ens haviem dedicat activament
a l'arreplega de materials per a VOnomasticon\ a partir de 1939, encara que
exiliat a París o a América, no vam deixar mai de treballar sobre els ma-
terials recollits, que ens haviem emportât amb nosaltres, i d'enriquir-los
* El present treball fou publicat en francés a «Onoma. Bulletin d'Information et de
Bibliographie du Comité International des Sciences Onomastiques», iv (Lovaina 1953),
ps. 4449, i reproduit dins Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana, vol. n. Pel
seu innegable interés i per a major informado del lector sobre la gestació i l'abast de
l'obra, hem cregut convenient i útil de reproduïr-lo també ací. Pensem que sera la millor
introducció del primer volum amb qué s'inicia la publicado dels résultats d'aquesta vasta
i puixant empresa científica. (Nota de l'editor.)
A TALL DE PRÒLEG

amb nous despullaments de documents i de textos antics i moderns. En

1952-54 i, sobretot, a partir de 1955, vam rependre a gran escala la reco-
llida dels noms de Hoc vius. Els anys 1931-1939 vam poder comptar amb
l'ajuda dels nostres compatriotes. En Pau Miro i Enric Ribes, els quais, se-
guint les nostres instruccions i sota la nostra direcció, per bé que rémuné-
rais per l'Institut d'Estudis Catalans, van continuar l'enquesta en algunes
zones del Principat. Després de 1954, algunes subvencions d'En Rafael Pat-
xot, de la Guggenheim Foundation i de l'American Philosophical Society,
amb la bona voluntat dels nostres nous auxiliars (sobretot els senyors Joan
Sales, Josep A. Codina i J. Giner i March), van permette de continuar
aquestes enquestes. Però tant els anys 30 com els anys 50-60 fou sobretot
amb el nostre esforç personal que YOnomasticon va haver de comptar, àd-
huc per a la recollida de la toponimia viva sobre el terreny. Combinant tots
aquests materials amb els recollits per En Casacuberta vers 1921-1923, el
manuscrit dels quals ens va ser cedit, una zona molt vasta, corresponent
als territoris de 2.000 municipis (més de 3.000 pobles) ha estât completa-
ment explorada, 1.600 enquestats per mi mateix i 394 pels nostres diferents
collaboradors. Aquests municipis comprenen la totalitat del domini linguis-
tic català d'Espanya i de França, més Andorra, la Vail d'Aran i tot l'Alt
Aragó fins a Navarra (triangle Graus-Benasc-Ansó).
UOnomasticoti Cataloniae s'ha proposât donar un catàleg exhaustiu de
la toponimia viva. Amb vista a aconseguir-ho hom ha recorregut a diversos
mètodes convergents i a enquestes reiterades. Es despullen en primer lloc
les fonts escrites: mapes, plans, cadastres, guies, geografies, monografies mu-
nicipals; s'ha pogut comptar amb llistes inédites fornides per amies i cor-
responsals. Essent jo mateix alpinista i caminador inveterai, he recorregut a
peu, molts cops i en tots els sentits, quasi tot el Principat, les terres rosse-
lloneses, el Pais Valencia i les Illes Balears; en el curs d'aquests itineraris
interroguem constamment la gent del pais i anotem ja un gran nombre de
noms de Hoc. Tots aquests materials escrits i orals son de seguida conver-
t i s en cèdules i transcrits en llistes, de manera que, en fer sobre els llocs
l'enquesta definitiva, una gran part de la toponimia municipal és ja conegu-
da de l'enquestador. L'arribada d'aquest al municipi era prèviament anun-
ciada a l'alcalde amb una lletra on l'objectiu de l'enquesta era explicat d'una
manera tan completa com precisa, i amb instruccions clares per a la tria del
testimoni: en general es prefereix un pagès, a voltes un caçador, un guia o
un guarda forestal, primer que res un pagès que hagi conreat moites parts
del municipi, o un pagès que sigui alhora caçador, guia etc.; un pastor pot
també ser bo si no és taciturn; heus aci la gent que coneix els noms del
territori municipal de la manera més completa; descartem gairebé sempre
els empleats municipals i els mestres d'escola, els «savis» i altres intellec-
tuals locals, que, llevat de casos particulars, coneixen dels indrets i de la to-
 A TALL DE PRÒLEG

ponímia menor una part molt més petita del que ells creuen i que, en tot
cas, forneixen dades més subjectes a caució.
L'enquesta té lloc quasi sempre damunt un cim o pujol o un altre punt
dominant, tot fent sovint un tomb circular, com sigui que la memoria vi-
sual és sempre molt més fecunda i que aquest procediment es presta menys
a malentesos. Però, a la fi de l'enquesta, es procedía a un interrogatori per
grups semàntics (fonts, rierols, estanys, cims, cases etc.), insistint, sobretot,
en els accidents particulars més susceptibles d'esmunyir-se a la memòria vi-
sual (coves, gorgues, ermites, capelles anexes etc.), cosa que forneix sempre
dades suplementàries. En fi, s'acaba demanant a Penquestat una llista, tan
extensa com ho permet el seu record, deis pobles i poblets deis voltants,
propers o llunyans, i deis adjectius ètnics o malnoms amb què son coneguts
els habitants de cadascun d'aquests pobles: no solament és sovint l'unie
mitjà d'obtenir aquests adjectius intéressants (que en el poble, generalment,
hom afecta d'ignorar), sino que ben sovint sorgeixen així moites variants
aberrants o arcaiques deis mateixos noms de lloc, variants que cadascú es
guarda bé prou d'usar en parlar del seu propi poble, passant aqüestes for-
mes per barbares, antiquades, incorrectes o fins injurioses.
Atès el fet que la finalitat de YOnomasticon és sobretot lingüística, no
sempre és necessària una localització absolutament precisa de cada nom de
lloc: i ens basta veure'l i situar-lo aproximadament en el pia municipal, ca-
dastral o general. Aprofitàvem alhora el fet que els senyors Miró i Ribes
són topògrafs per fer-los traçar un pia sumari del territori municipal on se
situaven els noms més importants. Però també en les enquestes d'aquests
auxiliars insistiem per damunt de tot en l'aspecte lingüístic de la replega;
de manera que ells anotaven els noms sense signes diacritics ni lletres fo-
nètiques especiáis, però sí observant una grafia catalana completada, on es
marcava indefectiblement l'accent tònic i algunes conventions especiáis pré-
cisant la pronuncia sense cap equivoc possible per a qualsevol que conegui
un poc els parlars catalans; J. M. de Casacuberta va procedir igualment.
I per la nostra banda ens hem servit d'una rigorosa notació fonètica.
Els auxiliars van rebre una formació especial; no tan sols foren ensinis-
trats en Pus de la grafia especial, sino també a anotar totes les particulari-
tats sintàctiques, lèxiques o fonètiques desitjables; ús del nom amb article
o sénse, existència de variants individuáis o momentànies, explicacions del
testimoni sobre el sentit del mot etc. És ciar que mai deixàrem d'anotar
totes les particularitats semàntiques que podien aclarir l'origen del nom:
situado de l'indret, color i estructura del terreny, noms deis antics propie-
taris coneguts etc. etc.
Un bon nombre de les nostres idees i de les experièneies que vam ad-
quirir durant els nostres treballs ja foren exposades en la nostra ressenya del
Ràtisches Namenbuch, de Planta i Schorta, a la «Revista de Filología His-
-A TALL DE PRÒLEG

pánica», v, 57-71 (vegeu especialment pp. 59-60, 66 n., 69, 70, per ais punts
de vista no exposats aci). Les instructions donades als nostres auxiliars fo-
ren també publicades a l'opuscle Per al recull dels noms de lloc de Catalu-
nya (Barcelona 1936), avui exhaurit, però que la Societat Catalana de Geo-
grafia va reeditar com apèndix a la monografia d'En J. Iglésies.
Hom va recomanar també, en aquest opuscle i a d'altres publicacions,
la redacció de monografies toponimiques municipals alla on es puguin tro-
bar erudits locáis prou instruits. En aqüestes monografies es pot, en efecte,
trobar mencio d'indrets poc importants que han escapat als enquestadors,
noms de lloc antiquats, per més que encara no se n'hagi perdut enterament
el record, o détails intéressants per a l'origen del mot i per a la historia lo-
cal. Moites d'aquestes monografies (la de Sant Pere de Riudebitlles per
Cristòfor Cardús, la de la Riba per Josep Iglésies, la de Reus per Ramon
Amigó, etc.) ja s'han publicat, i una altra desena n'hi ha encara esperant el
torn de llur publicado.
La toponimia fluvial i marítima és també objecte d'un estudi especial,
on s'anoten els noms dels ràpids, meandres, illetes, barques de pas, guals i
engolidors dels rius; per altra part els dels accidents submarins, accidents
costers i punts de referencia terrestres (les anomenades senyes o enfilalls)
usades pels pescadors marins: dues d'aquestes enquestes foren fetes temps
ha sobre l'Ebre, unes altres sobre la Costa de Llevant, dues sobre la costa
valenciana; les dues darreres foren publicades a l'«Almanac de Las Provin-
das» de València el 1944 i 1945. En les meves campanyes recents ho he
fet pertot.
Alhora que prosseguiem les enquestes toponimiques, nosaltres, els nos-
tres coHaboradors i jo, hem près nota a cada localitat de noms de persona
de tota mena i, en particular, dels noms de famílies fixades ja d'antic a l'in-
dret: personalment, amb aquest propòsit, hem despullat sobretot els regis-
tres parroquials, anuaris i censos électorals, sense oblidar els cartells i els
anuncis locáis, ni els noms portais per certes cases del municipi.
Pel que fa a l'antroponimia i la toponimia antigües, hem procedit per-
sonalment a despullaments molt extensos de tota mena d'obres, àdhuc de
moltissims documents inédits d'arxiu; foren sens dubte les antigües llistes
de contribuents, els censos i fogatges, les que han donat més rendiment.
Des d'aquest punt de vista, la coHaboració d'En Josep Iglésies pel que fa
a la publicado dels fogatges catalans dels segles xiv al xvi, la de Felip Ma-
teu i Llopis i d'altres, pel que fa a la publicado i estudi dels censos de mo-
riscos valencians, han résultat molt profitoses. L'estudi dels Repartiments
de terres just després de la Conquesta valenciana i balear ha estât des de fa
molt de temps un dels nostres objectes personáis d'estudi, en relació amb
les nostres recerques generáis sobre el dialecte mossàrab de l'est de la Pe-
nínsula. No cal dir, però, que el nostre coneixement dels indrets i de l'oro-
 A TALL DE PRÒLEG

domini català, gracies al fet que els estudis de toponomàstica antiga de Pere
Vidal i, sobretot, del gran arxiver i eximi filòleg B.-J. Alart han facilitat ex-
traordinàriament els treballs. [ . . . ]
Un estudi de toponimia catalana, si no vol errar les seves finalitats més
importants, no s'ha de restringir ais noms de les localitats habitades; al con-
trari, cal que s'esforci a combinar-ho tot, sense excloure'n els noms deis in-
drets més obscurs. En efecte, si les dades relacionades amb tais llocs poden
a voltes i àdhuc sovint tenir una importancia decisiva tant per ais historia-
dors com per ais etnòlegs, és d'una evidència esclatant que aquests noms
son tan intéressants com els altres per ais lingüistes, i d'altra parte tenen
un valor probatori molt més gran per raó de llur més gran nombre.
Els materials de VOnomasticon serán una mina immensa, quasi inex-
haurible, de dades d'un valor incomparable per a l'historiador de la llen-
gua, per al dialectòleg i per a l'investigador del lèxic català. Cal afegir que
les enquestes locáis de VOnomasticon ens han donat l'ocasió de recollir un
conjunt de dades no toponímiques, pertanyents a la llengua corrent i viva;
d'aquestes en gran part prové la documentario singularment precisa, abun-
dant i nova sobre els parlars catalans, que els cri tics han lloat sovint en els
nostres treballs de lingüística catalana. Hi ha informacions extraordinària-
ment curioses que només un recull toponimie permet d'obtenir, amb prou
garanties d'espontaneïtat, sobre el lèxic i sobre l'extensió deis trets fonètics
dels diferents parlars locáis. [ . . . ]

JOAN COROMINES
Joan Coromines: très quarts de segle
al servei de la cultura catalana

M'-agradaria a manera de pròleg dir quatre paraules de com es va fer

aquest treball sobre toponimia antiga de les Illes Balears, i sobretot, con-
tar unes confidències que em féu el doctor Joan Coromines un dia que pu-
jàrem a Estany-llong, Pirineus amunt.
Des del 1977 fins al 1985, tots els estius ens reuniem el doctor Joan
Coromines i jo, per treballar a un petit hotelet dels Pirineus; unes vegades
a Boi i altres a Taull o a Oix, en piena Garrotxa. D'aqui va sortir aquest
llibre, encara que ja duia Uarga gestació separada per part de tots dos.
Treballàvem des de bon mati fins que el sol ja feia estona que era post.
El doctor Coromines és un treballador incansable; i, en pie estiu, després
de dinar, ni tan sols es concedia una curta migdiada, malgrat que haguéssim
comen$at la jornada de treball a trenc d'alba. Recordo que un dia, a mig
mati, vaig baixar a fer un altre cafè. El senyor Beneria, director-propietari
de l'hotel, em va atendre i em digué:
—Senyor Mascaró, no heu de matar de feina el senyor Coromines. Pen-
seu que té prop de vuitanta anys.
—Matar de feina el doctor Coromines? —vaig respondre tot seguit—.
Eli ens matarà a tots, un darrere l'altre! És incansable.
Me tenia fascinat quan el veia consultar diccionaris d'alfabets distints
al llati: l'àrab i el grec, que llegia amb la mateixa fluidesa que un escrit
sobre cultura de l'«Avui». Els dos llits de la nostra cambra semblaven una
exposició de llibres, que tenia oberts per la pàgina on hi havia la informa-
ció que li interessava. Jo aportava dades històriques i aclariments geogràfics
sobre el topònim que estudiàvem; però no cai dir que només d'eli és tot
el mèrit de l'anàlisi etimològica. Després, eli dictava i jo escrivia. Cada
dia aprenia una cosa nova de la seva poderosa personalitat, nimbada del
misteriós atractiu que irradien els savis quan són coratjosos patriotes.
Al cap de vuit o deu dies de treball intens decidiem cada any estirar
les cames muntanya amunt. El doctor Coromines ha estat un gran camina-
JOAN COROMINES: TRES QUARTS DE SEGLE ...

dor; i jo també. A la posta de sol tornavem a ésser a !'hotel. Una de les

vegades vaig escriure uns folis per no oblidar-me de res. Me sembla que
aquest és el lloc més adequat per donar-los a coneixer. Aixo és el que vaig
escriure.
La pista de muntanya, pedregosa i empinada, que va d'Aigües Tortes
a Estany-llong, discorre entremig d'una area boscosa de pins negres i d'al-
bers. Per fer d'una sola tirada la pujada des de la vall de Boí, per la vall
de Sant Nicolau, s'han de tenir carnes fortes, estar-avesat a caminar i tenir
el cor jove ..
L'home que caminava, agil i segur davant mi, malgrat els anys, el' doctor
Coromines, en arribar a un repla del camí, quasi a tir de bassetja de les
aigües d'Estany-llong, va fer una aturada i queda una estona en silenci. Els
seus ulls blaus i penetrants resplendeixen com vives brases d'un foc en-
cantat. Adre~a el seu tors doblegat pels anys i la feina, es posa la ma per
visera, i amb el garrot de muntanyenc assenyala un planiol verd davall un
roquissar coronat de neu, entre bedolls i avets que s'enfilen penyes amunt,
com cer~ant el cel pels contraforts del Gran Tuc de Colomers.
Nostalgic i pausat, diu:
-Alla és on acamp_avemamb En Pompeu Fabra.
Jo no esperava, tan de sobte, aquest comentari. Em vaig commoure re-
cordant aquella procer figura de la nostra llengua, evocada amb tanta sen-
zillesa. No vaig saber que dir. Vaig mirar, amb ulls esglaiats de reverencia
i respecte, el Mestre. -Me sembla que ell també estava torbat pel record i
l'emoció.
L'atmosfera era diafana, el cel d'un blau intens. El silenci era romput
només perla remor de les aigües que corrien i saltaven, com a nimfes en-
cantades, entre roques disforges de granit i arrels d'arbres gegantins, i per
l'oratge que feia cantar el fullam. Com a baixant de dintre del mateix in-
finit una aguila reial planejava a ritme de ballet, com en un largo maes-
toso damunt els cims nevats de l'alt Pirineu.
El doctor Coromines té fama entre els pastors d'aquelles valls d'ésser
un gran escalador. Encara el recorden, els més vells, quan amb el seu sac
a l'espatlla i les seves llibretes, recorría com un pelegrí de la ciencia els
llogarets més amagats i llunyans,-per realitzar les seves enquestes de topo-
nímia. ~
Al doctor Coromines li espirejaven els ulls. Era aquell com un reencon-
tre amb la seva jovenesa; i a una pregunta meva va respondre:
-M'inicia a l'escalada l'aranes Joaquim Delseny quan jo tenia setze
anys. Als desset ja vaig pujar a Puig Llan,ada, sobre les fonts del Llobre-
gat, i als vint-i-un, en solitari, al Montardo d'Aran, de 2.830 m d'altitud,
sobre les de la Noguera Ribagorfana.
Ens asseguérem sobre la soca d'un gran arbre abatut. Intuia jo que era

6
 ... AL SERVE! DE LA CULTURA CATALANA

un moment propici a les confidencies i l'havia d'aprofitar. Vaig seguir de-

manant-li coses.
-La meva formació lingüística té múltiples arrels, pels dramatics ava-
tars de la nostra nació: les universitats de Barcelona, Montpeller, Madrid,
París i Zuric. Vaig tenir el privilegi de tenir mestres de gran categoría
.científica. Possiblement el que influí més sobre la meva formació lingüís-
tica fou Maurice Grammont, un dels millors lingüistes del món, i també
Jakob ]ud, i Antaine Meillet. El meu primer treball com a filoleg fou
el que després seria la meva tesi doctoral sobre la llengua de la Vall d'Aran.
L'Onomasticon Cataloniae el vaig comen~ar al Maresme l'any 1930. Ara ja
tinc enquestats tots els territoris de parla catalana, i fins i tot molts més
dels seus voltants. Vaig acabar a la vall del Roncal, a Navarra.
Al considerar la ingent epopeia científica que ha suposat aquest treball,
qued en silenci, sense saber ben bé que comentar. El doctor Coromines,
des del cim venerable dels tres quarts de segle llargs, de vida, contempla
de bell nou, emocionat, l'impressionant escenari natural que s'estén al nos-
tre voltant: pies, conglac;os,glaceres, boscs, aigües tumultuoses i sorolloses,
baixant entre brunyits codols, llanc;ant escumes que semblen pluja de dia-
mants i de brillants. Paratges que ell coneixia tan bé i tantes vegades havia
trepitjat, recollint de llavis de pastors i pagesos antigues paraules i noms
per al seu Onomasticon, per a la seva obra magna del Diccionari Etimolo-
gic i Complementari de la Llengua Catalana. Documentadó de primera ma
que ens proporciona no sols informació precisa sobre toponomastica, sinó
també sobre el lexic comú, a la vegada que un coneixement més pregot\ so-
bre les llengües basca i sorotaptica, que constitueixen amb el llatí el subs-
tratum de les llengües modernes de la nostra a.rea geografica. El sorotaptic
és la llengua indoeuropea arcaica parlada per les gents dels «Urnenfelder»,
o sia, dels cementiris d'urnes de la vella Europa, tema sobre el qual Joan
Coromines ha escrit un estudi magistral: Els ploms sorotaptics d'Arles.
Com si reflexionas en veu alta, amb flu:ídesa d'idees i de paraules, seguí
dient:
-Em vaig exiliar com tantíssims d' altres, quan fou derrotada la Re-
pública. Me'n vaig anar a París, passant uns mesas expectants davant la
imminencia d'una altra guerra, aquesta vegada a escala mundial. Vaig apro-
fitar aquells temps per estudiar documentació a la Biblioteca Nacional de
París, que després em permeté donar a coneixer les Vides de sants ros-
:selloneses, ara reedita!, amb un llarg apendix meu, amb dos deixebles
meus, de la universitat de Xicago, professora Charlotte S. Maneikis, i de
,la universitat de North Carolina, professor Edward ]. Neugaard. De París
me'n vaig anar a Mendoza, Argentina. A la Universitat de Cuyo em dona-
.ren les catedres de Lingüística i Llatí. D' alta vaig partir cap als Estats
.Units l'any 1946, i em vaig fer carrec de la catedra de Filología Romanica a

7
2.
JOAN COROMINES: TRES QUARTS DE SEGLE.

la Universität de Xicago. Fou allá precisament on vaig redactar el meu Dic-

cionario Crítico Etimológico de la Lengua Castellana. De 1952 fins a
l'any 1967 passava mig any a la meva cátedra de Xicago i mig any a Bar-
celona, i aixi podia rependre la tasca de /'Onomasticon, fins que, preo-
cupat i impacient per acabar-lo, i culminar també el meu Diccionari Eti-
mologie i Complementari de la Llengua Catalana, vaig decidir retornar de-
finitivament.
Vaig voler saber quin havia estât el moment més amargant de la seva
vida, repartida entre Catalunya, França, Suïssa, l'Argentina i eis Estats Units
d'Amèrica. El doctor Coromines vaciHa abans de respondre. Mig tanca eis
ulls com si volgués analitzar eis seus records, les seves vivències més dra-
màtiques. Imagín que per a un exiliat eis moments dolents han d'ha ver
estât molts, i determinar el que fou pitjor no ha d'ésser bo de fer. El doc-
tor Coromines aixeca el cap, em mira fixament amb expressió d'infant, i
amb veu pausada i greu com si sospesàs totes i cada una de les seves pa-
raules, respongué:
—Quan, just tornat de l'exili, les autoritats espanyoles m'expulsaren del
territori nacional. Vaig èsser agafat per la policía i posât a la frontera fran-
cesa, quan acabava d'assistir a un acte académie a la Universität de Barce-
lona per retre homenatge en el seu vuitantè aniversari a Jordi Rubio i Ba-
laguer, cofundador de la Biblioteca de Catalunya, gran historiador de la
literatura catalana i destacat bibliòfil. Tal vegada aquell acte no estava au-
toritzat o es pensa que era subversiu. No, no estava autoritzat, però tam-
poc no era subversiu. Ara bê, el que és mês probable és que eis intellectuals
supervivents de la guerra civil i d'altres de més joves, que allá ens havíem
de reunir, aprofitàssim l'ocasió per tractar una linia d'actuado conjunta per
oposar-nos a un projecte esbojarrat: una nova divisió regional d'Espanya,
concebuda, és ciar, a Madrid, pel Consejo Econòmico Sindical Nacional,
en el quai es desmembrava Catalunya, arrabassant-li la provincia de Lleida,
que havia d'incorporarse a una regió que passarla a denominar-se «Bajo
Ebro». Com si no hagués estât prou la mutilació de Catalunya per l'infaust
Tractat dels Pirineus de l'any 1659, on perdérem irremissiblement el Ros-
selló, el Vallespir, el Confient, el Capcir i l'Alta Cerdanya.
Record perfectament aquest nefast i fantàstic projecte, i que les perso-
nalitats més rellevants de Catalunya (Catalunya en sentit lat, o sia, amb in-
clusió del País Valencià, del Rosselló i de les liles Balears) amb suport de
l'esforçada menestralía i la burguesía catalanes, alçaren indignades les seves
veus de repulsa i de protesta. Entre aqüestes veus hi havia la del meu paisà,
l'illustre economista maonès Jaume Alzina i Caules, aleshores secretan exe-
cutiu del Conseil Mediterrani d'Economies Regionals, entitat que precisa-
ment propugnava a nivell internacional el renaixement de les régions histò-
 ... AL SERVEI D E LA CULTURA CATALANA

riques, que no sols s'hi va oposar amb totes les seves energies des d'«El
Correo Catalán», sino que va dimitir, com a protesta, del seu alt càrrec.
Vaig tornar a mirar el rostre del professor Coromines. La seva cabellera
blanca com la flor de la neu, a contrallum, agitada per l'oratget frese de
l'estany, s'irisava i resplendia com a argent quan brolla del gresol. Entre
els pins roigs, saücs i arços, els ocells s'encalçaven amb joiósa cridòria.
Pareixia que en aquell ambient hi havia quelcom de magic i irrepetible. Les
flors camperoles, de mil espècies diferents, refulgien com a pedres precioses
entre el rocam, enrevoltades de papallones de vius colors, que sobrevolaven
els cent verds de les moïses, regades per les aigües més netes que jamai
havia vist.
Llavors, en silenci, reprenguérem la caminada. Només la punta de ferro
del seu gaiato, al colpejar els còdols, produïa un so metàHic que trencava
la màgia ambientai. Poe després, el Mestre es torna a aturar, com si no vol-
gués forçar massa el seu cor.
—Miri —em diu tornant a assenyalar amb el garrot—, cap a llevant,
darrere d'Espot i la Serra de Monteixo està el Principat d'Andorra; cap a
migdia hi ha el Montsent de Pallars; a ponent el Pie d'Aneto i les Munta-
nyes Male'ides, hahitatge, encara, de l'isard, de la guineu, del porc senglar
i de la cabra salvatge; a tramuntana la Vali d'Aran i Franga. ¿Ha vist vostè
un racó més beli sobre la Terra?
I la seva vista, mentre parlava, es passejava serenament pels cims ne-
vats, pels penya-segats i cingleres, pels conglaços, pels tàlvegs ombrivols,
exubérants de verdor, tantes vegades recorreguts en solitari o en la com-
panyia de muntanyenes que avui també són part de la historia d'aquestes
valls: Ramon Gii Escuder, Magi Badia i Joaquim Delseny.
Seguim davallant per pistes de terra flanquejades d'arbres immensos.
Eli davant i jo darrere, com un escuder insubornable i fidel, fascinai per
l'esplendor del seu senyor, entre el verd i l'argent de la vali i el blau bri-
llant del cel. I sent l'emoció de participar de prop en un moment de la
vida d'una persona insigne de la nostra cultura i de la nostra nació, de
l'home que ais vint-i-un anys escalà en solitari el Montardo d'Aran, a l'ini-
ciar l'aventura increíble de les seves enquestes toponomàstiques, i que avui,
en el seu refugi de Pineda, també en solitari, culmina una tasca transcen-
dent, no sols per a la lingüística catalana sino per a la universal.
I per acabar aquest heterodox pròleg, vull fer-ho amb les mateixes pa-
raules de Max Cahner de l'any 1976:
«Però, de jet, l'enorme producció de Joan Coromines, fruit no solament
d'una excepcional capacitai intellectual i d'una dedicado total, sinó també
de la seva completissima formado lingüística (que inclou el coneixement
de toda la gamma de llengiies indoeuropees, del base i d'algunes de semi-
tiques), aixi com de la seva condicio d'humanista, han permès que Cata-
JOAN COROMINES: TRES QUARTS DE SEGLE...

lunya s'hagi enriquit ja amb uns instruments de coneixement de la llengua

com pocs pa'isos disposen».

J. MASCARO PASSARIUS
Mallorca, març 1987
 A
-AC, Bint- (Alaior, Men. 7, i-11)

Probablement arabitzaciô d'un mot mossàrab penya, convertit pels sar-

raïns en bénia. Del plural aràbic beniàt, que donaria Biniac.
No sabem quina antiguitat té la forma amb -c, perô el canvi de -t en -c
no ofereix dificultat.
El nom mossàrab de penya es fundaria en les grans penyes i rocam que
formen els talaiots, taula, murades, recintes coberts i altres restes illegali-
ties de l'antic poblat situât en les terres de Biniac.

ACLAMENÀRIG (.Aclamenàritx) (Pollença, Mail.)

Entre les alqueries donades als Templers en el terme de Pollença figura

rahal Aclamenarig, de quatre jovades d'extensió,1 citât entre l'alqueria Ge-
rillten i eis dos rahal Cullunia ( = Colonia), codex ACA del Repartiment
(Bofarull 88), capítol que no sembla tenir correspondència en eis tres cò-
dexs mallorquins de Busquets.
No podem dir sino que ha d'ésser un cas més dels noms en -àritx de
ciar origen mossàrab. L'etimologia em sembla transparent: com la gran majo-
ria d'aquests noms, un collectiu de nom de planta, GRAMINALES, dérivât de
GRAMEN, 'agram'. La g- oclusiva, so estrany a l'àrab, substituït per q com
és cosa habitual, i la primera r dissimilada en /; no havent-hi possibilitat
d'un grup de consonats inicial en àrab se li hi ha d'avantposar una vocal a.
Compareu can Gramener a a Marratxí, vora el carni de Palma a Muro.2

1. La jovada és una extensió de terreny équivalent a 16 quarterades, és a dir, un

total de 113.648 metres quadrats.
2. J . MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca, vol. I (Palma de Mallor-
ca, Gràfiques Miramar, 1962), p. 253.
-ACO

•ACO, Bini- (Muro, Mail. 11, e-4)

Antiga possessió.
Contra les aparences no deu èsser mossàrab, sino aràbic, Beni iacqub.
Després, tendrem la grafia antiga beni lacob. Accentuât ijfqub segons la
norma de l'àrab vulgar.

ADDABÜS (A. Nou i Vell, Men. 12, e-2)

Coromines en recollí també el diminutiu Addabusset, i en casa separa-

da Addabusset de ca sa Venedora; llegí també Debús Nou en una llista ja
un poc vella de «llocs» pertanyents a la parroquia de St. Climent. Camps
Mere, escrivia Abdabús (Folkl. Men., 196), evidentment suposant que vin-
gui d'un deis nombrosos noms de persona aràbics en °Abd-. Pero no es con-
firma l'existència d'un nom format així, amb un segon terme en A- com
dévia suposar ell (com a molt °Abd al-Bust, Gouv. Gen. Alg., que ja pre-
senta massa diferèneia). El que existeix és la productiva arrel onomástica i
apeHativa dbs que indica la idea d"embalum', d'on mots com dàbsa 'porra';
d'aquí provenen Dàbbâs i el fem. Dâbbûsa a Algèria (Gouv. Gen., 113b),
i els antropônims Dàbsà, Dâbis i Dàbsân usuals en el Nedjd, Hess, 21, que
aquest explica anomenats així com a gent de cap molt gros; Ad-Dabbûs,
amb article, es degué usar entre els moros menorquins a manera de sobre-
nom 'el porrut'; més aviat que un compost d'aixô amb °Abd, car significant
aquest mot 'servidor', no sols fóra més complicat fonèticament partir d'un
*vAbd ad-Dabbûs, sino que fóra ben difícil de justificar-la pel sentit ('servi-
dor del Porrut').

ADDAIA (es Mercadal, Men. 3, h-12)

Nom d'un port, unes illes i una antiga alquería, que Antoni Ramis8 do-
cumenta l'any 1396. En el Llibre del Rep. (f. 5v, Busquets 720) surt una
Alquería atdaya en el terme de Pollen?a, i al terme de Ciutat un Rabal at-
doya amb la variant addoya en el còdex de l'ACA. Lliteras4 cita en el se-

3. Antoni R A M I S I R A M I S , Noticias relativas a la isla de Mallorca (Maó, Imp. P. A.

Serra, 1826-1838), fase, iv (1829).
4. LL. L L I T E R A S I L L I T E R A S , Artá en el siglo XIII. Estudio y documentos (Palma de
Mallorca, ed. J. M. P., 1967), p. 50.
 -AGOLFA

gle X I I I a Arta, Yalquería Addaya, el mateix que Quadrado 5 i Bofarull6 en

el districte de Montuiri. \Jalquería Addaia de Canarossa ve doc. l'any 1240
a l'ACA.7 El 1290 es doc. l'honor Addoaya.9
De l'árab ad-dai°a 'el camp, el llogaret, l'aldea'.
Joan Ramis9 ja suposava en 1819 que a la ribera d'aquest port hi hagué
una poblado.
Nom repetit, si bé sense l'article ad-, en la toponimia valenciana: la
Daia a Alfauir, a Castellonet de Borró i a Carlet o la seva Alcudia {Ono-
masticon Cat.).

-AGOLFA, Bini- (Artä, Mail. 13, f-4)

Antiquíssima alquería situada a la Devesa de Ferrutx, en les immedia-

cions de Termita de Betlem, a uns terrenys de muntanya accidentats amb
cims que sobrepassen eis 500 metres. Tot plegat forma una raconada gran-
diosa dominada per crestes punxudes: el Bec de Ferrutx (519 m), el Puig
Fonament (305 m), en Pelat (485 m), Puig d'en Xoroi (483 m), sa Ta-
laieta (422 m), Puig de sä Palmera (421 m), Puig de son Morei (389 m),
sa Talaia Freda (432 m), ran del Cap de Ferrutx. Dins aquest grandios
amfiteatre hi ha encara altres altures destacables, entre elles ses Beques i en
Renegat (282 m).
El nom ses Beques Coromines el va sentir amb tots tres vocalismes i en
singular: sé béke, sé b£ké i né béké.
Hi ha moka documentado antiga, per exemple, Benialgorfa, segons mos-
sén Lliteres10 de l'any 1302. També l'Arxiduc 11 escriu Binialgorfa. Aquest
nom avui esta en regressió, pero encara alguns el recorden en aquesta for-
ma, si bé tant Coromines com Mascaró sentiren a dir Biniagolfa.

5. RCLQ, p. 487.
6. RCLB, p. 111.
7. Ref. 342, ff. 34 i 133; i Reg. 343, ff. 227 i 278.
8. Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Aportado a la historia medieval de Menorca. El se-
gle XIII (Menorca, Consell Insular, 1980), p. 22. Addoaya pot resultar de duuáica dimi-
nutiu normal de dáica.
9. «De hecho en varias partes de aquel puerto y a corta distancia de sus aguas se
hallan fragmentos de obra de barro en muy crecido número y, unos más finos que los otros,
indican la antigua existencia de alguna fábrica de tierra cocida en aquel paraje. Sin embar-
go yo no lo gradúo por bastante para presumir que allí hubiese alguna población que fun-
dasen los fenicios cuando ocupaban Menorca.» Pero peí context del que diu tot seguit,
sembla que sí creu que hi bavia un petit pöblet (Joan RAMIS I RAMIS, Historia civil y po-
lítica de Menorca, Maó, «El Diario», 1864, p. 41).
10. LL. LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIII, p. 307.
11. ARXIDUC LLUÍS SALVADOR, Die Balearen in Wort und Bild geschildert (Leipzig
1869-1891).
-AGOLFA

És típica la forma de bec d'ocell que tenen alguns d'aquests cims, espe-
cialment el que es veu en l'espectacular dibuix que ens dona l'obra de l'Ar-
xiduc, dominant Biniagolfa. Observeu que el nom genèric bec també es va
repetint: Bec de Ferrutx, sa Beca o ses Beques.
En conclusió de tôt aixô és convincent suposar que el nom fos primiti-
vament PINNA CURVA, convertit en Binagorba pel mossàrab: la influència
arábiga hi introduí, per una part, Bini, i per altra part hi barrejà un poc el
mot tan corrent Algorfa. D'aquí aquesta / que reemplaça la b.

-AGUAL, Bini vBinissalem, Malí. 18, d-9)

Llogaret amb església, que ja figura escrit així en el Mapa Despuig; és

petit: el nomenclátor oficial de 1950 només li reconeix nou habitants; pero
Coromines el comprová d'oida binieguál). Potser és casual que una de les
cases del llogaret es digui Son Gual (Mascaró), o bé aquest nom ve d'aquell
en forma trivialitzada. Tampoc no sembla teñir consistencia l'atribució a un
Bernard Agog que fa Quadrado (Rep., 540) i que Amengual retoca en Ben-
Agog (Gram. Mal., 245) i sembla que fins hi ha qui ha volgut cercar-hi els
Gog et Magog apocalíptics. Deu ser bonament un NP arábic, de la robusta
i general arrel cwl; certament també arrelada en el parlar deis nostres mo-
ros, com sigui que RMa. hi registra l'adj. auuál «forte»; més precisament
podría ser un nom propi de formació adjectivada en -i, car a Algéria hi ha
avui el nom d'home cAuali (Gouv. Gen. Alg.), i en els mots d'aqueixa es-
tructura el vulgar magrebí recula l'accentuació a la penúltima.

AI AMANS (Lloseta, Malí. 10, h-1)

Terrenys propers al torrent de s'Estorell, que donaren nom al Comtat

d'Aiamans. Pertanyé a Arnau de Togores, i a Josep Togores, militar, huma-
nista i bon poeta català (1787-1831).
Ens fa l'efecte d'un nom pre-romà. Potser un *AGINNOMANTIUM? ËS
sabut que la important ciutat d'Agén, vora el riu Garona, prové d'AGINNUM,
nom pre-romà, potser cèltic; i també s'ha suposat, amb bones aparences, que
tingui la mateixa etimologia el poblé d'Ain, a la serra d'Espadà, al sud-oest
de Castellò de la Plana. Seria un nom indoeuropeu, qui sap si d'origen cèl-
tic. La terminado ens recordaria la de Numantia, Salmantica, Armàncies,
 AIREFLOR

entre Ripoll i Ribes.12 D'AGINNOMANTIUM s'hauria passat a Aie{n)mans, as-

similai en Aiamans. Es pregunta Coromines si no podria venir d'un tal èti-
mon el nom de la ciutat à'Ayamont e (d'un genitiu en -MANTI eventualment)
a les boques del Guadiana entre maresmes i per tant lluny de tota munta-
nya, car entre una labial -M- i una emfàtica àr. / la â havia de sonar amb
fort matis posterior.
La documentario antiga à'Aiamans no escasseja. Se citen els habitants
«de Ayamans» l'any 1390, i el «pont de Ayamans» el 1419 (BSALin, 283b,
126a). Quadrado (Conq., 531) i JJAmengual (Gram. Mail., 247) citen l'«al-
queria à'Iaman» d'un capbreu de 1389; i el «lugar de Ayamans» figura en
docs. de 1452 i 1511, usats per Quadrado en For. y Ciud., 321.
Altres possibilitats que Coromines s'ha plantejat, no les troba accepta-
bles. El plural del mot aràbic que significa 'jurament', yamîn, es aimân (RMa.
445.2f., PAlc. 281 £12), i veiem que feia un paper en l'onomàstica dels
moros d'Alandalus, perquè un cAbd al-Màlik Ben Aiman, o sigui 'Abdel-
mèlic el dels juraments', figura en la Història dels Jutges de Cordova per
Al-Husani (p. 67 del text ar.); però no sols hi trobariem a faitar la vocal
de la sillaba -ia-, sino que la â no oberta per lletres emfàtiques sonava é,
i més tard i (aymîn transcriu PAlc.). Certament hi ha Al-Yàmànî per de-
signar el fili del Iemen, però les aa hi sonen e, i no havent-hi vocal llarga
en la sillaba penùltima no podem esperar que s'hi reculés l'accent en vulgar.

AIREFLOR (Sencelles, Mail. 18, h-18)

Figura en el Mapa Despuig, en un document de 1511, 13 i ja s'esmenta

entremig de Canarossa i d'Alaró i els Ruberts en un de 1451 (QUADRADO,
F. y C., 255). Indubtablement mossàrab, i ha de venir de AREA FLORUM
'jaç o parterre de flors'; per tant fora millor escriure-ho Airaflor. Recordem
que area ja figura en Varrò amb tal sentit, parlant de jardins i horts: «in
hortis --- spatium quadratum et oblongum, cetero solo altius, ubi semina
jaciuntur» (Forcellini-Perin). Per al significat, cf. Forlàritx FLORALES, que
potser té el mateix sentit si bé en plural.

12. Vid. Joan COROMINES, Tópica Hespérica. Estudio sobre los antiguos dialectos,
el substrato y la toponimia romance (Madrid, Gredos, 1972) i, 15. També Joan COROMI-
NES i J . MASCARÓ PASSARIUS, Aproximado a la toponimia balear, «Butlletí de la Societat
Onomástica», núm. x (1983), p. 29.
13. J. M. QUADRADO, Forenses y ciudadanos (Palma de Mallorca, Imp. Tous, 1939),
reedició, p. 353.
AIXAT

AIXAT, Rafal (Montuïri, Mall. 27, ¿-12)

Vella possessio ja mes prôxima a St. Joan de Sineu que a Montuïri. Ja

figura R. Axai en el Rep. (20) dins el terme de Sineu, i Quadrado (Conq.,
467), l'interpreta «la ribera»; i el retrobem amb el mateix nom en un do-
cument de 1511, que tenim anotat de Montuïri, i potser citarem en l'arti-
cle d'aquest nom; ja Coromines admetia d'origen aràbic en E. T. C. i, 270.
En efecte ha de ser rahl as-Satt 'rafal del Xatt\ mot ben conegut («bord,
rivage d'un fleuve»), i ben documentât en l'àrab dels nostres Països (RMa.,
trad, «litus» i «superfluere»). Només fa escrupol que alii no hi hagi riu ni
corrent d'importància. Pero es coneix que els nostres moros l'usaven per
extensio parlant dels paratges ben regats i ufanosos. Car l'alzirenc Aben-
khafadja i el Himyari, p. 126 (segles xin-xv), anomenen as-Satt com un
dels très paratges de gran bellesa que hi ha en els voltants d'Alzira.

-ÀIXER, Bini- (Mao, Men. 8, i-2)

Nom de quatre alqueries: Biniàixer de sa Punta o ses Cases Velles,

B. Gran o de ses Piques, B. des Fasser i Camp de Canons de B.
Antoni Ramis14 la documenta en el segle xvi i ho escriu Biniaxer. L'Ar-
xiduc cita Teulera de B. i Serres de B. (Die Balearen, versió cast., n, 116
i 352).
Tenint en compie la forma antiga, no es deu tractar del conegudissim
nom femeni CÀyisa, sino potser d'un °Àsir (registrai amb la pronùncia Acher
en Gouv. Gen. Alg. 5, A).

ALAIOR (municipi i ciutat, Men. 7, g-7)

L'etimologia donada per Eguilaz manca de tot valor. Deu èsser una eti-
mologia popular a causa de la vaciHació entre illa i isla.
La forma Yhalor és la mes antiga, any 1301,15 data ja intuida per mos-
sèn Josep Salord i Farnés.16 Després, a través deis segles fins al xvin, apa-

14. A. RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).

15. Florenci SASTRE PORTELLA, El Pariatge de Menorca de 1301, «Mayurqa», núme-
ro 2 0 (1984), pp. 141-154.
16. Josep SALORD I FARNÉS, El Pariatge fet pel senyor rei En Jautne sobre la Pabor-
dia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre Vermeil (Ciutadella, AHès, 1961). El
Pariatge, «Monte Toro» (gener-febrer 1961), pp. 2-4.
 ALAIOR

reix amb les grafies més diverses, que aquí relacionem per ordre alfabêtie:
Alayhor, 1464.
Aiayor, 1601, 1610, 1627, 1629, 1631, 1673, 1677, 1682, 1760, 1770,
1784.
Aleor, segle X V I I I .
Aleyor, 1792.
Atlor, 1349.
Hialor, 1402, 1423, 1424, 1434, 1499, 1550, 1561, 1589, 1591, 1603,
1674, 1675, 1676.
Hialahior, 1602.
Hihalor, 1434.
Hilayhor, 1560.
Hilayor, 1587, 1591, 1592, 1593, 1599, 1605, 1625, 1530.
Hyalor, 1459.
Hylayor, 1592.
Ihalor, 1304, 1555.
Ilayor, 1585, 1590, 1600, 1601.
Leyo, 1792.
Yalor, 1550, 1555.
Yhalor, 1301, 1553.
Ylaor, 1472.
Ilayor, 1429.
Yslaor, 1611.
Vila de la O, 1768.17
La impressió és que es tracta d'un nom pre-romà; concretar més és
arriscat. Recorda vagament el nom à'lluro, que deu ésser alhora la forma
etimológica del mallorquí Alaró i d'Alarona, suburbi de Mataró, que com
és ben sabut s'anomenava lluro en els temps deis romans. Altres semblan-
ees son més vagues i incertes: Oloron, en el Bearn, illa d'Oleron, a la Ven-
dée, els diversos Llerona o Llorona del Principat; Llauró del Vallespir.
Tôt aixô sembla formar un complex amb una base no gaire diferent de
Il(á)uro; i hi ha encara Ilerda, Olèrdola, Olorda, etc. No es veu possible
fonèticament que la forma més antiga a què hem arribat, Yhalor, es pugui
identificar gaire amb aixô. En canvi hi ha molta més semblança amb la base
Aid-, que és comuna a tota una série de noms pre-romans hispànics: els
dos Aielo valencians, el base Ayala; i, a l'extrem sud del País Valencià,
una forma originaria Ayella, sembla haver donat el nom de la vila xurra

17. «Als quatra de Janer de mil set sents seixanta y vuit es donà eclesiástica sepul-
tura en lo fosar de esta Iglésia parroquial de Sant Francesc Xavier de Formentera al ca-
dáver de Gaspar Monjo de la Vila de la O, en Menorca. Rebé els Sants Sacraments. Cos
per amor de Déu.» (Joan M A R Í CARDONA, liles Pitiüses. Vol. N I : Formentera. Eivissa,
IEE, 1983, p. 251.)
ALAIOR

d'Elda i de les valencianes Nov-elda i Novetlè. Sembla que Alaior té el ma-

teix tema amb l'afegiment d'una terminació -or; car un canvi Aialor >
Alaior pertany a un tipus de metàtesi corrent; tal passa parcialment a e,
com és habitual en àrab vulgar dins aquest encontorn fonètic, en aqueixos
noms valencians, i en algunes de les variants que hem vist del nostre.
En les tenebres que embolcallen els llenguatges ibèrics és clar que no
podem concretar més detalls i que fer referència a noms bascos com Egi-
leor és una pura vaguetat. Altrament remetem a l'article aulaga del DCEC,
i a argelaga del DECat.

ALBAIDA, s' (es Mercadal, Men. 7, d-8)

Nom d'una alqueria, d'un puig i d'una plana.

Significa, en àrab, la bianca.

ALBENYA (Algaida, Mail. 35, a-1)

Possessió, ermita, partida i alqueria, sota el Puig de Randa (27, i-7).

L'«Alcheria d'Albenia» ja figura en el Rep. (35), entre les del terme de
Montuïri. Ja Quadrado li atribuí etimologia arábiga traduint «casa de cal
y canto» (Conq., 485), i així s'ha anat repetint suposant-li una base arábiga
-al-bénia (Moli, C. T. M., AlcM). Sens dubte l'arrel àr. bny 'construir' ha
estât viva sempre i pertot. Sobta veure que es pronuncia dubánd amb ê
neutra, com vaig comprovar en els llocs i com ja anotava el C. T. M. ; cosa
ben insòlita en els arabismes: al més sovint en aquests hi ha è, algunes ve-
gades é (Binisalèm, Binif èia, Biniatzént, Binitaréf: sénia o sènia, séquia o
sequía o síquia, etc.; només sé un cas de á, Dêfla, poss. de Sineu, bastant
segur: cast, adelfa, àr. dafla; Bolêda i Bmifalêt son excepcions que s'expli-
quen per la influència de sufixos catalans tan trivials).
Però sobretot el fet és que el dérivât d'aquesta arrel, amb sentit adé-
quat, té en àrab real una forma diferent de la suposada. El mot que donen
per a 'edifici' RMa. i PAlc. és bunian; detallant més, en PAlc. trobem «edi-
ficación arte: bunî», «edificador: bennì», i en el sentit concret «bunién»
concretai «edificio, la mesma obra» (228¿34ss.); RMa. porta certament bi-
uta en la primera part, traduint «complexio, edificado» (p. 41); però per la
segona part, més precisa, veiem que btnia només l'admet en un sentit, vague
i abstracte, de 'conjunt de coses' («complexio»), mentre que per a «edifi-
cium» només admet bina (pl. abniya) i el diminutiu bunayya-, amb altres
 ALBERCUIX

mots de la mateixa arrel, bunà, mabnà i el verb banait (p. 36). La vocalit-
zació bénia és enterament infundada (car aixô seria amb fatha, no pas
bînia, i aquell no es troba en cap font arábiga); és ciar que ni buniân, ni
binà, etc., no serveixen com a base fonética à'Albenya.
A Coromines li cridà l'atenció la importancia de la Font d'Albenya, sub-
ratllada pels seus informants i també per Mascaré (27, i-7). Creu que el
mot designa bàsicament les aigües de la font, i que és mossàrab. Un nom
ALBINËA (o -IGNA?) pogué designar el bassal, aHudint a la blancor de les
aigües (cf. el que hem dit à'Aubassauba). Més aviat, potser, BANËA neutre
plural de BALNEUM, que en llatí vulgar i romànic apareix universalment en
la variant baniu. Dones, un nom com Banyoles, Banjos, Banyols, désignant
estanyols o bassals o estanys o platges, on hom de vegades es banya o al-
menys es mulla; és ciar que l'arabització de Á com a é és un fet adotzenat,
en els mossarabismes

ALBERCUIX (Pollera, Malí. 2, c-10)

Important i antiga alquería a l'isime de la península de Formentor

(escrit Aubarcuix sense la -t- en el Mapa Despuig, com sol fer aquest,
grafiant Mortix, etc.), forma arabitzada del mossàrab albergos 'albergs',
DECat i, 147<*42-57). Encara que -uc és pronuncia avui comuna (com cons-
tata Mascaré 1979-88, ratificant el seu mapa), la pronuncia -ús (cf. Bertuix
en un cronista de la Conquesta citat pel dicc. Aguiló), també és real, segons
la rima del gran pollencí Costa: «Mentres, ja fluix, / lluitava aquest, dins
Albercuix / prenia terra / lo rei En Jaume» {De l'Agre de la Terra x,
v. 82). No és estranya la vaciHació, venint de -s.
No sois comuna, però, sino predominant, per més que Pons i Marqués
també ens ho pronunciés amb -c (1919); però J. Busquets i Mulet ens deia
que amb -s ho sentia a l'«amo» de la possessió, i hi coincideixen AMAlco-
ver (BDLC xvi, 186, AlcM), la grafia de Quadrado i del Despuig; i ja les
formes antigües. Gilabert de Centelles, el 13-X-1349, fa a saber al Cerimo-
niós que part de les tropes de Jaume de Mallorca han desembarcat «en el
punt de Albercuix», prop de Pollen^a (cita del Vi. hit. de Villanueva, xxi,
en JMBover, BiEscrBal. i, 397b); P. Serra, BSAL iv, 157b, diu que la
flota de Dragut, l'any 1550, es va ficar en el Caló «detrás de la punta de
Albercuix». L'etimologia HARIBERGOS ( > albergs) és la certa, amb l'arabit-
zació de la G oclusiva com q\ i l'evolució arabitzant, amb -s i trasllat de
l'accent (com en Cugullutx, Hortalutx, etc.); descartem la identificado amb
una alquería Biuchus o Buclus, nom d'aspecte antroponimie aràbic, entre
les d'Inca en el Rep., que Quadrado ja posa en dubte («algunos la reducen
ALBERCUIX

a Alb.», Conq., 463, 454). L'ús d'alberg en toponímia balear resta viu: per
exemple ets Albergs V ells és una tanca important des Migjorn Gran (Men.
6, h-8), nom del qual reconeixem vell arrelament i popularitat pel fet que
Coromines en recollí diverses pronúncies alterades en els seus informants:
adz ubfrz vfis, e. a¡¿,bfrzv~is, e. ubr~z v., e. 9braz v. Al terme de Ferre-
ríes també hi ha la possessió «s'Alberg Vell», que, en la pronúncia popu-
lar, ha quedat convertit en Sobrevei.

ALBLEGALL, s' (Alaior, Men. 7, i-7)

Hi ha tres possibilitats d'interpretació d'aquest nom:

l.ª Una, que contengui el mot Alberg, cosa que en si no és gens im-
probable; veg. les cites donades s. v. Albercuix.
Pero que seria el segon component? En tot cas no podria ésser gall
del llatí GALLUS perque no donaría la final i sinó ll; tampoc no sera un de-
rivat amb el su:fixall, perque no seria acceptable una derivació amb tal su-
fix. Seria dones l'adjectiu gai 'alegre', etc.? No ho creiem perque l'adjec-
tiu gai no ha pertangut mai al fons popular de la llengua catalana, i sempre
ha conservat algun regust dels seus orígens trobadorescos.
2.ª Si no conté Alberg, ¿podem fer gran cas de la grafia Balagay, que
se'ns dóna com antiga? Aquesta forma coincideix curiosament ambla forma
primitiva del nom de la famosa ciutat de Balaguer, que té una r afegida.
Tant els cronistes musulmans anteriors a la reconquesta de Balaguer coro la
Chanson de Roland ignoren aquesta r: aquells escriuen Balagay i aquesta
escriu Balaguet, pero totes dues formes han de remuntar a BALAGAIO; ve-
geu Coromines, que cita també el Coll de Balaguer, entre Tarragona i Tor-
tosa; tant el mot balee com aquests toponims són d'origen pre-roma 18 i el
sufix -AIO ho és també. ¿Seria dones també un BALAGAIO d'origen pre-roma
el nom menorquí? Suposició auda~, pero que ara ho sembla menys tenint
en compte la grafia Balagayde 1455,19 Albalagay del segle xvrn 20 i els Ba-
lagay de Mallorca citats després; i Valagay que citem a (Son) Brondo.
3.ª Donat el fet que barquera és un nom corrent en el camp oriental
de Menorca i amb arrels antigues, i que en el Principat té molta més ex-
tensió encara, i se'n troba documentació, des de temps immemorial, en cata-
la i en els dialectes del sud, i del nord, de Fran~a, amb la provada etimología

18. DECat, s. v. balee; E. T. C. 1, 225, 226.

19. «El Archivo Municipal de Alayor».
20. Noticias de 1829.

22
 ALBOCASSER

celtica VERCARIA, no és gens inversemblant que a Menorca ja vengui de

temps mossarabs. Llavors s'Alblegall podría sortir d'al-berqai(r).
D'ésser així, el signi:ficatd'Alblegall seria la barquera. En tot cas no
seria llegítim posar-hi obstacle a causa de la falta de a final: sigui per un
neutre originari -ARIUM o per un nom coHectiu arabic en -air extret del nom
d'unitat en -AIRA.
A l'ACA 21 trobam un Balagayi BalagayJusanu, Mall., a. 1247. Mallol 22
el documenta l'any 1405 i escriu Sesbalagay.Antoni Ramis·23 diu que les
formes més antigues són Aubalagay,Albalagayi Balagayi el doc. l'any 1455.
En el segle xvm 24 ho trobam escrit Alblegay i Albalagay. Hernández
Sanz24 ª cita el camí de s'Aublegay.
Avui, el poble pronuncia Sublegai.

ALBOCASSER (Manacor, Mall. 36, b-8)

ldentic al més important Albocasser, vila del Maestrat, no pas de Cas-

telló. L'etimologia és probablement arabiga, pero el mot termina en -r; Co-
romines no té constancia que hi hagi cap nom de persona Qa#y (Asín), pro-
bablement hi ha confusió amb Qásim del qual ve Benicassimi que és nom
ben conegut;25 pero en cap cas pot explicar la -r d' Albocasser. És versem-
blant que sigui nom d'origen arabic i que contingui l'arab Abu, que primi-
tivament significava pare, pero que també ha funcionat com a mer expo-
nent gramatical. El més versemblant és que els dos noms vinguin d'Ab~'l-
Qa!r, que pot significar 'el de l'alcasser', 'el poble de l'alcasser'.
Ramon Rosselló26 doc. l'any 1242 i diu que abans s'anomenava Beni-
boxarra. Poveda 27 registra alq. Albocasse l'any 1246.

21. Reg. 343, ff. 236v i 323v.

22. Joana M.ª FERRERMALLOL,Dues cartes catalanes (1980}, p. 95.
23. Antoni RAMISI RAMIS,Noticias ... , fase. rv, p. 9.
24. A.M. A. (Arxiu Municipal d'Alaior), Llibre de manifests (1738) i Estims de los
bens de los individuos habitants en la vila de A/.ayor y son terme en virtud de Orden del
Excm. Sr. D. Charles Stuart ... any 1799.
24a. Francisco HERNÁNDEZ SANZ,El Archivo Municipal de Alayor (Maó, Imp. F. Tru-
yol, 1917), p. 265.
25. Probablement hauran impres y per m lletres molt semblants en l'alfabet arabic.
Hi ha un qasi en Gouv. Gen. Alg., 202a, pero amb sin i no pas fad, i no hi ha Belkaci allí,
ni res d'aixo en Hess ni en Littmann.
26. Ramon RosSELLÓVAQUER, Cronic6 felanitxer, 1228-1399 (Felanitx, Ramon Llull,
1984 ), pp. 13 i 178.
27. Angel PovEDASÁNCHEZ, Repertori de toponímia arabo-musulmana de Mayurqa
segons la documentaci6 de la Ciutat de Mallorca·(1232-1276/1229-1300) dins Fontes Re-
rum Balearium, III, p. 89.

23
3.
ALBORAIET

ALBORAIET (Campanet, Mall., escrit Albaraiet, 10, c-9)

Possessió important i velia, que Despuig escriu Alboreiet, i Quadrada

Alborayet, identificant amb un rabal del terme de les Muntanyes, grafiat
vàriament en el Rep., Alboroy, Alboroz o Abujuz (36, 113; Conq., 489).
Sens dubte d'etimologia arábiga anàloga a la ¿'Alboraia, vila important de
l'Horta de València, ja sovint citada en el Rep. valencia, amb diverses va-
riants gràfiques, que cita S. Sivera, Nom., 29 (una d'elles Alborayet com el
mallorquí); n'hi ha un homònim L'Alboraia partida de Cullerà, recollida en
l'enquesta de VOnom. Cat., uns 30 km més al SO. Es tracta de al-b^àiga
diminutiu de bur g 'torre'; també hi hagué burâig masculí com a forma d'a-
quest diminutiu, dualitat comprensible donada la terminació del primitiu
burg que li donava aparença masculina, tot i que burg era excepcionalment
nom de gènere femení en àrab classic; d'aquesta forma del diminutiu ve
Alborache, poble xurro de l'arxiprestat de Xiva. Les diverses variants del
nom mallorquí en el Rep. podem entendre-les com grafies imperfectes del
diminutiu masculí al-buraig amb pronùncia velar de la a darrere r (o en part
com a anaptixi del primitiu al-burg}. La terminació á'Alboraiet no l'hem
d'interpretar com un diminutiu caíala, segons creu Asín (Contr., s. v.), sino
com a plural al-buraigat, del tipus regular dels plurals aràbics dels feme-
nins en -a.

ALBRANCA (es Migjorn Gran, Men. 6, e-9)

Evidentment mossàrab, molt més tenint en compte que al costat mateix

hi ha el Hoc d'Albranxella, clarissim diminutiu romànic di'Albranca, amb
l'evolució tipicament mossàrab de CE en txe.
A. Ramis28 la documenta com a del segle xiv, però la mateixa evolució
fonètica dels noms demostra que són anteriors a la invasió musulmana.
El nom ha de venir de BARRANCA pre-romà, pròpiament nom del bar-
rane d'Albranca, veg. l'article barrane del DECat.
Els sarraïns ho pronunciaren al-baranka adaptant-Io al sistema morfo-
logie de l'àrab i els catalans en feren Albranca per ultracorrecció de l'ara-
bisme br- —> bar-.
Ramon Rosselló29 registra un Rafal Albranca l'any 1452. El Llibre
del Rep. (f. 4v, Busquets 719) en el terme de Ciutat cita Alcaria albaran-

28. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).

29. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Llibre del notati de Ciutadella Jaume Riudavets, 1450-
1453 (Menorca, Conseil Insular, 1 9 8 2 ) , pp. 1 3 i 1 8 . El RCLQ posa Albarrancha.
 ALCADENA

29 bis j-jj hagué, dones, un nom mallorqui, homònim del nostre topònim
de Menorca.
Els noms de les dues liles aporten una brillant confirmado de l'etimo-
logia demostrada en el DECat, que, amb pueril grecomania, voldria negar
cert «toponimista» ignorant voluntari de les normes elementáis de la lin-
güística —en mostrar l'antic, i general, arrelament d'aquest indoeuropeisme
pre-romà a totes les terres catalanes.

ALCADENA, s' (Alaró, Malí. 9, £-10)

Nom d'un puig; i d'una alquería anomenada també Son Cadena. El

Mapa Despuig registra Eucadena i al costai Eucadenete, tal vegada la pos-
sessio coneguda avui per Son Coco. Les e inicial i final del Mapa Despuig
no tenen importancia perqué en la nomenclatura de Despuig hi ha molts
de casos de e en lloc de a, quan hi ha el valor de 9. Des del punt de vista
geografie fa impressió la parella que formen el puig de s'Alcadena i el puig
d'Alaró, de forma enterament pariona, a una i altra banda de l'important
torrent de Solleric, pas obligat de migjorn a tramuntana.
Aucadena deu venir &Alcadena, que és una forma tradicional i encara
en ús. La visió deis dos puigs, de 817 i 822 m d'altura, és la de dos cims
bessons, en un deis quals (puig d'Alaró) hi queda el gran castell roquer;
i no és inversemblant que en l'altre hi hagi hagut una posició de guaita i
defensa, perqué la mateixa estructura del puig de s'Alcadena en fa una for-
talesa natural pràcticament inexpugnable.
La meva impressió és que Alcadena originàriament fou el dual aràbic
de la paraula qalcat 'castell' o sigui l'origen del topònim tan corrent Alcalá;
el dual d'aquesta paraula és qaVatain (com és sabut l'àrab hispànic usava
quasi només el cas oblic del dual). Recordem-nos que el nom de la comar-
ca valenciana d'Alcalatén prop de Castellò de la Plana, des de Llucena cap
al sud, ve del mateix dual al-qalcatain 'eis dos Castells'.
És ciar que això implicaría la hipótesi que Alcadena s'hagués aplicat
en temps deis moros conjuntament el puig d'Alaró i el puig de s'Alcadena,
i que en fer-se el gran castell, aràbic primer i cristià després, en el puig
d'Alaró, el nom aràbic deixà d'aplicar-se-li, i el nom Alcadena va quedar
només en l'altre. Hi ha una dificultat fonètica, la / intermèdia ha desapa-
regut d'una manera sorprenent. Una explicado és que hi hauria hagut un
fenomen de tipus inductiu, sigui una haplologia o alguna mena de dissimi-

29 bis. Joan COROMINES i J. MASCARÓ PASSARIUS, Aproximado... (BSO), x (1983),

pàgina 31.
ALCADENA

lació. L'haplologia, com és sabut, consisteix a eliminar tot sencer un sector

siHàbic quan n'hi ha dos de molt semblants un darrere l'altre. Aquest fet
fonètic, com hem de suposar, no és deis més corrents, i alguns el qualifica-
ran d'anòmal. Cosa que induiria a dubtar de tota l'etimologia.
Hi ha documentado antiga del nom Alcadena. Guillem Pong diu
30 31

ì'Alcatzena; és probable que les primeres mencions facin referència a la

alqueria que pendria nom del puig, i en Guillem Pon? el pendria de l'al-
queria.
L'any 1374 s'esmenta el puig de la Alquetzena. No cai dir que la
32

diferència entre ca i que manca totalment d'importància i és exclusivament

deguda a la pronuncia del tipus del català oriental 3 — a, e. Aquesta grafia
tz si no s'explica augmenta els dubtes que afecten tot el problema. Si l'è-
timon aràbic hagués tingut la lletra arábiga dai (o sigui 3) es compendria
per si sola la dualitat d¡tz.
Si fos aixi, la nostra etimologia quedaría destruida; però és un ètimon
tan versemblant que dubto que hàgim de pendre seriosament la suposició
d'aquest so aràbic. I en tot cas el dubte que crea la grafia -tz és només un
detall menut dins la probabilitat general de l'etimologia 'les dues fortaleses'.
Potser estem en presència del resultat del fenomen dissimilatori que
hem indicat abans. Si es tractés d'una dissimilació es podría interpretar que
la segona l es va dissimilar primer en 3 i després aquesta 5 ha caigut,
però els escribes del segle xiv tractaven de representar-la amb el dígraf -tz-.
0 potser dependria del fet que es tracta d'un ta marbuta, fonema en vies
de desaparició, ja desaparegut en noms balears com bunia l-fath > Benia-
fath (P. Xamena 35), Trebalúger, val. Calabana (per qaVa* al-barr), que
abans de desaparèixer del tot es devia pronunciar molt dèbilment i això
sera el que volen representar els escribes amb la -tz-. Tal com en el camí
des del listi DICENDO a dient es va passar a través de dizent.
Si hi hagués altres etimologies a la vista no insistiríem tant en aquesta;
però no sembla veure's res més de raonable. Examinem-ho, però.
Un mossàr. cañada, igual al cast, cañada, no explicaria -ena. ¿Potser
s'ha de relacionar amb l'àrab qantara que fa un paper tan gran en el lèxic
1 en la toponimia hispánica (Alcántara)? Concretament el plural qanàtir
d'on *Alcanàder pron. Alcanadaì Plural que no és hipotètic sino el plural
aràbic normal i que ha donat el nom del riu Alcanadre, afluent de YEbre
en el Somontano d'Osca. Hi hauria encara alguna altra possibilitat a base
d'aquest arabisme, com ara el diminutiu qonáitir. Amb aquest els entre-

30. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Historia d'Alaró. Segles XIII-XIV (Palma de Mallor-
ca, Gràfiques Miramar, 1 9 7 9 ) , pp. 1 2 0 , 1 2 8 i 136.
31. Ibid., pp. 19, 35, 44, 84, 131 i 135.
32. Ibid., p. 130.
 ALCAIDÚS

bancs fonètics salten a la vista; i amb aquell quedaria almenys el de la e

i una metàtesi quasi inconcebible.
Ara bé, el nom de YAlcadena es repetia a Evissa, en el d'una alqueria
antiga, avui obsolet segons sembla: «Chariam Alchadinie» en el quartó de
Xarc (Orient) que llegeixo en la lin. 81 de l'originai del Repartìment del
segle x i i i ; paratge també muntanyós i amb cims fortificables; si veiem, rao-
nablement, en aquesta grafia -inie una llatinització de -ein, tenim un nou
indici que en l'àrab vulgar de les Illes era corrent la reducció, que hem pos-
tulai, de l-datàin en -atàin. L'anòmal despla^ament accentuai de d-qalea en
al-qalàa > Alcalà que veiem a tota la Peninsula, testificant la influència per-
torbadora del violent fonema semitic cain, pot ajudar a compendre que en
Alcadena es produissin aqueixes altres evolucions fonètiques de tipus in-
sòlit.

-ALCALÀ, Bini- (es Mercadal, Men. 3, g-1)

L'aspecte és d'un nom aràbic, Beni al-qalca 'filis del castell', 'els del
castell'.

ALCAIDÚS (Alaior, Men. 11, b-11)

Nom de quatre antigües alqueries: Alcaidús de Dalt o d'en Flaquer;

A. d'en Carreres; A. d'en Fàbregues i Sant Vicenç d'Alcaidús; i d'uns an-
tics pous, possiblement prehistôrics33 al peu de les cases d'aquestes alque-
ries i ran de l'antiga via romana Magona-Iamona. El nom d'Alcaidús ha
donat els diminutius Alcaidusset i Alcaidusset de Sant Josep, i Alcaidussó.
De l'àrab qaydûs, variant de qàdûs, 'conducte, cano, caduf', tots tres
relacionables amb els pous, d'antic coneguts i utilitzats (de qàdûs ve el ca-
talà caduf).
Pel que fa a les formes amb ay al costat de les variants amb à, veg. la
nota dels diccionaris de Coromines.34

33. J. Mascaró Passarius, Historia de Menorca, vol. iii (Menorca 1982), pp. 3-37.
34. Vid. Joan Coromines, Entre dos llenguatges, vol. ni (Barcelona, Curial, 1977),
página 125.
ALCANADA

ALCANADA (Alcudia, Mail. 7, h-4)

Illeta davant la costa E. de la península d'Alcudia, i possessió enfront

de Pilleta, a 5 km E de la vila. El Nomenclátor de l'Inst: Geogr. y Estad.,
de 1950, en diu Aucanades en plural, assignant-li quatre habitants, segura-
ment com a nom de les diverses cases que en depenen. Ja figura, si bé no-
més com a nom de la illeta, en el Mapa Despuig. Crée que es tracta d'una
forma del mot aràbic tan conegut al-qântara 'el pont'; més aviat del plural
al-qanâtir 'els ponts' (que no del diminutiu qonâitara, en qué també po-
dríem pensar, vist que PAlc. registra qanaytara com a forma vulgar del di-
minutiu, i canátir com la del plural). Del pl. qanâtir ve el nom del riu Al-
canadre, afluent del Cinca, i d'un poble de Rioja vora l'Ebre. Pot compen-
dre's com a nom d'alguna roca costera de forma singular (Belot atribueix a
qántara també les accepcions «arcade» i «grand édifice», no sé si atribuïbles
a l'àrab andalusí); o simplement per pontets que s'improvisarien, més o
menys ocasionalment, entre la illeta i la costa; Mascaró observa que havent-
hi un centenar de métrés entre la costa i la illeta, no podem pensar gaire
que s'hi fes un pont; tanmateix, potser algun pontet de barques? o almenys
un ús figurât: com quan diem 'fer un pont', per unir vàriament una cosa
amb una altra o fer-se passeres d'ací allá, per anar sovint a un lloc; i tam-
bé a aixô pogué obéir la variant Aucanades en plural.
Quadrado (Conq., 459), si bé molt vacillant, suggerí identificar amb
Alcanada un Rahal que apareix en el Rep. del terme de Pollença, amb gra-
fies dubtoses R. Albecanata o Aben-T anata. Si la lectura i la identificado
d'aquest nom escadusser estigués una mica assegurada, hauríem de pensar
millor si el nom d'Alcanada pot venir d'un nom de persona aràbic, per més
que amb Aben al-Canata la dificultat fonética fóra ja gran i amb -Tanata
insuperable; altrament tampoc no es veu cap NP satisfactori per a aixô en
àrab; hi ha Qenadîl, Qenadlî i Be'l-qenâdîl entre els noms d'home algerians
(Gouv. Gen. AIg., res d'aixô ni tal arrel en Hess), perô és ciar que aixô no
té estructura arábiga, i fins deixant a part la divergèneia fonética, la proba-
bilitat que aqüestes formes es fundin en manlleus berebers o romànics, aug-
menta la improbabilitat que tal nom existís entre els moros de Mallorca.

ALCANELLA (Escorca, Mail. 5, e-7)

En el Mapa Despuig figura Eucanella i Eucanelleta. Joan Ferragut

{Descripción de Selva, 1838) parla d'una «elevada penya que da en el pre-
dio Eucanella». Ja n'hi ha documentado des d'antic: alq. Alquaneyla, alou
del Temple, any 1335 (R. J. MESTRE, Hojas de Lluc, núm. 29, pp. 7, 9);
 ALCANELLA

torrent D'Alcaneyla, any 1 3 4 1 ( J . OBRADOR SOCIES, Marginalia, 1 9 8 7 , pá-

gina 157).
A la part o trajecte central del vessant meridional de la Serra de Tra-
muntana trobam dos noms importants que terminen en -anella: Maçanella
i Alcandía (prescindint de ses Fontanelles i del puig de ses Fontanelles,
perqué és un nom adotzenat que es repeteix en totes les terres catalanes
i d'altres). Perô Maçanella en diverses fonts del segle xin apareix en una
variant com ara Maçarella; en el Llib. del Repart, (ed. Bofarull 82) Mas-
sarella igual que a un document de 1242,35 Massareila, 1240,36 i potser
Maizarella, 1230 37 Hi ha, dones, una vaciHació r¡n que suggereix una dis-
similació l-U donant per una banda r-ll i per altra banda n-ll. Llavors, la
forma primitiva ha d'ésser Massalella, que ens porta a veure-hi l'element
massai- repetit en moites dotzenes de noms de lloc de la Península provi-
nents de l'àrab i els molts que ja vaig citar; 38 ultra Massalcoreig, Massa-
nassa, Massalali; Massalari és un tossal molt conegut de Valldigna i s'escau
que hi havia també una alquería Maxalari a Mallorca 39 Provinent de l'àrab
manzal 'hostal'.
El segon component seria el nom aràbic de la divinitat, en variant illeh,
élleh, que apareix en noms com Fondeguilla, Fatarella, el menorqui Maça-
rella i alguns altres.
El nom de Déu hi figura en carácter ponderatiu o superlatiu, o sigui
que Manzal ílleh significarla literalment Thostal de Déu', i en realitat 'hos-
tal sublim, magnifie'. Vegeu els casos parallels de Macarella, Safragell i al-
gún altre que estudiarem.
Será dones el mateix cas el á'Alcanella? La forma primitiva d'aquest
bé sembla que ha d'ésser Alcanella, perqué el canvi à'Ale en Auc és molt
corrent a les liles (veg. Alcadena, Alcanada, etc.).
Efectivament, la forma antiga és Alcanella: Alcanela, 1280, citat com
a torrent,40 Alcanila, 1285, també citat com a torrent,41 Alcanella, alqueria,
1368.42
Aquí, pero, el primer element no és tan ciar: l'àrab difícilment s'hi pres-
ta. Compareu rabal alcalel,43 alcalel alachal (Cod. Cat.). Dones, potser al-

35. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Inca i Selva en el segle XIII (Palma de Mallorca 1978,
edició ciclostilada), p. 12.
36. Ibid., p. 9.
37. Fontes Rerum Balearium, vol. i, p. 31.
38. Joan COROMINES, Entre dos Uenguatges, vol. m , pp. 161-162.
39. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Historia de Sant Llorenç des Cardassar. Segles XIII-
XVI (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978), p. 110.
40. Fontes Rerum Balearium, vol. n, pp. 3, 640.
41. Ibid., p. 638.
42. Ibid., vol. m , p. 366.
43. Prosper BOFARULL I MASCARÓ, Ll'tbre del Repartiment de Mallorca (dins Colec-
ALCANELLA
qal a ttlàh 'el castell de Déu' amb la trivial dissimilació l-l > n-l. D'altra
c

banda cf. Benicanella (un cop Benicanela), que figura en très documents, del
terme d'Artà, datats de finals de segle XIII, un d'ells del 1298. 44

Cal advertir que l'ûs de l'article aràbic no és correcte davant un nom

en estât constructe. Perduda la noció de l'etimologia a causa de la », se li
afegiria al- secundàriament. Seria un fort vulgarisme, però tan repetit en la
toponimia balear, etc. (veg. infra Alcudia-Arrom, Aubassauba...), que de
cap manera es pot invocar contra la versemblança d'aquesta etimologia; cf.
Alfondeguilla variant de Fondeguilla.

ALCAUFAR (Sant Lluís, Men. 12, i-7)

Nom d'una cala, dues alqueries, un morro i una torre de defensa de
la costa.
Antoni Ramis doc. en el segle xv, Alcalfar. Cala de Galfar any 1405
45

(ROSSELLÓ VAQUER, Segle XIII, p. 84).

Es té la impressió d'un nom d'origen aràbic; com sigui que no hi es-
casseja l'alga i que al costat d'Alcaufar hi ha un accident de la costa anome-
nat s'Algar, tenim dret a suposar que els sarrains d'aquesta zona usarien
46

la paraula alga amb una fonètica arabitzada *alqa. Segons norma de la gra-
mática arábiga, se li hauria creat un coHectiu alq.
¿En dirien dones Alq ar-rahl = algar del rafal'?
l

I amb una espècie de metàtesi s'hauria canviat això en *Alqalhar?

Cal reconèixer que això seria una metàtesi ben increíble i no convence-
ría allegar que la complicado extraordinaria d'aquesta combinado de sons
ho hauria fet possible.
Estant provada l'existència de °ilq en l'àrab de Menorca per l'etimolo-
gia de Alcotx i Llucatx (V., infra, l'artide), convé cercar-hi un compost d'a-
quest mot Hlq al-bàr(a). Al-hàra és l'ètimon segur deis pobles d'Alfara
(Tortosa) i Alfara del Patriarca (València). Hàra «maison, quartier» (Be-
lot 146a), «village» en el Beqri, «rue» a Egipte (BOQTOR, DOZY, SuppL,
i, 334); Coromines trobà una nova confirmació d'aquesta etimologia d'Al-
fara en la seva monografia de Sueca. Ilq al-hàra 'la preciositat del barri'.
c

ción de Documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón), f. 5v, Bus-
quéis 720,
44. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIII, p. 52.
45. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase. iv.
46. Està situat en terres d'una antiga alquería que ha donat nom a d'altres: Rafalet
Veli, R. Nou, R. Petit, R. de sa Costeta, Estancia del Carni des Rafalets, i es Rafaletó,
 ALCONÀSSER
Aquí sense la -a, sigui per la pron. de -a com a -e en àrab vulgar (veg. Al-
putze i -Caubell) o per una espècie de nom d'unitat *hâr créât en vulgar.

ALCONÀSSER (Sóller, 8, f-3 8 a-9)

s

Petita possessió i rodalia, damunt la costa, ja no lluny del terme de

Deià; davant hi ha dins mar un illot anomenat Gali d'Alconàsser, unie
que figura en el Mapa Despuig, escrit «Gallo de Aleonase»: en efecte, la -r
és muda. En un doc. de 1560 ja està, però, documentada («mana que sian
conservadas les guardes de Alconàsser per ser molt necessàries», J. RULLAN,
Hist. de Sóller, n, 1875, 78). Coromines, tot admetent que sigui un ara-
bisme, dubtava, posant-hi un interrogant (E. T. C., i, 270), perqué es fa
difícil de trobar-li un ètimon ciar en àrab, per bé que la fesomia arábiga
del mot és evident. AlcMa, s. v., no creu en l'autenticitat d'aquesta -r (que
vol suposar deguda a una mera imitado de noms com Albocàsser o Bennàs-
ser).
Però sense altre fonament que l'etimologia que, a beli ull (i sense pro-
ves de fet), li atribueix: «al-kanáisa l'esglesieta». Seria, dones, el diminutiu
del nom, ben conegut entre els moros, de l'església cristiana (àr. clàss. kanî-
sa, pl. kanâ'is, RMa. 360.2, 170), canicies «iglesia por denuesto» (PAlc.,
282*36); aquesta és la pron. granadina de la var. kanîsiya, que és la que
Dozy documenta com a propia del Magreb, en una munió d'au tors (ii>
493b); el diminutiu d'això no el veiem documentât enlloc, i segons les re-
gles de la morfologia arábiga, si partim de la variant clàssica, seria, no ben
bé com diu AlcM, sino kunâisiya, i partint de la hispánica i magrebina, si
no ens enganyem, hauria de ser kunisáyya o cosa semblant; ni que hagués
estât com diuen ells, tampoc sembla possible que -aisa (i molt menys les
formes reals) hagués perdut la i o hagués sofert aquelles alteracions més
considerables; ni que la -r sigui arbitraria. Amb rao, dones, el Mapa Mas-
caré i Coromines han mantingut la grafia tradicional Alconàsser amb -r.
Sense perdre de vista la inversemblança que en aquells pendents vertigino-
sos, o en aquell illot de penya, hi hagués mai hagut una església —o esgle-
siola— cristiana o no.
Sembla, però, que ha d'ésser d'origen aràbic. Pensem tot seguit en l'à-
rab banzir, el nom aràbic comú i ben conegut del 'porc' i del 'porcell'
(DOZY, Suppl., i, 408¿; Belot 181*, RMa. 529, PAlc. 353*11); o més
aviat, en una altra forma d'aquest, com ara el diminutiu honáizar «puerco
pequeño» {PAlc. 359*23); i encara millor el plural que significa 'els porcs':
al-hanáztr (Belot, RMa., PAlc.) que segons les normes accentuais de l'àr. vg.
s'havia d'accentuar al-hanâzir. Fonèticament hi ha via oberta: car el h no
ALCONÀSSER
rarament s'imita com a k en romànic, la z de vegades apareix ensordida, i
fins, si preferim el plural hanâzir, no hi ha dubte que darrere h es podia
pronunciar una a ben velar (com hem pogut comprovar en molts arabismes
segurs). Details possibles, tots ells, si bé ens adonem que tots deixen dub-
te: car aquell ensordiment de la z, quan es produeix, és en principi de mot
(safrà, etc.), però en posició interna creiem que no; i pitjor pel costat se-
mantic: si bé és concebible que s'usés el plural 'els pores' per designar una
soil o cort de porcs, i això fora una bona designació d'aquells paratges rus-
tics, però tanmateix això agreuja el caràcter hipotètic (car els noms hispano-
àrabs de la soli, ja son coneguts, i diferents: nawîla o mareâd al-hanzîr,
PAlc. 351*29).
Potser es tracta més aviat d'un compost, semblant al que hem trobat
com a base probable d'Alcaufar. Com veiem a Alcaufar i a Alcotx, el mot
celq vivia en l'àrab baleàric amb el sentit de 'cosa rica, preciosa'; d'altra
banda fou sempre vivissima en àrab la rei nsr «aider, secourir, gagner la ba-
taille» (DOZY, II, 678^-79*; Belot 832b; amb dérivais en RMa. 640, i
PAlc. 160*12, 21; nasrî «triomphant», Boqtor; nasr «victoire, triomphe»,
Belot). És probable, doncs, que sigui una denominació ponderativa, simbò-
lica, com les que tant agradaven als nostres musulmans: elq an-nasr 'la ri-
c

quesa, el preu, de la Victoria'. La o i no a és un detail menor que no ens

pot torbar: potser an- sonaria an, a causa del q precedent i les altres emfà-
tiques (o bé per una forma amb l de l'article al-, en lloc de an-). Qui sap
si aquest preu de la victòria era un rafalet que donaven al guarda d'aquella
posició, com el que en el segle xvi hi hem vist posât pels cristians. Més
sobre l'àr. ilq/°elq a l'article Alcotx.
c

ALCOTX (es Mercadal, Men. 7, c-11)

Antoni Ramis el doc. en el segle xv amb el nom d'Olocaig, i Joan
47

Ramis amb el d'Alcoig.

48

Hem de suposar que aquests noms es pronunciaven Olokaig, i Alkoig.

Ara bé, aquell és evidentment el diminutiu aràbic d'aquest, però ignoram
el significat del mot, 1'única cosa que podem afirmar és que en àrab no
existeix ni l'arrel Ikg ni l'arrel lqg tampoc no hi ha lqg, lqg ni 'Ikg.
t
G c

Podría èsser una paraula estrangera adoptada pels àrabs. No es veu fácil
que hi hagi relació amb el nom d'Alcoi.

47. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase. iv.

48. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó
1915), p. 18.
 ALCUDIA

El que si existeix, i és molt viva i productiva, es l'arrel °lq, amb molts

derivats substantius.49 Entre molts: cilq «pretiosum quid»,50 «object pré-
cieux», «sac», «habit riche» (Belot) amb plural aclâq (RMa., °ulûq 1001
Nits). És clar que entre una c , una l i una q la i sonava ultraoberta, ç o
encara més. Potser aquest mot elq forma un diminutiu romànic, mossàrab
*elqutx 'perita preciositat' d'on Alcotx, i després nou diminutiu, aràbic:
c
oloqaig > Llucatx. Car, en efecte, és lukâc o luk- la forma en què el mot
ha prédominât modernament, i que documentem més en article a part.
D'altra banda, vegeu s. v. Alconàsser i s. v. Alcaufar, altres descendents de
l'àr. °ilq (pron. elk) en la nostra toponimia. Aquest arabisme Elea (en part
també Elcas plural) es documenta aixi mateix, désignant velles alqueries,
en diversos termes municipals, com a nom de fèrtils terres de la zona Xu-
quer-Gandia; entre altres una del terme d'Oliva (ja documentada el 1240);
vegeu Onom. Cat. i S. Sivera, Nomencl.
D'altra banda A. Ramis (Noticias, 1829, iv, 10) escriu Arcoig i Beni
Areoig. A l'Arxiu Municipal d'Alaior («Manifest», 1738) surt Posso del
Coig i Arcoig. Les variants antigues amb r seran simplement degudes a la
pronunciano morisca de la liquida con un so intermedi entre / i r. Es po-
dria pensar en un dérivât de cirq 'arreP però és forma minoritaria en la do-
cumentació, i no es presta gaire als compostos o derivats toponimics que
hem suposat. I no existeixen arrels aràbigues rqg, rkg ni 'rq, 'rk.

ALCUDIA, s' (Eiv., St. Miquel de Balansat)

Antiga alquería i paratge muntanyós, esmentat per MACABICH, Hist. de

Ibiza, vol. i, 139. Nom recollit per Coromines en l'enquesta local, amb la
pronùncia s êlkudtê'. accentuat a la i, no és, dones, el nom Alcudia, repetit
arreu. Ja antic, i en una forma que confirma aquesta separado: «Cariam
Alcudeya» figura entre les alqueries del «Xarc» (orient de l'Illa), en la li-
nia 83 de l'original del Repartiment; i a la linia 31, llegim «radicem montis
qui dicitur Alcudeya», nom d'un turó que romania en territori del quarto
de Benissàmid ( > Balansat), però passant-hi pel seu peu la partió d'aquest
amb el de Portmany.
No és l'àrab al-kúdya («podium» RMa., «cerro» PAlc.), però sí el seu
diminutiu kudâyya, que trobem també en PAlc. («cerro pequeño: cudéie»).
Però la cosa més intéressant en aquesta etimologia és el seu tractament fo-

49. J. B. BELOT, Vocabulaire Arabe-Français, par un Vére Missionnaire de la Cie. de

Jesus (Beirut 1883), p. 519, i Reinhart D O Z Y , Supplément aux Dictionnaires Arabes, il
(Leyden 1881), p. 161.
. 50. Ramon MARTÍ, Vocabulista in arabico (Florència, C. Schiaparelli, 1871), p. 532.
ALCUDIA
nètic català, que correspon a una espècie de «desmossarabització» del dif-
tong fi, com a igi > i. Hi havia, doncs, consciència entre els nostres pobla-
dors, encara en el segle XIII, que el mossàrab tenia §i o iji, on el català
n'havia fet t (miei = tnig). I aixi és com en repoblar-se la Conca de Bar-
berà, la forma mossàrab Pietra (ÀPIARIA 'abellars', duplicai del nom de la
vila de Piera, a l'Anoia) esdevingué Pira, vileta propera a Montblanc.

ALCÚDIA-ARROM, veg. Arrotn

ALFOGUTX, rafal antic que devia estar prop de Lluc (Mail.)

Nom que es deu haver perdut, però que interessa recollir com a testi-
moni dels topònims mossàrabs en -tx i accent despla?at. Figura Rahal Al-
fogutx en el Rep. dins el terme de les Muntanyes, 113, amb variant R. Al-
fugut, 37. Quadrado, Conq. 489, vol interpretar-lo com arabisme per «cam-
pos o prados», és pensant és clar en fuhùs pi. de fahs (RMa.), inacceptable
per la -tx i també per la -g-. Ha de venir del 11. FOCOS 'llocs habitats', ca-
talà ant. focs, amb un tractament parallel al de Cogullutx, Albercu(t)x, etc.

ALGAIARENS (Ciutadella, Men. 1, d-12)

Nom d una cala i d'una antiga alquería.
Probablement aràbic i de l'arrel g-yr 'canviar'. Molt possiblement un
dual, cosa molt freqüent en la toponimia (Alcalatén, s'Alcadena). Seria el
de giyâr 'permuta, barata'. 51

Tenint en compte que A. Ramis registra la forma Algayrens, de l'any

52

1474, potser seria més aviat un gayr de la mateixa arrel. De tota manera
es tractaria del dual Al-giyaren{i) (o -rein en cas oblic), i la s seria afegida
pels catalans; pron. ge, a causa de les emfàtiques ¿ i r ; amb el dual de
gayr no s'explica tan bé la segona a. En tôt cas, fonèticament no basta par-
tir del dual de gâr 'cova' (suggerit per Gayangos a Quadrado, Conq. 482)
ni de ¿airan que Steiger (Contrib. 240) deu suposar plural de gâr (quan, en
realitat, és giran).
51. R. DOZY, Supplément..., vol. n, p. 234, A .
52. Noticias...
 ALGENDAR

En el Llibre del Repartiment, f. 16r, Busquets 736, trobam una Al-

quería Mgairen dues després d'Alquería Rubinitx. N'hi hagué, dones, un
parónim a Mallorca.
L'any 1290 trobam les formes alcheriam Mgyayreny i Alguayreny. 53 M

L'Arxiduc d'Áustria escriu Cala Gairens. 55

ALGENDAR (Ferreries, Men. 6, c-5)

Nom d'un famós barrane i de dues alqueries. En el terme de Mao hi
ha un redol amb vuit alqueries del mateix nom: Algendar de sa Costa,
A. d'en Toni, A. d'en Victori, A. de s'Escola, A. d'en Gomila, Algendaret,
Algendaró Veli i Algendaró Nou; també hi ha el redolet de ses Casetes
d'Algendar.
Documentât Aljandar l'any 1 2 9 6 (ROSSELLÓ VAQUER, Medieval, p. 13).
Cosme Parpal (Conquesta de Menorca, p. 49) el deia documentât l'any 1286
(volen dir el mateix doc.?).
Nom molt enigmàtic des del punt de vist de la lingüística.
No hi ha cap possibilitat fonètica que aquest nom provengui del nom
aràbic de 'barrane', o sigui khandaq, no tant a causa de la r final, sino per
la impossibilitat absoluta que un kh es converteixi en z. Per més que el
mot khandaq ha donat un bon nombre de prolongacions en la toponimia
deis països catalans: els innombrables Alfàndec, entre ells el famós Alfàn-
dec de Valldigna (València); Aufinac, entre Tortosa i Tarragona, cap al
Pratdip.
El fet que l'altre Hoc anomenat Algendar (en realitat son vuit) no es
trobi a la vora de cap barrane és una altra raó per dubtar que el mot sig-
nifiqui 'barrane'. Tanmateix no descartem la possibilitat que vengui d'un
mot pre-roma que signifiqui barrane.
Més raonable és que Algendar sigui prolongació mossàrab d'ARGEN-
TARE, coHectiu d'ARGENTUM, amb t canviada en d per la pronunciado ara-
biga. En quant a Al- tant pot èsser invasió de l'article aràbic com per dis-
similació.
Com a una de les possibilitats, Algendar podria significar 'lloc on es
troba plata'; una altra, objectes d'aspecte platejat com poden ser roques,

5 3 . Elena LOURIE, La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Al-

fonso III el Liberal, rey de Aragón, «Analecta Sacra Tarraconensia», vols, LIII-LIV ( 1 9 8 3 ) ,
página 178.
5 4 . Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Aportado a la historia medieval..., p. 2 1 .
5 5 . ARXIDUC LLUÍS SALVADOR, Die Balearen..., vol. n, p. 414.
ALGENDAR

plantes, etc.55bIS Cf. L'Argenteria el famós congost entre el Pallars Sobirà

i la Conca de Tremp, on no hi ha hagut mai mines però si tals roques.
Una altra possibilitat, que no podem descartar, és que Algendar vengui
de l'àr. gàndal 'pedra'. Encara que no sembli mot pertanyent al fons primi-
tiu de l'àrab (no havent-hi una arrel gndl, i per l'estructura quadrilitera)
era ja antic en àrab: Lane el troba ja en Sibawaih (mort abans de l'a. 809),
i en els diccionaris classics (Djauhari, Azhari, Firuz.). Potser no fou gaire
viva? en el Magreb, com sigui que Dozy no el documenta en el seu Supplé-
ment\ tanmateix figura en algun diccionari africa autoritzat com Beaussier,
i en els nostres PAlc. i RMa. (trad, «lapis» i amb deriv. mugàndal 'pedre-
gós'). Justament es podria referir al formidable monòlit de l'Algendar de
Ferreries, del qual veig una bona foto en el llibre Menorca, de J. Leonard
i JHernàndez Mora (Barcelona 1964, num. 36). Hi hagi o no monòlit en
els de Mao, tant se vai, car no sols consta que es deia d'una «mass of stone
like a man's head» segons l'Azhari (just la forma que ens mostra la foto),
sino també de «any stone» (Tag al-Arùs) i que sobretot s'usava com a col-
lectiu («stones», Azh., Sib.).
L'escrupol, a part de l'absència en Dozy i en Boqtor, està en els details
fonètics; la -/ es podia canviar en r per la pronùncia morisca, i l'accent es
desplaga sovint en els mots aràbics terminats en -a- més consonant, però
justament, en aquest, PAlc. ens mostra que l'àrab granadi no el despla^ava;
i que, com hem d'esperar, les a s'hi pronunciaven e: «piedra: gétidel, plu-
ral genidel» (349.12).

ALMADRÁ (Alaró, 9, c-19)

Nom d'una antiga possessió, que com a tal figura encara, amb aquesta
grafía, en el Mapa Despuig. Avui el nom només es conserva com a desig-
nació del Clot d'Almadrá (on hi havia la vella alqueria) i del Torrent d'Al-
madrá, un deis més llargs de Pilla, també conegut per T. de s'Estorell i de
Rafal Garcés (en el Desp.), que va cap a Lloseta i més enllá a l'Est.
Coromines ja digué que era nom d'origen arábic (sense concretar, Es-
tudis T. C., i, 270). És ciar que es referia a Par. mat ran, mot molt arrelat
en l'árab hispánic i magrebí, que RMa. (250) i l'egipci Boqtor vocalitzen
matrán, tots dos amb la traducció 'arquebisbe' (DOZY, Suppl., n , 600); del
derivat matraniya 'arquebisbat' ve el nom del riu i comarca Matarranya
(com explica ell, en E. T.C., n, 89, 56, 41).

55bis. Joan C O R O M I N E S i J. M A S C A R Ó PASSARIUS, Aproximado..., «Butlletí de la

Societat d'Onomástica», x (1983), p. 31.
 ALMALLIA

No és mot d'arrel ni etimologia arábiga; si bé ja venia de l'àrab d'O-

rient (catalogai en Cuche, etc.). Simonet l'assenyala en escr. aràbigues d'Es-
panya (Glos., 361) i creu que és un manlleu hispànic del greco-llatí metro-
politanus, fixant-se en certes formes alterades d'aquest en llatí baix i ma-
carrònic. Per més que l'àrab sol escurçar bastant els mots polisillabs que
manlleva de les llengües d'Occident, no sembla haver convençut Dozy (que
generalment recull i accepta les etimologies de Simonet, però aquí guarda
silenci); li imaginem un mig-riure, com si això li recordés l'epigrama del
Chevalier d'Aceilly sobre la famosa etimologia menagiana *fabaricotus del
nom francés de les mongetes: «Haricot de faba. Sans doute. / Mais il faut
avouer aussi / qu'en venant de là jusqu'ici, / il a bien changé sur la route».
Coromines aprofita ara l'ocasió per indicar-ne l'ultima provinença (que creu
inèdita): dérivât de l'avèstic madrô m. 'paraula', 'paraula sagrada, divina'
(dos cops en el Yasna, i, 32.13; R E I C H E L T , Awestisches Elementarbuch,
§§ 685, 711; etc.), mot germà del sànscrit mantrah ('sentència, versicle'),
de l'arrel indoeur. MEN- 'pensar, cavillar'.
Podem suposar que Almadrà fos una heretat d'un arquebisbe (potser
el de Tarragona), que els moros invasors de Mallorca, en els segles ix-x, en
qué encara no tenien ben consolidât el domini de l'Illa, reconegueren enca-
ra durant cert temps com pertanyent a l'Arquebisbe (o al «bisbe d'Em-
púries»).

ALMALLIA, Pia d' (Manacor, Mall. 37, f-1)

També ha estât escrit Awnallia. Terrenys magres situais al sud de la

possessio à? es Fangar i a ponent de Son Brau, que formen un gran pla que
creiem apte només per a pastures de bestiar caprí o oví. L'estructura del
nom no és inadequada ni per un arabisme ni per un mossarabisme. En tot
cas no deu ésser nom de data catalana. Si fos mossarabisme no imaginem
altra cosa sino que pugui venir d'ANIMALIA 'eis animais', cf. francés antic
aumaille, que és també occità, castellà alimaña i català antic animàlia. És
ciar que d'aixö esperariem més aviat un résultat mossàrab accentuai a la
a, pero és imaginable que havent estât pronunciat almâlia (diferenciado
d'*anmàlia) per intervenció de l'àrab s'hagués desplaçat l'accent, i tornant-
se almâllia, quedava aixi incorporât als nombrosos adjectius aràbics feme-
nins en -îya. Bini-aumaia d'es Mercadal i Bini-aumaia d'Alaior potser po-
drien tenir també aquesta etimología, aquí sense trasllat de l'accent 'la tri-
bu deis animais, del bestiar'. O bé el nom mallorquí seria un dérivât arà-
bic amb el sufix -îya afegit.
Hi ha un Rabal Algarbi min Amaya, que AMAlcover (BDLC, xiv, 142)
ALMALLIA

ttobava en el Rep., entre els del terme de Ciutat repartits entre senyors i
universitats. Però aquests mots només signifiquen 'rafal ponenti d'Amava' :
no sabem si Amaya és nom d'una persona o d'un lloc, i no hi ha cap base
per creure que es relacioni això, com eli creu, amb un mot amai dialectal
del base de Biscaia, que no significa, contra el que eli afirma, 'cap d'alia',
sino «fin, eternidad» (sentii cronologie, no pas locatiu). Altrament és ben
incert, ja es veia, que això tingui res a veure amb el nom manacori ni amb
els de Menorca.

ALMUD AIN A, s' (Ciutadella, 2, g-3)

Nom de dues alqueries, una del terme de Ciutadella i l'altra en el d'Ala-

ró (7, g-6). A la culàrsega del port de Ciutadella també trobam aquest nom.
Documentais amb la mateixa forma del nom, l'alqueria, el 1474, per A. Ra-
mis (Noticias, 1829, iv, 61); i l'any 1495 «alq. Almudaina» d'Alaior; i
els Molins de l'Alm. el 1290 per Rosselló Vaquer (Medieval, p. 23); i a
la possessio de Tirant Nou (es Mercadal), trobam el nom Almudaina donat
a uns terrenys prop del port de Fornells. A Mallorca, a banda el principal
palau reial de l'Almudaina, a Palma, encara surt a d'altres indrets: una
porta d'Andratx, en un d'Artà (on diuen que s'usa com a nom antic d'a-
questa vila, fins al segle xiv), etc.
Aràbic mudâyyina 'petita ciutat', 'ciutadella'.

ALPARA (Ciutadella, 5, e-12)

Alpara o Alpare56 és evidentment el mateix nom que el del Puig d'Al-

para (Sant Llorenç des Cardassar - Artà, Mallorca). En el Rep. trobam «alq.
Alpara» en el terme d'Artà (f° 12r°, Busquets 731).
Poden ser variants mossàrabs del nom de poblado murciana Alpera. En
el Rep. l'alq. Alpara en el terme d'Artà (Busquets, BSAL, 1953, 731). En
el terme de Borriana hi ha una partida la Pedregala segurament de *Pe-
dregara = Pedreguera per dissimilaci. Hi ha qui pensa (i el mateix Coro-
mines no ho descarta) que el nom à'es Llombards, poblé mallorqui, no-
més en aparença vingui de llombard 'italià', sortint en realitat d'un mossa-
rabisme com els valencians Llombai (dos homònims) de Lombair (LUMBA-
RIUM), notant que una alqueria Lombar existia en el terme de Calp segons
doc. de 1251 (SSivera). En fi, cf. Coromines, E. T. C., n, 155, 3-11. És

56. En El Pariatge de I'any 1301, ve registrai al pare. Vid. Florenci SASTRE PORTE-
LLA, El Pariatge de Menorca de 1301, p. 150.
 ALPUTZE
sabut que hi ha hagut parlars mossàrabs en el domini català, on -ARIA pas-
sava a -ara, per exemple Fàtum la Tintara 'la tenyidora', sarraïna castello-
57

nenca; Juvara en lloc de Juvera; Cariares, descendent de CASTELLARIA;

Lluchfriara, rafal documentât l'any 1295 a Sant Llorenç des Cardassar (ve-
geu l'article Lloc).
Per altra banda hi ha un lloc ben pròxim al puig d'Alpara, d'Artà, que
té un nom bastant relacionat, el de Rafal Pai, uns tres quilòmetres al NO
del citat puig d'Alpara, que ja figura en el Mapa Despuig (1784), en la
mateixa forma. Podem suposar que sigui una forma masculina correspo-
nent a *ALPARIA femení o potser un genitiu llatí PAGUS ALPARIAE (O su-
posant que ALPARIA fos un neutre pl. en -ARE, llavors seria PAGUS ALPA-
RIUM genitiu pl.): els sarraïns haurien substituït PAGUS pel seu équivalent
aràbic rahl 'rafal'. Per una o altra via, rahal ai-Pair reduït a Rafal Pai. La
r final desapareix en la pronuncia mallorquína moderna; però fins i tot, si
tinguéssim proves que el nom de Rafal Pai ja apareix sense r en documen-
taci molt antiga aquest detall no fora un obstacle contra aquesta interpre-
tació etimològica, perqué tenim en la toponimia mossàrab del País Valen-
cia molts casos de desaparició de la -r darrere diftong: els tres Llombai
LUMBARIUM, Patraix < PETRAIRS 'pedregars', Beniarrupaix potser de PINNA
RUPARIOS 'penya de les cingleres', del llatí RUPES 'penyaP (o de robbairs).
Ës prudent deixar en suspens l'etimologia última d'aquest ALPARIA, li-
mitant-se a dir que és pre-romà com el nom deis Alps; potser seria com
els 11. alpinus, alpicus, alpestris en el sentit d'indrets elevats, més alts que
els veïns.

ALPUTZE (Ciutadella, Men. 2, h-4)

Com que a Alputze Veli hi ha un pou fondo, quasi una font, però hi
poen aigua, degué èsser el carácter mig pou mig ullal, que tenia aquesta
font soma, que degué impressionar la imaginació deis antics: és dones un
prolongament mossàrab de PUTEUM 'pou'.
Com que en els segles xvi i xvn la -r final ja era muda, no té autoritat
lingüística la de les grafies Pútzer que A. Ramis (Noticias, n, 27) cita del
Capbreu General de 1600, i Joan Ramis (El Pútzer i Pútzer de Martí i de
la Viuda) en Alq. 14.
Suposant que Alputze vengui de PUTEUM 'pou', en el continent trobam
noms mossàrabs que vénen del primitiu PUTEUM O del seu plural PUTEA
5 7 . Joan COROMINES,Entre dos Uenguatges, voi, I (Barcelona, Curial, 1 9 7 6 ) , p. 100.
Joan Aproximado..., x (1983), p. 31.
COROMINES i J. MASCARÓ PASSARIUS,
ALPUTZE

( > castella poza), i d'altres que vénen del diminutiu PUTEOLUM. Posarem
una numeració successiva; els que vénen del primitiu 1); després els que
vénen del diminutiu FÜTEOLUM, classificats segons el tractament fonètic de
-TI-, en núms. 2), 3), 4) i 5); i finalment els que vénen d'un augmenta-
t i f 6).
1) Almenys hi ha Possa, terme de Riba-roja de Túria. Segurament
igual al catellà poza, terminació femenina, i el -TI- tractat com a sorda.
També Puça, terme de Castalia i t. del Paiamo. Aquí també hi ha sorda
però vocal u. També la Pussa, t. de la Palma de Gandia.
PUTEOLUM 2) Puçol, municipi al nord de València; Poçol, t. d'Al-
fauir; Puçol, t. de Gandia; el Puçol, t. de Porteli-Morella. Aquí el -Ti- està
representat per ç i la -o final eliminada.
3) Els Poçolos, t. de Sueca; sorda conservada i -o conservada.
4) El Posolo, t. de Bocairent; -TÍ- sonoritzada, convertida en fricati-
va s sonora.
5) Aquí el grup -TÍ- està representat per una consonant que és sorda
com la del 2), però palatal, com ho era aquest grup en llatí. Tres Puïxol (a
Albocàsser, Lutxent i Quatretonda), els Putxols a Xàtiva i a la Serra d'En
Galceran, i dos Putxolet (Benassal i Penàguila). Observem que cap d'a-
quests noms no es troba a la zona de parlar apitxat, per tant no són va-
riants de Pujol-, i consta en quasi tots que hi ha un pou o font notable.
6) Augmentatius: a) el Poatxo, t. de Museros; aquí tenim la termina-
ció augmentativa en la forma netament mossàrab -atxo, com es veu per la
tx i per la o, però d'altra banda el grup -TÍ- ha sofert el tractament tipie
del català; b) lo Povatxo, t. de Xert, ben igual que a), però amb intercala-
do d'una v\ c) Poatx o Poaig, t. de Càlig; aquí hi ha la tx o ig típica del
mossàrab però amb desaparició de la -TI- a la manera catalana; d) es Poàs,
t. de Corona (Eivissa), altrament nom que es repeteix molt a totes les
illes, i on ja no hi ha cap característica netament mossàrab; e) Poassa, t. de
Quatretonda; les Poasses, t. de la Pobla del Duc; la Putxarra, t. de Sallent
de Xàtiva.
Aprofitem l'ocasió de fer observar l'estupenda riquesa i variada multi-
plicitat de la toponimia valenciana d'origen mossàrab, que fa tan important
la realització de l'estudi del professor Emili Casanova en coHaboració amb
Coromines, projectat i ja un poc encetat, com una obra parallela a la pre-
seni. Cal fet vots fervents perqué els sigui donat d'acomplir-la. Aixi sigui:
per voluntat d'un no es perdrà.
Pel que fa a Alputze hi ha el grup -TÍ- amb forma sonora com en 4),
però africada com en 5); com en Galatzó; i vocal u com en 1) (Puça).
Pel que fa a la vocal final à'Alputze potser correspon més aviat a una
terminació etimològica femenina com Puça, Possa i el castellà poza; per-
qué si fos PUTEUM és probable que la u final s'hagués conservât en forma:
 ANDRATX

de o, o bé s'hagués perdut del tot; mentre que l'àrab vulgar en gran part
pronunciava la a final àtona com q (veg. el que diem s. v. Alcaufar, Ram,
Rasquell, Rafal Pai, etc.).

AMÓS, Puig d' (Alaró-Bunyola, Mail. 9, b-8)

Deixant en suspens la qiiestió de si hi ha comunitat d'origen amb el

Castell d'Amos de Costitx (19, f-4), i encara més en suspens si n'hi ha amb
el nom urbà de Palma (carrer de Torre de l'Amor), s'ha de tenir en compte
que no solament pot venir d'AMOR o bé del nom biblic AMOS, sino també
d'HUMORES 'humitats, traspuament', amb dissimilació. Cf. eixamorar del
DECat. De fet la grafia antiga és amb -rs: lo Castell d'Amors any 1391
(A. PONS PASTOR, Juêus, n, 175, 317); però Castelldemós el 1511 (QUA-
DRADO, Foreuses y Ciudadanos, 2 1 6 ) .

ANDRATX (nom de vila i de municipi, Mall. 23, e-12)

Recorda extraordinàriament el nom à'Andarax, mossàrab granadi, so-

bre el quai ha escrit Coromines {vid. DECat). I en quant al gentilici andrit-
xoly segons totes les aparences, provinent d'*andraxol, forma part del grup
de gentilicis romànics en -ol (espanyol, carcinol, romagnolo), en tots els
quais hi ha una altra nasal; per tant es comprèn que en tots ells -ol ve
d'-ONE, com en molts d'ells està ben documentât (españoles HISPANIONES,
etcétera). També en andritxol hi ha una altra nasal i per tant també és
probable que andritxols vengui d'un tipus ANDRACIONES.
Ramon Rosselló Vaquer i Jaume Pujol Bover58 diuen que «és reaiment
admirable que el topònim presenti fins a 16 variants en menys de cent se-
tanta anys: Andratx, Andrax, Andrag, Endrag, Andraig, Andrayg, Endrayg,
Andraix, Andrayx, Andraitx, Andratix, Andraixo, Andraitg, En Rag, En
Raig, En Rayg».
La forma Andratx (que precisament és la correcta) és la primera que
surt, 1236, llavors, entre molts, als anys 1247, 1260, 1284, 1300, etc.
Posteriorment, els mateixos autors59 afegeixen «Andrathio, Endraig, En
Drag, Endraix, Andragio, Andraxg, Andrays, Endrays, així que el total de
variants és de 25 en 260 anys».
5 8 . Ramon ROSSELLÓ VAQUER i Jaume BOVER P U J O L , Historia d'Andratx. Segles
XIII i XIV, i (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978), p. 216.
59. Ibid., Segle XV, li, pp. 178 i 179.
ANDRATX

Després diuen: «No ens atrevim a entrar de pie dins el tema de l'eti-
mologia del mot, ni volem retreure algunes etimologies tan divertides com
absurdes que s'esbrinaren sense fonament fa uns anys. Si volem emperò...
[afegir-n'hi una mes...]:
»Fer notar als entesos la troballa de la forma Andratix (1284) que, pen-
sam, pot esser una prova de l'origen llati acabat en -icius i el seu équivalent
català. Exactament com Tortitx de *Torticius, Costitx de ^Costicius, Mor-
titx de *Morticius, Felanitx de *Foenalicius que per metàtesi passa a Fe-
lanitx, Fornalutx de #Fornalucium».
La brava troballa! Ës clar que no hi ha tal «exactament»: -atx de An-
dratx sona -âc i els noms que ells citen terminen en -te. Els ètimons que
donen d'aqueixos noms són tots falsos (llati imaginari) i tot això ha quedat
antiquat temps ha, com indicam en els articles corresponents. Ës evident
que sota aqueixa grafia en -ix hem d'entendre l'acostumada notació del so
unie de -s; aquest andrâts no ens ensenya res absolutament de nou ni debi-
lita gens l'etimologia ANTRAS, insegura però no infundada, que suggerì Co-
romines, /. c.
Sera bo, puix que l'etimologia ultima d'un nom tan important està en
débat, de documentar bé el seu quasi homònim de les terres granadines.
'Andaras figura ja en Aben Alkhatib (f 1374) en el Micyâr Al-Ihtibâr, i en
la seva Història dels Nassariies (SIMONET, Descr. del R. de Granada segun
los Âr., 223, p. 109) com a capital d'una taa de beduïns àrabs molt betli-
cosos. I és sabut que després es documenta sovint en les historiés de la
guerra de les Alpujarras en el segle xvi, per Hurtado de Mendoza i per
Pérez de Hita.
Un altre parònim d'Andratx, potser també orientador, trobam en un
antic NL navarrès Anderez o Anderaz, citât en docs. medievals del Mones-
tir d'Iranzu, i ja Andereci, NP en datiu en una inscripció de Pamplona, de
c. 1080 (CartuL de Fanlo, 106; LACARRA, Vasconia Med. Hist. y Filol.y 42;
W H A T M O U G H , The Dial. of A. Gaul, p. 47); que aquests noms navarresos
es relliguin amb el mot base i aquità ander{e) 'noia', que amb terminacions
flexives apareix com Anderexo, -resse, -reseni, en inscriptions aquitanes i
ibériques, és bastant clar. Hi hagué en fi una Quadra, Creu i Adober de
Ca l'Andrax (o Calandrax?) en el terme de Vilafranca del Penedès i una al-
tra, igual, alli prop, en el de la Granada; aquestes denominacions poden
ser secundàries del nom mallorqui, vist el Cal, i les menyspreariem del tot
si no fos que ja es documenten sis vegades en capbreus locals de 1433
i 1504.
En definitiva, sens gosar descartar-ho del tot, Coromines creu poc pro-
bable que hi hagi gaire relació etimològica entre el nom mallorqui i el gra-
nadi i el navarrès, si bé hauria estât imprudent d'aclucar-hi els ulls; i con-
tinua pensant més aviat en l'etimologia ANTRAS que suggerì en el DECat.
 ANSIOLA
En relaciô amb les histories de coves i cavitats de renom en el seu terme,
crida l'atencio sobre la de «s'Encantament des Pou de Borino», que recolli a
Andratx l'Arxiduc, Les Bal., p. 232. La zona on senyalà Cor. els antres cos-
ters, cap a la dependència avui dita Andritxol, notem que ja duia tal nom
en el segle xiv, en intéressants variants, car la Cronica de Pere el Cerimo-
nios situa fets «del cap de Santa Ponça tro a un puig davant Paguera, qui
ha nom Andrajol, prop de la mola d'Andraig» (ed. Pagès, 132.12, Andreiol
en l'ed. Bofarull).
Adduir fets suggerents i desconeguts és sempre util en els problèmes
obscurs; i llavors és licit insinuar teories, mentre constin com a incertes;
repetir en to doctoral l'impossible, silenciant la publicada demostraciô de
la impossibilitat, no pot causar sino justa irritacio.

ANSIOLA (a l'illa de Cabrera)

L'informant principal de Coromines, Gaspar Tomas, deia «es Carrega-
dor de s ensigle» i «Faro de l ensigle»; el pagès de Cabrera (habitant soli-
tari de Tilla) li digué que a n'Ansióla hi ha la Font de la Coveta des Faro.
Nom que ja apareix en el Derrotero de Tofiño (any 1783-4) anomenant el
«Cabo de Ansióla, el más SO. de la isla», i pels mateixos anys el Mapa Des-
puig porta el Puerto d'Anciola, la Fuente Anciola i una altra Fuente de
Anciola. El Mapa Mascaró Punta Ensiola i Cala Ensiola (46, h-4). És un
nom que ens intriga, per la seva forma singular, i com el més curios de
l'illa. És just, dones, no estar-se d'un examen detingut.
Si partíssim de la font podríem potser postular un ètimon FONTANICIO-
LA (canvi de sufix del FONTANICELLA documentai en altres comarques ca-
talanes) > *Fontanciola, mal tallat Font Anciola i aplicat secundàriament
a la cala i punta. Però la conservació de la segona i faria estranya antino-
mia amb la síncope de la primera, i una evolució tan local i complicada
ens induiria a suposar una data móssàrab, amb la qual cosa estaria en con-
tradicció el tractament de ex ( > mossàr. tx). Idea, dones, forjada, que aban-
donam. Per la mateixa rao de ci no móssàrab, es renuncia a INCISULA 'talla-
deta'. INSIDIÓLA 'petita emboscada, parany' fóra concebible en paratges fre-
qüentats per corsaris i pirates, però ¿qui gosaria llan?ar-s'hi sense concret
suport historie i documental? També descarta relligar-lo amb el nom &An-
sala, un «cortijo», que Asín derivaría d'un àrab unsulà' (segons eli aplicat
c

per Yacut a un lloc d'Arabia o de Basra), car ni el significai de «puerro»,

que li atribueix, ni la -i-, s'hi prestarien a Cabrera.
Ja no fóra problemàtic, tractant-se de llocs de pesca, pensar en LIN-
TEOLA 'Ilenia petita', > l'Enciola, car -TJ- > q sí que és normal en mos-
ANSIOLA
sàrab. Ho deixem enlaire per escassedat de proves. En l'aspecte geogràfic és
molt enraonat pensar en un dérivât del mot que ha donat el fr. anse 'caló,
golfet'. El mal és que aquest és un mot estrictament francés del quai no és
ciar com s'hauria pogut fer un dérivât català en -iola, i menys en el temps
en què Cabrera serví de presidi dels presoners napoleonics (car el nom ja
consta en el segle xvin). Una derivació més antiga i més indirecta? Val a
dir que anse no és més que francés i amb antecedents poc estudiáis: callen
els diccionaris etimolôgics i del francés medieval (res Bloch-W., FEW, Ga-
millscheg ni God., quasi res Littré). Segons el Dict. Gén. és aplicado figu-
rada de la idea d"ansa, nansa d'un recipient', 'agafador de forma corba', i
en dona un testímoni en el viatger Tavernier, 3. quart segle xvn. Que en
r

el català local s'hagués format semblantment un diminutiu *ansiylola (amb

yl > y) no és idea gaire rebuscada, tenint en compte que ansa s'aplicà en
molts llocs dels nostres Pirineus centrais amb el sentit de 'collada' (altre
paratge de forma recurva, com Coll Pan < PANDUS), fet del qual Coromi-
nes cita bastants testimonis a propôsit del nom del poblé de Bon-ansa (Es-
tudis de toponimia catalana, n, 67).

ANYANA, n' (Capdepera, Mail. 22, d-9)

No té cap versemblança que vengui d'un nom de persona llati, feme-
ni d'ANIANUS (CTMall. I, 45). Encara que això sigui una mera conjectura,
trobant-se a tocar el torrent de Canyamel que porta força aigua, podem
imaginar que vingui de na Yana 'la dona d'aigua', DIANA. Recordem que
Ramon Marti registra Jana com a nom d'una mena de fada. Na Yana hauria
estès la nasalitat convertint-se en na nana\ veg. DECat, article jana, i el
nostre article Jana, Font de na. I el dels pobles valencians la Jana i Anna
(de Navarrés).

ARANJASSA, (Palma, Mail. 26, i-6)

Nom d'una antiga alquería, d'un hort i d'una barriada (situada a
34, a-1).
P. Cateura la documenta durant el régnât de Jaume II de Mallorca;
60

i B. Font Obrador l'any 1493. Com que Campaner també la dona així
61

el 1313 (Cronicon Mayor., 41); i Poveda hi troba la variant Alenjassa (amb

60. Pablo CATEURA BENNÀSSER, Mallorca y la política patrimonial de la monarquía
(siglo XIII y la primera mitad del siglo XIV), «Estudis Baleàrics», vi (1982), p. 126.
61. Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor, n (1974), p. 93.
 ARGENTOR

l alteració trivial de -r-), any 1240, no sabem si podem fer gaire cas (en
sentit geografie ni linguistic) de la seva identificació amb una «alq. Alje-
niassa o Aljemiassa Zoboach» (FRB, m , 90). Per a Menorca, A. Ramis62
segle xiv.
Noms iguals o connexos a aquest n'hi ha tant a les altres illes com en
el continent. A Menorca trobam s'Aranjassa i s'Arangi en el terme des
Mercadal (7, c-3, 4); Sant Antoni de s'Aranjassa en el barrane d'Algendar
(Ferreries, 6, c-4); s'Hort des Taronger i es Taronger a Alaior (7, j-6); a
Eivissa, sa Tarongeta (t. de Vila); i en el continent, l'Aranget (t. de Planes,
al nord-est d'Alcoi).
Tot això té l'aspecte d'ésser noms que contenguin les denominacions
dels citrus, entre ells la taronja i naronja.

ARGENTOR, Pas de V —Lavanor (Escorca, Mail. 1W, b-11)— Marjanor

(id. id. 4, e-7)
En Lavanor no podem creure que la / sigui article, perquè Avanor no
és apeHatiu, no significa res. Però si no és article creuriem que ha d'ésser
un nom mossàrab o aràbic, unica cosa que arriba a justificar que la l no es
vagi canviar en //, encara que no és gaire lluny del limit de Pollença, on
l'article té la forma V. De tota manera no és cap apeHatiu i per tant con-
tinua essent bastant segur que la l- pertany al nom mateix. L'arxiver del
monestir de Lluc em digue que havia estât Xavanor, sens dubte fundant-se
en una «alqueria Xabanor» del Rep. que Quadrado (Conq., 490) no iden-
tifica. No és idea absurda geogràficament puix que se cita junt amb Lluc,
Mortitx, Femenia i Binifaldó. Però ni la identificació s'imposa ni podem
atendre gaire a una grafia solta d'una sola lletra, que pot resultar d'un error
de lectura en l'escriptura llatina o en l'aràbiga. ï en tot cas és evident que
el so de X- no es pot convertir en L-.
Només de la forma en L- podem fer cas en la recerca etimològica. Certa
semblança es veu amb un nom que hem llegit a l'«Aplec de poesies del
Puig d'Inca i Creu de la Minyó», publicat el 1926 i que el 1963 estava en
venda en el santuari del Puig (conservât per Coromines). Mascaró ha sentit
a dir Puig des Minyó i Puig des Minyons al lloc anomenat sa Creu (10,
g-9) del Puig d'Inca. La grafia la Minyó no és creïble que correspongui
a una grafia antiga perquè seria inexplicable que un mot català minyó ha-
gués dut article femeni. Si reaiment aquest nom Laminyó té una realitat
antiga, més aviat s'ha de creure que la intervenció del mot minyó és per
una mera etimologia popular. Hi hauria alguna relació amb Lavanor? (que

62. A. RAMIS I RAMIS, Noiicias..., fase. iv. Diu que s'Arangi (segregar de s'Aranjas-
sa des d'antic) es deia Rafal Biniarangi.
ARGENTOR

n'és uns 20 km dret al N), però més raonable és admette que sigui alteraci»
de n'Avinyô.
Més aviat sembla que els très noms que encapçalen aquesta cèdula
terminin en -or, amb -r emmudida, si bé a aquesta terminació no se li veu
una explicació con Vincent. Està descartat que hi hagi cap relació amb For-
mentor, atesa la clara etimologia PROMONTORIUM; que n'hi hagi amb Ter-
menor no és completament impossible, però si ben improbable (vid. la cè-
dula Termenor). El cas d'Argento fa pensar en un genitiu plural llati -ORUM,
i també Marjanor té una aparença llatina, però aixi com un genitiu ARGEN-
TORUM és llati possible, un genitiu *MARGINORUM seria barbar, gairebé in-
concebible.
Coromines s'inclina a creure que tots très noms són aràbics. Essent Mar-
janor un prat on convergeixen diversos torrentells, hi ha l'etimologia évi-
dent marg an-nuhûr 'prat dels rius'. Pel que fa a Argentor no es veu una
explicació tan evident. L'amo de Mossa va citar-hi a Mascaró el Torrent
del Tor (1W, c-7); potser s'hauria d'escriure Altor, però troba xocant un
mot mail, amb -r final pronunciada; no pensem, doncs, vist això en el llatf
ALTORUM 'dels alts', per més que aquest torrent neixi a la part nord del
Puig Roig (1008 m alt.), que és el més alt de la rodalia; essent en llocs
alts deu esser ci conegut Tur 'altura', i aixi desapareix la sorpresa de la -r
pronunciada, essent un monosillab.
I essent alli, Coromines troba probable que aquest nom Argentor, tot
plegat, vengui de cArs el-Tûr, amb la paraula ben popular "ars «treille, ceps
de vigne qui montent contre une muraille, contre un arbre», documentada
des d'Aben al-Awwam (DOZY, n , 110b); com a nom d'unes partisses o ta-
pareres que s'enfilen per un mur o arbre; amb la liquida /, dissimilada en
n, entremig de les dues r.
Pel que fa a Lavanor, cercar-li una explicació parallela a la de Marja-
nor, ens conduiria a suposar que vengui de l'àrab laban an-nuhûr, però és
cosa molt forçada suposar que s'hagi dit 'llet dels rius' en el sentit de rie-
rols de color blanquinós, més encara pel fet que Lavanor no és a prop de
gaires corrents d'aigua. Més aviat laban an-nûr format per nûr 'foc, alima-
ra' (veg. Termenor); i laban, sigui en el sentit de 'euforbi' o en el d"argila
bianca', tots dos ben documentats en Dozy (n, 514b). El més convincent
és làbbia) an-nûr 'l'ardentor dels focs' (de l'arrel ben viva i hispànica lahab
'cremar, èsser ardent' (DOZY, I I , 552; Belot 744; «calor, fiamma» RMa.
174, 226; lahab «fiamma» RMa. 393; lahab «arder», leh'tb «ardor» PAlc.
104&19, 86.12), que s'aplica bé, tant a Lavanor com a Laminyó, situais dalt
o al costat d'alts turons, aptes per fer-hi alimares, visibles tots dos de lluny,
car Lavanor és entre dos puigs de 500 i 700 métrés, amb un monument
megalitic; justament la dualitat n/ny revela una nn doble en l'ètimon arà-
bic i per consegùent un compost format amb l'article + nûr.
 ARIANT

ARIANT (Pollença, Mail. 1, f-9)

Nom d'una vali i d'una gran possessió. La vali fou habitada pels indi-
genes pre-romans i també pels romanitzats, com ha quedat clarament esta-
blert després de les excavacions dirigides pel P. Cristòfor Veny, doctor en
Historia. Citada en el Mapa Despuig. L'Arxiduc publica un beli dibuix de
la valí, de la torre i de les muntanyes que l'envolten. Ja figura en el Llibre
del Rep. citada junt amb Llenaira en la forma Alquería Arian Manaría
(f° 10v°, Busquéis 728); i l'any 1361 el P. R. Juan Mestre troba Coli de
la Cala d'Ariani (Hojas de Lluc).
És inevitable recordar-se del nom d'Ariany, avui cap de municipi se-
gregai del de Petra. L'aspecte fonètic de tots dos ja ens condueix a des-
cartar un origen aràbic o una formado de data catalana; per exclusió,
dones, hem de creure que tots dos són noms d'herència mossàrab. N'hi ha,
de tots dos, documentario ben antiga. Però tot això no decideix encara si
són noms romànics o pre-romans, i ni tan sols decideix verament si hi ha
un real parentiu etimologie entre els dos. D'Ariani, pel costat romànic
hem pensât si pot venir del llati ARGENTUM: una evolució de -GË- en -ia-
és possible en mossàrab. Reaiment se sap que els romans havien cercat
molt la plata a Mallorca, com a tota la terra hispánica (cf. la teoria de Co-
romines referent a Sóller i Selva, a Entre dos llenguatges, etc.) De tota
manera això obligaría a descartar el nom d'Ariany en aquesta qiiestió, no
essent possible el canvi de -NT- en -ny. Només podem dir que dins la vali
d'Ariani es compten almenys quatre coves amb nom ben conegut, però és
ciar que fins aquí no hi ha proves gens positives d'aquesta etimologia, i els
noms aràbics de la idea de 'cova' no hi donen base fonètica practicable, ni
tan sols girân, plural de gâr (encara menys guhr o guhrân).
Resta positiva, en canvi, la possibilitat que sigui algun nom pre-romà i
llavors podríem tornar a unir-hi el nom d'Ariany suposant un ètimon en
NN o ND; o bé nom de persona d'origen germànic (HELIAND, pròpiament
'Salvador')? El canvi de / en r seria degut a la pronuncia deis moros. No
deixa d'haver-hi alguns pocs noms d'origen personal germànic a Mallorca,
com Gotmar, a Pollença mateix; el cabdal Puig Tornir, també proper (cf.
el nom del Theudmir, magnat ilicità mantingut pels invasors sarraïns); Es-
tellencs\ Guiamerà (dues alqueries de Llucmajor, ja marcades en el Mapa
Despuig (i una anomenada Guiameranei), amb vells edificis, 38 h-12, pro-
bablement variant de Guimerà, que es forma amb l'arrel onomàstica germà-
nica WÏGA, veg. art. a part); Ses Arnaules, possesssió de Llucmajor ( < Ar-
naldes), 39 d-1; i probablement Toilerie i Sineu (vegeu s. v.).
ARNAULES

AKNAULES, ses, veg. Ariani i Baulenes

-ARROGA, Bini- (Maó, Men. 8, h-2)

Nom de quatre predis: Biniarroga Vell, B. Nou, Estancia de B. i Hort

de B.
A. Ramis63 les documenta en el segle xvi.
Ni peí costat arábic ni peí mossárab no es veuen indicacions clares.
La naturalesa del terreny no es presta a veure-hi la paraula roca, puix
son terres baixes, humides, solcades per canals i reguerons; aixó coincideix
amb l'ibéric ARRUGIA 'rec' i castellá arroyo, pero pot ser una repetició en-
gañosa.

-ARROI, Bini- (Mancor, Malí. 10, d-1)

Antic llogaret avui despoblat i en ruines, situât a la part muntanyosa

del terme, edificat en un replà penyalós, devora una font abundosa i en un
paratge de penyalars.
Segons Molí64 és de «origen árabe no bien aclarado»; possiblement de
beni ar-rai 'hijos del pastor'.
Coromines opina que el judici d'en Moli és bo, i àdhuc força afinat. Una
tal etimologia arábiga és bastant versemblant, si bé no gosaria en cap ma-
nera donar-la com exacta. El mot aràbic no és la denominado normal d'un
pastor sino el participi actiu del verb racà, que significa moites coses però
que segons el diccionari granadí de Pedro de Alcalá, 326.19, significava
«otoñar», «tener otoño», i segons el nostre R. Ma. 512 es tradueix «pasce-
re», segurament forma més abreujada de dir el mateix, cosa que Dozy®5
interpreta «mener paître le bétail dans certains lieux pendant l'automne».
El participi actiu d'aquest verb és rcTi 'el qui porta el bestiar a pasturar a
la tardor'. Cal afegir que Pedro de Alcalá dona la parauia râl. com a traduc-
ció del castella pastor i afegint-hi el pl. roá° (344.18). La forma d'aquesta
paraula arábiga s'acosta realment i en mesura considerable a la terminado
-roi sense coincidir-hi bé. Si coneguéssim fins ais détails la pronunciado de
l'àrab mallorquí podríem emetre un judici decidit pel sí o pel no; ara com
ara ens quedam amb el possiblement d'en Moli. De totes maneres és ve-

63. Ibid.
64. Vid. J. MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca, i (1962), p . 93.
65. R. DOZY, Supplément..., I, 5 3 7 A .
 ARROM

ritat que son terres pastorals, però això no té decisiva importancia no tant
perqué amb l'etimologia segons el matís de P. Ale. el nom tindria el matis
peculiar de 'pastura autumnal', ço que podria no haver estât així pertot,
com perqué, ben mirât, de terres pastorals n'hi ha més o menys quasi per-
tot. Cf. el que explic sobre arraya a l'article Carrutxa.
Però el cas és que es veu una altra possibilitat etimològica. En nom-
brosos casos hem constatai ja que la i final de bini és un àfegit postis de
l'àrab i que el mot primitiu és bina descendent mossàrab arabitzat de la
paraula que ha donat el català penya, del llatí PINNA, llavors Biniarroi seria
'Penya roja' del ilatí PINNA RÚBEA, denominado causada pel color verme-
llós de l'argila deis terrenys immédiats del llogaret, segons m'informa Mas-
caré. La a final de 'roia' hauria desaparegut posteriorment, de segur pel
mateix fenomen de pronuncia morisca que hem comentat a propòsit de la
seva desaparició en els casos de Binicaubell, Binifaubell, Coma Pregont,
Alcaufar i d'altres.
Sembla que n'hi ha una mencio antiga66 alcariam Benorioy, en un do-
cument de 1230. Tractant-se de noms del terme de Selva del qual forma-
va part Mancor, és versemblant que es tracti de Biniarroi-, de tota manera,
s'hauria de demostrar la identificació més completament. Ens ha quedat la
balança oscillant entre la etimologia arábiga ar-refi, i la romànica roia, la
forma de 1230 ens decantaría una mica més a favor de la segona i contra
la arábiga perqué no hi ha l'article ar- i per les altres vocals; però la i llati-
na d'aquesta grafía Benorioy no s'explica clarament en cap de les dues hipó-
tesis, i ens repugna assegurar des d'ara que sigui deguda a un simple error
o un detall sense importància, si bé la coHocació transposada de la i pot
ser una mera errada.

ARROM, s' (Sóller, Mall. 8, i-8)

Antiga i gran possessio dalt de la serra damunt Sóller i Alcüdia-Arrom;

aquesta ens mostra palesament l'etimologia aràbiga kudia ar-rümi 'turò del
cristià'; en s'Arrom que el Despuig ja porta (escrivint Sarrom) deu haver
quedat tàcit el primer mot de qaria ar-rümi Talqueria del cristià' (8, i-8).
Parla de la serra i de la possessio Miquel Arbona en el volumet Sóller,
pp. 7 i 10. Com a cognom ja es troba Arrom a Sencelles L'any 1511 (QUA-
DRADO, Vor. y C., 353)

66. Fontes Kerum Balearium, i, p. 31.

ARTÀ
ARTÀ (Mail. 22, a-2)
El nom d'aquesta vila cabdal de l'Est de Mallorca sembla que hagi de
ser pre-roma, relacionat amb Ariana, prop de Castello de la Plana; i amb
els noms antics Ariani, etc., amb qué els relaciona AlcM. Només preocupa
i intriga la forma lartan (o Y-) amb qué apareix sovint en el Rep. (si bé
alternant-hi amb l'altra). Consti, dones, que en tot cas ha de ser pre-romà.
Quedaríem tranquils amb una explicado de la I. Una se n'hi veu de rao-
nable i és que sofrí l'ocasional influència passatgera d'algun mot aràbic amb
y- o g- iniciáis. I realment un nom així tingué curs entre els moros de Ma-
llorca, car una «Alcheria Aben Jarda» figura en el Rep. en el terme d'Inca
(83, i QUADRADO, Conq., 456). Es deu tractar del nom comú i nom de per-
sona aràbic garda f., arrel onomàstica fecunda tant a Aràbia (Hess, 15) com
a Algèria (Gouv. Gen. Alg., 131, 132), i molt productiva i popular pertot
en la llengua viva i en la hispánica (RMa., 6b, 79, etc.), en particular gar-
da', fem. de 'ágrad nu, ras, llis, enter' (Belot, 76, 77), etc.
£

ARTRUTX, Cap d' (Ciutadella, Men. 5, i-4)

També és el nom d'una talaia (5, h-11).
Clarament mossàrab, però d'etimologia incerta. Si és d'origen romànic
es veuen dues possibilitats:
1. Llati ALTUS: el nom es referiria a la posició de la talaia, perquè la
a

costa del Cap és més aviat baixa.

2. Llati HORTOS: n'hi ha alguns prop del Cap i prop de la Talaia:
a

Hort d'en Vivo, Hort d'en Vasques, Hortet de so n'Olivar, ses Gelades, i
també podriem considerar hort es Prat, situât precisament dévora es Ba-
nyul, nom mossàrab que inclou la idea de terreny humit.
Passat que fos d'origen pre-romà.
L'antiga forma documentada és Artuch-, la segona r és deguda a reper-
cussió. El canvi de / en r s'explicaria pel conegut fenomen propi dels ara-
bismes; i el canvi de la primera o en a seria dissimilació.
87

Mascaró estudia eis seus antecedents documentais i diu: 68

«Documentât en les formes Artux i Dartut l'any 1288. El 1290 surt 69

67. Joan COROMINES, Entre dos llenguatges, vol. ni, p. 167.

68. J. MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Menorca. Distribució geogràfica
dels topònims pre-romans, Ilatins, germànics, mossàrabs i catalans. Premi Jaume I de l'Ins-
titut d'Estudis Catalans, 1983 (inédit).
69. Elena LOURIE, La colonización cristiana..., p. 173, on la cita com a parrochia.
 ATÀLITX

Artug i Artrug,70 Carbonell escriu Artutx.71 L'any 1550 ve registrat lo

talayer de Artutx?2 En 1672 cabo de Artuig.73 El cap à'Artrutx ha estât
denominat amb altres noms: l'any 1265 figura com a Sancto Todero.74 A la
cartografia dels segles xvn i X V I I I trobam C. Maestrale75 i Citadelle™ Però
abans, els nostres cartògrafs ja escrivien Dartue.77 Entre 1500 i 1600 apa-
reix cartografiat Dartruyx, Dartuix, Dartus, Dartux, Dartucb, Dartuig. És
curiós trobar a Artà, municipi de Pilla de Mallorca, situât al districte del
Cap de Ferrutx que és a l'altra banda de canal encarat al cap à'Artrutx,
un topònim semblant, Artux, documentât l'any 1290.»78

ATÁLITX (es Migjorn Gran, Men. 6, i-11)

Hi desemboca una font abundosa i hi ha aiguamolls.

Escrit i pronunciat també Atalis, Atalix, Talis, Talitx, Talix.
Sembla ésser el mateix nom que el de la poblado valenciana de Tales;
cf. Jalas i Tálís, noms de persona algerians (Gouv158).
N'hi hagué un altre a Mallorca. En el Llibre del Rep., f. 16v, Bus-
quéis 737, trobam un Rabal athalic. No descartem Párab del tot car hi ha
una arrel dalag 'nevar', 'ser gla?at' ( D O Z Y , I, 163¿z; Belot 65), pero a penes
hi podem pensar perqué el participi actiu seria muOállag no documentant-
se bé mes que en forma n.

70. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Aportació a la bistòrta medieval..., pp. 23 i 2 5 .

71. Pere Miquel CARBONELL, Chroniques de Espanya fins aci no divulgades que traete
dels nobles e invectissims reys dels gots e gestes de aquells, e fets dels comtes de Barce-
lona e reys d'Aragó ab moites coses dignes de perpetua memòria, any 1497 (Barcelona,
Caries Amorós, 1546), f. 84.
72. Arxiu Municipal d'Alaior. Carpeta sense numerar.
73. Antoni RAMIS, Noticias... 1829, vi, 92.
74. Bacchisio Raimondo M O T Z O , Il Compasso di Navigare, opera italiana della metà
del seccolo XIII, dins Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia (Sardegna, Università di
Cagliari, 1947), p. 87.
15. Mapes de Lucini, c. 1600, i de Van Keulen, 1708.
76. Possible mala grafia de Ciutadella. Cap de Ciutadella.
77. Abraham i Jafudà CRESQUES, Atlas Català (1375).
78. Lorenzo LLITERAS, Artâ en el siglo XIII..., p. 207. Observa Coromines que alli
si que les terres són altes, en alguns punts penya-segades (Puig de Ferrutx, arran de costa,
432 m. alt.), però no hi hauran mancat horts, en la vasta raconada, on el Mapa Mascaró
posa moites fonts.
-ATAP

-ATA? {d'en Bili), Bini- (alquería, Mao, Men. 12, g-2)

Sense dubte aràbic. De beni 'filis', més el nom de persona hattâb (Gouv.
Gen. Alg.), pròpiament 'llenyater i venedor de llenya', dérivât d'hátab
(Dozy, i, 301¿). A. Ramis documenta un altra Biniatap en el terme d'es
Mercadal (Noticias, 1829, iv, 51), confrontant amb Lanzell i Sta. Eulària.
Serra Belabre diu que l'altra s'havia dit Benisataf (Tierras, p. 7); però era
reaiment la mateixa? El nom es repetía entre els moros valencians: una al-
quería de Beniataf entre Moixent i Villena apareix el 1265 i 1273, i, aite-
rat en Beniatas el 1272 (Mtz. Ferrando, Doc. Val. d'ACA, i, §§ 594, 1451,
1317). La -b final es pronunciava -/ entre els moriscos, i nosaltres sovint en
fem -s (matalàs, -af).

-ÀTIGA, Ben- (Calvià, Mail. 24, e-10)

Nom d'una antiga alquería, avui possessió. J. Rullan li diu Benàtica

(BSAL, i, xlv, 1). N'hi hauria una altra, de nom semblant, en el centre
de Pilla, car una «Alcheria Beniatie li Muza» figura en el terme de Mon-
tuïri segons la versió Quadrado (28) i segons Bofarull (108); com explica
Quadrado (Conq., 478) això es pot entendre «de los hijos de Atia, que es
o fue de Muza». El nom de persona câtiya està ben documentât, i pertany
a Parrei viva °atà «dare» (RMa.); ben productiva en l'onomàstica; a Algè-
ria hi ha el prénom masculí °Atiya i també °Ati (°-t-y) [Gouv. Gen. Alg.).
Un Abu Muhammad °Abd-el-haqq ben-gâlib ben-cAtiya figura en la Tecmi-
la d'Aben al-Abbar (2882). No estem segurs en totes les dades aràbigues
(hi poden mancar «punts») si es tracta d'un cAtiya (dones accentuat a la
A) o de °Atìya: devien existir tots dos, car Hess dona molts noms d'aques-
ta arrel, com a usuals a Aràbia, entre ells cAtìya, però el nom mallorquí
suposa "Átiya, amb una -g- intercalada en la forma de Calvià, tal com la de
lládriga < llúdria.

-ATRIA, Bini- (Alcudia, Mail. 6, -e8)

Possesssió important i antiga, al peu S. del Puig de St. Marti, des del
qual féu Coromines la seva enquesta del terme d'Alcudia. Sens dubte el
Rahal Benedria o Benidria que ja figura en el Rep. (Quadrado, 17, 461)
entre els del terme de Pollença. Pot èsser encertada, i ho deu ser al-
menys aproximadament l'etimologia Beni Iedriia que li atribueix AMAlco-
 ATZARAN

ver (BDLC, xiv, 183; AlcM). Un nom semblant havia existit en el Mig-
jorn valencia, car s'anomenen les alqueries de Losa i Benadria en el terme
de Xaló, en un doc. de 1 2 7 2 (Mtz. F E R R A N D O , Cat. Val. de ACA, Ï301).
I també deu relacionar-s'hi l'alqueria Bendris que el mapa posa en terme
de Manacor (29, b-4).
Si cal puntualitzar, un nom de persona com aquest només ens consta,
val a dir-ho, entre els moros d'Algèria: Idri, grafiat y-d-r-y; crec que deu
ser mes aviat bereber que prôpiament aràbic, car no hx ha hagut una arrel
ydr en àrab, ni consten tais noms ni arrels entre els beduïns d'Aràbia; el
que hi registra Hess és només Hàdrî (18), i a Algèria Hadrî, tots dos d'ar-
rels ben vives en àrab; no descartem, dones, que es tracti de tais noms;
tanmateix és probable que vingui del nom d'arrel barbarisca, del qual deuen
venir també Idir, Ider, Iddír, registráis igualment en Gouv. Gen. Alg., així
com el conegut nom tribal Idris, d'on 1'iHustre Idrissí. El que neguem és
que Biniatria pugui venir de B. °Attya, com pretén Asín (Contr.), que no
podría explicar la -r-. Aquest (més aviat en la variant -iya) és el que ha do-
nat Ben-àtiga (veg.); i segurament el podem fer responsable del canvi de
la -d- de la forma antiga Benidria en Biniatria, que és com ja figura el nom
d'Alcudia en el Mapa Despuig; aixô o algún fet de fonética bereber o cata-
là (cf. Itris < Idris); junt amb la possible influèneia deis noms que exami-
nera a -Atrum, Bini- (vegeu).

-ATRUM, Bini- (Ferreries, Men. 6, b-7)

Segurament aràbic. El nom de persona °atrûn és usuai a Algèria {Gouv.

Gen. Alg., 20), pertanyent a l'arrel ctr 'disbauxa, llibertinatge', 'robustesa'
(Dozy, il, 93b)\ Belot 472. Potser de la mateixa arrel vindrà Bini-atria,
encara que aquest no ens consti, i millor vegeu l'article especial. O d'un
NP semblant: Gouv. Gen. Alg. en registra dos més d'aquesta arrel (A)bu-
c
Atrûs i {A)bu-cAttûr; i d'una arrel parònima: cAitar, cAttârî i {A)bu-
e
Attâr {55a, 55b, 20, 20, 55b). No és, però, admissible que sigui Beni
°Atîya com diu Asin, car no s'explicaria la r.

ATZARAN, V (Llucmajor, Mall. 38W, g-11, i e-5)

Paratge de camps un poc extens a l'O de sa Llapassa, entre el rodai

de la possessio i uns 2 km enllà; confirmât per l'informant de Coromines.
Ha de ser nom antic, i haurà estât més difös com sigui que el cognom At-

53
ATZARAN

zara o Atzerà (alguns malament Ad sera) està molt disséminât pel Nord, Sud
i Oest del Principat. Deu venir d'un mot de l'arrel aràbiga comuna zr°
'sembrar, conrear', probablement d'un dual az-zar°ân{i) 'els dos sembrats';
ben arrelada en l'àrab d'Espanya: RMa. zar0 com a traducció de «seminare,
disseminare» i «bladum» (111, 211), PAlc. «sementerà: (guact) a-zirâc» i
altres derivats (394^24); i, en d'altres, «céréales sur pied, champ cultivé».

-ATZAU, Bini- (Alaior, Men. 7, f-8)

Ja documentat l'any 1550 a l'Arxiu Municipal d'Alaior.

Segurament arábic i del mateix origen que el valencia Benasau, prop
d'Alcoi. Els Bani cAzzábí eren una secta bereber kharidjita segons l'hispa-
no-tunisenc Abenkhaldun (a. 1330} i llur nom sembla ésser el mateix que
e
azzáb 'monjo' (a Siria), 'solter, viudo' (almenys en lleus variants), Dozy,
II, 124b; PAlc. 399¿37, 116¿20.

ATZARÓ (Sant Caries de Peralta, Eivissa)

Vénda situada al SO. del terme. Sembla que pot ser senzillament qarya
az-z<frûr 'alquería de les atzeroles' (espècie de pruna silvestre).
T?Atzaró ja n'hi ha noticies l'any 1543, en qué ens conta una crónica
que «arribaran al riu de Santa Aulària, y aquí desembarquâran molts turchs,
y arriba fins a Balàfia y Atzaró y Arabí» ( M A C A B I C H , Sta. María la Mayor,
Crón., 19), I en una forma un poc diferent sembla ser el mateix nom el
d'una alquería del Rep.: «Cariam Zaaroih del quartó del Xarc, línia 62 de
l'original, precisament citada entre Zafargell i Binissait, i immediatament
abans del Raffal Tagomago, noms tots ells encara vius, i en el camí entre
els quais es troba avui Atzaró. Avuí s'anomena com una de les vendes del
terme de St. Caries de Peralta, que Coromines va sentir sense article i tam-
bé com a nom de la Font d'Atzaró; mentre que el mapa al 25.000 situa
«Pía del Exeró» í «Puig del Exeró» a les coord. 1050 X505 i 1050X504.
En la grafía -oil del Rep. podem veure un résultat del mot zacrûr com el
que ha prédominât en la forma valenciana atzeroila o sorolla; la aa doble
s'explica peí nexe arábic efr.
N'hi degué ha ver, a Eiv. mateix, un duplicar > en un Benizorol, de la íí-
nia 49-50, pero aquesta está en el límit entre Portmany i Benissàmid ( > Ba-
lansat), que ja és apartat de Tactual Atzaró; com que Par. ibn/ben-, propia-
ment 'fill de', actuava també a manera de mer exponent personalitzant,
 AUMA

Ben-àz-xo'rûr pegué també donar aqueix résultat: 'el (rafal) de les ace-
róles'.

-ATZÉN, Bini- (es Migjorn Gran, Men. 6, d-11)

Pronunciai també Biniatzém,
Probablement aràbic. Del nom de persona "Azzam (Gouv. Gen. Alg,,
lìb/x Azam, 2 la) que és el ben conegut nom comré aràbic azzâm 'màgic
f e

que conjura ils dimonis, les tempestati, les serps', RMa, 142, Dosy n, 12é,
Coromines troba una nota d'un Biniatzent «a Mallorca» a ùltima bora, sen-
se temps de verificar, Realment hi degué èsser, car Rosselló i Vaquer, en
Inca t Selva en el segle XIII (p, 30), documenta un «Ramon Bertran de
Benitzen» en l'any 1283; i en efecte en el terme vei, de Mancor, hi ha les
alqueries Bimatzên Dalt i de Baix.

AUBASSAUBA, Font d* (#jybêsàybê) (Manacor, Mail. 29, d-3)

Nom d'una coneguda font ran del cami de Manacor a Petra i de la Font
des Gats, Â les seves proximitats existeixen nombroses basses: Basses des
Clot de sa Terra, Bassa de sa Teulera, Basses de Vilafranca, Creuer de ses
Basses, etc., i moites altres d'innominades en fi; immediatament al nord,
la Font des Bassons, que d'altres escriuen Bessons.
Essent una font coneguda el que la contempla a distància la veu com
una superficie blanquinosa més que no pas aquestes innombrables basses
de mener entitat; en contrast amb les basses petites de la Font des Bassons
ja pot cridar més Tatencié com a blanquinosa. Essent terreny argilôs aixô
pot contribuer a donar un matis blanc a l'aigua, El fet d'haver-s'hi aglutinat
l'article aràbic o pseudo-aràbic suposaria un nom de data molt antiga, que
podria venir de bassa alba o sigui blanca. Âquest article secundari també
es troba en el cas d'AlcMa-Arrom, que segons la gramàtica aràbiga no
hauria de dur article.

AUMA, s', veg. Aumaïlutx

AUMALLUTX

AUMALLUTX (Escorca, Mail. 4, g-10)

Velia alqueria i vali, el nom de la quai ja figura en la forma Alme-
rug en la Crònica de Jaume I (p. 92, etc.), Almaluig en el Marsili (ed.
Quadrado, p. 112), Aumellutx en Despuig; «predio de Almaluig» a. 1455
i 1511 (QUADRADO, For. y Ci., 256, 41, 46). L'etimologia ha estât ja acla-
rida per Coromines, DECat, i, 495b (cf. Fornalutx).
cAl{a)m al-lugg, 'l'edifici que domina el Riberal-, Del mateix mot àrab
cal{a)m 'edifici elevai', 'ruïnes', 'fita' deu venir el nom de s'Auma d'Artà
(21, e-9), possessió dividida en très, que Despuig designa com Aima Nou,
A. Vey i un altre Alma Nou, i Mascaró Sauma Nou, Sauma Veli i Saume-
ta, i AMAlcover S'Aume (BDLC, n, 248). Ës insostenible l'etimologia que
li suposen eli mateix (BDLC, xiv, 149) i que Asin atribueix a un Aima
d'Albacete (Contr.), àr. al-mâ' 'l'aigua' que de cap manera no hauria pogut
tenir l'accent a la primera sillaba. També es troba un Alma del terme de
Tortosa en un document de 1340 (BABL, xi, 396)

AUXELLA (Selva, Mail. 10, c-6)

Despuig (mapa 1784) escriu Urxella. Les aparences son .mossàrabs i, a
primer cop d'ull, un pensaría en AVICELLA 'ocella', perô des del punt de
vista semàntic no s'hi veuria explicado natural; per tant seria preferible par-
tir de la forma de Despuig, i aixô ens podría donar una etimología raona-
ble: HORTICELLA 'horta petita', passant per Ortxella; si dones no és el nom
de la planta tintôria orxella, nom que precisament és d'origen mossàrab
{vid. DCEC, article Urchella); és ciar que aixô últim dona un sentit menys-
natural. Compareu amb Ujijar; famosa poblado a les Alpujarras, que prové
de HORTUM SACRUM (COROMINES, Tópica Hespérica), i dins Mallorca ma-
teix, Horta i Hortella (amb les subdivisions Horteta i Hortî), possessions,
de Sant Joan de Sineu. Ortella, ja en un document de 1511 (QUADRADO,
Forenses y Ciudadanos, 246). també en el Mapa Despuig; en fi, cf. Hor-
talutx™

79. Joan COROMINES i J. MASCARÓ PASSARIUS, Aproximado..., x (1983), p. 3 2 .

 B

BALÀFIA (Eivissa)

Tant per al Puig de Balàfia de Santa Eulària com per a la vénda de Ba-
làfia de Sant Llorenç, aixi com per al Balafi mallorqui (Sant Llorenç des
Cardassar, 21, h-6), ens acontentem amb remetre a l'article Balafiar del
DECat, I, 5 6 6 * 3 2 , 38-60, 567*41-49.

BALAGAI (o V-)

Nom antic de Son Brondo de Valldemossa; veg. Alblegall.

BALANSAT (Eivissa)

El Memoriale divisionis d'Eivissa1 relaciona les alqueries de Benizàmid:

«cariam balanzat, caria alcoygua, caria almeali, caria calon, caria cutelle, ca-
ria albobalil», o sigui, que l'alqueria Balanzat es la primera de la llista d'al-
queries del quarto anomenat Benizàmid; com a nom de quarto es conserva
la forma aràbiga primitiva, com a nom de les alqueries apareixen formes
mig catalanitzades o vulgars; i el fet de figurar la alqueria balanzat com a
numéro 1 de les alqueries del quarto, indica que és l'alqueria principal, pro-
bablement el centre del quarto o, diriem, l'alqueria per exceHència dintre
del quarto; és a dir, que els dos noms son originàriament idèntics. Ban\
s-Sâm(i)t prôpiament 'els fills del Taciturn', amb anticipacio de la nasal Be-
nemsat i dissimilacio Bshnsâi. COROMINES, E. T. C., N, 232-5.

1. Joan M A R Î CARDONA, Illes Pitiiïses, vol. I : La conquista catdana de 1235 (Eivissa,

Institut d'Estudis Eivissencs, 1976), pp. 68-81, especialment p. 80, 2." ed.
BÀLITX

BÀLITX (Sóller, Mall. 8, c-8)

En el Uibre del Kep.} f. 18v, Busquets 740, surt la forma Baalichi; a

L'any 1311, apareix Valig (A. PONS I PASTOR, Hist. Mall., v, 46).
La cosa evident és que Is nom prejaumí i probablement un mossara-
bisme. Hi ha una semblança considerable amb el nom de Vàritx, d'una an-
tiga possessió i font de la vali d'en Marc del terme de Pollença. Hi ha dues
diferències en les consonants, que podem qualificar de Ileus: una b i una
v són fonemes extremadament afins i sovint intercanviables. Una cosa sem-
blant es pot dir de la r i la /, sobretot tenint en compte la pronùncia mo-
risca que era com la d'una I andalusa. Alguna cosa deu restar d'aquell in-
tercambi en aquesta zona: encara que el parlar mallorquí manté rigorosa-
ment la distinció fonètica entre b ih v, labiodental, a Alcúdia Coromines
va oir Binìatria pronunciai vinistrb el primer cop i després amb la b cor-
recta, el nom que hem explicat supra (1964); cf. també a Ballfogô.
Aquella semblança pot induir-nos a suposar que vengui del llatf PALIS,
literalment 'en els pals, en les estaques'. Llavors îa p, per la intervenció de
l'àrab, s'hauria canviat en b, i en el cas de Vàritx els catalans l'haurien mu*
dat en v, per una espècie de correcció exagerada de l'arabisme (com sigui
que l'àrab no té el so de v).
Induhtahlement són una sèrie de postulats; ja el suposar que en un nom
mossàrab l'àrab canviés la p en b, i que no quedi cap rastre de la forma
pròpiament mossàrab en p conservada, és una forta suposició: gairebé sem-
pre en els mossarabismes trobem formes en p, o bé hi ha vaciHacions entre
p i b, mentre que aquí la b arabitzada seria unànime i fins hauria arribat a v.
Això ens fa pensar que hi ha una altra etimologia romànica possible.
Són molts els topènims mossàrabs que contenen la paraula llatina VALLISI
a Andalusia i Murcia hi ha tres poblacions famoses anomenades Vélez; i
Velefique, cap a Almería, que ve de VALLIS PICUUM 'vali de les figueres'.
Justement Bàlitx di Baix, que pot ser la matriu de tots tres Bàlitx, es troba
en la confluència del torrent que baixa de Moncaira amb el torrent que
baixa de Bàlitx d'Amunt.
Això ens estalviaria la suposició de Parabisme p > b. Si això és aplica-
ble a Vàritx s'hi hauria mantingut o restituii la V. Per aquesta raó i per-
qué amb l'etimologia VALLES tenim un suport objectiu en els fets geogrà-
fics, sembla més convincent l'ètimon VALLES 'les valls'.
Geogràficament també és aplicable a Vàritx ja que allá conflueixen la
vail d'en Marc i les vessants o conques de Fartàritx i Ariani, Vegeu, però,
una alternativa sobre Vàritx en aquest article.
No podem donar cap de les dues etimologies concretes, ni tan sois la
segona, com a segures, l'única cosa bastant segura és que són mossarabis-
mes. Ens deixa cert escrúpol la grafia Baalichi, del department. No s'ha
 BANDEROLA

estudiat prou el sistema gràfic deis côdexs del Repartimen t, perqué puguem
dir que es tracta d'un escrúpol de gran consistència. £1 que podem dir és
que no fóra pertinent pensar, a causa d'aixô, en algún origen prèpiament
aràbic. No ho permetrien ni la terminació -chi ni restructura general del
mot. Per a una hipótesi pre-romana tampoc no es veu cap base. Podem ima-
ginar que alguns moros van sentir-hi la influència de baH (que era el nom
del 'marit' en àrab, viu en l'andalusí) i que la segona a vol imitar el so
del ain\ perô ni de cap manera es podría explicar per l'àrab ni -itx ni l'a-
e

plicacié a tais noms de lloc.

BALLFOGÓ, Son (Sineu, Malí, 19, f-11)

Pronunciai també Baifogó,
Tant Coromines com Mascaré ho varen sentir amb b inicial, però Co-
tomines també hi va oir una vegada una v. El Mapa Despuig posa Vallfogó
com a nom de possessió; com a tal també figura escrit l'any 1513 (BSAL,
8, 91) i l'any 1511 és el nom d'un forà (QUADRADO, Forenses y Ciudadanos,
347-348). És sabut que en el Principat hi ha tres poblacions anomenades
Vallfogona. Consta en la documentaci antiga del Principat com a VALLIS
FECUNDA. El nom mallorquí deu èsser mossarabisme, i potser provinent
d'un masculí VALLIS FSCUNDUS, si bé no oblidem que els moriscos pronun-
ciaven la -a com a a (si no ho privava una emfàtica i la d no ho és), i els
repobladors catalana, oint balfogóndf, podien eliminar-hi una -e.
Segons les regles de la fonètica mossàrab podem arribar a Ballfoqond %

d'on Vatlfogó{n). El son será, dones, un afegitó posterior.

BANDEROLA (Sineu, Malí. 20, f-2)

El Uibre del Rep. f. 7r, Busquets 723, el còdex ACA, i Bofarull 91, re-
gistren rabal tneneirola i el Mapa Despuig ho anomena com en la actualitat,
Banderola, fent extensiu aquest nom al gran torrent avui més conegut per
torrent de Binicaubell.
L'any 1231 ve doc. alqueriam Manmrola, a

Sembla haver-hi hagut un lloc homònim a uns 50 km d'allí, en el terme

2. Fontes Rerum Balcarìum (FRB), vol. i, p. 7 8 . També Ramon ROSSSLLÓ VAQUER,
Inca i Selva en el segle XIII (Palma de Mallorca 1 9 7 8 , edició ciclostilada), i Joan CORO-
MINIS i J. MASCARÓ PASSAMUS, Aproximacié a la toponimia balear, «ButÜetí de la Socie-
tat d'Onomàstica», x ( 1 9 8 3 ) , p, 32.
BANDEROLA

de Llucmajor: una alquería anomenada així que B. Font i Obrador (Hist.

de Llucmajor, n , 80) documenta l'any 1459, identificant-la amb Son Veri
(33, g-11), també dita abans alq. de n'Estorin.
Mossarabisme. Els mossàrabs devien pronunciar banneirola, diferencia-
des les dues n en nd, la primera n résultant potser de dissimilació de la L
de BALNEARIA, -RIÓLA. La variant maneirola, per propagado de la nasali-
tat. És un deis nombrosos noms de torrent o poblado tais com Banyeres-,
referint-se aquí ais bassals del gros torrent.

BANYERES (Son Cervera, Malí. 22, h-6)

Actualment és conegut per Port Vell. Aquest era el lloc on el rei Jau-
me II de Mallorca projectava, l'any 1300, fundar una nova vila.
Com a Port d'Arta no sois ho trobam a la documentado antiga3 sino
també a la cartografía, en aquesta, en forma abreujada (port d') Arta, com
a les cartes náutiques de Maciá de Viladestés,4 Anónim catalá del Palau
Vivot,5 Salvat de Pilestrina,6 Bartolomé Olives,7 etc.8
També el trobam denominat port de Sant Jordi,9 nom probablement ori-
ginat peí del gran torrent que allá desemboca, i l'antiga alquería, tots dos
amb el mateix nom de Sant Jordi.
A la documentado del segle XIII trobam a Son Cervera l'alq. Albain-
meria Albeineita en 1230 i 1232, i alq. Banyeres en 1244.10
Altres fonts 11 registren alqueriam i alquería Albainmeria en els anys de
1230 i 1233. Com a molí de Banyeres figura en 1415. llbis Poc abans, en
1300, surt port de Banyeres.llter
Coromines nega tot escrúpol fonétic a identificar Albainmeria amb Ba-
nyeres.

3. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Torre de Canyamél (Palma de Mallorca, Gráfiques

Miramar, 1970), pp. 13, 16 i 18.
4. Biblioteca Laurenciana Medicea, any 1423.
5. Palma de Mallorca, fináis del segle xv.
6. Biblioteca Pública de Toledo, any 1533.
7. CoHecció Mercedes Fábregas de Palau, Mataró any 1577.
8. Vid. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Els mil primers noms geografics de les tenes ca-
talanes (pendent de publicació).
9. Florenci SASTRE I PORTELLA, El Pariatge de Menorca de 1301, «Mayurqa», 2 0
(1984).
10. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIII. Estudio y Documentos (Pal-
ma de Mallorca, ed. J. M. P., 1967), pp. 28, 143 i 168.
11. FRB, vol. i, p. 34 i vol. n , p. 268.
11 bis. Antoni G I L FERRER, Arta en el segle XV (Palma de Mallorca, Gráfiques Mi-
ramar, 1983), pp. 144 i 194.
11 ter. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIV. Capdepera, Son Servera
y Sant Llorens. Estudio y Documentos (Palma de Mallorca, Gráfiques Miramar, 1971), p. 8.
 BANYOS

BÀNYOLS (Alaro, Mail. 18, a-3)

Alqueria documentada per Rossellô Vaquer 12 l'any 1242. Jaume d'Ole-

sa i d'Espanya 13 la cita de l'any 1281; i P. Cateura14 en el segle xiv. Sem-
bla que hi va haver una mesquita.
Que és mossarabisme és evident, perô cal prevenir-se contra una iden-
tificacio massa compléta amb Banyuls de Menorca i del Rossello. El present
és més probable que vengui del primitiu BALNEOS i no del diminutiu. BAL-
NEOS dévia donar Banyos en mossàrab, i la l séria el so d'una lletra parasita
afegida pels catalans, fenomen que es produeix molt sovint en els noms mos-
sàrabs, com ara en el nom de Serra de Pàndols, que ve del llati PANDOS en
el sentit de cims bonyarruts; bàndol en lloc de bando. Aquest afegit no s'ha
produit en el nom de Banyos de Sant Joan (Campos, 42, c-4), cas que es
confirmés que es tracti d'un mossarabisme i no un castellanisme recent.

BANYOS, Cap de (Ciutadella, Men. 1, i-1)

La forma mossàrab seria Banyos de BALNEOS 'banys'.

Després seria forma antiga Bànyols (cf. el que s'ha dit del d'Alaró).
Accident geografie de la costa occidental de l'illa de Menorca, conegut
també amb el nom de Cap de Binicous, però aquest nom avui està en re-
gressió, arraconat pel de Banyos {Bànyols).
En el Llibre Vermeil (Arxiu Historie Municipal de Ciutadella), trobam
que a Bànyols hi havia uns pasturatges. Antoni Ramis (1829, iv, 29), re-
gistra un «Viñedo de Bànyols» per la part d'aquest cap, i el documenta en
el S. xvi. L'Arxiduc Lluis Salvador (Die Balearen, n, 403) cita la Cala des
Racó del Cap de Banyos. Florenci Sastre {La Ciutadella de Menorca en el
tránsito...) cita la possessió de Bànyols (p. 40), la vinya de Bànyols (p. 16),
«a la part de Bànyols» (p. 17). Dona la impressió que era un lloc important.
Amb referèneia a aquest topònim ja vaig arriscar-me a exposar una atre-
vida hipótesi de treball 16 que ara afinaré millor.
A la costa occidental de Menorca hi ha tres caps importants: Nati, an-
tigament d'en Nate o Nati al nord, el de Bajolí al centre i el á'Artrutx al
sud. El Cap de Banyos, de menor entitat, però no gaire, està un poc al sud
del de Bajolí, on des d'antic s'anomena també Cap de Binicous.

12. Ramon ROSSELLÔ VAQUER, Historia d'Alaró. Segles XIII-XIV (Palma de Mallor-
ca, Gràfiques Miramar, 1979), pp. 19, 41 i 121.
13. «Butlletí de la Societat Arqueológica LuHiana», x x i u , p. 277.
14. «Patrimonial» (1982), p. 126.
15. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Geografía e historia de Menorca (Ciutadella, Cardo-
na Offset i Imp. AHès, 1980-1985), vol. il (1981), pp. 877-881.
 SANYOS

Eis nomi més semblants a Bajolí són Baiolis i Bajolis, però no eis tro-
bam fins a l'any 1546, en eis mapes de Joao Freire i de Pierre Descelliers,
respectivament, mentre que el de Banyos {Banyols) apareix ja en el 1327
—més de dos segles abans— en la forma Bagnoli> en una carta nàutica anò-
nima mallorquína que es troba al British Museum (Add. ms. 25.691). I això
no deixa d'ésser sorprenent, puix el cap important no és Banyos sinó el que
avui s'anomena Bajolí,
Durant eis dos-cents anys llargs que les cartes nàutiques registren aquest
nom com Banyos, no Bajolí, el primer d'aquests dos apareix grafiat de
diferents formes, però sempre identificable: a la Universität d'Uppsala tro-
bam una carta nàutica d'«auctori incerti» del segle xv, que registra Ba-
gnatisi el mapa de Battista Becharius de l'any 1426, que es conserva al Ba-
yerisches National Museum de Munic, hi ha Cauo de Bagnols\ el de Ja-
cob Bertrán i Berenguer Ripol, de l'any 1456, que es troba al National Ma-
ritime Museum de Greenwieh (G.2 30, ms.) diu Cauo Baiols; al de Pere
Roseli de l'any 1462 conservat a la Biblioteca Nacional de París (Res. G.C.
5090) està escrit Cauo dé Baiols\ el de Jaume Bertrán, de l'any 1482, de
l'Archivio di Stato de Florència, registra Cauo Bayols\ i fins i tot el mapa de
Jehudà ben Zara, de l'any 1497, duu C. Debanyols; i dues cartes nàutiques
de Salvat de Pilestrina, una de l'any 1511, a 1'Armeebibliothek de Munic,
i l'altra del 1533 a la Biblioteca Pública de Toledo, registren, respectiva-
ment, C. Baniols i C. Banyols. Per acabar, d'una llarga llista de moltes al-
tres formes que tene recollides a la cartografia antiga, només afegiré que
Bartomeu Olives, a la seva carta nàutica del 1538, que es conserva al Museu
Maritim de Barcelona, registra Banjols. I aquí, en la forma d'aquest topè-
nim trobam la clau del que diré seguidament: el nom de Bajolí no és més
que una mala transcripdó de Bànyols. La grafia Bajolí, o molt similar, co-
menta, com hem dit, amb Freire i Descelliers, l'any 1546 (Baiolis i Bajo-
lis); passa per Jaume Olives, 1564 a èsser Bajolj i amb Keere, l'any 1598,
a Bajolis.
La conversió de Bànyols en Bajolí l'atribueixo a la supressió de la n de-
gut a transcripcions defectuoses fetes a les cartes nàutiques per persones poc
familiaridades amb la llengua catalana, parlada a les IUes, * i amb eis seus
1Sbl

topènims, i en la conversió de la y o la i en ; —costum freqüent entre eis

amanuenses de la Baixa Edat Mit] ana i fins i tot de principis de la Moder-
na—-, acompanyada per la pèrdua de la s final.
L'evolució, dones, a les cartes nàutiques i d'aquestes a la gent de mar,
navegants i mercaders de Menorca, del nom de Bànyols, podria èsser així:
15 bis. Observa En Coromines que él primer cartògraf o díbukant pogué eseriure
Bajoíf amb la sigia a ^ ani amb / llarga, í resultarli poc visible li ~, eli altres cregueren
llegir Bajolj (sense punt a la /, llavors),
 BANYUL

Bànyols (1327), ^ Baguais (1327), = Bagnoli* (S. xv), = Bawls (1501),

= Banjols (1538), — Baiolis (1546), — Bajolis (1546), = per acabar escri-
vint-se Bajoli.Això originà el desplaçament del nom de Bànyols =s Banyos
cap a Binicous, posant aqueit darrer nom en un tris d'anullació total; i
créant, a la vegada, un topònim nou, el de Bajolî,
Com a reforçament de tot el que die vull recordar unes paraules de
Erwin Raiss («Time Charts of Historical Cartography», a Imago Mundi,
Amsterdam 1964, p. 16): «/a confecció d'un tnapâ ês un procès complex;
un mapa ha d'êsser traçai, nvisat, dibuixat, gravât, imprès i éditât, i tot
aquest procès mai ês realitzat per una sola persona». Vull deìxar això ben
dar, perquè baldament alguns cartègrafs citats: Bertran, Ripoll, Salvat, Ros-
sel! i Olives, siguin nostres, els seus ajudants, collaboradors i deixebles po-
drien no ésser-ho, i és ben sabut que un mateix nom pronunciai o escrit
per un català, un castelli, un italià, un francès o un anglès, pot donar ver-
sions ben diferents.

BANYUL, es (CiutadeUa, Men. 5, g-9)

A Menorca hi ha dues alqueries d'aquest mateix nom: una al districte
de Favlritx (Mad, 8, e-2), i la d'aquesta cldula, al districte d'Artrutx.
En aquest darrer, 1'informant de Coromines li va dir es Banyul, en sin-
gular, si y altres fonts d'informadd deien Banyuls, en plural,
Nom mosskab provinent del mot llatf B A L N E O L U M amb la tetminacid
- O L U M convertida, normalment, en *ul en dialecte mosskab.
El canvi de la o en u d'aquests topbnims no guardan cap relacid amb
el metaf6nic que ha afectat al nom de la poblacid del Rosselld, Banyuls. 19

Mascard ho documenta aixi: «citat l'any 1288 en la forma Albayul,

17 l%

El 1290 surt rahal Albanyul. L'any 1388 surt Rafal Banyul. A 1'Arxiu
1B 20

de la Corona d'Aragd hi ha un document de l'any 1345 que tracta de la

venda a un tal Dalmau, de la Cort reial, de les alqueries de Banyuls i Santa

lé. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana (Barcelona, Barcino, 1965 i

1970), vol. 1 (1963), pp. 51 i 63.
17. Joseb MASCARÓ PASSARIÜS, Corpus de toponimia de Menorca (inédit), ja citat A
la nota 2" de l ámele Artrutx.
18. Elena L Q U R I I , La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Al-
fonso III el Liberal, rey de Aragón, dins «Analeeta Sacra Tarraconensia», vol. LIII-LIV
(Barcelona, Balmeiiana, 1983), p, 173, reffal in parrochk de Artrux.
19. Ramón ROSSELLÔ VAQUER, Aponació a la hisiària medieval de Menorca. El se*
gle XIII (Menorca, Conseil Insular, 1980), p. 21. ^
20. Ántoni RÁMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp, P. A.
Serra, 1826-1838), fase, iv (1829), p. 54.
BANYUL

Creu.21 I en un altre doc. del mateix Arxiu, de l'any 1363, s'aHudeix a la

prohibido de travessar la propietat que Gil de Lesa, escuder de la cambra
reial, té al Hoc de Banyuls».22

BARBATX, veg. Berbatx

BASTQRA, sa

Cim de muntanya eivissenca, que no podem identificar precisament, i

ens limitem a assenyalar com a nom curios. No en tenim altra noticia que
per una historia folklórica recollida per Joan Castellò (Rondalles Eiv., 48):
«Casi en es cimai de tot de Sa Bastora, que és sa punta més mala de pujar,
tenia es gegant sa lloriguera dins una cova». Ens semblaría que es tracta
de sa Bes torra, en el cim del gegantesc Vedrà, on es troba la ruina d'una
fortificado, batejada amb aquest conegut mot català (derivat de torre amb
prefix bes-), si no fos que és ben xocant que a En Castello se li hagi esca-
pat la inexactitud gràfica de -r- per -rr-. Això fa que Coromines no gosi des-
cartar del tot, si ens parlen d'una muntanya dins l'illa, que es tracti d'un
nom CULMINA PASTORÍA 'cims de pasturatge, serrats de pastura' (adj. pas-
torius del verb pasci), amb la P- arabitzada

BAUÇ, Talaia des (Santanyi, Mall. 44, a-12)

Es tracta d'un recinte megalitic, amb muralles per la part accessible de

terra, i per penya-segats inaccessibles per la part de la mar, del mateix tipus
que els del castellet de s'Almunia (Santanyi) (on n'hi ha dos), i el de sa
Ferradura (Manacor), aixi com emparentat tipolôgicament amb els reductes
menorquins del castellet de Macarella (Ciutadella), castellet de Cales Coves
(Alaior), castellot de Forma (Mao), castellet de Cala Morell (Ciutadella), i
Cap de ses Petiyes (Alaior). És clar que el nom deu venir-li d'aquells bal-
ços o penya-segats.

21. Reg. 1409, f. 177v.

22. Reg. 1422, f. 73v.
 BAULENES

BAULENES, es (Porreres, Mail. 34, g-6)

El Mapa Despuig posa Esbaulenes. Ara bé, quan Coromines va fer l'en-
questa els seus dos informants varen dir clarament es Ballenê i només des-
prés que el batle i el mestre d'escola del poblé, parlant d'aquesta alque-
ría, pronunciassin es Baulênes, també ho digueren aixi els informants quan
repetiren el nom. La forma Baulenes és en tôt cas antiquíssima, perqué cons-
ta en un document de 1351 (BFO, i, 196) i en un altre de l'any 1578
(GM-RRV, 197) ve escrit Ses Baulenes. Coromines creia haver-ho sentit a
dir també ses Baulenes, alguna vegada, perô no ais seus informadors. Si
reaiment la variant Bal-lenes és antiga aixô faria pensar en els casos com
baula < baila < balda o bé caulera < callera < caldera; ses Arnaules < Ar-
nalles < Amoldes, possessió de Llucmajor. Llavors consideraríem que el du-
plicat ballenes/baulenes és paraHel a baula/baila i aixô ens induiria a supo-
sar que la forma originaria fos batí- (o bald-). Un cas semblant seria el de
son Bauló, nom que (segons GM-RRV, Lloret, 75) des del segle xvi porta
l'antiga alquería de Manresa, a Llorito, el qual seria probablement forma
evolucionada de Bailó, i tot plegat provindria de Baldó. Baulenes ja consta
a Porreres com a llinatge L'any 1451 (QUADRADO, For. y Ci., 346), perô
aixô no ens ensenya si aqueixa familia donà o prengué nom de la seva pos-
sessió, per més que s'hagi acabat per anteposar-li Son a causa del coneixe-
ment secular d'aqueixa propietat.
Ara bé, hi ha mots com baldar, que ve de Par. batí, i per tant seria na-
tural sospitar que també aquí tinguéssim un arabisme que comencés amb
batí-. Ara bé, si aquest nom fos d'origen aràbic s'obririen bastantes possi-
bilitats. A) que tot el nom sencer sigui un mot aràbic. B) que tingui una
terminació afegida -enes, i llavors l'etimologia de s'Alcadena d'Alcalatén i
d'altres, ens faria pensar en la terminació de dual.
A) Hi ha una semblança colpidora amb el nom d'un marisc, batlinus,
-nüs, que Boqtor i el Mohit identifiquen 'clou de mer (coquillage), morpions
de mer' (mot manllevat del gr. TEXXÎVT), que a Egipte s'hauria alterat ante-
posant-li l'article copte: DOZY, Suppl., i, 9 6 ) . Es tracta d'un moHusc mari.
Perqué aquesta etimología pogués ser certa s'hauria de suposar que els sar-
ra'íns balears havien aplicat aquest nom a alguna mena de caragol.
Ba) Batí- la paraula tan coneguda a la qual ja ens hem referit, té molts
significáis en àrab, tots ells entorn de la idea d'inútil, un d'ells, documen-
tât per Dozy en l'àrab de Sicilia, o sigui del segle xi o xn, está usât en el
sentit de «terra non laborabilis» o sigui, un ermot ( D O Z Y , Suppl., i, 96):
al-batlain 'els dos ermots'.
Bb) Consta que avui en el nord d'Àfrica, sembla que concretament a
l'Algèria, el mateix mot batí- designa l'agró (héron) ( D O Z Y , Suppl., i, 95b
llí.), al-batlain significaría 'els dos agrons'.
BAULENES
Bc) Batn és paran la arábiga co neg udissi ma que ha donat una sèrie de
mots hispànics (entre ells, badana, botana, castelli bandullo, etc.); batn ha-
via près molts de significata secundaris, entre ells consta que havia significat
cavitai, Hoc balmat (cavité, creux, vide, caverne), i així figura en passatges
de les Mil i una nits, i també a Egipte s'aplica ali canals del baix Nil. - 2 hU

Amb díssimilació n > /; al-batlain 'les dues coves'. Tal vegada no seria
aconsellable desestimar el fet que en terres pròximes de la possessió de son
Lluîs, a poc més d'un quilèmetre, hi ha dues grans cavernes, la Cova Velia i
la Cova Nova, i és perfectament possible que en temps deis sarraïns el ter-
reny de son Baulenes comprengués Tactual territori de son Lluîs. Ils repo-
bladors catalans al sentir a dir al-batlain traduirien l'article aràbic al- per
l'article vulgar català es, i així ens explicaríem l'anomalia que sembla que
presenta aquest nom amb article masculí singular es acompanyant un mot
d'aspecte femení plural. La s final de Baulenes seria un afegitó posterior.
C) i D) En fi no volem callar altres dues curioses semblances, que
creiem casuals tractant-se d'un nom tan local mallorquí. El nom de la po-
blació toscana de Bibbiena, prop d'Areno (repetida en altres dos paratges
de la Val d'Arno), és provinent del NP romà VÎBULINUS, que hom té per
etrusc (aquí Viplmty, en la forma antiga Beblena que Pieri (Topon. d. Val
d'Arno, 56) li troba en un doc. de 979, no deixa d'acostar-se al nostre. En
un capbreu rossellonès d'Argelers, datat de 1292 (rev. Cerca, Perpinyà,
1959, 5é) apareix isoladament un NP Baulen no sahem on: encara que no-
més a beli ull podríem conjecturer, que vingui d'un NP germ. BÀLDISIND,
amb caiguda (ben precoç) de la -s- sonoritzada.
En conclusió: quedam amb la impressió que les dues primeres etimolo-
gies sòn ben possibles, que la tercera sembla una mica forçada, que la quar-
ta és Túnica que, a més de possible sembla confirmada per un fet geogràfic
concret i que les dues últimes connexions es basen en mer es coincidències.

BECA o BÈQUER, punta de (Pollera, Mail. 1, c-9)

Cabo de Bequer en un doc. de 1585 (ROSSBLLÓ V., FRB, i, 305, 315)»
Cap de Becar en Binimelis (Hist. Malí., iv, 95); i amb la q mal copiada i
C. de Beguer en el ma. Ottens de 1683.
Antoni Ramis (Noticias..., 1829, iv) registra a Menorca Binibequer en
el segle xv.
Sembla evident que hi ha una relació lingüística amb Binibèquer (Me-
norca), mentre que Beca/Bèquer és a Mallorca, i és la punta més prominent
del sector de costa comprès entre Mortitx i la vali d'Ariani, del terme de
Pollen;a; relació i possiblement una veritable ídentitat lingüística. Aquesta
 BELLVER

noms terminata en -er, àton, dels quais ja s'han fet notes, sobre Miner, Bú~
ger, Cúber, Siller, Béquer, 5e/t>í? (< Sèlver), etc., tots els quais, o
quasi en totalitat, són d'origen pre-romà, De tota manera existeix la proba-
bilitat que alguns d'ells no siguin pre-romans, per exemple, que n'hi hagués
algun d'aràbic (cf. Trebalúger), Que Bèquer (punta) sigui pre-romà no sus-
cita escrúpols, però que ho sigui Benibèquer éi molt menys evident, perqué
podria èsser un nom tribal aràbic amb el significat de 'els fills de Beqqr'. En
canvi, si Bèquer fos de procedència arábiga esperaríem que es combinés amb
un mot aràbic, per exemple Tarf (cap, punta) Bèquer. Des del moment que
va combinat amb la paraula romànica punta hi ha la presumpció que Bèquer
no sigui aràbic, Al capdavall no està descartat que en Benibèquer, Bini- no
sigui aràbic sinó mossàrab; per exemple, que provengui de PINNA 'penya'.
Ens trobam dones en un dilema o, fins i tot, trilema:
1) Que Pelement Bèquer sigui pre-romà o romànic en tots dos noms.
2) Que sigui aràbic en Binibèquer tot i essent pre-romà en punta
Bèquer,
3) I en fi, cosa menys probable, que fos aràbic en tots dos. ' * 921 1

En la primera possibÜitat no queda ben ciar el lligam lingüístic entre

PINNA i l'element pre-romà Bèquer. Cert que es podria pensar, recordant
que beceus 'bec d'ocell, peça prominent' (mossàr. biqq «extremitas» R. Ma.)
és un manlleu del cèltic en llati vulgar, en un PENNO-IEKKXRQ- 'cap promi-
nent o en forma de bec d'ocell', cèlt. penno- 'cap d'home o animal'; cf. el
cas comparable de Bini-agolfa, del Bec de Ferrutx (Desp.), de Picarandau
i fins relacionar-ho amb l'ardida teoria de Coromines (EntreDL, i, 47, i
DCEC, s. v. grulla) que sospita ètimon indoeuropeu pre-romà a *MAGLORÏ-
KA/MINORIKA; i cf. Boscana.
Sobre eli topònims en -er, àton, vid, Miner, etc.
Ës sabut que també hi ha noms pre-romans terminais en -ar àton en do-
mini lingüístic castellà, base i fins portugués, per exemple: Bédar (provin-
cia d'Almeria), en relació amb l'ibero-basc Beda (bide 'camí'), Cortázar, etc.

BELLVER (Manacor, Mall. 21, h-3)

«Parroquia de Belvezer» a. 1254 (ROSSELLÓ V., «Flor de Card», nu-
mero 75, p. 14); Beyllveer a, 1 3 5 0 (B. FONT OBRADOR, Hist, de Llucma-
jor, i, 235).
Tots donam com evident que aquest nom no és aràbic; resta com a una
22 bis, Asín diu que ve d'un Bmì Baqà', però fini donant per comprovada la realitat
d'aquest nom aràbic (Asín ens té molt escarmentats) una a davant la qaf només pot sonar
a, mai e),
BELLVER

possibilitat remota que sigui romànic de data mossàrab; pero totes les apa-
rences son que es un nom propi traslladat deis toponims Bellver, del Prin-
cipat; aquests antigament eren Bell veer (BELLUM VIDERE). Hem de suposar,
dones, que també a Mallorca hi va haver forma en hiatus bellveer\ ara bé,
el fet es que tots els informants de Coromines pronunciaren tres vegades
consécutives bélvê. Es tractaria, dones, d'un deis extraordinaris casos de
reculada de l'accent, quan existeix un hiatus en el mateix mot; hi ha, pero,
el fet que aquest fenomen es repeteix bastant quan el hiatus es trobava
abans de l'accent i rep després l'accent (Casanoves > Cànoves), en canvi no
és lôgic que tenint el hiatus l'accent, la reculada l'aparti del hiatus i el faci
passar a la síHaba inicial, que és el que ha d'haver passat aquí. Coromines
té aquesta pronúncia de tres informants diferents. De tota manera es conei-
xen uns poquíssims casos del fenomen en aqüestes mateixes condicions,
SANCTUS MAURITIUS > Sant Moríi > Sant Mori (l'important poble de l'Em-
pordà); MURÏCÏNUM > Murée(n) > Múree > Mura (poble entre Terrassa
i Manresa); SPONSALICIUM > espoalti{n) > espolîi > espoli (pagament per
les esposalles, la famosa firma d'espoli forçada), sense parlar à'homèi < ho-
me'û HOMICIDIUM, on el hiatus hi fou de tots dos costats

BERBATX (es Mercadal, Men. 3, i-3) i BERBATXt

Probablement mossàrab. Aparentment del 11. BARBAS, près en el sentit

de 'paratge d'aspecte hirsut' o bé 'herbós, embardissat'; o forma arabitzada
de BARBÂRAS ( > bravas) 'llocs salvatges', etc. Convé, però, tenir molt en
compte que no lluny d'aquesta «estància», hi ha un «lloc», dins el mateix
terme, anomenat Barbatxî, recollit per Mascaró (3, h-2) i Coromines (1964)
en llurs enquestes.
A un i altre els trobam una colpidora semblança amb uns noms de
persona moros d'Algèria Berbasì especialment, també Berbts i Berbûsa
(Gouv. Gen. Aîg.), però no poden ser aràbics, car no hi ha hagut una arrel
àrab brbs, ni tais NPP en el Nedjd (Hess), ni s'hi adiria l'estructura; tam-
poc no sembla que siguin berebers, almenys no sembla haver-hi tais topò-
nims en aquells països; si no és un Berbessa, escadusser, no lluny a l'Est
d'Alger, cantó de Kolea, amb el tipie -essa bereber, però per aquí no ex-
plicariem la tx ni la s (ni les vocals, i és lloc insignificant). Coromines s'in-
clina a creure que tanmateix els noms menorquins són reliquies mossàrabs,
i que l'aspecte romànic de tot plegat invita a creure que són els d'Algèria
els manllevats, sigui modernament (és sabuda la gran quantitat de menor-
quins i valencians establits i arrelats a Algèria en el segle passat), sigui més
aviat com a deixa deis moriscos nostres que hi férem emigrar entorn
del 1600.
 BINI-
Així potser és Berbatxî, més aviat que Barbatx, la forma básica, i pro-
vinent de l'adjectiu vervecinus 'pertanyent a ovella', PAGUS VERVECÎNUS
'redol pastoral d'ovelles' (sempre cria predilecta en aquella illa formatge-
ra); Berbatx s'hauria extret de Berbatxî (sentit sigui com fais diminutiu,
o com a adjectiu de pertinença); no existint el so de c en àrab, la c s'hi
hauria tornat s, i tant l'eliminació de 1'-/, sufix adjectival, com la fluctuado
del vocalisme, son corrents en àrab. L'estudios Casasnovas, en proposar (Mis-
cellània Griera, i, 168) que aqueixos noms vinguin del 11. VERVACTUM 'gua-
ret' no fa més que exhibir un vergonyós menyspreu de les esmentades nor-
mes fonètiques catalanes i mossaràbigues.

BINI (Escorca, Mail. 4, e-7)

Figura en el Llibre del Rep. (f. 18v, Busquets 740), amb la forma Binj.
Si en altres noms del mateix document medieval, un dels côdexs canvia la
n en r, és probable simple falta de lectura de la lletra arábiga ra per na,
molt semblants.
El cronista Terrassa (pp. 74 i 84) cita un document de l'any 1307 que
l'anomena alearía de Béni. N'hi ha prou amb la vista del lloc per suggerir-
nos que és la forma arabitzada de la paraula pena 'penya'. Que la -e- es tor-
ni -i- és un fet que es repeteix en dotzenes de casos en els topônims d'ori-
gen mossàrab i particularment en els nombrosos compostos que comencen
en Bini i vénen de PINNA, dels quais a Menorca sol ja n'hi ha sis o set, i a
Mallorca almenys altres tants (Binimala 'penya mala', i s. v. Sarraia, Bini-).
Pel que fa a la -i final es podria pensar que vengui del plural nominatiu
llati PINNAE, perô no ho crec perqué els nominatius plurals no s'han con-
servât en romànic ni en la toponimia. Més aviat es deu tractar de la pro-
nuncia morisca de la -a com -e, de la quai s'ha parlai en les notes sobre Bi-
nicaubell, Binifaubell, coma Pregond, Ballfogó, Alcaufar, etc.
Aquí hi hauria hagut un cas d'harmonia vocálica i-e >-i-i.

BINI-
Els noms que comencen aixi els encap?alam pel segon component; aixi
Biniagolfa s'ha de cercar s. v. Agolfa, Biniac s. v. Ac, etc. Sobre Bini/Beni-/
Bina (> Vila-), provinents de Pena, veg. a -Sarraia Bini-, una llista de vint
noms balears i quaranta-tres de Terra Ferma, on tot això prove del 11. PINNA
'penya'.
BINTALFA

BINTALFA (Mad, Men. 12, U )

Antoni Ramis documenta, en els segles xiv i xv, Bentalfa. Hernández
23

Sanz cita lo posit de Bentalfe, d'un doc, de 1670.

84

Tant Coromines com Mascaré sentiren a dir Bin taufa als seus infor-
mants.
Deu èsser un exemple del cas relativement poc corrent d'un nom de
dona sarraïna que passa a èsser un nom de Hoc; veg. el casos que n'hem
citats a propòsit de Montibudell,
Es tractaria, dones, d'un compost de l'àrab hint 'filia', mot que tam-
bé s'usa en l'onomàstica arábiga amb el mateix carácter que ib» 'fill': com,
per exemple Bint ad-Dari, al costat d'Ibn ad-Dart ; tal com hi ha noms en
Vmm-^x 'la mare de x' al costat dels noms com 'Abu+x 'el pare de' (per
exemple 'Umm as-S^d, tal com 'Abu as*$a°d),
Per al segon component es pot pensar en diversos noms: Jalha, diver-
ses variants de half- (balfûn, halfâfft) i diverses variants de khalf- (Khâlif,
Khalfûn); entre els beduïns'i els' egipeis, Kbalaf i Kballâf, i Ter fa f.,
2B 20 2T

etcétera,

-BOLLA, Bini- (Alaior, Men, 7, i-7)

No es pot pendre seriosament l'explicació popular que és un nom de
gent que anava de bolla (cal dir-ho?).
L'historiador F. Hernández Sanz cita un Antoni Pons, de Binibolla,
88

en un document de l'any 1656,

Restem indecisos entre un origen mossàrab o aràbic.
El dubte és entre pena 'penya' i el béni deis moros. De tota manera no
coneixem noms de persona aràbics semblants, i res no es veu d'adéquat a
les arrels bll, bwl Cblh a penes existeix). P U L L U S 'cadell d'animal', 'vegetal
petit', etc., sembla haver passat al mossàrab, car Abenalbeitar ens diu que
bull marin s'hi usa com a nom de la foca (DOZY, I, 107&), ¿Pensaríem en
P I N N A P Ü L L A 'penya petita' com castellà pimpollo 'pi menut', 'tany'? Mas-
caré creu recordar-hi un penyal a les immediacions. Cf. el següent,
23. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias.,,, fase, iv ( 1 8 2 9 ) ,
24. Francisco HERNÁNDEZ SANZ, El Archivo Municipal de Alaior (Maó, Imp, F, Tru-
yol,19171 p, 32.
25. Gouv, Gen, Alg., 358 B, 177 A i 218 A.
26. Hess, 21.
27. Gouv. Ge». Alg., 218a.
28. Francisco HERNÁNDEZ SANS, El Archivo Municipal de Aiayor (Maó, Imp. F. Tru«
yol, 1917).
 BONANY

BOLLAIX, Son (Felanitx, Mail. 36, e-6)

Suposant que el «Son» és afegit i que el nom fos primitivament Bo-

llaix, hauríem de pensar en un origen aràbic o mossàrab, i d'altra banda
també ens condueix en aquesta sospita el fet que Bollaix no és un nom de
persona català ni específic de Mallorca. Ara bé, quant a un arabisme ho
suggeriria la inicial Bo- provinent de l'àrab clàssic Abu, però per explicar la
Il que no és un so aràbic hauríem de suposar que resulta d'una / combina-
da amb una i o bé que prové d'una II; la primera alternativa es pot consi-
derar descartada perqué l'àrab no admet una combinació ui ni tampoc una
combinado inicial li; la segona alternativa seria teòricament possible si -laix
fos un apeHatiu aràbic, i ens desfaríem d'escrúpol fonètic, podent-hi haver
l'article àrab: Bu 'l-l; però no coneixem tal mot en àrab. ¿Es podría dir
que aquí pot haver-hi una forma provinent del nom de dona tan conegut
r
âyisa? En l'origen era un apeHatiu, 'la vivaç', i començam advertint que el
fet que Bollaix no termini en a no seria obstacle insuperable, perqué pot
haver-hi un masculi corresponent, però amb Aixa només s'explicaría que hi
hagués una sola /, la d'un article, i ja hem dit que ens en caldrien dues; i
altres noms que s'hi assemblen vagament i que trobam en la llista dels in-
digènes algerians no coincideixen fonèticament: en particular no tenen la l
doble, que necessitariem.
D'altra banda, la terminado -aix ens orienta cap a la possibilitat mossà-
rab: un nom format com els coneguts Patraix, Barraix, Beniarrupaix, etc.,
provinents d ' - A R i o s , dérivât de bolla, liâtí BULLA; o de PULLUS, veg. supra
el Binibolla de Menorca. I: el Boll (terme de Catarro]a), el Bollet (terme
de Silla), el Bollut (terme de Relleu); i, en la forma palesament mossà-
rab: el Bollot (terme de Simat de Valldigna), el Bolot (terme d'Alfarrasi),
la Bolla (terme de Castalia). Ja és més dubtós que s'hi relacionin els de
l sola: Bolinxa (terme de la Dena de la Roca, Morella), Bolinxes (terme
de Pobla Llarga; Llanera de Ranes, Monòver); el Boladí (terme de T. 1.
Maçanes); la Bolarina (terme de Xixona); Boiata (terme de Sagra); es Bo-
latar (terme de Sant Llorenç de Balàfia, Eivissa); el Boliquet (terme de la
Nucia); Bolanyo (terme de Sant Joan d'Énova); Bolom (terme d'Elda), etc.
Pensarem potser en PULLARIOS 'galliners'...

BONANY (Petra, Mail. 28, c-9)

Nom d'un puig i d'una ermita. També forma part d'un topònim de vila
i municipi: Vilafranca de Bonany.
A terra ferma només n'hi ha un, i poc important, el llogaret Bonany,
BONANY

prop de Selma (terme del Pont d'Armentera), i de Santés Creus. Notam,

però, que ja en zona de toponimia arábiga (Selma és arabisme). Potser de
l'àrab classic buniân 'construccions' (Belot, p. 44), «bunien: edificación;
edificio, la mesma obra», PAlc. (238¿z35, b 19), «ce qui est bâti à pierres»
(DOZY, I, 119b), i buniân, com a complement del verb «edificare», RMa.r
360.11.

BÓQUER (Pollera, Malí. 2, d-8)

Antiquíssima alquería, vora els nombrosos monuments megalítics, si-

tuats a la Vali de Bóquer, pron. pop. bókd. El posem també a la cloenda,
entre els pocs noms romans que ens han transmès a les liles les fonts es-
crites de l'Antiguitat. Hübner considera Bocchori, citant la Hist. Nat. de
Plini, ni, § 76, «civitas foederata» fundada sobre una antiga colonia feni-
cia. Cf. també Bonav. Serra, Disertación hist. sobre una inscripción romana
del pueblo Bocchoritano, hallada — en el territorio de Pottenga en 1765
(Palma, xii-f 30 pp. in-4.°, amb una làmina, 1766; Bover, Bi. Escr. Bal.,
ni, § 1183).
Sigui identitat entera, sigui mera igualtat formal, però almenys molt
guiadora, cal relacionar-hi gran nombre de noms epigràfics europeus, que
no deixen de pesar en el sentit que les afinitats d'aquest nom es troben
tant o més d'aquesta banda, que del costat feno-púnic. Ja en el meu tre-
ball de BhNFg., vin, 1973 (Nouv. Top. Occit.), 242-243, vaig aplegar un
beli grup de noms de forma aproximadament Boccus, urgellesos antics, co-
mengers i protoaquitans; Weisgerber (Rhen. Germ-Celt., 126) ajuntà un
grup de NPP celtoides en BUCC- en inscripcions del C. Inscr. Lat., vols. xn,
n i i v, observant que no semblen ser peculiars de Renània, a desgrat d'un
pareli de lapides de soldats trobades a Maguncia; altrament de Weisgerber
és la descoberta de l'existència de molts lligams entre la massa onomàstica
paleo-renana i paleo-pirenaica, amb la fundada suggerència que hi ha aquí
en gran part un element pre-cèltic, relacionat amb el complex sorotàptic.
Afegim-hi d'altra banda, amb terminado ben afí a la del nom baleàric, el
cognomen Bocurus d'una inscripció trobada en el Gard (vegeu-ho encara
amb bastants més en Bo{c)c-, en Holder, Altcelt. Sprachschatz); hi ha tam-
bé un Bocchus en una inscripció hispánica (C. I. L., n , 2225), En fi no
oblidem que els Tri-boci fou una conspicua tribu galla, ja atacada per Cé-
sar, i vegeu-ne l'etimologia cèltica, investigada per Horst Schmidt (Z. Celt.
Phil., xx, 151).
No he comprovat la bona fundado del Lucio Cornelius Boccho romà que
diuen que escriví sobre Saguntum, però en parla el serios autor de la Geogr.
 BOSCANA

Gen. R. Val., 704; i a benefici d'inventari, remeto també a notes sobre el

nostre Bocchoris, que trobo en BSAL, i, xviii, 5; vi, 15a i b\ VII, 152; vili,
135; i BDLC, xiv, 186. En fi recordem que Bóquer ja figura com «Alche-
ria Buchar» del terme de Pollenga en el Rep. (Quadrado, 89, 463).

BORDELLET (Calvià, Mail. 31, a-8)

Nom que el Mapa Despuig posa al fons de la gran badia Peguera-Santa

Ponça. Em sembla clar que és un nom romànic arabitzat bortellàt, plural
aràbic de portella; amb l'arabitzacio usual de p- en b, i de la t darrera la r
en la /, d'on el català -à-. És incert que hi hagi relacio amb el nom de la
cova i santuari de Portais; aparentment tots dos derivats de PORTA, pero
Portais és, més aviat, de Port. Cf. el Bordellet (t. de Montcada de l'Horta);
els Bordellets (t. de Fontanars); la Bordella (t. de Benigànim), que proba-
blement tindran la mateixa etimologia. Mentre que a la Baga de Bordellat
cap al Vallespir (veg. les guies de César A. Torras), tant la geografia com la
à indica altra cosa, on és força raonable que entri borda 'cabanassa pirinen-
ca'; potser de bordai coHectiu: Bordai Liât LATUS 'ample' (cf. aranès bordau
'veïnat de bordes').

BOSCANA (Vilafranca de Bonany, Mail. 28, i-12)

A penes cal dir que ja figura en el Mapa Despuig; potser és la mateixa

que Rosselló V. documenta l'any 1286 en el seu «Felanitx XIII», p. 29;
el Rep. porta un Rahal Aboschan (BSAL, 1954, 728). Terreny gras, cerea-
lista i abundós en arbres fruiters, la quai cosa no descarta la idea que hi
hagi hagut boscatge. Hi ha una altra possessio Boscana a uns 20 km d'alli
en el terme d'Algaida (27, i-1). Binimelis cita una Cala Boscana a Alcudia
entre Pilla d'Alcanada i el Cap de Menorca {Hist. de Mail., iv, 139).
La forma del mot descarta l'àrab. Perqué fos un nom català caldria que
començàs essent una combinado com ara possessio boscana o alquería bos-
cana, però el cas és que no hi ha cap noticia de tal denominado combina-
da i que no sabem que es trobi mai altra cosa que el nom de Boscana nu
(cert que Poveda, FRB, ni, 106, registra alq. Boschans a Canarossa, doc.
l'any 1252, nom semblant a Boscana; però -/«!). Llavors queda només l'al-
ternativa mossàrab i concretament un dérivât de la paraula BOSKO-, terme
pre-romà comú a la major part de l'Europa occidental, per a Porigen del
quai vegeu l'article Bosc del DECat, representat en la major part de les llen-
BOSCANA

giies romàniques, de les germaniques i no està descartat que també en pro-

vengui del grec boskê 'pasturatge'.
Seria un nom, doncs, referent a la vegetació, un dels poc nombrosos
noms d'origen pre-romà indoeuropeu. Apleguem els de zona mossàrab. Cf.
Beca. El sufix seria -ANA O qui sap si un germà pre-romà del 11. -AGÏNEM. En
el Pais Valencia hi ha Busca. Potser hi ha alguna relació amb Buscarita
(Montserrat d'Alcalà), els Buscarrons (Cabanes de l'Are), Buscano (Borriol),
el Buixcarró, la formidable muntanya del terme de Barxeta. Cf. també el
mot pre-romà flumaira = it. fiumana (DECat), del qual queda una deixa
solta en la Flamaire de la bocana del port d'Andratx.
Com a prova indiciària que la paraula catalana bosc tenia resposta mos-
sàrab qui sap si podem adduir aquests; almenys el nom el Bosco en el ter-
me de Vilafermosa, Alt Millars: el timbre de la vocal no coincideix sempre
amb el del mot català (oït bósko Coromines 1961, però bçsko 1935, a Sant
Joan de Penyagolosa), però no significa res donat el vocalisme del parlar de
la localitat, ja castellà si bé fronterer del nostre Maestrat). La A- del Rep.
pot compendre's com deguda a ocasional influència del vulgarisme morisc
Btf- en Hoc dels noms en Abu-. No cal dir que és impossible el lligam amb
«Abu-Hescham» suposat per aigu, puix que això és Hisem, amb s mal es-
crit, i no pas sk. Reservam l'opinió sobre el valor orientador que pugui te-
nir un nom de persona Buschana que llegim en un doc. barcelonès de 1170
(Cari, de St. Cugat, m, 236).

-BOIXERA, Beni-, o -PEIXERA, Beni- (Sant Llorenç des Cardassar)

L. Lliteras (Artà XIII, 190) doc. l'any 1278 una alquería Beniboxera,
que Bernât Burguet estableix a Guillem Calvó i que cita en el terme de
Bellver (avui Sant Llorenç) després d'enumerar les alqueries i rafals de Be-
nilule, Beniamar, Nadia, Benihadreyl, Vilavilar, Azefila i Maxilaris.
Rosselló Vaquer (Hist. St. Llorenç, 109) cita del mateix establidor, any
i terme, i després de les alqueries i rafals ja citats, i també pel mateix ordre,
l'alqueria de Benipexera.
Ës evident que es tracta d'una mateixa alquería el nom de la quai ha
estât llegit de forma diferent. Després, A. Gili (Betlem, 12) doc. l'any 1281
una alquería anomenada Benipexera, que G. Calvó estableix a Guillem Fer-
rer, amb els rafals de Nadia i de Benihadira, confrontant entre d'altres amb
l'alqueria Benilule.
Ho hauriem pogut mirar com un NP aràbic, un dels innombrables noms
en Abu-, que sovint quedaven mutilats en Bo- (Boabdil, provinent à'Abu-
Adéttah). Reaiment Bu-sefa figura com a nom algerià en la llista de Gouv.
 BRONDO

Gen. Alg., p. 59 («Bouchera»). Com que el genitiu deis noms en Abu- és

Abi-, també mutilable en Bi-, i darrere Beni- tocaría posar el nom en ge-
nitiu, en podia resultar Benibixera.
Peí fet, pero, que Rosselló V. i Gili Ferrer coincideixin en la lectura de
Benipexera, és peí que creiem que és la correcta. ¿Pensarem, dones, en
PINNA PASCUARIA 'mola de pasturatge' (d'on val. Benipeixcar) si bé aquí
modificat en *PASCIARIA?

BRAFI, Cala (Felanitx, Malí. 41, £-9)

És ben coneguda l'etimologia arábiga Ibrahim que ha donat el nom del

poblé de Bràfim en el Camp de Tarragona. En la forma Brafi s'ha perdut
la m final tal com en Betticàssim, Benïgànim, etc., que, com és ben sabut, es
pronuncien Benicassi i Benigani (excepte el Binicassim de Sant Climent, Me-
norca). També és possible que Benibrai (terme de Xaló, darrere Dénia) ven-
gui d'Ibrahim.

BRITJA, la, veg. LABRITJA

BRONDO, Son (Valldemossa, Mail. 16, a-11)

Figura en el Mapa Despuig; és la que segons Muntaner i Argente Sz.

es deia abans Valagay («Introducción», p. 427). Una altra possessió Son
Brondo, St. Joan de Sineu (28, c-11), en doc. de 1578 (ROSSELLÓ V., tìist.
St. Joan, 100). Per a l'origen del llinatge Brondo, que és infundat de creure
d'importació italiana, vegeu l'article bassetja (n. 9) del DECat que l'identi-
fica amb bronzo i bronda sinònims de 'fona, bassetja'.
N'aplegam algunes noticies ben antigues i d'ampia difusió insular, que
reforcen la versemblan?a de veure-hi una antiga familia mayurkia de nom
i tradició mossàrab que aconseguiria, revalidant (pel que endevinam) el
cristianisme més o menys larvat dels seus membres, èsser acceptada pels
conquistadors catalans. D'un Joan Brondo es donava molta importància a
Palma a les seves paraules, l'any 1396, però avui no se sap si era un parti-
dari o què de l'Infant de Mallorca, segons BSAL, iv, 196b. J. M. Bover
ens assegura que era familia noble, arrelada des d'algunes centuries a Ciu-
tat, ja en el segle xvi; els passats de Domingo Brondo s'havien distingit en
BRONDO

les guerres de la corona d'Aragó i després les de Castella; eli mateix fou
primer soldat i més tard frare dominica des de 1593, i visqué fins a 1652;
Lionor Brondo n. a Palma, monja des de 1771, F 1819; Manuel Brondo,
n. Palma, F 1857; Miquel Brondo, patró de Bover mateix que li féu d'ar-
xiver des de c. 1845 (Bi. Escr. Bal., p. xix); un Rafal Son Brondo (entenc
de Palma) fou segrestat junt amb el Molí d'Alzina a Na Paula Brondo i
Berga i es vengueren en pública subhasta c. 1 7 3 0 (BOVER, O. C., § 2 0 5 ,
xxxiv); Jordi Brondo, donzell, figura a Montuiri l'any 1 5 1 1 (QUADRADO,
For. y Ci., 312). Alexandre Brondo és el notari davant el qual renuncia el
prior Axartell de Lluc, a favor del Domer de la catedral (M. ROTGER, Nra.
Sra. de Lluch, p. 91).

BUNYOLA (municipi i vila, Malí. 17, a-5)

Menéndez Pidal en Orígenes del español va citar aquest nom entremig

d'alguns noms de lloc del domini castella, com Buñuel; ell creia que en
aquests noms castellans ha sobreviscut la forma clàssica del llatí BALNEUM
'bany' (en la seva forma diminutiva BALNEOLUM); en aquests noms el nexe
llatí AL esdevindria AU, d'on després o, u. Cal advertir que pel que se sabia
fins ara, el llatí vulgar només tenia la variant BANEUM que és la que ha do-
nat la forma de totes les llengües romàniques, així com els manlleus d'a-
questa par aula fets per les llengües no romàniques (com ara les eslaves).
La supervivència de BALNEUM en la toponimia del mossàrab castellà seria
única.
Moll afirma que Bunyola ve del llatí vinéola 'pequeña viña' «conver-
tido en buniola en boca de los árabes».29 Coromines també s'inclina a creu-
re que té rao, i creu recordar que el nom de Bunyola apareix escrit amb i en
la primera síHaba en escrits llatins del segle xin, la Butlla d'Innocenci IV o
algún passatge deis Repartiments, o en algún altre document. Efectivament,
l'assimilació i-u donant u-u és normal i corrent en la fonètica de totes les
variants de mossàrab (Aben Cuzman escriu doculo en Hoc de de culo). L'as-
similació en el cas de Bunyola va quedar consumada aviat: Bunnola any
1232,30 Buinola any 1233,31 Bunyola any 1348,32 i també Bunyola any
1375.33 En el text aràbic del Llibre del Rep,34 apareix escrit en lletres arà-

29. J . MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia..., vol. i, p. 125.

30. FRB, i, p. 111.
31. FRB, HI, p. 4.
32. FRB, i, p. 123.
33. FRB, n , pp. 3, 528, 529 i 530.
34. Foli 37r. Jaurae BUSQUETS MULET, El còdice latino-arábigo del Repartimiento de
 BUSCASTELL

bigues b-nywlc?, o sigui, que no indica la vocal de la primera síHaba (la

transcripció de Busquets, Bunyola en forma moderna, pel que fa a la prime-
ra vocal, és dones insegura); però hi ha un altre passatge on tenim el ma-
35

teix nom, i aquí amb l'avantatge que, excepcionalment, hi han posât vocal
a la primera síHaba: b'ânywla ; segurament ho hem d'interpretar beniola,
f

i això pot correspondre a vineola; també podria correspondre a baneola,

però en tot cas no correspon al Buñuel o BALNEOLUM de Menéndez Pidal.
Banyul de Menorca i els dos Banyuls del Rosselló, els diversos Banyoles del
Principat, Banyols a Mallorca i Banyos a Menorca; i fins Albenya, Bande-
rola i Banyeres que hem estudiat ja; tots ells parteixen de la variant BA-
NEUM del llatí vulgar. La persistència del llatí clàssic BALNEUM en mossàrab
(mort pertot a la vida vulgar de la Romania i del Nord europeu) resta pura
imaginació de Mz. Pidal, òrfena de tota prova.
Afegim-hi que en el País Valencià hi ha noms tais com Bunyola, que són
la Bunyola (t. d'Alcúdia de Carlet); ja no és tan segur si van amb aquest
i el Bunyola mail, de VINEOLA, o amb l'altre mot, com creia Menéndez Pi-
dal, dos noms de lloc Bunyol que trobam al País Valencià, un a la Font de
la Figuera i l'altre a Callosa (si de cas, seria BANEU, sense -L-, com pertot).
Després m'he inclinât igual que En Moli a descartar aquesta etimolo-
36

gia i a admetre que tot ve de vineola 'vinyeta'. Sembla que el nom es re-
peteix a la costa de Banyalbufar (Mallorca), en les cases de la possessió de
Son Bunyola; el Mapa Despuig anomena «Puerto de Bunyola» l'indret de
costa més pròxim a aquesta possessió (on el Mapa Mascaró posa Platja de
Son Bunyola), variant de forma que sembla suposar un nom de data mossà-
rab, sense Son, ara bé, també el Mapa Mascaró (16, a-14) posa allá mateix
una casa més petita Cas Vinyòvol, i si aquesta Bunyola té el mateix ètimon
mossàrab vineola, Cas Vinyòvol podria ser el nom d'una velia masoveria
d'aquell temps.

BUSCASTELL (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Nom d'una de les véndes del terme. Coromines va sentir-hi Buskdstél
i Mascaró també. És famós el Broli de Buscastell. El Mapa Militar escala
1:25.000, com el d'escala 1:50.000, registren a dos llocs diferents, però re-
ferint-se al mateix torrent, Torrent de Buscastell i Torrent de Buscateli. En

Mallorca (texto ärabe), Homenatge a Milläs Vallicrosa, vol. i (Barcelona, CSIC, 1954),
p. 269, ratlla 5.
35. Foli 30v. Ibid., p. 257, ratlla 7.
36. J. MASCARÖ PASSARIUS, Corpus de toponimia... cit.
BUSCASTELL

el Principat hi ha una vali entre Bellmunt i Sant Quirze de Besora anome-

nada Buscastell Veli; si bé la forma que d'allí recorda més Coromines és
Buscateli, però també troba nota d'haver-hi sentit una vegada bushstél
l'any 1925.
Eli creu tenir dades documentais que proven que el nom del Ripollès és
an tic. És difícil que un nom de forma tan singular es repeteixi en comar-
ques, tan allunyades, per una casualitat. Cal fer la reserva que l'etimologia
del nom ripollès a penes ha estât investigada. ¿Potser un compost en geni-
tiu BOSKO-CASTELLÏ 'bosc del castell'?; es tracta allí de terres molt boscoses
i amb tradicions senyorials. A reserva d'aquesta incògnita sembla que el
nom eivissenc hagi d'haver estât transportai alla pels repobladors catalans;
potser ja en el segle xin? De tota manera l'eivissenc és precios com a con-
firmado que la forma genuina és amb totes dues ss, la quai en el del Prin-
cipat és la que consta en els escrits. En l'altra una s s'ha perdut, per dissi-
milaci, com en escopir < escospir EX-CONSPUERE.
De tota manera ni aquesta etimologia és segura, ni tan sols podem tenir
certitud completa que fos importât a Eivissa pels catalans. En el Principat
el nom es repeteix entre Hostalric i Maçanet de la Selva, uns 30 km més
al SE, en comarca diferent. Es tracta d'un veli mas de fèrtils terres, situât
entre Martorell de la Selva i Fogars de Tordera (6° 22 X 41° 44), vora la
partió però ja en terme d'aquell poblet, mas que he visitât dos cops (1930
i 1988); els distingits propietaris de can Gorg de Martorell i altres veïns
(entre ells el propietari mateix del mas i una llicenciada en filologia que ha
investigai la toponimia local) m'asseguraven que és casa i nom d'arrelament
local antic. Per més que aquí no descartem que sigui un nom traslladat del
més noble del Ripollès.
Tant o més ens interessa establir en ferm, si hi hagué, com sembla ha-
ver-hi hagut, parònims (un o més) en terres llunyanes. Deis que veiem en
el departament del Cantal (entre l'alt Llenguadoc i l'alta Alvèrnia) no es-
tem gens segurs que no siguin una variant de bosquetell, -atell, diminutiu
de bosc de tipus adotzenat: alla es repeteix en cinc rodalies més o menys
separades, i es tracta pertot de mers despobláis o llogarets («écarts»): tres
Le Boscatel en els mun. St. Cirgues-de-Jordanne, St.-Gerons i StProjet, un
Le Bouchâtel a St.-Urcize, i si és exacta la mencio documental Buscatel que
Amé, en el seu Dict. Topogr., data de 1295, seria fort indici que és déri-
vât de bosc o busca sense gaire interés; però en els altres hi ha dues for-
mes que semblen coincidir amb la curiosa repetido de s + consonant, da-
vant la t, com davant la s, que és propia del nom català: un del terme de
Cassaniouze té la forma oficial moderna Le Boucastel (amb la s en la sego-
na siHaba, si bé en un doc. de 1760 hi hauria la grafia ville del Bouscatel);
i el de St. Urcize ens el dona Amé grafiat amb ât, Le Bouchâtel, circumflex
que suposaria ast. No hi ha, dones, seguretat dins aquest conjunt ni del
 BUSCASTELL

tipus trivial Buscatel ni tampoc que no hi hagi hagut en tots ells (o en

un avi comú de tots cinc) una base Boscastel, amb parcial eliminado dissi-
milatòria d'una de les ss.
En un altre nom, de terra llunyana, la repetido de la s està ben esta-
blida, i aquest ens interessa més pel fet de ser en pais de net substrat mos-
sàrab, com Eivissa. A l'Alpujarra, el municipi de Busquistar, d'un miler
d'habitants entre Órgiva i Granada, es quasi el més alt de la vali que baixa
del Mulhacén (uns 12 km al NE d'Órgiva), altres escriuen Busquestar \ i
Simonet, l'erudit lingüista pioner dels estudis mossàrabs {Glos. Mozàr.,
170), diu que fou primitivament Bosquistar, i que el nom li ve de les grans
boscúries dels vessants d'aquella serralada; però així no ens explica la se-
gona -s- ni la terminado. Tanmateix és possible que la -r resulti d'una alte-
rado morisca de -L, cf. el nom del pöble de Benipeixcar, arran de Gandia,
provinent de PINNA PASCUALIS, mola penyalosa coronada de pasturatges; cap
detall fonètic no s'oposa, dones, a veure en el nom alpujarreño un rigoros
parallel del català, però que allí ha de remuntar-se fins al temps en qué
l'àrab encara no hi havia près peu. -KAS- es canviava normalment en käs
(< -ques- o -quis-) en boca deis moros granadins; i per a la â tònica, com-
pareu Castalia i Cazalla de CASTELLA, Moratalla de MORATELLA.
Quina pot ser, però, la base etimològica de tots dos? El de dos pobles
antics de l'alt Pallars, ens mostra que no ens ha de sobtar un compost for-
mat amb coHocació del mot castell, o CASTELLUM, en segon lloc. Erill-Cas-
tell la vetusta fortalesa dels nobles barons d'Erill (entre la vali de Boi i la
del Flamicell); i Cortscastell, veli pöblet, agrégat a Montcortès, entre Gerri
i Tremp: el fet de ser al beli mig de la comarqueta coneguda pel «Pia de
Corts», ja mostra que aquí tenim el prolongament d'una combinado CORTIS
CASTELLUM, el 'Castell de Cort', amb CO(H)ORS, o -RTIS en cas genitiu. La
formado del Boscastell ripollès, selvatà, eivissenc i granadí pot ser paraHeia.
Quin el primer membre? 1) Com que CASTELLUM sembla haver pénétrât
com a manlleu, des de bastant antic, en les Hengiies germaniques (anglès
castle, ags. castel, neerl. mj. i mod. kasteel, a.-al. mj. i b.-al. mj. kastêl,
al. Kastell molt estés en toponimia, i també en l'holandesa i escandinava),
es podria suposar que amb el germ. comú BURG O en la forma BÇRGS (gra-
fiat baûrgs) del gòtic, es va formar una combinado genitiva BÇRGIS KASTELL
'castell de la fortalesa', que, per normal via fonètica, s'havia de sincopar do-
nant la forma catalana, l'andalusa i potser l'alvernesa. 2) En forma paral-
lela a Bélicastell (cognom que ja consta en el segle xiv, a la Crònica del
Cerimoniós), Bellcasal (ibid.), i eis ben coneguts Bellcaire, Belldeport, Bell-
sola, Bellver, etc. També per al nostre podríem suposar una base paraHeia
però formada amb BONUS, que tal com BONUS HOMO passa a Bonshom (ré-
duit a Bosom), aquí hi vagi haver reducció a Boscastell-, cf. el nom del pö-
ble aragonés d'U»castillo format amb el base on — H. BONUS. 3) En fi ad-
BUSCASTELL

metem també la possibilitat d'una combinado BOSCI-CASTELLUM formada

amb el pre-romà BOSKO- 'bosc'; si bé és cert que des del punt de vista pa-
raHelístic i fins semàntic resulten més suggestives la possibilitat 2, i potser
encara més la primera. Un altre compost del germ. BURG- es conserva en
toponimia catalana, en el nom de Buixalleu, antic castell medieval (avui
gran mas) que ha désignât St. Feliu de Buixalleu (mun. prôxim a Martorell
de la Selva) i prové de BURG-SALEUBI (com es veu per les mencions medie-
vals Borsaleu, etc., format amb el nom de persona germ. SAL-LEUB).
En realitat és possible que el Buscastell d'Eivissa sigui autôcton i qui
sap si de data remota. En tôt cas és de l'unie que tenim a mà documentado
medieval. L'any 1294 Martí de Portmany, de part del paborde de Tarrago-
na, recordava a G. Scrivà, batlle d'Eivissa pel paborde, que Scrivà havia
anat a Corona, feia cinc anys, per precisar la partió entre les terres del pa-
borde, i les de l'arquebisbe, marcant-hi una fita que, deis peus del Puig d'En
Nono (veg. NONÓ), baixaria fins al torrent que hi ha dessota. Aquest po-
dría ser Tactual Torrent Buscastell, que no creiem que passi gaire més a
l'Est (sigui el torrent també dit de la Feixa, que ve de prop de Corona a
desaiguar a Portmany, o un seu afluent); ara bé, fa constar que hi havia
anat acompanyat de moites persones, citant-ne dinou per llurs noms, de
les quais només a les primeres posa el qualificatiu de cavalier; després, les
que fan dotze i treize son un «G. de Buscastell» i «Bn. des Tur», noms ne-
tament eivissencs (els altres no es veu ara que ho siguin). Doc. de l'Arxiu
de la Catedral d'Eivissa, publicat per Quadrado i reproduit per Macabich
(Hist. de Ibiza, i, 109), que comenta «como no he visto nuestro top. Bus-
castell con anterioridad, ignoro si a él se refiere ese G. de B., o si procede
aquí dicho nombre de ese apellido». No el sé com a cognom en el Princi-
pat, i sembla raonable sospita que els dos apariats, Tur i Buscastell, hi ana-
ven en qualitat de pràctics o pèrits coneixedors del país (per a TUR veg.):
en tôt cas Buscastell és entremig deis citats Corona i Portmany, i per tant
és probable que el nom de Buscastell ja s'aplicava, al segle XIII, al paratge
actual: sigui que aquell pràctic, provinent del Buscastell del Principat li ha-
gués donat nom, com a senyor del paratge (tanmateix no li apliquen a ell el
dictât de cavalier), o que fos ell el qui, habitant aquell indret, n'hagués
près nom.
 c
CABREROLA (Maó, Men.)

Nom recollit per Antoni Ramis,1 de l'any 1397, situat devora Morell,
a Faváritx.
Taht pot ésser un nom d'importació catalana, com un mossarabisme.
Al Principat hi ha l'antic mas i cingles de Cabrerola, entre Sant Hilari
Sacalm, Queros i Sau.
En l'alqueria de So n'Olivar, de Ferreries, hi ha la Font de na Cabrera.

CADOLX o Aquadolx, riu de (Ciutat, Malí.)

Que JBusquets assenyala en el terme de Palma, en el seu estudi del Re-

partiment (255). Encara que no en tenguem més precisions, no deixem
d'indicar-lo, com a cas evident de mossarabisme, supervivent a l'arabització,
amb la c e canviada en c, i la conservado de la -Q- com a sorda, segons les
normes fon. del moss., ben conegudes, i amb parcial reducció de la A- i la u
iniciáis, que tampoc causarien dificultat. Vindria, dones, d'AQUA DULCEM,
amb l'adjectiu de forma invariable en el femení, com era encara usual en
catalá antic; cf. els casos d'aygua dolg e salada, que cita el DECat (ni,
162^25-32, 44, en els Cost. de Tortosa, etc.). El mossarabisme és indis-
cutible.
Si bé pesa algún dubte sobre Pétimon precís, sobretot no coneixent bé
l'indret, car sembla que, essent quasi tots els riuets o corrents, d'aigua no
salada, tal nom no servia gaire per anomenar-ne un distintivament. També
podría ser una variant del 11. AQUAE DÜCTUM 'aqüeducte' i 'conducte d'ai-

1. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp. S. P.

Serra, 1826-1838), fase, iv, pp. 48-51.
CADOLX

gua', amb una -I- postissa, per influència de DULCEM, com sigui que la -L-
davant consonant, i majorment darrere o, u, es vocalitza o desapareix, com-
provadament, algunes vegades en topònims mossàrabs (Guadajoz de SALSUS
segons Simonet, Aiau(l)t, -ot, ibèr. AIALDI, a la Marina d'Alacant); o més
precisament 11. vg. *AQUÌDÙCÌUM, d'on l'it. aquidoccio explicat per M-Liibke
{REWs, 2788tf), cf. encara sobreselvà due de mulìn 'ree de moli', Pistoia
doccio 'teula', it. doccia 'canut, canó d'aigua' i DUCICULUS > cat. ant. dotti,
oc. ant. dozilh 'aixeta de barrii', etc. (REW, 2786), i el tipus pre-romà
*DOKE del cat. la deu, que també podien intervenir-hi.

CAIMARI (Selva, Mall. 10, b-5)

Poblé antic i bastant gran, amb molta documentació dels primers segles,
per exemple Rabal Caimaritx en el Rep. (f. 3v, Busquets 717), i Alcheria
Caymarix en Bofarull. Queymaritx l'any 1241.2 Una bona confirmado de la
forma amb -x com a primitiva ens la dona el llinatge Caimaris amb -s que
ja és antic, i propi de Menorca: JMBover (Bi. Escr. Bal.) cita quatre escrip-
tors d'aquest cognom tots ells de Ciutadella, el més antic, Miquel C., nat
el 1689.
És, dones, una denominado que forma part de la nombrosa serie deis
noms mossárabs en -áriix; sino que, igual que Moscari, ha deixat caure la
terminació -tx. Aquesta mena de noms es presenten com a coMectius deri-
vats d'un substantiu de divers contingut semantic; n'hi ha molts que són
noms de vegetáis: Llináritx, Faváritx; Lauráritx (Bofarull, Rep. 89, Laura-
ricx, el segon mal llegit Lauraries), en part dissimilat en Laularicx, l'any
1232; 3 Forláritx, metátesi de FLORALES, Alcheria Cora Forlarix (Bofarull,
Rep. 85) ens recorda Palqueria de Beni-florrulatx;4 Aclamenáritx (Bofarull,
Rep. 88, Rahal Aclamenarig, i es retroba en altres documents) de «LAMI-
NARES 'camps de gram'—. Pero també n'hi ha d'altres naturaleses semánti-
ques. Alguns són d'animals; Moscari, Fartáritx, que sembla derivat de l'á-
rab hardun, que ha donat fardatxo (vid. DECat), andalús Ardales (cf. Bo-
farull, Rep. 84, Alcheria Ardaarix). I d'altres són substantius diversos (vid.
Torrálitx/Otrolláritx, que és com figura en el Llibre del Rep., f. 17r, Bus-
quets 738) TORCULARES.
L'origen del radical de Caimari és tan obscur com és de ciar l'origen

2. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Inca i Selva en el segle XIII (Palma 1978), en ciclostil.
3. Mateu ROTGER CAPLLONCH, Historia de Pollensa (reed. Palma de Mallorca, Imp.
Sagrats Cors, 1967-1969), vol. i.
4. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIII. Estudio y Documentos (Pal-
ma de Mallorca, ed. J. M. P , 1967), p. 53).
 CAIMARI

de la terminado. Com que tots aquests noms són d'arrel romànica, i la ter-
minado es romànica, a priori també hem de creure que l'arrel cairn també
sigui romànica; però amb això quasi ens veiem acorralats a un carrero sen-
se sortida, perqué cairn en romànic no és res. ¿Podríem pensar en l'arrel
del castella quemar, portugués queimarì Creiem que no: comença perqué
quemar és un verb. ¿Podríem pensar en un nom català com el cognom Ca-
resmari No veiem el camí.
És un fet fonétic real que el grup sm pot convertir-se (i sovint s'hi con-
verteix) en im\ esma dona eima, espasme dona espaime, razma dona raima.
Una hipótesi seria, dones, que Caimari vingués de casmari. Llavors sí que
veuríem una etimologia; la toponimia del Principat i deis Pirineus forneix
exemples d'una paraula així. Està comprovat que el nom de la vila de Car-
me prop d'Igualada, i el seu conegut avene, vénen de chasma, grec x^o^a
abisme. El nom es repeteix en els Pirineus: Bony de la Carma, muntanya
important de la vali de Boi, també damunt d'un o més avenes; i probable-
ment els nombrosos Garmo de la valí d'Ordesa, on tenien valor apellatiu,
i devia haver significat el mateix. Pot ser guiadora, pel que fa a la identifi-
cació de l'arrel de Caimàritx, l'existéncia de la important barrancada El
Caime (t. de Margalef), vessant nord del Montsant, car es tracta d'una fon-
dalada de gran profunditat, gairebé abismal. En efecte, el grup sm es con-
verteix tan sovint en rm com en im. Birma en lloc de bizma, etc. Davant
d'altres sonores passa el mateix: trasga es converteix en uns llocs en traiga,
en altres en targa; prebosde dona peborde, brosdar dona broidar en català
però bordar en castella; vaslet dona vailet i francés i català dialectals var-
let, etc.
Justament a la rodalia de Caimari hi ha una gran quantitat de coves i
covatxes naturals, que inclus donen el nom de Puig de les Covasses i Puig
de les Coves d'En Galileu, i a major abundament, Cova Rosta, Cova de sa
Palla, Cova Negra, Cova de s'Homo, etc. (Mascaró MGM, làms. 5 i 10, on
en aquest Hoc se'n compten una dotzena més d'innominades). La hipótesi
que fem és que Caimàritx significava conjunts de coves.
O bé, potser (que des del punt de vista balear seria menys hipotétic)
pensarem en una variant del citat Aclamenàritx < GRAMINALES. ACÍ amb la
síncope de -i-, normal segons la fonètica romànica no-catalana; d'on Qram-
nar'tc.La repugnància arábiga per les arrels multilíteres, ajudaria a la ten-
déncia romànica a assimilar MN en M; llavors, transposició arábiga, Qarmá-
ric, i per dissimilació Qaimáric (sigui directament o passant pel Qazmáric
que ja havíem suposat). Cada una de les dues parts del dilema en qué ens
trobam, té un desavantatge considerable, que l'altra no té: la segona, ecolò-
gicament sempre fácil, no té, però, tanta comprovació geogràfica local i és
una mica més complicada (no, però, objectablement) en l'aspecte fonétic;
la primera no té comprovacions insulars sinó només en el Principat i Aragó.
CAIMARI

En fi no descartem del tot una tercera possibilitat: que sigui una va-
riant mossarab de 'canemars', col-lecdu del 11. CANNXBIS amb sincope de la
vocal medial i vocalitzacio de la -N-; perd per explicar la -i- caldria una for-
ma amb -ny-, com canyom, i aixo no es possible en mossarab, on NN no pot
donar sino n.
Pot ser antiga la variant kaumart que AMAlcover dona com a propia
d'alguns vulgarment a Manacor (BDLC, iv, 234); u que pot resultar de
vocalitzacio diferent d'una consonant, confirma el caracter secundari de la i:
totes dues resultarien de r o i tant podrien venir (amb dissimilacio) de
l a n d e GRAMINALES c o m d e l a s d e CHASMA.

-CALAF, Bini- (Alaior, Men. 11, e-10)

Nom d'una antiga alquería que ha originat una série de topônims: BÍ-
nicalaf Vell, B. Nou, Talaia de B., Enderrossall de B., es Maresos de B.,
Casolans de B. i Torre de B.
Joan Ramis cita Rafal de Benicalaff, doc. l'any 1287. Rosselló Vaquer
5 6

cita del segle X I I I a Mallorca, l'alqueria Benicalaf ; i un rafal Benicaraf dels

anys 1287 i 1343. 7

Hi ha evident identitat amb el nom de la vila de Calaf, a la Segarra, i

també hi ha un Calaf en el Baix Maestrat (t. de Vilanova d'Alcolea). Al cap-
davall també pot ser que Calafi (Ferreries, 6, d-7) no vingui de qâl°a Yâhya
com es diu a la cédula corresponent, sino del gentilici àrab vulgar de Calaf.
D'altra banda té l'aire d'un dérivât mossàrab el nom d'El Calafutx (t. de
Pinos de Monôver). I la vila de Calafell, del Baix Penedès.
Que hi ha un nom de persona aràbic Hálaf és ben segur (veg. els tes-
timonis beduïns que en dona Hess v. Wyss 21) i d'aquest i d'altres de la
mateixa arrel Gouv. Gen. Alg., 221 a, 218. Que d'aqui vingui el nom de la
grossa i antiga vila de Segarra no ho és tant (encara que el trasllat d'accent
no faci escrúpol, i la regla que h dona /- més aviat que c-, admeti excepcions,
més aviat tardanes) ara que sabem que hi havia / en sorotàptic. De tota
manera és probable que el nom menorqui vingui de l'àrab, car llavors la c-
sempre es podria justificar per influència del Calaf del Principat. Tanmateix
será bo no ignorar l'existència del nom menorqui (de relatiu valor) en la
qüestió etimológica del de Segarra.
5. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó
1815), p. 23.
6. Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Historia de Campos. I. De la prehisoria al segle XVI
(Campos, Imp. Roig, 1977), p. 49.
7. Comunicado oral de Ramón Rosselló Vaquer.
 CALATRAVA

CALAFI (Ferreries, Men. 6, d-7)

Bini Calafi en el mapa de F. Acg. Assiotti, de 1780 (Col. Biblioteca

March Servera). Calafit segle xvi A. Ramis {Noticias, 1829, vi, 42): sens
dubte Calàfit, amb la pron. vulgar tipus: gènit = geni.
Probablement vindria de la combinado arábiga qálca Yâhya 'Castell de
Joan'.
Primer s'hauria convertit en Calayàfia i la y intervocálica hauria desa-
paregut d'acord amb la pronunciado menorquina (aguia > agua, tramoia =
tramoa, fullatge — fuyatge = fuatge).
La idea de castell ve aquí fornida per la presència arran de les cases de
dos talaiots i restes de murades préhistoriques.
(Vid. també cédula -CALAF, Bini).

CALANFORCAT (Ciutadelk, Men.).

Uns 3 km a l'O de la vila, prop ja del Cap de Banyos. Encara que tant
Mascaró com Casasnovas (Miscel. Griera, i, 166) li donen aires catalans,
grafiant Cala en Forçat (perô káhmfurkát en notado fonética), Coromines
ho troba injustificable com a expressió catalana, i vol assenyalar la probabi-
litat d'una herència mossàrab a través de l'àrab, admetent un força arabit-
zat, amb el plural en -ât propi dels femenins: qala al-furqât 'cala de les for-
ques', amb la corrent o dissimilant substitució de al per an-, hi ha noms
semblants, amb forques, a la costa de Terra Ferma, sense que s'hagi de
tractar sempre d'un lloc on hi hagué 'forques', car també hi pot haver la
idea d"entreforc\

CALATRAVA, carrer de sa (MFORTEZA, Jueus Conv., p. 12)

Cree un dels habitats per «xuetes», que en l'any 1704 era el nom d'un
petit barri de Palma, on es disfressaven el dia de St. Cristófol (BSAL, ni,
276). Es tracta del nom de la ciutat manxega, que AlcM ens explica com
a origen de les adoberies mallorquines de pells; d'on calatravinatge, cala-
traví, etc.; en particular es Calatraví és un dels establits de sa Comuna
(em deien a Marratxí).
Aprofitarem aquesta ocasió per rectificar l'etímologia del nom de Cala-
trava de la provincia de Ciudad Real i Jaén; puix que els arabistes caste-
llans i estrangers, no l'han sabut trobar. L'error ve de Seybold (Encycl. de
CALATRAVA

l'Islam, il, 846): qd'a* Rabâh 'Castell d'Ali Ben-Rabah'; acceptât per Stei-
ger i per Asin (Contr.). O sigui que la -t-r- de Calcitrava vindria del -t mar-
buta. Però es dementai, no sols que el -t marbuta era mut quasi sempre
en la llengua oral, des del temps de la Conquesta musulmana, si bé els par-
lants mes educats el feien sentir, més o menys, davant d'un complément
introduit per article, sinó que no hi ha absolutament cap cas de pron. d'a-
quest simbol desuet quan va precedit de qualsevol mot en consonant ini-
tial. L'etimologia és simplement qalcât 'arbac 'quatre Castells', 'els quatre
Castells'. En passar el mot als cristians conquistadors, canviaren la siHaba
mediai -tarb- en -trav- per reacció contra la tendència de l'àrab a desplaçar
la -r- combinada a la fi o al mig de la siHaba: convertint, per exemple, Fraga
en Farga, Franca en Afrang, etc. Altrament aquest nom, de sentit ben adot-
zenat, es repetia en altres paratges de Castella: una devesa de la prov. de
Badajoz, una altra de la de Toledo, sinó que per tal de distingir-los de la
Calatrava famosa, els han donat forma diminutiva: Calatraveja, Calatravïlla.

CALDENTEI

Posa de relleu Coromines, DECat, n , 421 ¿>54-422*35 i n. 1-4, la im-

possibilitat de l'etim. Camp del Tell admesa en AlcM (Colmeiro, Enum., i,
516-8, nega que hi hagi hagut mai tells a les liles, ni al S del Montseny, en
Terra Ferma), i la seguretat que es tracta d'un veli llinatge mallorqui amb
un nom d'herència mossàrab. Sense retirar la suggerència que s'hi fa etimo-
lògica, convé assenyalar l'antiguitat i formes antigües del mot, confirmant-
ne el carácter autòcton a l'Illa. En tenim nota com a cognom a Felanitx ja
l'any 1511, després a Son Cervera, etc., en el segle xx (BDLC, xi, 35). Bar-
tomeu Caldentey, que el 1485 fou mestre de Jaume d'Olesa ( J M B O V E R ,
Bi. Escr. Bal., n , 11), havia estudiat l'Art LuHiana a l'Estudi General de
Palma, i és un dels dos eclesiàstics que l'any 1492 reberen el donatiu al
Collegi de Miramar ( A R X . SALVADOR, Les Bal., n , 35). Hi ha una variant
antiga Casai d'en Tei, que Veny (Topon. de Llucmajor, 1974), no sense
bones aparences creu primitiva, potser fundant-se en el treball de Pere Xa-
mena i RRosselló Vaquer que hi donen variant en -yl, en Historia de Fe-
lanitx (p. 35); però que encara que parlen del Rafal d'En Casaldenteyl, no
precisen en quin document ni en quina data, per més que en parlin a pro-
pòsit d'una afrontado de l'alqueria Mancorme Abeniara que l'any 1253 es
delimita del carni de Felanitx a Manacor.
Ës raonable que Cald- surti en aquest nom de contracció de Ca{s)al d',
si bé essent data solta no es pot descartar que la -s- sigui per ultracorrec-
ció, i encara menys estem segurs ara de partir de -ey (Veny) o de -eyl (Xa-
 CALDERITX

mena) o d'un -eir mossàrab amb pron. morisca de la r. La derivado de

CREDERE es veu més difícil ara que en el DECat, sense quedar eliminada,
sí definitivament la de Camp. En tot cas cal seguir creient en una proce-
dència pre-catalana (mossàrab o àrabi. Potser el consabut Al-qalcatai{n) 'els
dos Castells' (metàt. * Cali a)dan tei)? Més aviat Casal Dentàir 'dentellat, em-
merletat'? En tot cas pre-català.

CALDERITX (Ariany, Mall. 20, f-7)

Rahal Caldaricx (Calderichy) en el Rep. (BUSQUETS, B S A L , 1 9 5 4 , 7 2 8 ) ;

alq. Caldarix Abenfayda (QuADRADO, Conq., n , 268).
Evidentment mossàrab, formant part dels nombrosos mossarabismes en
-aritxf-àritx, però dintre d'això hi ha una disjuntiva: que sigui dérivât de
CALIDUS O d e CARDUS.
Si fos un dérivât de CALIDUS seria un congènere del tan conegut nom de
lloc català Calders, i el significat de CALDARIIS seria Havors 'en els bassals,
les piscines, els estanyols'; si fos dérivât de CARDUS, el sentit de CARDARES
'cardassars', i canviant primer en Cardàritx, desplaçant-se l'accent i dissimi-
lant-se les liquides es convertiría en Calderitx. Estariem en un cas semblant
al que hem suposat per a Cardaix.
No solament hi ha el Calders més conegut de la zona de Manresa, sino
una munió en la zona continental de substrat mossàrab.
Car hi ha un altre Calders a Morella (t. de Dena de Móll); Caldero (t. de
Vistabella); el Caldero (t. de Bellús i t. de Carricola); Serra de la Caldero-
na (t. de Serra); un altre la Calderona (t. de Ràfol de Salem); el Caldero
(t. de Lutxent); un altre el Caldero (t. de Montesa); Calderons (t. de Ca-
nals); Calderers (t. de Borriol); la Caldereta (t. de Xeresa).
El Llibre del Rep., f. lOv, Busquets 728, registra Rahal Caldericx, però
a les altres quatre fonts manuscrites apareix com a caldaruxchi, caldarucxhi,
etcétera. Terminacions -aritx i -erutx ( < -ARIOS) totes dues mossàrabs.
A Calderitx hi ha un poblat talaiòtic i el pou des Canyar. Molt prop hi
ha altres fonts i pous, tot a la vora d'un torrent afluent del de Binicaubell
o Banderola. A Coromines li citaren el torrent de Cagabou, i uns tres quilò-
metres més avail hi ha Son Boscà i Can Maga-diners, entremig dels quals
li anomenaren Fontanes i aljub de Fontanes.
Aquest conjunt topografie i onomàstic es prestaría tant a un nom refe-
rent a bassals o dipòsits d'aigua com a una vegetació semidesèrtica, on
abundin els cards. Quedem dones en una disjuntiva entre CARDARES 'camps
de cards' i CALDARES i alhora-ARIOS calderutx), denominació semblant a Cal-
ders (Principat i País Valencia).
CALICANT

CALICANT (Sant Llorenç des Cardassar, Mall. 21, h-4)

. També hi ha Muntanya de Calicant (21, f-5) fent partió amb el terme

de Manacor (474 m d'altura).
Registrai com a nom de possessió en el Mapa Despuig. A la doc. me-
dieval surt alquería Calicanta, 1242; alq. Calhicant, 1292.8
Nom mossàrab modificai per l'àrab. Per tant, la nombrosa sèrie de noms
de Hoc romànics que signifiquen 'cant del gall', aplicats a llocs situats a l'o-
rient de poblacions d'alguna importancia: n'hi ha a tots els dominis linguis-
tics veins del català i uns quants en el català mateix: entre molts mes, es
Gallicani (MGMall. 40, g-3, t. de Campos del Port), el puig i llogaret de
Gallicani a les muntanyes de Prades (entre Alforja i Cornudella), i molt
prop d'allí, en el terme de Cornudella i en forma marcadament mossàrab,
Cantagallo\ en el domini castella, diversos Gallocanta (un municipi prop de
Daroca); lagunas de Gallocanta, a la Manxa; Canto'l-gallo (prop Biar); mu-
nicipi al sud de Salamanca; Chantecoq en el departament de la Marne i un
altre en el de Loiret, etc., probablement Galligants (Girona). Tots aquests
noms es redueixen al mateix tipus onomàstic que expressa l'indret promi-
nent on sentim cantar el gall quan apunta el dia, situât cap a llevant. GALLI
CANTUS 'cant del gall'.
L'unica diferència fonètica és que en aquest cas el mot mossàrab fou
transmès per l'àrab amb reducció de la II i amb ensordiment de la g inicial,
so estrany a l'àrab.
De la gran importància que dona la pagesia mallorquína al cant matinal
del gall en dona proves el folklore; citem a l'atzar una cobla:

Es gali de Son Burgués canta

i es de Son Perxa respon;
es de Son Gurgut diu com
i es d'es Calderers comanda.9

La interpretado com a compost de calç i CANTHUS 'cantal, rocassa', ncr

és possible: com ho demostra la manca de la -ç i l'impracticable enllaç sin-
tàctic.

8. Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Historia de Sant Llorenq des Cardassar. Segles XIII-
XIV (Palma de Mallorca, Grafiques Miramar, 1978), vol. i, pp. 114 i 115.
9. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca (Palma de Mallorca,
Grafiques Miramar, 1912), s.v. Calders. Calicant és a uns 17 km a FE d'es Calderers.
 CALÔRITX

CALOBRA, sa (Escorca, Mail. 4, a-8)

Rebutgem totalment la llegenda etimológica que atribueix el nom a una

familia que els haurien dit així, com a malnom (encara que sabem pel pare
Rafael Juan 1 0 que la familia Colom, d'Escorca, portava aquest malnom) ja
que figura Rahal Colabra en el Llibre del Rep. (f. 19r, Busquets 740). Se-
gurament se li va donar aquest nom en època mossàrab aHudint a la forma
serpentejant del torrent de Paréis, que desemboca a sa Calobra.
Recordem que l'antic nom de Formentera (illes Pitiüses) era Colubraria
(Ophiusa)n i que d'aquí ve el nom de les illes Columbréis, antigament Co-
lubrarius Mons,12 del llatí COLUBRETUM 'lloc o niu de serps'. Ara bé, el cim
més ait dels Columbrets es diu Montcolibre,13 que deu venir de MONS CO-
LUBRIUM 'muntanya dels colobres, de les serps', que havia de donar Colui-
bre i com que l'àrab no admet el diftong ui es va reduir a Colibre. En re-
lació amb Caloritx que hem suposat provinent de COLUBRIS, citem les Ca-
lorines (t. del Pinos de Monôver).
Una altra possibilitat es que Sa Calobra resulti d'una pronuncia simpli-
ficada de Sa Cal(a Sa)lobra, superposant-se les dues siHabes semblants i
consécutives. Li ho suggeria el nom de La Salobra, estany vora mar, que
visità Coromines el 1981 a la costa SE. de Pilla. Deixem-ho enlaire com a
més complicat fonèticament, mentre no n'hi hagi confirmació documental.

CALÒRITX (es Mercadal, Men. 6, h-11)

Antoni Ramis 14 escriu Binicalòritx, i Joan Ramis, 15 Calorix.

Evidentment mossàrab. No creiem que pugui èsser COLORES ni CALORES,
perqué no s'hi presta la semàntica. En canvi podría esser COLUBRAS 'serps,
colobres' amb l'evolució fonètica catalana del grup br com a ur. Compareu

10. «Tuent-La Calobra» (Sóller, Imp. Marqués, 1966), pp. 43-44, cita un fra Barto-
meu Calobra, monjo del Monestir de la Real, en el segle xiv. Afegeix que el malnom de
Calobra només l'ha trobat referit a la familia Colom, de la qual cita a Damià Colom Calo-
bra, prevere, l'any 1587, fili de Joanot Colom Calobra i d'Antonina, propietaris de l'alque-
ria la Calobra.
11. PLINI EL VELL, Naturalis Historia, III, pp. 7 6 i 78.
12. Liber Maiolichinus o Maiorichinus [1127], Jaume VIDAL I ALCOVER, El Llibre
de Mallorca (Liber Maiolichinus o Maiorichinus), Introducció al poema llatí i la seva tra-
ducció catalana (Barcelona, Fundado Jaume I, Nadala 1979), p. 64.
13. Moncolobre, mocolubre i moncolubre, surt en les cartes nàutiques Dalorto =
Dulcert, 1325; Dulcert, 1339; Atlas Català dels Cresques, 1375; Guillem Soler, 1385, etc.
14. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).
15. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías... ( 1 8 2 9 ) , p. 1 1 , i Joan CORO MINES i Josep MAS-
CARÓ PASSARIUS, Aproxitnació a la toponimia balear (BSO, 1 9 8 2 ) , x, p. 33.
CALÒRITX

sa Calobra, a Mallorca, i el nom francés Vaucouleurs, que ve de VALLIS

COLUBRIS o -UBRIUM (vila de Lorena, dept. Meuse).
PINNA (DE) COLUBRIS 'penya, carena, serrai de les serps'.
Però hi ha una altra possibilitat: COROLLIS = en els Curulls; que és
l'origen del català curull, quantitat que sobre'ix d'una mesura, o adjectiu
equivalent de caramull.
Ara bé, en el Maestrat hi ha nombrosos cims anomenats lo Curull, entre
molts d'altres de Morella, lo Curull del Moli; i el veli castell de Curull en
el Ripollès, prop de Vidrà.

-CALSITX, Bini- (Ferreries, Men. 6, d-7)

Hi ha una altra alquería del mateix nom al t. d'Alaior (7, j-7).

En tot cas no sembla aràbic, entre altres raons perqué -calsitx té quatre
consonants, per tant, probablement tot ell és mossàrab.
G. Pons 15bis escriu Benicausig i el data del segle xv. Antoni Ramis 15ter
escriu Benicalsig, F. Sastre Portella 16 posa Benicausig i el doc. en el se-
gle XVI.
Probablement germà del freqüent nom de Hoc continental PINNA CALCIS
'penya calcaría' que revesteix en el Principat les formes Penacalç i semblants.
En mossàrab hi hauria dissimilació de palatals (-xitx o -txitx convertint-se
en -sitx) o bé metàtesi en comptes de dissimilació. L'accent s'haurà traslla-
dat a la sillaba final igual que en Felanitx, Cos titx, Cugulutx i tants d'altres.
Ran de les cases de Binicalsitx hi ha un gros talaiot ben visible des de
ben enfora. Aquest lloc és conegut també amb el nom de Son Còdol, que
seria expressió del mateix significai en termes vulgars.

CALVI À (Mail.)

Del nom d'aquesta poblado, que hom creu d'origen romà, i dels dub-
tes que suscita, diem alguna cosa en eis articles VERT AIENT i LLUCA-
QUELBA (n. 18).

15 bis. Mn. Guillermo P O N S I P O N S , Notas históricas de la villa de Mayor (siglos

XIV-XV), «Revista de Menorca» (Maó 1977), p. 149.
15 ter. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829), p. 8.
16. Florenci SASTRE I PORTELLA, La Ciutadella de Menorca en el tránsito a la mo-
dernidad (Menorca, Consell Insular, 1982), p. 16.
 CAMPANÀRIO

CAMARATA, Font de (Selva, Mail. 10, c-5)

Moli de Camarata c. l'a. 1230, en districte d'Inca, segons Quadrado

(Conq., il, 256).
Font a l'entrada de la vila. Mossarabisme dar, de FONTEM CAMARATAM
'font coberta de volta', que va donar Fonte Kamarata; la t emfàtica sona
com una d forta, per a les orelles romàniques, i això féu que s'interpretés
com Fon(t) de Camarata.
Entre els molts derivats catalans de CAMARA se'n poden citar alguns de
territoris de substrat mossàrab: Camara (t. de Monòver); Camarà (t. de Tàr-
bena); Pouet d'en Camarà (t. de Tàrbena); Camarena (t. de Bétera): pro-
nuncia aràbiga de Camarina; el Cambro (t. de Tavernes de Valldigna), la
0 final és reveladora d'un origen mossàrab; però a la forma d'El Cambro
s'hi acosta molt Cambrot (t. de Montesa), i és veritat que aqui sembla que
hi ha el sufix català despectiu -ot, però res no ens prohibeix suposar que
en aquest Cambrot hi tenim un paraHel de Camarata i Pouet d'en Camarà,
només que en el cas de Cambrot hi hauria la pronùncia arabitzant à < a
entre consonants emfàtiques; probablement Cambrai (t. de Carlet) < -air,
que es troba uns 12 km al sud de Llombai, provinent de LUMBARIUM; en
els altres la certitud va disminuint, però no deixa d'haver-hi algunes apa-
rences de mossarabisme: el Cambrero (t. de Santa Magdalena de Polpis);
Camarell (t. de Confrides); el Camaró (t. d'Orpesa); les Camarilles (t. de
Pinós de Monòver); les Cambrilles (t. de Lliria); les Cambrelles (t. de Culla)
1 un altre en el t. de Benafigos; Benicambra (t. de Poble Nou de Benitat-
xell), que bé sembla venir de PINNA CAMARA 'penya en forma de cupula'.

CAMPANÀRIO, Son (Manacor, Mail. 29, e-11)

En principi bé creuríem que és un de tants noms en Son; però com que

amb carácter antroponimie és ben difícil de concebre com el nom castella
d'un campanar d'església es vagì convertir en un nom o malnom de perso-
na, sota les més expresses reserves ens preguntara si no podría èsser un
antic nom Campanàrio, nom de lloc pròpiament dit, que seria l'equivalent
mossàrab del català cabaner en forma mossàrab Capanàrio, canviat en Cam-
panàrio amb la trivial propagació de nasal.
CAMPANERES

CAMPANERES, ses (Valldemossa, Mall. 8w, h-3)

És possible que no s'hagi de pendre el nom al peu de la lletra i que
sigui un dérivât de CAPANNA 'cabana', com Campanet, com la no llunyana
sa Campaneta, el nom precedent, i els següents; a Eivissa Campanitx, i al
País Valencia Puig Campana (Alacant), etc.

CAMPANET (municipi i vila, Mail. 10, a-11)

Despuig ho registra igual en el seu mapa. Ës un mossarabisme. Crée que
la m és afegida per propagació de l'altra nasal (supra), i que es tracta d'un
plural aràbic del llati tarda CAPANNA, en la forma kapanàt 'cabanes'; sa
Campaneta a Superna (Puigpunyent), possessió i no és església. Els noms
com aquest acaben de descartar l'explicació etimològica camp de l'herba
anet, com origen del nom Campanet, en què algu ha pensât.
A Eivissa hi ha el nom ben conegut de Campanitx, en el terme de Sant
Caries de Peralta. A València trobam: la Campaneta, partida del terme de
Morella, un altre a Confrides, un altre a Altea i un altre a Alacant; Cam-
paneta a Xirivella, Campanets a Lliria, les Campanetes a Benissanet i a Cer-
vera del Maestrat, la Campanera a l'Olleria, la Campanassa a Costur, i mol-
tissims Campana a tot el llarg del Pais Valencià; especialment el Puig Cam-
pana, que ha d'esser forçosament de data mossàrab perquè vulgarment es
pronuncia Buskampâna, amb la p- arabitzada com a b. Qui farà cas de tant
toc de campanes, i només en el territori de substrat mossàrab!

CAMPANITX (Sant Caries de Peralta, Eivissa)

Fàcilment pot ser mossàrab: CAPANNÍS 'a les cabanes', amb la coneguda
propagació de la nasal: recordem el mallorqui Campanet, el valencià Cam-
paneta, el famós Puig Campana. Campanàrio, etc.

CANAROSSA
Nom d'un deis districtes de la Mallorca sarraïna. És la forma que dona
a aquest nom Quadrado (en For. y Ci.i, 227 i 255, i en Conq., n, 261).
En Conq., 435, cita del Rept. «Jazn Moco [entenguem Moço] et Buniola,
 CANAROSSA

Jazn de Canarosa, Jazn Suliar ---»: com que sota jazn s'oculta el mot àrab
hisn 'castell', s'entén «castell de Valldemossa, i de Bunyola, castell de Ca-
ñarossa, castell de Sóller». L'etimologia que li admet no pot ser ben exac-
ta, però tampoc no deu ser infundada: «de Hanata-r-rosa «tienda o posada
de la novia». El mot en què pensa és hànût (que sense pertànyer a cap arrel
arábiga, i denunciant-se per la seva terminació com un abstracte manllevat
d'una altra llengua semitica, ha format part del lèxic aràbic comú); està ben
documentât en hispano-àrab (amb plural hauànît), traduït per RMa. «ope-
ratorium», i complétât amb el mot que vol dir 'farmacèutic', trad. per «apo-
theca» (247, 501); i per PAlc. «tienda donde venden, donde hazen algo,
de barbero, de texedor» (413.30-35).
En canvi és xocant per al sentit comú (i ridicula ais ulls del lingüista) la
forma en què l'omniscient Asín Palacios ho vol adobassar: «del cat. can-\-
al- arusa 'la novia'» (en un articlet del BRAE, xxx, 416). La de Quadrado
c

sembla possible rectificar-la en hànût al- arûsa 'botiga de la núvia, de la ca-

c

sada de nou'; car també en el nom de Vinaròs i altres topònims nostres, de

l'àrab, al- arûs{a) ha estât contret en forma semblant [Ibn al-°Arâs 'fili del
c

iiuvi' > Vin(al)aròs) per superposició de les liquides consécutives, i trava-

llengiies semblants com en burg al-°arûs 'torre del nuvi' ( > Bujaraloz). Sem-
bla, però, que en Canarossa, el ha, consonant forta però mera aspirada, en
aquest cas va ser més alterat que en altres, per influència del romànic o mos-
sàrab casa; i la -t- es devia eliminar potser també pel dit travallengües, aju-
dant-hi el fet que els noms en «ta marbuta» (-a* evanescent del llenguatge
corànic) sol desaparèixer en el llenguatge vulgar de la nostra toponimia,
quan segueix un complément introduit per l'article al- (com hem exempli-
ficat en l'article Trebalúger i d'altres).
Més sovint se li dona la forma Canarrossa amb -rr-; aixi amb referèn-
da a l'any 1238 (BSAL, vu, 138a), en què el sitúen en la zona de Costitx,
i més precisament la de l'O. del poblé: «parrochiam de Canarrossa et de
aliis partibus paroechie innimium distabant a capella Ste. Marie de Costig».
Quadrado explica que era una de les dotze comarques en què es dividia
Mallorca, sota els sarraïns, équivalent a Sencelles, Sta. Eugènia, Sta. Maria,
Costitx, Binissalem i Alaró (p. 325). També posa Canarrosa en el Reparti-
ment, 133, -arrossa en la seva ed. del Marsili (82); i cf. encara AMAlcover,
BDLC, xiv, 37-39. En Conq261, diu que comprenia l'alqueria de S'Es-
torell. En efecte, un doc. de 1233 publicat per CCandi {Mise. Hi. Cat., n,
423) porta «in insula Mayoricarum, in termino de Canarossa, nominato loco
Azenet»; i també el 1233: «--- Alcheriam de Custil [lleg. -¿x] --- item apud
Ferizam ---et sunt hec in termino de Canarossa — ipsam aquam que dis-
corit de ipso fonte de Aistorel [Estorell] ad tuam alcheriam».
En fi, en Conq., 435, afegeix: «su nombre, como su primitivo sitio, se
conserva dividido entre los dos predios de Cas-Canar y Son-Arrossa». De
 CANAROSSA

fet, en el Mapa Mascaré, So Na Rossa figura com un veinat del t. de Sen-

celles, prop de Biniali (18, h-8). Em sembla versemblant que primer l'eti-
mologia pop. cat. va canviar-ho en Ca Na Rossa (pron. ara amb -r-), i en-
devinaríem que el primer element Cana- sobrevisqui canviat en el Cas-Ca-
nà(r) de qué Quadrado ens dona noticia; i que en efecte és conegut com
a nom d'un veinat de 40 habitants (que sento kaskdnà, 1963), ja Cas Cañar,
Despuig, en terme de Sencelles, 18, g-12.

CANESSIA, sa (Alaior, Men. 6, ¡-12)

Antiga alquería que donava nom a les extenses platges de Son Bou, on
l'any 1951 es descobrí una basílica paleocristiana deis segles v-vii. Ca-
nessia, en llengua arábiga kanisia, significa precisament això 'església', com
ja assenyalà el Dice. Moli-Ale. També es diu en plural ses Canessies, possi-
blement per haver-se fraccionada aquesta alquería en petites propietats rus-
tiques: es Camp Redó, Sant Benet, Sant Joan, Son Boter, es Verger, sa
Vali, etc., noms ais quais, per precisar la seva ubicado exacta, s'afegia de ses
Canessies o de sa Canessia, i altres terrenys que possiblement s'agregaren a
les possessions vesines, Torre Solí, Son Bou i Sant Jaume. Recordem que
els plurals de les possessions donen es Alcaidussos, es Llumenes, es To-
rellons {es Titrons), es Rafaléis, etc. Antoni Ramis escríu La Canasta i
16bls

el documenta en el segle xvi; mossèn G. Pons la documenta a finals de

17

segle xv i principis del xvi. A l'Arxiu Municipal d'Alaior he trobat de l'any

15.50 la forma Canecía, any 1738, i en el 1748 sa i la Canessia.
18

L'origen aràbic d'aquest nom és conegut, però els détails no son, tots,
coneguts. Aleshores interessa veure quins noms afins existeixen en el conti-
nent. Ja no tornem a fer gaire memòria deis mes coneguts (Alcañiz). En
territori de llengua catalana el nom apareix mes aviat amb accent esdrúixol;
com a subdivisió hi ha dos grups, uns amb e tònica i els altres amb i.
1) Canessia (terme de Lorxa); la Canessia o Canessies (t. de Parcent).
2) Canissio (t. de Benillup); els Caníssios (t. de la Romana); el Canís,
llogaret del Segrià, agrégat de l'ajuntament de Rosselló, prop de Lleida.
La vocalització més documentada en àrab és kanísiya ( D O Z Y , Suppl.,
243b) però es comprèn que regionalment hi hagué adaptado ais innombra-
bles adjectius en -íya\ d'on l'accentuació del nom menorquí.

16bis. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829), p. 99.

17. Mn. Guillermo PONS I PONS, Notas históricas..., p. 165.
18. Llibre dels Manifests (Menorca, Arxiu Municipal d'Alaior, 1738).
 CANYAMEL

CANUM, es (Maó, Men. 8, h-1)

Antoni Ramis 19 ho doc. en el segle xvi amb el nom Rafal Canum.

Classic amb eis sentits de «réchaud chauferette fourneau» 'escalfeta, fo-
gonet'. També ho registra el nostre Ramón Martí.
Segons Dozy 20 a Egipte i a Algèria és un braser o fogonet de terrissa
usât pels pobres per cuinar i escalfar-se.
L'espanyol Aben Pasqual, l'usa amb el sentit d'estufa, explicant que el
iîlosof Aben Said, de Toledo, en eis mesos de novembre, desembre i gener
ensenyava eis seus deixebles en una cambra on hi havia un kânûm, o
estufa.
«Pan cozido so la ceniza», es deia khubz al kànûn (segons l'escriptor
moro murcia Xecurí), o bé känümya (Pedro de Alcalá).
Com que khuhz és 'pa', aixö vol dir que kanum significa 'fogonet per
coure pa', 'estufa', 'braser', etc.
L'intercanvi de -m i -n és una confusió normal que feia l'àrab vulgar
d'Espanya, 21 i el canvi invers de la n en m era per ultracorrecció, com en
el mot magatzem provinent de magzen.

CANUTELLS, « (Maó, Men. 11, g-9)

Antoni Ramis («Noticias», 1829, iv, p. 49) els doc. l'any 1434.
Essent el nom d'una cala que no acaba d'ésser un fondejador perfecte 22
el seu nom ha de venir de Cal-ot-ell, dérivât de cala com el mail, caló o ca-
leta, amb la primera / dissimilada en n.

CANYAMEL (Capdepera, Mail. 22, d-7)

Nom d'una antiga i famosa torre de defensa, d'una possessió, d'un tor-
rent i d'una platja.
Sota la més gran reserva, Coromines crida Patenció sobre la possibilitat

19. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).

20. Reinhart DOZY, Supplément aux Dictionnaires Arabes (Leyden 1881), vol. n ,
p. 491 A.
21. Joan COROMINES, Entre dos llenguatges (Barcelona, Curial, 1976-1977), vol. m ,
pp. 104 i 158.
til, p. 43.
22. Miquel BARBER BARCELÓ, Apuntes para un derrotero menorquïn destinado a
embarcaciones menores, «Revista de Menorca» (Maó 1964), p. 20.
CANYAMEL

que contra l'opinio mes comuna sigui tanmateix un nom antic, si bé no

gèneralit2at fins temps relativament modems; el que li ha suggerii espe-
cialment aquesta idea és l'existència dins els terrenys de Canyamel d'una
coma anomenada Caramello. L'informant de Coromines pronuncià Ne Kê-
rêmelïo; és una coma ampia i extensa (MGMall. 22, e-8) un quilòmetre i
mig al sud. Els dos noms podrien ser evolució d'una base mossàrab unica
*Canamello, que per una banda hagués estât dissimilat com a caramello i
per l'altra banda catalanitzat com a Canyamel.
La Torre de Canyamel es coneix també ara per sa Casa Quadrada. Se-
gons A. Gili abans se'n deia Torre d'en Montsó i primer Torre de Garba-
lien («Artà XV», 15). La Cala o Platja d'es Canyamel, que també es deia
Port de Canyamel, segons Lliteras, la identifica amb l'antic «Port d'Artà»
(Torre de Canyamel, 1970, p. 18). Mascaró creu que el Port d'Artà, que
surt a les cartes nautiques del segle xv, era el Port Veli, no lluny de Ca-
nyamel, però en el terme, veïnat, de Son Cervera. Del nom Garbalien diem
alguna cosa s. v. Vert aient.

CAPIFORT (Mao, Men. 8, b-3)

Nom d'un alquería i d'un accident geografie, una punta o cap, ben ca-
racterística des del punt de vista geogràfic, puix s'endinsa a la mar un qui-
lòmetre aproximadament: roques compactes, negroses, molt fortes i plenes
de fossils.
Evidentment mossàrab, provinent del llatí CAPUT 'cap', 'promontori'.
El segon element podría esser l'adjectiu FORTEM 'fort', aHudint a la pro-
minència d'aquest cap rocós. 22bl8

22 bis. Coromines suggereix si és que podia venir de CAPUT FORIS (O c. DE FORIS)

amb rs conservai per l'àrab com rg (pron. -rts en cat. ant. i alterat per etimologia popu-
lar), aHudint a la gran prominència d'aquest cap. Car hem de recordar que 1'apHcació de
l'adjectiu fort a un cap costaner és estranya (¿hi ha gaire caps que no siguin de roques
i per tant 'forts'?); i amb aquest canvi, la denominació es torna menys xocant. Caldria,
però, trobar-hi ferms punts de suport documentáis per ais details fonètics postulats. Un
nom com el Cabocorb, CURVUS, de Llucmajor, sí que és ben natural per a una prominèn-
cia costera. Justament per això hem de fixar-nos més que Lourie va trobar Cabotorp en
el segle xiu: hom ha cregut que hi ha error de lectura t per c, i que s'ha d'atribuir al
Cabocorb de Llucmajor. El fet és, però, que aquest estudi es refereix a la colonització
catalana de Menorca en els anys 1290 (A. S. T. LIII, 1983, 142) i les seves cites s'apli-
quen estrictament a Menorca. Hi ha, dones, el postulai de dos errors. Ajuntant-se això a
l'estranyesa de la denominació fort, Coromines —amb tota reserva— suggereix si tanma-
teix, en aquest cas, l'atribució d'Elena Lourie al de Menorca (repetida encara en la pá-
gina 167) no pot ser certa i fins i tot ser fundada la seva lectura Cabotorp. ¿Seria, dones,
també el Capifort de Menorca un CAPITE CURVU com el de Llucmajor? Si bé alterat fo-
nèticament, amb Cabotorp com a resultai diferent, però parallel, de la deformado; supo-
 CAPOCORB

Altres noms mossàrabs composts amb el romànic CAPUT 'cap', són Ca-
pocorb (t. de Llucmajor); Capicorb (t. d'Alcalá de Xivert); Capafonts (mu-
nicipi de les muntanyes de Prades), que ve de CAPUT FONTIS, perqué hi neix
el riu afluent del Francolí; Cap-pegròs (t. de Vinaròs), que potser ve de
CAPUT PODII GROSSI 'cap del puig gros', cosa que explicaria la p doble, o
també es podria concebre que vingui de CAPUT GROSSUM 'punta, cap grui-
xut\ en el quai hi hauria dissimilació entre dues o: Capogròs > Capegròs,
només és que així no queda explicada la p doble.
D'altra banda, en el terreny orografie, lluny del litoral, hi ha repré-
sentants mossàrabs de CAPUT, -ITIS; és ben segur que ho han d'ésser Capito
(t. de Bocairent); els Càpitos (t. de Pinós de Monòver), evidentment for-
mes declinades de CAPUT, per exemple: FUNDUS CAPITUM O PRAEDIUM O
MANSUS CAPITUM Theretat, el predi, el mas, deis caps, deis cims, deis cap-
çals'.
En fi, en alguns altres casos el carácter mossàrab és molt menys segur
i també és insegur que siguin derivats de CAPUT, però tanmateix ni l'una
ni l'altra cosa són inversemblants. Un d'aquests casos seria la Capuda (t. de
Xixona). ¿Seria això una transformació infligida per l'àrab a aquest Capito
que hem citât? No és pas inconcebible, però no descartem que Parrei si-
guí una altra, per exemple, que fos una dissimilació de *copuda, dérivât
de copa o cóp, potser amb un sentit com 'la que es troba en el cóp' o 'la
que forma copa'. Capurri (t. d'Oliva), no veiem la possibilitat que sigui un
compost català de cap ni de capa, encara que en abstracte seria legítim pen-
sar en llatí CAPPÂRIS 'tapera' seria rebuscat des del punt de vista fonètic
sense comptar que en català i en mossàrab ja és tápara, que és la forma que
els botànics moros registraven en els nostres Països. ¿CAPU(T) HORREUM
'gros graner' (com CAPUT MANSUM 'mas alodial' cap-rec, cap d'aigües)?

CAPOCORB (Llucmajor, Mail. 38, g-9; 38S., d-9)

Nom d'un accident de la costa i de quatre alqueries (Vell i Nou, C. d'en

Jaqueto i C. d'en Munar).

sant una bifurcado en l'evolució fonética:

Cabetocorvo \ Cabet{og)orb -» Cabotorp (e-o > 0 - 0 mossárab)
\ Cabetvorg (metát.) > Cabetfork, -rt
Idea que llanca Coromines a manera de «bailón d'essai» o «a benefici d'inventari». En
tot cas, tais metátesis no són pas «rara avis» en la toponimia antiga. El pas de FA(G)U
CURVU [a. 839] Faucorb 'faig corbat' a Coforb (llogaret central del terme berguedá de
Capolat) esta comprovat per la lingüística i la doeumentació, des del segle ix. I entre les
cites de Capocorb que donarem infra, tenim tais metátesis en Cacoborp a. 1496 i Capo-
porch a. 1498.
CAPOCORB

Mossarabisme provinent de CAPUT CURVUM 'cap corbat'. La p entre vo-

cals conservada d'acord amb la fonética d'aquest llenguatge.
El nom ve documentât els anys 1310, 1364 i posteriors; 23 ja el 1235
(BSAL, 1891-2, iv, 35); Capite Corvi 1236 (ROSSELLÓ V . , Hist. d'An-
dratx, i, 130); Font Obrador registra Capo Chorbo el 1248, Lo Cap de Ca-
pocorb 1351, alcharia maior de Cacoborp [sic] 1496, i possessió de Capo-
porch [sic] 1498 {Hist. Llucmajor, i 232, n 125; «Diario de Mallorca»,
14-X-83); Capu-corb 1287 (LLITERAS, Lovaina, 268).
Per a una cita de Cabotorp, segle xin, vegeu, perô la nota 22 bis. A la
cartografía de la Baixa Edat Mitjana, coruo (Vesconte, carta náutica de la
Laurenziana de Florència C. N. num. 248, a. 1327) i corna a l'Atlas català
dels Cresques de la B. N. P. (res. ms. E, p. 30, a. 1375).
En el Liber Aquarum Yorentium consta que el rei Jaume II de Mallor-
ca tengué el projecte de fundar aquí una parroquia, l'any 1310.

-CAPÜS, Bini- (Porreres, Malí. 35, c-11)

Registrat rafal Benicapus l'any 1236 24 i 1487.25

L'aspecte no és netament mossàrab perô tampoc sembla aràbic a prime-
ra vista a causa de la p; no obstant, cal advertir que la p eventualment pro-
cedeix d'una b doble arábiga, i com que la fesomia general de -capús no
desdiu de l'àrab potser hauríem de creure que vengui d'un nom de persona
com els que avui es registren a Algèria: k'àbbûs o qabbûsi, el primer d'a-
quests dos com a masculí, o com a femení: Kebbous i Kebbousa, Kebbouci.
Tanmateix no podem deixar d'observar que a penes hi ha una arrel qbs
en àrab, de sentits inadéquats; i, si bé hi ha kbs, no hi trobam un dérivât
de tal forma entre els noms de beduïns i egipcis recollits per Hess v. Wyss
(p. 46) i Littmann (37) res de semblant; i també alarma el mateix fet de
la multiplicitat vaciHant de les formes registrades a Algèria (Kâbbûs, -bbûsa>
Qebbûs, -bbûsa, Qebbûg, -bbusî (Gouv. Gen. Alg., 206a, b); ara bé, el que
esta ben comprovat son els mots qabûs 'arcabús' (usual a tota Barbaria:
DOZY, Suppl.y II, 299b) i kabbûs «capuz» en PAlc. i altres fonts hispano-
magrebines (DOZY, TI, 439&): evidents manlleus deis mots romànics arca-
bús i capuz!-utxo. Deis quais sens dubte provenen aquells noms algerians.

23. J . MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca, vol. i, p. 337.

24. Gaspar MUNAR OLIVER i Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Historia de Porreres des
deis temps prehistorics fins al segle XVI (Palma, Gràfiques Miramar, 1977), vol. i, p. 11.
25. Maria BARCELÓ CRESPÍ, Porreres. Contribució a Vestudi d'una vila mallorquína
a la Baixa Edat Mitjana (Campos del Port, Imp. Roig, 1984), p. 139.
 CARDAIX

Tot indica, dones, que el nom mallorqui és una aparició primerenca d'a-
quest manlleu o més aviat del corresponent mot mossàrab d'on es manllevà.

CARAMANY, Can (Manacor, Mail. 21, g-2)

Nom de dues possessions, un turo i un torrent dévora Son Mesquida al
nord del terme.
L'unica cosa verament important que cal fer constar és que hi ha un
oronim Caram any en el Baix Empordà, en el terme de Pals: és la part més
prominent de la muntanya de Pals. Hi ha d'haver alguna relaciô entre el
nom empordanès i el nom mallorqui; no sabem quina; encara que el Cara-
many mallorqui sigui menys important que el continental, té una certa an-
tiguitat, ja que el Mapa Despuig registra Mesquida Caramany en el mateix
Hoc on avui hi ha Can Caramany Veil. Molt més tèrbola és la possibilitat
que hi hagi cap relaciô —potser indirecta i per via poc o molt sàvia, sim-
bol de l'aportacio irànica a l'Islam^— amb el G ran Caramany de Joanot
Martorell i amb la Carmania d'Alexandre el Gran.

CARDAIX, Can (Artà, Mali. 22, b-8)

Reconeguem que totes les aparences son d'un nom format amb la par-
tícula personal can i un nom de persona CARDAIX. Reaiment no hi ha en el
continent un cognom Cardaix, ni tal malnom, i no sembla tampoc èsser gaire
freqüent a Mallorca. Aquí solament tenim noticia d'un son Pons Cardaix
(LLC), son Cardaix (AR) i un altre son Cardaix (PT).
Ara bé, la terminació -aix és fortament suspecta de mossarabisme; i es
podria imaginar (si bé amb la major reserva) que tot aquest nom sencer
vingués de CAMPOS CARDARIOS 'camps de cards'. Que la terminació -ARIOS
ha donat -aix en mossàrab és un fet comprovai en un bon nombre de casos
conspicus: Patraix, que ve, com és ben sabut, de PETRARIOS 'pedregars'; hi
ha dos Barraix molt coneguts, l'un a Estivella, prop de Sagunt, i un altre a
Castellò de les Gerres; Beniarrupaix és un llogaret de la vali de Laguar,
documentât des de l'Edat Mitjana. Barraix seria BARRARIOS 'barreres' i Be-
niarrupaix sembla PINNA RUPARIOS 'penya deis cingles' o cosa semblant (ve-
geu E. T. C., i, 253 i 254) (si no és que vingui de robbairs 'robadors'); Ar-
taix, terme de Villar del Arzobispo (cf. arag. arios 'bardisses').
En el cas present el résultat mossàrab *camps Cardaix s'hauria réduit
per fonètica sintáctica a can Cardaix, igual que vulgarment es pronuncia din
CARBALLÉN

la casa o gran carrers, etc., en rossellonès i balear, o sigui amb pèrdua

de la s.

CARBALLÉN, veg. s. v. Venaient, i cf. Canyamel

-CARBEZ, Beni- (Mail.)

Noms de dos rafals del terme de Ciutat, la situació deis quais ens és
desconeguda (Llibre del Re p., Ir, Busquéis 714) Rabal benicarbetz exarchia
i Rabal benicarbez algarbia, però que evidentment constituïren una mateixa
entitat rústica dividida en dues parts, algarbia o sigui el de ponent, i exar-
chia (as-sarqíya) o de llevant.
L'element carbetz ni té fesomia arábiga ni es pot explicar per cap mot
ni arrel arábiga; admetem, dones, la conjectura que vengui de PINNIS CRE-
PATIS 'penyes esquerdades, cruiades'.
Havent estât arabitzat, la à es va canviar en e segons la imela, el grup
kr impossible en àrab va traslladar la r al final de síHaba.
El nom Benicarbez s'assembla extraordinàriament a Benuzarbez Axar-
quia, rafal del terme de Sineu segons el Llibre del Rep. (f. 7v, Busquéis
723).
L'edició Bofarull porta Benuzarbetz exarquea i els altres tres còdexs
del Repartiment s'han saltat el nom propi i només li hi han deixat l'adjectiu
exarquia. Si la lectura en z fos completament segura n'hi hauria per creure
que son dos noms diferents, el de Sineu i el de Ciutat, però la z és potser un
error de lectura, sigui deis publicadors modems o més aviat de l'escriba me-
dieval. D'altra banda si es tracta d'una transcripció de la grafia arábiga cal
tenir en compte que les lletres aràbigues qef i zai són força semblants, i es
presten a confusió. Ens quedem amb la sospita que també en aquest cas la
forma correcta fos Benucarbez i que l'etimologia fos la mateixa. És ciar
que la primera cosa que caldria fer és trobar més dades que confirmessin la
lectura del segon nom i la localització en el terme de Sineu. Així com així
un -zarbetz és també inexplicable en àrab, i descartat allí per l'estructura.
 CARRUTXA

CARRITX, es (Muro, Mall 11, g-7)

Nom que Coromines va recollir l'any 1964 entremig d'una sèrie de noms
localitzats aquí mateix: Prat d'en Joi, Morell, Son Canari. Deu èsser mos-
sarabisme i no procèdent del llatí CAREX 'càrritx', sino del seu dérivât ad-
jectiu CARÏCËUS, d'on prove el castella carrizo. La pronuncia i accentuació
recollida kdríc s'oposa a la identificado amb 1'apeHatiu malí, káfic. En terra
valenciana trobam el Carrítx a Xéresa i un altre indret dit el Carrítx a
Oliva.

CARROSSA (Artà, Mail. 21, b-8)

Ens fa l'efecte a tots dos [Coromines i Mascaré] de ser el résultat

d'unes possessions adquirides per algún cavalier Carroç deis segles xm-xiv,
per exemple: el Carrocio a qui el rei dona l'alqueria Beniatie li-Muse (Lli-
bre Rep.y f. 13v, Busquets, BSAL,732). També li'n dona una altra a Mon-
tuüri, l'alqueria Atxarvayrola, i també l'alqueria Debenixahit i l'alqueria Da-
benhaheg (Llibre Rep., 14r, 15r i 16r; Busquets, BSAL). Un Pere de Car-
rosa testifica en l'any 1257 la cessió de l'alqueria de Benigomila deis Des-
puig,
Única reserva és que Carrossa sigui una variant fonética mossàrab de
Carrutxa (Sant Joan de Sineu). Sobre la quai passem a explicar-nos.
Deixem enlaire si es relaciona amb aquest nom de persona, o amb 1'a-
peHatiu carrossa, el nom de sa Carrossa, la vella avingudeta que puja des
de la Vila d'Eivissa cap a la basílica arxiprestal.

CARRUTXA (Sant Joan de Sineu, Malí. 20, c-2)

És un nom que ja ve del primer segle de la Conquesta, almenys. Des-

puig el dona ja amb la grafia actual. Figuren dos rafals d'un nom aproxi-
madament igual en el Llibre del Rep., un d'ells és Rabal carrucx arraya aza-
gari i l'altre és Rabal Carrux Almazen Huart Min Aciyara: la primera forma
donada per Bofarull, p. 92, correspon a la porció reial, i la segona a la por-
ció de R. de Tarragona, totes dues corresponents al terme de Sineu. En l'ed.
BofaruU hi ha l'errada evident d'Azagati. Com que Min Aciyara conté la
preposició arábiga min, aquest i Azagari són indicacions paraHeles dels pos-
CARRUTXA

seïdors sarraïns respectius. Resten rahal carrucx arraya, i d'altra banda rabal
carrux Almazen Huart; tenen aspecte d'ésser dos rafals dits Carrutx(a), dis-
tingits per un determinatili: 1) (ar)raya, 2) al-mazen (del magatzem). La
possessió Carrutxa el 1387 i l'alqueria Carrutxela el 1414 consten a Sant
Joan de Sineu, segons Rosselló V. («St. Joan, segles xin-xiv», Notes Hist.,
1985, p. 92).
Sembla bastant segur que és mossarabisme i no pas arabisme, cosa que
seria completament impossible si la a final de carrutxa és part intégrant i
antiga del nom, car el so de tx no existeix en àrab; si fos final veritable tx
podría venir de g i encara fora possible un origen arable, però crec que s'hi
podrien oposar altres raons encara. Sembla molt més natural veure-hi una
etimologia mossàrab. Podria èsser un duplicat de Carrutxa el nom de la pos-
sessió artanenca Carrossa, al peu del puig d'Alpara, amb una lieu diferèneia
fonètica per diversitat dialectal o cronològica. De més a mes hi ha Garnis,
suburbi d'Elx, i Carroig, partida de Bellus, prop de Xàtiva; i, encara que
ja se separa més, podem afegir-hi també Carriotxa a l'Énova, ribera de
Xúquer.
Almenys per alguns d'aquests noms es poden suggerir unes pistes eti-
mològiques (potser no aplicables ais altres). Una seria QUADRUVIUM '4 Ca-
mins', que aniria bé per a Carroig, i potser (molt més dubtós) per a Car-
rutxa, però no seria aplicable a Carrossa ni a Carrús.
Carrossa ens fa pensar en el passeig de sa Carrossa de la Vila Velia
d'Eivissa; el fet d'ésser un passeig ja suggereix un dérivât de CARRUM. Per
exemple: podria èsser una pronuncia arabitzant de la a de carrerrassa pro-
nunciai pels sarraïns qarrâsa, amb el matís velar de la a arábiga quan es
troba entre dues emfàtiques.
La possessió de Carrossa s'estén entre dos camins principáis, el de Sa
Begura, des d'Artà al terme de Sant Llorenç, i el que enllaça la vila d'Artà
amb la ciutat d'Alcudia, vorejant tota la gran badia del mateix nom.
Aquesta etimologia no presentaría dificultat pel que fa a sa Carros-
sa d'Eivissa ni a Carrossa d'Alpara. També es podria aplicar a Carroig
de Bellús i ja fora més difícil aplicar-ho a Carrutxa. Pot haver-hi, però,
dualitat etimològica: no cal entestar-se a declarar que són u tots aquests
noms.
Quant a arraya s'assembla vagament a rihà 'molí' (RMartí), àrab normal
rahà, sortiriem del pas dient que -ia hi és en potèneia i només reapareix en
riatyâya* 'mola de molí' (Boqtor), DOZY, Suppl., i, 517b. Però tenint en
compte Parrei f y 'fer pasturar', ben coneguda i viva, amb les diverses da-
des de Dozy (i, 5Y¡a i b), amb d'altres de PAlc., 339, i en particular el di-
minutiu rucáyya «paceduría de ganado» (PAlc., 339a25, d'on el nom del
poblet -Ruaya dels xurros de Cortes de Pallars), i altres dades menorquines
 CASTAVÌ

concretes, sembla que en hispano-àrab hi hagué un substantiu raica o rai°

amb el sentit de 'pasturatge'. Seria, doncs, 'el rafal Carrutx del pasturat-
ge'; i AB-Qagart 'del Tagari, del Mudèjar'. Cf. Arroi, Bini-.

CASI, Cas, veg. Gasi, Cas

CASTAVÌ

Illeta molt petita pròxima a Formentera, davant la punta SO de s'Es-

palmador. En fonts escrites ho trobam en una variant en G-: Gastavi en
el Derr otero de Tofino (fi segle XVIII), p. 189; Gas favi segle xvn (Maca-
bich, «Diario de Ibiza», 18-HI-1965; Gastabi cine cops, id. id. 24-HI-1965);
Gas tabi en diversos mapes, Gastabi en el mapa hidrogràfic de la Marina;
AMAlcover (BDLC, xn), que escrivia Castavi, segurament informat per
Macabich (el qual m'ho posava amb C- en carta del 29-XI-1963, manifestant
encara «no conec cap document amb variants fonètiques», però ja accen-
tuant-lo en la i), conjecturava sàviament que fos un mot pre-romà o feno-
punic.
L'aire formai del nom es presta realment a cercar-hi quelcom de remot.
o misteriós. Per això no ens perdonariem si ens limitavem a arronsar les
espatiles i hem de dedicar-li una nota. El punt ferm és que tots els infor-
mants de Coromines, pescadors i llaiiters, de Formentera i de la Vila d'Ei-
vissa (1933), ho pronunciaren amb k- i amb -vi final. Però tractant-se d'una
illeta tan petita, sembla que hem d'oposar a Popinió d'Alcover un complert
escepticisme. Res de pre-islàmic. És de creure que sigui alteració, sigui d'un
mot aràbic o d'un de català.
L'estructura de l'àrab sembla de seguida oposar-hi un obstacle ferm i
inamovible: quatre consonants, sense comptar-hi un aparent sufix -in. Una
sola escapatòria: si en -st- es donava el cas dei cast, basta, provinent de
l'àrab batta 'fins a'; cas, però, excepcionalissim, explicable com a resultat
final d'una diferenciació de la tt doble, passant per badia, i accentuant-se
la diferència fins a basta; procés més comprensible en fonètica castellana
(no constatat ni en portuguès, até 'fins a', ni en cap mot català, i àdhuc el
cast, antic deia batta, fata o badia). Aixi i tot, com sigui que la terminació
-t es prestaria a veure-hi un adjectiu aràbic del tipus tan corrent («nisba»,
en 4), ens tempta aquesta escapada.
CASTAVÍ

I no deixam de trobar un NP hattàbì entre els indigenes algerians

(Gouv. Gen. Alg., 220); res d'això entre els dels beduins, catalogats per
Hess. Per pendre-ho seriosament, però, no havent-hi proves ni gran versem-
blan?a d'una etimologia antroponimica, caldria algún indici que aquest nom
de persona, d'una llista africana i recent, vagi teñir curs en l'àrab medieval
d'Espanya o de les costes magrebines. L'arrel arábiga htb no s'hi presta:
infecunda i de sentits poc afins (retòrics: D O Z Y , Suppl., i, 381; «allocutio,
rhetoricus, desperare», RMa; res en PAlc); amb això s'acumula: 1) el ca-
rácter excepcional de // > st; 2) h- generalment dona /- en català, rarament
k-)\ 3) ni Dozy, ni RMa, etc., no confirmen l'existència d'un adjectiu hat-
tàbì d'aquesta arrel; 4) darrere una a llarga, l'àrab vulgar sol retrotrau-
re l'accentuació a la sillaba penúltima, i aquí tenim accent -vi, no pas a
la à.
A una illa quasi insignificant la cosa versemblant és que siguin els nos-
tres pescadors i gent de mar que li hagin donat el nom. A diferència de
s'Espalmador, on hi ha cisternes (i fins un pou, si bé, em deien, d'aigua
«salmaia», que algún cop s'hauran empassat, si cal, els qui hi aborden);
igual a s'Espardell i a les altres illetes veines, on almenys hi ha cocons; a
Castavi, tan petit, no hi ha d'haver una gota d'aigua dol$a ni un trist de-
gotall. Pobre pescador que t'hi llanca la maror, si no tastes vi, si no duus
almenys una botella o una ampolleta, t'hi morirás de set. Tasta vi\ Gasta
vil, no hi ha més. Nom anàleg al deis riuets Tastavins o Cercavins, de Terra
Ferma (Matarranya, Segarra) quasi sempre tan eixuts que el qui en segueix
el Hit s'hi escanya de set. Parcialment amb l'evolució fonètica G- > k- prò-
pia de la gent arabitzant. Gundefrids > Confrides, GALLI CANTUS > Cali-
cant (i aquí la influència del castella cata-vino s'hi sumaria). La pronun-
cia registrada sempre per Coromines fou «k^stavi» amb a piena, a dife-
rència de la d següent, qo que corrobora el sentiment popular d'un nom
compost.

CASTELLITX (Algaida, Mall. 27, h-7)

Nom d'una ermita (Ermita de la Pau de Castellitx), d'un puig (256 m.),,
d'una font i de dues propietats rustiques: C. d'en Barra d'Or i C. de la Pau.
El Lîibre del Repart, (f. 17v, Busquets 738), registra Alquería Cas-
tellitx, amb variants insignificants als altres côdexs (castelitx i Castalitx
El Mapa Despuig ho registra igual.
 CATÎ

Mossarabisme, de l'ablatiu-locatiu CASTELLIS 'en els castellets', amb l'a-

costumat trasllat de l'accent.

CATÎ (Pla de Sant Jordi) (Palma, Mail. 26, g-5)

En el Liber Maiolichinus apareix en forma llatina amb desinències de

cas llatines: Catinus, etc.26 Mascaro recorda que en la documentacio me-
dieval reapareix en formes com Cati, Hoc que s'identifica amb Factual Pla
de Sant Jordi del t. de Ciutat (CTMall. s. v. Estellencs). En la tradicio oral,
especialment de la gent vella, encara duu el nom de Pla d'Encati, i accen-
tuai en aquesta siHaba.
Catin Rep. (BUSQUETS, CSIC, 1954, 278); «Pla d'en Cati, avui de Sant
Jordi» a. 1 2 3 0 (FONT OBRADOR, Hist. Llucmajor, i, 1 0 2 ) ; L. Pérez: Ca-
thin a. 1230, i termino de Cathi 1232, amb variants Chati i Cantin poc
després (FRB, i, 30). Honor de Cati 1 2 4 2 (ROSSELLÔ V., «Portula», rev.
de Marratxi, num. 3 5 , p. 13). Catino 1 2 8 6 (LLITERAS, Artà XIII, 2 0 4 ) . Al
Rafal Alamig del Pla de Ciutat anomenat Cati es refereix un decret del rei
Sanç, segons J. Capo Juan («La Vila de Sta. Maria del Cami», 1980, 96).
També citât per molts més (Campaner, Ensenyat, Pons Pastor, Poveda, Bar-
celo, etc.).
De En- podriem veure dues explicacions: 1) El llati IN locatiu aglutinat,
cosa tan corrent en els Pirineus catalans: noms com Envalira i una dotzena
més de noms semblants a Andorra: Encamp, Ensagens, etc. Ensija a l'Ait
Berguedà, la gran serra que té una sitja o avenc al mig; Embàs, nom popu-
lar de la capital de la subcomarca de Bas (Garrotxa, mun. de Sant Esteve
d'en Bas), etc. Pot fer dubtar d'aquesta explicacio el que tots els noms d'en-
locatiu aglutinat es troben concentrais en els Pirineus i zona nord i nord-
oest del Principat, i no tenim seguretat de tal aglutinacio en la zona de subs-
trat mossàrab llevat el cas d'Encati de Mail. 2) Hi ha bastants arabismes
en els quais l'article aràbic al- s'ha convertit en an-, tan coneguts com anjub
per aljub, anjuba per aljuba, etc. Tant el nom mallorqui com els nombrosos
parallels continentals provenen del llati CATINUS 'conca, baci, gibrell, côs-
sil'. En quin sentit aquest nom d'atuell es va convertir en una denominaciô
geogràfica, passant per la idea de 'conca d'aiguës', ens ho mostrarà la situa-
ciô que indicarem de cada un. Cert que l'aigua no manca en el Pla mallor-

26. També Catinos, «Alcheria de Cathi», i «alqueriam nostram quam habemus in

Catini, iuxta Ciuitate», J. Vidal Alcover, «Nadala», Fundacio Jaume I, 1979, 64; i BSO,
xiii, 61.
CATÌ

qui. Però comencem per detallar els noms de la terra ferma que provenen
d'aquest ètimon.

Topònims del continent provinents de CATINUS

I) Zona històricament catalana: 1) Serra de Cadi, entre la Baixa Cerda-

nya i l'Urgellet, corre d'oest a est per un espai de més de vint quilòmetres
fins damunt de Bellver, i alli una carena tomba cap al sud per tornar-se a
elevar en el pie gegantesc de Pedraforca, Alt Berguedà: entre el Pedraforca
i l'extrem orientai de la Serra de Cadi s'enfondeix la coma de Serneres, pro-
bablement és aquesta coma —que forma una gran conca— la que ha donat
nom a la Serra de Cadi, que vista des de Cerdanya comença damunt la coma
de Serneres i segueix fins damunt de la Seu d'Urgell. 2) La grandiosa vali de
Cadi, en el centre del Canigó, on, al fons, hi ha els estanyols de Cadi, el lloc
cantai per Verdaguer en el famós poema; no cai dir que forma una gran
conca des de la qual baixa el riu de Castell, que va a parar a la Tet. 3) Ca-
nidell, diminutiu provinent de Cadinell per metàtesi, és una vali important
que baixa del Coli d'Ares a Prats de Mollo.
II) Zona de substrat mossàrab: Els noms d'aquesta zona han conser-
vât la T llatina sense sonoritzar, igual que el nom mallorqui, mentre els del
nord l'han canviada, com toca, en -d-, 1) La Mola de Cati (t. de Roquetes,
Tortosa), gran massis voltat d'espadats en els ports de Tortosa, a la plana
de dalt de la mola formant-se una certa concavitat: també deu venir de
la idea de conca. 2) Vila de Cati (Maestrat), vila important i famosa, do-
tada de grans privilegis des del segle xiv almenys, i centre d'una gran zona
pastoral: en el terme de Cati és remarcable la important Font de Cati, que
ha jugat un gran paper en el pasturatge del Maestrat; com que la vila de
Cati és en el centre d'una ampia vali hem de dubtar entre interpretar el nom
com a designació de la vali o com a designació de la conca o baci de la font.
3) Vali de Cati en el terme de Petrer, muntanya amunt pujant cap a Cas-
talla, a la qual li pot venir com a designació de la vali, però és cert que hi
ha una font de renom al mig. 4) Hi ha un altre Cati a Crevillent, indret
menys vast i del qua! no té Coromines una memòria tan precisa, probable-
ment de la idea de vali. 5) Catina (t. de Xixona) té tot l'aire d'un feme-
ni augmentatiu de CATINUS. 6) L'Alcati (t. de Sueca), on podem veure el
nom, arabitzat, i amb aglutinació de l'article aràbic, que és una de les alter-
natives considerades, supra, per explicar Yen del Pia d'en Cati, de Ma-
llorca, sino que aqui s'hauria conservât al- sense alteració. Hi ha altres noms
en què la seguretat de l'etimologia disminueix. 7 i 8) Algadins: barrane dels
Algadins (t. d'Algemesi), que certament és el cantat en l'obra mestra de
Teodor Llorente; i un altre Algadins (t. d'Alginet): poden èsser el résultat
 CAUBELL

d'Alcatín amb q arábiga i t, les dues emfàtiques que se solen transcriure

amb sonora catalana g i d, i fora d'això no som capados de veure cap ex-
plicació d'Algadins en àrab ni en cap altra paraula romànica.27 Encara
menys segur que vinguin d'aquí els dos noms el Calali, terme d'Albocàs-
ser, i terme d'Agullent, i Catalina, terme de Barx, contenen realment una
dissimilació de Catanin, -ina, però no derivada de CATINUS sino de Pàrab
qattànin, plural de qattàn 'cardador o assaonador que bat el coto en fioca',
derivat aràbic de qutn 'coto', que llegim en el relat que Ibn Djobair ens
deixà de quan viatjava per València.

-CAUBELL, Bini- (Santa Margalida, I. Malí. 12, i-4)*

Antiga alqueria registrada benucalbel en el Uibre del Rep.28 A un do-

cument de l'any 1232 29 surt Benicalvell i Binicalvel l'any 1241.
És també el nom d'un torrent i d'un conegut pou. Despuig en el seu
mapa registra Binicaubell. Situada en una zona rocosa amb moites restes
megalítiques. És, dones, possible que es tracti del mossàrab penna 'penya':
aleshores seria pena calvella (PINNA CALVELLA), diminutiu de l'adjectiu cal-
ba, però l'unica dificultat és que no hi ha la a final de calbella. Vegeu el que
diem de -faubell (Bini), ¿'Alcatifar, etc., que presenten també l'anomalia de
la desaparició de la a final. Són en massa els testimonis toponímics i dialec-
tologies que proven que en l'àrab valencia la a femenina final es pronuncia-
va e, i observem que sovint els catalans suprimien aquesta e en adoptar el
nom. Aquesta deu èsser l'explicació de l'anomalia que observem en Bini-
caubell i Binifaubell. Un altre exemple encara, potser al nom coma Pregond
del terme de Llucmajor, de l'any 1476,30 résultat del mossàrab pregonda
PROFUNDA.

27. Recordern que Llórente el descriu com un paratge de molins tot eil regalant d'ai-
giies; dones, també deu ser un seguit de conques de rieroi: d'on CATINOS.
28. Foli 11. Jaume BUSQUETS M U L E T , El còdice latino-arábigo del Repartimiento de
Mallorca (Parte latina), dins BSAL (1953), xxx, p. 729.
29. Ramon ROSSELLÓ VAQUER i Rafael FERRER MASSANET, Historia de Manacor. Se-
gle XIII (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1 9 7 7 ) , vql. i, pp. 3 6 i 1 1 6 .
30. Bartolomé F O N T OBRADOR, Historia de Llucmajor (Palma de Mallorca, Gràfiques
Miramar, 1972-1986), voi. n (1974), p. 62.
CAVALLERIA

CAVALLERIA, Cap de sa (es Mercadal, Men. 3A, b-3)

El nom de Cap de sa Cavalleria és posterior a l'any 1303, en què el rei

En Jaume II de Mallorca introdui la cavalleria a Menorca, que era l'extensió
de terra que podien llaurar quinze pareils de bous en un dia.31 En es Mar-
tinell, que és on es troba el citât cap, s'establi una cavalleria, nom que ha
perdurât fins avui ên el d'una gran possessió.
Però abans de l'any 1300, en què aquest cap començà a ser conegut per
cap de sa Cavalleria, tendria un altre nom.
No podriem creure que un cap tan important fos innominat; i si tenien
nom els altres caps de menor entitat: Artrutx, Favàritx, la Mola, en Nati,
Banyos, Binicous, aquell, amb més motiu n'havia de tenir.
Aquest cap té davant una illa, anomenada de Sanitja, i està al costat de
l'antic port del mateix nom (la Sanisera de Plini: Nat. Hist., in, 78), donat
a un poblet, restes del quai han estât localitzades recentment a la ribera oc-
cidental del port; poblet que sembla quedà destruït en el segle in o iv.
És per això que creiem que quan a les cartes nautiques no s'indica ex-
pressament el tipus d'accident geografie, s'ha d'entendre que fa referència
al cap i no al port, al poble o a la petita illa; especialment quan a la ma-
teixa carta nàutica vénen citats els altres caps: Favàritx, Artrutx, en Nati,
la Mola, etc.
L'any 1819 ja s'identificaven les ruines existents en aquest port 32 amb
el poble de Sanisera de Plini.
A la cartografia medieval el nom de Sanitja ve escrit de formes molt
diverses, algunes just identificables: Sendia (anònim de Pisa, c. 1300); Ce-
niya (Cavignano, 1312); Senelli i Senoli (Petrus Vésconte, 1318); Seneli
(Angelino Dulcert, 1339); Sanitja (Atlas Català dels Cresques, 1375); Seni-
ge (Guillem Soler, 1385); Seniia (Gabriel de Vallseca, 1439); Canegta (Gra-
tiotus Benincasa, 1469); Seniga (anònim català de Florència, 1487); «Il
Compasso da Navigare» de Motzo, c. 1265, registra Porto Senello i Senelli;
i un document de l'any 1463,33 Senige.
Ës per tot això que creiem que el nom antic del cap de sa Cavalleria era
Cap de Sanitja.
Sànhâga, nom d'una famosa cabila bereber.34 La â convertida en i per
•imela. Del mateix origen Senija, al costat de Benissa, marina d'Alacant; So-

31. Mn. Guillermo P O N S I P O N S , LOS predios del termino de Mabón en el siglo XVI,
dins «Revista de Menorca» (Mao 1982), p. 316.
32. Joan R A M I S I R A M I S , Historia civil y politica de Menorca (Mao 1819, reed. per
«El Diario») (Mao 1864), p. 40.
33. Ramon R O S S E L L Ó V A Q U E R , La revolta menorquina contra Joan II (Menorca, Con-
seil Insular, 1981), p. 28.
34. Precisament en aquesta cabila anaren a parar els jueus catalans l'any 1492 quan
foren expulsais d'Espanya pel desafortunat decret dels Reis Catòlics.
 -CODRELL

neja a la zona xurra del riu Millars; Cehegin que ve d'un plural Sànhàgiyìn
de la nisba o adjectiu ètnic del nom de la mateixa cabila.

CISTA, Puig de sa (Felanitx, Mail. 36, h-9)

Puig de 237 m d'alt enllaçat amb el Puig des Call que només en té
214, tots dos damunt mateix de la ciutat de Felanitx (Mapa Mascaró, 36,
h-9). Aquí no es veu altra pista etimològica que el mot llatí CISTA 'ciste-
Ila, cove', perqué l'aspecte i estructura de la paraula ens desvien completa-
ment de l'àrab, i el fet de dur article sembla indicar un antic apeHatiu. Res-
ten dues qüestions. És creíble que el llatí CISTA vagi perdurar en mossàrab?
És possible que la i breu vagi donar i en mossàrab? Totes dues coses són
possibles. Sembla que el valencia sistar, 'centre de distribució de les aigües
d'un canal en dues sèquies diferents', és un dérivât de CISTA en el sentit de
concavitat que rep i distribueix les aigües, i d'altra banda és possible que
la i breu vagi donar i en mossàrab, fins i tot essent accentuada; vid. sobre
aquesta qüestió l'article «guisante» del DECH. A Mallorca mateix hi ha la
paraula xítxero, provinent de la llatina CÏCER 'pèsol'. El que no acabam de
veure és per qué el nom llatí de la cistella o del cove ha pogut donar nom
d'un puig. AHudiria al perfil o silueta deis dos puigs? ¿Es referiría a un
enterrament antic?

CLARIANA (Ciutádella, Men. 1, d-9)

Nom donat a unes terres segregades de l'alqueria Son Morell, en record

del poble (del Principat) on morí un familiar del propietari, durant la guer-
ra civil 1936-1939. No compta, dones, per a la toponimia menorquina
antiga.

-CODRELL, Bini- (es Migjorn Gran, Men. 6, £-11)

Documentât el 1286 per Pere M. Carbonell (Chrons. d'Espanya, f. 86).

Nom d'un escull, una platja i quatre prédis: Binicodrell de Darrere,
B. Nou, B. de Baix i Binicodrellet. Era una alqueria molt extensa, de la
quai també han sortit altres grans prédis: Santa Clara, Santa Monica, Sant
Agusti, Sant Adeodat, Sant Tomàs, Sant Francese, Son Saura i es Pinaret.
-CODRELL

Probablement mossàrab: PINNA QUADRELLA, tal vegada aHudint a l'es-

cull o bé a una altra roca de forma quadrada o escairada. En el Rep. de Ma-
llorca (f. 7v, Busquets 723) trobam un Rabal benicadrel. Recordem, però,
d'altra banda, el nom de la serra valenciana de Benicadell, que ve de PINNA
CATELLA, car la repercussió de r és sempre possible en noms on hi ha una
altra líquida. En fi -codrell també podría ser forma arabitzada (com Cote-
lia) del mot pre-romà KÓTALO- que ha donat el cat. còdol, si bé amb -r-
per repercussió de liquida.

COLOMBAR, es (Alcudia, Mail. 6, f-9).

Nom d'una possessió ran de l'Albufera d'Alcudia i també d'un accident
de la costa de Llucmajor (38s, c-4). Despuig registra el primer en el seu
mapa, prop de l'alq. Beniatria. Coromines els oi tots dos pron. ds kolomba
(Llucmajor, i l'altre a gent d'Acódia, Muro i sa Pobla).
És la resposta mossàrab del català colomar 'paratge on els coloms fan
niu i hi viuen'.
Com que en lloc d'això el Llibre del Rep. (f. 6v, Busquets 722) inclou
un Raal palumber, a continuació de Raal benedria, sembla que des d'època
mossàrab coexistiren com a nom d'aquest lloc els dos equivalents: COLUM-
BARE i PALUMBARE O PALUMBARIUM.
N'hi hagué encara homònims en altres parts de l'illa. En llistes de noms
de lloc antics datades de 1511 troba Coromines Colombar en una llista dels
de Campos, i un Rafal d'en Colombàs en una de Montuïri. Com que el ter-
me de Llucmajor afronta amb el de Campos no fora impossible que es refe-
rissin al mateix lloc (si bé hi ha prop de 20 km des d'aquell accident fins
a la partió dels termes); que el de Montuïri sigui el mateix, per mes que es
trobin tots dos el 1511, no sembla possible, no sols perquè Montuïri ja està
més allunyat sino perquè el d'aquest és un «Rafal d'en Colombàs» situât
prop de Rafalaixat.

COLONY A, Vali de (Pollença, Mail. 6, a-3)

És ben coneguda la seva etimologia llatina, COLONIA, com a nom d'he-
rènda mossàrab.
 CONIA

COMA-SEMA (Bunyola, Orient, Mall. 9, c-6)

Ja documentada el 1 2 5 7 (POVEDA, F R B , X I I I , 107), 1300 (ROSSELLÔ

VAQUER, Aiarô XIII, 3 6 ) , 1 3 1 1 (PONS PASTOR, Hist. Mall., v, 46) i 1452
(QUADRADO, Forenses y Ci., 1 0 4 ) . Amb el nom invertit i una r parasita
(«in montanis su^êr Sema-cumbram») el troba R. Juan Mestre l'any 1242
(«Hojas de Llue»).
Encara que l'adjectiu sem no vol dir en si mateix 'fred', sino 'mancat,
imperfecte', présenta certa tendèneia a usar-se en combinacions on ja pren
un valor semblant al de 'fred': mans semes, tenir els dits sems, o sigui, te-
nir-los balbs, com si diguéssim glaçats.
Ës una paraula heretada del llati vulgar (vid. DECat), per tant pogué
passar tant al mossàrab com al català. En efecte, Coma-sema és una vall
encaixonada entre la Serra d'Alfàbia, per un costat i, per l'altre, el Puig de
la Font Freda i el Puig d'Amors, on a Phivern bufa el fred vent de gregal
des del torrent d'Almadrà.

-COMPRAI, Bini- (Algaida, Mail. 27, g-6)

El Llibre del Rep. (f. 17r, Busquets 738), registra dues alqueries Be-
nicomparat.
Ibn Comparât és un nom de persona mossàrab ben documentât en el
continent {vid. el Glossari de Simonet), potser en el sentit de 'fili d'en Tal,
esclau comprat i després manumès'.

CONIA (Mancor, Mail. 10, e-3)

Rabal Cunja a. 1264 (POVEDA, FRB, m , 108). També en el Mapa Des-

puîg-
Nom de dues possessions: Conia Dalt i Conia de Son Tafona, situa-
des al peu del Puig de Son Boscà i de Montaure. Dalt del primer hi ha les
ruines d'unes construccions megalítiques, i a baix del segon es trobaren peces
antigües de bronze, Vegeu el segiient, i Coniola.
CONIES

CONIES (Manacor, Mall. 29, c-6)

Nom de tres prédis: Conies Gran, Conies d'en Ferrer i Hort de Conies.
A la rodalia es troben coves préhistoriques.
Rosselló Vaquer cita a Felanitx l'alqueria de Ramon de Cuntes el 1254
0Cronico, 1984, 20), i ell mateix alq. d'en Conies el 1365 (Hist. Man., il,
86); Terrasa-Talladas, alearía den Cunies el 1307 a Llucmajor (Hist. Lluc,
1770, 84). El glossador En Tià de Sarreal (c. 1750) ponderava el valor de
Cunias com a possessió vinatera de Manacor ( J . M. B O V E R , Bi. E. Bal.,
§ 524).
Conia i Conies poden venir de CUNICULA, pi. de CUNICULUM 'galería
subterrània', mot que ja Plini el Veli assenyala com a ibèric. Aquest nom
de Conies s'explicaria, dones, molt naturalment, per l'ibero-llati cuniculum
'galería de mina'; el plural CUNICULA havia de donar Coniya, posteriorment
Conies, nom aplicat a les dites coves i estés a tot el territori.
CUNICULUM ha deixat descendència en diversos noms de lloc del con-
tinent: l'important turó de Montconill en els afores de Manresa, damunt
Sant Joan de Vilatorrada, recorda Coromines que el 1924 hi havia encara
una obertura, com de túnel, ben visible; el poblet de Conili situât entre Ca-
longe de Segarra, Calaf i Sant Martí Sesgueioles, i alguns altres; Contila, a
Aielo de Malferit, i possiblement el Conili, a Tavernes de Valldigna; Mas
de Contila de Vimbodí [1185, Cart, de Poblet, 5 ] ; Roll de la Contila a
Mislata; St. Joan de Contiles altre nom que es dona popularment a St. Joan
de Mediona (Penedès), on hi ha mines de fonts de tosca; Ree del Contilo a
la Clusa (Vallespir). En part es tractaria de foradades d'ús militar; en part
de petits tunéis de sèquies i mines d'aigua; qui sap si també el dérivât Co-
nillac.35 També tenim Conilhac en el departament de l'Aude, cantó de Coui-
zà, a uns 40 quilòmetres al nord del nostre Capcir.
Vénen també d'això els topònims menorquins Cornia i Corniola? La
resposta ha d'ésser que sí. La variant diminutiva en -ola figura ja com a nom
de la capella de Coniola en el Pariatge de 1303 (p. 5) i Mn. Salord adver-
tía a Coromines (1964) que Corniola és «el nom oficial», dénotant, dones,
la seva convicció que en aquesta -r- hi ha quelcom d'illegitim; en efecte,
Coromines va sentir kuniçte als seus informants populars, i el mapa de
Sorà (I d-10), tan respectuós de les velles llistes d'alqueries, també posava
Cuniola. Hi ha un homònim a St. Climent Cornia Nou i Vei, junts dits Ses
Cornies (12 d-3), i probablement a prop d'allà hi ha també un Corniola
(12 c-3); aquí sí que Coromines ho sentí amb -r- (kurni(çl)d).

35. Vid. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana (Barcelona, Ed. Barcino,
1965 i 1970), vol. i, p. 234. Llogaret de Confient prop de Vinçà.
 CORBAIA

CONTE, Platja i Freu de (St. Josep de sa Talaia, Eiv.)

S drdnà (o platja) âd kóntd és la costa al N de Cala Molí; i es Freu de

Conte, entre aquella costa i Pilla des Bosc, formant l'extrem O del Port-
many (Cor., 1963). No podem deixar de relacionar-hi Cariam Beni-conter
que el Rep. d'Eiv. (lin. 98, Cor.) posa entre les alqueries del quarto de Be-
nissàmid (Balansat); encara que aqueixa platja sigui un poc mes a l'O dins
la costa NO de l'illa, corresponent al quarto de Portmany, el nom en tot
cas és el mateix, i no descartem que els limits hagin fluctuât o no hagin es-
tât exactament respectais en el Memoriale Divisionis. Conter ens sembla
NP germànic, GÚNTHARI (Fôrstemann, col. 702), Gonterius doc. barcelo-
nés de 1008 (Aebischer, Onom. Cat., 31); la k- < G- tant es podría expli-
car per arabització (com en Confrides GUNDIFRIDS, veg. supra Castavi) com
pel cas molt repetit d'imitado imperfecta de la «lenis» in-sonora del ger-
mànic (cf. Contardus, Qundiberga, etc., en les llistes d'Aebischer). Les con-
sonants germaniques corresponents a les nostres g, d, b, tenen, com és sa-
but, sonoritat molt imperfecta: són «lenes» (diu el lingüista) pero semblen
sordes a l'oïda de la gent románica: que pren llur g per una k, llur b per
una p, etc.
Nom que reapareix en altres zones de substrat mossàrab: Montcónte(r)
partida d'Alcalà de Xivert; tine nota de «Mesquida Conte» vora Manacor
(nota imprecisa en el carácter del lloc, la data i l'accentuació <??, ó?). En
aquells noms tenim nous valuosos testimonis del manteniment de l'accent
inicial en NPP germànics que demostrà Coromines a proposit de Guifre,
Dégons, Gàlbors, etc. (E. T. C., n, 240, 253). D'altra banda troba Contino
com a nom d'un morisc de Senija (a. 1610); i el NP i NL Conté, molt re-
petit, a Llançà.

CORBAIA, sa (Artà, Mail. 22, c-3)

Registrat Corbaya per Despuig, pero tant Coromines com Mascaró ho

han sentit sê korbâiê. És al peu del Puig des Corb. Antiga possessió amb
importants ruines megalítiques. Podría ésser un dérivât mossàrab de Corb,
tal com el puig que hi ha damunt. El sufix -ato, -ata está molt estés en
la toponimia mossàrab valenciana Picaio, Bocaio (E. T. C., n, 154, 156),
Galaio (DECH) i d'altres. Sense comptar que hi podría haver una reducció
comparable a la Patrais > {Patraix), Beniarrupais (> -aix) (PINNA RUPA-
RIOS), etc. Justament aquí fóra fàcil suposar que un Corbayra mossàrab =
cat. Corbera, dissimilat en Corbayla hagi donat la pronuncia Corbaia\ l'ús
amb article també lliga amb una definido 'el niu de corbs'.
CORGADA

CORGADA, Cala (es Migjorn Gran, Men. 6, h-7)

Corgada és la forma mossàrab del nom català Escorxada, que, curiosa-

ment, també es dona a aquesta cala.
És evolució mossàrab de CORTICATA 'escorxada'.
El seu significai seria 'cala de penyals descarnats de terra'.
És el mateix significai que es dona ais Pirineus, com la Vali d'Aran, Vali
de Boi, Cerdanya, etc. Pronunciai korqata pels àrabs, ha donat corgada en
boca deis catalans. Ben coneguda deis aranesos aquesta qualitat de la Serra
Escoriada.

CORNADOR, es (Escorca-Sóller, Mail. 8, h-10)

És quasi idèntic al nom del Puig Cornador de l'Alt Lluçanès (cap a Al-
pens) que és també un gran puig; n'hi ha un altre prop de Viladrau (mapa
Aegerter del Montseny, C. E. C.); un altre puig petit i una mica punxegut
prop de Vilallonga de Ter, a l'est de St. Bernabé (1970); un altre a la
vali de Finestres, turó baix (522 alt.) entre l'església i el Morral (cota 667),
oïts tots ells per Coromines puc kurnadó (el darrer així a quatre informants,
puc kurnaló només a un).
Coromines creu recordar que n'hi ha encara algún altre en el Princi-
pat, no pot precisar on. El del Lluçanès, i els altres subpirenaics, no tenim
gaire raó per creure que hagi terminât mai en r, tampoc podem jurar que el
mallorquí terminés en una r antiga, encara que creiem que sí; però la sem-
blança entre el nom mallorquí i els del Principat és absoluta i essent noms
de puigs un i altres, es fa difícil de creure que tinguin etimologia dife-
rent. Els del Principat sembla que hagin d'ésser un dérivât de CORNETUM
'bosc de corners': sigui un diminutiu en -ó, o sigui PODIUM CORNETORUM
'puig deis boscos de corners'. En principi el nom mallorquí podría èsser el
mateix per més que no ens consti que hi hagi corners a Mallorca; i de fet
sembla que no ( C O L M E I R O , Enum., n, 631-3, omet del tot les liles). Sem-
bla que hi hagué un homònim o cosa semblant a Andratx, car J . B. Ense-
nyat hi situa un «Puig Cornador» que afirma documentât l'any 1408 (Ba-
ronia, i, 268). Però no sabem si és forma exacta (o «interpretada»), car el
que Rosselló Vaquer i Bover Pujol troben en aquell terme és Cornuatera,
a Tactual possessió de Son Mas (23, e-12), que és a uns 300 métrés del pe-
rímetre E. de la poblado, on no deu haver-hi cap puig.
Per altra banda tampoc no podem descartar que mail. Cornador tengui
un origen radicalment diferent; per exemple podría esser un compost arà-
bic de qârn 'banya' en el sentit de punta: qârn at-tûr 'banya del tur\ ¿Se-
 CORONA

ria un lloc on habitualment farien sonar el corn d'alarma per la presència

de pirates a la mar? No es veu gaire convincent. No gaire més cercar-hi un
parallel moresc del terme alpi horn 'puig agudissim' (Matter-^or», Finster-
AsLT-Horn, etc.), pròpiament doncs 'punta banyuda de l'altura' (tur). Ni
tampoc que el nom del puig mallorqui i eis de Terra Ferma, tan llargs
i complexos un i altres, tenguin etimologia completament diferent. En tot
cas és inconcebible un arabisme en paratges tan nòrdics com Al-Pens, Fi-
nestres, Viladrau o Camprodon.

Cornia, Corniola, V. Conies

CORONA (Eivissa, sobre la costa NO, entre Albarca i Portmany)

Basti'ns fer memòria que aquest venerable nom popular és l'unie nom
viu de la poblado que es disfressava sota l'adotzenat i artificios de Santa
Agnès.
Hi ha la Corona a la Pobla Llarga, la Coronella (terme de Puçol), la
Corone ta (terme de Vilanova del Maestrat), el Coronal (terme de Benigà-
nim). Hem de suposar que tot això és la paraula llatina CORONA, però en
llatí clàssic existia el diminutiu arcaic COROLLA que originàriament signifi-
caría 'coroneta', i ha donat el cultisme català corolla-, i el terme genèric to-
ponimie, propi de la zona de Morella, curolla 'turonet rodó', sense comptar
que d'aquí ve també el verb català curullar, l'adjectiu curull, etc.
Quant a Corona d'Eivissa, l'aspecte històrico-etimològic és més com-
plex i el problema etimologie més difícil, car almenys sabem que hi hagué
una altra forma antiga del nom, probablement més antiga. Val a dir que la
present també ens consta des d'antic: car per un document coetani ens cons-
ta que l'any 1289 el batlle d'Eivissa pel paborde «havia anat a Corona»
per precisar la partió entre les terres del paborde i les de PArquebisbe, des
del Cap d'En Nonó fins al torrent (de BUSCASTELL, veg. el text i cita pre-
cisa en aqueix article). També anomenen la Vénda de Corona l'any 1775
entre les del quarto de Balansat (MACABICH, Feud., 3 9 ) .
Però es veu que en temps deis moros no sonava igual. En el Reparti-
ment de c. 1240 un nom ben semblant [{ADcalona] figura désignant sen-
gles llocs importants en dues parts de Pilla. Una «alcaria Caloña» entre les
de Balansat (lin. 89 o 97, lect. de Coromines), que coincidiria bé, geogràfica-
ment, amb Corona; i d'altra banda una «Alcharia Alchalona», però aquesta
és entre Balansat i Sta. Eulària (o sigui cap a la costa SE., quasi a la part
oposada de Pilla) (lin. 16 o 28). Amb la segona podria coincidir, encara, un
CORONA

«Carias yl de Moma, ibi juxta socoronim» (93) entre les del quarto de
Sta. Eulària, lliçô un poc dubtosa, on Coromines veia això i Macabich ioco-
ronim.
Deixant de banda com a mes incert això últim, on sembla haver-hi per
a la de Sta. Eulària una forma coron- ja semblant a la catalana, amb prefix
i sufix no aclarits; sembla ciar que tenim Caloña com a forma anterior a
la Conquesta i aplicada a dos llocs diferents dins Pilla, un d'ells igual al del
Corona present. Tindríem aquí potser algún NP sarraí? (qalûn o cosa anà-
loga). Més aviat, però, hem de pensar que la vaciHació entre -r- i -/- és un
fet adotzenat i ben comprovai, en una munió de mots heretats de la gent
morisca (que pronunciava una liquida osciHant i intermèdia entre -r- i -/- tal
com l'andalusa); llavors totes dues pronuncies tindrien base pre-jaumina,
sobretot si era arabisme. Ara bé, Par. qarn 'banya', 'punta', forma el plural
qurûn, eventualmente pronunciai qarûn.
La vénda de Corona correspon a un trajecte de sis quilòmetres des del
Cap d'En Nono fins al cap d'Albarca (tots dos prominències arran de la cos-
ta, de 400 m. alt.); aquests qurûn podrien ser, dones, 'puntes (caps cos-
ters)': qaria al-qarûn 'l'alqueria deis caps' (Alcharia Alchalona). La influèn-
eia del cat. corona (orònim, etc.) hi hauria introduit la -a final, i fet triom-
far la pronuncia amb -r-. També és fàcil que cap a Sta. Eulària hi hagués
dues o més puntes de turó apariades que donessin nom a l'altre Caloña.
I àdhuc, deixant córrer un poc més la imaginació, podriem suposar si^q qar-
nìn (pl., o al-qarnain dual) 'mercat deis turons', base del socoronim que
sembla llegir-se en el manuscrit, en forma un poc més alterada pels copis-
tes del Memoriale, ja més acatalanats (cf. allí yl de Moma per y$ne Moma
'castell Morna').

COSTITX

Per a l'etimologia COSTÎS 'en les costes, sobre les costes', basta remetre
a COROMINES, DECat, 11, 1 0 0 1 ^ 8 - 1 4 , i E. T. C., i, 2 5 6 .

COTAINA (Alaior, Men. 11, c-10)

A. Ramis 36 ho té documentai en el segle xiv en la forma Cotayna.

Segurament de l'àrab Qutàiniya, diminutiu de Qatniya.

36. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias.. fasc. iv (1829).

 COTELLA

Els dos grans diccionaris hispano-aràbics, el de Ramon Martí (627) i el

de Pedro de Alcalá (239M9) tradueixen qatniya i catnía respectivament
per 'vicia' i 'escandía, especie de trigo'.
Amb lleugeres variants aquest diminutiu figura com a nom de grans
semblants al blat de moro en diverses fonts de l'àrab d'Algèria i de Tuni-
sia, définit com a 'pañis' «grains farineux» (pois, fèves, lentilles) (DOZY,
il, 317b). Aquest nom menorquí té el mèrit de donar-nos documentada la
forma del diminutiu, conforme a la que haviem d'esperar segons la morfo-
logia arábiga.

COTELLA, Font de (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa)

Coincideix amb el nom del congost roquer de Cudella, en els origens
del Fluvià, per on l'ait Fluvià entra a la plana d'Olot. En el nom oloti la
-T- entre vocals s'ha convertit en -d- segons la regla catalana. A Eivissa s'ha
conservât sense sonoritzar segons la norma mossàrab. Figura ja en la forma
Cariam Cutella, entre les alqueries de Benizàmit (linia 90 del «Memoriale
Divisionis»). 37

En tot cas, això, igual que el mot còdol ve en definitiva de la paraula

llatina i indoeuropea cos, cons. Noms de terra ferma mossàrabs del mateix:
origen: 1) Cotelles (t. de Polop, de Xixona i de Sant Joan d'Alacant). 2) Co-
tèla (t. de Bétera) on la terminado -ella figura amb consonantisme mossà-
rab. 3) Cotilla (t. de Biar), Cotilles (t. de Guadassuar), Cotillas (t. de Tous).
4) El Cotelló (t. de Llombai). El gran massís de Cotiella, entre el Cinca i
l'Ésera, a Aragó.
Altres noms mossàrabs provinents o dérivais de eos, coxis, llatí o in-
doeuropea que no porten el sufix diminutiu -ella (o -icula). 5) Cotes (Ribe-
ra Baixa), t. d'Algemesí, i de Muría; les Cotes (t. de Confrides), t. de Sella.
6) Còta (t. de Petrer), Cóta (t. de Rossell, t. de Quatretonda). 7) La Cotà-
ria (t. d'Orba), sufix de forma mossàrab encara que provinent del llatí -ARIA.
8) El Cotit (t. de Benifallim), potser amb sufix coHectiu -ETUM. 9) Cotól
(t. de Xodos). 10) La Cotonya (î. de Pinós de Monòver). 11) El compost
Cotalba (t. d'Alfagüir). 12) Més incert que tengui aquest origen, Cotxell
(t. de l'Almudaina), que podria èsser un diminutiu COTICELLA O -ELLUM.

37. Joan MARÍ CARDONA, liles Pitiüses..,, vol. i, p. 80.

-cous

-COUS, Bini- (Cittadella, Men. 1, i-1)

Nom antic del Cap de Banyos, d'abans que aquest s'imposàs (vid. la
cédula Banyos, Cap de).
Ës probable que els dos elements d'aquest topònim siguin mossàrabs,
com ho és el de Banyos. El Bini provendría de PINNA 'penya'; cous des del
punt de vista lingüístic no pot pertànyer ni al català ni a l'àrab; ¿potser
PINNA CAVA, pron. -qâbà pels moros? (el so de la a entre emfàtica i la-
bial): oït com -cove pels nostres fou catalanitzat -cou, d'on plural -cous
(com Banyos); havent-hi penyes bé n'hi deu haver algunes de socavades o
balmades; de fet digueren que n'hi ha, que només hi poden entrar en bar-
ca. Nom semblant, dones, a (Bini-)Gaus, més enllà en la costa menorquina.

-CREIXENS, Bini- (Pollenga, Mail.)

Alq. Benicrexens Rep. (BUSQUETS, BSAL, 1953, 721), citada també per
Poveda (FRB, i n , 110); alquería de Benicrexent troba J. Obrador Socies
en un doc. (de 1355?) (Marginalia, Marjals de Huyalfas, 1987, 158), «Vali
de Benicrexent» (J. BERARD SOLA, Viaje a las Villas de Mallorca, Palma,
1789, 84),
Coromines havia estudiat aquest nom en la monografia de Pollenga, però
només l'havia posat com a nom mossàrab en el mapa de mossarabismes
à'Estudis de Toponimia Catalana.
A part de la pista etimològica indicada alla es pot pensar que contingui
la paraula créixens, però això ens obligaría quasi necessàriament a separar-
ho del nom menorqui Binicreixent, on ens consta l'accentuació de la silla-
ba final i la consonant final t.
També em sembla difícil de conciliar un nom a base dels créixens amb
la paraula penya. Caldria una preposició entre el Bini i crexens (vid. cédula
-Creixent, Bini),

-CREIXENT, Bini- (es Mercadal, Men. 3, g-3)

Creixent no sembla pas aràbic. Hi havia hagut un Rafal Benicreixens

dins l'àrea de Pollença (Llibre del Rep., 6v, Busquets 721). Corn a mossà-
rab es veuen dues possibilitats: el nom de persona Uati CRESCENTIUS que
hagués passat del dialecte mossàrab al trésor dels antropônims de l'àrab ba-
 CRESTATX
lear. Binicreixent seria 'fills de Creixenç'. Com a segona possibilitat hi ha
PINNA CARICINA 'penya del càrritx'.
Documentât l'any 1289, rafallo de Benicrexent (qui est in termino Cas-
tri Sánete Agate iuxta portum de Fornels in parrochia de Tornéis). Cf. el 38

precedent.
Millor fora potser relacionar aquests dos noms amb el grup aràbic (o
pseudo-aràbic?) que estudia el DECat (u, 602^32) a l'article carxena 'ma-
tança, destrossa'. ¿Per ventura un Bàrii-'l-qarsàin 'els dels dos carnatges,
dels dos estralls' ='els dos combats'? (un NP qâris consta a Algèria, Gouv.
Gen., 204b).

CRESTATX (sa Pobla, Malí. 6, g-3)

Crestax a. 1256, Crestag 1268, Crestaig 1280, Crestayg 1283 i 1285;
i com a nom del Puig de Son Sabater, Puig de Crestayg 1290 (ROSSELLÓ
VAQUER, FRB, I I / 3 , 639, 640, 638). «Loco de Crastaig» 1368 (OBRADOR
SO CÍES, Marginalia, 1987, 160).
Nom de dues alqueries i d'una antiga ermita. No hi ha dubte que és
mossàrab, però es veuen de seguida tres possibilitats etimològiques rao-
nables:
1) CLAUSTRAS, plural del neutre CLAUSTRUM més una altra s de plural.
Seria la mateixa reducció del diftong que s'ha produít en el mallorquí clasta
i en l'aranès crasta 'casa de la vila'.
2) CASTRAS 'campaments', plural del neutre CASTRUM més una altra s
de plural.
3) CRISTAS 'crestes, carenes'.
Per a la segona possibilitat tenim que prop de Termita de Crestatx hi
ha un poblat talaiòtic anomenat Tanca des Moros, que podría haver estat
utilitzat com a campament en temps deis romans. Per la tercera possibilitat
hem de dir que l'esmentada ermita és ais peus del puig de Son Sabater, el
cim del qual està format per grans roques, que es podría considerar com
un comen?ament d'una cresta. Tingui això o no una gran realitat geogràfi-
ca, Coromines recorda que anant per la velia carretera de Pollenga a sa
Pobla i a Inca es veu la línia que va d'aquest puig, per Crestatx Veli, a la
possessió de Crestatx Nou com una careneta parallela; i aqüestes impres-
sions visuals potser tenen més transcendència toponímica que l'estricta rea-
3 8 . Elena LOURIE, La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Alfon-
so III el Liberal, rey de Aragón, dins «Analecta Sacra Tarraconensia» (Barcelona, Balme-
siana, 1 9 8 3 ) , p. 176, i Joan COROMINES i Josep MASCARÓ PASSARIUS, Aproximado...,
voi. x, p. 3 2 .
CRESTATX
litat geodésica. D'altra banda, la primera possibilitat té a favor el fet d'es-
ser paraules romàniques conegudes.
Per altra part hi ha molta documentario coneguda del segle xm, del
tipus Crestaig i variants ortogràfiques.
z9

CUCURUTX, es Camp (Ariany, Mail. 20, g-6)

Potser és el résultat d'una metàtesi de Cacurucutx 'el cap damunt', re-
ferint-se al fet de constituir el capdamunt de la conca del principal afluent
del torrent de Binicaubell,
La metàtesi hauria canviat Capcurucutx [Cacc-) en Cacucurutx i després
la influència de camp hauria alterat aquesta forma en Camp Cucurutx. Mos-
sàrab? Formació catalana vulgar una mica anòmala?
Una alternativa ens la suggereix el nom Cugulutx, per al qual vegeu la
cédula corresponent. Si Cugulutx ve de CUCULLOS arabitzat en ququllug y

Camp Cucurutx podría possiblement sortir de CAMPOS CUCULLOS, d'on

qam{po)ququlug alleujant l'àrab el consonantisme. Com que la l hispano-
àrab sonava intermèdia entre / i r (tal com la / andalusa actual) en aquest
cas la / hauria estât percebuda com a r pels repobladors catalans i campo-
hauria estât catalanitzat en camp. Cal tenir en compte que CUCULLUS hauria
estât près aquí en el sentit de 'cim', 'capdamunt'. O sigui, que també faria
aHusió a la situació al capdamunt de la vali del torrent.

CUGULUTX (Llucmajor, Mail. 34, h-5)

Cugulug a. 1293 (POVEDA, FRB, III, 108). Segons Font Obrador era
en el segle xvi una de les nombroses possessions de la poderosa familia
Sureda-Sanglada (Hist. Llucmajor, ni, 108, 174).
Antiga alqueria fraccionada en moites possessions: Cugulutx d'en Seu,
C. d'en Descalç, C. de Can Jaqueta, C. de Can Carreter, C. des Pou, C. d'en:
Mateu, C. de Can Ripoll, Camp Alt de C., aixi com de moites altres petites
propietats: Can Clar, Can Vie, Can Cullerà, Can Sermenti, Ca n'Albanyeta,
Can Barraca, Can Carbonell, etc.
En el terme de Sant Joan de Sineu hi ha una altra possessió del mateix
nom, i un turò en el quai formen vèrtex els termes municipals de Sant
Joan, Montuïri i Porreres.
39. Fontes Rerum Balearium (FRB), voi. II, 3, pp. 638-640.
 CUIXAC

Tant el Cugulutx de Llucmajor com el de Sant Joan, figuren en el Mapa

Despuig com a possessions, amb la grafia Cugullutx (amb II). Documentada
com a Cugulutx l'any 1554.40
El Cugulutx de Sant Joan està en terreny aturonat, el de Llucmajor està
en terreny pia, però volem fer constar que hi abunden els monuments me-
galitics.
Que és un nom mossàrab és evident, però es veuen dues etimologies
possibles: tractant-se de topografia és naturai pensar en primer lloc en el
llati CUCULLOS, plural del mot que pròpiament significa 'caputxa' i que tam-
bé designa un cim, una punta, un turonet, però estant un dels dos Cugulutx
en terreny pia, hem de pendre en consideració alguna altra etimologia, que
podria ser CUCÛLUS, el nom del cucut. Cf. el cat. cogula i el nom del poble
el Co gui entre les Garrigues i Lleida.
¿Quin valor orientador podem donar a la grafia Cugullutx que Despuig
posa en tots dos casos? Podriem pensar que Cugulutx resulti d'una dissimi-
lació de Cugullutx, possibilitat correcta, però que convindria confirmar apor-
tant més documentario.
Es podria usar en qualitat de cas paraHel, el nom de Castellitx, la tan
coneguda alqueria i ermita d'Algaida, que avui es pronuncia amb II, però
totes les mencions antigues que en trobem són amb l senzilla: figura en el
Uibre del Rep. escrit Castelitx (f. 17v, Busquets 738), en un doc. del 1230
(FRB, i, 31) trobam escrit Castelig, i altres très mencions de 1348, 1358
i 1376, totes elles escrites Casteligio (-taligio i -talig).
En conclusió no és possible decidir-se per ara entre l'etimologia CUCUL-
LOS i l'etimologia CUCULOS, i ni tan sols descartar la possibilitat que val-
gui una per un cas i l'altra per l'altre; no oblidant que si CUCULLUS 'caput-
xó' pot aplicar-se al cim d'una cosa, també a objecte que tapa (com les
lloses).
El que hi ha en el continent són molts noms que vénen de CUCULLUS,
per exemple: Cogolls (agr. de les Planes d'Hostoles), los Cucullars (t. de
Falset), hi ha també molts noms en el domini lingiiistic castella: la Cogolla,
a la Rioja, i molts noms Cogollo.

CUIXAC, Vali de (Pollença, Mail. 2, d-3)

La documentario antiga no és abundosa, però el paratge és important.

De tota manera ja la troba Binimelis (Hist. de Mail., a. 1593, iv, 99); i
Mateu Rotger documenta la font de Cuxach l'a. 1302 (Hist. de Pollença, i,

40. Bartolomé F O N T OBRADOR, Historia de Llucmajor..., vol. m , p. 108.

CUIXAC

169). No hi ha noms en -ac a les Illes, en contra del prejudici créât arbitrà-
riament per mossèn Alcover. Cuixac és gairebé l'unica exceptiô, fora del
torrent des Millac (Artà), de poca importància. És probable que tots dos
venguin del nom d'algun dels rars particips provençals a la conquesta o a
la repoblacio. En efecte, el topônim Coissac existeix abundosament en terres
d'Oc i d'Oïl (cf. Cuissai departament Orne i Cuissy a l'Aisne), com explica
Aebischer, Ét. Top. Cat., 271 (val a dir que el parentiu amb el nostre Cui-
xà rossellonès és més aparent que real. Vegeu Onom. Cat.).
No creiem, doncs, que sigui un nom mossàrab indigena; l'àrab el des-
cartam francament {sa només podria sonar aixi davant -q i arrels ksq o qsq
no existeixen).

CURA, Santuari de (Algaida, Mail. 35, b-1)

Situat dalt del Puig de Randa (548 m.).
Si és un nom anterior a la conquesta no sembla gaire probable un nom
simbòlic del llatí i català cura 'acurament, compte que es té d'una cosa, cura
que se li dona', però cura ni en llatí ni en català antic no significava gua-
riment, curació d'una malaltia; l'aplicació de Cura en el sentit del francés
soin només s'explicaria com un nom simbòlic d'un concepte abstracte im-
precisable a base de la idea soin\ Si és nom anterior a la conquesta podem
l

pensar en un mot originari aràbic, el que ha donat el nostre alquería-, aquest

nom en àrab té en singular la forma qaria, el plural d'aquest mot en his-
pano-àrab consta com qúrá segons el vocabulista o dicc. de Ramon Martí
(p. 268), traduint «villa, alearía»; aquest plural ha donat el nom de la vila
d'Alcora a la Plana de Castello; com es veu, una pronuncia corrent de la u
d'aquest mot, davant r, era oberta, convertint-la en una o catalana. Però no
estem segurs que aquesta fos Túnica pronuncia existent en l'àrab de les
terres catalanes: és ben possible que en l'àrab corànic, com procuraven pro-
nunciarlo els alfaquins, li donessin un timbre pròxim a u, i la influència
del cat. cura acabaría d'identificar-Phi.

CURNIA, CORNIOLA, veg. Comes

 CUTILAR

CUTILAR, es (Palma, Mall. 26, 3-h)

Entre So n'Oms Veil i es Vincle. Coromines sentí es kutilá. És lloc de

moites pedres, procedents dels nombrosos monuments megalitics existents
a les seves immédiates proximitats. Es tracta, dones, d'un coHectiu de la
forma mossàrab corresponent al català codol, mot pre-romà estudiat en el
DECat. En mossàrab tindria la forma cotil, no essent estrany que la ter-
minado en -il respongui a la catalana -ol, com en botil, etc., majorment ha-
vent-hi -ELO-, segons sembla en l'ètimon; i tampoc sorprèn que hi hagi t
en lloc de d, essent mossàrab.
 D
DAMETO, Son (Esporles, Malí. 16, b-7)

Estrany a totes les altres terres de parla catalana. Llinatge molt antic
a Mallorca i ja ben arrelat en el segle xv; la seva freqüéncia en Pilla i el fet
de pronunciar-se amb e oberta, fan creure a Coromines que és un nom pró-
piament mallorquí, que planteja un curios problema etimológic.
Les dades trobades en Bover, Bi. Escr. Bal., permeten datar el cognom
Dameto amb molts nobles mallorquins: a Lluc, a. 1430, a Algaida el 1511;
Joan Dameto nat a Palma el 1554, fill d'Albert Dameto, cavaller de Car-
ies I; Unissa Dameta, monja claressa que professa a Palma el 1579. El més
iHustre és l'autor de la famosa historia de Mallorca, del qual ens crida l'a-
tenció el retret (no ben ciar per a nosaltres) que li fa Quadrado (Forenses
y C.i 11, 2 p. 18) que en la transcripció del Rep. va substituir «apellidos
de su tiempo a otros antiguos semejantes pero no siempre idénticos - - - y
sobre todo Dameto por Da Mata». Dameto era, en fi, el llinatge de la mare
del Cardenal Antoni Despuig, autor del magistral mapa de Mallorca, de
1784, que tan sovint hem de citar en el present llibre.
El pas a la toponimia mallorquína ocorre no sois en Son Dameto d'Es-
porles, sino na Dameta partida de Manacor, i es Dametos id. de Binissa-
lem. Tots ells pron. ddmgto, -mgtos, -m$td.
No fou sois mallorquí pero sí només d'exemples menys nombrosos d'al-
tres zones infhii'des peí nostre substrat mossárab; i fora d'allá és amb ie i
parcialment sense el canvi de á en é atribuible a la imela morisca. Una Da-
miata, filia de Guerau Bou, per a la qual féu ell testament l'any 1458 a Ca-
llosa d'En Sarria (Salvat, Callosa, 135); una altra que CCandi sitúa a Vic
l'any 1259 {Mise. Hi. Ca., n, 434); i Damieta, germana del gran valencia
Joanot Martorell, que aquest defensa cavallerescament.
És ben fácil sospitar (i no tant, demostrar) que tot plegat vingui del
gentilici damiáñ de la famosa ciutat siria de Damiáta (la tan combatuda
pels croats del segle xi), amb el retrocés de l'accent a vocal llarga (normal
en árab vulgar) i imela de la a.
 -DINAT

DEFLA, V. el següent

-DELFÀ, Bini- (Ferreries, Men. 2, e-7)

Citât per Carbonell (Chron., f. 86). Antoni Ramis (Noticias, 1829, iv,
57) escriu Binidofà.
S'entreveuen possibilitats d'interpretació tant des del punt de vista mos-
sàrab com des de l'aràbic. Quant a relacionar amb l'arabisme castella, nom
del baladre o llorer, adelfa, ens deixa ben escèptics no sols el fet que el
nom d'això en les nostres terres, àrab o no, fou només àr. randa («laurum»
R. Ma. 457), o baladre, sino que en hispano-àrab era défie (plural defél,
PAlc. 93^23) o dâfla (R. Ma. lOOtf) i la transposició de fi és deguda a la
repugnància per la l darrere / especifica de la fonètica castellana. Més aviat
potser un dels noms de persona compostos amb Su 7-, frequents entre els
moros, però llavors les possibilitats son tantes que és impossible precisar.
D'aquell mot aràbic ve reaiment el nom de Defia, alqueria del terme de
Sineu (Mail. 19, £-10) que ja figura com Adeffle Axarquia en el Rep. (Qua-
drado, 468), o sigui 'els baladres de llevant', que és la posició que ocupa,
poc a l'Est d'aquesta població; per a la pronuncia dàfh, V. el que hem dit
sobre Albenya.

-DINAT, Ben- (Palma, Mail. 25, h-1)

Velia alqueria, castell, santuari i puig. El nom els ve d'un potentat

moro que ja consta com propietari dins Ciutat, en el Rep. El «furnus d'A-
vendinar» o «f. Abedinar» hi apareix repetidament (131, 62, Quadrado,
513). Potser era el mateix que Abân Ben °îsà Ben Dìnàr que fa un paper
en la Historia dels Jutges de Cordova d'Al-Husaní (p. 16 del text aràbic);
i avui Dìnàr segueix essent nom d'home usuai a Algèria (Gouv. Gen., 123a).
Bendinat ja apareix com a possessió amb la mateixa forma del nom, en el
Mapa Despuig. No convé riure's massa de la famosa etimologia anecdótica
«Bé hem dinat», frase atribuida al rei En Jaume com a dita per eli en ha-
ver-hi menjat alguna cosa durant una marxa de la Conquesta, car si bé no
és més que una «etimologia popular» ella ens explica l'alteració del nom;
pronunciai aquest bendinár o bendinárt pels repobladors catalans, deurieñ
sentir això com un barbarisme sintàctic, i ho canviaren d'acord amb aque-
lla frase, sense que trigués a néixer l'anècdota que consagra la nova forma.
No està gaire fundada l'etimologia à'AlcM, Ben-Dinât 'fili del barbamec',
-DINAT

car no hi ha tal nom propi en les fonts onomàstiques (Gouv. Gen. AIg.,
Hess, Littmann) ni tan sols existeix una arrel dnt en àrab, per mes que hi
hagi reaiment un dinât «imberbis» en RMa., 153, 421; perô, isolât en aques-
ta obra, absent de la resta de les fonts lexicogràfiques accessibles, i sense
arrel arábiga que l'expliqui, no podem assegurar que no hi hagi aquí un
malentès.

-DONAIRE, Bini- (es Mercadal, Men. 3, d-2)

Rosselló Vaquer en comunicació oral diu que surt en la doc. l'any 1358.
Probablement mossarabisme. Les cases de l'alqueria son a un quilóme-
tre aproximadament de la costa, i el terreny d'aquest predi arriba fins a un
petit penyal en forma de península rocosa que es fica mar enclins. Potser
seria, dones, aquesta penya la que hauria donat origen al nom. Aquesta
penya potser seria p i n n a t u n n a r i a 'roca de les tonyines'. Cf. el cat. tonai-
ra 'almadrava, pesquera de tonyines' (veg. DECat).
No és possible decidir si s'ha d'escriure la lletra final del topônim en
í o e n a . Ens inclinam per

-DONÎS, Bini- (es Mercadal, Men. 3, i-1)

Possiblement aràbic si -donis és un de tants noms de persona aràbics
que comencen en du-, ¿Cf. el NP Nuwîs {Gouv. G en. Alg., 307, proba-
blement de l'arrel nws, Dozy lòia)?, però no constant que hi hagi du 'n-
nuwîs és una possibilitat massa vaga. I també s'entreveuen explications
mossàrabs i fins i tot catalanes.

DRAGONERA, la, V. Lledó, Cala

-DRÍS, Ben-, V. Atria

 E

-EDRIA, Ben-, V. Atria

ENCELATS, ets (es Migjorn Gran, Men. 6, j-10)

Grup d'uns esculls, anomenats també d'en Salat, que només es veuen
quan la mar està en calma.
Del llati CELATUM 'amagat'.

ESCLOP, s' (Andratx-Estellencs, 15, i-8)

Serra considerable i extens paratge muntanyenc del qual formen part el

Puig de s'Esclop (926 m.), la Moleta de s'Esclop (898 m.), el Penyalar de
s'Esclop (642 i 619 m.) i el torrent de s'Esclop, afluent del de Galatzó.
Personalment vaig sentir a dir Moletó de s'Esclop. La Moleta de s'Esclop
fa partió entre els termes d'Andratx, Calvià i Estellencs.
Avui ho sentim pertot pronunciai amb l, però el Mapa Despuig posa
Sescrop com a possessió al sud de la vila d'Estellencs, a uns 4 quilòmetres
del terme d'Andratx. L'Arxiduc d'Austria, l'autoritat del qual és grandissi-
ma en aquest cas, havent parlat amb tanta gent velia d'Estellencs, Banyal-
bufar, Valldemossa i Deià, escriu Mola de s'Escrop.1 Binimelis (1593) cita
Font de l'Esclop (Nueva tìist,, iv, 62); però també J. B. Ensenyat posa
Mola de l'Escrop (Baronia, i, 102).
Aquesta forma amb r em sembla èsser l'etimològica, alterada en Esclop
per etimologia popular.

1. ARXIDUC LLUÌS SALVADOR D'AUSTRIA, Die Balearen in Wort und bili geschildert,
9 vols. (Leipzig 1869-1891), voi. n, p. 4.
ESCLOP

La característica més cridanera d'aquesta muntanya em sembla ésser la

petja extraordinàriament rocosa i abrupta: pedres girelles, rocam, arestes
cantelludes; prop del cim de la Moleta de s'Esclop hi ha la Font des Quer,
pron. ké, que significa 'penyal'. Per tant podria ésser el llatí SCRUPUS o el
seu adjectiu dérivât SCRUPEUS 'pedregós', francés «rocailleux». El sentit de
SCRUPUS és exactament «caillou, pierre pointue», el mot llatí té una u llar-
ga; hem de mirar el mot com un mossarabisme que es conservaría a Mall.,
amb la forma arcaica del seu parlar romànic primitiu, i que s'ha perdut en
general en els parlars romànics modems; perô, en passar el mot per la boca
de la gent arabitzada, la u llarga es pronuncia com a o, tal com ho exigeix
darrera una r el sistema vocalic de l'àrab.

ESCORCA (Municipi i alquería, Mail. 4, d-12)

Nom del vast terme anomenat «Montanarum» en el Llibre del Reparti-

ment (f. 17v, Busquets 739); d'una alquería i d'una petita església (una de
les cinc més antigües de Mallorca).2
El Llibre del Rep. al foli citat registra també l'alqueria Axcorca. A la
documentació antiga ve Escorcha (1233), Scorcha (1348).3
A la costa marítima de Llucmajor, prop del Cap Blanc hi ha un turonet
anomenat Puig d'Escorca, documentât Scorcha l'any 1364.4
Es pronuncia dskórkd. Moli diu que és d'etimologia desconeguda. Però
anomenat Puig d'Escorca, documentât Scorcha l'any 1364.4 En fi hi ha en-
cara damunt Mancor un paratge denominat Escorques, segons el Mapa Mas-
cará (10, c-2), on aquest posa un petit escampall de casetes o barraques,
damunt Termita de Santa Llúcia, separades de l'Escorca de Lluc per dues
grans serres i uns 15 km. I potser encara hi hauríem d'afegir el «carni de
s'Escolta» marcai en aqueix mapa en terme de Valldemossa (8W, g-3), veli
corriol de cintura, alt damunt els escarpats de la costa (des de vora Son
Mas a Can Parroquia), que no duu gaire enllà —no es comprèn com podria
usar-se per escortar o escoltar, però sí com a balconada que domina les vis-
tes de la costa (dones alterado à'e scalcai).
Nom no aràbic com ja ho mostra l'estructura. Té una vaga fesomia ro-
mànica que hauria d'esser mossàrab, puix que això no és català. S'ha dit

2. Gabriel ALOMAR ESTEVE i Francisco ESTEVE, Pequeñas iglesias de los repoblado-

res de Mallorca (Palma de Mallorca, Imp. Mossèn Alcover, 1954).
3. Fontes Rerum Balearium (FRB), vol. i, pp. 134, 148 i 150; vol. il, pp. 3 i 545;
vol. n i , pp. 9 i 76.
4. Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor (Palma de Mallorca, Gràfiques
Miramar, 1972-1986), vol. i, p. 247, i Joan COROMINES i Josep MASCARÓ PASSARIUS, Apro-
ximació a la toponimia balear (BSO, 1982), vol. x, p. 33.
 ESCORCA

alguna vegada que vengui de CORTEX, -ÏCIS (crec que ja ho va dir N'Alco-
ver i jo mateix vaig repetir-ho en les monografies de YOnomasticon); és la
paraula llatina que se li assembla mes, el seu significai és escorça o pela
d'arbre i en particular de l'alzina surera. D'aquí prové en primer lloc, el
català escorça i el verb escorxar, i d'altra banda, diversos mots andalusos
i portuguesos de productes trets de l'escorça surera, com alcorque 'avarca
de suro'; d'aquí aquest nom del suro es va exportar ais països germànics,
donant-hi cork en anglès, i kork en alemany. El nom faria allusió al suro
que es pugui extreure de boscos de la rodalia. Val a dir que l'alzina surera
és poc abundosa a Mallorca, i si bé les muntanyes de Lluc (nom popular
d'Escorca) són plenes d'alzines, ja no es pot dir tant del Puig d'Escorca de
Llucmajor, si bé el terreny també s'hi prestaría. ¿Seria, dones, el nom d'Es-
corca un altre représentant mossàrab del llatí CORTICEM 'suro'?
Hi ha dificultáis fonètiques: la terminado -CE hauria de donar en mos-
sàrab -txe\ per explicar bé la k final d'Escorca caldria una terminació CA O
CU. ¿Seria potser una combinació de genitiu plural ALTUM CORTICUM 'l'alt
dels suros'? No fora impossible arribar des d'aquí fins a la forma *ascorca,
tenint en compte la transmissió per l'àrab, passaríem per *arcorca i, amb
dissimilació, *ascorca. Són diversos supòsits que formen un conjunt ben
complicat. Reconeguem que com a màxim es pot donar com una possibilitat
dubtosa. Advertint tanmateix que si partissim de QUERCUS, no hi guanya-
ríem res sinó que hi perdríem, no sols per la e de QUERCUS, sinó perqué en
romànic en general apareix substituït per una forma vulgar CERCUS, i per
tant el résultat mossàrab hauria estât txerco. Dones, potser pre-romà?
Molt més convincent em sembla identificar amb la paraula del romànic
primitiu SKULKA 'lloc de guaita, d'atalaia'. Mot que va passar a diverses
llengües germaniques antigües i a algunes llengiies romàniques d'Espanya
i França (vid. l'article «esculcar» del DCEC i del DECat). D'aquí ve el ger-
mànic SKULKAN, del quai provenen l'anglès skulk 'mirar de reüll', 'atalaiar'
i el dérivât català escorcollar. Mot que ha passai també al toscà antic scol-
ca, i al sard antic iskolka (segle xiv), documentât des de Sàsser fins a Es-
colca, poblet 60 km. N. de Caller ( M L W A G N E R , D. Etim. Sdo., i, 659).
El mateix fet de la repetició, en tres o quatre termes mallorquins ben
séparais, ja demostra que havia de ser un mot viu i funcional en el romà-
nic dels mossàrabs, més que més estant en plural les-Escorques de Mancor,
amb diverses petites construccions, possible continuació de les talaies.
El Puig d'Escorca de Llucmajor és una óptima talaia per a vigilància
de la costa i de la mar gran; i a la de Lluc podría èsser la vigilància, des de
sa Miranda, de possibles atacants a través del torrent de Paréis i els serrats
paraHels. Sa Miranda està dins l'alqueria d'Escorca i domina tot es Burgar,
s'Entreforc, torrents de Lluc i des Gorg Blau i un poc la part d'es Cos-
conar. Les Escorques de Mancor són dalt d'una serreta considerable, domi-
ESCORCA

nant per una banda la clotada de Mancor, amb la vali que puja d'Inca, i
per l'altra banda la que ve de Lluc i de la costa de Tramuntana.

ESPALMADOR, s', i ESPARDELL s

ïlletes entre Eivissa i Formentera; per a l'origen de llur nom, veg. Co-
ROMINES, E. T. C., il, 227-228. Totes dues probablement contenen el mot
espart; la segona com a diminutiu, o bé d'un coHectiu SPARTALE, en pro-
nuncia Espar tél (com el nom del cap Espartel a la Peninsula). És natural
considerar inseparables tant els noms com la realitat geogràfica de les dues
illes quasi-bessones. En el treball citât ja exposa Popinio discrepant de Ma-
cabich, que cerca un altre origen al de la primera.

ESPORLES (municipi i vila, Mail. 16, d-7)

Aquest nom apareix des de la butlla del papa Innocent IV, de l'any
1248, i en molts documents posteriors, amb la grafia Sporles. Em limito a
suggerir que sigui una continuació mossàrab de SPORTULAS, diminutiu de
SPORTA 'cabàs, senalla', aHudint a les senalles amb què es recullen els pro-
ductes rurals. Com a nom parallel suggereixo que l'eivissenc Portinatx, nom
d'una vénda molt important del N. de l'illa sigui diminutiu del mateix mot
amb caràcter i significat semblants. Havent SPORTINAS donat *Esportinatx
eliminaren la sillaba Es-, presa per l'article.
SPORTÛLA és ben conegut en llati i romànic: oc. ant. esporla, fr. antic
esporle, també com a nom d'un dret feudal («droit de relief» PDPF); no
descartem, doncs, que el fonament semantic estigui en el camp juridic. SPOR-
TINA, quasi també; car si no tant com llati antic (cf. «sportuna: dispensa-
tion CGL, il, 593.31) té gran extensió romànica: oc. ant. esportiti «ca-
bas», logud. {s)portina (REW, 8179), toscà sportellina (REW, 8180).

ESTACA, s' (Algaida, Mail. 34, a-11).

El Llibre del Rep. (f. 15r, Busquets 735) registra Alq. Extacar, amb les
variants Extaacar, estaacar, Extaachar, en els altres còdexs.
Aquesta a doble, seria un mitjà indirecte d'indicar l'accentuació? ¿Es
pronunciaría, dones, Estacar? Ho ignoram. El que sabem és que la «font
 ESTELLENCS

anomenada S tacha» figura en un document de 1513. En el segle xiv la

5

senyora Vicenta Alberala viuda de Sastre de Estaca (Estahacar) va establir

terres, i era propietària directa de gran part de Randa. En 1500 es va par-
cellar una part de la possessió. 6

Ultra aquesta alquería hi ha un bon nombre de noms Estaca a les liles,

entre ells el famós del Port de s'Estaca, i el no menys famós de l'alqueria
s'Estaca on residia Catalina Homar, amistançada de l'Arxiduc d'Àustria;
topònim que a penes existeix en el continent, però que almenys a Eivissa
era ja anterior a la Conquesta, com sigui que Axtacha figura en Memoriale
Divisionis. Es tracta del català comú estaca 'pal clavat', però el cas es que
7

a Eivissa ja era mossàrab i també degueren ser-ho els de Mallorca. Ens pre-
guntam si no hi ha un homònim. Són sempre indrets de la costa marina o
bé fonts. Seria dones el grec astakós 'cranc'? Ës improbable. Aquest mot
grec ha passat al romànic només que en algun rar dialecte italià: Verona
i Venècia, asteze (REW, 738). Però l'ample repertori d'accepcions secun-
dàries que exposa l'article estaca del DECat dona molt de joc: remetem
sobretot a m, 371^1-37.

ESTELL, veg. Estellencs

ESTELLENCS (nom de municipi i de vila, Mail. 15, £-11)

Documentât Stellenchs l'any 1234. L'aspecte del nom no exclou la pos-
sibilitat d'una etimologia d'origen català ni la d'un origen mossàrab; l'unica
cosa que es veu clara per l'aspecte es que no pot esser aràbic; es cert que
si la data de 1234 és exacta tota la versemblança és que sigui mossàrab i
no català. Però és que de fet ja el trobem documentât en el Rept., almenys
en la seva versió arábiga, amb les lletres aràbigues que transcrivim 'stly'n,
i que per tant s'interpreten fonèticament àstâlyàn (Busquets, 269.21, trad.
287); al mig d'un passatge on se citen tretze noms; encara que la major
part de les identificacions que hi proposa Busquets (totes amb llocs pròxims
a la costa NE de Mallorca) semblen molt discutibles, almenys hi ha segu-
5. «Rutlletí de la Societat Arqueológica LuHiana» (BSAL) (Palma de Mallorca —),
pp. 8 i 91.
6. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca, 6 vols. (Palma de
Mallorca, Gràfiques Miramar, 1962-1967), vol. n, p. 576.
7. Joan MARÍ CARDONA, liles Pitiüses, vol i: La conquista catalana de 1235 (Inst.
d'Estudis Eivissencs, 1976), p. 80.
ESTELLENCS

res i évidents les d'Andratx i Valldemossa, vora les quais figura aquest nom,*
la d'aquest és, doncs, ferma.
D'altra banda, si fos nom de formació catalana hauria d'ésser dérivât
d'estella o de la paraula probable però hipotètica estell, que suposem amb
el significai d"escull'. Des del punt de vista morfologie ja no és gaire con-
vincent aquesta idea, un dérivât en -enc no és derivació frequent en català,
si doncs no es tracta d'un adjectiu especialment gentilici, que no és el cas.
I de tota manera no és convincent que un nom de poble sigui dérivât d'es-
tella, que no és mateix que arbre ni arbust, sino només una part de la llenya.
Pel que fa a un dérivât à'estell tampoc és naturai que un terme municipal
extens, que consta de muntanyes i costa maritima sigui dérivât d'un mot
que significaria estrictament 'escull o penyal maritim', i que d'altra banda
no és més que un mot hipotètic déduit de noms de lloc (ets Estells de Ca-
brera, etc.) DECat, m, 766 (amb una substancial addició en el Supl. ja re-
dactat del vol. ix). Ës impossible, i fins ridicula per a tot linguista, la idea
que sigui dérivât à'es tel o del 11. STÉLLA.
Per una raó i l'altra les perspectives són que s'ha de trobar un origen
mossàrab.
Si és un nom romànic, però anterior a la Conquesta aleshores ens podem
deixar guiar per l'aparença que té d'un nom de persona germànic. En efec-
te, els noms germànics d'arrel STILIA són molt nombrosos (V. el Namen-
buch, de Fôrstemann, p. 1364). D'aquesta arrel es van formar molts déri-
vais, per exemple: un de tan illustre com el del gran general i rei dels vàn-
dals Stilico. De Stilico mateix no és inconcebible que pogués venir Este-
llenes. No hi hauria més que l'afegit d'una n per influèneia d'un altre sufix;
però és que el nom mateix Stilling existeix en l'onomàstica anglesa i d'al-
tres nacions germaniques modernes, i és logie que es vagi formar des d'an-
tic aquest dérivât, perquè tant el sufix onomàstic -ing com -ling son tots dos
molt productius; solament de -ling cataloga Fôrstemann 213 casos mascu-
lins (vid. cols. 956-958). Res més evident que l'evolució fonètica Stilling >
Estellencs.
Seria doncs el nom d'un barò visigot, senyor d'aquest territori. Entre
d'altres s'ha pensât que tenen aquest origen personal Gabelli, Gddent, Ver-
taient, Vilamanent, etc. És un fet repetidissim que es pluralitzi el nom d'un
lloc originàriament singular. De germànics a Mallorca n'hem recollit als ar-
ticles Ariant, Llodrà, Sineu, Guiamerà, Gotmar, Arnaules i d'altres, en part
bastant segurs.
 ESTORELL

ESTORELL, s' (Lloseta, Mall. 9, f-11)

Esturel en distr. de Canarossa a. 1230 (QUADRADO, Conq., n , 261);

documentât l'any 1241 per J. Capó Vilallonga (Hist, de Lloseta, i, 105);
honors d'E. 1259 (ROSSELLÓ V., Alaró XIII, 133) i Torrent d'E. 1316
(id. ib., 137); Binimelis diu que Jaume II (1276-1311) ordena que l'aigua
d'aquest Hoc fos canalitzada per una siquia cap a la vila d'Inca, i no es va
fer (N. Hist., iv, 156).
Nom de dues possessions i d'un torrent, un dels cursos d'aigua més
llargs de Pilla. També és el nom d'uns terrenys prop de la vila d'Ariany
(20, g-3). Podem admetre que va començar per ser el nom del torrent (co-
negut també per Tnt. d'Almadrà) aplicat després a la possessió. Seria, dones,
el diminutiu del llatí AESTUARIUM 'torrent, estuari', o sigui AESTUARIELLUM,
que és justament la forma etimològica á'Estoril, situât en plena zona mos-
sàrab de Portugal, a la desembocadura del riu Tejo. En el dialecte mossàrab
de Portugal la e es va convertir en i mentre a Mallorca resta intacta. I en
l'interior del mot l'element tua quedà reduït a to.
Segons B. Font Obrador s'havia donat el nom d'alq. de n'Estorin a Son
Veri de Llucmajor (33, g-11), però no hi ha proximitat geogràfica amb
s'Estorell (torrent que passa prop de 50 km lluny); tampoc és ciar com
aquell nom podría venir d 'AESTUARIUM , per més que pogués referir-se al
Torrent de Son Veri que desemboca a s'Arenai i resulta de dues branques
confluents, la que baixa de Son Granada de Dalt, i l'altra (ben separada se-
gons el Mapa Mascaré) de Son Granada de Baix [ ¿per ventura alterado
d'un *M-Estuari'àin, dual?].
 F

-FABINI, Bini- (es Mercadal, Men. 7, a-10)

Segons el cronista Carbonell, anterior a l'any 1331.

Sembla un arabisme; deu esser una nisba. Compareu el nom de lloc
murcià Abanilla que els valencians anomenen Favanella. La nisba de Fabana
seria fabànì: amb paraules d'aquesta estructura l'àrab vulgar traslladava
l'accent a la vocal penùltima i la canviava en i. Potser de l'arrel ben viva?
hwn 'trair', d'on hawàna 'trampa en el joc' (Boqtor), i un batuàni no ben
aclarit a les Mil i una nits ( D O Z Y , I , 4 ( 4 ) ; el participi actiu Ha'in nom de
persona bedui (Hess v. W., 21). Hi ha un NP algerià Habànì (Gouv. Gen.,
170) però sense arrel coneguda. En efecte, tenia antigament h: «alq. Beni-
habini» a. 1389 (ACA, reg. 1993, f. 29v.). Pel que fa al nom menorqui,
venint de nom de persona, cap dificultat a suposar que vingui del malnom
d'algu criticai com a trampós o caragirat. Havent-hi altres labials en el mot,
amb fàcil acciò inductiva, no pot fer escrupol que una u hi aparegui com a
bilabial i no v.

-FADET, Bini- (Sant Lluis, Men. 12, g-5)

Nom de tres alqueries, Binifadet Veli, B. Nou i Torre de B.

Antoni Ramis1 documenta Benihadet en el segle xv. Joan Ramis2 re-
gistra Benifadet Gran.
Filis de Haddäd,3 pròpiament 'ferrer'. El nostre Ramon Marti ho tra-

1. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp. P . A.

Serra, 1826-1838), fase, iv (1829).
2. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó
1815), p. 19.
3. Gouv. Gen. Alg., 173 B.
 -FAMIS

dueix per faber; Pedro de Alcalá per herrero; a Egipte també significa
«taillandier», una espècie de 'manyà'.

-FAELL, Bini- (Mao, Men. 11, b-12)

Nom de dues alqueries, el nom de les quals pot ser relacionable amb ses
Binifeles (t. de Capdepera, Mail.) i amb els noms de Terra Ferma, Penafel,
santuari prop de Vilafranca del Penedès (V. la monografia de Mas i Perera)
i el cèlebre Penafiel castellà. O bé hi hauria relació amb el segiient. Però
caldria renunciar a totes dues connexions si fos exacta i antiga la h que li
atribueix Antoni Ramis (Noticias, 1829, iv, 54) documentant-lo l'any 1455,
Benihaell. Aixi ha de ser realment, vist el gran descabdellament i popula-
ritat, en la llengua i en l'antroponimia, de l'arrel hwl (transformar, intrigar,
ser astut, etc.), d'on particularment hayalì «cajoleur, patelineur» (Boqtor;
Dozy, i, 339-42; Belot 144-5); a Algèria Hàil i tìàila noms de persona
(Gouv. Gen., 176); Hess v. W. (20a) en registra cinc derivats antroponi-
mics entre els beduins.

-FAÏLLA, Bini- (es Mercadal, Men. 7, c-1)

Possiblement del nom gòtic de persona FAWILA en forma arabitzada. Es

tractaria d'un de tants casos de dissimilació d'una v en un mot que ja
conté una altra labiodental. En llati FAVILLA 'cendra, espuma' apareix en
llengua romànica en la forma fa'Ula. Però més aviat deu ser aràbic, germà
del précédant.

-FAMIS, Bini- (Alaior, Men. 7, j-6)

G. Pons (Nol. Hist., p. 149) documenta Benifamis en el segle xv.

Nom arábic. Del nom de persona Khammás o Khamis, del qual també
prové el nom del poblé valencia de Vilafarnés dissimilat del més antic Vi-
nafamés.
FANGOS

FANGOS, Son (Malí.)

Hi ha quatre Son Fangos (Sineu 19 i-7, Manacor 29 i-5, Ciutat 25 h-12

i 26 1-2, un Fangos (Capdepera 14 i-4)) i un Son Fango (Santanyí 43
d-2). No desconeguem l'evident aire mossàrab que té Fango(s). Hi ha tam-
bé un Riu Fango a Benifairó de Valldigna i una Cova de Fango a la Jana.

-FARDA, Bini- (Felanitx, Malí. 41, c-3)

Nom d'una antiga alquería citada ja en el Mapa Despuig, avui dividida

en petites propietats rústiques, les cases principáis de la qual es trobaven
a la falda SSO del Puig de Sant Salvador, i sembla que arribava ais ma-
teixos contraforts del castell de Santueri.
Per consegüent, res més fácil que admetre que és un deis innombra-
bles noms on l'element inicial Bini és l'arabització del mot romànic PINNA
'penya': gens estrany si tenim en compte que el mateix castell está construit
damunt uns penyalars, que les faldes del Puig de Sant Salvador tenen mol-
tes roques que afloren, i rocam espars pertot arreu; seria, dones, 'penya
de falda'. El mer fet que aquest nom vagi passar per la boca de gent de
llengua arábiga justifica que la l es convertís en r. Aquesta etimologia és tan
raonable que tôt ens duu a creure que és la vertadera.
Perô tanmateix hem de reconèixer que també fóra raonable suposar
que sigui un nom de persona aràbic deis formats amb l'element Beni com
a nom tribal. És pràcticament impossible precisar de quin nqm de persona
es tractaria llavors, no pas perqué sigui difícil trobar-ne un de satisfactori
sino perqué son massa els que es troben. Tots els noms formats amb un
participi actiu aràbic, que tenguin una r o consonant semblant en la posició
medial, s'abreugen en àrab vulgar, perdent la i de la segona síllaba, de ma-
nera que el tipus fem. qâtila es reduïa quasi pertot a qâtla\ una forma com
hârida donaria hârda, i de fet aquesta arrel hrd estava en ús en l'àrab viu
d'Espanya i del Magreb, i consta en el glossari de Leyden, en el Bayan al-
Mogrib, etc., amb els significats, entre altres, de fogós, prompte a exaltar-se,
iratus, saevus (DOZY, I, 2 8 8 ) .
Hi ha encara altres arrels que podrien convenir, i de fet trobam alguns
d'aquests noms, com Harid en la llista de noms de persona usuals a Algèria,
segons el Gouv. Gral. Alg. No és, dones, gens estrany que Coromines pro-
visionalment vagi incloure aquest nom entre els aràbics.4 I, tanmateix, l'eti-

4. Joan C O R O M I N E S , Estudis de toponimia catalana, 2 vols. (Barcelona, Ed. Barcino,

1965 i 1970), vol. i, p. 271.
 FARTÀRITX

mologia romànica és extraordinàriament versemblant sense que puguem dei-

xar de reconèixer que una d'aràbiga també fora plausible.

FARTÀRITX (Pollença, Mall. 5, a-11,10)

Antiga i important alqueria que ja figura en el Rep. en la forma Farda-

rix, modernament dividida en tres possessions: Fartàritx d'En Roig, avui
la principal; Fartàritx Gran i Fartàritx d'En Vila, ara en ruïnes. En el Mapa
Despuig Fartarix [Gran] i F. del Recò. A pocs quilòmetres de la vila de
Pollença, tirant cap al Puig Tornir, ja en terreny fragós, davall la Cuculla
de Fartàritx (700 m alt.), on hi ha la «Cova dels Morts», i arrenca ja la
gran serra.
És falsa l'etimologia arábiga que li suggereix el dicc. Ale. Moli (si bé
vacillant, amb una altra de vaga i no menys errada), «far tariq 'lladre de
carni»: tarìq ( D O Z Y , I I , 4 0 ) no és 'carni' sinó 'viatge, vegada, via', i farr no
és 'lladre' sinó 'fugitiu'; i encara hi faltaría enllaç, farr at-tarîq: ni aques-
ta base fonètica ni el significat real 'fugitiu del viatge' servirien per a Far-
tàritx. Con- va provar Coromines {Top. Hesp., i, 38-39) el nom es repe-
teix copiosament a Andalusia i la Manxa: Ardales, avui encara pron. popu-
larment hardáles amb h aspirada, a la prov. de Màlaga, és esmentat per
Abenalcotia, en el segle x, com bardares en lletres aràbigues; i hi ha altres
cinc pobles anomenats Ardales o Los Ardales, tres d'andalusos, i dos a les
prov. de Ciudad Real i S. de Madrid, més tres dits El Hardal a Andalusia
i Murcia. Ës evident que aquí hem de tenir un cas més dels noms mossà-
rabs (com els nostres Favàritx, Otrollàritx, Aclamenàritx, etc.) formats amb
el sufix de coHectiu -ARES, si bé en castella dissimilai en -ales, segons la
norma d'aqueixa llengua.
L'arrel, però, no pot èsser el 11. CARDUUS 'card' admesa per Simonet,
puix que s'hi oposa la fonètica: una c a no pot donar h aspirada, la quai en
canvi és normal que en els arabismes catalans esdevengui /-; tampoc no és
versemblant el remei que maldava per trobar-li Coromines en la seva pri-
mera nota (encreuament amb harsûfa nom de la carxofa); després ha indi-
cat la clara solució, en el DECat (v, 70&8-39): dérivât de hard- arrel co-
muna de l'àr. hardûn 'llangardaix' i la seva nova fase mossàrab, cat. meri-
dional fardatxo, arag. fardacho. És ciar que en les cuculíes, coves i penyalars
del rodal de Fartàritx abunda aquest sauri, com abunda també en els cos-
ters i moles agrestes de les serranías andaluses i manxegues. La t del nom
mallorquí, vaciHà de primer amb -d- com ho demostra el Rep.: la variant
Fartàritx pot èsser deguda a contaminado de fartar; altrament, com que la
forma fardatxo es deu a una hibridació amb el sinònim romànic sarvatxof
FARTÀRITX

sardatxo (veg. l'article del DECat) també es versemblant que els moros
que arabitzaren Mallorca progressivament, sentint-hi la d romano-mossàrab,
en part l'arabitzessin, com solien fer, en t emfàtica, i que vingui d'aixô la
variant moderna.
A Mallorca mateix no sempre el nom dévia conservar l'aspiraciô, per
més que s'acabés pronunciant-la, convertida en F-; car amb Fartàritx es
deu haver d'identificar l'«alqueria Ardaarix» o «Addaarix (Quadrado, 84,
457) que el Rep. inclou entre les d'Inca, vila situada a uns 15 km d'aque-
11a possessio, el terme de la quai toca amb el de Pollença, i avui es troba
entre els dos; per més que els moros hi poguessin contaminar una mica
llurs mots 'ard 'terra' i ad-dâr 'la casa'.

FAVÀRITX (Mao, Men. 8, f-3)

Regió extensa al nord del terme de Mao, des de Palafanguer i Biniarro-

ga fins ais horts de sa Cova, i des d'aquí cap a la font de na Vermella, Port
d'Addaia i Mongofra.
També hi ha el Cap de Favàritx (8, b-g) anomenat igualment Punta de
Capifort.
El Pariaige escrit l'any 1301 5 registra Insula Fanarig, forma que ja fou
qüestionada per mossèn Josep Salord6 el quai rebutja la grafia Fanarig, aixi
com les etimologies proposades per Joan Ramis7 i per Francese Camps i
Mercadal, per creure que aquesta forma documental única era una lectura
defectuosa de la v per la n.
Ara, E. Lourie 8 basada en un document datat el 8 de setembre de 1290 9
transcriu Insula de Fanaritx (Fanarig).10

5. Florenci Sastre Portella ha pogut llegir el document autèntic del Pariatge, cosa
que no pogueren fer els altres historiadors i lingüistes, i l'ha transcrit, a «Mayurqa», x x
(1980), p. 151. De tota manera recordem la sàvia i acurada edició que l'eminent Mossèn
Salord n'havia fet, i que comunica a Coromines el 1964.
6. Josep SALORD I FARNÉS, El Pariatge fet pel senyor rei En Jaume sobre la Pabor-
dia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre Vermeil (Ciutadella de Menorca, Imp.
AHès, 1961), p. 10, nota 4; vid. del mateix autor El Pariatge, «Monte Toro», núm. 161
(1961), i «Revista de Menorca», 1962, pp. 203-209.
7. Joan RAMIS I RAMIS, Extracto del arreglo llamado El Pariatge del Rey don Jai-
me III de Mallorca, sobre la Pabordía y rectorías de Menorca, acompañado de varias no-
tas para su mejor aclaración (Maó, Imp. Fàbregues, 1815), nota 25.
8. Elena LOURIE, La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Alfon-
so III el Liberal, rey de Aragón, dins «Analecta Sacra Tarraconensia» (Barcelona, Balme-
siana, 1983), p. 147.
9. Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 83, f. 81v.
10. El rei Alfons, conqueridor de Menorca, l'any 1827 confirma la concessió feta per
Pere de Libià i Pere Garcés de Nuz a Egili de Laçano, de quatre alqueries: Benisalu, Ça-
lep, Abençalip i la Insula de «Fanaritx».
 -FELA

Tanmateix, troba Coromines, a penes es pot dubtar de la rectitud de

l'esmena Fauarig = Favàritx. Com veurem per la nota de l'article Lanzell
aquesta senyora no sap distingir la « de la n.
Aquest topônim presenta la dificultat del substantiu ilia, aplicat a un
Hoc que no ho es. No ho és avui, perô gent sabuda i familiaritzada amb la
terra ens diu que temps enrere les aigiies de s'Albufera s'estenien cap al
nord-oest, pels terrenys baixos de les possessions de sa Boual i es Prat,
i per la vall encaixonada entre les possessions de Mongofra Nou i es Capell
de Ferro, enllaçaven amb les aigiies del port d'Addaia. D'aquesta forma
quedaria formada una insula, constituïda per les terres de les possessions
dels Mongofra, Capifort, els Morella i Torre Blanca.
Favàritx, nom amb la tipica evolucio mossàrab à'-ares en -àritx. Ôbvia-
ment FABARES 'camps de faves'. Cf. DECat, m , 916^58-917^9 i a42-b9
i nota 2.

-FELA, Bini- (Capdepera, Mail. 14, h-3)

Com a nom d'una rodalia immediata al nord de la vila de Capdepera,
Coromines va sentir ses Binifeles i a l'informant de Canyamel li va sentir
Binifela. Podria venir del nom de canya fella però en primer lloc cap de les
très vegades no ho va sentir amb la / doble sino senzilla; llavors en tot cas
no hi hauria el Beni aràbic, i hauria d'ésser PINNA, però faltaria la combina-
ció. Podria haver estât el nom del castell de Capdepera estès cap al nord.
Seria, doncs, un duplicai del nom de dos famosissims Castells continentals:
el Penafel del Penedès i el castell castella de Penafiel, PINNA FIDELIS 'cas-
tell roquer fidel'. Potser, tanmateix, del mateix ètimon personal aràbic, que
trobam a Faell, Bini-. O bé un mot parallel, si bé amb pena (penya o cas-
tell roquer), al Castelldefels barcelonès, que conté, com és sabut, el nom
de persona Feles, de Félix. No pot venir de l'àrab fellah 'pagès' perquè
tant en àrab clàssic com vulgar (PAlc., 288^28) s'accentuava a la sillaba
final.
L'any 1382 surt una alqueria Benifila que no ens consta que coinci-
11

desqui amb aquest lloc.

11. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIII. Estudio y Documentos (Pal-
ma de Mallorca, Ed. J. M. P., 1967), p. 467.
FELANITX
FELANITX (Mall. 36, h-8)
Que ve de Fenalitx per metàtesi ja ho digué Meyer-Lübke (Das Kata-
lanische, p. 93). Coromines deixà establert (DECat, in, 949^44-46) que
surt de la pronùncia mossàrab Fenalis del 11. vg. *FENALES 'camps de fenc'
(variant de FENARIÏS, del quai ve el cast. Henares), mentre que Fenalis té
un eco exacte en eis dos Fenals, petits ports de la Costa Brava guixolenca
i blanenca).

FEMENIA (Escorca, Mail. 1,1-5)

Nom de dues possessions i una font.
Al terme de Santa Margalida (11, h-11) també hi ha una antiga alquería
d'aquest nom. Cf., a Terra Ferma, 2 Femenia (t. de Cullerà i a la vali d'Ebo),
Tant al País Valencia com a Mallorca abunda el llinatge Femenies (en plu-
ral). L'aspecte del nom és inequívocament pre-català, però ja no gosariem
afirmar que sigui mossàrab o aràbic; d'altra banda la / és ja un signe que
probablement no és pre-romà. La fesomia de Femenia és arábiga vagamenti
té l'aire d'ésser un adjectiu en -î, -îya, d'un radical de tres consonants que
és la forma típica de les arrels aràbigues, però les possibilitats teòriques són
moites. L'unica que podem concretar una mica seria a base de fam 'boca,
orifici, desembocadura', però faltaría veure d'on ve l'element -en; pensant
en un dual fàman(i) 'les dues boques' ens acostem una mica més: així hi
hauria una suggerència d'explicació de -en i de -ia, però seria illusori espe-
rar combinar-les: un adjectiu no podría afegir la terminado més que al sin-
gular no pas a la desinència de dual; d'altra banda la paraula per dir boca
existeix amb els dos vocalismes fam i fom, i el cas és que Ramon Martí no-
més registra fom (pp. 156 i 505).
Cree que no ens errarem admetent que es tracta en tot cas d'una arrel
antroponimica, car a Algèria es registren els noms de persona Hammam,
Hâmennt i Hamîna (Gouv. Gen., 181, 180, 179). Entrebanca el fet que
no hi ha una arrel arábiga hmn. Però es deu tractar de formacions secun-
dàries a base de la vivissima arrel hmy 'animar, protegir, fortificar' (DOZY,
i, 330), de la quai ve entre altres hamayân «animé» (Boqtor); d'aqui Ha-
m'àyyân nom d'home que els beduïns redueixen a Hmeiyân (Hess v. W.
19); en el Magreb deuria contraure's en Ham(y)ên, i perduda llavors la
noció de l'arrel, prenent Hmn com a base en formarien el dérivât Hamenî,
-îya, d'on el nom mallorquí i valencià.
Quadrado posa un Sancta Famia en els seus extrets del Rep.; també
Soto ho troba en el Codex Català (ed. Bna. 1984, f. 68v). Coromines creu,
 FERRUTX

pero, que no hi ha prova de la identificado d'aixö amb Femenia. R. Juan

Mestre opina que aixo prové d'una deformado de Sentefania [suposem que
vol dir Sta. Estefanía] passant a Seta. Ffemania; aixo últim deu ser forma
suposada. Coromines troba evident que ni aqüestes bases ni SANCTA EUPHE-
MIA per cap via fonética, no podien conduir a la forma Femenia i 7eme-
ntes, ben documentada a terra valenciana i mallorquína, i menys a la H- del
citat NP arábic. Una de tantes liegendes pseudo-etimolögiques que tant
agraden ais erudits no lingüistes.

FERRITGES, ses (Petra, Malí. 20, i-5)

¿Podría èsser això una altra supervivència del llati FARRAGINES en mos-
sàrab mallorqui com la que ens suggereix Ferrutxellesì
En aquest cas la i s'explicaria pel conegut fenomen fonètic imela de
l'àrab tarda. La imela generalment només arriba a convertir la a en e, però
en l'àrab granadi del segle xv ha arribat fins a i, i sembla que ja en l'àrab
d'Al-Andalus oriental, quan la vocal va acompanyada de certs sons, sobre-
tot sons palatals com ho és Gì, també hi ha casos en qué arriba a i.
O bé una etimologia popular catalana hauria acabat de consumar el can-
vi de e en i, a causa de la paraula ferritja 'rovell'.

FERRUTX, Cap de (Arta, Malí. 13n, f-5)

No lluny hi ha el Bec de Ferrutx i es Ferrutxel (519 metres d'altura;

13, h-2).
Amb el veí Cap d'Artrutx de Tilla de Menorca, no sois hi ha una col-
pidora simetría geográfica sino que també hi ha una simetría de forma fo-
nética, i com que la terminado -utx és coneguda com a típicament mossá-
rab, la propensió natural és a creure que tots dos noms són mossárabs. No
hi ha, pero, una explicado fácil a base de material románic.
El Llibre del Rep. (f. l l v , Busquets 730) registra Alquería ferrutx
{ferruchy).12 L'any 1285 se cita una alquería Beni Ferrutx.13
Concretant les possibilitats etimológiques hem de dir:

12. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIV. Capdepera, Son Servera
y Sant Llorens. Estudio y Documentos (Palma de Mallorca, Gráfiques Miramar, 1971),
p. 143, diu: «La alquería llamada Ferrutx que los moros tenían incluida en el distrito de
Petra». Efectivament en el Llibre del Rep. la trobam a Jartan en tost de ser a Petra.
13. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Arta en el siglo XIII..., pp. 53 i 202.
FERRUTX

Primer: Pot ser que vingui del llatí FERROS; materialment l'evolucìó fo-
nètica és perfecta: un de tants noms mossàrabs on la terminació llatina -os
s'ha tornat -utx, però ni és un lloc de fonts d'aigua ferrosa o minerals fer-
ruginosos, ni podem dir que hi hagi cap visible semblanza amb el color del
ferro, ni es pot pensar que hagi pres nom del fet de donar ferro, o sigui,
ancorar, perqué precisament és un deis paratges menys apropiats de tot
aquest sector de costa, per ancorar-hi.
Segon: Es podría imaginar que tot aquest sector de costa des del Cap
de Ferrutx fins a Cap de Pera hagués rebut el nom de 'es Freus' i que això
hagi quedat concretat en el Cap de Ferrutx. La base etimològica i fonètica
de la paraula catalana freu és *FRESU {vid. DECat, freü), alterado de la
paraula llatina FRETUM. Del plural romànic *FRESOS havia de resultar se-
gons el mossàrab *freftúc, l'àrab ho hauria transposat en *feróúc i aquest
s'hauria d'haver alterat per una altra rao incògnita en ferrúc. Combinado
desesperadament complicada en la qual Coromines no pot creure.
Tercer: Que vingui del 11. vg. FARROS 'farinetes', però això manca de
tota base semàntica.
Seria, dones, mot pre-romà o arabisme? Una alternativa pre-romana no
es pot descartar mai, però com que la major part de les llengües pre-roma-
nes d'aquesta part d'Europa manquen del so / caldria pensar forgosament
en el sorotàptic i això a Mallorca és ben poc versemblant. Quant a l'àrab
tampoc es coneix una paraula convincent. Hi ha un nom d'ocell alforrocho
(DECH), és el nom d'una au de presa, que és derivat de l'àrab horr, amb
igual significai. Tanmateix és cert que el Bec de Ferrutx ens recorda els
noms de Bini-beca i Picarandau 'bec d'oreneta'. Que en serien ben paral-
lels i de llocs més o menys pròxims, i eníloc nien tant aqueixos ocellots
com en tais paratges costers i penya-segats. De tota manera, el fet d'haver
d'operar amb una paraula castellana, rara en castellà antic i avui oblidada,
no existent en àrab en aquesta forma ni tampoc en català, lleva versemblan-
?a a aquesta alternativa.
En definitiva encara potser ens haurem de decantar per l'origen aràbic
i antroponimie que suggereix Beni-Ferrutx. En tot cas, la r d frg és molt
corrent 14 i ja és clàssica.
Entre altres accepcions provinents de la idea bàsica d"obrir, deixar
lloc, deixar lliure', la forma ajrag té el sentit de parir, o pondré (la gallina)
i dona el derivat farrüg 'pollet, pollastre' (Pedro de Alcalá, Almakkarí, etc.);
en efecte, el nom Ferroudj i el femení Ferroudja figuren a la llista del Gouv.
Gral. Alg., p. 146 A. Que a un home o homenet se li vagi donar com a mo-
tiu el nom 'el pollastre' i fins 'el pollet' no sorpendrà gaire. I entre els be-

14. Reinhart DOZY, Suplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols. (Leyden 1881 )R
voi. il, p. 248.
 FETGET

duïns es registren com a nom de persona Farrâg, Farag, F{u)reig, Firgâ i

M(u)fârrig (Hess v. W. 44).

FERRUTXELLES (Llucmajor, Mail. 34, b-11)

Segons Font avui és Son Saleta i Son Mario: amb data de 1332 dona la
grafia de Ferrutxelles; el 1334 alquería de Ferrutxelles, i el 1350 torrentem
de Farrutxeles.15
L'anàlisi del mot suggereix un nom mossàrab, a causa de la consonant
sorda tx entre vocals; detall que ens aparta bastant del nom de Ferrutx
d'Artà (on la -tx final pot venir d'un g); el quai, així com aixi, és un acci-
dent geografie de naturalesa ben diferent i a l'altre extrem de Pilla. Aquí
potser la idea de relacionar d'alguna manera amb el català farro no és tan
desencaminada, si bé no en el sentit de menjar farina, sino en el sentit
de farratge, que correspon al llati FARRAGO, -AGÏNIS, però l'enllaç formatiu
no és ciar. Que uns terrenys cultivables s'anomenin farratges és natural,
molt més que partir de la idea de farinetes; formar-se d'un dérivât de FAR,
FARRIS (farro) morfològicament no és fácil; seria si de cas *FARRICELLUM
que no ens explicaría la terminado femenina ni la u; partir de FARRAGINEM
no fora gaire menys difícil: es podria formar *FARRAGUNCELLAS (potser mi-
llor que *FARRAGINCELLAS, i que no sembla menys bo des del punt de vista
llatí): així ens explicarían la final femenina -as i no fora massa difícil de
compendre la desaparició de la -G- ni de la -N- davant de -TX-; si bé és cert
que el fet d'ésser diverses dificultáis que s'acumulen ho fa semblar rebus-
cat, encara que siguin petites.

FETGET (Son Cervera, Mail. 22, g-1)

En dos documents del segle xiv extractats en castellà15 figura el nom

d'una alqueria de nom molt semblant a aquest, Benifejet l'any 1346, i Be-
nifatget l'any 1367.
Des del punt de vista linguistic es presenten teôricament très possibi-
litats:
Primera: Que es tracti prôpiament d'un antropônim musulmà, aràbic:
els fills de i que el segon membre sigui un nom de persona aràbic. No
ens consta que n'hi hagi un de ben adéquat, perquè trobam, per exemple,

15. «Hist. Llucmajor», i, 189, torrentem de Farrutxeles, any 1350.

FETGET

que avui circula a Algèria un nom que en àrab clàssic seria hâgid,16 nom
que vulgarment es deu pronunciar hegd, i en aquesta forma és ben diferent,
començant perqué l'accent está en una altra síMaba. Si no hi hagués Aben
ni Béni, no és gaire fàcil que vengui d'un nom de persona, i així com així,
els noms de persona que hi ha, son pocs i diferents: haggàg o hàgad.17 Com
a noms comuns tampoc res (hagga 'pelegrinatge' ens deixa lluny). Si aixô
tengués com a plural haggàt encara podríem pensar-hi, perô el plural és hig-
gât o higag. I res més en les altres arrels.
Els composts de l'àrab hâg son en nombre quasi iHimitat en el reper-
tori dels noms de persona aràbics:18 concretament podria ésser Hagat
{Hâgiyât) (Gouv. Gen. Alg., 15a).
Perô també pot ser que hagi estât des del principi prôpiament un nom
de lloc.
Segona: Que el clan de moros Benifetget vagi pendre nom del lloc Fet-
get on estava establert. I que aquest fet transitori dins la historia de Ma-
llorca, vagi acabar per oblidar-se, i no quedar més que el nom propi Fetget.
Tercera: Que tot el nom sencer Benifetget fos romànic i que es tracti
del nom d'una penya, del llatí PINNA, que també aquí vagi donar Bena, can-
viat després en Beni. A part del puig acut19 que podria ésser el que avui
coneixem per Puig de Fetget, trobam la Penya Rotja a l'extrem de migjorn
del territori de Fetget, i el pujol fortificat prehistôric, enrevoltat de mura-
j e s formades per grans roques, de Son Gener, immediatament al nord.
Tant en la segona, com en la tercera possibilitat, el mot Fetget seria ro-
mànic, en forma mossàrab, i emparentat amb els nombrosos noms de lloc
insulars i continentals que contenen el llatí FAEX, -CIS 20 'solatge, résidu,
rebuig, escoria, cagaferro': d'un nom coHectiu *FAECETUM (derivado de ti-
pus repetidíssim) ve el nom del poblé ribagorçà de Feet (avui Fet, i Fezed
en docs: de 1067-1179), nom que es repeteix, Aragó endins, com a nom de
poblado en la forma Feced, que també és cognom aragonés. Els derivats de
FAEX es troben en abundancia, en el territori de substrat mossàrab; en pri-
mer lloc és curiosa la perfecta coincidència que veiem amb l'antiga forma
Benifetget, en el nom de Bena-Fetxines, lloc d'Albocàsser (Maestrat). Amb
el nom de sa Fetxina és conegut un terreny —avui convertit en jardi— ran
de les murades de ponent de Palma, vora la mar, terreny que abans de cons-
truirle el Passeig Marítim era un niu de porquería: troncs d'arbre, barcas-
ses abandonades, aigiies brutes, gairebé un canyer, anomenat es ]onquet,
nom encara ben viu. Aquests dos noms {Bena-Fetxines i sa Fetxina) ven-

16. Gouv. Gral. Alg., p. 175.

17. Gouv. Gral. Alg., pp. 174-175.
18. Gouv. Gral. Alg., p. 174, on se'n compten una trentena.
19. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Artà en el siglo XIII, p. 438.
20. Joan CORO MINES, Estudis de toponimia..., vol. n , p. 90.
 FIRELLA

drien d'una formació adjectiva FAECINA 'HOC de runa', Bena-F etxines PIN-
NAS FAECINAS. En d'altres la intervenció de l'àrab va canviar la c (so estrany
a l'àrab) en g: el Fetgeconill, partida de Callosa d'en Sarria, designada per
esser un punt de defecado deis conills, FAECEM CUNICULI; Fetgendur, pa-
ratge prop de Penàguila on també hi ha d'haver el llati FAECEM (sigui PO-
DIUM FAECETORUM, sigui FAECEM ANATORUM, lloc de defecado deis anees);
Fageca, poblé a la vali de Seta, entre Alcoi i Castell de Castells (FAECEM
EQUAE, femades d'egua?, i en tot cas pot ser dissimilació de *fegeca). Cu-
niculum i equa, en singular, tal com diem, per exemple, 'adobar el terreny
amb fems de cavali'. Coromines recorda que n'hi ha d'altres, però ja basta
amb aquests testimonis per demostrar la gran proliferació de FAECEM en el
territori català de substràtum mossàrab. (En alguns casos hi pot haver ha-
gut canvi de s en a per arabisme o per dissimilació, com en Fatxutx d'Altea
cf. FAECEOS «ayant l'aspect de la lie, impurs», Plaute); Fatxes de Vande-
llòs). I cf. el següent.

-FICAT, Bini- (Llucmajor, Mall. 35, d-3)

Nom d'una antiga alquería i d'un puig, al costat. Registrada l'alqueria

en el Mapa Despuig.
L'estructura de -ficai no seria incompatible amb nom aràbic, però no
hi ha cap nom aràbic conegut que se li assembli. D'altra banda se li ha
ocorregut a Coromines de preguntar si podia venir de pena ficada en el sen-
tii de rocassa clavada. El fet és que el terreny de Benificat és molt rocós
i té un puig denominai de ses Roques, per aquest motiu. O PINNA FAECATA
(faecatus «fait de lie ou de mare» en Cató) en el sentit de 'penyal pie de
runa, d'escòries o de bassals', que formaria part del capítol semantic des-
cabdellat a la article precedent.

FIRELLA (Felanitx, Mail. 40, a-12)

Deu tenir el mateix origen que el poblé de Filella, que, com queda esta-
blit en aquest Onomasticon Cataloniae, prové de l'àrab hil'àl, la mateixa pa-
raula que ha donat en castellà alfiler, i que, a més d"agulla de cap', signifi-
cava 'encletxa' i una 'mena de jonc'.21 Qualsevol deis dos significats és apli-
cable en toponimia. Com a nom de lloc s'hauria partit del nom d'unitat hilàla

21. Reinhart D O Z Y , Supplément..., vol. i, p. 388.

FIRELLA

que si, en el topònim d'Urgell, canvià la terminado / en la catalana //, el ma-

teix deu haver passat en el nom mallorquí; però aquí hi ha hagut, de més
a més, una dissimilació de / en r, com hi ha estât també en el castella alfiler;
sino que la dissimilació en castella hauria afectat la consonant final i en el
nom mallorquí la consonant interna. Això queda confirmât per la grafia
Fillera, de 1253,22 on la dissimilació ha estât en el mateix sentit que en
castella.

FLAMAIRE, sa (Andratx, Mail.)

Paratge de la costa cap al centre-oest del Port d'Andratx, no gaire

lluny de la desembocadura del Torrent d'Andratx (23, h-8-9). Nom viu,
com explica a Coromines el seu informador (1963), perô no recollit pels
estudis toponomàstics, ni registrat en els mapes Despuig, Mascaró, etc. És
ben intéressant com a única supervivència, viva encara, del cat. ant. flumai-
re f., 'corrent d'aigua ample i desbordant', germà sorotàptic de l'it. antic i
clàssic fiumara, fiumana, la historia i origen deis quais ha restât explicada
en el DECat, iv, 60-61 a (i n. 5 i 6). Com explica la monografía de Rosselló
Vaquer i Pujol Bover sobre la historia d'aquella vila (vol. i), els baixos d'a-
quella valí estaven sempre inundáis, d'on vingué aquest nom, i per aixo
Andratx s'hagué de construir bon tros valí amunt, i l'edificació del poblé
del Port és moderna. En el diccionari s'explica també l'origen i sentit del
nom Suluet (s. v.), allí al costat, a la desembocadura actual del torrent, ben
marcat en el Mapa Mascaró. En aquest nom, saluet, hi ha el canvi opo-
sat, d > u, per assimilació, al que s'ha produit en la primera vocal de sd
fhmáird, en aquest per diferenciació de la l velar (com en clatell < clotelly
si mdl kumvé = si molt convé, baldar les campanes, etc.).

FOLLITX

Antics molins en els afores de Ciutat. Segons el Rep. «in cequia de Ca-
net sunt xxxn molendina --- molendinum de Folig supernum, et mol. de
Folig inferius ---». I ja abans, conservant-hi el mot ár. riba 'molí': «Molin
de Follixh de susanum --- reha de Follichi inferius» (134, 41, Quadr. 523).
Mossarabisme evident amb l'acostumat tractament -is > -te. Es pot suposar

22. Pere XAMENA FIOL, Historia de Felanitx, 2 vols. (Palma, Gráfiques Miramar,
1975), p. 34.
 FONT-PELLA

que hi hagué en románic local una barreja deis parónims i quasi sinónims
FULLO 'batan' i FULLARE 'abatanar' amb FOLLIS 'manxa de fargaire', d'on
aquest *FOLLÍS 'en els molins fargaires i bataners'; cf. lo Molí Fóle, vell
molí a St. Jordi del Maestrat, que amb les seves -e i 4- es revela també com
mossarabisme.

FONT-GATA (Son Cervera, Malí. 22, d-5)

Tant per la sintaxi com per raons lexicológiques no podem aparellar-ho

amb les nombroses Fon i del Gat del Principat (en efecte: no hi ha casos
de Font del Gat a Mallorca). Per raons semblants tampoc convencería equi-
parar-lo a noms continentals com Gata de Gorgos, Cabo de Gata (CAPI-
TA pl.), Catarrosa, etc.
Potser FONTEM CAPTAM 'font cercada, trobada, captada' mossárab?

FONT-PELLA (Sant Lloren? des Cardassar, Malí. 21, h-10)

Possessió próxima ais Colls d'Artá. És evident que no cal pensar en

l'árab, i com a nom catalá no s'explica; potser és un nom mossárab pro-
vinent de FONTEM PETREAM > Font Peira, sentit com Font Peila a causa
de la r morisca ( = /) i convertit en Font-Pella. Aixó, pels repobladors Cata-
lans. El terreny és pedregós i s'estén a migdia del Puig de ses Esquerdes,
molt rocós i trencat.
Per altra part, com que ni a sa Fontpella ni a sa Fontpelleta, no s'hi
veuen fonts, fet que no hem de perdre de vista, i en canvi hi ha un pou
immediat, també marcat en el Mapa Mascaré, ens preguntem si no pot ve-
nir de sa *Fontpuella, amb un diminutiu pouella de pou. Ni morfológica-
ment ni fonéticament aquesta derivació és clara ni sembla gaire probable.
Pero ho seria més si la modificavem en PUTEUS PETREUS (admetent p- > /-
com en Formentor i Formentera, E.T.C. n , 231, i n afegida per etimologia
popular), o en FONTEM PUTEALE (putealis adj. en Lucreci, Ovidi i Colu-
mella) 'fonteta a manera de pou', admetent que havent donat aixó, en mos-
sárab, *Fonpozela, fos catalanitzat en Fonpuella, amb la u eliminada per
absorció en la p i dissimilació de les altres tres labials del nom.
FONTETA

FONTETA, sa (Bunyola, Mall. 9, f-5)

N'hi ha moites mes a Mallorca. Recordem, perô, que el nom dels vuit
pobles castellans i gallees Fontecha, Fonteita (prov. Àlaba, Lleó, Oviedo,
Lugo, etc.) i, potser, el de Fonteta del Baix Empordà, vénen de FONTEM
TECTAM 'font coberta', fet provat pels documents antics, i aixô pot ésser
també Porigen de part de les mallorquines.

FONTXICA (Pollença, Mail. 2, f-6)

Nom d'una petita propietat rustica, molt antiga, a ponent del Puig de
Llanaira i no massa enfora del Torrent de Sant Jordi, que figura en el Uibre
del Rep. (f. 5v, Busquets 720) amb la forma benigotmar font xica.
El fet de ser anomenada sense article fonsîkè, indica un nom antic, se-
gurament de data mossàrab, perquè si fos l'adjectiu català xic, menys vivaç
a les Illes que al continent, hauria d'ésser una creacio relativament moder-
na i aniria proveït d'article. En canvi, és normal xic, xica, com a forma
mossàrab del llati siccus 'sec, seca'. Ës clar que la i breu mantinguda com
a i, i el canvi de s en x, no necessiten justificacio, provenint del mossàrab,
el nom present. Cf. -Xica, Bini-.

FORADA (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Té tot Paire d'un nom mossàrab. En tot cas pre-català, per més que
estructuralment podria ésser aràbic, però no és probable perquè la rei frt
és poc important, i résultat factici d'una barreja d'idees heterogènies es-
cassament relacionables amb un nom de lloc eivissenc: furata «petite mon-
naie»; i les altres coses són manlleus del romànic: forât 'sés', farrat 'rovell'
evident dérivât de ferro (DOZY, II, 225 B). La cosa lògica, doncs, és creure
que és d'herèneia moss. (part, de FORARE significant foradada) o bé pl. n. de
FORATUM. El mapa 1:25.000 marca una masia d'aquest nom a la quadricula
500X 1037 (que l'informant em deia que no és Can Furada, sino Furada);
però a l'altre extrem del terme, 7 km més a PO, vora la mar, hi posa sa
Foradada i Penya Foradada.
 FORLÀRITX

-FORANI, Bini- (Bunyola, Mail. 8W, g-9)

Rebutgem incondicionalment l'etimologia del llibret d'Asín, que sigui
un «nombre de familia» compost amb el pronom fûlân. Ës ja una idea es-
trambótica que a una familia li donessin com a nom propi 'els filis de tal
...', deixant el sentit en suspens, sense arribar, en absolut, a dir res (fuïân
sai 'tal cosa', etc.); i fonèticament impossible: la -/- no s'hauria pogut can-
viar en -r- en aquest pronom ben conegut de moros i cristians (cf. castellà
fulano, port, fuâo) que d'altra banda en àrab no és designado d'una perso-
na concreta si bé no anomenada, sino mer adjectiu pronominai, rigorós
équivalent del valor abstracte del nostre tal.
Endemés, tampoc s'explicaria la -i (al genitiu, de l'àrab mahomètic,
fulani, estava emmudida i oblidada ja en l'àrab viu, des d'uns segles abans
del primer desembarc musulmà a Mallorca). Es tracta de l'ètnic haurànì
'pertanyent al Hauran', el conegut país al Sud de Siria, registrai també com
a nom propi per Euting a l'Arabia Central; i per Hess, dels beduïns «Ote-
bi» i «Enizi» (p. 20a). És sabut que l'hispano-àrab reculava sistemàticament
l'accent en tots els mots en -î sempre que la sitiaba anterior fos llarga.

FORCA
Nom d'una vénda a la part central de Pilla d'Eivissa. S'ha proposât,
raonablement, adoptar aquest veli i arrelat topònim, com a determinatiu
del nom de la parròquia de St. Rafel: Sani Rafel de Forca. De l'evident eti-
mologia romànica del mot, ja no cal parlar-ne.

FORLÀRITX (Mail.;
Nom d'una alqueria citada i documentada l'any 1230. 23

Altre nom mossàrab en -àritx provinent de segur d'un coHectiu de nom

de plantes; que podria èsser, simplement, FLORALES 'camps de flors, camps
jflorits'.
Ens recorda fortament aquest nom el d'una alquería Beni-Flurrulatx del
terme d'Artà del segle. XIII. 24

És possible que els dos noms siguin alterado un de l'altre; o bé que

23. Fontes Rerum Balearium (FRB), voi. i, p. 43,
24. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Artà en el siglo XIII..., p. 53.
FORLÀRITX

tenguin una arrel comuna amb terminacions diferents. En el cas de Beni-

Flurrulatx pensem en FLORULAS 'floretes' i terminacio com la de Crestatx
CASTRAS, Vortinatx (SPORTINAS), etc.; o bé, si Béni- és 'penya', potser PIN-
NAS FLORÏDAS. Perô en rigor també podria tenir ètimon idèntic al de For-
làritx: PINNAS FLORALES (com 'roques clapejades de florida'), més que més
si n'hi hagué variant -ALAS per influència de (PINN)AS.

FORMA (Mao, Men. 11, g-12)

Nom de eine alqueries: Forma Veli, F. Nou, Formateil, Formet Veli

i F. Nou; i de dos accidents geogràfics: Caparrot de Forma i Enderrossall
de Forma.
A. Ramis 25 documenta Forma en el segle xiv.
Ês molt natural admetre que vingui del llati FORMA amb el significat
de tàpia. En llati això justament es deia FORMA, o bé PARIETES FORMA-
CEAE. Seria nom mossàrab: en el Caparrot de Forma hi ha una gran mura-
Ila megalitica que aïlla aquell cap de terra ferma.
Però potser és més convincent admetre que ve de l'àrab ht^rma «hon-
neur, respect» (DOZY, Suppl., i, 2 7 8 . 2 0 ) , «Privilegium» (Gloss. de Leyden),
«insignias de onrra, de nobleza, de vencimiento» PAlc.; «asyle» (Dombay,
Humbert), «femme respectable» (Rosegarten); i sentit gramaticalitzat en
RMa. Anàlogament Honor mall, possessio gran i antiga en terme de Bu-
nyola (9, g-1).

FORMENTERA, FORMENTOR

Podem limitar-nos a remetre a l'estudi de Coromines en E. T. C., n ,

229-232.

-FORMIGA, Beni- (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa)

El nom d'aquesta antiga alquería ve recordada avui pels de Torrent de

Beniformiga i Pont de Beniformiga, més conegut per Pont d'en Taltevuit.
A certs indrets d'aquest torrent trobam barbacanes i cocons, alguns allar-
gassats cap a un costat.

25. Joan RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).

 -FORMIGA

En el Memoriale Divisionís diu que B, parteix, per la part Oest, amb

26

Benissàmid, més enllà de l'alqueria Tatasta, seguint Faiguavés; i puja a d'al-

tres alqueries (Alboalil, etc.). En la llista d'alqueries, entre les del Xarc, hi
lia la Caria Formiga (núm. 19 segons Mari Cardona; línia 71, segons Coro-
mines) i va entre la Caria Tatasta i la Caria Dolagíar. Amb referència a un
document de 1433 diu que per la banda E. el limit és les alqueries de
27

Beniformiga i de Benitasta, i cap al S. d'aquesta hi ha l'alqueria de Fruitera.

En resum, tenim tres formes del nom:
1) Bella Formiga, l'any 1235.
2) Beniformiga, l'any 1433, i posteriorment es parla del torrent de
Beniformiga i del Pont de Beniformiga.
3) Formiga el 1235 i en documentado posterior (fins i tot avui hi ha
un Hoc anomenat Can Formiga, si bé no tenim ben comprovai que siguin
llocs idèntics.
Si prenem per base la forma 2, l'element Beni- podria orientar-nos cap
a dues coses:
I) Que Formiga sigui un nom de tribu sarra'ina: bereber?, aràbic? Ja
se sap que de bereber n'hi ha molt poc, d'aràbic no en té fesomia: son qua-
tre consonants. En la llista de noms de persona algerians no n'hi ha cap
que s'assembli a Formiga.
II) Que Formiga sigui un element romànic. Si per alla hi ha penyes
amb cofurnes, coves o qualsevol cavitat (p. ex. les barbacanes i cocons que
hem vist en indrets d'aqueix torrent) es podria tractar del mot llati FOR-
NAX, que pròpiament significa un forat gran per coure-hi (fornals, fornas-
sos, etc.). A Eivissa mateix tenim es Fornas, mas i vértex de triangulado
(410 m alt.) a uns 6 o 7 km de Beniformiga. La combinado en total, en
l'element primer del trilema, seria VALLIS FORNACUM 'vail dels fornaces';
en l'element segon del trilema seria PINNA FORNACUM; i, en tots dos casos,
Formiga seria abreujament de les dues formes del nom. Explicado fonètica
de l'element FORNACUM: en virtut de la imela granadina es tornava fornìk
(o fornìka, nom d'unitat).
El canvi de fornica en formiga seria cosa del català; on forniga és vul-
garisme rebutjat com a dialectal.
D'altra banda no oblidem PARIETES FORMACEAE 'tapies', llatí classic,
que Plini i altres romans observaven com típiques d'Hispània. El canvi de
PINNA en Beni- és un fet adotzenat dins la toponimia balear i valenciana, el
canvi de VALLIS en Bella- també és natural com un fenomen d'arabització,
cf. l'andalús Vélez, provinent de VALLES. Pot ser que sigui preferible el nú-

26. Joan M A R Í C A R D O N A , liles Pitiüses, vol. I: La conquista catalana de 1235 (Inst.

Estudis Eivissencs, 1976), p. 47.
27. Arxiu Historie de la Pavordía d'Eivissa (AHPE), V. 61, 29r.

íi.
-FORMIGA

mero 1 o que sigui preferible el número 2. El primer és el que tenim do-

cumentat abans i el segon també podría ser, com també podría ser que
Bella- hagi estat substituit per Beni- en el moment en qué els Benis eren
innombrables.

FORNALUTX, veg. Coromines, DECat, i, 4 9 5 b

FORNARI, Son (sa Pobla, Malí. 11, b-6)

Possessió de les marjals de sa Pobla, afrontant amb el torrent de Muro,,

anomenat de Vinagrella un poc mes amunt. En el Pia de Ciutat hi ha Son
Fornaris (en plural). Prop de Son Fornari trobam també Can Fornati. Al-
guna d'aquestes tres localitats podría coincidir amb l'alqueria Fornarich,
doc. l'any 1240.28 És un altre nom mossàrab en el quai s'ha produit l'eli-
minació del -tx, igual que en Moscati i en Caimari. Aquí l'etimologia és un
dérivât de FURNUM 'forn', sigui un dérivât FURNARIIS en ablatiu-locatiu,
contret en -ARÏS, O bé un coHectiu FURNARES. A Mallorca hi ha el llinatge
Fornaris. I cf. el segiient.

FORNARIS, (Palma, Mail. 25, e-10)

Possessió situada entre el torrent de Bàrbara, el carni Salari i el carni

veli de Sineu. A l'illa de Menorca també trobam un Son Fornaris al terme
de Ciutadella (1, g-6), i en el de Mao hi ha l'Estància d'en Fornaris, que
l'informador de Coromines a Favàritx va anomenar entre els noms de Hoc
de Favàritx.
Les aparences són que es tractarà d'un antropònim que hagi donat lloc
a très topònims. No obstant, un nom Fornaris sigui com antropònim (cog-
nom, etc.), sigui com a topònim, és absolutament desconegut en el territori
continental de la llengua. Tampoc és frequent com a llinatge a les Balears;
d'altra banda tampoc se li veu cap arrel en altres dominis lingiiistics ro-
mànics.
Aquestes constatacions negatives poden donar peu a la sospita que eri

28. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, luca i Selva en el segle X I I I (Palma de Mallorca

1978, en ciclostil), p. 78.
 -FUNNINA

tots o en part d'aquests tres noms es tracta d'un topònim, al quai s'ha
afegit secundàriament la partícula Son, i que aquest topònim sigui d'etimo-
logia mossàrab, com ens encoratja a creure-ho la seva terminado -arts. Es
tractaria del col-lectiu plural del mot forn, llati FURNUS, que en forma pura-
ment catalana apareix, en altres llocs del territori de la llengua, i a les ma-
teixes Balears, com a Fornàs, o de l'alternativa que hem suggerii per a Son
Fornari. El topònim, en efecte, el tenim ara concretai en l'alqueria Fornà-
rich que En Rosselló V. documenta a la zona Inca-Selva el 1240 (supra).

FRUITERA

Nom d'una vénda a la part central de l'illa d'Eivissa. Nom que consta
des d'antic (veg., entre altres, la cita que s. v. F or miga hem donat d'un do-
cument de 1433). S'ha proposât amb gran raó adoptar aquest veil i arrelat
topônim, com a determinatiu del nom de la parroquia de Sta. Gertrudis:
Santa Gertrudis de Fruitera. De l'evident etimologia románica del mot, ja
no cal parlar-ne.

-FUNNINA, Beni- (Manacor, Malí.)

Alquería doc. l'any 1233, que apareix escrit també amb una sola «. 23
Hi ha innegables agafadors per suposar un origen románic: el 11. FUNDUS, el
verb fonyar, el gallego-port. joña 'espuma', d'origen germánic, 30 el cat. joña
FUNDA. 31 O, millor fonéticament, FÜNIS 'corda' o FÜNUS 'enterrament'. Ád-
huc es podria pensar que (havent-hi hagut sepulcres allá prop?) vingués de
PINNA FUNERARIA: d'on, *Fonneira, -nín amb dissimilació i assimilació; cosa
possible des del punt de vista historie i arqueológic, si bé més atrevida lin-
güísticament. Per altra banda és possible trobar-li una connexió amb el lé-
xic arábic. I l'estructura de l'element funnina no deixaria de facilitar-ho. La
reí fann és vivíssima en árab en un sentit general de 'disposar, distribuir',
no solament elássie sino també vulgar, 32 per exemple fanna, en plural funün

29. FRB, vol. II, pp. 2 i 277; i Ramón ROSSELLÓ VAQUER i Rafael FERRER MASSA-
NET, Historia de Manacor segle XIII (Palma de Mallorca, Gráfiques Miramar, 1977),
vol. i, p. 90.
30. Vid. Joan COROMINES, Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico
(DECH), vols. I-VI (A-V), el v m i últim (Z i índexs, en premsa).
31. Vid. Joan COROMINES, Diccionari etimolbgic i complementan de la llengua cata-
lana (DECat) (Barcelona, Curial, 1 9 8 0 - 1 9 8 7 , vols. I-vii; el v m (SOR-VA) i el IX i últim
(V, X, Z), ja impresos).
32. Reinhart D O Z Y , Supplément..., vol. n , pp. 282-283.
-FUNNINA

que Pedro de Alcalá tradueíx «artículo, partecilla»; com que -in es el sufix
de plural mes corrent en àrab es pot fins i tôt imaginar, en l'àrab corrupte
deis moriscos, un *funnin, per compromis entre aixô i el plural genuí.

-FURACA, Bini- (Felanitx, Mail.)

Alquería doc. l'any 1264, que apareix en la forma Benifforaca, l'any
1269. També aquí hi ha aparences romàniques, en relació amb el lleonès
33

i gallego-portugués foraco 'forat'; però l'estructura de Foraca permet per-

34

fectament pensar en un nom de persona aràbic. És increíble que hi hagi

cap relació etim. amb Bini-Forani (veg. s. v.). Però cf. els noms de persona
algerians Harwâq i Harrâq (Gouv. Gen. 185b, 186a). Si poguéssim com-
provar que la grafia amb -r- simple no consta més que en fonts escrites, i
suposar, dones, que s'ha pronunciat amb rr, no tindríem escrúpol a partir
d'un nom de persona semblant al segon, de la ben coneguda arrel hrq 'in-
cendiar'; cf., per exemple, hurrâq 'manyoc de draps usât per calar foc'
(Dozy, Sup. i, 214a): Beni-hurrâq 'els del hurraq, els incendiaris'.

33. Ramon ROSSELLÔ VAQUER, Felanitx a la segona part del segle XIII (Felanitx,
Ed. Ramon Llull, 1973), pp. 11 i 13.
34. Vid. DECH de Coromines-Pascual a l'article Horadar, i al DECat, article Bora.
 G
GABUZOLA, Corral de (Sant Llorenç des Cardassar, Mail. 30, e-9)
Sembla que és el mateix nom que Mascará va obtenir en la forma na
Britzola, nom d'un sementer devora s'Illot (cf. Labritja).
Podría ésser un représentant mossàrab del llatí CAVEOLA > (francés
geôle, català cajola, base kaiola; cf. DECH, s. v. jaula)-, evolució fonética
1

anómala, la de CAVEOLA en Gabitzola, perô no pas inconcebible en mos-

sàrab, car almenys fóra fàcil que passés a gabiyola catalanitzat en -bitjola.
No s'hi veu gaire relació amb un gabitzada del Dicc. Amengual (DECat, iv,
428£7).

-GAFULL, Bini- (Ciutadella, Men. 1, f-10)

Nom post-antroponímic arábic. El llibret d'Asín cita un «Benigafull, ba-
rrio prov. Castellón»; no figura en les enquestes de Coromines ni en el Dicc.
Postal de 1942; deu haver-hi error o confusió, sigui amb el Binigafull de
Menorca, o amb un Benigafull alquería que, segons SSivera, també tenia el
nom d'Alcúdia, i pertanyia a Pardines, adquirida per G. de Noguera, el
2

1331. Tots dos poden venir de gaffül NP registrat per Gouv. Gen. Alg.
(154b), de la mateixa arrel que els adj. gufl. i magfül «imbécile, lourdaud»
(DOZY, Sup., II, 219).

1. Vid. Gabia a Joan COROMINES, Diccionari etimolbgic i complementan de la lien-

gua catalana (DECat) (Barcelona, Curial, 1980-1987, vols. i-vn).
2. Veg. J. B. ENSENYAT, «Baronia», i, 235, any 1341; ROSSELLÓ VAQUER, «Calviá»,
20, any 1283; POVEDA, FRB, RA, 109.
GAL AMOR

En el Llibre del Rep. (f. 7r, Busquets 722) trobam una alquería beniga-
ful com una de les del terme de Sixneu (Sineu), i al f. 9v (Busquets 726)
trobam un Rahal benigaful xica l(e)zagera [ < àr. lì s-sagira 'per a la Me-
nor'] també dins el terme de Sineu.

GALAMOR, Prat de (Arta, Malí. 22, c-5)

Coromines sentí pronunciar es prad gelémó, entre So na Sopa i les Co-

ves Ginardes, molt prop del tram superior del torrent de Canyamel, a Pal-
tura del Gorg des Baladre.
Podría tractar-se del llatí CLAMORE que va designar, amb molta docu-
mentado del període comtal, un corrent d'aigua que en pot portar molta.
Nom que es troba en documents a moltes parts del Principat i que ha que-
dat fins avui com a nom propi d'alguns d'aquests a la zona de Lleida: la
Clamor d'Almacelles, la Clamor de Sucs i algún altre. Seria, dones, PRATUM
DE CLAMORE, referint-se a Pesmentat torrent i gorg; havent passat a través
de la pronuncia arábiga es convertia naturalment en Galamor.
Com a alternativa no veiem més que la vaga possibilitat que es tractás
de PRATUM CANNABORUM 'prat deis cánems', amb dissimilació de la n, da-
vant la mateixa m que ha aparegut en el catalá canem, pero amb el cas ex-
traordinari d'un genitiu llatí en -ORUM.

GALATZÓ (Calvià, Mail. 24, b-4)

Nom d'un gran i famós puig (1.025 m alt.), una alquería no menys fa-
mosa, un torrent i una moleta. El nom de la possessió, Galatzó, i del Puig
de Galatzó, consten ja igual, almenys des del Mapa Despuig (publicat el
1784).
A tots ens ha intrigat l'origen d'aquest nom d'aspecte tan singular i
eminent com el puig mateix. És un nom que no té paraHel en la toponimia
continental; la seva estructura difícilment pot permetre derivar-lo de l'àrab,
ni admetent que hi hagués una reí quadrilítera g-l-z-n (o q-l-z-n o amb -r),
que no existeixen. L'estructura sillàbica no permetria una vocal davant tz,
segons la morfologia arábiga: fins suposant que la n fos un sufix, és com-
pletament impossible en aquell sistema una estructura galatz-. No essent ca-
 GALATZÓ
talà ni aràbic hem de creure que vingui del llenguatge mallorquí anterior
a l'ocupació musulmana. Per damunt de tot ens crida l'atenció la consonant
composta tz, que tampoc lliga gaire amb un origen català ni amb un origen
aràbic.
El veïnatge d'una zona plena de fonts i aigiies crida també l'atenció,
sobretot en l'extensió de territori immédiat al cim, la quai porta des d'an-
tic el nom de ses Fonts. El fet que el Mapa Despuig registri ses Fonts, i
amb categoria de possessió, acaba de posar de relleu la importancia d'aquest
indret: avui sa Boal de ses Fonts, junt amb moites assenyalades en el Mapa
Mascaré, al mateix nivell i, costers avall, fins a Son Fortuny. Majorment es-
sent una extensió ampia de fonts i fontanelles; com les que han donat nom
al Puig de ses Fontanelles, en l'immédiat massís de s'Esclop; o com Rafal
de l'Aigua, que formava part de Palqueria Gotmar, immediata a la posses-
sió de Galatzó, establida l'any 1232. 2bis

És, dones, temptador, de cercar en el nom Galatzó un compost de la

paraula AQUA; i, com que és un territori extens, hi podríem veure la reí lla-
tina LAT-. Seria, dones, un cas comparable al del nom d'Igualada AQUA
LATA, i fins el de Gualba AQUA ALBA, i el de Guaita AQUA ALTA. La forma
concreta del segon component podría èsser l'abstracte LATIÓ, -ONIS; el sen-
tit exacte seria 'extensió d'aigües'; o bé el comparatiu LATIOREM 'mes am-
pia, bastant ampia'. No se'ns digui que un comparatiu sintètic sigui inver-
semblant en la toponimia medieval; recordem-nos que aquesta mena de
comparatius encara es mostren plens de vida en el llenguatge deis troba-
dors clàssics: B. de Born, Raimbau d'Aurenga, Pere Cardenal, etc. Encara
el mateix Ramon Llull usa alguns d'aquests comparatius: forçor, i el ma-
teix català comú en manté quatre: pitjor, millor, menor i major. El detall de
l'evolució fonètica seria AQUA LATIORE > *Agalatzor, i la a inicial deixada
de banda igual que en Igualada, Gualba, etc. Si fos AQUA LATIONEM hauria
donat *Agalatzon.
És difícil decidir-se entre les dues variants de l'explicació, totes dues
ben possibles. Potser la primera. Podem admetre que en mossàrab es man-
tingués qualsevol de les dues formes amb la consonant final i que la seva
desaparició sigui deguda a la catalanització o a l'arabització. L'existència de
duplicats com Gualter/Galter, Gardilans/Guardiolans demostra la versem-
blança que -QUA- es réduis a ga-. Aquesta hipótesi té l'avantatge d'explicar-
nos d'una manera molt natural aquest so de tz, que aquí crida tant l'aten-
ció pel fet d'estar entre vocals (per a d'altres testimonis balears d'aquest
tractament -tz-, veg. Alputze, Gabitzola i DECat, iv, 286M-22). En un

2 bis. Ramon ROSSELLÓ VAQUER i Jaume ROVER PUJOL, Historia d'Andratx, vol. I:
Segles XIII i XIV (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978), p. 124.
GALATZÓ
nom balear d'evident explicado mossárab, i de formado ben paraHela, Ca-
dolxf Aquadolx (veg. aquell), tenim la mateixa reducdó de la inicial i tam-
bé amb desaparició de la y de AQUA. La Q- és possible que avui fos G si el
nom s'hagués conservat.
Havíem pensat en altres camins etimológics. En abstracte concebríem
un compost arábic, amb Fárdele al mig; pero ni gal ni tzun tenen cap expli-
cado en el léxic arábic. També havíem pensat si podia haver-hi una relació
amb el nom de Galilea, llogaret bastant próxim a la nostra localitat. ¿Po-
dría ésser un derivat *GALILEONE? L'evolució fonética fóra bastant mes
difícil de justificar; i, per altra part, la base en si és inversemblant, per-
qué hem de suposar que Galilea és un nom de recordanga piadosa aplicat
a aquest lloc després de la Conquesta; i la complicada evolució fonética que
postularíem exigiria que s'hagués creat molt abans de l'arabitzaeió.

GALDENT (Llucmajor, Malí. 34, d-9)

Nom d'una antiga alquería i d'un puig (420 m. d'altura). Al Ilibre del
Kepartiment (f. 15r, Busquéis 734) figura com a Alquería algaudence, i en
el còdex ACA, Alcharia Algaudens. De tota manera mossárab i deu conte-
nir el nom de persona llatí GAUDENTIUS. Potser AGER GAUDENTII 'terres de
Gaudenci'. Si no tenim rastre de la g d'AGER, tant pot ésser porqué es vagi
diluir en la posició prepalatal, com per haplologia, résultant *Argaudens i
Algaudenç la forma antiga; al- s'haurà éliminât confosa amb l'article. Els
genitius en -u es reduïen a -! en llatí vulgar arcaic, de manera que la base
fonètica també podria ésser GAUDENTI. NO sembla possible que sigui ger-
mànic: veg. DECat, iv, 281*33-35; EntreDL, n, 225.

GANDUF, Cala (a l'illa de Cabrera, 46, e-6)

És al mig de la costa Nord, i la més gran i més fonda de lilla. Nom ja
consignât en el Mapa Despuig, en la forma Puerto Ganduf. També Coromi-
nes va sentir-ho igual que Despuig i que Mascaré, pronunciai pels seus dos
informants (un veli pescador de Felanitx, i un experimentat i popular nave-
gant de Palma, d'edat empesa), gandúf, més precisament «a cala 'N Gan-
duf». En el Derrotero de Tofiño de San Miguel, una mica posterior al Des-
puig (p. 215), trobem, però, una variant de seductora aparença: Cala Gan-
 GANDUF

dulf, amb l'oportuna explicado que es on desembarcaren els «moros» en el

raid que hi feren l'any 1583, per apoderar-se de î'illa.
Car verament això té l'aire d'un nom de persona germànic. Precisament
el langobard G A N D U L F , d'on prové Pitalià Castel-Gandolfo. Fòrstemann
{Alidt. N-B., col. 595) n'aplega quatre testimonis en fonts germaniques de
provinença sobretot italiana (alguna no tan clara, potser mes nòrdica, de
cap ais Alps), per mes que no és ben ciar que vingui de Parrei germ. GANDI-
(poc freqüent, i no de la fecunda WALD-). ¿Existiría també en Mengua gòti-
ca, i seria herencia d'algun baro visigòt? Ben hipotètic tot, en aquesta últi-
ma suposició, i ben poc versemblant tractant-se d'una illeta sempre deserta.
En general no ens podem erapassar que un nom langobard hagi anat a pa-
rar a les Ules, i a Cabrera menys que enlloc. Manlleu italià, tampoc tenim
cap base per creure-l'hi; i en tot cas, llavors, hauria d'ésser amb o, no pas
amb ». Argument que tanca de cop. En fi la variant de Tofiño, isolada, no
tenim rao objectiva per creure-la tan autèntica com les al tres unánimes.
Es tracta d'un miratge etimologie, que convé denunciar, per evitar la
formado de üegendes. Coromines creu segur que és un nom de persona sí,
però de provinença africana, segons la seva estructura. Entre els noms de
persona algerians, coHeccionats per la llista del Gouv. Gen. Alg., se'n tro-
ben bastants com Gàndâz (amb g oclusiva —el qaj de tres punts—, que
per si sola denuncia Torigen bereber, no aràbic), o com Qânnûs o Qannug.
El canvi de nn en nd, fora tan versemblant com el de q en g. Amb tot això,
sentim que «ja ens cremem» (que anem a frec de la solució).
Però tant en el detali fonètic, com des del punt de vista de la documen-
tado arabística, anirem més a la segura si preferirà un altre NP documentât
en la font algeriana: hannûf (com masculí, i el femení corresponent h'ànnû-
fa). Car això pertany a una arrel arábiga coneguda, per més que no de les
copioses, la de hânif «fier, qui porte le nez haut» (Belot), La base més con-
creta es deu trobar, però, en un mot de la mateixa arrel: hanîfa «manteau
de poil ou de laine de chèvre», del quai es va assenyaiar alguna descendèn-
cia en el trésor dels manlleus hispànics medievals (DOZY-ENGELMANN, Glos-
sari, 263). Dozy (SuppL, I, 409) creu probable que en el fons sigui près del
bereber,
El NP fyannâf segons les normes estructuráis aràbigues, pogué esser,
dones, 'aquell de la hanîfa, el del manteîl de peli de cabra'. D'aqui a Ganduf
podem dir que el pas és quasi del tot normal, segons les normes fonètiques
observadas en els arabismes, car almenys és ben corrent que h- es torni g-
(si no esdevé /-), i nn es troba diferenciat en nd, per l'esforç d'acceptar una
geminada nn, estranya als sons corrents de la llengua (recordem pîndola,
colonda, -ondeîl, etc.).
Si aquest nom, que podem qualificar de turco-bereber, és més o menys
versemblant que fou deixat allí per la banda del desembarc de 1583, ho
-GARBA

dirán els historiadors; els lingüistes en tôt cas troben convincent la filiado:
çar si no foren ells, Phi deixarien altres marins moros. La l del Gandulf de
Tofiño deu ser fruit de la fantasia d'algun mari o cartôgraf italià (deis qnals
aquell sabia més que no pas deis bons mallorquins).

-GARBA, Bini- (Ciutadella, Men. 5, a-11)

Altres diuen Malagarba. Hi ha una disjuntiva:

1 . a Dins Malagarba hi ha un roquissar que podría haver donat origen
al nom, suposant que primitivament fos PINNA CALVA 'penya pelada'. Aquest
nom, passant per la pronuncia deis sarra'ins, hauria donat bena-garba-, i, en-
tes com a bona garba, ho haurien substitui't antifrásticament per mala-garba.
2. a Podria ésser un nom de to pessimista donat peí pagés, insinuant
així que és un lloc poc fértil on no es culi més que alguna mala garba. Al-
tres pagesos o propietaris, menys pessimistes, substituirien aquest nom de
mal averany per Bonagarba, i Binigarba, influenciats pels nombrosos Binis
que existeixen a Menorca.

GARONDA (Llucmajor, Malí. 39, f-1)

Ja documentada el 1346 per BFont Obrador («Hist. Llucmajor», i,

187); pero Goronda segons Quadrado (Llibre del Rep.) i Poveda, a. 1232
(FRB, ni, 10).
Nom antiquíssim. El nom cèltic del riu Garona és Garumna. Si amb
aixó es relaciona el nom de Girona, en llatí GERUNDA, és completament in-
cert, i encara és més incert que el seu ètimon sigui «ibèric». S'ha afirmat
amb tant o més fonament que és simplement un nom llatí arcaic o d'una
altra llengua indoeuropea, que significàs '(la ciutat) a governar, que ha d'és-
ser governada'.
Girona a part, es podria conjecturar que el grup consonàntic MN del nom
cèltic aparegui en el mallorquí com -nd-, per diferenciació entre les dues
nasals (n'hi ha altres casos comparables). Tinguem en compte que encara
que els détails de la formado del nom cèltic Garumna no están definitiva-
ment establerts, de tota manera és segur que tenia MN, cosa que coincideix
amb la terminació de participi indoeuropeu -OMËNA. Indoeuropeu dones,
amb seguretat; si bé que siguin noms reaiment cèltics, i no sorotàptics, ja
és molt menys segur.
 -GEMOR

GASÍ, Cas (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Dos quilòmetres a l'È de Sant Antoni, mig quilòmetre al N de la carre-

tera de Sant Antoni a la Vila. Sembla que es pot identificar amb el Raffai
Algazi (núm. 173 del Memoriale Divisionis). Segurament l'àrab comú hazin
'trist, malaurat' (Dozy, i, 282 A; Belot, 115 B).

-GAUS, Bini- (es Migjorn Gran, Men. 6, g-11)

Nom de dues alqueries, un barrane i un accident de la costa: Binigaus

Veli, B. Nou; barrane de B. i ses Herbes de B.
En el barrane hi ha nombroses coves: Cova des Coloms, Cova Polida,
Cau Vermeil, Cau Blanc. Mossarabisme. PINNA IPSOS CAVOS 'Penya dels
caus'. Cf. -Cous, Bini-,

-GEMOR, Bini- (Alaior, Men. 11, b-7)

Antoni Ramis3 la doc. l'any 1474 com a Alcharia Binijamor, alias lo

JJoch den Morell.
Sembla nom format de l'àrab Beni- i un nom de persona G'àmmur, que
Coromines creu recordar com existent en àrab (cf. gàmur 'capiteli, sumitas'
RMa., Dozy i, 212; gamàr «assemblée de gens», Belot 189). A Algèria4
consta com a nom de dona Djemmoura.
D'altra banda n'hi ha altres de la mateixa familia, no representada entre
els beduins pero sí en la llista algeriana (Djemmari, Djemra, Djemui).
La grafia correcta d'aquesta alquería podría èsser, dones, Binigemor.
Vull fer notar la data primerenca en què hi dona Ramis el nom de
Lloch que ha vengut a substituir els d'alqueria i possessió després, dins el
llenguatge colloquial menorquí.
Orfila 5 a més de Binijamó, anota B. Gran.
Però, vist que aquest nom es pronuncia biniidmó sense -r (com ell ho
va sentir) i així ho grafiava ja Orfila, Coromines planteja la possibilitat, que

3. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Mao, Imp. P. A.

Serra, 1826-1838), fase, iv (1829), p. 50.
4. Gouv. Gral. Alg., 1891, p. 131.
5. Mateu O R F I L A , Nòmina de les possessions de Menorca en lo any 1272, dins Jaime
FERRER A L E D O , Menorca: su población rural (Maó, Ateneu Científic, Literari i Artistic,
1948), p. 165.
-GEMOR

fins li sembla probable, que Bini- hi sigui postís, i que es tracti de la super-
vivència del nom proto-balear IAMO(N), que ens consta com a menor qui, si
bé no localitzat precisament, pels geògrafs de l'Antiguitat. La Insula Minor y
ja digué Piini ( m , 78) té com a civitates, lamon, Sanisera (veg. Sanitja) i
Magon (> Mao). Pomponi Mela (n, 124) diu que en la «Minor» hi ha els
«Castells» de lamo i Mago. García Bellido (en nota 132 en la seva edició de
Plini) díu que una inscripció romana la cita com «Municipium Flav, lamon-
tanum» (amb -tanus, el conegut sufix d'ètnics hispànics). S'ha dit sovint
que podia ser a Ciutadella, però G. Bellido es guarda d'acceptar-ho, més
aviat mirant-ho com una vaga conjectura («acaso»); potser fundada només
en la vaga i recusable rao que essent modernament Ciutadella l'altre gran
centre de Pilla, en contrast amb Mao, essent aquesta Magon, l'altra hagi
d'esser Ciutadella. «Ex lamonemi civitate --- triginta millia passuum —,
Magonam pervenimus» digue el bisbe menorqui Severus, l'any 418, en una
encíclica (§ ix, Hübner, BSAL, m , 329n.).
I res ens priva de conjecturar que es tracta d'un punt d'aquesta «civitas»
(grup de gent mirada com a cives) la quai s'estengués només per la part cen-
tral de Pilla o des d'Alaior aprt., al llarg del Migjorn, fins a Ciutadella. Fo-
nèticament no hi hauria la més peti ta dificultat; com sigui que ja a la fi del
segle xv la -r era un so evanescent, i al capdavall també podia resultar, si-
gui d'una dissimilació de -N, sigui d'un eco del nom concurrent Morelî
(1474, supra) (o d'influència d'un nom de persona moro com els aHudits).
Quant a l'etimologia última del paleo-menorquí IAMON, Cor. especulava
que vingui d'un mot cèltic ben semblant giamon, que consta com a nom
gàllic del gener o altre mes d'hivern, essent germà del gr. xeifiúv i 11. hiems
'hivern', i els nombrosos NLL gascons i gaHo-romànics (com Gimon{n)e)
que hi va acoblar en BhNfg., 1973, 245-6; però és difícil de creure-hi no
essent tant fred com això el clima de Pilla.
Més probable una mera paronimia. Tampoc sembla que tinguin prou
fonament altres sospites, si bé val més consignar-Ies. En el mateix terme
d'Alaior, però uns set quilòmetres més al NE hi ha un altre «lioc», dit
Bibixabó (7, g-4); l'informant de Coromines confirmà que hi ha binisdbó
i binïsdbunçt diferents de Bini-jamó. En la monografia d'Alaior per Her-
nández Sanz sembla que Binixebo i Bini Jamo figuren separadament, en da-
des de 1820 (p. 263). Fonèticament, en rigor també podría ser que aquí hi
hagi un altre prolongament de IAMON, amb dissimilació de la -M- causada
per l'altra nasal, abans de desaparèixer; i es podria imaginar que aquí tin-
guem, per exemple, PINNA JAMÓN (amb PINNA > Bena), qui sap si com a
nom d'un fort roquer, el castellum que ens documenta P. Mela. Aquí, però,
la x-, i no ;-, ens priva de creure-hi. Més aviat en aquest hi haurà realment
un nom tribal, moro, cf. Gabürii, Cabûb (i fem. Gabûba) i Gabûr noms al-
gerians (Gouv. Gen. Alg., 123); les arrels gbb i gbr son productives en
 GINYENT

àrab, i aquesta ho és molt en l'antroponimia moderna d'Arabia (Hess, 14a),

entre altres Cabur en el Nedjd i a Siria (Hess i Littmann). Més aviat seria
primer Xabor, que figura a Mallorca en el Rep. (entre les alqueries de Lluc-
major, entre Binicomprat i Algaida; V. la cita a Torràlitx), car la rei sbr
és viva en àrab (Belot, 356a) i en l'antroponimia d'Algèria i del Nedjd
(Gouv. Gen. Alg., 96; Hess, 31b).
En conclusici: Bini-gemo (millor grafia que -or) ve probablement del
IAMÓN proto-baleàric; o si es voi els Beni-gemó serien els successors d'a-
quells lamontani de la inscripció romana, havent el Beni- morisc usurpai el
lloc dels -tanì baleo-romans, Mentre que els Binixabó{r) serien realment uns
Beni-Sabur moros de debò.
Menys atractiva és encara la idea que Benejam, nom del conegut llinat-
ge ciutadellenc, tingui res a veure amb l'un ni amb l'altre d'aquests dos
noms, car més aviat sembla venir simplement de ben haja 'aixi tot ens vagi
be', com el generai Benages ve de ben-hages. Tampoc és probable que hi
hagi relació amb el nom del poble Valencia Beneixama, que té s i deu ser
antroponimie.

GERILLÉN, veg. VERT AIENT

GINYENT, es (Alcudia, Malí. 6, c-8).

Petita possessió vora la bifurcació de les carreteres a Palma i a Pollen-

$a. O'it dg ginént per Coromines, pero sembla que hi ha una variant de
pron. local es Guinyent (dissimilació de palatals), que recull el mapa se-
guint AMAlcover en el seu treball toponímic del BDLC, xiv (no en el Mapa
Despuig, car no s'hi deu haver de confondre, Son Xenet, no llunyá), pero
Ginyén en AlcM. No ens desvii l'aspecte románic del nom, car és un ara-
bisme segur, com també ho indiquen ja les formes en qué apareix en el
Rep., «Rahal Algenen» en terme d'Inca (Quadrado, 54), i amb la -n mal
llegida «Rahal Algineu» (82); el mateix Quadrado, en recollir una variant
«R. Algenien» (Conq., 455), ja en suggereix l'étimon en traduir «los huer-
tos» (per cert més exactament que «los jardines», com diu Asín, Contr.,
calcant la trad. dels seus diccs. al francés). Es tracta, en efecte, de ginan,
plural de ginna 'hort', el mateix mot que figura en el compost granadí Gen-
el-arife (> Generalice), i el diminutiu gunáina ha fornit el nom de Juneda
(prop de Lleida). Ha tingut un germá valencia, avui Ginent o Alginent, se-
menter d'un jornal i mig a la partida d'«Aljodar» en terme de Micleta, do-
GOTMAR

cumentada l'any 1616 com Genen, tres fanegades, que Salvà recull en el
seu llibre sobre Callosa d'En Sarria (núm. 98, i, 105).

GOTMAR (Pollença, Mail. 2, d-7; i.una altra de Calvià, que hem citât s. v.
Galatzó), veg. a Ariant
A l'article Ariant hem indicai la ben probable etimologia germànica.
Deu ser el mateix que les dues que registra el Rep. distingint-les amb de-
terminatius, en la forma «Alcheria Benigotmar Almohen» (o sigui 'JB. del
Mohen') i «Alch. Benigotmar Font Xica», totes dues en terme de Pollença
(14, Quadrado 458). Se n'ha donat una especiosa però falsa etimologia be-
reber, identificant-ne el nom amb el dels Gumâra, parcialitat de la tribu
dels Masmûda (DUBLER, Fschr. Jud, 1 9 4 3 , 1 9 5 ; calcada per Oliver Asin,
Al-And., vin, 265). Però Beni-, en la forma antiga del nom, és postis, i com
a màxim es refereix als hereus llunyans del baro Gotmar, segurament visi-
got; com ho demostra la repetida -tm- de les formes antigues i de la moder-
na, i aixi mateix la manca de -a, i el détail fonètic que la â sofri imela en
e en els noms cast. Gomera, représentants vertaders del d'aquella cabila.
Més evident és encara, que no ve de beni "untar com deia Asin (Contr.).

-GUARDA, Bini- (Alaior, Men. 7, f-5)

Nom de dues alqueries: Biniguarda Veli i B. Nou o Sant Llorenç de B.
dalt d'un turó en els Plans d'Alaior, on hi ha nombroses coves, entre elles
les de s'Encantament, on s'han trobat els gravats rupestres més importants
6

de Menorca coneguts fins avui. Cf. Gurdo.

7

Evidemment mossàrab. De PINNA *COVARRA, dérivât de cova 'caverna'

amb el sufix -arra, que té el carácter de terminado de pertanyença. És sabut
que la r doble es converteix en rd en els mots pre-romans, etc., com CIRRUS
> cast, cerda, esquerra que dona 'izquierda', gavarra/gavarda, marrafmar-
dà, etc.
E. Lourie documenta alcheriam de Beniguarda l'any 1289. 8

6. Vid. Francese CAMPS I MERCADAL (Francese d'Albranca), Folklore menorquí (De

la pagesia) (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1918), vol. n, p. 40.
7. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Geografia i historia de Menorca, 5 vols. (Ciutadella,
Cardona Offset i Imp. AHès, 1980-1985), vol. iv, pp. 55-63.
8. Elena LOURIE, La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Alfon-
so III el Liberal, rey de Aragón, dins «Analecta Sacra Tarraconensia», vols, LIII-LIV, pa-
gines 135-186 (Barcelona, Balmesiana, 1983), p. 175.
 GUIAMERÀ

GVBIA, sa (Bunyola, Mail. 17, a-3)

Coromines va sentir sa Gtìbia. En els ports de Caro, entre Beseit i el

Mascà, hi ha també les Gubies-, i Coromines recorda que es tracta, sobretot
alli, d'un congost o d'un indret entre grans penyes, suposant que es pot re-
ferir a les osques i entalls que es fan amb una gubia de fuster i d'altres me-
nestrals.
L'alternativa que es podria oferir seria la forma punxuda del puig. No-
teu que el de Tortosa és plural: les Gubies.

GUIAMERÀ (Llucmajor, Mail. 38, h-12)

Possessió, de la quai es devia desglossar més tard la que ara anomenen

Guiameranet. Consta sovint en el segle xvi, com una de les nombroses pos-
sessions de la familia Sureda-Anglada: F O N T O B R A D O R , Hist, de Llucmajor,
in, 108, 174. Com ja hem dit a l'article Ariani, és un cas bastant clar de
nom personal d'origen germànic, supervivent a la dominació mahometana;
duplicat de la forma més comuna Guimerà (que ha donat l'iHustre llinatge
i el nom d'una important vila de Segarra).
En l'onomàstica germànica és un compost de les dues rels tan produc-
tives WÎGA- i -MARA/MERA. El primer component aviat es contragué en
Wig- i de WIGMERA, -AN, prové la forma Guimerà, però el nom mallorqui
(congelât, per dir-ho aixi, en l'aïllament insular, i sota la terregada islàmi-
ca) en conserva, sense el posterior escurçament de la fonètica teutònica, la
forma més arcaica amb manteniment de la -A-. Fòrstemann el registra en
forma ja provinent de la contracta, com Vimaranus, en la Historia Compos-
tellana (Altdt. NB, 1586), i també en altres représentants d'aquesta arrel,
la -A final etimològica, apareix ja enterbolida en timbres menys plens, com
Wicke-tamnus, Wigo-fred, Wigi-bald, Wige-linda, però en altres de la ma-
teixa rei, emparellada en primer o en segon lloc, es mantenia encara la -A
etimològica: Wiga-rat (segle vin), Regin-wîga, Wigari, etc. (F., col. 1577,
1587, 1576-87).
En les fonts del Principal, Aebischer (AORBB, 1928, tir. a p., p. 35)
només assenyala Guimara en un doc. barcelonès de l'any 997 (J. MAS, N.
Hist. Bi. Bna., iv, 174); junt amb M-Lubke (Altport. PNN, i, 69) i Ch-G.
Cipriani (NP d'or, germ., P. 1900, 17ss.) dona explicacions sobre la singu-
laritat de la flexió feble, que presenta aquest nom, tot citant-ne més formes
antigues documentades a Portugal i a França. En la forma mallorquina s'ha
liquidât la -G- pretònica darrere i (sense eliminar-se la -A-, tal com en va-
-GURDO

riants antigües de LIGARE, cat. ant. i oc. ant. liam, etc.), ajudant-hi certa-
ment l'articulació fortament palatal de la g mallorquína quan va davant a.

-GURDO, Bini- (es Mercadal, Men. 3, i-4)

Citat per Joan Ramis9 com Biniguardó.

Alquería situada a l'altre vessant de la muntanya del Toro, en relació
amb l'altra alquería anomenada Biniguarda (supra).
Seria diminutiu català de Biniguarda? Si és un nom independent podria
ser un antropònim aràbic o bereber.
A Algèria hi ha Gerdû i Gerdûd.10 Tenint en compte la consonant g
oclusiva aquests serán berebers i els noms Werdân i Werda,n femeni, que
deuen èsser aràbics (de la productiva rei wrd, en particular warda 'rosa'),
noms constatais en el Nedjd (Hess), però que ja no coincideixen per la ter-
minació.

9. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó

1815), p. 19.
10. Gouv. Gen. Alg., 166 A.
11. Gouv. Gen. Alg., 314 A.
 H
HONOR (possessio, Bunyola, Mall. 9, g-1)

Vegeu el que en diem s. v. Forma. Potser és calc català de l'àr. húrma.

HORTALUTX (Puigpunyent, Mali. 16, i-2)

Nom d'una caseta habitada amb camps de cultiu, preferentment arbres

fruiters i hortalissa, situada en una petita valí on neix el gran torrent de sa
Riera, a menys d'un quilòmetre al SO de la vila de Puigpunyent.
L'anàlisi lingüística del nom ens orienta en una doble direcció : per una
parí sembla veure-s'hi la paraula romànica bori; i en efecte abunden els
noms en aquell redol, que comencen per bori, com Hort de sa Coma, Hort
des Bosc, Hort d'Avall, Hort de sa Teulera, tots quatre pròxims un de
l'altre.
D'altra banda hi ha una semblanza simétrica amb Fornalutx i Alma-
llutx, però contra totes les aparences aquests dos noms tenen una probable
etimologia arábiga (veg. Coromines, nota sobre Almallutx al DECat) forn-
al-lüg 'forn de la ribera', i Almallutx sembla que és celm al-lüg: encara que
Almallutx no és a la vora de mar domina de lluny la ribera.
En can vi aquí no hi ha ni relació ni vista de la ribera marítima; els
punts mes pròxims on aquesta es podria veure son els cims del puig de
Galatzó, la Mola de Sobremunt o la Serra de Na Burguesa, tots tres, a mes,
ben lluny.
Per altra banda tampoc no hi ha cap paraula arábiga que s'assembli gaire
al comengament hort, la més próxima sería 'ard 'terra'. Tant l'argument
geografie com el lingüístic ens dissuadeixen de relacionar-lo amb el cas de
Fornalutx i Almallutx.
Vegem, dones, si l'altra pista ens condueix a un resultat. Nom mossà-
HORTALUTX

rab relacionat amb el 11. HORTUS, que podría ésser senzillament el diminu-
tiu pl. HORTULOS. Aixó hauria donat, en boca deis mallorquins pre-musul-
mans la forma ortolos. Sentit aixó com a ortulus s'hauria traslladat Paccent
tal com en Cugullutx CUCULLOS, Castellitx CASTELLIS, Costitx COSTIS, Fe-
lanitx (< Fenalitx) FENALES, Calderitx/Calderutx procedents de CALDA-
RIIS/CALDARIOS; igual que en aquests, la s final s'haurá convertit en tx; i
ortulus donant Hortalutx. Com a confirmado de tot aixó tenim la grafia
Ortulug documentada l'any 1284 com a nom de la nostra localitat (R. ROS-
SELLÓ i J. BOVER, Hist. d'Andratx. Segles XIII i XIV, p. 79); id. i OR-
teluig (Ross., Notes hist. de Calviá, 1 9 8 0 , 10; R. FERRER SANCHO, Diario
de Malí., 15-IX-85); i també J . B . Ensenyat (Baronía, i, 2 4 1 ) li diu Hor-
tolutx.
ITRIS, la Mare de Déu d' (Alcudia, Mail. 7, b-6)

El nom recorda l'eivissenc édril, nom d'una planteta a la quai s'ha de-
dicai un article en el DECat, identificant-lo amb el castella antic itria 'fi-
deus', mot d'origen aràbic; això implicaria que la l à'édril és afegida, i que
el mot pot tenir la forma originària itri. En canvi, no hi deu haver relació,
almenys tan directa, amb Biniatria, possessió del mateix terme d'Alcudia
(MGMall. 6, e-8), que Despuig ja escriu de la mateixa manera, i que sens
dubte és un dels nombrosos arabismes començats en Bini-. Tampoc hi deu
haver relació amb el nom de la cabila bereber dels Idris, d'on ve el nom
del famós historiador Idrissî. Hi ha encara un nom semblant a la costa en-
front del castell de Xivert (damunt l'Alcalà Valencia del Nord).
 }
JAN A, Font de na (Puigpunyent, Mall. 16, f-3)

No será per casualitat que aquest nom, quasi aillat a Mallorca (cf., pero
el Torrent de n'Any ana, supra), coincideix amb el nom de les janes 'dones
d'aigua, nimfes de fonts, fades' mot provinent del nom de la Diana dels
pagans; i que en catalá encara és viu a la ribera del Flamicell (DECH).
Figura en Ramon Martí («Jana: fata, fáta», p. 419). Cf. lanula, alquería
mallorquína doc. l'any 1230.1 D'aquí també la Jana poblé del Maestrat,
amb una font de renom en comarca molt seca; i Anna, escrit lana en el
Kept, de Valencia (el poblé famós pels seus estanyols i dotzenes de fonts
entre Valencia i Énguera). Fondenajana < FONTANA-DIANAE.

JONDAL (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Nom d'una cala, d'una punta i d'un puig a la costa meridional de Pilla,
al SE de la vila de Sant Josep.
En el Memoriale Divisionis, entre les alqueries del quartó d'Algarb fi-
gura Raffal Benierza Abenjondal? És, dones, ciar que l'origen ha d'ésser
mossárab o arábic. L'element Aben- fa creure que fos primitivament un
nom de persona; el fet d'ésser quadrilíter faria pensar llavors mes aviat en
el bereber que en l'árab, pero totes dues coses son molt dubtoses. Efectiva-
ment, entre els noms algerians no n'hi ha cap d'igual, el que s'hi acosta mes
és Güdár, variant Cüdar.3 El fet de no haver-hi n ens fa dubtar que aixó
hi tengui res a veure; i, per consegüent, també hem de posar en dubte que
vengui de cap nom de persona,

1. Pontes Rcrum Balearium (FRB), vol. I, p. 42.

2. Línia 156: és la quarta de la llista de les alqueries.
3. Gouv. Gen. Alg., 135 A.
 JORNET

Seria tanmateix mossàrab? Però no hi ha pista etimològica gens clara.

Pel fet d'ésser una cala pensem en jones; però la d s'hi oposa. Forgant-ho
molt podríem imaginar *JUNCETALE derivat de JUNCETUM 'joncar', però se-
ria violentissim suposar una contracció goncdal > Jondai. Increíble.
No es pot dir que hi hagi una arrel arábiga gnd. Hi ha tanmateix al-
gunes coses. Hi ha un substantiu que no és pròpiament aràbic: gund d'al-
guns textos aràbics ja antics, amb el significai d'«armée, troupes, soldats»
i també «campament».4 Ramon Martí 5 també ens el dona però com a plu-
ral de gundì 'un soldat'.6 En Coromines ha descobert que és un manlleu
de l'irani: pelvi i pàrtic gund «troop».7 Ens faltaría justificar -al. Sembla
que es repetiría la transformado que ens presenten les paraules almirall,
abreujament d'amir al-mo'mimn i rnarg al-'ain, marg al-ruzz, etc., abreujats
en marjal com s'ha explicat en el DECat, v, 493¿16ss. En el cas present:
gund al-caskarí 'batalló d'infanteria' (o de cavalleria, etc.) o gund al- acrabí
'campament deis àrabs': abreujat en gund al..., tal com amir al...
Val a dir que YAbenjondal del Memoriale Divisionis no lliga gens cla-
rament amb això, però podría èsser un abreujament antic, ¿de l'època de
les incursions normandes i de l'amena?a pisano-catalana?; voldria dir que
en el segle xii-xin en l'àrab eivissenc ja s'hauria produit la corrupció que
va donar Jondal; i que, per consegüent, hi havia un moro eivissenc que es
deia Abenjondal. Aben =- àr. Ibn no solament s'usava en el sentit de 'fili
de' sino algunes vegades com a mer exponent personalitzador (DECat, s. v.
fili): podría èsser, dones, també un 'Beni-erza, el del campament' (o 'el de
Jondal').

JORNET (Santa Eugènia, Mail. 18, h-3)

Hi ha un altre lloc de nom molt semblant {vid. cèdula segiient).

Coromines senti els dos en plural. Mascaró només aquest en singular,
l'altre en plural.

4. J. B. BELOT, Vocabulaire Arabe-Français, par un Père Missionnaire de la Cie. de

Jésus (Beirut 1883), 32 A.
5. Ramón MARTÍ, Vocabulista in arabico (Florència, C. Schiaparelli, 1871) (dicciona-
ri llati-aràbic del segle XIII), p. 476.
6. Vid. Reinhart DOZY, Supplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols. (Leyden 1881),
vol. i, p. 224 A.
7. Henrïk Samuel NYBERG, A Manual of Pahlavi (Wiesbaden 1974), p. 86; BAILEY,
Trans. of the Phil. Soc. (1955), pp. 73 i ss.
JORNETS

JORNETS (Sencelles, Mall. 19, c-1)

La dada mes antiga la trobam en el Mapa Despuig, que ho escriu igual.

Origen incert, pero sembla romànic i no pas aràbic.
Sobre si és mossàrab o català el dubte és mes considerable. Ens recor-
da en forma imprecisa un grupet de topônims del continent: Joanet (prop
de Sant Hilari Sacalm), Joaneda, Joanetes (Olot), ]ovaní (Maestrat, Cati),
dérivant tots aquests noms continentals de formes com JUVENETOS 'bosquets
d'arbres joves', no suscitaría escrúpols fonètics seriosos suposar que fos una
forma mossàrab *Jovnets, en la quai el grup vn s'hagués tornat m. Cosa que
acceptariem sense gaire dubtes si no fos que hi ha un nom més semblant
amb m, en el Principat: Jomet és el nom d'un suburbi de Badalona. ¿Tam-
bé aquest fóra alterado de Jovnet? ¿O es podría pensar en un coHectiu de
jordons variant pirinenca del nom deis gerds o gerdons, format ja d'antic
i sincopat en jordneû De tota manera no pensem en l'àrab (com tercer en
discordia), que no convé a Badalona i poc ací: una rel àr. grn a penes hi és;
encara que hi hagi NPP com girünt, gerûna o gerrân a Algèria no s'hi adap-
ten formalment ni és ciar que siguin antics ni de formado arábiga.

JUEU, Cap de (Eivissa)

Es tracta d'un elevat promontori de la costa de l'illa, la del Sud-oest,

entre la punta SO d'Eivissa, i l'extrem occidental de la badia de Portmany.
Encara que s'ha pres aquest nom per la denominado catalana dels hebreus,
volem cridar l'atenció sobre la probabilitat que això, almenys en l'origen,
sigui una aparenta enganyosa. No hi fa res que el mateix Macabich sembli
acceptar-ho, en dir-nos que en el segle xvi, «manteníanse atalayas en For-
mentera, Corona, Paralta y Cabo del Juheu» (Feudalismo, p. 47); però no
deuen sentir-ho així els mariners més pràctics del país, car el més entès que
Coromines consulta (1963) (veli habitant i nadiu de sa Penya de Vila d'Ei-
vissa, i amb molt llargs anys d'experiència en l'ofici) pronunciava kad da
zuvfu, sense árticle i amb una e oberta, no pas amb la vocal é del nom
ètnic. Sobretot, el nom que trobam en el Repartiment de l'illa (c. 1240) té
la forma Jouf, repetida dues vegades, i ben verificada per Coromines amb
el manuscrit original (línies 59 i 51, de la seva transcripció). La identifica-
d o no és dubtosa, car diu que el quarto de Portmany «a meridie, termina-
tur in monte qui dici tur Jouf benigalis — ascendit ad montem qui dici tur
Jouf benigalib ---» (aquesta b és clara, si bé el primer cop sembla més aviat
una variant de s o /). I és que també ens admirem de pensar com un tros
 JURÀ

de costa escarpada i deserta pogué ser denominada per 'jueu' o per un jueu
concret.
Ës clar que això és un mot aràbic, i no pot resultar en cap forma del
nom dels jueus, ni en català, ni en llati (JUDAEUS) ni en àrab (yàhûdî). Ha
de ser el mot aràbic ben conegut: gauf (vulgarment sobretot pronunciai
gçuf), que significa en general 'concavitat', i en particular 'ventre', 'entra-
nyes, el cor d'una cosa'; mot de l'àrab de sempre, i comprovat en el nostre
hispano-àrab oriental, pel Ramon Marti («venter», p.. 82, 249): «creux, ca-
vité; ventre; creux de la poitrine; entrailles; milieu, coeur», de l'arrel ver-
bal gâwaf 'penetrar', part, actiu gâ'if «coup qui pénètre à l'intérieur». Jouf
Benigalib seria, doncs, la cavitat, l'entrant, dels Beni-Gàlib, referint-se sens
dubte a una sinuositat d'aquests promontoris; és possible que fossin dos,
car si bé el segon passatge és també de Portmany, però de la banda de Be-
nissàmid. Oint adés gçuf, adés geuf (per la labilitat del fatha aràbic), no és
estrany que alguns dels nostres hi barregessin el mot jueu. Si -gàlib, com
sembla, és el mot aràbic que ha donat el cat. gàlib o model de les naus
(DECat, iv, 290&54), ¿seria el malnom d'un grup de mariners locals, que
solien operar per aquells topants?

JULIBERTA, Font de (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

A Coromines li varen dir Font de Julibérta; Mascaró oí Julibert; ad-

vertint que tots dos ho varen sentir amb b i no amb v.
Aixó ens fa dubtar que tengui res a veure amb el nom de juavert ba-
lear, julivert continental. Relació amb Olivarda? Font Gilaberta?

JURÀ, Pou (Ariany, Mail. 20, g-5)

N'hi ha un altre que es diu Pou de Jurà (Lloret, 19, i-5) i un altre Pou
Juà (Porreres, 35, g-6).
Sembla quasi evident que tots très han de resultar d'una forma unica:
el d'Ariany es troba uns 300 métrés en linia recta aigiies avall del Pou Bo,
per tant és el pou d'avall o sigui pou jussà. En el de Porreres la s sonora
intervocàlica ha caigut, com és tan corrent en mallorqui. En els altres dos
noms hi ha hagut rotacisme. No oblidem que aquell adjectiu català sovint,
i des d'antic, es pronuncià amb -s- sonora. En el cas del pou de Lloret la
preposicio de s'hi ha introduit modernament; perquè, per exemple, la gent
suposa que alla anaven a jurar-hi.
JURÀ

A ses Salines hi ha també el Po« Juà, dada recollida per Coromines,

l'informant del quai va dir-li que era prop de sa Talaia Joana (42, f-7).
Com que també està a un quilòmetre al sud del poble, mes aviat aiguës
avall, també deu venir de Jusà. Cf. encara Cova Joana a la Marina de Son
Danus (Sanianyi, 40, i-6), a comprovar si pot venir de Jusana o del nom
de persona Joana.

JUSTANÍ (Manacor, Mail. 36, a-10)

Citât en el Mapa Despuig; i Alq. Justanins 1405 (Rosselló V., Hist, de

Manacor n, 112). Nom evidentment antic, i voldríem saber d'on ve. Els
seus aires, vagament romànics i no catalans, ens indueixen a sospitar un
origen mossàrab. Seria per exemple JUSTINIANUS? que a causa de la imela
hauria donat Justinyin. No hi hauria dificultats fonètiques gaire greus per
arribar d'ací a Justaní.
Mera suposició la de tal nom, se'ns acut una explicado menys arbitra-
ria, on entraria en joc un element purament aràbic. Crida l'atenció un im-
portant pou que hi ha uns 300 m. cap a llevant de les cases de la possessió.
Comptant amb la posibilitat que el nom partís de la designado d'aquest
pou, podría ésser una combinado arábiga *gubb tanî 'aljub' més tant. Da-
vant de la / la b primerament s'hauria tornat / resultant-ne *Juftani, reduït
finalment a Justaní, amb la natural articulado catalana. Deixem en suspens
l'explicació etimológica de tant: si és d'origen aràbic les possibilitats son
multiples, tant que seria frivol d'indagar-ne cap sense la guia de força do-
cumentado antiga; encara que els noms de persona Tennâï, Tennûn, Ten-
nâh i Thànt es coneixen a Algèria (Gouv. Gen. Alg., 366, 359), i una va-
riant del darrer, amb d'altres de la mateixa rel també a Aràbia (Hess 13),
Tampoc no es pot descartar que fos d'origen romànic.
LABRITJA (venda dins el terme de Sant Joan de Xarraca, Eiv.)

Nom que més val ortografiar així que no la Britja, com sovint s'ha fet r
com siguí que britja no és cap mot cat. capa? de portar article, ni de fet mot
de cap llengua; i així mateix les formes antigües ho grafien seguit, com un
sol mot, i cap pista etimológica ni els indicis comparatius, no ens orienten
sino en aquest sentit.
Sembla ciar que hem d'identificar-la amb una alqueria del Quartó del
Xarc, que figura com Cariam Alabrisa en el Rep. (lín. 91 de l'ed. de Maca-
bich, Feudal., 64). El Quartó del Xarc ('orient de l'illa'), que era, abans que
tot, els termes actuals de Sta. Eulalia i St. Carles de Peralta; pero el de Sant
Joan i Balansat a qué se l'assigna avui, és encara de la part oriental, i els
limits del quartó han osciHat históricament (els termes de St. Mateu d'Al-
barca i Corona, avui dependents de Portmany, el Rep. els assignava a Ba-
lansat: en efecte, la talaia de Labritja en els anys 1767 i 1808 figura atri-
buida explícitament al quartó de Sta. Eulalia (Macabich, Feud., 48). Més
documentació, generalment amb la grafia La Britja, trobam en el segle xvi
(amb referencia a Coll de Rabiu, Feud., 47), el 1808 amb referencia a Cam-
panitx (/. c.), i ell mateix ens explica (o. c., p. 33) que «en 1726 --- dos
nuevas iglesias, una en el Coll de Cala Vadella, y la otra en la subida de La
Britja (las de San José y de San Juan Bautista)». En l'any 1775 consta com
la venda més poblada entre les vint-i-cinc en qué és dividida tota l'illa.
En nota 15 a la cloenda, insinuam, amb la deguda reserva, la possibi-
litat que el nom de Labritja ja figuri en l'Anónim de Ravenna, cap al se-
gle vil, sota la forma Laibissa.
Hi ha un duplicat a Formentera, que vaig oir Idbrtgd (1963), com a pa-
ra tge immediat al poblé de la Mola; sobre el terreny vaig pensar que seria
un nom sense gaire importancia, degut al fet que en el segle xvn Formen-
tera fou repoblada per eivissencs, en anar desapareixent el perill de desem-
barcs turco-barbarescs, poblat allí potser per gent del Labritja eivissenc; de
LABRITJA

tota manera el secretari del municipi de Formentera em digué que aquest

Labritja tenia categoria de vénda formenterina, i aixi no descarto que a
Pilla petita pugui èsser també nom autòcton. Mes clarament secundari deu
esser en el nom dels «Britxot Gros» i «B. Vêtit» pròxims a Eivissa, illots
a l ' È del Puig des Molins i Platja de les Figueres, que només conec per
nota del BSAL, v, 99a (no constant-nos la forma exacta del nom en aquest
cas, no podem fer-ne gaire cas, en el nostre judici del détail de la forma de
Labritja, i menys per al seu origen). 1
L a forma amb -s- del Rep. és probable que tingui caràcter real i antic:
en -isa, sobretot a causa de la i, la -s- es pogué palatali tzar com -g- sonora.
Poe més avall d'Alabrisa en el manuscrit del Rep., hi ha una Cariam Alge-
noig (encara que Macabich, lin. 9 4 de la seva ed., imprimi Algenorg, cons-
tato sobre el manuscrit mateix que s'hi llegeix -oig) : sembla e vident que
és «Alqueria del Geno(v)ès», amb é tornada i en mossàrab, com és corrent
(comp. el Genovés nom d'un poble vei de Xàtiva, ja documentât des del
temps de la Reconques ta), amb la mateixa palatalització de -s-; altres casos
semblants de reliquies mossàrabs, explico en l'article guisante del DCEC/
DECH i en el primer article meu sobre el mot castelîà en R. Phil. Calif.
Si és aixi sembla que podem trobar a Labritja parentela pre-romana i
protohispànica. E l nom de la ciutat andalusa de Lebrija apareix ja antiga-
ment en una forma ibèrica LEBRISA, que alterna llavors amb NEBRISSA; d'a-
quest el nom de l'insigne filòleg andalus del Renaixement Antonio de Ne-
brixa; alternança L / N que hom sol relacionar amb fets de lenició, alhora
documentais en cèltic i en els parlars euskèrics. D'altra banda també tenim
dret a aparellar amb això el nom d'Onobrisa i els seus habitants onobrisa-
tes, d'Aquitània, que si estic ben informat ja foren citats per Plini, i en
tot cas estan documentats en l'Antiguitat (HOLDER, Altcelt. Sprachschatz,
il, 8 6 0 ) .
De tota manera guardem-nos d'assegurar que no hi pugui haver indicis
raonables d'altres lligams lingiiistics. E n el terme de St. Llorenç des Car-

1. Constin encara, per si de cas, altres noms anàlegs, dels quais no ens podem fiar,
o d'afinitat ben incerta. Can Britjot, masia pirenenca de l'alt Vallespir (prop del balneari
de la Presta), deu ser simplement un diminutiu rossellonès del nom de dona Brigida (que
segons la fonètica antiproparoxitona d'aquella terra, sol pronunciar-se briga). Més ens
interessaria el nom duna Font de la Britxa, que trobo tardanament a la serra de Mont-
negre, alt Maresme); no en pue donar dades fiables, i n'he de dubtar força, perquè ha-
vent frequentai tant des de noi aquelles muntanyes i fetes alla enquestes toponimiques
exhaustives, no ho havia sentit mai; havent vist el nom en escrits després de 1960 d'un
o dos visitants forasters (i havent-me informat amb una velia familia pagesa d'Horsavi-
nyà, cap a on la situaven) hi respongueren, vaciHant, que bé se'n parlava (un ho asse-
gurà, un altre a penes), però ningu després m'ha sabut situar-la en lloc précis. Potser
nom foraster amb què la batejaren alguns? Ja hi ha una mica més de base per tenir en
compte una Font de Labrià (coneguda com a important, si bé intermitent) que vaig ano-
tar el 1961 al capdavall del Maestrat, a Torreblanca.
 LANZELL

dassar, Mail., hi ha un veral que Mascaró (30, e-9) consigna en el seu mapa
amb la grafia Na Britzola; no sé si hauriem de rectificar-ho grafiant Nabrit-
zola, que llavors hi hauria suggestiu enllag amb Nebrixa i amb el nostre La-
britja (en seria un diminutiu en -ola, amb africada sonora com el nom que
estudiem, si bé no palatal, com no ho és l'antic Alabrisa); cert que per alla
hi ha d'altres sementers, anomenats na Gatera i na Poi; però una altra raó
per conjecturar que la N- d'aquell nom pot no èsser originària (o l'unica
antiga) és que la forma que hi va obtenir Coromines en la seva enquesta
fou Gabitzola (cosa que hem imaginat possible continuació d'un 11. CAVEO-
LA 'clotadeta', en la nota que en donem). Una altra pista seria pensar que
pogués sortir això d'una forma mossàrab de Bressola 'conca a manera de
bressol, que hem trobat en bastants topònims del Principat; en particular
un Brigola (potser amb i llatinitzant) en un doc. de 1002, vora Solsona,
que llegirem en aquell arxiu episcopal, 1964.
Serveixi tot això, almenys com a testimoni de com ens ha intrigai aquest
curiós nom eivissenc, i hem cercat en tots sentits les possibilitats d'ende-
vinar-ne l'origen.2 De fet creiem que el bon terreny està, sobretot o només,
per la banda del LEBRISA bètic i VOnobrisa aquità.

LAMINYÓ, veg. ARGENTOR

LANZELL (es Mercada!, Men. 7, a-4)

Antoni Ramis3 el documenta en el segle xv amb el nom d'Alanzell;

Rosselló V., a. 1290, Alinzil («Medieval», 1980, 22); Lourie, a. 1289, par-
rochia de Alingel (AST, 1983, i en n. 132, diu que potser es llegia Aliugell
o Aliticeli).
És, dones, probable que es tracti del mateix arabisme que ha donat el
castellà aranzel, abans alanzel, àr. al-'anzàl, que originàriament significava

2. Una altra temptativa haviem fet: el napol. vrecciolla, tirare na que llegim en
Lo Cunto de li Cunti de G. Basille (segle XVII); que també ens recordar la Bressola i Na-
britzola de St. Lloren?; però ho deixem córrer: és l'equivalent de l'it. tiro al bersaglio
'exercici de tir a la punteria', sens dubte manllevat del fr. ant. berser 'cagar' (d'origen
fràncic, REWs, 1117&): sense enlla? raonable amb aqueixos NLL.
3. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Mao, Imp. P. A.
Serra, 1826, 1827, 1829 i 1838), fase. IV (1829); Elena LOURIE, La colonización cristiana
de Menorca durante el reinado de Alfonso III el Liberal, rey de Aragón, dins «Analecta
Sacra Tarraconensia», v o i . LIII-LIV, p p . 1 3 5 - 1 8 6 (Barcelona, Balmesiana, 1 9 8 3 ) , p . 1 6 1 ,
registra de l'any 1289, parrochia de Aliugell. I a la nota 132 diu «puede que se leyera
como Alingell».

Ili
LANZELL

llista, i després es va concretar en llista de drets a pagar, tributs d'entrada.

Com a nom de Hoc podria tenir el significat de 'sèrie de coses: garbes,
arbres, tanques, etc.'.

LAVANOR, veg. ARGENTOR

-LEGANT, Bini- (Llucmajor, Mail. 35, b-3)

Ja en el segle xiv ( B . FONT OBRADOR, Hist. Llucmajor i, 2 0 1 ) .

No es exacte dir que ve d'un aràbic Beni alakant, en el sentit de 'fills
d'Alacant': usar 'fills' en el sentit d'habitants és estrictament hispànic (ca-
talà i castella) però no es diu en les altres llengiies, i no sé cap raó per
creure que s'hagi dit en àrab; de més, en aqueixa combinació mancaria
el nexe coordinatiu. En realitat és benïl-Laqânti 'fills de l'alacanti'; aixi
havent-hi l'article aràbic enmig hi ha el nexe subordinatiu; es tracta d'una
petita tribu de descendents d'un moro que li deien l'Alacanti; en àrab vul-
gar l'accent tònic en els gentilicis en -t recau sobre la sillaba precedent si
aquesta és llarga o tancada; en català la i final ha caigut normalment. Des-
puig hi posa Binielegant, o sigui que encara sentia pronunciar la a- de Beni
al-Laganti. No deu ser casual que a uns très quilòmetres de Binilegant hi
hagi el gros redol anomenat Alacantî assenyalat en el mapa 34 f-12, també
oït sdhkdnti per Coromines.

LLAMPÍ (Maria, Mail. 19, e-11)

Té l'aire d'un diminutiu del topònim menorquí Llimpa (veg. infra) i se-
ria possible, dones, que tant Llampí com Llimpa venguessin del llati LIMPI-
DA, LÏMPÏDUS amb el sentit de 'neta de vegetado'.

-LLAUTÍ, Bini- (Maó, Men.)

Mascaró recull Binillauti, nom de dues estàncies, B. Nou i B. Vei; Co-

romines anotà Es Pía Gros de Biniluti també pron. Binihutí, en la seva en-
questa de Favàritx. No dubtem que ve d'un nom de persona aràbic, car
 LLEDÓ

sense l'afegit de Beni-, el trobem com a sobrenom en un diccionari biogràfic

hispànic: 'Abü Muhammad Qâsim cAbd-al-°Azh «Al-Lauâtî», en la Tecmi-
la d'Aben al-Abbar (n.° 2537); i avui consta també a Algèria Mauâtî (en
lletres aràbigues, perô transcrit Laouati-, cf. encara Al-cAuâtî i Al-cAuitî
transcrits Laou-, Gouv. Gen. Alg., s. v.). La identificado d'aquestes formes
amb arrels aràbigues no es ben clara, hi ha alguna disjuntiva, perô en el
fons pot ser tot el mateix, vista la confusió que régna en bastantes varietats
d'àrab vulgar entre les consonants dentals t, 6 i t (i fins entre iniciáis
amb c i sense, o amb Al- article i L-): hi ha una arrel productiva lud ('em-
brollar, embrutar', Belot, 746), d'on l'adjectiu laudà, fem. de 'áluad «mou,
flasque»; RMa. registra laudî «villis» i laudîya «vilitas» (que s'acosta més
que tot al detall fonètic del nom menorquí), i d'altra banda lauuât traduint
«sodomita».

LLEDÓ, Cala (illa Dragonera, 23, d-4)

Petit port de refugi d'embarcacions menors. És curios que el Mapa Des-

puig el registri en la forma Lladró; igual ho posen Binimelis («Hist. Malí.»,
iv, 62), Berard («Viaje», 21) i Dameto («Hist. Mal!.», i, 57).3
Si això és an tic, haurem de creure que Lledó no és més que una re-
ducció a un mot corrent, que el més antic Lladró ha sofert. Lladró po-
dría venir d'un nom de persona aragonés o ribagorçà, però també podría
èsser el nom llatí amb el seu carácter apeHatiu; perqué en llatí clàssic LA-
TRO, LATRONIS no significa 'lladre' sino pirata, bandoler, cosa que encaixa
molt bé amb la certitud histórica que l'illa Dragonera fou niu de pirates
nord-africans i tures, base logística de les se ves incursions a les costes de
Mallorca i del llevant peninsular.
Des del punt de vista morfologie hi ha dues possibilitàts: que es tracti
del nom individuai LATRO, que designés un pirata determinai, o havent-se
près el nom individual com a simbol genèric per designar la cala on es re-
fugiaven els pirates; o bé podria venir ja bo i format des del llatí clàssic
PORTUS LATRONUM 'port dels pirates': perqué fonèticament LATRONUM tam-
bé, el genitiu plural llatí, havia de donar Lladró; i, deixant el mot Portus
sobreentès, quedava LATRONUM Lladró.
Podríem, al capdavall, imaginar també que el nom mateix de la illeta,
resulti d'una metàtesi de *Ladroneguera (> La Dragonera), dérivât de LA-
TRONES ja en data mossàrab.
LLENAIRA

LLENAIRA (Pollerà, Mail. 2, f-7)

Nom d'una antiga possessió, d'una roca vora del mar i d'una Uosa un
mig quilòmetre més cap a migjorn i a uns cent metres de la costa, submer-
gida només cosa de 30 centimetres, per la qual cosa, per poca mar que hi
hagi, hi rompen les onades.
Totes les aparences són d'un nom mossàrab. Ja figura en el Llibre del
Repartiment (f. lOv, Busquets 728) citat junt amb Ariani (supra) en la
forma Alqueria Arian alanaria, escrit amb a final; també Allanaria en l'ed.
Quadrado 643. En efecte no hi ha cap raó per grafiar Llenaire amb -e com
fan avui molts. Probablement es tractaria de VILLA *LENARIA, derivai de
3bis
LENA, 'Uosa, rocassa' o sigui, l'heretat de la Uosa, tenint en compte que
la paraula pre-romana LENA està representada abundosament a la toponimia
de tot el territori continental de Uengua catalana, i s'estén per Aragó i fins
més enUà, com també per Gascunya. En els Pirineus centrals es mante en-
cara com a apellatiu i ha format derivats com Uenat 'Uosat, teulada de Uo-
ses'.4 És doncs probable que també vagi existir poc o moli a les Illes.

LLEPASSA, sa (Llucmajor, MaU. 38, e-5)

Antiga i important possessió de la marina Uucmajorera que confronta

amb la mar. El Mapa Despuig registra Llepassa i Llepasseta (possessió se-
gregada de la primera).
En 12354 bis Albertus Borserius, de Tarragona, venia a Pontio Johannis
en franc alou dues jovades de térra de les seves cavaUeries de l'alqueria
Lapassa «que est in termino de Capite Corvi» (Capocorb). En 1274 5 figu-
ra amb el mateix nom.
En el códex de BofaruU, 111, trobam Alq. AUapaza.
Ens recordem del ben conegut nom de planta LAPATHIUM, nom de la
repalassa.
El fet de terminar en -SSA no prova que no sigui mossarabisme, puix

3 bis. Vid. l'article llena del Biccionari etimologic i complementan de la llengua

catalana (DECat) de Joan COROMINES (Barcelona, Curial, 1980-1987, vols. I-VII).
4. A Menorca és molt abundant: Llosar de Rambla, sa Llosassa, ses Lloses de na
Fonada, ses Lloses dets Ofegats, Llosa d'en Caragolí, Ll. d'en Guafi, Ll. d'en Paupa,
Ll. d'en Pedrol, Ll. d'en Salat, Ll. d'en Valent, Ll. dets Espets, Ll. des Gatassos, Ll. des
Patró Pere, Ll. Rabassa Timons, Ll. de ses Egos, Ll. d'en Netto, etc.
4 bis. Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor, 5 vols. (Palma de Mallor-
ca, Gráfiques Miramar, 1972-1986), vol. i, p. 123.
5 . Estanislau de K . AGUILÓ i Eusebi PASCUAL, al «Butlletí de la Societat Arqueoló-
gica LuHiana» (BSAL), vol. vi, 1895-1896.
 LLINÀRITX

que es tracta de -TI- i no pas -ci-, però en tot cas la -p- ens prohibeix pen-
sar en un origen aràbic, i els sentits raonables en toponimia, tant com la
precoç documentado dissuadeixen de cercar-li explicacions catalanes.

LLIMPA (Mao, Men. 8, g-4)

Nom de dues alqueries,*la d'aquesta cédula, situada ran de l'Albufera

de Favàritx, i l'altra situada en el terme d'Alaior (7, g-8) anomenada tam-
bé Sant Llorenç d'en Sintes, que té al costai un altre predi segregat de l'an-
terior, Estància de LLimpa o Llimpet. Cf. Llampî, supra.
E. Lourie 6 transcriu raffallum vocatum Raffallum Limpa ab integro,
qui est in parrochia de Tricampos in termino Castri de Mahoy i el docu-
menta l'any 1289 o 1290. Rosselló Vaquer 7 posa Rafal Limpa i el docu-
menta l'any 1290. Antoni Ramis8 diu que en 1409 es deia Alchadima.
El nom de Llimpa podría venir del llatí LIMPIDA 'brillant, nítida' amb
el sentit de neta de vegetado, abundosament representat en els Pirineus
catalans: a la vali de Boi i a la vali Ferrera, Coma Llémpia; a la Serra de
Cadi trobam Uempo, provinent de Llêmpeu-, a una clapa de muntanya pe-
lada de bosc es diu un llempu,9 ( vid. DECat). Una llimpa de glaç vol dir
una gran Henea de glaç.

LLINÀRITX (es Mercadal, Men. 7, b-2)

E. Lourie10 cita alcheriam de Linarig, any 1289. Rossello Vaquer 11 re-

gistra Linarig l'any 1291. Hi ha dues alqueries d'aquest nom: Uinàritx
Vell i Ll. Nou. En el Pariaige de l'any 1301 ve citada Linarig.12
Evidentment mossàr?b. De LINARES 'llinars', 'plantacions de lli'.

6. Elena LOURIE, La colonización cristiana..., p. 1 8 0 . A la p. 1 5 5 escriu RAFA-

LLIMPA.
7. Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Aportado a la historia medieval de Menorca. El se-
gle XIII (Menorca, Consell Insular, 1980), pp. 21 i 22.
8. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).
9. DECat IV, 957*12ss.
10. Elena LOURIE, La colonización cristiana..., pp. 1 4 6 i 1 7 5 .
11. Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Aportado a la historia..., p. 21.
12. F . SASTRE PORTELLA, El Pariatge de Menorca de 1301, dins «Mayurqa», x x (Pal-
ma de Mallorca 1980), p, 145.
LLOC-LLUC

LLOC-LLUC

Son tan nombrosos els noms de lloc compostos que comencen per Lluc,
tant a Mallorca com a Menorca, que es té la impressió d'un element que,
havent arribat a ésser viu en un estadi molt primitiu del llenguatge balear,
es va usar per formar compostos. Convé separar aquest conjunt del nom
del gran santuari de Lluc, car aquest no és un nom comú ni en el sentit his-
torie i nacional ni en l'aspecte lingüístic, perqué no forma compost; que
aquest vengui del llatí LÜCUS no hi ha cap difïcultat i histôricament és molt
racional; per tant en l'estudi deis compostos recusem la necessitat de teñir-
lo en compte: és cosa absolutament independent. En els compostos és molt
menys versemblant que es pugui tractar del llatí lucus 'bosc sagrat'. Tanta
supervivèneia d'un terme pagà a les Balears, ja desaparegut absolutament
en romànic, seria incomprensible.
Examinem dones, exclusivament, els compostos. Comencem per classifi-
car-los segons el segon membre: primer posarem els evidentment romànics;
segon, els que semblen aràbics, i tercer els d'explicació més dubtosa. De
Uucaferrat, Llucalcari, Llucmaçanes, Llucamar, Llucamet, Llucaquelba, Llu-
cassaldent i Llucalx, tractem més avall en articles especiáis.
PRIMER: Llucmajor-. suposant provisionalment que lluc indiqui pobla-
do, la remarcable importancia de Llucmajor dins Mallorca justifica el que
l'analitzem com major; no obsta el fet que primer se citi com una alque-
ría; s'ha d'entendre que major no cal que signifiqui el més gran, sino que
pot tenir el valor «que no és petit, bastant gran, grandet»; en tôt cas l'ori-
gen del segon membre és romànic.
Essent Lluc- genèric per 'poblado', els moros mallorquins, sentint Ma-
yor, com el nom o designado propia de la vila de Llucmajor, en formaven
sens dubte un gentilici arable mayorî: d'aqui un nom de moros mallorquins
que s'establien en altres parts de 1 'illa: un Rahal Almayorî ('rafal del Lluc-
majerer') figura en el Rep. entre els dependents d'Inca (Ouadrado, 12; i
BDLC, xiv, 146); no pas sinônim de 'mallorqui' com li suggeriren a Qua-
drado ( C o n q 4 5 4 ) .
Llucaferrât: «pou aferrat, lloc de pou immédiat a la poblado».
Llucmaçanes {vid. Corpus Top. Men. de MASCARÓ)
Lluchjriara. rafal ( R . ROSSELLÓ VAQUER, Hist, de St. ilorenç des Car-
dassar, p. 117), en document de! 1295; rafal situât a la costa marítima de
Son Garrió del mateix St. Lîorenç des Cardassar. La sola estructura del mot,
amb la seva fr-, ja descarta un origen aràbic, -ara té també aspecte ben ro-
mànic (per a -ara, variant mossàrab del sufix -ARIA, veg, CORO MINES, En-
treDL i, 101, i LleuresC, 203, n. 8).
SEGON: Llucassaldent {vid. Corpus de Top. de Menorca, de MASCARÓ
i infra, s. v.).
 LLOC-LLUC
Llucamet: del quai hi ha doc. molt antiga, V., amb molts: B. Font
(Hist. Llucmajor n, 136). Altres: Luch Abenhandax (Rep., Busquest f° 16v)
Luch Abenxerif, rahal (Rep. f° 3r, Busquets 717). Lluchalhimar, alq. (R.
ROSSELLÓ VAQUER, Hist. St. Llorenç, 117). Lucmoabet, alq. (ROSSELLÓ
VAQUER i FERRER MASSANET, Hist. Manacor i, 132); ben cert dissimilació
de Muhammad. Lucatayer (document de l'any 1289, FRB n, 3, 640), lue
at-tair és la paraula conegudissima que significa 'ocell'; caldria tenir mes
dades per puntualitzar si és una simple grafia per -tayr o si és una variant
aràbiga del mateix mot (ta'ir) o un dérivât (tayyâr 'ocellaire', 'volador' /cé-
lébré', etc.).
TERCER: Llucalcari (V. les notes de COROMINES, E. T. C. i, 255, 256,
257, 271, i infra, s. v.); citât molt sovint a la documentaci«), almenys des
del 1235. Uucamar, el més conegut de Llucmajor; se'n troba un altre a
Artà, Lluchamar, de l'any 1253 (LL. LLITERES, Artà en el segle XIII, pa-
gina 54). Lucalcari (R. ROSSELLÓ VAQUER, Hist. Deià iv, 50). Uucalari, de
Menorca: és probable que sigui aràbic i ens recorda molt Massalari, variant
Massalali, que tenim a Valldigna ( vid. l'article Aucanella); però no descar-
tem que vinguin de la variant romànica cal = calç, DECat n, 412^1-40.
Llucaquelba (vid. a la nota sobre Cuber del DECat il, 1076&, i infra, s. v.).
Uucatx, origen fosc (vid. Corpus de Top. Menorca, de MASCARÓ), però veg.
ara s. v. Alcotx. Locosilan, alq. (doc. del 1232, ROSSELLÓ VAQUER i FER-
RER MASSANET, Hist. Manacor i, 149), observeu la o de la primera sillaba
i l'aspecte romànic del mot, ben remarcat però inconcretable; bé es podria
tractar d'un nom de persona gòtic URSILA, -ANS —documentât per un NL
dérivât Ursilingo, segle x, Fôrstemann 1484, o bé el nom cat.-visigot Isila
(a. 1001 )/Isula (Fô. 971), Aebischer, Onom., p. 23—; o, amb s mal llegida
per /, del tan conegut ULFILA, -ANS (d'on ve el cognom Orfila). En canvi
l'aspecte és molt més aràbic en l'alq. Lucatayan, de Pollença, del 1232 (vid.
ROTGER, Hist. Pollença i, p. xiv); cf. àr. ad-dai a 'el llogaret' (dd > t és
c

corrent), encara que el dual seria dai atân i caldria suposar un vulgarisme
c

prescindent del ta marbuta.

D'aquest conjunt resulta clar que hi va haver una paraula lue vivissima
en l'antic llenguatge balear anterior a la Conquesta; i aquest element apareix
aplegat tan sovint amb noms evidentment aràbics com elements romànics.
Una explicació coherent d'això és que el mot LOCUS, tan viu en tots temps,
va èsser adoptat per l'àrab mayurkt sense gaire canvi del significai; en un
sentit com el de 'indret habitat, població', avui més viu que enlloc a les
Illes (com observa i documenta el DECat v, 235b); en l'aspecte fonètic,
arabitzant la o com a «. 12bls

12 bis. Joan COROMINES i Josep MASCARÓ PASSARIUS, Aproximació..., vol. x, p. 35.

LLODRÀ

LLODRÀ (Manacor, Mail. 29, i-6 i Son Llodrà Veli i Nou 37, c-3)
Despuig l'anomena Son Llodrà, però no sembla que hàgim de donar im-
portancia a aquest Son que no creiem confirmât per cap dada histórica.
Rafal Llodra a. 1243 i algorfes d'en Llodra a. 1260 (ROSSELLÓ V.,
Hist. de Manacor I, 108, 113); alq. Lodra a. 1264 (POVEDA, F R B III, 111);
término de Lodra a. 1375 (LLITERAS, Arta xiv, 448).
No podem descartar ni el català ni l'àrab ni el mossàrab. Però per la
banda del català hi ha ben poques perspectives: s'assembla a Llordà, poble
de la conca de Tremp, el qual té parentela romànica abundant (Lord i Olor-
da, Princ.; gaseó Lorda = Lourdes, i d'altres); hi hauria una transposició
estranya però no inconcebible; perspectives, dones, escasses. Per la banda
del mossàrab, el mateix, i amb més perspectives, però dins una absoluta va-
guetat: el desconegut es presta per a tot. Suposant que fos catalanització
d'un Lotran mossàrab es podría pensar en un ètimon personal germànic,
car un Leuthramn fou nom freqüent ben documentât allí per Fòrstemann
1044-1045.
En àrab, tractant-se d'un nom d'aquesta forma, les perspectives són
moltíssimes, i inconcretables perqué són tantes; per exemple, ens sentiríem
animats de bon antuvi per la reí °tr, 'perfumar', 'exhalar olor', arrel de l'à-
rab general i que consta com a usual entre la nostra gent: Ramon Martí
l'inclou en la forma itr, «aromata, redolere»; recordant-nos d'Els Olors
c

ens havíem sentit animats, però aquella paraula feia el plural utür, i llavors
c

no trobam manera d'explicar la terminado. Renunciem a continuar, perqué

les possibilitats són tantes que fóra en va, mentre la documentació antiga
i geogràfica no ens faciliti guies i orientació més concretes.
Per ara més fundat sembla l'indicat germanisme: potser d'un barò visi-
got establit a Mallorca, com els que hem ajuntat ais articles Estellencs r

Guiamerà, Gotmar, Bini-Amira, Locosilan, etc.

LLOMBARDS, es (poble agrégat a Santanyi, Mall. 42, e-11)

Reaiment hi ha bones raons per admetre com a possible, i àdhuc ver-
semblant, que vingui de LUMBARES O LUMBARIOS, com hem suggerit a l'ar-
ticle Alpara, car altrament seria ben extraordinària la pronùncia popular
lombâs sense -r-, reconeguda com a normal per Moll (AORBB vu, 9) i
AMAlcover (BDLC ix, 179). D'altra banda, si es tractàs del nom de la gent
de Lombardia o Italia, seria inexplicable la forma en què aquest nom apa-
reix en el Repartiment. Cert que alii Lomnar, Lumnars deu ser lectura im-
perfecta per Lomvar, -vars; en efecte, el fet que hom hagi vaciHat entre
 LLORINGO

llegir-hi Lumnars, Lomnar i Lovinar prova que dévia haver-hi 11111 en l'es-
borrall del Repartiment, que hom titubejava entre llegir umn, omn i oui.
En efecte, Quadrado porta, en la seva edicio, «Alcheria Lumnars», amb
variant Lovinar (29), «Alcheria Lomnar» (104) i «Alq. Lomnar» (470).
Ara bé aquest nom apareix, doncs, constantment, sense -t o -d, més sovint
en singular que en plural i amb una labial v\ tôt està en contradiccio amb
el nom ètnic, tan conegut, de Lombardia; que s'hi pronunciés v, per ultra-
correccio catalana de la pron. morisca ja no contradiu, perô, que vingui
d'un dérivât mossàrab de LUMBUS.
Totes très vegades figura com una alqueria del terme de Montuïri, i
Montuïri està a 24 km d'es Llombards, perô ja constatava Quadrado (434)
que el terme de Montuïri abraçava també el de Santanyi, i entre les alque-
ries de Montuïri consta alli mateix la de Goronda, o sigui Garonda (que en
dista 19 km i uns 15 d'es Llombards). El sentit del nom séria, doncs, 'pu-
jolar' o 'renglera de turonets', i la interpretacio com 'lombards' la farien
més tard els catalans, que tenien amb ells tant de tracte, com poc n'hi po-
dien tenir els moros mallorquins.

LLORINGO, Son (Manacor, Mail. 29, b-7)

Sobre Lloringo i Llorongo Coromines es d'opinió que tots dos son for-
mes que ha revestit l'hipocorístic del llatí LAURENTIUS a Mallorca. Supo-
sant que existís Lorengo com a forma de LAURENTIUS en mossàrab, en la
fonètica mossàrab, amb la seva tendència radical a les assimilacions vocàli-
ques i a l'harmonia fonemàtica, Lorengo molt naturalment es convertiría
en Lorongo.
Però com LAURENTIUS hauria pogut tornar-se Lorengo? Això ja és ben
problemàtic. Esperaríem que hagués donat una de dues: Laurenízo o bé
Laurenco, que la pronuncia arábiga hauria canviat en LorengoJLoringo.
¿S'hauria pogut produir el can vi de Lorengo en Lorongo en l'època arcaica
en qué l'àrab encara vacillava entre g i g (a la manera egipcia)? Complicat
i rebuscat. No ho fóra gaire menys suposar que d'un compromís entre el
vocatiu arcaic LAURENT! ( > cast. Lorente, val. Llorent(e), paraHels a Vi-
cent < VINCENTI), i el romànic general Laurengio, nasqués un LAURÉN-
Ti(g)o en mossàrab (amb la sabuda -g- anti-hiàtica davant o) després sinco-
pai; menys auda? que allò, però tanmateix molt suposar. L'unica cosa clara
és que han d'ésser hipocorístics autòctons de Mallorca i que l'antiguitat de
la documentado no deixa d'incitar-nos.
Provat que era forma antiga: Quadrado cita Lorongo o Lorengo en l'any
1451 com a equivalent de Llorenq (Forenses y C., 149), Campaner un
LLORINGO

Sr. Llorongo el 1644 (Cronicon Maior., 404) i Rosselló V. ja troba un Son

Uorongo en t. de Bunyola el 1597 («Felanitx», 17-1-81).

LLORITO (Mali. 27, a-11)

El poblé del centre de Mallorca que ha dut des d'antic aquest nom tra-
dicional, de nissaga autòctona, que avui s'ha preferit catalanitzar a ultranza,
canviant-lo en Lloret (de Vista Alegre). L'etimologia és la mateixa, 11. LAU-
RETUM 'lloredar', si bé amb el tractament fonètic mossaràbic de la -u i de
la -E-.

LLOSETA (nom de municipi i de vila, Mail. 10, h-2)

«Alqueriam q. dicitur Lauzeta» a. 1 2 3 2 (CAPÓ VILALLONGA, Hist. Llos.

alq. Lauseta o Lausaia a. 1 2 4 1 (POVEDA, FRB I I I , 1 1 1 ) ; Capelle
I, 3 7 6 ) ;
S. Marie de Loseta a. 1348 (L. PÉREZ, FRB I, 139).
Ës evident que és un dérivât de LAUSA 'llosa', però no crec que sigui
un diminutiu ni tampoc que en sigui un collectiu en -ETÀ, perqué això se-
ria sense exemples en tota la Romania; en canvi és un nom representat en
els diversos territoris lingüístics el format amb el sufix -ATA. Gallego-por-
tugués lousada; castella losada; català llosat, llosada; etc.
Segons l'evolució de l'àrab vulgar, la a es torna e per imela. Cf. andai.
mareta MAR-ATA 'maror', 'marejada', Pico de La Veleta SERRA PILATA ('pe-
lada'), etc. I veg. el següent.

LLOVETA (Capdepera, Mail. 14, h-1)

Deu èsser un duplicat fonètic del nom de poblé i municipi de Lloseta,

l'un pronunciai lozdta i l'altre lovétd. Però també el de Capdepera consta
en la forma Loseta els anys 1301 i 1402 (LLITERAS, Artà xiv, 30; A. G I L I ,
Artà xv, 184). Ara bé, no és gens versemblant que dues localitats conside-
rables, una d'elles poblado important de Mallorca, portin el nom de Uosa
petita. Deuen èsser la forma mossàrab corresponent a llosada, gallee lousa-
da, etc. La t conservada normalment pel mossàrab, entre vocals, cas de
Lloseta i Lloveta, és un fet adotzenat que ja no cal comentar. També en el
Principat hi ha molts casos de Huelles, Lloar, etc., amb la -s- emmudida.
 LLUBÌ

LLUBÌ (poble, Mail. 11, i-2)

És raonable que sigui abreviació del nom del Rahal Aben-Lubi del Re-
partiment (87, 461), com ja digué AMAlcover (BDLC xiv, 183), tant si
aquest s'identifica geogràficament amb el poble del centre de Pilla, com
amb el veïnadet de Son Llubi, dépendent d'Algaida (junt amb Son Llubi-
net alli prop), 27, d-4, que ja figura com un redol de cases en el Mapa Des-
puig; probablement allò, com admet Quadrado, per més que s'atribueixi al
terme de Pollença, encara que sigui més prop d'Inca, car tot i ser a uns
18 km d'alia, el terme sarrai de Pollença s'allargava bastant, dret al S, al
llarg d'Inca, i el terme d'Algaida no n'era més a la vora. El que en pot fer
dubtar és que la forma antiga del nom de Llubi, en les fonts cristianes, és
Castell-llubî, documentât en escriptures quatre vegades l'any 1389, una el
1595, set o quatre cops el 1659, i en la llista de mesures antiga publicada
per JMBover (No/, de la Isla de Mail., 1864). La documentació és:
«--- versus locum de Castell Llubi ---» a. 1389 (BSAL vu, 138b).
Castell Llubi, en Binimelis, a. 1595 (BSAL iv, 141 b).
Îd., très vegades el 1659 (BSAL vu, 86); «lloch de Castell-Uubi» dos
cops, 1659; «lloch del Castell Llubi» 1659, i «de Muro al Castell Llubi»
1659 (BSAL vu, 312-3).
De més a més veiem Castellubi en el mapa Mut de 1683 (BSAL i, xxx,
4), el Lotter de 1760, i Mascaró l'assenyala aixi mateix en els mapes fran-
cesos de 1715 i 1740 i en l'alemany de 1756 (C. T. M., pp. xvn, xix, xxi).
Llubi, tot sol, no apareix fins a l'any 1609, i llavors devia ser un us
vulgar, car apareix com a malnom d'un individu: «Antoni Llompart (a)
Blanquet de Llubi» (BSAL iv, 242b); i en fi queda generalitzat aixi des
del Mapa Despuig (1784).
I pensem: si fou sempre Castell-llubî, ¿no seria una formació catalana
(cristiana)? I tanmateix hem de creure que no, perquè la forma del Rept.
té un pes decisiu, per a pensar que era un nom heretat del temps dels mo-
ros, i les formes posteriors són una adaptació de la del Rept. Podem creure
una de dues coses: a) àbn-Lubì {àbn 'fili') es confondria en la mitja-llengua
dels primers moriscos amb asn (< h'àsn o h\sn el nom aràbic comu del 'cas-
tell'): hisn : castrum RMa.; hiçan (pl. hoçôn «castillo») PAlc.; però en
aquesta combinació la vocal qesra sonava tan oberta que en tots els noms
de Hoc andalusos ha près la forma Azn- (Aznalfarache, Aznalcâzar, Aznai-
tin etc.); essent tan semblants asn i àbn els nostres pendrien l'un per l'al-
tre, i traduirien el primer membre del nom pel català castell. b) Potser fou
àbn (Aben) l'originari, un vertader nom de persona, i foren els alfaquins
torsimanys els qui en cristianitzar-se feren falsa traducció d'àbn, près per
asn, amb Castell-, que resta llarg temps en la documentació però sense con-
solidar-se del tot, i el poble acabà per prescindir-ne. De fet noms ben sem-
LLUBÍ
blants existeixen entre els moros, precedits o no de Ibn (Âbn): Labbt, Lu-
bâna (f., amb imela -ina), Al- Aubî (Gouv. Gen. Alg.). I m'inclino per això
c

tenint en compte que el mateix mot mossàrab provinent de LUPUS 'llop'

s'havia naturalitzat entre els nostres sarra'ins, como testimonia RMa., tra-
duint el 11. lupus per lubb, i el fem. per lubba (464, 171), fins al punt que
d'aquí ve el nom deis pobles valencians de Benillup i Benilloba a la comar-
ca d'Alcoi (on la metafonia mossàrab fa que davant la -u final hi hagi ú,
i davant -A una ó). Un dérivât, fili de tal persona de nom LUPUS, es devia
dir Àbn-Lubbi(n) a Mallorca, i d'eli pendrien nom aquells dos raíais. Que
ajudés a consolidar aquesta designació la influència del cat. llobt 'tramús'
i la del perso-aràbic lúbia «fesol» (RMa., cast, alubia) és supòsit possible
però innecessari, que podem deixar enlaire.

LLUCAFERRAT, Pou de (Muro, Mail. 11, e-7)

Lucoferrai a. 1370 (J. LLADÓ FERRAGUT, Catàl. S. Hist. Arch, de Muro,
1952, 31).
Com que deu èsser un compost mossàrab (veg. supra s. v. Lloc), ima-
ginam que pugui significar pou aferrat al lloc o poble de Muro, car es troba
a menys de mig quilòmetre en linia recta. Recollit tant per Coromines com
per Mascaró, per les notes d'aquell sembla que el seu informant vacillava
entre dir Pou de LI. o Pou LI., que és la forma que hauria d'ésser origi-
nària.

LLUCALCARI (Deià, Mail. 8, g-2)

Vaig suggerir que fos nom mossàrab partint de la idea que fos LOCUS
13

CALCARIUS; però després m'he inclinat a rectificar-ho, en el sentii d'un ara-

bisme, que signifiqués 'lloc de les alqueries', amb el mossarabisme arabitzat
provinent de LOCUS i un plural de l'àrab qàrya-, es coneixen moltes formes
de plural d'aquest mot aràbic: Dozy (n, 341 b) cita q'trà, qarayàt i qaràyà,
i Belot li dona de més a més qurà (d'on el vai. Alcora, i segurament el ma-
llorqui Cura, supra), si bé recordo haver-ne trobat algun altre, no em ve a
les mans; més que el pi. és, doncs, potser el part. actiu del verb qarà 'hos-
tatjar' (que R. Marti defineix «congregare») participi que ha de tenir la
13. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana, 2 vols. (Barcelona, Barcino,
1965-1970), voi. i, p. 255.
 LLUCAMET

forma qâri, i els diccionaris clàssics el defineixen 'habitant d'un poble'. Pot-
ser doncs, en definitiva, el significat de Llucalcari és 'lloc del pobletà'. Si-
gui com vulgui, arabisme.
Haviem pensât també en una combinacio tautolôgica, de dos mots d'à-
rab vulgar, amb el significat de 'llogaret de les alqueries' (lûk més qari\ 'al-
queries'), a la manera del sic. Linguaglossa o el val. Gibralcolla > gàbal +
COLLEM.
Ramon Rossello Vaquer14 el cita très o quatre vegades Lucbalcari, Luch-
quellquari, des de 1 2 8 6 fins a 1 4 6 8 ; i ja figura Lucdchari el 1 2 4 0 (ROTGER
I MIRALLES, B S A L XIII, 2 7 1 ) .

LLUCAMAR (Sant Lloren? des Cardassar, Mall. 30, a-1)

Figura en el Mapa Despuig. Hi ha les ruines d'un poblat prehistoric.

Com que Lük provinent del llatí LOCUM sembla haver passat a Párab baleá-
ric amb el sentit de poblet, pot ésser Lük Ahmar 'poblé roig'.
Poveda la documenta el 1236, i Lliteras el 1253 (FRB III, 112; Arta
XIII, 54). ¿Podem fer gaire cas de la forma «alq. Lluchalhimar» que li atri-
bueix Rosselló V. en un doc. de 1295? (Hist. St. LLoreng, 117). Descon-
fiem, pero potser sí perqué aixó podría ser notació d'un Al-lük al-ehmar 'el
poble roig' en pronuncia dialectal arábiga.

LLUCAMET (Llucmajor., Malí. 38, e-5)

Figura en el Mapa Despuig. Doc. l'any 1425.17

Al primer aspecte contindria el nom de persona arábic Ahmád, pero
cal advertir que hi ha una forta disjuntiva, del llatí AMATUS: LOCUS AMATI.
La a final canviada en e per la imela arábiga.

14. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Deià, iv, pp. 27 i 50; a la p. 27, Uuchquellquari
any 1468, però Luchalcari el 1268.
15. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).
16. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó
1959), p. 10.
17. Bartolomé FONT I OBRADOR, Historia de Llucmajor..., voi. n, p. 136.
LLUCAQUELBA

LLUCAQUELBA (Alaior, Men. 7, h-3)

Antoni Ramis («Noticias», 1826, u, 23) documenta Llucalqueuba l'any
1600; i Orfila, Llucalquerba 17hÍB

Com que les alqueries de Llucalari, Llucassaldent i Llucaquelba venen

en sèrie, i quasi en línia recta, des de la mar cap a la ciutat d'Alaior, el
darrer sois un bri apartat cap a ponent, sembla que també hagin de formar
una sèrie en l'etimologia arábiga deis tres noms; i que, per tant, l'element
-queuba o quelba també hagi d'ésser aràbic. Però ací no podem donar una
solució decidida i senzilla.
Un punt molt versemblant és que -quelba sigui el mateix nom que Yal-
quería Quelber del Libre del Rep. (f. 18r, Busquets 739); hi ha, empero,
les variants Qulber (Còdex Caíala), i Colber (Codex Liait de l'ACA; ed.
Bofarull, p. 57) en el quai aquest nom està intercalat entre una sèrie d'al-
queries que en part son les mateixes.
Però si això és aràbic no se li troba cap explicado acceptable. La ter-
minado -er s'oposa a identificar-ho amb kelb 'ca, gos', i amb qalb 'cor, en-
tranya vital'.
Seria potser al-luk al-kàbtr 'Hoc gran'? Hi ha grans dificultats fonètiques.
Seria molt rebuscat suposar que això es vagi convertir en Lukkaquèlbir,
amb diverses transposicions.
Les variants Qulber i Colber podrien indicar que hi ha hagut en alguna
mesura confusions amb Cuber. Ni això tampoc és gens convincent car no
s'explicaría que un mateix Quelber, fundat només en una confusió amb un
nom mallorquí, es repeteixi igual a Menorca i a Mallorca. Per això Coromi-
nes (DECat n, 1076^50-60) suggeria que fos un mossarabisme arabitzat
LOCA CALVA, o L O C U M AD CALVARIUM, amb retrocés d'accent, que és nor-
18

mal en àrab vulgar, quan, però, la síHaba pretònica és llarga o tancada. Ara
observa: l. , que també pot ser pre-romà com els altres noms en -er àton (ib.
r

£37-38), 2. , que el fet que els tres noms vagin en sèrie a Menorca no im-
n

plica que en tots tres el segon element sigui Semitic: puix que Luk era àrab
baleàric, els dos elements podien ser-ho igual —d'ètimon aràbic o romànic,
tant se val.

17 bis. «Possessions», 1712, 166.

18. Potser seria bo de tenir present el fet que els articles Cossier i Contier del
DECat han donat prova que -ARIU passa en part a -ier en mossàrab mallorquí. Dones, per
ventura, CALVARIUM > kàlbiér > kélber, amb el conegut trasllat accentuai a síüaba pre-
tónica llarga, en l'àrab vulgar. Ádhuc podríem pensar si Calvià no podría tenir un origen
semblant; si bé aquí els entrebancs serien més greus.
 LLUCMAQANES

LLUCASSALDENT (Alaior, Men. 7, i-5)

Lucassalden a. 1290 (ROSSELLÓ V., «Medieval», 23). Antoni Ramis 18bis

el documenta en el segle xiv i ho escriu Luchasaldém. Joan Ramis19 cita
Llucasaldén de Mascaró, U. de Pons, LI. Major o Son Poy, LI. Petit o de
Juan.
En l'actualitat hi ha tres possessions o llocs Llucassaldent: LI. Gran,
l i . Major i LI. Menor, a més d'un JJucassaldentet.
En llengua aràbiga Liik as-salàtìn 'Hoc dels sultans o reis'.

LLUCATX (es Mercadal, Men. 3, h-8)

Joan Ramis20 escriu Lucatx, que és com encara ho diuen alguns.

És evidentment el nom Olocaig, que cita A. Ramis21 en el segle xv.
Llucatx està situat només a uns tres quilòmetres d'Alcotx (veg. en aquest
article l'etimologia).

LLUCMAÇANES (Mao, Men.)

Antoni Ramis15 la documenta en el segle xv amb el nom de Lluchmas-

sanes. Joan Ramis16 cita Idummasánas nou i LI. de Pons.
Cosme Parpal («Conq.», 1901, 49) documenta Luç Maçanes l'any 1287.
La seva recta grafia hauria d'ésser Lluctnaçanes.
Es pot donar per segur que és un dels casos de noms compostos amb
Lluc- tan abundantment représentants a Menorca: Llucalari, Llucassaldent,
Llucaquelba, etc.
Això ho confirma la grafia més antiga.
Pel que fa al segon compost dei topònim no es veuen objeccions a iden-
tificar-lo amb els noms de Hoc catalans que contenen l'antic nom d'arbre
fruiter tnaçana, équivalent del casteHà manzana, i viu encara en una part del
català occidental: Maçanes, la Maçana, Torre de les Maçanes, i els nombro-
sos Magane t> del Principat, els quais són an tics coHectius amb el significai
de 'pomerar'.

18 bis. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).

19. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 16.
20. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 19.
21. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).
22. Joan COROMINES i Josep MASCARÓ PASSARIUS, Aproximació..., voi. x, p. 36.
LLUCMAÇANES

Així com Matxani prove més probablement del nom de sant, MATTHIA-
NEM, això ja no sembla gaire possible en el cas de Llucmaçanes.

LLUMENA (Alaior, Men. 7-9)

A. Ramis ho documenta en el segle xiv i ho escriu Lucmena. Joan Ra-

mis «Alq», 16 cita Llutnena de Juan i Llumena de Villalonga. En l'actua-
litat hi ha cinc llocs que comencen en Llumena: d'en Netto, d'en Nicolau,
d'en Salom, d'en Montanyès i Nou.1
G. Pons (segle xv, 148) documenta entre 1495 i 1510 la forma Luch-
menas.
Si la forma Llucmena fos ben segura, i ben identificada, estaríem segurs
que Llucmena conté el mateix element Lluc- que registram en bastants
noms menorquins: Llucassaldent, Llucalari, Llucaquelba, Llucmaçanes, etc.
de l'origen mossàrab dels quais ja s'ha parlai. Llavors, el segon element
podria esser l'equivalent del castella almena, «merlet» del llatí MINA. Seria
dones 'lloc dels merlets'. Si aquesta forma no fos ben comprovada, o la c fos
postissa, podríem suposar un origen aràbic: 'umana, plural de amin «fidel,
lleial, constant», al-umana «els fidels, els lleials». D'aquest origen aràbic
son diversos noms de lloc castellans, probablement Humanes, correspo-
nents a dos pobles, un de la provincia de Madrid i l'altre de la de Guada-
lajara. Humaine, «caserío» agrégat a l'ajuntament de Màlaga, ¿seria potser
un diminutiu toponimie format en àrab vulgar segons la norma formativa
u-ai de l'àrab?
 M
MACARELLA (Ciutadella, Men. 6, g-2)
Nom d'una cala, una alquería, una font i un grup de coves préhistori-
ques. Hi ha també es Castellet de Macarella (reducte megalític coster), i una
altra cala al costat de la principal, anomenada Macarelleta.
Essent un lloc de costa no és inconcebible que sigui un diminutiu de
macar, però hi ha dues objeccions: primer, que no són còdols o macs, sino
arena fina que forma les platges de Macarella i Macarelleta; segon, del
masculí macar esperaríem un diminutiu en -eli. S'ha de comptar dones amb
la probabilitat que sigui un nom mossàrab d'etimologia incerta.
Concretant la possibilitat mossàrab podría tractar-se d'un «superlatiu
religiós» del tipus de fath il-lah (Fattila nom del resistent moro de Mallor-
ca), Fatarella (poblado de la comarca de la Terra Alta de Tortosa), Onda-
retta, Fondarella, Massanella.
Bastaría suposar que el mot macar hagués passat al dialecte aràbic de
Menorca, amb el significai total de macar divi, macar magnifie (i vegeu la
nota sobre Mutxamel, DECat v, 860&26ss.). Però millor que un hibrid for-
mat amb el cat. macar sempre vai més donar una etimologia formada amb
tots dos elements aràbics: de l'arrel mkr 'tenyir de roig', 'enganyar' (Dozy,
Suppl. il, 606) d'on makr «terre rouge» (Belot 781), comprovada com a
hispánica per RMa. (194) en la doble forma makr i makkar «decipere».
D'un adj. makkarî, dérivât d'això, ve el nom del famós historiador marroquí
Al-makkari (f 1630). Makkar Él-Lah podría significar dones 'la famosa ter-
ra-roja, el Rojal esplèndid'. Sobre aquest tipus de superlatius, és bàsica la
nota del meu mestre Hess von Wyss (o. c., p. 17). I veg. l'article Safragell.
-MAIMUT

-MAIMUT, Bini- (Mao, Men. 12, d-1)

Rosselló Vaquer (Medieval, 1980, 13) documenta rafal Benimazmut

l'any 1296. Antoni Ramis (Noticias, 1829, iv, 9 i 48) documenta Benimah-
mut i Benimasmut l'any 1409.
Nom aràbic. La identificació del segons component és de mal fer. Mah-
mudì Masmüdii o un participi Magmudì

MAGALAF, es (Escorca, Mail, lw, e-1)

No és inversemblant que hi hagi relacio amb tnagaluf (DECat v, 361 b

43-53) i que sigui tan aràbic com aquest, perô aqui, la possibilitat és més
estreta i hi ha menys facilitais per concretar; hauria d'ésser un nomen ins-
trumenti. Aquest nomen esta documentât brevissimament per Dozy 1 i Be-
lot 2 en la forma maqlab 'batterie', 'ordre'; arrel viva en l'àrab hispànic (cf.
maqlûb 'capgirat', 'consumida (carn)', RMa. 484, 684).
Cf. Maclac als ports de Beseit, grandios massis de penya, prop de la
sortida del Regatxol.

MAIXURA, sa (Felanitx, Mail. 36, e-2)

Per la banda de l'àrab és una paraula abstracta d'ordre religiös o jurí-

dic, que Ramon Martí defineix «licencia» i Pedro de Alcalá «dispensación»,
i Dozy aclareix «exempció de la regla ordinària»: a Les mil i una nits té el
sentit d'«advertiment de Déu», i, en un altre passatge, «a condicio de»,
Dozy3 i Belot.4 Ara bé, cal advertir que aquesta paraula en la seva forma
més corrent és masuara (única que indica Dozy, mentre que Belot consigna
les dues formes, masuara i masüra).
També podría resultar d'un mot llatí MESSÜRA 'sega', tant en el sentit
del període de la sega com el de 'l'acte i résultat del segar les collites'. Més
coneguaa que aquesta paraula és la forma parallela MESSIONEM, de la qual
vénen el francés moisson, occità meisso(u)n, i el català arcaic meixons del

1. Reinhart D O Z Y , Supplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols. (Leyden 1881),

vol. il, p. 3 9 1 b l l f .
2. J . B . BELOT, Vocabulaire Arabe-Français, par un Père Missionaire de la de. de
Jesus (Beirut 1883), 659al8.
3. Reinhart D O Z Y , Supplément..., vol. i, 800b32.
4. J. B. BELOT, p. 393b25.
 MALBUJA

mateix significai. E1 que ja és més hipotètic és que MESSIONEM en boca dels

moriscs s'hagués convertii en mesùra, passant per mesuna, amb dissimilació
de nasals.

MALAVEÍNA, Font de (Sóller, Mail. 8, f-4)

Cf. Malavesina, afrau a l'alta vali de Caldes de Boi, paratges escabrosis-

sims; potser també, a Sóller, 'veinatge o rodáis escabrosos'? Si és la marca-
da, sense nom, en aquella quadrícula del mapa, està realment en els grans
pendents entre s'Heretat i Alconàsser. Cap allá puja, en efecte, el «Carni
des Rost».

MALBUJA (Sant Lluís, Men. 12, e-5)

Antoni Ramis5 documenta com Malbuge en l'any 1404. Joan Ramis6

Malbuja. Tractà d'aquesta localitat E. de A. Aguiló en BSAL, 1895, 171;
1896, 47.
En la carta fundacional de la vila d'Alaior pel rei Jaume I I de Mallor-
ca l'any 1304, trobam: alqueriam vocatam MALBUGA, i alqueria de MAL-
BUGES.7
D'origen incert, però en tot cas la doc. antiga no conté la r final: és
d'una versemblança elemental admetre que el nom sigui pròpiament Mal-
buja i que ens hem acostumat a escriure-ho malament (Malbúger) a causa
del veinatge del més important Trebalúger.
El nom té l'aspecte d'un participi passiu aràbic de la primera forma;
però no hi ha arrels aràbigues labag ni rabag.
Hi ha relació etimològica amb Trebalúger? ¿N'hi ha amb el mallorqui
Búger?
Pel que fa a Búger hi hem d'oposar una negativa, primer a causa de la
r final, i segon és inadmissible que Malbúger sigui un mal Búger.
Pel que fa a Trebalúger no es poden fer afirmacions tan rotundes, però
en cap de les dues interpretacions etimològiques que donam d'aquest nom
no s'obté una interpretado del nostre Malbuja.

5. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Mao, Imp. P. A.

Serra, 1826-1838), fase, iv (1829).
6. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Mao
1915), p. 10.
7. LLABRÉS I QUINTANA a «Butlletí de la Societat Arqueológica LuHiana» (Palma de
Mallorca 1895).
MALBUJA

Consideram absolutament inversemblant relacionar-lo amb el nom de

vent llebeig, que no és aràbic, però es va arabitzar, amb la forma labag,
perquè no existeix un verb aràbic corresponent que hagués donat peu a
formar un participi *malbûga.
Potser transposició d'un *mablûga (sota la influència de Buger, etc.)
si bé tampoc això no convenç car l'arrel big (Belot 1 4 ; DOZY I, 1 0 8 ) és poc
vivaç en l'àrab comu (sembla résultant d'un manlleu hispànic, cf. 11. pessu-
lum i port, fechar) i Dozy la documenta en el sentit de «fermer une porte»,
«serrure de bois» només en la forma II i el participi d'aquesta seria mubâ-
llaga no pas mablûga. Tampoc no hi ha arrel brg (almenys no amb caràcter
verbal), ni es coneixen noms de persona gaire semblants. Potser més aviat
pre-romà, com ho deu esser Buger judicant per la terminació -er.
Complicat i molt hipotètic seria partir de malbûsa 'vestida, recoberta',
participi femeni de la vivaç arrel Ibs, que a Algèria s'usa en masculi; Màl-
bûs com a nom o malnom de persona (Gouv. G en. Alg., no en Hess); com
que amb els noms hipocoristics en -us alternen els ens -us, no menys fre-
qiients (com documenta Littmann); no fora ben inconcebible que per ana-
logia dels hipocoristics, creant-se una variant Malbusa, s'hagués alterat en
-uza sota la influència del vei Trebaluger.

MANACOR (municipi i ciutat, Mail. 29, f-7)

Mossèn Antoni Maria Alcover, en el butlleti del Diccionari,8 al referir-se

a la butlla del Papa Inocenci IV, on el nom de Manacor ve registrai Mona-
chor, diu que «això suscita a mon company de redacció, En Francese de B.
Moli la idea de si Monachor seria, com Termenor de Petra, i Formentor de
Pollenga, una forma de genitiu plural de MONACHUS-MONACHORUM, com
Termenor de Termenorum (sic), Formentor de Vrumentorum. La dificultat
estaria en la -or, desinència, que en Formentor i Termenor és tancada i en
Monacor és oberta, dificultat que faria desaparèixer pel que diu el professor
Guarnerio, dins la seua Fonologia Romanza, que hi ha tradició, dins quasi
tots els pa'isos llatins, de pronunciar obertes totes les e i les o llatines, siguin
llargues, siguin breus. ¿Consta enlloc que hi hagi hagut monjos a Manacor,
abans de la dominació islamita? Explicitament no, però molt bé podrien
èsser els monjos agustinians, procedents d'Africa, de les basiliques del Port
i de Son Pereto».9 Coromines troba que avui tot això ha quedat antiquat.

8. Diccionari Alcover-Moll, fase, xiv, 1925, p. 63. En aquests moments l'obra duu el
seu nom naturai: Diccionari de la llengua catalana.
9. Vid. «Anuari de l'IEC», 1909-1910, pp. 26 i ss., per Joan RUBIÓ I BELLVER, Tro-
balla d'una basilica cristiana a les immediacions del port de Manacor, i «Anuari de l'IEC» >
1915-1920, pp. 738-746, per Joan AGUILÓ.
 MANACOR

Sobretot pel que fa a aquests paraHelismes, car l'etimologia de Formentor

i de Termenor és enterament diferent; i com s'estableix en els nostres ar-
ticles corresponents, de cap manera no contenen un genitiu plural.
Posteriorment Ramon Rosselló Vaquer i Jaume Bover Pujol, i el ma- 10

teix Ramon Rosselló Vaquer i Rafel Ferrer Massanet donen a conèixer 11

un document de 1236, en el quai figura el nom â'Abenimonacal; i en un

altre el de Rabal Mobarga Monahaly en les transcripciones deis agrimensors
de 1232, publicades ja per Dameto i Mut (1841), Hist. Gral. del R. de Ma-
llorca il, 1008, es llegeix Mobariga Monahal (mobariga participi aràbic de
brk 'beneir').
Mascaró té el convenciment que si Rosselló-Bover-Ferrer haguessin po-
gut collocar a la calaixera de mossèn Alcover les paperetes amb aquests dos
topònims citats, l'opinio del mossèn hauria estât una altra. Així i tot, mos-
sèn Alcover no rebutja de pia la perspicaç opinió de Francese de B. Moli
i és probable que a l'hora de donar el seu parer es deixà influir per l'opinio
del seu assessor literat marroquí, Mohamed Medina, el quai encara que
coneixia bé la seva llengua àrab, no era un lingüista, almenys de la talla
de Moli. Mossèn Alcover proposa per a Manacor una etimologia Ma-nakor
'aigua argentina, molt clara', que Molí no accepta, suggerint que «valdría
12

la pena estudiar la possible relació de Manacor amb Manaccore, nom d'una

vila de la Itàlia meridional». Més que aquest, per ventura dut allá pels ca-
talans, potser no fóra prudent oblidar el més important Macomer de Sar-
denya, per més que el report fonètic entre els dos ja es fa ben problemàtic.
Recentment, Joan Coromines ha redactat la cédula Manacor, així:
«En el nom de l'alqueria Abenimonacal que figura en un document de
1236, en el districte de Montuheri, la -i- ens fa nosa per interpretar-ho
13

com a nom de persona en Aben-, i la A- ens destorba per entendre-ho com

Beni-; en fi, tot l'aspecte de monacal ens aparta de l'àrab. Potser PINNA MO-
NACHALIS 'penya deis monjos o de Termita', nom mossàrab amb conserva-
ció de la c sorda entre vocals; grafia ultracorrecta Aben- en lloc de Ben-, Ara
bé, Manacor ja correspon a un altre districte, però tot plegat ens fa pensar
de nou en l'etimologia mossàrab VILLA MONACHORUM 'alquería deis mon-
jos'.
10. Ramon ROSSELLÓ VAQUER i Jaume BOVER PUJOL, Historia d'Andratx. Segles
XIII i XIV, introducció de Baltasar Porcel (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978),
p. 130.
11. Ramón ROSSELLÓ VAQUER i Rafel FERRER MASSANET, Historia de Manacor. Se-
gle XIII (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1977), vol. i, p. 148.
12. Francese de B. M O L L , Mossèn Alcover i l'onomàstica, «But. Soc. d'Onomàstica»
(Barcelona 1982), vol. ix, p. 9. Amb raó refusât, perqué no hi ha tal adjectiu en àrab,
només nukur «fin, rusé» i sols en alguns diccionaris, de l'arrel nkr 'alterar, ignorar' (arrel
que no s lia de confondre amb nqr 'excavar', aquesta sí ben viva en hispano-àrab, però
de sentit encara més inconnex i sense adjectius de tal forma).
13. Ramon ROSSELLÓ VAQUER I Jaume BOVER PUJOL, Historia d'Andratx..., p. 130.
MANACOR

De tota manera no perdrem de vista que el vaguíssim aspecte romànic

d'Abenimonacal s'esvaeix del tot només que hi fem la lieu esmena de -nim-
en -num-, car això es pot identificar amb un NP compost de trivials ele-
ments aràbics: Aben-Umm-ân-naqqâl: és sabut que els noms de dona mo-
ros formats amb Umm- 'la mare de' son tan comuns com els formats amb
Abu- 'el pare de'. Nàqqâl consta com a nom de persona corrent a Algèria
(Gouv. Gen. Alg., 504a) i és l'adj. comú naqqM 'trasplantador', 'veloç'
(arrel clàssica i hispano-aràbiga naqal «transmutare, transferre» RMa. 613),
o sigui 'fili de la Mare del veloç'.
D'altra banda, el nom de la poblado portuguesa Penamacor ens retor-
na a PINNA M ONACHALis, facilitada aquí per la inicial Pena- i per la caigu-
da de -N- normal en portugués entre vocals, però aquí entrebancada per la
-r final, i molt més que en mossàrab per la manca de sonorització de
la -CH-.
Indubtablement és ciar que cal tenir en compte que al terme de Manacor
hi ha les ruïnes de dues basiliques paleocristianes dels segles v-vin. Potser
a tenir en compte que hi hagué un rabal Mobarga Monahal. 14

Monahal, seria Monachalis? Mobarga potser a identificar amb l'àrab

Mobâraka, participi passiu femeni de barak «bénir, invoquer la bénédic-
tion de Dieu sur quelqu'un». Potser substantivat, com si es digués 'la De-
15

vota Monacal' (una devota, 'una ermita' a la pagesia del Principat).

Més aviat, però, que Monachalis, si a cas, Manacor hauria d'ésser Mo-
nachorum (portus, cella, pagus, vicus, villa...).
D'altra banda, hi ha un poblé mallorqui, ben apartat de Manacor, el
nom del qual se li assembla, però és bastant ciar que tingui una etimo-
logia ben diferent. Car Mancor té tot l'aire d'un participi passiu aràbic.
16

Llavors les possibilitats són moltissimes. La més òbvia seria la de la rei

nqr, Per exemple manqûr, '(lloc) enfondit, excavat', etc.; Manqûr consta
17

també com a nom de persona, epítet tret d'aquest mot de l'àrab comú, que
és el participi passiu del verb naqar 'batre, donar cops, gratar, fer sonar el
tambor', 'excavar' (DOZY II, 709). Fins aquí el doctor Coromines, que
18

considera molt probable aquesta etimologia de Mancor i s'inclina a creure

que, si els dos noms han vingut a coincidir (i sols fins a cert punt), ha estât
només secundàriament.
14. Ramon ROSSELLÓ VAQUER i Rafel FERRER MASSANET, Historia de Manacor...,
p. 148.
15. Reinhart D O Z Y , Supplément..., vol. i, p. 77, i BELOT, S. V.
16. Joan Coromines volgué incloure aquí aquest topònim (10, d-2), que en tot cas
no podria deixar d'orientar —o desorientar, evitablement— quan s'estudia el problema
etimologie de Manacor.
17. J. B . BELOT, Vocabulaire..., p. 853 B 9f.; Reinhart D O Z Y , Supplément..., vol. n,
p. 709 B .
18. Gouv. Gral. Alg.
 MARETA

Per altra banda, la situació de la basilica paleocristiana de sa Carrotja,

sobre els penya-segats de l'antic Port de Manacor, és a dir quelcom molt
19

semblant a un m on estir situât sobre una penya, ens fa pensar si el nom de

Manacor va néixer precisament aquí en aquest accident geografie de la cos-
ta, port que en un antic mapa de l'any 1575, i en molts Paltres posteriors,
20

ve registrat precisament Monacur\ i no oblidem el port. Vena-Macor.

MANCOR, veg. MANACOR paràgraf penúltim

MANRESA (Alcudia, Mall. 7, e-1)

Nom d'una possessio i d'un forti de la costa. També és el nom antic
de Lloret (27, a-11).
Sens dubte transportai del nom de la ciutat de Bages, pels repobladors
catalans a Mallorca.
Conservât com a llinatge, entre altres amb la forma Manrè, pron. mdnré:
hi ha un Son Manrè en el terme de Sant Joan de Sineu.

MARETA, sa (Campos, Mail. 39s, b-8)

L'informant de Coromines en l'enquesta, que es féu recorrent el terreny,
va anomenar sd msrètd després del Moli de sa Grava i de Son Masset. El
Mapa Despuig posa també un nom Mareta en el Racó de sa Rápita, que
sembla coincidir amb això. Segons l'informant és un salobrar on amaraven
llenya. Sembla ser una forma mossàrab provinent de MARATA, en el sentit
de Hoc on s'ha amarat. La a tònica es torna e per imela i la t entre vocals
es conserva (veg. Lloseta).
Així mateix mareta en el sentit de mar moguda no és un diminutiu,
sino més aviat un intensiu: i així s'explica el terme nàutic mareta, que és
propi sobretot d'Andalusia, però sembla que s'utilitza popularment a les
Balears i pot ser també un mossarabisme autòcton a les Ules. En el cas d'a-
19. Des de 1 9 1 2 Porto Cristo. Vid, Josep MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponi-
mia de Mallorca, 6 vols. (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1 9 6 2 - 1 9 6 7 ) , voi. in,
p. 1 2 1 0 .
2 0 . Thomaso PORCACCHI DA CASTIGLIONE, Atlas o Diccionario Geografico o Isole
più famose del mondo (Venècia 1575), pp. 36-38.
MARIA

quest amarador, és encara mes ciar que no és un diminutiu, perô que és dé-
rivât de mar de la mateixa manera que ho és amarar.

MARIA (poble, Mail. 20, e-2)

Que el nom d'aquest poble ve de l'àrab no veiem que ho hagi dit sino
Coromines, sense argumentar-ho (E. T. C. i, 271). Ja el tenim en el Rept.:
«Caria Maria» (96), «Alcheria Maria» (23, Quadr. 470), en terme de Petra,
del quai, en efecte, només està uns 8 km lluny. No és un mot de l'àrab
comú, sino peculiar deis parlars magrebins, si bé dérivât normalment de
l'arrel vivissima r'y 'veure, mirar', d'on vénen per exemple els mots alhora
clàssics i hispànics mirà «spéculum», mâr'à «visio», ru'ya marwî «visibilis»
(RMa.): segons el text de l'Idrissi, Dozy defineix marîyat «tour où l'on fait
le guet» (en la seva trad., p. 243, n. 3, i Suppl. i, 498b)\ i d'aquí sorti el
nom à'Almería, com va dir ja l'antiga traducció d'Ar-Razí, parlant de la
ciutat andalusa, que és «una atalaya sobre el mar, que yaze en tal lugar,
que non puede por la mar venir cosa grande nin pequeña para España que
dél non la vean».
Que el nom mallorquí ve d'aquest arabisme, no pas del nom de la Mare
de Déu, es comprova també per la toponimia local. A l'extrem sud del pe-
rimetre urbà del poble hi ha l'indret encara conegut amb el nom de la Ta-
laia, immédiat al talaiot de Son Rabassa, i a l'extrem E del perímetre el
paratge anomenat es Pujoleí (20, e-2; 20, d-2). Del plural àr. al-marìyàt ve
Almariet partida d'Alberic (GGRV, 89); així mateix les Marietes nom d'una
partida de Finestrat, i d'una altra d'Albocàsser. Més encara, Coromines es
pregunta si el Puig de Pollença, damunt l'antiga ciutat, no té també d'això
el nom de Puig de Maria, que li donaren a eli els seus informants pollen-
cins de 1964, com a denominació antiga del lloc (per més que Despuig i
Mascaró li posin N. S. del Puig), com sigui que és el cim més alt i amb vista
més desembarassada en tota la rodalia (330 alt., mentre que el de Santueri
només en té 140, Mase. 2, h-2), dominant fins més enllà de l'extrem de la
Badia i del Cap de Formentor. Formidable talaia. És ciar que la denomina-
ció «de la Mare de Déu» pot tenir tant de disfressa piadosa (conjurant l'a-
bominat tabú), com el terme «de la Salut» que li han penjat al del poble
de Maria.
 -MARZOC

MARRATXÍ (nom de municipi, Malí. 17, £-10)

Dubto molt de la tan difosa etimología arábiga (la forma arábiga real
del gentilici de Marrakes, nom del Marroc i de la seva antiga capital, és
Marrekusi); o més aviat, cal negar-la. Sospito que és mossarabisme. Com a
refutació concloent, basta recordar que la menció més antiga en diu Barra-
xino: la parroquia de Sancta Maria de Barraxino és anomenada en la butlla
d'Inocent IV de l'any 1248. 21 La m, per propagado de la nasalitat.
Afegim-hi que no solament hi ha Barrachina, en domini aragonés i xurro,
sino també Borratxina (t. de Mutxamel) amb una o que és un resultat ha-
bitual de la a, en la pronuncia de l'árab vulgar, quan es troba davant de r
i altres consonants emfátiques, etc.; més que més, quan precedeix una la-
bial com la b. La probable etimologia mossárab ja va ésser donada esque-
máticament en el DECat i, 668M0 i nota 9. Derivat románic de barraca.

MARZOC, Bini- (Alaior - es Mercadal, Men. 1, c-12)

Rosselló Vaquer (Medieval, 1980, 13) cita un sarraí negre, de nom Mar-
zoch, venut com a esclau, l'any 1290. Cosme Parpal cita de l'ACA (Reg. 90)
de l'any 1287, a Marçoch Abeneliuçeyn Marçoch.
Nom que es repetia a Mallorca (amb variants potser errors de còpia).
Quadrado trobava en el Rep. un «Rahal Abenimarzuch» en el terme de Pe-
tra (97), d'altra banda «Rahal Beni-Mozuch o Marzuch» (471), i en el ter-
me de Pollença «Rahal Muzoch» (87). Un tal nom de persona consta altra-
ment més tard en relació amb les liles, si bé es tracta d'un parent de l'iHus-
tre hebreu Jafudà Cresques, que quan el 1399 residia a Barcelona «tenía
una hermana, también conversa, llamada Francisca, casada con Marzoch Ma-
diní o Madí», Miquel Bonet (BSAL vu, 125a), que repeteix igual la forma
Marzoch quatre o cinc cops (149b). D'altra banda també reapareix aqueix
nom en terra valenciana: Benimarzoc llogaret de la valí de Gallinera (MA-
TEU LL., Vais Val., 107), sembla ser la forma més exacta, judicant per Ca-
vanilles, si bé SSivera troba Benimarzoch, des 1535, i amb variants Beni-
mazorque o Benimasot, -asoch, 185 habitants.
Evidentment transfreta ['provinent de més enllà de l'estret de Gi-
braltar' ].
Probablement aràbic. Marzûq, participi passiu del verb razaq, 'proveir
de les coses necessàries per viure, de queviures' (DOZY I , 524 A, i Gouv.
Gen. Mg., 284 B; RMa., 451.1, «largiri», amb glossa «1. ad Deum» matis
religiós).

21. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca..., vol. I, p. 142.

MASCORD

MASCORD, Son (sa Pobla, Mall. 6, f-2)

G. Miralles, en Historia de Campanet, escriu Son Mescorch.
Els dos informants de Coromines ho digueren amb b (Bascord). El
CTMall ho registra amb les dues formes, b i m.
Cf. Lavascort a la Cerdanya, entre Bellver i Isôvol. Sembla tractar-se
22

d'una prodigiosa i casual coincidència. Probablement del participi de l'arrel

aràbiga molt vivaç skr «remplir un vase», «boire du vin» (DOZY I, 6 6 7 ;
Belot 332), que séria maskâr-, altres dérivais com sakkâr, sikrân, sukrî sig-
nificant 'borratxo', consten com a populars per PAlc., Boqtor, etc., i mas-
kâr, podent significar aixô, séria un malnom de persona. El nom de l'es-
criptor Masco (segle xiv) ve, mes aviat, del germ. MASKO (DECat v, 5 1 6 ,
n. 15), perô essent nom d'un Valencia, és probable que s'hi sûmes aquest
malnom moresc.

MASSANELLA, veg. ALCANELLA

MATXANI (Mao, Men. 12, g-2)

Antoni Ramis el documenta en el segle xiv amb la grafia Binimetxani,
23

i Joan Ramis cita Matxani del Sr. Pere Carreras, M. de Carreras i M. de

24

Segui. La x revela que no és ni aràbic ni català d'origen; per tant mossà-

25

rab, molt possiblement MATTHIANEM 'Macia'.

-MELLA, Bini- (es Mercadal, Men. 2, e-12)

Nom de dues alqueries: BinimeHà Veli i BinimeHà Nou, conegut també
aquest darrer per Son Nadal; d'un puig i d'una platja.
Nom tal volta mossàrab. De PINNA AMYGDALARIS 'penyal de forma api-
nyonada' (punta d'ametlla); no podem descartar un origen aràbic, però
22. Joan COROMINES, Esíudis de toponimia catalana, 2vols (Barcelona, Ed. Barcino,
1965-1970). Vegeu allí el curios i singularíssitn passat d'aquest iberisme, que ens fa dub-
tar de la identitat amb el nom mallorqui.
23. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).
24. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 10.
25. En l'actualitat hi ha quatre Matxanis: M. Gran, M. Nou, M. Petit, M. Veli i
un Matxaniet.
 MENUT

menys documentar-hi un NP adéquat (només un Mellâl, Gouv. Gen. Alg.,

278, sense explicado en àrab i hauria donat -el no pas -ar). Dificilment es
relacionara amb el nom de la vella vila de Maldà a Segarra; s'hi oposen no
sols Bini- sino també la forma antiga del nom segarrenc Amaldà, probable-
ment provinent d'un *AMALIZA O AMALITAN-, potser germànic.

MENDIA (Manacor, Mail. 29, g-11)

Nom de dues alqueries: Mendia Veli i M. Nou, i d'una cala (37, b-10).
El Mapa Despuig la registra Mendiga, i Die Balearen, de l'Arxiduc
d'Àustria, també.
Recordem haver vist el nom d'aquesta possessió en documents antics i
grafiat d'una manera diferent a la moderna.
L'any 1447 26 ho trobam escrit Mandia. Però no perdem de vista que
a causa de la pronuncia palatal de la g mallorquína, estant entre i i a, és
facilíssim el pas de -iga a -ia.
Afirmem que no és sostenible cap relació amb el base Mendi, no sola-
ment per les raons obvies, sino per altres, encara, que no és necessari de-
tallar. En canvi, hem de cridar l'atenció sobre la forma antiga Mendiga que
augmenta la versemblança de veure-hi un nom mossàrab. ¿Es tractaria,
dones, del llatí MENDÏCUS, O dérivât, MENDÏCA? N O es veu ciar en quin sen-
tit, però tampoc s'hi oposa obstacle considerable ('Hoc de captaires'?, o
'terra d'escàs rendiment'?). L'estructura no desdiria d'un origen aràbic però
l'unie mot que s'hi acosta, mintlq (Belot 838) o mintiqî (Boqtor) «très di-
sert, dialecticien» (cf. un adj. muntiq RMa., s. v. pronuntiare, 540) no es
presta pel significai (car no consta usât com a NP a Algèria, ni a Arabia ni
enlloc), i hauria donat -ec estant la ì entre emfàtiques, no pas -i(g)a. Hi ha
un nom de persona Mendt a Algèria {Gouv. Gen. Alg., 280) d'arrel no gens
clara (no confirmât per Hess), i amb variant mefandì (262, pron. mandi)
que deu ser l'originària (havent-hi arrel cnd) però llavors no es justificaría
ni la -g- ni la e del nom mallorquí.

MENUT (Escorca, Mall. 5, d-5)

Grafia sens dubte millor que Manut, que també ha tingut curs. Ës una
important i antiga possessio dalt de les muntanyes de Lluc, entre el mones-

26. Ramon ROSSELLÔ VAQUER, Histöria de Manacor segle XV (Palma 1978), p. 120.
MENUT

tir i Binifaldö; amb una coma i creu del mateix nom, i una font de renom.
Quadrado i el Mapa Despuig ho escriuen amb e. En el Rep. apareix com
«Alqueria Monut» en el terme de les Muntanyes (Quadrado, 114, 490).
S'ha vaciMat en l'etimologia: alguns deuen haver cregut que era idèntic a
l'adjectiu català (Coromines mateix vaciMava, preguntant-se si era mossàrab:
E. T. C. i, 255). Ben mirât no dubtam que és aràbic, d'un participi passiu
del tipus vulgär en m'à-\ no pensem en altres arrels (poc vives, com nwd o
les en w-, on hi hauria altres inversemblances), perö si en la ben produc-
tiva nwt (RMa. 208, 232.8f.; D O Z Y , Suppl. n, lYlb\ Belot 874), amb par-
ticipi m'ànût. Es pot pensar en la seva accepciö «suspendu, accroché» (Aben-
Batuta, Belot), aHudint a la posiciö dalt d'una serra, perö més aviat ens
guia RMa. en traduir «adjungere», «confié, dépendant» (Belot), que també
està ben garantida per escriptors occidentals i hispànics («confier», Abend-
jobair, Abd-el-Wâhid, Hayyan-Bassam). Probablement perquè estant tan
prop de Lluc sempre en dévia dépendre.
El jove professor lleidatà Xavier Terrado (del talent, del saber i de l'ex-
pectativa tenacitat del quai, tant podria esperar VOnomasticon Cataloniae)
ens assenyala Menudilla, nom d'una important partida de Sant Esteve de
Llitera, a la Baixa Ribagora), on tenim segurament el mateix arabisme, si
bé potenciat per l'anomenat «superlatiu religiös»: m'ànût tl-Läh 'dépen-
dent de Déu' tan descabdellat en la toponimia dels Països Catalans me-
ridionals, adés amb î (Fondeguilla, Almenarilla, Fathtllab) adés amb é (On-
darella, etc.) del quai hem donat, en aquest llibre, forces testimonis i exem-
ples (V., entre altres, eis que hem concretat s.v. Macarella).

MILLAC, Torrent des (Artà, Mail. 22, a-3)

L'unica conjectura intelligent séria suposar que vengui d'un nom de

persona portât per algun xepoblador provençal o occità. Perô com que no
en tenim documentacio antiga (l'unica és «T. Millac» del Mapa Despuig)
no ens atrevim a assegurar res.
A penes cal dir que la pronuncia més corrent és torrent d'êrmilâk. Su-
posant que la forma més antiga fos Armillac, es podria tractar del nom dels
famosos Armanyach (senyors del gran pais central de Gascunya), que ve
d'ARMENIACUM; tenint en compte aquesta base, l'evolucio Armillac fora na-
tural; i la ultracorreccio rm > sm és de tipus corrent. Tenim entés que els
Armanyac van tenir una part important en el Repartiment de Mallorca.
L'any 1457 a Manacor hi havia una possessio del Millac21 (recordem la dis-
tància de 20 km que hi ha d'Artà a Manacor).

27. Ramon ROSSELLÔ VAQUER, ibid., p. 125.

 -MIRA

MÎNER (Llucmajor, Mall. 35, e-3)

Hi ha dues antigues possessions d'aquest mateix nom. Aquesta i una

altra en el terme de Pollença (5, c-9), dividida en dues: Miner Gran i Mi-
ner Petit; a més hi ha el Coll de Miner, la Cova de Miner i el Puig de Ca
de Miner. Aquesta possessio pollencina ve documentada en el segle XIII
amb el nom de Minur.28
La de Llucmajor esta documentada l'any 1375,29 i escrit Mina, perö
en 1460 ho trobam com Miner.30
Aquest nom ha de formar part de la série de toponims pre-romans ter-
minats en -er, com Sôller, Sèlva(r), Roquer, Siller, Cüber, Büger, etc. (ve-
geu supra Be quer). Justament en el cas de Bôquer se sap que ve de BOC-
CHORIS i que per tant la e prové d'una o; sembla que en la paraula Miner
també la e prové d'una vocal posterior (o, u).
En conclusiö es tracta, doncs, d'un nom pre-romà que no és de creure
que tengui res a veure amb el mot català mina 'mener', d'origen cèltic, perö
no tenim cap indici que el nom balear Miner tengi res a veure amb mines
ni meners; i com que tampoc un sufix -or no existeix en cèltic, no hi ha
cap rao per creure que sigui cèltic, sinö que es tracta d'una vaga paronimia.
Tampoc és creïble que vingui del comparatiu llati MINOR: no sols per la î
i no è, sinö perquè sols podriem esperar que s'hagués conservât MINOREM
i no pas el nominatiu.

MINYÓ, la, veg. Lavanor, a ARGENTOR

-MIRA, Bini- (Artà, Mall. 13, h-6)

Antiga alquería que figura en el Libre del Rep. (f. 12r, Busquets 730)
amb la grafia Alquería beniamjra (beniagmira); en el còdex Bofarull figura
beniaginira.
Lliteras31 dona també la grafia Beni-agmira amb data de 1232; i la de
Beni-Amir, amb la mateixa data, que presumiblement correspon a un altre
document del mateix any.

28. Rafel JUAN MESTRE, «Hojas de Lluc», núm. 18 (Lluc i Escorca, 1980, en ciclos-
til), p. 3.
29 i 30. Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de llucmajor, 5 vols. (Palma de Ma-
llorca, Gràfiques Miramar, 1972-1986), vol. i, p. 204.
31. Lorenzo LLITERAS I LLITERAS, Artà en el siglo XIII. Estudio V Documentos
(Palma de Mallorca, Ed. J. M. P., 1967), pp. 28 i 151.
-MIRA

Segons J. Ramis d'Ayreflor i Sureda32 aquesta alquería era molt exten-

sa: unes dues mil quarterades; i diu que el seu an tic casat, amb torre de
defensa i oratori privât, és conegut avui amb el nom de Can Canals.
Aqüestes grafies antigües proven definitivament que no hi ha res a veu-
re amb un mot aràbic Mira en què pensa Moll.33 Si no coneguéssim més
que la forma Beni-Amir encara fóra raonable pensar en un origen aràbic
que segurament no seria el nom comú àrab amir 'comandant', perqué ales-
hores esperariem Beni-al-amir, perô que podria ser el nom de persona Amîr,
que, efectivamente, figura en la llista del Gouv. Gen. Alg. (14); perô si és
exacta la forma Beniagmira, que, apareixent repetida (car aginira és ôbvia-
ment lectura errônia per allô) bé deu ser auténtica, aixô ja ens aparta de
qualsevol origen aràbic; en canvi es comprèn que fos ocasionalment alterada
en tnir{a) per etimología popular arábiga. D'una banda pensem si pot trac-
tar-se d'un de tants noms mossàrabs en PINNA-. D'altra banda agmira té as-
pecte germànic: un nom de persona Agmir és compost deis dos elements
antroponímics germànics ben coneguts ag-mir, i en la forma Agmir está ben
documentât des del segle vin en fonts reputades; i, en variants fonètiques,
des del segle v u (FÓRSTEMANN, Altdt. Namenbuch, col. 23, altres d'AG- ib.
15, 20). Per evolució fonética de la variant arcaica Agemir, trobam Aiemir
en doc. barcelonés de Pany 995: Aebischer, Onom. 34, amb molts altres de
la mateixa arrel AG-, pp. 21, 22, 27, etc.

MIRABONA (Selva, Mall. 5, i-6)

Registrat en el MGMall. com Binibona, que és com es diu avui. Els in-
formants d'en Mascaro li digueren que el vertader i antic nom d'aquesta
possessiô és Binimala, perô que no volien que es digués aquest nom per
trobar-lo insultant, i per aixô li deien Binibona. En la llista de Ferragut de
l'any 183834 figura Rahal de Binimala. En el Llibre del Rep. (f. 3r, Bus-
quets 716) figura Bilamala. Coromines va sentir Virabona i Vilabona, i Mas-
caro Berabona, Mirabona i Virabona. Se tracta d'un redol de cases amb
oratori, situât al peu de la serralada, amb grans roques i un monument me-
galitic prôxim, format per grans lloses de pedra.
Del conjunt de les variants toponimiques es dedueix la probabilitat que

32. J . RAMIS D'AYREFLOR I SUREDA, Recuerdos históricos referentes al oratorio pú-

blico de Son Sureda de Arta y ala antigua alquería Binimira (Palma de Mallorca 1952),
pp. 27 i 33.
33. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca..., vol. i, p. 95.
34. Manuscrit del doctor Joan Ferragut i Solivelles, existent a l'arxiu particular del
senyor Jaume Lladó i Ferragut.
 MONCAIRA

aquí hi hagi la paraula PINNA- 'penya'. Davant una altra nasal la n de pena
s'ha dissimilat siguí en r o en l. Ja per la declarado de l'informant d'en
Mascará, es dedueix que la forma antiga sigui Binimala, i que, per una antí-
frasi eufèmica es va canviar en Binibona. I sembla que n'hi va haver una
altra a Artà 35 l'any 1299. A Ciutadella hi ha l'alqueria Binigarba (vegeu
aquesta cédula -garba, Bini-) que pareix era anomenada antigament Mala-
garba, nom que encara és viu entre el poblé. També aquí hi ha hagut intro-
missió del Bini- aràbic; aquesta substitució del nom Mala per Bona no és
un fet peculiar de les Balear s sino una tendència toponímica general: la
substitució de Malagelada per Bonagelada d'un mas prop de Banyoles.38
Com a corroboració de la forma antiga del nom de Binimala, tenim que
ja s'anomena així «una alquería Benimala» l'any 1291. 37
Així mateix hi ha un altre Mitabona en el terme de Sineu, recollit per
l'enquesta de Coromines i situât devora el Molí d'en Mulet, entre Defla
i la vila.

MONCAIRA (Fornalutx, Malí. 8, c-10)

Antiga possessió situada en una valí rodejada de grans muntanyes. És

segur que és el mateix nom que figura en el Llibre del Rep. (f. 18s, Bus-
quets 740) com Alq. Hunqueira (Unqueira), que ve després d'Alq. binj
(avui Bini); i, immediatament abans d'alq. baalichi (avui Bàlitx), Alq. Mut-
nabar (avui Monnàber) i Alq. daloffra (avui L'Ofra), totes elles veines de
Moncaira.
Fonèticament pot resultar en mossàrab de l'evolució del llatí JUNCARIA,
0 sigui 'jonquera', dotada de joncs: al mateix fondai de Moncaira hi ha
d'haver molts de joncs, ara o abans, puix que es tracta d'una vali profunda
1 amb diverses fonts i deus: Font de Moncaira, Font Nova, Font de na
Cama, etc. Que en aquesta zona abunden els joncs ve provat també pel fet
que, a la desembocadura del torrent de Moncaira a la mar, hi ha es Joncar
i el Cavali Bernât des Joncar.
En el canvi que hi ha entre Unqueira i Moncaira no existeix absoluta-
ment cap dificultat: tan originari és -ai- com -ei-. Com que el que se sol tro-
bar més en els noms mossàrabs, és -ai-, com a résultat de -ARIA —per exem-
ple: Moraira, Puntaire, Llenaira, etc.— és de creure que alguns devien pro-
nunciar-ho' amb una a molt palatal que el Repartirent grafia com a Un-

35. L o r e n z o LLITERAS I LLITERAS, ibid., p. 5 4 .

36. Joan COROMINES, Estudis de toponimia..., voi. i, p. 10.
37. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Inca i Selva en el segle XIII (Palma de Mallorca
1978), en ciclostil, p. 46.
MONCAIRA

queira. Davant ofu és naturai que s'anteposi una b (recordem ora > vora,
olva > volva, etc.); i també és naturai que, per extensió de la nasalitat, es
tornàs Moncaira; no era necessari, per això, ni tan sols que hi hagués in-
fluència dels noms en mont-\ en una rodalia tan piena de muntanyes.

MONGOFRA (Mao, Men. 8, b-2)

Antoni Ramis (Noticias, 1826, n, 52) el documenta l'any 1408.

Nom de dues alqueries: Mongofra Veli i M. Nou, així com de tres ac-
cidents geogràfics de la costa: el Moli de M., el Sivinar de M. i la Punta de
Mongofra.
Potser de l'àrab manqûja 'mutilada', en el sentit de torre escapçada, tal
com el cast. «Torremocha» d'Aragó. El nom del poblé de la Plana de Cas-
tello, Moncofa té aquesta mateixa etimologia (comprovada per la descripció
del Hoc en la Crònica de Jaume I); i apareix en una variant accessòria Mon-
còfar (altrament no és inconcebible que en la r influís el corrent NP germà-
nic Gàufrid).
Volem fer notar que el lloc de Mongofra s'estén sobre la ribera oriental
del port d'Addaia, que té a l'altra banda l'antiga torre de Cala Molins que
podria haver estât construida o reconstruida damunt les ruines d'una altra
torre, escapçada. Cf. també Torrescassana, gran i antic mas entre Cardona
i Calaf, pròpiament del cat. ant. escassà 'esguerrat, coix'.

MONNÀBER (Fornalutx, Mall. 8, d-11)

Hi ha altres dues possessions del mateix nom a Campanet (5, h-9), Mon-
nàber Veil i M. Nou.
Com diu Miralles38 vulgarment es pronuncia Bonnabe, perô en tots els
documents antics s'escriu Monnabe, si bé poques pagines després escriu
Monnaber.
El Llibre del Rep. (f. 18v, Busquets 740) registra Alq. Mutnabar, entre
alq. baalichi (Bàlitx) i Alquería daloffra (l'Ofra), que és on reaiment es
troba (cf., supra, s. v. Moncaira).
Miralles es refereix a l'alqueria de Campanet, perô el mateix es podria
dir, des del punt de vista lingüístic, del més conegut Monnaber del terme

38. G . M I R A L L E S T R I A Y, Historia de la villa de Campanet (Palma de Mallorca,

Imp. Mossèn Alcover, 1935), pp. 25 i 41.
 MONNÀBER

de Fornalutx, situât a la vora de l'antiga ruta a peu de Sóller al monestir de

Lluc per la Coma de n'Arbona.
L'etimologia deu ser quasi igual a la del nom de la ciutat de Monòver
prop d'Alacant, o sigui l'àrab munâwwir, és a dir 'florit'. En el nom Valen-
cia el diftong aw s'ha tornat ò; en el nom mallorqui la w geminada s'ha
convertit en una b, o sigui que la duplicació s'ha tornat una oclusió; és el
mateix que ha passai amb el nom d'ocell òbila ( > ) òliba, provinent del ger-
mànic UWWILA. Per influència dels nombrosos noms de lloc que comencen
per mont- es podria haver duplicat la n del nom mallorqui, com la del Va-
lencia, perquè aquest vulgarment es pronuncia Munnove.
La nn doble és constant, antiga i avalada pels més bons coneixedors.
Monnàber escriuen Quadrado (Rep. i Conq., 36, 113, 489), Mn. Rullan
(Hist. de Sóller), Miquel Arbona (opuscle Sóller, pp. 10, 13); J. M. Bover
cita Bartomeu Bennàssar de Bonnàbar, que l'any 1527 succei en el fidéico-
mis de Santiani a Felanitx, i després Michael Bennàsser de Monnàber de la
vila de Campanet, any 1712 {Bi. Escr. Bal., S 75). La variant dissimilada en
B~, també ha tingut gran vigència, però sempre amb duplicació de la -n- in-
terna: Coromines, l'estiu de 1953 a Sóller sentia a molts bunnâbd, i a una
arrelada dama cosina sobrevinguda dels Arbona i Marqués, un poc diferent
burnabd, sens dubte résultat d'una diferenciació de la t en la forma Mutna-
bar del Rep. D'altres sollerics erudits i ben autoritzats, s'hi atenien encara,
com el malaguanyat i inspirât poeta Josep Tarongi, els versos del qual ens
interessen alhora com a testimoni de la naturalesa bosquinosa d'aquells pa-
ratges: «L'arrevellit b r a n c a t g e / de But-Naba, / la viva torrentera, / del
mar l'immens ropatge, / sens fons l'espai salvatge, / al pit retórnan sa for-
çor primera» (Sóller, en l'antologia Poetas baleares, Palma 1873, p. 561).
En efecte, el grup -tn-, testificai pel Rep. i per aqueixa constant tradició,
és originari, i per tant no satisfà l'explicació per influència d'etimologia po-
pular com la que hem près en consideració; i d'altra banda és ben basic el
matis geogràfic que posa de relleu el notable poeta i filòleg (victima d'estu-
pids prejudicis racials, que ens privaren de l'acabament del seu bon diccio-
nari mallorqui). Car no es tracta simplement de munàuuir 'florit', sino del
participi de la forma v del mateix verb, mutanâuuir, que expressa la matei-
xa idea però amb fort matis intensiu, car és un détail conegut del vulgar
hispanoàrab que en aquesta forma v, certs parlars (magr. i andalusins, de
l'È almenys) ometien la a darrere la t\ V. la doc. que van donar d'aquest
fet Neuvonen i Cor. (DCEC, s. v. achacar), a propòsit del futur de la matei-
xa forma v, en el verb atsâkki, en Hoc del clàssic atasakki, ètimon d'aquell
verb castella; també RMa. en forneix testimonis, com atnabbar traduit «per-
pendere», forma del verb nabar (semblant si bé distint el nwr que comen-
tem), i amb el matis intensiu a què em refereixo «innuere manu vel capite
quando aliquis debet capi et innuitur quo fugiat aliquo modo» (glossa a la
MONNÀBER

p. 448.8): corre gran perill i se li fan senyals secrets perô enèrgics perqué
s'escapi; i en RMa., passim, trobam molts mes testimonis d'aquest tret gra-
matical del nostre dialecte («tagari») de l'àrab vulgar de les terres cata-
lanes.

MONTAURE (Mancor-Selva, Mall. 10, e-2)

No hi ha raons clares per decidir si la millor grafia és amb e o amb a

final (que seria -aura), però no hi ha res que s'oposi a escriure-ho amb e fi-
nal; per més que eri l'a. 1285 ja se'ns citi un Lloren^ de Muniaura (BSAL
ix, 24). Com que el nom no és analitzable en català, és convincent suposar-
lo mossàrab; i llavors pot ser MONTÖRIUM, forma abreujada del 11. Promon-
torium: MONTÖRIUM ha deixat molta descendència a diversos paisos romà-
nics: Kontorge, a Suissa, i d'altres noms francesos, dels quals va tractar Paul
Aebischer;39 el castella Montoro, el portugués Montouro\ Montorro en el
Principal (Sant Boi de Lluganès), etc. Montörium passaria a Montoiro en
mossàrab, però com que el diftong ói és impronunciable en àrab, en uns
llocs en feren au, com aquí, en d'altres u (Costur), en altres ue (Castuera,
Costurera, tots tres provinents del 11. vg. CUSTÖRIA, classic CUSTODIA), en
altres uí, d'on l'etimologia de Montúiri, ben establerta per Coromines (ve-
geu infra, a Santueri),40 cf. encara Porreix, Beni-, infra.

MONTIBUDELL (Escorca, Mall. 5, b-5)

Puig de 640 m d'altitud situat a uns tres quilòmetres al NNE del mo-
nestir de Lluc. Es diu també Puig Budell i Multibudell.
En el terme de Validara, de terres continentals (Conca de Barberà), hi
ha una partida anomenada Vintibudell. Sembla ser un nom de persona arà-
bic format amb el mot Bini 'filia' de l'àrab clàssic i de tots els temps.45
Amb Bint es formen noms propis compostos igual que amb el seu
masculí Aben: tal com hi ha Aben Mahmud, etc., hi ha Bint Mahmud, etc.
Vegeu supra Bintalfa i, potser també, el val. Pintarrajes (de Carlet), amb p-
per etimologia popular.
Sembla èsser, dones, Bint 'Abu-cAbd-él-Lah > Bintabubdélle > Vintibu-
dell (cf. cAbd-él-Lah > Boabdil).

39. «Butlletí Dialectología Catalana» (BDC), vol. XXII.

40. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana, vol. ii, pp. 231-232.
41. J. B . BELOT, 44dl4, i Reinhart D O Z Y , Supplement,.., vol. i, 120<z4f.
 MORELL

A Mallorca, en canvi, Bentibudell > Mentibudell > Montibudell.

Literalment 'la filia d'AbuabdéHeh', en un sentit probablement com 'al-
quería d'Ab-'.
Hi ha altres noms semblants, que podrien anar combinats amb Bint, i
tal com van combinats amb Bu-: Butalia,42 Bûtlbl, Butâlts, Budïb43 etc., o
sigui Abu-, encara que amb aquests no en trobem prova tan directa.

MONTUÏRI, veg. als articles MONT AURE i SANTUERI

-MORAT, Bini- (Escorca, Mall. 8, f-12)

Mossárab? Arabic? Si fos arábic pensaríem en un nom de persona, pero

contra les aparences no sembla pas que hi hagi tal nom: creiem que com a
nom de persona no és mes que el conegut nom ture, Murad. Com a nom
arábic només s'hi acosten vagament Müráh, i el nom femení Mülát44
Mossárab podría ser PINNA MÜRATA. Passant a través de l'árab no hi
hauria cap dificultat fonética: davant r la u es torna o; la -a final converti-
da en e és eliminada pel catalá. MÜRATA deriva de mur.
Les dades antigües son vaciHants i contradictories en el detall fonétic.
En el Rep. Busquets llegeix Benimonatguj o -moratgi (£. 18v[l], BSAL,
p. 740), pero está ben analitzat aquest gui com pertanyent al mateix mot?
(qui sap si no és més que la copulativa ua pron. ui per imela i grafiada
gui). Tampoc podem donar massa pes a la terminado en Benimorach any
1 3 4 0 (R. JUAN M . , Hojas de Lluch, núm. 2 9 , p. 8) ni en Benimorager
a n y 1 2 4 6 (POVEDA, F R B I I I , 1 2 0 2 ) .

MORELL (Alaior, Men. 7, g-12)

Antoni Ramis45 documenta aquest nom en els segles xv i xvi. Els do-
cuments de 1558 parlen de Cala Morell com un port desert per on els ma-
llorquins es comunicaven amb Ciutadella assitiada pels turcs (BSAL n, 80).
A Artà, Mall. (21, a-7), hi ha una gran i antiga possessio del mateix nom.

42. Gouv. Gen. Alg., 61 A.

43. Gouv. Gen. Alg., 83 B, 84 A, 85 A.
44. Gouv. Gen. Alg., 292 B i 294 A.
45. Antoni R A M I S I R A M I S , Noticias..., fasc. iv (1829), p. 48.
 MORELL

L'aspecte merament català pot ser autèntic o enganyós, tenint en comp-

te que Rafal Bolill esta documentât per A. Ramis l'any 1397, devora Morell
d'Alaior.
Per tant, Morell podría ésser una catalanització de Bolill, una vegada
la l dissimilada en r. Aixô, és ciar, pel Morell de Menorca.
Bolill podría ésser un dels innombrables noms aràbics que comencen per
(A)bu, i com a exemple d'un personatge conegut, Boabdil, darrer reí moro
de Granada.
De fet, Bulil i Bulila son avui noms de persona, també Lili i els feme-
nins Lila i Léila,46 Com que l'accentuació vulgar de Lili havia de ser lili, es
pot tractar simplement d\A)bu combinat amb el conegut adjectiu al-lâilî 'el
nocturn, el tranuitador'.

MORNA (vénda de Sant Carles de Peralta, Eivissa)

En el Memoriale Divisionis Coromines llegeix Carias Ys de Morna a la

linia 54; i, tretze linies més avall, Cariam Morie, i a la linia 52, Raffal Hi-
neuzaglar. Coromines s'inclina a interpretar aquells dos noms com Hisn el-
Morna-, i l'altre, Hisn el-zaglal 'castell del coratjós'. 46bis Fa l'efecte que Mor-
na no és aràbic: rei mrn és escassa i d'idees inconnexes; més aviat pre-roma.
Cf. el pre-roma borno-/morno- ben establert en el DECat il, 124^40-125
a25, amb els sentits de 'còncau', 'buidat', 'borni', 'tebi', 'insipid', 'melan-
giós'. En parla Joan Mari i Cardona, Les Illes Pitiùses i, 77. Cf. el se-
giient; i nosaltres ja hem parlat d'aquests passatges del Mem. Div. a pro-
pòsit de Corona.

MORNETA (Binissalem, Malí. 9, i-12)

El Mapa Despuig registra la forma Morneta. Avui es diu així i també

Borneta. Ens limitem a assenyalar que Morna és el nom d'una important
vénda d'Eivissa (supra) 43ter que Coromines dona provisionalment com a
mossárab. Aixó implicaría una major probabilitat que sigui la forma Mor-

46. Gouv. Gen. Alg., 15 B.

46 bis. Les formes ben conegudes son zaglúl, zuglül i zagall ( D O Z Y - E N G E L M A N N , 3 5 9 ;
DOZY, Suppl., i, 5 8 4 ) , pero és versemblant que també hi hagués zaglal (com a compro-
mis entre aqüestes) per vulgarisme fonétic dels moros eivissencs i la gran labilitat de les
vocals arábigues.
4 6 t e r . Joan MARÍ CARDONA, liles Pitiüses, vol. I: La conquesta catalana de 1235
(Inst. Estudis Eivissencs, 1976), p. 77.
 MORVEDRE

neta l'originària. Deixo oberta la decisió de si és una terminado mossàrab

-ata passada a través de l'àrab o bé un diminutiu català, però és més ver-
semblant que també la terminado sigui de data mossàrab.44
Recordem el que hem dit de Lloseta, Lloveta, Campanet, etc. La variant
amb B- es troba, dones, no sois aquí, sino també en el probable ètimon pre-
romà de tots dos, i en el cat. borni, i en tots ells és ben natural el duplicat
b/m havent-hi una altra nasal, sigui per propagado de la nasalitat o per
dissimilació.

MORTITX (Escorca, Mail. 1, i-7)

Antiga i gran possessió que ha donat origen a altres topônims: Mortit-

xet, Gorg de Mortitx, Rafal de M., Racó de M., Torrent de M.
L'etimologia mossàrab MÜRTÍS 'en les murtes, entre murtes', és evident.
Un deis informants de Coromines va citar-hi un sementer es Muriereis. És
un detall sense gaire interés la pronunciado de la primera vocal: sigui Mor-
titx o Murtitx (com oí Coromines), perqué en aquesta posició, davant la /,
és normal que la o es pronunciï u. De tota manera, la grafía tradicional és
Mortitx, com ho porta el Mapa Despuig, perô essent un nom de data mos-
sàrab la pronuncia deis moros havia de canviar en o davant R la ü etimo-
lógica.
En el Rep. (f° 18v) Busquets cita «alq. Abenmudalel Bimortit» (BSAL,
1953, p. 725). Evident que bi- és la preposició équivalent de la nostra 'a,
en': significa, dones, 'l'alqueria d'Abenmudalel a Mortit'. La -t final pot ser
transcripció del 0 aràbic que d'altres pronunciaven ts (5); no és estrany, per
tant, que la -s llatina hi aparegui ocasionalment en aquesta forma.

MORVEDRE (Ciutadella, Men. 5, c-10)

No es veu objecció a donar-li la mateixa etimologia que a la ciutat de

Morvedre (Sagunt, País Valencia): MURUM VETEREM.
Dalt el Puig de Morvedre, anomenat també de Son Tica per fer partió
amb aquesta altra alqueria, hi ha les velles muralles d'un pujol fortificat,
megalític.

47. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana, vol. 1, p. 258.

MOSCARI

MOSCARI (Selva, Malí. 10, b-8)

També ha d'ésser un nom mossárab en -ARES, convertit en -aritx. En te-
nim la prova en formes antigües com Alcheria Moscarix (Llibre del Rep.,
Bofarull 82), Moscaritx (FRB i, 31) de l'any 1230 i d'altres que recordem,
redui't com Caimari de Caimáritx. La reí seria la paraula llatina MUSCA 'mos-
ca', concretament en el seu derivat mosquera que prové de MUSCARIA, ar-
bust que ha donat dotzenes de noms de lloc, Tanca Mosquera, Mata Mos-
quera, ses Mosqueres, ses Mosqueroles, etc. Moscari podría significar un lloc
on neixen moltes mosqueres. Aquest, com a toponim, es dona a totes les
terres de parla catalana (Mosqueroles en el Montseny, la Mosquera a An-
dorra, COROMINES, E. T. C., i, s. v., etc.).

-MOTI, Bini- (Ferreries, Men. 2, h-7)

Aràbic. De Beni al-Múfti 'doctor de la llei musulmana, lletrat, el qui
dona una consulta en Dret': s'accentua a la primera síHaba tant en àrab
classic com marroquí (Lerchundi) i també figura com a àrab granadí en
l'obra de Pedro de Alcalá (almenys en el derivat muftá 'ley del pontífice',
291*22).

MUSSUPTÀ (Mao, Men. 12, e-1)

A l'ACA, Reg. 1011, trobam el 26 de setembre de 1387, unes lletres
al cavaller Humbert de Fonollar, portantveu de governador de Menorca, en
les quals es cita la garriga de Mossepta.
El Pariatge cita Mosseta. Antoni Ramis Mosopta, del segle xv. Joan
48 49

Ramis registra Mosoptà de Alberti, M. Amagat, M. del Capità, M. de

50

Francese Pons, M. de Llorens Pons i M. de Orfila.

En l'actualitat hi ha: Mussuptà Amagat, M. Cosi, M. de Baix, M. de
s'Escola, M. des Capità, M. Gran, M. Nou, M. de sa Talaia, i Mussuptanet
d'en Moysi. Que era un poble important, des de molt antic, ho prova, no
sols la seva mencio en el Pariatge, sino les ruìnes d'un gran poblat megali-
tic que s'hi documenta en la forma més fefaent, format per almenys vuit
talaiots.
4 8 . Vid. Florenci SASTRE PORTELLA, El Pariatge de Menorca de 1301, «Mayurqa»,
xx (Palma de Mallorca 1980), p. 152.
49. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829).
50. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerias...
 MUSSUPTÀ

Joan C. Nicolas i Bernat Moli 51 hi han trobat una alfàbia amb una ins-
cripció arábiga que llegeixen Sacìd Mazüz, el qua! és raonable que fos el
noni del propietari de l'alfàbia, Però és evident des del punt de vista fonè-
íic la impossibilitai que d'aquest nom vingui, ni la forma moderna, ni la
forma Mossela del Pariatge ni Mozata, que trobam en un doc. de 1296.
D'altra banda sabem que la possessió del terme d'Andratx avui anome-
nada Son Fortuny, s'havia anomenat Mosaftà,52
Tot plegat deuen èsser formes de les adoptades per la paraula arábiga
mohtasab, participi actiu de l'arrel has ab, de la qual han vingut nombroses
formes romàniques, català mostassà, mosíassaf, castella almotacén, que sig-
nifica entre altres coses 'inspector de pesos i mesures, cap deis mercats', etc.
Cal teñir en compre que la h en final de sillaba, se sol tornar / i p. I ana-
li tzant la paraula mojh/ta/sab, si fem passar la sillaba sab, per metàtesi,
en Hoc de la ta, ja tenim Mossaptà.

51. Programa de Festes de St. Climent 1987, 10-14.

52. Diccionari Alcover-Moll,
 N
NÁFRAIG (es Migjorn Gran, Men. 6, e-11)

Una de tantes continuacions del mot llatí NAUFRAGIUM, exemplificades

en el DCEC i el DECat. Se suposa que nafrar i nafra vénen en definitiva
del mateix mot llatí, amb la mateixa reducció de NAUF- en N Ú / - , que aquí
es veu tan clara. Aquí i en una cita de R. Llull, que li hem afegit en nota
sobre nafrar del Supl. del DECat; en la qual es llegeix naufrar, tenim,
dones, una útil confirmado d'aquella etimologia.

NONÔ (Portmany, Eiv.)

Ja consta aquest nom en un doc. de 1294, referent a afrontacions. És

el que avui es coneix sobretot com Cap d'En Nonô, que clou pel Nord la
badia de Sant Antoni de Portmany, a la costa occidental de l'illa, alla on,
a uns 4 km del port, tombant de la direccio N cap al NE: acaba en un rost
promontori de 400 m ait. En aquelles afrontacions anomenen aquest cim
com Puig d'En Nonô: l'afrontacio de Portmany amb Corona, i entre les
terres de l'Arquebisbe i el paborde de Tarragona, s'havia de marcar «dret
a un torrent qui va al peu del Puig d'En Nonô» (p. p. QUADRADO, Islas
Baleares, p. 1 4 0 7 , i M A C A B I C H , Hist. de B. i, 1 0 9 ) . Es dévia tractar del
nom d'En Nuno, parent de Jaume I, i comte de Rossello, que havia estât
un dels qui combinaren l'expedicio per deslliurar l'illa dels sarraïns: alli, es
veu que dévia començar la part que se li assigna en el primer repartiment
de les terres eivissenques; el seu nom ténia variant Nono, més estrictament
catalana; i, com altres noms d'aquest tipus, era amb formes de la declinacio
-ON, -ONIS, d'on Nono.
 o
OLORS, ets (Artà, Mall. 13, g-8)

Antoni Gili Ferrer 1 registra Solor l'any 1420; la sort de Solor en 1422;
alquería Solor l'any 1425; en 1431 apareix registrada alquería de Solor a
l'inventari de Mateva, viuda de Joan Totesaus. Lliteras ja troba «alq. So-
lors» documentada l'any 1283 (admetent, qui sap si amb raó, que abans se
n ' h a v i a d i t Beni-olatx o Beni-holotx).2
Despuig posa Olors. És ben concebible que sigui allò que sembla: pa-
ratges plens de vegetáis olorosos, però no podem excloure, suposant que
sigui mossàrab, que sigui un duplicai del català alous, germànic ALÒD. Que
es conserva en molts rodáis dels nostres paisos com a nom de masos i de
grans possessions. Entre molts, fem memoria d'els Alous (diz slgus), gran
massia garrotxenca entre Oix i Pera (per a un Leucàrcar antic de Peralada
ALÒD CARCARUM, v e g . YOtiotn. Cat. s.v.).
Crida, però, l'atenció, en gran manera, que en totes 5 grafies del nom
mall, ant., la de 1283 i les 4 del 1400) hi hagi constantment S-: costa de
creure, llavors, que aquesta S- sigui la de l'article, aglutinada, majorment
havent d'ésser, aquesta, sonora; car és ben difícil d'admetre que no fos sorda
la representada per la unànime grafia amb 5- (mai Z-); en canvi no és in-
versemblant que havent-se pluralitzat (com a nom de partides múltiples)
e n Solors, e n dir ' a Solors\ p r o n u n c i a i soló{r)s ( e n c a r a q u e f o s a m b s sor-
da), això s'alterés en dz olós, per etimologia popular.
Partint d'aquest raonament, es pregunta, dones, Coromines si no po-
dría haver-hi aquí un nom pre-romà, afí del de SULIAR ( > Sóller) i SILUAR

1. Antoni GILÍ FERRER, Artà en el segle XV (Palma de Mallorca, Gràfiques Mira-

mar, 1983), p. 172.
2. Artà, segle XIII, p. 199. En Artà XIV, 27, 298, afirma que abans era Ben-Olotx
i Beni-Holotx: notam escèpticament que son NPP, no de lloc; problematic que els noms
deis tais moriscos (fins admetent que no siguin noms suposats) tinguin res a veure amb
el de l'antiquíssima alquería.
OLORS

(> Selva). Cf. motis Solorius 'Sierra Nevada' [Plini, Isidor], Solore (dept.
Loire, abans Solobria), Soldurii guàrdia règia entre els celtíbers i aquitans
[César, Tàcit]: Holder (Alte. Spr. il, 1612, 1611, 1591).

ORIOLET (Alcudia, Malí. 6, f-8)

El Mapa Despuig ho posa igual. El Llibre del Rep. (f. 4v, Busquets
719) registra Alquería orioles, i el codex de Bofarull, Auriolhev, Busquets
confirma totes dues formes, aquella en terme d'Inca i l'altra en el de Po-
llença, que incloïa l'actual d'Alcúdia (BSAL, 1953, 719, 722).
Sembla que hi hagi una antinomia entre l'aspecte de plural femení que
veiem a Orioles en la nostra llengua i la forma moderna Oriolet, de termi-
nado diferent. Pero sembla provat que els plurals aràbics en -ât, que vul-
garment es pronunciaven -et, eren els aplicats ais femenins romànics, per
exemple Alboraiet (plural d'Alboraia) 'la torreta', possessió del terme de
Campanet, i el mateix nom de Campanet, i encara el de Bordellet en el port
d'Andratx. En la forma antiga hi hauria el plural femení català, i en la for-
ma moderna, hauria dominât la forma arábiga del plural. La grafía registra-
da per Bofarull, amb Au-, dona a entendre que sigui Padjectiu llatí AUREO-
LUS 'dauradet, grogenc'.

ÒSCOLS, ets (Alcudia, Malí. 6, d-8)

Pron. Qskóls. Probablement mossàrab. El Mapa Despuig ho registra

igual (Oscols). Simonet (Glos. Mozárabe, 324, lf.) recull un représentant
arabitzat del llatí SCHOLA, en la forma 'uskâla.3 És sabut que, en l'Espanya
medieval SCHOLA no solament significava 'coHegi, estudi', sino també 'se-
guici d'un senyor, acompanyament, mainades' (MENÉNDEZ PIDAL, Glossari
del Poema del Cid, s. v. escuela). Darrere síHaba tancada, l'accent es pogué
retrotreure en òscole. És una hipótesi.
També, però, podría esser un oscos, variant del català osca, amb l ultra-
correcta. Com que entre el Puig dets Òscols i el Puig de Can Moi, tots dos
de 140 m d'altitud, hi ha un petit coli, no és inconcebible que sigui un nom
afí a osea. En una gran part d'Astúries oscos significa 'collets', 'portells', i
també en les muntanyes del Principat es troba osea en el sentit de 'collet':

3. En una escriptura arábiga de Toledo, maestro 'skúla. Encara que l'àlif no estigui
vocalitzat, els habits fonètics del mossàrab, i fins els de la grafia arábiga, fan presumir '«-.
 ÒSCOLS

l'Osca de Cabrera (entre Osona i îa Garrotxa). No sols això sino que a Ma-
llorca mateix hi ha bastants d'indrets amb aquest nom, per exemple: s'Osca
des Pi, a la costa de Llucmajor. Un indret l'Osco en el terme de Xixona.
Trau de l'Osca entre la Vali d'Aran i el Coserans. No s'ha de perdre de
vista tampoc la possibilitat, més abstracta, que vengui de l'osculum mari-
tale com a terme d'origen juridic.
 p
PADRINES, Son Vails de (Felanitx, Mall. 36, c-5)

No figura en el Mapa Despuig, que només posa Son Vails i Son Vails
Veil. El senyor Gabriel Obrador Vails de Padrines, de Felanitx, digue a
Mascaró que, per distingir la rama del seu cognom, Vails, de les altres, hi
afegien «de Padrines», que en aquell moment suposava que era un nom geo-
grafie d'origen, com no és rar trobar a Mallorca. Son Valls ocupa una gran
extensió de terreny al NO. del terme, confrontant amb Porreres, i totes
les possessions i llogarets formats després de la seva parceHació porten noms
ben modems: Can Mola, Can Coves, sa Pietà Nova, etc. Això ens fa sos-
pitar si el nom anterior al de Son Valls seria el de Padrines. El pagès que
vivia just devora l'església velia de Son Valls digué a Coromines, sense va-
cillar gens, que el nom d'aquella església era Església de Son Valls de Pa-
drines, nom avui abreujat en s'Església Velia.
De tota manera, Rosselló Vaquer ja documenta el terme de Padrina
l'any 1239, el carni de Padrina l'a. 1262, «alq. de Pere Padrina» el 1286
i «alq. Padrina» el 1281 (Cronico Felanitxer, 1984, 13, 27, 60; Hist, de
Man. i, 132); el plural pot ser secundari, originai pel fraccionament o par-
ceHació: com a Menorca les alq. Alcaidús, Torello, sa Canessia, Llumena,
Llucassaldent, etc., han passat a esser Alcaidussos, -lions, -ssies, -enes, -dents,
etcétera.
No estem del tot segurs que sigui Pedrines amb e o Padrines amb a.
Car la a átona i la e ja eren homòfones a l'Edat Mitjana. Hi ha cinc possi-
bilitats lingüístiques:
a) L'àrab: però està exclòs per la p.
b) No deu ser el nom de parentiu espiritual perqué no porta article.
c) < pradines, de prati Coromines creu recordar que en el nord del
Principat hi ha un nom de masia o llogaret Padrines, si bé del que està se-
gur, només és que hi ha el poblé de Padrinas, que és un deis més importants
de la vali de Lavansa en el Baix Urgellet, a l'esquerra del Segre, el qual
 PANTALEU

també podria ser un dérivât indirecte de prat amb trasllat de la r, perquè

hi ha un apeHatiu pradina, no gaire important.
d) Podria resultar d'una transposició de pardina, car és sabut que
aquest substantiu ha donat Hoc a un grandissim nombre de topònims pi-
rinencs, catalans, aragonesos i gascons PARIETINAS 'ruïnes, edificis abando-
nats' (veg. DECat i DCEC).
e) Si és pedrines podria venir de pedra.
/) Mossàrab? No és impossible, a base de (e), de (c) o a base de (d)
a condicio de suposar que per pronunciació morisca la T etimològica esde-
vingués t, catalanitzada en d. Això ja és complicar un poc la qiiestió fins a
fer-la menys convincent que l'alternativa purament catalana. Cert que hi ha
Pardines, com a determinatiu del nom d'uns pobles valencians, però més
que mossarabisme, sembla que alli ve del nom dels antics senyors, proba-
blement portât des del Principat i corresponent a l'alternativa (d).
Quant als noms continentals de c) i d) Coromines s'inclina per PARIE-
TINAS; quant al mallorqui hi ha més dubte i considera desitjable un estudi
més detingut geogràficament.

PAI, Rafal, veg. Alpara

PANTALEU, illa des (Andratx, "23, e-6)

El fet que aquest nom aparegui per primera vegada en la Crònica del
rei En Jaume I, quan ni el rei ni la host havien desembarcat a Mallorca, fa
pensar si era un nom de gent de la mar. Això és el principal argument que
podria cohonestar una etimologia grega. Un altre argument seria l'origen
del nom d'una altra illa: Pantelleria prop de Sicilia. Està comprovai his-
tòricament i lingüísticament que Pantelleria ve del grec Ne sos Panathenaia,
per una evolució fonètica lleugerament complicada ( > Panantenea > Pan-
tenenia > Pantelenia, -erta amb doble dissimilació). Significa illa consagra-
da a Pallas Athenea. La nostra hipótesi seria que els navegants grecs que
comerciaven des de Marsella, Emporion, etc., per anar cap a l'Àfrica o His-
pània austral, havien de passar ran de Mallorca si ho feien pel freu de la
Dragonera a frec de fondejador d'aquest illot. I, sigui per això, havent-s'hi
posât alguns cops sota l'ègida sacrai de la dea piadosa, quan l'irat Poséi-
don hi trabucava els seus crinats corsers; o sigui perquè el prenien com a
punt de referència; es transmetrien d'uns pilots als altres, aquests noms, des
del temps dels navegants foceus. D'aquest illot també n'haurien parlai en-
PANTALEU

tre ells com a consagrat a Palias Athenea. Li donarien dones, el nom de

(Nêsion) ríavo.9r¡valov 'illot consagrat a Atena'. L'evolució fonètica seria
encara més senzilla que en el cas de Pantelleria: Panate nèon > Paneialeo
(dissimilació d'una de les n i metàtesi de les dues vocals), i d'aquí Pan-
taleu.
Ens fa dubtar un poc el fet que també tengui el nom d y es Pantalea un
dels antics barris de la vila d'Andratx. Reconeguem que aquí el grec ja no
es justifica prou, no sent vora el port; si no és que hi hagi hagut traspàs
de nom, en època posterior a la Conquesta. Però, per qué aquest traspàs?
¿Potser un fet individual d'algun habitant de la comarca relacionat amb la
costa marítima? Una d'aquestes aplicacions personáis del nom de Pania-
leu, la trobam documentada, en un Pere Pantaleu, a l'octubre de l'any 1300,
que figura en una escriptura de Manacor. 1 O bé en un terreny menys per-
sonal, el nom del renomenat illot es pogué pendre com a cosa simbòlica
de tota la valí d'Andratx, concretant-se després en un dels barris vells de
la vila. Llisteta d'heílenismes balears, en l'article Perella.

PANTINÉ, veg. Pentiner

PAREIS, Torrent de (Escorca, Mall. 4, b-10)

No oblidem que també pot èsser del cat. antic Paradis (DECat vi, 260h
36ss.) PARADÏSUS com s'ha admès en aquest llibre (¿58ss.).
En dos sentits: 1) expressió antifràstica entenent 'Hoc infernar, 2) el
parais de la nau, Hoc fondo dins l'embarcació, quasi com 'sentina' (n. 2).
De la mateixa manera que ráim es torna rêim, paradis es transforma en pa-
réis; i de la mateixa manera que dëim va donar mall. dêim. Que Binimelis
escrigui Torrent de Par elles i Furio Torrent dels Pareils (Hist. Mall. iv„ 96;
Panor. Opt. --- Baleares, 1840, p. 128) no els compromet més que a ells:
la yl (H) ja es pronunciava y, des d'abans del segle xv, a Mallorca.

-PARRATX, Bim- (Sant Lluis, Men. 12, i-1)

Nom d'una cala i de tres alqueries: Biniparratx Gran, B. Petit i Bini-

parratxet.

1. R a r n o n ROSSELLÖ VAQUER i R a f e l FERRER MASSÄNET, Histöria de Manacor. Se-

gle XIII (Palma de Mallorca, Gräfiques Miramar, 1977), p. 216.
 -PARRELL

A. Ramis2 el documenta en el segle xiv, Biniparraig. Joan Ramis3 re-

gistra Biniparratx de Poli.
Bell exemple de nom mossárab. PINNA més PARRAS 'penya de les parres,
de les tapereres o d'alguna mena d'heura com la parrissa': com en el Par-
rissal, el gran congost deis ports de Beseit, etc.
L'accent traslladat a l'última vocal com sol fer-se a la majoria de tais
noms de lloc mossárabs {Crestatx, Costitx, Cogulutx, etc.); cf. Passaratx.
L'Ar.xiduc Lluís Salvador d'Áustria, en el seu Die Balearen, publica un di-
buix impressionant, de les restes d'aquestes alqueries, on es veu un penya-
segat cobert de plantes enfiladisses: l'heura, a la cala de Beniparratx, reve-
lador de l'origen i signiíicat del nom. 3bis

-PARRELL Bini- (Sant Lluís, Men.)

Redol de cases amb molts noms menors referents a la vinya.

Recollit allí per Coromines, i en els nomenclàtors com a nom d'un «ca-
serío». Beniparrell és el nom d'un poblet agrégat a Onda. Aquell és tan a
la vora de Biniparratx. que en podría ésser, en alguna forma, diminutiu mos-
sàrab (com, diríem, 'el PINNA PARRAS petit5), O bé, tant el menorquí com el
valencia podrien contenir una pron. arabitzada (amb imela Á > ç) del mot
parral (que en el DECat s'ha demostrat com parent próxim i molt antic de
PARRA). Que hi hagi, com diu Asín, un nom de familia Bàni Barriyâl, ell no
en dona cap prova; no hi ha res de semblant en les llistes antroponímiques
de Hess, Littmann ni Gouv. Gen. Al g.; i tant l'estructura com tot l'aspec-
te d'aqueix Barriyâl (grafía aràb. de -yel o 41/-el) el denuncien com a no
aràbic sino romànic; probablement notario del NL valencia o d'algun con-
génere, en mossárab diftongador, del centre d'Espanya, que Asín hauria
malentès com a nom de clan (si no és merament inventât per ell).

2. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp. P. A.

Serra, 1 8 2 6 , 1 8 2 7 , 1 8 2 9 i 1 8 3 8 ) , fase, i v ( 1 8 2 9 ) .
3, Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó
1915), p. 9.
3 bis. J o a n CORO MINES i Josep MASCARÓ PASSARIUS, Aproximado a la toponimia
balear, BSO, 1982, vol. x, p. 32.
PASSARATX

PASSARATX (Porreres, Mail. 35, c-9)

Nom d'un carrer de la vila obert en terrenys de l'antiga alquería del

mateix nom. 4
Segons Lladó Ferragut, 5 cap al 1900, l'alqueria de Passaratx s'estenia
cap el sud-est fins al carni de Felanitx.
L'enquesta de Coromines no va aportar cap dada, fora de la pronuncia
que va sentir al seu informant (Pasdrác), a diferència de la grafia Passaraix,
donada per Lladó Ferragut. I efectivament, l'unica grafia antiga que hem
trobat és Passaraig, alquería o rafal doc. l'any 1266.6 Hi ha altres men-
cions antigües de noms semblants però és incert o improbable que es refe-
reixin a aquest lloc. Els que se li assemblen més són Al passar, alquería o ra-
fal, de l'any 1281, 7 Panczarach, doc. l'any 1242, 8 el quai jutja «alquería o
vila», document que diu que en aquest lloc hi ha quatre pedres posades una
damunt l'altra. És probable que fos la pilastra de la cambra d'un talaiot, si-
milar a la del Campanar des Moros, de Montuïri.
No essent segur que aquest lloc correspongui a Porreres o més aviat a
Felanitx, i havent-hi la diferència fonètica entre -nez- i -ss-, la pertinèneia
d'un nom a l'altre ja es torna més incerta. També és problemàtic que hi
hagi identitat amb el nom del Llibre del Rep. (f. 14r, Busquets 733) Alque-
ría potxaritx {pocherichy) que en els altres còdexs ve com potchexarrjchy
i potchexarrichi.
A priori Coromines pensa en el llati PASSERAS (11. vg. PASSARAS), nom
del passerell i del pardal (italià pàssera). Idea que podría recolzar en l'exis-
tència de l'alqueria Peixerí, que, en el Mapa Despuig, figura amb la forma
Paxerins. Aquesta alquería sembla ser la que figura amb el nom de Rabal
Alpaczari en l'edició Bofarull del Repartiment, dins la part reial del terme
de Sineu (p. 91); i, a la página següent, torna a sortir Rabal Aben Sanx Al-
pazari.
Des del punt de vista fonètic, fóra concebible un canvi de Potxerratxi
(segons les variants del nom del Rep. que publica Busquets) en Passaratx
(car la o podría resultar d'una articulació moresca de pa- com pà-, a causa
de la p); i, d'altra banda, Potxaritx podría resultar d'una forma en ablatiu,

4. Josep MASCARÓ PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca, 6 vols. (Palma de

Mallorca, Gràfiques Miramar, 1962-1967), vol. n i , p. 1.118.
5. J o s e p M A S C A R Ó PASSARIUS, ibid., vol. n i , p. 1.121.
6. G a s p a r M U N A R I O L I V E R i R a m o n R O S S E L L Ó V A Q U E R , Historia de Porreres. Des
deis temps prehistòrics fins al segle XVI (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1977),
p. 39.
7. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Felanitx a la segona part del segle XIII (Felanitx,
Ed. Ramon Llull, 1973).
8. Pere XAMENA FIOL, Historia de Felanitx, voi. IL (Palma de Mallorca, Gràfiques
Miramar, 1975), p. 34.
 PASTO RITX

PASSARIS, al costat de PASSARAS: tal com Costitx, Mortitx, Pastoritx, abla-

tius, coexisteixen amb Crestatx, Biniparratx. Semànticament, cf. noms de
coHectius animals, com Passarinhedo, HIRUNDINETUM, ASINETUM ( > Ainet,
-eto). També podríem pensar en un mot com el cat. pas seres, *PASSARIAS,
'palanques, passarel-les'.
En tot cas és evident que aquest nom deu ser mossàrab: perqué la p
mostra que no és aràbic; i tampoc és català. Hi ha encara Benipexera, al-
quería de Sant Lloren? des Cardassar, doc. els anys 1278 i 1281, 9 i Font
Peixera, de Pollenga que potser son independents. Per a aquest ens incli-
nàvem a veure-hi un origen "PASCI ARI A (de PASCERE) 'indret de pasturat-
ges' i ara hem de reconèixer que també per ais noms del present article
aquesta alternativa ens sembla versemblant. Qui sap si més que cap. L'ad-
quisició ferma, en tot cas, és que aquí hi ha un nou testimoni dels noms
mossàrabs en -atx amb accent traslladat.

PASTORES, ses (Artà, Mail. 12, i-10)

Més aviat que del nom de l'ofici femení pastora, dona del pastor o que
fa de pastor, hem de creure que ve simplement del llatí PASTÜRAS 'pasturat-
ges' i que el canvi de u en o és degut a la pronunciado arábiga. Que el llatí
PASTURA hagi tengut aquesta aplicado amb tal alteració fonética en tenim
diverses proves (vg. la cédula Pastoritx, a continuado) i tota una série de
noms valencians: la Pastora (t. d'Alaquàs), la partida anomenada Pastor
(t. de Quatretonda), Penyapastor (t. d'Aín) i potser la partida el Pastori-
Uo (t. de Càrcer), que tant pot tenir terminació castellana com mossàrab.

PASTORITX (Valldemossa, Malí. 8w, i-7)

A. Pons i Pastor diu trobar-ho ja l'any 1246 {Hist. Mall, il, 74) i Qua-
drado el 1511 (Forenses y C., 218); Carni de Pasturig en un capbreu de
1571 (MUNTANER I ARGENTE, Introd. Hist. Valldemossa i, 138).
Gran finca de muntanya. Evidentment mossàrab. Terres de pastura.
Quant al detall de la forma de la terminació tant podria èsser un ablatiu
PASTÜRIS 'a les pastures', 'ais pasturatges', com un plural pastores, aplicat
a unes terres aprofitades principalment pels pastors: en una forma d'ablatiu

9. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Historia de Sant Llorenq des Cardassar. Segles XIII-
XVI (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978), pp. 109 i 110.
PASTORITX

plural TERRIS PASTORIIS 'terres de pasturatge'. Cf. el val. Penyapastor que

acabem de citar, i Rocapastora (gran planell de pasturatges damunt un cin-
gle a la serra empordanesa del Mont, célebre des que la canta Verdaguer)
RGKKA PASTORÍA 'penyal de pasturatges'. En tots els casos l'accent traslla-
dat a la sillaba final, com, en general, ais noms mossàrabs mallorquins: Cos-
titx, Mortitx, Castellitx, Calderitx, etc. La llengua ha vaciHat entre la ter-
minado -uritx i -oritx; la pronuncia popular deis llocs és Pasturitx, com ha-
vien notât Coromines mateix i Mascaré. El canvi de -uritx en -oritx pot ser
ultracorrecció de la mena de fogir, delobi, etc., o bé pot venir ja de l'àrab,
que davant una r canvia totes les uu en oo, com ara Morvedre, de murum
veterem, o Mortitx, que pròpiament és 'en les murtes'.

PATANA, nei (Santa Margalida, Mail.)

Ni tan sols Coromines pot ara concretar si és sementer, rodalia, etc.;

només tenim nota de recollit, en els llocs, per Coromines, i que, en la seva
monografìa, va suggerir la possibilitat que, en realitat, el nom originai fos
Nepatana, derivat del nom de pianta NEPETA 'nepta', que seria un derivai
mossàrab d'aquest nom de pianta, amb terminació adjectiva -ana. Cf., però,
el segiient.

PATARRA, Pou de na (Alaior, Men. 7, j-9)

Gran pou prehistôric de 45,80 métrés de profunditat, amb 199 graons

excavats a la mateixa penya, igual que l'arrambador, de mig metre d'amplà-
ria. Es troba a un dels poblats talaiôtics més importants de Pilla: Torralba.
Parlant del probable parentiu d'aquest nom amb el dAlbatarre (> Al-
batàrrec) i del base petarr 'lloc costerut', Coromines 10 diu:
«L'estudi de la toponomástica balear forneix raons, que aquest no és el
lloc de detallar, per sospitar que, tant la -á tónica com na, puguin ésser se-
cundarles, car alguns diuen la Patarra. I si dins Sardenya i Côrsega es tro-
ben tants elements pre-romans amb afinitats basques, ¿per qué dubtariem
que n'hi hagi hagut a Menorca? Ës ciar que a una deu (ullal, font, raig
d'aigua), l'aigua de la quai es pujava per aquelles escales, li convindria el
nom de 'pujada abrupta'. És, dones, una etimología seductora, pero em

10. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana (Barcelona, Barcino, 1965-1970),

vol. i, p. 213
 PEDRUIXELLA

guardaría de donar-la com a gens segura, majorment existint a Mallorca un

nom la Paturrana, que designa una cisterna i aiguamoll, cosa que podría
orientar-nos en una direcció diferent».
D'altra banda, va indicar11 la possibilitat que Petanim i Poetanion do-
cumentáis en les inscripcions i en la toponimia lusitanes, junt amb els ga-
llees peton, petouto, minhoto petouco, astur. piétana, peteiro, 'cim, turó,
bony, punta', pertanyin a la mateixa arrel pre-romana que el base peíarr.
La seva presencia a Menorca i a Lusitánia indicaría, el mateix que l'existén-
cia en país ilergeta, que el mot pertanyia a un substrat més ampie. Hipóte-
sis incertes totes. El punt ferm és el parentiu d'Albatarre amb el base pe-
tarr-, i versemblant, mal siguí insegur, que n'hi hagi algún amb Na-Patarra.

-PATI, Bini- (Ciutadella, Men. 5, b-9)

Nom de tres alqueries: Binipati Veli, B. Nou i B. Pong, totes a un ma-

teix redol.
L'unica cosa clara és que el nom no pot esser aràbic per la presència de
la p, però Pati podria ser el mateix mot que el cat. pati, en el seu sentit pri-
mitiu, 'paratge erm', mot possiblement existent en mossàrab, o bé portat
pels repobladors d'Alfons el Liberal.
Suposant que primitivament el nom només era Pati, el Bini- seria un
afegitó posterior, motivat per l'abundància de binis a l'illa.
Si tot el nom era mossàrab, el bini- seria PINNA 'penya, roca', que que-
daria justificada amb la probable presència d'una construcció talaiòtica prop
de les cases. Com que -ia postònica potser va sonar -i, a Menorca, és ben
possible que de primer fos *Binapàtia, amb caràcter d'adjectiu, 'roca garri-
guenca, pedrassa erma'.

PEDRUIXELLA (Pollença, Mall. 1, h-9)

Nom de dues possessions: Pedruixella Gran i P. Petit. El Mapa Des-

puig registra Pedruxella Gran i Pedruxella Xic. Es troben situades entre la
Vali d'en Marc i la Vali d'Ariant.
Coromines té nota d'haver sentit aquest nom amb diverses pronuncia-
cions, dues de les quais coincideixen a presentar -t- en Hoc de la -d-. L'home
d'es Guix, que va acompanyar Coromines, pronunciava pdtrduséld. A Mor-
titx mateix va sentir pdtrusêU. Tant a Mortitxet, com al Pujol, a Cai Cris-

11. Z R P h LXXVII, 354.

PEDRUIXELLA

to com a Pollença vila, i a més l'arxiver de Lluc, P. Rafel Juan, ho pronun-

ciaven amb -d-, No obstant, es probable que la forma en -/- sigui la més
fidel al mossàrab i que la variant en -d- sigui deguda a la influència del ca-
talà; en efecte figura com Rahal Petruxella en el Rep. (BUSQUETS, BSAL,
1953, 721; Pedruzella Quadrado 462). Miquel Barceló atribueix Petruyella
a 1300 (1982, p. 138). Bé davant les cases de Pedruixella Gran hi ha el
Puig de l'Enrunada, dérivât de runa, i a tot el voltant es veuen grans ro-
ques. És doncs evident que es tracta d'un dérivât de PETROSUS 'pedregós*
en forma diminutiva (una base PETROSELLA), que, a causa de la pronuncia
dels moros, va canviar la s en x, i la o en u. La pronuncia de l'homo d'es
Guix, amb diftong deu esser deguda a una contaminació, segurament la
d'Auxella, que es troba a uns sis quilòmetres d'es Guix, mentre que Pe-
druixella és a deu.

-PEIXERA, Beni-, veg. -BOIXERA

PENTINER, Cap (es Mercadal, Men. 3, b-10)

A. Ramis («Noticias», 1829, vi, 90, 102) cita l'any 1641, Panimeli,
referint-se a aquesta punta.
Nom que es repeteix en uns quants indrets de la costa del continent,
especialment el Cap Pentiner entre Tossa i Sant Feliu de Guixols, a les
proximitats de Giberola i Salionç.
D'un adjectiu PECTINARIUS, dérivât del 11. PECTEN 'copinya', 'conquilla'.

PERALTA

Nom d'una vénda a la part Nord-est de l'illa d'Eivissa.

S'ha proposât raonablement adoptar aquest veli i arrelat topònim, com
a determinatiu del nom del poblé de St. Caries: Sant Caries de Peralta.
De l'etimologia evidentment igual a la dels seus homònims del Principat i
de Llitera, ja no cal parlar-ne.

PERELLA (Santa Eulària del Riu, Eivissa)

Pdréh situât més enllà de Can Beia i de la Creu d'en Ribes. Hi ha la

Font de Perella, Can Miquel de Perella i el Puig de Perella. Amb aquest
 PÉROLA

nom s'assembla molt el de Caria Pilette, num. 6 de les del Xarc, que ve
citada al Memoriale divisionis entremig de Caria Aarabi i el Raffal Beni-
marzoch, Caria de Zafargell. No cai dir que Pilette es pogué dissimilar en
Peretta.
A la costa occidental del terme de Ciutadella, a l'illa de Menorca (5, d-6)
dues alqueries Perella, P. Veli i P. Nou, Perelleta i les Coves de Perella.
És a dir, la terminació no és la continuació catalana de -ICULA ni de -ILIA,
ja que sonen amb / baleàrica i no i: o sigui que no és l'adjectiu català pa-
reli-, sens dubte és un nom mossàrab. Cai deixar completament en l'aire la
més remota possibilitat que sigui el mateix que Peretta llog. del Ripollès. El
mossàrab, però, canviava n en /, no pas en i. Coromines creu, doncs, pos-
sible que vingui del gr. napàXiog, izapaXLa '(cosa o Hoc) arran de mar'
que havia passat al llati vulgar de la gent marinerà, on donà el nom de la
paratta de les barques (DECat v, 675^43-676^25), amb é per l'acostumada
imela aràbiga; com sigui que tant el de Santa Eulària com el de Perella me-
norqui són a la costa de l'illa. Cert que la -/- de l'antic document eivissenc
pot ser etimològica, més que la -r- de l'arrelat nom menorqui i de l'eivis-
senc modem, però també pot ser a la inversa, atès el timbre indistint r/l
de la liquida dels moriscos.
Amb aquest nom vindriem a engruixir un poc més la llista dels noms
balears d'origen grec, en la qual hem inclòs, amb prudents reserves, altres
topònims costers, es Pantaleu, ets Estetts, Golf, potser Caimari.

PÉROLA (Llucmajor, Mail. 35, e-3)

Esmentada amb la mateixa forma en documents de 1232 i 1307.12 Tot-

hom ho pronuncia com a mot esdmixol. El fet que en el Mapa Despuig no
se li vegi accent no té importancia, perqué el mateix passa amb el nom de
Son Frigola. És evident que és un nom mossàrab, car no n'hi ha cap model
en el Principar, i la P- descarta l'àrab. Si doncs és reaiment mossàrab, no
oferiria cap dificultat fonética que pugui venir del llatí PÏRÎJLA 'petita pere-
ra'; i, en qualitat de nom mossàrab, seria ben possible la conservació de la
-o-; en sentit positiu, arribar a demostrar aquesta etimologia no podrem fer-
ho ara, perô sí negar tota versemblança a relacionar-lo amb pedra : no invo-
lucrem en la qüestió la variant pera, antiga i dialectal, de pedra, puix que
és estrictament catalana, i de cap manera mossàrab.
Cal acollir, doncs, amb el més gran escepticisme el suggeriment d'una

12. R a m ó n ROSSELLÓ VAQUER i R a f e l FERRER MASSANET, Historia de Manacor...,

vol. i, p. 147; Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor, 5 vols. (Palma de Ma-
llorca, Gràfiques Miramar, 1972-1986), vol. i, p. 198.
PÉROLA

etimologia PETRÜLA 'pedreta': la -t- s'huria conservat intacta en mossàrab

(cf. el nom de Petra)-, car si la -T- en mossàrab es manté sense sonoritzar,
més raó tenim per descreure que, després de sonoritzar-se, encara s'hi per-
dés del tot; i fins admetent una pertorbació causada per l'àrab, aquest no
podria passar de -d- (Pedruixella, en el Llibre del Repartiment Petruxella,
de PETR-OS-ELLA). Més aviat hem de pensar en PIRA 'pera' (fruita), o rela-
cionar amb Puig d'Alpara.

PICARANDAU, na (Artà, Mail. 13, a-6)

Nom d'una gran penya costera de forma aguda i prominent que Masca-
ra situa a uns 1.500 m al SO de la punta del Cap de Ferrutx. Nom paraHel
a Picorandan (amb variants Picarondan i metatètiques Picondaran, Picand-,
etc.), pic de muntanya amb tipica forma de bec d'ocell a les Muntanyes de
Prades (entre la Mussara, Capafonts i Alcover). Coromines té escrita (i fins
publicada) una nota sobre aquests noms, on recorda haver-ne assenyalat un
altre de quasi igual al segon désignant una penya de la costa entre Alcalà
de Xivert i Peniscola (1961); i un altre, encara, de no gaire diferent, désig-
nant una punta de serra damunt Mequinensa visible des d'Almatret o de la
Granja d'Escarp (que hi oi el 1935).
Reliquies mossaràbigues tots quatre noms, provinents de BËCCUS (o
PICCU) HÏRÛNDÏNUM 'bec d'orenetes', que és materialment la forma del
pic de la Serra de Prades i, aproximadament, la de tots quatre. Passant a
*Picarôndan, traslladà l'accent (segons la norma de l'àrab vulgar) en Pica-
rondan; la variant Picorandan, amb la mateixa metàtesi de les vocals que
en el cat. oreneta < eroneta-, en la mallorquina es combinen l'una i Paîtra.
Si la -u de la forma del Mapa Mascarô no és errada de copia per -n (que
no ho és: ell ho recorda bé), resultaria d'una dissimilacio (potser n-n > n-d
amb la -d vocalitzada en -u a la catalana). Els informants de Coromines,
el 1969, a la Colônia de St. Pere i a Cala Ratjada confirmaren el lloc i l'e-
xistència del nom en aquesta mateixa forma; i el savi P. Rafel Ginard, del
convent d'Artà, ens digué que era aixi, i que el nom ja li havia cridat l'a-
tencio, com a bell i curios. Tenim a la vista una fotografia dels llocs, presa
poc abans de 1965, des de la muntanya, i comprenent la costa des del Calo
de Betlem, on esta marcat l'indret de la penya, un poc a l'esquerra del
Torrent.
No es pot pendre seriosament l'etimologia picon d'Aran que publicà
l'actiu i benemèrit erudit reusenc R. Amigô (sense conèixer altre nom ni lloc
dels citats, que el de la seva comarca), no sols perquè aqueixa no és més
que una de la desena de variants ocasionals que ell, J. Sales, i Coromines
 PILLARÍ

(1956) varen oir en aquells llocs, sino perqué ni picón ni aran 'valí' son
catalans ni han viscut en el territori de la nostra llengua.

PICOSSA, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Coromines va recollir aquest nom com el d'un puig penyalos, i ample en

direccio SSO. Examinant el mapa militar escala 1:50.000 sembla que cor-
respongui a la cota 438, alli anomenada Puig d'en Serra. Aquest nom de
Picossa es repeteix a Terra Ferma, amb la mateixa pronunciacio de o oberta,
en diversos llocs de l'Ebre i mes al S; i, especialment, és conspicua la mun-
tanya anomenada la Picossa damunt de Mora d'Ebre, a la dreta d'aquest
gran riu, de forma bastant semblant a la que va veure Coromines a Eivis-
sa. Hi ha altres puigs anomenats Picossa mes al sud: a les enquestes de
YOnom. Cat. va recollir-ne un altre a Capçanes i altres cinc en pobles de
les comarques del Maestrat (Xiva, Cinctorres, Xert, Càlig, Culla i Llucena);
en altres variants mossàrabs (que suposen un sufix -OTTIA): la Picotxa a
Vall-de-roures i les Picossies a Rasquera. En el Pirineu Pica és el nom ge-
nèric d'una série de grans pics (Pica de Canigo, Pica d'Estats, Pica Forca-
nada, etc.). Picossa apareix com una mena d'augmentatiu de pica.

PILLARÌ, es (Palma, Mail. 33, b-10)

Redol de cases anomenat oficialment San Francisco, situai a un quilò-

metre aproximadament terra endins de s'Arenai de Palma.
Una altra localització de la qual no estem segurs és entre el Pia de na
Tesa i Son Majoral. No podem, doncs, assegurar que n'hi ha hagut dos.
El que és clar és que no pot èsser un derivai de pilar, des del moment
que es pronuncia amb l doble; i, en canvi, ens recorda, ben positivament, el
francès pilori i occità espitlori, o sigui, el nom del costell, aparell de tortu-
ra i ignominia, castella picota. Ens limitem a assenyalar aquesta sembianza.
Qui sap, però, si els morro-de-vaques, o botxins francesos, que els senyors
mallorquins contractaren, en el segle xv, per executar els pagesos rebels, en
la guerra civil d'aquell segle (DECat v, 804b) tingueren un lloc d'execució
en aquests afores de Palma.
PINA

PINA (Algaida, Mall. 27, c-7)

Es troba al caire d'un desnivell del terreny, on hi ha l'abundosa Font de

Pina. No hi ha dubtes que és mossàrab.
El Uibre del Rep. (f. 17r, Busquets 738) diu Tres alquerías que uocan-
tur Pinna {Pina). Com que, vist des dels Baixos de Pina, se li veu aspecte
de penya, pot ser el romànic PINNA 'penya'.
No obstant hi ha una altra possibilitat. En els Monts Ibèrics es troben
diversos indrets on s'aplica Pinella, com a NL, a dipòsits d'aigua, per exem-
ple: la gran font de la Pinella en el carni de Morella a Ares, ja prop d'Ares;
Coromines registra altres tais Pinella, a Vila-real, Benassal i Morella-la-Velia,
i un Pinèla a Bétera. És possible que el nom d'alguns llocs castellans dits
Pinilla tingui el mateix origen. Hi ha deu ajuntaments d'aquest nom, sis a
Castella la Velia, tres a la part nord de Castella la Nova i un prop de Za-
mora.
Poe sabem de l'etim. d'aquest mot per a dipòsit d'aigua. Pre-romà? N'he
dit alguna cosa en el DCEC, a l'article panés. Pel que fa a pinella, fora pos-
sible que vingués de PILA, en diminutiu en -ELLA, amb dissimilaci. Però
ja seria ben forçat cercar en PILA l'origen del mall. Pina (a base de dissi-
milacions de PILÜLA O de *A1-Pila).

PITRALADA (Mao, Men. 12, d-2)

Antoni Ramis13 el cita com a rafal en un doc. de l'any 1404, dient que
és per Torello i Curnia.
No hi ha cap dificultat a considerar-lo merament català; encara menys
suposar-lo mossàrab: bastant versemblant, llavors, que sortis de PETRA LATA
'roca ampia', com el cat. Peralada i noms occitans Peiralada. Evidemment
no és transfretà: és a dir, no aràbic ni bereber.
Val a dir que l'etimologia mossàrab és molt convincent, inobjectable.

PLANITJA, es (Bunyola, Malí. 9, i-2)

Així ho va sentir Mascaré; Coromines sentí es Planiatjh. És possible

que hi hagi una -r muda. Sembla que s'ha de relacionar amb la possessió de
Biniatzar (pron. Biniatzá), pero es Planiatjá és uns dos quilómetres al NE

13. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829), p. 48.

 -PORREX

de Bunyola, i Biniatzar uns tres al SO. A més s'hi ha de comparar el nom

del poblé de Beniatjar valencia, en el vessant nord de la serra de Benicadell-
Albaida. No podent, però, assegurar que la imperfecta semblança amb Bi-
niatzar i Beniatjar no sigui casual i enganyosa, Coromines vol fer constar,
com a possible també, que sigui un simple dérivât mossàrab de Plana o Pla-
nitxa (potser amb la c arabitzada en g), car es tracta d'un replà al peu del
Puig Gros de sa Comuna.

PÔPIA, sa (illa Dragonera, 23, d-3)

J. B. Binimelis (Hist. Mail, iv, 1593, 62) escriu la Popi, J. B. Ense-
nyat (Baronía i, 450) documenta l'any 1550 na Poppi. R. et I. Ottens,
mapa, 1683, Popia. N. de Fer, mapa, 1693, Popix. F. X. de Garma, mapa,
1765, Rte. Popia.
Sembla que és un cas unie a les Balears, perô molt més conegut en el
Principat, on en la part central hi ha una desena de noms de turons ano-
menats la Popia. Significa un turó de forma arrodonida —un mamelon en
francés. En el fons és la mateixa paraula que el gaseó i pallarès popa 'ma-
mella', probablement una terminado -ËA d'adjectiu (PUPPËA); veg. DECat
vi, 696&8-41.

-PORREX, Beni- (Santa Maria del Carni, Mall.)

Lloc documentât l'any 1231, del quai no coneixem la ubicació precisa.
14

Ignorem, ben mirat, si hi ha relació i véinatge amb l'alqueria Benipor-

royo, documentada precisament el mateix any de 1231, i en el mateix
15

terme; per més que, a beli ull, sigui versemblant.

No sembla que tengui res a veure amb Can Parrò, que ja és de Bunyo-
la, però vora la partió amb eis termes de Santa Maria del Carni i Marratxi.
Lingiiisticament podriem tractar d'interpretar Beniporroyo com a com-
post de Beni-, provinent del llati PINNA 'penya', combinat amb PODIUM RU-
BEUM 'puig roig'. La terminació de -porrex no és fàcil de conjuminar amb
la de -porroyo. Evolució fonètica? Coromines no ho veu gens clar. PODIUM
RÉGIS? com el Puig-reig del Berguedà. PORRECTIS '(en les penyes) prolon-

14. Josep CAPÒ I JUAN, La vila de Santa Maria del Carni, voi I: De la Prebisòria al
segle XVI (Palma, Gràfiques Miramar, 1980), pp. 26 i 53.
15. Vantes Kerum Balearium, vol. i, p. 77.
-PORREX

gades'? En definitiva, però, podem suposar que, en una forma pluralitzada,

de *Porrois, la impossibilitat del diftong ói o ut en fonètica aràbiga en vagi
fer porràis, que naturalment donava Porreix. Vegeu el que hem dit s. v.
Montarne.
En relació a PODIUM RUBEUM volem fer notar que el llogaret de Pòrtol,
a uns tres quilòmetres de la vila de Santa Maria del Carni, està sobre una
elevació del terreny, que des de la citada vila de Santa Maria, dona la im-
pressió d'una vertadera muntanya. El terreny de tot aquest vessant és de
terra vermella, la clàssica argila utilitzada pels ollers del mateix Pòrtol, i
del vei llogaret de sa Cabaneta, per fer ribells, gerres, còssils, etc., tan apre-
ciats i coneguts dins tota Mallorca; go que explicaria l'origen de Benipor-
royof-rreix, si era cap a Pòrtol.
En fi, doncs, i tot sospesat, Coromines ho troba convincent.

PORTALS (Calvià, Mall. 32, h-3)

Mossèn A. Pons i Pastor («Mostassaf», 296) transcriu un document de

l'any 1419, del Governador de Mallorca i Conseller del Senyor Rei (Arxiu
Historie de Mallorca, «Pregons», 1405-1419, f. 189), on consta que ningú
«no presumesca tallar o fer tallar pedra de la pedrera de PORT ALT, la quai
es del monestir de madona sancta Maria del Carme de Malorques».
També Rosselló Vaquer («Calvià xin-xvi», 75 i 81) any 1442 transcriu
un altre document (Arxiu Historie de Mallorca, «Extraordinaris Universi-
tät», 1441-1442, ff. 83-85) on «los honorables en Francesch Roig e Galce-
ran Thomas ciutadans de Mallorca, jutges elets e députais per los honora-
bles jurais de la Universität e Regne de Mallorca» autoritzen a «los honrats
mestre Guillem Sagrera e Jacme Mates picapedre(r)s» perqué puguin treu-
re pedra de les pedreres de Raffalbeyt (veg. RAFAUBETX). En aquesta al-
quería de Raffalbeyt están també «les pedreres del PORT ALT» que citen
expressament, autoritzant a Pere Noguera a treure'n pedra.
De Port Alt ha passat a ser Portais. Ës ben sabut que en la formació
de lis s'emmudeix la t.

PORTINATX, vénda eivissenca del t. St. Joan de Labritja, veg. ESPORLES

 PORTOCOLOM

PORTMANY (Sant Antoni, Eiv.)

És ben conegut que és el nom popular, principal, i el mes antic de la

vila cabdal de la costa occidental de Pilla, també anomenada Sant Antoni,
i del quarto que en depenia. És cosa tan tractada, que a penes val la pena
de fer constar que ve del 11. PORTUS MAGNUS 'el port gran', ben adéquat a
aquesta gran badia. I a penes convindrà indicar que amb aquest nom (o en
la forma llatina Portu-Magno) figura en el Rep. de c. 1240; o en documents
on es refereix a tot el quarto, com les afrontacions de 1294, on es parla de
la visura que hi féu Martinus Portmany, escrivà del batlle d'Eivissa pel
paborde de Tarragona; també llavors consten els «hòmens del Cuartó de
Portmany», i ja el 1248 el batlle concedia en establiment un tros de terra
a Martinus de Portmany «in Rabato Evice» (MACABICH, Hist. de Ibiza i,
108-109 i n. 50).
En aquesta frase, i aquest mot rabato, hem d'endevinar un équivalent
del cat. eivissenc quarto 'quarta part', dérivât de l'àrab comu 'arba° '4';
probablement râbfa* («quatrième» en els diccionaris); on, en la frase en
estât constructe, «fi râbicat Ebîsa» 'en la quarta part d'Eivissa', el «ta mar-
buta» ha de sonar, però s'omet la i mediai (darrere a) segons la pronuncia
de l'àrab vulgar.

PORTOCOLOM (Felanitx, 41, d-10), PORTOPÍ (Palma, 25, g-5),

PORTOPETRO (Santanyi, 43, b-9), PORTO-SALÈ (Formentera)

Noms d'aspecte mossàrab, i en part pot ser cert si bé d'alguns d'ells es

creu que son més aviat imitació del mossarabisme (com Porto-cristo, vegeu
CTMall.). Coromines creu que cal acollir amb més escepticisme la fàcil su-
posició d'una imitació italiana, a qué han propendit excessivament, àdhuc
respectables erudits. Porto-salè veïnat i portet a la costa O de Formentera,
en tôt cas, no és un dérivât de sal, car es pronuncia amb <?'. Cf. Benisale al-
quería del quarto de Benissàmid en el Rep. d'Eivissa (ratlla 102 de l'origi-
nal); Coromines, EntreDL n, 223, conjectura que prengués nom de Salé el
port marroquí de Rabat, i que, en part, fos de fonética mossàrab; supervi-
vent del període de quasi-despoblació de Pilla, en els segles xvi-xvii; com
sigui que aquest temps havia de ser conegut i visitât pels navegants de les
costes veines.
Portus Pini o Pineus és un dels noms que figuren en el Liber Maiolici-
nus del segle xn, crónica en llatí dels aliats pisans que amb Ramon Beren-
guer I I I desembarcaren a Mallorca amb l'intent de fer-ne fora els sarraïns
(veg. la nota 24 de la Cloenda infra). En altres textos primerencs (cf. el
PORTOCOLOM

Marsili) apareix anali tzat Porto Topi-, en una forma que coincideix, almenys
cutiosament, amb el nom del Topino, riu subafluent del Tiber que provi-
nent de Gubbio (tJmbria) passa vora Assis i desemboca en el Chiascio; ja
esmentat per Dante en el Paradiso xi, 43.
Potser, en el Morsili, una reminiscència del nom umbrià, ajudà al detall
de la forma que eli usa. De tota manera tinguem present que hi ha una
Punta Topina a la ribera Nord de Pollen^a (al peu del Castell del Rei, i
tocant a «Canten-i-dormen»), Masc. 2, a-4.

PÒRTOL (Marratxi, Mail. 26, a-6)

Citat de forma destacada per Despuig en el seu mapa. Mossarabisme.
Quadrado l'anomena Rafal Portola, que hem de suposar accentuai a la
18

primera sillaba; Rosselló V.: «alq. Portula» a. 1242 (Portula, núm. 35,
17

pàgina 13).
Més aviat que un port de muntanya hem de pensar en un dérivât del
llati P O R T A amb un sentit com 'portai', anomenat per la seva boca d'entra-
da. Pel que fa a Portais (Calvià) que hom sol explicar d'aquesta manera,
18

veg. supra, una explicado preferible.

Suposant originari l'antic Pòrtola, podríem imaginar que, en parlar vul-
gar del segle XIII, s'hagués éliminât la a final, per la immanent repugnancia
ais esdrúixols. Això és el que es fa encara en el Rosselló, on diuen la frigol
en lloc de la frigola, i aquesta tendència es retroba en la toponimia d'altres
comarques; en rigor es pot dir que els parlars balears en reduir -ia a -i do-
nen proves d'especial afinitat fonètica amb el rossellonès. Però és més pro-
bable admetre que fou P O R T A L E la forma primitiva, i per la regla accentuai
de l'àrab vulgar, es traslladà l'accent a la síHaba llarga pre-tònica; car la
pronuncia morisca vaciHava entre -e i -a (d'on la variant Pòrtola). Cf. el
que hem dit a Alputze, Caubell, Alcaufar.

16. José Maria QUADRADO, Forenses y ciudadanos (reed. Palma, Imp. Tous, 1939),
p. 354.
17. Josep CAPÒ I JUAN, La vila de Santa Maria del Carni, vol. i, p. 156, cita posses-
sions de Pere Aymerich, de Pòrtula (Pòrtol) (els accents són de l'autor), de l'any 1407.
18. Potser no sera inutil llegir l'article Calaportal. del Dice. etim. i compi, de la lien-
gua catalana (DECat), de Joan Coromines (Barcelona, Curial, 1980ss.). Cf. Puértolas, en-
tre Ainsa i Bielsa.
 PULA

PREGONDA, Cala (es Mercadal, Men. 2, c-10)

Mossarabisme evident, equivalent del català Cala Pregona 'Cala Pro-
funda'.

PUIG-MENOR (Alaior, Men. 7, g-11)

Pronunciai correntment pel pöble Vuimenó.
Aquest no solament no és corrupció de Puig Metior sino que és almenys
tan antic com l'altre, i potser l'unic antic.
Això no significa que l'etimologia no sigui PODIUM MINORE 'puig me-
nor'; com sigui que és un nom mossàrab, puimenore. Els sarrains, incapa?os
de pronunciar una p en feren Buimenor, i el català popular canvià la b en v,
creient que era deguda a la incapacitat dels moros de pronunciar una v la-
biodental. El cas es repeteix en el nom del famós Puig Campana de la Ma-
rina d'Alacant, que localment es pronuncia buskampana.
Menor pot haver estat pres amb valor absolut, en el sentit de tota cosa
que no és gran: Mascaró no creu que es vagi dir menor per contrast amb
la muntanya del Toro.

PUIGPUNYENT. Veg. el que en diem a l'article Vertaient, i Coromines,

E. T. C. i, 238, 13-14 i 233-7

PULA (Son Cervera, Mail. 22, £-4)

Antiga alquería amb torre de defensa i capella privada. Les cases estan
aturonades, ran d'un poblat talaiötic i pröximes a terrenys humits, com el
torrent de Sant Jordi, al llarg del quai, fins a la mar, hi creixen arbres fron-
dosos propis de terrenys aquosos. A la part oposada, o sia cap a ponent,
i també pröxim a les cases, com el de Son Jordi, hi ha el torrent des Mo-
lins, rie en fonts.
Es tracta, dones, d'un nom i d'un Hoc antics; no cal dir que figura com
a possessio important en el Mapa Despuig.
La P descarta tot pensament d'origen aràbic, i d'altra banda és ciar que
no és nom de data catalana; per consegiient ha d'ésser nom mossàrab. Po-
dría ésser un deis nombrosos casos del nom de lloc hispànic Pobla, dérivât
PULA

de POPULARE 'poblar'. Essent nom mossàrab hauria passat per la pronun-

ciado deis moros, cosa que podría justificar que la ô aparegui com a u. O bé
podría esser un coHectiu del nom d'arbre 'poli, pollancre'. Així també PO-
PULA hauria donat Pula, ajudant-hi la pronunciado deis moros, i encara-
mes fàcilment puix que era una o tancada. Llavors el nom aHudiria ais ar-
bres de ribera tan abundosos al torrent de Son Jordi, situât com hem dit
al peu mateix de les cases.
Entre aqüestes dues possibilitats romàniques mossàrabs, la primera es
presenta molt problemàtica; una pobla no hauria près aquest nom en temps
islàmics (els moros no l'haurien batejat d'aquesta manera) i és ben poc ver-
semblant que fos una pobla de fundado pre-islàmica.
Tractant-se d'un nom tan breu és ben possible, també, que sigui pre-
romà. Davant les mateixes cases de Pula ja hem dit que hi ha un poblat
talaiòtic.
No será de més recordar que també hi ha una poblado anomenada Pula
a l'illa de Sardenya. Per aquest es poden admetre quatre possibilitats: que
tingués un origen romànic POPULA paraHel al del nostre nom, sigui de PÒ-
PULUS 'pollancre' o en el sentit de poblado; sense que sigui del tot impos-
sible, a Sardenya hi hauria per això greus dificultáis fonètiques; tercer, no
es pot descartar del tot que sigui el nom de lloc català, transportai a Sar-
denya; i quart, que alla sigui un nom d'origen pre-romà. Només en la pri-
mera i la quarta alternativa el nom sard podria tenir algun vague interés
per a l'estudi del nostre, alternativa extremadament incerta. No oblidem,
però, que PÒPULUS 'pollancre', tot i llatí, és d'origen pre-itàlic, amb una mu-
nió de variants fonètiques antiquissimes, inexplicables pel llatí; entre elles
un *PÜPÜLU que ha deixat forta descendència en els parlars occitans (fins
potser en l'isolât NL empordanès Púbol), veg. DECat, s. v. poli i el Dice.
Aranès-Gascó de Coromines, s. v. pibo (< púbol). ¿Serien tanmateix pro-
vinents d'aquesta els noms sard i mallorquí? (¿una eliminado dissimilatòria
en una forma mig-arabitzada *Pùblaì).
Pola (Algaida, 27, i-9) deu tenir el mateix origen; i hi ha Pola, a Onti-
nyent; cf. el Pòlo, a Benissanet.
No seria admissible invocar aquí en suport de l'alternativa PÓPÜLA els
noms de lloc astur-gallecs Pola, on hi ha aqueixa reduccíó, car el paraHel
de falar per fablar, cast, hablar, ens mostra que PL i bl hi són làbils (sobre-
tot quan hi ha una altra labial dissimilant), mentre que en mossàrab i fins
en sard la sorda intervocàlica resistiría més ferma.
 PUNXUAT

PUNXUAT (Algaida, Mail. 27, i-2)

Antic nom d'una alquería, que s'ha estés a un pia, una font i una torre
de defensa. El Llibre del Rep. (f. 14v, Busquets 734) posa Alquería poti-
zuatx {poguecby) i formes pràcticament iguals en els altres còdexs.
En el segle XIII surt la forma Ponzuatz (Poguecby o Ponsoaich). Però
ja figura com a Punxuat (alquería) en el Mapa Despuig.
Mossarabisme segur, però és inadmissible l'etimologia que li cercava el
senyor Galmés de Fuentes, llatí PUTEOLUM, per evidents raons fonètiques:
s'hi oposen l. r la /; 2.n la n (que no se sap d'on hauria sortit); 3. r la t final;
4} la -x-, car si bé és veritat que en mossàrab és freqüent el so de -tx-y
aquest so hi prové només d'una c, seguida de E O I, però -TI- intervocàlic
justament dona q en mossàrab: recordem el Puqol valencia, Picossa (supra),
els mossàrabs mail, i men. Santa-Ponga, de SANCTUS PONTIUS, etc.
I 5.è la terminació -uat es pronuncia, i s'hi deu haver pronunciat sem-
pre com dues síHabes; la teoria de la diftongació de o en ua en el mossàrab
balear o valencià, i fins en l'andalús, manca de tot fonament. Limitem-nos,
dones, a assegurar que és mossàrab. Seria potser un compost de ponti, però
no hi ha ponts notables. ¿Potser FONTEM SUBACTUM 'font enfonsada, pre-
gona, enclotada'?, però caldria admetre que la / es canvià en p per ultra-
correcció de la tendència arábiga a canviar p en /, idea possible, però ben
hipotética i bastant forjada.
La més fundada fora partir de PUTÈUM (EX)SÙDANTEM 'pouet que de-
gota (font enclotada com pou)' amb anticipado de la n de *Putxuant: no
sois sudare, sino exsudare, foren ben vius (d'aquest el romanès asudare,
REW 3076): exsudat inutilis humor Virgili, caseus exsudat acidum liquo-
rem ColumeHa, etc.; el fet que putx- (amb x sorda) no tenia sentit viu,
però sí punxa, punx(eg)ut, pont, etc. (freqüents en toponimia), invitava a
la metàtesi de la n\ fins la -z o -x de part de les variants s'explicarien per
extensió simétrica de la -tz de potz PUTEUM.
La fesomia general de Punxuat recorda, però, la de Pou Roat (que es
troba només a uns 12 km d'alli), del qual hem donat una etimologia {camp)
pou-rosat, una mica hipotética. També podríem, dones, suposar que Potz-
su{d)at, havent-se reduit a *Pozoat, vagi canviar allí la z en r, pel no infre-
qüent fenomen de rotacisme (E. T. C. i, 63), ajudant-hi l'etimologia po-
pular (ar)rosat; i fins que Punxuat sigui repetició exacta del mateix étimon:
en rigor, la -n- d'aquest podría ser secundària, per diferenciado del complex
tz-x, cooperant-hi la incorporació a les falanges toponímiques deis mots pun-
xa i pont.
Totes tres teories etimològiques son sostenibles i sobretot aqüestes dues
PUNXUAT

molt convincents; en tot cas queda descartat que aquí es doni el cas inoit
d'una diftongació de ò (teoria fundada solament en preocupacions políti-
qués) a qué es mostra tan refractan el sistema fonètic mossàrab, i assegurat
que entremig, en u-a, s'ha dilu'it una consonant.
 R
RABAT-EVISSA, a. 1248, V. nota s. v. Portmany

RAFAL PAI, veg. Alpara. RAFALTROBAT, veg. -Trobat, Rafal-

RAFAUBETX (Calviá, Malí. 31, h-11-12)

Cala Rafaubetx, immediata a l'O de la gran punta extrema SO de la

costa, la Punta de Cala Figuera. Encara que no s'hagués aclarit del tot, Co-
romines ja havia fet constar que hi ha interessant coincidencia (segura, si
més no, en l'aspecte lingüístic) amb el nom de la «pedra de Reffalbeyt».
Ara consta com explotada peí doc. mallorquí de 1414 (BSAL n i , 214a)
i de nou en el de 1442 ( R a f f - ) que hem extractat s. v. Portáis-, pels quals
es comprova que aixó era precisament en aquest indret. L'análisi lingüísti-
ca del nom d'aquesta pedra és ciar (com s'ha explicat en el DECat v n , 37a
27-32): ar-raff al-báid, literalment 'els rafees blancs', format amb l'ár. raff
(coHectiu de l'étimon del cat. rafee, arag. rafe) + baid, plural de l'adj. abiad
'blanc'. El canvi de -Ib- en -ub- no necessita explicació, i el de -id era natu-
ral en una llengua on els plurals com raigs, boigs, sonen ráits, boits. L'apli-
cació a les penyaloses parets d'aqueixa cala es compendria, sigui per com-
parado amb un mur provei't de rafee, sigui perqué s'hagués extret d'allá
pedra de construcció usada per fer rafees.
Aquí, dones, la coincidencia amb el mot Rafal és secundaria, gairebé ca-
sual (així com així no es concep gaire un rafal en aquells llocs). Altrament
en el mateix DECat es tracta de la historia semántica i origen del mot rafal
arabisme que ha deixat tanta descendencia en la toponimia de les liles i
País Valencia: i será útil remetre-hi ací (vol. v n , 34M6-30, i n. 2).
RAIXA

RAIXA (Bunyola, Mail, possessió, 17, c-4)

Tenim nota que el nom d'aquesta possessió es troba ja l'any 1511.

Essent ja antics els jardins de Raixa, amb llurs deliciosos estanyols, ver-
gers i devessalls d'aigua, l'etimologia que ens sembla mes convincent, és
que el nom vingui de l'àrab comu i hispànic rass 'ruixar', 'aspergir, regar',
traduit «aspergere aqua» (amb glossa catalana ruxar), RMa. 257, raxéxt,
nom d'accio rux «rodar a otra cosa» PAlc. 372.13, o sigui l'arrel d'on ha
sortit el cat. morratxa (DECat). Probablement es tracta del participi actiu
femeni râsisa, tipus de mot que en àrab hispànic i magrebi es contreia des
d'antic amb pèrdua de la vocal intermèdia: qarya Rassa Talqueria ruixado-
ra, la possessió dels devessalls'. El seu nom ja figura en el Mapa Despuig
(també el de la veina i subordinada Raixeta, 17, a-2, mal copiât Raxate en
el Mapa Despuig); cf. Lluis Ripoll, «Raxa y el Cardenal Despuig», en la
coHecció «Panorama Balear», Palma 1953.
Com a alternativa no veiem mes que suposar que vingui del nom de per-
sona femeni aràbic, tan conegut, Râ'isa (Gouv. Gen. Alg., avui a Egipte, se-
gons les llistes de Littmann, p. 84b). Contra aquesta es pot invocar menys
evidència fonètica i semàntica, i potser el fet que ja apareguin amb x (no
pas is) certes formes del nom en el Rept. ; reconeguem que no hi ha cap se-
guretat que aquestes formes es refereixin a la possessió que ens ocupa:
«Alcheria Mastaguera Arraxa» (80, Quadr.), «Alcheria Abubachar Arraxar»
(112, Quadr. 488), totes dues en el terme de Montuïri, i un portai de Ciu-
tat citât en el Rept., del quai explica Quadrado «de la puerta de Arraxa, en
otro lugar Arraba, ignoramos la situación, bien que parece estuvo hacia el
oriente de la ciudad» (493, p. 515). Ara bé, ni la variant amb h, ni el fet
que Raixa és prou lluny de Ciutat i situât dret al N, no gens a l'est, no
indueixen a identificar-Phi.
En el DECat (vu, 62^4-11) ja explico que el nom de la possessió no
pot tenir res a veure amb el cat. ant. raixa 'ardor', mot probablement ex-
tret de raixós 11. RIXOSUS sota la influència de rauja i ratxa. Alarcos Llorach,
segons AlcM, havia escrit que ve d'un àrab «raxa: lo que se da de mas en
una venta»; però no és res d'això el mot àrab conegut sino rasua 'régal, pré-
sent', sense tal variant (en singular ni en plural), i el sentit tampoc no con-
vé; el mateix AlcM diu que «en àrab es troba rasa définit com a «gazela,
situla» (RMarti, Voc.) o sia 'gatzela', 'urna, poal'». Imprudent atribuir tal
cosa a l'àrab. El RMa. nomes ho posa en l'index previ (mera llista de refe-
rències, sempre imprecisa, vaga, sovint inexacta i provisionai); en la part
fonamental del llibre (ll.-àr.) no hi ha res d'això (a situla només la trad.
rakua); degué haver-hi una remissió-memoràndum a dos mots rars en àrab
(omesos del tot per Dozy): rasa' «mettre bas (la gazelle)» (sense arrel arà-
 ROAT

biga), i risà' que és 'corda' en general i de vegades «corde d'un seau» (d'una
galleda).

RAM, Torre del (Ciutadella, Men. 1, h-3)

Possiblement no és romànic; perqué sorprèn un poc l'article el, si es
tractés d'un ram d'agafar moixons; i per a tractar-se d'un ram litúrgic potser
sorprèn encara més l'aplicació rural. No descartem, dones, que sigui l'àrab
ar-rahma 'la elemèneia o pietat (d'Allah)' (PAlc, 3 1 2 ^ 3 6 , 3 4 9 ^ 2 3 ; DOZY I,
5\lb)\ la -a sonava -e en molts parlars hispanoàrabs (veg. Alputze). O mi-
llor suposarem Burg ar-Ráhmen 'la Torre del Misericordiós', amb substitu-
ció catalana de burg per torre, i de en per -e, o zero, segons el model de
L

homen — hom{e).

RASQUELL, es (Inca, Mall. 10, h-8)

Rodalia situada entre la ciutat d'Inca i el Puig d'Inca; també és el nom
d'un sementer immediatament a llevant de la vila de Binissalem. Sembla
poder-se identificar amb YAlcheria Benirascal (Llibre del Rep., Bofarull 81);
els dos côdexs de Mallorca {Llibre del Rep., 3v, Busquets 718), ho escriuen
Benirasohel, que Busquets ja esmena, en benirasçkél.
Més simplement -raschel, que sonava -raskél. Aixô ens recorda el nom
del poblé de Rasquera, entre Tortosa i Mora d'Ebre. Tenint en compte que
les formes mallorquines modernes són es Rasquell, sense el Beni-, és ciar
que Beni- és un afegit postís (o ve de Vena 'roca'); en efecte, l'estructura
mateixa del nom (quatre consonants) impedeix mirar-lo com a aràbic. Ras-
quera está situât davall de les cingleres de la Serra de Cardó, per tant és
probable que Rasquera sigui un dérivât llatí de la paraula románica RÉSE-
cu, d'on prové el castellà risco-, i, amb canvi de significat, el català antic ré-
(s)ec 'rise' i el panromànic rise [DCEC i DECat, article risc(o)]. També es
podrien aplicar tais idees ais Ras quells mallorquins, sobretot la de risco 'in-
dret rocós': la -a s'hi hauria perdut pel fet comentat a Ram i a Alputze-,
-el < -ALE, amb imela, coHectiu ( = cast, riscal), o dissimilació de la r de
Rasquera.

ROAT, es Pou (Porreres, Mail. 35, d-10)

Grup de finques rustiques situades a l'extra-radi de la vila. Malgrat el
nom, avui no es coneix en aquest lloc cap pou, almenys aixô és la impres-
ROAT

sió que se'n dugué En Coromines, amb tot i que algu va parlar de l'exis-
tència d'un antic pou en aquell indret.
La forma sentida i registrada per Mascaró és Rovai; Coromines va sen-
tir successivament, pou roat i pou rosai. Sembla poc logie que un pou pren-
gui nom del fet que hi cau rosada, per això eli s'inclinaria a creure que es
tracta més aviat de la idea d"arrosar' en el sentii de ruixar, regar. Podria
tractar-se del que els especialistes anomenen un compost parasintètic com
ara corprès, que significa la persona presa pel cor i no pas un cor pres. Seria,
doncs, un camp pou-rosat, o sigui, un camp arrosat o regat per aigiies de
pou. Vegeu, però, a Punxuat una altra explicació, que té l'avantatge de
donar compte alhora de dos topònims ve'ins un de l'altre.

ROT ANA (Manacor, Mail. 29, a-4)

«Honor de Rotana» a. 1242 (ROSSELLÓ V., Hist. Man. i, 31), mentre
que Poveda data Rotana de 1243 (FRB ni, 116).
El nom de Rotana recorda molt el de Boscana, i per això tractam dels
dos successivament. La possesssió de Rotana s'estén al llarg d'una esquena
rocosa a la part de llevant del torrent de na Borges. Ve registrada en el
Mapa Despuig.
Com que el torrent de na Borges, junt amb un dels seus afluents, forma
un semicercle allargai entorn de l'esquena rocosa de Rotana, sembla èsser
un dérivât mossàrab del llati ROTA 'roda, cercle', amb una terminació pa-
rallela a la de Boscana. Una alternativa, que a Coromines li sembla força
menys probable, és que vengui del cèltic RODXNOS, que sembla haver tingut
categoria d'apeHatiu, perquè d'aqui ve no solament el nom del gran riu Roi-
ne, sino també el del riuet rossellonès Ròvol, afluent de l'Agli, suposant
que Rotana fos un nom antic del torrent de na Borges. Una altra, la qual
troba ben possible, és que sigui un germà del topònim Valencia Rodana i
de la seva variant arabitzada, i encara apeHativa, rodeno (vegeu DECat i
DECH, s. v.), originàriament noms de color del terreny, provinents del gò-
tic RAUDAN 'roig'. Canviada la d en / pels àrabs n'hauria résultat Rotana-

RUMA (Ferreries, Men. 2, h-10)

Antoni Ramis la documenta en el segle xiv.
Pot venir, senzillament de l'àrab rûm o rumi 'cristià'.
Ës el nom de très alqueries: Ruma Veli, R. Nou i Rumet. Cf. s'Arrom.
 s
SADDAGOTÀS (Maó, Men. 12, b-3)
Antoni Ramis registra un Rafal atzegotar d'un document de l'any 1455,
1

i afegeix que després fou anomenat Rafal Colom, Hoc que sabem que estava
situât devora Talatí i Biniai. La forma Saddagotàs pot sortir d'Atzegotar?
d'aquest només pue dir que té fesomia bereber més aviat que no arábiga.
Compareu: Zeggût, i el femení Zeggûta i amb una variant Zegâta. El sol 2

fet de tenir la lletra g oclusiva és ja una prova que no es aràbic; afegim-hi

encara Zegwàtî, Zegud i Zegûda. La grafia Sagdagotàs deu ser ultracorrec-
3

ció d'una pron. sddddgutás, vulgar per s'esdegotar{s) 'els degotalls' (coinci-
dint amb l'aspecte geografie), interpretació popular de s'atzegotar; com que
la -r ja devia ser muda en el segle xv és possible que es tractés d'un dual
aràbic az-Zegutân 'els dos Zegut'. Cf. Sargossam.

SAFRAGELL (Terme de Sant Lloren? de Balàfia, Eivissa)

Hi ha la variant Zafargeli en el Memoriale divisionis de l'any 1235; 4

entre les alqueries del Xarch, en novè lloc figura la cariam de Zafargell, ibi
iuxta Bembona gran, citades entremig de Cariam Bilelle, Rafal Benimarzoch
i, d'altra banda, Cariam Benifalim, Cariam Zaaroil. Coromines va sentir S3-
fdrzél; i posar-lo com a NL aràbic, en el seu mapa d'E. T. C. i, 272, car
v a

no veu cap dificultat a admetre que sigui un derivai del conegut arabisme
safareig < àr. sahrtg (veg. DECat, s. v.), amb el sentit de 'bassal, estanyol'
1. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp. P. A.
Serra, 1826, 1827, 1829 i 1838), fase, iv (1829), p. 48.
2. Gouv. Gen. Alg., 382 B i 383 B.
3. Gouv. Gen. Alg., 383 A i 383 B.
4 . Joan MARÍ CARDONA, liles Pitiüses, voi. I: La conquesta catalana de 1235 (Inst.
Estudis Eivissencs, 1976), pp. 68-81, línia 59.
-SAID

que té el mot en àrab; i, parcialment, amb la trivial transposicio de la r

abans de l'accent. Perô més que d'un diminutiu es tractarà, sigui d'un col-
lectiu mossàrab en -al (amb imela), 'conjunt de bassals'; sigui del superlatiu
islàmic sahrîg Él-Lab 'la bassa grandiosa, divina'. Veg. Macarella.

-SAID, Bini(s)- (Ferreries, Men. 6, e-5)

Sens dubte el conegut nom aràbic.

Altres noms semblants. Figura com a antiga alquería d'Eivissa. «Raffal
Benisayt» entre les del quarto del Xarc (orient), en l'enumeració «Zafar-
gell, --- Zaaroil [ = Atzaró] --- Rafal B., Raffal Tagomago» (lin. 62, orig.);
com detallo a la nota Tagomago, aquest ordre indica que era en terme de
Sant Caries de Peralta, entre Atzaró i la punta NE de Pilla; el mapa a
25.000 el situa alla justament a les coordenades 507 X1052; no vaig poder
comprovar de viva veu si és encara una partida o una petita venda, pero
sembla reduïda al nivell de simple masia.
La terminado és diferent en Binissaida, «lloc» menorquí del terme d'es
Castell (12, g-8-9), partit avui en Binissaida de sa Creveta, B. de sa Torre
i B. de Davant. L'Arxiduc Lluís Salvador (Bal. n, 27) dona gravat de
«Bini-Saidi [sic] de sa Torre», i el Mapa Sorà (lín. 9) posa «Torre de Bi-
nisaide» a la costa. Aquest nom menorquí sembla haver tingut altre temps
una importancia molt més gran, com comenta Quadrado (pp. 265, 335), car
si és «en el día simple predio», en un historiador àrab que ell cita (trad.
per Conde) en el moment de la submissió de Menorca a Jaume I, Pilla sen-
cera es dividía en quatre districtes, aquest, Beni-Fabin, Alcaior i Hasnalju-
da (noms en els quais potser hem d'endevinar Binifabini, Alaior i Torre-
Llafuda, cf. hisn 'castell'). Quan ve, pero, la Conquesta, ja consta com al-
quería, segons un doc. de 1286 (que veig en YbtvLC, s. v. refall, i que
Alart extracta deis manuscrits conservais en l'Arxiu del regne de Mallorca,
a Perpinyà): «dono --- alcariam vocatam Biniseyda, que est circa portum
de Mahó, cum raffallo ejusdem alcarie vocato Binicacaff [suposo -caçaf ],
cum domibus, campis, ortis».
En aquests noms, en tôt o en part, hem de reconèixer Par. Sacîd NP
ben conegut, també a Espanya: un Ahmàd ben-Sacîd, per exemple, figura
en la Historia deis Jutges de Córdova per Al-Hu§aní (p, 37 del text aràbic).
 SALAT

SALAIRÓ (es Mercadal, Men. 2, e-11)

Nom d'un lloc (o alquería), una punta i una calanca d'es Martinells
(zona nord-oest del terme).
En tôt cas cal acollir amb escepticisme la interpretado de la S com a
article, puix que no existeix ni ha existit una paraula alairó; i menys un
femení, com ho troba, escrit Sa Layró, Ferrer i Mallol, a. 1405 («Dues car-
tes en català», 95). Més aviat mossàrab.
D'un mot SALARIONEM, com si diguéssim 'saler petit', cosa que vin-
dria a ser reforçada per l'existència de cocons on es deposita sal, major-
aient si tenim en compte que Joan Ramis i Rosselló V. (datant de 1410) 5
escriuen Salayro, tôt junt. O més aviat plural aràbic en -tin del mossàrab
salàiro, -ARIUM, que en efecte es documenta en escriptures aràbigues d'Al-
mería (SIMONET, Glos,, 5 7 8 . 1 5 ) , i segons sembla, com a topônim. Recor-
dem el Saler ben conegut, i el Salero a la costa del Palmar de l'Albufera
valenciana.
Partint deis llocs de nom de Salairó a la costa marítima s'estendria a
tots els actuals.

SALAT, Pou; SALADA, Font

Noms que es repeteixen sovint en la toponimia mallorquína i en gene-

ral balear: com que potser n'hi ha més d'una dotzena de casos, és superflu
localitzar-ho millor. És una afirmado que se sol fer, i que s'ha repetit molt
entre geógrafs i aficionats, més o menys locáis, a la filología, que en aquests
noms es tracta de 11. CELATUS 'amagat', aHegant que l'aigua d'aquests llocs
no és gaire o gens salada: al contrari, afirmen (més d'un cop per raons in-
teressades), és aigua bona, ben potable, pero es va descobrir: estava ama-
gada. Com a lingüista Coromines vol fer notar que aixó no deu estar fun-
dat, almenys en la gran majoria deis casos, entre altres raons, perqué celat
no ha estat mai paraula catalana (almenys en el nivell popular de la llen-
gua); és que, diuen, aixó era conservació del mot llatí quan encara no es
parlava catalá; caldria, dones, que fos herencia mossárab; i com que en la
nostra obra reservem atenció preferent ais mossarabismes, el fet tindria
gran interés; pero és impossible que ho siguin car c e donava tx (c) invaria-
blement en mossárab; el cas es repeteix en la toponimia valenciana, i allá
sonen aquests noms amb a inequívoca, no pas se-. Es tracta realment del
mot salat.

5. Joan R A M I S I RAMIS, Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó

1815), p. 19.
SALAT

És que hom percí de vista: l. r que 'salat' és un concepte relatiu: lleu-

ment clorurada una aigua és encara ben potable, i en un cert grau pot ser
precisament recomanable. 2. n D'altra banda les aigües están subjectes a can-
vis en el curs deis segles, i abans podien ser més clorurades o més calentes
que avui. És sabut que les notables fonts que han donat el nom del poblé
tarragonés ben conegut de Fontscaldes (uns 4 km al NNO de Valls), i més
enllá un altre veí, Fontscaldetes, avui no solament no son calentes, sino més
aviat geliues: pero consta per observadors que verament havien estat termals.
A Fontanar d'Ontinyent, guiant-me a una coneguda font, em deien el 1962:
«La Font de la Salseta: és d'aigua bona, no és salada»: ara bé, aquí la forma
del mot és inequívoca: sois pot venir de FONS SALSA; materialment salta a
la vista que aquí CELATUS no hi pot teñir cap relació; pero l'aigua d'allá
tenia un punt de gust fort, i per aixó li digueren 'saladeta'.

-SALEM, Bini(s)- (Malí.)

Com que s'ha repetit molt i ho veiem en escriptors autoritzats, una

identificació errónia del nom de persona aràbic que ha donat el de la cab-
dal vila de la pagesia de l'illa, convindrà rectificar-ho, encara que d'altres
també ho hagin fet. Ja el Cardenal Despuig posava en el seu mapa famós
que era «llamada antes Rubines, y a la que los Moros llamaron Beniça-
lel». I aixó ho adopta un home tan iHustrat en llenguatge mallorquí com
J. J . Amengual, fill de Binissalem i autor del diccionari mallorquí de més re-
nom abans de YAlcM: en moites noticies que aplega sobre la seva vila en
aquella obra, i en la seva Gram, de la Lengua Mallorquína (2. a ed., 244-
257): on diu «corrupción de Beni-Zalel, alquería de 5 jovades en el Rept.»
(p. 244). No hi ha tal en el Rep.; en l'ed. Quadrado el que se li assembla
només és «la alquería de Rubines de 14 jovades (limítrofe de otra llamada
Binisalem)» (part del sagristà de Barcelona, pertanyent a la porció del ves-
comte de Bearn), p. 530. El que potser desvià Despuig i Amengual és un
«Rahal Aben-Zalé de 6 jovades» (ed. Quadrado, 457; ed. Bofarull, p. 83):
pero res en el context d'aquest passatge no hi ha que indueixi a identificar-
ho amb Binissalem. En canvi la forma que esperem la trobem ja en un do-
cument de 1369: aquí és quan s'estableix que hi hagué canvi de nom de
l'antic Rubines: «quosdam populatores loci de Benissalem --- quod eccles-
sia que ab antiquo --- est in dicta parrochia de Robines penitus dirruere-
tur --- et poneretur in dicto loco de benisalem, et vocaretur ecclesia de
Benissalem et non de Rubines» (BSAL ni, 284a).
Aixó és el que ja s'havia d'esperar: que es tracti d'un NP dérivât de
l'arxisabuda arrel arábiga salam 'salvar', 'dur a salvado'. Ben documentada
 SALMA

a Espanya per escriptors mahometans. Per exemple, hi ha un Muhâm'àd ben

As-Salîm en la Histôria dels Jutges de Cordova per Al-Husanî (p. 102 del
text aràbic); i un Abu 'l-Qâsim ben cAbd es-Salâm en la Tecmila d'Aben
al-Àbbar (num. 2185).

SALMA (Artà, Mail. 21, e-10)

Dues dades un poc contradictòries: el Mapa Despuig l'anomena Alma

Nou, Alma Vey, dones s'hauria de deduir que S' és l'article vulgar mallor-
quí; per altra banda, entre les alqueries de Jartan (Artà) figura una alquería
xalman dins la sèrie següent: Alquería Benjdahnon, Alquería xalman, Al-
quería bonmutxul, Alquería talbecne (Llíbre del Rep., f. 12v, Busquets
731). Existeix una contradicció entre una S' vulgar i la X inicial de Xalma.
D'altra banda d'aquest conjunt es treu una clara impressió de nom aràbic,
a condicio que el Xalma del Repartíment sigui el mateix lloc que el Salma
modem. Perqué avui sempre s'usa amb S' inicial, així ho escriu en Masca-
rá i així ho va sentir set o vuit vegades En Coromines: Sauma Vey, Sauma
Nou, Auzínar de Sauma, Saumêta. Si prescindim de l'escrúpol que causa
la X inicial de la forma Xalma del Repartíment, la solució és clara: el nom
de persona Sálman.6
Ës un dérivât de la conegudíssima arrel slm 'estar bé de salut, salvar-se'
de la qual deriven Islam, Moslem, musulmà, salam, etc. En el nom de per-
sona Sálman l'accent es pot traslladar a la vocal anterior, i realment sol
passar així quan és en sillaba tancada.
D'aquest Sálman surt ben normalment el Salma modem (car la vocal
fatha davant de /, dialectalment, també sona a i no à) i la forma del Repar-
tíment coincideix a terminar en -n- igual que la forma del Gouv. Gen. Alg.
L'unie escrúpol que queda és la grafia x- del Repartíment. Té tot l'aire,
dones, d'ésser un nom de persona aràbic que ha quedat petrificat com a
nom d'una possessió. S'explica, però, que els copistes del Rep., sabedors
del fet tan comú que els moriscos pronunciaven x en lloc de s, ho exage-
ressin algunes vegades; i encara és més comprensible que de vegades la
gent curialesca (del cardenal D., etc.), prenent la S' per article, l'ometessin
en escriptures o mapes. També prenen Sa- de Serritxola per un fais article,
i en Hoc d'això posen Ritxolas en llur mapa.

6. Gouv. Gen. Alg., 345, i Hess (p. 30) el registra com a nom dels beduïns Otebis;
la variant Slëtnân (també a Algèria, ib.), està registrada per Hess, Doughty, Huber i So-
cin com a nom dels beduïns de l'Aràbia central o deserta; i per Littmann (p. 25) a Egip-
te. També podem pensar simplement en el nom de dona Salma (Algèria, i com a nom de
beduïnes per Hess, Doughty i Socin), i és la que ha donat el nom del poblé de Selma,
prop de Santés Creus, a l'est de Tarragona.
SANITJA

SANITJA, Port de (es Mercadal, Men. 3, a-2)

Nom d'un port o cala, d'una illa, i, versemblantment, antic nom del Cap
de sa Cavalleria (veg. aquesta cèdula).
Citat per Plini el Veli (V. els arts. Gemor i Ciutadella), amb el nom de
Sanisera, nom d'un poble, restes del qual han estat localitzats recentment a
la ribera occidental del port. Joan Ramis7 ja identificava, l'any 1819, les
rui'nes existents en aquest port amb el poble citat per Plini.
A la cartografia medieval el nom de Santija (com a port i com a cap)
ve escrit de formes molt diverses, alguna tot just identificable: Sendia,8 Ce-
niya,9 Seneua,10 Senelli i Senoli,11 Seneli,12 Sanitja,13 Senige,14t Seniia,15 Ce-
negta,16 Seniga,17 etc. Il Compasso da Navigare, de Motzo, de mitjan se-
gle X I I I (veg. bibliografia), registra porto Senello i Senelli.
Rosselló Vaquer18 escriu cala de Senige i la documenta l'any 1463.
Sànhàga, nom d'una famosa cabila bereber. La à convertida en i per
imela. Del mateix origen, Senija, a la vora de Benissa, Marina d'Alacant; So-
neja, a la zona xurra del riu Millars; Cebegin que ve d'un plural Sànhàgiyìn
de la nisba o adjectiu ètnic del nom de la mateixa cabila. És versemblant
que, en el fons de tot, es trobi la forma Sanisera, protobaleàrica, de Plini,
alterada per assimilació al nom, parònim, de la famosa tribù barbarisca. Les
grafies Sendia, -nessa, -netti, -noli, -neli, -egta són meres corrupcions del di-
buixant d'una part d'aquestes cartes: el primer devia escriure -egia amb
= -)- ( a italiana), i els altres canviaren la -gi- en / per ultracorrecció
de la g veneciana i genovesa = gli toscana.

7. Joan RAMIS I RAMIS, Historia civil y politica de Menorca (Mao 1819, reed. per
«El Diario», 1864), p. 21.
8. Carta nàutica pisana any c. 1300 a la Bibl. Nationale de Paris. Res (Ge. B. 1118).
9. Carta nàutica catalana de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, segle xv.
10. Carta nàutica de G. Garignano, any c. 1320, a l'Archivio di Stato, de Florència.
11. Carta nàutica de Petrus Vesconte, any 1318, a A. E. Nordenskiòld. Periplus...
1897. *
12. Carta nàutica d'Angelino Dulcert, any 1339, a la Bibl. Nationale de Paris. Res.
(Ge. B. 696).
13. Carta nàutica d'Abraham i Jafudà Cresques, Atlas català, a la Bibl. Nationale
de Paris. Res. ms. Esp. 30 full 3-B.
14. Carta nàutica de Guillem Soler, any 1385, a l'Archivio di Stato, num. 3, de
Florència.
15. Carta nàutica de Gabriel de Vallseca, any 1439, al Museu Maritim de Barcelona.
16. Carta nàutica de Gratiosus Benincasa, any 1468, a la Biblioteca B. March Ser-
verà, de Palma de Mallorca.
17. Carta nàutica catalana, any 1487, a lArchivio di Stato, de Florència.
18. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, La revolta menorquina contra Joan II (Menorca,
Consell Insular, 1981), p. 28.
 SANTA CIRGA/SANTA PONÇA

SANTA CIRGA i SANTA PONÇA (Manacor, Mail. 29, f-12; i Calvià,

Mail. 31, c-10)

Ben mirât potser hauriem d'escriure Santacirga en un sol mot, puix que
no tenim seguretat que vingui del nom d'un sant femení, i ni tan sols que,
en última instancia, sigui cap hagiònim.
Santacirga és el nom d'una antiga i gran possessió situada ran del camí
de Manacor al seu port. Les cases están construïdes damunt un poblat ta-
laiòtic arruïnat, i arrasat, del quai sois resta un gran talaiot. És sabut l'antic
lligam entre aquesta possessió i la procer familia de mossèn Antoni Maria
Aleo ver i Sureda.
Quant al nom de Santa Ponça el trobam a dos llocs de Mallorca; en el
mateix terme de Manacor (29, h-12), no lluny de Santacirga; i a la costa de
Calvià (31, c-10), famosa cala on desembarcà el rei En Jaume I l'any 1229,
i nom també de la gran alquería que hi ocupava una extensa zona litoral.
A la germana illa de Menorca hi ha una altra, antiga, gran i important
alquería, en el terme d'Alaior (7, h-5), del mateix nom de Santa Ponça: ja
citada pels germans Ramis, Joan 19 i Antoni,20 a principis del segle xix, que
es fundaven en documentado deis segles xv i xvi.
Donam provisionalment com a una hipótesi acceptable (si bé no prova-
da) que el Santa Ponça de Manacor tengui carácter històricament indepen-
dent del de Calvià. Sigui con vulgui, tenim, almenys, tres noms diferents
—i probablement quatre— que presenten tots ells l'aparença de contenir
un nom de sant femení, el quai, però, no consta en el santoral, ni tenim
noticia que hagi existit mai, almenys com a sant femení.
Pel que fa al nom de Santacirga, un nom de persona CYRICUS O QUI-
RICUS està ben représentât a tot l'Occident romànic: francés Saint Cirq,
Saint Cyr, castellà San Quirce, San Quílez, i català Sant Quirze, Sant Qui-
ri, Sant Quirc, etc.; però enlloc no es coneix un femení *CYRICA ni *Qui-
RICA. I tampoc, així com PONTIUS i els seus descendents romànics son tan
coneguts (català Ponç, castellà Ponce, etc.) així tampoc hi ha noticia d'una
santa que es digués PONTIA 'Ponça'.
No sols aquest argument, sino totes les informacions que tenim d'a-
quests noms donen peu a la sospita que es tracta de noms mossàrabs, i que
per tant hi ha en llur historia fonètica détails que en una evolució pura-
ment catalana serien anòmals.
La nostra sospita és que aquesta aparença femenina ve precisament
d'una d'aquestes anomalies.
Suposem que SANTUS CYRICUS vagi donar Santcirgo, i que aquest va

19. Joan RAMIS I RAMIS,Alquerías..., p. 19.

20. Antoni RAMIS I RAMIS,Noticias..., fase, iv (1829).
SANTA C I R G A / S A N T A PONÇA

esser catalanitzat primer en Sancirgue (en català sona igual que Santcirga);
aquesta aparença femenina causaria el canvi del primer element per harmo-
nitzar-lo amb el segon, feminitzant-ho del tot com Santacirga.
D'altra banda crida l'atenció el fet que, en el Mapa Despuig, el nom d'a-
questa possessió estigui escrit Son Cirga. És ben possible que això també
sigui antic. Hi hauria hagut una bifurcació en la història del nom des de
l'etapa Santcirgo / Santcirga.
D'aquest nom, en aparença, un poc extraordinari, per una banda uns
n'haurien fet Santacirga i els altres Son Cirga, incorporant-lo a la sèrie im-
mensa dels noms mallorquins en Son dels quais no diferia més que per un
détail minim; aixi mateix a certes parts de Pilla són frequents les confu-
sions entre Son i Sani, per exemple a la part de Son Cervera, cosa que no
podria deixar de facilitar encara aquesta substitució. Tenim una prova més
concloent, encara, que aquesta substitució de Sani per Son es produeix, en
el nom antiquissim de Sant Jordi, prop de la costa de Son Cervera, que
avui es pronuncia Son Jordi. Per altra banda hi hauria hagut el canvi ja ex-
plicat de Santcirga en Santacirga.21
En el cas de Santa Ponça, suposam que Santo Ponço es vagi canviar en
Santa Pongo per dissimilació, i que això arrossegàs el canvi de Pongo en
Ponga, per una harmonització semblant a la indicada de Santa Cirga.
A aquesta evolució no s'hi poden fer objeccions des del punt de vista
de la fonètica mossàrab. Algu podria allegar que esperaria cirgo en mossà-
rab, però en la combinació amb la dental t està provat per l'evolució de
molts topònims de les zones mossàrabs que el résultat era g també en mos-
sàrab. És possible que encara hi hagi altres noms on s'hagi produit aquesta
metamorfosi mossàrab. En la cèdula Santa Galdana es considera la possibi-
litat que vingués de S A N C T U S C A I E T A N U S ( > Santogadano > Santagaldano
> Santagaldano) per més que això resulti més problemàtic que l'etimologia
que alli es prefereix. Però almenys un nom de Santa- que deu resultar d'una
aparent feminització d'un nom de sant masculi, per part dels moros, ha
d'ésser Santandria (Ciutadella, 5, b-5); car Andrea, nom de santa, és una
raresa i A N D R E U S ha deixat descendència innombrable pertot arreu.

21. Una vegada redactada aquesta cèdula es publica de Ramon ROSSELLÓ VAQUER
i Rafel FERRER MASSANET, Historia de Manacor (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar,
1977). En el volum i, 131, surt l'alqueria de Santa Cirga l'any 1275, i en el volum u, 85,
també, de l'any 1 3 6 0 . Però això només prova que la dualitat Santoci-/Sanici- ja datava
d'antic; si bé la forma «normalitzada», trobada ja en aquests documents, trigà segles a
dominar l'altra.
 SANTANDRIA

SANTA GALDANA (Ferreries, 6, g-4)

Antoni Ramis {Noticias, 1829, vi, 101) la documenta en el segle xvi.

Vid. també Joan Coromines i Josep Mascaré Passarius, BSO x, 38.
Nom d'una important cala i d'una alquería (aquesta pertany al veí ter-
me de Cíutadella, 6, e-3).
Els ferreriencs diuen Caldana en tost de Galdana; els ciutadellencs i la
resta dels menorquins, Santa Galdana o Santa Caldana.
Es pot eliminar la teoria que hi intervingui la paraula arábiga wadi per-
qué això s'aplicaria al barrane d'Algendar, no pas a Santa Galdana; i des-
prés perqué no donaría compte de la l ni de la reducció de gwa a ga.
Ës un nom indubtablement mossàrab. Hi ha relació evident amb Santa
Anna, entre altres raons perqué la possessió o Hoc de Santa Anna es troba
entre el Hoc i la cala de Santa Galdana, no més que un quilòmetre aproxi-
madament cap a ponent. Si abans de la invasió musulmana es deia Cala/
San ¡ta Anna, esdevingué per metàtesi Santa Caldana, per obra lingüística
dels sarraïns: aquests, coneixent les paraules san i cala, anteposaren san a
cala. La t emfática arábiga se sol convertir en la d catalana.
¿Podría èsser el nom d'un altre sant o santa? Es podría pensar en Santa
Càndida, suposant que la segona d s'hagués convertit en n per propagació
de la nasalitat, i que s'hagués trasUadat l'accent a la síHaba penúltima. Tam-
bé es podría pensar que vingui de Sanctus Caietanus, tornat femení per
obra dels sarraïns, però no hi hauria explicació clara de la l ni una etimolo-
gia tan senziUa, per l'explicació del canvi de gènere del nom hagiogràfic.
És ciar, dones, que aqüestes dues conjectures ja són rebuscades.

SANTANDRIA (Ciutadella, 5, c-5)

St. Andria o Sta. Andria, segle xvi (A. Ramis, Noticias iv, 31; vi, 99).
Nom d'una cala, i d'una alquería, coneguda també amb el nom de Son
Pavorde (pron. Puvordu).
Partint de la suposició que aquest nom fos anterior a 1'arabització de
Menorca, es podría interpretar com CALA SANCTI ANDREI: havent-se con-
vertit, en boca dels mossàrabs, en Cala Santandri, els sarrains ho haurien
interpretat com una nisba o adjectiu en -i (femení -iya).
Com que cala és femení, per respectar la seva concordanza, n'haurien
fet Santandria.
S ANTAN Y Í / SANTANIX

SANTANYÍ i SANTANIX

El primer és el nom d'un municipi i d'una vila (43, c-2), C. T. Malí, ni,
1121. I el segon, el nom d'una plaça de la vila de Porreres (35, c-9) dins
el que fou territori de l'antiga alquería de Passaratx.
Deixant en suspens l'etimologia tan debatuda, i un poc obscura, de San-
tanyi, ens interessa cridar l'atenció sobre Santanix-, i indicar la quasi segu-
retat que ha d'haver-hi una relació entre els dos noms. De Santanix el que
sabem és el que J. Liado Ferragut 22 resumeix d'alguns capitols de la des-
cripció escrita per fra Joan Cervera c. 1750, sobre Origen de la devoción de
la Santa Cruz de Porreras. Sus milagros. Descripción de la villa... : «Hasta
el año 1300 la población consistía en algunas casas... cuyos nombres y em-
plazamientos conocemos por tradición oral... Son Porro, Son Cardils... y la
tercera era Passaraix, situada en la plaza de Santanix, y por una cruz que
se hizo... Creu de na Mal. Aun algunos llaman a todo este barrio, Pas-
saraix» (veg. Passaratx).
Ha d'haver-hi una relació entre els dos noms Santanix i Santanyt. Amb
carácter eminentment provisional, suposant que tots dos noms provenguin
de la cristiandat anterior a la Conquesta, es pot imaginar, com una explica-
do coherent, que ambdós vénguin de SANCTA AGNES. Santanix hauria con-
servât la s final i en Santanyi s'hauria éliminât, com és normal en les dels
nominatius. En Santanyi la -gn- ha donat la palatal -ny-; en Santanix, da-
vant la palatal final, -x, l'altra palatal s'ha dissimilai en -n. Coromines in-
sisteix en el que ja té escrit i publicat (DECat i, 3 3 9 ) : AGNES és una reali-
tat de tota la Cristiandat (i el canvi de 7] en i s'explicaria ja per la pronùn-
cia del grec heHenístic, i més per la fonètica mossàrab), mentre que AGNI-
NUS és una invenció hipotética purament, des de tots els punts de vista:
hagiogràfic, historie i lingüístic.

SANTIANI (Campanet, Mall. 5, i-8)

Nom de tres alqueries: Santiani Veli, S. Gran i S. Nou, totes a un ma-

teix redol.
En el Llibre del Rep. (f. 3r, Busquets 717), figura Rabal sancii annj;
Bofarull 80, escriu Rahal Sani Auni (probablement mala lectura d'Anni).
El Mapa Despuig posa Santiani, com el de Mascaró.
Sens dubte mossàrab i no es veu cap objecció a partir de VILLA SANCTI

22. Josep M A S C A R Ó PASSARIUS, Corpus de toponimia de Mallorca, 6 vols. (Palma de

Mallorca, Gràfiques Miramar, 1962-1967).
 SANTUERL/SANTUÏRI

IOANNE, analógic en lloc de IOANNJS; O bé, quasi el mateix, SANCTE IOANNE

vocatiu de invocació. Segurament hem de resistir a la temptació de relacio-
nar-ho amb Santanyí, del qual el separen:
1) L'accentuació.
2) La ny de Santanyí.
3) La i intercalada entre la t i la a.

SANTUERl i SANTUÏRI (Mail.)

El primer és el nom d'una alquería, un puig i un castell roquer, famós,.

d'origen sarraí (Felanitx, 41, c-3), i el segon és el nom d'una vali i d'un
puig (Pollença, 2, g-4).
Consta a la documentado antiga com a rahal (Llibre del Rep., Quadra-
do 463, Poveda, FRB ni, 116); doc. castri de Santueri en 1232 (FRB i,
111) i, com castell de Cetituyri, en 1521 (FRB n , 3, 617).
El Puig de Santüiri (Pollença) ve documentât l'any 1250 per Mateu
Rotger (Historia de Pollensa i, 17).
El que, avui, és Santüiri, també figura amb la variant Santueri. Com que
totes dues localitats es presten que hi hagi hagut un edifici religiós del ti-
pus santuari o ermita, o qui sap si una mena de monestir o convent, és
ben ciar que poden haver estât anomenades SANCTUARIUM; i aquest mot de-
via persistir, en el llenguatge mossàrab, en una forma com Santuario). En
progressar l'arabització, intervingué el fenomen de la imela, i la à es torna é.
En el període d'evolució catalana, aquesta e està subjecta, eventualment, al
mateix canvi que han sofert paraules com salteri > saltiri, clisteri > eres ti-
ri, cementeri > cementiri, CASTELLUM FOLIÉTÏ > Castell Follit, etc., i fins
i tot abir < HERÍ: o sigui una metafonia. Així com, en el cas de cemente-
rijcementiri, la metafonia no s'ha consumât més que en una de les dues
variants; també, en aquesta parella de noms, un s'ha quedat sense metafo-
nia, Santueri-, i a l'altre, després d'alguna vaciHació, ha acabat per predomi-
nar-hi la variant metafònica santüiri, Es dona el cas que el Puig de Santüiri
es troba al costat d'un altre puig, on hi ha, significativament, un santuari
dedicai a la Mare de Déu, anomenat Puig de Maria.
D'altra banda, el Castell de Santueri està a l'extrem sud d'una petita
serra, d'uns tres quilòmetres de longitud, orientada de nord a sud. L'extrem
nord és el més alt, 509 m d'altitud, on hi ha el santuari de Sant Salvador,
i a l'extrem sud, 409 m d'altitud, hi ha el castell. El nom de Santueri pot
haver estât comú a tota aquesta petita serra. Nom registrai en el Mapa Des-
puig amb la grafia castillo de Santueri.
Que el nom de Montüiri, vila i municipi, tengui un origen rigorosa-
SANTUERI/SANTUÏRI

ment paraHel, és temptadora aparença. En realitat no és així. No existeix, i

bé podem dir que no pot haver existit mai una paraula llatina *MONTUA-
RIUM; perqué tal formado, com a dérivât de MONS, no és possible segons les
normes de la formado de mots llatina (no és «llatí vulgar» sino llatí de sa-
gristia o de cuina). En canvi ens consta que en romànic primitiu va existir
MONTORIUM, résultat d'un abreujament del llatí dàssic PROMONTORIUM.
Aquesta variant ha deixat molts prolongaments en la toponimia deis països
romànics, especialment Suïssa i França. Paul Aebischer va dedicar un dels
seus importants estudis de toponimia a l'origen de noms provinents de
MONTORIUM, entre ells el de la coneguda poblado de Montorge, Montoire,
chef lieu de canton del departament de Loire-et-Cher; Mo«/o/>-de-Bretagne
(Loire Inférieure) i d'altres de França, alguns en el nord d'Itàlia; i fins s'ha
cregut que Montorro, antiga pagesia d'Osona i Lluçanès, i el cast. Monto-
ro tenguin el mateix origen. Veg. Aebischer, Archivant Romanicum, xiv
(1930), 242; i Coromines, E. T. C. n, 232.
Com que la llengua arábiga no té el diftong ui, el transforma sempre en
diverses maneres, que no és ara el moment de detallar, pero una de les més
freqüents és fer-ne ut. A Mallorca mateix, al t. de Mancor hi ha Montau-
re, que pot resultar paraHelament d'aquesta adaptado al sistema vocàlic de
l'àrab; adaptado en una altra forma. (Veg. la cédula Montaure.)

SARAIX (Santa Margalida, Mail. 11, £-12)

La terminació -aix ens pot orientar cap a un origen mossàrab, de nom
en -aix provinent de -ARIOS (com els valencians Pairaix, Barraix, Beniarru-
paix, Llombai, etc.). D'altra banda, cf. el nom de planta xereix (DECat) i
serreix. Hi ha una variant xerixons que és suspecta de venir del nom de
planta llati SENECIO. Un altre nom és Pla-sereso (t. de Catadau), Xeresa
(mun. al nord de Gandia). En fi, tampoc no es pot descartar del tot que
vengui del llati CERASE A 'cirera'.

SARGOSSAM (Maó, Men. 11, h-12)

G. Pons i Pons (Not. Hist., 323) documenta ALgoqam l'any 1571, i
A. Ramis (Noticias ív, 1829), en el segle xiv, amb el nom de Salgossam.
Alquería situada a una zona que es caracteritza per 1'abundancia de bar-
disses, i en efecte, el camí que hi condueix des del llogaret de Sant Climent
en diuen camí de ses Mates.
 -SARRAIA

Deu esser un mossarabisme: CI'ARBUSTAMEN, coHectiu d'ARBUSTUS.

EL mossàrab canviava st en g. Costentania alteració de CONTESTANIA va
donar Cocentaina-, CASTELLA va donar, en portugués Cacela, i el castella
Cazalla; de MONASTERIUM vénen els nombrosos Almonacid.23 Pensar en un
derivat d'un mot com el cast, zarza, fora molt més aventurat, i fins rebus-
cat (suposant metàtesi de -g- i -ss- i un coHectiu en -egam), no essent aquell
mot més que castella, i no explicant-se ni aixi la -o-.
Primer degué donar Sarbossam i aquest es canviaria en Sargossam. En-
cara que aquest nom tengui un aspecte semblant al de s'Atzegotam (variant
que hem admès com antiga, a Particle Saddagotàs, tots dos del terme de
Mao), la -t- en Hoc de -ss- forma un obstacle fonètic insuperable a la pen-
sada de veure-hi relació etimològica.

-SARRAIA, Bini(s)- (es Mercadal, Men. 3, g-2)

Coromines va recollir Fedra Sarraia entre el Pia de Peguera i Cala For-

nells (Mail.); li ho indicaren a la vila de Calvià. Seria una raó de més per
creure que el Binissarraia menorquí contengui la paraula pena 'penya'. Sar-
raia sembla romànic, per més que no en vegem immediatament una explica-
d o clara.
A aquest cas de Beni-, suspecte de venir de PINNA 'penya', se n'hi po-
den afegir tants de les liles (per a Menorca fem memòria de Biniarroga i
Biniarroca), i també del continent, que és oportú de donar-ne aquí una
llista.
D'Eivissa Beniformiga, probablement PINNA FORMACUM 'penya de les
construccions a base de cova'.
A Mallorca entre molts d'altres, Binifarda i Benifelá.
Del continent n'hi ha molts més encara. Recordem-ne alguns: en la cé-
dula de Fetget, i a propòsit de la forma Benifetget, es recorda Benafetxines
(t. d'Albocàsser), Benafigos (mun. del Maestrat Sud, i un Benafigos en el
t. d'Ares del Maestrat), PINNA FICÜS: recordem que en llatí FICUS significa
'figuera' i és de la quarta declinado, per tant genitiu FICÜS; el Benegall
(t. de Benafigos); el famós Benacantil d'Alacant (probablement < PENNO-
LEUKANTINO-), Benacantil (t. de Montesa); Benadutx (t. de Penàguila) pos-
siblement conté la paraula pre-romana que ha donat la deu en català; Be-
nalta (t. de Serra de la Calderona); Benavit (t. de Morella) i Benabit (t. de
la Pobla d'Alcolea) (nom paraHel al de Biniparratx de Pilla de Menorca);
Benavites (mun. a les Valls de Segó), mateixa etimologia sino que amb el ge-

23. Joan COROMINES, Entre dos llenguatges (Barcelona, Curial, 1976-1977), vol. m ,
pp. 159-160.
-SARRA1A

nitiu llati -VÏTIS; Benasuai (t. de Vali d'Ebo); Benibaire (t. de Carcaixent),
probablement PINNA VARIA 'roca virolada', i com a variant fonètica, el Be-
novaire (t. de Quatretonda); Benicabrà (t. de Belgida), possiblement PINNA
CAPRARUM 'penya de les cabres'.
És ben conegut el cas de Benicadell, castella antic «Pena Cadiella», PIN-
NA CATELLA; a propòsit del quai recordem que Benitatxell també ha de re-
presentar PINNA "TACELLA, com ha argumentât Coromines, tenint en comp-
te que una tx, per si sola descarta tot origen aràbic, i per tant TACELLA ha
d'ésser, en tot cas, romànic; i com que Benitatxell és també el nom d'una
gran serra, comparable a la serra de Benicadell (t. de Beniatjar), és versem-
blant que TACELLA sigui metàtesi de CATELLA. Benicapsell (t. de Planes
d'Alcoi), probablement nom parallel al de la famosa Caixa (penyal gran-
dios) de Vall-de-roures; Benicava i Benicavell (t. de Lutxerit): Benicava
amb tot l'aspecte d'ésser PINNA CAVA 'penya balmada'; Benicuco (t. de
Calp); Beniéto (t. de Gandia) PINNA HIATUS 'penya de l'osca o de l'avene';
Bentfurt (t. del Genovés) i Benijurt (t. de Xàtiva), amb tot l'aspecte d'és-
ser idèntic a Penyafort; Benimantell (mun. de la Vali de Guadalest), possi-
blement dérivât de 'menta' MENTALIS, Benimantell (t. de Guadaséquies),
però també hem de pensar en el gr.-ll. METALLUM 'mina' (perquè n'hi ha
en aquell) amb nasal propagada.231,18
Benicambra (t. de P. Nou de Benitatxell) CAMERA 'volta, cüpula': re-
cordem la famosa Roca Cambra de la costa empordanesa; Benimarco (t. de
Teulada, MARCUS 'mail', cf. gc. malh 'pie espadat'); Benimaurell (t. de La-
guar), d'aspecte netament romànic, possiblement MAURELLA en el sentit de
'bruna, morena'.
Evidents Benipalla (t. de Planes d'Alcoi), on la p per si sola ja indica
que és mossàrab [PALLIDA 'esgroguissada'?], i el mateix podem dir de Be-
niparrell (mun. Valencia i partida d'Onda); Beniplà (t. de Tàrbena) (potser
de *Beniplane < Penna Plana, recordant la pronuncia de -a com a -e en el
parlar dels moriscos valencians); Beniprt (t. de Bèlgida); Beniproia (t. de
Penàguila: RUPËA 'encinglerada' de RUPES? r-pi > pr-i); Benitroia (t. de
Benilloba); les Benitroies (t. de Bèlgida);24 Benituba (t. de Pego), equivoc
entre aràbic i mossàrab, però com a romànic hi ha una explicació molt na-
turai com a 'penya tova', rigorós sinònim de Benicava-, Benitxarco (t. d'Al-
calà de la Jovada), on tant la tx com la o denuncien el mossàrab, i ens
fan recordar que el castellà i portuguès charco és una antiga paraula sud-

23 bis. Recordern que la Vali de Guadalest (amb Benimantell, etc., era la terra d<>
mlnada per l'Imperi bizanti fins a la Conquesta musulmana, i àdhuc després (Todmir):
potser doncs del gr. fzerâXXcov genitiu plural de fiézaXXov 'mina' (també acc. liât., en
Plini, Livi, etc.), Terra de mines, encara ara.
24. Suposant Benitroia extret de Benitroies per ventura seria catalanització parcial
d'un plural aràbic Penät-Roiät, amb plural aràbic, en -ät, dels singulars pena i roia.
 SARRITXOLA

hispánica possiblement pre-romana; Benitxurri (t. de Cervera del Maestrat).

Entre els baleàrics podem afegir: Binibona variant de Mirabona-, Bini-
calsitx-, Binicapús; Binicaubell (que, amb una evolució fonètica, parallela a
la de Benicadell, pot venir de PINNA CALVELLA); Binicodrell; Binicomprat
(PINNA COMPARATA no és gens difícil de concebre, donat el sentit tan am-
pli del verb llati COMPARARE 'adquirir, proporcionar-se': es pot referir,
dones, a un Hoc que ha passat a dépendre d'algú per mil circumstàncies);
Binifaubell (podria esser PINNA FALVELLA, referent al color); Biniguarda;
Binipafi; Biniparratx; Biniparrell; Binissarmenya; Binissegarra; Binixica.
L'element segon del nostre -sanala pot ser *sarraira -ARIA, per compa-
rado amb la biga serrera 'carena de la teulada' (DECat vu, 840<*24-27),
amb la -r- perduda per dissimilano (per eliminado directa o a través de -9-).
El que mes indueix a pensar en un dérivât del mot romànic serra (com
ja ho devia fer Mascaré en grafiar Biniserraia en el seu nomenclátor menor-
quí) és el fet que aquest «lloc» es troba en el vessant O d'una serra de
més de 100 m ait., i al vessant E de la mateixa («fent-hi pendent», com
diuen) hi ha el «Hoc» de Binisserra o Sta. Victoria: aquest podria ser PIN-
NA-SERRA 'roca de la serra', i aquell, un diminutiu -SERRICULA, -SERRELLA,
d'un temps en què hi havia una gradado d'importància entre els dos llocs,
com la que després ha fet que més enllà s'hagi extret del nostre un nou
«lloc» Binissaraiet (pron. ara binisdrót), a la branca del carni de sa Tramun-
tana que va cap al Far de sa Cavalleria (3, g-2): és sabut que el parlar moss.
canviava -ella en -alla («harmonia vocàlica»), cf. el val. Castalia i l'andai.
Cazalla de CASTELLA, mure. Moratalla = cat. Moradella, cast. -adilla; en Bi-
nisseraalla la influèneia del sufix cat. -alla ha fet que es pronunciés -ay{l)a.
En tot cas rebutgem l'etimologia Beni+sa-raia que li voldria Casasnovas
(Mise. Griera i, 164), atribuint a un 11. * RADIA el significai de 'frontera',
entre moites raons perqué el mossàrab no tenia l'article sa IPSA (introduit
a les liles pel cat. vg. antic). Cf. Sarritxola, i en el Continent Serrella, Ser-
rissola. Tanmateix en aquest cas reconeguem que també hi ha bona base
per admetre que es tracta d'un NP aràbic: l'arrel sry, de l'àrab comú, ha
estât fecunda en onomàstica: bastants noms entre els beduïns, com Sirrây
(Hess 29) i a Algèria Serrây(e) (Gouv. Gen. Alg.).

SARRITXOLA (Sineu, Mail. 19, e-6^

La dada més antiga és la del Mapa Despuig, que ja l'anomena Ritxolas

i posa signe convencional doble per a les cases. Mossarabisme bastant ciar.
També he sentit a dir alguna vegada sa Riíjola, variant que pogué coexis-
SARRITXOLA

tir-hi des del temps dels moros: car l'àrab, mancat del so de c mossàrab,
sovint el canvià en g.
La careneta que separa aquest Hoc dels Binitaref no és de les més altes
d'aquesta rodalia. No està doncs mancat de base geogràfica suggerir que ha-
gués començat per dir-se Serritxola, équivalent mossàrab de Serreta, dimi-
nutiu de serra, amb el sufix complex -ICI-OLA, si bé voliem més base docu-
mentai que no tenim, per afirmar que la siHaba sa pertanyia originàriament
al nom, i no és article; com en tot cas és versemblant.
En efecte, és probable que sigui el Rabal axerrutxulla del Llibre del
Repartiraient (f. 7v, Busquets 723), grafia comuna als très còdexs25 (només
el còdex català llegeix axemicxulla, evident errada de còpia per axerricxu-
Ua). Brillant confirmació de la teoria exposada, SERRICIOLA. Hi ha encara
altres variants com, per exemple, Surroxola en un contracte de venda de
mitjan segle XIII.26 Com que el topònim immediatament precedent, en el
Repartiment, és Alqueria xerra (Exerra, Bofarull 91), resulta encara més
clar que es distingi toponimicament una serra, d'un altre Hoc adjacent, dé-
signât per una serra més petita.
Cf. Serrissola, nom d'una serra considérable, però enmig d'altres més
grans, en els Ports de Beseit.

SAURA, Font (Escorca, Mail. 5, e-1)

Ocorren cinc possibilitats:

1) A la zona Nord de les comarques gironeses diuen aure en lloc d'ar-
bre; si aixô fos antic, podria ésser 'la font de l'arbre'?
2) ¿Que sigui un adjectiu que en germànic —avui encara anglès i ale-
many— significa amarg (anglès sour; alemany sauer)?, idea objectable fo-
nèticament perquè en qualsevol llengua germànica antiga aquest adjectiu té
la forma sûr.
3) Que tengui relacio amb el llinatge Saura: per exemple, venint de
l'adjectiu llati vulgar SAURUS, que sembla haver estât un nom de color (oc.
ant. saur, REW 7626, DECH m , 498, n. 2).
4) Relacionar amb l'àr. zuharî 'sauri, cercador d'aiguës subterrànies'
(DECat vu, 720), suposant que la metàtesi zahurî, que esta a la base del
mot català, sauri, del val. sauari i del cast. zahori, i que degué ser ja hispa-

25. Codex llati de l'Arxiu General Historié de Mallorca; codex llati de l'Arxiu Ca-
pitular de la Seu de Mallorca; codex llati de l'Arxiu General de la Corona d'Aragô, se-
gons la transcripcio de Bofarull.
26. Gaspar MUNAR OLIVER, Historia de Lloret de Vista Alegre i del seu convent
(Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1975), p. 22.
 SENCELLES

no-aràbiga, hagués donat lloc a un adjectiu, cain zahuriya, zaurîya, 'font de

saurins', i amb trasllat d'accent, ja en àrab mayurki, *zâuria\ suposició com-
plicada i massa hipotética i aventurada.
5) La que ho és menys és que F O N S S A B Í J L Í 'font de grava, font sor-
renca' hi hagi donat font saure amb -L- > -r-, per la pronuncia morisca.

SELVA (Mall. 10, c-5)

Nom de la vila que apareix, en l'antiga documentació, en la forma Sèi-

var o Sèlver: sense cap dubte, independent del 11. S I L V A 'bosc', i evident-
ment mot pre-romà, d'una forma S Ì L Ù A R , que és l'etimològica de SÓLLER,
altre cabdal nom pre-romà; està ben establit que el llenguatge mossàrab
pronunciava / (i no pas i) com a resultai del nexe originari LI. Altrament
ens podem limitar a remetre a les notes de Coromines, EntreDL i, 47, i u ,
93, n. 23 bis.
H i degué haver un antic homònim mallorqui del pre-romà SÈLVER,
S I L U A R , car Lliteras documenta una «alqueria Silbar» en el segle X I I I en
terme de St. LI. des Cardassar) (Artà en el segle XIII, 56) poble que està
uns 50 km lluny de Selva. Sobre el nom proto-europeu de l'argent en què
es funda Coromines (afi del base zilhar, germ, sii ber, esl. sirbro, cai tenir
en compte ara la presència de silabur 'argent' en el plom celtibèric de Bo-
torrita, i les altres dades que ultimament hi han afegit Horst Schmidt i Mit-
xelena (Fon. Hist. Vca.2, p. 549). Quant a les dues viles mallorquines posa
de relleu Coromines una interessant coincidència reveladora de l'existència
en totes dues de grans espais subterranis (antigues mines abandonades?):
per una nota del BSAL (c. 1898) consta que en el segle x v i n i abans es
portaven a Palma cada any sis mil quintars dels «pous de gel» de Selva i
Seller.

SENCELLES (nom d'un municipi i d'una vila, Mail. 18, f-11)

A la documentació histórica surt Sencellis i Sancelles,27 l'any 1239; S en-

celles i Senceres l'any 1249 i 1275; 2 8 Senceyles l'any 1284; 29 Senceiles
l'any 1329; 3 0 Senceylles l'any 1348. 31

27. Mateu ROTGER CAPLLONCH i Josep MIRALLES SBERT, «Butlleti de la Societat

Arqueológica LuHiana», XIII, p. 294.
28. Ángel POVEDA SÁNCHEZ, Repertori de toponimia arabo-musulmana de Mayurqa
SENCELLES

Coromines ja té publicada una nota, on, entremig d'altres noms de la

península, i en particular l'andalús Santaella, explica breument l'origen de
tots i de Sencelles.32
Resumint el que es refereix particularment a Sencelles, aquest nom és
idèntic al Sencelles del Camp de Tarragona (generalment ortografiat Cent-
celles). Aquest apareix sovint en els documents, llatinitzat CENTUM CELLAS,
pero per molt llatí que aixô sembli ha résultat que no eren més que llati-
nitzacions de norari. La important ciutat de la Manxa, Chinchilla, i el
riuet Xinxilla, de la Plana de Castelló, tenen el mateix origen; i l'andalús
Santaella, que venia de Santagela, resulta, en el fons, ésser el mateix. Notem
en particular que haver anomenat un paratge 'cent celles', té tôt l'aire d'una
exageració increíble: que un lloc s'anomeni la CeHa, o Dues CeHes, es com-
pren bé, pero aquí n'hi hauria cent...
Tot plegat sembla venir del diminutiu del llatí SENTIX, -ÍCIS, 'mata
d'espines', d'on provenen els noms de poblacions catalanes la Sentiu (n'hi
ha tres) i el dérivât Sentigosa. Tots els noms mossàrabs, citats abans, vénen
del diminutiu SENTICELLAS. L'única diferencia és que el nom valencià com
el manxec i l'andalús, han conservât la forma mossàrab de la consonant -c-
que és ch (o x), i el nom del Camp de Tarragona i de Mallorca la presenta
catalanitzada en -c-; o bé T + c e donà -ts- ( = ç ), tal com hem vist de San-
t{a)-Cirga, equiparant-la a -TÍ-.

SETRÎ, Pont (Sant Joan, Mall. 28, t-7)

És un pont sobre el torrent important que des d'Horta baixa cap a

Boscana, tributari del gran torrent de na Borges. El Mapa Despuig marca
sobre aquest torrent dos ponts, dels quais aquest és el de més avail. Ima-
ginem, doncs, que aquest nom sigui el prolongament mossàrab del llati
PONTEM SUBTERIOREM, que evolucionà en sotruir, dissimilat normalment
en setruir i réduit a setrir. Evolucio de diftong condicionada per la repug-

segons la documentado de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/1229-1300) a FRB, i n ,

p. 116 ss.
29. Pablo CATEURA BENNÀSSER, Mallorca y la política patrimonial... en «Estudis
Balearios», 1982, n / 6 , p. 124.
30. Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor, 5 vols. (Palma de Mallorca,
Gràfiques Miramar, 1972-1986), voi. i, p. 242.
31. Mn. Antoni PONS i PASTOR, Constitucions e ordinacions del Regne de Mallor-
ca (segles XIII-XV), voi. n (Palma de Mallorca, Imp. Guasp, 1934), p. 66.
32. Joan COROMINES, Tópica Hespérica. Estudio sobre los antiguos dialectos, el
substrato y la toponimia romance, 2 vols. (Madrid, Ed. Gredos, 1972) i Estudis de to-
ponimia catalana (Barcelona, Barcino, 1965-1970), voi. n , p. 154.
 SETRÍ

nància de l'àrab contra les combinacions de u amb i. *Setrúir, perô, no

seria el résultat fonètic de SUBTERIORE justament, sino de -ORJ.' (traslladat
de la i?). Son bastants postulats sense suport documental. Perô qué seria,
dones, aquest Setri?, no és que manquin exemples d'aquest nom:
1) Son Se tri a la vora del camí de Muro; Son Setriy en el Mapa Des-
puig; Son Setrí en el Mapa Mascaró (11, h-4); 2) Binissetrí (Inca), d'altres
pronuncien Binissetí (així en el mapa, 10, c-11). ¿Potser, dones, el primi-
tiu vengui d'As-Sebñ l'home de Ceuta'? El Mapa Despuig posa, perô, Bi-
nisetrí i ho assenyala com a dues possessions diferents, prop d'un quilôme-
tre una de l'altra (a uns deu d'Inca i a dos de BúgerV cosa de la qual no
tenim cap confirmado.
En un document de 1279 s'ha llegit riera de Benifetir en el terme
d'Inca; 33 a reserva de confirmado geográfica observem que aixô té aire de
ser un lapsus paleogràfic per -setri, car són ben freqüents els errors de lec-
tura / per J* ( = s) i ir per ri, tots dos sovint representáis per una sigla
igual. Pot tractar-se del gran torrent de Búger, que passa ran de Binissetrí,
i en una de les seves branques, no gaire més amunt, té un notable «Pont
de fust» marcat peí Mapa Mascaró. Així ja tindríem, dones, una confirma-
do documental.
Com que els tres noms —Pont Setri, Son Setri i Binissetrí— están se-
parats per una vintena de quilômetres l'un de l'altre, no és possible que dos
d'ells siguin idèntics ni sembla gaire probable que l'un hagi alterat la for-
ma de l'altre: per exemple, convertint Binissetí en Binissetrí. No obstant
encara seria menys de bon mètode, en lingüística, admetre una generado
espontània i arbitraria de la r de -tri (en mots on no hi hagi altra líquida ni
cap mot a la vista, que puguem fer responsable d'una contaminado). Coro-
mines opina dones que SUBTERIORE pogué traslladar la i en boca deis mo-
ros (Soteirur > Sot{e)ruir > i després l'acostumada reducció arábiga de ui
a i —veg. s. v. Montante). Tôt plegat podría venir, dones, de SUBTERIORE.
Si no, admetríem que, assemblant-se tant Benissetí amb Pontsetruí{r) —co-
neguts tots dos a la mateixa rodalia— s'alteraren recíprocament: -tí > -trí
i -uí{r) > -i(r).
En fi també podría ser que el siMabisme Binijetir, amb -ir, fos legítim,
i es tractés de PINNA SUBTÉRIOR en nominatiu (avui -tí(r) amb la -r muda,
oi't per Mascaró), com a nom d'alguna rocassa prop de la més baixa de les
dues possessions que marca el Despuig. Segons el dibuix d'aquest, una
d'elles sería ran del torrent i l'altra dalt del serrât que el domina, corres-
ponent aquella a la construcció més petita que el Mascaró anomena «La
Torrentera» (la part més baixa de les dues en qué s'hauria dividit la pro-
pietat).
33. Ramón ROSSELLÓ VAQUER, Inca i Selva en el segle XIII (Palma de Mallorca
1978), en ciclostil (Prot. 348, f. 343).
SÍLLER

SÍLLER (Pollença, Mail. 2, 8-d)

Nom d'una antiga alquería situada prop del port, entre les possessions
de Bóquer i de Gotmar.
Probablement un deis diversos noms pre-romans en -er (Cúber, Míner,
Búger, Bóquer, Sóller, Sèlver, etc.).

SINEU (Mail. 19, g-8)

Remetem a l'estudi que té escrit Miquel Dol? sobre els noms mallor-
quins d'origen pre-romà ver o suposat, i a l'escepticisme demostrat per Co-
romines (E. T. C. i, 228, 247), molt més gran envers l'etimologia prero-
mànica que contra un origen personal germànic; troba eli que Cinium no
és gaire més que un fantasma impalpable i no localitzat; mentre que Sixneu
és el nom comprovai de Sineu en el Rep., i SISENAND, ètimon del nom del
poble Senan de la Conca de Barberà, consta abundantment com a nom de
persona gòtic: després del rei got del segle VII, ja contret en Sisnand figura
com a nom d'un dignatari del Concili d'Oviedo de 876, de dos a la Historia
Compostellana, i d'altres dos en inscripcions hispàniques cristianes de 893
i 9 8 0 ; SISALD, també nom gòtic (Concili de Toledo de 6 3 3 ) , i d'un bisbe
d'Empuries a. 688, i consta sovint com a nom de francs des del segle vi
(FÒRSTEMANN, Altdeutsches Namenbuch, col. 1 3 4 6 i 1 3 4 7 ) .
Si hi hagués hagut CINIUM (endemés sembla que la lligó més probable
és Guiutn), a Mallorca hauria hagut de donar *Xiny (o potser ^Xeny), se-
gons la fonètica mossàrab. Mentre que aquell nom germànic havia de can-
viar la A en é en passar a través de l'àrab, i el resultai previsible seria Six-
néu i després Sinéu, si partim d'un *SISNALD, resultat d'una combinació d'a-
quells dos noms de persona, o d'una simple dissimilació de SISNAND; cf. AR-
NALD > cat. Arnau, GUNDEBALD > Gombau, Aribau, Marcovau, Adrau, Ga-
langau, etc. Per a altres noms mallorquins d'origen personal germànic, ve-
geu a Estellencs, i als que apiego s. v. Ariani.

SOLANDA (Sant Joan, MaU. 28, d-3)

En el Llibre del Rep. (f. 9v), Busquets, 121, registra Alquería Solanda.
El Mapa Despuig igual.
Solanda es troba a un quilómetre al SSO de Termita de Consolado i a
un i mig de la vila de Sant Joan de Sineu.
 SUBAUMA

El poblé continua relacionant Solanda amb Termita de Consolació, i vaig

sentir de boca de gent pagesa l'afirmació que «a Solandes un moro porque-
ret trobà la Mare de Déu de Consolació».
No és arabisme, com ho demostra tota l'estructura del nom; i el grup
ND prova que no és català; acceptat dones que és de data mossàrab resta el
dubte de si és romànic o pre-romà; perô aixô últim seria una idea vaga, no
sabem si falsa o en tôt cas basada en indicis ben insuficients: probablement
llunyanes analogies amb noms com Garonda, Miranda, Mirmanda, Aranda;
en definitiva, res que tengui valor sôlid. La relació amb Consolació té més
fonament. Podríem suposar que es vagi dir inicialment alguna cosa com
IMAGO SOLANDAM O CAPPELLAM SOLANTEM, d ' o n VILLA SOLANTE; e l p r i -
mer amb el sentit d"imatge usada per consolar-nos, la Verge susceptible o
capaç de consolar-nos'; el segon en passar a través de l'àrab, Solanta, seria
oït Solanda pels catalans (el ta és una consonant forta pero sonora, ben di-
ferent de la nostra t). Durant la dominado mahometana, el nom que, en
principi, s'havia aplicat només a una capella, pogué sobreviure traslladat a
una possessió veïna.

SÓLLER, veg. SELVA

SUBAUMA, Vont (Escorca, Mall. 4, c-8)

Nom d'una font de la possessió de Bini Gran en els contraforts nord

del Puig Major, prop del torrent des Gorg des Diners. Mascaró ha cons-
tatai que la font neix davall una roca en forma de barbacana.
Això sol explica el sentit del nom, que tant Mascaró com Coromines van
sentir pronunciar amb u i no pas o. El nom ha d'ésser de data mossàrab
perquè la sillaba Su- ha de sortir del llati SUB, i com que SUB té u breu, no-
més a base del mossàrab es justifica que hagi donat u.
Altrament, en canvi, en altres parlars mossàrabs: la Sobalma entre
Culla i Benafigos; però la Sobalma o Subalma a Morella (Llècua); i, con-
vertit en sospalma ( < sotzbalma), és apeHatiu comò a quasi tot el Regne
de València.
-SUES

-SUÈS, Bim(s)- (Ferreries, Men. 2, h-6)

Arabie. Ha d'esser Bàtti 's-Suéisi, o sigui el gentilici (nisba) de Sutuàis,

la ciutat de l'istme i canal famós. A Algèria hi ha Sonici (Gouv. Gen. Alg.,
354*).

SUPERNA (Puigpunyent, Mail. 16, e-4)

És una 2ona de les més altes en el nord del terme. Vali elevada entre
Banyalbufar i Esporles.
Comprèn diverses possessions grans, entre elles tres amb oratori par-
ticular: Son Vie, Son Noguera i sa Campaneta.
L'Arxiduc Lluís Salvador34 diu que hi havia vuit cases. Oblidat en el
Mapa Despuig i en el nomenclátor oficial (I. G. E.). Coromines35 el donava
com a mossarabisme possible si bé incert. Com creiem que ja figura en un
document de 1452 36 no dubtem gaire de la provinenga mossàrab, SUPER-
NUS, -A, -UM, 'superior'.

34. ARXIDUC LLUÍS SALVADOR D'AUSTRIA, Die Balearen in Wort und Bild geschil-
dert, 9 vols. (Leipzig 1 8 6 9 - 1 8 9 1 ) .
35. Joan COROMINES, Estudis de toponimia...
36. José María QUADRADO, Forenses y ciudadanos (reed. Palma de Mallorca, Imp.
Tous, 1 9 3 9 ) .
 T
TACÀRITX (Alcudia, Mail. 7, e-2)

Nom d'un accident de la costa i d'una antiga alquería.

El Llibre del Rep. (f. 6v, Busquets 722) registra Rabal atracharech (at-
zakáre), i el Còdex de l'ACA (Bofarull 87), Rabal Attbacareb. Nom que
també figura en el Còdex català de l'AHM i en l'Arx. Capit. de la Seu de
Mallorca amb la forma Atzabare, afegit. Amb Tacàritx no s'ha de confondre
el Rabal Carrucx arraya azagari (atbagari) {Llibre del Rep., f. 8r, Busquets
724) amb variants atbagari en els altres còdexs, arabisme ben conegut que
significa 'morisc de les terres catalanes', dagarv. que el nostre Ramon Martí
(76a) tradueix per 'home de la frontera'. Que la g sonora i vibriHant es
pugui convertir mai en una k és òbvia impossibilitat fonètica; i tampoc,
amb aquest no s'explicaria la -tx ni l'accent paroxiton. Sens dubte dos ra-
íais diferents, un d'ells pertanyent a un tagari.
El nom de Tacàritx perdura fins avui; i ja escrit Tecarix en el Mapa
Despuig.
La r de la sillaba tra del Còdex Llatí de Mallorca pot tenir valor etimo-
logie, i haver-se éliminât després per dissimilació. Llavors l'etimologia pot
ser TRANS CARICES 'a través deis càrritxs' o 'mes enllà deis càrritxs'. I tam-
bé per dissimilació hauria caigut la primera s (o simplement per l'alternança
de tra-¡tras- ja copiosa en llatí vulgar. Ara bé, especulacions a part, el que
és segur és que és un nom mossàrab.
No descartem un origen pre-romà. Aquest nom ens recorda els de Taga
i Tagast serres pirinenques, el Tagamanent montsenyenc, i l'eivissenc Ta-
gomago; però els recorda en forma vaga: si més no perqué no és tot u la g
i la c, més que més tenint en compte que els nombrosíssims noms en -àritx,
-àlitx són tots d'origen romano-mossàrab.
TAGOMAGO

TAGOMAGO (illeta situada cosa d'un km enfora de la punta NE d'Eivissa)

Nom ja documentât des de mitjan segle xni, com a denominado del

«Raffal Tagomago», que en el Repartiment de Pilla figura en la linia 62 de
l'original, entre les parts del quarto del Xarc (l'orient de Pilla), immediata-
ment després de les alqueries de Safargell {Zafargel), Atsaró (Zaaroil) i Bi-
nissait; com expliquem a l'article Atzaró, tot això pertany avui al municipi
de St. Caries de Peralta (el centre del quai es troba només uns 3 km a PO
i enclins d'aquesta punta): seguint l'ordre geografie en qué s'hi enumeren
aqueixes alqueries, sembla que el rafal Tagomago podia ser, si fa no fa, a
la punta mateixa, enfront de la illeta.
Aquest mot si que té tot Paire de ser pre-romà, i agermanable amb els
Taga, Tagast i Tagamanent, a què m'he referit en l'article Tacàritx. La ter-
minado -ast de Tagast és també conegudament pre-romana, pertanyent a la
sèrie -ast/-ost/-est/-ist, que Coromines documenta copiosament a ambdós
vessants dels Pirineus centrais i orientais, en BhNfg., 1973, 205, sobretot
en els dominis alt-aragonès, gaseó i català, sempre amb radicals pre-romans,
i identificables com aquitans, o almenys pirinencs, de vegades amb clara
etimologia cèltica, o altrament indoeuropea, altres vegades amb ressonàn-
cies ibero-basques. Tagamanent sembla un compost del mot que apareix per
separat en Taga, i si -manent ens recorda, no sois per l'element man- sino
també per la constant grandària de tots aquests orònims, la noció de mag-
nitud, també ens sembla que els contorns tan elevats i penyalosos de la
illeta de Tagomago, semblen suggerir el mateix. Hi hauria, però, més aviat,
relació amb MAGO, -ON, ètimon de Mao? Aquest és d'origen pre-indoeuro-
peu (qui sap si semític, com sovint es diu): deixem-ho enlaire, vist que això
no està ben establert, si bé aqueixes teories discutibles ens durien cap a
una altra banda.
Tanmateix reconeguem que és ben temptador si Taga-, Tago-, sembla
expressar pertot la noció de 'turó', conjecturar que l'element que hi forma
compost, -man(ent), -mago, expressa la idea de grandària, conforme a la na-
turalesa deis llocs. I el MAG-/MEG-/MAGH-/MAGN-, comú a totes les llengües
indoeuropees —11. magnus, maximus, ma{g)ius, gr. megas¡megalos, ser. ma-
hant-, gòt. mikils 'gran', esc. ant. mjçk 'molt', irl. ant. maignech, etc.—
ens duria cap aquí. Majorment si prenem en consideració els cèltics Magio-
cune/Cuno-maglos i altres noms propis celto-sorotàptics, aplegats per Po-
korny ( I E W , 709.3) i tants altres; i les ardides però no infundades teories
que Coromines ha suggerit sobre raids marins d'indoeuropeus cap a les illes
del Mare Nostrum, amb la inscripció indoeuropea pre-romana trobada a
Eivissa, i la forma MAGLORIKA/MINORIKA, que la fonètica histórica troba
preferible com a base remota del nom de les dues Balears (EntreDL i, 27;
Col. Prerrom. Salm., 1974-76, 164).
 TALAPI

TAIET (Manacor, Mall. 37, a-4)

Possessio situada ran del carni de la Torre dets Enagistes, prop de So

na Moixa.
Com a nom català és ben possible, ja que TILIETUM dona català Teylet;
avui pronunciat Tdipt 'bosquet de tells'. En rigor també podria ser mossà-
rab, ben poc probable a causa de la yl, que en mossàrab es pronunciava /
no pas yl ni i, i perqué mai no hi hagut tells a Mallorca. Rosselló V. i Fer-
rer Massanet (Hist. Man. XIII, 33) documenten un tal Ramon de Teiltet
l'any 1242, però en data tan poc després de la Conquesta és ben incert que
prengués nom d'aquesta possessio, i més fácil que dugués el nom de Teilet
(o Tallet) pöble ben conegut en eis Aspres rossellonesos, ja documentât a
l'Edat Mitjana, i amb aquella etimologia ben aclarida. Potser, dones, fou la
possessio mallorquína la que prengué nom de la persona o topònim rosse-
llonesos.
Però també pot èsser aràbic. Ben certament, i és ben fàcil, si bé les pos-
sibilitats són tantes que no ens hi podem pas entretenir gaire. Per exemple:
el substantiu tayya «pliego de vestidura» (Pedro de Alcalá i Ramon Martí)
i consta modernament i des d'antic en altres accepcions, per exemple, «repli,
fond de», el plec d'una peça de drap, el plec de la cama, etc. El plural d'això
és tayyât.

TALAPI (sa Pobla, Mail. 11, d-2)

Antiga alqueria situada a uns dos quilômetres de la vila, on s'han fet im-
portants troballes arqueolôgiques: un bust de toro en bronze, capets de ter-
rissa femenins de factura púnica, monedes romanes.
Figura en el Llibre del Rep. (f. 4r, Busquets 718), amb la forma Alearía
athauafi, perô ais côdexs RL, Bofarull i Capitular s'ha llegit Athanapi i en
el codex RC, a més & Athanapi, s'ha llegit Athauapi.
El Mapa Despuig grafía Telapi.
La impressió que fa el nom és netament d'una cosa pre-romana.
Semblaría ciar que la u de Athauapi sigui un error en Hoc de n\ quant a
la / podria ésser el résultat d'una arabització de la p.
A causa de la -p-, un origen aràbic sembla impossible, i tampoc es veu
camí per a una etimologia llatina o románica: la semblança amb els noms
de persona grecs Athanásios i Seràpios és vaguissima. Perô potser ni l'àrab
es pot descartar del tôt.
De fet aquella grafía amb at- inicial i la variant en fi ens deixen la porta
una mica oberta per cercar un origen aràbic. Hi ha en àrab una paraula ben
TALAPI

coneguda com a clàssica i vulgar, tawwâf que significa 'servidor fidel, abne-
gai', en la llengua clàssica; existeix també en àrab vulgar en diverses ac-
ceptions: «la personne qui fait la ronde», i també 'suro (arbre i escorça)',
i això no és més que un de tants derivats de la productiva arrel tawwaf
'girar, anar entorn, muntar guàrdia, patrullar' (amb derivats copiosos en
DOZY, Suppl. il, 68-69; RMa. tradueix al llati per circumducere, circuire
293, 137, i al català per «scobar»; Tauuâf nom de persona algerià, Gouv.
Gen. Alg., 259b). Qaria at-tawàfi significaría l'alqueria del servidor o de
l'home de guàrdia; o bé, i és quasi el mateix, el rafal pertanyent al servi-
dor (l'adjectiu tawàfi concertant amb rahal). Això comportaría el supòsit
que la / s'havia tornat p per una ultracorrecció mossàrab de la / arábiga i
conduiria a suposar que la w s'hagués convertit avui en una l: requisits que
no són gens fàcils d'admetre tot i reconeixent que les grafies del Repar-
timent hi donen peu. Ens quedem amb la impressici que aquesta idea és
mereixedora de futur ?studi, però amb una gran dosi d'escepticisme.

TALATÍ (Mao, Men. 12, c-2)

Antoni Ramis1 ho documenta en el segle xiv amb el nom de Telati.

Joan Ramis2 registra Telati de dalt, T. de Francese Segui i T. de Pere Se-
gui. En l'actualitat n'hi ha quatre d'aquest nom: T. de Baix, T. de Dalt,
T. Nou i T. Veli.
En aquesta alquería existeix un deis poblats megalitics més importants
de Menorca: taula, talaiot, recintes coberts, coves, etc., de les quals el me-
ritíssim historiador i artista maonès Francese Hernández Sanz va ocupar-se
àmpliament a la premsa barcelonina de fináis de segle passat.
Havent-hi aqüestes habitacions megalitiques em pregunt (amb aplaudi-
ment de Coromines) si es tractaria d'una pronuncia reduìda per talaieti o
talaioti, tal com Biniaiet dona Biniet, Cuguió dona Cugó i Toraió dona Turó.

TARAINA (Alcudia, Malí. 6, c-11)

Citat com a Alquería taraxna en el Llibre del Rep. (f. 5v, Busquets
720), i com a Rahal Tanaxna en el códex de l'ACA (Bofarull 86). Tots dos,

1. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp. P. A.

Serra, 1826-1838), fase, iv (1829).
2. Joan R A M I S I R A M I S , Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó
1815), p. 11.
 TERMENOR

petits, de dues jovades, vénen dins la porció reial del terme de Pollença,
entremig de VAlqueria atdaya i el Rahal alcalel (alachal).
Un dels camins antics, que surten de la ciutat d'Alcudia cap a s'Albufe-
ra, és el carni de Taraina, que es troba a mig kilométré aproximadament a
ponent de l'ermita de Santa Anna.
El nom és segurament mossàrab i veig dues possibilitats: que sigui
£
TRANS ANNAM, abreviació de TRANS SANCTAM ANNAM més enllà de Santa
Anna'. Tal com el nom de persona Anna es diu avui Aina, a Mallorca TRANS
ANNAM hauria donat Trasaina. La s s'hauria tornat r i la primera r s'hauria
dissimilai. Contra això hi ha una objecció i és la x de la forma del Llibre
del Repartiment.
La segona possibilitat seria: un dérivât mossàrab del mateix verb que
el català tragittar, com * trainar, d'on un dérivât * traina (taraixna) que
seria primitivament el nom del carni.
Com que la sincope de traiinar en trainar, almenys en català, és una
mera suposició, la segona etim. és tan hipotètica com la primera lingùisti-
cament; i més aviat més que l'altra, des del punt de vista geogràfic. Escau
doncs recercar més arguments contra l'objecció fonètica fundada en la dada
Taraxna del Rep. Una evolució de TRANS ANNAM en Tarasana, normal en
mossàrab arabitzat (Tr- impossible en àrab), pogué coexistir amb la més aca-
talanada Tr(a)ana, i d'un compromis entre les dues resultarla Tarasna, vo-
calitzant després —normalment— la s en i.

TEN JA (St. Lloren? des Cardassar, Mall. 21, h-5)

Possessio el nom de la qual es pronuncia tónid. Tange en el Mapa Des-

puig.
En tot cas relacionat amb el nom de Tanger que és Tanga en árab mar-
roquí; pero probablement ve del gentilici tangí 'tangerí' pron. tángi en his-
panoárab; o, més aviat, suposem que hi sonava tengi per influencia de les
tres palatals n, g, i. Coromines, EntreDL n, 223.

TERMENOR (Petra, Malí. 29, c-1)

El Llibre del Rep. (f. l l r , Busquets 729), l'anomena Alquería Tormo-

nor; en altres códexs la variant Termenor (RC) i en el codex de l'ACA,
Tarmonor. Essent dalt d'un turó és racional analitzar-lo en àr. tor +11. MI-
NOREM. És un tret molt conegut de la fonética mossàrab l'assimilació e-6 en
TERMENOR

o-ó, pero encara ho és més, en catalá i en mossárab, la dissimilació o-ó >

e-ó. Li escau el nom de menor donades les dimensions d'aquest turó i deis
próxims.
No hi ha cap exemple segur de conservació d'un genitiu en -ORUM en
la toponimia deis paisos catalans (és sabut que era falsa Petimologia de For-
metítor); en tota la Romanía els vestigis del genitiu en -ORUM són molt
rars i erudits.
Encara que abunda molt més a Menorca, tor (árab tur) 'turó, altura'
(veg. a l'article Torelló) no deixa de donar-se en la toponimia mallorquina
(illa del Toro, a la costa de Calviá, 31, i-10). Pero tenint en compte l'abun-
dáncia de torm 'penyal' (que documentam en aquest article) en la toponi-
mia balear, també podríem suposar que fou usat ja pels moros mallorquins,
i que aquests donarien al nostre turó el nom de Torm en-nür 'penyal de la
llum, de Palmenara'. En definitiva és l'explicació més convincent.

TERNELLES (Pollença, Mail. 2, d-1)

Nom d'una vali, una antiga alquería, un puig (Puig Gros de Ternelles),
un hort, un coli, un estret i una font.
Partint de la suposició que no solament el lloc sinó també el nom són
anteriors a la Conquesta, hem de creure que ens vengui per via mossárab o
bé de l'àrab. L'aspecte romànic és vague i pot molt bé èsser enganyós. La
cosa més destacada de Ternelles és la seva important font, que ja era notable
en època romana pel fet que en aquesta font començava l'aqüeducte (iden-
tificable encara a molts de trams) que proveía d'aigua la ciutat romana de
Vollentia. Però amb el material aràbic no es troba res que es pugui relacio-
nar amb la idea d'aqüeducte, de font, ni, en general, d'aigua. Potser és un
nom pre-romà.
Una altra característica notable és la naturalesa reclosa de la valí de
Ternelles i de l'estret per on passa el carni que hi accedeix. Això ens fa
pensar si es podría partir d'un mot hipotètic "'INTERNALIS dérivât d'INTER-
NUS: VALLis INTERNALA o VIA INTERNALA, respectivament. Però, tot tenint
en compte que el dérivât "INTERNALIS és ben hipotètic, ens obligaría a una
sèrie de suposicions:
1) Que el mot va passar a través de l'àrab.
2) Que aquest el va pronunciar enternàlà.
3) Que el català va imitar aquesta pronunciació com enternelles.
4) Que en- va èsser près per la preposició i éliminât.
Val a dir que les tres primeres quasi s'imposen, donada la premissa,
però tot plegat és tan complicat i la premissa geogràfica és tan poc concre-
 TIRANT

ta, que a penes es pot pendre seriosament aquesta conjectura; per més que
hi hagi un Ternils a Carcaixent, que també podría ésser *INTERNALIS.
¿Per què sembla que no pot ésser aràbic a desgrat del fet que hi ha
bastants noms aràbics compostos en -ella? Perqué no hi ha arrel trn ni 'm
i, almenys en àrab propi, no existeix trn (únicament tarûn 'sesqui-carbonate
de soude', alterado de l'heHenisme natrûn, o bé tarnu{h), que segons Aben
Albeitar és la planta anomenada 'catifa del dimoni': DOZY I I , 42b). En de-
finitiva es veu ciar que Ternelles no és aràbic. Tampoc es veu possible que
sigui un nom de formado catalana, perqué no viuen en cat. tern ni terna-,
dones, per exclusió, hem de creure que és mossàrab; i aquí sí que s'obren
moites possibilitats ( < trenelles?, < terrenelles?).
En particular, ens desfaríem del retret d'arbitrarietat si partíem del ben
conegut INTERAMNUS del llatí clàssic, ampliat en (ARCUS) "ÍNTERAMNALES
en el sentit d"arcs situats entre les dues aigües', aplicable ais d'un aqüe-
ducte (que pren aigües a la font de Ternelles i les aboca a les de Pollença),
puix que aquell mot llatí ha donat una munió de noms de lloc romànics i
llatins ben coneguts: 3 d'ací mossàr. Entrannales, que els moros només po-
dien pronunciar *Enternelles i els catalans compendrien en Ternelles. O bé
en diminutiu *INTERAMNELLAS

TIRANT (es Mercadal, Men. 3, f-4)

Nom de dues alqueries, una cala i uns aiguamolls.

D'etimologia incerta. L'unica cosa que ens fa pensar en un origen bere-
ber és la presèneia de la t, alhora com a inicial i com a final. Un nom com
Tarudant, Tiberguent, Tazerwalt, Tuggurt, etc. A Mallorca mateix tenim
Turixant;4 a Algèria hi ha Tekbalet, très Teniet, Tiaret, Tighzirt, Tirkunt,
Tittest, Tletat, Tuabet; al Marroc Tafilelt, Taforalt, Talmest, Talsint, Tam-
drost, Tamlelt, Tanant, Taurirt, Teluet, Tiflet, Timhadit.
Salta a la vista el caràcter bereber de tots aquests noms. De fet sem-
bla que també deu haver-n'hi algun com Terant puix que la llista de noms
d'indigenes del Gouv. Gen. Alg. registra no sols un Tirirït sino també Te-

3. A part dels très Interamna de la Itàlia impérial, que han donat els très Teramo
o Terni del centre d'Itàlia, se'n troben d'altres a les inscripcions romanes d'Hispània i Lu-
sitània. A França es compten très Entrammes, Antran, Antrain\ a Suïssa, Entraunes.
Més n'enumeren VINCENT, Topon. de la France, § 2 8 5 , i LONGNON, Les Noms de Lieux
de la France, § 7 3 5 ; i sobretot copiosos en la monografia de SCHUCHARDT, ZRPb., XXXII,
7 7 - 8 3 . Un adjectiu INTERAMNANUS (que també podia donar -ALAS per dissimilaciô), esta
documentât en Cicero, Lampridi i inscripcions.
4. Joan COROMINES, Entre dos llenguatges, 3 vols. (Barcelona, Curial, 1976-1977),
vol. H, pp. 220-221.
TIRANT

renti, Tirnàtî, sens dubte gentilicis en -î (i restructura Terent- es impossi-

ble en la morfologia aràbiga).
A penes cal dir que tôt ens dissuadeix de relacionar-ho amb el català
antic tirant 'home violent, valent' ( < tyrannos) que servi per denominar
l'heroi de la gran noveHa de Martorell.

TOLLERIC (Llucmajor, Mail. 38, d-2)

Surt documentada amb la mateixa grafia l'any 1360. 5 Sembla que hi ha

una comunitat d'origen amb el nom del poblé de Toloriu, a la Baixa Cer-
danya, entre Bellver i la Seu d'Urgell, que està ben documentât des de cap
a l'any 1000. Coromines li ha dedicat una nota8 on consta la documenta-
do antiga en formes com Toleriz; alla s'indica que és un genitiu en -RICI,
d'un nom de persona germànic. El nom mallorqui sembla èsser el mateix
nom de persona en nominatiu.

TOMIR, Puig, 1.100 m alt. (Escorca, Mail. 5, c-7)

Germànic THEODOMIR, veg. s. v. Ariani.

TOPINA, Punta, V. Portopí

TORAIXA (es Castell, Men. 12, f-9)

A. Ramis escriu Toraxer, i el documenta en el segle xv.

En tot cas d'origen aràbic. Tur °Àyisa 'tossal d'Aixa'. Si no és un di-
minutiu de l'arrel trs {tari 'bestiar, ramat' o bé «lait de chaux, blanc de
chaux», DOZY, Suppl. n, 35), al qual tocaria esser turáis o turaisa. CORO-
MINES, EntreDL n, 226.

5. Bartolomé FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor, 5 vols. (Palma de Mallorca,

Gràfiques Miramar, 1972-1986), voi. i, pp. 200 i 208.
6. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana, 2 vols. (Barcelona, Barcino,
1965-1970).
 TORELLO

TORELLO (Mao, Men. 12, d-2)

Rossetto Vaquer 7 escriu Toreyo i la documenta l'any 1290. Joan Ramis8

registra Torayó de Cardona, T. de Carreras, T. de Lamon Marc (l'Amo en
Marc), T. de Mascará, T. de Pons, T. ófe Talaia, T. de Ca l'Amo en
Biel. Lourie 9 documenta l'any 1288 illam alqueriam nostram seu cavalle-
riam vocatam Torillam, que identificaría amb Torello, i diu que Cosme Par-
pal 10 ho escriu equivocadament Tobilla.
Torello ha donat molts topònims. Avui en comptam catorze: T. Ama-
gat, T. d'en Biel, T. de sa Costa, Costa de T., T. de sa Garriga, T. de ses
Llorences, T. d'en Mir, T. de Sant Gabriel, T. d'en Sintes, T. des Sord,
es Fornàs de T., T. Veli, Torellonet Nou i T. Veli.
Avui la pronunciado corrent és simplement Turó, però partint de To-
rayó no hi ha cap dificultat a considerar que s'ha arribat a Turó, passant
per Ture{i)ó. No hi hauria, dones, dificultat fonètica a admetre que el To-
rello menorquí sigui un reflex del nom de la ben coneguda vila vigatana de
Torello (pronunciai turdio), nom de probable origen cèltic; però és inver-
semblant que una localitat menorquina de la gran extensió, de la remota
antiguitat i de l'extraordinària importancia arqueológica del Torello menor-
quí tengui un nom manllevat del de la vila vigatana. Majorment havent-hi
tants noms menorquins que comencen en Tor-, tots ells designatius de llocs
alterosos.
En total, el nom podría èsser una combinació arábiga tur al-cuyun 'al-
tura de les fonts o pous'. Aquesta paraula és el plural de cayn 'deu'. Cada
una de les cases que formen el complex habitable de Torello ha de teñir ne-
cessàriament un pou, font, cisterna, etc., com així és; i més tenint en comp-
ie que a Torello existeix un gran poblat prehistòric on era necessari l'exis-
tència d'aigua potable, testimonis de la qual trobem al proper lloc de Bini-
maimut, on, segons el savi francés Émile Cartailhac,11 hi havia un immens
pou similar al de na Patarra. I a la possessió de Talatí, veína per la part

7. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Aportado a la historia medieval de Menorca. El se-

gle XIII (Menorca, Consell Insular, 1980), p. 20.
8. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 11.
9. Elena LOURIE, La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Al-
fonso III el Liberal, rey de Aragón, dins «Analecta Sacra Tarraconensia», voi. LIII-LIV,
pp. 135-186 (Barcelona, Balmesiana, 1983, p. 146. A la p. 181 (doc. de l'any 1291) posa
honore de Toreyo. En realitat, però, la identificado de Torillam del doc. de 1288 amb el
nostre Torello és evidentment equivocada, puix que discrepa radicalment de la forma del
nom de Torello en totes les altres dades antigües i modernes; i no és menys evident que
es tracia del de la Torritta de Puig-menor de qué tractam més avall en article a part.
10. Cosme PARPAL I MARQUÉS, La conquista de Menorca, «Butlletí de la RABLB»
(1901) (reed. Barcelona, R. Dalmau ed., 1964, en versió catalana), p. 51 (1901).
11. Émile CARTAILHAC, Monuments primitifs des lies Baleares (Toulouse, Libraire
Edouard Privat, 1892), p. 39.
TORELLO

de tramuntana, Else Seeger12 suposava, en 1932, que hi hauria un pou ti-

pus Patarrà, que en 1963 localitzà Serra Belabre;13 i descriu també un altre
pou antic a la possessió de Curnia, igualment veina de Torello per la part
de llevant.
Noms de Hoc Catalans d'origen parallel són: el poblé d'Aliò, en el Camp
de Tarragona; al-'uyün 'les fonts' (pou veil dins la vila); un altre Alió a
Alcalá de Xivert, la grossa vila de Massalió en el Matarranya, manzal al-
c
uyün 'hostal de les fonts', i d'altres encara. Repareu que en tots ells hi ha
una reducció fonètica semblant: Aluyun donant Alió, Turalyun donant Tu-
rayó, etc. Per a la documentació de l'àrab o Semitic tur 'turó', veg. l'article
turó del DECat.

TORM, es

Tant a Mallorca com a Menorca es conserva com a topònim torni (que

es pronuncia toni), un substantiu molt útil i precís per designar un turó
rocós, dit en castellà «peñón» o «tormo» («peñón de Gibraltar», «peñón
de Ifach» —el nostre penyal d'Ifac— etc.). També pot designar un escull
molt alt i vistable.
Però aquest mot català torm ha caigut en desús, la qual cosa fa, si no
volem utilitzar-lo, que recorreguem a descripcions llargues i complicades
per donar l'equivalent català de «peñón».
El Diccionari Moll-Alcover diu que «torm és un penyal o elevado del
terreny isolada. Pedra o roca molt grossa desagafada del cingle». I l'article
DECat en dona abundant i detallada documentació, amb la ben establerta
etimologia pre-romana, segurament indoeuropea.
A Mallorca trobam els topònims torm i derivats següents: Torm des
Coloms (Escorca); Torm de la Seda (Pollenga); Tormas de sa Calobra (Es-
corca); Tormàs Major des Cosconar (Escorca). I veg. Termenor (supra).
A Menorca hi ha: es Torm d'Alcaufar (Sant Lluís); es Torm de Biniar-
roi i es Torm de na Bribona (Alaior); es Torm (Sant Lluís); na Torni
(Alaior) i Punta des Torm (Mao).

12. Else SEEGER, Vorgeschichtliche Steinbauten der Balearen (Leipzig, Koehler und
Amelang, 1932), p. 60.
13. María Luisa SERRA BELABRE, Canteras y pozos prehistóricos en Menorca, a
«Ampurias» (Barcelona 1963), x x v , p. 187.
 TORO

TORNALTÍ (Mao, Men. 12, f-2)

Antoni Ramis14 ho documenta en 1404, i ho escriu Torrenalti. Joan

Ramis15 cita Tormiti de Cristofol.
Era una alquería molt gran que va donar sis Tornaltins: T. abans d'en
Vigo, T. des Capita, T. de ses Cases Noves, T. de Dalt, T. Nou, Tornaltinet
(dos) situats a una plana, la major part de la quai és avui l'aéroport de Me-
norca. Aquesta alqueria tenia per la part de tramuntana, Torello; per 11e-
vant, Llucmaçanes; per migjorn, Biniati; i per ponent, Addabús i Mussuptà.
La nostra natural tendència a equiparar-lo als nombrosos noms comen-
çats en Tor (turó), queda contrastada pel fet que el territori de Tornalti
és una plana.
Atesa la forma Torrenalti citada per Antoni Ramis, ¿podem conjecturar
que fou una torre, el nom de la quai en aquest cas es confongué amb el
de turó?
Val a dir que tampoc es veuria clara l'explicació de nal ti. Tanmateix
ens recorda l'àrab lamtì 'fet de la peli del lamt, antilop', que s'aplicava
en particular als escuts fets amb aquesta peli: adarga de ante, documentât
en els historiadors Becrí, Almacari, etc.16 En tot cas la metàtesi lantì >
nalti no faria escrúpol. Per ventura, vista la forma de Ramis, podem supo-
sar Burg lamtì (amb àr. burg 'torre' traduit al català) aplicat amb carácter
heràldic o «terme d'adarga». L'adj. lamtì consta en el cordovès Abencuz-
man (segle xn). Cf. un cas parallel en Torre-Llafuda (infra).

TORO, el (es Mercadal, Men. 7, b-5)

És la muntanya de major entitat i altitud de Menorca (358 m). En el

cim hi ha l'antic santuari de la Mare de Déu del Toro, patrona de Menor-
ca; és l'equivalent de Montserrat, del Principat, i de Lluc, de la germana
illa de Mallorca. El Pariatge del senyor rei En Jaume II de Mallorca, re-
dactat l'any 1301, 17 cita in loco vocato el Toro.
Pocs anys abans, el 1283, quan Menorca encara era sarraïna, segons ens
conta Bernat Desclot,18 en el viatge de Pere el Gran de retorn de Sicilia fent

14. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829), p. 52.

15. J o a n RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 11.
16. Reinhart DOZY, Supplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols. (Leyden 1881),
vol. il, pp. 550-551, i Joan COROMINES i José A. PASCUAL, Diccionario crìtico etimolò-
gico castellano e hispánico, 5 vols. (Madrid, Ed. Gredos, 1980ss.), article «ante».
17. Florenci SASTRE PORTELLA, El Pariatge de Menorca de 1301, a «Mayurqa», X X
(Palma de Mallorca 1980), p. 151.
18. Bernat DESCLOT, Crònica, rev. del text, pròleg i notes per Ferran Soldevila: Les
Quatre Grans Cròniques (Barcelona, Selecta, 1971), cap. 104.
TORO

cap a València, passa una gran tempesta que va desviar el vaixell; i quant
va tornar la bonança, al cap de très dies, que ni havien pogut menjar, lo
nauxer, qui havia nom En Bernât Ponç, de la ciutat de Barcelona, dix a un
mariner que muntàs en l'arbre, que terra devien veer. E el mariner munta
sus e mantinent viu lo Toro de Menorca. Mossèn Antoni Pons 19 transcriu
un document de l'any 1309: Del feit del Pabordre de Manorcha que pus-
cha metre Capelà a sancta Maria destoro. «Fixem-nos —diu mossèn Sa-
lord— 20 que aquest document diu destoro (o d'Es Toro) amb la forma de
l'article es i tot. Açô creim que demostra que tot dient El Toro, el nostre
poble hi ha vist sempre, no una sola paraula formada per l'article aràbic i
un substantiu, Alt oro, encara que aixi aparegui escrit de vegades, sino del
nostre article i el nom que ha vingut a èsser propi de la muntanya princi-
pal de l'Illa.» Però hi ha una cita molt més velia; E. Lourie 21 registra sanc-
te Marie de Toro, l'any 1290, fent notar que la muntanya està clarament
associada al culte a la Mare de Déu en aquesta data.22
Posteriorment trobam altres grafies: Toro, Thoro, Tborono i Torono,
sempre referint-se a la capella de Sancte Marie,23 l'any 1348. Rosselló Va-
quer 24 cita podii de Torono l'any 1452.
Sens dubte mossàrab i d'origen pre-roma, segurament amb el significat
de 'turò, muntanya, altitud'. El mateix català turò és d'origen pre-romà i
significa el mateix, i es continua en el gascó turoun. Veg. ara a l'article turò
del DECat.

TORRÀLITX í Lhu major, Mall. 38, g-4

Gran sementer de la vasta possessió de s'Aguila. Segurament s'ha d'i-

dentificar amb Y Alquería Otrollaritx (Llibre del Rep., f. 17r, Busquets 738)
i en el codex de l'ACA (Bofarull 160) figura com a Alcharia Attrallaritx:
en tots dos, prédis de cinc jovades, i incloses dins l'immens distriste de Mon-
tuberi. Entre les possessions veines notem, immediatament abans, Fontitx,
Gomera, i Pinna, i les següents són Benicomparat, Rabal algar, Xabor, Ra-

19. Mn. Antoni PONS I PASTOR, Constitutions e ordination¿ ael Regne de Mallor-
ca (segles XIII-XV), vol. n (Palma de Mallorca, Imp. Guasp, 1934), 45.
20. Josep SALORD I FARNÉS, El Pariatge jet pel senyor rei En Jaume sobre la Pa-
bordia i rectories de Menorca segons la copia del «Llibre Vermeil» (Ciutadella, Imp. Al-
lés, 1961), p. 208.
21. Elena LOURIE, La colonización cristiana..., p. 1 6 2 .
22. Ibid., nota 134.
23. Fontes Rerum Balearium, i, 131, 136, 137 i 138.
24. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, Llibre del notari de Ciutadella Jaume Riudavets,
1450-1453 (Menorca, Conseil Insular, 1982), p. 12.
 TT)RREPETXINA

hai ajin i les dues Alq. Algaida. Noms tots élis de llocs pròxims a Lluc-
major.
Evident mossarabisme, per tant hem de compendre la terminació -aritxf
-àlitx, com a provinent de la terminació llatina -ARES. En conclusió crec que
és el llatí TORCULARES 'trulls': TORCULARES ha donat el nom de lloc català
Trullars (frequent, Rosselló, etc.), i el castella trujal, que significa trull. ¿Hi
hauria dones per allá alguna important tafona? O bé és una metonimia de
'trull' per 'paratge d'oli': encara que avui no hi hagi olivar, pertot arreu
s'hi veuen ullastres. Cf, Truia, Cala, infra.
És sabut que l'àrab no tolera el grup Tr- ni cap altre grup inicial de con-
sonants. D'ací per una part les iniciáis Oír-, Atr-; un altre mètode de des-
fer-se del grup tr-. era traslladar la r a la fi de la sillaba: i una metàtesi Tor-
làritx acabaría per tornar-lo Torràlitx.

TORRELLAFUDA (Ciutadella, Men. 5, a-12)

Antiga alqueria, citada Torralajuda en 1287. 25 Famosa pel seu poblat

prehistoric (avui dins terrenys de Son Camps), format per un gran talaiot
(un dels mes grans de Menorca), taules, muralles, coves artificials amb se-
pultures antropomorfes i inscripcions llatines i d'altre origen, etc.
Torre més al-yahüdi 'torre del jueu'. Possiblement fou en origen burg-
al-yahüdi. Burg fou substituït pel seu equivalent català torre.

TORREPETXINA (Ciutadella, Men. 6, c-3)

Rosselló Vaquer (Notari, 19) documenta Torra Paxine l'any 1452. Joan
Coromines i J. Mascaró Passarius, BSO x, 39.
Nom de tres possessions, Torrepetxina Velia o d'en Mercadal, T. Nova
0 d'en Rióla, i Torrepetxineta o d'en Maians.
El so de tx entre vocals és per si sol indici d'un origen mossàrab. Ës
probable que les terres d'aquest lloc fossin terres forestáis, de les quais en
resten encara pins; están situades entre el barrane d'Algendar i el barrane
de Torreta Saura que desemboca a Cala Macarella, ben coneguts (barrancs
1 cala) per la seva vegetado arbòria. D'aquests pinars s'extrauria pega, d'on

25. Pere Miquel CARBONELL, Chroniques de Espanya fins aci no divulgades que
tracte dels nobles e invectîssims reys dels gots e gestes de aquells, e fets dels comtes de
Barcelona e reys de Aragó ab moites coses dignes de perpetua memoria, any 1497 (Bar-
celona, Caries Amorós, 1546), f. 84.
TORREPETXINA

vindria el nom de TURRIS PIC-INA 'la torre de la pega'. És l'origen ben co-
negut de Peguera, la Pegunta, etc.

TORRETXÏ (Llucmajor, Mall. 34, h-10)

Nom d'uns terrenys situats immediatament al sud de la vila. Ha d'ésser

un antic gentilici dérivât d'un nom mossàrab Torritx, que en efecte està
documentât antigament en la forma Algoraifa Turritx (Llibre del Reparti-
ment, f. 16r, Busquets 736) (algoraifa diminutiu aràbic ¿'algorfa). Evidem-
ment aquest nom prove del llati TURRES. D'altra banda també trobam en eî
Llibre del Rep. (f. 14v, Busquets 734) Alq. attorecs /attorets?/ (attorrechy)
i, en lleugeres i insignificants variants ortogràfiques, en els altres còdexs del
Repartiment. Torrotxi any 1251 (B. FONT OBRADOR, Hist. Llucmajor i,
193; cf. p. 129); «alcaria Turratxi» 1307 (TERRASA, Hist. Lluc., 8 3 ) .

TORRILLA DE PUIG-MENOR (Alaior, Men. 7, e-12)

Nom local donat al puig de Puig-menor, de poc més de cent métrés

d'altitud on hi ha un talaiot.
Nom de fesomia mossaràbiga. Documentât el 1288, en n. 9 a l'article
Torello.

TORTITX (Felanitx, Mail. 36, h-6)

Any 1242, Cronico Felanitxer (Rosselló V., 1984, p. 14).

Petita propietat rustica ja citada en el Mapa Despuig, que com el de
Mascaró, escriu Turtitx. Coromines també va sentir a dir Turtitx, però està
segur d'haver-ho vist escrit Tortitx.
Altrament, aquest detall té poquíssima importancia, perqué està dins la
zona en qué una o, seguida d'una i tònica, es pronuncia com a u, sempre o
quasi sempre.
Aquest nom ja devia tenir una gran importancia en el segle xiv, ja que
apareix amb molta freqüéncia en el Cronico Felanitxer.26
Tortitx està situât a la vora d'un antic carni a Porreres des de Felanitx;

26. Rosselló Vaquer, Felanitx 1984.

 TREBALÚGER

el camí per exceHencia, com ho dóna entenent el fet que una de les més
grans i antigues possessions de la rodalia és anomenada Son Mesquida del
Camí. I un pou situat prop de T ortitx és conegut per Pou des Camí.
Tortitx esta situat al peu de la banda de ponent del massís de sa Mola,
de 169 m d'al~aria, per la qual cosa, el camí que ve de Porreres, a !'altu-
ra de Tortitx, ha de donar una gran volta cap a migjorn, per salvar l'obs-
tacle de sa Mola. I alhora, a !'altura de Tortitx, el camí se bifurca cap a tra-
muntana fent una mena de ruta de circumvaHació de sa Mola. En aquestes
circumstancies geografiques s'imposa l'etimologia TORTIS 'en les tortes, en
els revolts', ablatiu plural amb valor de locatiu (recordeu Mortitx, Cos-
titx, etc.).

TOT-LLUC (Ciutadella, Men. 6, b-2)

Foneticament sembla que ha de provenir de Tor Lluc. Així com parlar

en llenguatge coHoquial es converteix en palla, Tor Lluc s'havia de tornar
Toll-Lluc. El dígraf tll no és més que el símbol d'una l doble.
Es tractaria d'un compost format amb els dos elements, ben comprovats
en la toponímia menorquina, Lluc i Tor (Toraixa, Tornaltí, Torelló, etc.).
Lluc seria el mateix element de Llucassaldent, Llucalari, Llumena, Llucma-
~anes, etc.
El significat conjunt de Tor Lluc seria prominencia del lloc; o per ven-
tura, lloc de prominencia?
Rosselló Vaquer 27 escriu Tot Luch i la documenta l'any 1452.

TREBALúGER (Ferreries, Men. 6, h-6)

Nom d'una alquería, un barranc, una cala, una font i un hort. Docu-
mentada en el segle xvr com a Treballude, 28 pero hem d'advertir que els
altres toponims que a la mateixa pagina transcriu de la documentació vénen
grafiats de forma bastant descuidada: Las Herenas (ses Arenes), Binicausig
(Binicalsitx), Bernadí Ulzina (Alzina), etc. ¿Podem fer més cas d'aqueixa
-d-? L'Arxiduc d'Austria 29 escriu Trebalu;a o Son Carabasset.

27. Ramon RossELLÓ VAQUER, Llibre del notari ... , p. 18.

28. Florenci SASTRE PoRTELLA, La Ciutadella de Menorca en el tránsito a la moder-
nidad (Menorca, Consell Insular, 1982), p . .38.
29. ARxmuc Lwís SALVADOR D'.AUSTRIA, Die Balearen in Wort und Bild Geschil-
dert, 9 vols. (Leipzig 1869-1891}, vol. II, p. 184.

281
TREBALÚGER

En el terme d e s Cas tell, hi ha un altre Trebalúger, que res a veure no

té amb l'anterior. Antoni Ramis 30 escriu Trebuluja, Trabuluge i Trabalu-
ge; es tracta d'un llogaret, enmig del qual hi ha un gran talaiot, un dels
cinc més grans de Menorca. Joan Ramis 31 cita Trebuluja del Capita i T. de
Francisco Pons.
El primer element del topònim, Treb(a)- hi ha probabilitats que con-
tengui el mot aràbic Tarb 'terra': Dozy (i, 148a) només registra turba i
turâb, per a diverses menes d'argila i terra, però afegeix que actualment de
vegades es pronuncia tárba i que Pedro de Alcalá ho aplica a «greda para
adobar paños»; i D'Escayrac va trobar Tereba al Sudan amb el sentit de
«terre grisâtre».
El segon element és més dubtós. Hi ha dues alternatives:
1. a al'-atriba-l-cugr amb el significai 'les terres grasses'.32
2. a Una variant de 'agür 'rajóla'. Caldria que hi hagués una forma 'ugr
(forma variant o forma de plural), possibilitat indocumentada, a la qual no
es poden fer objeccions decisives (sobretot tenint en compte l'etimologia
remota de 'agûr, mot adventici en àrab, veg. DECat, s. v. rajóla); però me-
rament hipotética.
Ni la una ni l'altra alternativa del segon element no consten en forma
categòricament clara.
El fet és, per altra banda, que les terres del llit del barrane de Treba-
lúger son grasses, i que l'argila és ben abundant a Pilla, fins a l'extrem que
ha donat nombrosos topònims Teulera, aHusius a la fabricació de teules,
rajóles, còssils, cànters, gerres, etc.
També des del punt de vista de les dades de la lexicografía arábiga la
primera alternativa està més ben fundada ( c «gr «gras» plural de 'acgar, Be-
lot 415b; arrel popular: DOZY II, 9 6 ; noms de beduïns °Agîr i cAgrân, Hess
v. W . , 3 2 - 3 9 ) . Veg. també JOAN COROMINES, Entre dos llenguatges ITI,
158. De tota manera guardem-nos d'excloure la possibilitat que sigui un
nom mossàrab o pre-romà.

30. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829), p. 15

31. J o a n RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 11.
32. De la vida del mot en territori català insular en dona fe el nom de Kajal-trobat,
vénda eivissenca (parroquia de St. Jordi), provinent de rahal at-turbàt, estudiat infra, i
COROMINES, Entre dos llenguatges, voi. i n , p. 158.
 TREURÉ

TREPUCÓ (Mao, Men. 12, e-6)

Antoni Ramis33 el documenta en el segle xiv amb el nom de Trepoco.

Joan Ramis34 cita Trepucó de Olivas i T. de Sintes.
Tenint en compte que forma un turonet en el qual hi ha el talaiot més
gros de Pilla, i on n'hi havia un total de vuit 35 és probable que el seu nom
es refereixi a aquest relleu del terreny; però, donada la poca elevació d'a-
questa altura es podria conjecturar que sigui alteració de tor-pocó, diminutiu
o intensiu de poc, en el sentit de petit, que, com és sabut, va esser corrent
en català a tota l'Edat Mitjana: un home poc, per un home baix; una casa
poca, un portai poc, un pujol poc, etc.
Davant una labial, la r es trasllada en moltes formes vulgars, com drumi
per durmi, tropegar, del llati vulgär INTERPEDIARE, drubi, per obrir en
molts parlars del Pirineu, etc,
Tropucó canviat en Trepucó per dissimilació. Aixi, Trepucó seria 'tu-
ronet baix'.

TREURÉ (Algaida, Mall. 27, i-6)

No tenim dades antigües del nom d'aquesta possessio. Coromines va

sentir Trêuré i hom diu que va ésser separada de la possessio s'Estacar; de
tota manera el nom té aspecte antic i cridem l'atenció sobre la forma Tre-
sor er que Ii dona el Mapa Despuig; aquí ens trobem amb una paraula co-
neguda i no hi ha cap dificultat per creure que Treuré resulti d'una evolu-
ció fonética de Tresor er: la caiguda d'una e intervocálica, a Mallorca, abans
de l'accent és un fet repetidíssim. En principi podem admetre, dones, que
hi ha alguna relació amb trésor, pero el detall de l'explicació semántica re-
sulta incert, opinable. És sabut que hi ha moltes liegendes de recerca de
trésors entorn del puig de Randa, i Treuré es troba al peu d'aquest puig.
Pero la formació del dérivât tresorer, i l'explicació de com aquest dérivât
s'ha aplicat a una possessio, no son clares. Podríem imaginar:
A) Que es tractas d'un personatge que tingués el càrrec de tresorer;
i, en una forma o altra, hagués donat nom a la possessio; seria de data
moderna, i la proximitat material del nom amb eis trésors de Randa fóra
llavors accidentai; en aquest cas la caiguda de la s és menys fàcil que si fos

33. Antoni RAMIS I RAMIS, Noticias..., fase, iv (1829), p. 101.

34. Joan RAMIS I RAMIS, Alquerías..., p. 11.
35. Waldemar FENN, Gráfica prehistórica de España y el origen de la cultura euro-
pea (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1950) fig. 147.
TREURÉ

un nom mo!t' antic, pero ni una cosa ni l'altra no serien objeccions ter-
minants.
B) Que Tresorer significas cercador de tresors, i que del nom d'un
tal cercador hagués vengut el nom de la possessió; ni el fet d'anomenar tre-
sorer un cercador de tresors és gaire natural ni és gaire convincent que el
nom d'un personatge així s'apliqués a una possessió.
C) Que fos un TESAURARIUM coHectiu, referent a la tradició de tresors
amagats en les coves del Puig de Randa. Si és mossarab -ARIUS tant podría
donar -er com -a(i)r. Tresorer podría ésser un abreujament de lloc tresorer,
lloc de tresors, que potser es podría entendre en el sentit de lloc del puig
dels tresors. En aquesta alternativa el nom podría ser molt antic i seria
molt natural la perdua de la s.
No cree que sigui un nom com Cas Contador, perque hi hauria d'haver
Can o Son. En tot cas no hi ha cap dificultat en l'evolució fonetica de Tre-
sorer a Treorer i Treuré.
' A la vila de sa Pobla hi ha un Carrer des Tresorer (Cladera); i a Santa
Maria del Camí una Torre des Tresorers.

-TROBAT, Rafal- (parroquia de Sant Jordi, Eivissa)

Es una de les véndes d'Eivissa, parroquia de St. Jordi; terrenys situats
a la part boscosa del SE, formats per pujols i rieres; on es feren les grans
troballes d'enterraments púnics, tan estudiades per Roman i Macabich.
Partint de la premissa evident que és un nom anterior a la Conquesta,
pot ser rapal at-turbat 'el rafal de les terres'. Turba (o la variant vulgar
tarba) és paraula ara.bigacomprovada com usual a l'Est i Sud d'Espanya.36
Tant Aben Beclarix com el-Beqrí, el-Xekurí i Aben Albeitar (malagueny)
fan constar que és paraula usual a l'Est d'Espanya; i Pedro de Alcalá el
dóna com a mot usual en l'arab granadí, amb la definició de «greda para
adobar paños»; en canvi aqueixos altres autors precisen que és una mena
de terra que entre altres coses s'usa per fer fermentar la mel; per aixo en
diuen torba al-ºásal.El mateix mot turba va pendre el significat de «mau-
solée ou mosquée construite sur un tombeau», cosa que ens consta p'er Aben
Djobair i Aben Batuta. El primer va viatjar per Espanya en el segle xu i
esta confumat per diversos autors egipcis, Boqtor i els citats en el llibre
del mateix Dozy dedicat als vestits. ¿Possiblement es partí de l'ús de certes
menes de terra per embalsamar els cadavers? Rafaltorbat es va tornar en ca-
tala Rafaltrobat. També nosaltres només «ben trovato... »? Més aviat sem-
bla ésser «ben vero».
36. Reinhart DozY, Supplément... , vol. 1, 143 A.

284
 TUR

TRUCADORS, es (illots entre Formentera i Eivissa), veg. COROMINES, ES-

tudis de toponimia catalana li, 227, i cf. DECat, s. v. trucar

TRUIA, Cala (terme de Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Situada al nord de Cala d'Hort. Trilema:

a) Lloc de molt de trui, xivarri, terrabastall, brogit.
b) Nom relacionat amb un trull d'oli. Hi ha es Remoli d'en Trui, en
el terme de Portmany, en direcció al Cap d'En Nono. A Menorca hi ha sa
Cova des Trui o de s'Oli. Cf. Torràlitx (supra).
c) Si és un nom pre-català, que en aquest cas hauria d'ésser mossàrab,
podria èsser un duplicai de truja (porc femella).

TUENT (Escorca, Mail. 4, b-6)

Cala i cases prôximes a PO de sa Calobra tirant cap a Sóller.

Consta corn Tuyent el 1494 i el 1715, Tuyen 1740, 1756, 1760, Tuent
en el Mapa Despuig; i probablement el Toyan del Rep. (Quadrado 114 i
490). Potser bereber (cf. tawent 'enclusa', tuareg tehunt 'mola sotana') perô
no és segur que no sigui pre-romà (cf. Tuenno poblé del N del Trentí) i
fins potser llatí; cf. alcheria Tobien Rep. (QUADRADO III, 487) pero en
terme de Montuïri: Tovius i Tuvius NPP romans. Recerca detallada en CO-
ROMINES, EntreDL N , 2 2 4 - 2 2 5 .

TUR, es (St. Miquel de Balansat, Eiv.)

Explica Macabich (Hist, de Ibiza i, 109) que es Tur és una extensió

de terres al peu de la muntanya on hi ha l'església de Sant Miquel, compre-
nent un hort, una finca i sa Font des Tur. El nom sens dubte li ve de la
Font i Torrent des Tur, que baixa fins al port de Balansat, car en una i al-
tres hi ha molta pedra tur, o sigui 'tosca' (veg. Particle Tur o turo del
DECat, amb l'etimologia, que ja va establir Coromines, en el BDC xx,
330ss. Ja en el segle xiu devia èsser poblat aquell lloc, i d'eli devia venir
en qualitat de pràctic el Bn. des Tur, que consta en el doc. de 1289-1294,
que hem detallat a l'art. BUSCASTELL. Recordem que avui Tur és un cog-
nom abundant a Pilla i tipicament eivissenc.
TURDONELL

TURDONELL (Maó, Men. 8, d-2)

Antoni Ramis37 ho documenta en el segle xiv, Tordonell.

Ës ciar que es tracta d'un de tants noms menorquins que contenen eî
mot tor- {tur-) 'tossalet, turó'.
La resta tant pot esser mossàrab com aràbic. Per aquest costat els in-
nombrables noms de persona aràbics compostos en dhu-, obren amplíssimes
però vagues possibilitats. Pel costat mossàrab també se n'entreveuen moi-
tes. Fonèticament seria raonable enllaçar-lo amb el segon element de Bini-
donaire o bé veure-hi un nom afi a Torello: *Turellonell} mudat en Tur-
donell.
Cal tenir en compte que no hi ha cap relació especial entre aquests tres
llocs ni gran proximitat entre ells.

TURIXAN'i

Nom de dues possessions, importants i antigües: en el terme de Lluc,

prop de Son Torrelia l'una, i l'altra en el de Mancor (4, a-10, i 10, d-3),
separades per 15 km i dues serres; la de Lluc ja figura com Taurixam en
el Rep. (BUSQUETS, BSAL XXX, 3 6 ; QUADRADO, núms. 4 1 8 , 1 1 3 , 3 6 ) ; a to-
tes dues edicions variant Aurixam, -xan (si és segura, confirmado del carác-
ter bereber: manca de l'article T-t); Tulixant el de Lluc, al m. Despuig. El
judici del professor Mouloud Mammeri és: «il y a la peuplade chleuch des
Uriken, au Sud de Marrakech: cela a beaucoup de chances d'être le même
mot, car k et s permutent tout à fait ordinairement en berbère». La T- ini-
cial + 1 final constitueixen l'article bereber. Més sobre aquest nom en Co-
ROMINES, EntreDL n , 2 2 5 - 6 i 2 3 3 .

TURMADÉN (Alaior, Men. 7, f-4)

Antoni Ramis38 la documenta en el segle xiv i mossén G. Pons 39 en

el xv. La dada més antiga, 1290, ens la proporciona Rosselló Vaquer.40 Un

37. Antoni R A M I S I R A M I S , Noticias..., fase, iv (1829).

38. Ibid., fase, iv (1829), 45.
39. Mn, Guillermo P O N S I P O N S , Notas históricas de la villa de Mayor (siglos XIV-
XV), a «Revista de Menorca» (Maó 1977), p. 149.
40. Ramón R O S S E L L Ó V A Q U E R , Aportado a la historia medieval..., p. 23.
 TURMADÈN

altre document que he consultât,41 de l'any 1430, diu que Turmadèn perta-
nyia als Vallespir.
Hi ha quatre topònims Turmadèn: T. des Capita, T. d'en Vinent, Plans
de T. i Teulera de T.
Partint de la premissa que la forma originària sigui Turmadèn amb n
final, sense -t, ni -c, ni -J, podriem admetre que sigui un compost aràbic;
amb dues alternatives:
1} Tur al-maGdin 'turò de la mina', turò redonenc que s'aixeca uns
50 métrés damunt el nivell del pia circumdant, en el quai hi ha una mina
atribuïda als romans, avui abandonada i mig abcegada.
2) En rigor també podria tractar-se de tûr al-madâ'in 'turo de les ciu-
tats', que es referiria a èsser Turmadèn mes o menys equidistant, entre Mao
i Ciutadella.
El poble d'Almadén de la provincia de Sevilla sembla tenir aquesta eti-
mologia, i aixi sembla que ho escriu l'Idrissi, el gran historiador hispano-
aràbic, És ben sabut que l'Almadén de Ciudad Real té l'altra etimologia,
plutònica... i plutocràtica. Ja en digué alguna cosa COROMINES, EntreDL
il, 220, n. 2.

41, Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 1430, ff. 141 i 135.

 u
ULLARÓ (Campanet, Mail. 10, a-12)

Redol de cases amb oratori. Els diversos autors que s'ocupen d'aquest
llogaret donen les dades aplegades en el CTMall. (vi, 2961), entre ells Bi-
nimelis (1595) i Furio (1840), però el Cardenal Despuig —que havia fet
donació del cos de Sant Victorià que havia duit des de Roma—, ho escriu
Uyeró. Com que aquest llogaret és tan prop de sa Pobla, el nom antic de
la quai era sa Pobla d'Uyalfàs, sembla clar que hi ha d'haver una relació
linguistica entre els dos noms. Les altres mencions més antigues d'aquest
darrer nom son Huiar Alfaz, dues de 1239 i l'altra del 1234 (amb insigni-
fiants variants ortogràfiques); la forma (H)uyalfas apareix posteriorment a
partir de 1259, evidentment con tracciò de la forma primitiva. Una forma
de connectar lingiiisticament els dos noms seria suposar que pronunciant-se
Uyaralfàs, -aufàs, com Urayofàs, fou interprétât com un augmentatiu, i ré-
duit a Uyarof, aviat simplificat com a Uyaró.
De tota manera tinguem en compte que ja apareix la grafia Ullaró en
dos documents del 1278. 1 Rosselló Vaquer2 ho escriu Ulleró atribuint-ho
al segle X I I I .
Aquestes dues cites no descarten, però, aquella possibilitat, perquè hem
de tenir en compte que ja llavors existia la pronuncia yl com y, car ja hi
havia qui deia uyal i uyastre, i vuy, veya, etc. Aquella II seria, doncs, un
cas primerenc d'ultracorrecció. Coromines va sentir a dir unes vegades Ulla-
ró, d'altres udrò, i també es carni d'Uro. Mascaró només senti les formes
Ullaró i Uyaró.
És doncs, clar, que la II de la grafia Ullaró equival pràcticament a y.
Quant a Uyaralfas ha d'ésser un arabisme compost de fahs 'camp' ( D O Z Y

1. Fontes Rerum Balearium, vol. il, 3, 636.

2. Ramon ROSSELLÓ VAQUER, luca i Selva en el segle XIII (Palma de Mallorca
1978), en ciclostil, p. 23.
 ULLARÓ

II,243b ), i, coma primer element, una paraula Uyar, no identificada. Tenint

en compte que també consta Oior coma nom d'una alquería del segle xn1,8
es pregunta Coromines si, tant aquesta com les Uy (al-fas) i Uyar (al-fas),
no podrien ser reduccions varíes de cuyun al-falps'fonts del camp', amb as-
similadons i haplologies.

3. Gaspar MuNAROuvER i Ramon RossELLÓVAQUER, Historia de Porreres, des

dels temps prehistoricsfins al segle XVI (Palma de Mallorca, Grafiques Miramar, 1977),
vol. 1, 36. ·

289
VACA, Morro de sa (Escorca, Mail, lw, d-2)

Nom del promontori gegantesc immédiat a sa Calobra i Torrent de

Paréis.
També citât en el Mapa Despuig. El nom Morro-de-vaques havia estât
molt viu a Mallorca, com a designado del botxí, en el s. xv, etc. (DECat v,
804M2-57). Potser primer Morro-de-vaca comparant els mariners la figura
bròfega i amenaçadora, d'aquest penyal ingent, amb la cara d'un terrible
botxí que estavellava embarcacions.

VADELLA, Cala (Terme de Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Com que no es gaire convincent que aquest nom vengui de vedella,

vaca jove, i encara menys que pugui esser una variant de bellman 'foca'
(veg. DECai) es pot pensar que vengui de PATELLA, mot del qual deriva
el nom del marisc pada, que ha donat a les Illes altres noms, com Cala Pada
a la mateixa Eivissa; Cala Padera, al port de Mao, etc. Caldria admetre
que el nom havia passat per la pronüncia aräbiga, que canviava la p en b;
llavors, fugint de la pronüncia morisca de v = b, eis nostres la farien la-
biodental.

VÀRITX, Pont de (Pollença, Mall. 1, i-11)

Nom d'una important font situada a l'altura de la possessio de Son

Grua, ran del no menys important torrent de la Vall d'en Marc.
El Mapa Despuig, a més de citar la font, situa, un quilömetre aproxima-
 VEDRÀ

dament més a l'OSO, entre les cases de Son Marc i les de Can Barba, una
localitat Varix, que coincideix amb el que avui es coneix per Redol de Can
Cerdà. Avui en dia hi ha al nord de la font una petita propietat rustica
moderna que ha près el nom de Vont de Vàritx.
Que és un dels innombrables noms mossàrabs en -itx és evident. Aquest
podria ésser V A R Ï S (ablatiu plural de V A R A nominatiu). Partint del supôsit
que vares fos en el sentit de vims, joncs o salies, aquest indret hauria estât,
doncs, anomenat 'entre vims', etc. Perô veg. a l'article de Bàlitx una alter-
nativa a aquesta etimologia, no menys possible, des dels punts de vista lin-
guistic i geogràfic; amb l'avantatge, perô, del suport que es presten mutua-
ment amb la de Bàlitx. Ara bé, encara que Binimelis ja escrivia vall de Va-
ritg (Hist. Mali, iv, 99) en el segle xvi, i Varitg escriu Berard («Viaje», 84).
M. Rotger diu que en el segle X I I I deien Valle de Valix la que avui es co-
neix per Vall d'en Marc {Hist. Poil, i, 17).

VEDRÀ, es (illot, Eivissa)

L'unica conjectura que podem fer és que sigui un dérivât mossàrab de

VÏTRUM 'vidre', a causa dels reflexos brillants que es formen quan les ones
acavallades baten damunt el rocam d'aquella penya colossal. Només queda
saber quina és aquesta terminado -à.
Si fos la terminado llatina - A N U S no és sufix gaire adéquat per a una
formado així: com a terminado d'adjectiu semblaría més natural -inus,
-osus, -eus, -ene. Podríem pensar si és una formado coHectiva -ARE; però
com que no el trobam escrit amb -r final, i es Vedraneli (illot al costat del
Vedrà) té una n, no sembla tractar-se de -ARE; si no és que hagi hagut una
dissimilació. I això és al que ens inclinem: que * V Ï T R A R E 1 es vagi conver-
tir en *vedrane > Vedrà. Quedaría la hipótesi d'una terminado de dual
aràbic en -an aplicada al conjunt del Vedrà i Vedranell, però renunciem a
aquesta idea com a massa rebuscada i perqué és inversemblant una forma-
ciò híbrida d'aquesta naturalesa. No ignorem que s'ha dit que Vedrà ve del
llati veteranus 'veli, veterà', idea que aplicada a una rocassa no té solta se-
màntica; i la suposició que fos epitet d'una divinitat pagana és arbitrària,
sense cap base.
Immediatament al nord del poblet de Sant Agusti hi ha el petit puig
des Vedrà només uns 60 m damunt el nivell del poble. Ignoram de què

1. Quasi es pot dir que el tenim documentât, car al plural VITRARIA «verrerie», usât
per Vitrubi, Lampridi i el Glossarium Labbaei, tant pot correspondre un singular VI-
TRARE com VITRARIUM.
VEDRÁ

li ve el nom. Potser no tengui gaire importancia. No és molt lluny del fa-

mós illot.

VEDRANER, Can (Terme de Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

A la vénda de Can Ramon. Coromines va sentir consecutivament Can

Bêdrêné, perô després Vèdrèné. En parla J. Mari Cardona (Les Illes Pi-
tiuses i, 78).
Hi ha una semblança colpidora amb la Caria Beniuedener2 en el quarto
d'Algarb, que en la llista de les alqueries d'Algarb és la sisèna. El fet d'ha-
ver-hi Béni- fa pensar en un nom de persona aràbic, i el fet de tenir qua-
tre lletres ens ho fa mirar escèpticament; és clar que hi ha la rel aràbiga
btn perô, naturalment, no hi ha una rel btnr. En la llista de persones del
Gouv. Gen. Alg. n?hi trobam algunes que s'hi assemblen vagament: bàdâriï,
bàdwàhi, b'àdrârii? Semblança vaga. Sembla com si fos un nom de persona
mossàrab (o bereber?). VETERINARIUS séria una conjectura massa audaç.
Més fàcil sembla que es refereixi a aigu relacionat en alguna forma amb es
Vedrà (potser algun guardià o carrabiner?). Car no podem descartar una
mera coincidència entre Vedraner i Benivedener, qui sap si aquest és més
que una interpretacio curialesca (fundada en els nombrables Beni-) del ro-
mànic comu BELLUM VIDERE, català Bellv{e)er. En fi també podriem imagi-
nar un bereber Beni-Bàdrànî (del nom algerià) o un àr. Beni-'l-Bàdiwiîn
'fills dels beduïns', sota la influència del cat. arcaic Bellveder, s'hagi alterat
primer en el nom de l'alqueria del segle X I I I i en l'actual de Can Vedraner
una mica adaptat al del famos Vedrà.

VERGUNYES, ses (Arta, Malí. 21, d-12)

Canal d'horts i terrenys humits amb algun arbret de ribera. No es veu

probabilitat que vengui de la paraula catalana Vergonya, que (almenys nor-
malment) és vergonya amb o, no pas amb u. La mateixa estructura del mot
ja indueix a descartar l'árab i no hi ha cap rao per pensar en un origen pre-
romá. Potser dones mossárab? Potser relacionat amb el llatí VÍRGÍJLTUM,
catalá verduc, castellá verdugo, 'tany, rebrot'. El resultat fonétic, a esperar,
del plural VÍRGÜLTÍNA, en mossárab, seria * vergu(l)tna, *-gnnna, catalanit-

2. Joan MARÍ CARDONA, liles Pitiüses, vol. I: La conquesta catalana de 1235 (Inst.
Estudis Eivissencs, 1976), vol. i, 78.
3. Gouv. Gen. Alg., 29 A i 2 9 B.
 VERTAIENT

zat després en -unya\ majorment tenint en compte que el port, vêrgôntea

'tany, rebrot' (d'ús general i documentât des del segle xin) és la prolonga-
d o de VÏRGUNTÏLA, metàtesi d'aquesta ultima base llatina (DECH v, 786a
1-10).

VERNISSA (Mail. 11, f-10; i 39, g-3)

Nom de dues possessions: en terme de Santa Margalida i en el de Lluc-

major; aquell ja en el Mapa Despuig i és probablement YAlcheria Marniza
(en «terme d'Inca») del Repartiment (ed. Quadrado 81, 454, i mal llegit
Manuza, p. 12). Oït vdrnisa pertot. Nom d'una tribu, o cabila, bereber, so-
bre la quai veg. COROMINES, EntreDL n , 227, nota. Nom que reapareix en
di versos llocs del Pais Valencia.

VERTAIENT (Alcudia, Mail. 6, b-7)

Important alquería. En el Llibre del Rep. (f. 6v, Busquets 721) ve com
a Alquería bertillen, i al Codex ACA Alcheria Bertellen. Avui pronunciat
Vdrtdient. L'estructura del mot indica que no és ni aràbic ni català; ni, pro-
bablement, bereber.
Es dedueix per exclusió que seria d'origen mossàrab. Si estiguéssim
en terres valencianes ni hi hauria dubtes, seria un de tants noms de la in-
terminable série en -ent\ Marinyent, Agullent, Parceni, Carcaixent, Perput-
xent, Crevillent, etc. Cert, cosa rara a Mallorca, perqué d'altres possibles
casos són dubtosos: Tuent? Perpunyent, que sembla un équivalent de Per-
pinyà, perô val a dir que la grafía ha estât normalment Puigpunyent, que
aparenta tenir una etimologia seductora (Puig punxegut) perô indocumenta-
da i encara més insegura.5
Sense negar que Venaient sigui un cas dels noms romans en -ANUM, abs-
tinguem-nos, dones, de donar-ho com segur.6 El cas de Calvià, que també és
unie, presenta un résultat fonètic contradictori d'aquest, perô per altres
raons és d'etimologia no menys dubtosa (veg. s. v. Llucaquelba).

4. Joan COROMINES, Entre dos llenguatges, 3 vols. (Barcelona, Curial, 1976-1977),

vol. il,p. 225.
5. Joan COROMINES, Estudis de toponimia catalana, 2 vols. (Barcelona, Barcino,
1965 i 1970), vol. i, pp. 13-14, 233-237, i especialment p. 238.
6. Wilhelm SCHULZE, Zur Geschichte Lateinischer Eigennamen, 2 . A ed. (Berlin 1 9 6 6 ) ,
p. 25, documenta el nom de persona Vertilius en inscripcions romanes.
VERTAIENT

La raresa del cas a les Balears, en comparado amb la freqûència valen-

ciana obliga a deixar-ho en quarantena. Val a dir que, essent aquests noms
el conegut résultat d'una romanització intensa i antiga, ja hem d'esperar
que n'hi hagi menys a les liles, molt menys i més tard romanitzades que
València i Tarragona. De tota manera sembla haver-n'hi un cas segur en
Qerbilian, potser a identificar amb la Torre de Garbalien que segons A. Gilí
{«Arta en el segle xni», 15) després es digué Torre d'En Montsó i ara és
la Torre de Canyamel (Capdepera, 22, d-7).
Que fou alquería, doc. l'any 1230,7 i com el val. Crevìllent vindria del
freqüent NP llatí CARVILIUS;8 i un altre en l'alqueria Gerillien en ter-
res de Pollença, citada en el Repartiment (ed. Bofarull 88), entremig deis
dos rabal Cullunia ( = Colonia) i Aclamenàritx, el qual sembla l'igual del
valencia Xirillent (nom de partida recollit per Coromines en terme d'Al-
coi); 9 i reconeguem que l'aspecte llatí i la semblança de Venaient o Ber ti-
llen amb VERTÍ LI ANUM 10 és verament temptadora. En tot cas descartem que
sigui d'origen bereber no havent-hi -t final en les dades antigües ni t inicial
mai. Notem que els dos o tres noms segurs en -én < -ANUM es troben prop
de Pollença i de Bóquer (civitas Bocchoritana), la part més romanitzada de
Pilla. S'hi pot afegir encara potser un Alq. Malian del Rep. en terme de
Sineu (Quadrado 93, 469), un Aribillen (nota de Coromines que ni li lieu
d'identificar), i qui sap, fins i tot, si Orient (Bunyola) i Estellencs per més
que se'n vegin altres etimologies segurament més versemblants.

VILAMANENT (Sant Llorenç des Cardassar, Mall. 21. e-12)

És la forma anotada tant per Coromines com per Mascarö. Eis infor-
mants de Coromines Ii ho digueren dues vegades, i en aquesta forma; el
mestre d'escola, present, observa que el nom era Binamanent, cosa que no
tenim cap fonament ni per acceptar ni per rebutjar, pero que materialment
és versemblant que correspongui a una realitat, i que llavors es tracti d'un
dels casos en què la dissimilaciö ha alterat la n en / (seguien altres dues

7. fontes Kerum Balearium, I, 42.

8. Wilhelm SCHULZE, Zur Geschichte Lateinischer Eigennamen 2: ed. (Berlin 1966),
139, 403, 454.
9. Amb la c-, so estrany a l'àrab, arabitzada en g, vindrien tots dos de CERELLIUS,
Schulze, o. c., 271, 441; o, si considerem inalterada la G- mallorquina, lligariem amb
Gerellanus, Gerillanös, documentais per SCHULZE, 357a, 357b; llavors, noms indepen-
dents, o no, car al capdavall, no és impossible que la ultracorreccio estigui en el nom
alcoià.
10. En Schulze, a part de Vertilius 25, hi ha el cognomen Virtius 253, i aixi ma-
teix Vertuleius 252, 459, i Verticius 252.
 VILAMANENT

nasaîs). Seria nom en beni-, d'origen aràbic? Però recordem-nos que hi ha

tants de casos en què la cosa primitiva no es ni bini ni vila, sino que tots
dos provenen del llatí PINNA 'penya', pronunciai aràbigament com a bina;
amb una n canviada ulteriorment en l; recordem el cas de Vilamala provi-
nent de PINNA MALA, i altres quatre o cinc noms baleàrics més d'història
semblant; recordem els valencians Vilafamés < Binafamés, Vilamarxant <
Binamarxant 'la penya de les dues marjals', etc. Si això fos aixi es pot pen-
sar que vengui de PINNA IMMINENTE 'penya sobresortint, penya balmada,
penya imminent'. Car recordem que a l'article -Sanaia, Beni-, hem donat
una llista de vint noms de lloc balears i quaranta-tres de valencians on Beni-,
Bini-, Bina- vénen de PINNA. Deixem aquest acudit consignât per a futura
i crítica investigado. I no ens deixem guiar gaire per la semblança amb el
Tagamanent del Montseny (de què hem parlat a la nota sobre Tagomago),
en el quai el conjunt del nom i la naturalesa orogràfica ens orientaven ben
altrament cap a un nom pre-romà tan allunyat del cas present, de versem-
blant paronimia.
Però en un cas així és més fácil partir de l'àrab, on pot venir de Beni-
manen{t) alterai com a Vilamanent-, és el cas de Vilafamés (Beni Hamìs),
Vilamalefa (Beni Malìha 'filis de la formosa'), etc. Mannàn és un adjectiu
de Tàrab de sempre, que significa 'benèvol, liberal, benefactor', Al-Mannàn
epítet de 'Déu'; i està ben documentât com a nom propi de persona, no
sois Mannàn sinó també Manâna com a a nom de persona femeni.11
Per altra part hi ha Son Manenta i la Cova Manenta, tots dos a Mana-
cor. Aquí Manenta tant pot venir del català Manent, probablement < MA-
NENTEM, llatí, 'senyor que resideix', com del Mannàn aràbic de Mallorca.
 X
XARRACA (Eivissa)
Vénda important. Veg. les recerques que figuren a l'article Serra en eî
DECat, sobre xerrac, espècie de serra grossa, que en definitiva resulta ha-
ver tingut accepcions mes àmplies que la fusteril, amb velia extensió africa-
na, sigui quin sigui el vertader origen. En Memoriale divisionis de l'a. 1235
ve en la forma Cariam Zarracha} Aquí més que en aquest significai d'eina-
el mot podria venir del de 'serra, muntanya', tots dos entranyats en l'èti-
mon llunyà SERRA.

-XEBÓ o -XABÓ, Bini- (a Alaior, Men.), veg. GEMO(R), Bini-

-XEMS, Bini- (Alaior, Men. 7, d-11)

Nom d'una ermita, Sani Llorenç de Binixems, i de tres alqueries: Bini-
xems de Davant, B. de Darrere i Estancia de B. Cit. per P. M. Carbonelî
('Chroniques, f° 86).
El Pariatge, de l'any 1301, cita Sancii laurentii in alcharia de Beni-
2

xemps, in termino vocato de Favarix.

Sens dubte aràbic. D'un dérivât del nom del Sol, en àrab, és a dir sems.
D'aquests derivats n'hi ha bastants d'antroponimics a Algèria: els feme-
nins semsa i semsîya, i el compost sems-ed-dîn (Gouv. Gen. Alg., 101). Es
1. Joan MARÍ CARDONA, liles Pitiüses, vol. I: La conquesta catalana de 1235 (Inst.
Estudis Eivissencs, 1976), vol. i, pp. 68-81, línia 79.
2. Florenci SASTRE PORTELLA, El Pariatge de Menorca de 1301, a «Mayurqa», xx
(Palma de Mallorca 1980), p. 151.
 XICLATI

tractaria prôpiament de l'adjectiu s'àmsi 'pertanyent al sol, assoleiat' que en

vulgar recula l'accent en sémsi: Beni s-Sémsi 'els descendents del solei'.
Pron. biniséms, Coromines, a qui indiquen un talaiot de B. de Da-
vant, si bé ja en terme d'Alaior. L'església de St. Ll. de Binixems, segons
l'Arxiduc Salvador, fou destruida per un terratrèmol l'any 1652; si bé Font-
serè i Iglésies (Recopilado Sísmica, 254-6) ho daten el 20-X-1654, citant-ne
descripcions d'Oleo, Parpal, Barceló i d'altres.

-XICA, Bini- (Maó, Men. 11, d-11)

Nom de quatre alqueries: Binixica Vell, B. Nou, B. de sa Torre i Bini-

xiquet.
Joan Ramis 3 ho escriu igual, Binixica, i també registra Binixiquet.
Pot ésser un híbrid árabo-mossárab. Pedro de Alcalá registra xicha com
a mossárab amb el significat de 'boira', evidentment descendent mossárab
de CAECA 'cega'. Així dones seria Beni ac-cíka 'els filis de la cega'. De tota
manera el significat personal, de 'cec, cega', no consta; i encara és més con-
vincent, prescindint d'hibridismes, partir de PINNA SICCA 'roca seca'; que,
en efecte, és país molt sec; cf. Fontxica de Pollenga FONTEM SICCAM.

XICLATI (Artà, Malí. 21, e-11)

En el Llibre del Rep. (f. 13r, Busquets 731) figura Alquería axicrati,
amb la variant alxicrati. Despuig ho posa Xiclati; «Alq. Xicatri» a. 1237;
Lliteras, Artà XIII, 47, pero posa «alq. de Xiclati» a. 1381 en Artà xiv, 464.
Àrab siqlât és el mateix que siqlàtûn,4 nom de la tela escarlata, català
antic sisclató: un dérivât aràbic siqlâti, de tipus adjectiu, s'hauria pogut apli-
car a terres d'aspecte vermeil o bé sedós; i si bé no tenim prova de l'exis-
tèneia d'aquest adjectiu, perqué el que consta és siqlàtûni, podem estar se-
gurs que existiría vulgarment puix que hi ha siqlât, i els adjectius en -î es
formen pràcticament de tots els subst. aràbics existents. Res de semblant a
l'arrel skr (perqué el plural de siqâra «mochila, talega», és saqâir); de l'ar-
rel saqala encara menys car les arrels saqala i saqara a penes existeixen.
Persistim dones a creure que ve d'alguna cosa com aquell siqlâtt de l'àrab

3. Joan R A M I S I R A M I S , Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó

1950), p, 10.
4. Reinhart D O Z Y , Supplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols. (Leyden 1881),
vol. i, 663 B.
XICLATI

vulgar, vist que a penes es pot concebre res més en mossarab, en arab ni
en catala que hagi pogut donar Xiclati; és sabut que els adjectius en -zs'ac-
centuen, en arab vulgar, en la síHaba penúltima, si és llarga.

XORRIGO (Palma, Mall. 25, e-9)

Nom d'una antiga alquería, un torrent, unes costes i una font, no gaire
abundosa avui, situada a un quilometre aproximadament cap a llevant de
les cases, vora el torrent del mateix nom. Quadrado ja documenta aquest
lloc o el nom l'any 1452 (Forensesy Ci., 154).
No sembla que el nom de Son Rigo pugui tenir res a veure amb Xor-
rigo. Figura en el Mapa Despuig amb un xocant accent damunt la segona o,
que no deu ser més que una errada de copia, essent unanime l' accentuació
sorígo en totes les pronúncies i dades que se'n coneixen: notem que en el
mapa cau a sota de Can Pontiró: al dibuixant li anirien els ulls de l'un a
l'altre/
Tant per la terminació en o, com per raons estructurals, és impossible
que sigui arabic. Salta a la vista que no pot ser de creació catalana, ni tan
sols suposant que la paraula Xorro hagués existit a Mallorca, perque alesho-
res no s'explicaría -igo. Per tant, mossarab. Sembla que podría contenir el
llatí RÍVUM; o qui sab si RECO- (l'etimon pre-roma de rec). Llavors seria na-
tural pensar en l'article IPSE, pero com que no hem trobat proves fefaents
que IPSE hagués funcionat com article en mossarab, ens costa· molt de creu-
re-hi. Potser SUBRIGuus («un peu humide» que esta ben documentat des de
Plini), derivat de RIGARE (tal com irriguus, etc.). Per exemple PAGOS SUB-
RIGUUS 'rodalia regadiva, regadissa, reguívola'; la i breu podía donar i, si-
gui per la historia de les vocals mossarabs (n'hi ha for~a antecedentes, ve-
geu DECH, s. v. guisante), sigui a causa de la u següent, per metafonia
(cf. igual).
Aquesta propietat rústica esta en una zona molt rica en aigües, més que
per les de la Font de Xorrigo, a causa de les freatiques: els nombrosíssims
molins de vent que s'aixequen a la dita zona són una bona prova de l'abun-
dor d'aigües. Essent mossarab no cal dir per que la s es va tornar x.

298
Cloenda

Ens ha semblât que en un treball que porta el titol de Toponimia anti-

ga de les liles Balears no hi podia faltar una breu referència als topònims
balears citats pels geògrafs i historiadors grecs i romans i per alguns autors
de l'Alta Edat Mitjana.
El text que segueix es un resum molt abreujat del volum i d'un altre
treball encara inédit.1
HECATEU DE M I L E T ( 5 4 0 - 4 7 5 abans de Crist) en el seu mapa del món
aleshores conegut que li havia encarregat DARÍOS HISTASPES, registra els
noms de Kromyussa i Melussa, que els erudits estan segurs que fan referèn-
cia a les dues Balears, i suposen si el primer és Mallorca i el segon Menorca.
Les Pitiüses (Eivissa i Formentera) no vénen citades.2
ESTRABÓ 3 (anys 6 5 abans de Crist a 2 9 després de Crist) escrigué la
seva Geographiké Hyphégesis ( = Indicatori geografie), basat en POLYBOS,
POSIDONIOS, ARTEMIDOROS i ASKLEPIADES, 4 i cita les Gymnesiai, anome-
nades també Baliarides; Palma, Pollentia, Pityoussai, Ebysos i Ophiusa.
POMPONI MELA (entre els anys 3 7 i 4 7 després de Crist) escriu De
Chorographia,5 on registra6 les Baliares, Baliaris maior, Palma col.{oniae),
Baliaris minor, Mago castellum (Maó), Jamno castellum (Ciutadella?, però
veg. Gemor/]amó, Bini-), Ebusus i in s. Colubraria (Formentera?).
PLINI EL VELL (cap a la meitat del segle I després de Crist), a la seva

1 . J . MASCARÓ PASSARIUS, Els mil noms geogràfics més antics de les terres catala-
nes, obra en 7 vols, i un total de 1.480 folis, 1987.
2. Veg. F . CARRERAS CANDI, Geografia general de Catalunya, publicada entre 1900
i 1918, reeditada a Barcelona l'any 1980, amb pròleg de Jaume Sobrequés i Gallicó.
I Alberto DEL CASTILLO, «Ampurias», 1939, i, 186-267; la cita a la p. 227.
3. Geogr., n i , 4, 7.
4. Antonio GARCÍA BELLIDO, España y los españoles en el siglo I de nuestra era
según P. Mela y C. Plinio, Madrid (Espasa Calpe), 1945. En 1982 es féu la 4. a edició,
que és la utilitzada. I Adolf SCHULTEN i Lluís PERICOT, Fontes Hispaniae Antiquae, vi,
Barcelona 1952, continuado de l'obra empresa per BOSCH GIMPERA que anirem citant.
5. A vegades citada amb el nom de De situ Orbis.
6. De Chor., n, 124-126.
CLOENDA

Naturalis Historia7 cita Baliaris, Palma, Pollentia, Guium Tucis,8 Boccho-

rumf Gymnesiae Insulae, Magon, Sanicera,10 lamon, Capraria ins.,11 Me-
nar iae, Tiquadra i tìannibal12 Pityusae, Ebusus i Ophiussa ins. ( F o m e n -
tera?).
ANTONÍ, en el seu Itinerarium (segles IN-iv després de Crist), diu: «In-
ter Hispanias et Tingi Maure- / taniam / insula Diana, Lesbos, Ebusus: /
ab hac insula Cartilagine Spartaria, stadia c c c c , / et a suprascripta insula
ad Baleares, stadia c c c . / insula Columba, Balearis maior; / insula Nura,
Balearis minor; / inter se habent Baleares stadia DC».
D e s c o n e i x e m quines illes podrien esser Diana i Lesbos. Tal vegada n o
pertanyien a l'arxipèlag balear i eren illes properes al continent.
RUF FEST AVIE, en Ora Maritima, escrita cap al segle i v d. C. cita la
insula Gymnesia,13 però extractant un periple molt més antic.
ISIDOR DE SEVILLA (abans de l'any 6 3 6 ) , en les Etymologiae, cita Balea-
ricum mare, Balearis minor / ut Gymnesiae, Balearis maior / ut Aphrosias,
i Ebosus.
L'anònim de Ravenna 1 4 escrit cap al segle VII, basat en autors molt an-
teriors, registra Mare Valearicum, Mare Magno Gallico Balearico, Voleares
i. Simnesia, Valearis maior, Valearis minor, Maco, Ebusa i. Laibissa, Ofiu-
sa i. Actima.15

7. Nat. tìist., ILI, 76, 77; vi, 216; vili, 140, 217, 226; x, 133 i 135; xvin, 67; xix,
94; xxxv, 31 i 202.
8. Aqüestes dues darreres d'ubicació desconeguda, però tal volta, segons conjectu-
res molt incertes, Guium estigué on ara és el Palmer de Campos, i el nom de Tucis se
sembla a l'alqueria Tuze (Tuçe) citada en el Llibre del Repartiment (f. l l r , BUSQUETS,
BSAL, 1953, p. 729) en el terme de Petra, en el cinquè lloc després de l'alqueria Tor-
monor, avui Termenor. En tot cas Guium no és Sineu (vegeu el nostre article), i sembla
molt poc fundada la variant Cinium que se li havia atribuït.
9. Avui Bóquer, nom d u n a alquería i d'una vali, prop del port de Pollença, on
s'han trobat dues Tabulae Patronatos de Bocchoris, en bronze, deis anys 10 a. C. i 6 d. C.
Sobre el quai és molt renovadora la nota que n'hem donat s. v.
10. Avui port de Sanitja, a la costa nord de l'illa de Menorca, on recentment s'han
trobat eis vestigis d'un poblat romà.
11. Hi ha a les Balears dues illes d'aquest mateix nom, una en el grup de Cabrera,
al sud de Mallorca, i l'altra a Eivissa, davant les costes de Portmany.
12. Aqüestes tres darreres d'ubicació desconeguda.
13. Davant Namnatius inde portus opipidum) (Cartagena), v. 449 del Periple, però
com fan notar Adolf SCHULTEN i Pere BOSCH GIMPERA, Fontes Hispaniae Antiquae,
i, 131, l'illa que es veu des del Montgó de Dénia és la Pitiüsa major (Eivissa); les Gym-
nesiae no es veuen des d'aquest indret.
14. Anonymi Ravennatis / qui circa saeculum VII / vixit / de Geograpkia / Libri
Quinqué / Ex Ms. Codice Bibliothecae Regiae / eruit et Notis illustravi D. Placidus /
Porcher on, Monachus Benedictur Congr. / S. Mauri. / Paris / Apud Simonem Langronne,
via Victorina, / sub sole Oriente / MDCLXXXVIII.
15. Simnesia deu èsser una transcripció defectuosa de Gimnesia; Maco, de Mago;
Ebusa i Laibissa podrien referir-se a Eivissa-illa i a Eivissa-ciutat; i desconeixem a quina
illa deu correspondre Actima (Espardell?, Espalmador?, Vedrà?, Tagomago?, Cabrera?,
Conillera?). Quant a Laibissa, però, i encara que sigui una mera sospita, difícilment de-
mostrable, podríem insinuar que es tracti de LABRITJA (veg. l'article), nom que en el
 CLOENDA

La Cosmographia de CLAUDI PTOLEMEU, escrita entre els segles I i N

després de Crist, en el text més antic conegut, que és el Códex Urbinat
Grec del segle xi, registra els noms de Balliarikon pelagos, Palma, Polen-
16

tia, Mago, Ibissos [?], Ebyssus i Ophyusa.

I per acabar volem referir-nos al Liber Maiorichinus on surten els to-
y
17

ponims ínsula Balea maior, ínsula Balea minor, Balearis, Capraria, Catinos, 18

Ebusus, Enelamur, Exechin, Forenna, Frumentaria, Luidis, Maiorica,

19 20 21 22

Minorica, Polentinos (fines), Portus Pini o Pineus, Ramora i Rodum.

23 2i 25 26

Rep. de c. 1235 figura sota la forma A-labrisa (í a la qual assenyalem allá afins Lebrissa i
Onobrisa en l'Antiguitat; notem que així s'explica la inicial La-, que altrament resta ar-
bitrària. Si hom ha admés que el Ravennate ho vagi dir d'una part de l'illa, per què no
podría ser el d'una vénda tan antiga i important com Labritja, i més separada d'Ebusa
( = vila d'Eivissa).
16. De la Biblioteca Apostòlica Vaticana.
17. Veg. Jaume VIDAL ALCOVER, El Utbre de Mallorca (Liber Maiorichinus o Maio-
lichinus). Introducció a l'edició del poema liait i la seva traducció catalana, escrit entre
1115 i 1127, Barcelona (Fundació Jaume I), Nadal 1979, pp. 19-78.
18. El Utbre del Rep. (f. 32r, BUSQUETS, CSIC, vol. Homenatge a Millas Vàllicrosa,
1954, i, 278), registra Catin, avui Prat o Pia de Sant Jordi, del terme de Palma; sobre el
quai vegeu el nostre article.
19. Es tractaria de la Font de l'Emir, avui possiblement Font de la Vila, Font de
na Pastera o Bastera.
20. Torrent de sa Riera, proposa Jaume Vidal Alcover. Però si aquest nom vingués
del mot aràbic as-saqq que significa 'tali profund fet a un terreny', no tindria res a veure
amb sâqiya que ha donat el nostre siquia, sèquia, el quai ve d'una arrel absolutament
diferent i sense cap relació amb aquell.
21. Lloc per s'Arenai o es Molinar, diu Jaume Vidal Alcover. Per la meva part
(J. M. P.), amb tota reserva i només per posar en práctica el sistema america de «storm
of ideas», voldria dir que aquest nom podría estar vinculat, d'una manera o d'altra, amb
el mot català forti, per on vull recordar que, a la part de Can Pastilla (entre s'Arenai i
es Molinar), hi havia el vast poblat talaiòtic de So n'Oms, les ruïnes del quai degueren
veure els pisano-catalans, i de tots és sabut que, tant mallorquins com menorquins, so-
vint donen el nom de fornàs, fornassos, fornet, etc., als llocs on hi ha talaiots, ja que el
seu petit portalo d'entrada recorda una boca de forn pages. Sotmesa la idea a En Coro-
mines, aquest em fa memòria que furti com a designado del 'forn' és tan aràbic com ca-
talà (ja corànic) i el seu diminutiu aràbic és fur'àin (amb variants vulgars com «farâyeti:
hornaza pequeña» en Pedro de Alcalá, 276¿>8).
22. Nom d'un torrent que Jaume Vidal Alcover identifica amb el torrent Gros. Tal
vegada podría èsser també el torrent de Bàrbara, paraHel al t. Gros.
23. Els termes pollencins on s'assentava la ciutat romana de Pollentia, ran de la
badia d'Alcúdia.
24. Nom no coincident amb la forma repetida Portu Topino que designa sens dubte
Portopi en el Repartiment.
25. Pels voltants de s'Arenai, a la badia de Palma. Cf. àr. ramla 'arena'?
26. Port d'Illetes o el port de l'illa de Cabrera, que no sé identificar, diu Jaume
Vidal Alcover. Seria més versemblant que fos a Cabrera, puix a Illetes no hi ha cap port.
Però darrere Illetes hi ha Cala Contesa i la Caleta de Bendinat o Platja d'Illetes. I en-
cara més, entre l'illa de sa Torre (la més gran d'Illetes), i l'illa d'en Sales, una mitja
milla cap a ponent, hi ha Cala Portais Nous, per altra part, topònim recent no anterior
a l'any 1862 que substituí l'antic, que pogué èsser Cala des Terrers, o bé cala o port
d'Illetes, si bé aquests noms no estan recoïzats en la documentario. Es un paratge simi-
lar a l'anomenat port de la Palomera en el segle xin.
CLOENDA

No incloem la toponimia que surt a la cartografia arábiga d'IBN HAYYÀN,

a n y 9 3 4 ; MUHAMMED BEN MUHAMMED AL-IDRISSÌ, a n y 1 1 5 4 , n i IBN SAID
AL-MAGRIBÌ, segle xm, ni tampoc la de la brillant escola cartogràfica ma-
llorquína deis segles XIII i xiv, per considerar que, malgrat el seu interés
geografie i historie més que toponimie, fuig aquí del propòsit d'aquesta
nota.
Bibliografia

ACA — Arxiu de la Corona d'Aragó.

AEBISCHER, Paul: «But. Dialectología Catalana», vol. xxii.
AGUILÓ, Estanislau de K . i PASCUAL, Eusebi: B S A L , vi, 1895-1896.
AGUILÓ, Joan: «Anuari de l'Ins. Est. Cat.», 1915-1920, pp. 738-746.
AHPE: Arxiu Historie de la Pavordía d'Eivissa.
ALCALÁ, Pedro de: Arte para ligerament saber la lengua arâviga y Vocabu-
lario arávigo en lengua castellana. 1505. Ed. facsímil (Nova York 1928);
citam generalment per la de P. de Lagarde (Göttingen 1883).
ALCOVER-MOLL, Diccionari, veg. Diccionari de la llengua catalana d ' A L -
COVER-MOLL.
ALOMAR ESTEVE, Gabriel i ESTEVE, Francisco: Pequeñas iglesias de los re-
pobladores de Mallorca, «Panorama Balear», núm. 39 (Palma de Mallor-
ca, Imp. Mossèn Alcover, 1954).
ANÒNIM: Carta nàutica catalana, segle xv, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó
(Barcelona).
ANÒNIM: Carta nàutica catalana, any 1487, a Archivio di Stato, Florència,
Italia.
ANÒNIM: Carta nàutica pisana, any c. 1 3 0 0 , a la Bibliothèque Nationale,
París, Res. Ge. (B. 1 1 1 8 ) .
ANÒNIM: Carta nàutica catalana, segle xv, a la Universität d'Uppsala.
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, lieg. Jaume I, 1229-1276.
ARXIU MUNICIPAL D'ALAIOR (Menorca): Llibre de Manifests, any 1738, i
Estims de los béns de los individuos habitants en la vila de Mayor y
son terme en virtud de Orde del Excm. Sr. D. Charles Stuart... any
1799.
ASÍN PALACIOS, Miguel: Contribución a la toponimia árabe de España,
2. a ed. (Madrid 1944). Llibret molt divulgat però de valor ben escás,
que revela una estupenda ignorància deis elements fonètics de la nostra
llengua, i una astoradora lleugeresa fins en les dades aràbigues que dona.
Era inevitable citar-lo, de vegades, atès el gran (i merescut) prestigi de
BIBLIOGRAFIA

l'autor en els altres camps de l'erudició. Té la utilitat, sobretot en la to-

ponimia andalusa i manxega, d'aportar la cita de bones etimologies tro-
bades pels grans arabistes Simonet, Ribera, Codera i Saavedra.
AST = «Analecta Sacra Tarraconensia», Barcelona.
BAILEY: Trans, of the Philosophical Society (1955), 73 i ss.
BARBER BARCELÓ, Miguel: Apuntes para un derrotero menorquin destina-
do a embarcaciones menores, a la «Revista de Menorca» (Mao 1964),
pp. 97-155.
BARCELÓ CRESPÌ, Maria: Porr eres. Contribució a Ve studi d'una vila mallor-
quína a la Baixa Edat Mitjana (Campos, Imp. Roig, 1984).
BARCELÓ CRESPÌ, Maria: Promoción del área rural de Mallorca. Adquisi-
ciones territoriales de Jaime II, en el XI Congresso di Storia della Co-
rona d'Aragona, Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982 (Palerm, Ac-
cademia di Scienze, Lettere e Arti, 1983), pp. 131-146.
BAYAN AL-MOGRIB: Historia d'Àfrica i d'Espanya, del marroquí Ibn Adha-
ri, text aràbic, ed. Dozy (Leyden 1860).
BDC: «Butlletí de Dialectología Catalana». Dir. ANT. GRIERA, vols, i-xviii;
Dir. J. COROMINES, vols, xix-xxiv (Barcelona, Inst. Est. Cat., 1913-
1936).
BECCHARIUS, Battista: Carta nàutica, any 1426, al Bayerisches National Mu-
séum, Munie.
BELOT, J . B . : Vocabulaire Arabe-Français, par un Père Missionnaire de la
Cie. de Jésus (Beirut 1883).
BENINCASA, Gratiosus: Carta nàutica, any 1468, a la Biblioteca B . March
Serverà (Palma de Mallorca).
BERARD I SOLÀ, Jerónimo de: Viaje a las villas de Mallorca (Palma 1 7 8 9 ) .
BERTRÁN, Jacob: Carta nàutica, any 1482, a l'Archivio di Stato (núm. 7),
Florència, Italia.
BERTRÁN, Jacob i R I P O L L , Berenguer: Carta nàutica, any 1 4 5 6 , al Natio-
nal Maritime Muséum of Greenwich (G 2,30 ms.).
BDLC = «Bolleti del Diccionari de la Llengua Catalana» pubi, per AMA1-
cover i F. de B. Moli.
BINIMELIS, Juan Bautista: Nueva historia de la Isla de Mallorca y de otras
islas a ella adyacentes, escrita l'any 1593 i impresa el 1927 (Palma, Imp.
Tous).
«Butlletí de Dialectología Catalana», dirigit per P . FABRA, A . GRIERA i
J. COROMINES, Barcelona, IEC, 25 vols., 1913-1937, abreujat BDC.
BOFARULL I MASCARÓ, Pròsper: Llibre del Repartiment de Mallorca, inse-
rii en el vol. xi de la «Colección de Documentos Inéditos del Archivo
General de la Corona de Aragón» (Barcelona 1856).
BSAL = «Butlletí de la Societat Arqueológica LuHiana» (Palma de Ma-
llorca).
 BIBLIOGRAFIA

BSO = «Butlletí de la Societat d'Onomàstica» (Barcelona 1973 i ss.).

BUSQUETS M U L E T , Jaume: El còdice latino-arábigo del Repartimiento de
Mallorca (Parte latina.), en el B S A L , xxx (1953), 708-758.
BUSQUETS M U L E T , Jaume: El còdice latino-arábigo del Repartimiento de
Mallorca (Texto árabe), «Homenatge a Millàs Vallicrosa», vol. i (Bar
celona, CSIC, 1954), pp. 243-300.
CAMPANER Y FUERTES, Alvaro: Cronicon Mayoricense. Noticias y relacio-
nes históricas de Mallorca desde 1229 a 1800 (Palma de Mallorca 1881-
1894).
CAMPS I MERCADAL, Francese (FRANCESC D'ALBRANCA): Folklore Menor-
qut de la Pagesia (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1981).
CAPÓ I JUAN, Josep: La vila de Santa Maria del Carni. De la preshistòria al
segle XVI, vol. i (Palma, Gràfiques Miramar, 1980); voi. n, Del se-
gle XVII al XX (Palma, Gràfiques Miramar, 1985).
CARBONELL, Pere Miquel: Chroniques de Espanya fins ací no divulgades
que tracta deis nobles e invictíssims reys deis gots e gestes de aquells,
e fets deis comtes de Barcelona e reys de Aragó ab moites coses dignes
de perpetua memoria, any 1497 (Barcelona, Caries Amorós, 1546).
L'any 1850 Antoni de BOFARULL la publicà acompanyada de la traduc-
ció castellana. L'any 1885 Josep CORO LEU en féu una altra edició ca-
talana.
CARIGNANO, Giovanni da: Carta nàutica, any c 1 3 2 0 , a l'Archivio di Stato,
Florència.
CARTAILHAC, Émile: Monuments primitifs des Iles Baléares (Tolosa, Lib.
Édouard Privât, 1892).
CATEURA BENNÀSSER, Pablo: Aproximación a la dinámica de un grupo fa-
miliar foráneo de Mallorca en la baja edad media (La diferenciación so-
cial y el proceso de élites), a FRB, ni (Palma de Mallorca, Imp. Lope,
1979-1980), 359-372.
CATEURA BENNÀSSER, Pablo: Mallorca y la política patrimonial de la mo-
narquía (siglo XIII y la primera mitad del siglo XIV), a «Estudis Ba-
leàrics», vi (Palma de Mallorca 1982), 79-156.
CERVERA, fra Joan: Origen de la devoción de la Santa Cruz de Porreres.
Sus milagros. Descripción de la villa... (Palma de Mallorca, c. 1750).
COROMINES, Joan: Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana
(Madrid 1954-1957), abreujat DCEC.
COROMINES, Joan: Estudis de toponimia catalana, «Biblioteca Filològica
Barcino», vol. i (Barcelona 1965); vol. n (Barcelona 1970).
COROMINES, Joan: Tópica hespérica. Estudio sobre los antiguos dialectos,
el substrato y la toponimia romance, 2 vols. (Madrid, Gredos, 1972).
COROMINES, Joan: Entre dos llenguatges, «Biblioteca de Cultura Catalana»,
BIBLIOGRAFIA

vols, xix i xx (Barcelona, Curial, 1976); vol. xxi (Barcelona, Curial,

1977).
COROMINES, Joan: Diccionari etimologie i complementari de la llengua ca-
talana, amb la collaboració de Joseph GULSOY i de Max CAHNER (Bar-
celona, Curial), i (1980); n (1981); ili (1982); iv (1984); V (1985);
iv (1986); vu (1987); vin (1988); el ix i últim, ja en darreres proves;
abreujat DECat.
COROMINES, Joan i José A . PASCUAL: Diccionario crítico etimológico cas-
tellano e hispánico, 5 vols. (Madrid, ed. Gredos, 1980 i ss.); abreujat
DECH.
COROMINES, Joan i MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Aproximado a la toponi-
mia balear, BSO, x (1989), 29-41, primer assaig, parcial, de l'obra pré-
sent.
COROMINES, Joan: Du nouveau sur la toponymie occitane, 100 pp., en
«Beiträge zur Namenforschung» (1973).
COROMINES, Joan: Eis seus tres treballs (unes 130 pp.) publicats en les
Actes deis «Coloquios de Lingüística Prerromana» celebrats a la Univ.
de Salamanca, 1974, eis citam amb abreviatura Col. Prerr. Salm. 1974.
COROMINES, Joan: Eis noms de lloc de la Vali de Boi, 45 pp., en BSO
1982).
CRESQUES, Abraham i Jafudà: Atlas català, a la Bibliothèque Nationale, Pa-
ris, Res., ms. Esp. 30, full 3-B.
CSIC = Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid i Barce-
lona).
CTMall: Corpus de toponimia de Mallorca (veg. MASCARÓ PASSARIUS).
DAMETO, Juan; MUT, Vicente; ALEMANY, Gerónimo; MORAGUES, Miguel;
i BOVER, Joaquín María: Historia general del Reino de Mallorca, Pal-
ma de Mallorca, vol. i (1840); vol. n (1841).
DECH = JOAN COROMINES i J . A . PASCUAL, Diccionario crítico etimoló-
gico castellano e hispánico (Madrid, Gredos, 1980 i ss.).
DESCELLIERS, Pierre: Carta nàutica, any 1546, a A . E. NORDENSKJÖLD,
Periplus..., 1897.
DESCLOT, Bernat: Crònica; ed. Coli i Alentorn, NC1; també la feta amb re-
visió del text, pròleg i notes per Ferran SOLDEVILA: Les quatre grans
cròniques (Barcelona, ed. Selecta, 1971).
DESPUIG I DAMETO, Cardenal Antoni: Mapa de la Isla de Mallorca (Palma
1784).
Diccionari Català-Valencia-Balear (veg. Diccionari de la llengua catalana
d'ALCOVER-MOLL).
Diccionari de la llengua catalana d'Antoni Maria ALCOVER I SUREDA i
Francese de B. MOLL, amb la collaboració de Manuel SANCHIS GUAR-
 BIBLIOGRAFIA

NER i Anna MOLL MARQUÉS, 10 vols. (Palma de Mallorca 1931-1962).

Abreujat AlcM.
DOZY, Reinhardt i ENGELMANN, W . H . : Glossaire des mots espagnols et
portugais dérivés de l'arabe, 2. a ed. (Leyden 1869).
DOZY, REINHARDT: Supplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols., Leyden
1881.
DULCERT, Angelino: Carta nàutica anònima, atribuida a A. D . , any c. 1327,
al British Museum (Londres), Add. ms. 25.691.
DULCERT, Angelino: Carta nàutica, anv 1 3 9 9 , a la Bibliothèque Nationale,
París, Res. (Ge. B. 696).
ENSENYAT I PUJOL, Juan Bautista: Historia de la Baronía de los Señores
Obispos de Barcelona en Mallorca, Palma de Mallorca, Imp. Tip. Prov.,
vol. i (1919); vol. il (1920).
Entre D. L. = COROMINES, Entre dos llenguatges.
E. T . C. = COROMINES, Estudis de toponimia catalana.
FENN, Waldemar: Gráfica prehistórica de España y el origen de la cultura
europea (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1950).
FERRER MALLOL, María Teresa: Dues cartes en català des de Ciutadella a
la companyia Datini de Mallorca (1405-1408)s a «Randa», 1 0 ( 1 9 8 0 ) ,
81-97.
FONT OBRADOR, Bartolomé: Historia de Llucmajor, vol. i, pròleg del P. Mi-
quel BATLLORI, 1 9 7 2 ; vol. n , pròleg de F . UDINA MARTORELL, 1 9 7 4 ;
vol. n i , pròleg de F . MATEU I LLOPIS, 1 9 7 8 ; vol. iv, pròleg de Jaume
SALVÀ, 1 9 8 2 ; vol. v, pròleg de Vicenç Maria ROSSELLÓ VERGER, 1 9 8 6
(Palma, Gràfiques Miramar).
FÖRSTEMANN, Ernst: Altdeutsches Namenbuch, vol. I (Bonn 1900); vols. LI
i m , Arts- und sonstige geographische Namen (Bonn 1911-1912).
FRB = Fontes Rerum Balearium, Palma de Mallorca (Fundado B. March
Servera).
FREIRE, Joäo: Carta nàutica, any 1546 (San Marino), a la Huntington Li-
brary (Estats Units).
FURIÒ, Antonio: Panorama óptico-histórico-artistico de las Islas Baleares
(Palma de Mallorca, Imp. P. J. Gelabert, 1840).
G I L I FERRER, Antoni: Artà en el segle XV (Palma de Mallorca, Gràfiques
Miramar, 1983).
G I L I FERRER, Antoni: Historia de la Ermita de Betlem (Palma de Mallor-
ca, Imp. Politècnica, 1975).
Gouv. Gen. Alg. = Vocabulaire destiné à fixer la transcription en français
des Noms des Indigènes, établi par l'arrêté... du Gouvernement Géné-
ral de l'Algérie, 393 pp. (Alger 1891). Font riquissima (en lletres arà-
bigues i pronuncia francesa) que citem directament, com a complément
de les especificades més avall s. v. HESS VON WYSS.
BIBLIOGRAFIA

HABSBURG-LORENA I BORBÓ, Arxiduc Lluís Salvador d'Austria: Die Balea-

ren in Wort und Bild geschildert, 9 vols. (Leipzig 1869-1891). Versió
castellana de Carlos i Barbara Sánchez-Rodrigo, sota la coordinado i
supervisió de Tomas Vidal Bendito (Menorca, Caixa d'Estalvis «Sa Nos-
tra», 1980).
HERNÁNDEZ SANZ, Francisco: El Archivo Municipal de Mayor (Maó, Imp.
F. Truyol, 1917).
HESS VON WYSS, J. J.: Beduinennamen aus Zentralarabien; p . p . les «Sit-
zungsberichte der Heidelberger Akademie», xix (1912), 54 pp. Aquesta
obra del professor d'arabística de la Univ. de Zuric (mestre comú de
Steiger i Coromines) apiega les cites de les principáis fonts publicades de
l'antroponimia de l'Aràbia Central, junt amb eis noms que hi recollí eli
mateix en eis seus temps de pelegrinatge pel Nedjd, i confrontades amb
les fonts egípcies de Littmann, algerianes del Gouv. Gen. Alg., etc. Con-
junt de fonts que ens permet de reemplaçar sens dubte només imperfec-
tament, però en mesura molt considerable, i alhora també no sense cert
avantatge, el gran cedulari d'antroponimia hispano-àrab del Centro de
Estudios Árabes de Madrid, aplegat per Codera, Ribera, Simonet, etc.,
al quai ens ha refusât pertinaçment l'accès el seu detentor J. Oliver
Asín, d'ençà que l'hi llega (com si fos seu), per un cas d'escandalós ne-
potisme, el seu oncle Asín Palacios. D'altra banda ho reforcem amb ci-
tes personáis deis autors hispanoàrabs, per lectures directes de textos
com Al-Husanî, Suplement de la Tecmila d'Ibn al-Abbar, Ibn al-Khatib,
Yaqut, Ibn Hafaga i altres; i amb copioses notes, preses en eis anys
1960, en la riquissima Introduzione e elenco di Fonti, vol. i, de YOno-
masticon Arabicum de GGabrieli i el Principe Caetani di Teano (Roma
1915).
JUAN MESTRE, Rafel: «Hojas de Lluc», núm. 18, Lluc (Escorca, Mallorca),
imprès en ciclos til, 1980.
JUAN MESTRE, Rafel: Tuent-La Calobra (Sóller, Imp.. Marqués, 1966).
KEULEN, Johannis van: Paskaart voor een Gedeelte der Kust van Barba-
ria... als mede de eylanden Y viga, Majorca en Minorca (Amsterdam
1708).
Leyden, Gloss. de: Glossarium latino-arabicum ex unico qui exstat codice
Leidensi XI saeculo in tìispania conscripto, ed. C. F. Seybold (Berlín
1900).
LITTMANN, Enno: Eingennamen der heutigen Aegypter, 13 pp., valuós opus-
eie de l'eminent arabista de Tübingen, on publica, quinze anys més tard,
eis noms de persona que recollí personalment al Caire el 1935.
LITTMANN, Enno: Arabische Hypokoristika, en Studia Orient alia I. Peder-
sen 1953 dicata, pp. 193-199, de gran importancia per a l'estudi deis
noms de persona aràbics.
 BIBLIOGRAFIA

LLITERAS Y LLITERAS, Lorenzo: Arta en el siglo XIII. Estudio y documen-

tos (Palma, ed. J. M. P., 1967).
LLITERAS Y LLITERAS, Lorenzo: Torre de Canyamél (Palma, Gráfiques Mi-
ramar, 1970).
LLITERAS Y LLITERAS, Lorenzo: Arta en el siglo XIV. Capdepera, Son Ser-
vera y Sant Llorens. Estudio y documentos (Palma de Mallorca, Gráfi-
ques Miramar, 1971).
LOURIE, Elena: La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de
Alfonso III el Liberal, rey de Aragón, a «Analecta Sacra Tarraconen-
sia», vols. LIII-LIV, pp. 135-186 (Barcelona, Balmesiana, 1983).
LUCINI, Giobatta: II Mare Mediterráneo, any c. 1600, inserit a Teatro del
Mondo Marittimo, Museu d'História de la Ciencia, Florencia (Italia).
MACABICH, Isidor: Totes les seves obres (en particular Sta. María la Ma-
yor, Crónicas, Feudalismo i la Historia de Ibiza), que son encara i res-
taran perennement básiques per a l'estudi de la toponimia eivissenca.
MARÍ CARDONA, Joan: liles Pitiüses, vol. i: La Conquista catalana de 1235,
Institut d'Estudis Eivissencs (Barcelona, Gráfiques Diamant, 1976).
MARÍ CARDONA, Joan: liles Pitiüses, n i : Tormentera, Institut d'Estudis
Eivissencs (Barcelona, Tallers Gráfics L. & E. S. A., 1983).
MAS I PERERA: El Penedés (Barcelona, ed. Barcino, c. 1935).
MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Mapa general de Menorca, 14 láms. de 30 X
38 cm, on es registren 2.983 topónims, la majoria per primera vegada
en un mapa (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1946-1951). Reeditat per
M. Portas (Palma de Mallorca 1987).
MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Mapa general de Mallorca, 55 láms. de 30 X
38 cm, on es registren 16.500 topónims, la majoria per primera vegada
en un mapa (Palma, Gráfiques Miramar, 1952-1962).
MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Corpus de toponimia de Mallorca, próleg de
Francesc de B. MOLL, 6 vols. (Palma de Mallorca, Gráfiques Miramar,
1962-1967).
MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Geografía e Historia de Menorca, 5 vols. (Ciu-
tadella, Cardona Offset i Imp. AHés, 1 9 8 0 - 1 9 8 5 ) .
MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Corpus de toponimia de Menorca (Distribu-
ció geográfica deis topónims pre-romans, llatins, germanics, mossárabs
i catalans), Premi Jaume I de l'Inst. d'Est. Cat., 1983 (inédit).
MASCARÓ PASSARIUS, Josep: Els mil noms geográfics més antics de les ier-
res catalanes, 1985, pendent de publicado.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón: Orígenes del español, estado lingüístico de la
Península Ibérica hasta el siglo XI (Madrid 1926), 2. a ed. 1929, 3. a ed.
1950.
MIRALLES TRIAY, Guillermo: Historia de la villa de Campanel (Palma de
Mallorca, Imp. Mossén Alcover, 1935).
BIBLIOGRAFIA

MOLL-ALCOVER, Diccionari, veg. Diccionari de la llengua catalana CÌ'ALCO-

VER-MOLL.
MOLL, Francese de B.: Mossèn Alcover i l'onomàstica, «But. Soc. d'Ono-
màstica», ix (Barcelona 1982), pp. 5-10.
M O T Z O , Bacchisio Raimondo: Il Compasso da Navigare, opera italiana della
metà del secolo XIII, prefazione e testo del codice Hamilton, núm. 396,
per B. R. M. a «Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia», Università
di Cagliari (Sardegna) (1947), 81-97.
MUNAR OLIVER, Gaspar: Historia de Lloret de Vista Alegre i del seu con-
vent (Palma, Gràfiques Miramar, 1975).
MUNAR OLIVER, Gaspar i ROSSELLÓ VAQUER, Ramon: Historia de Porre-
res. Des dels temps prehistòrics fins al segle XVI (Palma de Mallorca,
Gràfiques Miramar, 1977).
MUNTANER BUJOSA, Juan i ARGENTE SÁNCHEZ, José Francisco: Introduc-
ción a la historia de Valldemossa, voi. i (Palma de Mallorca, Gràfiques
Miramar, 1980).
NCI = «Els Nostres Classics», la gran coHecció dels escriptors Catalans me-
dievals creada i dirigida per J. M. de Casacuberta.
NICOLÁS, Joan C. de i M O L L , Bernat: L'alfàbia islàmica de Said Mazuz,
de Mussuptà, en el programa de Festes de Sant Climent (Maó, 1987),
pp. 10-14.
NYBERG, Henrik Samuel: A Manual of Pahlavi (Wiesbaden 1974), que ha
establert permanentment l'origen irani d'una munió de mots aràbics (a
vegades silenciats per les fonts puristes dels àrabs).
OBRADOR SOCIAS, Josep: Santa María de Lluch. Historia de su Colegiata
(Palma de Mallorca, Imp. SS. CC, 1952).
OLESA I D'ESPANYA, Jaume: Caballerías de Moss. Guillem de Puigdorfila
(Masnou, Bànycls y Benuyr), 1281, 22 de juliol, en el BSAL, xxni
(1930-1931), 277.
O L I V E S , Bartolomé: Carta nàutica, any 1 5 3 8 , en el Museu Marítim de Bar-
celona.
O L I V E S , Bartolomé: Carta nàutica, any 1 5 7 7 , en la coHecció de la senyora
Mercè Fàbregas de Palau (Mataró).
O R F I L A , Mateu: Nomina de les possessions de Menorca en lo any 1712, en
Menorca: su población rural, de Jaime FERRER ALEDO (Mao, Ateneu
Científic, Literari i Artistic, 1948), pp. 160-167.
PAlc, veg- A L C A L Á , Pedro de.
PARPAL I MARQUES, Cosme: La conquista de Menorca, en el butlletí de la
RABLB (1901). Reed, per R. Dalmau (Barcelona 1964), en versió cata
lana.
PÉREZ MARTÍNEZ, Lorenzo: Corpus Documental Balear. Reinado de Jai-
me I, a FRB, i (1977), pp. 1-112; ii/l (1978), pp. 1-64; u/2 (1978),
 BIBLIOGRAFIA
pp. 262-292; n / 3 (1978), pp. 501-516; in (1979-1980), pp. 1-48.
PILESTRINA, Salvat de: Carta nàutica, any 1511, a la Armeebibliotek, Mu-
nic (Alemanya).
PILESTRINA, Salvat de: Carta nàutica, any 1533, a la Biblioteca Pública de
Toledo, ms. 350.
PLINI EL VELL: Naturalis Historia, IN (segle I d. C.).
PONS i PASTOR, mossèn Antoni: Constitucions e ordinacions del Regne de
Mallorca (segles XIII-XV), voi. n (Palma de Mallorca, Imp. Guasp,
1934).
PONS I PASTOR, Antoni: Libre del Mostassaf de Mallorca (Palma de Mallor-
ca, CSIC, Imp. Mossèn Alcover, 1949).
PONS I PASTOR, Antoni: Historia de Mallorca, 7 vols. (Palma de Mallorca,
Imp. Mossèn Alcover i Gràfiques Miramar, 1964-1972).
PONS I PASTOR, Antoni: Los judíos de Mallorca durante los siglos XIII y
XIV, vol. I (Madrid, CSIC, 1958); vol. n (Madrid, «Hispania», vols.
LXIII-LXV i LXXVIII-LXXX, 1960). Reeditat en 1984 per Miquel Font,
Palma de Mallorca (CoHecció La Rodella).
PONS I PONS, mossèn Guillermo: Notas históricas de la villa de Mayor (si-
glos XIV-XV), a la «Revista de Menorca» (Maó 1977), pp. 135-173.
PONS I PONS, mossèn Guillermo: Los predios del término de Mahón en el
siglo XVI, a la «Revista de Menorca» (Maó 1982), pp. 315-328.
PORCACCHI DA CASTIGLIONE, Thomaso: Atlas o Diccionario Geografico o
Isole più famose del Mondo (Venècia 1575).
Po VEDA SÁNCHEZ, Ángel: Repertori de toponimia arabo-musulmana de Ma-
yurqa segons la documentació de la Ciutat de Mallorca (1232-1276!
1229-1300), a FRB, in, pp. 81-119.
QUADRADO, José María: El Repartimiento de Mallorca (resumen), ap. 6è.
de Historia de la conquista de Mallorca (Palma 1850). Hi ha una reedi-
ció a cura d'Editorial Mallorquína de Francisco Pons (Palma de Ma-
llorca 1958). A desgrat de la seva voluntària i habilíssima limitado,
aquesta obra del genial historiador román fonamental en eis nostres es-
tudis. ¿Ens calia dir-ho si l'hem de citar contíñuament?
QUADRADO, José María: Forenses y ciudadanos, reed. (Palma, Imp. Tous,
1939).
RABLB = Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. BABL abrevia-
tura del seu eruditíssim butlletí.
RAISZ, Erwin: Time Charts of Historical Cartography, a «Imago Mundi»
(Amsterdam 1964).
RAMIS D'AYREFLOR I SUREDA, J.: Recuerdos históricos referentes al orato-
rio público de Son Sureda de Artà y ala antigua alquería Binimira (Pal-
ma de Mallorca 1952).
BIBLIOGRAFIA

RAMIS I RAMIS, Joan: Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815

(Maó 1915).
RAMIS I RAMIS, Joan: Historia civil y política de Menorca (Maó 1819).
Reed. per «El Diario» (Maó 1864).
RAMIS I RAMIS, Joan: Extracto del arreglo llamado El Pariatge del Rey don
Jaime III de Mallorca, sobre la Pabordía y rectorías de Menorca, acom-
pañado de varias notas para su mejor aclaración (Maó, Imp. Fàbregues,
1815).
RAMIS I RAMIS, Antoni: Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp.
P. A. Serra, set fascicles: i i n [1826]; m [1827]; iv, v i vi [1829],
i vu [1838]).
RCLQ = l'obra de Quadrado.
RCLB = Repartiment de Mallorca segons Bofarull.
R. de M. = «Revista de Menorca» (Maó).
ROSSELL, Pere: Carta náutica, any 1462, a la Bibliothèque Nationale, Pa-
rís, Res. (G. C. 5.090).
RMa. = MARTÍ, Ramón: Vocabulista in arabico (Florència, C. Schiaparel-
li, 1871). (Diccionari llatí-arábic del segle XIII, compilât en terra cata-
lana, probablement a Mallorca.)
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Felanitx a la segona part del segle XIII (Fela-
nitx, ed. Ramón Llull, 1973).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón i FERRER MASSANET, Rafel: Historia de Mana-
cor. Segle XIII (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1977).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Historia de Campos. I. De la prehistoria al se-
gle XVI (Campos, Imp. Roig, 1977).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Campanet, Sa Pobla i Búger en el segle XIII,
a FRB, n/3, pp. 635-641.
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Historia de Sant Llorenç des Cardassar. Se-
gles XIII-XVI (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Inca i Selva en el segle XIII (Palma 1978), en
ciclostil.
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Historia d'Alaró. Segles XIII-XIV (Palma de
Mallorca, Gràfiques Miramar, 1979).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón i BOVER PUJOL, Jaume: vol. i, Historia d'An-
dratx. Segles XIII i XIV (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978);
vol. ii, Segle XV (1979).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Aportado a la historia medieval de Menorca.
El segle XIII (Menorca, Conseil Insular, 1980).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: La révolta menorquina contra Joan II (Menor-
ca, Conseil Insular, 1981).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Llibre del notari de Ciutadella Jaume Riuda-
vets, 1450-1453 (Menorca, Conseil Insular, 1982).
 BIBLIOGRAFIA

ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Cronicó felanitxer, 1228-1399 (Felanitx, ed.

Ramón Llull, 1984).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Cronicó felanitxer, 1500-1550 (Felanitx, ed.
Ramón Llull, 1978).
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Notes historiques de Calvia. Segles XIII-XVI,
presentado de Lleonard MUNTANER (Mallorca 1 9 8 0 ) .
ROSSELLÓ VAQUER, Ramón: Aportado documental a la historia de Menor-
ca en el segle XV, introducció a cura d'Andreu Murillo (Menorca, Con-
sell Insular, 1982).
ROTGER CAPLLONCH, Mateu: Historia de Pollensa, vol. I (1897-1898);
vol. II (1904); vol. m (1906). Reed. (Palma, Imp. Sagrats Cors, 1967-
1969).
ROTGER CAPLLONCH, Mateu i MIRALLES SBERT, Josep: B S A L , XII, 2 9 4 .
RUBIÓ I BELLVER, Joan: Troballa d'una basílica cristiana a les immedia-
cions del port de Manacor, «Anuari de PInst. Est. Cat.», m (1909-
1910), pp. 361-377.
SALORD I FARNÉS, Josep: El Pariatge fet peí senyor rei en Jaume sobre la
Pabordia i rectories de Menorca segons la copia del «Llibre Vermell»
(Ciutadella de Menorca, Imp. AHés, 1961).
SANCHIS SIVERA, Josep: Nomenclátor geográfico eclesiástico de los pueblos
de la diócesis de Valencia (Valencia 1922), obra conscienciosa i molt
rica, de cabdal importancia, com és ben sabut, per a la toponomástica
valenciana. Abreujam: SSivera.
SASTRE I PORTELLA, Florenci: El Pariatge de Menorca de 1301, revista
«Mayurqa», xx (Palma de Mallorca 1980), pp. 141-154.
SASTRE PORTELLA, Florenci: La Ciutadella de Menorca en el tránsito a la
Modernidad (Menorca, Consell Insular, 1982).
SCHULZE, Wilhelm: Zur Geschichte Lateinischer Eigennamen (Berlín 1 9 0 4 ) ,
2. A ed. (Berlín 1 9 6 6 ) . En general citam la 1. A ed. ( 1 9 0 4 ) .
SEEGER, Else: Vorgeschichtliche Steinbauten der Balearen (Leipzig, Koehler
und Amelang, 1932).
SERRA BELABRE, María Luisa: Canteras y pozos prehistóricos en Menorca,
a «Ampurias», xxv (Barcelona 1963), pp. 187-192.
SERRA BELABRE, María Luisa: Distribución de tierras después de la con-
quista por Alfonso III. El «hereu». La aparcería (Maó, Imp. Sintes Rot-
ger, 1967).
SIMONET, Francisco: Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los
mozárabes (Madrid 1888). Citam també la seva Descripción del reino
de Granada por los autores mozárabes, i la seva ed. comentada d'Ibn
al-Khatib.
SOLER, Guillem: Carta náutica, any 1385, a l'Archivio di Stato, núm. 3,
Floréncia (Italia).
BIBLIOGRAFIA

TERRASA, Guillermo i TALLADAS, Francisco: Historia o Crónica relación de

la Ilustre y Fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por D. G. T. Pbro.
y Paborde de la Santa Iglesia Catedral y completada en 1811 por el
Dr. D. F. T. Pbro. y Beneficiado de Santa Eulalia (Palma de Mallorca,
Soc. Arq. Luí, 1934).
Top. Hesp. = COROMINES, Tópica hespérica.
TORRAS, César August: Guia itineraria del Pirineu català, 9 vols. (Barcelo-
na 1918-1924).
VALLSECA, Gabriel de: Carta nàutica, any 1 4 3 9 , en el Museu Marítim de
Barcelona.
VESCONTE, Petrus: Carta nàutica, any 1 3 1 8 , a A . E . NORDENSKJÒLD, Pe-
riplus... (1897).
VIDAL ALCOVER, Jaume: El Llibre de Mallorca (Líber Maioilichinus o Maio-
richinus). Introducció al poema llatí i la seva traducció catalana (Barce-
lona, Fundació Jaume I, Nadala 1979), pp. 20-78.
VILADESTÉS, Macià de: Carta nàutica, any 1 4 2 3 , a la Biblioteca Laurencia-
na Medicea (Ashb. núm. 1.802), Florència (Itàlia).
XAMENA F I O L , Pere: Historia de Felanitx, voi. n (Palma, Gràfiques Mira-
mar, 1975).
ZARA, Jehudà ben: Carta nàutica, any 1497, Alexandria.
ZRPh = «Zeitschrift für romanische Philologie».
 -J

Sumari

A tali de pròleg VII

Joan Coromines: tres quarts de segle al servei de la cultura catalana 5

TOPONIMIA ANTIGA DE LES ILLES BALEARS . . . . 11

Cloenda . 299
Bibliografia 303
Obres de Joan Coromittes publicades en aquesta editorial:

Entre dos Uenguatges (Barcelona 1976-77), 3 vols, de 248, 244 i 312 ps.
respectivament. P. v. p. 600 ptes. cada volum.
Diaris i records de Pere Coromines (Barcelona 1974-75), 3 vols. Aplegats
i anotats per Joan Coromines i Max Cahner. 376 i 523 ps. respectiva-
ment (vol. 3, exhaurit), 600 i 750 ptes. cada volum.
Diccionari etimològic i complementan de la llengua catalana, 8 vols, (lletres
A-U) (Barcelona 1980-88). ~ 1.000 ps. cada volum. P. v. p. 7.400 ptes.
volum. (Vol. ix, en premsa.)
Cerverí de Girona, Obra completa, vol. i: Narrativa (Barcelona 1985), 128
pagines, 1.350 ptes.; n i ni: Lírica (Barcelona 1988), 356 i 350 ps.,
p. v. p. 4.770 ptes. els dos volums. Edició crítica i comentada.

Altres obres:

Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, en coHaboració amb

J. A. Pascual (Madrid 1980-1983), 5 volums.
Tópica Hespérica (Madrid 1972), 2 vols.
Juan Ruiz, Libro de Buen Amor (Madrid 1967), text crític i anotat per
Joan Coromines.
Estudis de toponimia catalana (Barcelona 1965-1970), 2 vols.
Heures i converses d'un filóleg (Barcelona 1971).
El que s'ha de saber de la llengua catalana (Palma de Mallorca 1954), 9 edi-
cions.
Obres completes de Pere Coromines (Barcelona 1972), aplegades i comen-
tades per Joan Coromines.
Terenei, comedies (1936-1955), 4 vols. Text crític, traduit en coHaboració
amb Pere Coromines.
Kalidassa, Vikramôrvaçi, trad. catalana directa del sanscrit i el pràcrit, en
coHaboració amb Pere Coromines (Palma de Mallorca 1970).