Actualització

CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Composició de textos. El text argumentatiu

1. Definició

El text argumentatiu (oral o escrit) té com a objectiu exposar opinions, defensar-les o

rebutjar-les, convèncer, persuadir o fer creure alguna cosa a algú. L'emissor hi addueix
unes raons o arguments per demostrar la seva tesi, el seu punt de vista.

Cal distingir entre l'argumentació que es basa en raonaments lògics exposats amb
coherència (fonament racional) i el discurs persuasiu —per exemple, de la publicitat
comercial— que pretén influir en la voluntat i els desitjos dels receptors amb
estratègies que no tenen a veure amb la lògica (fonament emocional).

En el text següent es desmunten els arguments persuasius (Et produirà plaer...) amb
uns contraarguments racionals (Quin plaer és tenir tos?...):

Pensa en algun dels anuncis de tabac que hagis vist

recentment

i ara sigues tan amable de continuar llegint.

QUÈ EN SAPS, DEL TABAC?

EL QUE ET DIU UN ANUNCI?

QUÈ ÉS EN REALITAT UNA CIGARRETA I QUÈ ET POT COMPORTAR?

Pel que et diuen els anuncis podries pensar que:

 Et produirà plaer... / ...quin plaer és tenir tos?

 Et farà diferent de la resta... / ...és clar, tu tens més
possibilitats de tenir halitosi, cel·lulitis, dents brutes...
 T'alliberarà... / ...de què? Més aviat t'enganxarà.
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

 Resultaràs més sexy... / ...difícil, molt difícil resultar atractiu i

sexy quan fas pudor.

L'anunci verídic d'una cigarreta hauria de dir:

1. Que cada cigarreta conté:

2. Que les conseqüències de fumar són:

Al cap: alteracions de la concentració

A la boca: úlceres bucals, càncer de boca, càncer de laringe,

gingivitis, alteracions dentals, faringitis, laringitis, halitosi

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

A l'estómac: úlcera gàstrica, estomatitis

Al pulmó: malaltia pulmonar obstructiva crònica,

infecció del tracte respiratori, càncer de pulmó

Al cor: angina de pit, infart de miocardi,

alteracions vasculars perifèriques, arteriosclerosi

Als budells i genitals: úlcera duodenal,

càncer de bufeta, disfuncions sexuals

NO ET DEIXIS ENGANYAR. PASSA DEL TABAC!

(Col·legi de Farmacèutics de Barcelona: http://www.farmaceuticonline.com. Text modificat)

2. Estructura

Els elements necessaris perquè hi hagi una argumentació són la tesi i un o diversos
arguments, que poden presentar-se en aquest ordre (deductiu) o en l'ordre invers
(inductiu: argument/s >> tesi-conclusió). L'estructura típica dels textos argumentatius,
però, coincideix amb la dels textos explicatius. Així, generalment, s'hi poden distingir
també tres parts: la introducció (on es planteja el tema, la tesi que hom pretén
defensar o rebatre), el desenvolupament (on es presenten de manera coherent els
arguments, els subarguments, els contraarguments) i la conclusió (que funciona com
a síntesi del que s'ha dit i com a reforçament del punt de vista exposat):

Els arguments es basen molt sovint en premisses no explícites (raonaments donats

com a certs, pressupòsits basats en l'experiència i les creences compartides) que el
receptor ha d'inferir (deduir) per comprendre el text. L'emissor, per utilitzar els
arguments adequats, ha de tenir molt en compte, doncs, el tipus de públic a qui es
dirigeix.
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Vegeu-ho en un exemple d'argumentació simple (amb un sol argument):

Si aixeques massa el porró, aniràs, potser, de cantó.

Argument: Si aixeques massa el porró,

Tesi: aniràs, potser, de cantó

Premisses: [El porró serveix per beure vi.]

[Per beure amb el porró, cal aixecar-lo.]

[Quan hom beu molt de vi, s'embriaga.]

[Quan hom s'embriaga, no camina dret.]

El text argumentatiu pot contenir seqüències d'altres tipus (descriptives, narratives,

etc.). En l'exemple de l'anunci contra el tabac hi ha seqüències explicatives en els
punts 1 (que exposa el contingut d'una cigarreta) i 2 (que exposa les conseqüències de
fumar).

3. Trets lingüístics i recursos

Els textos argumentatius solen presentar oracions llargues i compostes, amb

coordinació i subordinació. Hi destaquen els connectors que estableixen relacions de
tipus lògic (adversatius, consecutius, causals, finals, concessius, distributius,
continuatius...) i també els que marquen ordre (en primer/segon...lloc, d'una banda... de
l'altra..., per acabar, etc.).

Com que l'emissor defensa el seu punt de vista i intenta convèncer el receptor, hi sol
haver dixi personal: marques lingüístiques que denoten la presència de l'emissor i del
receptor o receptors (pronoms personals, fórmules de tractament...).

La subjectivitat s'expressa també amb elements lèxics de caràcter valoratiu: magnífic,

interessant, deplorable, discutible (adjectius); admiració, lleialtat, llàstima (substantius);
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

merèixer, lamentar, desprestigiar, felicitar (verbs); bé, malament, feliçment (adverbis),

etc.

Hi abunden els verbs relacionats amb el paper de l'emissor i amb l'operació

argumentativa: dir, declarar, afirmar, pensar, opinar, considerar, creure, suposar,
assegurar, deduir, concloure, causar, motivar, produir, resultar...

En general, hi destaquen els recursos que serveixen per atreure l'atenció del receptor i
per fer l'argumentació més convincent: cites, referències i comentaris d'altres textos,
interrogacions retòriques, contraposició d'idees, ironia, paral·lelismes, repeticions
(insistència), mots amb un sentit especial (marcat amb les cometes), relats
il·lustradors, exemples, etc.

En el text següent hi ha mostres abundants de les característiques anteriors:

 Oracions llargues amb connectors de tipus lògic (o els valencians són un cas
únic entre tots els pobles del món, perquè són capaços d'entendre i parlar una
altra llengua sense haver-la estudiat; o el que passa és que no hi ha cap miracle,
sinó que estan compartint la mateixa llengua)
 Dixi personal (m'ha deixat),
 Lèxic valoratiu (avergonyit, fatigant, grollera, desqualificar, ineptes, maliciosos)
 Interrogacions retòriques (S'ha vist mai que dos idiomes siguin iguals?)
 Referències a testimonis amb prestigi (la Real Academia Española, el diccionari)
 Repeticions (la versió en basc, la versió en gallec i una versió en..., tots els
lingüistes de tot el món)
 Exemples (de la mateixa manera que el castellà...)

Defensar evidències cansa

M'ha deixat parat que el president del Govern espanyol no

s'hagi sentit avergonyit quan ha presentat quatre traduccions
de la Constitució europea que només són tres. La versió en
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

basc, la versió en gallec i una versió en dos exemplars separats

que s'han volgut fer passar per català i valencià. Però resulta
que el text és el mateix! S'ha vist mai que dos idiomes siguin
iguals?

Ja fa massa temps que dura, aquesta broma. Tal com reconeix

la Real Academia Española, ni el valencià ni el mallorquí són
idiomes, sinó variants —"dialectes", en diu el diccionari— de
l'idioma català. De la mateixa manera que el castellà té moltes
variants, a part de l'andalús: el bolivià, l'argentí, el mexicà, el
xilè, etcètera. Algú ha gosat mai proposar que els documents
bàsics dels organismes internacionals es tradueixin, a més del
castellà, al colombià o al peruà?

Ja fa massa temps que dura aquesta confusió, políticament

alimentada, contra la qual estan tots els lingüistes de tot el
món. També l'experiència pràctica ens ho demostra. Quan un
valencià de parla valenciana ve a Catalunya ens entén
perfectament, i llegeix diaris en català i escolta TV3 o
Catalunya Ràdio sense cap problema.

I la conclusió únicament pot ser aquesta: o els valencians són

un cas únic entre tots els pobles del món, perquè són capaços
d'entendre i parlar una altra llengua sense haver-la estudiat; o
el que passa és que no hi ha cap miracle, sinó que estan
compartint la mateixa llengua.
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Tot això és evident, i només faltava que dues traduccions

idèntiques de la Constitució europea es presentessin com si
una fos en català i l'altra, en valencià. És un tema ja tan
fatigant, aquesta intenció separadora tan grollera, que la Real
Academia Española no pot continuar dissimulant. Ha de fer una
declaració pública sobre aquest tema i, des de la seva autoritat,
desqualificar —una vegada per sempre— els ineptes o els
maliciosos que ho emboliquen tot. És el seu deure. I ara és el
moment.

(Josep Maria Espinàs, El Periódico, 11 de novembre de 2004)

4. Manifestacions

Hi ha textos típicament argumentatius en les publicacions periòdiques: els editorials,

els articles d'opinió, les crítiques (d'espectacles, d'exposicions...), les cartes al director.

L'assaig, gènere literari en prosa, també sol presentar una estructura argumentativa,
així com les sol·licituds, les reclamacions i les queixes i molts d'anuncis publicitaris.

En la modalitat oral: l'oratòria judicial (defenses i acusacions), el discurs polític (el

míting), el sermó religiós. En el debat i les discussions espontànies es combinen el
tipus argumentatiu i el tipus conversacional.

Es poden trobar seqüències argumentatives en textos d'altres tipologies (novel·les,

obres de teatre, entrevistes, converses quotidianes, informes d'especialistes, etc.).