Idiomavalenciaparlat (Unlocked by WWW - Freemypdf.com) PDF

IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT

NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA VALENCIANA
V
2013 rev 2.5
www.idiomavalencia.com
Parlant als fills en valenci desde que naixen, mantindrem viva la llengua Valenciana.
IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA
VALENCIANA
SUMARI ORIENTATIU
Pag.
Punchant damunt del txt s'bri la seccio corresponent
PRIMERA PART 5. Per una llengua valenciana normal 6. Cincia i llibertat 6. Cincia representativa i funcional 7. Llengua, sistema en evolucio constant 8. Lliteratura Classica 9. Lliteratura, un art, no una cincia 10. Ni llengua culta, ni llengua vulgar 11. Vulgarisme, prejui prescriptiu 12. Sigle XXI, la gran decadncia de la lliteratura valenciana SEGON PART 14. La llengua la fa el pble (Cites) TERCERA PART 22. Descripcions de la realitat llingistica valenciana Ortografia 23. Guionets 25. Accents 27. VALENCIA (no Valncia) 29. CH (no x / tx) 34. YO (no jo) 40. L (no ll) 43. S (no tz) 47. G / J (no tg / tj) 51. NC / NT (no mpc / mpt) 55. M / N / L / LL (no tm / tn / nn / tl / tll) 58. C / Q Terminacions 60. Terminacio C 63. Terminacio P 66. Terminacio T 70. Terminacio EA 75. Terminacio IS 76. Terminacio CUL 77. Terminacio ISTE 80. Terminacio / AES (d intervocalica) 89. Terminacio AET (d intervocalica) 90. Terminacio AOR (d intervocalica) 94. Terminacio O (atona) 98. Plurals NS Pronms 102. Pronms MOSATROS / VOSATROS 107. Pronms MOS / VOS 115. Pronms ME / TE / SE
1
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA

Pag. 118. 121. 126. 129. 135. Pronm hom (catala) Pronm HI Pronm NE / EN Pronm HU / HEU Pronm LIS
VALENCIANA
Artculs 137. Nutre LO Preposicions 142. Preposicio EN (no amb) 147. Preposicio EN (no a) 150. Preposicio A (compl. dircte) 152. Preposicio PA 156. Preposicio HASTA / HASDA Indefinits 161. Indefinits ATRE / ATRA / ATRES 164. indefinit MATEIXA Conjuncions 165. Conjuncio POS 168. Conjuncio ADEMES Demostratius 169. Demostratius ESTE / ESTA / ESTOS / ESTES Advrbis 174. Advrbis DESPUES / EN ACABANT 177. Advrbi ENTONSES 180. Advrbi MENOS 183. Advrbi SOBRE (no al voltant) 188. Advrbis ENTORN / ALREDEDOR (no al voltant) 191. Advrbi BAIX (no sota) 194. Advrbi LLUNT (no lluny) 196. Advrbi AIXINA 197. Adverbial pas (catala) Possessius 199. Possessius Numerals 204. Numerals cardinals 207. Numerals ordinals 209. Ordinal SEGON (femen) 212. DOS (no dues) Vrps 215. 220. 223. 226.
AM / AU (present / imperatiu subjuntiu) CAA / DIA (imperfcte indicatiu) HA / HAM / HAU (present indicatiu) IX incoatius (no -eix)
2
2008 IDIOMA VALENCI

Pag. 229. 234. 239. 241. 245. 248. 251. 253. 258. 261. 263. 265. 267. 270. 271. 273. 273. 275. 278. 278. 281. 282. 284. Lxic 286. 287. 290. 292. 294. 296. 298. 300. 302. 303. 305. 306. 307. XC palatalisacio (no sc) ARA / ERA / IRA (imperfcte subjuntiu) E (present indicatiu) SER / ERES / FON / SEGUT SER / ESTAR TINDRE QUE / HAVER DE / DEURE VARES / VAREM / VAREU / VAREN Velarisacions VULLC / VULLGA / VULLGUT ASSENTARSE / SENTARSE CALDRE (negatiu en valenci) DEFENDRE (no defensar) VORE (no veure) SENTIR / ESCOLTAR OLVIDAR / OLVIT PDRE PENDRE RECIBIR / RECIBIT TINDRE VINDRE JUAR CONCLUIR / INCLUIR / EXCLUIR / RECLUIR TRANSMITIR / EMITIR / OMITIR / ADMITIR
VALENCIANA
ABRE AUELO / YAYO UIA DEPRT DIMATS DINS DISSAPTE DUMENGE FAENA REINE RODO SIGLE TIO
CUARTA PART 310. Identitat idiomatica valenciana prpia i histrica 310. Testimnics histrics sobre el nm i identitat de la llengua valenciana QUINTA PART 315. Bibliografia 319. Descarregues
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI
P
PRIMERA PART
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA
PER UNA LLENGUA VALENCIANA NORMAL

Aprofintant eixa estranya costum dels valencians de donarli ms valor a lo que ve de fra que a lo prpi, alguns van escampant, subliminalment, lincoherent idea de que pa parlar be la llengua valenciana es precs parl ar raro. Els pareix que la llengua valenciana que han depres dels seus pares, yayos i coneguts es massa normal, facil i vulgar, com pa que siga la corrcta, i que, per tant, eixe supst corrcte valenci ha de ser una atra csa , ms rara, complic i "culta. . Uns pareix no se donen conte - i a uns atres, catalanistes, no els interessa que se sapia - que parlant la llengua valenciana que ham mamat en lentorn familiar ( llengua matrna) es com millor i ms facilment mos podrem entendre tots els valencians i com millor protegirem i potenciarem un idioma format a lo llarc de sigles per un pble valenci que ha parlat, mantingut viva i fet evolucionar la seua llengua prpia valenciana. Per mig del present estudi s'ha vullgut demostrar l'existncia de multitut de formes llingistiques prpies de la llengua valenciana, que encara que son plena i amplament utilisaes per la gran majoria de valenciaparlants, son prohibides i/o infravaloraes per l'actual normativa catalanisant de l'AVL ( Acadmia Valenciana de la Llengua ), i en una menor mida, per l'actual normativa valencianista de la RACV ( Real Acadmia de Cultura Valenciana ). Els valenciaparlants podran trobar en este estudi bases objectives pa utilisar, en plena confiana, eixes formes prpies valencianes, ara prohibides, que sempre han usat, i que han sentit i depres de boca dels seus majors. Ademes, desigem que este estudi li puga aprofitar tambe als professionals de la llengua pactualisar i millorar aquells punts de la normativa divergents en la realitat llingistica valenciana. En franquea pensem que sense una rapida respsta per part de les institucions responsables en assunts normatius, que pose en marcha una decidida i valenta actualisacio normativa, la llengua valenciana tindra molt ms complic encara la seua supervivncia. Lactual conjuntura socio -politica i tecnolgica (ensenyana en les escles del catal avalencianat, junt a lampla oferta de mijos audiovisuals en castell i uns atres en catal i/o llengua hibrida) estan afavorint una substitu ci llingistica (majorment a favor del castell) a un ritme molt ms alt en diferncia - al de consevl atra poca vixcuda. Evidentment, seria fermos moltes ilusions pensar que lAVL acabe donant el pas en el sentit que ham apuntat, pero no estaria de ms que la RACV, la tradicional institucio normativa valencianista, prenguera cartes en lassunt i, posant tota la carn en la paella, actualisara la seua normativa en espera duna conjuntura politic -cultural ms favorable. Mentres eixe dia aplega, la no rmativa actualis, molt ms practica i funcional aniria fent cami, potenciant i protegint, encara millor, la verdadera llengua valenciana parl pel pble valenci. Testimnis foren presents_ Die xxvij mensis februarij Anno anats Dm. Mmviij
2008 IDIOMA VALENCI
CINCIA I LLIBERTAT
Cincia i censura no son compatibles, democracia i censura tampc. Llibertat d'expressio i de critri son imprescindibles tant en cincia com en democracia. Els dogmes tenen cabuda dins dels credos , no dins de la cincia.
CINCIA REPRESENTATIVA I FUNCIONAL

Cincia es coneiximent sistematisat de l'univers en el que vivim. La cincia tracta de descriure i representar en la major fidelitat possible la realitat o aquella part de la realitat que estudia. Cuan la cincia no descriu o representa corrcta i fidelment la realitat en estudi prt tot el seu sentit i funcionalitat. No es cincia tot all que no transcriu corrcta i fidelment la realitat. Tambe queda fra del mtodo cientific i de la cincia lincoherent pretensio de que siga la realitat la que s'ajuste a uns modls terics no coincidents en sta. Cuan un modl teric no representa, descriu, reproduix i sistematisa fidelment la realitat que estudia, significa que no est ben fet, que es incorrcte, gens funcional i que, per tant , es totalment innaceptable dins de l' ambit cientfic. La cincia est per damunt de ideologies, politiques, desijos, fantasies, planificacions, bnes intencions , etc., perque es la prpia realitat la que fa de juge, examinant de manera implacable tot modl teric que tracte de representarla. Al remat, aquells modls terics ben elaborats i ajustats a la realitat seran funcionals, mentres que els modls terics incorrctes, com a simples fantasies , no seran funcionals i estaran abocats al fracas. Dins de l'estudi d'una determin realitat llingistica , (la de la llengua valenciana en este cas), el modl teric resultant - normativa, gramatica de la llengua - sera cientific o no, en funcio de la fidelidad en la que represente la realitat llingistica a estudi. Un modl llingistic (normativa, gramatica) alluntat de la seua realitat llingistica no descriura, ni representar corrctament la llengua estudi, de manera que dificilment podra tindre funcionalitat alguna. Un mdel llingistic en eixes precarietat s mai podra ser calificat com a cientific.
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA V ALENCIANA
LLENGUA, SISTEMA EN EVOLUCIO CONSTANT

Una llengua es un sistema dinamic de cdics comunicatius interrelacionats i llgics. Eixe sistema de cdics comunicatius (llengua), no t existncia prpia, ni apareix de forma independent i espontanea en la naturalea. En l'ambit dels sers humans, es generat/desenrollat, de forma colectiva, gracies a les capacitats cognitives/intelectuals innates i prpies de l'espcie humana. Es un proces fonamentalment intelectual que se manifesta i interactua per mig dels camps sensorials i fisiolgics dels sers biolgicament dotats de dita funcio. La llengua "viu" perque existix un colectiu social que la ha "fabricat" i li dona "us" . Este sistema comunicatiu (llengua) no es un sistema tancat i immutable, sino que la seua "fabricacio" (evolucio) a mans de la comunitat social que li dona vida, es constant i contnua. Les transformacions (evolucio) que experimenten totes les llenges vives son consecuncia de factors molt diversos, pero en trmens generals son dirigides per les seleccions fetes, de manera inconscient i conjunta, pel colectiu social de parlants en respsta, inconscient, als mltiples factors conjunturals i circumstancials als que estan somesos. Caracteristica comu a tota llengua es estar en un proces de transforma cio contnua (evolucio) induida pels seus parlants que, en un proces intelectual colectiu i inconscient, busquen millorar la funcionalitat i practicitat de la llengua dins del contxt vital que els ha tocat viure. L'anacrnica llingistica prescriptiva observa, errneament, la llengua com un sistema estatic, perenne i immutable, i inadecuadament, estigmatisa com a "corrupcions" del llenguage moltes de les transformacions evolutives de la llengua fetes pel colectiu social que la parla. Per contra, la llingistica descriptiva, que enten a la llengua com un sistema dinamic, variable i mutable, t com a funcio fer relacio de les caracteristiques presents en la realitat llingistica (llengua) a estudiar i sistematisarles pa donar una image de conjunt estructurat i sinttic de la llengua en estudi. L'objectiu es coneixer la realitat llingistica de la comunitat social estudi (la valenciana en este cas) i sistematisarla dins dun modl teric representatiu . En cap cas es considera adecuat modificar, substituir o suplantar els cdics llingistics prpis per uns atres inexistents fabricats en llaboratri , pels dunes atres llenges o comunitats socials diferents, o pels dunes atres epoques.
2008 IDIOMA VALENCI
LLITERATURA CLASSICA
Baix la perspectiva d'una normativa (gramatica) sincrnica descriptiva , pareix convenient aplicar de forma restringida i/o excepcional el critri dautoritat "classicista" , per diferents raons: a) La lliteratura classica , en el millor dels casos, representa la realitat llingistica d'una epoca i uns parlants pru allunt en el temps, que s manifestament diferent a l'actual realitat llingistica de la llengua valenciana modrna i els seus parlants actuals. b) La desproporcion "fra dautoritat" otorg als classics ha segut, i s, utilis pel catalanisme i els catalanistes de forma totalment indiscrimin, arbitraria i exenta de rigor i mtodo cientific , pa introduir formes mrtes (arcaismes) o alienes a l'idioma valenci actual, i censurar i estigmatisar formes prpies i vives de la llengua valenciana modrna. c) A ms "fra" i "autoritat" que alguns li donen als classics, menor es l'autoritat i valor que li donen a la realitat llingistica valenciana actual, aplegant als extrems d 'una manifesta estigmatisacio i desprci cap a la llengua real parl actualment pel pble valenci. Estos prejuns cap a la llengua parl no afavorixen gens l'elaboracio d'una normativa prxima a l'actual idioma valenci en la que es puguen identificar majoritariament els valenciaparlants i tinga les menors complicacions possibles.
2008 IDIOMA VALENCI
LLITERATURA, UN ART, NO UNA CINCIA

La lliteratura utilisa com a ferramenta la llengua , el llenguage, les paraules. Pero en multitud de casos la lliteratura no presenta la naturalitat de la llengua parl , sino que utilisa, a csa feta, un llenguage afectat, modificat, artificios, etc., en intencio de construir una bra de caracter artistic. L' bra artistica mai es una image objectiva i fidel de la realitat - tampc en lambit llingistic - sino una image subjectiva i transform de la realitat que l'artiste (autor) construix. La lliteratura, degut a que es un art subjectiu i no una cincia , mai pt oferir l'image fidel de la realitat llingistica de la que naix, nomes una aproximacio a sta que varia depenent de l'autor (sense que pugam saber en certea quina es la proporcio realitat/ficcio llingistica). La lliteratura, per tant, no pt ser la base principal de coneiximent a lhra de definir i coneixer en exactitut una determin realitat llingistica (llengua), a sles es una ferramenta d'aproximacio que s'ha d'usar com a complement als estudis fets sobre el llenguage parlat viu . Ademes, s'ha de tindre en conte que les divergncies entre el llenguage parlat viu i el llenguage escrit lliterari aumenten conforme major es la distancia temporal entre els dos. Conforme ms antiga siga la lliteratura, ms separacio i diferncies tindra en la llengua parl viva. En eixe cas, el colectiu social de parlants deixa d'identificarse significativament en dita lliteratura antiga; deixen d'observarla com un modl util a seguir, manifestant un total desinteres per aplicar les formes arcaiques i obsoletes als seus patrons llingistics modrns i evolucionats.
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITA T LLINGSTICA VALENCIANA
NI LLENGUA CULTA, NI LLENGUA VULGAR

Desde la perspectiva del estudi sincrnic i/o descriptiu d'una realitat llingistica (llengua), el concpte "llengua culta" no deixa de ser una atra csa ms que la manifestacio / concrecio d'una serie de prejuns (llingistics) que conscientment (intencionadament) busquen transformar, manipular i/o acomodar la realitat llingistica (llengua) en estudi, a uns presupsts llingistics arbitraris que un determinat colectiu acadmic, o part d'ell, considera - a vltes per motius extrallingistics - com els "adecuats" i/o "corrctes" . La realitat llingistica (llengua) s la que s, producte de la seua prpia evolucio, i en ella t cabuda tota manifestacip llingstica observable i present en dita realitat, per molt complic i diversa que esta siga o mos puga pareixer. Els concptes de "corrcte/incorrcte" , "cult/vulgar" son apreciacions subjectives humanes exgenes a consevl realitat llingistica. "Llengua" hu s tot i a partir d'eixe tot, els sers humans elaboren modls llingis tics simplificats prenent, usualment, com a base les senyes llingistiques ms recurrents i generals . Lo ms llgic, practic i funcional es que la normativa (gramatica) d'una llengua se desenrolle a partir de lo que s norma (normal) dins de la realitat llingistica de la llengua en estudi. Son els continguts presentats per l'autor lo que fan "cult" o "vulgar" els seus escrits, no l'us de determinaes paraules "elitistes" , ni la morfologia d'stes.
10
2008 IDIOMA VALENCI
VULGARISME, PREJUI PRESCRIPTIU

El concpte vulgarisme es un prejui molt recurrent de lobsoleta llingistica prescriptiva . En general, es una etiqueta utilis pa estigmatisar i rebujar formes vives de la llengua parl que no coincidixen en unes atres consideraes com a corrctes, que tracten dimpndre als parlants. Degut a la completa subjectivitat del concpte, sapleguen a donar casos en els que lunica paraula viva i dus general es consider pels prescriptius com a vulgar, censurant/prohibint el seu us, i substituintla per paraules mrtes ( arcaismes ) o formes llingistiques forasteres dunes atres llenges. En llengua valenciana, per diversos motius, es produixen de forma recurrent inferncies de la llengua castellana i catalana, que introduixen errneament el concpte de vulgarisme en senyes prpies i generals de lidioma valenci que en cap cas heu son. Lidioma valenci es una llengua distinta i independent del castell o del catala, i per tant els critris llingistics que puguen ser valits en eixes dos llenges no tenen perqu ser adecuats ni extrapolables a la llengua valenciana.
11
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA SIGLE XXI, LA GRAN DECADNCIA DE LA LLITERATURA VALENCIANA
La fonda discordana existent entre la normativa catalanisant que vlen impndre (sistema educatiu, mijos de comunicacio, etc.) i la llengua valenciana general parl pels valencians conduix, a la total decadncia de la lliteratura valenciana; ademes de a la progressiva prdua de valenciaparlants (que adopten el castell, en un modl no conflictiu, com a llengua vehicular). L'autor que escriu la seua bra lliteraria en un artificios catala avalencianat (registre normatiu formal, cult) no resulta gens atractiu a la societat valenciana. El complicat i estrany modl catalanisant en el que est escrita esta classe de lliteratura no convida a la llectura comoda i entenible. Per estos i uns atres motius, lo habitual es que els valencians rebugen o ignoren sistematicament la lliteratura catalana , (normativa oficial), encara que lautor siga valenci o diga escriure en valenci (etiqueta) o en la nostra llengua (eufemisme). Per un atre costat, l'autor valencianiste que escriu en llengua valenciana en una normativa i un modl formal no catalanisants (no oficial), veu com t enormement retallaes les possibilitats de publicacio, difusio, venda i reconeiximent de la seua bra lliteraria (la majoria de vltes consecuencia dircta de les presions fetes en eixe sentit per part del lobby catalaniste). Per totes les dificultats i llimitacions que comprta publicar en llengua valenciana sense catalanisar, lautor valencianiste no est motivat a escriure en la seua llengua prpia valenciana , prenent en molts casos la decisio de fero en castell a on les possibilitats son majors (tant de publicacio, com de reconeiximent de la seua bra i difusi). Les cesions per tindre una normativa "unific" catalanisant (per critris politics/econmics ms que llingistics) nomes beneficia als catalans i als seus escritors (mercat "catala" ms ample, llengua "catalana" ms "gran" ), pero perjudica enormement als valencians, als seus escritors, a la seua llengua i, en definitiva , a la lliteratura valenciana. Per mig d'una normativa catalanisant ni se pt defendre la llengua valenciana, ni pt naixer una lliteratura valenciana que siga llegida i sentida com a prpia pels valencians i tinga una ampla acceptacio social. Desgraciadament, l'actual politica llingistica catalanisant , subsidiaria i servilista del nacionalisme condal , est conduint al major empobriment, despersonalisacio i decadncia de la llengua i lliteratura valenciana mai ans vixcut.
12
2008 IDIOMA VALENCI
SALVANT LA LLENGUA VALENCIANA DE LA SEUA DESAPARICIO

Per norma les gramatiques (supstament) "valencianes" o els treballs sobre llengua valenciana fets pels catalanistes donen "a priori" una supsta "unitat" de les llenges valenciana i catalana. Presentant les senyes de manera parcial, tendenciosa i for per tal d'afavorir artificiosament una image de supsta "unitat" que no existix realment entre estes dos llenges. El present estudi sobre la realitat llingistica de la llengua valenciana viva i general no s'ha fet prenent "a priori" el prejui llingistic de la supsta "unitat" entre els idiomes valenci i catala. S'han deixat de costat presupsts i prejuns llingistics que llimiten i tallen la llibertat de critri, aplegant aixina a uns resultats que demostren el ms que evident caracter diferencial de la llengua valenciana respcte a la catalana i l'imposibilitat d'emplear un mateix cdic normatiu (gramatica/normativa) "unitari" en les dos llenges. El present estudi llingistic arreplega tota una serie de peculiaritats/senyes llingistiques prpies de la llengua valenciana general - amagaes o prohibides per l'actual normativa "unitaria" catalanisant (AVL) - demostrant, aixina, l'existncia d'una verdadera unitat llingistica dins de la llengua valenciana, de Castell a Alacant, que possibilita l'elaboracio d'un cdic normatiu prpi (gramatica/normativa) pa la llengua valenciana, que cohesiona de forma natural els diferents parlars valencians i que s manifestament diferent al cdic normatiu catalaniste - "unitariste" - en el que artificiosa i foradament vlen clavar a la llengua valenciana. La llingistica modrna ha demostrat que un cdic llingistic (gramatica/normativa) que no represente lo ms fidelment possible la llengua dels parlants, en este cas la valenciana, genera desafeccio i rebuig, perdent tota funcionalitat a l'hra de protegir i potenciar la llengua que diu representar. La normativa "unitarista" catalanisant no representa fidelment a la llengua valenciana, amaga i prohibix moltes de les senyes prpies de la llengua valenciana, al matei x temps que afig atres senyes de la llengua catalana imprpies del valenci general que la gran majoria de valenciaparlants veuen com a forasteres i no reconeixen com a prpies. Ben crt es all de "ms val pc i b, que molt i ron". Millor que una "grandea" (terica) d'una normativa impossible que "unixca" artificiosament la llengua valenciana en la catalana, provocant rebuig i desafeccio cap a la llengua prpia valenciana entre els valenciaparlants, es preferible una llengua estandart valenciana ajust a les senyes especifiques i generals de la llengua valenciana viva i parl en la cual els valenciaparlants es puguen identificar al maxim possible i aprofite pa aumentar l'autoestima i l'us de l'idioma valenci. La clau en tot este assunt son els parlants - els valenciaparlants - si no se fan les cses pensant especificament en ells dificilment se podra aplegar a fer res que aprofite pa salvar la llengua valenciana de la seua desaparicio.
2008 IDIOMA LENCI
IDIOMA VALENCI
S
SEGON PART
LA LLENGUA LA FA EL PBLE (CITES)

[1] [...] la missio del gramatic no es una atra que reduir a regles el llenguage del poble [...] el gramatic deu de seguir al poble, i no este als caprijos i antoixos del gramatic [...]
[R. P. Lluis Fullana Mira. GRAMATOLOGIA VALENCIANA (VIII) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919 (arreplegat en Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919, Fr. J. Benjamin Agullo Pascual)]
[2] Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien le s paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.
[R.P. Lluis Fullana Mira. ORTOGRAFIA VALENCIANA, Valencia 1933]
[3] Aceptemos, pues, lo que los hechos nos imponen, y ya que el pueblo no quiere venir a nosotros, vayamos nosotros al pueblo, porque la primera obligacion de todo escritor es la de hacerse entender por sus lectores.
[Jos Nebot Prez. APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, p. 138, Valencia 1894]
[4] El poble es lamo de la llengua: la llengua es seua, i la gramatica deu estar al seu servici. No ve la llengua de la gramatica, sino la gramatica, de la llengua. Ella, la gramatica, com a ciencia empirica que es, observa la manera de parlar del poble i, per induccio -de baix per amunt- establix les regles que el poble seguix per a parlar [...]
[Josep M Guinot Galan. LA LLENGUA VALENCIANA HUI]
[5] [...] lestudi de les llenges sha de fer directament sobre elles, a base del parlar del poble [...] la metodologia propia de la Lingistica moderna es linduccio, els estudis de la llengua del poble en sa evolucio, relegant a segon terme lestudi del texts morts de lescritura [...] [...] En quant als canvis lingistics, que afecten a tota forma de llenges, estos son molt mes lents en lescritura que en el parlar. Lescritura es conservadora, cristalisa el llenguage en una epoca concreta, el parlar, no; perque, com a viu que es, evoluciona pel temps; [...] El resultat del diferent ritme devolucio entre lescritura i el parla r es lo que porta, moltes vegades, a un ostensible desajust. I es que no pot oblidar -se la llei de levolucio, o siga, el dinamisme que porten en son interior les llenges, que les fa canviar lentament, pero sense parar.
[Josep M Guinot Galan, LES NORMES DEL 32 I L'UNITAT DE LA LLENGUA]
14
2008 IDIOMA VALENCI

[6] Una llengua estandart no pot ser artificial, fruit dun estudi de laboratori i sense tindre en conte la llengua del poble al que es destina; sha de basar en la llengua viva [...] [...] Per a establir la diferenciacio de les llenges, lultima paraula no la t la filologia, la qual estudia lorige de les llenges o els texts antics; ni la llingistica diacronica que examina levolucio de les llenges a traves del temps; sino la llingistica sincronica actual, de llavor innegablement cientifica, puix descriu cientificament lestat actual del llenguage [...]
[Josep M Guinot Galan. UNITAT I PERSONALITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA]
[7] [...] els llingistes actuals de prestigi [...] s'interessen molt mes per l'estudi sincronic (es dir, per cm es la llengua hui, com es parla actualment) que per les etapes que haja tingut en el passat [...] En canvi, els llingistes catalanisadors, en contra de tota evidencia cientifica, no solament fan despreci del parlar ac tual valenci, sino que intenten canviar -lo, modificar-lo, per a que vaja convertint-se en catala. [...] No son, per tant, llingistes: son salvages que volen assessinar la llengua valenciana.
[Josep Boronat. POMELL DE VALENCIANITAT, p. 143]
[8] Els autors de la gramtica de la AVL han fet una gramtica no cientfica o filolgica sino ideolgica, al seu gust o sabor [...] que busca una convergncia forada en el catal en conte de descriure cm s en realitat hui el valenci [...] en les seues pgines es dedica ms espai a dir lo que segons la AVL no s acceptable, no s recomanable, s millor o pijor, pot o no pot permetres, s o no propi de tal registre que a descriure la realitat actual de la llengua valenciana [...] La gramtica, en realitat, parla del valenci estndart, no de la llengua real [...] no [* una obra cientfica basada en la descripci detallada en un sistema ordenat, de les normes llingstiques del valenci real i viu.
s]
[...] la gramtica normativa de la AVL intenta la missi impossible dencorsetar en una mateixa ortografia i dins dun mateix text dos llenges distintes, cosa que en el paper pareix possible, pero que no ho s en la prctica ni en la realitat quotidiana [...] [...] Lo ms lamentable que trobem en lobra s el seu carcter prescriptiu, quan la filologia moderna des del sigle XIX ha deixat ben clar que les gramtiques i en general els estudis llingstics han de ser descriptius i no prescriptius.
[Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV. INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA]
15
2008 IDIOMA VALENCI

[9] La llengua valenciana s la llengua que histricamente parla gran part del Poble Valenci. Per la seua evoluci peculiar, per tradici clssica, per diversos factors histrics i per ser una llengua viva i d'us entre valencians, durant segles ha evolucionat i ha anat configurant-se d'una manera especfica, per lo que hui en d ia t unes caracterstiques prpies, especfiques i diferenciades que no nicament s'han de respectar i fomentar, sino que s'han d'alar a la categoria de norma, com fan totes les llenges fent norma les seues peculiaritats ms genunes i distintives. La fontica valenciana, el lxic valenci, la morfologia verbal i nominal o la sintaxis valenciana de hui, posem per cas, no poden modificar -se; en cas contrari alterariem, de manera artificial i artificiosa, la seua gramtica i fisonomia a la que apleg en el pas dels segles i, per un atre costat, els parlants que hem mantingut viva la llengua podriem acabar no identificant-nos en el model de llengua resultant [...]. Modificar, manipular o forar [...] no s necessari ni acceptable, des del punt de vista cientfic [...] La llengua s com s [...]. Molts segles, tant d'poques glorioses com d'histria adversa, l'han feta aixina i els parlants no accepten manipulacions drstiques i repentines en esta qesti; ms encara quan estes manipulacions no estan exe ntes de plantejaments ideolgics encaminats a diluir la nostra identitat com a poble.
[RACV. MANIFEST DELS CIUTADANS I CIUTADANES SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA (Dirigit al Govern de la Generalitat i l'Academia Valenciana de la llengua), Valencia 2004]
[10] Quan ya la llingistica ha deixat de ser prescriptiva o normativa per tornar -se descriptiva, quan ya no diu "ao s'ha de dir aixi" , sino "aixo es aixi" , la principal finalitat de les academies, instituts, i atres institucions paregudes, de "velar per la purea" de la llengua, queda com un poc desfaada. [...] Per tant cal replantejar -se un poc eixa possible finalitat normativa i deixar-la en "orientativa" que junt a la descriptiva de la realitat de la llengua, son el camp del seu treball. Una atra rao que avala el deixar el camp prescriptiu de les academies es el canvi llingistic, ya que qualsevol de les que ara diem lleis fonetiques - i que feren evolucionar les paraules - no deixaren de ser en son moment atra cosa que corrupcions o transgressions d' allo que fins aquell moment havia segut la norma. La llengua te una dinamica, un moviment, unes tendencies, que la fan anar canviant; la llengua no est quieta mai, es una realitat inestable i en la mida que s'adapta als distints temps s'anira assegurant l a seua propia supervivencia, encara que no tinga institucions que la vigilen. Per tant, esta classe d'institucions compliran la seua missio real sempre que atenguen la dinamica de la llengua.
[DOCUMENTACIO FORMAL DE L'ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, 1981. Font: GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Antoni Fontelles/Laura Garca/Joaquim Lanuza, p.23, Valencia 1987]
[11] A la llingistica contemporanea li importa ms com es una llengua ara, i en quin context es desenrolla, que com ha segut o d'on ve.
[Chimo Lanuza Ortuo. VALENCI LLENGUA O DIALECTE?]
16
2008 IDIOMA VALENCI

[12] [...] tots els llingistes i sociollingistes coincidixen en considerar al poble com al verdader responsable de la sort que li pertoca a la llengua que parla [...] [...] lexpressio de Coseriu quan dia que la llengua no es fa per i per als filolecs, sino per i per al poble , [...] es inevitablement certa.
[Chimo Lanuza Ortuo. LLENGUA, DIALECTE. EL CAS VALENCI]
[13] [...] l'ortografia no es mes que un instrument al servici dels usuaris i de la llengua parlada, [...] l'ortografia ha de ser senzilla i lo mes proxima possible al sistema que representa (el sistema parlat - hui - no al propi sistema escrit - en segles anteriors -). S'ha de fer un autentic esfor per racionalisar (= fer "racional") la codificacio del valenci; un esfor per a, eliminant prejuns innecessaris, modernisar -la i adaptar-la a les necessitats reals (actuals) de l'usuari [...]
[Chimo Lanuza Ortuo. REFLEXIONS PER A UNA MODERNISACIO DE LORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Revista de Filologia Valenciana, any VIII, n: 8, p. 125, 2003]
[14] [...] la llingistica ha deixat de ser prescriptiva o normativa per tornar -se descriptiva, [...] ya no diu "ao sha de dir aixina , sino aixo es aixina [...]
[Laura Garca Bru. LLENGUA I ORTOGRAFIA]
[15] [...] la llengua s un fenomen social per a la comunicaci dels hmens entre s. I, com a tal fenomen social, s obra del poble que s qui fa la llengua, la modifica i li posa nom com a amo que s della. [...] La Filologia no t ms missi que estudiar lo que el poble fa en la llengua seua. La Filologia no deu ordenar res al poble, ni intentar modificar un fenomen social, ni, molt manco, substituir al poble en la formaci de lidioma, ni substituir -li la llengua per una atra [...] [...] [...] en esta qesti no cap el cm era la llengua i molt manco el cm deu ser segons els erudits fillecs, sin noms el cm s, perqu en a ms que en res, la cincia no deu anar contra la realitat irreversible de la vida . [...] Perqu lidioma "s" el parlat i no lescrit. Per aix se li diu 'llengua' per ser este orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproducci grfica de la parlada com el retrat ho s de la persona. [...] la llengua escrita deu reproduir la parlada n la major fidelitat possible [...] Sense llengua (que siga natural) parlada no s possible escriptura, ni gramtica, ni ortografia [...] ni literatura, ni filologia i fillecs. Pero sense tot a poden existir, i nexistixen, llenges parlades. [...]
17
2008 IDIOMA VALENCI

[...] la base de la llengua valenciana s la parlada i no lescrita. [...] El pancatalanisme, pel sentit reverencial que t per la llengua escrita, devia substituir la paraula llengua per ploma, llapis, bolgraf, mquina descriure... [...] [...] s indiferent que els catalans dugueren o no a Valncia la llengua seua, perqu ARA catal i valenci sn diferents per haver tingut diferent evoluci i diferents influncies. [...] Per a trobar lautntica llengua valencian a s indispensable partir de la parlada [...] la llengua escrita s la que deu subjectar -se a la parlada. [...] [...] crec que no deuen donarse cursos per a ensenyar a parlar el valenci, sin per a ensenyar a escriurel als que el parlen [...] el que no spia el valenci deu dependrel, no en cursos sin en sa casa, si es parla, i en atre cas fora de casa: en el carrer, en el treball, dels amics que el parlen...
[Miquel Adlert Noguerol. EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA. PERQUE I CM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Valencia 1977]
[16] [...] el criteri que deu regir les relacions entre la llengua oral i l'escrita es que, en lloc d'actuar 'forsament en desacrt' i mantindre's 'en conflicte' , l'escrita deu acomodarse a la parlada, en aquelles formes i combinaci d'elements lingistics de tota ndole, creats i practicats pel poble, que en ms clarea, elegncia i universalitt estiguen usant-se; o que ho facen el major nmero dels qui parlen, i que s'usen en major insistncia, i ajuden a la mes clara intercomunicaci d'idees i sentiments entre unes persones i atres d'eixe poble.
[F. de Borja Cremades Marco. LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, p. 136, Valencia 1982]
[17] "...La lingistica actual veu el llenguage com un mig de contacte i comuni caci entre persones, que pot valorar-se per l'eficincia en que complix tal funci. La lingistica actual dona mes importancia, la que realment te, a la llengua parlada, que es mig de comunicaci, o com a tal s'estudia i se considera respecte a les difere nciacions i les diversitats de llenges". (...) "La lingistica antiga, tradicional es prescriptiva o normativa, considerant com a incorrecte lo que no s'ajusta a les normes preestablides subjectivament per ella". "Es veu ben clar que podem classificar l' acci catalanisadora entre valencians... com a tradicional, antiga i desfassada en els mtodos que utilisa" . (7)
(7) JOSP BORONT GISBRT, 'Ciutat', Diari d'Alcy, 1 Maig 1978. [F. de Borja Cremades Marco. LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, p. 125, Valencia 1982]
[18] [...] A mosatros no mos fa falta inventar vocables nous, com feren ells [* els catalanistes], per a diferenciar-mos del catala: simplement tenim que utilisar lo que ha creat el poble.
[Miquel Carbonell Roig. QUINA ES LA LLENGUA VALENCIANA?] 18
2008 IDIOMA VALENCI
[19] Diuen : .. el valenci que parla la gent es el del carrer -com si aixo fora ron- , el vulgar. Despres est l'escrit, que es la llengua culta... . Ao, tantes voltes sentit per repetit, es simple, planament, mentira. Una falacia (error en largumentacio), donat que lescritura es la fotografia de la llengua parlada i no pot ser mes que el reflex fidel desta. Una escritura que no reproduixca la llengua gastada pels parlants, es erronea, est mal feta, o pot ser -es- , pertany a un atra llengua.
[Juan Cano-Arribi Company. UNA UNICA LLENGUA VALENCIANA]
[20] Ninguna ciencia pot prescriure com ha de ser el fet, tan sols pot descriurel. Si les ciencies mes exactes, com la Fisica, no admeten excepcions, molt manco unes atres com les llingistiques, filologiques, etc.
[Juan Cano-Arribi Company. UNA UNICA LLENGUA VALENCIANA]
[21] El lingista y politlogo Noam Chomsky afirma que no sean los lingistas ni los polticos los que decidan qu es lo que tienen que hablar los ciudadanos, sino que, en todo caso, se limiten a recoger la realidad lingstica de cada sociedad .
[Jos Vicente Gmez-Bayarri. QUIMERA O PRETENSION REAL]
[22] [...] en questio de llengua, el poble sempre, sempre, te la rao. La missio dels filolecs, es estudiar i explicar la llengua del poble, no imposar -ne una atra, al mes pur estil dels que tant critiquen, quan la llengua imposta ha segut la castellana.
[Agust Galbis. EL NOM DE LA "CIUTAT E REGNE"]
[23] [...] la llengua la fa (i la conserva) el poble i no els cientfics acadmics.

[ELS LLAURADORS DEL XIX NO PARLAVEN CATALA, Vicent L. Simo Santonja, Valncia Hui 2007]
[24] La Secci de Llengua apremia a que qualsevol ciutad utilise l'idioma valenci que ha mamat dels seus pares i yayos i s'oblide d'impos icions absurdes i d'una ms que discutible llegalitat i en ltima instncia que recrrega a la desobedincia civil en matria llingstica puix la seua llibertat d'expressi est per damunt d'unes atres consideracions i ms tenint en conte que eixercint este dret pels motius que tractem no perjudica el dret d'unes atres persones a escriure o parlar com creguen convenient i en el idioma que vullguen.
[Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV. LA RACV APELA A LA LLIBERTAT DEXPRESSI DELS CRRECS PBLICS QUE USEN LIDIOMA VALENCI, Valncia 2007]
19
2008 IDIOMA VALENCI
[25] Siguem clars. Cada collectiu parla la llengua que decideix parlar; les comunitats es cohesionen a partir de les voluntats dels ciutadans. La legitimitat delegir la identitat lingisticocultural se sustenta en la democrcia; des de Guardamar fins a Castell, tenen el dret doptar per quin idioma usen [...]
[Joan Mart Castells (president de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC)). L'IEC CULPA A L'AVL DE BENEIR IDIOMA VALENCI, EL TEMPS, n 1134, 14-3-2006]
20
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI
T
TERCERA PART
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA NTES DESCRIPTIVES DE LA REALITAT LLINGISTICA VALENCIANA
A continuacio tindrem ocasio de llegir lo que, a nivell institucional o particular, prestigiats fillecs, llingistes i erudits valencians han escrit sobre la realitat llingistica valenciana en les seues bres (gramatiques, estudis, ensajos, articuls, etc.,). Ntes descriptives - no prescriptives - per mig de les cuals s'aplega al coneiximent d'algunes de les senyes generals que conformen, donen personalitat i entitat diferenci a l'actual llengua valenciana. En aplicacio corrcta de la metodologia cientifica , les senyes llingistiques arreplegaes en este estudi - generals, usuals i normals en la llengua valenciana viva i parl - deurien marcar la norma, sense reserves, dins de la gramatica o nor mativa de l'idioma valenci.
22
2008 IDIOMA VALENCI
GUIONETS ELIMINATS EN PRONMS POSTVERBALS

Aneuvon ya i tingaumos al corrent de tot lo que estan fentli a la yaya. Donalis, a les chiques, la rba que tenen apart i feslis el conte. Torcanto aixina hu embrutaras encara ms, rentau primer en uia En animo de simplificar lortografia, fer ms senzill lacte descriure i afavorir una llectura ms comoda i fluida, es presenta la propsta dunir dirctamente al vrp, sense cap guionet, els pronms enclitics si estos presenten la forma plena (me, te, se, lo, la, li, los, les, lis, mos, vos, -o /-u (hu), ne). Com a excepcio, vrp i pronm enclitic es mantindran separats en aquells casos en els que la forma verbal acabe en -ll i el pronm escomence per l-: cull la . Els pronms enclitics, en cas de presentar la forma refor / reduida ( m, t, l, s, ls, n ) no saglutinaran dirctament al vrp o a un atre pronm, sino que suniran a stos per mig de lapstrof.
Cites
[1] Si'l complement es un pronm personal, es colca immediata ment darrere del vrb i afixat a ell: 'Creume; rigte; junylo; cntala; dguesho' . [...]
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 244, Valencia 1915]
[2] Cuando 'me, te, y lo' se posponen al verbo, se afijarn a l como en castellano y se escribirn, segn terminare en vocal o consonante, de este modo: llvame, 'prtam'; quireme, 'vullme'; hay que tomarte o dejarte, 'hi que pendret o deixarte'; 'mral, duslo' . Debe tenerse en cuenta que en valenciano, casi no se afijan los pronombres al verbo, mas que en infinitivo e imperativo: as nunca decimos 'dicte' (dgote) o portaret (llevrete), sino 'te dic o te portar' .
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Prez, p. 45, Valencia 1894]
[3] S'hauria de plantejar tambe l'escritura dels pronoms atons sobre tot en posicio postverbal. Soc partidari d'aglutinar -los eliminant, per tant, els guionets i els apostrofs que per a l'unica cosa que servixen es per a dificultar ostensiblement les r egles d'escritura...portemla.
[REFLEXIONS PER A UNA MODERNISACIO DE LORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Chimo Lanuza Ortuo, Revista de Filologia Valenciana, any VIII, n: 8, p. 128, Valencia 2003]
23
2008 IDIOMA VALENCI
[4] Els pronoms que van darrere del verp (encli tics) s'aglutinen ad ell - sense cap de guionet -: mireules, penjarsen, menjatel, prengaune . Excepcions: La forma verbal acabada en LL seguida de pronom (enclitic) que comence per L no s'aglutina ni s'unix en cap de guionet, es mant independent: bull la, cull les. [...] [...] hem modificat l'us de l'apostrof i del guionet en recuperar l'aglutinacio dels pronoms enclitics, segons el model dels classics del Sigle d'Or de la lliteratura en llengua valenciana i les sabies ensenyances de Fullana [. ..]
[ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. REVISIONS NORMATIVES, Miquel Castellano Arolas, Cresol n: 10, pp. 45-46, Valencia 1999]
[5] [...] guin impuesto por los catalanes del XIX para disimular la similitud con el castellano.
[EL IDIOMA VALENCIANO EN ORIHUELA, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1999]
[6] El valenci, a finals del sigle XIX, comen a vore's influenciat pels Jocs Florals de Barcelona i a inici un proces de desviacio de lo que sera l'evolucio natural. S'incopor la geminacio, els apostrofs, els guionets enclitics [...]
[INVESTIGAR ES REVOCAR, Ricart Garcia Moya (entrevistat), SOM, Valencia 2004]
[7] El guio es un atre dels signes ortografics convencionals representat per ( -), que te com a funcio primordial unir (o separar , segons ho considerem) silabes, paraules, sintagmes, oracions sanceres [...]
[GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Antoni Fontelles/Laura Garca/Joaquim Lanuza, p. 76, Valencia 1987]
24
2008 IDIOMA VALENCI
PER UNA ACCENTUACIO FUNCIONAL, PRACTICA I DIFERENCIAL

Encara que es normal sentir dir que els accents lunic que fan es complicar lacte descriure, nhi ha un atre tipo de raons que fan aconsellable accentuar els escrits fets en llengua valenciana. Ya que per mig dels accents: a) Se facilita la llectura dels txts i en consecuncia, la comprensio i memorisacio de lo llegit, aumentant el rendiment i la productivitat. b) Es diferncien les vocals obrtes de les tancaes: 1.- Lo cual ajuda a dependre i recuperar una fontica genuinament valenciana que no tot lo mon domina, sap o t ocasio descoltar. 2.- Lo que ajuda a marcar millor les diferncies fontiques entre lidioma valenci i el catala (ps no es coincident lobertura vocalica en les dos llenges. c) Safavorix lensenyana, a nivell general, de la llengua valenciana a persones sense coneiximent prvi de lidioma valenci (p.e.: emigrants, estudiants estrangers, castellaparlants, etc.). No obstant, rebugem les regles daccentuacio de la RACV per ser un calc de les catalanistes de l'AVL y adoptem l'accentuacio optativa de paraules homgrafes de les "Normes d'El Puig" junt a la regla d'accentuacio de les vocals obrtes que el pare Fullana present en la seua "Gramatica de la Llengua Valenciana" (1915). Regla daccentuacio de les vocals obrtes del pare Fullana: Deu usarse l'accent grave en la 'e' u 'o', sempre que siguen obrtes: 'Cl, fl, ml, vrt, crt, gndre, cndre, cubrta, gurra, trra, srra' . 'Dl, vl, sl, srt, mrt, pndre, respndre, espsa, rsa, csa, dna' . Per tant, les vocals obrtes sempre aniran accentuaes graficament, al marge de les regles generals daccentuacio, sense importar la seua posicio dins de la paraula. (Com a observacio dir que les vocals obrtes se caracterisen per ser sempre tniques).
Cites
[1] Deu usarse l'accent grave en la 'e' u 'o', sempre que siguen obrtes: 'Cl, fl, ml, vrt, crt, gndre, cndre, cubrta, gurra, trra, srra' . 'Dl, vl, sl, srt, mrt, pndre, respndre, espsa, rsa, csa, dna' .
[2] Per a evitar confusions entre [* e] obertes i tancades, en lortografia del P. Fullana, la E oberta duya accent greu. En les normes vig ents, sols saccentua per raons
25
2008 IDIOMA VALENCI

diacritiques en paraules homografes pero no homofones: conte / cont, passara / passar, continua / contina / continu . Esta normativa supon que els natius coneixen lortofonia valenciana, cosa no del tot certa. De fet, p er esta causa molts han perdut la pronunciacio autentica. Si en els escrits, no solament en els diccionaris, haguera un signe distintiu de les obertes, sestalviarien les confusions.
[FONO INTRODUCCIO A LA FONOLOGIA VALENCIANA, Josep Boronat Gisbert, p. 68]
26
2008 IDIOMA VALENCI
VALENCIA EN LLENGUA VALENCIANA

El Reine de Valencia ha segut un reine independent per sigles. Mos pares estan en Valencia de visita turistica.
Cites
[1] En cas d'accentuar-se, l'accentuaci ha de reflectir la fontica valenciana; paraules com caf, congrs, Valncia, perqu han de dur accent agut, que indica que la vocal s tancada en valenci, i no accent greu, que obliga a obrir esta vocal com en catal; de la mateixa manera la conjunci pero en valenci s plana i no du accent, per lo que mai s acceptable escriure per com demana la fontica catalana.
[MANIFEST DELS CIUTADANS I CIUTADANES SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA (Dirigit al Govern de la Generalitat i l'Academia Valenciana de la llengua), RACV, 2004]
[2] [...] [* LAVL en la seua gramatica] dona com a obertes qu, perqu, Valncia, poca, srie, etc. Quan en valenci, com tot lo mn sap, sn tancades. [...]
[* En la gramatica de lAVL] En lapartat dedicat als signes diacrtics auxiliars es tornen a plantejar alguns aspectes de laccentuaci i es propon [...] accentuar qu, perqu, ter, ssam, pliade, bstia, srie, poca i Valncia, quan en valenci es pronuncia qu, perqu, ter, ssam, plyade, bstia, srie, poca i Valncia. [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[3] Regles de la e oberta [] a. Quan a la e tnica li seguixca una i en la slaba segent: geni, premi, misteri, epidrmic, endmic... Solament sexceptuen estes paraules: Valncia, Dnia, squia, snia, spia, tnia, iglsia i esglsia.
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes (RACV), p. 2]
27
2008 IDIOMA VALENCI

[4] 'Valncia' i no 'Valncia' En tot el Regne de Valncia es diu 'Valncia' . Els noms de les coses valencianes sn cosa dels valencians, i no de ls catalans ni dels fillecs que entre uns i atres pretenen variar els topnims valencians. s cosa del poble valenci !
[EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA. PERQUE I CM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Miquel Adlert Noguerol, p. 103, Valencia 1977]
[5] [ oberta] Apareix en posicio tonica: - en les paraules cultes, seguida de silaba que comprn una i: gremi, tesis, ciencia, extasis, premi (exceptuant iglesia, sepia, cenia, sequia, tenia, bestia, Denia, Valencia );
[6] Cientfica o filolgicament parlant, o conforme a les lleis fontiques, la pronunciaci de la veu 'Valncia' en la major part de zones del nostre Regne es grficament 'Valncia' .
[LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, F. de Borja Cremades Marco, p. 128, Valencia 1982]
[7] LA PRONUNCIACI ESTNDARD DEL VALENCI [...] [...] en les paraules qu, perqu i Valncia, i en altres casos ( poca, srie, etc.) la e es pronuncia tancada.
[* o siga: qu, perqu, Valncia, poca, srie, etc.] [GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 22, Valencia 2006]
[8] [...] la paraula 'Valncia' es pronuncia amb 'e' tancada [...]

[* o siga:Valncia] [GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, p. 73, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950]
28
2008 IDIOMA VALENCI
LA CH REPRESENTA UN FONEMA I LA X UN ATRE BEN DISTINT

Che, quina orchata de chufa ms bna fan en Xativa!. En larchiu, el chiquet fa dibuixos mentres agarra chocolatines duna caixa. De sempre, en llengua valenciana, sha representat (escrit ) en ch el fonema palatal africat sort (puncha), mentres que, per un atre costat, sha gastat la x pa representar el fonema prepalatal fricatiu sort (coixo). Voler representar estos dos fonemes tan distints en la mateixa lletra, la x, (perque aixina hu fan els catalans), nomes genera confusio i problemes en els usuaris de la llengua valenciana.
Cites
[1] .El s prepalatal explosiu per en principi i mig de dicci, i per 'ig' a la fi de Ch 'ch' paraula, per ser estos dos grfics ms conforme s a l'etimologa la primera i a la tradici la segona: 'Archiu, Archiduc, Chicria, Chic, Chiular, maig, veig, gig, estuig' , etc.
[COMPENDI DE LA GRAMATICA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 17, Valencia 1922]
[2] Entenm que no cal usar ms gr afies que [...] les que ms generalment han usat els nstres escriptors, y que ms conforme estn ab la nstra etimologa y ab la morfologia valenciana. Estes grafies no son atres que la 'ch' y la 'ig'. La primera pera principi y f de dicci, y la segn pera la f de paraula solament. Eixemples Llati / Valenci Archivum / Archiu Concham / Concha Archimandritam / Archimandrita
[ESTUDI SOBRE FILOLOGIA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 68, Valencia 1909]
[3] Us de ch.- Deu usarse este signe, en principi i mig de dicci, per a representar lo s palatal explosiu, segons ya se feya en temps antic, per ser ms conforme a l'orige i a la tradicci valenciana: 'archiu, chufa, chicoria, pancha, chic, Chelva, Orcheta' , etc.
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 33, Valencia 1926]
29
2008 IDIOMA VALENCI

[4] [...] no s cientfic, llgic o recomanable, i crea greus problemes a l'hora de l'ensenyana del valenci, que una grafi a represente dos fonemes distints; escriure en X xiquet i Xtiva , quan la x primera representa un fonema palatal africat sort i la segona un fonema prepalatat fricatiu sort, no s llgic ni didctic.
[5] Seliminen les grafies tradicionals i clssiques y i ch, que representen fonemes valencians inexistents en catal, de manera que [...] es grafia en x formes com xiquet, carxofa (palatal africat sort chiquet, carchofa ) i Xtiva, xaloc (prepalatal fricatiu sort), quan en valenci tenen una pronunciaci distinta i sn dos fonemes diferents.
[*En la gramatica de lAVL] [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[6] La normativa catalana ha suprimit totalmen la Y consonant i la CH. Les dos son correntissimes en el valenci classic i completament necessaies per a una correcta transcripcio fonetica de moltes paraules: Yo, proYecte, Chiquet, Chop ... Esta aversio a la Y i a la CH no ha respectat ni tan sols les antiquissimes grafies de noms propis i toponimics valencians ( Orcheta, La Vila Joyosa ).
[DE LA "NORMALITZACIO" ORTOGRAFICA A LA "CODIFICACIO" (II), Joan Costa Catala]
[7] La consonant palatal africada CH, al principi de paraula o de silaba, en catala se torna fricativa sorda, cosa que no fa el valenci. Eixemples: charrar, puncha, chocar , en catala sonen en s (la x de caixa) ser, punse, soc .
[LA LLENGUA VALENCIANA HUI, Josep M Guinot Galan]
[8] "1. La lletra 'x' (xeix), en principi de paraula i darrere de consonant, s pronunciada com una 'ch castellana' al Pas Valenci [* sic] (i com 'ch francesa' al "Principat" de Catalunya) en la major part dels casos". (21) (21) Joan F. Mira Caster. S.O.M. Llengua i Literatura, Valencia 1974, 30 . Des de la perspectiva autnticament valenciana, l'aberraci en propondre de tal modo este punt gramatical, resulta cientficament assombrosa. Perqu sent en essncia tan diverses fonticament les paraules que comencen en so prepalata l africat sort, i ensms la major part del so "darrere consonant" en mig de paraula per qu s'han d'escriure en la mateixa grafia 'x', que atres sons fent pols un principi filologic, i provocant el perill dels equivocs ? Grafia la de 'CH', per atra banda, no tan slament d'absoluta aptea morfofontica, clarificadora, sino tamb tradicional en llengua valenciana des de temps immemorial [...].
[LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, F. de Borja Cremades Marco, p. 143-144, Valencia 1982]
30
2008 IDIOMA VALENCI
[9] [...] el sufijo acho, seala un proceso morfolgico que no se daba en los condados barceloneses, sino en el caldo de cultivo mozrabe de un Reino de Valencia idiomticamente fecundssim (Corominas dixit). [...] Por ejemplo: de la voz valenciana fachida documentada en el XIV, razonaba que la ch, tan rarament pertanyent al fons primitiu del catal, es una senyal gaireb infallible que una forma o mot ens ve dun llenguatge af per distint de la nostra llengua (DECLLC), aadiendo que el origen slo poda ser mossrab. El sabio explica que fachida subira, valga la expresin, desde el Reino por la ruta a Lrida: des de Valncia, pujant per Cardona i Solsona es degu propagar fins a Cerdanya . El culto idioma se extenda hacia el norte, no a la inversa. [...]
[CANTIMPLORAS, BORRACHOS Y GALDIROTS, Ricart Garcia Moya, Valencia 2002]
[10] [...] Muchamel, topnimo que jams se escribi con tx, Mutxamel, en idioma valenciano. La inmersin vendi como grafa ancestral y culta la que era falsa y reciente [* tx], nacida de una invencin morfolgica de Sanchis Guarner, similar a los fraudes histricos de Joan Fuster.
[LAS CARABINAS DE AMBROSIO ERAN VALENCIANAS?, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[11] En esta escaramuza de la Batalla de Valencia tenemos, por un lado, los incultos que defienden la 'ch' secesionista : Jaume Roig, St. Vicent, Fenollar, Isabel de Villena, Pou, Ballester, Joan Esteve, Roi de Corella, Exulve, Carb, Cavanilles, Balader, la RACV, etc. En la trinchera opuesta, las figuras del cientifismo chipiritiflutico: el diario Levante, el Institut dEstudis Catalans, el Rib Canut cataln de EU, la Ciscar, Gloria Marcos, Tarancn, Rita Barber, un seor que manda en el PSPV, San Zaplana y su academia de Ascensin, etc. Ustedes vern: Isabel de Villena versus Tarancn; Jaume Roig versus Rita Barber; Fenollar versus Ferranet del Levante...
[ELS CARAGOLS PUNCHOSOS DE BENICARLO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
[12] La voz valenciana horchata es un cultismo que mantiene la h etimolgica y la ch palatal africada sorda por mozarabismo; aunque, excepcionalmente, se omite la h por descuido o incultura: dos gots de orchata (Coloqui de Tito, 1789); no ocurre igual con la ch, siempre respetada. Corominas lo tena cl aro: horchata, del latn hordeata, mozarabismo quiz de origen valenciano (DCECH).
[LA 'VALIDESA' DE CAMPS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
31
2008 IDIOMA VALENCI

[13] GRAFIA O LLETRA CH El seu nom es che. El so que representem per ch el tenien ya els mossaraps, existint en el valenci del segle XIII. Durant els segles XIV i XV, possiblement per influencia napolitana i siciliana, va aumentar la palatalisacio, seguint despres clarament diferenciat del palatal fricatiu sort que representem per x.
[LA CH I LA Y, Laura Garca Bru]
[14] Els valors de la 'X' La 'X' [...] s la lletra de ms complicada utilitzaci. Segons la seua posici, pot representar diferents sons [...] So en posici inicial En aquesta posici (principi de mot o de s llaba), sona prepalatal sorda, africada (com "ch" castellana) en els parlars occidentals (3) i fricativa (com "ch" francesa) en els parlars orientals (4) [...]. (3) Contrades de Lleida, Tortosa i tot el Pas Valenci [* sic] [...]. (4) Rossell, Pirineu Oriental, Girona, Barcelona i part de Tarragona. Tamb les Balears.
[MILLOREM EL LLENGUATGE, Enric Valor, p. 11, Valencia 1971]
[15] El so palatal africat sord [tS] es representa per les grafies x, tx, ig i g, segons les normes segents: a) En inicial de paraula sescriu x: xafar, xiquet, Xelva, Xirivella. [...] El so palatal fricatiu sord [S] es representa sempre per la grafia x: Xtiva, Xavier, xenfob, coix, dibuix.
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 42, Valencia 2006] [LA NORMATIVA ORTOGRFICA DEL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XXXV]
[16] 'CH', 'IG'. 'CH' representa l'africada sorda (equival a la 'x' en principi de paraula o darrere consonant i al dgraf 'tx' dels catalans). La conservaci de la 'ch' seguint un s iniciat fa ms de quatre segles a Valencia, conforme la prctica molt ben raonada del P. Fullana t l'aventatge de no confondre en l'escrit sons tan distints com los inicials de 'chic' i 'Xtiva' . [...] [...] Los catalans empren la 't' en molts casos sobre'ls quals devem fer algunes observacions: [...] 4. Davant 'x' formant un dgraf que sustitum [* en llengua valenciana] per 'ch' . [...]. [...]
32
2008 IDIOMA VALENCI
'X'. La sustituim per 'ch' en les paraules en les qu als ho exigix la nostra pronunciaci. [...]
[LA LLENGUA VALENCIANA. NOTES PER AL SEU ESTUDI I CONREU, Lluis Revest Corzo, pp. 66; 67; 70, Castell 1930]
33
2008 IDIOMA VALENCI
YO VALENCI, JO CATALA
Ya mhas sentit; hu has de fer perque yo hu dic. De jove, el meu yayo particip en un gran pro ycte urbanistic El pronm llati ego ha evolucionat en idioma valenci hasta la forma yo, adoptant la y grega en coherncia a la pronunciacio de dit pronm en llengua valenciana. La y grega es una lletra us tradicional i amplament en llengua valenciana escrita. Dita grafia se gasta tambe en atres paraules valencianes que contenen el mateix fonema que yo, fricatiu palatal sonor, diferent al fonema palatal africat sonor representat en valenci per la lletra j (jovens, jolivrt).
Cites
[1] De 'ego-eu', 'io', 'yo' i no 'jo'. [...] Pronms personals.- Les formes de la primera persona en singular son: 'yo, me, em, m', 'm, mi' [...]
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 88; 102, Valencia 1926]
[2] [...] el uso y la etimologa obligan a ciertas transgresiones como en la co njuncin 'y' que es preciso respetar [...] [...] Pronombres personales._ Son tres: yo, tu, ell, nosatros, vosatros, ells , de primera, segunda y tercera persona respectivamente: los dos primeros, yo, tu, nosatros, vosatros, son comunes a los generos masculino y femenino [...]. Se declinan de este modo: [...] Nominativo...yo [...] Observaciones Escribimos 'yo' i no 'jo', no solo porque as suena al hablar, sino porque as se escribi hasta el siglo XVI: el 'jo' debi ser efecto de la influencia francesa en Catalua. [...] Adverbios de tiempo [...] Ya...Ya. [...] Conjunciones copulativas. - Son las mismas que en castellano, 'y, e, ni, que' [...]
34
2008 IDIOMA VALENCI
Conjunciones disyuntivas.- 'O, u, ara, ya, be'; [...] [...] Se escriben con 'y' consonante las silabas 'ya, ye, yo, yu' , v. gr.: 'gaya, choyeta, yo [...]
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 18; 42; 44; 104; 112; Valencia 1894]
[3] Lus de la j en el pronom de primera persona ( jo), en lloc de la y grega (yo), no podem dir que siga arcaisme, sino un atre dels molts catalanismes, introduits pel senyor Ortn en la seua gramatica. [* de lany 1918] La paraula originaria desta forma pronominal fon, com tot el mon sap ego usat, lo mateix en lantic roma vulgar que en la llengua llatina. Eixa mateixa forma pass per evolucio, a eo en el dit roma vulgar, i della soriginaren les distintes formes, en cada una de les llenges romaniques. La primera nova forma que adoptaren generalment estes llenges fon eu, que encara conserven el portugues i el roma; el provenal la modific en ieu que tambe conserva; litalia en io; el castella i valenci en yo; el frances io, jo i finalment en je, i el catala canvi el eu en jo, sense dubte per influencia francesa. Esta es levolucio del pronom ego en les distintes llenges romaniques. Es veritat que a vegades trobem la forma jo en alguns llibres antics, pero son casos molt estranys i, sobre tot en llibres impresos en Catalunya; lo que n o deu estranyarnos, ya que ben clar es veu lafany de catalanisar als autors valencians en totes les seues edicions fetes en Catalunya. Ni devem tambe oblidar que des del renaiximent les nostres lletres a mitan del segle passat ha segut usada la forma jo en lloc de yo, per alguns escritors pertanyents a lescola valenciana catalanisada, pero la consignacio deste catalanisme li dona mes caracter que poguera donar -li lus dels poetes sobre tot, en els comenaments del nostre actual renaiximent en que la desorientacio tenia mes rao de ser que ara.
[GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XI) (La Gramatica del Sr. Ortn), R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1919 (arreplegat en Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919, Fr. J. Benjamin Agullo Pascual)]
[4] [* LAVL en la seua gramatica] Dona la forma catalana jo del pronom personal de primera persona del singular, en conte de la valenciana yo que correspon a un s fricatiu palatal sonor, tal com es pronuncia en tot el valenci. [...] Seliminen [* en la gramatica de lAVL] les grafies tradicionals i clssiques y i ch, que representen fonemes valencians inexistents en catal, de manera que es grafien en j formes com jo, ja (fricatiu palatal sonor yo, ya) i jove, jaqueta (palatal africat sonor) quan es tracta de dos fonemes distints en valenci, [...]. Leliminaci de la grafia y du a escriure formes com tramoiste, en conte de la forma real tramoyiste.
[INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV] 35
2008 IDIOMA VALENCI
[5] Els fets fontics que han de ser norma en valenci sn els segents: [...] En valenci existix un fonema fricatiu palatal sonor (y): yo (pronom), ya (adverbi) i no jo, ja pronunciat com diem JOVE o JARDI.
[6] [y] fricatiu, palatal, sonor a. Existix en valencia un fonema fricatiu, palatal, sonor en paraules com: joya, Foyos, Aldaya, epopeya, yayo . De la mateixa manera sha de pronunciar el pronom personal yo (en o tancada) i ladverbi o conjunci ya. [...]
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes (RACV), p. 20]
[7] Va ser un gran erro abandonar [* en les bases conegudes com a Normes de Castello] dos signes practics i ademes tradicionals dels textos valencians de totes les epoques: la CH, per a la prepalatal (per a alguns palatal) africada sorda en principi i en mig de paraula, i la Y grega o consonant mig-palatal sonora en principi de paraula i, en linterior de paraula, com primer element de diftonc creixent. [...] Va ser tambe un erro admetre [* en les mateixes bases] que sescrigueren en una "J" (Jo, Ja) el pronom personal "yo" i ladverbi de temps "ya" inicant una desviacio en la pronunciacio de lidioma valenci actual, com ocorre en Catalunya, a on se sent dir "yo" pronunciant JO (en una prepalatal africada sonora).
[LES NORMES DE CASTELLO DE 1932, Josep M Guinot Galan]
[8] Morfologicament, hi ha que notar lus en catala de JO i US (primera persona del singular i segona del plural) quan en valenci estes formes estan representades per YO i VOS.
[VALENCI I CATAL COMPARATS, Josep M Guinot Galan]
36
2008 IDIOMA VALENCI

[9] Les formes dels pronoms personals forts o tonics son : Singular / Plural De 1 persona: yo / mosatros, nosatros De 2 persona: tu, voste / vosatros, vostes De 3 persona: ell, ella / ells, elles El pronom personal de primera persona yo, es pronuncia fricatiu palatal sonor [y] i en o tancada. La documentacio nos mostra que ya era aixina en epoca classica.
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, p. 33]
[10] La normativa catalana ha suprimit totalmen la Y consonant i la CH. Les dos son correntissimes en el valenci classic i completament necessaies per a una correcta transcripcio fonetica de moltes paraules: Yo, proYecte, Chiquet, Chop ... Esta aversio a la Y i a la CH no ha respectat ni tan sols les antiquissimes grafie s de noms propis i toponimics valencians ( Orcheta, La Vila Joyosa ).
[11] En llengua valenciana no es admissible la forma 'JO' . [...] La forma 'JO' no reflectx, al manco actualment, la fontica mes comuna del parlar del poble valenci, i probablement la de tostemps. [...] No suscitar sospita ninguna lo que ensenya sobre el 'YO' el 'Diccionari Alcover-Moll' en sa segona edici, a saber, que en terres valencianes, la forma 1 del sing. del pronn personal no es pronuncia en una consonant prepalatal fricativa sorda, com generalment en Catalunya, sino que se pronucia 'YO' "amb la inicial semiconsonantica" . [...] 'YO' s'ajusta mes que 'JO' a son orige etimologic. Les dos formes procedixen de la llatina 'EGO' , que dona en rumanesc 'EU', lo mateix que en portugues i gallec; 'EO' en sart, en la llengua que mes s'aproxima a la llatina entre les romaniques. En itali dona 'IO' ab accent tonic en la 'I' i quedant bislaba la paraula. En frances s'escriu 'JE' , en catal fabriste 'JO' ; en castell 'YO', i en valenci tambe 'YO'. La 'E' breu d' EGO, pareix que est mes prop de la valenciana 'Y' que de la catalana 'J'. En conclusi, tres raons determinen, en conjunt, la decisi d e que la forma del pronm de primera persona sing. siga 'YO', i no 'JO' . 1 la tradici o la histria. 2 l'orige de la forma, i 3 la fontica que li atribuix la inmensa majoria del nostre poble. Dificilment pot donar se una argumentaci mes apodctic a.
[LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, F. de Borja Cremades Marco, pp. 184; 188, Valencia 1982]
37
2008 IDIOMA VALENCI

[12] La fobia hacia la "Y" surgi, por extrao que parezca, en la Castilla culterana de principios del siglo XVII. [...] destacando entre estos adalides lin gsticos el cannigo Bernardo Aldrete, partidario de suprimir la "Y" del castellano: "La i tiene gran facilidad en pronunciarse, i al contrario el Y (...) en Espaa se ha introducido en muchas dicciones, quitndole el oficio a la i natural, dndolo a la letra extranjera Y (...) i principalmente en la conjuncin i, derivada de la ET latina" (Aldrete, B.: "Varias antigedades". Amberes, ao 1614, p. 62). El murciano Cascales, por ejemplo, tambin segua esta moda en sus escritos: "era de la Ciudad; i no de los agermanados, i las banderas" (Cscales, F.: Historia del Reino de Murcia, ao 1614) . La costumbre perdur en algunos autores hasta el siglo XVIII. Por el contrario, la lengua valenciana -sin ningn motivo para adoptar una norma gramatical venida de Castilla- continu utilizando la "Y" como era tradicional. As lo hicieron desde los escribanos de la Generalidad hasta los predicadores como Blay Arbuxech.
[LA TRAGICOMEDIA DE LAS "IES" CATALANAS, Ricart Garcia Moya, Las Provincias]
[13] [...] yo -no el jo [...]-, es la forma valenciana del pronombre de primera persona [...] yo he donat (St. Vicent Ferrer, 1410); yo dich (Trobes en lahor de la Verge, 1474); yo no creuria (Esteve: Liber,1472); lo que yo (Vallmanya: Carcer damor, 1495); y o he amat la bellea (Corella: Salteri. 1490); que yo (Imit. Iesuchrist, dedic. Miquel Pere, 1491); com yo (Biblia Pere Pasqual, 1492); yo, miserable (Primera del Cartox, 1496); fent yo (Gaull: La brama, 1561); yo li dir (Miln: El Cortesano, 1561); es veritat que yo (Pou: Thesaurus, 1575); en que yo vixch (Guerau: Desc. dels Mestres de Valencia, 1586); yo escoltant (Salzedo: Vida Hier. Simn. 1614); yo tampoch (Mulet: Poesies a Maciana, 1645); y haventlo partit yo (Ort, M.A: Can. S . Toms. 1659); faltant yo (ACV.Ms. Melchor Fuster, h.,1680); yo podr obtindre (Alarcn: El tenorio de Alsabares, Elig 1891); Yo? Ni vrela (Peris, Joseph: La peixca de la ballena. 1926); yo (Dicc. RACV, 1997).
[LA ENGAIFA DE HARRY POTTER EN 'VALENCIANO', Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
[14] Los pronombres [* de la llengua aragonesa de lAlt Arago (diferent a laragones oriental)] Formas tnicas. [...] 1 pers. singular: yo [...]
[INFORMAZIN CHENERAL SOBRE L'ARAGONES. DESCRIPCIN GRAMATICAL SINCRNICA, Juan Jos Segura Malagn, 2002-2007]
38
2008 IDIOMA VALENCI

[15] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: [...] La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafia j en les paraules ja [j] i jo [j].
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 29, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XCIV]
[16] Pronoms personals.- Cal advertir que la forma ms usual al Regne de Valencia per al nominatiu s 'io' [* yo] [...] existncia a la part N. de la provncia de Castell de la forma 'jo' [...] [...] La 'i' pot sser consonant entre dos vocals ( 'esglaiar' ) i ho s sempre en principi de paraula si va seguida de vocal [* 'io'] [...].
[LA LLENGUA VALENCIANA. NOTES PER AL SEU ESTUDI I CONREU, Lluis Revest Corzo, pp. 47; 71, Castell 1930]
39
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGS TICA VALENCIANA
L FORMA VIVA, L L ARCAISME

En el colge, els chiquets fan caligrafia totes les vespraes. Una vlta presentaren la novla feren un colqui en gent pru ilustre. No existix rao cientifica o filolgica que justifique lus de la grafia ll en llengua valenciana, ya que de forma ampla i generalis en idioma valenci viu nomes es pronuncia una l simple.
Cites
[1] Tampoco se dobla nunca la 'l' en valenciano como se hace en Catalua; no escribimos 'illustrar, illuminat', sino 'ilustrar, iluminat'.
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jos Nebot Prez, p. 151, Valencia 1894]
[2] [...] deurem escriure 'l' i no 'll', per ser mes conforme a l'evoluci de la llengua valenciana; 'colge, colocaci' , i no 'collge, collocaci' , i menys encara 'collge, collocaci' .
[3] [...] la doble l.l [...] esta grafia es un arcaisme i catalanisme al mateix temps [...]. La desaparicio duna de les con sonants dobles, i millor dit, repetides quan una ha quedat sense valor fonetic, no es contraria a letimologia. [...] Es un fet que pot comprovar tot valenci que de les dos l.l [...], solament pronunciem una, en tot el regne de Valencia, per a que, pui x, conservar les dos ll? Es que se vol imitar als antics? En eixe cas, per que no ser conseqents i conservar totes les consonants dobles, com ho feen els antics, conduits pel seu amor extremat a les etimologies? Els antics, ya fora perque no carien d algun valor fonetic les dos consonants ya fora per conservar intacta letimologia, escrivien: abbat en lloc de abat accusar en lloc de acusar offici en lloc de ofici aggregar en lloc de agregar opposici en lloc de oposici attenci en lloc de atenci No queda mes rao que la dimitar, en ao, a un grup de catalans que continuen usant les dos ll. Pero esta rao no deu convencer als valencians; perque si be es veritat que, en alguns casos, pronuncien els catalans les dos ll, com este es un de tants punts en que la fonetica catalana saparta de la valenciana, poc deu interessar -nos la conservacio deixa doble grafia. Ans al contrari: devem considerar -la com un
40
2008 IDIOMA VALENCI

catalanisme que no podem ni devem admetre, per ser contrari a lindole d e la nostra llengua.
[4] Un atre eixemple d'us injustificat s el de ele geminada -l.l- , que el valenci, com han reconegut tots els fillecs, va simplificar en ele simple. [...] Els fets fontics que han de ser norma en valenci sn els segents: [...] El valenci ha simplificat la ele geminada ( l.l ) en ele simple ( L ).
[5] Es reintroduxen grafies i grups consonntic arcaics com ara l.l-, mp-, -tm, -tn-, tl-, -tll-, que en valenci fa temps que es reduiren a -l-, -n-, -m-, -n-, l-, ll-: col.lectiu, prompte, setmana, cotna, motle, bitllet , com fa el catal, i no saccepten les formes valencianes colectiu, pronte, semana, cona, mole, billet .
[* En la gramatica de lAVL] [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[6] La ele geminada (ll), no es pronuncia ni sescriu, no existix en la fontica valenciana, reduint-se a una l simple. Les formes dialectals molle, espalla, vellar, amella, no sn autntiques geminacions etimolgi ques sino una pronuncia assimilada de l'antiga tl (motle, espatla, vetlar, ametla).
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana - Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes (RACV), p. 19]
[7] La 'ele' geminada (escrita ll) ha desaparegut de la fonetica actual i, per tant, del sistema ortografic.
[8] Est de sobra la base num. 14 [* de les bases conegudes com a Normes de Castell], que diu: "Per tal de distinguir la LL (de aquell) de la geminada o doble l l , (intel.ligencia, mol.le), sescriu entre les dos L un punt volat". En primer lloc, en la fonetica valenciana eixa geminacio en general no existix ( pot ser que hi haja dos o tres paraules que la tinguen) i no hi ha per qu representar un so que
41
2008 IDIOMA VALENCI

no existix. I en segon lloc, la aplicacio de la "L" doble segons letimologia, tal com regula la norma catalana, suposa saber llati o dependre de memoria llist es interminables de paraules.
[9] NO te lloc en valenci la L geminada (ll), que no respon a la pronunciacio actual valenciana (alegar, no allegar; ilustre, no illustre). En el proces evolutiu de la llengua valenciana han desaparegut les LL geminades, per la llei del menor esfor o principi deconomia de forces. Segons Sanchis Guarner i Badia Margarit, la L doble no respon a la pronunciacio actual valenciana. La grafia TL, grup al que Navarro Toms li reconeix el so de doble L, tambe ha desaparegut, pronunciant-se L senzilla: alegar (no allegar) < allegare; caravela (no caravella) < port. Caravela < lat. Carabus; ilustre (no illustre) < illustris; coloqui (no colloqui) < colloquium; aliteracio (no alliteracio) < ad+littera; aludir (no alludir) < alludere < ad+ludere; aluvio ( no alluvio) < alluvio < alluere; caligrafia (no calligrafia) < gr. calligraphia; elipse (no ellipse) < ellipsis < gr. elleipsis; ilicit (no illicit) < in+licitu; maleable (no malleable) < malleus; etc. Tambe: mole (no motle ni molle) < modulus; espala (no espatla ni espalla) < spatula; velar (no vetlar ni vellar) < vigilare; bula (no butla ni bulla) < bulla; almela (no almetla ni almella) < amigdala.
[10] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: [...] La pronunciaci simple del grup ll: illusi [iluzi ], novella [novla], tranquillitat [tRakilitt].
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 30, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL)]
[11] [...] en el parlar valenci cal anotar [...] la reducci de 'll' a 'l' [...]
[GRAMATICA VALENCIANA, Carles Salvador, p. 190, Valencia 1982]
[12] 'LL', 'LL' . La 'l' inicial i la 'll' geminada en nostra pronuncia ci sn excepcions: aquella tendix a canviar-se en 'll'; esta en 'l' o 'll'. [...]
[LA LLENGUA VALENCIANA. NOTES PER AL SEU ESTUDI I CONREU, Lluis Revest Corzo, p. 68, Castell 1930]
42
2008 IDIOMA VALENCI
LA S SONORA SEMPRE EN S/Z

Han autorisat la construccio de doscentes cases en la zona. Diuen que organisaran unes jornaes sobre civilisacions desaparegudes. No existix ninguna rao cientifica o filolgica pa substituir la s per tz en paraules com organisar, autorisat, realisacio , etc., (terminacio -isar i derivats), i escriure organitzar, autoritzat, realitzacio, etc., ya que en llengua valenciana no es pronuncia mai eixa t postia que introduixen artificiosament els catalanistes. En idioma valenci son ben poquetes les paraules a on darrere de una t que sna, li seguix una z. Evidentment, son en eixos poquets casos a on unicament podrem trobar i escriure tz: dotze, tretze, setze, ms un grapaet de paraules gens habituals (casi totes dorige arap).
Cites
[1] [...] parlarm ara de lus abusiu de la t, especialment en els verps freqentatius, acabats en itzar, com autoritzar, estilitzar, realitzar, i en els seus derivats, com autoritzat, estilitzacio, realitzable, escritura introduida modernament en Barcelona. [...] [...] el refor de la t en els verps freqentatius de que parlem, lo mateix que les paraules que dells es deriven, ni ha existit ni existi en la nostra llengua. Mes encara, eixe refor dental es contrari a levolucio fonetica de la nostra llengua. No hi ha a soles un valenci que pronuncie naturalment i sense cap afectacio, organitzar, estilitzacio, autoritzar, etc . [...] Be pot i deu considerar-se la terminacio verbal itzar i paraules que della es deriven, com un catalanisme repugnant que tots devem rebujar .
[GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XIII) (La Gramatica del Sr. Ortn), R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1919 (arreplegat en Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919, Fr. J. Benjamin Agullo Pascual)]
[2] [...] en lortografia, considerem un dels fets ms greus lintroducci del dgraf -tz- en la terminaci -isar, per lo contrari que supon a la pronunciaci general valenciana, a letimologia i la tradici. Este dgraf no respon, en este cas, a la fontica valenciana, la modifica substancialment i s una clara imposici de lortografia catalana per al valenci.
[INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL), Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[3]
43
2008 IDIOMA VALENCI

Uns eixemples ms d'incoherncia ortogrfica i de conflicte: per un costat l'us del digraf -tz-, a l'hora d'escriure el sufix -isar- i derivats, quan la romanstica internacional reconeix que el valenci realisa este sufix i derivats simplement en s sonora, llevat d'alguns casos etimolgics com dotze, tretze, setze i alguns arabismes com atzembla, atzavara, Atzbia... Les normes de Castell no arrepleguen este digraf -tz- i, no obstant, els qui diuen utilisar-les s que l'escriuen. 3.2.- La fontica valenciana: La fontica que ha de marcar la norma s la del valenci general i no la d'un dial ecte concret. Els fets fontics que han de ser norma en valenci sn els segents: [...] g.- El sufix -isar- i derivats, sn en S sonora, no en -tz-: realisar, organisatiu, finalisaci.
[4] El dgraf TZ Este dgraf es pronuncia en aquelles paraules que tenen etimolgicament un grup DC llat + e, i, com s el cas dels numerals dotze DUODCIM, tretze TREDCIM, setze SEDCE i tambe en paraules araps com: atzemble, Atzvia, atzavara, Atzuara, Atzaneta i unes atres com guitza, batzoles, betzo. El sufix -IZARE ha donat en valencia -isar, en s sonora i aixina shaur de pronunciar i escriure.
[5] La desinencia verbal catalana -ITZAR, derivats i similars no es ni tan sols mencionada en les "Normes de Castello" . El mateix Carles Salvador, gran propagandiste d'estes normes, s'ate a la forma valenciana -ISAR, general en tota la nostra area llingistica i corresponent a la manera de pronunciar -se: realisar, autorisar, i no realitzar, autoritzar... De nou s'impon la "variant" catalana, nomes perque si.
[6] '-S-' i no '-TZ-' No cal posar el digraf 'tz' sin quan en la llengua valenciana s pronuncia aix. Sanchis Guarner, en sa Gramtica [...] diu: "Ja ha estat dit en el 69 [pgs. 82-83] que el fonema dental africat '' que es representa ortogrficament amb l'aplec 'tz', existix en poques paraules valencianes populars, per tal com noms compareix en els numerals 'dotze, tretze, setze' i en certes paraules rabs, com a resultat de l'assimilaci de l'article, com sn 'Atzeneta, Atzvia, Atzuara', i en alguns pocs casos ms com 'batzoles, butza, guitza', etc." [...]
44
2008 IDIOMA VALENCI

Com es veu, s el propi Sanchis el que demostra que no deu usar -se 'tz' on no es pronuncia, perqu reconeix que noms es pronuncia en poques paraules i no en tantes com ara es posa.
[7] [z] alveolar africat sonor, que sarticula lo mateix que el fricatiu sort, pero eixint laire ya modificat per les vibracions de les cordes vocals. Es un so analec al de la Z italiana de zelo. En valenci correspon a la grafia TZ, i es presenta solament en posicio intervocalica, en unes contades paraules, com dotze, tretze, setze, guitza, atzavara, Atzaneta, Atzuvia, Atzaila, Atzuara .
[8] s de TZ.- Ja ha estat dit al 69 que el fonema dental africat sonor ' z' que es representa ortogrficament amb l'aplec 'tz', existix en poques paraules valencianes populars, per tal com noms hi compareix en els numerals 'dotze, tretze, setze' i en certes paraules rabs com a resultat de l'assimilaci de l'article, com sn 'atzavara, atzembla, Atzeneta, Atzvia, Atzuara' i en alguns pocs casos ms com 'batzoles, butza, guitza', etc. [...] 'civilitzar, generalitzar' [...] 'agutzil, magatzem' , etc. [...] la pronunciaci popular d'eixes paraules [...] son articulats amb sibilant alveolar fricativa sonora [* 's' sonora] ('civilisar, generalisar, aguasil, almagasn' , etc.) [...]
[GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, p. 116, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950]
[9] El so alveolar fricatiu sonor [z] es representa per les grafies z o s [...] [...] zebra, pinzell [...] casa, revisi [...] 4.4. La grafia tz La grafia tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el grup fnic alveolar africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze. Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z] [* so alveolar fricatiu sonor (z, s)], en la representaci grfica dels verbs formats amb el sufix -itzar (i derivats), com caracteritzar, realitzaci, etc.
[* [dz] = [z], grafies equivalents] [GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 42, Valencia 2006] [LA NORMATIVA ORTOGRFICA DEL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XXXIV]
[10] Los catalans empren la 't' en molts casos sobre'ls quals devem fer algunes observacions: [...] 5. Davant 'z' hi ha casos en que respn a la nostra pronunciaci i la escriurem ('dotze' ). Hi ha pero, altres casos en que respn a la pronunciaci catalana i no la escriurem, com passa en los derivats en '-isa-' que nosaltres seguint prou la
45
2008 IDIOMA VALENCI

pronunciaci francesa pronunciem ab 's' sonora no geminada ( 'generalisar, generalisaci, analisar' ) mentres los catalans se decanten prou a la pronunciaci italiana ('generalitzar' , it. 'generalizzare' ). [...].
46
2008 IDIOMA VALENCI
EN IDIOMA VALENCI MAI TG/TJ, SEMPRE G/J

El mege mos digue que Ampar tenia el fege inflamat. Els pronstics de plu ja feren que, al remat, no anara a eixa pla ja de viage. En idioma valenci viu i general existix un unic fonema palatal africat sonor que est perfctament representat en lescritura per la lletra g (davant e, i) i per la j (davant a, o, u): colege, fregit, telefonejar, desijos, diju , etc. No existix rao filolgica o cientifica que justifique lus de les grafies tg, tj pa representar dit fonema, ya que en llengua valenciana no es pronuncia mai eixa t postia que introduixen artificiosament els catalanistes.
LA G/ J EN EL PARLAR APICHAT
El parlar apichat substituix el fonema palatal africat sonor (g, j) pel palatal africat sort (ch). Els parlants apichats diuen rellonche (rellonge), michans (mijans), etc. Esta senya prpia del parlar apichat tambe queda represent per les grafies g, j, ps els parlants apichats, per c ostum i capacitat articulatria, pronunciaran com a ch totes les g, j que trben escrites (mentres que els parlants no apichats heu faran a la seua manera).
Cites
[1] La 'g' s'usa davant de 'e-i' [...] gent, geniva, formage, fege, mege, cano nge, correges, pluges, hages, rges, gip, giner, frgil, agilitat, Algine' . La 't' que tradicionalment s'usava davant de 'g', en mig de dicci, com no's pronuncia, i al mateix temps no s'opsa a l'etimologa, no deu escriures. [...] La 'j' [...] s'usa generalment davant de 'a, o, u': jardi, menjar, rja, pujar, correja, jnec, jve, ju, ju, juge, justcia. Tampc usarm la 't' davant de la 'j', per la mateixa ra que ham dit al parlar de la 'g'; per lo tant, escriurm viajar, pujar, i no viatjar, putjar.
[2] De medicu, metge, mege . La 't' deu desaparixer per ser contraria a les lleis d'evoluci natural d'esta llengua.
47
2008 IDIOMA VALENCI

[3] sintroduxen els dgrafs tg i tj junt a g i j, quan en valenci noms hi ha un fonema palatal africat sonor com ara en pluja, suja, plages, gestes , i no existix un fonema palatal fricatiu sonor i un atre africat com en catal.
[4] [...] no s llgic ni didctic [...] quan grafies distintes com la g i la tg o la j i la tj representen un mateix fonema palatal afric at sort, com s el cas de Pluges i jutges o roja i fotja. Tota esta artificiositat ve quan l'ortografia seguix la fontica catalana i, a l'hora d'aplicar-se al valenci nos crea estos i molts problemes.
[5] [] palatal, africat, sonor [...] No sadmet la pronunciaci fricativa deste fonema, ya que en valenci noms hi ha un fonema prepalatal, sonor, africat, no fricatiu. [vi] africat, i no [vi] fricatu
[6] La precedencia, en algunes paraules, de la T davant de G o de M es certament habitual en els nostres classics i viva en la fonetica catalana, pero totalment morta en el valenci, que no pronuncia "metge" , si no "mege" , ni "sotmetre" , sino "sometre" .
[7] '-G-', '-J-' i no '-TG-', '-TJ-' En la llengua valenciana cal suprimir la 't' que ara es ve escrivint (i alguns pronunciant) davant 'j' o 'g', segons les normes de Fabra. Diu Sanchis Guarner (Gramtica Valenciana [...]) en la pg. 94: "En valenci no hi ha ms que un fonema prepalatal sonor, el qual t una articulaci africada i es transcriu fonticament amb el signe [...]" El tan injustament oblidat i ms injustament encara despreciat, Llus Fullana diu: (Compendi de Gramtica Valenciana, Ortega, Valncia, 1923, pg. 17) "La 't' que tradicionalment vena usantse davant 'g' i 'j' en mig de dicci, com no se pronuncia, no deu escriures. Per lo tant escriurm 'viage, plaja' i no 'viatge, platja'".
48
2008 IDIOMA VALENCI
Perqu la norma tan fabriana de l'etimologia, no s una ra per a anar en contra de la natural evoluci que el poble fa en la llengua, que s seua; y perque acabaria per dur nos a escriure en llat. Per aix resulta tan depriment, pintoresc i lamentable alhora, oir als valencians que parlen la llengua "ensenyada" com si fra la francesa, o que volen parlar "correctament" la llengua "culta", cm s'esforcen per pronunciar la 't' abans de la 'g' o la 'j' i els ix un fonema rarissim; o el ix, com a certs barcelonins i al s valencians apichats, l'africat sort. El cas de la 'tg, tj' s u ms, de tants que n'hi ha, de catalanisaci de la llengua valenciana per mig de l'ortografia que, a ms, desf la fontica valenciana [...].
[8] En paraules dorige comu a valenci i catala, la prepalatal en principi de paraula es fricativa en catala, [], mentres en valenci es africada, []. En posicio interior, en paraules dorige comu, en valenci ha desaparegut per complet el refor dental dels grups TG/TJ que es conserva en el catala, que tendix a ensordir lafricada sonora que permaneix en el valenci (val. formage, no formatge). [...] la conservacio en escrits de la T llatina que es pert ya en llati vulgar, [...], es una ultracorreccio o deformacio de la realitat contraria a les lleis fonetiques i el principi deconomia de forces. Per tant, en valenci, no es correcte ni dir ni escriure metge, jutge, viatge, llenguatge , etc.
[FONO INTRODUCCIO A LA FONOLOGIA VALENCIANA, Josep Boronat Gisbert, pp. 86; 114]
[9] La J i la TJ [* i la G i la TG].En valenci no hi ha ms que un fonema prepalatal sonor, el qual t una articulaci africada i es transcriu fonticament amb el signe 'g*' [...] exemples: jove ove, gitar itr, fregir frer, ajudar audar, marge mre, penjar penr, fetge fee, platja pla, rebutjar rebur. [...] TRANSCRIPCI FONTICA DE TEXTOS MODERNS [...] geolgic (eologik) [...] major (maor) [...] venatge (veine) [...] celatge (sele) [...] faenolejaven per (faenoleavem per), solatge (sole) [...] [...] ja ha estat dit que a la Regi Valenciana existix noms el fonema prepalatal sonor de la '' africada, i que no s'hi fa la distinci entre ' ' prepalatal fricativa i '' prepalatal africada [...]
[GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, pp. 94; 99; 127, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950]
49
2008 IDIOMA VALENCI

[10] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: a) La pronunciaci africada de les grafies g/j i tg/tj: germ [dZeRm], joguet [dZot]; viatge [vidZe], platja [pldZa].
[* dZ = grafies equivalents] [GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 29, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XCIV]
[11] Los catalans empren la 't' en molts casos sobre'ls quals devem fer algunes observacions: 1. Davant 'g', 'j' , formant un dgraf per a representar l'africada sonora (geminada en Catalunya) i sensiblement perduda en molts llocs del nostre Regne ra de que'l P. Fullana la suprimixca del tot [...]. [...] 'G', 'J' . Per regla general escriurem 'g', davant 'e, i'; i 'j', davant 'a, o, u'. [...]
50
2008 IDIOMA VALENCI
NT, NC EN CONTE DELS ARCAISMES MPT, MPC

Deuras tindre en conte les exencions si vls pendre la decisio corrcta en eixe assunt. Ms pronte o ms tart es faran visibles els sintomes. La llengua valenciana, com totes les llenges neo -llatines, desde la seua gestacio a partir del llati vulgar, ha mantingut una evolucio que la ha anat singularisant i millorant a lo llarc dels sigles. Hui en dia paraules com: assumpte, redempcio, compte, prompte, exempt, etc., no son ms que paraules m rtes; arcaismes que, per evolucio, donaren pas a les actuales formes valencianes vives: assunt, redencio, conte, pronte, exent, etc.
Cites
[1] comptar en lloc de contar presumpci en lloc de presunci apromptar en lloc de aprontar exempt en lloc de exent assumpte en lloc de assunte excempci en lloc de exenci assumpci en lloc de assunci redempci en lloc de redenci consumpci en lloc de consunci redemptor en lloc de redentor Per quins motius hem de conservar les consonants mp en estos casos? No poden alegar-se mes raons que estes dos: primera per ser etimologiques les dos consonants; i eixa es la rao dhaver-les conservades els antics, a mes de pronunciar -se aixina en els temps primitius de la formacio de la llengua; i segona, perque aixina susa en la major part de Catalunya. La primera rao carix de fonament; perque no es poden conservar tots els elements primordials de les paraules, nomes pel motiu de ser etimogiques, rebujant caprichosament le s lleis devolucio que existixen en la llengua, parlada i que son tan naturals com la mateixa llengua. La segona rao es tan baladi, que no mereix ser mencionada. No hi ha cap valenci que pronuncie la p en estos casos, i ella deu desapareixer, per la llei deliminacio de sons inutils, subjecta al principi de Economia: la m, a causa de la desaparicio forosa de la p se canvia en n per linfluencia de la t segent, o siga, en virtut de la llei fonetica, nomenada de atraccio, subjecta, al mateix temp s, al principi de transicio de sons. De modo que estos canvis son naturals i no caprichosos, ni molt menys, efectuats per influencia duna atra llengua. Per lo tant, les formes compte i prompte i les demes mp similars, son arcaismes inoportuns i verdaders catalanismes que no deuen tolerar-se.
51
2008 IDIOMA VALENCI

[2] De 'proptitudine' , primer 'promptitut', i desprs 'prontitut', perque 'mpt' se convertix en 'nt'. [...] De 'computu-comptu' , 'compte' ; pero hu 'conte' , perque com ham dit, 'mpt' se convertix en 'nt'.
[3] No sha de pronunciar [* la p] en els grups triconsonntics mpt/mpc, dels quals la p forma part, pronunciaci que resulta afectada i que el va lenci simplific fa temps. MPT>MMT>MT>NT, contar i no comptar, exent i no exempt, tentar i no temptar, sntoma i no smptoma, redenci i no redempci. Excepte en paraules molt cultes o llatinismes pertanyents a nivells especialisats de la llengua com: impromptu o metampsicosis . [...] b. El grup MP + consonant es redux a N + consonant , contar i derivats i no comptar.
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana - Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes (RACV), pp. 11; 21]
[4] El grup arcaic 'mp' + consonant ha donat 'n' + consonant en valenci i aixina l'escriurem: contar, atentar, pronte, redencio, sintoma, pressuncio
[5] [* En la gramatica feta per lAVL] Es reintroduxen grafies i grups consonntic arcaics com ara -l.l-, mp-, -tm, -tn-, tl-, -tll-, que en valenci fa temps que es reduiren a -l-, -n-, -m-, -n-, -l-, ll-: col.lectiu, prompte, setmana, cotna, motle, bitllet , com fa el catal, i no saccepten les formes valencianes colectiu, pronte, semana, cona, mole, billet .
[INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[6] La gramatica catalana recomana pronunciar una serie de grups consonantics que en valenci han segut simplificats: MPT, PT, NT, TM, p.e., redemptor, escriptor, assumpcio, premsa , etc, que en valenci han passat a redentor, escritor, assuncio, prensa, etc.
52
2008 IDIOMA VALENCI
[7] Tambe s insoportable per lo farragosa, i arcaica, la base n 18 [* de les bases conegudes com a Normes de Castell], copiada lliteralment del llibret del Sr. Revest "La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu" (Pag. 69) : "Sescriu MP en asimptota, assumpcio, contemptible, eclmpsia, exempcio , exempt, metempsicosi, palimpsest, perempcio, peremptori, preempcio, presumpcio, prompte, redempcio, redemptor, resumpcio, simptoma, sumpcio, sumptuos, temps, temptar, temptativa, transumpte , i en llurs composts o derivats". Llista de paraules de les qua ls nomes tenen dret al digraf MP, els cultismes i "temps" . Es lamentable la galga que posa esta base per a frenar o contradir levolucio de la fonetica valenciana, continuant en eixos bonys consonantics que ya havia simplificat el valenci, al igual que una serie de consonants geminades i digrafs inexistents en la pronunciacio moderna.
[8] Els grups triconsonantics -mpt- i -mpc- es reduixen, com en tot el valenci, a -nt- i nc-, emmudint-se la -p- i realisant-se la -m- com a [n]: 'conte' i no compte, 'tentar' i no temptar, 'sintoma' i no simptoma, 'redencio' i no redempcio, 'atentat' i no atemptat.
[9] NO sescriu mt: - En paraules derivades dels grups MPT o MPT que els partidaris descritura etimologista volen fer persistir, quan levolucio ha donat NT o NC (conte, assuncio ). [...] En el pas del llati classic al v ulgar, en el grup MT sinterpola una P (sumtus > sumptus) donant el grup MPT, que mes tart en Italia es pert (redempti > redemti), donant MT. Del llati vulgar al roman, el grup interior romanic MPT desapareix la consonant del mig per assimilaci o als sons vens o per a facilitar larticulacio, donant MT. La M queda davant de dental, posicio en la que la nassal, ya des del llati classic, sarticulava com a N. Quan levolucio ha donat en valenci NT o NC no sescriur M encara que hi haja raons etimologiques: conte < computu; assuncio < assumptione; assunte < assumptu; atentar < atemptare; asntota < gr. asymptotos; consuncio < consumptione; exencio < exemptione; exent < exemptu; perentori < peremptoriu; presuncio < praesumptione; pronte < prompte; redencio < redemptione; sintoma < gr. symptoma; suntuos < sumptuosu; tentar < temptare. [...]
53
2008 IDIOMA VALENCI

[10] La grafia mp sutilitza amb el valor de [m] o de [n], per raons etimolgiques, en sllaba medial, en casos com assumpci, atemptar, compte, prompte, smptoma, etc. [...]
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 45, Valencia 2006] [LA NORMATIVA ORTOGRFICA DEL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XXXIX]
54
2008 IDIOMA VALENCI
VALENCIANA
NI SETMANA, NI SOTMETRE, NI ROTLLO...CATALA

La semana pass men vaig enrollar en una chica de la teua comarca. Si thas de sometre al critri dun atre que siga per conviccio, no per billets. En el proces evolutiu de la llengua valenciana fa temps que desaparegueren paraules com: setmana, sotmetre, enrotllar, bitllet, rotllo, almetla, butla, etc. Hui en dia ham abandonat totes eixes formes arcaiques que de forma natural evolucionaren en idioma valenci a les actuals formes: semana, sometre, enrollar, billet, rollo, armela, bula, etc.
Cites
[1] Es reintroduxen grafies i grups consonntic arcaics com ara l.l-, mp-, -tm, -tn-, tl-, -tll-, que en valenci fa temps que es reduiren a -l-, -n-, -m-, -n-, l-, ll-: col.lectiu, prompte, setmana, cotna, motle, bitllet , com fa el catal, i no saccepten les formes valencianes colectiu, pronte, semana, cona, mole, billet .
[2] Els grups consonntics TM, TN, TL, TLL shan simplificat en M, N, L, LL, despres dun procs com el segent: NM > MM > M PTM TM > MM > M TSM > TM > M No sha de pronunciar ni escriure la t destos grups. La simplificaci es pot documentar ya en tots els clssics. Tampoc shan de pronunciar geminades les consonants a les quals acompanyava: semana i no setmana o semmana, somoure i no sotmoure o sommoure, velar i no vetlar o vellar, enrollar i no enrotllar, mole i no motle, ralla i no ratlla, billet i no bitllet, bollet i no butllet, cona i no cotna o conna; excepte en paraules cultes a on s es pronuncia la t: etnografia, tnia i derivats. [...] c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: semana i no setmana o semmana, sometre i no sotmetre o sommetre.
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana Lliteratura Valencianes (RACV), pp. 16; 23] - Seccio de Llengua i
55
2008 IDIOMA VALENCI
VALENCIANA
[3] La grafia arcaica TLL s'escriu solament LL en el codic ortografic valenci, responent a la fonetica actual d'esta llengua: butlleti / botlleti > bolleti ratlla > ralla bitllet > billet rotllo > rollo [...] - els grups 'tm, ptm' - tambe arcaics i desapareguts - en valenci s'han resolt en 'm', havent caigut els atres sons despres dels ya coneguts procesos d'assimilacio i posterior simplificacio: semana, sometre
[GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Antoni Fontelles/Laura Garca/Joaquim Lanuza, pp. 61; 65, Valencia 1987]
[4] El catala mant la geminacio de la M i de la N (mm, nn). En valenci se simplifica. Eixemples: catala setmana, pronunciat semmana, passa en valenci a semana; cotna, pronunciat conna, passa a cona [* en valenci].
[5] [...] els escritors normalitzats, quan hi ha dos paraules o giros pareguts, u valenci i un atre catala, indefectiblement ampren sempre el catala. Per aixo, ni a duro el pam diuen vore, vindre, tindre, meua, teua, nosatros, ab, semana, baix, dos , etc.; ells diuen veure, venir, tenir, meva, teva, nosaltres, amb, setmana, per desota, totes dugues , etc., fent-ne una barreja de catala i valenci, que mes be nos fa llastima. La finalitat que perseguixen es apoderar -se de lescola -transigint, a ultima hora, en dir, a la nostra llengua , valenciana- per a anar cap a lassimilacio total en el catala, en perjui de la Llengua Valenciana, que, privada del soport literari, quedaria en un patois despreciable, condenat a una mort lenta i a sa desaparicio [...].
[LES NORMES DEL 32 I L'UNITAT DE LA LLENGUA, Josep M Guinot Galan]
[6] En paraules que provenen de TM, PTM, o dantic TM assimilat a MM, que han evolucionat a M (semana, sometre). El grup PTM > TM, que per assimilacio > MM, que, a partir del sigle IX, se simplifica a M, com totes les consonants dobles; en paraules formades per una acabada en T i atra que comena per M, es produix identica evolucio TM > MM > M: semana (no setmana) < septimana; sometre (no sotmetre ni sotsmetre) < submittere. [...] En el proces evolutiu de la llengua valenciana han desaparegut les LL geminades, per la llei del menor esfor o principi deconomia de forces. Segons Sanchis Guarner i Badia Margarit, la L doble no respon a la pronunciac io actual valenciana. La grafia TL, grup al que Navarro Toms li reconeix el so de doble L, tambe ha desaparegut,
56
2008 IDIOMA VALENCI
VALENCIANA
pronunciant-se L senzilla: [...] mole (no motle ni molle) < modulus; espala (no espatla ni espalla) < spatula; velar (no vetlar ni vellar) < vigilare; bula (no butla ni bulla) < bulla; almela (no almetla ni almella) < amigdala. [...] El grup TLL no existix en la llengua valenciana ni respon a cap devolucio etimologica (ralla, no ratlla; bolleti, no butllet). Es una importacio del catala.
[FONO INTRODUCCIO A LA FONOLOGIA VALENCIANA, Josep Boronat Gisbert, pp. 148; 155; 164]
[7] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: a) La pronunciaci no geminada del g rup tll: bitllet [bit], ratlla [ra], rotllo [ro]. [...] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: a) La pronunciaci simple del grup tm en paraules de carcter patrimonial: setmana [semna], sotmetre [somtre].
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 30; 31, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL)]
[8] LES GRAFIES LL I TLL El so palatal lateral [] es representa normalment per la grafia ll, que pot aparixer en qualsevol posici: llebre, pallasso, co ll. Per, en certs casos, es representa tamb per la grafia tll: bitllet, rotllo,Ratlla, etc.
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 45, Valencia 2006] [LA NORMATIVA ORTOGRFICA DEL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XL]
[9] Los catalans empren la 't' en molts casos sobre'ls quals devem fer algunes observacions: [...] 2. Davant 'll', i no la t la nstra pronunciaci [...] 'guala' i no 'guatlla' ; 'billa' i no 'bitlla' [...].
57
2008 IDIOMA VALENCI
C I NO Q DAVANT DE U SONORA
Li comprarem els cuatre cuadros que ella vullga. No pareix que agrane el seu cuarto molt frecuentment. En animo de simplificar lortografia i fer ms senzill lacte descriure, es presenta la propsta descriure c, en conte de q, davant de u sonora.
Cites
[1] C- [...] Tamb usarem la 'c', en lo so velar: [...] e) Seguida de 'u' sonora: 'cuant, cual, consecuncia, ecuestre, ecuaci' . Q-K [...] Deixarm d'usar la 'q', encara que siga etimolgica, i en canvi usarm la 'c', sempre que seguixca 'u' sonora, segons ham vist al parlar de la 'c': 'Cuan, cuant, cuesti, cual, ecuestre, secuncia' , etc. I adems d'escriure 'c' en llc de 'q', no usarm la 'u' que li segua antigament en paraules com stes: 'Cantitat, calitat, calificar, casi' , i no 'cuantitat, cualitat, cualificar, cuasi' .
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 39; 45, Valencia 1915]
[2] Canvi per "c" de la "q" quan va seguida dels grups vocalics ua, uo. Est es un atre cas d'arcasme innecessari que unes atres llenges ya han resolt en el mateix sentit que proponc yo. Aixina quatre, quorum, quantificar, quotidia ...s'escriurien cuatre, cuorum, cuantificar, cuotidia .
[REFLEXIONS PER A UNA MODERNISACIO DE LORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Chimo Lanuza Ortuo, Revista de Filologia Valenciana, any VIII, n: 8, p. 126, 2003]
[3] Seran, puix, les nostres intencions plantejar unes propostes de revisio moderades que tinguen com a objectiu la simplificacio de les normes d'ortografia de la llengua valenciana, alvanant una passa mes en l'adequacio entre l'idioma valenci i la seua representacio grafica. Ne son les segents:
58
2008 IDIOMA VALENCI

[...] S'escriu C 1. En so de [k] (colp) 1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult, cocient, cuatre, cuestio, oblicuitat .
[ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. REVISIONS NORMATIVES, Miquel Castellano Arolas, Cresol n: 10, p. 42, 1999]
59
2008 IDIOMA VALENCI
C A FINAL DE PARAULA, NO G
Ani en un amic i dos amigues a replegar els besucs a la peixcateria. Per embrutar de grc la sitara, com a castic, no juaras en lordenaor. En el proces evolutiu normal i natural de la llengua valenciana en les paraules en g a final de diccio es canvi dita g per c en la llengua parl. (Encara que en els derivats destes paraules, eixa g, al deixar destar a final de diccio, podia reapareixer i pronunciarse com a tal).
Cites
[1] Reglas para la formacion del femenino [...] Tambien en los que terminan en 'c' ocurre algo parecido; algunos mudan la 'c' en 'g' para el femenino; v. gr.: 'flac' ('flaco' ) hace 'flaca' , 'blanc' ('blanco' ), 'blanca' ; 'ric' ('rico'), 'rica'; pero 'llarc' ('largo' ), 'llarga'; 'amic' ('amigo' ), 'amiga' ; 'llec' (lego), 'llega' . 'Grc' hace 'grga' ...
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, p. 40, Valencia 1894]
[2] Tamb usarem la 'c', en lo so velar: [...] A la fi de dicci: 'trac, bec, dic, pc, suc, prlec, barranc, cinc' .
[3] SONS VELARS [...] Velar explosiu sort.- Deu representarse grficament per la 'c' [...] d) A la f de dicci. Eixemples: 'Fillec-Dic-Duc-Soc-Pc-Ruc'
[4] Quan el masculi acaba en les consonants oclusives sordes '-p, -t, -c (en so de [k]), -f', en molts casos, en derivar al feme ni, estes paraules canvien les consonants sordes
60
2008 IDIOMA VALENCI

finals esmentades per les respectives sonores '-b-, -d-, -g-, i -v-', a les quals afigen la 'a': llop, lloba; vert, verda; amic, amiga; serg, serva L'explicacio es senzilla: al quedar en l'interior de paraula i entre atres sons sonors, estos tambe es sonorisen.
[5] Un atre defecte de les bases del 32 [* conegudes com a Normes de Castell] s el tracte dexcepcio que donen a les oclusives sordes P, T, C, al final de paraula, a on les representa per les corresponents oclusives sonores B, D, G, quan eixes paraules al derivar, o en el femeni, trauen la consonant sonora correlativa ( vert/verda, groc/groga, etc). Eixe etimologisme, que per atra part en les bases va acompanyat dexcepcions de les excepcions, va contra un principi que, segons Dn. Lluis Revest es deu observar al establir unes normes ortografiques: "que no desfiguren per desig de perfeccio sistematica, la fonetica normal de la llengua" , i va tambe contra el principi de buscar la major simplificacio i coherencia posible, aforrant excepcions. I lo que es encara pijor, eixe sistema s contrari al que solien observar els nostres classi cs, com se demostra per infinitut deixemples. La fonetica valenciana al final de paraula pronuncia sempre la oclusiva sorda, en conte de la correlativa sonora.
[6] Cal posar '-c' final i no '-g' en les paraules en qu ara, seguint les normes catalanes, s'escriu '-g'. En primer lloc s suficient ra que el poble valenci pronuncia 'c' [...]; perque, a ms, sempre s'ha pronunciat 'c'; i escrit, des dels temps clssics [...] s absurda una alega ci etimologista per a anar contra la fontica del poble; i ms absurt alegar que els derivats sn en 'g' [...]
[7] Quan les oclusives sonores [b], [d], [g], es troben en final de paraula absolut es convertixen en sordes, [p], [t], [k] [...] [...] Sescriu c: [...] - en final de paraula, tant si els derivats tenen G o no, per perdua de les finals de letim i ensordiment propi dels sons finals: suc, prolec. [...] Al passar al roman, les paraules llatines perden no solament vocals, sino tambe consonants i convertixen en sordes unes certes sonores. Les consonants finals
61
2008 IDIOMA VALENCI

romaniques unes vegades es perden i unes atres es conserven, unes sensordixen i unes atres, en alguns casos, es vocalisen. En valenci, les consonants sonores intervocaliques B, D, G, quan se queden finals per perdua de la vocal final, es convertixen en les sordes corresponents, P, T, K, tornant a sa originaria llatina sorda (quan no se vocalisen per perdua de E, I, Y): prolec < gr. Prologos; cartilec < cartilago; prodic < prodigu; pedagoc < pedagogu < gr. Paidagogs; demagoc < gr. Daimagogs, sarcofac < sarcophagu.
[8] El so oclusiu sonor [g] (o la variant fricativa corresponent []) es representa per les grafies g i gu, i el so oclusiu sord [k], per les grafies c, q, qu i, espordicament, g i k. [...] s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les consonants oclusives en posici final de paraula en els casos segents: a) Quan es troben davant de pausa: [...] epleg [eplek] o brfec [brfek]. b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: [...] psicleg infantil [siklek ifantl] o sac ample [sk mple]. c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda: [...] catleg complet [katlek komplt] o sac ple [sk pl].
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 32; 40, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XCVIII]
62
2008 IDIOMA VALENCI
P A FINAL DE PARAULA, NO B
El prten de cap fentlo estudiar vr ps en formes catalanes. Me pareix que ta auela no sa p que hau aplegat hui dissap te. En el proces evolutiu normal i natural de lidioma valenci les paraules en una b a final de diccio canviaren, en la llengua parl, dita b per la corresponent consonant sorda p. (Encara que en els derivats destes paraules eixa b podia reapareixer al deixar destar a final de diccio). Un proces similar pass en les paraules que tenien una b precedint a una t, a on la b fon substituida per una p en la llengua parl viva.
Cites
[1] Ninguna palabra genuinamente valenciana termina en 'v' o 'b'; aun las que en su origen o en sus derivaciones tienen estas letras y suenan de una manera equivoca, adoptan como final la 'p'; v. gr.: de 'saber' se forma 'sap' , de 'cabre' , 'cap' ; de 'cap' (cabeza) se derivan 'cabut, cabes' .
[2] La 'p' representa lo s 'billabial exprosiu sort', i s'usa en principi, en mig i fi de dicci: 'pare, paper, pera, pinta, pmpol, dependre, arrap, cap, clp, llop' , etc. S'escriur 'p' i no 'b', seguida de 't', encara que originariament hi haja 'b': 'Acaptar, reptar, precpte, apte, rescripte, dupte , de dubitu; sopte, de subitu; dissapte, de dies-sabbatu' , etc.
[3] Quan el masculi acaba en les consonants o clusives sordes '-p, -t, -c (en so de [k]), -f', en molts casos, en derivar al femeni, estes paraules canvien les consonants sordes finals esmentades per les respectives sonores '-b-, -d-, -g-, i -v-', a les quals afigen la 'a': llop, lloba; vert, verda; amic, amiga; serg, serva L'explicacio es senzilla: al quedar en l'interior de paraula i entre atres sons sonors, estos tambe es sonorisen.
63
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Un atre defecte de les bases del 32 [* conegudes com a Normes de Castello] s el tracte dexcepcio que donen a les oclusives sordes P, T, C, al final de paraula, a on les representa per les corresponents oclusives sonores B, D, G, quan eixes paraules al derivar, o en el femeni, trauen la consonant sonora correlativa ( vert/verda, groc/groga , etc). Eixe etimologisme, que per atra part en les bases va acompanyat dexcepcions de les excepcions, va contra un principi que, segons Dn. Lluis Revest es deu observar al establir unes normes ortografiques: "que no desfiguren per desig de perfeccio sistematica, la fonetica normal de la llengua" , i va tambe contra el principi de buscar la major simplificacio i coherencia posible, aforrant excepcions. I lo qu e es encara pijor, eixe sistema s contrari al que solien observar els nostres classics, com se demostra per infinitut deixemples. La fonetica valenciana al final de paraula pronuncia sempre la oclusiva sorda, en conte de la correlativa sonora.
[5] Quan les oclusives sonores [b], [d], [g], es troben en final de paraula absolut es convertixen en sordes, [p], [t], [k] [...] [...] Sescriu p: [...] - en fi de paraula, les oposicions bilaterals pr imitives de sonoritat (sorda/sonora) en les oclusives es neutralisen convertint -se les sonores en sordes, de modo que la sorda es larchifonema que anula loposicio, de forma que /b/ es neutralisa convertint -se en larchifonema /P/. Per tant, el so [p] final de paraula pot provindre detim en p mantenint-se el fonema /p/, pero tambe pot provindre de b o v interior que es queda en fi de diccio, realisant-se larchifonema /P/, neutralisacio de /b/. En els dos casos, sescriur p. [...] Sescriu p: - En fi de paraula, quan /b/, evolucionant duna V llatina queda en fi de diccio, i per tant, no pot sostindres com a llabidental, passant a bilabial i ensordint -se a [p], archifonema /P/ (corp, calp). - En fi de paraula, darrere de consonant, quan /b /, evolucionant duna B llatina interior queda en fi de diccio, sensordix a [p], archifonema /P/ ( verp, destorp, bulp). - En fi de paraula, darrere de vocal, tenint letim B que ha quedat en fi de diccio, ensordint-se a [p], archifonema /P/ (arap).
[6] El so bilabial oclusiu sonor [b] (o la variant fricativa corresponent [ B]) es representa per la grafia b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per la grafia p: baix, roba; poc, llpol, compra. [...] s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les consonants oclusives en posici final de paraula en els casos segents:
64
2008 IDIOMA VALENCI

a) Quan es troben davant de pausa: club [klp], grup [grp]; [...]. b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: club animat [klp animat], grup armat [grp armt], [...]. c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda: club social [klp sosil], grup tradicional [grp traDisionl], [...].
65
2008 IDIOMA VALENCI
T A FINAL DE PARAULA, NO D
Com la gelor entrava pel forat de la paret, dins fea molt de fret. Estan omplint el gt en un acit de color vrt En el proces evolutiu normal i natural de lidioma valenci aquelles paraules que portaven una d a final de diccio canviaren, en la llengua parl, dita d per la consonant sorda t. (Encara que en els derivats destes paraules eixa d podia reapareixer al deixar destar a final de diccio).
Cites
[1] Reglas para la formacion del femenino [...] Para los terminados en 't' debe tenerse presente la pronunciacion de sus similares castellanos, pues sabido es que entre nosotros se pronuncian y escriben con 't' final, no solo los que en su origen tienen esta letra, sino tambien los que tienen 'd', y estos recobran la 'd' al modificarse: as, mrt (muerto) hace mrta; frt (fuerte), frta; alt (alto), alta; pero sort (sordo) hace sorda; mut (mudo), muda; buit (buido), buida; cabut (cabezudo), cabuda. [...] Adverbios de tiempo [...] Tarde...Tart. [...] No hay voz valenciana que termine en 'd': ya hemos dicho que terminan en 't' hasta los que tienen aquella letra en su origen o en sus derivados; verbigracia: 'buit' (de buidar); 'bondat, bondads; canut , canudet' .
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 40; 104; 142, Valencia 1894]
[2] La 't' s'usa en principi, mig i fi de dicci: 'talent, tnic, rostir, ventre, polit, alt, prudent, mrt'. En fi de dicci s'usar sempre la 't', encara que, originariament, prte la paraula una 'd': 'vrt (viridu), prt (perdit), cit (acidu), sort (surdu), cndit (candidu).
[3] Quan el masculi acaba en les consonants oclusives sordes '-p, -t, -c (en so de [k]), -f', en molts casos, en derivar al femeni, estes paraules canvien les consonants sordes finals esmentades per les respectives sonores '-b-, -d-, -g-, i -v-', a les quals afigen la 'a':
66
2008 IDIOMA VALENCI
llop, lloba; vert, verda; amic, amiga; serg, serva L'explicacio es senzilla: al quedar en l'interior de paraula i entre atres sons sonors, estos tambe es sonorisen.
[4] Un atre defecte de les bases del 32 [* conegudes com a Normes de Castello] s el tracte dexcepcio que donen a les oclusives sordes P, T, C, al final de paraula, a on les representa per les corresponents oclu sives sonores B, D, G, quan eixes paraules al derivar, o en el femeni, trauen la consonant sonora correlativa ( vert/verda, groc/groga , etc). Eixe etimologisme, que per atra part en les bases va acompanyat dexcepcions de les excepcions, va contra un pr incipi que, segons Dn. Lluis Revest es deu observar al establir unes normes ortografiques: "que no desfiguren per desig de perfeccio sistematica, la fonetica normal de la llengua" , i va tambe contra el principi de buscar la major simplificacio i coherencia posible, aforrant excepcions. I lo que es encara pijor, eixe sistema s contrari al que solien observar els nostres classics, com se demostra per infinitut deixemples. La fonetica valenciana al final de paraula pronuncia sempre la oclusiva sorda, en conte de la correlativa sonora.
[5] Quan les oclusives sonores [b], [d], [g], es troben en final de paraula absolut es convertixen en sordes, [p], [t], [k] [...] [...] Sescriu t : [...] - En fi de paraula, darrere de consonant o de vocal, Provinent duna T o D que queda en posicio final, realisant-se com a fonema /t/ o archifonema /T/ ( prat, fret). Els plurals destes paraules acabades en T, la conserven encara que letim siga D, afegint S (molts, dits, prats, frets). [...] No sescriu d: - En fi de paraula, encara que procedixca detim D que, al quedar en esta posicio sensordix en /T/.
67
2008 IDIOMA VALENCI

[6] '-T' i no '-D' Cal posar '-t' i no '-d' en les paraules on la llengua valenciana pronuncia 't' i no 'd'. Perqu la grafia fabrista 'd' no s'ajusta a la fontica valenciana [...]. I, a ms, sempre s'ha escrit 't' abans de Fabra, i 't' figura en els llinages valencians, com 'Ricart, Vert', etc.
[7] El so 'T', errniament representat per 'D'. [...] la deficincia de grafia, consistent en escriure extrnyament 'D' per a pronunciar 'T' [...]. Arbitrarietat inadmissible, perqu el so 'T' exigx, si no hi ha algn motu raonable en contra, sa exacta representativitat grfica. Pero adems perqu es la tradiciona l o mes general pratica des de remotissims sigles ininterrompuda quasi sense excepci en la literatura valenciana [...].
[8] [...] La voz verd no existe en lengua valenciana, aunque la usen salvapatrias catalanas. Los clsicos que escriban vert, con oclusiva sorda, conocan el timo veridis, pero usaban el valenciano, no el latn; tambin saban que el femenino y derivados sonorizaban en verda, verderol.... [...].
[PERIS, CANTINFLAS, BORREGO Y LACREU, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
[9] El so dental oclusiu sonor [d] (o la variant fricativa corresponent [D]) es representa per la grafia d, i el seu correlat sord [t], per la grafia t: donar, banda, badar; tallar, contar, gaiato. [...] s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les consonants oclusives en posici final de paraula en els casos segents: a) Quan es troben davant de pausa: [...] fred [frt], avet [avt] [...]. b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: [...] cid arsnic [sit arsnik], avet alt [avt lt], [...]. c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda: [...] grup tradicional [grp traDisionl], fred polarf [frt polr], [...].
68
2008 IDIOMA VALENCI

[10] La lletra 'D' es dental sonora, i la 'T' es la dental sorda corresponent. Tanmateix, en final de paraula, siga rere vocal, siga rere consonant, la 'D' s'ensordeix i es pronuncia com una 'T'. Exemples: 'COVARD, VERD, SORD' es pronunciaran com si tinguessen 'T' final, s a dir, fent la terminaci com en els mots 'ART, CERT, CORT' .
69
2008 IDIOMA VALENCI
-EA TERMINACIO GENERAL EN VALENCI

Es gran riquea aplegar a la vellea en bna salut i el cap b. No entenc si tanta simplea en fer les cses es cuestio de perea o de torpea. La terminaci -ea es general en la llengua valenciana viva, mentres que la terminaci -esa es minoritaria. Les senyes llingistiques generals i normals son les que han de prevaldre a lhra de determinar la norma en la llengua escrita, no les minoritaries o les excepcionals.
Cites
[1] [...] suprimimos letras al principio (aferesis) o en medio (sincope) de las palabras, y decimos, 'Sentet' por 'Visentet' , 'dam' por 'dnam' y 'pa' por 'pera' (preposicion); v. gr.: 'Sentet, dam aix pa mi' . Pero donde mas se emplean estas figuras es en las palabras terminadas en 'ador', 'adora' y 'esa' , en las cuales casi puede asegurarse en absoluto que se suprime la 'd' o la 's'; as decimos, 'mocaor' y 'llauraora' en vez de 'mocador' y 'llauradora' , 'perea' y 'riquea' por 'peresa' y 'riquesa' . [...] Ya se habr observado que todo s los ejemplos anteriores son escogidos adrede de entre aquellas palabras cuyo uso es tan general y admitido, que a nadie le suenan ya mal [...]
[2]
[* a continuacio, Fullana presenta primer una frase en lxic viu i en acabant la transcriu a lxic antic]
'Qui alforra, arreplega per a la vellea' [...] 'Qui fa stalvis recull per a la vellea' [...] 'Tristitia-tristicia', 'tristea' i no 'tristea' ni 'tristesa' . [...] De 'triste', ab lo sufix 'or', se form 'tristor', com de 'tristitia', 'tristea' i no 'tristea' , ni menys 'tristesa' .
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 27; 28; 44; 96, Valencia 1926]
[3] La fontica que ha de marcar la norma s la del valenci general i no la d'un dialecte concret. Els fets fontics que han de ser norma en valenci sn els segents: [...]
70
2008 IDIOMA VALENCI
El sufix llat -ITIA- ha donat en valenci -ea-, fet que ya es constata en els nostres clssics: noblea, certea, vellea, pobrea .
[4] Dona el sufix -esa i en segon lloc -ea vellesa (o vellea), pobresa (o pobrea) , reconeix que la llengua clssica tamb utilisava el sufix -ea i intenta comparar este cas en uns atres, de manera poc convincent i gens tcnic a puix posa eixemples com desembre/deembre a on la -s- no forma part dun sufix. Intenta justificar esta proposta dient que en lactualitat, les formes amb -ea es mantenen en el valenci central i meridional. En el valenci septentrional, en canvi, sn majoritries o generals les formes amb -esa. En primer lloc, si en dos dels tres dialectes valencians sutilisa el sufix -ea i adems estos dialectes sn els que ms parlants tenen, la forma -ea, que tamb s clssica i genuna, hauria de ser la norma. Tampoc s del tot correcte afirmar que en valenci septentrional s general lus del sufix -esa, ya que no s del tot cert i podem trobar zones del valenci septentrional que utilisen el sufix -ea i incls a on sutilisa -esa les formes en -ea no sn estranyes. Tamb podem pensar que les formes en -esa es deuen en molts casos a una influncia castellana, ya que el castell utilisa el sufix -eza (pobreza), o a una influncia catalana pel contacte geogrfic del valenci septentrional en Catalunya. Siga com siga, donar preferncia al sufix -esa s un nou intent de forar la llengua per a convergir en el catal.
[* LAVL en la seua gramatica] [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[5] El sufix llat -ITIA, que servix per a formar substantius que designen qualitats abstractes, ha donat en valencia -ea, per tant no es pronunciar mai una -s- intercalada: bellea, pobrea, malea, naturalea , i no bellesa, pobresa, malesa, naturalesa.
[6] Una gran quantitat de paraules (abstractes en sa major part) que en castell acaben en -EZA, en valenci ho fan en -EA, ya a partir dels escritors classics . En catala tenen en este cas una S en conte de la castellana Z. Castell: Fortaleza, tristeza, belleza, franqueza, riqueza . Valenci: Fortalea, tristea, bellea, franquea, riquea . Catala: Fortalesa, tristesa, bellesa, franquesa, riquesa .
[FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA. CARACTERISTIQUES QUE LA INDIVIDUALISEN, Josep M Guinot Galan]
71
2008 IDIOMA VALENCI

[7] [...] en valenci, dacort n els classics, la s intervocalica de les terminacions en esa desapareix, mentres que en catala es conserva. Catala: fortalesa, riquesa, vellesa; valenci: fortalea, riquea, vellea.
[8] Es tipic del valenci, practicament des dels mateixos origens, i comu en tots els nostres classics, la terminacio en -EA de certes paraules abstractes: pobrea, riquea, bellea. A penes trobarem un catalaniste valenci que no diga sempre pobresa, riquesa, bellesa , sencillament perque aixina es diu en catala.
[9] El sufix llati -ITIA, que servix per a formar substantius que designen qualitats abstractes, ha donat en la comarca, com en tot el valenci, -ea: bellea, pobrea, noblea i no bellesa, pobresa, noblesa . [...] El sufix llati -ITIA, que servix per a formar substantius que designen qualitats abstractes, dona en la llengua antiga -ea i esta es la forma que es conserva en la comarca, com en tot el valenci, i no -esa, com a Catalunya i Balears; si es detecta alguns cas en -esa es deu a un castellanisme, com ara 'naturalesa' : bellea, pobrea, malea, noblea, perea i no bellesa, pobresa, malesa, noblesa, peresa .
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, pp. 23; 44]
[10] [...] els substantius abstractes formats del sufix -ITIA: encara que en unes atres llenges dona -EA, -ESA, -EZA, en valenci, des de la formacio desta llengua, dona -EA, per perdua de la consonant T > C > : fortalea, perea. [...] El grup TY llati, darrere de laccent, seguix el proces TY > SY > SS > S, sibilant sonorisada que evoluciona distintament en valenci, c atala i castella: tristitia > tristea (cat. tristesa, cast. tristeza); pigritia > perea (cat. peresa, cast. pereza); nobilitia > noblea (cat. noblesa, cast. nobleza); fortalitia > fortalea (cat. fortalesa, cast. fortaleza); naturalitia > naturalea (cat. naturalesa, cast. naturaleza); pauperitia > pobrea (cat. pobresa, cast. pobreza).
[11] [...] els substantius de la tercera classe, els en '-EA', Tenen un arralament tan fondo en el parlar del poble valenci! Sovint se senten pronunciar en places i en llars, pels bars i en despoblats, durant el treball o en el passeig, per monts i secans, lo mateix que en les vegues de frondosos regadius.
72
2008 IDIOMA VALENCI

[...] una vegada mes, demostren la predilecci de nostre parlar popular per l'economia d'energies i pels sonors yats [...]. [...] eixes formes, no slament no representen un notable canvi o pas d'unes mes completes, les en '-ESA', en '-EZA', o en '-EA', sino que son anteriors a estes, o siga les mes genuinament valencianes en obres escrites literaries, i per supst, les mes tenament conservades en el llenguage popular viu fins als nostres dies [...].
[12] '-Ea' i no '-esa' Els noms derivats d'adjectius que ara es fan acabar en '-esa' , cal acabar-los en '-ea', que s com fa la llengua valenciana viva [...]. Aix, 'bellea, noblea' , etc., i no 'bellesa, noblesa' , etc.
[13] El uso de conceptos abstractos condensados en un sustantivo es recurso literario de idiomas complejos, de los que han tenido siglo ureo. El nuestro lo tuvo, con creaciones lxicas que, disparatadamente, Ascensin y su academia prohben. He aqu algunos abstractos y otros que, por analoga, adoptaron el sufijo valenciano: 'bellea, humildea, saviea, altea, fortalea, so rdea, avnentea, vellea, bonea, boniquea, fluixea, bravea, brutea, palidea, clarea, delicadea, blanea, amplea, extranyea, fadrinea, llonguea, flaquea. tnistea, malea, netea, llaugerea, torpea, ginea, naturalea, timidea, llegea, rarea, placidea, grandea, grossea, destrea, agudea, enterea, infantea, riquea, tendrea' , etc. Todos estn documentados literariamente y pertenecen al idioma valenciano; por esta causa, por ser obstculo morfolxico a la implantacin del cataln, estn perseguidos por la Generalidad d e Tarancn y sus colgajos subvencionados: academia de Ascensin, Canal 9, Universidad, gabinetes normalitzadors de CC. OO y UGT, etc.
[LA AVL DEGRADA LA "BELLEA", Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
[14] En lactualitat, les formes amb -ea es mantenen en el valenci central i meridional. En el valenci septentrional, en canvi, sn majoritries o generals les formes amb esa.
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 343, Valencia 2006]
[15] s propi tamb del parlar valenci l'elisi de la 's' sonora de la terminaci '-esa' que es pronuncia '-ea' (Aquesta elisi quasi no es fa al Maestrat i es fa poc als pobles de la Plana). Aix de 'pobresa, riquesa, noblesa, bellesa, vellesa' es fa 'pobrea, riquea, noblea, bellea, vellea' [...]
73
2008 IDIOMA VALENCI
[16] [...] l'omissi de la 's' en el sufix abstracte '-esa' [...] es fa en quasi tota la Regi Valenciana [...] pobresa pobrea*, bellesa bellea*, tristesa tristea*. [...] TRANSCRIPCI FONTICA DE TEXTOS MODERNS [...] llur naturalesa (llur naturalea) [...] [...] En les paraules derivades amb el sufix abstracte '-esa' , pronunciant 'ea*' en quasi tota la Regi Valenciana [...]
74
2008 IDIOMA VALENCI
-IS, TERMINACIO NORMAL I GENERAL EN IDIOMA VALENCI

No ha segut adecuat lanalisis que han fet de la crisis dels servicis interbancaris. Oasis del Reine es lHrta de Valencia. La terminacio -is es del tot normal i general en llengua valenciana viva. No existix rao cientifica o filolgica que justifique la substitucio de la terminacio -is per -i.
Cites
[1] [...] la llengua valenciana goja d'unes particularitats que la fan singular, i encara que siga ms propi de l'estudi comparatiu pe r part dels experts, s en realitat a la massa dels parlants i usuaris a qui nos importa, disposts com estem els valencians a no renunciar a res de lo que nos siga propi. [...] Els neologismes acabats en -is sn valencians com ara: CRISIS, SINTAXIS, ANLISIS...
[2] El valenci mante la s final de certes paraules cultes com: Sintaxis, dieresis, diocesis, tesis, tisis , etc. El catala la suprimix.
[3] '-is' i no '-i' El final de moltes paraules d'orige cientific, que Fabra les fa acabar en '-i', saltant-se en este cas son etimologisme , "per prurit de fugir de la semblana amb el castell" , cal escriure-lo en valenci '-is' i no per l'etimologia sin perqu s la forma viva, o siga, la suprema ra lingstica. Aix, 'anlisis, psicosis, hiptesis, diresis, tesis, oasis' , que resulten ser, a ms de vives, les ms pures perqu sn les mateixes paraules gregues o llatines.
75
2008 IDIOMA VALENCI
-CUL, EN VALENCI, DE LO MS NORMAL

El crepuscul fon tot un espectacul de llums i colors. Han publicat un articul sobre vehiculs elctrics. En llengua valenciana viva es de lo ms normal i natural trobar paraules en la terminacio -cul. Aixina es pronuncien i aixina shan descriure. No existix rao filolgica o cientifica alguna que justifique el rebuig a certes terminacions o paraules.
Cites
[1] [...] la llengua valenciana goja d'unes particularitats que la fan singular, i encara que siga ms propi de l'estudi comparatiu per part dels experts, s en realitat a la massa dels parlants i usuaris a qui nos importa, disposts com estem els valencians a no renunciar a res de lo que nos siga propi. [...] El valenci, seguint la frmula culta, fa terminacions en -cul com ara: ARTCUL, VEHCUL, ESPECTCUL, RIDCUL . Noms algunes formes patrimonials fan: MASCLE, MUSCLE ...
[2] Les formes llatines com ARTICLUS, SPECTACLUM, VEHICLUM, CREPUSCLUM, MONOCLUS , que entren en la llengua per via culta, mantenen, en la comarca i tot el valenci, la forma culta -cul (articul, espectacul, vehicul, crepuscul, monocul) i no donen la patrimonial -cle (article, espectacle, vehicle, crepuscle, monocle), llevat d'algunes formes patrimonials que si han evolucionat a -cle com ara: mascle, muscle, rascle o vincle (hui tambe existix la forma vincul per analogia en les atres formes).
[3] Del latn crepusculum , las lenguas cultas peninsulares crearon voces como el crepsculo castellano y el crepuscul valenciano; pero, hacia 1910, los expansionistas catalanes -con ms traumas sexuales que el bastn de Antonio Gala - decidieron eliminar la terminacin cul, inventando el monstruito crepuscle que les parecera ms decente.
[MARISOL GONZALES Y LAS CRIADAS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
76
2008 IDIOMA VALENCI
-ISTE, -ISTA TERMINACIONS DIFERENCIALS VALENCIANES

Enca que no haguera un atre, no aniria mai a eixe dentiste. La periodista li feu una entrevista a un pianiste famos. La llengua valenciana, en la seua evolucio, ha aplegat a diferenciar el masculi del femeni en paraules que designen cualitat, ideologia, professio, condicio, art, cincia, aficio, etc., per mig de les terminacions -iste, -ista. Encara que existixen comarques valencianes a on no se fa esta distincio, esta es un senya prpia i caracteristica de lidioma valenci que no es dona ni en catala, ni en castell.
Cites
[1] Los en 'ista' masculinos cambian la 'a' en 'e'; si son femeninos no se modifican; v. gr.: Artista...Artiste. Cajista...Caixiste. [...] Organista (hombre)...Organiste . Organista (mujer)...Organista .
[2] [...] es canvi la 'a' en 'e' pals masculins en els llatins terminats en 'istam', tant en els substantius com en els adgectius. Eixemples Baptistam / Batista-Batiste Calvinistam / Calvinista-Calviniste Regionalistam / Regionalista-Regionaliste
[3] Dona en segon lloc el sufix -iste/-ista, genu del valenci i que aporta una diferenciaci enriquidora entre el gnero mascul i femen ( un taxiste/ una taxista), donant preferncia a la forma -ista (un taxista, una taxista), com fa el castell i el catal.
[* LAVL en la seua gramtica] [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
77
2008 IDIOMA VALENCI

[4] [...] la llengua valenciana goja d'unes particularitats que la fan singular, i encara que siga ms propi de l'estudi comparatiu per part dels experts, s en realitat a la massa dels parlants i usuaris a qui nos importa, disposts com estem els valencians a no renunciar a res de lo que nos siga propi. Senyalarem les que seguixen: a.- El valenci diferencia entre el sufix masculi -iste i el femeni -ista: DENTISTE/DENTISTA, ARTISTE/ARTISTA, SOCIALISTE/SOCIALISTA .
[5] Es respectar lultracorrecci caracterstica del valenci que diferencia entre el sufix mascul -iste i el femeni -ista: MASCUL / FEMEN artiste / artista, comuniste / comunista, dentiste / dentista . Igualment es mant la forma masculina -iste en aquelles paraules que no tenen femen com Batiste.
[6] Molts noms dofici o professio, en catala van terminats en A, sent masculins, mentres que en valenci acaben en E. Catala: el maquinista, el periodista, el caixista , etc. Valenci: el maquiniste, el periodiste, el caixiste.
[7] A la comarca es fa la distincio innovadora entre la terminacio -iste per al masculi (taxiste, comuniste, electriciste ) i -ista per al femeni (taxista, comunista, electricista). El fet que el castella no faa esta diferenciacio i que no l'accepte la llengua normativa catalanisant fa que comence a desapareixer i que no siga sistematica la seua utilisacio.
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo]
[8] Cal usar '-e' final i no '-a' final, per als masculins de les paraules que designen qualitat, ideologia, professi, condici, art, cincia, afici, etc. Aix : 'valencianiste, teniste, dentiste, artiste' , etc., i no 'valencianista, tenista, dentista, artista' , etc. Esta 'e' per al mascul s una inteligent distinci del poble valenci en sa llengua, pel principi d'harmonia i llei de distinci en l'evoluci de l'idioma [...]. Si la distinci l'ha feta el poble valenci en la llengua seua: la valenciana, ning en ms dret a fer-la; i l'ha feta molt be; fent una doble distinci; entre el mascul i el femen i entre el valenci i el castell.
[EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA. PERQUE I CM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Miquel Adlert Noguerol, p. 40, Valencia 1977] 78
2008 IDIOMA VALENCI
[9] A partir del segle XV, per a designar el mascul, el sufix culte -ista comena a alternar en la llengua escrita amb la variant dorigen popular -iste. [...] El sufix -ista, originriament invariable, va desplegar a partir del segle XV formes diferents per al mascul i el femen en els parlars on es diferencien les e i les a tones: -iste / -ista.
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 96; 342, Valencia 2006]
79
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA EN VALENCI -, -AES, NO -ADA, -ADES
En tindre posaes les llums vindrem una vespr a penjar els cuadros. Ya voras la tamborin que tespolse com estiguen les copes trencaes. La llengua valenciana, des dels seus origens, ha mantingut una evolucio constant que la ha singularisat i diferenciat dunes atres llenges. Els critris llingistics aplicats en unes atres llenges no tenen perqu ser corrctes, necessariament, en valenci. Les singularitats de lidioma valenci son precisament all que el fan unic, singular i diferent de consevl atre idioma. Renunciar a eixes singularitats es renunciar a tindre una llengua singular, prpia i diferenci. La terminacio llatina -ata ha evolucionat en llengua valenciana hasta aplegar a donar les terminacions - (singular), -aes (plural): crem, cremaes. Esta es una senya prpia i caracteristica de la llengua valenciana viva de tot el Reine que conve estiga represent en la llengua escrita; en benefici tant, dels seus parlants, com de protegir la personalitat diferenci de la llengua valenciana.
Cites
[1] La letra 'd' deja de pronunciarse muchas veces cuando est colocada entre dos vocales, y en este caso, bien se sustituye por la 'h', bien se acenta la vocal que la sustituye, como en 'especulahor' 'especular' , por 'especulador' ; 'cascahura' 'cascara' , por 'cascadura' , etc. [...] Tambin no pocas veces se suprime la silaba 'da' en las muchas voces que terminan con ella, y acentundose entonces la vocal que la antecede, t rnase la palabra en breve que era en aguda, leyndose en tal caso: 'embosc' por 'emboscada' ; 'palm' , por 'palmada' , etc. [...]
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, P. XXI, 1887]
[2] Formacin de los plurales [...] Los femeninos en '' aguda toman la misma slaba sin dejar la ''; v. gr.: 'Tron, tronaes, cas, casaes' . [...] De las varias especies de nombres [...] Abundanciales._ Nuestra lengua tiene una clase de nombres sustantivos que no existen en el castellano; de todos los sustantivos genericos o comunes que denotan continente, podemos nosotros formar otro que indica abundancia de contenido: por ejemplo, decimos que 've una sequi d'aigua' , [...] que nos hemos comido 'una plater
80
2008 IDIOMA VALENCI

d'arrs' o bebido 'una got de vi [...]; 'una cabas de tarnges, una sin de figues' , etc... Formamos igualmente abundanciales algunas veces que indican [...] muchedumbre de unidades de la misma especie; asi decimos que a uno le ha salido 'una granull o una pigot' [...] o bien que hemos hecho 'una caragol o una buol' [...] [...] Como se habr notado en los ejemplos anteriores, los abundanciales tienen siempre la desinencia en aguda [...] como de 'safa, saf; de sombrero, sombrer; de perl, perol; de plat, plater'.[...] Tambien tienen la misma terminacion los sustantivos derivados que indican la accion de golpear y que en castellano suelen terminar en 'azo' o en 'ada' : como de 'pedra, pedr; de bast, baston ; de sabre, sabr, de pu, pu, etc. (p. 37-38) [...] en los [* verbos] de la primera [* conjugacin], los femeninos en 'ada' , el pueblo ha suprimido la ultima silaba, y ya no se dice 'cansada' , sino 'cans' , en toda la extensin de las tres provincias, salvo en muy contadas poblaciones que quiz sean las fronterizas a las comarcas que hablan en castellano. [...] Tenemos [...] la serie innumerable de las palabras terminadas en 'ada' , en las cuales hemos suprimido la casi totalidad de los valencianos la ultima silaba, transformando por tanto su antigua desinencia en la moderna en '' aguda: esto se ha hecho no solo con los participios femeninos, segn dijimos al hablar de ellos, sino con toda clase de voces sean sustantivos o adjetivos, pues decimos 'tron, galt, cas' , etc. [...] Ya se habr observado que todos los ejemplos anteriores son escogidos adrede de entre aquellas palabras cuyo uso es tan general y admitido, que a nadie le suenan ya mal [...] [...] Respecto a las modificaciones que han sufrido las terminaciones en 'ada, ador, y adora' nos parece prudente [...] darles carta de legitimidad colocandolas entre los metaplasmos [...] cuantos hemos nacido en la segunda mitad d e este siglo [* XIX], digamos al hablar, 'tron, cans, parlaor y llauraora' .
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, p. 35; 37; 38; 102; 115; 124, Valencia 1894]
[3] Accidents gramaticals del substantiu [...] Son masculins per la terminacio: [...] Segn. Els acabats en cualsevl vocal tnica: 'Gr, fr, f, lleg, tiss'. Excepcions: 'm' i tots els que tinguen contracci de 'ada' : 'torn = tornada, embaix = embaixada' [...] [...] Forma passiva
81
2008 IDIOMA VALENCI

[...] Ser amat [* mascul / femen] Yo soc amat o am T eres amat o am Ell, ella es amat o am Nosatros som amats o ames Vosatros sou amats o ames Ells, elles son amats o ames [...] He segut amat o am Has segut amat o am Ha segut amat o am Ham segut amats o ames Hau segut amats o ames Han segut amats o ames [...] Participis [...] Passius Estos se formen afegint 't' als temes voclics, per als maculins, i la silaba 'da' per als femenins. En els femenins del tema en 'a', 'ada' es contrau en ''. Esta contracci es hu en da d'un us general. 'Salvar, salva-t, salva-da o salv; servir, servi-t, servi-da'.
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 68; 128; 159, Valencia 1915]
[4] La caiguda de la -d- intervoclica en la terminaci -ada, -ades s general i caracterstica del valenci, ni sha de considerar vulgarisme ni sha de pronunciar esta -d-, [...] trompada, portada, comprada , pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valenci parlat una afectaci que el parlant rebuja.
[5] Els fets fontics que han de ser norma en valenci sn els segents: [...] Caiguda de -d- intervoclica en la terminaci -ada-, -ades-, [...].
82
2008 IDIOMA VALENCI

[6] s absurt propondre [* lAVL en la seua gramtica] que la pronunciaci de la -d- intervoclica de la terminaci -ada siga lo propi del valenci estndart i no s cert [* com diu lAVL en la seua gramtica] que lemmudiment de la d s un fenomen molt generalitzat en el valenci col.loquial, ya que lemmudiment desta -d- s general i propi de tots els nivells del llenguage, be siga coloquial o formal. [...] en cap comarca valenciana es mant la pronunciaci de la -d- intervoclica de la terminaci -ada, per lo que est emmudiment ha passat a ser dus general i, per tant, no pot ser considerat vulgar, com no es considera vulgar en catal lemmudiment de la -r final o en castell la no diferenciaci fontica entre v i b.
[7] Els atres fets fonetics de lapichat, com ara la caiguda de la -d- intervocalica en la terminacio -ada (vespr, port) o en posicio pretonica ( cara, llauraor), metatesis o epentesis, etc., podem trobar-les en uns atres dialectes valencians. [...] La caiguda de la -d- intervocalica en la terminacio -ada-, -ades- es total, com en el valenci general: 'galt' o 'galtaes' per galtada o galtades,'compr' o 'compraes' per comprada o comprades.
[8] El catala conserva en la pronunciacio la D intervocalica de les terminacions -ADA, ADES, -ADOR, -ADORA, -ADORS, -ADORES. El valenci pert dita D [...]. Catala; vesprada, menjades, comprador, compradora, compradors, compradores . Valenci: vespr, menjaes , compraor, compraora, compraors, compraores .
[9] Les terminacions en -ada, ades, ador, adora, adors, adores , en catala se pronuncien tal com sescriuen. En valenci se pert la d deixes terminacions. Eixemples: en catala: vesprada, menjades, comprador, ventiladors ; en valenci: vespr, menjaes, compraor, ventilaors, etc
83
2008 IDIOMA VALENCI

[10] El pare Fullana ya va posar la primera pedra i estava molt encertat en la supressio de les -d intervocaliques mudes i que encara apareixen en -ada, -ades, -ador, -adora, adors, -adores. Aixina, es absurt ya en el segle XXI conservar esta d que el valenci general ya fa temps que ha eliminat de la seua diccio general. Per tant, les formes vesprada, tonellades, llavador, treballadora, balladors i cantadores passarien a escriure's respectivament vespr, tonellaes, llavaor, treballaora, ballaors i cantaores.
[11] Area Septentrional [...] La terminacio '-ada' i el seu plural '-ades' , perden la /d/ intervocalica, com ocorre en tots els parlars valencians: matinada, pronunciat [matin] menjada, pronunciat [men] o [min] aixades, pronunciat [aies] [...] 2. Area Central (apichat) [...] Es pert la /d/ intervocalica en la terminacio '-ada' i el seu plural, com ocorre en tots els atres parlars valencians: vesprada > vespra(d)a > vespra > vespr [bespr] pujada > puja(d)a > puja > puj [pu] [...] 3. Area Meridional [...] Perdua de la -d- intervocalica. a.3.1. En la terminacio '-ada' , la perdua es general, com en els demes parlars valencians.
[INTRODUCCIO A LA DIALECTOLOGIA. ELS DIALECTES VALENCIANS, Manuel Gimeno Juan, pp. 23; 34; 49, Lo Rat Penat, Valencia 1996]
[12] [...] en quant que, en confeccionar la seua proposta damunt del referent de les Bases del 32, la Real Academia de Cultura Valenciana, obte com a resulta t una ortografia que supon un alvan clar respecte de la de referencia, pero, del mateix modo, un retroces, igualment evident, respecte de la norma previa en vigor, la de 1915 i ss., elaborades per l'unic filolec que tenia capacitat, saber, coneiximent i a utoritat per a ferho, Ll. Fullana i Mira. Sera la propia Seccio de llengua i lliteratura [* de la RACV] qui ho raone, en les paraules segents: [...]
84
2008 IDIOMA VALENCI
"...nos havem deixat en el calaix algunes coses com l'escriptura de la terminacio ADA, paraules com: substancia, escriptura, etc. (tot lo mon diu: sustancia, escritura, etcetera.); pero s'ha d'entendre que no es pot fer taula rasa; una bona ensenyana de la llengua fara que tots escriguen <<vesprada>> pero que pronuncien <<vespr>>." [*
escrit de la RACV]
Hem pogut vore tambe com, a lo llar de dos decades, la proposta normativa originaria ha anat incorporant sucessives revisions, que tenien com a objectiu comu la simplificacio de les regles d'us, en canvi, havem notat tambe l'ajornament d'alguns criteris d'acostament entre la llengua i la seua representacio ortografica. Hui, passats vint anys de les paraules dedicades a la <<bona ensenyana>> , la realitat incontestable es que el fet d'escriure <<vesprada>> fa que, en llegir, es pronuncie <<vesprada>>. [...] [...] som conscients de que no hem entrat en algunes qestions importants, com ho son: [...] la supressio del -ADA final de -ATA llati, entre les mes urgents. Motius de ponderacio nos han fet ajornar -ho per a millor ocasio, no sense deixar d'estar convenuts tant de la seua transcendencia i com de la seua necessitat.
[13] [...] en valenci hi ha una clara perdua de la D que no es tan sols una debilitacio, sino una total supressio, general i absoluta, en les terminacions -ADA, -ADES: crema(da) [krem], alba(d)es [albes]; [...] [...] [...] En el valenci modern es pert [* la d] en les terminacions -ADA, -ADES, -ADOR, ADORA, -ADORS, -ADORES, sent una de les caracteristiques diferencials respecte del catala. Segons Antoni Fontelles Fontestad ( Els mijos de comunicacio , Lo Rat, 1994), en el cas de la D secundaria (< T), no es tracta de ninguna incorreccio, sino dun fenomen diacronic mes important de lo que es creu, i compartit per unes atres llenges romaniques: castella, valenci, frances...( elles sont fermes , elles estan tanca(d)es); naturalment, des del paradigma catalaniste tanca(d)es es una aberracio, com digue A. Ferrando, pero des duna perspectiva mes ampla, i des del punt de vista nostre, no es tal cosa. [...] [-da], [-des ], terminacions que han caigut, despareixent en tot el reine de Valencia de tal forma que pronunciarles es considera cosa es tranya o diccio afectada. Aixina escriurem vespr, vespraes (no vesprada, vesprades ), crem, cremaes (no cremada, cremades ). [...] Les llenges tendixen a tindre una ortografia fonologica, en la que lescritura saproxime lo mes possible a la lle ngua que es parla. Quan es totalment general la caiguda, perdua, supressio, dun determinat element fonetic, lortografia sha dacomodar a tal realitat. Lo contrari es distorsionador i negatiu en el proces natural devolucio duna llengua, sabent lefecte que es produix en molts que lligen ortograficament, com ho veuen escrit, falsejant la realitat. La supressio ortografica no altera la comprensio ni la significacio. P. eix.: vespr , vespraes ; menj, menjaes; coet, coetaes; masclet, mascletaes; mocado r, mocadoraes; ros, rosaes (= reixiu,
85
2008 IDIOMA VALENCI

# rosa = flor); puj, pujaes (= accio de pujar, # puja = aument); badat > bad, badaes ; baldat > bald, baldaes ; parlat > parl, parlaes ; mullat > mull, mullaes; chafat > chaf, chafaes ; juramentat > jurament, juramentaes.
[14] Desenrolla [* Sanchis Guarner] alguns comentaris sobre estes tres classes de substantius: sobre els en '-' en lloc de '-ada' , com 'teul' en lloc de 'teulada' ; els en 'aor' en lloc de '-ador', com 'llauraor' per 'llaurador' ; i els en '-ea' en lloc de '-esa' , com 'bellea' per 'bellesa' . Tots ells son una demostraci inequvoca de l'enorme, incalculable i innata tendncia del caracter valenci a prodigar tot lo possible sonors yats en sa llengua autctona, donant-se casos d'eixe fenomen per doblat, com quan diem en determinades zones, en la de mon naiximent, per eixemple: 'juaor' en lloc de 'jugador' .
[15] [...] en cataln: Ens agrada Europa , que en valenciano sera: Mos agr Europa . El apcope [* 'agr'] que nos diferencia del castellano -cataln agrada, y el pronombre mos, son realidades evolutivas de la lengua valenciana [...]
[EL 'RIGODO' DE DESENVOLUPAMENT CAMPS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[16] [...] la apcope en quall o cuall. Tal morfologa fue creada en el Reino por valencianos libres, no castellanizados ni supeditados a ninguna gestapo del IEC. Otra cosa es que toleremos que los catalanes sigan usando el arcasmo valenciano quallada (que les prestamos gustosamente), pero nosotros tenemos derecho a apocopar slabas y plasmarlo grficamente sin sufrir imposiciones de los plomizos vecinos.
[EL "VOCABULARIO VALENCIANO" DEL CATALAN ROSANES, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[17] Suprime las d intervoclicas, actualizando la lengua al escribir 'tir' y 'perchaes' (no tirada ni perxadas) rechazando las terminaciones catalanas y castellanas en 'ada' , esas que hieren tmpanos los sbados futboleros ( talonada, centrada, senyalada, rematada, enganchada, temporada, controlada ). Incluso actualiza topnimos al escribir Monc por Moncada [...]. Igual que Fullana en 1915, Liern slo recoge "vespr" , no el arcasmo vesprada.
[* Rafael Mara Liern] [TELEMACO EN L'ALBUFERA, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1997]
[18] Lo que para un idioma es vulgarismo, para otros es cultismo. As, en portugus constituye rasgo propio la supresin de -l y -n intervoclicas: dor equivale al valenciano dolor ; voar a volar, diabo a diable, lua a lluna, cardeal a cardenal, ter a tndrer, cor a color, coroa a corona, etc. Importa si esas
86
2008 IDIOMA VALENCI

supresiones son del XIV o del XIX?. No, pues modelan el portugus del mismo modo que el valenciano moderno se singulariza per la cada de la -d intervoclica; caracterstica evitada si existe riesgo anfibolgico. Es la singularidad que ms empeo tiene el expansionismo cataln en suprimir, admitimos consejos del invasor?. La frase de Doloretes: sapia que soc dor y no vullc eixa carn (p.20) , los comisarios la traduciran a: spiga que sc daurada i no estime aqueixa carnada . El apcope estaba generalizado en todos los niveles y hablantes, exceptuando los que ofrecan su pluma al fascismo cataln. El pencholl del IEC (AVLL), prohibix escriurer dor y carn, en lapcop valenci; [...]
[EL IDIOMA VALENCIANO EN ORAN, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2006]
[19] [...] la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador [...] [...] [...] lemmudiment de la d s un fenomen molt generalitzat en el valenci colloquial [...]
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 27, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XCI]
[20] En el valenci ocorre molt sovint la prdua de la 'd' entre vocals. Pot admetre's en la pronunciaci normal l'omissi de la 'd' intervoclica de la terminaci '-ada' , i el seu plural [...] 'cunyada ku, cunyades kues, vegada veg, vegades veges; [...] [...] tendncia general en tota la Regi Valenciana [...] [...] TRANSCRIPCI FONTICA DE TEXTOS MODERNS [...] una gota de rosada (una gota de roz) [...] inhabitades en la major part (inabitez en la maor prt) [...] estan lligades a (estn igez a) [...] rodejada de squies amples (rode de sekiez mples) [...] Li pegaren dos passades de descucadora (li pegren dos pasez de deskukaora) [...]
[GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, pp. 82; 99, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950]
[21] [...] tendncia vulgar a l'elisi de la 'd' fricativa intervoclica darrere la vocal 'a' [...] De la terminaci '-ada' es fa '-a' o ms b una 'a' perllongada: '-'. EXEMPLES: De 'vegada' es fa 'veg' ; de 'teulada' , 'teul; de 'parlada' , 'parl [...]
87
2008 IDIOMA VALENCI

[22] [...] la 'D' intervoclica ha caigut en les terminacions '-ADA' i '-ADES' (el plural): 'PLANTADA, PLANTADES' han passat a "plant" i "plantes" [...]. Igual s'ha esdevingut amb totes les paraules d'aquesta terminaci: 'DESPERTADA', "despert"; 'MASCLETADA', "masclet"; 'VEGADA', "veg" , etc. [...].
88
2008 IDIOMA VALENCI
EN VALENCI -ET, -ETA, -ETS, -ETES

Este gelaet en armeles torraetes est de categoria. Heu vullc tot ben tapaet en algeps sense que es veja cap foraet. De forma pareguda a lo que ha passat en les terminacions -, -aes (crem, cremaes), la llengua valenciana ha evolucionat donant les terminacions -et, -eta, ets, -etes (cremaet, cremaeta, cremaets, cremaetes ). Son senyes prpies i caracteristiques de la llengua valenciana viva de tot el Reine que conve estiguen representaes en la llengua escrita; en benefici tant, dels seus parlants, com de protegir la personalitat diferenci de la llengua valenciana.
Cites
[1] En fer els diminutius dels participis acabats en -at, la -t, en quedar intervoclica, es transforma en -d-, no obstant semmudix, [...]. Esta caiguda de -d-, s general i prpia de registres orals formals: cremaet/a, i no cremadet/a; ofegaet/a, i no ofegadet/a; foradaet/a, i no foradadet/a. En cas de substantius com forat i participis substantivisats farem: foraet, i no foradet; gelaet, i no geladet; tancaet, i no tancadet; trencaet, i no trencadet.
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes, p. 14]
[2] En els diminutius de substantius o participis acabats en -at, on la -t es transforma en -d- en quedar intervocalica, esta -d- semmudix: 'foraet' per foradet, 'gelaet, gelaeta, gelaets, gelaetes' per geladet, geladeta, geladets, geladetes .
89
2008 IDIOMA VALENCI
EN VALENCI -AOR, -AORA, -AORS, -AORES

El llauraor dua un mocaor vrt molt bonico per damunt del muscle. En giner han quedat sense faena ms de xixanta treballaores. En llengua valenciana viva, per evolucio natural i prpia de la llengua, son generals les terminacions -aor, -aora, -aors, -aores (llauraor, llauraora, treballaor, treballaora), existint una tendncia general en lidioma a la supressio de les d intervocaliques. Les senyes normals, prpies i generals de lidioma valenci son les que, en bna llgica, deuen marcar la norma en la llengua escrita. Eixe es el millor cami pa mantindre la singularitat, independncia i personalitat de la llengua valenciana i aumentar lautoestima dels valenciaparlants cap a la seua llengua matrna i lus dsta.
Cites
[1] La letra 'd' deja de pronunciarse muchas veces cuando est colocada entre dos vocales, y en este caso, bien se sustituye por la 'h', bien se acenta la vocal que la sustituye, como en 'especulahor' 'especular', por 'especulador' ; 'cascahura' 'cascara' , por 'cascadura' , etc. [...]
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, P. XXI, 1887]
[2] [...] suprimimos letras al principio (aferesis) o en medio (sincope) de las palabras, y decimos, 'Sentet' por 'Visentet' , 'dam' por 'dnam' y 'pa' por 'pera' (preposicion); v. gr.: 'Sentet, dam aix pa mi' . Pero donde mas se emplean est as figuras es en las palabras terminadas en 'ador', 'adora' y 'esa' , en las cuales casi puede asegurarse en absoluto que se suprime la 'd' o la 's'; as decimos, 'mocaor' y 'llauraora' en vez de 'mocador' y 'llauradora' , 'perea' y 'riquea' por 'peresa' y 'riquesa' . [...] Ya se habr observado que todos los ejemplos anteriores son escogidos adrede de entre aquellas palabras cuyo uso es tan general y admitido, que a nadie le suenan ya mal [...] [...] Respecto a las modificaciones que han sufrido las te rminaciones en 'ada, ador, y adora' nos parece prudente [...] darles carta de legitimidad colocandolas entre los metaplasmos [...] cuantos hemos nacido en la segunda mitad de este siglo [* XIX], digamos al hablar, 'tron, cans, parlaor y llauraora' .
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 115; 124, Valencia 1894]
90
2008 IDIOMA VALENCI

[3] La caiguda de la -d- en el sufix -ador/ -adora/, -adors/, -adores/ s prou corrent, pero encara es pronuncia esta en alguns parlars valencians [...]
[4] Els atres fets fonetics de lapichat, com ara la caiguda de la -d- intervocalica en la terminacio -ada (vespra, porta) o en posicio pretonica ( cara, llauraor), metatesis o epentesis, etc., podem trobar-les en uns atres dialectes valencians. [...] La caiguda de la -d- intervocalica pretonica en el sufix -ador, -adora, -adors, adores, es total, com succeix en gran part del valenci: 'mocaor' o 'mocaors' per mocador o mocadors, 'treballaor, treballaora, treballaors, treballaores' per treballador, treballadora, treballadors, treballadores ; tambe 'cara' per cadira o 'maur' per madur.
[5] El catala conserva en la pronunciacio la D intervocalica de les terminacions -ADA, ADES, -ADOR, -ADORA, -ADORS, -ADORES. El valenci pert dita D [...]. Catala; vesprada, menjades, comprador, compradora, compradors, compradores . Valenci: vespr, menjaes , compraor, compraora, compraors, compraores .
[6] Les terminacions en -ada, ades, ador, adora, adors, adores , en catala se pronuncien tal com sescriuen. En valenci se pert la d deixes terminacions. Eixemples: en catala: vesprada, menjades, comprador, ventiladors ; en valenci: vespr, menjaes, compraor, ventilaors, etc
[7] El pare Fullana ya va posar la primera pedra i estava molt encertat en la supressio de les -d intervocaliques mudes i que encara apareixen en -ada, -ades, -ador, -adora, adors, -adores. Aixina, es absurt ya en el segle XXI conservar esta d que el valenci general ya fa temps que ha eliminat de la seua diccio general. Per tant, les formes vesprada, tonellades, llavador, treballadora, balladors i cantadores passarien a escriure's respectivament vespr, tonellaes, llavaor, treballaora, ballaors i cantaores.
91
2008 IDIOMA VALENCI

[8] [...] en valenci hi ha una clara perdua de la D que no es tan sols una debilitacio, sino una total supressio, general i absoluta, en les terminacions -ADA, -ADES: crema(da) [krem], alba(d)es [albes] ; una supressio variable en les -ADOR, ADORA, -ADORS, -ADORES: moca(d)or [mokar], llaura(d)ora [llaurara], trona(d)ors [tronars], treballa(d)ores [treballares]. Tambe es prou general com a dialectal, sent molt notable en la part sur de la provincia dAlacant, la perdua de la D intervocalica, com en: cadena [kana], madur [mar], marsida [marsa], vinguda [vinga], cadira [kara], moneda [mona], neboda [neboa] [...] [...] En el valenci modern es pert [* la d] en les terminacions -ADA, -ADES, -ADOR, ADORA, -ADORS, -ADORES, sent una de les caracteristiques diferencials respecte del catala. Segons Antoni Fontelles Fontestad ( Els mijos de comunicacio , Lo Rat, 1994), en el cas de la D secundaria (< T), no es tracta de ninguna incorreccio, sino dun fenomen diacronic mes important de lo que es creu, i compartit per unes atres llenges romaniques: castella, valenci, frances...( elles sont fermes , elles estan tanca(d)es); naturalment, des del paradigma catalaniste tanca(d)es es una aberracio, com digue A. Ferrando, pero des duna perspectiva mes ampla, i des del punt de vista nostre, no es tal cosa.
[10] [...] la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador [...] [...] [...] lemmudiment de la d s un fenomen molt generalitzat en el valenci colloquial [...]
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 27, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XCI]
92
2008 IDIOMA VALENCI

[11] En el valenci ocorre molt sovint la prdua de la 'd' entre vocals. [...] tendncia general en tota la Regi Valenciana [...] [...] TRANSCRIPCI FONTICA DE TEXTOS MODERNS [...] Li pegaren dos passades de descucadora (li pegren dos pasez de deskukaora) [...]
[12] [...] tendncia vulgar a l'elisi de la 'd' fricativa intervoclica darrere la vocal 'a' [...] De la terminaci '-ador' es fa '-aor'. EXEMPLES: De 'llaurador' es fa 'llauraor'; de 'mocador', 'mocaor' ; de 'comprador' 'compraor' , etc.
93
2008 IDIOMA VALENCI
PARAULES EN -O FINAL, PRPIES DEL VALENCI

Han deixat en el cuarto del fondo un cuadro molt bonico dun metro dample. El tio Snto amena en un frro a un mro que volia furtarli el carro.
Cites
[1] Tingues en conte que hi ha molts nms p lurals, adems, terminats en 'os' , i es perque ya en singular fan en 'o': 'quadros, frros, mtodos, metros, mros' , etc.
[2] Beato, chato, dato, flato, pato, rato, retrato' , conservan la 'o'
[3] Formacio dels diminutius [...] Com veem, el diminutiu, te (i especialment en valenci) un marcat caracter afectiu i de familiaritat. En est ultim sentit s'usen tambe en valenci uns atres sufixos per a formar diminutius en este caracter afectiu i familiar. Concretament solen utilisar -se en els noms propis de persona. Procediment s: [...] b) Es separa la primera silaba del nomi s'afig una 'o' al final: Jogim > Gimo > Chimo Salvador > Vadoro > Vaoro > Voro Manel > Nelo Rafel > Felo Miquel > Quelo Vicent > Cento
94
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Sescriu o: [...] En final de paraula, per eufonia, i procedents duna U llatina, sent una caracteristica del valenci: ferro, quadro. Quan la U final llatina es conserva, en valen ci ho fa en O tancada, molt propia nostra, que no es de cap de manera un castellanisme: ferro < ferrum; quarto < quartus; clero < clerus < gr. kleros; carro < carrus; quilo < gr. khilion; metro < metrum < gr. metron; tipo < typus; tio < thius < gr. Theios [...] Son poques les paraules que tenen U en silaba final, normalment de U llatina que queda al caure la final llatina: abus < abusus; confus < confusus; refus < refusus. Les llatines en U final passen a O en valenci: modo < modus; metodo < methodus; tipo < typus. Notem la diferent evolucio en catala donant U final o E: mode, metode...
[5] '-O' i no '-us', '-um', etc. El poble valenci pronuncia en '-o' final una srie de paraules noves que, al no tindre les el valenci antic, les ha preses de llengua estranya [...] Es tracta de neologismes necessaris que [...] el poble els conserva igual o els modifica. Pero en el catal, a l'acci del poble amo i sobir de sa llengua, s'ha impost una artificiositat cientifista [...] Fabra les catalanis, inventant unes noves, ads substituint la '-o' per '-e', ads per '-us', ads per '-um', ads suprimint-la simplement. Eixemples: 'metre, globus, frum, telgraf' [...] els valencians continuem dient 'metro, globo, foro, i telgrafo'. [...] Cal advertir que la terminaci en '-o' no s estranya al valenci, que ne t moltes, una part d'elles rabs o mossrabs.
[6] Son valencianes les denominacions genero, numero, modo, perfecte, imperfecte, plusquamperfecte , i no les catalanes genere, nombre, mode, perfet, imperfet, plusquamperfet. [...] El valenci fuig de paraules acabades en us, com Augustus, tipus , etc., les quals admet el catala.
95
2008 IDIOMA VALENCI

[7] baso, 'colmena' (Morella, Benassal, Llucena). Localisme d'esta zona. S'ha donat com a etimologia d'esta paraula el llati 'vasum' . La conservacio de la 'o' final nos du a pensar que es tracta d'un mossarabisme.
[INTRODUCCIO A LA DIALECTOLOGIA. ELS DIALECTES VALENCIANS, Manuel Gimeno Juan, p. 27, Lo Rat Penat, Valencia 1996]
[8] En valenciano se escriba 'retrato', no 'retrat'. En 1887 se mantena como forma nica "retrato" en el diccionario de Escrig, pese a los premios que Barcelona otorgaba a los valencianos que catalanizaran su idioma. La voz valenciana 'retrato' derivaba de la italiana "ritratto", documentndose en castellano y valenciano. [...] El sustantivo estaba asentado en nuestro idioma [...]. Es sabido que el Institut d'Estudis Catalans detesta las terminaciones en 'o' de substantivos y adjetivos del idioma valenciano. El vocablo 'retrato' ha sido substituido por 'retrat', de igual modo que 'cego' y 'coixo' los transforma la inmersin en 'cec' y 'coix'. [...]
[HISTORIAS DEL IDIOMA VALENCIANO, Ricart Garcia Moya, p. 195, Valencia 2003]
[9] [...] el sufijo acho, seala un proceso morfolgico que no se daba en los condados barceloneses, sino en el caldo de cultivo mozrabe de un Reino de Valencia idiomticamente fecundssim (Corominas dixit). [...] Por ejemplo: de la voz valenciana fachida documentada en el XIV, razonaba que la ch, tan rarament pertanyent al fons primitiu del catal, es una senyal gaireb infallible que una forma o mot ens ve dun llenguatge af per distint de la nostra llengua (DECLLC) , aadiendo que el origen slo poda ser mossrab . El sabio explica que fachida subira, valga la expresin, desde el Reino por la ruta a Lrida: des de Valncia, pujant per Cardona i Solsona es degu propagar fins a Cerdanya . El culto idioma se extenda hacia el norte, no a la inversa. [...] [...] El sufijo acho es acorde con la derivacin valenciana: amigachos com va? (Relaci de Pepe Canelles, h.1784); Li digu amigacho(Coloqui dels poticaris, B. Nic. Primitiu, h.1790); alguns atres amigachos (Baldov: Un fandan guet en Paiporta, 1855). Como es sabido, hay voces patrimoniales valencianas que enlazan con el mozarabismo prejaimino, como fardacho, que posee el sufijo citado. Segn Corominas sera resultado del cruce del rabe hardn, lagarto, con el preislmico valenciano de origen bizantino sarvacho (DCECH) . [...] Hasta Corominas, en un descuido, da a entender que borracho -es creacin del mozarabismo valenciano: Borratxo... el cataln tomara verosmilmente el vocablo del mozrabe valenciano (DCECH) . Pero algo falla en estos lexicgrafos, pues dan borratxo con tx como voz nuestra, y servidor no lo ha visto en ningn texto de escritor valenciano (y no me refiero a los catalaneros del XX). [...] qui est borracho (Pou: Thesaurus, Valencia, 1675); preng ueren al borracho (Porcar: Coses, 1617); cabr, borracho (Mulet: Poesies a Maciana, 1643); quant hu semborracha (Galiana: Refrans valencians, h. 1760); crec que estabes borracho (Coloqui de Tito y Santo, h. 1790) [...]
[CANTIMPLORAS, BORRACHOS Y GALDIROTS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
96
2008 IDIOMA VALENCI

[10] [...] Las ridculas voces "glbul" y "globus" que ensean a los nios valencianos son barbarismos catalanes de invencin moderna. [...]
[EL IDIOMA VALENCIANO EN LA IGLESIA DEL XVII, Ricart Garcia Moya, Valencia 1988]
[11] [...] natura del fetus (p. 102) . En idioma valenciano moderno no en el del fascismo expansionista tendramos naturalea del feto , pues natura es un latinismo arcaico, y el fetus es una pedantera nacida entre fals ificadores, taxidermistas del Negre de Banyolas y pro-fascistas catalanes del 1900.
[EULALIA DURAN: VALENCIANOS A LA CARTA, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[12] Hi ha mots valencians terminats en consonant que en castell porten 'o' final, la qual 'o' s pronunciada pel poble [...] EXEMPLES: 'Palo' [...]; 'tiro' [...]; 'aparato' [...]; 'fallo' [...]; 'asilo' [...]; a bordo' [...]; 'calvo' [...]; 'faro' [...]. ('Un tiro de cavalls; regalssia de palo; l'aparato digestiu; un home calvo' .) [...] 'telefono' [...] 'telegrafo' [...]
[13] FORMACI DE DIMINUTIUS I AFECTIUS.- [...] Sn usats tamb en el valenci popular uns atres sufixos per a la formaci d'afectius derivats de noms propis de persona [...] com '-ico, -ica' en 'Pepico, Vicentica, Tonico' (d'Antoni), 'Quico' (de Francesc), etc., i '-o' tona, i en est cas es sol escapar l'inicial del mot, com 'Cento' (de Vicent), 'Nelo' (de Manel), 'Ximo' (de Jotgim), 'Calo' (de Pasqualo), 'Quelo' (de Miquel), 'Felo' (de Rafel), 'Uso' (de Llus), 'Vaoro Voro' (de Salvador), 'Maso' (de Toms), Tiano (de Sebasti), 'Tano' (de Gaet), 'Joano, Gasparo' , etc. [...]
[GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, pp. 210, 340, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950]
[14] Rasgos generales en todo el valenciano, como el sufijo -ero: manisero, llandero.
[LA FRONTERA LINGISTICA CASTELLANO-CATALANA EN EL PAIS VALENCI [* sic], Emili Casanova, p. 247]
97
2008 IDIOMA VALENCI
HMENS, JOVENS, EN VALENCI PLURALS EN -NS

Hau provat a imprimir sense margens estes imagens?. Tinc ordens de no firmar res en eixos termens. En llengua valenciana lo normal i generalisat es fer en -ns els plurals de les paraules acabaes en -e atona: hme-hmens, jove-jovens, marge-margens, termetermens, rave-ravens, etc.
Cites
[1] [...] sadultera i corromp la llengua en lintroduccio de catalanismes, quan son contraris a lindole de la nostra llengua, tals com homes i ordre [...] [...] La desaparicio de la [...] n en singular, es degut a lindole de la nostra llengua, que rebuja el so linguodental nasal al final de diccio [...] escrivim arc, fadr, serm, etc., i no arcn, fadrn, sermn, etc., no obstant ser etimologica la dita n. Pero tant en estes paraules com en les romanes proparoxitones, i en general, sempre que en singular desapareix la n [...] reapareix en els plurals, perque en este cas, ya no es troba en fi de diccio. Per aixo pronunciem i escrivim margens, homens, ordens , etc., lo mateix que arcans, fadrins i sermons. [...] la tendencia del catala ha segut suprimir esta n en els plurals i escriure homes, verges, images , etc., la tendencia valenciana, pel contrari, ha segut i es actualment conservar eixa n etimologica. I no deu estranyar-nos lexistencia destes dos tendencies fonetiques, diferents en Catalunya i en Valencia, perque es cert que ademes de les lleis fonetiques i evolutives comuns al catala i valenci, existixen u nes atres moltes, particulars i propies de cada una destes llenges [...]. Es puix un catalanisme escriure homes [...]. [...] en Valencia no te rao de ser i lencabotament en escriure, homes per homens es un us caprichs, i, per lo mateix, corruptor del llenguage. [...]
[GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XIV) (La Gramatica del Sr. Ortn), R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1919 (arreplegat en Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919, Fr. J. Benjamin Agullo Pascual)]
[2] Formacin de los plurales [...] Los masculinos en vocal aguda toman las letras 'ns' para formar el plural; por ejemplo: [...] be, bens; cam, camns; mel, melns; com, comns . Los femeninos en aguda hacen lo mismo; v. gr.: Llis, llisns; precausi, precausins . [...]
98
2008 IDIOMA VALENCI

'Hme, orde, rgue, rfe ... y quizas algunos otros similares, forman el plural en 'hmens, ordens, rguens, rfens ... sin duda por reminiscencia del plural latino que proceden.
[3] Formacio del plural [...] Els acabats en vocal tnica, recuperen una 'n' originaria que pergueren en singular: 'P-pans, fadr-fadrins, patr-patrons' . Tamb recuperen dita 'n' originaria, encara que no terminen en vocal tnica, els segents: 'Hme-hmens, marge-margens, rferfens, image-imagens, rgue-rguens, argue-arguens, tave-tavens, cve-cvens, cofre-cofrens, vrge-vrgens, jove-jovens, orige-origens, orde-ordens' . [...]
[4] Noms substantius.- Deu reaparixer en plural la 'n' originaria, caiguda en singular, per ra eufnica: 'p, pans; fr, frens; vi, vins; tr, trns; hme, hmens; vrge, vrgens; orige, origens' ; etc.
[5] [* LAVL en la seua gramatica] Introdux el plural catal de paraules acabades en -e tona, contra el valenci general, letimologia i la tradici clssica valenciana; junt a les formes tradicionals, genunes i etimolgiques hmens, jvens, mrgens, rfens, rvens, trmens, dona les formes catalanes, susceptibles de castellanisme, homes, joves, marges, orfes, raves, termes. A supon un canvi substancial en la formaci del plural valenci, ya que el valenci en estos casos construx el plural recuperant la -n- etimolgica llatina; recordem els genitius llatins hominis, iuvenis, marginis
[6] [...] la llengua valenciana goja d'unes particularitats que la fan singular, i encara que siga ms propi de l'estudi comparatiu per part dels experts, s en realitat a la massa dels parlants i usuaris a qui nos importa, disposts com estem els valencians a no renunciar a res de lo que nos siga propi. Senyalarem les que seguixen: En valenci les paraules que acaben en E tona fan el plural segons l'etimologia i la llengua clssica en -ns: HOME/HMENS, JOVE/JVENS, ORDE/RDENS, IMAGE/IMGENS, VERGE/VRGENS ... i no homes, joves, ordes, images, verges .
99
2008 IDIOMA VALENCI
[7] No s acceptable en cap de registre lemniudiment de la -n- en el plural de les paraules acabades en -e atona, puix s etimolgica, clssica i general en valenci: hmens i no homes, jvens i no joves, trmens i no termes, vrgens i no verges, rvens i no raves, rguens i no orgues, rdens i no ordes, mrgens i no marges.
[ESTNDART ORAL VALENCI, Real Acadmia de Cultura Valenciana Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes (RACV), p. 22]
[8] Hi ha paraules terminades en E atona en singular, que passen al plural en catala afegint una sola S, i en valencia, com en epoca classica, afegint NS. catala: homes, joves, orfes, termes Valencia: homens, jovens, orfens, termens .
[9] Es mantenen els plurals classics i et imologics de les paraules acabades en -e atona: jovens, homens, margens, imagens, vergens, ravens, arguens, asens, cofrens, covens, ordens, orfens, orguens, tavens, termens ... en conte de joves, homes, marges, images, verges, raves, argues, ases, cofr es, coves, ordes, orfes, orgues, taves, termes. [...] Existixen alguns plurals irregulars, com ara en cafe i sofa que, per analogia, fan 'cafens' o 'sofans' per cafes o sofas.
[10] Tamb els valencians fem en '-ns' determinats plurals que els catalans fan en '-s'. I cal fer en '-ns' estos plurals que els valencians fem en '-ns', i que sn els de les paraules acabades en '-e' tona que, com he dit, els catalans fan en '-s'. El final '-ns' no solament s la forma viva del Regne de Valncia, sin tamb la forma clssica. Aix, farem: 'hmens, vrgens, mrgens, jvens'; i no 'homes, verges, marges, joves' . [...] Tamb cal fer en '-ns' els plurals que el poble valenci fa aix en les paraules agudes, sense les excepcions que fa el catal a algunes paraules modernes. Eixemples: 'cafens, bisturins' . El poble valenci ha aplicat a estes paraules noves la llei d'assimilaci del principi de transici dels sons, en l'evoluci dels idiomes. Perqu com el poble valenci diu 'bens, qens, alens, maniquins, volantins', diu tamb 'cafens i bisturins'.
100
2008 IDIOMA VALENCI

[11] En lultima silaba, el valenci restituix la N en plurals de paraules que lhan perduda en singular ( mans, pl. de ma; homens, pl. dhome). La N final, quan es final romanica, generalment es pert en valenci. Esta perdu a es relativament tardana. Pero el valenci, en la construccio dels plurals, restituix la N, no sols la que procedix de paroxitons llatins, sino tambe la que procedix de proparoxitons: a) pans, de pa < pane; vins, de vi < vinu; mans, de ma < manu; raons, de rao < ratione; homens, de home < homine; jovens, de jove < iuvenis; imagens, de image < imagine. Notem que en catala no es conserva esta N: homes, joves, imatges ...
[12] Tocant als plurals ne tenim un de tpic, completament viu, heretat del llat: lo plural en 'ns' de 'terme, orfe, cove, orgue, orige, orde, verge, argue' , etc. La 'Gramtica' de l'Institut [* d'Estudis Catalans] declara arcics eixos plurals. En canvi al Regne de Valencia faria riure aquell qui digus 'hmes, rfes' , etc., per 'hmens, rfens' ... i cal conservar eixa forma.
101
2008 IDIOMA VALENCI
MOSATROS, VOSATROS FORMES VIVES GENERALS

Mosatros estavem en Castello cuan vosatros aplegreu a Alacant. Lo que voleu fer es nomes assunt de vosatros, no de mosatros, aixina que feu el favor de no clavarmos en eixe embolic. Els pronms mosatros, vosatros son formes pronominals dus absolutament majoritari en llengua valenciana viva. Ademes destes dos formes dus general i majoritari en la llengua parl, existixen unes atres formes dus ms redut: moatros, matros, nosatros, natros en la primer persona i voatros, vatros en la segon. Les formes minoritaries moatros, matros son variacions de la forma majoritaria mosatros; mentres que natros hu es de nosatros. Voatros, vatros son variacions de la forma majoritaria vosatros. Nosaltres, vosaltres son arcaismes, formes mrtes desaparegudes fa pru de temps de la llengua valenciana viva. Nosatres, vosatres son formes acadmiques que no formen part dels registres normals i habituals de lidioma valenci parlat i viu.
Cites
[1] Els pronms personals subjctes s'expressen baix estes formes: 'Yo, nosatros, mosatros, nos' , per a la primera persona. 'T, vos, vosatros, vost i vosts' , per a la segn persona. [...]
[2] Pronms personals.- [...] La forma 'nosaltres' (nos-alteros) fon substituida per 'nosatros' , no per corrupci, sino per verdadera evoluci. [...] Pronms personals.- [...] La forma 'vosaltres' fon substituda per 'vosatros' , com la de 'nosaltres' per 'nosatros' .
[3] Les formes nosaltres i vosaltres son arcasmes, que ni literariamenst se deuen usar, perque estan completament mortes en tot el domini valenci.
102
2008 IDIOMA VALENCI

[4] La -l- dels antics pronoms altre, altra, altres, nosaltres, vosaltres s'emmudix, com en tot el valenci: atre, atra, atres, mosatros, vosatros. [...] Emmudiment de la -l- en atre, mosatros... [...] Les formes dels pronoms personals forts o tonics son: Singular - Plural De 1 persona: yo - mosatros, nosatros De 2 persona: tu, voste - vosatros, vostes [...] A El Cabanyal trobem la forma 'nosatros' , que tambe existix en alguna localitat de l'Horta Nort, i en alguna zona com Catarroja pot escoltar -se 'moatros, voatros' ; les formes 'matros' i 'vatros' , que existixen en unes atres comarques valencianes, no existixen en la zona. [...] El verp haver en la primera persona singular i plural presenta les variants 'yo ha' per yo he i 'mosatros ham' per nosatres hem i tambe 'vosatros hau' per vosatres heu ; en este mateix temps conviuen les formes 'mosatros ham' o havem i 'vosatros hau' o haveu, si be son mes freqents les primeres. Estes formes tambe apareixen en el preterit indefinit: yo ha comprat, 'mosatros ham' o havem comprat, 'vosatros hau' o haveu comprat, per yo he comprat, nosatres hem comprat , vosatres heu comprat . [...] Preterit indefinit. Com hem dit en el punt anterior trobem les formes yo ha comprat, 'mosatros ham comprat o havem comprat, 'vosatros hau comprat o haveu comprat per he comprat, hem comprat, heu comprat .
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez i Verdejo, pp. 24; 28; 33; 49; 50]
[5] Els pronoms personals presenten formes diverses: 'mosatros, vosatros' (Plana de Castello) 'nosatros, vosatros' (Benassal, Morella) 'natros, vatros' (Peniscola, Vinaros) [...] El pronom personal [* en lrea central] [...] Les formes generals son: 1. pers. [* pl.]: 'mosatros' . 2 pers. [* pl.]: 'vosatros'. En els Poblats Maritims trobem l'excepcio perque la forma de 1. persona es 'nosatros' . Tambe he oit, mes esporadicament, 'nosatros' fora de l'ambit descrit, pero es forma poc usada, comparada en 'mosatros' , en les comarques centrals. Per una atra ba nda, mes dialectalment, podem constatar formes com 'moatros' i 'voatros' .
[INTRODUCCIO A LA DIALECTOLOGIA. ELS DIALECTES VALENCIANS, Manuel Gimeno Juan, pp. 24; 36, Lo Rat Penat, Valencia 1996] 103
2008 IDIOMA VALENCI
[6] Si realment l'intencio estiguera en acostar el codic escrit al parlat, es moment tambe de plantejar-se [...] l'acceptacio en l'estandart de formes generalisades com azda (fins), mos, mosatros, u o eu (ho), etc. Les formes que actualment son considerades "normatives" no conten en la plena accept acio dels valenciaparlants, que les consideren estranyes, "coentes", arcaismes i tan distanciades de l'us coloquial que dubte molt que algun dia puguen aplegar a formar part del llenguage comu, per molt que se'ls argumente allo de la depuracio de la llengu a (raonament relatiu, perque el seu abus provocaria que la norma s'alluntara definitivament de la llengua parlada.
[7] [...] distinguim [* en la gramatica de Sanchis Guarner] atres formes molt populars o coloquials, unes mes generalisades que atres: 'nosatros, mosatros, moatros, matros, vosatros, vatros' . I com a D. M. Sanchis Guarner, a vega des, no li mereix cap de respecte o consideraci tot el procedir d'un poble, escriu de forma resoluta i tallant: "Les formes dialectals [ les ads citades ], ...sn inadmissibles". Encara que de temps immemorial tinguen fondissim i quasi universal arr alament? Ni tan sols en el parlar i en l'escritura i literatura popular? Molt de rigor es eixe. Desconeix, tal vegada, i pijor si no ho ignora, que les ultimes investigacions demostren que, per lo manco 'MOSATROS' , llaugerament transformat o evolucionat mes avant en 'NOSATROS' , ya s'usaven en el primitiu llenguage valenci, provinent del grup, pareix que mes numeros, de conquistadors i repobladors del Regne, el d'aragonesos. (26) (26) VICENTE GINER, 'La gran Aportacin de la Lengua Aragonesa a la Lengu a Valenciana', Diari LAS PROVINCIAS, de Valncia 20 -x-1977. [...] Ennobliment de formes populars. Tornem a la forma popular 'MOS' , i son equivalent fort 'MOSATROS' . [...] la immensa majoria del nostre poble els usa constantment. [...]. [...] 'MOS' i 'MOSATROS' , constituits molt provablement o integrats en la parla popular de nostre poble des de que existix, poden haver provingut per atracci de formes obliqes, com per eixemple: 'ME, MI' reminiscncies de la flexi nominal llatina, convertida la '-N' inicial en '-M'. Per tant, quin motiu filologic hi ha per a que s'anatematise contra les popularissimes formes 'MOS' i 'MOSATROS' , impedint que es convertixquen en elements llegitimament literaris, si es tot un poble el que s'ha familiarisat entranyabl ement en ells?
104
2008 IDIOMA VALENCI

[8] [...] qu cara tienen los maestros que dicen a sus alumnos de Alicante que en Valencia y Castelln se utiliza familiarmente el arcasmo "nosaltres" ; y es que an quedan alicantinos sin engatusar. En "Informacin" (5 -3-94) leemos que los miembros de la barraca "Per la festa y mosatros" , celebraron su cena anual en el Casino. El pronombre "mosatros" -centenario y exclusivamente valenciano - hay que respetarlo, aunque peque contra la etimologa.
[SOBRE LA ORTODOXIA DEL VALENCIANO, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1994]
[9] [...] ciertas morfologas pronominales, hoy perseguidas [...] Era el modelo adoptado libremente por el pueblo valenc iano a travs de los siglos: qui vos vol be, dnamos un bon da, vosatros pera els tres mos sobra, Dona, que mosatros no moseguem! (El Cullerot, 1898). Tras sufrir mltiples acomodaciones morfosintcticas de los flexivos latinos, la construccin valenciana mosatros era tan vlida como las adoptadas por otras romnicas. En 1898 los valencianos ya no usaban el arcasmo nosaltres, salvo para pedir limosna en los florales de Barcelona y satlites. [...] de nos alteros (nos altros > nosatros > mosatros) [...] La evolucin pronominal se haba completado hacia el 1700, como demuestra el uso de mosatros en la mejor novela valenciana del XVIII: y mosatros ham de esclafar tarrosos (Galiana: Rondalla l768, p.78).
[DON MARIAS DEL REAL POTORRO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
[10] Segn Saussure y otros [...] semilogos, la propagacin de un cambio lingstico abarcara 300 aos. Es decir, que la formacin del pronombre valenciano mosatros se comenzara a gestar por el 1500, al figurar en textos del 1800. Eso es una evolucin normal [...]
[LA AVL DEGRADA LA "BELLEA", Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
[11] Hace trescientos aos se estaba gestando el valenciano moderno, igual que suceda con el castellano, cataln, gallego y francs. Las alteraciones morfosintcticas conformaran progresivamente la singularidad lxica futura, y todas las variables (nosoutros, nosotros, nous autres, nosaltres, mosatros ) podran ser calificadas por Cicern o Virgilio como corrupciones de la latina lengua madre. [...] el latinista y archivero Jos Nebot, en su "Gramtica Valenciana", publicada hace ms de un siglo, adverta que "ser catalanismo usar la voz nosaltres por nosatros" (Gramtica, 1894, p.127) . El mismo erudito da una v aliosa informacin al comentar que "tambin se dice mosatros en vez de nosatros" (p.45) [...]
[LOS INCULTOS Y EL PRONOMBRE MOSATROS, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1997]
105
2008 IDIOMA VALENCI

[12]
[* en djudeo-espanyol la grafia z es equivalent a la s sonora valenciana]
Mozotros ya mos aviamos alishtereado a esto . (p. 3) no es djusto lo ke dizish vozotros (p. 11) Por mozotros espesialmente, esto era i es muy importante . (p. 15) Mozotros dizimos: Pekado i manziya (p. 24) moztros / moztras: nosotros / nosotras. Eg.: Mis ermanos partieron, mozotros kedimos aki. Se tomaron kon mozotros (mos bushkaron pleto) . (p. 26) Algunos de vozotros se akodran de la sarten de bimuelos de Pesah? (p. 33) Tu dishites "tuertio", mozotros dizimos "torsyo". (p. 36) A todos vozotros vos enkorajo de abonarvos. voztros / voztras (pron.): vosotros. Eg.: Vozotros lo kulpash . (p. 37)
[DIKSIONARIO DE DJUDEO-ESPANYOL A CASTELLANO, Gler Orgun/Ricardo Portal/Antonio Ruiz Tinoco, 2003-2005]
[13] mosatros y mosatros ham de esclafar tarrosos (Galiana: Rond. de rondalles, 1768, p. 36) mosatros mosatros li diguem el ball dels bastonets(Bernat: Un ensayo, 1845) mosatros mosatros (Escrig: Dicc. 1851) mosatros mosatros sigam rics (Rochano: Els amors dun torrent, 1859, p. 5) [...] vosatros vosatros teniu la culpa (Romans dels pobres festechans, 1733, p. 4) vosatros vosatros, aforragaytes (Len, Carlos: Arenga crtica, 1789, p. 5) vosatros De vosatros que ham de dir? (En obseq ui de Voluntaris Honrats, 1794, p. 7) vosatros y tots vosatros... (Conv. Entre Saro y Cudol, Imp. Brusola, 1820) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, p. 567, Valencia 2006]
106
2008 IDIOMA VALENCI
MOS I VOS PRONMS VIUS I MAJORITARIS

Lo que mos ha dit no t perdo de Deu. Si vos pareix be, en acabar darmorzar mon anem a peixcar al mll. Els pronms mos i vos son les formes majoritaries en idioma valenci viu i general. Son formes pronominals que trobem tambe en unes atres llenges llatines, com per eixemple el lad o djudeo-espanyol, la llengua aranesa o la llengua aragonesa de lAlt Arago; una llengua, sta ultima, a mig cami entre el castell i el catala (proxima tambe a les llenges occitanes), que va mantindre frtes interrelacions en la llengua valenciana per espai de sigles.
Cites
[1] CATLOGO DE LAS VOCES LEMOSINO -VALENCIANAS QUE, SEGN LA PRONUNCIACIN aguda grave DE LA 'e' '', DE LA 'o' '', TIENEN SIGNIFICACIN DISTINTA (1). [...] 'Mos' , pronombre. 'Ms' , de morder. [...] (1) El presente Catlogo, y algunas otras tiles curiosidades que se insertan en estos 'Apndices', est tomado del inolvidable lemosinista Carlos Ros [* que correspn al 1er tr del sigle XVIII] [...].
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, Apndice I, Valencia 1887]
[2] Del pronombre [...] Nominativo...Mos o nosatros Genitivo...De nosatros Dativo...Mos, a nosatros o pera nosatros Acusativo...Mos o a nosatros [...] Nominativo...Vos o vosatros Genitivo...De vosatros Dativo...Vos, a vosatros o pera vosatros Acusativo...Vos o a vosatros [...] Aunque parece que la forma contractada de 'nosatros' ha de ser 'nos' , hemos adoptado el 'mos' , porque as es en realidad como se pronuncia en todo el reino; 'mos'
107
2008 IDIOMA VALENCI

y 'vos' pierden la 's' final cuando van seguidos de la particula 'en' , que perdiendo a su vez la 'e', se afija al pronombre; v. gr.: 'mon anem' en vez de 'mos en anem' [...]; 'anevon' , en vez de 'anevos en' [...]; 'mon has donat pc' ; 'prenevon ms' . Las formas 'ens' por 'mos' y 'us' en lugar de 'vos' , muy usadas en Catalua y antiguamente tambien en Valencia, han desaparecido de nuestro lenguaje hablado [...] [...] Los pronombres 'nosatros' y 'vosatros' cuando estan en nominativo se usan con todas sus letras; mas cuando son regidos por el verbo y estan en acusativo o dativo, se convierten, el primero en 'mos' y el segundo en 'vos' ; v. gr.: 'el vent MOS dona de cara; el mestre VOS pendr la llis; DONAMOS paper; no vullc DONARVOS res . Los verbos a que van pospuestos dichos pronombres pierden en algunos tiempos su ultima letra. Asi decimos 'llavemos, vestivos' y no 'llavemmos, vestiuvos' . Cuando por los motivos ya indicados en el lugar correspondiente se afija a estas formas el adverbio o pronombre 'en' , pierde ste su vocal y aquellos su ultima letra contrayendose del siguient e modo: 'dnamon' por 'dnamos en' ; 'prenevon' por 'prenevos en' ; 'anemon, entrevon, eixivon' , etcetera. Si en una misma expresion va repetido alguno de estos pronombres, se emplea una vez con todas sus letras y otra vez abreviado; v. gr.: 'NOSATROS ya MOS havem examinat; ara VOS tca a VOSATROS' . [...] [...] creemos que en el lenguaje escrito convendra no contraer nunca los pronombres personales de plural seguidos de la particula 'en' cuando no se afijan a un verbo; debe escribirse por ejemplo: 'mos en anem, no vos en eixu? [...] si alguna vez quiere hacerse aquello, nos parece que no debe escribirse 'mon anem, von entru' , sino usar el apstrofo en esta forma: 'mo'n anem, vo'n entru' , a fin de evitar confusiones.
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jos Nebot Prez, pp. 42; 45; 119; 164, Valencia 1894]
[3] Les formes 'mos, em i et' son de formaci i us vulgar; [...] [...] Forma reflexiva Llavarse Yo'm llave Tu't llaves Ell es llava Nosatros mos llavm Vosatros vos llavu Ells se llaven Me llave Te llaves Se llava Mos llavm Vos llavu
108
2008 IDIOMA VALENCI

Se llaven L'eufona demana que 'me, te', s'elidixquen ab els pronms subjctes 'yo, t' , i que s'usen les formes vulgars 'mos' i 'es' , en llc de 'nos' i 'se' . Si es suprimixen els pronms personals subjctes, pden usarse indistintament les formes clssiques 'me, te, se' o les vulgars 'em, et, es'. [...] Recordarsen Yo m'en recrde T t'en recrdes Ell s'en recrda Nosatros mos en recordm Vosatros vos en recordu Ells s'en recrden [...] Vulgarment s'usen les formes 'em, mos, et, os, es, heu' , en llc de 'me, nos, te, vos, se i ho'. Es, sense dupte, l'eufona la causa d'estes transformacions [...] [...] 'fesmos llc [...] colliuvos flrs [...] fermos cs, enriquirvos, [...]. [...] Si seguix la partcula 'en, nos en' , es transforma en 'on' u 'one' : 'Anmon o anmone' , en llc de 'anmosen' ; 'recordmon o recordmone' , en llc de 'recordmnosen' . [...] En plural se diu: 'mos en recordm, vos en recordu [...] ells s'en recrden . [...] Concurrncia de formes complementaries. - La primera o segn persona, concurrint en la tercera, deuen colocarse davant d'esta: [...] 'mos les donaru si vos les demanm' [...]
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 88; 126; 127; 216; 218; 219, Valencia 1915]
[4]
'D'aixo no mos queda ms que callar' [...] 'Nons resta sino callar' (pp. 30-31) 'deurem donar gracies a Deu, per quant mos alimenta cada da' [....] 'deuren retre gracies a Deu per o quens nudrix cascun da' [...] 'yo vos donar gran castic' [...] 'yous donar gran castich' (pp. 59, 60) 'No prengau lo que no vos han donat' [...] 'No prengau o que nous es dat' (pp. 69, 70)
109
2008 IDIOMA VALENCI

'No devem parlar de lo que no's necessari, ni mos es profits' [...] No devem parlar de o que no cal, nins es profitos' (pp. 88, 89) [...] 'que Deu mos perdone nstres pecats' [...] 'que Deu perdonens nostres pecats' (pp. 91, 92) Pronms personals.- Les formes de la primera persona [...] en plural, 'nosatros, nos, mos i ens'; tenint en conte que la forma 'mos' es vulgar, i 'ens' , arcaica [...] (p. 102) Pronms personals.- Les formes de la segona persona [...] en plural, 'vosatros, vos, os'.[...]. (p. 106)
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1926]
[5] El valenci utilisa el pronom personal de 1 persona de plural NOS davant i darrere del verp: NOS PARLA, DONAR-NOS, AJUDA-NOS. La forma "ens" i "ns" , s una contracci de la forma NOS que noms s'utilisava en la llengua antiga darrere de paraula quan esta acabava en vocal. h.- Noms coneix el valenci una forma per al pronom personal de segona persona plural que es VOS. La forma "us" es inexistent en terres valencianes, lo que se puga trobar escrit en tal sentit es pura importaci, innecessria i per tant inacceptable.
[6] Els pronoms personals atons son: Singular - Plural De 1 persona: me / em - mos De 2 persona: te / et - vos [...] No existix [* en la comarca de lHrta] la forma de primera persona del plural ens / 'ns, ni la de segona del plural us, com succeix en el valenci general. Per a les primeres s'utilisa la forma 'mos' , que es una innovacio ya existent al segle XVII: 'Mos pareix be. Podem anar-mos-en'. Per a la tercera s'utilisa la classica vos: Vos pareix be. Mengeu-vos (conviu en 'mengeu-se').
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez i Verdejo, p. 33]
[7] Area Septentrional [...] 1.2. El parlar de transicio entre el Millares i Almenara
110
2008 IDIOMA VALENCI

[...] Les formes dels pronoms personals son 'mos' i 'vos' , com ocorre en casi tot el valenci. [...]
[8] Si realment l'intencio estiguera en acostar el codic escrit al parlat, es moment tambe de plantejar-se [...] l'acceptacio en l'estandart de formes generalisades com azda (fins), mos, mosatros, u o eu (ho), etc. Les formes que actualment son considerades "normatives" no conten en la plena acceptacio dels valenciaparlants, que les consideren estranyes, "coentes", arcaismes i tan distanciades de l'us coloquial que dubte molt que algun dia puguen aplegar a formar part del llenguage comu, per molt que se'ls argumente allo de la depuracio de la llengua (raonament relatiu, perque el seu abus provocaria que la norma s'alluntara definitivament de la llengua parlada.
[9] Els valencians usem correntment les formes NOS i MOS, esta ultima molt viva en amples zones valencianes. Per als catalanistes l'unica forma "correcta" es ENS, poc usada per la majoria de valenciaparlants. Igualment usem VOS, molt classic. Pero els nous "normalitzadors" preferiran sempre la forma catalana i antiquada US.
[10] [...] la popularsima forma valenciana 'MOS' en el tamb valenci 'VOS' [...]. (37) [...] intent de ressuscitar en llengua valenciana el tan arcaic entre nosatros 'US', per ser el 'fabriste' [...] [...] Ennobliment de formes populars. Tornem a la forma popular 'MOS' , i son equivalent fort 'MOSATROS' . [...] la immensa majoria del nostre poble els usa constantment. [...]. [...] 'MOS' i 'MOSATROS' , constituits molt provablement o integrats en la parla popular de nostre poble des de que existix, poden haver provingut per atracci de formes obliqes, com per eixemple: 'ME, MI' reminiscncies de la flexi nominal llatina, convertida la '-N' inicial en '-M'. Per tant, quin motiu filologic hi ha per a que s'anatematise contra les popularissimes formes 'MOS' i 'MOSATROS' , impedint que es convertixquen en elements llegitimament literaris, si es tot un poble el que s'ha familiarisat entranyablement en ells?
111
2008 IDIOMA VALENCI

(37) En informar de les noves investigacions de certs valencianismes importats pels conquistadors aragonesos, continua Vicente Giner: "Pero es enormemente interesante la frmula 'MOS' en lugar de 'NOS'..., cuando en valenciano decimos 'MOS', por ejemplo, "MOS demana", es correct o y no una deformacin del 'NOS'..." LAS PROVINCIAS, (diario de Valencia), jueves 20 de octubre de 1977 .
[11] Los pronombres [...] [* de la llengua aragonesa de lAlt Arago (diferent a laragones oriental)] a) Clticos que pueden representar objetos directos (OD) y/o indirectos (OI), con exclusin de otras funciones sintcticas. Objeto directo - Objeto indirecto 1 pers. plural: 2 pers. plural: nos/mos - nos/mos tos/bos - tos/bos
[12] Ademas vos kero rengrasiar por vuestras palavras de apresiasion . (p. 1) Mozotros ya mos aviamos alishtereado a esto. (p. 3) Es para avertirvos ke vos mando este e-mail. (p. 7) Los bayladores de Irlanda mos plazieron muncho . (p. 8) Mos esta kemando komo braza. El chiko mos unflo la kavesa kon el chuflete ke le merko s u padre. (p. 9) Vos vo eskrivir detalyos kuando tengo un poko de tyempo . (p. 10) mos (pron.): nos. Eg.: Mos disho ... (p. 26) vos (pron.): os. Eg.: A todos vozotros vos enkorajo de abonarvos . (p. 37)
[DIKSIONARIO DE DJUDEO-ESPANYOL A CASTELLANO, Gler Orgun/Ricardo Portal/Antonio Ruiz Tinoco, 2003-2005]
112
2008 IDIOMA VALENCI

[13] E, ent orientar era correccion e eth procs mos cau un element referenciau [...] (p. 2) [...] donc mos trapvem tamb excepcions deth tipe [...] [...] Aguesta restitucion mos balhe ua coerncia abantes inexistenta [...] (p. 4) 38. Er apostrf S'utilize er apostrf: [...] c) Ent indicar era elision dera 's' de 'mos' e 'vos' quan se combinen damb d'auti pronms atons: 'Mo'n vam' . 'Vo'les portar jo madeish' . (p. 14)
[NORMES ORTOGRAFIQUES DER ARANS, Conselh Generau d'Aran, Aran 1999]
[14] [...] Actualmente, pese a que lingistas como Bada Margarit reconocen que "la forma 'mos' es general en Valencia" (Bada: 1994, 465) , la inmersin obliga a sustituir 'mos' por 'ens' a los estudiantes del Reino [...].
[15] [...] en cataln: Ens agrada Europa , que en valenciano sera: Mos agr Europa . El apcope [* 'agr'] que nos diferencia del castellano-cataln agrada, y el pronombre mos, son realidades evolutivas de la lengua valenciana [...]
[EL 'RIGODO' DE DESENVOLUPAMENT CAMPS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[16] [...] ciertas morfologas pronominales, hoy perseguidas [...] Era el modelo adoptado libremente por el pueblo valenciano a travs de los siglos: qui vos vol be, dnamos un bon da, vosatros pera els tres mos sobra, Dona, que mosatros no moseguem! (El Cullerot, 1898). [...].
[DON MARIAS DEL REAL POTORRO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
[17] Pronoms personals [...] [...] Quant a les formes tones viuen al Regne de Valencia les clssiques 'me, te, se, ne, lo, nos, vos [...] [...]
113
2008 IDIOMA VALENCI

[...] la forma 'us' emprada pels clssics, encar a que no vixca al Regne de Valencia. [*
est dient: 'us' forma mrta en el Reine de Valncia] [LA LLENGUA VALENCIANA. NOTES PER AL SEU ESTUDI I CONREU, Lluis Revest Corzo, pp. 47; 48, Castell 1930]
[18] En la llengua parlada s molt general ls de la forma mos en tots els contexts. [...]
[19] [...] en comptes de la forma [...] 'anem-nos-en', se sent dir vulgarment 'nem-mo'n, 'mone' [...] [...] REGLES DELS PRONOMS PERSONALS DBILS. 286. S DE LES FORMES PLENES. - [...] la forma vulgar 'mos' de la 1 pers. plur., que s'ou a la ciutat de Valencia i a gran part de la Regi [* valenciana] [...] 'despertarmos'. [...] 288. LES FORMES REDUDES.- [...] A la ciutat de Valencia i a gran part de la Regi [* valenciana], no es fa la reducci dels pronoms dbils de la 1 i 2 pers. plur., usant -s'hi sempre les formes plenes 'mos' i 'vos' [...] 'escriure-mos' [...] 'combatre-vos' [...] 'mos afalaga' [...] 'vos escolten' .
[20] mos laltar mos aguarda (BNM, Mulet, F.: Ms. Infanta Tellina, c. 1660, f. 24) mos Deu mos guart (Coloqui de Tito y Sento, 1789, f. 5) mos mos vorem les cares (El Mole, 1840, p. 3) mos un criat mos envia (Bernat, J.: Qui tinga cucs, 1855, p. 7) [...] vos natural amor vos exorta (Fenoller: Lo Procs de les olives, 1479) vos quant vos posareu a dormir (Alcanyis, L.: Regiment, 1490) vos yo he oit moltes coses, les quals vos dir (Amiguet: sinnima... in valentinum, 1502, f. XXXI) vos Bon profit vos faa (Pou, Onofre: Thesaurus, Valencia, 1575) [...]
114
2008 IDIOMA VALENCI
ME SE, TE SE, AL CONTRARI QUE EN CASTELL

Mos se trenc el coche baixant dAlcy Me se pergueren unes fulles sltes del llibre i no men doni ni conte En llengua valenciana existix la tendncia a posar el pronm se darrere dalgunes formes pronominals (me, te, mos, vos), al contrari de com es fa en castell. En idioma valenci tan normal es lus de les formes plenes ( me, te, se), com de les reforaes (em, et, es).
Cites
[1] Cuando en una misma oracion concurren e l pronombre 'se' y otro de los personales 'me, te, li', etcetera, debern emplearse stos primero; es decir, exactamente al reves de como se hace en castellano; v. gr.: 'se me hace tarde, me se fa tart; se le ve la oreja, li se veu la orella; se nos ha roto la cuerda, mos s'ha trencat la crda' .
[2] Les formes pronominals: 'me, te, se, em, et, es, el, lo, els, los, ho, vos, en, mon, ton, son, ma, ta, sa, mos, tos, sos, mes, tes, ses' . [...] Forma reflexiva Llavarse Yo'm llave Tu't llaves Ell es llava Nosatros mos llavm Vosatros vos llavu Ells se llaven Me llave Te llaves Se llava Mos llavm Vos llavu Se llaven L'eufona demana que 'me, te', s'elidixquen ab els pronms subjctes 'yo, t' , i que s'usen les formes vulgars 'mos' i 'es' , en llc de 'nos' i 'se' . Si es suprimixen els pronms personals subjctes, pden usarse indistintament les formes clssiques 'me, te, se' o les vulgars 'em, et, es'. [...]
115
2008 IDIOMA VALENCI

Vrbs impersonals Son de dos classes: prpis e imprpis. [...] Son imprpis els que, siguent omnipersonals, s'usen en les terceres persones: 'es diu' o 'se diu' ; 'es conta' o 'se conta' ; 'es referix' o 'se referix'. [...] Les formes 'me o em, te o et, se o es, nos o mos, vos u os, li, els i los', s'usen en datiu, sense preposici : 'Me dones o em dones; te conv o et conv; se ven o es ven molt car [...]
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 30; 126; 157; 217, Valencia 1915]
[3] Les formes 'me o em, te o et, se o es, nos o mos, vos, li, els i los', s'usen en datiu sense preposici: 'Tu me prtes joguets' .
[4] Formes dels pronoms debils segons la posicio [...] Davant del verp: reforada o plena i elidida Quan el verp comena per consonant s'usa la forma reforada que va lliure. Segons els parlants i les zones s'utilisa esta forma o la plena, sense que est us siga incorrecte. Es indistint dir o escriure: Des d'aci ya et veig / Des d'aci ya te veig Es diu que vindra dema / Se diu que vindra dema
[5] Fa una regulaci forosa del pronoms dbils segons la normativa catalana contra la tradici clssica i el valenci general. Proscriu en registres formals lus de les formes plenes me, te, se, ne davant de verp, quan en gran part del valenci s un us normal, com reconeix dient que en alguns parlars les formes plenes es mantenen de manera general davant de verbs comenats per consonant: me mira, te parla, se pentina, ne du. Es tracta de formes acceptables, per en els registres formals sn preferibles les formes reforades [em, et, es, en] ; tamb regula a la catalana lus de les formes se/es, dient que susa se davant de verp escomenat per [s], quan en v alenci se pot dir se sap que o es sap que .
116
2008 IDIOMA VALENCI

[6] Les formes atones me, te, se, en, lo, los, nos, vos , estan escampades per totes bandes [...]
[7] Quan un verp comena per consonant s'utilisen tant les formes plenes me, te, se, com les reforades em, et, es, com fea la llengua antiga, si be hi ha una forta tendencia a utilisar majoritariament les plenes: 'me pareix' o em pareix, 'te llaves' o et llaves, 'se menja' o es menja, se sent o 'es sent' .
[8] s habitual la posposici del pronom se als pronoms de primera i segona persona, i al pronom de datiu li: Me sha fet tard (en lloc de Se mha fet tard). Li sha perdut (en lloc de Se li ha perdut).
[9] Pronoms personals [...] [...] Quant a les formes tones viuen al Regne de Valencia les clssiques 'me, te, se, ne, lo, nos, vos [...] [...] Les 'Normes' catalanes sn de dos clases. Unes son 'lexicogrfiques' i 'morfolgiques' com l'adopci de [...] les formes dites reforades dels pronoms 'em, et', etc.[...]
117
2008 IDIOMA VALENCI
SE, ES IMPERSONAL, HOM ARCAISME

Se enten que si lassignatura es valenci no es deuria ensenyar catala. Se coneix que no saben fero millor. En llengua valenciana viva les oracions impersonals es construixen per mig de se o es, indistintament. La forma catalana hom es un arcaisme desaparegut fa temps de lidioma valenci viu.
Cites
[1] Vrbs tercipersonals.- [...] Els que son tercipersonals accidentalment, prten 'se' per subjcte, i en plural careixen de subjcte exprs: 'Es diu-diuen, es referix-referixen', etc. [...] Oracions completives [...] Tamb demanen indicatiu els vrbs 'dir, referir, contar', usats impersonalment: 'Es diu que plour pronte; es referix qu'ls ibers fundaren Lliria' .
[2] Vrbs impersonals.- [...] Son imprpis els que, siguent omnipersonals, s'usen slament en les terceres persones: 'es parla o se parla, es diu o se diu, es conta o se conta, es referix o se referix'. O en plural, sense les formes pronominals 'es' o 'se' : 'parlen, diuen, conte, referixen'. [...] Vrbs tercipersonals.- [...] Els que son tercipersonals accidentalment, prten 'se' per subjcte i en plural careixen de subjcte exprs: 'Es o se diu. Diuen' .
[COMPENDI DE LA GRAMATICA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 66; 92, Valencia 1922]
[3] 'Hm' , arcasmo de hombre, que aun se usa en el adagio: 'a l'estiu tot hom viu' .
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, p. XXXIV, 1887]
118
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Reintrodux el pronom hom dient que el pronom hom susa com a subjecte de construccions impersonals , pero la veritat s que no susa mai i que es substitux per es; en valenci diem abans , es pensava que i no abans, hom pensava que , com tots els valencians sabem.
[5] [...] pronom reflexiu hom, a pesar de ser classic. Est perdut en tota larea valenciana i sel sustituix per u, se, o es (u diria o se diria o es diria). [...] No susa ya en valenci el reflexiu arcaic catala HOM. En son lloc sutilisa es o se. Valenci: es diu o se diu; catala: hom diu.
[6] EL PRONOM PERSONAL [...] 2) Molt important es lausencia en valenci del pronom reflexiu HOM propi del catala. En valenci en son lloc susen indistintament SE o ES (No se dira [...] "hom diu per tot arreu" sino "se diu o es diu per tot arreu" ). [...] Les sintaxis valenciana i catalana, al costat de moltes coincidencies, com es natural quen tinguen, tenen moltes divergencies de les quals vorem algunes a continuacio. [...] 7. En catala sintroduix una oracio impersonal per mig del reflexiu HOM, cosa que no fa mai el valenci, que usa en son lloc SE o ES. catala: hom ha de fer-se correr la veu; hom reconeix valenci: sha de fer correr la veu; es reconeix o se reconeix
[7] En la comarca, com a tot el valenci, ha desaparegut el pronom indeterminat hom i en el seu lloc sempre s'utilisa 'es' o 'se' : 'Viu en un cami que es diu dels anouers' per 'viu en un cami que hom diu dels anouers' .
119
2008 IDIOMA VALENCI

[8] [...] el pronombre de 3 persona ( se) sirve para formar construcciones pasivas pronominales: 'en ista bal, agora se fan muitas casas nuebas' ; medio-pasivas: 'no lo dixes ast que se florir' ; impersonales: 'ye muito fosco no se i beye mica' .
[9] En lactualitat [* hom] se sent com a arcaic i molt formal, i en el seu lloc susen enunciats de carcter impersonal: passiva pronominal: Abans es pensava que la terra era plana.
[10] VEU PASSIVA.- [...] [...] quan no s'expressa la persona agent, pot formar -se la veu passiva amb les formes de 3 pers. sing. o plural de la flexi activa del verb, acompanyades del pronom reflexiu de 3 pers. 'es' (o 'se' ) [...] 'En Setembre se sega l'arrs' , i 'Les figues es cullen en Agost' . [...] PRONOMS INDEFINITS [...] 'hom' [...] hui ha desaparegut totalment de la llengua parlada [...] 'tothom' [...] hui no siga usat en la Regi Valenciana [...]
[11] [...] pronom clssic, perdut del tot hu en la llengua parlada: 'hom' u 'om' [...] no cal rebujar lo pronom 'se' com a substitutiu de l'hom' [...]
120
2008 IDIOMA VALENCI
HI, PRONM DUS MOLT REDUT

Damunt la taula hi ha un llapis i dins del caixo hi han fulles de paper. En llengua valenciana viva lus del pronm adverbial hi ha quedat redut a uns poquets casos molt concrets. Donantse, inclus, el cas duna prdua total de dit pronm en el valenci meridional. A on encara es conserva, el trobem acompanyant al vrp haver en construccions impersonals com: hi ha, hi han, hi havia, hi haura , etc., i junt als vrps vores, trobarse, cuan actuen com a reflexius.
Cites
[1] El verbo haver cuando se usa como impersonal adopta la forma 'hia' similar al 'hay' castellano: algunos escriben 'hi ha' [...] pero creemos que esa forma no es admisible en valenciano porque entre nosotros no existe el adverbio catala n 'hi'. Adviertase que en valenciano esta forma tiene plural; v. gr.: no HIA tinta, ni HIAN plomes; no HAY tinta ni HAY plumas. [...] [...] el antiguo adverbio 'hi' no aparece nunca en ninguna forma en el valenciano moderno fuera de estos casos [* hi ha, hi hacha] [...]
[2] [...] Hi han en valenci dos sns linguadentals fricatiu [...] [...]
[* a continuaci, Fullana presenta primer una frase en lxic viu i en acabant la transcriu a lxic antic]
'Hi han atres noticies que pugau dirme ans d'eixirsen de casa ?' [...] Hay altres noves que dirme pugau ans de eixirsen de casa ?'
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 83; 88; 89, Valencia 1926]
[3] Els pronoms personals [...] g) hi: es tracta d'un pronom adverbial aton que funciona com substitut de circumstancials de lloc. Te un us reduit, si be en l'epoca classic a presentava una major vigencia. [...] a) S'usa com a impersonal acompanyant al verp 'haver' :
121
2008 IDIOMA VALENCI

Hi havia molta gent No hi havia res a dir [...] b) Apareix tambe acompanyant a uns atres verps com: vore, trobar, tornar... usats en forma reflexiva i sense objecte directe: Encen la llum que no m'hi veig T'hi veus ? El chiquet no s'hi trobava en aquella casa Li peg un esclafit i no s'hi torn [...]
[GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Antoni Fontelles/Laura Garca/Joaquim Lanuza, pp. 141; 151, Valencia 1987]
[4] Pronoms personals. [...]

[* LAVL en la seua gramtica] Fa una definici dels diferents usos del pronom adverbial hi, la majoria dels quals han caigut en dess, que caldria actualisar segons la llengua viva. [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[5] El pronom hi es invariable, s'utilisa com a impersonal, acompanyant al verp haver: hi havia un home, hi ha pa . Hui en la comarca, nomes en uns casos molt concrets, substituix a circumstancials de lloc, com en la llengua classica, concretament quan acompanya al verp vore: T'hi veus? No, no m'hi veig; tambe el trobem fossilisat en la segona persona del singular de l'imperatiu del verp estar, que a la comarca pren la forma esta-te, considerada normativa junt a estigues, en este cas solem trobar el pronom hi en la segent combinacio de pr onoms: Esta-t'hi quet. Ves i esta-t'hi amagat. Alguns gramatics apunten que tambe pot trobar -se en valenci acompanyant a uns atres verps com ara trobar o tornar i substituint complements preposicionals, pero a la zona han desaparegut estos usos.
[6] El catala est usant constantment el pronom adverbial HI el cual sobra casi sempre en valenci. catala: Que no hi es? Valenci: Que no est? [...] catala: no mera permes danar-hi Valenci: no mestava permes anar (alli) [...]
122
2008 IDIOMA VALENCI
LES DIFERENCIES LEXICALS Marva (catala) / Traduccio valenciana [...] Jo tambe hi pujare / Yo tambe pujare Sempre passo per aquest carrer Tu no hi passes? / Sempre passe per este carrer Tu no passes?
[7] En valenci a penes si es fa us del pronom adverbial hi (Cfr. Morfologia). [...] Eixemples: valencia / catala: no anire a viure alli / no anire hi viure [...] Ha vingut pero se nha anat / ... pero shi ha marxat
[8] Area Septentrional [...] El parlar de transicio entre el Millares i Almenara [...] Hi ha preferencia per la forma impersonal 'n'hi han' front a la normativa 'hi ha' : "N'hi han mes dificultats de les previstes" . Fenomen molt generalisat en tot el valenci.
[9] El pronom hi apareix lexicalitzat en verbs com ara haver-hi o veure-shi, i en algunes frases ms o menys fixades: Hi havia molta gent pel carrer . Sense les ulleres no mhi veig . Amb el vestit nou no mhi trobe . No shi val. Tant se mhi dna. El pronom hi, a ms, pronominalitza constituents doracions amb funcions diverses . En general, es tracta de funcions que shan perdut en la llengua espontnia [...] [...] [...] t un comportament ben caracterstic el verb impersonal haver-hi. [...] el fet que el verb siga impersonal i no tinga un verdader subjecte explica la tendncia a percebre el sintagma nominal com un subjecte gramatical i a establir, per tant, la concordana amb el verb: A ma casa hi han ms cadires.
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 183; 305, Valencia 2006] 123
2008 IDIOMA VALENCI
[10] EL PRONOM HI.- [...] [...] a) Per a substituir una determinaci circumstancial de lloc o un complement preposicional, introduts per una preposici que no siga 'de' [...] hui la llengua parlada no faa s dins la Regi Valenciana, fora d'alguna localitat isolada, del pronom 'hi' en est cas [...] [...] c) Com a acompanyant imprescindible del verb 'haver' quan s'usa en forma impersonal [...] En est cas el valenci parlat posa el verb en plural si ho s el complement directe [...] 'Hi han molts soldats [...] 'Hi hauran massa amics' . d) Com a acompanyant dels verbs 'vore' [...] i 'trobar', quan son reflexius i signifiquen respectivamente percebre imatgens amb els ulls i estar present en un lloc i en un moment donats, segons es practica general en la Regi Valenciana; exemples: 'M'he posat ulleres perque no m'hi veia be' (pero 'Em veig caure, Ens vrem perduts' ); 'Ixqui del teatre perque no m'hi trobava a gust' (pero 'Em trobe sense diners, Ma mare no es troba be' ). [...] e) Com a substitut del pronom datiu 'li' quan est va precedit d'un dels pronoms acusatius de 3 pers . 'el, la, els' i 'les' ; esta prctica hui en dess dins la Regio Valenciana llevat del Baix Maestrat [...]
[11] El Pas Valenci [* sic] [...] ha conservat fins a hores d'ara el ms matisat i correcte s dels pronoms febles, si prescindim de la prdua moderna de l'adverbial 'hi' [...].
[TEMES DE CORRECCI LINGSTICA, Enric Valor, p. 42, Valencia 1984]
[12] Una de les caracteristiques del valenci colloquial actual es la prdua quasi absoluta del pronom adverbial hi. Rnegament es conserva: a) amb el verb haver usat com a impersonal: hi ha, hi havia, hi haur, etc... i b) amb els verbs vores, trobar-se i valdres amb sentits especifics: no mhi veig, no mhi trobe, no shi val. Pero com a pronom substitutiu de circumstancials de lloc i de complements preposicionals, hi sha perdut quasi totalment en el valenci colloquial. [...] el valenci meridional va ms enll encara que el valenci general, car en esta varietat es produeix la prdua del pronom hi fins i tot en el verb haver-hi. [...] F. Figueras Pacheco (1922: 236) explica molt be la coexistncia de hi ha i ha-hi a la ciutat dAlacant a la primeria del segle: en la nostra provincia i especialment en la
124
2008 IDIOMA VALENCI

capital, al costat de la forma tipica valenciana hi ha p er al singular i hi han per al plural, susa la forma hay del castell en ambdos nombres, i aixi, tan comu es sentir no hi ha res, com no hay res. Potser a darrer es la cosa mes freqent, sense dubtes per la major facilitat de lexpressi .
[LALACANT. UN ESTUDI SOBRE LA VARIACI LINGISTICA, Jordi Colomina Castanyer, p. 174, Alacant 1985]
125
2008 IDIOMA VALENCI
PRONM NE/EN
En vls ms? Vinga, psane cuatre ms. Si ten tornes a casa mon anem en tu. Ne, en, forma plena i refor dun pronm fonamental en llengua valenciana. No resulta estrany trobar un us pleonastic de dit pronm en la llengua parl: Nhi ha molta gent esperant? .
Cites
[1] 'mos' y 'vos' pierden la 's' final cuando van seguidos de la particula 'en' , que perdiendo a su vez la 'e', se afija al pronombre; v. gr.: 'mon anem' en vez de 'mos en anem' [...]; 'anevon' , en vez de 'anevos en' [...]; 'mon has donat pc' ; 'prenevon ms' .[...] [...] Otro pronombre demostrativo tenemos en valenciano sin equivalente en castellano, y que a pesar de su mucha importancia y su constante uso en el lenguaje popular est muy poco estudiado; nos referimos al pronombre 'en' o 'ne' : este pronombre, aunque muchos lo creen neutro, es en realidad comun a los tres generos y lo usamos para determinar un sustantivo, siempre generico y indivisible, sobreentendido en la oracion; v. gr.: Dnam tabaco: No ne tinc; es decir, no tinc tabaco , Envam farina: No me'n queda; esto es, no'm queda farina .- Y blat ne vls ? No'n nesesite. - Vls algo ms ? Ya'n tinc pru de tot . Cuando 'en' o 'ne' va unido a ciertos verbos reflexivos no es pronombre: hablaremos de l mas adelante. [...] Los reflexivos que pudieramos llamar translativos o de movimiento, tienen, ademas, entre nosotros, una particularidad notable que es la de aadir en todas sus formas al pronombre la particula 'en' o 'ne' , de modo que no decimos 'anarse, eixirse, entrarse', sino 'anarse'n, eixirse'n, entrarse'n'; no 'me vach, te entres o eixivos' , sino 'me'n vach, te'n entres, eixivon o eixivos en' . Recordarsen o enrecordarse lleva tambien dicha particula, en virtud de esa logic a intuitiva del pueblo que comprende que tambien este verbo indica translacion, no fisica, pero si intelectual. Dur i portar la llevan como prefijo cuando son reflexivos; endurse, emportarse ; tambien suele llevarla riure, enriures. Advertencia importante: cuidese de no confundir esta particula que en realidad es un adverbio de lugar, con el pronombre demostrativo 'en' que muchas veces se une tambien a los reflexivos, como cuando decimos: me'n mencharia una lliura (de esto o aquello); se'n ha begut dos gts (de algun liquido que se sobreentiende). [...] Los verbos a que van pospuestos dichos pronombres [* mos, vos] pierden en algunos tiempos su ultima letra. Asi decimos 'llavemos, vestivos' y no 'llavemmos, vestiuvos' .
126
2008 IDIOMA VALENCI
Cuando por los motivos ya indicados en el lugar correspondiente se afija a estas formas el adverbio o pronombre 'en' , pierde ste su vocal y aquellos su ultima letra contrayendose del siguiente modo: 'dnamon' por 'dnamos en' ; 'prenevon' por 'prenevos en' ; 'anemon, entrevon, eixivon' , etcetera.
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 45; 47; 101; 119, Valencia 1894]
[2] 'En' , en frase negativa, sl anar acompanyat de 'gens' ; 'No ne vullc gens; no m'en queda gens' . 'Res' es tambe negatiu, lo matix que 'gens' ; mes aix com ste [* gens] es partitiu, aqull es absolut: el primer inclu una negaci relativa; el segn una negaci absoluta, i no pt acompanyar a 'ne' : 'No vullc res' (absolutament res, ninguna csa). 'No ne vullc gens' (no vullc d'aix de qu'estm parlant). [...] 'Res i gens' acompanyen a 'no' per a negar ms absolutament. 'Gens' t, adems, un sentit partitiu i es combina en 'ne' o 'en' : 'No vullc res' (ni una sla csa); 'vls donarme aigua? No ne tinc gens' (no tinc una sla gota d'aigua).
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 226; 244, Valencia 1915]
[3] La partcula adverbial 'en' o 'ne' , cualsevl que siga la seua significaci, deu colocarse immediatament davant del vrb a quina oraci perteneixca, i si'l vrb es reflexiu, es colocar darrere del prnom: 'Vinc de Valencia, i m'en torne (alli, a Valencia) hu mateix; vaig al teatre i m'en eixir (d'alli del teatre) a les dos de la nit . En les oracions imperatives es colocar darrere, si son afirmatives, i es seguir la regla general cuan son negatives: 'Si vas al Grau, vneten pronte (de all); si t'en has de anar al forn, vesten de seguida (all); fuigten (d'aci); passaten (a ac, a esta banda, a este costat); no t'en vages (all); que no s'en fuigguen (d'alli). [...] I si les formes pronominals 'me, te, se' concurrixen en 'ne' o 'en' , se contrauen d'esta manera: 'men, ten, sen' : 'Dnamen (dna-me-en); vesten (ves-te-en); emprtesen (emprte-se-en); vgensen (vgen-se-en)'. Concurrint 'li' en 'ne' o 'en' , es contrauen en 'lin'; i si concurrix en 'ho' , es transformen en 'liu': 'Que lin done; dnelin; que liu prenga; prngaliu' .
[4] El pronom en/ne es mante en molta vitalitat i s'utilisa com a objecte directe, reemplaant un complement preposicional i apareix com a auxiliar en verps de moviment, pero no s'utilisa ya com a circumstancial en substitucio de lloc: quan tornarem del poble? Tornarem dema , i no en tornarem dema. En oracions que porten l'objecte directe explicit, susbtituible per un pronom en i este estiga tambe explicit, es
127
2008 IDIOMA VALENCI

produix un us pleonastic d' en: n'hi havia molta gent o n'hi ha diners per hi havia molta gent o hi ha diners. Davant de verp que comena per vocal s'utilisa indistintament la forma plena ne com la reforada en: No en tinc o no ne tinc, en queden dos o ne queden dos . Es detecta una forta tendencia a utilisar en estos casos la forma plena ne.
128
2008 IDIOMA VALENCI
EL PRONM NUTRE HU (HEU, U, O)

Pensateu be ans dencomanaro perque si te hu prten heu tindras que pagar. No vos heu prengau tan a la tremenda perque no hu ham fet en mala idea. Del hc llati naixque el pronm nutre ho, el cual an evolucionant en llengua valenciana hasta aplegar a les actuals formes predominants en llengua parl: hu, heu, o, u. Diferents formes que el pronm nutre adopta en funcio de la posicio que tinga dins de loracio. En idea dacostar al mxim el cdic escrit a la llengua viva parl, en els beneficis que a proporciona als usuaris de la llengua (i a lacceptacio de la normativa), es presenta la propsta segent: a1) Davant de vrp, el pronm nutre hu mante sempre esta forma. Com a excepcio: - El pronm hu adoptar la forma heu cuan vaja a principi doracio o pausa (marc ortograficament) i precedint a una paraula que comence per consonant que no siga h. (Heu farem. Be, heu fare ). O be, cuan el pronm quede entremig de dos consonants diferents a h. (Cm heu faran? ). a2) Darrere de vrp (enclitic) el pronm nutre hu saglutina, sense guionet ni h, al vrp. (Prtau. Tndreu fet). Com a excepcio: - Encliticament, el pronm hu pren la forma o, cuan el vrp acaba en consonan t o en u. (Posaro. Estan trencanto tot. Escoltuo ). Nta: Per una millor eufonia, els pronms me, te, se, li, no sapostrfen mai al pronm nutre hu. (Me hu prenc en calma. No te hu cregues tot ).
Cites
[1] [...] por ejemplo, se escribe en castellano 'No lo oigo' ; pues en valenciano se escribir 'No hu senc' , pero nunca 'nou senc' [...] [...] El pronombre neutro que solo se usa en valenciano como pasivo, adopta la forma 'ho' si va precedido de consonante y 'hu' si se junta a vocal; verbigracia: Haz lo que te mando: No quiero hacerlo , o No lo quiero hacer . 'Fes lo que te mane : No vullc ferho o No hu vullc fer' .- Mralo bien: 'mirahu be' .- Dejmoslo estar: 'deixemho estar'. [...] [...] se lo cont , li hu vach contar' ; dselo , dnalihu' . [...] [...] Be hu dirs ? [...] [...]
129
2008 IDIOMA VALENCI
[...] los pronombres personales en dativo o acusativo solo se posponen al verbo en imperativo, infinitivo y gerundio, pero no en los demas tiempos [...] el neutro 'ho' se convierte en 'hu' , como 'mirahu, recorrehu' ; unido a la silaba 'eu' la convierte en 'ev' , como 'mirevho, crevho' en vez de 'miruho, creeuho' . Cuando estos pronombres se unen entre si, solo es aplicable lo dicho al que est en segundo trmino; v. gr.: [...] prtamehu, crretehu' . [...] La mayoria de los escritores que emplean la ortografia reformada [...] escriben 'dimeu, prtau, diso, miraro, creureu' , etctera, en vez de 'dimehu, prtahu, disho, mirarho, creurehu' , etc. (dmelo, llvalo, dilo, mirarlo, creerlo, etc.)
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 32; 46; 110; 120; 149, Valencia 1894]
[2] La sinresis.- Com efecte de la lley d'estalvi de forces, t son a plicaci molt freqent la sinresis, sobre tot en l'us dels articuls y dels pronoms. [...] S'usa en els pronoms mateixos entre'lls quan son complementaris. Eixemples [...] Teu / Te-illud / Te ho Seu / Se-illud / Se ho Liu / Illi-illud / Li ho [* Li ho en correccions errates p. 79]
[3] [...] hi han tambe diptongos purament eufnics cuan la 'o' es atraguda per la vocal anterior, en que dita 'o' fonticament es transforma en 'u': 'ya ho dic, per qu ho fas ?, qui ho diu ?' [...] que pronunciem: 'yau dic, perqueu fas ?, quiu diu ?' [...]. [...] 'Heu' es transformaci de 'ho' , requerida per l'eufona. [...] Contracci.- S'usa la contracci entre pron ms complements, advertint que, els que servixen de complements dirctes, son atraguts pels indirctes: [...] 'meu = me-ho, teu = te-ho, seu = se-ho, [...] liu = li-ho' [...]. [...] Vulgarment s'usen les formes [...] 'heu' , en llc de [...] 'ho' . Es, sense dupte, l'eufona la causa d'estes transformacions [...] [...] 'Ho' es contrau en 'u': 'Prtau (porta ho); pndreu (pendre ho);mpliu (mpli ho) [...]
130
2008 IDIOMA VALENCI

Concurrncia de formes complementaries. - La primera o segn persona, concurrint en la tercera, deuen colocarse davant d'esta: [...] 't'ho vullc donar, o teu vullc donar; vullc donartho o donarteu' [...] Si les dos formes son de tercera persona, el complement indircte precedix al dircte, ya estiguen les dos formes en singular, ya en plural, o una en singular i l'atra en plural: [...] 'liu prenc i no liu torne [...] dguesliu [...] elsheu contar . [...] Oracions imperatives.- [...] [...] Si'l complement es la forma neutra 'ho' , sta se contrau en 'u': 'Crgau (crega-ho); mpliu (mpli-ho); treu (tire-ho). [...] Concurrint 'li' en [...] 'ho' , es transformen en 'liu': [...] que liu prenga; prngaliu' .
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 22; 88; 216; 217; 219; 224, Valencia 1915]
[4] Construcci dels pronms [...] 'Ho' es canvia en 'u'; 'portau = porta-ho'. [...] Oracions imperatives.- [...] Si'l complement es la forma neutra 'ho' , esta se contrau en 'u', formant diptongo ab la 'a, e, i': 'Cregau (crega ho), briu (bri ho). Tireu (tire ho). [...] Concurrint 'li' ab 'ne' o 'ne' , es contrauen en 'liu'; i si concurrix ab 'ho' , estes dos formes se contrauen en 'liu': 'Que liu dne; dnelin; que liu prenga; prngaliu' .
[COMPENDI DE LA GRAMATICA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 89; 97, Valencia 1922]
[5] El pronom ho es pot pronunciar u i en alguns casos eu: ho pense [u] / [ew] ho he dit [u] / li ho dic [u] conta-li-ho [u] pensa-tho [ew] dis-mho [ew] ho escolte [u] excepte darrere de consonant, com s el cas del gerundi o infinitiu a on es pronuncia sempre ho fer-ho
131
2008 IDIOMA VALENCI

dir-ho portar-ho dient-ho pensant-ho duent-ho
[6] En gran part de la regio valenciana es pronuncia 'HEU' davant del verp i 'HU' darrere del verp quan este acaba en vocal.
[EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS, Josep M Guinot Galan]
[7] [...] el neutre ho moltes vegades se pronunci e com hu (ya ho veig = ya hu veig) [...]
[8] El pronom ho s'usa com a objecte directe i reemplaa als predicatius en les oracions copulatives. Foneticament pren la forma [u] darrere de verp qu e acaba per vocal: 'canta-hu, tasta-hu' per canta-ho, tasta-ho; si el verp acaba en consonant, com es el cas dels gerundis i infinitius, mante la forma ho: dir-ho, pensant-ho, dient-ho, tambe pren esta forma [u] davant de verp que comena per vocal, fet que es pot documentar en la llengua antiga: 'hu escolte, hu admire, hu he dit' per ho escolte, ho admire, ho he dit. Pren la forma [ew] davant de verp que comena per consonant: 'eu se, eu pense' per ho se, ho pense . En alguns casos pren esta matei xa forma davant de verp que comena per vocal: 'eu escolte, eu admire' per ho escolte o ho admire, si be en estos casos sol prendre la forma [u].
[9] Si realment l'intencio estiguera en acostar el codic escrit al parlat, es moment tambe de plantejar-se [...] l'acceptacio en l'estandart de formes generalisades com azda (fins), mos, mosatros, u o eu (ho), etc. Les formes que actualment son considerades "normatives" no conten en la plena acceptacio dels valenciaparlants, que les consideren estranyes, "coentes", arcaismes i tan distanciades de l'us coloquial que dubte molt que algun dia puguen aplegar a formar part del llenguage comu, per molt que se'ls argumente allo de la depuracio de la llengua (raonament relatiu, perque el seu abus provocaria que la norma s'alluntara definitivament de la llengua parlada.
132
2008 IDIOMA VALENCI

[10] El pronom HO quan va darrere de verp (enclitic) s'aglutina ad ell i prendra la forma O o U (EU). - sense haig -, segons quina siga la seua pronuncia: diso, feso, mirau, prenteu.
[11] Los escritores valencianos trataban de unificar sonido y grafa, de ah que la forma 'hu' (tal como pronunciamos) desplazara al pronombre "ho" [...] en algunas construcciones. [...] El intento de reproducir el sonido con la grafa ms exacta hizo que, desde la poca clsica, muchos escritores adoptaran la forma 'hu' para el pronombre neutro, antes o despus del verbo [...]
[HISTORIAS DEL IDIOMA VALENCIANO, Ricart Garcia Moya, pp. 124; 224, Valencia 2003]
[12] [...] En el Libre de les erbes ( Bib. Nac. Pars.) un annimo valenciano escriba piques esta erba ab sal e u fas ampastre (f. 15) No se asusten, no me inv ento la morfologa. All aparece el demostrativo esta, el verbo picar (no capolar), el pronombre supuestamente invariable 'ho' en su forma valenciana u [...].
[FRAY ANTONIO CANALS Y LA SELECTIVIDAD, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[13] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: a) La variaci en la pronunciaci del pronom ho segons el context en qu aparega: [o] (portar-ho), [ew] o [u] (ho porta) i [w] (li ho porta). OBSERVACI: Concretament es pronuncia [o] posposat a un verb acabat en consonant o semivocal ( portar-ho, portant-ho, dus-ho, mireu-ho); [ew] o [u], segons el parlar, anteposat a un verb comenat per consonant ( ho porta); [ew] formant sllaba amb un altre pronom redut a una consonant ( mho porta), i [w] en contacte amb una vocal ( li ho porta, porta-ho, ho admet). [...] [...] el pronom ho [...] es pronuncia de manera diferent segons el context en qu aparega (v. 1.2.2.3.1. a): mirar-ho ([o]); mira-ho, ho escriu ([w]); ho mira ([ew] o [u]).
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 24; 172, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. LXXXVII]
133
2008 IDIOMA VALENCI

[14] En gran part de la Regi Valenciana el pronom neutre 'ho' es pronuncia 'heu' davant el verb, i 'hu' darrere les formes verbals acabades en vocal [...] ( ja heu crec [...] pendrehu [...] porta-hu).
[15] 'HO' s un pronom sense accent. Com a tal, quan va davant del verb actua com a procltic, i quan va darrere com a encltic; s a dir, que, es pronuncia lligat al verb: si aquest comena en vocal, com a 'U' consonant, i si acaba en vocal, com a 'U' semivocal. Eixemples: 'No ho havem vist' pronunciat " 'Si que ho entenc' " 'Ho installarem ac' " 'Porta-ho corrents' " 'Trenque-ho tot' " 'Obrir-ho b' " 'No ho est' "no uavem vist". "s que uentenc". "uinstallarem ac". "prtau corrents". "trnqueu tot". "briu b". "no uest".
Davant consonant o darrere consonant o 'U', 'HO' mant el seu so normal de 'O' tancada: 'Ho veus?, Estic deixant-ho. Trau-ho' Noteu tamb: 'No ho s' (pronunciat "nu s" ).
[16] Una altra de les particularitats del nostre parlar s el canvi del pronom 'ho' en 'hu' . EXEMPLES. 'Ho diu, ho crec, dir-li-ho, m'ho veig, t'ho conta' s pronunciat 'hu diu, hu crec, dir-li-hu' (o 'dir-liu') [...]
134
2008 IDIOMA VALENCI
LIS, PRONM VIU EN LLENGUA VALENCIANA

Psalis, a les chiques, un gotet de vermut a ca una i prenlis nta del dinar. Els espills psalos en caixetes i dnalis als teus amics i amigues els que vullguen. El pronm lis no es exclusiu de lidioma va lenci; en aragones, llengua germana i en la que el valenci ha mantingut fortes interrelacions, tambe existix dit pronm. En llengua valenciana, el pronm lis, oferix una serie de matios que donen riquea al conjunt pronominal valenci. Es un fet que la llengua la fa el pble conforme als seus usos i necessitats.
Cites
[1] Us de la l.- Esta consonant s'usa generalment en mig i f de dicci: 'caldre, voler, cl, ml'. Tamb deur usarse en principi de paraula en algunes monoslabes com 'la, lo, les, lis, los', i en atres paraules en les que encara lo s velar no s'ha palatalisat, com en 'licor, lector, lila, locomotora, locutri, etc.
[2] Pronombres personales._ [...]. Se declinan de este modo: [...] Tercera persona Plural masculino Dativo...Els (1) a ells o pera ells [...] Plural femenino Dativo...Els (2) a elles o pera elles (1) (2) Algunos dicen 'lis'; [...].
[3] PRONOMS COMPLEMENTS.- [...] [...] la forma 'lis' de la 3 pers. plur. datiu que es sent a Alacant, la Marina, Alcoi i fins a Valencia [...]
135
2008 IDIOMA VALENCI

[4] [...] espordicament al Pas Valenci [* sic], ha aparegut un plural analgic de 'li' que s 'lis' [...]
[TEMES DE CORRECCI LINGSTICA, Enric Valor, p. 45, Valencia 1984]
[5] Los pronombres [* en llengua aragonesa de lAlt Arago (diferent a laragones oriental)] Formas tonas. Procomplementos integrados como afijos al ncleo verbal. a) Clticos que pueden representar objetos directos (OD) y/o indirectos (OI), con exclusin de otras funciones sintcticas. Objeto directo - Objeto indirecto [...] 3 pers. singular: plural: el/lo, la es/los, las le/li les/lis
[6] Datos del Derecho aragons hasta el siglo XIII. [* en llengua aragonesa de lAlt Arago (diferent
a laragones oriental)]
[...] Quan marit e muyller auran filtz o filia e per auentura morra lun deis, si aquest qui sobrauiura se uol puxas casar, enantz deu dar a son filtz certa part de moule e de siti que lis deuia pertaynner per rac,on del mort. (Derecho de Jaca: ms. JJ. OO. Pars, fol. 35).
[NATURALEZA JURIDICA DEL CONSORCIO CONYUGAL ARAGONES, Jos Luis Lacruz Berdejo, ADA, Tomo V, pp. 239-348, 1949-1950]
[7] ELS PRONOMS FEBLES lo, los, la, les, li, lis / lis hi I hi [* en Algueres] Lalguers [...] en registres informals usa en el datiu la forma de plu ral lis en lloc de lestndard los/els/ls: lis hi o lis (els) pareix, amagar-lis-hi o amagar-lis (amagarlos).
[EL CATAL DE LALGUER: UN MODEL DMBIT RESTRINGIT, Institut dEstudis Catalans (IEC), p. 37, Barcelona 2003]
136
2008 IDIOMA VALENCI
LO NUTRE, FORMA VIVA I GENERAL EN VALENCI

Lo millor va ser cuan ixque el millor juaor de la NBA. En lo que li has dit ans de vindre ya en t ms que pru. Es normal i completament generalisat lus de larticul nutre lo en llengua valenciana viva. Junt a la forma lo, existixen casos, en matios semantics i valors gramaticals diferents, en els que tambe sutilisa: all que..., a que..., aix que..., etc.
Cites
[1] Artculo determinado._ Tiene en el valenciano moderno o lenguaj e popular las formas 'el' en singular y 'els' en plural para el gnero masculino, 'la' en singular y 'les' en plural para el femenino, y 'lo' para el neutro que carece de plural. [...] Tampoco lo admite [* el apstrofo] en ningun caso el articulo neutro 'lo', ni aun cuando vaya seguido de otra 'o'; debe escribirse siempre 'lo honest, lo osis' , para evitar confusion con el masculino.
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jos Nebot Prez, pp. 33; 161, Valencia 1894]
[2] L'orige d'estos articuls es el segent: De 'illum, illam, illud', per la lley d'escapsament, qued 'ill, ill, illu'; per la d'estalvi de forces 'il, la, lu'; y per la d'eufona, 'el, la, lo', romanent la primera forma pals masculins, la segona pals femenins y la tercera pals neutres. Eixemples Llat / Valenci Illum panem / El p Illam rosam / La rsa Illud bonum / Lo b
[3] El definit [* s'expressa] per les formes 'el, la, lo, els, los, i les'. [...] Son aplicables al gnero mascul, 'el, els, los i en'; al femen, 'la, les i na'; al mascul i neutre, 'lo' [...] [...] La forma 'lo' s'usa:
137
2008 IDIOMA VALENCI

Primer. Davant d'adjectius o participis presos substantivadament: 'Ell no sab lo pbre que yo soc; si t saberes lo cansat que estic; lo farfalls fa riure sempre' . Segn. Davant de 'millor, pijor, mateix i dems' : 'Lo millor es portarse be; lo pijor es que no tinc dinrs; aixo t lo mateix; lo dems ho far yo' .
[4] En valenci existix un artcul neutre LO, etimolgic, clssic i d'us general, que adems resulta aclaridor, diferent del mascul EL: LO MILLOR DEL MON, LO MS GRAN, LO BLANC I LO NEGRE, LO TEU, LO NOSTRE .
[5] Com els redactors [* de la gramtica de lAVL] no poden negar lexistncia de lartcul neutre lo ni en la llengua clssica ni en el valenci actual, i com s necessari en la comunicaci, intenten relegar -lo a un us coloquial i aporten unes llargues taules en expressions a on apareix el lo neutre apuntant possibles maneres de substituir -lo o eliminar-lo; algunes propostes sn barroques, unes atres sn llargues perfrasis, unes no tenen una total equivalncia en lexpressi que cont el lo, tot un esfor intil per a acoplar el valenci a la nor mativa catalana, que no reconeix levident existncia desta forma neutra.
[6] Es erronea la creena que considera incorrecte l'us de la forma 'lo' com a articul neutre en valenci. Este neutre 'lo' en la llengua valenciana es perfectament llegitim no tan sols per l'us completament general que d'ell es fa, sino tambe perque la tradicio lliteraria valenciana igualment l'ha considerat tan propi com les atres formes de l'articul. No es gasta en valenci la forma 'el' en funcio d'articul neutre.
[7] Lus ha establit larticul neutre LO, sobre tot, quan va davant dun adjectiu substantivat ( lo bo, lo millor). En admetre-lo la llengua senriquix. El P. Fullana ya ladmetia, per ser tan popular.
[8] [...] en valenci es pot usar larticul neutre: a) davant dun adjectiu: lo bo del cas b) davant dun pronom: lo meu, lo teu, lo seu
138
2008 IDIOMA VALENCI

c) davant dun adverbi: lo pronte que has vingut d) davant de tota una oracio: va fer lo que li van manar Tots estos giros estan prohibits en el catala normatiu.
[9] El catala oficial (barceloni) ha perdut l'articul neutre LO, que es remonta en el valenci als documents mes antics i seguix viu en el parlar, sobre tot per a acompanyar adjectius sustantivats i el relatiu QUE: lo bo, lo facil, lo correcte, lo que dius, lo que fas . Tornem al cas ben curios de que allo que en catala es una carencia i una riquea expressiva per al valenci, es vol fer desapareixer.
[10] 'Lo' i no 'el' Cal usar 'lo', per al neutre sempre [...]. 'Lo' s clssic i s viu en tot el Regne de Valncia [...]. [...] tots els que escrivim en valenci sabem lo que es patix per les coses tan rares que cal escriure per a evitar la confusi que comporta la catalanisaci d'excluir 'lo' de la llengua valenciana.
[11] L'articul, determinat 'lo', neutre, te actualment els usos que a continuaci s'especifiquen, en llengua valenciana viva; tots ells bai x un com denominador, el de MODIFICADOR DIRECTE del substantiu. Eixemples: a) 'Dir lo necessari' : Mod. de l'Adj. en funci de substantu. b) 'Fare lo mes o lo manco' : M. D. d'Advrp... substantu. c) 'Dic lo del joc' : M. D. de circumstancial... substantu. d) 'Manifesta lo que vol' : M. D. de preposici... substantu. [...] [...] l'us del 'LO', articul neutre, en llengua valenciana, li reporta unes ventages estilistic-gramaticals i llgiques [...]
[12] En las anotaciones manuscritas que Sanchis Guarner aadia a los comentarios de [* Josep] Giner sobre su Gramatica (Ed. Torre, 1950) , recordaba que la prohibicin de 'lo' definido y neutro la haba tomado d e Moll. Ambos reconocen que estas "aboliciones a ultranza del 'lo' definido y neutro obedecen al estado del barcelon moderno".
139
2008 IDIOMA VALENCI
[13] [...] El neutro lo es patrimonial del idioma valenciano desde el comienzo de la prosa literaria que perfeccion la sintaxis del tosco romance; [...]. No slo ha existido siempre en idioma valenciano, sino que actualmente es un recurso vivo, pues cualquier valenciano de Muchamel, Burriana o Al boraya construye frases correctas con el neutro: lo millor del dumenge es la paella , diferencindolo del definido: este chic es el millor de mosatros fent paelles en conill . [...] [...] el neutro lo es invisible para el cientifismo chusquero de la academia de Ascensin.
[EL "LO" Y EL GRIPAU DE TARANCN, Ricart Garcia Moya, Valencia 2002]
[14] La inmersin prohbe el neutro lo, despreciando que es recurso sintctico usado desde los clsicos como equivalente del nombre abstracto de la cualidad o para introducir proposiciones sustantivas. [...] La sintaxis catalana de la Generalidad retrotrae a una jerga que no diferencia entre el que pot" y lo que pot. [...] El uso del neutro lo sigue vivo. [...].
[EN LA FONDA DE MARIMENDRALES, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[15] El pronombre neutro de 3 persona. [* en llengua aragonesa de lAlt Arag (llengua diferent a
laragonesa oriental)]
El aragons posee un pronombre neutro de 3 persona 'lo' < ILLUD (en aragons benasqus hu/ue < HOC): Tot ixo que dizes ya lo sabeba .
[16] Larticle neutre En lexpressi oral espontnia, la forma lo sutilitza actualment de manera general amb valor neutre, amb una distribuci dusos semblant a la que es fa en castell.
[17] Quant a l'article neutre [...] [...] Sens rebujar completament l'article [* nutre lo], difcil d'extirpar [...]
140
2008 IDIOMA VALENCI

[18] L'ARTICLE NEUTRE.- En la llengua parlada s'ha ests hui la prctica d'empra r la forma invariable 'lo', dita article neutre [...] [...] 'Lo bo del cas; Vullc lo millor; Lo primer que far [...] Fes lo que te manen; Has perdut el temps, lo qual no t remei [...] No m'agrada lo del teu cos; Repetirem lo d'ahir [...] [...] com reporta avantatges lgico -gramaticals, s'ha generalitzat el seu s en la llengua viva [...] [...] PRONOMS RELATIUS [...] ELS RELATIUS DETERMINATIUS.- [...] [...] la forma 'lo que' , usual en la llengua parlada [...]
141
2008 IDIOMA VALENCI
EN VALENCI SEMPRE EN, MAI EL AMB CATALA

Parli en Voro danar el dimats a sa casa a dinar arrs en fesls i naps. Patixc molt veent com es junta en gent tan rona. La preposicio en (con castell) es lunica forma viva existent en llengua valenciana. La forma ab es arcaica i desapareguda totalment de la llengua valenciana viva. La forma amb, en la que els catalanistes volen substituir a la genuina i evolucion preposicio valenciana en, no existix ni ha existit mai en idioma valenci.
Cites
[1] De la preposicion [...] Con...En, ab. [...] 'Ab, fins y sens' estan en completo desuso y se les sustituye siempre por 'en, hasta y sinse o sense' , respectivamente.
[2] Evolucionada la paraula apud, encara que degue donar -nos la forma ap, com de caput-capu (m) igual cap, tant en Catalunya com en Valencia, fon transcrita per ab, i baix esta forma sus, en les dites regions, des de la formacio de les dos llenges. En Catalunya continu el seu us sense interrupcio; mes en el nostre regne de Valencia fon substituida mes propiament per la preposicio en [...] [...] quan se tract de ladaptacio de lortografa valenciana a les dit es Normes [* de Fabra] nos digue el mateix senyor Fabra, a proposit de la forma amb: Comprenc que no poden vostes admetre la forma amb ya que han perdut el ab, que usaven vostes com nosatres; i encara en el cas de restablir esta forma, la fonetica va lenciana es contraria a ladmissio de la nasal ( m) [...] [...] si en Catalunya te una rao de ser la forma moderna amb, donada la seua fonetica particular, es totalment arbitraria la seua implantacio o introduccio en Valencia, i contraria, per un atre costat, a lindole de la nostra llengua, com oposta a les lleis devolucio a la mateixa. [...] la preposicio amb, com a transformacio de ab, no te cap rao de ser en valenci, i constituix un catalanisme ridicul que els jovens valencianistes deuen considerar com una innovacio detestable i oposta al verdader cultiu de la llengua.
[GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XII) (La Gramatica del Sr. Ortn), R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1919 (arreplegat en Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919, Fr. J. Benjamin Agullo Pascual)]
142
2008 IDIOMA VALENCI
[3] Rigen a un substantiu, per mig de la presposici 'en' : [...] Segn. Els que indiquen companyia com els segentes: 'Associat. Desavengut. Mesclat. Avengut. Enllaat. Parent. Barallat. Emparentat. Renyit. Casat. Llindant. Unit'. Eixemples: 'Avengut en lo mege, casat en cuatre dnes, renyit en la sgra'. [...] Cuart. Els que indiquen relaci d'instrument o el mig. [...] Eixemples: 'Ferirse en la pistla, passar el riu en una barca, cenyirse en una crda, tallarse en la navaixa'. Quint. Els que indiquen mdo o manera: [...] Eixemples: 'Anar en calces blanques , [...], treballar en inters, tractar en prudncia i sabidura' . [...] Rgimen de la preposici [...] 'Ab' .- Hu substituida per 'en' , i senyala companya, mig o instrument: 'Anar ab els amics = en els amics; tallar la carn ab lo ganivet = en lo ganivet; ab prudncia s'bra millor = en prudncia' etc. [...] 'En' .- Esta preposici s'usa, sobre tot: [...] En tots els casos en que aban s s'usava la preposici 'ab' , hu en da desus, sobre tot en lo llenguage parlat: 'Ell riny en sa mare, en sa sgra, en sa muller' [...]
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 189; 192; 197; 235; Valencia 1915]
[4] Introdux la forma catalana amb, sense tradici clssica i inexistent en valenci, a on hui nicament existix la forma en. Intenta explicar la falsa existncia de amb, que no queda clara en valenci, i diu que amb s la que sadopta en els registres formals . De tal manera que primer introdux una preposici amb inexistent en valenci, reconeix que existix una forma en i acaba dient que: en els registres formals, cal evitar la substituci i diferenciar les pre posicions en i amb, dacord amb ls tradicional quina substituci si en valenci noms existix una forma? de qun us tradicional es parla si en valenci lnic us s el de la forma en?.
143
2008 IDIOMA VALENCI
[5] La preposici que en valenci indica companyia o instrument es des del segle XV EN o la tamb clssica i arcaica AB. La forma "amb" no s valenciana i no apareix en els nostres clssics. L'us incorrecte de la preposici aliena "amb" fa que escoltem en la televisi valenciana frases tan ridcules com esta: "tres a zero amb el marcador" en conte de TRES A ZERO EN EL MARCADOR .
[6] La tipica preposicio catalana AMB, equivalent al CON castella, es i ha segut sempre forastera al valenci. Tots els classics sense excepcio usaven AB, i els actuals valenciaparlants, EN. Tots excepte, naturalment, els partidaris de la nova llengua "normalitzada".
[7] c) Els verps, que indiquen companyia, en valenci se construixen n la preposicio EN o ab i no en amb: valenci: estic en mon pare, n ma tia; en catala: estic amb mon pare, amb ma tia. En valenci: la preposicio ab classica sols susa lliterariament. d) Els verps, que indiquen relacio dinstrument o mig, se construixen tambe n la preposicio EN o ab; valenci: arruixar n el poal, adornar n flors, ferir-se n el gavinet, rodejar n la ma alguna cosa ; en catala es reemplaada la preposicio EN per AMB. [...] Les preposicions valencianes, com les castellanes i catalanes, procedixen del llati. El fenomen mes significatiu es la perdua de la preposicio CUM en valenci i catala. La nostra llengua classica el sustitui per AB; els catalans moderns usen en son lloc AMB; els valencians usem la preposicio EN.
[8] 'n' s la forma viva en l'actualitat en tot el Regne de Valncia [...]. [...] En l'edici [* del DCVB] de 1930 es llig: [...] "Al Regne de Valencia y a la Ribera d'Ebre aquesta prep. [* 'ab'] s's convertida en 'en'" [...]. En l'edici [* del DCVB] de 1968, [...] no menciona el nostre 'n' . Pero reconeix que s antiga puix que: "comena a aparixer en textos valencians del segle XV" [...] en el volum quart [...] registra el segent text de Roi de Corella: "Estaua aparellat un apartament de nostra alta posada en gran abundancia de moltes e delicades viandes" [...].
[EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA. PERQUE I CM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Miquel Adlert Noguerol, pp. 82; 84, Valencia 1977] 144
2008 IDIOMA VALENCI
[9] [...] una forma, 'AMB' , que mai ha existit en llengua valenciana. 4, 4.- El 'EN', equivalent al classic 'AB', i al castell 'CON' . [...] 'EN', que tant ha arralat en la parla popular del poble valenci, en son valor instrumental i de companyia equivalent en absolut a 'AB', usat en tota la literatura valenciana. Hem tingut la sort d'averiguar en absoluta certea que la seua practica no es un capricho de les modernes generacions; molt manco una corrupci d'ultima hora, ni tan sols una concessi poc freqent dels temps classics valencians, sino una forma que va brotar ya en remotssima epoca, en els albors m ateixos del Regne de Valncia, si no es que se practicava anteriorment. [...] [...] Sant Vicent Ferrer en son serm "XII. IN DIE JOVIS (16 de mar)" de 1413 [...]: "A vosaltres nostre Senyor Deu Jesucrist no ha fet gracia a trencar aquelles cadenes, que si alg era lligat EN mil cadenes, e va's a confessar AB contricci..." (33) Per si quedava algun badall de dupte sobre el valor gramatical del dit 'EN', el sant mateix el desvanix en el mateix sermo, poc mes avall [...]: "Si vostre fill era lligat en Barberia AB cadenes. com hi treballariets per deslligar -lo!". (33) SANT VICENT FERRER, Sermons de Quaresma I, Transcripci de M. Sanchis Guarner, Valencia 1973, 117. [...] d'ELS FURS de JACME I [...]: a) "Si alcun hom priuat o estrany qui sia cab aler daltre o deutor fugira de la ciutat o daltre loch on haura pres lo cabal o don sera deutor lo creedor o altre per nom daquell pot pendre e retenir e metre EN ferres o EN cadenes en la cort e guardar aquell tro que haia pagat o satisfet o que haura re ebut o o..." (34) (34) ELS FURS DE Jaume I. Facsimil de l'original de 1261, Ajuntament de Valencia, fol. 52 v., Col. 1, ln. 18-24. [...] ya en els comenos de l'existencia com a ent autonom del Regne de Valncia, el tan universal, popular i acaparado r 'EN' en qestio, ya tenia vigncia en la literatura valenciana; els documents que d'ella s'han conservat, ho demostren.
[LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, F. de Borja Cremades Marco, pp. 372; 375; 378, Valencia 1982]
[10] En el Reino de Valencia, de sde hace siglos, 'ab' es un arcasmo que slo tiene uso literario, siendo sustituida en el valenciano moderno por 'en' ; aunque ambas, con la inmersin, han sido suplantadas por la catalana 'amb' por capricho del Institut d'Estudis Catalans (IEC). 'Amb' es un virus lxico cataln que contamina al hablante valenciano. Por el contrario, la centenaria 'en' (cuando equivale al espaol 'con' ) es un producto valenciano y, por ello, prohibido por el IEC. En 1894, Nebot recordaba que 'ab' (no la fornea 'amb' ) estaba en "desuso, y se la sustituye siempre por 'en'" (Gramtica, p.111) . No obstante, en lengua escrita perdur el arcasmo 'ab' , asi como en el lenguaje fosilzado de tribunales y en textos en que el autor exhibe hipercorreccin.
145
2008 IDIOMA VALENCI
La "normalitzaci" enloquece. Lo mismo suprimen referencias a la lengua valenciana en los catlogos del Archivo de la Corona de Aragn en Barcelona, que hacen desaparecer la "Prctica de Orthographa para los idiomas castellano y valenciano" de la Biblioteca Nacional de Madrid. Esta obra de Carlos Ros (Sg. 2/62.805) falta desde el 31 de abril de 1990; por suerte hay otros ejemplares en los que podemos leer: "la preposicin castellana 'con' es igual a las valencianas 'en' y 'ab'" (Ros, C.: Prctica. Valencia, ao 1732, p. 69) . As documentaba el lingista Ros, en los exquisitos papeles valencianos del siglo XVIII, la existencia de 'en' y 'ab' ; no la extranjera 'amb' . Y no nos engaemos. A los inmersores les da igual que 'en' y 'ab' equivalgan a las latinas 'apud, in o ad' ; o que sea construccin en ablativo o acusativo; o que estn documentadas desde la Edad Media. Ellos, con el poder en sus manos y bolsillos, continuarn con la cruzada a favor de la 'amb' . Slo obedecen la voz de su amo: el Institut d'Estudis Catalans.
[LOS PAPELES VALENCIANOS DEL "EN" Y EL "AMB", Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1997]
[11] El cas ms significatiu en valenci s el de la preposici amb (antigament ab), que colloquialment sha substitut per en: Ahir soprem en els meus pares amb el valor de Ahir soprem amb els meus pares
[12] LA PREPOSICI 'EN'.- [...] [...] el valenci parlat [...] empra 'en' en comptes de 'amb' [...] [...] LA PREPOSICI 'AMB' .- [...] [...] actualment el valenci parlat [...] de les preposicions 'en' i 'amb' emprant-hi sempre 'en' [...]
[13] Altra forma, adoptada per l'Institut [* d'Estudis Catalans] i rebujadora es l 'amb' [...]. Al nostre Regne la forma usual 'amb' ni 'ab' passarn mai segurament al llenguatge exclusivament una forma no gens eufnica [* 'amb'] universalment emprada en los bons temps de la llengua, l'altra usual hu en lo parlar de Barcelona?
la qual creem francament rnega i secular es 'en' : ni parlat. A qu acceptar preterint la ms sonora, sens altra ra que d'sser
146
2008 IDIOMA VALENCI
EN DAVANT DE NMS PRPIS DE LLC, NO A

Tant en Valencia, com en Castello, com en Alacant, charrem en idioma valenci. Estos gavinets a on els comprreu, en Muchaml o en Morvedre? Es norma generalis en llengua valenciana viva usar la preposicio en davant de nms prpis de llc. Al contrari de lo que passa en catala a on sutilisa la preposicio a.
Cites
[1] Dictamina que davant de noms propis de lloc sutilise la preposici 'a' i no 'en' , com es fa en catal, pero la realitat llingstica valenciana general, llevat dalguna comarca, s utilisar la preposici 'en' davant de noms propis de lloc. Els autors de la gramtica reconeixen que en la llengua antiga tant 'a' com 'en' podien aparixer amb els noms propis de lloc, encara que 'en' era la ms freqent ; si 'en' era ms freqent i hui s la forma general en valenci per qun motiu extrallingstic dictaminen que sha dusar 'a' i no 'en' davant dels noms propis de lloc?, la resposta s que en catal susa 'a' i no 'en' davant dels noms propis de lloc.
[2] En la llengua valenciana, tant classica com actual, fora d'un poble o d'alguna comarca molt reduda, la construccio de lloc que respon a la pregunta ON o A ON? Ha mantingut fonamentalment l'estructura llatina d'on prov. EN, seguida de lloc, respon a qualsevol pregunta d'ubicacio estatica o circumscrita: "en Valencia, en ma casa, en l'hort, en la montanya, en Frana, en el rebost, en terra..." A, seguida de lloc, es generalment usada per a indicar contigitat o proximitat: "a la vora del riu, a la porta de casa, al canto, a les afores del poble, al costat de ton pare, als peus del llit..." En esta construccio de lloc, l'us de EN es precisament una de les diferencies sintactiques ms caracteristiques entre el valenci i e l catala. No es cosa d'ara, sino que tots els classics valencians usen EN i rarament A, si no es en els casos abans mencionats de contigitat. La sistematica sustitucio de EN per A es, per aixo, un atac al cor de la llengua valenciana dins d'eixe calculat proces d'assimilacio al catala. Es ademes un empobriment del llenguage, que crea en no poques ocasions ambigetat i confusio: "Dis-li a (en) l'hort a mon pare..." Inclus els qui defenen una unitat idiomatica no haurien de permetre que s'imponguer a lo que es en el catala una carencia, un defecte, una llimitacio llingistica, una pobrea de matisacio. No hi ha rao filologica, diacronica o sincronica, ni cap atra, cientifica o historica, que justifique el canvi de EN per A, si no es la del fet de que en catala es sempre A i mai EN.
[DE LA "NORMALITZACIO" ORTOGRAFICA A LA "CODIFICACIO" (II), Joan Costa Catala] 147
2008 IDIOMA VALENCI
[3] [...] eixe tan simple i concret canvi d'una 'a' en lloc de la llegitima 'EN', que solament es necessita per a passar d'una const rucci sintactica, 'l'Enisme', a una atra essencialment distinta, 'l'Aisme', es cosa tan factible, particularment orquestada per una sonora i efica inundaci de torrent propagandistic, teoric i practic! La trampa en la que se'l vol tancar al nostre pob le pla en la practica de 'l'Aisme', apartant-lo del tradicional us ininterromput de 'l'Enisme', del literari i de parla popular, es persuadir-lo de que eixe transit o canvi de 'EN' en 'A' significa "el retrobament" , el tornar a les formes primitives i pures de la sintaxis valenciana classica i literaria, quan representa tot lo contrari, un alluntament, una corrupci, que objectivament dificulta i empobrix o reduix els recursos estilistics que oferix la particula 'EN', per a entregar-los, molt mermats, en mans de la poc apta i facilment equivoca 'A'. A correr eixos riscs i tolerar eixa merma, nos provoca en sa doctrina, criteris i practica d'escritor, D. Manuel Sanchis Guarner, contradient -se; puix proclama tornar a les fonts de l'idioma valenci, i en punt tan important com el de 'l'Enisme' i 'l'Aisme', entre molts atres, s'allunta absolutament de les dites fonts.
[4] La preposicio A en catala sampra per a indicar el lloc a on sest, inclus davant de nom propi: en valenci en estos casos susa la preposicio EN catala: viuen a Galicia, aixo ha passat a Valencia valenci: viuen en Galicia, aixo ha passat en Valencia [...] Les llenges neo-llatines han heretat les preposicions llatines, en poques modificacions, pero no han pres el mateix us sintactic en cada una delles. Vejam algunes diferencies entre valenci i catala: [...] El valenci determina millor si es tracta del lloc a on se va o del lloc a on sest. catala: "a Valencia" indica igualment a on se va que a on sest valenci: vaig a Valencia i estic en Valencia
[5] En valenci se distinguix perfectament el complement de lloc a on se va, del de lloc en que sesta. Valenci: vaig a Valencia i estic en Valencia ; es a lhorta i est en lhorta. Catala: sempre es a Valencia, es a lhorta .
148
2008 IDIOMA VALENCI

[6] [...] [* Carles Salvador] fiel al IEC, prohibi la [...] regla sintctica valenciana de situar la preposicin 'en' delante de topnimos: "en Muchamel, en Chirivella, en Foyos" [...] generalizado en el Reino, salvo la zona dada a mallorquines en la Marina y Aitana tras la expulsin morisca de 1609, as como en la fronteriza con Catalua.
[LA CIENCIA CONTRA EL VICIO, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1998]
[7] 335. LA PREPOSICIO 'A'.- [...] [...] b) Per a introduir la indicaci del lloc on est situada o succex alguna cosa . La llengua parlada noms conserva en est cas la preposici 'a' a les comarques de Morella i el Maestrat i a alguns indrets de la Serra d'Aitana, per a la resta de la Regi Valenciana, fora d'algunes locucions (com 'a la vora del foc, a la dreta, al sol , etc.) s'hi empra sempre la preposici 'en' [...] 340. LA PREPOSICI 'EN'.- [...] 341. La llengua culta empra la preposici 'en' amb les determinacions circumstancials de lloc en estos casos: a) Per a introduir la indicaci del lloc on es troba o s' esdev alguna cosa, especialment davant els adjectius demostratius i els indefinits 'un' i 'alguns'; exemples: 'M'agrada estar en est poble; Ens conegurem en aquell passeig; Dormrem en un hostal; Berenarem en algun caf' ; i tamb en general 'Estem en mar; La senyora est en missa; Mos pares no estan en casa; Treballa en ma casa; He viscut en tres cases diferents; M'he trobat en molts conflictes; Us veuen en totes les festes' , etc. [...] en gran part de la Regi Valenciana, la prctica de la llengua parlad a siga usar noms la preposici 'en' [...]
[8] En la llengua antiga tant a com en podien aparixer amb els noms propis de lloc, encara que en era ms freqent [...] Amb posterioritat, ls de a sha generalitzat en la major part de lmbit lingstic [* catal] i, pel que fa al valenci, en alguns parlars septentrionals i meridionals. En la resta del valenci, en canvi, sha mantingut ls de en [...] [...] En valenci, ls de la preposici a s normal amb els noms que designen parts del cos hum ( al dit, al cap, a lesquena , etc.) i en contexts de localitzaci molt definida com en El trobars al cant (o al carrer,a leixida, a la porta de casa , a lentrada). En els altres casos, ls ms habitual s el de la preposici en [...]
149
2008 IDIOMA VALENCI
PREPOSICIO A DAVANT DEL COMPLEMENT DIRCTE

Mon tio bes a sa filla menuda. Acabant deixir del colege vaig vore a Chimo. Posar la preposicio a davant del complement dircte es normal i prpi de lidioma valenci viu i general.
Cites
[1] Propon, com en catal, la supressi de la preposici a davant del complement directe, quan lus desta preposici s general i clssica en valenci; alguns dels eixemples sn estos: El pares besen els seus fills. He vist lamiga Teresa. He llegit Ausias March. En tot el territori valenci es diu: Els pares besen als fills. He vist a lamiga Teresa. He llegit a Ausias March.
[2] [...] els valencians fem precedir de la preposicio A tot objecte directe personal o personalisat [...]. Ya que el nostre poble s'inclina espontaneament per l'us de la A i eixe us resulta en no poques ocasions molt clarificador, no hi ha cap rao per a suprimir-lo.
[3] El valenci posa la preposici A davant de l'objecte directe: ET PRESENTE A MARIA, BATISTE ET CRIDA A TU, HE ESCOLTAT A TOT LO MN, HO SABRS SI CRIDES A JOAN.
[4] El valencia posa la preposicio A davant del complement directe del verp en molts casos en els quals no ho permet el catala. Per eixemple: catala: he vist mon pare, he vist la Maria, Cesar venc Pom peu, estimes algu? qui has vist?, busco el meu criat, he vist el ministre .
[VALENCI I CATAL COMPARATS, Josep M. Guinot Galan]
150
2008 IDIOMA VALENCI

[5] En Llengua Valenciana el complement directe porta la preposicio A en els verps actius, si signifiquen persona o cosa personificada (Cfr. Fullan. Gramatica Elemental, pag 190): Quan el complement es un pronom fort: Tu a mi no em vols. En lexpressio lu a latre. Quan el complement es un nom propi personal, no precedit de cap determinatiu: Yo ame a Deu. Has cridat a Llus?. En el segon terme duna comparacio quan li falta el verp: Els vols molt? - Si; tant com a mon pare. Davant de linterrogatiu qui: A qui busquen?. I, en general, quan ho exigixca la claritat de la frase: Lacaava com el llop a la vaca o com la vaca al llop.
[6] Normalment si l'objecte directe es de persona o animal s'introduix per la preposicio 'a': Arreglava a sa filla (a sa filla = o.d.)
[7] Hacia 1900, en las tertulias barceloninas se haca insoportable un hecho: la sintaxis castellana y catalana eran iguales. [...]. Esta llaga fue cauterizada en el cong reso de 1906 por un Miquel Costa i Llobera que, alborotado, comunicaba "un estudi importantssim" : la eliminacin de la preposicin 'a' del complemento directo, ya sugerida por Alcover: "de este modo combatiramos la opinin de que no tenemos una sintaxis distinta a la castellana" (Costa i Llobera, 1906, 119). [...]. El remiendo sintctico se oficializ en el Reino tras la Guerra Civil, cuando las instituciones culturales franqustas financiaron la "Revista Valenciana de Filologa", en la que don Mart de Riquer (futuro preceptor de don Felipe sobre temas como Azorn y Tirant lo Blanch) y el Institut d'Estudis Catalans (Bohigas, Casacuberta, Bada i Margarit, Gulsoy, etc.) impusieron su ley. En aquellos das de ltico mendrugo y jarabe de palo, el activo Carles Salvador introduca la gramtica de Fabra (como destaca la Enciclopedia Catalana), y publicaba con el aplauso de las autoridades franquistas el "Petit vocabulari" en 1943. Su labor catalanista fue premiada por la Diputacin de Valencia en 1951, ao en que dio a luz su falsa Gramtica Valenciana con lxico del Institut d'Estudis Catalans: avui, aquest, avi, dues, amb, meva, tardor , etc. En ella introducia la norma de Llobera: "el complemento directo o causativo se une al verbo sin preposicin" (Salvador, C.: Gramtica. Ed. Eliseu Climent, Barcelona, p.141). [...] un Carles Salvador que ordenaba escribir: "Antoni ha vist Maria" , no como construimos los valencianos: "Antoni ha vist a Mara" [...].
[OH, LA SINTAXIS CATALANA, HO!, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1997] 151
2008 IDIOMA VALENCI
PA, PREPOSICIO VIVA I GENERAL EN IDIOMA VALENCI

Me dius que et duga una pera, pa en acabar menjarte una tarnja. Pals hmens portaran absnta i pa les dnes un vinet dl. Cada llengua t la seua prpia evolucio i aix es lo que la fa diferent dunes atres llenges prximes. Critris llingistics dunes atres llenges no tenen perqu ser valits, ni determinants, necessariament, en llengua valenciana. Lidioma valenci viu cnta en unes singularitats generals dins de la seua realitat llingistica que son precisament les que el fan unic, singular i diferent a uns atres idiomes vens. La forma pa (preposici) es labsolutament majoritaria, per no dir lunica, en la llengua valenciana parl (viva). Lo que es absolutament normal i natural en la llengua viva es lo que ha de marcar la normalitat i naturalitat en la llengua escrita. De la contraccio de la preposicio pa en els articuls el, els, deriven les formes contractes vives pal, pals.
Cites
[1] [...] suprimimos letras al principio (aferesis) o en medio (sincope) de las palabras, y decimos, 'Sentet' por 'Visentet' , 'dam' por 'dnam' y 'pa' por 'pera' (preposicion); v. gr.: 'Sentet, dam aix pa mi'. [...] Ya se habr observado que todos los ejemplos anteriores son escogidos adrede de entre aquellas palabras cuyo uso es tan general y admitido, que a nadie le suenan ya mal [...]
[2] Es, puix, ciencia nva pa'ls valencians [...] 'La sinresis'.- Com efecte de la lley d'estalvi de forces, t son aplicaci molt freqent la sinresis, sobre tot en l'us dels articuls y dels pronoms. [...] Sinresis / Llat / Equivalent Del / De-illum / de el Al / Ad-illum / el Pel / Per-illum / per el Pal / Per-ad-illum / Per--el Dels / De-illos / de els Als / Ad-illos / a els Pels / Per-illos / per els Pals / Per-ad-illos / per els
152
2008 IDIOMA VALENCI

[...] [...] 'el, la, lo', romanent la primera forma pals masculins, la segona pals femenins y la tercera pals neutres. [...] [...] 'un, uns' , pals masculins, y 'una, unes' pals femenins. [...] [...]adgectius provinents de llatins que tenen una sla terminaci pals dos gneros [...] [...] es canvi la 'a' en 'e' pals masculins en els llatins terminats en 'istam' [...] [...] s'afeg pals dos gneros, masculi y femeni, una 'e' [...] [...] Lo llat rnegament t una forma pals adgectius y pronoms possessius; mes lo valenci ne sab traure dos, una pals adgectius y un atra pals pronoms, fi d'establir la distinci entre ells. [...] Com es veu, llur y llurs son formes comunes pals dos gneros.
[ESTUDI SOBRE FILOLOGIA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 1; 10; 11; 29-32, Valencia 1909]
[3] [...] contraccions que es produixen en les pr eposicions 'a', 'de' i 'per' quan van seguides de l'articul masculi singular ( el) i la paraula segent no comena per vocal ni per haig (en el qual cas no es produiria la contraccio ya que l'articul deu ahi apostrofar se). a + el = al (+ paraula comenada per consonant) de + el = del (+ paraula comenada per consonant) per + el = pel (+ paraula comenada per consonant) [ * ] El trobaras al caixo de dalt Eixe no es el dit del meu germa Anirem pel cami de dalt
[GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Antoni Fontelles/Laura Garca/Joaquim Lanuza, p. 313, Valencia 1987] [* 'al' i 'del' son, en el millor dels casos, contraccions vocal><vocal (A-EL, DE-EL), mentres que 'pel' es una contraccio consonant><vocal (PER-EL), a l'igual que hu es la contraccio 'pa' (PER-A), realisacio fontica, esta ultima, totalment generalis en llengua valenciana parl]
153
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Es fa distincio entre per (causal) i per a (final), com en tot el valenci, i us de la conjuncio final per a en la forma vulgar 'pa' , aixina com per als fa 'pals' . [...] [...] per a fa 'pa' i per als fa 'pals' .
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lopez Verdejo, pp. 43; 44]
[5] LA PREPOSICI COMPOSTA 'PER A' .- [...] La contracci 'p'a' de la preposici 'per a' que s'ou sovint en la llengua parlada [...] (en la transcripci de refranys, de canons populars, etc.), cal adoptar la grafia 'p'a' (amb les contraccions 'p'al' i 'p'als' ) [...]
[6] Co soo voti a favor (e 2 astegni) el Consejo Rejona le del Veneto el g aprov la Proposta de Leje pa riconsare el veneto cof Lengoa . [...] Co sta leje vien finalmente tutel e valorix el nostro patrimonio lengostego veneto. [...] 8 de febraro del 2006: la Comisin Cultura in Rejn del Veneto d el via lbara a la proposta de leje riconosimento de la Lengoa Veneta. pal Da sto momento la discusin la psa in Consejo Rejona le pa la discusin final e la aprovasin. [...] La proposta pa riconsare el veneto cof Lengoa la xe st dimand e la xe parta a l'insio da la nostra asociasin Cultura le Veneto Nostro - Raixe Venete, insieme a tute st'altre asociasin e grupi del Coordinamento Asociasin Venete CAV. [...] 28 de marso del 2007: vin aprov in maniera trasversa le da drita a sanca (destra a sinistra) la leje sol el riconosimento de la lengoa veneta. [...] 6 de marso del 2007: vin fora stanp el novo Disionario VENETO-INGLEXE INGLEXE-VENETO (Venetia-English English-Venetian) co p de 30.000 paro le. Se trata del primo disionario veneto-inglexe [...]. A conplimentarse pa sta inportante inisiativa a sostegno de la Lengoa Veneta [...] [...] Da segnalare fra tuti le parole de Noam Chomsky, el p gran lengosta al mondo che, in riferimento al primo disionario Veneto-Inglexe / Inglexe-Veneto g scrito "Glad to hear of what you are doing. I strongly support such efforts [...]": son propio contento de sentir quelo che te s drio fare. Mi sostegno co frsa sto tipo de inpegno [...].
[LA REGIONE VENETO RICONOSCE UFFICIALMENTE LA LINGUA VENETA, Raixe Venete, Veneto 2007] 154
2008 IDIOMA VALENCI
[7] [...] consertar e consignar salari a mossn Lloys Vich pa sonar lorgue e mestre de capella, al qual sels consignaren vi nt i cinch lliures [...] lo dit mossn Lloys Vich sia tingut y obligat de fer prctica cascun dia de cant pla y cant de orgue y amostrar a tots los que voldran prende de cant com de sonar tecla y als que no tindran pa pagar, de grcia y procurar de sercar fadrinets que tinguen bona veu [...]
[MOSSEN LLOYS VICH MESTRE DE CAPELLA DEL MISTERI DELIG, Llibre dels comtes de la obra de la Sglsia de Seora Senta Maria de la Vila de Elig, Elig 1562]
[8] En 1872, efectivament, Constant Llombart publicava en li mprenta de Joseph Valero el seu Niu dabelles [...] Un total de 511 epigrames de Llombart, [...] i molts ms. [...] lautor del Niu dabelles , Constant Llombart, que no era mal epigramtic, com poden vore: En lo mon no haur ning/ que la sogra em c ompre a m?/ Quant vols della li digu:/ y em va respondre: --Pa tu. [...] Pa que no prenguera el pet,/ Pepa digu a Pep Guitjara,/ beute en mida el such de parra/ y no et far mal, Pepet./ Y ell, que no sho tita al tos,/ tobeixch, digu en seguida,/ y per a beure en mida,/ sen tira una mitra al cs.
[ALGUNS EPIGRAMES, Vicent L. Simo Santonja, Valncia Hui 2007]
[9] El amic dels llauradors/ o/ aforimes rurals/ composts en catal y castell/ per D. Narcs Fages de Rom;/ Comisari regio pa la inspecsi de la Agricultura general del/ reine en la provincia de Girona,/ y traduits al valenci/ per un AMIC dels llauradors,/ Valencia 1853,/ Imprenta de Jusep Rius, carrer del Milacre , s el ttul dun llibre de Romn Jos Brusola, de 172 pgines. [...] [...] el fet, simple fet duna traducci duna obra en catal -castell, demostra dos realitats irrebatibles: que la castellanisaci no havia ofegat als llauradors; i que grcies als llauradors, poble menut i bona gent, la llengua valenciana (si volen , en faltes naturals) es mantingu viva; com dia Llorente no estava morta. Eixa s la ra de la meua insistncia en que la llengua la fa (i la conserva) el poble i no els cientfics acadmics.
[ELS LLAURADORS DEL XIX NO PARLAVEN CATALA, Vicent L. Simo Santonja, Valncia Hui 2007]
[10] pa los dems son les nugases pa no desferlo (Lladr, R.: Rafela la filanera, 1855, p. 18) pa pa qu tha guardat, pa qu? (Roig: El tesor. Gandia, 1884, p. 9) pa aix voldria pa ferse rica (Cubells: Els panquemaos, 1919, p. 6) pa les terres totes pa t (Urios, Elvira: Pepita Dolsa y Tfol Llpol, 1929, p. 10) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, p. 597, Valencia 2006] 155
2008 IDIOMA VALENCI
HASTA, HASDA FORMES VIVES, FINS ARCAISME

Estic de tu hasta ms amunt de la coroneta. El paquet no li aplegar hasta despusdem o latre. Una senya caracteristica de la llengua valenciana es labundancia de paraules dorige arap. La paraula arap hatta es pren com a orige de la preposicio hasta. Es un fet que la forma hasta es lunica forma viva i general existent en llengua valenciana (junt a unes atres variants minoritaries com hasda, dasta...), per contra, la forma fins ha desaparegut de lidioma valenci viu, convertintse en un arcaisme.
Cites
[1] De la preposicion [...] Hasta...Hasta, fins. [...] 'Ab, fins y sens' estan en completo desuso y se les sustituye siempre por 'en, hasta y sinse o sense' , respectivamente. [...] A los escritores valencianos [...] 1. Hermanar las tradiciones con las necesidades de la epoca; es decir, admitir como buenas y legtimamente valencianas ciertas frases y voces castellanas que ya es muy dificil si no imposible, desterrarlas de nuestra lengua; por ejemplo: [...] hasta [...]
[2] "hasta la soca" (v. 629). Derivada del rabe 'hatta' , esta preposicin [* 'hasta'] era habitual en el idioma valenciano coetneo de Mulet, reservando 'fins' como plural del adjetivo fi, "que chics mes fins" . El triunfo de esta voz en valenciano quiz se deba a que pudiera haber permanecido en zonas moriscas. Corominas recoge "hatti" (hasta) como adverbio valenciano medieval y se pregunta: "Sera forma morisca?" (DCECH) . Incorporada al idioma, su uso alcanza todos los niveles: cancilleresco, universitario, eclesistico y literario. En texto barroco de la Generalitat leemos: "hasta la del terrat" (Archiu Reyne de Valencia: Actes Gen., Prov. 1655) Esta preposicin gener variables como "dasta" en idioma valenciano, segn el citado etimlogo; y as lo observamos en la prosa de Gadea: "los demes pobles del Reyne, y dasta los del horta" (Gadea: Tipos, modismes) ; y en la del dramaturgo Liern: "dasta els ulls se taparen" (Liern, R. M.: Telmaco en l'Albufera, 1868, p. 32).
[HISTORIAS DEL IDIOMA VALENCIANO, Ricart Garcia Moya, p. 197, Valencia 2003] 156
2008 IDIOMA VALENCI
[3] Advrbs de llc [...] Fins o hasta Fins o hasta on Fins o hasta an Fins o hasta ac Fins o hasta ah Fins o hasta all [...] Fins o hasta all [...] Preposicions simples [...] Hasta, fins [...] Preposicions compstes [...] Fins a, o hasta [...] I en frases distributives: [...] 'dende Xtiva fins o hasta Valencia' [...] [...] corre fins o hasta arribar als llindes de la finca [...] Rgimen de la preposici [...] 'Fins' o 'hasta' .- Senyala la relaci de f, de llc d'una acci, de nmero, de temps: 'Anir fins a la muntanya , [...] no tornar fins la nit'. Hu s'usa 'hasta' , en llc de 'fins'. Construcci de la preposici [...] El llc s'indica per mig de les preposicions 'a, de, en, per, cap a, vers, hasta o fins a': [...] aplegar fins a la fnt o hasta la fnt'. El temps, per mig de 'a, de, en, per, dins de, durant, dende, fins a o hasta' : [...] 'de Nadal fins a o hasta Capdany' [...] La distancia, per 'a, de, fins a o hasta, cap a' : [...] 'caminarm fins a o hasta dos lleges' [...]
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 166; 169; 186; 195; 198; 236, Valencia 1915] 157
2008 IDIOMA VALENCI
[4] 'Fins' = 'hasta' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a
forma viva]
(pp. 9; 52) 'Fins ahon' = 'hasta aon' (p. 55)

[* a continuaci, Fullana presenta primer una frase en lxic modrn i en acabant la transcriu a lxic antic]
'Vosatros estiguereu en l'iglesia hasta les quatre de la vesprada' [...] 'Vos fou a la sglesia fins les quatre del vespre' (pp. 11, 12) 'Treballarem hasta'l mig da' [...] 'Treballarem fins lo mig jorn' (pp. 27-28) 'portava els cabells llarcs hasta les espalles' [...] 'portava sos cabells llarchs fins les espalles' (pp. 34, 35) 'No vullgu deixar el jc hasta qu'este s'acabara' [...] 'No volgu lexar lo joch fins que aquest fos vengut a fi' (p. 40) 'Tots trevallaren hasta mija nit' [...] 'Tots treballaren fins a mija nit' (pp. 53, 54) 'Ell pugu aplegar hasta aon estava ma ma re' [...] 'Ell pogu aplegar fins ahon era la mia mare' (pp. 56, 57) 'cavallgaren sense parar hasta mija nit' [...] 'cavalcaren sens parar fins a mija nit' (p. 72) 'Yo permaneixer en casa hasta la vesprada' [...] 'Yo romandre a ma casa fins al vespre' [...] (p. 88) 'Hasta ara m'han portat traicionada i venuda' [...] 'Fins ara man portat trayda e venuda' (pp. 95, 96) 'Yo vullc vellar hasta mija nit' [...] 'Yo vull vetlar fins mija nit' (pp. 138-139)
158
2008 IDIOMA VALENCI

[5] [...] en la comarca [* de l'Hrta], com en gran part del valenci, [...] l'adverbi on pren sempre la forma a on, encara que vaja precedit per les prepos icions de, per, fins (asda o hasta en la comarca) [...]. [...] La preposicio fins pren la forma vulgar asda, variant vulgar del castella hasta; tambe s'utilisa la forma castellana hasta. [...] 4.- Castellanismes mes usuals. [...] Marque m en un asterisc (*) aquells que han fet perdre per complet a la comarca [ de l'Hrta ] la forma equivalent valenciana; en un signe (+) marquem aquells que son poc usuals perque la forma valenciana est molt viva; deixem sense marcar aquells que solen utilis ar-se a sovint pero que tenen una forma valenciana encara viva poc freqent o coneguda [...] Llista de castellanismes: [...] Hasta (hasda)* [...]
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, pp. 38; 43; 71; 79]
[6] Si realment l'intencio estiguera en acostar el codic escrit al parlat, es moment tambe de plantejar-se [...] l'acceptacio en l'estandart de formes generalisades com azda (fins), mos, mosatros, u o eu (ho), etc. Les formes que actualment son considerades "normatives" no conten en la plena acceptacio dels valenciaparlants, que les consideren estranyes, "coentes", arcaismes i tan distanciades de l'us coloquial que dubte molt que algun dia puguen aplegar a formar part del llenguage comu , per molt que se'ls argumente allo de la depuracio de la llengua (raonament relatiu, perque el seu abus provocaria que la norma s'alluntara definitivament de la llengua parlada).
[7] [...] mostra d'aquells castellanismes mes estesos en l'area a on es parla apichat: [...] 'hasta' per 'fins' [...]
[8] [...] la preposicin 'dasta' o 'hasta' , sustituta del arcasmo 'fins', incmodo por su homonimia con "fins" ("finos" , en castellano). Corominas admita 'dasta' y 'hasta' como voces vivas valencianas (DCEC, Madrit 1987) [...].
159
2008 IDIOMA VALENCI

[9] [...] [* Mart y] Gadea depuraba su lxico y adoptaba libremente vocablos forneos, sin imposiciones; aunque sean dis cutibles algunos. Por ejemplo, l (lo mismo que todos los valencianos en 1900), no usaba la preposicin "fins"; prefera escribir el neologismo "dasta" , por coherencia con el habla viva. Lo de "fins" lo reservaba para traducir el plural del adjetivo castellano fino: "Alicantins, pocs y fins" , locucin de origen alcoyano que incluye en "Tipos y modismes" .
[CUANDO CATALUA VALENCIANIZ SU IDIOMA, Ricart Garcia Moya, Valencia 1996]
[10] [...] la preposicin "hasta" , usual en el idioma valenciano del XVII, que sustituy a "fins" para evitar anfibologa con el adjetivo homgrafo. [* 'fins' (cast.: 'finos')].
[BOGARD Y BOGART, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[11] [...] the existence of preposition intra in practically all Romance languages , its principal meanings are the inherited inwards, into and the developed in and towards ones. [...] [...] Gascon has enta, ta, enti, ent, ende, enda, nta, end, and, en, tad, ent, entou, to (MISTRAL, 1932). In other Ibero-Romance languages similar forms are found everywhere: in Aragonese, enta, ta, troa, tro, entro (ROHLFS, 1935, p.36, 137; GIFFORD; HODCROFT, 1966; KONTZI, 1970, p.372 -381). In Valencian, handa, anda. In Maestrazgo one says hasda, handa. Old Catalan has an entr and in the dialects of Huesca and Segria there is also an enta. Murcian has inda. (COROMINAS, 1954 [*], sub verbo hasta) . All those forms evidence that intra and intro (perhaps also intus and intus ad) occur in all Romance languages. [...]
[A THIRD HYPOTHESIS FOR THE ETYMOLOGY OF PORTUGUESE AT (* hasta), Mrio Eduardo Viaro, 2004]
[12] hasta hasta la soca (Mulet, F.: Poesies a Maciana, Ms. c. 1640, v. 629) hasta hasta el mol de don Deri (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649) hasta hasta la del terrat (ARV, Actes Generalitat, Prov. 1655) hasta la sanch hasta terra (Sacro Monte Parnaso, Valencia, 1687, p. 157) [...]
160
2008 IDIOMA VALENCI
ATRE FORMA VALENCIANA GENERAL, ALTRE ARCAISME

A un atre gos en eixe s. Uns atres vos mentiran pa que prengau el mal cami. Atre, atra, atres son formes evolucionaes i vives de la llengua valenciana en tot el Reine de Valencia. Altre, altra, altres son arcaismes; formes antigues, mrtes i desaparegudes de lidioma valenci viu.
Cites
[1] De 'alteru', 'altre' i hu 'atre', per dissimilaci.
[2] De los que llamamos 'catalanistas propiamente dichos', podiamos muy bien no ocuparnos en este artculo; aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramaticas y modelos cata lanes, y no cambian 'jorn, aucell, papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, ajure' , etc., etc., por 'dia, pardal, paloma, dins, atre, eixir, alar y gitar'...aunque los emplumen.
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Prez, p. 189, Valencia 1894]
[3] La ele de les formes arcaiques altre, altra, altres [...] no es pronuncia ni sescriu. Esta caiguda de la -l- s general en valenci [...].
[4] La ele de les formes arcaiques altre, altra [...] no es pronuncia i no cal escriure -la. Les formes valencianes actuals sn: atre, atra [...].
[5] Atre, atra, atres, son les formes vives en tot el Regne de Valencia [...]. Deuen ser usades eixes formes, tant en el llenguage parlat com en lescrit. Les formes altre, altra, altres, arcaiques, no deuen ser resucitades per innecesaries.
161
2008 IDIOMA VALENCI

[6] Adjectius indefinits.- Diferencies morfologiques catala: altre, altra, altres; abdues, nombros, nombrosos/es. Valenci: atre, atra, atres, les dos, numers, numerosos , etc.
[7] La -l- dels antics pronoms altre, altra, altres, nosaltres, vosaltres s'emmudix, com en tot el valenci: atre, atra, atres, mosatros, vosatros . [...] Emmudiment de la -l- en atre, mosatros
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, pp. 25, 28]
[8] 'Atre, atra, atres' i no 'altre, altra, altres' 'Atre, atra i atres' sn les formes vives en tot el Regne de Valncia [...]. s forma tan antiga que, al recollir-la el Diccionari Catal-Valenci-Balear la registra en el vers 14.523 de l'Spill, de Jaume Roig, i en l'edici de 1935 (d'Alcover, ajudat per Moll) li dna entrada prpia; i, a ms del vers de Jaume Roig citat, la registra en atres texts. Al recollir 'altre' en 1930 (volum tamb d'Alcover, ajudat per Moll), no posa fontica de cap de lloc valenci, demostraci de qu la forma nica valenciana s 'atre'. En 1964 (volum de Moll) al recollir 'atre', envia a 'altre'. I en 1968 (volum de Moll), al recollir 'altre', com est embalat el pancatalanisme, suprimix el vers de Jaume Roig i les atres cites on es cont 'atre'. Pero, naturalment!, no posa fontica de cap lloc valenc i por a 'altre', lo que confirma que la forma valenciana s 'atre' i que no es dna la forma 'altre' en el Regne de Valncia.
[9] [...] los arcasmos ofereix, segueixes, vull, aquestes o altres , tienen su correspondiente traduccin en los actuales oferix, seguixes, vullc, estes o atres [...].
[EMILI FELIX: TRADUCTOR DE LA GENERALITAT, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
[10] Algunes paraules han evolucionat de forma que la L (que te la seua articulacio prop de la ral de la llengua, i dahi la seua facilitat en vocalisar -se) ha patit una vocalisacio o assimilacio progressiva quan est entre A i CONSONANT SORDA, com en atra < altera ( port. autra, cast. otra). Pot haver en valenci una dissimilacio total entre liquides atre < alteru, similar a abre < a(r)bre < arbore ; pedre < pe(r)dre < perdere.
162
2008 IDIOMA VALENCI

[11] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: [...] s acceptable en el valenci estndard lemmudiment de la l en les paraules altre [tre] [...].
[12] [...] 'atre' [...] en la llengua parlada no s'usa ja en la Regi Valenciana la forma 'altre' [...]
163
2008 IDIOMA VALENCI
MATEIXA, LLENGUA VALENCIANA VIVA

Mira, sense anar molt llunt, este chic mateixa tambe hu podria fer. Que hu arrepleguen ells mateixa si tanta gana tenen de tndreu.
Cites
[1] L'adjectiu demostratiu d'identitat mateix pren generalment la forma femenina singular mateixa i es presenta invariable quan fa referencia a un nom masculi singular o plural: 'Ell mateixa' per ell mateix, 'eixe mateixa' per eixe mateix, 'ara mateixa' per ara mateix, 'aquells mateixa' per aquells mateixos, 'eixos mateixa' per eixos mateixos.
[2] Colloquialment, susa la forma femenina mateixa invariablement darrere dels pronoms personals, amb valor didentitat: Ho faran ells mateixa.
[3] ELS ADJECTIUS INDEFINITS [...] [...] usual en l'Horta de Valencia, Ribera del Xquer i atres comarques, d'emprar la forma invariable 'mateixa' [...] 'M'ho ha dit mon pare mateixa' .
164
2008 IDIOMA VALENCI
PS FORMA VIVA, PUIX ARCAISME

No vaig a donarte dins, ps no thas portat gens be. Ps tindra que vindre un atre dia si tanta gana t de charrar en ella Ps (del llat post) es conjuncio viva dus pru normal i generalisat en idioma valenci parlat, mentres que puix i doncs son formes arcaiques desaparegudes completament de la llengua valenciana viva. Ps i pus (sta ltima, forma antiga en idioma valenci), son tambe conjuncions prpies de la llengua aragonesa; llengua en caracteristiques afins a les llenges occitanorromaniques, que mantingue fondes interrelacions en la llengua valenciana a lo llarc de molts sigles.
Cites
[1] Conjunci es la paraula que expressa la relaci que hi ha entre dos oracions. [...] Ilatives: puix, dncs, pos, i ass, ass que, con que, per consegent, per lo tant, ara b. [...] Continuatives: puix, ass que, pos, per lo tant, per consegent .
[2] De 'post', 'puix' i vulgar 'pos' ; 'pues' es castell. [...] De 'post', 'puix' , i 'pos' vulgarment; 'pues' es castell. [...] De 'post', 'puix' i vulgar 'pos' . 'Pues' es castell.
[3] En la escuela que hemos llamado catalana, pueden marcarse perfectamente tres agrupaciones: los 'arcaistas', los 'catalanistas propiamente dichos' y los 'neo lemosines'. [...] hay quien llena sus escritos de arcaismos, y no por ignorancia o descuido, sino a ciencia cierta y convencido de que asi contribuye mejor al renacimiento de nuestra lengua. No es dificil encontrar en escritos de hoy 'chor, quadro, quento, llunyad, venerabil, realme, regina, inimich, palpebra, puix, car (porque), sua (seua), null, bastir, fonch (del verbo ser), trametre, embaumar [...]
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jos Nebot Prez, p. 189, Valencia 1894] 165
2008 IDIOMA VALENCI
[4] La conjuncio puix es pronuncia vulgarment 'pos' o s'utilisa el castellanisme 'pues' . [...] Castellanismes mes usuals. [...] Marquem en un asterisc (*) aquells que han fet perdre per complet a la comarca [de l'Hrta] la forma equivalent valenciana; en un signe ( +) marquem aquells que son poc usuals perque la forma valenciana est molt viva; deixem sense marcar aquells que solen utilisar -se a sovint pero que tenen una forma valenciana encara viva poc freqent o coneguda [...] Llista de castellanismes: [...] Pues o pos* [...]
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, pp. 43; 71; 84]
[5] Las preposiciones, conjunciones e interjecciones [* en llengua aragonesa de lAlt Arago

(diferent a laragones oriental)]
[...] Ilatibas: lugo, allora, por consiguin, pus, pos, conque (luego, entonces, por consiguiente, pues, pues, conque ) [...]
[6] [...] la conjunci consecutiva 'DONCS' , avui caiguda en dess en el parlar oral de gran part del Pas Valenci [* sic] [...]
[7] Pronncia aviciada [* sic] [...] Pos (puix, puix que, doncs) [...]
[8] [...] pus al seynor rey plau et sabbon et el metex o jura specialmente [...] [...] [...] pus la part del regne de Murcia es unida et ajunstida al dit regne de Valencia [...] (AME Sig. b337, XXXI, ff. 30v.; 31v., 5-6-1312)
166
2008 IDIOMA VALENCI

[...] pus a vos era cert por Gerau Piquer [...] [...] [...] que no rehebessets d'aqui delant neguna escriptura, pus dins lo terme no y avets resposats [...] (AME Sig. b337, XLI, ff. 45; 47, 24-3-1305)
[EL CODEX DELX, Maria Luisa Cabanes Catal, Valencia 1995]
[9] [...] Protestant que pus la dita consignacio es feta dels dits deu sou sensals [...] tots los altres bens seus no y sien tenguts d'aqui avant, ni obligats [...] (Libro de Clusulas Testamentarias de Santa Mara 1294-1444. Sig 168 ext, clausula [89], 7-5-1390)
[EL SENTIT DE LA MORT EN LELX MEDIEVAL. Un llibre de clusules testamentries de l'esglsia De Santa Mara (1294-1444), Anna Mara Alvarez Fortes, Alacant 1997]
[10] pos Manen pillos y tontos? Pos bona nit (El Mole, 1841, p. 373) pos pos a qu tant de cotarro? (G. Capilla, J.: Una nugol destiu, 1971, p. 7) pos pos yo no trine, que brame (Balader: Les beseroles, 1874, p. 22) pos pos tinc mal susto (Fambuena: Fer les cartes, 1881, p. 9) pos pos: pues, descanso, reposo (Escrig: Dicc. 1887) pos pos ell ha pegat mal bac! (Fuster, L.: El nano de la falla, 1894, p. 23) [...]
167
2008 IDIOMA VALENCI
ADEMES, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

No s que te furten els dins, s que ademes tunflen a garrt. Ademes de vindre bufat perdut vingu brut de fanc de dalt a baix.
Cites
[1] 'Ultra a' = 'adems d'a' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la
segona com a forma viva]
[...]
'Adems dels meus fills' [...] 'Ultra los meus fills'

[2] [...] como aclara un dicho del Vinalop: "En valenci, mes a mes son trenta dies" . Desde el Renacimiento usamos el adv erbio "adems" , y ahuyentamos anfibologas de lenguas de bricolaje.
[NAVIDAD...E INMERSION, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1997]
[3] 'ultra' [...] forma arcaica reintroduida modernament [...] en lloc de la forma 'adems de' [...] [...] [...] 'adems' que s'ha introdut en el valenci parlat [...]
[4] adems adems de pagar lo credencier (Establiments de la sissa de la carn, 1659, f. 6) adems adems / de ser ma filla (Mulet: Roman de Gayferos, c. 1660, v. 134) adems y es cert, perque adems... (Ballester, J. B.: Ramellet del bateig, 1667) adems adems del vestit (Falcs, C.: Fiestas a San Juan de Mata, 1669, p. 484) [...]
168
2008 IDIOMA VALENCI
ESTE, EIXE FORMES VIVES, AQUEST, AQUEIX ARCAISMES

No pareix que estos hmens siguen amics deixos chics jovens que van fugint. sta no magr gens, preferixc eixa atra de ms alla. Les formes evolucionaes i vives en idioma valenci son: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes.... Les actuals formes catalanes: aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes... , son formes arcaiques completament desaparegudes, ya fa molt, de la llengua valenciana viva.
Cites
[1] Adjectius demostratius.- Les formes actuals son: 'ste, sta, stos, stes' , per a la primera persona; 'eixe, eixa, eixos, eixes' , per a la segona, i 'aquell, aquella, aquells, aquelles' , per a la tercera. Les formes 'aquest, aquesta, aques tos, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes' , son ya antiguades [...] [...] Pronms demostratius.- Les formes usades hu son: 'este, estos, esta, estes, a; eixe, eixos, eixa, eixes, aix; aquell, aquells, aquella, aquelles, all' , per a les tres persones respectivament. Les formes 'aquest, aquestos o aquests, aquesta, aquestes; aqueix, aqueixos, aqueixa, aqueixes' , estn hu en dess, en lo llenguage vivent.
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 74; 133, Valencia 1926]
[2] Adjectius demostratius Els demostratius servixen per a indicar la csa de que se tracta en lo discurs. Hi han tres formes [...]. La primera indica l'objcte ms prxim al que parla, 'este' , que en femen es 'esta' , i en plural, 'estos, estes' . La segn forma indica l'objcte un pc ms apartat, i es 'eixe', en femen 'eixa' i en plural 'eixos, eixes' . Les formes 'aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes' son compstes i no s'usen en la conversaci ordinaria [...]
[3] Pronombres demostrativos.- Son tres: 'este, eixe, aquell; esta, eixa, aquella; as, aix, all', en el singular; 'estos, eixos, aquells; estes, eixes, aquelles' , en el plural.
169
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Els demostratius. .- En un intent de convergir en el catal, es reintrodux en les formes arcaiques 'aquest, aquesta, aquests, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes' , al costat de les valencianes actuals i tamb clssiques este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes'.
[5] [...] la llengua valenciana goja d'unes particularitats que la fan si ngular, i encara que siga ms propi de l'estudi comparatiu per part dels experts, s en realitat a la massa dels parlants i usuaris a qui nos importa, disposts com estem els valencians a no renunciar a res de lo que nos siga propi. Senyalarem les que segui xen: [...] Els pronoms i adjectius demostratius tenen en valenci tres graus de localisaci i les seues formes actuals sn: ESTE, EST, ESTA, ESTOS, ESTES, EIXE, EIXA, EIXOS, EIXES, AQUELL, AQUELLA, AQUELLS, AQUELLES . [...].
[6] El sistema demostratiu en valenci es trimembre, ya que consta de tres series de pronoms: 'est/e, eix/e i aquell' (i les seues variants). [...] Antigament existien les formes 'aquest i aqueix' (i les seues variants), pero hui son arcaismes. [...].
[7] En catala susen els adjectius arcaics composts aquest, aquesta, aquestos, aquestes, aqueixos, aqueixes . En valenci totes eixes formes estan considerades com arcaiques i fora dus, empleant en son lloc les formes: est o este, eix o eixe, eixa, eixos, eixes.
[8] Les formes vives dels pronoms demostratius en valenci son: est o este, eix o eixe, aquell, n els corresponents femenins i plurals: esta, eixa, aquella; estos, eixos, aquells; estes, eixes, aquelles. Per influencia del catala estan introduint -se les formes arcaiques reforades: aquest, aquesta, aqueix, aqueixa , ab els seus plurals: aquests o aquestos, aquestes; aqueixos, aqueixes . Estes formes no estan vives en el llenguage par lat valenci, i el poble no les accepta; li pareixen una antigalla.
[LA LLENGUA VALENCIANA HUI, Josep M Guinot Galan] 170
2008 IDIOMA VALENCI
[9] AQUEST i AQUEIX son igualment formes antiquades totalment en desus en el valenci actual, pero vives en el catala. Els vale ncians [...] diguem EST(E) i EIX(E).
[10] Els valencians devem usar els pronoms demostratius 'est, este, esta, estos, estes, eix, eixe, eixa, eixos, eixes' i no 'aquest, aquesta, aquests, aquestes, aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes' . Sn les formes valencianes vives; i tan clssiques i correctes en valenci com les atres ho siguen en el catal [...]. Les formes valencianes deriven 'd'iste' i l'tim de les catalanes s 'cum iste' . En el catal han quedat vives unes i en el valenci atres, perqu el valenci ha tingut diferent evoluci que el catal i per a sn llenges diferents [...].
[11] Arcaiques i catalanes fabristes: singular: 'aquest, aquesta'; plural: 'aquests, aquestes' . Clssiques i valencianes vives: 'EST [ESTE], ESTA'; plural: 'ESTOS, ESTES' . Arcaiques i catalanes fabristes: 'aqueix, aqueixa'; plural: 'aqueixos, aqueixes' . Valencianes vives: 'EIX [EIXE], EIXA'; plural: 'EIXOS, EIXES' . [...] Els grans classics castellans usaren 'AQUESTE, AQUESTA' , etc. en freqencia, pero el poble les abandon, com ha abandonat el poble valenci 'aqueix, aqueixa, aquest' , etc. [...] [* 'est [este], esta, estos, estes'] usades en "TOTA LA REGI VALENCIANA" [...]. [...] passats tants de sigles, mes de set, d'evoluci de l'idioma valenci, [...] nostre poble sancer ha decidit elegir le s ultimes com a uniques vives, conforme, possible o provablement, a sa gran inclinaci a complir en el parlar la universal llei lingistica [...] d'economisar esforos d'articulaci i d'escritura innecessaris, simplificant les formes.
[12] Demostrativos. [...] [* de la llengua aragonesa de lAlt Arago (diferent a laragones oriental)] 1er. grado - masculino - femenino singular: iste/este - ista/esta plural: istos/estos - istas/estas 2 grado - masculino - femenino singular: - ixa ixe plural: ixos - ixas [...]
[INFORMAZIN CHENERAL SOBRE L'ARAGONES. DESCRIPCIN GRAMATICAL SINCRNICA, Juan Jos Segura Malagn, 2002-2007] 171
2008 IDIOMA VALENCI
[13] [...] formes simples o formes reforades amb el constituent aqu-; [...] [...] este/aquest esta/aquesta estos/aquests estes/aquestes [...] [...] [...] En lactualitat, les formes simples [* sense aqu-] sn generals en la llengua oral [...] [...] En la llengua antiga els demostratius susaven amb la triple distinci que mant el valenci. [...] [...] En la llengua antiga, els demostratius simples no presentaven la e final, i tenien, per tant, les formes est i eix, [...]. La e final de les formes modernes es va inserir a partir del s. XVI com a vocal de suport per a facilitar la pronunciaci [...].
[14] Els demostratius [...] [...] les formes 'EST, ESTA, ESTOS, ESTES; EIX, EIXA, EIXOS, EIXES' , que s'usen actualment en la llengua parlada del Pas Valenci [* sic] [...]. [...] es diu vulgarment: - "Este" llibre, "este" amic, "eixe" jove, "eixe" home [...].
[15] L'ADJECTIU DEMOSTRATIU [...] [...] les formes 'est, eix' ([...] 'este, eixe' ) i llurs derivats, essent les darreres les usuals actualment en tota la Regi Valenciana [...] PRONOMS DEMOSTRATIUS [...] [...] les formes 'est, eix ([...] 'este, eixe' ) i llurs derivats, usades les darreres actualment en tota la Regi Valenciana [...]
172
2008 IDIOMA VALENCI

[16] Demostratius.- Hu son completament mortes ac, sau potser alguna de les localitats de la ralla de Catalunya [* tampc alla ], les formes 'aquest, -a, -s, -es' i 'aqueix, -a, -ixos, ixes'. Les formes 'est' o 'este', eix' o 'eixe', etc., sn les niques vives [...] creem que les formes 'este, esta, eixe' , etc., sn perfectament llegtimes i per als valencians preferibles a les altres, per les segents raons: 1. Perque sn com diem les niques vives ac [...]
173
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA DESPUES I EN ACABANT FORMES VIVES, DESPRES ARCAISME
En acabant no digues que no tham avisat. Que hu escomence ell mateixa i en acabant ya vorem que fem mosatros. Despues de lo que li has dit no esperes ms dins seus. Despues de vore a ta germana, mos trobrem en tos pares. Despues de dihuit anys de casats encara estan fets uns novenans. Paraules ampraes, la llengua valenciana en t moltes i de diferents llenges, no nomes del castell. Es un fet que la paraula despues , t un us totalment generalisat en el valenci parlat. Per contra, despres , ademes de ser una forma arcaica inexistent en la llengua valenciana viva, tampc ha tengut tradicio en valenci, ya que les formes ms tradicionals han segut apres, despus, despuix, despuys, despuis . Alguna delles present encara en paraules vives com despusdema, despusahir . Junt a despues co-existixen unes atres formes en un significat equivalent o paregut en funcio del contxt: en acabant, en acabar, ms tart, al pc, al poquet, nomes, passats , darrere, etc. No necessariament sha dusar despues en tots els casos (com uns atres fan en la paraula mrta desprs , generant una gran artificiositat en el llenguage). Conve aprofitar la riquea lxica de la llengua valenciana viva. (Sense que la reintroduccio darcaismes siga un critri que defengam, pensem que, posats a fero, sera ms adecuat i practic tractar de reintroduir la forma despuis , ya que, ademes de ser forma tradicional valenciana, de segur no generaria casi rebuig entre els valenciaparlants natius).
Cites
[1] Adverbios de tiempo [...] Despus...Despus, demprs . Luego...En acabant . [...] A los escritores valencianos [...] 1. Hermanar las tradiciones con las nece sidades de la epoca; es decir, admitir como buenas y legtimamente valencianas ciertas frases y voces castellanas que ya es muy dificil si no imposible, desterrarlas de nuestra lengua; por ejemplo: [...] despus [...]
174
2008 IDIOMA VALENCI

[2] Adverbis. [...] c.- De temps: s'ha introduit el castellanisme despues , que conviu en la locucio en acabant. [...] [...] 4.- Castellanismes mes usuals. [...] Marquem en un asteris c (*) aquells que han fet perdre per complet a la comarca [* de l'Hrta] la forma equivalent valenciana; en un signe (+) marquem aquells que son poc usuals perque la forma valenciana est molt viva; deixem sense marcar aquells que solen utilisar -se a sovint pero que tenen una forma valenciana encara viva poc freqent o coneguda [...] Llista de castellanismes: [...] Despues / en acabant [...]
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez i Verdejo, pp. 39; 71; 77]
[3] b) Caracteristiques morfologiques [* en larea de lapichat] [...] b.6.2. Combinacions "en + infinitiu" i "en + gerundi". Es prou corrent l'us d'estes combinacions, sobretot en persones majors. Entre els jovens va perdent -se esta practica. Com a eixemples es poden posar: "en tornar" , "en vindre" (en + inf.) i "en acabant" (en + gerundi).
[4] [...] Actualmente, el IEC sigue la estrategia de conservar e incorporar galicismos para alejarse del castellano. De igual modo, podramos nosotros mantener ciertos castellanismos que tienen siglos de vigencia en idioma valenciano? As, el adverbio medieval 'despus' ('despus ahir', 'despus dem' ) slo se diferenciaba en una vocal del 'despus' que, a finales del XVI, sustituira progresivamente al clsico 'aprs' , provocador de trabalenguas engorrosos [...]. Los valencianos huan de la confusin que supondra decir: "En les mans aspres, pres, ha pres aprs el plat" ("Con las manos speras, preso, ha tomado despus el plato"). En consecuencia, es lgico que el adverbio castellano superara en aceptacin a los 'dellavons, cellavons, aprs, enaprs, desps, emps, despuix, dempuix y desprs' que pululaban por el Reino hacia el 1700. Ahora, en 1998, el "despus" comparte su funcin con el "desprs" de bricolaje ( 'desps + aprs' ) y la locucin "en acabant" .
175
2008 IDIOMA VALENCI

[5] ADVERBIS DE TEMPS [...] 'en acabant' sinnim de 'desprs' : 'En acabant tornar' [...]
[6] Zonas de transicin castellano -hablantes [...] a) Fanzara (Alto Mijares) y otros. Fanzara tiene la singularidad de haber sido el nico pueblo de habla aragonesa de la dicesis de Tortosa hasta 1960. [...] Se nota que su hablar es un habla aragonesa castellanizada con un importante contingente de valencianismos [...]: Abundante lxico valenciano, como en toda la zona fronteriza: [...] en acabando, endispus [...] Hoy en Villahermosa vemos que: [...] Adverbios: endispus [...] enacabando [...]
[LA FRONTERA LINGISTICA CASTELLANO-CATALANA EN EL PAS VALENCI, Emili Casanova, pp. 240; 242]
[7] "...qui vendra al comprador la casa o la biga si depuys hi troba nengun engan lo comprador quel venedor no sia tengut..." (29) (29) ELS FURS, Facsimil de Vicent Garcia Editores, Paterna (Valencia) 1976, fol. 38v., Col, 1, ln. 3-5.
[8] DESPRS [...] Fon.: [* fontica (pronunciaci)] [...]despws (Granadella, Tortosa, Val.); dempws (Tortosa, Benassal, Alcal de X., Val.); [...]
[DICCIONARI CATALA-VALENCIA-BALEAR (DCVB), Mn. Antoni M Alcover-Francesc de B. Moll]
[9] 'despus' "y despus vengu a caure fora" (Ms. del Loreto de Muchamel, 1634) 'despus' "perque despus tinguen..." (Archiu, Col. Gandia, 5 libri, any 1648, f. 246) 'despus' "despus de morta" (BUV. Morl. Ms. 666, c. 1649) 'despus' "despus ab lo esclariment" (Sopena, B.: Real Academia, 1669, p. 82) 'despus' "estigu despus de resucitat" (Mercader: Vida de fr. P. Esteve, 1677, p. 99) 'despus' "pera que despus de sos dies" (Llibre Confrara del Roser de Cinctorres, 1683)
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garca Moya, p. 298, Valencia 2006] 176
2008 IDIOMA VALENCI
ENTONSES FORMA VIVA, LLAVORS I DONCS ARCAISMES

Entonses qu fem?. Mosatros estavem assentats tranquilament i entonses aplegaren uns desconeguts que mos furtaren els dins. Entonses, ya ha quedat clar lassunt no? La llengua valenciana, com totes les llenges del mon, en la seua evolucio, ha amprat paraules dunes atres llenges. Es un fet que la paraula entonses , fon incorpor al valenci fa sigles i que, hui en dia, el seu us est totalment generalisat en la llengua viva. Per contra, llavors - tambe doncs - son formes arcaiques desaparegudes de la llengua valenciana viva que resulten totalment estranyes i coentes a la gran majoria de valenciaparlants. En determinats casos entonses pt pendre valors pareguts o similars a unes atres formes valencianes, tal com: be, b, en eixe moment, en eixe instant, quan, etc.
Cites
[1] CATLOGO DE LAS VOCES LEMOSINO -VALENCIANAS QUE, SEGN LA PRONUNCIACIN aguda grave DE LA 'e' '', DE LA 'o' '', TIENEN SIGNIFICACIN DISTINTA (1). [...] 'Llavrs' , el adverbio arcaico equivalente a 'entonces' . [...] (1) El presente Catlogo, y algunas otras tiles curiosidades que se insertan en estos 'Apndices', est tomado del inolvidable lemosinista Carlos Ros [* que correspn al 1er tr del sigle XVIII] [...].
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, Apndice I, Valencia 1887]
[2] Adverbios de tiempo [...] Entonces...Entonses, llavors . [...] A los escritores valencianos [...] 1. Hermanar las tradiciones con las necesidades de la epoca; es decir, admitir como buenas y legtimamente valencianas ciertas frases y voces castellanas qu e ya es muy dificil si no imposible, desterrarlas de nuestra lengua; por ejemplo: [...] entonces [...]
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jos Nebot Prez, pp. 104; 192, Valencia 1894] 177
2008 IDIOMA VALENCI
[3] 'Lavors' = 'entonces, en aquell temps' [* Fullana presenta la primera forma com de la lliteratura
antiga i les segones com a formes vives]
[...] 'Quan vingueren els lladres, entonces fugiren de repent' [...] 'Com vengueren los ladres, lavos fugiren sobtosament' [* Fullana presenta la primera frase en lxic viu i en acabant la
transcriu a lxic antic]
[...] 'Lavors' = 'entonces'

[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 36; 37; 38; 61, Valencia 1926]
[4] S'ha introduit el castellanisme entonces per llavors o aleshores [...]. [...] 4.- Castellanismes mes usuals. [...] Marquem en un asterisc (*) aquells que han fet perdre per complet a la comarca [* de l'Hrta] la forma equivalent valenciana; en un signe (+) marquem aquells que son poc usuals perque la forma valenciana est molt viva; deixem sense marcar aquells que solen utilisar -se a sovint pero que tenen una forma valenciana encara viva poc freqent o coneguda [...] Llista de castellanismes: [...] Entonces * [...]
[5] ADVERBIS DE TEMPS / Catala Valenci / Aleshores entonces (diccionari de Escrig) en aquell moment, ara [...]
[6] El adverbio "entonces" estaba arraigado en la lengua valenciana desde fines del XVI [...].
178
2008 IDIOMA VALENCI

[7] Hay vocablos como [...] "entonces" que todos emitimos hablando en valenciano, y ningn castellano le pasara por la cabeza pensar que nuestra lengua es la de Castilla. Los holandeses, por ejemplo, en su idioma neerlands, no han renunciado al adverbio "entonces" , prstamo tomado del idioma espaol en el siglo XVII, aunque lo escriben "entons" . Bada y Margarit quiere que lo sustituyamos por "aleshores" ; pero [...] la mayora de valencianos usamos sin complejos -como los holandeses - este adverbio que en 1800 ya figuraba en el lxico del Reino.
[CATALUA CONTRA LIZONDO, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1995]
[8] Les propostes ortogrfiques de Leopold Ignasi Planells [...] Leopold Ignasi Planells, natural de Valncia [...] va fer lany 1760 una traducc i al catal [* sic.; llegir: 'al valenci'] de la Vida admirable del siervo de Dios fray Pedro Esteve , obra de Cristfol Mercader (Valncia, 1677), on va incloure una Leccioncilla para leer en valenciano . [...] Planells era conscient de la diferncia entre la llengua antiga i el valenci del seu temps, per, a diferncia de Teodor Toms, prengu partit en la seua traducci per un model modern, diferent a lantic, com ho declara explcitament: puix aqulles vus de 'Dns, Llavors, sellavons' ni casi sen ja delles en lo regne ni les pose yo.
[LORTOGRAFIA AL SEGLE XVIII AL PAS VALENCI. ENTRE LA TRADICI I LA INNOVACI. LES PROPOSTES DE JOAN BAPTISTA ESCORIGELA, Joaquim Mart, p. 112]
[9] entonses y entonses se acostum (Manuscrit de l Loreto de Muchamel, 1637, f. 173) entonses entonses predic (Ms. del Loreto de Muchamel, 20 de maig 1669) entonses li don entonses (Clavero de Falces: Fiestas a San Juan de Mata, 1669, p. 484) entonses y, entonses lo dit (A. M. Elda. Procs contra Pere Morant, 1690) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garca Moya, p. 354, Valencia 2006]
179
2008 IDIOMA VALENCI
MENOS FORMA VIVA EN VALENCI, MENYS ARCAISME

Menja menos que un teuladi. Qu ha segut lo que menos tha agradat de lespectacul? Menos (del llati minus) es paraula dus completament generalisat en idioma valenci viu. Per contra, menys es una forma desapareguda de la llengua valenciana viva que, foradament, hui en dia vlen reintroduir (Conve destacar lo dificultos de la pronunciacio de la forma menys, que fa que en moltes ocasions es pronuncie pru pareguda (homofonia) a ladvrbi antagnic ms, generant gran confusio semantica en loyent). Per una atra part, la paraula manco, es una forma del tot minoritaria que, degut al pc us social que presenta, no pareix puga aplegar a substituir mai a la forma general i viva menos .
Cites
[1] Del Adverbio [...] De comparacion [...] Menos...Menos, mes, manco. [...]
[2] Advrbs de cantitat [...] Mes Menys Menos [...] Manco [...] Advrbs de negaci [...] Menys Al menys Menos [...] 'Tant just com ell; ms just que t; menys o menos just que ella' . [* eixemples de
l'advrbi de cantitat en sentiu comparatiu] [GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 167; 168; 233, Valencia 1915] 180
2008 IDIOMA VALENCI
[3] Comparatius.- La superioritat s'expressa per mig de 'ms...que' ; la igualtat per 'tant o tant de...com', i la inferioritat per 'menys o menos...que' [...] [...] 'Si lo que menos se deu fer, e s fa' [...] 'Si lo que menys se deu fer, se fa' [* Fullana
presenta primer la frase en lxic viu i en acabant la transcriu a lxic antic] [TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 61; 118; 119, Valencia 1926]
[4] Reconeix en segon lloc la forma manco, darrere de menys, quan en realitat lnica forma viva s manco, dient que es documenta des de final de ledat mitjana, [i] encara es mant amb una certa vitalitat en algunes comarques valencianes , pero si fa un comentari desta forma hauria de dir que la forma menys, que recomana, ha desaparegut completament en la llengua viva.
[5] Manco conviu en el castellanisme menos i ha desaparegut menys (que nomes es conserva en la locucio 'anar al menys' ). [...] [...] Castellanismes mes usuals. [...] Marquem en un asterisc (*) aquells que han fet perdre per complet a la comarca [* de l'Hrta] la forma equivalent valenciana; en un signe (+) marquem aquells que son p oc usuals perque la forma valenciana est molt viva; deixem sense marcar aquells que solen utilisar -se a sovint pero que tenen una forma valenciana encara viva poc freqent o coneguda [...] Llista de castellanismes: [...] Menos / manco (menys nomes s'utilisa en la locucio 'anar al menys' , hui dificil d'escoltar) [...]
[6] La forma manco, que es documenta des de final de ledat mitjana, encara es mant amb una certa vitalitat en algunes comarques valencianes, sobretot en les expressions ms o manco i ni menys ni manco , i en ladverbi almanco.
181
2008 IDIOMA VALENCI

[7] menos com per lo menos no pase (Colom: Tal es Cualis, Castell, 1872, p. 11) menos els mateixos menos el sereno (Borrs, J.: El Cullerot, Alacant, 1886, p. 8) menos lo ms y lo menos (Escrig: Dicc. 1887) menos el dia menos pensat (Escalante: Quintos y reganchaors, 1888, p. 45) menos en menos honra que ans (La Nova Traca, n 1, 1894, p. 1) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, p. 541, Valencia 2006)
182
2008 IDIOMA VALENCI
SOBRE, DE, MS CONVENIENTS QUE AL VOLTANT

Els agr charrar molt de futbol i politica. No parles ms sobre eixe assunt perque a ningu mos interessa. Reflexions sobre el paper educatiu dels mijos de comunicacio.
Cites
[1] Rgimen de la preposici [...] 'Sobre' .- Senyala relaci de cantitat incrta: 'Tinc sobre cincuanta coloms; este llibre tindr sobre trescentes planes' . Generalment indica l'assunt de que se trata: 'Me vaig informar sobre'l pru dels vins; parlm sobre poltica' .
[2] "Estudi sobre filologa valenciana" [...] 'Roman sobre els treballs de la gent pbra' [* C. Ros]
[ESTUDI SOBRE FILOLOGIA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, portada; p. 60, Valencia 1909]
[3]
'No vullc pleitejar sobre eixes cses' [...] 'No vull pledejar de aqueixes coses' [...] 'Sobre estes cses feren rcte ju' [...] 'Sobre aquestes coses feren dret juhi'
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 69; 70; 126; 127, Valencia 1926]
[4] Informe de la Secci de Llengua i Lliteratura valencianes de la Real Acadmia de Cultura Valenciana sobre la gramtica normativa de lAcadmia Valenciana de la Llengua
183
2008 IDIOMA VALENCI

[5] Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana
[6] No suscitar sospita ninguna lo que ensenya sobre el 'YO' el 'Diccionari Alcover-Moll' en sa segona edici [...] [...] Per si quedava algun badall de dupte sobre el valor gramatical del dit 'EN' [...].
[7] [...] barbarismo llegado de Catalua es la locucin al voltant, tambin inexistente en idioma valenciano hasta que los escritores del Reino que reptaban por los Juegos Florales de Barcelona la usaron para acentuar su sumisin. Este excremento gramatical aparece en Barcelona a mediados del XIX, siendo aceptado rpidamente por los Mil i Fontanals, Mara Aguil, Seraf Pitarra, etc. La literatura valenciana, desde Martorell a Galiana, logr su perfecta expresividad sin utilizar este barbarismo cataln, con locuciones propias: al contorn, lo / al derredor, proximitats, rodejant, les cercanies, al costat.... [...].
[EL PROGRE MIRO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[8] El cataln voltant' era y es inexistente en idioma valenciano, aunque el PP de Apocalipsis Camps nos ametralle con ellos, e incluso que valencianistas pata azul hayan cado en la trampa. El cataln nois voltant a (p.32) sonaba a chino en 1874, por lo que Torrom lo tradujo a la lengua valenciana: Chimety els dems chics al rededor de (p.29) . En la misma pgina, Pitarra vuelve a usar voltant', traducindolo por 'al seu costat. Actualmente, como el fascismo cataln ha difundido que toda concordancia con el castellano es cosecha de Felipe V, alguno creer que al rededor' es buuelo sainetero; pero, si viajara al 1400, comprendera que 'alrededor tiene en el Reino races poderosas. [...].
[ISAURA, DIPUTADA DE RUTA Y LENGUA, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[9] A ms dels valors espacials, les preposicions sobre [...] tenen tamb uns significats ms abstractes: la preposici sobre introdux el tema dun acte de parla o de comunicaci [...] Ja parlarem dem sobre la redistribuci de lespai . [...] [...] igual que ladverbi damunt, la preposici sobre indica contacte fsic, per a ms presenta una srie de significats figurats de carcte r no espacial (v. 26.5.6). Amb el
184
2008 IDIOMA VALENCI

valor de contacte fsic, el valenci usa preferentment ladverbi, i amb els valors figurats, la preposici: [...] Estvem a quatre graus sobre zero (o per damunt de zero) La teoria esta elaborada sobre unes bases fermes. [...] Preposicions que encapalen un complement de rgim [...] en / sobre [...] Leducaci es fonamenta en / sobre el respecte mutu. Els hbits de la poblaci incidixen en / sobre el medi ambient. Leducaci dels immigrants recau en / sobre lescola pblica. La volta recolza en / sobre els dos murs laterals. [...] de / sobre [...] Els candidats discutiran de / sobre poltica exterior. Et pots informar de / sobre les bases del concurs per Internet. Volen opinar de / sobre tot sense tindre idea de res. Quan parlem de / sobre futbol sempre acabem barallant -nos.
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 212; 225; 308, Valencia 2006]
[10] Les locucions preposicionals [...] entorn de o al voltant de. El significat bsic s en un lloc, rodejant alguna cosa, per tamb en tenen un altre de ms abstracte de sobre, en relaci amb: Estvem tots reunits entorn de la taula. Volem proposar una reflexi entorn de les poltiques de joventut. [* sobre les politiques...]
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), pp. 214, Valencia 2006]
[11] PREPOSICIONS FORTES [...] 'sobre' [...] Parlarem sobre la moda actual'
185
2008 IDIOMA VALENCI

[12] Sobre la vocal 'O' (p. 15) Notes sobre ortografia (p. 23) Sobre l'article definit (p. 45) Observacions sobre els ordinals (p. 54) Observacions sobre els partitius (p. 57) Ms sobre els pronoms dbils (p. 61) Sobre els pronoms adverbials (p. 63) Precisi sobre certs adverbis (p. 65) Ms sobre els adverbis (p. 67) Ms sobre 'ENJORN' (p. 72) Sobre els verbs (p. 77) Sobre els verbs 'CAURE' i 'CALLAR' (p. 84) Observacions sobre la flexi popular de 'CAURE' (p. 88) Ms sobre els verbs en '-METRE' (p. 94) Ms sobre 'FONDRE' i els seus composts (p. 106) Tot all que hem dit en aquest mateix captol sobre la regularitat [...] (p. 108) Despres del que s'ha explicat en les precedents llions sobre aquest grup de verbs [...] (p. 112) Sobre el verb 'COLLIR'
186
2008 IDIOMA VALENCI

(p. 114) Sobre els verbs 'DORMIR' i 'ADORMIR' (p. 118) Sobre 'OIR' i 'SENTIR' (p. 120) Sobre els verbs 'SER' i 'ESTAR' (p. 128)
[MILLOREM EL LLENGUATGE, Enric Valor, Valencia 1971]
187
2008 IDIOMA VALENCI
ENTORN, ALREDEDOR, MS ADECUATS QUE AL VOLTANT

En el colqui digue cses entorn de la financiacio pblica. Tenien abres frutals plantats entorn a la casa. No pareix que hi hagen molts fardachos per lentorn. Trobaren dos o tres cries de rata alrededor de lalmagasen. Diuen que no hi ha ninguna peixcateria pels alrededors.
Cites
[1] Tamb deu representarse este mateix s [* linguoalveolar vibrant prolongat] per la 'r' sencilla [...] rull, alrededor, enrollar', [...] [...] Advrbs de llc [...] Al rededor [...] Preposicions compstes [...] Al rededor de [...]
[2]
'Ya se que no trobares centinla alg alrededor del castell' [...] 'Ya se que no trobist guayta neguna alentor del castell'
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 158, 159, Valencia 1926]
[3] Adems de asesor lingstico de Joan I, Canals fue epicentro de la actividad idiomtica desarrollada en la curia valenciana del cardenal Jaime de Aragn. Las labores de traduccin al valenciano, promovidas por el prelado, eran acompaadas de estudios gramaticales sobre las lenguas romnicas y clsicas, como demuestra una de las joyas de la Biblioteca de Catalua, el Lexicn latino-valenciano del obispo Don Jaime de Aragn. En sus folios hay un interesante conglomerado de adverbios valencianos, provenzales e incluso castellanos con su equivalencia latina: feelment, huy, alarredor (sic), poquetament, ubertament, pereosament (de perea, peres), etc.
[FRAY ANTONIO CANALS Y LA SELECTIVIDAD, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
188
2008 IDIOMA VALENCI

[4] El cataln voltant' era y es inexistente en idioma valenciano, aunque el PP de Apocalipsis Camps nos ametralle con ellos, e incluso que valencianistas pata azul hayan cado en la trampa. El cataln nois voltant a (p.32) sonaba a chino en 1874, por lo que Torrom lo tradujo a la lengua valenciana: Chimety els dems chics al rededor de (p.29) . En la misma pgina, Pitarra vuelve a usar voltant', traducindolo por 'al seu costat. Actualmente, como el fascismo cataln ha difundido que toda concordancia con el castellano es cosecha de Felipe V, alguno creer que al rededor' es buuelo sainetero; pero, si viajara al 1400, comprendera que 'alrededor tiene en el Reino races poderosas. Sant Vicent usaba 'derredor' como arraigado, y la lista de los que cincelaron variables es amplia: 'derredor' (Ferrer, St. Vicent: Sermons. c. 1408); verga de ferro en mig y al rededor (Ginart: Reportori de Furs, 1608); 'als que tinch al red edor' (Bib. Univ. Valencia. Morl: Ms. 666, c. 1650); 'ni per tot lo rededor' (Bib. Univ. Valencia. Ms, Coloqui de les campanes, 1729); havent mirat al rededor' (Ms. Evangelis valencians dOxford, c. 1730); 'que Vicent va al rede-dor' (Serrano: Can. S. Vicent, 1762); 'alraedors (sic): alrededores' (Escrig: Dicc. 1871); al meu derredor' (Lladr: La boba y el embobat, 1872); els alrededors de eixa vila' (Gadea: Tipos, modismes. 1908); estos alrededors' (Escalante: Les barraques, 1900); 'alrededor' (Fullana: Voc. 1921); 'derredor, n'hi ha dades medievals valencianes (DECLLC) .
[ISAURA, DIPUTADA DE RUTA Y LENGUA, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[5] [...] barbarismo llegado de Catalua es la locucin al voltant, tambin inexistente en idioma valenciano hasta que los escritores del Reino que reptaban por los Juegos Florales de Barcelona la usaron para acentuar su sumisin. Este excremento gramatical aparece en Barcelona a mediados del XIX, siendo aceptado rpidamente por los Mil i Fontanals, Mara Aguil, Seraf Pitarra, etc. La literatura valenciana, desde Martorell a Galiana, logr su perfecta expresividad sin utilizar este barbarismo cataln, con locuciones propias: al contorn, lo / al derredor, proximitats, rodejant, les cercanies, al costat.... La Universidad de Valencia, por poner el mismo paradigma, construa de esta forma: entendr que junt al estudi y en sos contorns (Constitucions, any 1611) En el norte del Reino, por la misma poca, hallamos lo derredor del pati, als hereters del contorn lo que haur (p. 466) [...].
[EL PROGRE MIRO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2001]
[6] PART PRIMERA Temes entrn a la llengua valenciana

[7] ADVERBIS DE LLOC [...] 'entorn' posici junt a tots els lmits exteriors: 'La font t sis palmeres entorn' . 'al voltant' sinnim de 'entorn' : 'La font t sis palmeres al voltant' .
[GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, p. 256, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950] 189
2008 IDIOMA VALENCI
[8] Les locucions preposicionals [...] entorn de o al voltant de. El significat bsic s en un lloc, rodejant alguna cosa, per tamb en tenen un altre de ms abstracte de sobre, en relaci amb : Estvem tots reunits entorn de la taula. Volem proposar una reflexi entorn de les poltiques de joventut.
[9] alrededor verga de ferro en mig y al rededor (Ginart: R eportori dels Furs, 1608, p. 100) alrededor una llegua al rededor de Valencia (Ginart: Reportori, 1608, p. 162) alrededor als que tinch alrededor (BUV. Morl: Ms. 666, c. 1649) alrededor ni per tot lo rededor (BUV. Ms. Col. de les campanes, 1729, v. 75) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, p. 45]
[10] entorn e de totes les regions entorn (Anonim: Vida de Sant Honorat, Valencia 1495) entorn lo que est entorn de les costelles (Pou: Thesaurus, Valencia 1575) entorn tocarli...en torn de les matadures (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660) entorn entorn: alrededor (Ros, Carlos: Prctica de Orthographia, 1732, p. 66) entorn en torn: alrededor (Escrig: Dicc. 1887) [...]
190
2008 IDIOMA VALENCI
BAIX, GENUINAMENT VALENCI

Nlo sen ha baixat baix, no crega yo que tarde molt en pujar. Se hu passa tot per baix cama. El fardacho sha amagat baix la llosca.
Cites
[1] 'Sta' , adverbio arcaico 'baix'.
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, p. XXXIV, 1887]
[2] Introdux la preposici catalana sota (baix) i noms dona com a sinnima desta la forma davall, condenant la forma baix, hui general en valenci, com a no acceptable . Dona com a eixemple la frase Mira davall de (o sota) el coix, quan mai en valenci es diu sota el coix i molt poc davall del coix ya que sol dir-se baix del coix, forma que ni es nomena.
[3] ADVERBIS DE LLOC / Valenci Catala [...] sota, dessota / baix, baix de [...] PREPOSICIONS Les llenges neo-llatines han heretat les preposicions llatines, en poques modificacions, pero no han pres el mateix us sintactic en cada una delles. Vejam algunes diferencies entre valenci i catala: [...] Les formes BAIX i SOTA, en catala no poden ser usades ni com adjectius ni com adverbis. En valenci SOTA no susa, i BAIX pot ser les dos coses; el carrer baix, i estar baix la direccio del mestre.
191
2008 IDIOMA VALENCI

[4] [...] els escritors normalitzats, quan hi ha dos paraules o giros pareguts, u valenci i un atre catala, indefectiblement ampren sempre el catala. Per aixo, ni a duro el pam diuen vore, vindre, tindre, meua, teua, nosatros, ab, semana, baix, dos , etc.; ells diuen veure, venir, tenir, meva, teva, nosaltres, amb, setmana, per desota, totes dugues , etc., fent-ne una barreja de catala i valenci, que mes be nos fa llastima. La finalitat que perseguixen es apoderar -se de lescola -transigint, a ultima hora, en dir, a la nostra llengua , valenciana- per a anar cap a lassimilacio total en el catala, en perjui de la Llengua Valenciana, que, privada del soport literari, quedaria en un patois despreciable, condenat a una mort lenta i a sa desaparicio [...].
[5] [...] Corominas que, en el diccionario etimolgico, adverta que 'sota' no es valenciano, ocupando su valor sintctico y semntico 'lus preposicional de baix (DECLLC) . [...] La voz es arcasmo valenciano, palabra muerta, como explica Corominas, igual que lo es en castellano, aunque hace siglos la usara el Arcipreste de Hita, 'el rabe...con su alta nota, / la vihuela...sota, / la flauta... alta (Libro de buen amor, h, 1340) , o figure en la Crnica de Alfonso XI (s.XIV), y en versos de Juan de Dueas. Incluso consta en el actual DRAE [...].
[DEL 'OSTENTOREO' DE GIL AL 'SEXAGENARI' DE HUGUET, Ricart Garcia Moya, Diari de Valencia 2003]
[6] Hablando de sota, Llombart cuenta en sus "Epgrames" (sic) que "una chica de Torrent" visita a un mdico en Barcelona. La seora del doctor le dice sonriendo : "Sota, sota" , indicando que el consultorio est debajo. La torrentina, "que este lenguaje no entiende" , le responde airada: "La sota ser vost" (Llombart, C.: Abelles. 1878. p. 19). La lengua valenciana tiene "abaix", "avall" y "baix"; dejando la sota para los naipes, inmersores y liberados de CC.OO. (Estos privilegiados se pirran por el barcelons vulgar.)
[EL BE, EL MU Y EL QUIRIQUIQUI, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1997]
[7] PREPOSICIONS FORTES [...] 'sota' [...] actualment haja perdut vitalitat en el valenci parlat [...] [...] [...] l'adverbi 'baix' que s'ou sovint en la llengua parlada.
192
2008 IDIOMA VALENCI

[8] baix yo baixe baix (Morl: Al retiro y honestitat dun ama de capell, c. 1640) baix baix la capa del cel...baix la ungla (Galiana, Lluis: Rondalla de rondalles, 1768, p. 27) baix asentats baix lemparrat (Coloqui pera consolar als pares, Imp. V. De Laborda, 1808) baix y al pasar per baix del balc (El Mole, 1840, p. 46) [...]
193
2008 IDIOMA VALENCI
LLUNT, EN IDIOMA VALENCI VIU

Vesten tot lo llunt que pugues i fesme el favor de no vindre ms a destorbarme. Que no patixca que de segur son fill no sen haura anat molt llunt.
Cites
[1] Del adverbio [...] De lugar [...] Lejos...Llunt.
[* LAVL en la seua gramatica]
[2] En els adverbis de lloc dona la forma arcaica lluny i res diu
de la hui general llunt.

[INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Secci de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[3] La paraula llunt s el resultat duna dissimilaci de les palatals de lluny; este fet s caracterstic i general en valenci i ha donat derivats com: llunt, lluntanana, lluntania. La forma estandart sera llunt i derivats.
[4] L' antic adverbi lluny pren la foma moderna llunt per dissimilacio de les palatals i dona els derivats 'luntanana, lluntania' . [...] L'adverbi lluny despalatalisa i dona la nova forma llunt. [...]
194
2008 IDIOMA VALENCI

[5] ADVERBIS DE LLOC [...] [...] 'nt' [* llunt] que s'ha generalitzat a la ciutat de Valencia i atres comarques.
[6] llunt y vent de llunt una figuera (Torres , Lluis; Evangelis valencians dOxford, 1730) llunt nostra casa est llunt / ... aplegarem tart (BUV, Ms. 668, Raonament de Vinalesa, 1735) llunt estava llunt (Mas, L. Vicent: Serm Cof. S. Vicent, 1755, p. 26) llunt llunt del lloc (Galiana, Lluis: Refrans valencians, c. 1765) [...]
195
2008 IDIOMA VALENCI
AIXINA FORMA VIVA VALENCIANA

Aixina com hu has posat no magr gens, torna a deixaro com estava. Aixina que tu penses que ham segut mosatros els culpables.
Cites
[1] [...] Conviuen els adverbis aix [* en lbra de Joan Batiste Escorigela] ('Canz real en honor del beato Juan de Ribera', v. 15 [* any 1797]), ms clssic, i el ms col.loquial aixina (d., v. 7), que s actualment la forma predominant al Pas Valenci [* sic]. [...]
[2] Del Adverbio [...] De modo [...] As...Aixina. [...] De la Conjuncion [...] Conjunciones adversativas. - Las ms usuales son: [...] 'aixina' [...]
[3] aixina si aixina sacontenten (Ros: Coloqui del Corpus, 1734, p. 4) aixina aixina com divis (Ros, Carlos: Paper gracios, c. 1740) aixina aixina (Escoriguela: Coloquis, 1794) aixina es aixina (Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855, p. 19) [...]
196
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REA LITAT LLINGSTICA VALENCIANA
PAS, NEGACIO EN CATALA

No ha vengut. [* sense pas] Ha de ser vrt com la herba, no rig. [* sense pas]
Cites
[1] [* LAVL en la seua gramtica] En els adverbis de negaci introdux la forma arcaica pas dient les oracions negatives pode n reforar-se amb la partcula pas ; no obstant, es reconeix que sha perdut en el valenci actual , per lo que la reintroducci es deu a que en catal susa.
[2] En la negaci el valenci no utilisa l'adverbi "pas" .

[3] En catala susa la particula francesa PAS per a la frase negativa. En valenci esta paraula no existix per a tal funcio. catala: no ha vingut pas; no facis pas aixo Valenci: no ha vengut: no faces aixo. [...] El catala, a imitacio del frances, refora la negacio ab la particula PAS. En valenci dita construccio es inadmisible, ya es tracte doracions negatives, comminatives o interrogatives catala: No has estudiat pas?, No vinguis pas; no passegis pas avui Valenci: No has estudiat?, No vingues, No passeges hui
[4] Oracions negatives. En valenci no susa mai el modisme no pas, que el catala utilisa a lestil del frances. En valenci no es permet la dita particula, ni en oracions negatives, ni conminatories, ni interrogatives.
197
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REA LITAT LLINGSTICA VALENCIANA

[5] Trobem en els escrits de D. Manuel Sanchis Guarner una construccio d'orde morfosintactic, actualment repulsiva en extrem a l'oit o vista del parlant o lector valenci [...], es dir, l'us de la particula 'PAS' en refr de construccions negatives; utilisaci, segns creem d'influncia francesa. [...] No es nega influncia catalana ni gala en la llengua valenciana, pero eixe que podem denominar PASisme estilistic, en el transcorrer del temps ha quedat en total desus entre nosatros, i possiblement ni s'us inicialment ni permaneixqu molt de temps en la llengua viva valenciana, cas de que haguera calat en la nostra llengua inicialment o mes tart.
[6] [...] el adverbial pas reforzador de negacin, no sn pas, cuando hace siglos que nuestros antepasados rechazaron el intil arcasmo que, por el contrario, est vivo en francs y cataln.
[7] Els adverbis dafirmaci i de negaci [...] [...] la partcula pas. Esta Partcula [...] sha perdut en el valenci actual.
198
2008 IDIOMA VALENCI
POSSESSIUS: MON, EL MEU, DE MOSATROS

Com sa germana no li volia deixar el seu coche, vaig tindre que deixarli yo el meu Estos son els cacherulos de mosatros i eixos atres els de vosatros Lo normal i general en llengua valenciana es usar les formes atones o simples dels adjectius possessius nomes davant de parentius i certs substantius: mon tio, ta cosina, son germa, ma vida, sa casa , etc. En uns atres casos susen les formes tniques precedides dels articuls el, la: meu-meua, teu-teua, seu-seua, meusmeues, teus-teues, seus-seues . Llur, llurs son arcaismes completament desapareguts de la llengua valenciana viva, que han segut substituits per: el seu, la seua, els seus, les seues , o tambe: el d'ells, la d'ells, els d'ells, les d'ells, el d'elles, la d'elles, els d'elles, les d'elles. Igualment, en llengua valenciana viva trobem les construccions analogues: de mosatros, de vosatros , que en la llengua parl susen generalment en llc de les formes lliteraries nostre-nostra-nostres, vostre-vostra-vostres.
Cites
[1] [...] ha desaparecido el genitivo del plural de la tercera persona 'llur' y 'llurs' equivalente al 'illorum' latino, 'leur' frances y 'loro' italiano. [...] Pronombre posesivos.- Son los siguientes: 'meu, meua, nostre y nostra', de primera persona; 'teu, teua, vostre y vostra', de segunda; 'seu y seua' , de tercera en singular y plural: antiguamente el plural de tercera persona era 'llur y llurs'; pero hoy es completamente desusado, como de cimos antes.
[2] As como en castellano se transforman los posesivos cuando preceden al nombre en 'mi, tu, su' para los dos generos, en valenciano adoptan diferente desinencia, segn sean masculinos o femeninos, tanto en singular como en plural: decimos pues, 'mon, ton, son, ma, ta, sa' para el singular; 'mos, tos, sos o mons, tons, sons y mes, tes, ses' , para el plural. Hay que advertir, sin embargo, que de dia en dia se va haciendo mas raro el uso de estos pronombres; los del plural especialmente apenas se emplean ya en la mayor parte del reino; casi nadie dice 'mos llibres o tes sabates' , sino 'els meus llibres, les tehues sabates ; en cuanto a los de singular, se usan aun bastante, pero casi exclusivamente al hablar de parientes: se dice 'mon pare, mon fill, ta mare, ta chermana; pero no 'mon mestre, ta modista' ; menos se usan an al tratar de cosas, con rarsimas excepciones, pues si bien se dice 'ma casa' , casi nadie dice 'mon sombrero o ma camisa, mon hrt o ma taula', sino 'el meu sombrero, la meua camisa' , etc.
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, p. 47, Valencia 1894] 199
2008 IDIOMA VALENCI
[3] Adjectius possessius [...] Antigament s'usava 'llur' per als dos gneros en singular, i 'llurs', tamb per als dos gneros, en plural; pero hu, en llc d'estes formes, s'usen els pronms 'el seu, la seua, els seus, les seues' . [...] Pronms possessius [...] Antigament s'usaven: 'el llur, la llur, lo llur, los llurs, les llurs'; pero hui eixes formes han caigut en dess, i en lo seu llc s'emplea: 'el d'ells, la d'ells, els d'ells, les d'ells, el d'elles, la d'elles, els d'elles, les d'elles' ; o tamb: 'el seu, la seua, els seus, les seues' . [...] Adjectius determinatius [...] deu usarse 'el seu, la seua, els seus, les seues' , cuan siguen varis els posseedors de tercera persona, e substituci de les formes antigues 'llur, llurs', originaries del llat 'illorum', les cuals han caigut ya en dess.
[4] Els possessius.

[* En la gramatica de lAVL] Es fa referncia innecessria a les formes catalanes meva , teva, seva, meves, teves, seves. [* LAVL en la seua gramatica] Reintrodux larcaisme llur, llurs, dient que se sent com arcaic i t un s restringit quan no t cap dus, excepte en el catal normatiu. [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[5] Els possessius femenins tnics valencians sn: MEUA, TEUA, SEUA, MEUES, TEUES, SEUES. El possessiu "llur" es un arcaisme innecessari. [...] El valenci utilisa les formes simples o tones dels adjectius possessius davant de parentius i certs substantius; este s un us etimolgic, clssic i general: MON PARE, MA MARE, SA TIA, MON GERMA, TON TIO, SON YAYO, TA SOGRA, MA VIDA, SA CASA, TA CASA.
200
2008 IDIOMA VALENCI

[6] L'adjectiu possessiu. Per a un sol po sseidor trobem les formes perifrastiques o fortes segents: el meu, el teu, el seu, per al masculi singular; la meua, la teua, la seua , per al femeni singular; els meus, els teus, els seus , per al masculi plural; les meues, les teues, les seues , per al femeni plural. Estes formes conviuen en les formes simples: mon, ton son, per al masculi singular; ma, ta, sa, per al femeni singular; mos, tos, sos, per al masculi plural; mes, tes, ses, per al femeni plural. Les formes simples es mantenen vives i s'utilisen sempre davant de parentius i les paraules vida i casa: mon, pare, ton cosi, son germa, ma mare, ta tia, sa iaia, mos pares, tos tios, sos fills, ma casa, sa vida . Han caigut en desus les formes simples del femeni plural: mes, tes, ses, hui dificils d'escoltar i substituides per les meues, les teues, les seues .
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lopez Verdejo, p. 32]
[7] L'adjectiu possessiu. Conviuen les formes simples o debils en les perifrasti ques o fortes. Tenim a com a formes fortes, per a un sol possedor: 'el meu, el teu, el seu' (masc. sing.); 'la meua, la teua, la seua' (fem. sing.); 'els meus, els teus, els seus' (masc. pl.); 'les meues, les teues, les seues' (fem. pl.). Les formes simples son: 'mon, ton, son, ma, ta, sa' (masc. i fem. sing.) i 'mos, tos, sos, mes, tes, ses' (masc. fem. pl.). Estes ultimes, actualment, no s'usen tant com les perifrastiques, quedant reduit el seu us, practicament, al lexic de parentesc: 'mon cosi, ma cosina, mon germa, ma germana, ma mare, mon pare, ma casa, ma vida , etc.
[8] Prohibicio en catala de lus de larticul neutre LO, sempre, i per tant davant dels pronoms possessius. En valenci, us normal del articul neutre LO davant deixos pronoms: lo meu, lo teu, lo seu, lo nostre, lo vostre, lo dells. [...] En catala hi ha frases com "davant meu, davant teu, darre meu, darrere teu ", desacostumbrades en valenci. (En valenci direm: darrere o davant de tu o de mi. Igualment, en catala es pot dir "aixo es fet meu, o pintat meu" ; en valenci sha de dir aixo esta fet per mi o pintat per tu".
[9] Les formes valencianes del pronom possessiu son: meu, teu, seu, nostre, vostre; meus, teus, seus; meua, teua, seua; meues, teues, seues; nostre, vostre; nostres, vostres. Inadmissibles en valenci les formes meva, teva, seva, meves, teves, seves . Llur i llurs no pertanyen a la llengua parlada.
201
2008 IDIOMA VALENCI

[10] El posesivo [* en llengua aragonesa de lAlt Arago]. Las formas tonas mi, tu se usan slo con determinados nom bres de parentescos: mi pai, tu mai, lo normal es la construccin con el artculo determinado y las formas tnicas: mo, ma, mos, mas; tuyo, tuya, tuyos, tuyas , ej: o mo can, a ma bida, os tuyos afers . Para tercera persona predomina, en lugar de suyo, suya, suyos, suyas , las formas d'l, d'ella, d'ellos/d'els, d'ellas , pospuestas al nombre que permiten distinguir entre uno o varios poseedores. El gnero y nmero de la cosa poseida quedan determinados por el artculo, que va antepuesto: l'auto d'l, a casa d'ellos .
[11] Possessius.- Sols direm que n'hi ha un clssic, perdut hu completament en la llengua viva [...]: lo pronom 'llur'.
[12] Possessius [...] [...] [...] les formes 'meva, meves, teva, teves, seva, seves' devem rebujar-les perque ni sn clssiques, ni tenen representaci en cap de les variants dialectals valencianes.
[13] Els possessius tons eren molt usats en la llengua antiga, per en lactualitat han quedat reduts a contexts molt especfics i a expressions fossilitzades. Concretament, susen: a) Amb alguns noms de parentiu, sobretot si fan referncia a ascendents ( mon pare, sa mare, sa tia). b) Amb el substantiu casa (ma casa, ta casa ). c) En algunes frmules de tractament ( sa illustrssima, ses majestats, ses senyories ). d) En la locuci negativa en ma vida (o en ta vida, en sa vida ).
202
2008 IDIOMA VALENCI

[14] L'ADJECTIU POSSESSIU [...] FORMES DBILS.- [...] 'mon, ton, son, mos, tos, sos, ma, ta, sa, mes, tes, ses' . En la llengua parlada estos tres adjectius s'empren noms davant els noms 'casa' i 'vida' i certs noms de parentiu; exemples: 'ma casa, ta vida, son pare, mos germans, ses cosines' , etc. [...] LA PREPOSICI 'DE' [...] [...] Els adverbis 'damunt, davall, dins, dintre, fora, davant, darrere i vora' [...] s'usen acompanyats de la preposici 'de' quan precedixen un pronom personal [.. .] exemples: 'Davant de mi' , millor que no 'Davant meu'; 'Damunt d'ella' , millor que no 'Damunt seu'; 'Darrere de nosatres' , millor que no 'Darrere nostre' .
203
2008 IDIOMA VALENCI
NUMERALS CARDINALS
Dos chiques, una de dsset i una atra de dneu anys guanyaren el millo deuros. En la decada dels xixanta ta tia encara no havia fet els dihuit anys.
Cites
[1] [...] la llengua valenciana goja d'unes particularitats que la fan singular, i encara que siga ms propi de l'estudi comparatiu per part dels experts, s en realitat a la massa dels parlants i usuaris a qui nos importa, disposts com estem els valencians a no renunciar a res de lo que nos siga propi. Senyalarem les que segu ixen: [...] El valenci t uns numerals cardinals propis que han de ser els de la llengua normativa: U, DOS (mascul i femen) HUIT, DSSET, DHUIT, DNEU, XIXANTA, HUITANTA, HUITCENTS, HUITMIL, MILL, BILL .
[2] Adjectius numerals.- Se presenten notables diferencies en cardinals, ordinals, partitius i colectius. a) Cardinals catala: vuit, disst, divuit, dinou, seixanta, vuitante, dues centes, milio, bilio , etc Valenci: huit, dsset, dhuit, dneu, xixanta, huitanta, dos cents, millo, billo , etc.
[3] Numeral Cardinal [...] En valenci sn 'u' o 'un' , segons els casos, les formes de l'adjectiu numeral cardinal [...] 'Dos' s tamb la forma viva valenciana per al femen, com per al mascul [...]. La forma viva valenciana s 'huit' [...]. La forma viva valenciana s 'dsset' [...]. 'Dihuit' s la forma viva valenciana que podem dir general [...]. 'Dneu' s la forma viva valenciana [...]. 'Xixanta' s la forma valenciana ms usada [...]. 'Huitanta' s la forma valenciana viva [...]. 'Dos-centes' s la forma viva valenciana, puix que dos no t femen [...]. 'Huit-cents' s la forma viva en la llengua valenciana [...].
204
2008 IDIOMA VALENCI

'Mil'. Les diferncies entre valenci i catal estan en els derivats que, mentres en la llengua valenciana no es geminen, en la catalana s [...]. 'Mill' s la forma valenciana viva [...]. Naturalment, que els derivats en la llengua valenciana han de ser 'mill', com 'millonari, bill', etc.
[4] Adjectius numerals [...] xixanta. [...]

[5] El numeral cardinal xixanta i derivats presenta, en el valenci general, una palatalisaci de la s- llatina (sexagnta) prpia de l'estndart oral valenci, i no sixanta o seixanta.
[6] 'Xixanta' s la forma valenciana ms usada; l'atra s 'sixanta' [...]. 'Seixanta' s la forma catalana.
[7] El arcasmo 'mili' es un cadver resucitado por el IEC hacia 1920; pero si Barcelona hubiera impuesto otra grafa, Boabdil Camps la aceptara bailndoles la danza del vientre. Nosotros tenemos tendencia a palatalizar la lateral alveolar 'l' en 'll', de ah que el sustantivo 'mill' presente races medievales: 'millons de animes' (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c. 1400) . La grafa se afianz, aunque los fascistas de la Universidad ocultan o alteran esta documentacin valenciana del vocablo y sus derivados [...].
[BOABDIL CAMPS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[8] [...] al obedecer al lnstitut d'Estudis Catalans rechazan voces como el indefinido valenciano "U" prohibido por Catalua, aunque fue habitual en la lengua valenciana desde la Edad Media hasta nuestros dias. [ ...] las falsas gramticas valencianas niegan la existencia del indefinido y desprecian el numeral homnimo.
[CADA U LO QUE LI TOCA, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1998]
205
2008 IDIOMA VALENCI

[9] Numerals.- Tenim tres formes molt prpies, ms properes al llat que no les corresponents catalanes i emprades fora d'algunes localitats en tot lo Regne: 'huit, desset, deneu' . Caldr dir que devem conservarles preferint-les a les atres?
206
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIAN A
NUMERALS ORDINALS
Tonico ha aplegat a la meta el quint i tu la que fa dneu. Vixc en un sptim sense ascensor.
Cites
[1] 'Cinquena' = 'la que fa cinc'. [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la
segona com a forma viva]
[...]
[* a continuacio, Fullana presenta primer una frase en lxic modrn i en acabant la transcriu a lxic antic]
'Si torneu, ser la vlta que far cinc' [...] Si torneu, sera la cinquena volta.
[2] Els ordinals valencians seguixen la forma erudita i han desaparegut els de formaci vulgar: PRIMER, SEGON, TERCER, QUART, QUINT. SEXT. SPTIM. OCTAU , NOV, DCIM, UNDCIM, DUODCIM, DCIM TERCER, VIGSIM, VIGSIM PRIMER, TRIGSIM, QUADRAGSIM, QUINQUAGSIM, SEXAGSIM ... encara que, en passar del dcim, el valenci general utilisa la forma perifrstica: "el que fa onze, el que fa vint..."
[3] Ordinals Indiquen el lloc que s'ocupa dins de qualsevol serie. [...] En passar del 'decim' , en la llengua parlada s'empra els numerals cardinals, en lloc dels ordinals, en una construccio perifrastica 'el/la que fa...' i el numero que es vol indicar: Era la que fa dotze Arrib a la meta el que fa quinze
207
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIAN A

[4] Ordinals catala: usa les formes dorige popular: cinqu, sis, set, vint Valenci preferix les formes cultes tretes directament del llati: quint, sext, septim, octau, non, decim, undecim, vigesim , etc.
[5] El sistema dels numerals valencians es mes apropat al llati que el catala. Shan deliminar del valenci les formes segents catalanes: [...] Ordinals: cinque, sise, sete, huite, etc (arcaismes).
[6] Ordinal La llengua valenciana t vives, formes ms antigues i ms pures que la catalana en la que els ordinals deriven dels actuals cardinals, mentres en el valenci deriven directament del llat, com sn: 'quint, sext, sptim, octau, dcim, undcim, duodcim, vigsim, trigsim, quadragsim, quiquagsim, sexagsim, septuagsim, octogsim, nonagsim, centsim, milsim, millonsim' , etc. [...].
[7] ELS NUMERALS ORDINALS.- [...] En realitat els ordinals, fora dels quatre primers, tenen actualment escassa vitalitat, puix que el poble diu 'el que fa set, el que fa vint' , etc. [...]
[8] Observacions sobre els ordinals [...] Actualment, gran part del nostre poble, a partir de l'ordi nal 'QUART' , sol dir "el que fa cinc", "el que fa sis", "el que fa quaranta -tres", "el que fa cent" [...].
208
2008 IDIOMA VALENCI
SEGON, SEGONA, EN FEMENI

En la segon carrera va entrar en segon posicio. Ya es la segon vlta que me dius lo mateix esta vespr.
Cites
[1] SEGN PART ORTOGRAFA (p. 35) BV [...] per a la segn es fan funcionar les dents de dalt i els llabis [* parlant de la v] (p. 37) IY [...] la segn es consonant o semiconsonant [* parlant de la y] (p. 47) Pden referirse a la primera, a la segn o a la tercera persona [...] SEGN PERSONA (p. 76) La segn forma indica (p. 79) Son tres: de primera, de segn i de tercera persona [...] son tamb formes comunes per a la segn persona (p. 86) A la segn classe perteneixen (p. 129) La segn classe dels vrps irregulars (p. 144) en la segn forma del futur (p. 150) Sempre que varies oracions coordinaes expressen relacions de conformitat o de disconformitat, la segn delles es, generalment, elptica (p. 246)
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1915]
209
2008 IDIOMA VALENCI

[2] L'adjectiu segon ha perdut el genero i nomes s'utilisa en masculi singular segon i plural segons, encara que acompanyen a substantius femenins; han desaparegut per complet la forma femenina singular segona i la femenina plural segones : Un equip de segon divisio. Les segons son les mes bones. La segon dona que ix es ma germana per un equip de segona divisio. Les segones son les mes bones. La segona dona que ix es ma germana .
[* En la comarca de lHrta] [EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, p. 40]
[3] En el texto de 1776 leemos: y all va la segn part' (v.32) , donde el autor usa el recurso del ordinal 'segn' masculino o femenino segn el gnero del sustantivo que complementa. Esta caracterstica est perseguida por la inmersin que, por el contrario, introduce escoria catalana como tripla estona' (Gramtica de la Generalitat de Bromera). El visceral Corominas, excitado, incluso nos insulta por usar el citado ordinal como femenino: 'els valencians... el vicis idiotisme la segn casa, la segn sequia' (DECLLC, VII, 748) .
[PALABRAS, SOLO PALABRAS DE 1776, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[4] [...] si los antepasados de las camareras del bar Gambrinus , o mis tatarabuelos, escogieron libremente el femenino 'la segn' cuando lo requera la frase por eufona, desgaste fnico o economa morfolgica qu autoridad tiene Corominas para condenar caractersticas de la lengua valenciana? El fascismo expansionista cataln aplaude estas burlas, por lo que tenemos que cortar culturalmente las patas a estos tallarrosos y defender hasta el mnimo morfema, el sufijo ms humilde o la interjeccin ms insignificante de nuestro idioma vivo. Los comisarios slo consideran cannicas las voces, arcasmos y construcciones que impone Catalua. As, los femeninos 'la primer, la segn' -que no excluyen las formas sin apocopar primera, segona' - las encontramos vivitas y coleando alejadas de Sueca y del siglo XXI, ya que hasta la sardanera Can o certifica su presencia en el Llibre del Mostassaf d'Elig , iniciado en 1580 (Cano: LME, pgs, 23, 53) ; siendo aceptadas por barrocos y costumbristas: 'la primer rebaixa' (Mas, V: Serm Cof. S. Vicent, 1755); 'la segn part... la primer nit' (Archiu Mun. Elig. Romans del pleit, 1776); la segn part' (El Tabalet, 1847); 'la segn amonestaci (Coloqu del fadr, Xtiva, 1857); 'segn edici' (La millor rao el trabuc. 1867); 'la primer bofet' (Arnal: Lagelo del colomet, 1877); 'la segn intenci' (Escrig: Dicc. 1887); 'la segn consonant' (La Nova Traca, 29/7/1894); segn edici (Pensat y Fet, 19/3/1912); ten segn pgina' (La Traca, 23/8/1913); 'la segn persona (Fullana: Gramtica, 1915); la segn' (Millas: El cercadit, 1916); 'la segn veg' (Peris: Nelo Bacora, 1918); la segn veg... (Valls: El to de sa neboda. Alcoy, 1933) [...]
[LOS BARBAROS DE SUECA, Ricardo Garca Moya, Diario de Valencia 2004]
210
2008 IDIOMA VALENCI

[5] Els numerals ordinals [...] En alguns parlars valencians, lordinal primer es mant invariable quan precedix un femen singular ( la primer volta) i lordinal segon no presenta flexi de gnere ( la segon porta, les segons proves , ha arribat la segon).
[6] Observacions sobre els ordinals [...] [...] en gran part del Pas Valenci [* sic], en la parla rpida popular, solem suprimir la 'A' de 'primer' i de 'segn' [...].
211
2008 IDIOMA VALENCI
DOS VALENCI, DUES CATALA

Tenen que vindre dos chiques en ma germana a vore si lis donem faena. Aci est el despaig, ahi larchiu i, de moment, les dos habitacions del fondo estan buides.
Cites
[1] Adjectius numerals Cardinals: [...] dos. [...] Tots els cardinals son invariables, menys '', que f 'una-uns-unes; 'cent' , que prn la 's' cuant v precedit d'atre cardinal que'l multiplica: 'doscents' , etc., i prenen, adems de la 's', una 'n' originaria: 'mill, bill, trill', etc. S'escriu 'un' cuan va seguit d'un substantiu o adjectiu: 'trenta un soldat' . En els dems casos s'usa 'u'.
[2] 'Dues' = 'dos' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a forma
viva]
[...] De 'duos', 'dos' , i de 'duas', 'dues' ; pero usem la forma masculina [* dos] per al femen tamb.
[3] Els numerals .- [* LAVL en la seua gramatica] Introdux la forma arcaica tots dos, tots tres en conte de lactual els dos, els tres, pel fet de seguir existint en catal. .- [* LAVL en la seua gramatica] Introdux les formes catalanes dels numerals disset, divuit, dinou, vint-i vuit, seixanta, vuitanta, mili. En conte de donar nicament les valencianes dsset, dhuit, dneu, vintihuit, xixanta, huitanta, mill .- [* LAVL en la seua gramatica] Reintrodux larcaisme dues, pel fet dexistir hui en catal. .- [* LAVL en la seua gramatica] Introdux les formes catalanes ambds, ambdues , en conte de la valenciana clssica abds.
[INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV] 212
2008 IDIOMA VALENCI
[4] El valenci t uns numerals cardinals propis que han de ser els de la llengua normativa: U, DOS (mascul i femen) HUIT, DSSET, DHUIT, DNEU, XIXANTA, HUITANTA, HUITCENTS, HUITMIL, MILL, BILL .
[5] [...] els escritors normalitzats, quan hi ha dos paraules o giros pareguts, u valenci i un atre catala, indefectiblement ampren sempre el catala. Per aixo, ni a duro el pam diuen vore, vindre, tindre, meua, teua, nosatros, ab, semana, baix, dos , etc.; ells diuen veure, venir, tenir, meva, teva, nosaltres, amb, setmana, per desota, totes dugues , etc., fent-ne una barreja de catala i valenci, que mes be nos fa llastima. La finalitat que perseguixen es apoderar-se de lescola -transigint, a ultima hora, en dir, a la nostra llengua , valenciana- per a anar cap a lassimilacio total en el catala, en perjui de la Llengua Valenciana, que, privada del soport literari, quedaria en un patois despreciable, condenat a una mort lenta i a sa desaparicio [...].
[6] Adjectius indefinits.- Diferencies morfologiques catala: altre, altra, altres; abdues, nombros, nombrosos/es . Valenci: atre, atra, atres, les dos, numers, numerosos , etc.
[7] Els quantitatius numerals [...] Tenint en conte els morfemes flexius de genero i numero: - Solament tenen genero els cardinals: 'un' , que fa 'una' [...] Antigament el femeni de 'dos' feya 'dues' , pero en els mateixos classics valencians se observa ya la forma 'dos' per al femeni, i hui es esta la que te una vitalitat general.
[8] El numeral dos s'utilisa per al masculi i per al femeni, com en tot el valenci i sha perdut dues: dos chiquets i dos chiquetes en conte de dos chiquets i dues chiquetes.
213
2008 IDIOMA VALENCI

[9] Numeral Cardinal [...] 'Dos' s tamb la forma viva valenciana per al femen, com per al mascul. [...] 'Dos-centes' s la forma viva valenciana, puix que dos no t femen.
[EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA. PERQUE I CM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Miquel Adlert Noguerol, pp. 53; 55, Valencia 1977]
[10] El arcaismo femenino 'dues' , comn a los romances medievales, incluido el castellano (Berceo, Cid, Fuero de Guadalajara...) fue substituido por 'dos' en idioma valenciano.
[11] [...] el plural femenino "dues" es un arcasmo de todos los romances peninsulares, incluido el portugus. En valenciano desapareci hace medio milenio; pero, [...] permaneci vivo en el cataln [...] cuando el cataln Bonllab traduce al idioma valenciano el Blanquerna, en 1521, todas las "dues" del manuscrito provenzal las convierte en "dos" .[...] Corominas dice -traducido al valenciano-, que: "en el Reyne de Valencia, dos es lnic amprat en femen y mascul, desde el Maestrat dasta el Sur" (DECLLC) [...].
[JESUS PUIG, "PAPA LEVANTE", Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
[12] Els numerals cardinals [...] b) Els cardinals no presenten variaci de gnere, amb lexcepci de un, que t la forma femenina una, i cent, que en plural adopta la forma masculina cents i la femenina centes: un llibre i una llibreta, tres cents llibres i tres centes llibretes. [...] La prdua de la variaci [* del cardinal dos], produda en valenci [...] segurament es deu a la imitaci dels altres cardinals sense variaci.
214
2008 IDIOMA VALENCI
-AM, -AU PRESENT I IMPERATIU EN LLENGUA VALENCIANA

Tingau en conte que encara que prengam eixe vl no aplegarem a temps. Prengau nta de tot lo que vos diguen pa que en acabant mosatros sapiam cm fero. Les desinncies del present de subjuntiu i de limperatiu -am, -au, no reconegudes per la normativa catalanista, continuen vives en llengua valenciana .
Cites
[1] Ser [...] Mdo subjuntiu Present [...] Sigam Sigau [...] Mdo imperatiu [...] Sigam Sigau (p. 104) Flexi dels vrbs regulars [...] Mdo Subjuntiu Present [...] Tema en consonant [...] Venam o vencm Venau o vencu (p. 114) Flexi dels vrbs regulars Mdo imperatiu [...] Tema en consonant [...] Venam...nosatros Venau...vosatros (p. 119) Vrbs d'aparenta irregularitat [...] Subjuntiu [...]
215
2008 IDIOMA VALENCI

Obrigam Obrigau [...] Ompligam Ompligau [...] Corregam Corregau [...] Creixcam Creixcau [...] Valgam Valgau [...] Molgam Molgau [...] Compongam Compongau (pp. 120-125) Estar [...] Subjuntiu Present [...] Estigam Estigau [...] Imperatiu [...] Estigam nosatros Estigau vosatros (p. 131)
[* Ms eixemples de subjuntiu/imperatiu en les terminacions '-am, -au' de la pagina 132 a la 155] [GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1915]
[2] En el present de subjuntiu, persones 4 i 5, [* LAVL en la seua gramtica] dona les formes en -e, batem, bateu; tinguem, tingueu; vegem, vegeu , quan estes formes sn dialectals en valenci i les generals sn batam, batau; tingam, tingau: vejam, vejau ; no obstant, afirma que en la llengua antiga, les persones 4 i 5 del present de subjuntiu tenien formes acabades en -am i -au i que estes terminacions es mantenen en diferents parlars valencians ; pero a pesar de reconixer que sn formes antigues millor seria dir clssiques- i que es mantenen en diferents parlars valencians millor seria dir que sn generals en valenci -, falseja la realitat dient que les formes amb a han sigut desplaades per formes amb les mateixes terminacions que en indicatiu, que sn les normals en els registres formals: batem, bateu . La realitat s que les formes en -am, -au (tingam, tingau) no han segut desplaades en la llengua viva ni en els
216
2008 IDIOMA VALENCI

registres formals, i que sintenta substituir-les per les formes en -em, -eu per a convergir en el catal, a on sn estes les formes generals.
[3] [...] algunes qestions de la flexi verbal que sn caracterstiques del valenci i que, per aix, han de ser considerades normatives. [...] Els Imperatius en -am, -au sn clssics i caracterstics hui del valenci: tingam, tingau i no tinguem, tingueu ; estos ltims es poden utilisar fra del model estndart.
[4] En el present de subjuntiu, a una A o E valenciana, correspon en catala una I o una E. catala: [...] prenguem, prengueu [...]. Valenci: [...] prengam, prengau [...] 6.- El mateix fenomen reapareix en limperatiu plural catala: prenguem, prengueu [...] Valenci: prengam, prengau [...] [...] La terminacio de la segona i tercera persona del plural del subjuntiu i imperatiu de la segona conjugacio , en catala en EM i EU; en valenci, es en AM i AU catala: vinguem, vingueu Valenci: vingam, vingau.
[5] En valenci, la segona persona del plural del present de subjuntiu i de limpe ratiu de la 2 conjugacio, acaba en -am, -au, en conte de em i eu ( en valenci: capiam, capiau; catala: capiem, capieu ).
[6] [...] la 1 i 2 persona del plural del present de subjuntiu e n els verps de la 2 conjugacio mantenen en tota la comarca de l'Horta i la ciutat de Valencia les desinencies classiques -am, -au (hui no considerades normatives per la normativa catalanisant), per -em, -eu, existents en unes atres comarques valen cianes: tingam, tingau, per tinguem, tingueu, temam, temau , per temem, temeu. Estes desinencies tambe s'estenen a alguns verps de la tercera conjugacio, a on trobem les desinencies
217
2008 IDIOMA VALENCI

-am, -au, i tambe les desinencies -im, -iu: 'sintam, sintau' o sentim, sentiu; el verp obrir es pot escoltar en les dos desinencies 'obrigam, obrigau' i obrim, obriu, i no obriguem, obrigueu . [...] El verp haver mante les formes classiques en totes les persones: haja, hages, haja, hajam, hajau, hagen ; hui no son considerades normatives les formes 'hajam, hajau' per la normativa catalanisant i en el seu lloc trobem hagem, hageu , inexistents en la comarca. De la mateixa manera el verp ser fa sigam, sigau (que responen a les formes del llati vulgar *SIAM, SIAS, etc. per SIM, SIS, etc.) encara que no son considerades normatives per la norma catalanisant), i no siguem, sigueu .
[7] Imperatiu. Com succeix en la primera i segona persona del plural del present de subjuntiu, trobem les desinencies classiques -am, -au, i no -em, -eu. [...] verps com collir, cosir, engolir, fugir, morir, renyir, tossir, fan cullga, cullgam (o collim), cullgau (o colliu), cullguen. [...] El verp perdre fa perga, pergam, pergau, perguen , i no perda, perdem, perdeu, perden. Els verbs saber i cabre no velarisen i mantenen les formes classiques i pures: sapies, sapia, sapiam, sapiau (no considerada normatives estes dos ultimes per la normativa catalanisant), [...], (les formes sapigues, sapiga, sapiguem, sapigueu sapiguen son formes catalanes modernes que la normativa catalanisant intenta introduir en valenci), i igualment cap, capia, capiam, capiau (no considerades estes dos ultimes, com les anteriors, normatives per la norma catalanisant), [...] (les formes catalanes modernes capiga, capiguem, cabeu, capiguen , no existixen en valenci, encara que la norma catalanisant intenta introduir -les) El verp voler fa [...] vullga, vullgam, vullgau, vullguen , i no vulga, vulguem, vulgueu, vulguen. El verp fer presenta les formes vulgars de primera i segona persona del plural 'faam, faau' , junt a les formes normatives fem, feu [...] El verp dir presenta la variant dis tu, per digues tu, les dos normatives segons la RACV (la normativa catalanisant nomes accepta digues tu) i tambe digam, digau per diguem, digueu. El verp estar fa esta-te, estem-nos, esteu-vos i estigam, estigau (no normatives segons la RACV i no normatives per a la norma catalanisant), pero no estigues, estiguem, estigueu . Tambe trobem que molts verps de la tercera conjugacio com sentir, obrir, vestir, divertir fan 'sintam, sintau' , per sentim, sentiu; 'obrigam, obrigau' , per obrim, obriu; 'vistam, vistau' , per vestim, vestiu o 'divirtam, divirtau' , per divertim, divertiu, si be son molt mes freqents les primeres [...].
218
2008 IDIOMA VALENCI

[8] PRESENTS DE SUBJUNTIU. [...] respecte de les en '-AM' i en '-AU' [...] sent les formes preferides pels classics, i juntament estant en us en zones importants del territori valenci, les convertix a tots els nivells llingistics en les preferibles sense discusi. [...] usant les formes [...] en '-AM', '-AU',... etc. disminuir la cantitat d'homofons i homografs [...] C.F. (catala fabriste) Pres. Ind. batEM, batEU Pres. Subj. batEM, batEU Imperat. batEM, batEU Val. Pres. Ind. batEM, batEU Pres. Subj. batAM, batAU Imperat. batAM, batAU Es manifest que els homografs i homofons entre elements de l'imperatiu i del present de subjuntiu, son molt mes tolerables que si s'extenen estos al present d'indicatiu [...]
219
2008 IDIOMA VALENCI
IMPERFCTE DINDICATIU
Ans de vindre ell, mosatros feem lo que mos apetia. La chica dia que la estaven obligant a dependre catala en el colge. La llengua valenciana ha evolucionat donant formes sense y consonantica en limperfcte dindicatiu. No obstant, les formes en y, son les que la normativa catalanista vl impndre.
Cites
[1] Fer [...] Preterito imperfecto Fea, fees, fea, fem, feu, feen.
[2] Flexio de dir Indicatiu [...] Imperfcte Da Des Da Dem Deu Den
[3] De 'dicebat', 'deya' , pero hu diem 'da'.

[4] Relega a segon lloc les formes clssiques i valencianes caa, caes , caa, caem, caeu, caen , encara que reconeix que en la llengua antiga els verbs anteriors tenien un imperfet amb accent en la vocal i , tamb relega a un segon lloc les formes vea, vees, vea, vem, veu, veen; dia, dies, dia, dem, deu, dien afirmant que cap de les formes anteriors es pot considerar incorrecta en els
[* LAVL en la seua gramtica] 220
2008 IDIOMA VALENCI

parlars en qu sn vives, per en els registres formals s convenient usar les formes amb i [y] consonant , convergents en les formes catalanes.
[5] [...] qestions de la flexi verbal que sn caracterstiques del valenci i que, per aix, han de ser considerades normatives. [...] En el Pretrit Imperfecte d'Indicatiu de verps com: riure, jaure, fer, vore, caure, traure, dir, es mant la forma clssica i hui general en valenci, que ha de ser acceptada i utilisada en la llengua normativ a: dia, dies, dia, diem, dieu, dien/caa, caes, caa, caem, caeu, caen.
[6] Preterit imperfecte. Els verps acabats en -re de la segona conjugacio com ara caure, creure, riure, traure, jaure, vore... mantenen en la comarca la forma classica 'caa, caes, caa, caem, caeu, caen i no queya, queyes, queya, queyem, queyeu, queyen (formes que trobem en unes atres comarques). El verp dir, possiblement per analogia, fa dia, dies, dia, diem, dieu, dien per deya, deyes, deya, deyem, deyeu, deyen classiques i tambe normatives, que nomes en algun cas es pot escoltar entre gent major. Junt ad estes formes trobem que els verps creure, vore, traure fan trea, trees, trea, treem, treeu, treen, vea, vees, vea ... formes que conviuen en les anteriors en la comarca, de manera que trobem yo crea / yo crea... yo vea / yo vea... yo traa / yo t rea', i no yo creya, yo veya, yo treya , que nomes en algun cas i entre gent major es poden escoltar. El verp fer, possiblement per analogia fa fea, fees, fea, feem, feeu, feen i entre els mes majors es pot escoltar tambe feya, feyes, feya, feyem, feyeu, feyen (formes classiques i normatives), formes estes ultimes que encara es poden escoltar alladament en la comarca o en alguna localitat de l'Horta Nort.
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, pp. 50]
[7] Area Central (apichat) [...] L'imperfecte d'indicatiu. En l'area de l'apichat trobem que alguns verps, evolucionats en la major part de les comarques valencianes, conserven el paradigma antic. Este fenomen es dona en alguns pobles de la comarca de l 'Horta de Valencia [...] podem citar Carpesa, Foyos i Massalfassar. En estes localitats, i algunes atres mes, encara es prou normal oir conjugar l'imperfecte d'indicatiu del verp 'fer' d'esta manera: 'feya, feyes, feya, feyem, feyeu, feyen'
221
2008 IDIOMA VALENCI

L'atra forma evolucionada, la que mes es practica, es conjuga aixina: 'fea, fees, fea, feem, feeu, feen'
[8] IMPERFECTE D'INDICATIU [...] 4rt. DIR C.F.: deia, deies, deia, diem, dieu, deien [* C.F. = catal fabriste] Val.: DIA, DIES, DIA, DIEM, DIEU, DIEN 5nt. FER C.F.: feia, feies, feia, fiem, fieu, feien [* C.F. = catal fabriste] Val.: FEA, FEES, FEA, FEEM, FEEU, FEEN
[9] [...] imperfet amb accent en la vocal i. Estes formes encara es mantenen en alguns parlars valencians en verbs com caure, creure o riure; aix, caa, caes, caa, caem , caeu, caen. En la llengua parlada sn habituals les formes dimperfet en qu sha elidit la i (vea, fea) o la e en el cas de dir o riure (dia, ria).
[10] VERBS D'IRREGULARITAT ESPECIAL [...] CAURE [...] [...] les formes 'caa, caes' , etc., que s'ouen tamb per tota la Regi Valenciana [...]
222
2008 IDIOMA VALENCI
HA, HAM, HAU FORMES VIVES VALENCIANES

Yo ha vullgut avisarvos pero no ha pogut. Mosatros ham fet esta part ms gran i vosatros hau fet latra ms chicoteta. En el present dindicatiu del vrp haver es normal i general trobar en llengua valenciana viva les formes: yo ha, mosatros ham, vosatros hau .
Cites
[1] Del verbo Haber [...] Modo Indicativo Presente Yo...he o yo ha Tu...has Ell...ha Nosatros...ham o havem Vosatros...hau o haveu Ells...han [...] Regimen de los participios [...] Havu LLECHIT estes poeses ? Ya les ham LLECHIDES. [...] [...] en la primera persona del singular del presente de indicativo del verbo 'haver' , [...] son muchos los que escriben 'yo ha' , que es como se pronuncia; es muy cierto que casi todos decimos al hablar 'No l'ha vist' [...]
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 51; 118; 143, Valencia 1894]
[2] Haver Mdo indicatiu Present Yo...he T...has Ell...ha Nosatros...ham, hem o havem Vosatros...hau, heu o haveu Ells...han [...]
223
2008 IDIOMA VALENCI

La primera i segn persona [* plurals] del present d'indicatiu tenen tres formes que s'usen segons ho requirix l'eufona.[...]
[3] Ya ham dit que de 'quantu' , 'quant' , pero de 'quando', 'quan' . (p. 81) [...] com ham vist ya. (p. 160) Ya ham dit que 'mils' v de 'melius' . (p. 172) 'Lom' com ham dit, es contracci de 'l'hme' . [...] 'Us' est per 'vos', com ham dit repetides vltes. (p. 183)
[...] 'Nosatros ham de guanyar' [...] 'Nosaltres havem a guanyar' (pp. 95, 96) 'No deveu menysca bar los bens que de vstres pares hau recibit' [...] 'No devem menyscabar los bens que de vostres pares haveu rebuts'. (p. 166)
[4] El verp haver en la primera persona singular i plural presenta les variants 'yo ha' per yo he i 'mosatros ham' per nosatres hem i tambe 'vosatros hau' per vosatres heu ; en este mateix temps conviuen les formes 'mosatros ham' o havem i 'vosatros hau' o haveu, si be son mes freqents les primeres. Estes formes tambe apareixen en el preterit indefinit: yo ha comprat, 'mosatros ham' o havem comprat, 'vosatros hau' o haveu comprat, per yo he comprat, nosatres hem comprat, vosatres heu comprat . [...] Preterit indefinit. Com hem dit en el punt anterior trobem les formes yo ha comprat, 'mosatros ham comprat o havem comprat, 'vosatros hau comprat o haveu comprat per he comprat, hem comprat, heu comprat .
224
2008 IDIOMA VALENCI

[5] HAVER [...] [...] En el present indic. en la 1 pers. sing. s'ou la forma 'ha' per tota la Regi Valenciana [...]
225
2008 IDIOMA VALENCI
-IX EN VALENCI, -EIX EN CATALA

Ma mare patix molt cada fi de semana perque mon germa no li aclar ix mai a on va. Texigixen ells i texigixc yo que seguixques pagantmos la faena al mateix pru En llengua valenciana viva lincrement incoatiu dels vrps de la 3 conjugacio es fa en -ix i no com heu fa el catala en -eix.
Cites
[1] [...] cae ya de lleno en el campo de lo vicioso y abusivo. [...] Trocar por vocablos de otras lenguas los valencianos genunos [...]. [...] hay que advertir en lo relativo a 'catalanismos': ser 'catalanismo' el usar la voz 'papallona' en vez de 'paloma' , 'dintre' en lugar de 'dins' , 'nosaltres' por 'nosatros' , y otras que tienen equivalente valenciano distinto de la palabra catalana y de la castellana; tambien lo es el emplear las desinencias catalanas en la conjugacion de los verbos en lugar de las genuinas valencianas, como 'llegeixes, menteix' por 'lliches, ment'.
[2] El Present d'Indicatiu i Subjuntiu dels verps incoatius de la 3 conjugaci ( -ir) son hui en valenci: patixc, patixes, patix, patim, patiu, patixen i no patisc, o patesc, pateixes, pateix, pateixen . Patixca, patixques, patixquen, patim, patiu, patixquen i no patisca o patesca, patisques o patesques, patisca o patesca, patisquen o patesquen .
[3] introdux les formes catalanes serveixes, serveix (present dindicatiu) i serveix (imperatiu) junt a les valencianes servixes, servix, servix, que sn hui les niques existents en valenci. Es manipu la la realitat llingstica quan es diu que els verps incoatius presenten una certa variaci formal en lincrement incoatiu. Lincrement, de fet, pot adoptar la vocal i o la vocal e [servixes/ serveixes] , pero a no s cert, en terres valencianes ma i sutilisen les formes en e, de fet la gramtica reconeix que en la llengua parlada, les formes generals en valenci adopten la vocal i, no obstant, intenta introduir les formes en e perque sn les formes generals de la llengua antiga i en la resta dels parlars de lmbit lingstic [* catala]. En esta qesti es va ms all quan safirma que en les formes amb -sc (o -squ-) tamb s possible la vocal e: servesc, servesca, servesques, servesquen , puix no, no s possible i no s cert que siguen formes molt formals, com diu la gramtica, simplement sn formes inexistents.
[* LAVL en la seua gramatica] [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV] 226
2008 IDIOMA VALENCI
[4] El valenci conserva major numero de verps purs de la tercera conjugacio que el catala. Per eixemple, el valenci diu gruy, muny, cruix, lligc; el catala diu grunyeix,munyeix, llegeixo (pronunciat "llegeixu" ) Pel contrari, verps que en catala nomes conserven la forma pura, en valenci tenen les dos formes, la pura i la incoactiva. Per eixemple: catala: acut, presum, consum ; valenci: acudix, presumix, consumix. b) Diferencia fonamental es lus en catala del increment EIX en els verps incoatius, quan el valenci usa IX. Per eixemple: catala: converteix, pateix, serveix, etc valenci: convertix, patix, servix.
[5] Les antigues terminacions -EIX, -EIXEN, de verbs en -IR han derivat inequivocament en el valenci a -IX, -IXEN. Diguem exigix, aclarix, presidixen... i no, com en catala, exigeix, aclareix, presideixen...
[6] Area Septentrional 1.1 Caracteristiques generals El valenci septentrional comprn, aproximadament, la zona de parla valenciana de l'actual provincia de Castello. [...] b) Caracteristiques morfologiques b.11. L'increment incoatiu en els verps de la tercera conjugacio es '-ix', com en la resta del valenci: 'coincidix, existixen, patix' .
[7] [...] cal destacar que l'increment -ix- del present d'indicatiu - i tambe del present de subjuntiu i de l'imperatiu- no pren la forma -eix- a la comarca i el valenci general, com en catala.
227
2008 IDIOMA VALENCI

[8] [...] los arcasmos ofereix, segueixes, vull, aquestes o altres , tienen su correspondiente traduccin en los actuales oferix, seguixes, vullc, estes o atres [...].
[9] Els verbs incoatius [...] En la llengua parlada, les formes generals en valenci adopten la vocal i [...] [...] Les formes amb i, en lloc de la e de lincrement, es documenten [...] en valen ci a final de ledat mitjana, moment en qu tamb apareixen les formes palatalitzades [...]
[10] LES FORMES INCOACTIVES.- La major part dels verbs de la 3 conj. prenen la forma anomenada 'incoactiva', la qual consistix a afegir l'increment tnic '-ix' o 'ixc' entre el radical i la desinncia, en les tres persones del sing. i la 3 pers. plural dels presents d'indicatiu i de subjuntiu i en la 2 pers. sing . de l'imperatiu. [...] [...] formes usades actualment en tota la Regi Valenciana [...]
228
2008 IDIOMA VALENCI
-XC- EN VALENCI, -SC- EN CATALA

Com ha naixcut i vixc aci, i vullc lidioma en el que parle, puc dir: Vixca Valencia!. Que creixca lus de la llengua valenciana i servixca dunio a tots els pbles del Reine. En idioma valenci viu i parlat els incoatius de la tercera conjugacio presenten lincrement palatalisat prpi del valenci -xc-, diferent al del catala -sc-.
Cites
[1] En llc de 'visqua' , hu diem 'vixca' . (p. 96) En llc de 'partesch' diem ara 'partixc' (p. 172) 'Visch-viscut' = 'vixc, vixcut' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la
segona com a forma dus modrn]
(p. 117) 'Visca' = 'vixca' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a
forma dus modrn]
(p. 137)
'Vixca la sgra, pero que vixca sla' [...] 'Visqua la sogra, mes visque sola' (p. 95) 'No he vixcut ni vixc' [...] 'No he viscut ni visch (2) (2) Encara no estava palatalisada la 's' de 'visch' ; hu vixc, vixcut'. (pp. 118, 119) 'Vixca Valencia i son reine' [...] 'Visca Valencia e son realme' (pp. 138, 140)
[2] El Present d'Indicatiu i Subjuntiu dels verps incoatius de la 3 conjugaci ( -ir) son hui en valenci: patixc, patixes, patix, patim, patiu, patixen i no patisc, o patesc, pateixes, pateix, pateixen . Patixca, patixques, patixquen, patim, patiu, patixquen i no patisca o patesca, patisques o patesques, patisca o patesca, patisquen o patesquen .
229
2008 IDIOMA VALENCI
[3] No sha de pronunciar sk (s sorda) l'increment -xc- dels verps de la tercera conjugaci i algun de la segona com viure: partixca, servixca, vixca i no patisca, servisca, visca ...
[4] Dona les formes del catal occidental servisc (present dindicatiu), servisca, servisquen, servisca, servisquen (present de subjuntiu) i servisca, servisquen (imperatiu), inexistents en valenci. En valenci es diu servixca (present dindicatiu) servixca, servixquen, servixca, servixquen (present de subjuntiu) i servixca, servixquen (imperatiu). Formes estes ltimes que Sanchis Guarner arreplegava en la seua Gramtica Valenciana de 1950. De fet la gramtica reconeix que es pronuncia habitualment [] servixc, servixca, servixques, servixquen; naixc, creixca, ixquera, vixcut, no obstant afig una falsa afirmaci quan diu que en lactualitat, per, shan generalitzat les formes amb s [] com en nixer (p. ex. nasc, nasca, nascut), crixer (p. ex. Cresc, cresca, crescut) o viure (p. ex. visc, visca, viscut). A on shan generalisat? En la llengua viva no, en cap de lloc de la geografia valenciana. Tots els valencians, sense exclusi, diem per eixemple vixc, vixca, vixcut i no visc, visca, viscut ; no es poden fer afirmacions falses per a introduir f ormes fontiques catalanes.
[5] La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valenci i en catala, en moltes ocasions. Delles, unes afecten al ra dical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns, i repetirem atres, per a una major sistematisacio. [...] c) Verps que en el tema de present, en catala tenen el digraf SC (el qual se traslada als temps derivats del sistema de present) pero en valenci el tenen en XC. catala: visc, cresc, cresques, visques Valenci: vixc, creixc, creixques, vixques.
[6] La terminacio arcaica ESC o ISC, en valenci modern es IXC: cobrixc, no cobresc ni cobrisc.
230
2008 IDIOMA VALENCI

[7] 1 servixc i no servisc / servixo 2 servixes 3 servix 4 servim 5 serviu 6 servixen [...] En els verps incoatius de la tercera conjugacio, que present en un increment -ix- entre el radical i la desinencia, increment palatalisat en la comarca i gran part del valenci, com hem vist que succeix en la primera persona singular del present d'indicatiu (servixc i no servisc com propon la normativa catalan isant) i com vorem que tambe es fa a la tercera persona del singular i plural de l'imperatiu ( servixca, servixquen davant de les formes normatives catalanisants servisca, servisquen ), segurament per analogia en les formes normatives que presenten l'inc rement palatal -ix-, com la segona i tercera persona del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu (servixes, servix, servixen) i la segona persona singular de l'imperatiu ( servix). Este increment -ix- no pren la forma -eix- a la comarca i el valenci general, com succeix en catala, fet que es considerat normatiu per la norma catalanisant pero que no es potencia. Posem l'eixemple del verp servir: SERVIR 1 servixca 2 servixques 3 servixca 4 servim 5 serviu 6 servixquen i no servisca i no servisques i no servisca 4 servim 5 serviu i no servisquen
[8] Area Septentrional 1.1 Caracteristiques generals El valenci septentrional comprn, aproximadament, la zona de parla valenciana de l'actual provincia de Castello. [...] b) Caracteristiques morfologiques b.11. L'increment incoatiu en els verps de la tercera conjugacio es '-ix', com en la resta del valenci: 'coincidix, existixen, patix' .
231
2008 IDIOMA VALENCI

[9] No s'ha de substituir la 'x' de la fontica valenciana per la 's' de la fontica catalana. Aix 'vixca' i no 'visca' , 'creixca' i no 'cresca' , etctera.
[10] FORMES INCOATIVES VALENCIANES [...] [...] 2, 1.- Presents d'indicatiu [...] partIXC partIXES partIX partim partiu partIXEN [...] 2, 2.- Presents de subjuntiu [...] partIXCA partIXQUES partIXCA partim partiu partIXQUEN [...] 2, 3.- Imperatiu [...] partIX partIXCA partim partiu partIXQUEN [...] [...] la grafia valenciana modernssima i antigussima: 'viXquera, viXqueres' , etc. [...] [...] les formes 'cantE, partIXC' , etc. tan diferents de les fabristes, i entre nosatros no solament les mes generals, sino precisament les del sigle d'or valenci [...] [...]
232
2008 IDIOMA VALENCI

[11] Les formes amb i, en lloc de la e de lincrement, es documenten [...] en valenci a final de ledat mitjana, moment en qu tamb apareixen les formes palatalitzades [...] [...] La consonant s del grup -sc- es pronuncia habitualment com a palatal: creixc, creixca, creixcut; vixc, vixca, vixcut.
[12] LES FORMES INCOACTIVES.- La major part dels verbs de la 3 conj. prenen la forma anomenada 'incoactiva', la qual consistix a afegir l'increment tnic '-ix' o 'ixc' entre el radical i la desinncia, en les tres persones del sing. i la 3 pers. plural dels presents d'indicatiu i de subjuntiu i en la 2 pers. sing. de l'imperatiu. [...] [...] formes usades actualment en tota la Regi Valenciana [...]
233
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA -ARA, -ERA, -IRA, DESINNCIES MAJORITARIES EN VALENCI
La chica volia que el dugueren a jui i pagara per lo que li havia fet. Les presses han fet que no hu acabara be i hu tinguera que fer de nu. Lo normal i general en llengua valenciana vi va i parl es construir el pretrit imperfcte de subjuntiu en les desinncies -ara, -era, -ira. Les desinncies -as, es, -is, que es pden trobar en alguns pbles que fiten en Catalunya, son minoritaries.
Cites
[1] Dona entrada com a forma normativa a la conjugaci catalana de limperfecte de subjuntiu i del plusquamperfecte cants/cants, cantasses/cantesses, sents, sentisses, hagus cantat, haguesses cantat , no obstant reconeix que les formes en -ra sn prpies de la major part del valenci, i les formes en -s, de la resta de lmbit lingstic [* catala]. Si el valenci t formes prpies perqu sintroduxen unes atres formes que no ho sn?. [...]
La gramtica [* feta per lAVL] no deixa de nomenar les formes catalanes i mallorquines del present i imperfecte de subjuntiu canti, cantessis; bati, batessis; senti, sentissis; serveixi, servesqui fent referncia als parlars de Catalunya i de les illes Balears , quan el seu objectiu, segons la seua Llei de Creaci, s la normativa lingstica de lidioma valenci [] partint de la realitat lingstica genuna valenciana , per lo que les constants referncies a Catalunya i Balears no tenen ra de ser, ya que les formes catalanes i mallorquines no formen part de la realitat lingstica genuna valenciana .
[2] El Pretrit Imperfecte en valenci es: anara, anares, anara, anrem, anreu, anaren i no ans, anasses, ans, anassem, anasseu, anassen que son formes arcaiques i dialectals.
[3] Les terminacions verbals de l'imperfecte de subjuntiu, que en castella mantenen la doble forma en -RA i en -SE, en el valenci parlat han derivat a una preferencia i domini clar de la R sobre la S. No aixi en catala. D'ahi la preferencia exclusiva que els catalanistes valencians tenen per la S: digus, vinguessen ... en lloc de diguera, vingueren...
234
2008 IDIOMA VALENCI
[4] La comarca, com tot el valenci, llevat de les terres de l'extrem septentrional que queden a l'atra banda de lisoglossa que va des de Villores fins al Nort del Riu Segarra, utilisa les desinencies normatives -ara, per als verps de la primera conjugacio, -era, per als de la segona, i -ira per als de la tercera; les atres desinencies -as, -es, -is, son inexistents en la comarca [* de lHrta] i en el valenci general, llevat de la zona ades dita: aplegara, diguera, eixira, per aplegas, digues, eixis . En el verp haver trobem que conviuen les formes velarisades: haguera, hagueres, haguera, haguerem, haguereu, hagueren , en les antigues, no velarisades: havera, haveres, havera, haverem, havereu, haveren . El verp ser presenta en este temps una irregularitat i fa, per analogia en el radical ser, 'siguera, sigueres, siguera, siguerem, siguereu, sigueren' , per fora, fores, fora, forem, foreu, foren (fomes normatives que tambe s'utilisen a la comarca) i no fos, fosses, fos..., que hui no son propies de la comarca ni del valenci general. El verp voler, per influencia o analogia en la primera persona del present d'indicatiu vullc, fet que tambe es dona en el pret erit perfecte simple, present de subjuntiu, imperatiu i el participi, fa 'vullguera, vullgueres, vullguera, vullguerem, vullguereu, vullgueren' , per volguera, volgueres, volguera, volguerem, volguereu, volgueren , que son les normatives. [...] Es conserva, com ya hem indicat en parlar del preterit imperfecte, la conjugacio antiga no velarisada 'havera perdut, haveres perdut, havera perdut, haverem perdut, havereu perdut, haveren perdut' , hui no considerada normativa i que en la comarca conviu en: haguera perdut, hagueres perdut ...
[5] SINTAXIS ORACIONAL [...] Oracions de temor. Regint una oracio de subjuntiu, el catala utilisa les formes catalanes del preterit dimperfecte, mentres el valencia ampra les valencianes del parlar general en -ARA, -ERA, -IRA (cantara, vinguera, cosira ). Eixemples: catala: tenia, por que vinguessis Valenci: tenia por de que vingueres .
[6] Area Septentrional [...] L'imperfecte de subjuntiu (1 pers. sing.) presenta desinencies en '-as, -es, -is', en una zona delimitada per l'isoglossa que va des d'Alcala de Chivert pujant en direccio oest, incloent la poblacio de Sant Mateu i acabant per dalt de Morella, quedant esta ultima
235
2008 IDIOMA VALENCI

poblacio fora. Al sur d'esta isoglossa ya es troben les desinencies en '-ara, -era, -ira', que son les del valenci general: 'cantas' [kants] (Alcala de Chivert), front 'cantara' 'cogues' [kog.s] (Vinaros, Alcala de Chivert), front a 'coguera' 'cusis' [kuss] (Vinaros), front a 'cosira'
[7] Imperfectes de subjuntiu. Formes valencianes vives: 1 CANTAR cant ARA cant ARES cant ARA cant AREM cant AREU cant AREU cant AREN arcaiques: cant AS cant ASSES cant AS cant ASSEM cant ASSEU cant ASSEN fabristes literaries: cant S cant ESSIS cant S cant SSIM cant SSIU cant ESSIN [...] Imperfectes de subjuntiu d 'HAVER, SER i ESTAR. Llengua Valenciana. actual HAVER hagu ERA hagu ERES hagu ERA
236
2008 IDIOMA VALENCI

hagu EREM hagu EREU hagu EREN SER fo RA fo RES fo RA fo REM fo REU fo REN ESTAR estigu ERA estigu ERES estigu ERA estigu EREM estigu EREU estigu EREN [...] Crida excepcional d'atenci sobre formes d'excepci. De l'imprescindible auxiliar 'HAVER' , nostre primer gramatic de la Llengua Valenciana P. Llus Fullana, es este quadro, complet, del temps en qesti, actualment en ple us en el territori valenci; unes formes en extenses zones, atres en les restants: (7) haguERA o havERA haguERES o havERES haguERA o havERA haguEREM o havEREM haguEREU o havEREU haguEREN o havEREN (7) R.P. LLUIS FULLANA MIRA O.F.M., 'Compndi de la Gramatica Valenciana', Valencia 1921, 48 i 49.
[8] Les formes en -ra sn prpies de la m ajor part del valenci, i les formes en -s, de la resta de lmbit lingstic [* catala]. En la llengua antiga les formes en -ra tenien el valor de condicional, valor que encara es mant en alguns usos ms o menys fixats (v. 29.5.b). A partir del segle XVI, per, assumiren el valor dimperfet de subjuntiu en valenci [...].
[9]
237
2008 IDIOMA VALENCI

Les formes amb 'S' i 'SS' de l'imperfet de subjuntiu han caigut en dess e n gran part del Pas Valenci [* sic]; pero es mantenen vives en certes comarques castellonenques [...].
[10] En l'imperfet subj. [...] les formes en '-ara, -era, -ira', usades actualment a la major part de la Regi Valenciana [...] les desinncies en '-s' per a la 1 conj. ( cants, cantasses , etc.), usades en el Baix Maestrat i Tinena de Benifassar [...]
238
2008 IDIOMA VALENCI
YO PARLE EN LLENGUA VALENCIANA

De lo que yo parle ara no es de lo mateix que ell parlava ans. Puge totes les semanes que puc al chalet que mha fet en la srra. La terminacio -e de la primera persona del singular dels vrps de la 1 conjugacio ("-ar), es la normal i general en llengua valenciana viva. Minoritariament se pt trobar al nrt del Reine, en trres prximes a Catalunya, la terminacio -o.
Cites
[1] [...] as en esta conjugacion [* 1, -ar] terminaremos en 'e' la primera persona del singular del presente de indicativo, aunque algunas comarcas, como el Maestrazgo, la terminan en 'o' (yo parlo); y en 'a' la tercera del mismo tiempo y la primera y tercera del preterito imperfecto que en Castellon y algunos pueblos de su distrito terminan en 'e' (ell parle, yo parlave, ell parlave).
[2] MORFOLOGIA DEL VERP [...] A la terminacio de la 1 persona del singular del present dindicatiu, en catala en -O, li correspon en valenci una terminacio en -E, o la perdua de la vocal final, en la generalitat de la regio. catala: canto, perdo, temo, sento, serveixo, dormo Valenci: cante, perc, tem, sent, servixc, dorc.
[3] Sha de distinguir, en els paradigmes verbals, entre lo normatiu, que es lo mes generalisat, i lo permes, per estar viu en alguna comarca de la regio. Estes ultimes formes les podran usar els natius, pero no deuen establir-se com a norma. a. Present dIndicatiu. Lo normatiu es: parle, parles, parla; parlem, parleu, parlen. Yo ven, promet, sent. Son formes dialectals: parlo, veno, sento; ella parle, cante , etc.
239
2008 IDIOMA VALENCI

[4] En el present d'indicatiu trobem que la desinencia de la primera persona del singular es -e, yo parle, yo balle , com a tot el valenci llevat d'una zona al nort de L'Alcora fins mes avall del riu Segarra, passant per Vilafames i Caban es, que fa yo parlo, yo ballo.
[5] Tot lo mon compren que en zones llimitrofes - Morella, per eixemple, o el Maestrat, etc.- es produixquen, per llei de venat, aproximacions lingistiques un poc mes accentuades, i que, encara que sos moradors substancialment parlen valenci, pronuncien estes variants: 'cantO, sentO, patIXCO' .
[6] En la major part del valenci, la primera persona del present dindicatiu adopta la terminaci -e en els verbs de la primera conjugaci, per no t cap terminaci voclica en els verbs de les altres conjugacions: cante, enfront de bat, sent i servisc. En els parlars valencians ms septentrionals, en canvi, adopta una -o en totes les conjugacions: canto, bato, sento i servixo (o serveixo). [...] Les formes en -o de primera persona del present dindicatiu, prpies del valenci septentrional, que apareixen en tots els verbs excepte en els velaritzats i palatalitzats (dic, duc, vinc, faig, vaig, etc.): canto, porto, menjo, etc.
240
2008 IDIOMA VALENCI
SER, ERES, FON, SEGUT, VIVES I GENERALS EN VALENCI

Fon son tio qui mos digue qu havia segut el guanyaor. Conforme eres de deixat no esperes mai ser persona de profit. En llengua valenciana viva son generals i majoritaries les formes verbals: ser, eres, fon, segut.
Cites
[1] Verbo Ser Indicativo; presente Yo...soc Tu...eres Ell...es Nosatros...som Vosatros...sou Ells...son [...] Preterito perfecto Yo...sigu o vach ser Tu...sigueres, fores o vas ser Ell...sigu, fon o va ser Nosatros...siguerem, forem o varem ser Vosatros...siguereu, foreu o vareu ser Ells...sigueren, foren o varen ser
[2] Ser Mdo indicatiu Present Soc Eres Es Som Sou Son [...] Mdo infinitiu Present...Ser
241
2008 IDIOMA VALENCI

Passat...Haver segut Participi actiu...Siguent Participi passiu...Segut
[3] 'Esser' = 'ser' . [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a
forma dus modrn]
[...] Front a la forma 'esse' estava 'essere' , que don 'esser' i hu 'ser'. [...] Front a 'esse' , tenem 'essere' , i d'ste vingu 'ser'. [...] De 'essere' , per 'esse' , tenim hu 'ser'. [...] 'Esser' - 'ser' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a forma
dus modrn] [TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 9; 11; 57; 164; 185, Valencia 1926]
[4] 'Est' = 'eres, ests' . [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com
a forma dus modrn]
[...] La forma 'est' ha segut substituida per 'eres' . [...] Ya ham dit que 'est' ara s'ha convertit en 'eres' . [...] 'Est' - 'eres' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a forma
dus modrn] [TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 9; 32; 131; 185, Valencia 1926]
[5] Dona el participi mascul plural catal vistos, en conte del clssic i valenci vists. Tamb introdux els participis catalans complert, establert, ofert junt als valencians complit, establit, oferit Dona la forma catalana del participi del verp ser: sigut, siguda, siguts, sigudes , en conte de la valenciana en e: segut, seguda, seguts, segudes, fidel al radical de ser que du -e- i no -i-.
242
2008 IDIOMA VALENCI
[6] El verp ser en valenci fa eres i no ets; fon i no, fou; ser i no esser; sent i no, essent [...].
[7] La segona persona del singular del verp ser es la nova forma eres per les classiques ets o est.
[8] 'Ser' es la forma viva valenciana i la que cal usar en lloc d' sser' o 'esser' . [...] Naturalment, tots els derivats en la conjugaci han de ser de l'infinitiu 'ser', per tant, els participis ho han de ser tamb. Aix: 'sent' i no 'essent' ; 'segut' i no 'estat' . [...] 'Segut' s la forma viva valenciana corrent [...]
[9] Desprs de mes de set sigles, en llengua valenciana, s'han convertit en arcaiques diverses formes de tota classe o categoria gramatical i de tot grau o freqencia en son us; per aix normal es que el poder arcaiant que te el temps haja segat formes d'infinitiu, de suma utilisacio durant sigles, com per eixemple: 'ESSER, VEURE, TENER' , etc., als quals se poden afegir els composts, si ne tenen. [...] [...] 'ESSER' , en terres valencianes, modrnament no s'usa [...], es, per tant, una forma morta. [...] En l'actual valenci, o valenci modrn evolucionat [...] 'SENT' , que contraposa naturalment a la completa i dels classics, 'ESSENT' [...] forma defunta [* la de 'essent'].
[10] VERBS D'IRREGULARITAT ESPECIAL [...] SER [...] En l'infinitiu la forma 'ser' es l'nica viva en la Regi Valenc iana [...] [...] La forma 'sent' del gerundi s emprada en totes les comarques valencianes [...]
243
2008 IDIOMA VALENCI
El participi 'segut' [...] s'ou en tota la Regi Valenciana [...] La 2 pers. sing. del present indic. t actualment la forma 'eres' en tota la Regi Valenciana [...] En el perfet la 1 pers. sing. t hui generalment la forma 'fn' [...]
[11] Verb.- [...] [...] Ara les formes [* verbals] emprades al Regne de Valencia redubles a la conjugaci de la Capital sn ms eufniques i ms properes a la llengua clssica que no les adoptades com a normals a Catalunya. [...] [...] Respecte al verb 'sser' cal dir qu'esta forma d'infinitiu s morta: la nor mal s 'ser'. L'sser' nostre com l'ssere' itali sn formes brbares forjades sobre l 'esse' llat [...]. La forma 2 de l'indicatiu present s a Valencia 'eres' < 'eris' la qual [...] no s l'es' clssic, sin la forma 2 del futur llat; mes tampoc s c lssic l'ets' catal. 'Eres' , ms eufnic potser que 'ets', s la sola forma viva en el Regne de Valencia i devem usar -la exclusivament. Altre tant diem de la forma 3 del pretrit perfecte viva a Valencia 'fon'. La forma clssica era 'fonc' i estem ms prop d'ella que no'ls catalans qui empren 'fou'.
[LA LLENGUA VALENCIANA. NOTES PER AL SEU ESTUDI I CONREU, Lluis Revest Corzo, pp. 52; 53; 54, Castell 1930]
244
2008 IDIOMA VALENCI
SER, ESTAR, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

El mege ya ha segut informat de que estem aci. No est en sa casa, lo ms segur es que estiga en el dentiste. La llengua valenciana ha evolucionat de forma diferent al catala fent una distincio entre els vrps ser i estar distinta a la que el catala en fa.
Cites
[1] Los verbos ser y estar son hoy en valenciano completamente distintos y tiene cada uno de ellos su significacion propia como en castellano, sin que en ningun caso puedan confundirse; [...]
[2] [* LAVL en la seua gramatica] Introdux els participis catalans del vep ser: estat, estada, estats, estades , quan en valenci estos sn els particip is del verp estar, ya que el valenci diferencia perfectament entre els verps ser i estar. [...] Els usos dels verps ser i estar .- [* LAVL en la seua gramatica] Propon un us atributiu del verp ser, davant de subjecte inanimat i atributs que indiquen estats transitoris, que resulta arcaic i a la manera catalana: La llet s (o est) calenta. El camp s (o est) ple de brossa . Hui el valenci general utilisa en estos casos el verp estar i no el ser. .- [* LAVL en la seua gramatica] Dictamina lus del verp ser en contexts no duratius a la manera arcaica pel fet de ser hui la catalana: Quan he aplegat a casa, el teu fill era al carrer. El llapis que busques s al calaix . Hui el valenci general diu: Quan he aplegat a casa, el teu fill estava en el carrer. El llapis que busques est en el calaix .
[3] El valenci fa un us especfic dels verps SER i ESTAR ben distint del catal. La norma ha de ser l'us valenci d'estos verps: YA ESTEM ACI, HA SEGUT ASSESSINAT, NO EST EN CASA ...
245
2008 IDIOMA VALENCI

[4] El valenci distinguix perfectament entre ser i estar; valenci: estic aci, he segut nomenat secretari; catala: ja hi soc aqui, he estat nomenat secretari . [...] El valor perfectiu, expressat per un infinitiu o participi, se distinguix en valenci del valor momentani, per lus del verp estar en conte del verp ser: es anunciat no es lo mateix que est anunciat. En catala susa en els dos casos el verp ser: es anunciat .
[5] Diferencia en la formacio dels temps composts (apart les diferencies que naixen de lus del verp auxiliar SER o HAVER). En la veu passiva el valencia forma els temps ab el verp SER i el catala ab el ESTAR. Catala he estat convidat havia estat convidat hagui estat convidat haur estat convidat etc...
Valencia he segut convidat havia segut convidat hagui segut convidat haur segut convidat etc... [...] El valenci distinguix molt be entre ser i estar . En catala susa el verp estar per ser o viceversa, en moltes ocasions catala: ya hi som aqui, he estat nomenat secretari valencia: ya estic aci, he segut nomenat, secretari [...] En valenci es precisa el valor momentaneu o perfectiu del verp quan la frase porta el verp auxiliar davant dun participi, cosa que no distinguix be el catala. catala: el bou ha estat mort pel torero (pronunciat toreru) valenci: el bou ha segut mort pel torero (accio momentania).
246
2008 IDIOMA VALENCI

[6] Molts novells valenciaparlants, ansiosos d'acomodar -se a la "llengua culta" s'armen un embolic ab SER i ESTAR, "desapareguda alquiria arab que ESTIGUE (?) anteriorment poblacio romana" . El participi SEGUT (en catala significa SENTAT) es evitat com la pesta.
[7] 'star' s un verb del que ara es prescindix, pot dir-se que en absolut, substituint -lo sistemticament pel verb 'ser' (millor dit 'sser' ). s u dels absurts grans que ha produt en la llengua valenciana la catalanisaci, identificant i confonent 'estar' i 'ser' ('sser' com ara s'usa). [...] els valencians tamb hem fet una perfecta distinci [...] entre 'ser' i 'estar' que, en canvi, confonen els catalans [...].
[8] [...] la distinci radical, d'orde semantic, entre totes les formes de "ser" i les de "estar" , es en valenci modrn, una perfecci lingistica d'incalculables beneficioses conseqencies [...].
[9] ESTAR [...] [...] l'acci de trobar-se transitoriament en un lloc [...] amb el verb 'ser' [...] s'oa fa uns anys a la comarca de La Marina [...]
[10] [...] en valenci colloquial, llevat dalguns usos de ser en els parlants ms vells, la tendncia s substituir-lo per estar [...]
[11] Hu, en canvi, al Regne de Valencia, pot dir -se que s regla o distintiu general, millor dit, de tots los seus parlars la desaparici de l'auxiliar 'sser' [* vrp 'ser'] per als temps composts [...]
247
2008 IDIOMA VALENCI
DEURE, HAVER DE, TINDRE QUE, FORMES VALENCIANES

Has de portarte millor o tindrem que castigarte. Deurien tornarvos els dins que hau tengut que posar de ms. Deure, haver de i tindre que son les formes que generalment susen en llengua valenciana viva a lhra de formar la veu obligativa.
Cites
[1] Ademas de estos dos verbos hay algunos otros que lo mismo que en castellano, son tambien auxiliares para la formacion de otros verbos; por ejemplo: "tinc qu'anar a misa; qued reslt el negsi; deixem estar que diguen; deva d'estar as" . [...] Ejemplo de la primera conjugacion Parlar [...] Infinitivo Presente...Parlar Preterito...Haver parlat Futuro...Haver de parlar o tindre que parlar Gerundio...Parlant Participio...Parlat [...] Vendre [...] Futuro...Haver de vendre o tindre que vendre [...] Patir [...] Futuro...Haver de patir o tindre que patir
[APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Jose Nebot Perez, pp. 55; 59; 63;66, Valencia 1894]
[2] 'Deure, haver i tindre'.- Estos tres auxiliars denten l'obligaci o la necessitat de que's faa una acci: 'haver i tindre' van seguits de la preposici 'de' , i tots ells determinen a infinitiu el vrb de l'oraci subordin: 'Devm seguir la lley de Deu; devm evitar les ocasions de pecar; has d'eixir d'ac hu mateix; haurm de pagar els deutes; ell t de vindre hu o dem .
248
2008 IDIOMA VALENCI

'Tindre' pt dur 'que' en llc de la preposici 'de' : 'Tinc que dirte moltes cses; tenia que parlarte clar' . Cuan 'haver' s'usa impersonalment, prta tamb 'que' en llc de dita preposici 'de' : 'Hi ha que passar el riu; hi havia que portar farina per a fenyer dem de bon mat' .
[3] Construcci dels auxiliars.- [...] 'Haver, deure i tindre', denten l'obligaci o necessitat de qu'es faa una acci: Haver i tindre, van seguits de la preposici 'de' : 'Haurm de pagar els deutes. Ell t de vindre hu. Devem seguir la lle y de Deu. 'Tindre' , pt dur tamb 'que' ; lo mateix que haver usat impersonalment: 'Tinc que parlarte clar. Hi ha que eixir d'aci' .
[4] 'Tenir a' = 'tindre que' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona
com a forma viva]
[...]
'I a disgust d'ells tingueren que ferho' [...] 'E mal lur grat ho hagueren a fer'
[5] La perifrasis verbal que indica obligacio i que es construix en el verp haver, la preposicio de i un infinitiu hem d'estudiar , es coneguda i utilisada en la comarca; no obstant, tambe s'utilisa la forma tenim que estudiar , segurament per influencia del castella tenemos que estudiar . No s'utilisa mai havem d'estudiar o haveu d'estudiar , per hem d'estudiar o heu d'estudiar .
[6] Les perfrasis modals [...] [...] tindre de [...] s poc usada.
249
2008 IDIOMA VALENCI

[7] VEU OBLIGATIVA.- [...] Vulgarment s'usen tamb atres combinacions per a formar la veu obligativa, amb el verb 'tindre' i la conjunci 'que' o la preposici 'de' precedint l'infinitiu del verb que pertoca ('tinc que cantar, tinc de cantar' ) [...]
[8] La veu obligativa dels verbs [...] [...] "tindre que" [...] es sent dir bastant a certes comarques [...].
250
2008 IDIOMA VALENCI
VAS/VARES, VAM/VAREM, VAU/VAREU, VAN/VAREN

Perguerem el barco perque varem eixir molt tart de casa. Va caure un bac i es trenc lanca. La llengua valenciana viva encara conserva en pru vitalitat el pretrit perfcte simple (ani, ixquereu). En la formacio del pretrit perfcte perifrastic coexistixen les formes sincopades: (vaig), vas, (va), vam, vau, van , en les que no hu son: (vaig), vares, (va), varem, vareu, varen .
Cites
[1] Pretrit perifrastic Singular Vaig amar Vares, vaes o vas amar Va amar Plural Varem, vaem o vam amar Vareu, vaeu o vau amar Varen, vaen o van amar [...] Esta forma perifrastica es ms usual que la simple en les provincies d'Alacant i de Castell, en la varietat de formes que t en la seg n persona singular i les tres del plural.
[2] Els temps verbals. [...] Arreplega com a formes secundries les formes vale ncianes del passat perifrstic vares cantar, vrem cantar, vreu cantar, varen cantar , pero en les taules de conjugaci noms dona les formes convergents en el catal vas cantar, vam cantar, va cantar, van cantar , en canvi s afig en les taules de conj ugaci les formes catalanes serveixes, serveix, serveixen inexistents en valenci. s dir, tenen preferncia les formes catalanes sobre variants valencianes ben arralades i esteses.
251
2008 IDIOMA VALENCI

[3] Les formes normatives vas, vam, vau, van no son utilisades en la comarca i en el seu lloc s'utilisen les formes vares, varem, vareu, varen . Estes ultimes formes eren considerades per Sanchis, M. en la seua Gramtica Valenciana de 1950, pag 196 "no recomanables" , sense explicar el perque, mentres que Salvador, C. en la seua Gramtica Valenciana de 1951 acceptava les dos formes "vaig, vas o vares, va, vam o varem, vau o vareu, varen o van" . Curiosament Sanchis, M. en l'obra ades citada afirma "...en la llengua culta escrita es sol donar preferencia al perfet simple" pag. 196 . Si ao era cert en els anys cinquanta hui la cosa ha canviat i en la llengua normativa catalanisant se sol donar preferencia al perfecte perifrastic. [...] En la comarca, quan s'utilisa el preterit perfecte perifrastic, no s'utilisen les formes sintetiques sincopades en l a 2 persona del singular 1, 2 i 3 del plural vas, vam, vau, van, i les que s'utilisen son les no sincopades: vares anar, varem anar, vareu anar, varen anar (no considerades normatives per la norma catalanisant i s per les normes d El Puig o RACV), per vas anar, vam anar, vau anar, van anar . Les formes del preterit anterior perifrastic tambe son les no sincopades.
[4] Lauxiliar del passat perifrstic pot adoptar formes amb -re- o sense -re- en les persones segents: 2 vas (o vares) cantar, 4 vam (o vrem) cantar, 5 vau (o vreu) cantar i 6 van (o varen) cantar.
252
2008 IDIOMA VALENCI
VELARISACIONS EN LLENGUA VALENCIANA

Agarra a la chiqueta de la ma, no se prga. Deixa que drga lo que vullga que ahir dissapte es git pru tart. En llengua valenciana existixen una serie de formes verbals velarisaes que son normals i generals en el parlar viu.
Cites
[1] Relega a registres informals i al llenguatge ms directe i espontani les formes velarisades generals en valenci, a pesar de reconixer que el model general, amb tot, s el que adopta formes velaritzades com yo perc (present dindicatiu); perga, pergues, perga , (present de subjuntiu); perguera, pergueres, perguera(imperfecte de subjuntiu); pergu, pergueres, pergu (passat simple); dorc (present dindicatiu), dorga, dorgues, dorga (present de subjuntiu) i dona com a preferibles les formes no velarisades yo perd (present dindicatiu); perda, perdes, perda(present de subjuntiu); perdera, perderes, perdera (imperfecte de subjuntiu); perd, perderes, perd ( passat simple); yo dorm ( present dindicatiu; dorma, dormes, dorma (present de subjuntiu). El motiu danar contra la realitat llingstica valenciana i propondre les formes no velarisades s perque el model no velaritzats el que presenta un major grau de conve rgncia amb els altres parlars de la llengua referint-se al catal -.
.- [* LAVL en la seua gramatica] Introdux la forma catalana moderna, no etimolgica, sense tradici clssica i prpia del barcelon, del present de subjuntiu : cpiga, cpigues, cpiga, capiguem, capigueu, cpiguen ; i de limperatiu cpigues, capiguem, capigueu, cpiguen . Esta forma anmala tamb afecta a uns atres verps com saber. Les formes clssiques, etimolgiques i valencianes sn en el present de subjuntiu: cpia, cpies, cpia, capiam, capiau, cpien i en limperatiu cpies, capiam, capiau, cpien . .- [* LAVL en la seua gramatica] Dona les formes antigues del verp collir del present de subjuntiu: culla, culles, cullacullen i de limperatiu: culla, cullen deixant per a registres poc formals les valencianes actuals i generals cullga, cullgues, cullga, cullguen i cullga, cullguen . Tamb es tracten igual uns atres verps com engolir i es dona engula, engules, engula,engulen , del present de subjuntiu, i engula, engulen, de limperatiu, deixant les formes valencianes actuals i generals engulga, engulgues, engulga, engulguen i engulga, engulguen per a registres poc formals [...] [...] .- [* LAVL en la seua gramatica] Relega a registres poc formals les formes generals valencianes del verp cosir del present de subjuntiu cusga, cusgues, cusga, cusguen i de limperatiu cusga, cusguen , a favor de les antigues cusa, cuses, cusa, cusen , i de limperatiu cusa, cusen .
253
2008 IDIOMA VALENCI

[2] El valenci presenta unes formes velarisades en el Pre sent d'Indicatiu i Subjuntiu, Imperfecte del Subjuntiu i Imperatiu que han de formar part de la llengua normativa: PERGUI, PERGA, PERGUERA , i PERGAM i no les arcaiques : perdi, perda, perdera, perdam .
[3] La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valenci i en catala, en moltes ocasions. Delles, unes afecten al radical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns [...] [...] Presents de subjuntiu velarisats en valenci, i no en catala, o no ho estan en el present dindicatiu. catala: perdi, perdis, creixi, creixix, etc. Valenci: perga, pergues, creixca, creixques , etc. [...] PARTICULARITATS EN VERPS IRREGULARS 1. Segona conjugacio. Velarisacio en catala i no en valenci (excepte en zona dialectal). catala: sapiga, sapigues, capiga, capigues valenci: sapia, sapies, capia, capies . [...] 3. Verps irregulars de la tercera conjugacio en tema diferent en el present de subjuntiu. catala: culli, cullis, culli, etc. valenci: cullga, cullgues, cullga, etc El mateix fenomen en imperatiu catala: culli valenci: cullga.
Els fenomens de velarisacio del radical son molt freqents en valenci, sense correspondencia en catala. Eixemples en els verps cosir, tossir, eixir, etc catala: tusso, tussi, cuso, cusi, cusis, eixo, eixi , etc Imperatiu cusi valenci: tusc, tusca, tusques, cusc, cusca, cusques , etc.
254
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Saber [...] Imperativo Sapies tu, sapia ell, sapiem o sapiam, sapiu o sapiu, sapien Presente de subjuntivo Sapia, sapies, sapia, sapiem o sapiam, sapiu o sapiu, sapien .
[5] Trobem una forta tendencia a la velarisacio en els verps de la tercera conjugacio, influits segurament per verps com dir, obrir, omplir o dur que tenen esta velarisacio i pels verps de la segona conjugacio a on la velarisacio s'ha consagrat [...] aixina els verps com collir, cosir, engolir, fugir, morir, renyir, tossir, fan 'cullga, cullgues, cullga, cullgam' (o collim), 'cullgau' (o colliu), 'cullguen' , i no culla, culles, culla, collim, colliu, cullen. El verp dormir fa 'dorga, dorgues, dorga, dorgam' (o dormim), 'dorgau' (o dormiu), 'dorguen' , i no dorma, dormes, dorma, dormim, dormiu, dormen , i el verp perdre fa 'perga, pergues, perga pergam, pergau, perguen' , i no perda, perdes, perda, perdem, perdeu, perden . Els verps saber i cabre no velarisen i mantenen les formes classiques i pures sapia, sapies, sapia, sapiam, sapiau, sapien , i no sapiga, sapigues, sapiga, sapiguem, sapigueu, sapiguen , com succeix en catala i intenta impondre la normativa catalanisant. El verp voler, segurament influit per la 1 persona del singular del present d'indicatiu yo vullc (o vull en unes atres comarques) i per verps com collir, bullir, fa vullga, vullgues, vullga, vullgam, vullgau, vullguen , i no vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen . [...] En el verp haver trobem que conviuen les formes velarisades: haguera, hagueres, haguera, haguerem, haguereu, hagueren , en les antigues, no velarisades: havera, haveres, havera, haverem, havereu, haveren . El verp ser presenta en este temps una irregularitat i fa, per analogia en el radical ser, 'siguera, sigueres, siguera, siguerem, siguereu, sigueren' , per fora, fores, fora, forem, foreu, foren (fomes normatives que tambe s'utilisen a la comarca) i no fos, fosses, fos..., que hui no son propies de la comarca ni del valenci general. El verp voler, per influencia o analogia en la primera persona del present d'indicatiu vullc, fet que tambe es dona en el preterit perfecte simple, present de subjuntiu, imperatiu i el participi, fa 'vullguera, vullgueres, vullguera, vullguerem, vullguereu, vullgueren' , per volguera, volgueres, volguera, volguerem, volguereu, volgueren [...] [...]
255
2008 IDIOMA VALENCI

El verp perdre fa perga, pergam, pergau, perguen , i no perda, perdem, perdeu, perden. Els verbs saber i cabre no velarisen i mantenen les formes classiques i pures: sapies, sapia, sapia, sapiau (no considerada normatives estes dos ultimes per la normativa catalanisant), sapien, (les formes sapigues, sapiga, sapiguem, sapigueu sapiguen son formes catalanes modernes que la normativa catalanisant intenta introduir en valenci), i igualment cap, capia, capiam, capiau (no considerades estes dos ultimes, com les anteriors, normatives per la norma catalanisant), capien, (les formes catalanes modernes capiga, capiguem, cabeu, capiguen , no existixen en valenci, encara que la norma catalanisant intenta introduir -les) [...] El fet que mes afecta al gerundi en la comarca es la velarisacio, produida en la majoria dels casos per influencia de la desinencia -c de la primera persona del singular del present d'indicatiu, que aplega a estendre's a verps que en orige no la tenen. Aixina trobem gerundis velarisats com: 'estiguent o estaguent, caiguent, poguent, valguent, correguent, riguent, haguen t, siguent, creguent, tinguent, traguent, vinguent, veguent (o vegent), diguent, cullguent, cusguent o cusquent, dorguent, ixquent, lligguent, muiguent, obriguent, ampliguent, rinyguent, duguent, prenguent' ... que conviuen en les formes no velarisade s i normatives estant, caent (no existix en la comarca cayent), podent, valent, corrent, rient, havent, sent, creent (no existix en la comarca creyent), tenint, traent (no existix en la comarca trayent), venint, veent (no existix a la comarca veyent), dient, collint, cosint, dormint, eixint, llegint, morint, obrint, omplint, renyint, duent, prenent ... (o penint que es una variant molt estesa en la comarca).
[EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT, Voro Lpez Verdejo, pp. 57; 61; 62; 67]
[6] Tendncia a la generalitzaci de formes velaritzades La importncia i la vitalitat dels verbs velaritzats es pot constatar en la tendncia a generalitzar la velaritzaci a formes que no sn velaritzades i a verbs que no form en part del grup dels velaritzats [...] en la llengua parlada la velaritzaci sha ests en valenci a verbs que no tenen velar en la llengua clssica ni en altres parlars [* catalans]. Es tracta, concretament, del verb perdre i dels verbs purs de la tercera conjugaci [...]. [...] [...] gerundi amb increment velar ( -guent o -quent). Aix, gerundis com ara diguent, vinguent o visquent [...] [...] tradicionals i vius en la major part de parlars valencians dient, venint o vivint. [...] El model ms general, amb tot, s el que adopta formes velaritzades en la primera persona del present dindicatiu i en el present de subjuntiu, excepte les persones quarta i cinquena. [...] [...] si el radical del verb velaritzat acaba en consonant oclusiva , esta consonant cau en les formes velaritzades ( perd per perc, dorm per dorc). En els altres casos, la
256
2008 IDIOMA VALENCI

velar safig sense alterar la consonant final del radical no velaritzat ( cus i cusc, bull i bullc, afig i afigc). En el cas del verb voler, que ja t formes velaritzades, en la 1a persona tamb presenta la forma vullc. Pel que fa als verbs velaritzats de la tercera conjugaci, conv notar que en les formes de subjuntiu la velar s sorda si la darrera consonant del radical s sorda (tusca, isca i tisca, de tossir, eixir i teixir), i sonora si la darrera consonant del radical s sonora ( bullga, lligga i cusga, de bollir, llegir i cosir).
[7] Tots els verbs d'est quart grup, tant els de tipus 'renyir' com els de 'cosir' , en l'actualitat en la llengua parlada, prenen en quasi tota la Regi Valenciana formes velaritzades en la 1 pers. sing. del present indic. i en les tres pers. sing. i 3 pers. plural del present subj. ('rinyc, rinyga, rinygues, rinyguen o rinyca, rinyques, rinyquen' , i 'cusc, cusques, cusquen' ) [...] 'tinyga, tinygues ..., d'afigc i afigca, afigques ..., de frigc i frigca, frigques..., de lligc i lligca, lligques' [...] [...] eix, eixires / ixqu, ixqueres ixquera, ixqueres / eixires, eixires [...] estem, esteu / estiguem, estigueu [...] VOLER [...] En el present indic. [...] la forma velaritzada 'vullc' [...] s general en la llengua parlada [...]
[GRAMATICA VALENCIANA, Manuel Sanchis Guarner, pp. 167; 174; 176; 190, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950]
257
2008 IDIOMA VALENCI
VULLC, VULLGA, VULLGUT, EN LLENGUA VALENCIANA

Vosatros no vullguereu pendre en conte res de lo que fon dit. Yo tambe vullc tindre un ordenaor pa mi nomes i no dic res. Normals i generals son les formes vullc, vullga, vullgui, vullguera, vullgut, etc., en llengua valenciana viva i parl.
Cites
[1] Presente de indicativo Vullc, vls, vl, volem, volu, vlen [...] Preterito perfecto Vullgu, vullgueres , etc. [...] Imperativo Vl o vullgues tu, vullga ell , etc. Presente de subjuntivo Vullga, vullgues , etc. Futuro imperfecto Vullguera y voldra, etc. Gerundio...Volent Participio...Volgut o vullgut
[2] De 'volo', 'vull', canviada la 'o' en 'u' i palatalisada la 'l'; hu, 'vullc' . [...]
'De totes les meues cses ell s'en ha vullgut cuidar' [...] 'De totes les mies coses ell sen ha volgut cuytar' [...] 'Volguist' ha segut ara substituit per 'vullgueres' .
258
2008 IDIOMA VALENCI

[...]
[* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a forma dus modrn]
'Vull - vullc' 'Volgu - vullgu' 'Volguist - vullgueres' 'Volgue - vullgu' [...] 'Vulla - vullga' 'Vulles - vullgues' 'Vulla - vullga' 'Vullam - vullgam' 'Vullau - vullgau' 'Vullen - vullguen'
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 44; 107; 108; 164; 188, Valencia 1926]
[3] Voler Indicatiu Present Vullc Vls Vl Volm Volu Vlen Definit Vullgu Vullgueres Vullgu Vullguerem Vullguereu Vullgueren Subjuntiu Present Vullga Vullgues Vullga Vullgam Vullgau Vullguen Imperfct
259
2008 IDIOMA VALENCI

Vullguera Vullgueres Vullguera Vullguerem Vullguereu Vullgueren [...] Participis Passius Irregulars 'Voler, vullc, vullgut, vullguda'
[GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 153; 160, Valencia 1915]
[4] [...] qestions de la flexi verbal que sn caracterstiques del valenci i que, per aix, han de ser considerades normatives. [...] El Present de Subjuntiu del verp voler s: Vullga, vullgues, vullga, vullgam, vullgau, vullguen i no vulga, vulgues, vulga... . Igualment, l'Imperatiu fa: vullga, vullgam, vullgau, vullguen i no vulga, vulguem, vulgueu, vulguen .
[5] El verp voler, segurament influit per la 1 persona del singular del present d'indicatiu yo vullc (o vull en unes atres comarques) i per verps com collir, bullir, fa vullga, vullgues, vullga, vullgam, vullgau, vullguen , i no vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen . [...] El verp voler, per influencia o analogia en la primera persona del present d'indicatiu vullc, fet que tambe es dona en el pre terit perfecte simple, present de subjuntiu, imperatiu i el participi, fa 'vullguera, vullgueres, vullguera, vullguerem, vullguereu, vullgueren' , per volguera, volgueres, volguera, volguerem, volguereu, volgueren [...] [...]
[6] Imperatius de verps irregulars. [...] VOLER C.F.: vuLGUES, vuLGUI, vOLGUEM, vOLGUEU, vuLGUEN [* catala fabriste] Val.: vuLLGUES, vuLLGA, vULLGAM, vULLGAU, vuLLGUEN [* valenci]
[LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, F. de Borja Cremades Marco, p. 281, Valencia 1982] 260
2008 IDIOMA VALENCI
SENTARSE, ASSENTARSE, EN IDIOMA VALENCI VIU

Fes el favor dassentarte i deixar de donar quefer. En el convit no sentaren junts a mos tios perque estaven barallats.
Cites
[1] 'Seure' i 'asseure' tampc s'usen ya, i en lo seu llc s'empleen 'sentarse' i 'assentarse' .
[2] De 'sedere', 'seure' , mes hu diem 'sentarse' . (p. 21) De 'ad-sedere', 'asseure' . (Hu diem 'assentarse' ) (p. 24) 'Assegut' = 'assentat' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona
com a forma viva]
(p. 39) 'Seure' = 'sentarse' [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com
a forma viva]
(p. 42) De 'sedere', 'seure' ; hu diem 'sentarse' . (p. 44)

'Tots s'assentaren debaix de l'arbre' [...] 'Tots asigueren dejus del arbre' (pp. 14, 15) 's'assentaran a la dreta' [...] 'seuran a la ma dreta' (pp. 20, 21) 'El president feu sentar a tots' [...] 'Lo president feu seure a tots' (pp. 43, 44) 'Isabel digu a Francesc si's vola sentar al seu costat' [...] 'Isabel dix a Francesch sis vola seure al seu costat' (pp. 88, 89) 'Se varen detindre, permaneixent assentats, durant un bon rato' [...] 'E saturen romanents asseyts per bon spay' (pp. 174, 175)
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1926] 261
2008 IDIOMA VALENCI
[3] En els infinitius dona en primer lloc la forma arcaica veure i en segon lloc, entre parntesis, vore, pel fet de ser la primera la forma hui viva en catal. Igualment dona la forma asseure i no la valenciana general assentar -se [...]
[4] Deuen usar-se, en actiu i reflexiu, els verbs 'assentar' i 'sentar' i no 'asseure' i 'seure' . 'Assentar' [...] i 'sentar' sn vius en la llengua valenciana [...].
[5] [...] els verbs 'jaure' i 'seure' [...] no s'empren ja en la Regi Valenciana en la llengua parlada [...]
[6] 'SEURE' i 'ASSENTAR-SE' 'SEURE' [...] s'ha perdut en l's diari de la llengua colloquial de les terres de [...] el Pas Valencia [* sic] [...]
262
2008 IDIOMA VALENCI
NO CAL, NEGATIU EN VALENCI

No cal que digau que ham de fer, perque ya hu sabem. Convendria anar enjorn a comprar el companage. Es precis que sapies despachar corrctament als clients.
Cites
[1] [...] tenemos los valencianos un verbo impe rsonal muy importante y muy usado que no tiene hoy equivalente en castellano aunque lo tuvo en otro tiempo; este impersonal es el verbo 'caldre' [...] antiguo castellano 'caler' : de tal verbo hacemos los valencianos un uso continuo, especialmente en las fo rmas negativas y dubitativas; en las afirmativas no es tan usado
[2] SINTAXIS ORACIONAL [...] Oracions de necessitat. En valenci susa poc el verp "caldre" en oracions afirmatives. En catala se fa dell un us abundant. Eixemple: Catala: caldria que aleshores tinguessis uns mots adients . Valenci: seria convenient que ara tingueres unes paraules adecuades .
[3] Area Septentrional [...] El parlar de transicio entre el Millares i Almenara [...] parlar de transicio entre el valenci de les comarques del nort i el de l'area central (apichat). Esta subcomarca comprn la zona llimitada per les poblacion s de Vilarreal i Onda, al nort, i Almenara, al sur. [...] El verp 'caldre' nomes s'usa, com en general en tot el valenci, en sentit negatiu: "No cal que vingues". "No cal que ho faces" .
263
2008 IDIOMA VALENCI

[4] 'CALDRE' en us positu es casi inusitat en llengua valenciana. Error greu es, creem, atribuir a 'CALDRE' el sentit d'obligaci en lloc del seu mes propi, de necessitat, o en ocasions, segons di ccionaris de llengua valenciana, indicant convenincia. Obligaci i necessitat, conceptes afins crtament, pero no identificables.
[5] [...] el latn "calere" gener el verbo "caler" (convenir, ser necesario ), impersonal, defectivo y con uso negativo en valenciano; aunque no en cataln actual y castellano medieval: "era aquella que le cala cada ao (Melosina, 1489, f 156)" los vestimentes et calia" (Gastos catedral de Pamplona, 1400, p, 157) Por el contrario, en lengua valenciana decimos: "Conv que apleguen este dimats" , y podemos responder: "No cal que vinguen dasta el disapte" . Es decir, el verbo "caler" estara limitado a la negacin, siendo una caracterstica de l idioma valenciano actual; de igual modo que ha desaparecido del espaol y, en cataln, el IEC ha ampliado sus valores semnticos y sintcticos por motivacin extralingstica (limitar el uso del verbo cataln "convenir" , al ser tambin castellano) El "no cal" valenciano era habitual en Martorell y Sant Vicent Ferrer, mientras que "caldre" (con vibrante epenttica y apcope) no aparece hasta el XIX en Catalua. En el Reino, hasta la acometida de los maltratadores del idioma, "caler" apenas tuvo otro valor semntico que "es intil", "no vale la pena" (no cal). Significativamente, cuando Bonllabi traduce el Blanquerna a la lengua valenciana en 1521, slo usa el verbo "caler" en contextos negativos. Hoy, las ikastolas de Camps trituran al alumno con frases en cataln: "us calgus sortir amb rapidessa, calguessin trucar gaire...".
[JOSEP V. MARQUES, MALTRATADOR PERPLEJO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
264
2008 IDIOMA VALENCI
DEFENDRE, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

Yo defenc i protegixc la meua llengua valenciana. Ham de defendre lidioma valenci daquells que vlen acabar en ell.
Cites
[1] De 'defendere', 'defendre' , i de 'defensu-defesu' , 'defs, defesa, defesos, defeses' . [...] De 'defendere', 'defendre' , com de 'extendere', 'extendre' . [...] De 'defendere'. 'defendre, defenent, defenedor' i hu 'defensor'.
[2] [...] qestions de la flexi verbal que sn caracterstiques del valenci i que, per aix, han de ser considerades normatives. [...] Els Infinitius a utilisar han de ser els valencians actuals: tindre, vindre, valdre, vore, afonar, unflar, desenrollar, cabre, amontonar, defendre, profundisar, ser, expondre, supondre, impondre i segons estos infinitius es far de conjugaci.
[3] [...] no existixen [* en la comarca de lHrta] els infinitius segents: defensar (per defendre), venir (per vindre i derivats), tenir (per tindre i derivats), anomenar (per nomenar), assenyalar (per senyalar), nedar (per nadar), treure (per traure) escalfar (per calfar), esmorzar (per almorzar o armossar), espurnejar (per purnejar), enfonsar (per afonar), inflar (per unflar), desenvolupar (per desenrollar), amuntegar (per amontonar), veure (per vore), seure (per assentarse), aixecar-se (per alar-se).... molts dells son arcaics o simplement infinitius catalans que la normativa catalanisant inte nta introduir.
265
2008 IDIOMA VALENCI

[4] defendre per defendre (M. Consells de Valencia, n 16, Ord. C. General, 8 juliol 1373) defendre defendre los camps ni les alquer ies (Canals, fr. Antoni: Scipi, c. 1395) defendre defendre dones (Martorell: Tirant, c. 1455) defendre defendre la patria... defendre la causa (Esteve, Joan: Liber elegantiarum, 1472) [...]
266
2008 IDIOMA VALENCI
VORE EN VALENCI, VEURE EN CATALA

Este fi de semana anirem a vore una pelicula al cine. Vorem que vos diuen cuan sapien que no hau fet la faena.
Cites
[1] Verbos en Ure [...] El antiguo veure que hoy se pronuncia vore en todo el reino, es muy irregular y se conjuga de la siguiente manera en sus formas simples: Presente de indicativo Vech, veus, veu, veem, veu, vehuen [...] Futuro imperfecto Vor, vors, vor, vorem, voru, vorn [...] Infinitivo...Vore Gerundio...Vent Participio...Vist
[2] Regularmente el 'ere' [* italiano] acaba siempre en 're'; v. gr.: Vedere...vore Prendere...pendre
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, p. XLII, 1887]
[3] 'Veure' = 'vore' . [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a
forma viva]
[...] De 'videre', 'veure' ; hu diem 'vore' . [...]

267
2008 IDIOMA VALENCI

De 'videre', 'veure' , pero hu s'usa la forma 'vore' .
[4] En els infinitius dona en primer lloc la forma arcaica veure i en segon lloc, entre parntesis, vore, pel fet de ser la primera la forma hui viva en catal. [...]
[5] [...] algunes qestions de la flexi verbal que sn caracterstiques del valenci i que, per aix, han de ser considerades normatives. [...] Els Infinitius a utilisar han de ser els valencians actuals: tindre, vindre, valdre, vore, afonar, unflar, desenrollar, cabre, amontonar, de fendre, profundisar, ser, expondre, supondre, impondre i segons estos infinitius es far de conjugaci.
[6] MORFOLOGIA DEL VERP [...] Hi ha infinitius que tenen distinta forma en catala que en valenci. catala: tenir, venir, veure i sos composts Valenci: tindre, vindre, vore, etc. [...] PARTICULARITATS MORFOLOGIQUES I SINTACTIQUES DE LA 2 CONJUGACIO La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valenci i en catala, en moltes ocasions. Delles, unes afec ten al radical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns [...] a) Infinitius diferents. catala: neixer, treure, veure, tenir, venir Valenci: naixer, traure, vore, tindre, vindre, [...] h) Futurs i condicionals diferents, per ser diferent el tema da on procedixen. catala: veurs, veuries , etc Valenci: vor, voria
[VALENCI I CATAL COMPARATS, Josep M Guinot Galan] 268
2008 IDIOMA VALENCI
[7] [...] no existixen [* en la comarca de lHrta] els infinitius segents: defensar (per defendre), venir (per vindre i derivats), tenir (per tindre i derivats), anomenar (per nomenar), assenyalar (per senyalar), nedar (per nadar), treure (per traure) escalfar (per calfar), esmorzar (per almorzar o armossar), espurnejar (per purnejar), enfonsar (per afonar), inflar (per unflar), desenvolupar (per desenrollar), amuntegar (per amontonar), veure (per vore), seure (per assentarse), aixecar-se (per alar-se).... molts dells son arcaics o simplement infinitius catalans que la normativa catalanisant intenta introduir.
[8] 'Vore' s la forma valenciana viva en l'actualitat [...] Els verbs derivats de 'tindre, vindre i vore', naturalment, s'han de fer derivats d'ells i no de 'tenir, venir i veure' .
[9] ELS FUTURS SIMPLES. [...] C.F.: veur, veurs, veur, veurem, veureu, veuran . [* catal fabriste] Val.: vor, vors, vor, vorem, voreu, voran . [...] El verp 'VORE' (arcaic veure). [...] C.F.: i arcaiques: vEUria, vEUries, vEUria, vEUrem, vEUreu, vEUrien. Valencianes: VOria, VOries, VOria, VOriem, VOrieu, Vorien. [...] Desprs de mes de set sigles, en llengua valenciana, s'han convertit en arcaiques diverses formes de tota classe o categoria gramatical i de tot grau o freqencia en son us; per aix normal es que el poder arcaiant que te el temps haja segat formes d'infinitiu, de suma utilisacio durant sigles, com per eixemple: 'ESSER, VEURE, TENER' , etc., als quals se poden afegir els composts, si ne tenen.
[10] VERBS D'IRREGULARITAT ESPECIAL [...] VEURE o VORE. Gerundi: veent Participi: vist [...] En l'infinitiu la forma 'vore' s hui la usual en totes les comarques valencianes [...]
2008 IDIOMA VALENCI
SENTIR, ESCOLTAR, IDIOMA VALENCI GENERAL

Fes el favor descoltar lo que te diuen, que en acabant no saps que has de fer. Estic sentint una remor frta que aplega del carrer.
Cites
[1] Debe tenerse muy presente que este verbo [* oir] va cayendo en desuso, y que ya en la actualidad la mayoria de sus tiempos, especialmente los irregulares, suelen sustituirse con los equivalentes del verbo 'sentir' , y en imperativo con las de 'escoltar' .
[2] QUINT GRUP: VERBS D'IRREGULARITAT ESPECIAL [...] [...] OIR [...] [...] Encara que en tot el domini de la llengua hi ha tendncia a substituir el verb 'oir' pel seu sinonim 'sentir' , a la Regi Valenciana enca ra conserven algunes formes del verb 'oir' una relativa vitalitat.
[3] 'OIR' ha estat substitut per 'SENTIR' en la llengua parlada i escrita de tot el domini lingistic [...] Sols es mant 'OIR' en alguna petita zona del Pas Valencia [* sic], i, pertot, en alguna expressi estereotipada, com "oir missa" , etc. Fins i tot, en les comarques on es mant l'us del verb 'OIR', te poca vitalitat, i en realitat l'nic que se n'empra es l'infinitiu, el participi i alguna persona solta de certs temps [...].
270
2008 IDIOMA VALENCI
OLVIDAR, OLVIT, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

Mos sha olvidat dur els gavinets. No tolvides de posar el rellnge en hra.
Cites
[1] Los sustantivos en 'ido' terminan en 'it' como los participios de la tercera conjugacion. Olvido...Olvit. Vestido...Vestit.
[2] De 'oblidare', 'oblidar' : hu, 'olvidar' . (p. 50)

[* a continuacio, Fullana dona la primera forma com de la lliteratura antiga i la segona com a forma viva]
'Oblidar' = 'olvidar' . (p. 49) 'Oblivio' = 'olvit' (p. 74) 'Oblidar' = 'olvidar' 'Posar en oblit' = 'olvidar' (p. 80)
'Qui olvida lo passat s'olvida a si mateix' [...] 'Qui oblida lo passat, oblida a si mateix' (p. 50) 'No olvides nstra antiga amistat' [...] 'No oblides nostra antiga amicicia' 'Mai olvidar l'honor que m'haveu fet' [...] 'James posar he en oblit la honor que me haveu feta' (pp. 81, 82) 'Me s'han olvidat els mals' [...] 'Son me oblidats los mals' (p. 107) 'Olvidem lo que ha passat entre t i yo' [...] 'Oblidem del que es passat entre tu e mi' (pp. 117, 118)
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, Valencia 1926] 271
2008 IDIOMA VALENCI
[3] olvidat peccats confessats y olvidats (Montanys: Espill de ben viure, 1559) olvidat del cam que du, olvidat (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 420, c. 1795) olvidat Home, que te se ha olvidat (Bib. Nac. Coloqui del Tio Pelut, 1801, f. 24) olvidat els homens olvidats (Conv. De Saro. 1820) [...] olvit posaren el olvit (Morl: Roman, en Memoria de los Sucesos, 1651) olvit el temps pos en olvit (Oromic: en Recopilaci de Furs, de Mora de Almenar, 1625) olvit la pols del olvit (Ballester, I.: Aprobaci del Ramellet del bateig, 1667) olvit en olvit, donant lloch (Esclapes, Carta a Ros, 1734) [...]
272
2008 IDIOMA VALENCI
PDRE, PENDRE, FORMES VIVES VALENCIANES

No vullc pdre ms el temps sentint els teus romanos. Ella deu compendre que no pt pendres tantes llibertats.
Cites
[1] Regularmente el 'ere' [* italiano] acaba siempre en 're'; v. gr.: Vedere...vore Prendere...pendre
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, p. XLII, 1887]
[2] Verbos en 'Dre' [...] Pdre, sndre y pendre y los compuestos de ste ofrecen la particularidad, desconocida en otras lenguas de que tienen irregular el infinitivo, pues resultaran casi regulares sus conjugaciones si escribieramos 'prdre, srndre y prendre [...]
[3] De 'prehendere-prendere', 'prendre' , i hu 'pendre' .

[4] De 'perdere', 'prdre' i millor 'pdre' [...].

[5] En l'infinitiu pe[r]dre s'emmudix la primera -r-, com tambe s'emmudix en el futur imperfecte, el condicional simple i el preterit perfecte perifrastic; en el restant de la flexio es conserva. L'ifinitiu p[r]endre tambe emmudix la primera -r- en els mateixos temps, com succeix en la -r- de sorp[r]endre, comp[r]endre, dep[r]endre, desap[r]endre, desp[r]endre, mamp[r]endre, malp[r]endre, rep[r]endre , [...]
273
2008 IDIOMA VALENCI

[6] Si realment l'intencio estiguera en acostar el codic escrit al parlat, es moment tambe de plantejar-se l'eliminacio de "r" (pedre i perdre) en uns casos, l'acceptacio del mateix fonema en uns atres ( conter i no conte) o les "t" epentetiques no etimologiques - que genera el valenci en determinades paraules ( canvit, chambit) i l'acceptacio en l'estandart de formes generalisades com azda (fins), mos, mosatros, u o eu (ho), etc. Les formes que actualment son considerades "normatives" no conten en la plena acceptacio dels valenciaparlants, que les consideren estranyes, "coentes", arcaismes i tan distanciades de l'us coloquial que dubte molt que algun dia puguen aplegar a formar part del llenguage comu, per molt que se'ls argumente allo de la depuracio de la llengua (raonament relatiu, perque el seu abus provocaria que la norma s'alluntara definitivament de la llengua parlada).
[7] Pot haver en valenci una dissimilacio total entre liquides atre < alteru, similar a abre < a(r)bre < arbore ; pedre < pe(r)dre < perdere.
[8] Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents: a) Lemmudiment de la r de la primera sllaba de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre i els seus composts: prendre [pndre], emprendr [empendr], sorprendria [sorpendra].
[GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. 30, Valencia 2006] [LESTANDARD ORAL VALENCI, Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), p. XCV]
[9] [...] sol sser muda la primera 'r' d'arbre ('abre' ), arbret ('abret'); la primera de l'infinitiu 'prendre' amb tots els seus composts: 'comprendre, reprendre' , etc., i les formes de futur i condicional d'aquests verbs: 'pendre, compendre, rependre; pendr, pendra; compendr, compendra; rependr, rependra' .
274
2008 IDIOMA VALENCI
RECIBIR, RECIBIT, LLENGUA VALENCIANA VIVA

Ella no ha recibit el reconeiximent mereixcut als seus anys de servici. No es menester que vingau a recibirmos.
Cites
[1] Rebre, que ya no se usa sino en la accepcion de 'recibir castigo', es de fectivo, pues casi no se emplea mas que en futuro y infinitivo [...] Verbos defectivos En valenciano son muchos los verbos en que, por dificultades de estructura, dejan de emplearse comunmente algunos tiempos: los de la segunda conjugacion, en especia l, se encuentran en este caso, a excepcion de algunos de uso muy frecuente como 'vindre, tindre, beure' , etc.: en algunos de ellos eran tales sin duda las dificultades de su conjugacion, que el pueblo ha ido poco a poco transladandolos a la tercera que es mas regular y agradable al oido; asi de 'apeteixer' ha hecho 'apetir'; de 'careixer', 'carir' ; de 'abatre', 'abatir' ; de 'rebre', 'resibir' ; de 'constrer', 'constreir' ; y ha sustituido otros por sus equivalentes, como 'rompre' por 'trencar' , 'cloure' por 'tancar' .
[2] Vrbs defectius Tamb tenim alguns vrbs que careixen de crts temps i persones o que han segut substituits per atres formes, o que han can viat lo seu tema per un atre diferent. [...] 'Rebre' ya no s'usa apenes. Sl emplearse en sentit d'amenaa, en frases com sta: 'Mira que vas a rebre , o mira que rebrs' .
[3] Vrbs defectius [...] 'Rebre' i 'nure' , slament s'usen en infinitiu i en sentit figurat. 'Rebre' , alguna vlta tamb s'usa en futur; 'Mira que rebrs. No puc nure en ell'
275
2008 IDIOMA VALENCI

[4]
'Rebre' = 'recibir, pendre' (p. 33) 'Rebut, da' = 'recibit, da' (p. 58) 'Rebre' = 'recibir' (p. 94)
'No vullc recibir tantes alabances' [...] 'No vull rebre tantes lahors' (pp. 34, 35) 'no varem recibir socs alg' [...] 'no reberen socors neg' (p. 37) 'Es vost qui ha recibit i enviat les cartes' [...] 'Vos sou qui haveu rebut e trames les letres' (pp. 40, 41) 'era recibit en gran triumf' [...] 'era rebut ab gran triumpho' (pp. 40, 41) 'yo la tindr per recibida' [...] 'yol haure per rebuda' (p. 59, 60) 'No vullc recibir ms noticies' [...] 'No vull rebre mes noves' (pp. 95, 96) 'jure pel bateig que he recibit' [...] 'jur per lo baptisme que he rebut' (p. 122) 'Gran fon l'alegria que vaig recibir' [...] 'Gran fon la leticia que rebi' (pp. 162, 163) 'No deveu menyscabar los bens que de vstres pares hau recibit' [...] 'No devem menyscabar los bens que de vostres pares haveu rebuts' . (p. 166) 'senyalats son els servicis que de vos he recibit' [...] 'assenyalats son los servirs que de vos havem rebuts' (pp. 174, 175)
276
2008 IDIOMA VALENCI

[5] 'Recibir' i 'recebir' sn formes antigues conservades vives en el valenci [...]. Les dos es troben ms prop que la catalana de l'tim llat 'recpre' [...].
[6] [...] rebre es una forma reintroduida [...]

[7] [...] dany que est recebint el ser o entitat de la llengua valenciana de part de molts que deurien ser els primers en defendre -la [...]
[8] recibix recibix nou valor la seua tropa (Tormo: La Gatomaquia, c. 1770) recibix recibix los honors publics (Mas, L. V.: Sermn Con. St. Vicent. 1755, p. 14) recibixc no recibixc (Fambuena, J.: Un franss en Almsera, 1877 p. 11) [...]
277
2008 IDIOMA VALENCI
TINDRE, VINDRE, MAJORITARIES EN IDIOMA VALENCI

T que vindre a per dins, en tindrelo davant li dius a ell lo que vullgues. Sense vindre a conte li espols una tamborin en tots els morros.
Cites
[1] De 'venire', 'venir' , com de 'tenere', 'tenir', pero hu 'vindre' i 'tindre'. [...] De 'venire', 'venir, venre, venria' ; mes ara 'vindre, vindr, vindra' .
[2] [...] es donen junt a tindre i vindre els infinitius tenir i venir quan sn absolutament dialectals en valenci pel fet de ser convergents en el catal; per contra, no es donen unes atres vari ants valencianes molt esteses com ara escomenar o alvanar pel fet de ser genunes valencianes i divergents en el catal.
[* En la gramtica de lAVL] [INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]
[3] [...] algunes qestions de la flexi verbal que sn caracterstiques del valenci i que, per aix, han de ser considerades normatives. [...] Els Infinitius a utilisar han de ser els valencians actuals: tindre, vindre, valdre, vore, afonar, unflar, desenrollar, cabre, amontonar, defendre, profundisar, ser, expondre, supondre, impondre i segons estos infinitius es far de conjugaci.
[4] MORFOLOGIA DEL VERP [...] Hi ha infinitius que tenen distinta forma en catala que en valenci. catala: tenir, venir, veure i sos composts Valenci: tindre, vindre, vore, etc. [...] PARTICULARITATS MORFOLOGIQUES I SINTACTIQUES DE LA 2 CONJUGACIO
278
2008 IDIOMA VALENCI
La majoria dels verps de la segona conjugacio son irregulars, generalment ab alteracions del radical, de les desinencies o del participi. Ara be, eixes alteracions son distintes en valenci i en catala, en moltes ocasions. Delles, unes afecten al radical, atres a canvis fonetics diferenciats. En senyalarem alguns [...] a) Infinitius diferents. catala: neixer, treure, veure, tenir, venir Valenci: naixer, traure, vore, tindre, vindre, [...] h) Futurs i condicionals diferents, per ser diferent el tema da on procedixen. catala: veurs, veuries , etc Valenci: vor, voria
[5] [...] els escritors normalitzats, quan hi ha dos paraules o giros pareguts, u valenci i un atre catala, indefectiblement ampren sempre el catala. Per aixo, ni a duro el pam diuen vore, vindre, tindre, meua, teua, nosatros, ab, semana, baix, dos , etc.; ells diuen veure, venir, tenir, meva, teva, nosaltres, amb, setmana, per desota, totes dugues , etc., fent-ne una barreja de catala i valenci, que mes be nos fa llastima. La finalitat que perseguixen es apoderar -se de lescola -transigint, a ultima hora, en dir, a la nostra llengua , valenciana- per a anar cap a lassimilacio total en el catala, en perjui de la Llengua Valenciana, que, privada del soport literari, quedaria en un patois despreciable, condenat a una m ort lenta i a sa desaparicio [...].
[6] [...] no existixen [* en la comarca de lHrta] els infinitius segents: defensar (per defendre), venir (per vindre i derivats), tenir (per tindre i derivats), anomenar (per nomenar), assenyalar (per senyalar), nedar (per nadar), treure (per traure) escalfar (per calfar), esmorzar (per almorzar o armossar), espurnejar (per purnejar), enfonsar (per afonar), inflar (per unflar), desenvolupar (per desenrollar), amuntegar (per amontonar), veure (per vore), seure (per assentarse), aixecar-se (per alar-se).... molts dells son arcaics o simplement infinitius catalans que la normativa catalanisant intenta introduir.
[7] 'Tindre' s la forma viva valenciana [...] 'Tindre' , com 'vindre' estan en el mateix cas que 'romandre' , evoluci catalana de 'romanir', com 'tindre' i 'vindre' sn evolucions valencianes de 'tenir' i 'venir' . 'Vindre' s la forma viva valenciana [...].
279
2008 IDIOMA VALENCI

Els verbs derivats de 'tindre, vindre i vore', naturalment, s'han de fer derivats d'ells i no de 'tenir, venir i veure' .
[8] Els grups interiors romanics o secundaris son els que es formen per la perdua duna vocal intertonica, sent un fenomen prou tarda. [...] El grup NR > NDR: engendrar < ingenerare; cendra < cinere; vindre < venire; tindre < tenere; tendre < teneru; divendres < veneris; (quan es conserva el grup NR, passa la [r] a [r - ]: honrar < honorare).
[9] VERBS D'IRREGULARITAT ESPECIAL [...] TINDRE [...] [...] En l'infinitiu la forma 'tenir' [...] s'ou encara espordicament a Castalla i Valls del Vinalop [...] [...] VINDRE [...] [...] la forma de l'infinitiu 'venir' es conserva encara a Castalla [...]
280
2008 IDIOMA VALENCI
JUAR, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

No te jues els dins del jornal que els pedras. Sempre t la vedrila buida i mai alforra un cntim de lo juaor que es.
Cites
[1] De 'jocare', 'jugar, juar' .
[2] La [g] intervocalica sol emmudir-se en alguns casos, com ara en juador, juada i tota la conjugacio del verp jugar: jo jue, tu jues, ell jua...
[3] Les oclusives sonores [b], [d], [g], pronunciades com a fricatives, tenint els llavis un poc entroberts en la [b], baixant la punta de la llengua lleugerament inter dental en la [d], i tenint el postdors de la llengua un contacte incomplet en el vel del paladar en la [g ], tendixen a caure o desapareixer: substantiu > sustantiu, vesprada > vespr, jugar > juar [...]
[5] La G velar.- [...] [...] la 'g' [...] en la pronncia vulgar es perda sovint quan es troba al costat de 'u' vocal o semiconsonant, i aix: [...] jugar [...] ur [...]
2008 IDIOMA VALENCI
CONCLUIR, INCLUIR, EXCLUIR, RECLUIR, EN VALENCI

Concluint, mhan dit que vos incluiran a tots sense excluir a ningu. Van a recluirlo en una preso de maxima seguritat.
Cites
[1] Verbos defectivos En valenciano son muchos los verbos en que, por dificultades de estructura, dejan de emplearse comunmente algunos tiempos: los de la segunda conjugacion, en especial, se encuentran en este caso, a excepcion de algunos de uso muy frecuente como 'vindre, tindre, beure' , etc.: en algunos de ellos eran tales sin duda las dificultades de su conjugacion, que el pueblo ha ido poco a poco transladandolos a la tercera que es mas regular y agradable al oido; asi de 'apeteixer' ha hecho 'apetir'; de 'careixer', 'carir'; de 'abatre', 'abatir' ; de 'rebre', 'resibir' ; de 'constrer', 'constreir' ; y ha sustituido otros por sus equivalentes, como 'rompre' por 'trencar' , 'cloure' por 'tancar' .
[2] Vrbs defectius Tamb tenim alguns vrbs que careixen de crts temps i persones o que han segut substituits per atres formes, o que han canviat lo seu tema per un atre diferent. [...] 'Clure' ha segut substituit per 'tancar' . Sl usarse son participi passat empleat c om adjectiu, en frases com sta: 'el temps est cls' . I els seus compsts 'esclure', inclure, reclure' , han passat al tema en 'i': 'excluir, incluir, recluir'.
[3] [...] han caigut en desus alguns verps, molts d'ells cultismes poc utilisats en la llengua coloquial, que son substituits per perifrasis, uns atres verps o per castellanismes, com ara: espremer, atenyer, bategar, bestraure, cloure i derivats com concloure, incloure, excloure, recloure... (substituits pels castellanismes concluir, incluir, excluir, recluir)
282
2008 IDIOMA VALENCI

[4] Hu, els valencians de paella, El Cdigo da Vinc , pet, ftbol y traca patixen la por a quels tilden dincults, usant el ridcul concls del IEC en lloc del valencia concluit; incls tenim titots en sindcats que escriuen el ctala jo concloc , fugint del valencia yo concluixc usat desde fa mig mileni.
[BEMOLES, BEMOLS Y BEMOLLS, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
283
2008 IDIOMA VALENCI
TRANSMITIR, EMITIR, OMITIR, ADMITIR, EN VALENCI

Varen cometre lerr de transmitir la pelicula sense veu. No lhan admitit per omitir unes senyes personals en el cuestionari.
Cites
[1] En la escuela que hemos llamado catalana, pueden marcarse perfectamente tres agrupaciones: los 'arcaistas', los 'catalanistas propiamente dichos' y los 'neo lemosines'. [...] hay quien llena sus escritos de arcaismos, y no por ignorancia o descuido, sino a ciencia cierta y convencido de que asi contribuy e mejor al renacimiento de nuestra lengua. No es dificil encontrar en escritos de hoy 'chor, quadro, quento, llunyad, venerabil, realme, regina, inimich, palpebra, puix, car (porque), sua (seua), null, bastir, fonch (del verbo ser), trametre, embaumar [...]
[2] Vrbs defectius Tamb tenim alguns vrbs que careixen de crts temps i persones o que han segut substituits per atres formes, o que han canviat lo seu t ema per un atre diferent. [...] 'Metre' ya no s'usa, i en son llc s'emplea 'posar' . I els seus compsts permaneixen en bn us encara, per ms que alguns han passat al tema en 'i': 'cometre, prometre, comprometre, sometre; admitir, remitir', etc.
[3] De 'transmittere' vingu 'trametre', 'transmitir' . [* Fullana dona transmitir com a forma viva
actual] [TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 15, Valencia 1926]
[4] Tambe han caigut en desus alguns verps, molts d'ells cultismes poc utilisats en la llengua coloquial, que son substituits per perifrasis, uns atres verps o per castellanismes, com ara: [...] emetre, ometre, permetre, transmetre, remetre (substituits pels castellanismes emitir, omitir, permitir, transmitir, remitir).
284
2008 IDIOMA VALENCI

[5] Ac, en compte de dir 'ADMETRE' [...] vulgarment es diu "admitir", [...] per 'EMETRE' , "emitir", [...] per 'OMETRE', "omitir" , etc. I, naturalment, [...] se'ls aplica [...] la flexi dels verbs de la tercera conjugaci (dels acabats en '-ir') en la seua forma incoativa, com la de 'PATIR' .
285
2008 IDIOMA VALENCI
ABRE EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

Molts pardalets fan niu en eixe abre. De la fusta dels abres ix el paper de les fulles dels llibres.
Cites
[1] [...] en diners i socors [...] no es pronuncia la r, com tampoc es pronuncia en la paraula arbre la primera r.
[2] Pot haver en valenci una dissimilacio total entre liquides atre < alteru, similar a abre < a(r)bre < arbore ; pedre < pe(r)dre < perdere.
[3] [...] sol sser muda la primera 'r' d'arbre ('abre' ), arbret ('abret') [...]
[4] abre aquell abre... naix en un camp (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660) abre la fulla en lo abre (Ballester, J. Batiste: Ramellet del bateig, 1667, p. 5) abre toc en este abre (Gonales, R.: Sacro Monte Parnaso, Valencia, 1687, p. 175) abre lo gentil, abre polit... molt creixa (Montalt, Domingo: Quintillas valencianas, 1687, v. 12) [...]
286
2008 IDIOMA VALENCI
AUELO, YAYO, FORMES DEL VALENCI VIU

Mauelo men dugue una cistella pleneta darmeles. Esta vespr, cuan ixques del colge, anirem a vore a la yaya.
Cites
[1] Joan Baptista Escorigela s probablement lescriptor valenci ms destacat de la darrera dcada del segle XVIII i primers anys del XIX. Entre les seues obres manuscrites, es conserva una Coleccin de valencianas poesas y castellanas, morales, amorosas, jocosas y sagradas, con unas 'reflexiones crticas sobre el lenguage valenciano'. Aquesta obra inclou unes interessants reflexions sobre lortografia valenciana [...] Escorigela degu escriure aquestes reflexions ortogrfiques com a molt tard lany 1792, possiblement aquest mateix any, o potser lanterior, car la composici que apareix a continuaci en el manuscrit original est datada lany 1792.
[* El txt que ve a continuacio correspn a les 'Reflexiones crticas sobre el lenguage valenciano' (17911792 aprox.) de Joan Baptista Escorigela].
Y es de ser notat la diferent expresi que te el gue en guerra y en agero, vinguera y averige, guilopo, Giso, y atres, com agelo , agela , gec (que es colp en terra), y gelo, que he oit dir algun vell per burlar.se.li. [...]
[2] En los posesivos 'ma, ta, sa' , tambien se elide la vocal cuando van seguidos de otra 'a'; hoy puede decirse que ya no ocurre esto sino [* solamente] en la voz 'agela' : con el sustantivo 'agelo' , aunque masculino, unimos al parecer el pronombre femenino, pues no hay en todo el reino quien diga 'mon agelo' sino 'm'agelo' ; [...]
[3] Concordancia entre l'adjctiu determinatiu i el nm. - Primer: Entre'l possessiu i el nm: [...] nstra agela [...] [...] [...] Vicenteta, anir [...] a casa del agelo' [...]
287
2008 IDIOMA VALENCI

[4]
[* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a forma viva]
'Avi' = 'agelo' 'Avia' = 'agela' [...] De 'avu' , antigament 'avi, avia' ; hu 'agelo, agela' , de 'avolu' , per mig de les formes castellanes 'abuelo, abuela' . [...]
'haveu gastat els bens que heretareu de vostr a agela' [...] 'haveu despesos los bens que heretareu de vostra avia' [...] 'El net va conseguir perd del seu agelo' [...] 'Lo net aconsegu perdonana del seu avi' [...] 'la seua agela' [...] 'llur avia'
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 9; 11; 20; 21; 34; 37; 38, Valencia 1926]
[5] En 1872, efectivament, Constant Llombart publicava en limprenta de Joseph Valero el seu Niu dabelles [...] Un total de 511 epigrames de Llombart, Estells, Bernat i Baldov [...] trascriur alguns deste [* ultim autor]: A magela de Madrit/ qua pesar del seu otoillo/ pl de flocs duya el vestit,/ y de floretes el monyo,/ li digue ahir son marit:/ Per a qu els anys disimules,/ incauta y necia femella,/ si encontrante en Vila-Vella,/ sls distes un quart de Nules?.
[ALGUNS EPIGRAMES, Vicent L. Simo Santonja, Valncia Hui 2007]
[6] En el Reino era y es patrimonial la voz "agelo" , como refleja la figura del "agelo Colomet" (Escrig. 1887) del Corpus. [...].
[7] [...] el sustantivo yayo fue aceptado por los valencianos libres de todo el Reino, sin coacciones [...]
288
2008 IDIOMA VALENCI

[8] yaya pot ser yaya (Casademunt: Un bateig en Burriana, 1871, p. 12) yaya la yaya...vinga la neta (Colom, J.: El sant del agelo, 1882, p. 12) yaya la veu de ma yaya (Semanari El Cullerot, Alacant, 15 maig 1898) [...] yayo cuentos del yayo (El Bou Solt, 1877, p. 107) yayo yayo: abuelo (Fullana, Lluis: Voc. 1921) yayo el yayo li hu demana (Alberola y Serra, E.: Terres secanes, 1924, p. 24) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, pp. 852; 853, Valencia 2006]
289
2008 IDIOMA VALENCI
UIA, GENUINAMENT VALENCIANA

Ompli el picher en uia de la fnt. Mira a vore de rentar el poal en una poqueta duia ans descomenar a poar.
Cites
[1] Empleamos tambien en muchos casos los metaplasmas por adicion, y decimos por ejemplo: 'estisores, estenalles, allar' en vez de 'tisores, tenalles, llar' ; y por alteracion, com 'quidrar' por 'cridar', 'auhia' por 'aihua' o 'aigua' . Ya se habr observado que todos los ejemplos anteriores son escogidos adrede de entre aquellas palabras cuyo uso e s tan general y admitido, que a nadie le suenan ya mal [...]
[2] Trobem [* en la comarca de lHrta] una serie de metatesis, algunes d'elles existents en unes atres comarques com ara: auya per aigua [...]
[3] Area Central (apichat) [...] La metatesis te una certa incidencia en algunes paraules, com per eixemple: aigua > ai(g)ua > aiua > auia [...]
[4] La claritat fonetica de les set vocals valencianes contrasta i es distinguix notablement de la fonetica vocalica catalana, molt especialment per la confusa pronunciacio de A, E i O atones que mogue a Pompeu Fabra a definir A o E com a vocal neutra . El valenci pot canviar netament una vocal per atra, dient ancendre per encendre , asclafit per esclafit, pero no mescla mai els sons vocalics. Un eixemple de la preponderancia de les vocals el tenim en la classica paraula aigua que, en llengua valenciana, tendix a pronunciar -se (i de fet molts diuen sempre) auia, eliminant consonants, mentres el llenguage catala, prenint orige en la classica
290
2008 IDIOMA VALENCI

valenciana aigua, tendix a pronunciar aiga, reduint les vocals i conservant la consonant. [...] Es molt corrent: aigua [iua], jugar [gur], aguaitar [auaitr], guala [ula].
[5] La G velar.- [...] [...] en la pronncia vulgar es perda sovint [* la g] quan es troba al costat de 'u' vocal o semiconsonant, i aix: [...] aigua igua, i no iwa ni uya [...]
291
2008 IDIOMA VALENCI
DEPRT, VALENCI, ESPRT CATALA

Totes les semanes anem dos vegaes al polideportiu a fer deprt. La deportivitat es cualitat prpia dels bns deportistes
Cites
[1] [...] implantan barbarismos como esport; alegando que deport slo expresa diversin; pero mienten. Hasta la llegada del fascismo catalanero, los valencianos llambamos deport al ftbol, natacin, caza..., siendo recreo y diversin participar o ver estas actividades. La voz deport, polismica, sufri una traslacin semntic a habitual en todos los idiomas, incluido el valenciano. [...] El deport era placer y ejercicio para mantener el cuerpo apto para los combates que, en el XV, los valencianos tuvieron con africanos, ponentinos castellanos, levantinos catalanes, italianos, franceses, etc. El estigma de deport fue su parecido al deporte del castell, llengua dels mortals enemics de la naci catalana, viragos i homes incivils (DECLLC) ; por lo que el protofascismo cataln adopt el anglicismo esport en tiempos del mojama de Banyolas, hacia el 1900.
[GAYATES, DELIT Y DEPORT, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
[2] La palabra "deport" - aparte de otras acepciones - la emplearon los valencianos para designar actividades como deslizarse sobre una superficie , jugar a pelota, competir con ballesta, pescar y cazar en la Albufera; ejercicios fsicos que cumplan las funciones del deporte actual, desde el simple recreo hasta el mantenimiento del cuerpo en condiciones atlticas. [...] En la pennsula Ibrica, las lenguas romnicas: gallego, valenciano, portugus, castellano y judeo-espaol (Dictionnaire de Joseph Nehana), continuaron llamando deport y deporte a las actividades recreativas fsicas; pero en Catalua, la poltica de alejamiento de las lenguas ib ricas ideada por los del Aven y el IEC, les hizo tomar como paradigma el "sport" ingls para formar el neologismo "esport" . En esta historia, las universidades valencianas del Bloc y Jarrai -activas y agresivas contra la singularidad autnoma- actuaron como siempre; sumisas y con el "S, seorito, queremos ms ltigo y estamos para lo que vuecencia mande" . [...] Todava podemos comprobar in situ la pervivencia del vocablo "deport" en idioma valenciano. [...] todos los valencianos que no han sufrido la i nmersin catalanera y de Canal 9 (que ya es difcil) le hablarn del "deport del ftbol, peixca y caa" . Nuestros padres jams utilizaron el "esport" del Institut d'Estudis Catalans [...].
[EL OBSCENO DEPORTE DE "ESVARAR" EN ALCIRA, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1996]
292
2008 IDIOMA VALENCI

[3] deport del deport que deuen fer ans que dormen (DECLLC, en Arnau de Vilanova, c. 1300) deport ab les de plom (les fleches) son hui tots sos deports (March, Ausias: Poemes, c. 1440) deport no ha deport... que navegar (March, Ausias: Poemes, c. 1440) deport son homens de deport e de plaer (DECLLC, en J. Martorell, c. 1455) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garca Moya, p. 281, Valencia 2006]
293
2008 IDIOMA VALENCI
DIMATS, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

El dimats que ve anirem a fer deprt al polideportiu. Mos han dit que en conte de fero el dimats heu faran dissapte de mati.
Cites
[1] Nombres de los das de la semana. Dumenge Domenge . Dilluns Dimats Dimecres Dijous Divndres Disapte
[ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, Constant Llombart; inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO, Josep Escrig Martinez, p. XLVI, 1887]
[2] La 'r' en dimarts = dimats [...] diners = dines [...] [...] [...] 'diners' (se pronuncia 'dins' ), 'revers' (se pron. 'revs' ), 'dimarts' (se pronuncia 'dimats' ) [...]
[3] [...] en diners i socors [...] no es pronuncia la r, com tampoc es pronuncia en la paraula arbre la primera r. En el cas de la paraula dimarts, la r [...] no es fa [* pronuncia] mai en la parla coloquial i vulgar.
[4] La -r- es pronuncia en totes les posicions, llevat de la paraula diners (plural), on s'emmudix com succeix en tot el valenci, pero es mante en el singular diner; tambe s'emmudix la primera -r- de la paraula arbre i la de dimarts.
294
2008 IDIOMA VALENCI

[5] Los catalanes [...] protegis como oro en pao cualqui er corrupcin ( avui, tardor, vacances , etc.); mas nosotros, melifluos valencianos, tenemos vergenza de todo. Con esta actitud timorata logramos que en las escuelas enseen que los das son igual en valenciano y cataln, cuando sabemos que dimats, dumenge y disapte no son dimarts, diumenge y dissabte. [...]
[LAS COSAS DE MAX CAHNER GARCIA, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2002]
[6] La morfologa "dimats" es clsica por usarla Martorell, y se ha mantenido hasta el valenciano actual: "dimats, 15 de giner" (Bib. Nac. Ms.Guillem Ramn, h.1521); "dimats" (Porcar: Diari, 1621); "dimats e divendres" (Fbrica de murs y valls, 1675); "Pera els desgraciats, tots los dies son dimats" (Ros: Tratat, 1736); "dimats" (Bib. Nic. Primitiu. Ms. Escorigela, 1794) ); "dimats" (Ovara; Dimats 13! 1877); "tots los dies son dimats" (Gadea: Tipos d'espardenya, h.1890) El punto de inflexin lo vemos en Escrig, que recoga "dimats" y "dimaig" en su diccionario de 1871; pero los revisionistas de la 3a edicin (a.1887), envilecidos por tentaciones jocfloralescas introdujeron todo tipo de catalanismos, incluido "dimarts".
[JOSEP V. MARQUES, MALTRATADOR PERPLEJO, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[7] La centenaria elisin de la vibrante 'r' en los plurales "dimats" y "dins" era [* s] una singularidad de la lengua valenciana y, como tal, perseguida por el IEC. [...]
[DIVAGACIONES TRAS UN "COLPET DE ALCOY", Ricart Garcia Moya, Valencia 1998]
[8] Perd la 'r' de mots com 'dimarts' ('dimats' ) i del plural 'diners' [...]
[9] dimats dimats a 25 de febrer, 1604 (Autobiog. Bernat Guillem, 1604, p. 122) dimats dimats (BRAH, Ms. Porcat, J.: Dietari, 1621, f. 372) dimats dilluns, dimats (BUB, Ms. Ayerdi, J.: Noticies de Valencia, nohembre 1661) dimats interrogar...lo dimats (Archiu Mun. Benasal, Procs a Vicent Badal, 1684) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, p. 305]
295
2008 IDIOMA VALENCI
DINS, EN IDIOMA VALENCI VIU

Molts se claven en politica pensant nomes en els dins. Els dins no tenen amics.
Cites
[1] La 'r' en dimarts = dimats [...] diners = dines [...] [...] [...] 'diners' (se pronuncia 'dins' ), 'revers' (se pron. 'revs' ), 'dimarts' (se pronuncia 'dimats' ) [...]
[3] [...] en diners i socors [...] no es pronuncia la r, com tampoc es pronuncia en la paraula arbre la primera r.
[4] La -r- es pronuncia en totes les posicions, llevat de la paraula diners (plural), on s'emmudix com succeix en tot el valenci, pero es mante en el singular diner; tambe s'emmudix la primera -r- de la paraula arbre i la de dimarts.
[5] 'dins'. (AMP. Lleida. Reg. 799, a. 1499) El plural 'dins' fue una constante morfolgica en la lengua valenciana, desde la Edad Media hasta nuestros das.
[8] Desde el Medievo, la lengua valenciana ha tenido sigularidades propias, como la pluralizacin de "diner" en "dins" , con supresin de la vibrante simple [...].
[9] La centenaria elisin de la vibr ante 'r' en los plurales "dimats" y "dins" era [* s] una singularidad de la lengua valenciana y, como tal, perseguida por el IEC. [...]
[DIVAGACIONES TRAS UN "COLPET DE ALCOY", Ricart Garcia Moya, Valencia 1998]
296
2008 IDIOMA VALENCI
[10] Perd la 'r' de mots com 'dimarts' ('dimats' ) i del plural 'diners' [...]
[11] dins aplegues dins... home qui per dins... (Esteve; Liber elegantiarum, 1472) dins dos dins (Alcanyis, L.: Regiment, 1490) dins li don dins per les dos (Arch. Mun. Oriola. Llib. 2255, f. 221, 23 juny 1606) dins dins prestats (Ginart, Nofre: Reportori dels Furs, Valencia, 1608, p. 102) [...]
297
2008 IDIOMA VALENCI
DISSAPTE, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

Dissapte a la nit faran la pelicula: Johanot Martorell, valenci de nacio. Tots els dissaptes el vehi mos dona la llanda en la musica hasta la matin.
Cites
[2] S'escriur 'p' i no 'b', seguida de 't', encara que originariament hi haja 'b': 'Acaptar, reptar, precpte, apte, rescripte, dupte, de dubitu; sopte, de subitu; dissapte, de dies-sabbatu' , etc.
[3] S'escriu 'b': [...] [...] pronunciada com una 'p', en algunes paraules com: 'dissabte, dubte, dubtar, sobte, subtil'
[4] El hebreo "sabath" gener variables como "sabbatum" en latn, forma que influira en el castellano medieval 'sbbado' , con bilabial geminada. En lengua valenciana surgi la forma "disapte" , con bilabial sorda que adecuaba morfologa y fontica. Incluso Guarner reconoce que "la 'b' ortografica sona 'p' quan precedix a consonant sorda: dissbte, dispte" (S. G.: Gram. 1950, p. 78).
298
2008 IDIOMA VALENCI
[5] La grafa "sopte" era consecuencia del ensordecimiento que el idioma valenciano efecta sobre la bilabial sonora etimolgica cuando precede a dental sorda, de ah que el hebreo "sabath" diera "disapte" [...]
[DE TEMPS DE LES CHAPES, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[6] El bblico vocablo hebreo sabbath se convirti en el disapte valenciano, con la acomodacin grfica de la bilabial sorda que pronunciamos, y no fue invento fallero del barri del Pilar, sino que tena races clsicas y parientes eur opeos, como el antiguo occitano sapte. Estas pequeas diferencias morfolgicas [...] son las que establecen isoglosas fronterizas entre las lenguas hermanas peninsulares. Los catalanes [...] protegis como oro en pao cualquier corrupcin ( avui, tardor, vacances , etc.); mas nosotros, melifluos valencianos, tenemos vergenza de todo. Con esta actitud timorata logramos que en las escuelas enseen que los das son igual en valenciano y cataln, cuando sabemos que dimats, dumenge y disapte no son dimarts, diumenge y dissabte. [...] As, el disapte [...] lo documenta Corominas en Jaime I y Martorell, y nosotros lo hallamos en todas las pocas [...] El sustantivo disapte lo avalan la Cancillera Real, la Universidad, la Iglesia, saineteros de Alcoy, prosistas, poetas gramticos anteriores a la prostitucin inmersora. [...].
299
2008 IDIOMA VALENCI
DUMENGE VALENCI, DIUMENGE CATALA

Dumenge de Rams anirem a dinar a ca mos tios. De la patracol de faena que tinc, tindre que treballar dumenges i tot.
Cites
[2] [...] entre el catala i el valenci, hi ha moltes divergencies en el vocalisme de les mateixes paraules, inclus per escrit (ademes de les que provenen de la pronunciacio de les vocals en silaba atona). Eixemples: catala: efeminat, ametista, assemblea, ebenista, empar, estendart, sergent, assassi, avaria, sanefa, rancor, rod, xerrar, bufetada, furoncul, rob, sufocar, suportar, diumenge, nixer, treure, gener , etc. En valenci: afeminat, amatista, assamblea, ebaniste, ampar, estandart, sargent, assessi, averia, cenefa, rencor, redo, charrar, bofetada, foruncul, rubi, sofocar, soportar, dumenge, naixer, traure, atraure, giner, etc.
[3] Los catalanes [...] protegis como oro en pao cualquier corrupcin ( avui, tardor, vacances, etc.); mas nosotros, melifluos valencianos, tenemos vergenza de todo. Con esta actitud timorata logramos que en las escuelas enseen que los das son igual en valenciano y cataln, cuando sabemos que dimats, dumenge y disapte no son dimarts, diumenge y dissabte. [...]
300
2008 IDIOMA VALENCI

[4] dumenge traguerenlos un dumenge (BMN, Ms. 7447, Crn. Guillem Ramon, c 1519, f. 4) dumenge peix ques peixca dumenjes (sic) y festes (Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f. 33) dumenge festa que fonch lo dumenge (BRAH, Ms. Porcar:J.: Dietari, 1599, f. 39) dumenge dumenges o festes (Const. Universitat de Valencia, 1611)
301
2008 IDIOMA VALENCI
FAENA EN VALENCI, FEINA EN CATALA

No veges tu la faena tan complic que mhan dit que faa. Thas pres molta faena tallant les crelles en troos tan menuts.
Cites
[1] Moltes atres formes que mostren discrepancies entre el fabrisme i la l lengua valenciana, com 'feina' i 'meitat', en lloc de les antiqussimes i niques vives valencianes 'faena' (arcaica 'fahena' ), 'mitat' (arcaica 'mittat') [...].
[2] [...] faena es paraula clssica, que mosatros mantenim desde fa huit sigles [...].
[3] faena per faenes que havien (Cronica Jaume I, sigle XIII) faena fer fahena (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c. 1400) faena fahena (Esteve: Liber, 1472) faena la fahena de ses mans (Villena, Isabel de: Vita Christi, 1497) faena de la tua faena (Amiguetum Hieronimum: Sinonima... in valentinum. 1502, f. 25) [...]
302
2008 IDIOMA VALENCI
REINE, EN IDIOMA VALENCI VIU

Els reines tenen ms ranc que els marquesats, i stos ultims ms que els condats. Nomes els reines tenen pru poder pa constituir i representar una corona.
Cites
[1] De 'regnu', 'reyne' , i hu 'reine' . (p. 44) De 'regnu', 'regne', 'reyne', 'reine' . (pp. 77, 78)
'Regne' = 'reine' (p. 33) 'Realme' = 'reine' . (p. 98) 'Regne' = 'reine' . (p. 137)
'Ell ixqu del reine pressurosament' [...] 'Ell isque del regne a passos cuytats' (pp. 56, 57) 'El senyor Rei va desterrar als mros del Reine de Valencia' [...] 'Lo senyor Rey bandeja los moros del Regne de Valencia' (pp. 77, 78) 'Be se pt alabar el reine de Valencia' [...] 'Bes pot loar lo realme de Valencia' (pp. 99-100) 'Ric i bell es el reine de Valencia' = 'Ric e bell es lo regne d e Valencia' (pp. 138, 140) 'Vixca Valencia i son reine' [...] 'Visca Valencia e son realme' (pp. 138, 140)
303
2008 IDIOMA VALENCI

[2] 'd'este Reyne de Valencia' [...] 'Vocalisaci'.- En l'evoluci morfolgica de les paraules, al passar del llat la nostra llengua, no poques consonants tingueren que convertirse en les vocals 'y, u'. Es convertiren en 'y': a) la 'c' y la 'g'. Eixemples [...] Regem / Rey [...] Regnum / Reyne Regina / Reyna [...] SNS MEDIOPALATALS 'Mediopalatal fricatiu'.- Devem representar constantment este s per la 'y' grega, y may per la llatina ('i'). Lo s 'mediopalatal fricatiu', com hem vist en la formaci de les paraules, prta orige d'una de les consonants 'd, t, c, g'. SIGLE XVI [...] 'Regnum' / Reyne
[ESTUDI SOBRE FILOLOGIA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 2; 21; 22; 73, Valencia 1909]
[3] [...] "Reyne" , ahora relegado por el arcasmo Regne, al ser palabra viva en barcelons.
[CATALUA CONTRA LIZONDO, Ricart Garcia Moya, Las Provincias 1995]
[4] Reyne lo Reyne de Valencia (Ms. del Loreto de Muchamel, any 1629, f. 174) Reyne les demes Reynes no eu fan (Guerau, B.: 2 C. San Vicente, 1656, p. 139) Reyne no es de Valencia ni de son Reyne (BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies de Valencia, 1661) Reyne y de tot lo Reyne (BUV, Ms. Ayerdi, J.: Noticies de Valencia, maig 1662) Reyne ciutats, viles y llochs del Reyne (Ord. Costa, 1673, p. 24) Reyne en qualsevol part del Reyne (Llibre de obrers de vila, Valencia, 1676, f. 6) [...]
304
2008 IDIOMA VALENCI
RODO, GENUINAMENT VALENCI

Deixeu de fer rodo que no puc escoltar lo que estan dient en la radio. Ya no son hres de fer tant de rodo.
Cites
[1]
'entreu sense fer cap de rodo' [...] 'entreu sens fer remor neguna' [...] 'no feu rodo' [...] 'no faau remor'
[TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, R. P. Lluis Fullana Mira, p. 110; 150; 156, Valencia 1926]
[2] [...] a voz soroll en idioma valenciano [...] la rechaza hasta Ros en 1764, que slo recoge sorolla (fruto) y soroller (rbol). Por el contrario, ruido (roido, ruydo), pertenece al valenciano clsico, figurando en el Espill (a.1460), y Lo Procs de les olives (a.1497) . [...] desde la Universidad de Valencia hasta Baldov usaron el sustantivo: ni fer ruido (Const. Universitat de Valencia, any 1611); el roido de les Roques (Ros: Coloqui de les Dances, 1734); ab lo ruido dels pedrers (Mas: Serm de S. Vicent 1755); com se despert al ruido (Galiana: Rondalla, 1768); Qu festes tan ruidoses (Centelles: Serm. 1824); fan ruido (El Mole, 1837); el roido dels tabals (Escalante: El chiquet del milacre,1878); ha sentit ruido (Ovara: Per tres pesetes, 1881); ser ms lo roido que les anous (Escrig: Dicc. 1887); Incluso Fullana mantuvo roido, roids, roidosament ; despus llegaron los acomplejados y la auto-censura.
[PASQUAL MAS, EL ASOMBRO DE KASSEL, Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2003]
[3] ruido ni fer ruido en les llisons (Constitucions Universitat de Valencia, 1611) ruido ruido (Torres, Lluis de les: Ms. Evangelis valencians dOxford, c. 1730) ruido, roido el roido de les Roques (Ros: Coloqui de les Dances, 1734) ruido, roido ms es lo roido , que les anous (Ros: Adages, 1734, p. 72) ruido ab lo ruido dels pedrers (Mas: Serm St. Vicent, 1755, p. 4) [...]
305
2008 IDIOMA VALENCI
SIGLE, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

Ch, fea un sigle que no mos veiem. Atres llenges ensomen fer seu el Sigle dr lliterari de la llengua valenciana.
Cites
[1] Slen usarse els cardinals en llc dels ordinals: [...] Tercer. Per a indicar el sigle: Sigle tretce, sigle quince, sigle dnu ; pero ordinariament susen els nmeros romans: Sigle XIII, sigle XV, sigle XIX. [...] Construcci de la preposici [...] El temps, per mig de a, de, en, per, dins de, durant, dende, fins a o hasta: [...] per anys i per sigles [...]
[2] SIGLE XV [...] SIGLE XVI [...] SIGLE XVII [...] SIGLE XVIII [...] SIGLE XIX
[ESTUDI SOBRE FILOLOGIA VALENCIANA, R. P. Lluis Fullana Mira, pp. 41-56, Valencia 1909]
[3] sigle tants sigles pronosticada (Crehuades, J. N.: Fiest. Dec. Gregorio XV, 1623) sigle sigle (BUV, Morl: Ms. 666, c. 1649) sigle celebrant lo quart sigle (Ort. M. A.: 2 Cent. Can. St. Vicent, 1656) sigle molts llarchs sigles (Verd, Gabriel; en Serm de la Conquista, 1666) sigle y ara en los nostres sigles (Arbuxech: Serm Conquista, 1666, p. 27) sigle ha hagut sigles que... (Relaci de la proclamac i de D. Fernando Sexto, 1746) [...]
[DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Ricart Garcia Moya, p. 750, Valencia 2006] 306
2008 IDIOMA VALENCI
TIO, EN LLENGUA VALENCIANA VIVA

Hui de mati ha estat en mon tio empeltant els abres frutals. Ton tio est molt templat, i es per tot el deprt que fa.
Cites
[1] Usamos asimismo de la apocope en algunas voces de uso constante como 'casa, encara', diciendo por ejemplo 'ENC no vach a CA mon to'
[2] 'Oncle' = 'to' . [* la primera la dona Fullana com a forma de la lliteratura antiga i la segona com a forma
viva]
(p. 9)
'Vost ha vist a mon to?' [...] 'Vos haveu vist lo meu oncle?' (pp. 10, 11) 'Envieu les cartes a mon to' [...] Trameteu les lletres al meu oncle' (pp. 14, 15) 'El to pregunta per les seues nebodes' [...] 'Lo oncle demana de les seues nebodes' (p. 75) 'Lo que ton to vl be ho s yo' [...] 'Lo que ton oncle vol beu se yo' (pp. 142, 143)
[3] El femenino 'ta' ya exista en el romance medieval valenciano, de ah que por coherencia analgica fuera imponindose el cultismo 'to' en detrimento del sinnimo 'oncle' , corrupcin del latn 'avunculus' que subsiste en francs y cataln. La teora de que 'to' es castellanismo en el Reino fue cuestionada por Corominas, al sospechar que en valenciano fuera "creacin paralela o herencia mozrabe" (DECLLC). Esta posibilidad la sustentaba en la proliferacin de topnimos arraigados en todo el Reino: Fonteta del To Suro (Ayelo de Malferit), Barranquet del To Nap (Denia), Rac del To Cheron (Camp de Mirra); incluso con grafa abreviada: Penyot del T Nareu (Benimeli). La forma masculina tambin se impuso en textos literarios desde el siglo XVII: 'vespra de Tots Sants. Era tio de Sant Flix' (Serres, M.: Sacro Novenario, 1669); 'al seu tio; Dugau eixe chic' (Mas. V: Serm a Sant Vcent, 1755) ; 'han eixit contra son tio' (Archiu Mun. Elig. Romans del pleit del pollastre, 1776); 'no ha vingut mon to' (Ballester, A.: El to Sech, 1870); 'tio segn carnal o reto dels seus fills' (Gadea: Tipos
307
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA VALENCIANA

d'espardenya, c. 1890); 'entre nebot y to' (El Obrer o, Elig, 16 d'abril de 1933); 'Hola, nebot. -Hola, to' (Valls: El to de sa neboda. Alcoy, 1933); 'pares, tos y dems parents' (Ivars, fray Andrs: Diari, 2 d'agost de 1936). En una bajada de tensin, al malvado Corominas se le escapaba que, entre los valencianos: "to es lo que se escucha, hasta en la gente de lenguaje ms refinado y consciente. Mon to, deca siempre Sanchis Guarner hablando de Sanchis Sivera" (DECLLC). [...] como hemos visto y explica Corominas, en el idioma valenciano moderno slo existe 'to, ta', hijos del latn tardo 'thia'. [...].
[TIO, TIA Y 'TUTIA', Ricart Garcia Moya, Diario de Valencia 2004]
[4] Lalguers no t larticle personal ( en, n, na, n), per susen els sardismes xu (mascul) i xa (femen) davant del nom de persones que es tracten de vost. No es tracta prpiament darticles personals, ja que deriven del sard tsiu o tiu (oncle) i tsia o tia (tia). En alguns usos socialment ben definits substitueixen senyor -a i indiquen una mena de respe ctuosa familiaritat.
[EL CATAL DE LALGUER: UN MODEL DMBIT RESTRINGIT, Institut dEstudis Catalans, p. 28, Barcelona 2003]
308
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI
C
CUARTA PART
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA VAL ENCIANA
IDENTITAT IDIOMATICA VALENCIANA PRPIA I HISTRICA

La conscincia idiomatica del pble valenci de tindre una llengua valenciana, en nm prpi, diferent i independent de les llenges romances de fra del Reine de Valencia (tambe del catala), s una realitat que se manifesta ben pronte una vlta acab la "Reconquista", a la vista dels testimnis escrits per alguns dels ms illustres (i illustrats) valencians que donen bna prva d'aix. El Reine de Valencia fon el primer reine de la peninsula en tindre (a partir del sigle XIV), un "Sigle d'r" lliterari en llengua valenciana (anterior al "Siglo de Oro" castell). La seua lluentor i influncia fon considerable sobre les demes llenges peninsulars, i ms encara sobre la catalana, que adopt i feu seues fo rmes de la llengua valenciana que la farien semblarse cada vlta ms a lidioma valenci. Per desgracia, de fa ya un temps venim assistint a la apropiacio descar i indeguda del "Sigle d'r" valenci per part del catalanisme, el cual vl ferlo seu en la finalitat de donarli llustre i lluentor histric i lliterari a una parla catalana que no tingue pes lliterari en eixa epoca, ni en sigles posteriors. Molts dels escritor classics valencians senyalen ells mateixa en les seues bres que han segut escrites en "Llengua Valenciana" (o terme equivalent). Davant destos testimnis incuestionables els catalanistes, en tota la desvergonya del mn, manipulen els txts fent desapareixer estes referncies a la llengua valenciana o falsejantlos posant "llengua catalana" alla a on diu llengua valenciana. La manipulacio i la mentira son el modus operandi del catalanisme per tal d'enganyar a la gent i impndre el seu delirant proycte imperial catalaniste. Per srt les bres originals dels autors valencians parlen per si mateixa i no es dificil deixar en evidncia als manipulaors catalanistes que vlen obtindre profit basantse, sistematicament, en la mentira i l'engany.
TESTIMNIS HISTRICS SOBRE EL NM I IDENTITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA
(La major part de referncies que se presenten a continuacio estan presents en el magnific llibre "El Crit de la Llengua " de Josep Alminyana i Valles).
[1] Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua bra en llat "Liber amici et amati", que se trba en el fli 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Mil, diu: "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo..." .
(Esta exposici fon treta dun gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomenat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de mar de 1335. Deu siga lloat)
310
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA VAL ENCIANA

[2] Archiu Regne de Mallorca (1346), Proces criminal AH-5337. f 178-276 (Font: "Bolleti de la Societat Arqueolgica Lulliana ", pag. 174, any 1984): "...el 1346, a Menorca, VALENCIANESCH.". sindiqui que una dona nadiva dOriola parlava
[3] Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el prlec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traduccio de l'bra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya l'han fet en llengua catalana. Testimni indiscutible de que ya en aquell temps el va lenci i el catala eren consideraes dos llenges diferents: "...perque yo, a manament del nostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". [4] Compromis de Casp (1412) Acta notarial del 6 de juny, en Sant Vicent Ferrer y Fra Bonifaci Ferrer com a representants del Reine de Valencia i a on es fa referncia a la llengua dels habitants del reine: "...Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in YDIOMATE VALENTINO, parlamento generali Regni Valentiae......". [5] Bonifaci Ferrer (1478) germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en la ultima fulla de la Biblia traduida a la llengua valenciana i impressa en Valencia: "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromanada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...". [6] Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio ", encara que va ser impressa en Barcelona, diu: "La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transfe rida...". [7] Miquel Perez (1482, 1494) en les seues bres " La imitacio de Jesuchrist " i "Vida de la Sacratissima Verge Maria " diu: "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...".
311
2008 IDIOMA VALENCI

"...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada...". [8] Joan Esteve (1488) en la seua bra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valenci, diu: "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". [9] Johanot Martorell (1490) en la seua bra "Tirant lo Blanch", impressa en Valencia, escrigue: "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per o que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". [10] Joan Ro de Corella (1496)enlaseuabra"Primer part del Cartoixa",impressaen ValenciaiBarcelona,vaescriure: "Acaba la primera part del cartoxa en la vida de iesus deu hi senyor nostre: trelladada de lati en VALENCIANA LENGUA: per lo magnifich hi reverend mestre Joan Roi de Corella cavaller hi mestre en sacra theologia...". [11] Francesch Eximenis (1507) telec catala, en la seua bra "Scala Dei", diu que traduixdelLlemosiaLlenguaValenciana: "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra LENGUA VULGAR VALENCIANA, util y molt profitos per a contemplar les coses divines" . [12] Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua bra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena"diu: "dita istoria...la he feta emprenptar en nostra LENGUA VALENCIANA. No curant, empero, de servar estil poetich ni modo artizat en lo arromanar si no planament e grossera, segons lo meu modo comu de parlar. E ao he fet tant per esquivar semblants modos, los quals per als religiosos no satisfan, quant encara per que moltes vegades en coses devotes y espirituals fan perdre la sentencia e la intelligencia de la istoria, especialment entre indoctes e ignorants...".
2008 IDIOMA VALENCI

[13] Joan Bonlabi (1521),cataladeTarragona,enlaseuatraducciode"Blanquerna"(de RamonLlull)alallenguaValencianademanadisculpesper noser expert en ella,ya queliresultaforastera: "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en LLENGUA VALENCIANA...". "...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...". [14] Rafael Marti de Viciana (1574) en la seua bra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de refernciesalallenguavalenciana,diu: "...LA LENGUA VALENCIANA ha provado con todo cumplimiento, que la lengua Latina es muy universal por todo el mundo, y de aquella muchas otras han tomado gran numero de vocablos, y que LA LENGUA VALENCIANA es hija, y factura de la lengua Latina por derecha linea y propagacion...". [15] Miguel de Cervantes (1547-1616), autor castell diu en "La gran sultana" per boca delsseuspersonages: "...(Cad): Y cules son las que sabes? (Madrigal): La jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la gascona de la Galia y la antigua de los griegos; con letras como de estampa una materia le har, adonde a entender le d la famosa de la hampa; y si de aqustas le pesa, porque son algo escabrosas, mostrarle las melosas VALENCIANA y portuguesa...". [16] Loreno Palmireno (1569), aragones de Terl, en la seua bra "Vocabulario del Humanista"equiparalallenguavalencianaenatresdelseuentorn: "...Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromanar una cosa en castellano, pongola en VALENCIANO, Italiano o Frances o LENGUA Portuguesa...".
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI
Q
QUINTA PART
BIBLIOGRAFIA
ADLERT NOGUEROL, MIQUEL: - EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA. PERQUE I CM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Valencia 1977. ALMINYANA VALLES, JOSEP: - EL CRIT DE LA LLENGUA, Lo Rat Penat, Valencia. ALVAREZ FORTES, ANNA M: - EL SENTIT DE LA MORT EN LELX MEDIEVAL. Un llibre de clusules testamentries de l'esglsia De Santa Mara (1294-1444), Alacant 1997. AVL (ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA): - GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA, Valencia 2006. - LESTANDARD ORAL VALENCI. - LA NORMATIVA ORTOGRFICA DEL VALENCI. BORONAT GISBERT, JOSEP: - FONO INTRODUCCIO A LA FONOLOGIA VALENCIANA, Lo Rat Penat, Valencia 1998 - POMELL DE VALENCIANITAT. CABANES CATAL, M LUISA: - EL CODEX DELX, Valencia 1995. CANO-ARRIBI COMPANY, JUAN: - UNA UNICA LLENGUA VALENCIANA. CARBONELL ROIG, MIQUEL: - QUINA ES LA LLENGUA VALENCIANA? CASANOVA, EMILI: - LA FRONTERA LINGISTICA CASTELLANO-CATALANA EN EL PAS VALENCI. CASTELLANO AROLAS, MIQUEL: - ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. REVISIONS NORMATIVES, Cresol n: 10, Valencia 1999. COLOMINA CASTANYER, JORDI: - LALACANT. UN ESTUDI SOBRE LA VARIACI LINGISTICA, Alacant 1985. CONSELH GENERAU DARAN: - NORMES ORTOGRAFIQUES DER ARANS, Aran 1999. COSTA CATALA, JOAN: - DE LA "NORMALITZACIO" ORTOGRAFICA A LA "CODIFICACIO" (II). CREMADES MARCO, F. DE BORJA: - LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL, Valencia 1982. FONTELLES, A. / GARCA, L. / LANUZA, J.: - GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Del Cenia al Segura, Valencia 1987. FULLANA MIRA, R. P. LLUIS: - ESTUDI SOBRE FILOLOGIA VALENCIANA, Valencia 1909. - GRAMATICA ELEMENTAL DE LA LLENGUA VALENCIANA, Valencia 1915. - COMPENDI DE LA GRAMATICA VALENCIANA, Valencia 1922. - TEMES PRACTICS PER A L'ENSENYANA DE LA LLENGUA VALENCIANA GIRATS A L'ESTIL DE MARTORELL, Valencia 1926. Trets de Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919 de Fr. J. Benjamin Agullo Pascual, Lo Rat Penat, Valencia 2002: - GRAMATOLOGIA VALENCIANA (VII) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919. 315
2008 IDIOMA VALENCI

- GRAMATOLOGIA VALENCIANA (VIII) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919. - GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XI) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919. - GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XII) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919. - GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XIII) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919. - GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XIV) (La Gramatica del Sr. Ortn), Valencia 1919. GALBIS, AGUST: - EL NOM DE LA "CIUTAT E REGNE". GARCIA MOYA, RICART: - DICCIONARI HISTORIC DEL IDIOMA VALENCI MODERN (DHIVAM), Valencia 2006. - HISTORIAS DEL IDIOMA VALENCIANO, Valencia 2003. Artculs trets de http://garciamoya.x10.bz/ : - BEMOLES, BEMOLS Y BEMOLLS, Diario de Valencia 2004. - BOABDIL CAMPS, Diario de Valencia 2004. - BOGARD Y BOGART, Diario de Valencia 2001. - CADA U LO QUE LI TOCA, Las Provincias 1998. - CANTIMPLORAS, BORRACHOS Y GALDIROTS, Valencia 2002. - CATALUA CONTRA LIZONDO, Las Provincias 1995. - CUANDO CATALUA VALENCIANIZ SU IDIOMA, Valencia 1996. - DE TEMPS DE LES CHAPES, Diario de Valencia 2004. - DEL 'OSTENTOREO' DE GIL AL 'SEXAGENARI' DE HUGUET, Diari de Valencia 2003. - DIVAGACIONES TRAS UN "COLPET DE ALCOY", Valencia 1998. - DON MARIAS DEL REAL POTORRO, Diario de Valencia 2003. - EL "LO" Y EL GRIPAU DE TARANCN, Valencia 2002. - EL "VOCABULARIO VALENCIANO" DEL CATALAN ROSANES, Diario de Valencia 2001. - EL BE, EL MU Y EL QUIRIQUIQUI, Las Provincias 1997. - EL IDIOMA VALENCIANO EN LA IGLESIA DEL XVII, Valencia 1988. - EL IDIOMA VALENCIANO EN ORAN, Diario de Valencia 2006. - EL IDIOMA VALENCIANO EN ORIHUELA, Las Provincias 1999. - EL OBSCENO DEPORTE DE "ESVARAR" EN ALCIRA, Las Provincias 1996. - EL PROGRE MIRO, Diario de Valencia 2001. - EL 'RIGODO' DE DESENVOLUPAMENT CAMPS, Diario de Valencia 2004. - ELS CARAGOLS PUNCHOSOS DE BENICARLO, Diario de Valencia 2002. - EMILI FELIX: TRADUCTOR DE LA GENERALITAT, Diario de Valencia 2002. - EN LA FONDA DE MARIMENDRALES, Diario de Valencia 2001. - EULALIA DURAN: VALENCIANOS A LA CARTA, Diario de Valencia 2004. - FRAY ANTONIO CANALS Y LA SELECTIVIDAD, Diario de Valencia 2001. - GAYATES, DELIT Y DEPORT, Diario de Valencia 2003. - INVESTIGAR ES REVOCAR, (entrevistat), SOM, Valencia 2004. - ISAURA, DIPUTADA DE RUTA Y LENGUA, Diario de Valencia 2004. - JESUS PUIG, "PAPA LEVANTE", Diario de Valencia 2003. - JOSEP V. MARQUES, MALTRATADOR PERPLEJO, Diario de Valencia 2004. - JULI ESTEVE, NETOL DE PLA, Diario de Valencia 2003. - LA AVL DEGRADA LA "BELLEA", Diario de Valencia 2002. - LA AVL DEGRADA LA "BELLEA", Diario de Valencia 2002. - LA CIENCIA CONTRA EL VICIO, Las Provincias 1998. - LA ENGAIFA DE HARRY POTTER EN 'VALENCIANO', Diario de Valencia 2002. - LA EPOCA DE LOS THESAURUS PUERILIS, Las Provincias 1993. - LA TRAGICOMEDIA DE LAS "IES" CATALANAS, Las Provincias. - LA 'VALIDESA' DE CAMPS, Diario de Valencia 2002. - LAS CARABINAS DE AMBROSIO ERAN VALENCIANAS?, Diario de Valencia 2001. - LAS COSAS DE MAX CAHNER GARCIA, Diario de Valencia 2002. - LOS BARBAROS DE SUECA, Diario de Valencia 2004. - LOS INCULTOS Y EL PRONOMBRE MOSATROS, Las Provincias 1997. - LOS PAPELES VALENCIANOS DEL "EN" Y EL "AMB", Las Provincias 1997. - MARISOL GONZALES Y LAS CRIADAS, Diario de Valencia 2003. - NAVIDAD...E INMERSION, Las Provincias 1997. - OH, LA SINTAXIS CATALANA, HO!, Las Provincias 1997. - PALABRAS, SOLO PALABRAS DE 1776, Diario de Valencia 2004. - PASQUAL MAS, EL ASOMBRO DE KASSEL, Diario de Valencia 2003. - PERIS, CANTINFLAS, BORREGO Y LACREU, Diario de Valencia 2003. - SOBRE LA ORTODOXIA DEL VALENCIANO, Las Provincias 1994. - TELEMACO EN L'ALBUFERA, Las Provincias 1997. - TIO, TIA Y 'TUTIA', Diario de Valencia 2004. 316
2008 IDIOMA VALENCI
GIMENO JUAN, MANUEL: - INTRODUCCIO A LA DIALECTOLOGIA. ELS DIALECTES VALENCIANS, Lo Rat Penat, Valencia 1996. GUINOT GALAN, R. P. JOSEP M: - EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS. - FONETICA DE LA LLENGUA VALENCIANA. CARACTERISTIQUES QUE LA INDIVIDUALISEN. - LA LLENGUA VALENCIANA HUI. - LES NORMES DE CASTELLO DE 1932. - LES NORMES DEL 32 I L'UNITAT DE LA LLENGUA. - UNITAT I PERSONALITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA. - VALENCI I CATAL COMPARATS. IEC (INSTITUT DESTUDIS CATALANS): - EL CATAL DE LALGUER: UN MODEL DMBIT RESTRINGIT, Barcelona 2003. LACRUZ BERDEJO, JOS LUS: - NATURALEZA JURIDICA DEL CONSORCIO CONYUGAL ARAGONES, ADA, Tomo V, 1949-1950. LANUZA ORTUO, CHIMO: - REFLEXIONS PER A UNA MODERNISACIO DE LORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Revista de Filologia Valenciana, any VIII, n: 8, Valencia 2003. LLOMBART, CONSTANT: - ENSAYO DE ORTOGRAFIA LEMOSINA-VALENCIANA, inserto en la 3 edicin (corregida y aumentada) del DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO de Josep Escrig Martinez, Apndice I, Valencia 1887. LOPEZ VERDEJO, VORO: - EL PARLAR DE LHORTA DE VALENCIA DINS DEL DIALECTE APICHAT. MART, JOAQUIM: - LORTOGRAFIA AL SEGLE XVIII AL PAS VALENCI. ENTRE LA TRADICI I LA INNOVACI. LES PROPOSTES DE JOAN BAPTISTA ESCORIGELA. NEBOT PEREZ, JOSE: - APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, Valencia 1894. ORGUN, G. / PORTAL, R. / RUIZ TINOCO, A.: - DIKSIONARIO DE DJUDEO-ESPANYOL A CASTELLANO, 2003-2005. RACV (REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA): - DICCIONARI ORTOGRFIC VALENCI-CASTELL, CASTELL- VALENCI, Valencia 2004. - ESTNDART ORAL VALENCI. - INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. - LA RACV APELA A LA LLIBERTAT DEXPRESSI DELS CRRECS PBLICS QUE USEN LIDIOMA VALENCI, Valencia 2007. - MANIFEST DELS CIUTADANS I CIUTADANES SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA (Dirigit al Govern de la Generalitat i l'Academia Valenciana de la llengua), Valencia 2004. - ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Valencia 2005. RAIXE VENETE: - LA REGIONE VENETO RICONOSCE UFFICIALMENTE LA LINGUA VENETA, Veneto 2007. REVEST CORZO, LLUIS: - LA LLENGUA VALENCIANA. NOTES PER AL SEU ESTUDI I CONREU, Sociedad Castellonense de Cultura, Castello 1930. SALVADOR, CARLES: - GRAMATICA VALENCIANA, Valencia 1982. SANCHIS GUARNER, MANUEL: - GRAMATICA VALENCIANA, re-edicio (1993) de la 1 ed. 1950. 317
2008 IDIOMA VALENCI
SEGURA MALAGN, JUAN JOS: - INFORMAZIN CHENERAL SOBRE L'ARAGONES. DESCRIPCIN GRAMATICAL SINCRNICA, 2002-2007 SIMO SANTONJA, VICENT L.: - ALGUNS EPIGRAMES, Valencia Hui, Valencia 2007. - ELS LLAURADORS DEL XIX NO PARLAVEN CATALA, Valencia Hui, Valencia 2007. VALOR, ENRIC: - MILLOREM EL LLENGUATGE, Valencia 1971. - TEMES DE CORRECCI LINGSTICA, Valencia 1984. VIARO, MRIO EDUARDO: A THIRD HYPOTHESIS FOR THE ETYMOLOGY OF PORTUGUESE AT, 2004. VICENTE GMEZ-BAYARRI, JOSE: - QUIMERA O PRETENSION REAL?
318
2008 IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI
IDIOMA VALENCI PARLAT

NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA VALENCIANA
2013 rev 2.5

Punchar aci, pa comprovar la revisio disponible Descarregar el pdf de l'estudi desde ac
Si vls informacio sobre futures revisions d'este estudi i uns atres temes escriu a idiomavalencia@hotmail.com

Idiomavalenciaparlat (Unlocked by WWW - Freemypdf.com) PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Idiomavalenciaparlat (Unlocked by WWW - Freemypdf.com) PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGISTICA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

PER UNA LLENGUA VALENCIANA NORMAL

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

CINCIA REPRESENTATIVA I FUNCIONAL

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA V ALENCIANA

LLENGUA, SISTEMA EN EVOLUCIO CONSTANT

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

LLITERATURA, UN ART, NO UNA CINCIA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITA T LLINGSTICA VALENCIANA

NI LLENGUA CULTA, NI LLENGUA VULGAR

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

VULGARISME, PREJUI PRESCRIPTIU

2008 IDIOMA VALENCI

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

SALVANT LA LLENGUA VALENCIANA DE LA SEUA DESAPARICIO

2008 IDIOMA LENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

LA LLENGUA LA FA EL PBLE (CITES)

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

[23] [...] la llengua la fa (i la conserva) el poble i no els cientfics acadmics.

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

GUIONETS ELIMINATS EN PRONMS POSTVERBALS

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

PER UNA ACCENTUACIO FUNCIONAL, PRACTICA I DIFERENCIAL

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA

VALENCIA EN LLENGUA VALENCIANA

2008 IDIOMA VALENCI

IDIOMA VALENCI PARLAT. NTES SOBRE LA REALITAT LLINGSTICA VALENCIANA