BILINGÜISME AUTÈNTIC I BILINGÜISME

IMBÈCIL
per Ferran Suay

PRIMER: BILINGÜISME AUTÈNTIC

En un territori que es declara oficialment bilingüe hi ha dos
tipus de ciutadans: els capacitats, que dominen els dos idiomes, i els
discapacitats, que només en coneixen un. Si, a més a més, les
autoritats del territori presumeixen amb freqüència de tolerància
lingüística, i no es cansen de declarar que el bilingüisme és una gran
riquesa, és lògic pensar que la intenció del govern ― i les seues
accions― aniran en la direcció de procurar la capacitació dels
discapacitats. D'acord amb el postulat del bilingüisme com a riquesa,
es tractaria de fer que els més pobres, aquells que desconeixen la
meitat de les llengües oficials, deixen de ser tan pobres i passen a ser
una miqueta més rics.

Això, des del poder polític, és fàcil de fer. Es tracta de garantir

que la llengua que és desconeguda per més persones, estiga present
en tots els àmbits de la comunicació. Si un ésser humà d'intel·ligència
mitjana (posem una edat mental superior als cinc anys) veu un cartell
que diu 'Eixida', ubicat sistemàticament al costat d'una fletxa que
indica una porta, tardarà ben poc a entendre què vol dir la paraula en
qüestió. I si la televisió, la ràdio i els diaris li acosten quotidianament
les paraules d'eixa llengua, qualsevol parlant de l'altra llengua oficial
serà capaç, en poc de temps, d'entendre-la, i els més dotats, de
parlar-la amb una correcció suficient.

Per contra, si al costat de la paraula 'Eixida' hi ha

sistemàticament l'equivalent en l'altre idioma. Si, encara més, és
aquest equivalent el que resulta destacat en grandària i visibilitat,
quan no és ―ras i curt― l'única paraula que acompanya la fletxa. Si
als pocs programes de TV i ràdio que utilitzen la llengua pròpia hi ha
una presència massiva i constant de l'altra, mentre que als
nombrosos programes en castellà no s'hi sent mai una paraula en
valencià, aleshores haurem de concloure que s'està fent molt poc per
equiparar els ciutadans en capacitat lingüística; ben poc per enriquir
els més pobres. En tot cas, la intenció que haurem d'atribuir a eixa
política és la d'igualar a la baixa; la de convertir en discapacitats
monolingües els qui actualment ja són ricament bilingües.

Ben lluny de l'aspiració europeista que cada ciutadà conega al

menys tres llengües europees, els nostres paladins del bilingüisme
trampós, pretenen que els valencians del futur siguen més
discapacitats, més pobres i menys europeus que els actuals.

DESPRÉS: BILINGÜISME IMBÈCIL

Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres

d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes
quantes estratègies que -de manera inequívoca- no van en aquesta
direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols
(vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en
els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que
s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara:
Draçanes/Astilleros, resulta completament superflu indicar, com
passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció
Castelló/Dirección Castellón. Quina és la idea que tenen els autors del
rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint "Direcció
Castelló", pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma
matern, és "Lavabos de mujeres", per posar un cas?

Des del meu punt de vista, el que fan amb això els perpetradors
d'aquest i altres cartells és tractar d'imbècils els possibles lectors.
Sense entrar en la ignominiosa i innecessària estratègia colonialista
de traduir al castellà els topònims (que hi ha en el mot 'Castelló' que
el faça impronunciable per a un castellà?), és evident que no cal ser
un superdotat intel·lectual per a entendre perfectament el significat
de 'Direcció', fins i tot quan hi falta la ena final que la convertiria en
una paraula netament castellana.

El súmmum de la imbecil·litat d'aquesta estratègia podem trobar-

lo al Port de Xàbia/ Puerto de Jávea, en un indicador situat a prop de
la Llotja/Lonja, que resa: Gasolinera / Gasolinera. Magnífic! Tot un
monument a l'estupidesa humana. Així, els valencians hi podem llegir
tranquil·lament 'Gasolinera', mentre que -per contra- els castellans hi
llegiran, amb absoluta comoditat: 'Gasolinera'. I tots contents!

No tinc cap dubte que les autoritat responsables d'aquestes

decisions tan assenyades no pretenen insultar els contribuents de
llengua inicial castellana, tot considerant-los severament incapacitats
per a entendre paraules que difereixen en una sola lletra de les que
ells mateixos emprarien. Ans al contrari, pretenen enviar-los un
missatge inequívoc: no cal que feu ni el mínim esforç per conéixer un
sol mot de la llengua pròpia d'aquest poble. Ja ens encarregarem
nosaltres d'exterminar-la per tal que no us faça cap nosa.
Mentrestant, això sí, deixeu-nos que continuem parlant de
bilingüisme. Sona tan bé!