001_0035_Viure_MODIFICAT_2:viure_MAQUETA 25/05/10 20:24 Página 34
34
Educar en verd:
natura i desenvolupament infantil
L’aprenentatge és molt més equilibrat si s’ha gaudit de l’oportunitat
de jugar, sentir, manipular… i res millor que la natura per fer-ho.
Una riquesa enorme a l’abast de la mà.
s un fet: els nens i nenes
É d’avui disposen de menys
temps per jugar lliurement,
en un entorn natural, que els de
fa tres dècades. Tota una gene-
ració de joves està perdent el con-
tacte amb la natura, i no em refe-
reixo tan sols a l’habilitat de
saber distingir entre una alzina
i un roure, sinó, més profunda-
ment, a la capacitat de connec-
tar amb l’origen de la vida, amb
l’energia de la qual procedim i
que constitueix el nostre ésser.
Tornar a la natura
En el seu conegut llibre Last
Child in the Woods (“L’últim nen
als boscos”, que malauradament
encara no s’ha traduït al català),
l’autor americà Richard Louv,
basant-se en estudis científics,
encunya el terme “Trastorn per
dèficit de natura”. En ell agrupa
un conjunt de mals moderns com
la depressió, l’estrès, el dèficit
d’atenció-hiperactivitat o l’an-
sietat, la causa de les quals podria
ser la manca de contacte amb
l’entorn natural. El doctor
William Bird, autor de l’infor-
me “Natural Thinking” (“Pensa-
ment natural”) i conseller de la
fundació Natural England, con-
sidera que, a llarg termini, la salut
mental dels nostre fills està en
perill. A les seves investigacions,
Bird ha demostrat que les per-
sones estan més sanes, s’adap-
ten millor, tenen menys estrès i
són més capaces de concentrar-
se, solament amb contemplar,
uns minuts diaris, els espais
verds. Sortir regularment al
camp o a parcs i jardins redueix
els símptomes del dèficit d’aten-
ció, augmenta la motivació del
professorat i, consegüentment,
la qualitat de l’ensenyament.
També s’observen millores sig-
per Heike Freire
nificatives en el comportament
i resultats acadèmics dels alum-
nes quan es condicionen zones
verdes, amb hort i arbres, als
patis de les escoles.
Al caire del colapse, la nostra
civilització comença a prendre
consciència de la urgència de
tornar a la mare natura. La pre-
ocupació per “salvar la terra” i
a tots els seus éssers, animats i
inanimats, té el seu revers en la
idea de salvar-nos també a nosal-
tres mateixos, a una espècie la
salut, supervivència i equilibri
de la qual es troben amenaçats
per la seva pròpia forma de
vida… I tal vegada una de les
claus del canvi sigui, precisa-
ment, un enfocament educatiu
que, des de la més tendra infàn-
cia, tingui en compte les neces-
sitats dels infants i, en particu-
lar, la seva necessitat de contacte
amb la natura.
123rf
 001_0035_Viure_MODIFICAT_2:viure_MAQUETA 25/05/10 20:24 Página 35

REPORTATGE 35
123rf
001_0035_Viure_MODIFICAT_2:viure_MAQUETA 25/05/10 20:24 Página 36

36

resideix la meitat de la població

mundial), els infants, especial-
Com recuperar el contacte ment els més petits, senten una
Si no disposes d’una escola infantil al bosc a prop de casa atracció irresistible cap a la natu-
teva, hi ha moltes coses que pots fer per tal d’afavorir el ra; s’identifiquen més que els
adults amb els seus dons, s’hi
contacte dels teus fills amb la natura:
senten més propers. Per què?
· Condiciona un espai on puguin jugar amb els elements. Un Com explicar la seva passió per
sorral o una taula d’aigua (base per col·locar un gibrell a la l’aigua, la terra, l’aire i el foc?
seva alçada) són ideals. Com, el seu interès i sensibili-
· Quan facis la tria de les seves joguines, opta per aquelles tat especial cap als temes
mediambientals? Tal vegada no
fetes amb materials naturals abans que amb plàstic o altres
han perdut l’instint bàsic que
productes sintètics. els uneix a la vida o, essent
· Considera la possibilitat d’adoptar algun animal domèstic i menys conscients de formar part
decorar la casa amb flors i plantes. del món natural, se’n senten
· Organitza sortides setmanals al camp, però no els imposis la menys separats.
natura: deixa que segueixin el seu propi impuls cap a ella. El que queda clar és que les inves-
· Tracta de transmetre’ls seguretat i confiança en la terra, els tigacions els donen la raó, tam-
fenòmens atmosfèrics, els animals i les plantes. bé des del punt de vista del
· No tinguis por que es taquin, mullin o facin mal. La natura desenvolupament humà: una
enforteix les defenses immunitàries i, a més, bé es poden bona base sensorial i motora és
canviar després del joc. fonamental per a un creixement
intel·lectual sòlid i harmoniós.
· Confia en les seves habilitats i en la seva capacitat per
Dit d’una altra manera: quant
avaluar riscos. més exercitin durant els seus pri-
· Uneix-te a algun moviment associatiu per promoure la mers anys el moviment i els sen-
natura a la infància. tits, millors seran les seves capa-
citats intel·lectuals després.
Educar amb conceptes lògics i
La sensibilitat infantil i fins i tot enfadar-se, per l’obs- abstractes massa aviat és com
tinada tendència que mostren a començar a construir la casa per
està sobreestimulada. tornar a terra. A punt es troba la teulada.
La quietud i simplicitat d’aconseguir suspendre’ls a l’ai- Estudis de neurociència, com la
de la natura són re, amb aquella màgia que tan “Teoria evolutiva del cervell tri-
sols nens i nenes saben desple- ple”, de Paul McLean (1952), expli-
profundament gar, quan una veu, severa i estri- quen el desenvolupament de les
sanadores per als dent, arribar per treure-la del seu nostres estructures cerebrals al
dolç somni: Marta! Deixa això! voltant de tres gran etapes evo-
infants No es toca! lutives: el cervell “rèptil” que,
Però el món es això, precisament situat al tall, regula les funcions
La Marta i els còdols això que no es toca i s’olora, s’es- biològiques essencials tals com
Al parc, la Marta recull petits colta, es respira, es veu, s’assa- el ritme cardíac i respiratori; el
còdols i palets blancs que, a les boreix… És tot això que ens entra cervell “mamífer” (paleocòrtex)
seves mans menudes, es conver- pels sentits, o que tal vegada els que, en el sistema límbic, elabo-
teixen en pedres precioses. Són nostres sentits creen, somniant ra les percepcions sensorials
freds, suaus i durs, brillen al sol un univers per ells mateixos pro- generant emocions, i “l’humà”
damunt la seva pell morena. Pot duït. És tot això, el pes, densi- (neocòrtex), que interpreta els
fer que s’escolin entre els seus tat, color, llum i sabor del qual continguts sensorials i emocio-
dits, que pugin i baixin des del podem sentir. nals (basant-se en la capacitat
palmell de la mà fins al tou dels Malgrat les prohibicions, els obs- d’abstracció, la lògica i el llen-
dits, deixar-los caure per reco- tacles, les dificultats d’accés en guatge) per poder donar una res-
llir-los després… o sorprendre’s, zones urbanes (on actualment posta adequada a les situacions.
001_0035_Viure_MODIFICAT_2:viure_MAQUETA 25/05/10 20:24 Página 37
Quan els espais oberts
van compensar la seva
manca d’espai vital,
tant a casa com a
l’escola, el seu
comportament va
millorar
considerablement
Igual que les nines russes, els tres
cervells encaixen perfectament,
són interdependents. L’equilibri
del conjunt dependrà del bon fun-
cionament de cada part i de la
qualitat de les seves connexions,
i, especialment, d’una relació har-
moniosa entre els aspectes emo-
cionals i intel·lectuals.
Estímuls no agressius
Precisament amb la idea d’esti-
mular la sensibilitat (i, fins i tot,
la intel·ligència) infantil, la nos-
tra cultura hipertecnològica ha
creat tot un arsenal d’artefactes
electrònics, joguines pletòriques
de colors, textures i sons, DVD
superdidàctics, programes de
televisió molt divertits i jocs d’or-
dinador al·lucinants. En ocasions,
algunes mares sucumbim a l’en-
cant d’aquests ginys per contem-
plar després decebudes com els
nostres fills els abandonen per
tornar a la senzillesa de l’aigua
o la caixa de cartró.
En el món artificial que hem
construït, la sensibilitat infantil
es troba sobreestimulada: tot és
excessivament fort i estrident, i
provoca, finalment, avorriment
i uns nivells de reacció que reque-
reixen intensitats cada vegada
més elevades. Per això, la quie-
tud i simplicitat de la natura, que
apel·la als sentits sense violen-
tar-los, és profundament sana-
dora per als infants. Els estímuls
naturals posseeixen més suavi-
tat, riquesa i diversitat, no s’im-
posen i es respecta el ritme d’a-
propament de cada individu. A
més, apel·len a l’agudesa de tots
els òrgans a la plegada, en lloc
de centrar-se només en un d’ells.
Posen els infants en contacte
amb el seu instint més pur, i els
permeten expressar la seva
il·limitada imaginació i les seves
dots creatives. A través de la in-
teracció amb arbres, animals i
REPORTATGE 37
123rf
plantes, aprenen a relaxar-se, a
utilitzar l’espai, a resoldre els seus
temors, a confiar en si mateixos,
a relacionar-se i conèixer les con-
seqüències de les seves accions.
Així va succeir amb en Marc, un
nen enèrgic i molt actiu que, amb
tan sols tres anys, ja comença-
va a ser qualificat d’“agressiu”.
Quan els espais oberts van com-
pensar la seva manca d’espai
vital, tant a casa com a l’escola,
el seu comportament va millo-
rar considerablement; la natura
el va ajudar a trobar el seu lloc.
O amb la Natàlia, una nena calla-
da i molt tímida, que va poder
expressar les seves emocions i
sentiments als silenciosos sers
del bosc i, a poc a poc, també a
tota la resta d’éssers. Les plan-
tes, els arbres i els animals foren
els seus primers amics.

Heike Freire és periodista i educadora.
CONTACTE:
nyxleteo@yahoo.es
PER SABER-NE MÉS:
Louv, Richard (2005): Last Child in the Woods.
Algonguin Books of Chapel Hill.
Bird, William (2007): “Natural Thinking”. The
Royal Society for the Protection of Birds.