Estudis Crítics i Culturals Curs 2022-23

UN PAS MÉS

Des de ja fa uns anys el canvi climàtic és una qüestió que està present constantment en les nostres
vides i que d'alguna forma ens està alertant d'un final no molt llunyà de la terra. Com bé diu l'autora
Robin Wall Kimmerer en el seu llibre Una trenza de hierba sagrada1, la terra demana ajuda quan
aquesta es veu en perill. L'alteració del clima, l'extinció d'animals, l'esgotament de recursos, tots ells,
són respostes que té el planeta i són la forma que té aquesta, de donar-nos un toc d'atenció als humans
i d'avisar-nos d'alguna forma i fer, per tant, que ens adonem, del mal ús que estem fent del món, de la
seva naturalesa, dels seus recursos, del seu territori i dels seus éssers. Continuen passant els anys,
però, i tot continua igual. Pel que la pregunta que em faig és si de veritat estem fent el correcte i hem
captat el missatge, per procurar salvar aquest planeta.

Crec que no estem responent degudament i estem intentant evitar tot el que està passant, girant la cara
completament a aquests crits de socors, tal com també diu l'autor Paul Kingsnorth en el seu llibre
Confesiones de un ecologista en rehabilitació2, quan afirma que estem constantment justificant-nos
per no assumir les responsabilitats i les culpes que realment tenim i que ens han portat a aquesta
situació límit. Considero que som incapaços d'obrir els ulls i ser conscients realment de la importància
i del pilar vital que és la terra i el que aquesta comporta i ens aporta. El planeta és un ésser viu
conscient i savi, el qual hem d'escoltar.
Penso que molta part de la culpa per no dir tota, la té el capitalisme i el consumisme, que són els que
ens han posat una bena negra als ulls i ens han fet entendre la terra d'una manera totalment
equivocada, estan d'acord amb Paul3, el qual també afirma que el consumisme ho està desmoronan tot.
Sí que és cert que molts, encara que no la majoria, ja estan posant el seu gra de sorra per a què això
canviï, però crec que no és suficient. Hem de fer un pas més i no quedar-nos en el fàcil com és per
exemple el fet de reciclar. Si pensem que només fent això ja canviarà tot, estem molt equivocats. Amb
l'ecologia no hi ha prou. És necessari fer un canvi d'actitud envers la terra i canviar la nostra percepció
i la nostra posició envers ella. Des de sempre, hem adoptat una posició clarament de superioritat, en la
que optem per una postura sens dubte dominant envers la naturalesa, com bé explica també Paul, el
qual indica que aquesta posició provoca una separació respecte a aquesta. Això ha fet que la utilitzem
purament com un objecte, obtenint d'aquesta només beneficis per a nosaltres, quan hauria de ser una
relació d'absoluta reciprocitat tal com també pensa l'autora Robin4, que assegura que si prens alguna
cosa de la terra li has de tornar, per reconèixer que no és un espoli. Hem d'establir, per tant, un diàleg
1
Kingsnorth, Paul. 2017. Confesiones de un ecologista en rehabilitación. pp. 334-365
2
Wall Kimmerer, Robin. 2013. Una trenza de hierba sagrada, Milkweed Editions. pp. 355-389
3
Kingsnorth, Paul. 2017. Confesiones de un ecologista en rehabilitación. pp. 334-365
4
Wall Kimmerer, Robin. 2013. Una trenza de hierba sagrada, Milkweed Editions. pp. 355-389
 Estudis Crítics i Culturals Curs 2022-23

amb la terra a través del respecte i del reconeixement, renunciant a aquest poder que tenim sobre ella.
Ser valents i perdre els nostres privilegis com a espècie, ens farà apropar a la terra i sentir-la part
nostre, no entendre-la com un simple lloc en què nosaltres ens relacionem i ens desenvolupem sinó
concebre'ns a nosaltres com a una criatura més que conforma aquest gran cos, així com diu Gary
Snyder en el seu llibre La pràctica de lo salvaje5, la naturalesa no és quelcom que es visita, és la
nostra llar. Per aquest motiu, és tan important entendre i pràcticar l'ecosofia, que es defineix com un
saber pràctic que transforma la nostra consciència i ens integra a aquesta unitat de la vida i la qual
defensa una ecologia intel·ligent, que suma allò ètic amb allò racional per conformar un conjunt de
valors i pautes de comportament respectuosos amb l'entorn.
Actualment, és vital fer aquest pas, perquè ja estem parlant d'un col·lapse absolut de l'ecosistema que
s'aixeca com un destí fatal.

Crec que una de les formes per començar a canviar les coses és conèixer bé la nostra terra i entendre
tots els seus significats tal com diu Robin6. A través d'això podrem comprendre tot el que ens aporta i
que no som capaços de veure i aprofitar. Un exemple el tenim en els biomaterials, més concretament
les bio cel·luloses, com la kombutxa i els micelis.
Jo que estic estudiant arts i disseny i que en un futur m'hi vull dedicar professionalment, veig
clarament una porta d'entrada a un món nou, molt favorable per a aquesta crisi climàtica i per aquesta
explotació dels recursos naturals. Crec que un dels principals culpables són els plàstics, a causa de l'ús
massiu que estem realitzant d'aquests i a les seves propietats les quals fan que no siguin
biodegradables i tardin molt a desaparèixer, sent així nocius pel planeta, per les persones i pels
animals. Per aquest motiu veig els bioplàstics i les bio cel·luloses com a una alternativa a aquests. En
el meu cas, vaig més encaminada cap al disseny, i un referent que ja ha començat a buscar i crear
aquestes alternatives és Eric Klarenbeek o Ecoative7 fundada per Eben Bayer i Gavin McIntyre, la
qual es una empresa d'empaquetatges fets de micelis (bolets). Amb aquesta nova forma de fer els
empaquetatges, demostren que la terra ja ens proporciona suficients materials i que no ens fa falta
produir i produir desmesuradament, sinó que només en cal obrir els ulls, ser intel·ligents i entendre la
terra com és degut.

5
Snyder, Gary. 1990. La práctica de lo salvaje. p. 21
6
Wall Kimmerer, Robin. 2013. Una trenza de hierba sagrada, Milkweed Editions. pp. 355-389
7
Ecoative, 2007, https://www.ecovative.com/pages/packaging