Prova del certificat de nivell de coneixements de valen Nom arcognom zn cognom NIF/NIE Localitat de la prova Any 2018 Arees 112 & GENERALITAT w UALFicaDORA xX VALENCIANA DEVALENCA Conselleria dEducacié, Investigacis, Cultura CsportJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. w structs El quadern dexamen, la plantilla de respostes amb les vostres dades \dentificadores i el DNI 0 un altre document didentificacié han destar visibles durant tota la prova, ‘TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA Recordeu: totes les respostes shan de traslladar ala plantilla, En la plantilla de respostes, escriviu amb boligraf blau 0 negre, i no useu corrector liquid o dun altre tipus. Assegureu-vos que el numero de pregunta correspon a la del quac d’examen. Indiqueu la resposta correcta escrivint una X dins de la casella corresponent., EL sistema de corteccié no reconeix com a valids altres signes (cercles, ratlles, etc), + Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una Unica opcié marcada, :OMO0 + Sihiha més duna opcié marcada, la resposta es considerara un error. 2234 :OXKO + Si us equivoqueu i voleu canviar una resposta, ratleu completament la casella equivocada i marqueu amb una X a nova resposta, 1234 (OBO + Sis equivoqueu i voleu recuperar una resposta que ja havieu anuliat. feu un cerele al voltant dela casella que considereu correcta, ‘O@8o0 3 | JQCV Nivel cLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. ee MPRENSIO ESCRITA Exercicit. A continuacié teniu un text del qual hem eliminat cinc fragments. Completeu-lo amb algun dels que us oferim per tal que tinga sentit. Heu de tindre en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit. Fixeu-vos en [exemple (ntimero 0) Les Uleis del caos Sibé, com deia Galileu en Il Saggiatore, Lunivers esta escrit en Ulenguatge matematic, els cientifics extrauen les paraules per a explicar-lo del mateix fons que la resta dels mortals. 0_. Per poc habituat que estiga el lector o lectora a la terminologia cientifica, pot reconéixer aquestes diferéncies en paraules com funcid, cos, moment. espectre, imaginari, complex, treball. camp.. Fins i tot imaginara la diferent reaccio de dos amics, un botanic i una matematica, davant d'una frase com “trau Uarrel de pil Moltes vegades, el significat habitual d'un terme pot servir. per analogia, per a suggerit-ne o aciarir-ne laccepcid cientifica; daltres, perd, pot produir sorpresa -i fins i tot perplexitat- trobar en un context cientific certes paraules, Possiblement aquesta sera la primera reaccié en sentir expressions com ‘teoria del caos” 0 “caos determinista’_1 Si amb aquest bagatge tractem ara ciimaginar qué pot ser una teoria cientifica del aos 0, per sino fora prou, del caos determinista, la perplexitat esta servida, 2 I cal reconéixer que, per les raons que siga, norma i desordre, determinisme i caos, s6n paraules que no ens casen bé, Per tant, qué deu ser aixd del caos determinista? De fet, la paraula caos, en el sentit cientific que ara ens interessa, sembla haver sigut usada per primera vegada el 1975 en un article dels matematics Lii Yorke, encara que el principal resultat havia sigut demostrat, fins i tot amb més generalitat, pel rus Sharkovski el 1964 en una revista ucrainesa, Un altre dels molts exemples de lefecte de la incomunicacié cientifical Deixem, perd, les questions historiques i tractem d'explicar. encara que siga breument, de qué va aixd del caos, Les teories deterministes (i la mecanica newtoniana n’és lexemple classic) impliquen que, conegut “perfectament” Uestat dun sistema en un instant determinat. la seua evolucié posterior queda absolutament fixada. D'aqui s'infereix la possibilitat de fer prediccions. 3 Lobjeccié és impecable, i aixi shavia acceptat tradicionalment. Pero el fet no tenia mes transcendéncia perqué hom pressuposava que els errors originats en les prediccions estaven dins dels marges dertor inherents a tota observacid experimental Classicament. aquests comportaments “desviats’ que imiten fortament la predictibilitat satribueixen unicament a la complexitat estructural del sistema considerat. 4 | JQCV Nivell cLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. a Dones bé, la teoria del caos determinista qiestiona aquestes ides. Aquest canvi de plantejament és el que es va originar en els treballs de Poincaré, Tot i que poden rastrejar-se contribucions importants en aquest ambit durant la primera meitat del segle XX. va set a partir dels anys cinquanta quan tota una série dinvestigacions multidisciplinars amb contribucions tedriques, numériques i experimentals, van portar a la necessitat dacceptar que’ a) el determinisme més estricte és completament compatible amb la impredictibilitat més absoluta: b) estructures d'innocent aparenga per la seua organilzacié poden presentar comportaments veritablement perversos en la seua evolucié temporal _4_Aixé vol dir que una mateixa llei pot fer que dos sistemes preparats inicialment en eslats practicament iguals acaben en la seua evolucié, totalment determinista. en estats molt diferents. En una exptessid ben grafica. aixd és el que el meteordleg Edward Lorenz va batejar com "efecte papaliona’. | que, encara que ho puga semblar, no és simplement una coartada per als equips de prediccié de loratge en les televisions, El que vol dir és que. per exemple, Loratge que fara en A pot dependre del fet que una papallona bata o no les ales en B. | si el lector és cinéfil, pot recordar alguna imatge del fim homonim de Colomo. La reflexié que se'ns acut immediatament és: tot aixo est molt bé i pot ser molt entretingut. perd, 26s simplement un divertiment matemiatic i una mera elucubracié de tedrics? Certament. no. Durant els anys setanta i huitanta es van publicar una allau de treballs que descobrien situacions cadtiques pertot arreu. _5_ Evidentment és una exageracio pensar aixi. | aixo, per moltes raons. Métode (adaptat) 5 | JQcv Nivel cLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. a a) b) @ e 9 La precisié que una explicacié cientifica requereix fa, perd. que, ben sovint paraules dls quotidié’ adquirisquen significats lferents del que tenen en el llenguatge corrent. Tant és aixi, que fins i tot es podria arribar a pensar que les prediccions de la ciéncia classica de tants i tants fets ‘observacionals han tingut éxit per pura casualitat. Des dels anys setanta del segle passat, tot un seguit d’estudis i experiments han detectat comportaments aquest tipus en una gran multitud de sistemes i fendmens. En la ciencia, com en tantes altres esferes de lactivitat humana, les modes imposen el seu domi. Podem immediatament arguir que mai arribarem a conéixer estat amb precisié absoluta i que, per tant, les hipotesis necessariament heretaran imprecisions inevitables, Si aquest és el cas, potser convé acudir a un diccionari per dissipar dubtes, Una bona opcié és anar a UAlcover-Moll, on Uegirem: “Caos, m. 2. Loc de gran confusio.” | encara més en la versié que en trobem en el Fabra: “Caos. Fig. Confusié i desordre total” Es clar que hi ha situacions en les quals les prediccions no es poden fer amb una precisié acceptable: podem pensar en les dificultats de les prediccions meteorolégiques a causa de la gran quantitat de factors que hi poden influ. Un dels trets més caracteristics que expliquen aquests fets es allo que s'anomena “extrema sensibilitat a les condicions inicials de Levoluci6 dels sistemes* Hom té normalment la idea que les diferents ciéncies tracten de formular les lleis que regeixen el funcionament de univers com un tot i dels diferents fenomens que hi observem, 6 | JQCV Nivel cLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. a Pe tt te Ulli ty Exercici2 Completeu el text que teniu a continuacié amb Lalternativa més precisa. Només hi ha una opcié correcta per a cada buit. Fixeu-vos en (exemple (nuimero 0). Quieren els agrimensors romans? La histdria de la (0) divisié de terres ha estat sempre acompanyada de Cagrimensura, Aquesta branca de la topografia es va practicar des de [Edat del Bronze. si acceptem les conclusions dels arquedlegs britanics que van estudiar un (6) ordenat en (7) a les planes de Dartmoor, a Cornualla, i que van datar entre el 1700 i el 1400 a. de C. Per a poder parlar d'agrimensura romana, cal fer un (8) de mil anys i situar-se (9) del segle Vi el comengament del IV a. de C. a Italia: hi trobarem les primeres restes de divisions agraries pels voltants de Roma. als monts Sabins. a Etriria ial Laci Pel que fa a la mencié més antiga d'un planol cadastral, no en trobarem cap fins al segle Ila. de C., la qual cosa sembla indicar un retard en relacié amb la practica de les divisions, (10) tenim proves almenys dos-cents anys abans. Entre els segles IV i | a. de C, época daurada de la seua activitat, els agrimensors romans (11) un gran nombre de limitationes (divisions en quadricula) i de medicions en (12) de terres indivises fins aleshores, Els textos tedrics dels agrimensors que (13) donen compte sén tardans. Es van (44) en tépoca de Vespasia, en un moment en qué ladministracié romana Senfrontava a una situacié de gran desordre en la gestid de les terres publiques. Es tracta de textos de caracter arqueologic. (15) els agrimensors de la dinastia Flavia no tenien per missié (26) noves divisions, (17). al contrari, redactar les instruccions que havien diemportar-se els seus collegues destinats en els diferents deposits d'arxius i sobre el terreny per a revisar les contribucions, En resum, agrimensors que intenten comprendre. (18), allo que els seus predecessors havien fet sobre el terreny, quan (1g) havia encarregat assignar terres a les onades (20) de colons, i aixo durant un minim de quatre segles. Meélode (adapta) nans-cartografs-de-terrtorightm| hitps //metode.cal/revistes-metode/monografics/els-agrimensors-t0 8 | JQCV Nivell CLeax e 11, 22, 13. 14, 35. 16. 17. 18. 19. 20. a divisio immens parcellari feixos bot alfi dela que concebiren moltitud en acompilar com que trasar sino ells mateixos sen’ successives b divissio immens parcelari feixes salt alafi dela qual van concebir muttitut hi compltiar jaque trassar siné ells matebxa sels sucessives JUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. a © divisio inmens parcellari feixs saltird als finals de qué en conceberen muttitud sen compilar dones tracar sino ells mateix sen succesives 9 | JQCV Nivell cLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA. a Completeu el text que teniu a continuacié amb Lalternativa més precisa. Només hi ha una opcié correcta per a cada buit, Fixeu-vos en lexemple (numero 0) La invasié verda El transport dels organismes fora de les seues (0) MABBB naturals és un Fenomen lligat a lésser huma des del seu origen, intensificat després amb el naixement de lagricultura i dels processos de domesticacié de plantes i animals. La flora del nostre territori (21) moltes plantes arribades (22) temps tan antics que som incapacos de diferenciar-les de les estrictament (23) i daltres que, reunides sota el nom carquedfits, sén apreciades com la resta d'elements, autoctons 0 shan convertit en referéncies visuals dels nostres paisatges. Des dluna perspectiva més académica, reben aquesta denominacié les espécies introduidles abans de lany 1500. L’eleccié esta determinada per (24) de les expedicions botaniques per les terres de (26) de la resta de tertitoris colonials, Molts éssers vius es mouen per aquest teixit circulatori i, gaudint d'una mobilitat (26), viatgen fins a llocs molt allunyats dels seus espais originals Alguns dels protagonistes diaquestes migracions artifcials apareixen de manera efimera o sinstatlen anénimament en els tlocs més (27) als seus requeriments ecolagics. Aquests organismes (28). exotics 0 aliens, reben noms diferents segons la seua capacitat de permanencia en Chabitat colonitzat. Axi, les espécies (29) 0 subespontanies sén aquelles que manquen de capacitat per a mantindre’s en [area ocupada i desapareixen poc temps després, o s'estenen de manera auténoma pero sempre en ambients (30); les naturalitzades, també dites establides, sén les que apareixen en ecosistemes naturals 0 seminaturals, on mantenen poblacions estables de manera autonoma, Per tant, la qualificacié dinvasor no és, en absolut, sindnim de foraster. Aquest concepte només identifica els organismes que mostren una elevada capacitat expansiva i que ocupen territoris molt (31). No obstant aixé, alguns investigadors i investigadores especialitzats en aquesta materia prefereixen parlar de pesta o plaga per a identificar els invasors més agressius aquells que s‘estableixen amb tanta eficacia i feracitat que (32) la terra que els rep i provoquen problemes ecol6gics i econdmics de primera magnitud. Els exemples coneguts, alguns amb resultats (33), son una amenaga real per als nostres ecosistemes. i limpacte de les (34) produides pels organismes invasors sobre el nostre sistema productiu i de benestar stha traduit en un increment de interés per aquesta problematica. Les administracions publiques, els investigadiors i les investigadores i, per descomptat, la poblacié en general, siinteressen cada vegada més per conéixer el funcionament abast. les conseqiiéncies i les solucions d'un fenomen ambiental del qual tots podem ser (35) Métode (adaptat) 10 | JQCV Nivell C121. 22. 23. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 35. JUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA, w htts://metode cat /revistes-metode/document/Ia-invasi orca html a b c areas res ees aculleix allotja alloja denga de drenga uns enga ienlla de nadiues natives nadives la pujada tapogeu tesplendor Sud-america Sud-América Sudamérica inhospitada inhéspita —_insospitada addients, adients adiens alldctons, autoctons aborigens acomodaticies subrepticies. __adventtcies. humanitzats _antropomerfics_antropomorfs basts amplis amples sostrauen sosmouen sacsen esgartifosos esgarrifants escandalosos preocupacions desoris _pertorbacions particips particeps _participadors 11 | JQCV Nivell CLProva del certificat del nivell C1 Convocatéria 2018 / 9.00 h Berea! Valor % [AREA DE COMPRENSIO ESCRITA 10% ‘AREA D'ESTRUCTURES LINGUISTIQUES 20% "AREA DEXPRESSIO | INTERACCIO ESCRITES [AREA D'EXPRESSIO | INTERACCIO ORALS. Minim per a aprovar: 60 % en caciascuna de les arees. Una nota inferior al 50 % en alguna de les arees és eliminatoria. Consulta sobre els resultats wwnwjgev.gva.es on a GENERALITAT VALENCIANA Invesugacie, Cultura esport JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIKEMENTS DE VALENCIA,Prova del certificat de nivell de coneixements de valen Nom: arcognom 2n cognom NIE/NIE Localitat de la prova Any 2018 Area 3 ‘QUALTFIcADORA. BE CONEIXEMENTS DEVALENCIA a GENERALITAT w VALENCIANA SX NCIAN. Conselleria d Educacis, Investigacté, Cultura EsportNC mee 2 tM ose teu ty Exercici4 _Trieu una de les dues opcions i redacteu un text amb una extensid entre 200 i 220 paraules Opcid A Hui en dia vivim d'una manera accelerada, tot i que som conscients dels efectes negatius diaquest model de vida. En una entrevista recent. el flosof alemany Rudiger Safranski recordava que ‘aquesta acceleracié no és cap lei natural, sind que és una llei nascuda de lésser huma i, per aixé, podem canviar-la’ Formeu part d'un projecte de salut comunitaria i, de tant en tant, pengeu en e! blog de lassociacié articles sobre temes diinterés comt. Redacteu un apunt sobre la tendéncia a viure de pressa, en qué exposeu quines causes provoquen aquest ritme de vida i les conseqiiéncies que a llarg termini pot tindre sobre les persones, Cal que tracteu, entre daltres, dels aspecte: seguents: ‘* Motius c'aquest ritme frenétic de vida. + cHiharelacié entre un model de vida tranquilla i una productivitat baixa? + Consequencies de seguir els patrons d'una vida accelerada + Propostes que ajuden els vostres lectors i lectores a modificar aquest model de vida, Op. B EL turisme representa un percentatge important de lactivitat economica valenciana, Fins ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a testiu. Pero aquesta estacionalitat del turisme ha canviat. i també el temps i Vespai del model turistic actuat escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres histérics de les ciutats. Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d'aquest canvi en la manera dentendre el turisme, Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de (rea de turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients. i també els beneficis. del model turistic actual. Cal que tracteu. entre daltres, dels aspectes seguents * Nous models dallotjament per a turistes, + Efectes del turisme massiu en Lentramat espacial i comercial dels pobles i ciutats, + Projeccié exterior d'estereotips culturals empobrits i grollers. + Disseny de campanyes per a repartir els fluxos turistics de les ciutats cap als pobles. 3 | JQCV Nivell c1JUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEDKEMENTS DE VALENCIA. Exercici§ —Trieu una de les dues opcions i redacteu un text amb una extensid entre 170 i190 paraules. Opcio A El fenomen de la jovenalla que es mostra continuament en les xarxes socials amb una posada en escena i un discurs transgressors rep molts noms, generalment anglicismes: youtubers. instagramers. bloggers. Formeu part d'un collectiu de pares i mares molt interessat en els nous models socials presents en Internet, Us han demanat que elaboreu un article dopinio sobre el fenomen dels youtubers i dels instagramers per a un blog dirigit sobretot, a un public adolescent. A partir del text i de la infografia seguents, elaboreu una entrada que continga entre 170 i 190 paraules, en qué exposeu els us0s, abusos i riscos que comprta aquesta nova practica en les xarxes. D’ofici, influencer Van sorgir del_no-res, publicant selfies | fotografies dels seus fons diarmari, | ara tenen més éxit en Instagram que Vogue o el canal de moda de The New York Times, Sén els influencers. una nova elit de prescriptors de _ tendencies nascuda en Lentorn digital. El seu estil de vida glamurés i erratic genera incdgnites: com s'ho fan, Per a passar la vida viatjant en hotels de luxe i passarelles de moda, si la majoria no arriben als trenta anys i viuen amb els pares? Fonts d'ingressos d'un Youtuber om (okie, lament (/ dpnacions erYoutube) | “dele ta Propaganda Der marques ‘campanyes 4 | JQCV Nivell CLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEDKEMENTS DE VALENCIA, a Opcié B Estrenar roba, calgat i altres complements textils mai havia sigut tan habitual com ara, El debat Sobre la produccié sostenible d’aquesta roba de baix preu i si és étic adquirir-ta i utilitzar-la és ben viu, Peré ara se n’ha encetat un altre: la qualitat de la moda low cost acurta la vida de les peces. i aixé en limita les Possibilitats reals de reutilitzacio i comporta taugment de residus. Sou el responsable de comunicacié d'una ONG dedicada al reciclatge de roba usada i us han encarregat un article dopinio per a un diari comarcal en qué argumenteu que el consum de roba low cost genera un problema afegit pel que fa a la recuperacié d'aquestes peces. Useu les dades de la infografia per a contextualitzar els vostres arguments, LA RECUPERACIO DEL TEXTIL, LLUNY DEL COMPROMIS EUROPEU al i ourt riihe rt gunmen re eces deroba ~ *e Tranl perparsena ay cosaprsna session ieee 235 10-14 kg 25 kg dettnilatany Conienldors especies 300 taueereurca mt Be 490 cones rons eg 2020 5 | JQcv Nivel CLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIA 7 | JQCV Nivell CLJUNTA ‘QUALIFICADORA DECONEIKEMENTS DE VALENCIAProva del certificat del nivell C1 Convocatéria 2018 / 9.00 h SE AREA DE COMPRENSIO ESCRITA 10% [AREA DESTRUCTURES LINGUISTIQUES. 20% ‘AREA D'EXPRESSIO | INTERACCIO ESCRITES 35% [AREA DIEXPRESSIO | INTERACCIO ORALS, 35% Minim per a aprovar: 60 % en cadascuna de les ares. Una nota inferior al 50 % en alguna de les arees és eliminatoria. Consulta sobre els resultats wwnwjacv.gva.es on JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIXEMENTS DE VALENCIA. a GENERALITAT w VALENCIANA SX